Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50917 | Fageda del Clot d'en Pere (Gréixer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fageda-del-clot-den-pere-greixer | <p>www.parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi</p> | Es fan treballs de manteniment periòdics del Parc Natural.. | <p>Es tracta de la fageda més septentrional de Catalunya i una de les més importants del Parc Natural del Cadí Moixeró. Està composta per un bosc de faigs amb exemplars destacats i amb un diàmetre remarcable que mostra una certa antiguitat. Té una superfícies que abraça entre unes 20 i 40 hectàrees a la falda del Moixeró i està al costat del camí que ascendeix al coll d'Escriu.</p> | 08099-19 | Al lloc de Gréixer. Prop de la Fontbona | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2878000,1.8368500 | 404105 | 4682386 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50917-foto-08099-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50917-foto-08099-19-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Pere Cascante | Es tracta d'una fageda integrada en el parc natural del Cadí creat al 1983 i protegida amb la mateixa normativa del parc. El topònim del clot d'en Pere deriva del torrent i font homònima situada entre el turó de l'Albiol i el torrent de la mena d'or. Està a escassos metres al nord del nucli de Gréixer. En època de tardor i primavera la seva fulla experimenta una gran varietat cromàtica que li dona una gran bellesa. | 2151 | 5.2 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 50918 | Roques de Gréixer i cim del Penyes Altes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-greixer-i-cim-del-penyes-altes | <p>CORTINA RAMOS,A; GORDI I SERRAT,J (2007). Carta del Paisatge del Berguedà. Pacte per a la protecció. Gestió i millora dels paisatges del Berguedà</p> | Zona integrada en el Parc Natural del Cadí Moixeró i sotrmesa a les normes i directrius de conservació i manteniment del parc natural del Cadí Moixeró. | <p>Vessant sud del Moixeró. Presenta un interès paisatgístic i destacat per la presència de les roques calcaries amb avencs, coves i canals formant un paisatge càrstic i de gran bellesa natural, destacant la canal de la Serp, la canal de Cabrera, la canal de la Miquela i la roca Sança. Es tracta de roques que tenen un important desnivell que oscil·la entre els 1200 i els 2200 metres d'alçada generant un paisatge de gran bellesa natural.</p> | 08099-20 | Cim del Moixeró | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.3062400,1.8422600 | 404579 | 4684428 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50918-foto-08099-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50918-foto-08099-20-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Gràcies a la brigada dels serveis de manteniment i de gestió del Parc Natural el paratge es manté en molt bones condicions. La serra del Moixeró impacta per la seva majestuositat, i alçada fent-la visible des de la part baixa del Berguedà. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 50919 | Trencalós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencalos | <p>www.parcnaturalcadimouixeró.cat</p> | <p>Au necròfaga alimentada de restes d'animals. Fa en general 1'10 a 1'50 metres de llarg i 2'60 a 2'75 m d'ample i pesa entre 7 i 10 Kg. El dors i la cua són de color gris fosc amb el raquis de les plomes de color blanc. El cap, el coll, el pit i la panxa són de color ataronjat i blanquinós. Té un antifaç i una mena de bigoti que li penja de sota el bec i els ulls estan envoltats d'una membrana vermellosa. S'alimenta d'ossos i restes d'animals morts, sobretot de mides grans. S'empassa els ossos sencers i quan són massa llargs els trenca llençant-los a les roques, d'aquí li prové el seu nom Es localitza al capdamunt dels cingles de la serra del Moixeró on hi nidifica de forma sovint en coves i avencs inaccessibles. La seva femella pon entre 1 i 2 ous durant l'hivern, cova durant dos mesos i només sobreviu un pollet que viu al niu uns quatre mesos. Durant els 2 ó 3 mesos següents les adults l'ensenyaran com sobreviure. Està en perill de desaparició i és una espècie declarada de protecció especial a Catalunya.</p> | 08099-21 | Cingles del Moixeró i del Parc Natural del Cadí Moixeró | <p>El trencalòs és molt escàs a Catalunya, ja que donat el seu hàbitat i la seva alimentació durant el segle XX va patir una forta davallada en la seva població. Actualment és una espècie protegida i té un Pla de Protecció del trencalòs que pretén recuperar-lo a les comarques dels Pirineus i Pre-pirineus.</p> | 42.3062400,1.8422600 | 404579 | 4684428 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50919-foto-08099-21-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Acostuma a volar planejant donant voltes i cercant menjar. Aprofita els corrents d'aire calent per elevar-se. Es mou per àrees molt grans que poden fer entre 400 i 1000 quilòmetres quadrats. Li agrada banyar-se en aigües ferruginoses, les quals li donen el color ataronjat del seu cos. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 50923 | Perdiu xerra (Perdix Perdix) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perdiu-xerra-perdix-perdix | <p>ttps://ca.wikipedia.org/wiki/Perdiu_Xerra</p> | <p>Es caracteritza per ser una perdiu amb el plomatge de color gris. Medeix uns 30 centímetres de llarg i es caracteritza per tenir un plomatge més marronós i amb les franges no tant contrastades. Les parts inferiors són més clares i el cap de color castany i rogenc. Les potes són de color gris. El seu hàbitat va dels 1000 a 2000 metres d'altitud i es caracteritza per fer un forat a terra on tapa amb herbes seques a prop d'un camí. Entre els mesos d'abril i maig pon entre uns 18 a 20 ous que la femella cova durant uns 24 dies. Al cap de poc els polls abandonen el niu i en dues setmanes ja aprenen a volar. En trobem al vessant sud del Puig llançada damunt de les roques de Gavarrós. Espècie protegida i d'interès europeu.</p> | 08099-25 | Vessant sud del Puigllançada | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2910900,1.9290500 | 411711 | 4682652 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50923-foto-08099-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50923-foto-08099-25-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es nodreix de gra, flors, llavors, insectes d'una manera molt similar a la perdiu roja. Durant els primers dies de vida, els polls de la perdiu xerra només es poden alimentar d'insectes. Es caracteritza per dormir en grup alçant el cap per a vigilar possibles depredadors. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 50924 | Boscos de pi negre sobre substracte calcàri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-pi-negre-sobre-substracte-calcari | <p>Hàbitat Corine número 9430 d'interès comunitari de la xarxa natura 2000. Es tracta de boscos de coníferes de pi negre damunt de terrenys calcaris i localitzats a la zona de Rocs de Canells, Gavarrós i zona de xalet de coll de Pal. Zona forestal amb hàbitat de fauna ornitològica de boscos de muntanya mitjana i alta.</p> | 08099-26 | Zona de sota del xalet de Coll de Pal a Rocs de Canells | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer el 1932 la Generalitat de Catalunya d'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2910500,1.9041700 | 409660 | 4682673 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50924-foto-08099-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50924-foto-08099-26-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El bosc de pi negre és un tipus de bosc molt característic dels estatges subalpins. Es caracteritza per pinedes de fulla perenne molt rigida i de 2-3 cm de diàmetre. L'escorça dels arbres és d'un marró tirnat a fosc fet que el permet denominar com a negre. Aquest tipus de bosc est troba des dels 1500 i pot arribar fins als 2000 metres d'alçada. A mida que adquireix alçada el pi és de mida més petita i la seva copa adquireix una forma piramidal per sobreviure les inclemències meteorològiques i els crus hiverns. En aquedst cas la pineda neix damunt substarcte calcàri fet que li configura un caràcter especial. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50987 | Central de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-de-la-farga | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3. p-10-15. . COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. CULELL ALTIMIRAS, JOAN ( 2004). Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya</p> | XX | Les façanes que miren a la placeta de la farga han perdut part del revestiment. | <p>Antiga central hidroelèctrica construïda per Esteve Casademont per abastir la fabrica de Torras-esteva sociedad anónima', i encara avui en funcionament. Està adossada a l'antiga farga per la part sud damunt del canal de desguàs. Es tracta d'una construcció de planta rectangular composta per un soterrani on hi ha els carcabans construïts mitjançant dues voltes de maó pla i rajola catalana i dos pisos separats per forjats de fusta i coberta a tres vessants amb teula ceràmica àrab i el carener orientat a ponent. Presenta dos nivells sobreposats d'obertures formades per files de tres finestres a cada pis. L'aparell és de maçoneria i maons a les cantonades i marcs de les obertures. A l'interior hi ha la sala de les turbines amb l'alternador per a produir electricitat i a la part superior l'arribada del canal i el salt d'aigua.</p> | 08099-89 | Plaça de La Farga 09. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>El 1915 Esteve Casademont de la societat 'comercial Torras-Esteva, Sociedad anònima' domiciliada a la vila de Guardiola i representat per Isidre Boix i Vall honesta compra les velles instal·lacions del molí i farga per emprar-los a l'ús d ela fàbrica de teixits, juntament amb la central del collet i l'antic molí de Bagà (baganense). L'ús i vida de la Central perdura fins a l'actualitat on encara es manté en funcionament.</p> | 42.2345300,1.8778900 | 407411 | 4676426 | 1915 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50987-foto-08099-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50987-foto-08099-89-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Esteve Casademont | Central que encara avui està en funcionament i que aprofita les instal·lacions de l'antic molí i farga com ara el canal, la presa de captació i part del salt. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 50989 | Pontarró de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-la-farga | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3. p-10-15. . COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. CULELL ALTIMIRAS, JOAN ( 2004). Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya</p> | XVII-XVIII | Integrat al túnel que canalitza el canal de sortida dels carcavans per sostenir la plaça i passeig del Bastareny | <p>Es tracta d'un antic pontarró situat damunt del canal de desguàs del molí-farga i posterior central hidroelèctrica abans d'expulsar les aigües al Bastareny. Es tracta d'una estructura composta per un sol ull en arc de mig punt amb les dovelles de l'arc realitzades amb pedra tosca, unides amb argamassa de calç. La caixa del pont és de maçoneria i còdols de riu. Actualment només és visible la façana d'aigües amunt que mira al canal de desguàs ja que l'altre façana va ser embeguda i aprofitada com a canalització soterrada del passeig del Bastareny. Sembla correspondre a una obra de mitjans del segle XVII o XVIII i lligada amb les obres de construcció de la farga.</p> | 08099-91 | A l'era de la Farga | <p>La història d'aquest petit pont va vinculada segurament amb la construcció de l'antic molí i farga ja que al construir-se els carcabans i el canal de desguàs es va haver d'habilitar un pas per salvar aquest torrent d'un costat a l'altre i accedir a la farga ja que estava situada al costat est del molí. Segons algunes fotografies antigues on es pot observar l'antic molí i farga hi havia un petit camí que unia el molí amb la farga.. Arran de la construcció de la central hidroelèctrica aquest pont va ser embegut pels nous accessos i tan sols es deixà a la vista la façana de damunt el canal de desguàs.</p> | 42.2345100,1.8783000 | 407445 | 4676423 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50989-foto-08099-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50989-foto-08099-91-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es conserva parcialment a sota del passeig del Bastareny. Aquest pontarró es va soterrar quan es va construir la central hidroelèctrica. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51010 | Pont Vell de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-de-guardiola | <p>CASCANTE TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic' a Erol. Suplement núm. 3. PLADEVALL I FONT, ANTONI (1985). Catalunya romànica. Vol. XII. El Berguedà. ROCA; CLARET, J (1982). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.</p> | XI-XIX | La part superior de les baranes ha estat modificat i l'estrep més proper a la carretera parcialment paredat. | <p>El pont constitueix una de les millors construccions d'aquestes característiques que es conserva a la comarca del Berguedà. Correspon amb un interessant exemplar d'arquitectura civil composta per mitjà de tres arcades; dues de menors de mig punt a la riba dreta i una de central lleugerament apuntada que està flanquejada a dues bandes i en una considerable alçada per dues petites obertures de mig punt. La funció d'aquestes obertures era bàsicament de facilitar el pas del cabal dels rius en casos d'avingudes i evitar que el pont en fos un obstacle pel curs fluvial. Un exemple similar es pot trobar als ponts de Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Merlès... El tallamars es troba aigües amunt i les baranes , així com el paviment són reformes molt tardanes l'aparell constructiu és de petits carreuons de mida mitjana ben tallats a cops de martell i amb l'intent de crear un arc de doble rosca de lloses extradossades al voltant de l'arcada de la riba dreta fet que ens fa pensar en una obra romànica de finals del segle XI o principi del segle XII. Medeix 31'10 de llarg i uns 3'25 m. d'ample. Actualment l'edifici presenta algunes parts malmeses com és el cas de l'intradós dels arcs laterals dels estreps de l'esquerra a tocar del marge. En aquest sector l'argamassa de calç que uneix algunes pedres ha patit alguns despreniments i amenaça en caure. També hi ha algues fissures i esquerdes a la part central que en fan perillar l'estabilitat. La part superior ha estat molt reparada pel seu ús continuat al llarg del temps i l'estrep de la riba dreta està cobert per una acumulació de runa que en dificulta la seva visió íntegra i cobreix en part un dels seus arcs així com el tallamars més occidental.</p> | 08099-112 | Damunt del Llobregat. | <p>Tot i que d'aquesta construcció no en conservem prou documentació molt possiblement va ser construït per salvar les aigües del Llobregat i millorar el traçat de l'antic camí ral que des de la ciutat de Berga es dirigia a la Cerdanya passant per la vila de Bagà. A més per l'emplaçament i la situació que ocupa, fa pensar que funcionà com a zona de 'pagus' o peatge per a les mercaderies que es dirigien a la Cerdanya, Bagà, Lillet..., ja que es troba protegit dalt d'un turó per la Guardia de Guardiola. Aquest fet provocà que fos un lloc molt disputat entre els senyors de la zona; principalment els abats de Sant Llorenç i els barons de Pinós. Damunt seu hi passava al camí ral de Berga a Bagà.</p> | 42.2151400,1.8694300 | 406684 | 4674282 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51010-foto-08099-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51010-foto-08099-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51010-foto-08099-112-3.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pont medieval que aparentment recorda la fàbrica constructiva del pont d'Alfar del veí municipi de Cercs però amb reparacions modernes a la part superior i al nivell de baranes | 94|92 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51076 | Llegenda del castell dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-dels-moros | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de guardiola' Els castells catalans. Vol V</p> | XIX | <p>Feia temps que els moros assetjaven el castell de Guardiola i els cristians, que hi havien estat tancats, no sabien com desempallegar-se'n. El capità tingué una pensada. Al castell hi havia una mula molt guita, que ventava guitzes a tothom qui passava per la seva vora. La idea va ser de posar l'animal ben ple de coets i focs petadors que IIancessin bones guspires i raigs de foc, i enviar-lo, un vespre, muntanya avall cap el camp dels moros. Una nit, quan major era la quietud, engegà la bestiola vers el campament sarraí. Els moros, presos de fort pànic, van fugir a la desbandada'.</p> | 08099-178 | Castell de Guardiola | 42.2154600,1.8686100 | 406617 | 4674318 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51076-foto-08099-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51076-foto-08099-178-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta guita es podria haver inspirat amb la guita o mulassa de la Patum de Berga. | 119 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 51077 | Llegenda de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-greixer | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 74 i 182.CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i III. VILADËS LLORENS, RAMON (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà. Informació inèdita cedida per Gràcia Ponça.</p> | XIX | Llegenda que es coneix a través d'alguns habitants de Gréixer. | <p>Es conta que el llogarret de Gréixer pertanyia a un senyor de la petita noblesa que era conegut pel seu mal geni i la seva afició a la caça. Un dia, mentre es trobava voltant pels boscos que s'estenien pels peus del Moixeró, va sentir la campana de l'església de Sant Andreu, cridant als feligresos dels encontorns a l'ofici religiós. Aviat, el temple es va fer petit de la gentada que assistí a missa. Feia estona que havia començat quan es presentà el senyor de Gréixer fet una fúria. Considerava una falta de respecte que el celebrant comencés la celebració religiosa sense la seva presència. Sense dir ni una paraula, prengué la ballesta i apuntant a la finestra de l'absis va disparar a l'interior. La fletxa va tocar de ple al capellà, just en el moment que aquest alçava la sagrada forma. Ferit de mort, va caure estès al mig del petit altar davant de la incredulitat i l'horror dels veïns. El senyor de Gréixer, horroritzat va fugir cames ajudeu-me boscos endins, ben bé al fons de la vall, fins que es va perdre entre les muntanyes. En memòria d'aquell succés, algú va tapiar la finestra per on havia entrat la fletxa perduda. Ningú sabia què se n'havia fet del senyor de Gréixer. Altre cop, la llegenda afirma que no va deixar mai de córrer, sense descans. Cada cert temps, l'ànima en pena d'aquell mal home passa rebent com el llamp davant de l'església, maleint la seva sort.</p> | 08099-179 | Al lloc de Gréixer | <p>El nucli de Gréixer aniria lligat amb les esglésies de Sant Nazari i sobretot sant Andreu. Es documenta en temps del prevere Daguí, una petita cel·la que passà a dependre de Ripoll. En l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al 983 s'hi fa esment i en un document del 949 el bisbe Rodolf d'Urgell, dóna al monestir de Sant Llorenç un mas amb un molí i amb quatre peces de terra i dues vinyes situat dins el comtat de Cerdanya a la vall de Brocà a les rodalies de Bagà i al riu de Gréixer. 'Et est in ipso manso, cum ipso molino et cum quatuor precias de terra et duas vineas, in comiutatu Ceritaniense in valle Brocanense, in apendicum Bagada ad ipso rivo Garaeixer·'. Aquest referència va ser localitzada per Mn. Serra i Vilaró en els documents de ACA. Monacals d'Hisenda, Vol 801 i publicat a les baronies de Pinós i Mataplana. Afrontava amb Coma de Calls, figuera qui est ad ipsum, in via qui pergit de Portella i in loco ubi vocatur Pujol'. Aquestes afrontacions són perdudes llevat de la Portella que seria el camí ral de coll de Jou. Entendríem com a Gréixer la zona esmentada i també la casa de Cal tinent i el molí de Rigoreixer que ja ens apareix i que s'ha pogut localitzar darrere l'estret de Malgrau. Posteriorment el lloc de Gréixer ens apareix citat nombroses vegades en els documents de les baronies de Bagà. Coneixem un fogatge de 1385 a través d'un cobrador de focs el qual esmenta un total de 4 focs a la parròquia de Gréixer i altres tants al lloc anomenat el Bac per valor d'un florí. Cada foc equivalia amb una llar o casa que hi podia haver entre 4 o 5 persones. Aquesta xifra ens coincideix amb les cases que hi ha al nucli. El lloc del Bac es podria referir a la vaga de Millarès, cal tinent o molí. . També apareix esmentat sovint a la documentació baganesa. Per una banda de 1346 en data un inventari fet en una de les cases que ens dona entendre com estaven distribuïdes i quants objectes hi havia. Els inventaris corresponen en documents de molta importància per saber els objectes i pertinences que hi havia en cada llar. En el cas de la baronia de Pinós en conservem nombrosos tant de cases de Baga a com també de Gréixer. Deu anys més tard s'esmenta 'adobar lo pont de Greixa' relacionat amb un dels ponts esmentats a les fitxes 141 i 1433. També es té constància en documents posteriors i de 1666 el lloc de Gréixer juntament amb Millarès, Escriu i Hospitalet en temes relacionats amb les pastures. Consta que fixaven el nombre de bestiar que podien tenir els masos de Millarès, Greixa, Escriu i Hospitalet i també el temps que el bestiar de la vila es podia estar en aquests masos quan anava a pasturar a la muntanya comuna. Al llarg del segle XVIII degué patir algunes reformes com ho testimonien la llinda d'alguna de les seves cases coincidint en un període de bonança. Gràcies a la documentació facilitada per Mª Gracia Ponça, propietària de cal Josepó, sabem que a la Casa Gran per exemple entre el 1878 i 1928 hi van habitar una colla de famílies abans que fos adquirida pels Ponça els quals en foren rics propietaris que compren la finca de Gréixer que incloïa Escriu i la Font de Faig per a l'explotació ramadera i de la fusta.</p> | 42.2851500,1.8487700 | 405084 | 4682079 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51077-foto-08099-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51077-foto-08099-179-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 51078 | Batalla a l'aiguabarreig del Bastareny i Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/batalla-a-laiguabarreig-del-bastareny-i-llobregat | Coneguda a través de la memòria oral. | <p>L'aiguabarreig dels rius Bastareny i Llobregat va ser testimoni de mortal i sagnant lluita durant la Guerra dels Segadors (1640-1652). Tal com expliquen els documents, quan els partidaris de França van veure partir els berguedans, els van atacar a la confluència del Llobregat i Bastareny, tot donant pas a una mortífera lluita, cos a cos, en la qual molts, tant berguedans com francesos, hi van deixar la pell'.</p> | 08099-180 | A l'aiguabarreig del Bastareny i el Llobregat. | 42.2302700,1.8790800 | 407503 | 4675952 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51078-foto-08099-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51078-foto-08099-180-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 51080 | Llegenda de la troballa de la Verge de Rocasança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-verge-de-rocasanca | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAMÓS, PARE(1653). Jardin de Mara plantado en el principado de Catalunya. Edició facsimil</p> | XIII-XVI | <p>La troballa de la verge va ser feta per un pastor que va notar com un bou de la seva ramada estava agenollat al peu de la roca anomenada Sança. Allí dalt trobà la imatge sota una savina. Volgueren traslladar-la a l'església parroquial de Gréixer, però una i altre vegada desapareixia i tornaven a trobar-la al mateix lloc on finalment van entendre el missatge diví. Alçaren la capella en aquest indret on durant segles ha estat venerada la verge de Roca Sança</p> | 08099-182 | A la capella de Rocasança situada a la casa de l'Hospitalet | 42.3062500,1.8755100 | 407320 | 4684392 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51080-foto-08099-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51080-foto-08099-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51080-foto-08099-182-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 94|119|85 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 51081 | Llegenda de l'Hostal Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lhostal-cremat | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà.</p> | Llegenda recollida per Francesc Caballè i Cantalapiedra. | <p>De l'hostal cremat que estava situat entre Gréixer i l'Hospitalet de Rocasança s'explica que el van cremar els habitants de les cases properes en assabentar-se que la gent que feia nit a l'hostal ja no en sortia. Diuen que familiars d'un traginer desaparegut a l'hostal es van presentar tot girant tota la casa per si trobaven algun objecte personal i l'únic que van trobar va ser un dit humà. La brama es va escampar arreu. Els hostalers robaven els traginers i marxants que feien nit a l'hostal i, després d'assassinar-los, els féien desaparèixer. Qui sap, diuen si els cremaven o en feien butifarres. La resposta, com deiem va ser la crema de l'hostal. Avui tant sols en resta com a record la font mig colgada per la vegetació al costat de la carretera de Bagà a Coll de Pal.</p> | 08099-183 | A l'Hostal Cremat. | 42.2888400,1.8557100 | 405662 | 4682481 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51081-foto-08099-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51081-foto-08099-183-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 51083 | Llegenda de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-marc | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | <p>Un butlletí del centre excursionista de Catalunya i datat de 1887 de Vicenç Plantada i Fonolleda esmenta una llegenda referent a Sant Marc i que li van explicar la gent de Brocà durant la seva estada. ' Un dia St March's trobava a la capella de Santa Cecilia de Riu-Tort: li devia convenir esser prompte á la seva capella, donchs que ab una gambada va pujar als Castellassos que encara la roca guarda lo clot. També's conta que un dia falta lo calze de Santa Cecília esmentada:lo trobaren a Aussege: un lo comprà i tornà dita sufragània de Brocà'</p> | 08099-185 | A la muntanya de Sant Marc. | 42.2647100,1.8988900 | 409187 | 4679754 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51083-foto-08099-185-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Llegenda facilitada per Anna Cassals i Fernandez de l'Associació de Torre de Guaita | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 51084 | Aplec de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc-0 | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Aplec que es manté viu gràcies als veïns de Guardiola i Brocà.. | <p>Segons Ramon Viladés era costum en temps passats de que quant hi havia alguna pesta els fidels de les parròquies anessin en processó a venerar el sant perquè els deslliurés de les malalties, pestes o malalties. Normalment es feia signar un document per l'alcalde que feia complir que es portés a terme cada any. Segons l'autor, els aplecs de Sant Marc de Cal Bassacs, Montclar, Falgars foren conseqüència de les plagues de llagosta. En el cas de Sant Marc no queda clar que tingués el mateix origen tot i que apuntem a que si. L'aplec de Brocà va començar a aparèixer a la dècada dels quaranta després de la guerra civil i l'aplec es va celebrar fins els anys seixanta. La causa es deu a que el rector era molt gran i li costava molt pujar a Sant Marc. A més a Brocà hi havia poques cases habitades. Va ser en aquest moment que es traslladà a la parròquia de Sant Martí de Brocà molt més a prop. La tradició era que cada família de Brocà el dia abans de la vigília encenia una foguera davant de la capella de Sant Martí. La primera família que ho feia era la de castell per correspondre a la de més amunt i acte seguit ho feien la resta de familiars de les cases habitades en línia recta perquè es venguessin des del fons de la vall. A banda i banda de la capella de n'encenien dos més que corresponien amb els de les primeres. Cada any hi havia tres famílies que s'encarregaven d'encendre els focs , però l'encesa la feien els de castell per ser la més propera a Sant Marc. Acte seguit cada família encenia una foguera davant de casa seva. Dues famílies més s'encarregaven de recollir el blat Abans de la guerra a les famílies més pobres es donava un pa de 5 Kg. Al dia següent les famílies es trobaven a Sant Martí i pujaven a Sant Marc on celebraven l'eucaristia, es nomenava el prior i a la sortida en beneïen el pa i cantaven els goigs de sant Marc, avui perduts. Des d'allà el capellà beneïa el terme de Brocà per allunyar-los de les tempestes i les males collites (comunidor). Acte seguit es feia un dinar de germanor que cadascú preparava a casa seva. En acabat el prior que s'havia nomenat passava la bacina i les almoines que donaven al capellà. La festa continuava amb cançons i jocs per la mainada fins a fer-se fosc on tothom tornava a casa seva. La gent de les contrades deien que la festa de Sant Marc era una de les més importants. Avui dia la festa es continua celebrant. En record de les antigues fogueres, els veïns de Guardiola el dia abans pugen a Sant Marc, encenen una foguera que es veu des de tota la vall i fan un ressopó. L'endemà es celebra l'aplec a l'església de Sant Martí on es fa una eucaristia i en acabat es beneeix i reparteix el panet. Aquest e paga cadascuna de les famílies que habita o habitava a Brocà per ordre d'importància i sempre n'hi ha un que s'encarrega de preparar un dinar.</p> | 08099-186 | A Sant Marc de Brocà | 42.2647100,1.8988900 | 409187 | 4679754 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51084-foto-08099-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51084-foto-08099-186-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Festa que es manté viva encara ara i el dia 25 d'abril on hi assisteixen multitud de veïns de la vall, tant de Guardiola com Bagà i naturalment de Brocà i Gavarrós. La informació de l'aplec actual ha estat facilitada per l'Ajuntament de Guardiola i la família Corominas Majoral. | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 51085 | Aplec de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-greixer | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Aplec que es manté viu gràcies a Mª Gràcia Ponça, propietària d'una part de la finca de Gréixer. | <p>Els amics dels monuments de la vall del Bastareny des de el 1994 i 1995 han volgut recuperar els aplecs de les esglésies de Sant Andreu de Gréixer i Santa Maria de Rocasança, tenint present que aquesta associació Baganesa des dels anys vuitanta que va recuperant l'aplec de Sant Martí del Puig de l'Obaga a Gisclareny i el de Sant Joan de l'Avellanet a Bagà. Aquests aplecs tenien com a objectiu continuar amb el culte a aquestes antigues capelles medievals celebrant-hi una eucaristia i a continuació fent un ressopó de coca, allioli de codonyat , vi i cansalada. L'aplec de Sant Andreu és encapçalat per la família Ponça i el de l'Hospitalet per les famílies i masovers del lloc. Actualment es continuen celebrant de forma voluntària i desinteressada.</p> | 08099-187 | Al lloc de Gréixer | 42.2851500,1.8487700 | 405084 | 4682079 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51085-foto-08099-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51085-foto-08099-187-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 51122 | Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat-1 | <p>www.wikipèdia, enciclopedia lliure.</p> | <p>Riu que neix al terme municipal de Castellar de N'Hug a les populars 'Fonts del Llobregat' i desemboca al Mar Mediterrani. Al seu pas pel terme municipal de Guardiola de Berguedà rep les aigües de diferents conques que conformen diferents valls. Per una banda tindríem la conca del Gavarrós, amb els torrents de Gavarrós, Pardinella, Coll de Pal, de la Coma, del clot del Forn, de l'home mort, per l'altre i al centre del municipi just en ple nucli poblacional rep les aigües del riu Bastareny, un important afluent del Llobregat que a banda de rebre les aigües de la conca de Gréixer, també ho fa de les aigües d'altres torrents com és el cas del torrent de la Muga, el torrent de Murcarols, el torrent de les Faves i dem prat de Rei i sobretot la Dou del Bastareny que forma un naixement similar al del Llobregat. El mateix riu és alimentat pel 'Bullidor de Sant Esteve' pertanyent al mateix aqüífer que la Dou, el torrent del Puig, el torrent del Forat alimentat pel torrent d'Escriu, el torrent de Galigan i el 'bullidor de la Llet'. Els darrers torrents que alimenten el Bastareny abans de rebre les aigües de la conca de Gréixer serien els torrentons, el torrent del Puig, el torrent dels Trulls i finalment el torrent del Casot. Després de passar la vila de Bagà el Bastareny rep les aigües menys cabaloses de la zona de Brocà amb el torrent de Paller o dels Banyadors, el torrent de Mullapà, el torrent del Mig, el de la Paelleta, el torrent de Clarà i finalment el torrent dels Bacs. Poc abans d'abandonar el municipi el riu rep les aigües de la conca del Saldes amb el torrent de la Boïga a sota de Mas dePei, el torrent de Bosoms, i el torrent de Vallcebre, entre altres. Les seves aigües principalment cabaloses van ser aprofitades per a construir rescloses per fer funcionar fàbriques com seria el cas de la cimentera de 'la colònia Pujol i Tomàs', canalitzar-les per a fer moure centrals hidroelèctriques de gran capacitat com és el cas de la central del Collet o fins hi tot transportar-les en nuclis més allunyats com és el cas del canal industrial de Berga. El riu també ha estat des de sempre un pas per a facilitar les comunicacions. Així doncs les valls de les diferents conques hidrogràfiques han estat vies de pas de camins rals (camí de Berga a Bagà que seguia el curs del Llobregat), el camí de Gavarrós, el de col de Jou i coll de Pendís. L'arribada del ferrocarril propicia que els vells camins fossin substituïts per les vies del ferrocarril que a banda de transportar passatger transportaven el ciment del collet i de l'aslant de Castellar de N'Hug i també el carbó de la conca minera de Fígols. Darrerament i degut a l'abandó del ferrocarril (carrilet) la moderna C-16 i el E.09 de Barcelona a Tolosa han facilitat les comunicacions amb Europa gràcies a la construcció del túnel del Cadí que comunica el Berguedà amb la Cerdanya i França i és el portal d'entrada i la principal via d'accés a les estacions d'esquí del Pirineu més oriental. En quant a l'ecologia hi ha un predomini a de les aus aquàtiques com el bernat pescaire, l'ànec collverd i el corb marí gros. En quan a espècies aquàtiques en cal destacar les truites comunes, la bagra comuna, el barb comú i la carpa.</p> | 08099-224 | Creua el municipi per la banda est limitant amb Castellar de n'Hug i també pel sud amb Cercs | 42.2279900,1.8772600 | 407349 | 4675700 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51122-foto-08099-224-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Riu que ha estat molt emprat al llarg de la història per a l'aprofitament de les seves aigües per a fer funcionar fàbriques tèxtils i produir energia hidroelèctrica. És un dels principals rius del vessant mediterrani català juntament amb Ter i el Fluvià. A l'alçada de Manresa rep les aigües del Cardener i de l'Anoia. A l'alçada de Cercs hi ha l'únic embassament de la seva conca que és el de la Baells | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 51124 | Conca de Gréixer al vessant sud del Moixeró i del Serrat Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conca-de-greixer-al-vessant-sud-del-moixero-i-del-serrat-gran | <p>Conca hidrogràfica del riu Gréixer que està formada per un costat pel riu de l'Hospitalet que bé alimentat pel torrent de la Mena amb naixement a la font homònima sota la Tosa d'Alp a més de 2400 mts d'alçada, el torrent del Serrat Gran amb naixement a la carena del serrat homònim i el torrent del 'salt d'aigua' que neix al vessant sud dels plans de Coma floriu i el mateix de Coma floriu. Tots ells neixen en unes roques a tocar de la cresta de les 'Pales de Coma floriu' i fomen la riera de l'Hospitalet a l'alçada de l'Hospitalet. A mida que descendeix i s'aproxima a l'hospital va rebent les aigües d'altres torrents com el de les 'Gralles' que prové de sota el Claper, de la 'Miquela' ambdós a la serra del Moixeró i també del 'Clot de l'Infern 'que prové dels Orris al T.M de Bagà. A mida que va descendint aigües avall i a l'alçada de Milleres rep les aigües del torrent de les Rovires que prové del pla de la Gavarra i de la font del Ciré a Bagà, A Gréixer se li ajunten les aigües que provenen del torrent de la 'Canal de la Serp' sota el cim del Penyes Altes, del torrent de la 'Font bona' que neix a la font i coll de Cabrera i el torrent de la Mena de l'Or. Finalment i a prop del pont de Sant Nazari el riu de Gréixer rep les aigües del torrent; el del Carrer d'en Torb que separa la solana Massena amb la Roca Tallada i el pas de la Mona ja al T.M de Bagà i del Bac de Diví a damunt de Rigoreixer. Finalment desemboca les seves aigües al Bastareny a l'alçada de la central hidroelèctrica del Pendís i del Càmping Bastareny a Bagà.</p> | 08099-226 | A la vall de Gréixer i Hospitalet | 42.2968500,1.8717700 | 406998 | 4683352 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51124-foto-08099-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51124-foto-08099-226-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conques alpines d'aigües que procedeixen de les neus acumulades en els períodes hivernals i que conformen valls en estatge subalpí i montà. Amb boscos de pi rajolet, faig, roure, pastures i prats alpins a les zones altes i planells que faciliten el conreu del cereal. La seva humitat i la seva condició orogràfica provocava que quedés arrecerat dels rigorosos freds i nevades de l'Hivern afavorint un clima idoni per al cultiu del cereal i la vinya en les parts baixes. Les aigües del Gavarrós foren aprofitades per a la molta d'alguns molins i també per a l'ús de la seva aigua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 51125 | Conca hidrogràfica de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conca-hidrografica-de-gavarros | <p>Conca alimentada pel torrent de Coll de Pal que, neix als plans de Coma floriu al T.M. de Bagà i les seves aigües provinents de les neu a acumulades en els períodes hivernals descendeixen pel vessant sud del Puigllançada pel torrent homònim i que separa les muntanyes i els Rocs de Canells amb el cim del Puigllançada (TM. De Bagà). Un altre torrent que alimenta la mateixa conca és el torrent de 'la balma roja' que neix a les 'fontetes de Pardinella' sota mateix del cim del Puigllançada i que rep el seu nom perquè passa pel costat de la roca roja. Ambdós afluents i dos més que provenen del Clot del Forn de l'anomenada 'font del Pastor' i del torrent de la Boixeda que neix sota els prats de canells formen aquest riu. Tots junts conformen el riu de Gavarrós molt a prop del nucli de l'església. El riu va descendint i a l'alçada de la casa de l'Estret rep les aigües del torrent de Pardinella que s'alimenta del torrent de l'home mort que neix sota el 'Les roques de Rus', el de 'Pardinella' i finalment el de l'obaga fosca i també del torrent de la 'Coma ' que neix a sota la collada grossa de Sant Marc. Tots junts formen el 'Riu Tort' caracteritzat per les aigües 'tortes' i que desemboca al Llobregat a l'alçada de la casa de l'Espelt. Aquesta conca esta caracteritzada per un seguit de valls que accedeixen a les zones de pastura d'alta muntanya i que foren utilitzades per a l'hàbitat en època medieval</p> | 08099-227 | A la vall de Gavarrós | 42.2616700,1.9257000 | 411394 | 4679388 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51125-foto-08099-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51125-foto-08099-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conques alpines d'aigües que procedeixen de les neus acumulades en els períodes hivernals i que conformen valls en estatge subalpí i montà. Amb boscos de pi rajolet, faig, roure, pastures i prats alpins a les zones altes i planells que faciliten el conreu del cereal. La seva humitat i la seva condició orogràfica provocava que quedés arrecerat dels rigorosos freds i nevades de l'Hivern afavorint un clima idoni per al cultiu del cereal i la vinya en les parts baixes. Les aigües del Gavarrós foren aprofitades per a la molta d'alguns molins i també per a l'ús de la seva aigua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 51131 | Font de l'Obert de Brocà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobert-de-broca | La font s'asseca en temporades estiuenques i actualment ha estat canalitzada per a omplir una bassa utilitzada per a la prevenció dels incendis forestals. | <p>Font situada en una obaga al costat del torrent de Sant Marc prop de la casa de Cercuneda i delimitada per la serra homònima i el coll de Joncar. Aquesta font actualment està pràcticament seca i canalitzada. Des de sempre ha estat utilitzada pels habitants de la casa de Cercuneda degut a la seva proximitat. Segons ens comenta J.Arocas que va ser resident de Cercuneda havien d'anar a buscar l'agua en aquest indret ja que la casa no en tenia. Actualment està canalitzada per aprofitar la seva aigua per omplir les basses conta incendis</p> | 08099-233 | Al lloc de Cercuneda | 42.2619600,1.8910100 | 408533 | 4679457 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | En ús | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 51135 | Locomotores del ferrocarril 'Berga' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/locomotores-del-ferrocarril-berga | <p>SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. P-16-22. SALMERON I BOSCH , J (1985). El ferrocarrils catalans. Cent anys d'història. Barcelona.DDAA (1984). ' Els camins de ferro' a Erol núm. 9 p.67-69.. www.manuserran.com, mnactec.cat/museual carrer. Informació facilitada per Ignasi Camps i Roca</p> | XIX-XX | Es conserven com a monuments urbans, alguns en mal estat i especialment la núm. 31 que està un funcionament per a trajectes turístics i la núm. 27 que recentment està cedida per l'Ajuntament de Barcelona al museu del ciment del Clot del Moro (antic museu del transport). | <p>Locomotora a Vapor amb el números de sèrie 27, 28, 30, 33 i 34 construïdes en diferents manufactures fabrils europees com ara el núm. 27 i 28 a la 'krauss'(Alemanya), la núm. 30 i la núm. 33 'Nuevo Vulcano' (Barcelona)i la 34 a 'La Maquinista terrestre i Marítima' a Barcelona. Les quatre primeres locomotores van ser comprades el 1883 a la firma alemanya de 'Lokomotivfabrik' i van ser destinades a la línia de Manresa-Berga raó de la qual es van batejar amb el nom de 'Manresa', 'Santpedor', 'Sallent' i 'Berga'. El 1888 la mateixa companyia ferroviària (Tramvia o Ferrocarril Econòmico Manresa-Berga) va encarregar un prototipus nou de locomotora a la firma Alemanya entre els 1887-1890 que va ser denominada com a 'Berga' ja que es va emprar a la línia de Sallent a Berga. L'allargament de la línia Berga-Guardiola, el 1904 va encarregar a la firma catalana de 'Societat Barcelonina de Navegación i Industria' la construcció d'onze locomotores que les van fabricar als tallers de 'Nuevo Vulcano' i de la 'La Maquinista Terrestre i Maritima' . Aquestes onze locomotores es van construïr entre els anys 1902 a 1911. Fins a aquest moment les locomotores anaven numerades amb els núm. 05 a 22 que corresponia amb els anys de fabricació. La fusió de les companyies com ara 'Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya'' , 'la de Ferrocarrils Catalans Centrals' i la de 'Ferrocarril Econòmico de Manresa-Berga' en una de sola amb el nom de Companyia General de Ferrocarrils Catalans S.A per a l'explotació de les línies catalanes, va provocar que les locomotores 'Berga' se'ls afegissin 20 nombres de més. L'explotació de la línia Manresa-Berga-Guardiola va ser mancomunada entre l'antiga companyia del 'Ferrocarril Econòmico' i la del Ferrocarril Central Català'. El 1950 l'estat es fa càrrec de les línies ferroviàries i poc a poc substitueix les antigues locomotores Berga a vapor per locomotores dièsel que provocà que les Berga es destinéssin a treballs més aviat secundaris. Amb el traspàs de competències a l'estat, les locomotores portaran les sigles EFE 'Explotación de Ferrocarriles del Estado' i les inicials M-O de Manresa-Olvan. La darrera locomotora 'Berga' que va funcionar va ser la núm. 34 que va ser llogada per l'empresa de Carbones de Berga per al transport de mercaderies pesants i va restar en ús fins el 1969. Tota la resta foren substituïdes per maquines dièsel i automotors fins a la supressió de les línies. Es tractava de màquines o locomotores amb les característiques de 'Tramvia' amb apagaguspires i carrossat lateral. A partir de 1922 aquests elements es van eliminar però es va mantenir la característica forma de maquina de vapor on aprofitant aquests canvis, se'ls hi incorporà un topall central. El fre va passar a ser d'aire comprimit i per aquest motiu es van col·locar uns dipòsits d'aire damunt de la marquesina. També es van instal·lar els elements necessaris per donar calefacció als cotxes o vagons de passatgers. Aquestes locomotores se'n van posar en servei 16 d'elles en diferents anys que van des del 1890 al 1911 mostrant una certa evolució en cadascuna d'elles. L'amplada del carril era de 1metre, la longitud entre topalls era de 6944 mm, el sistema de tracció era a vapor, pesava 19 tn, amb una potència de 264 Kw, 31 un d'esforç de tracció i amb una caldera de 1500 l de capacitat d'aigua i 1500 kg de carbó.</p> | 08099-237 | Varis llocs | <p>La substitució de les activitats agrícoles i ramaderes per la moderna industrialització del tèxtil i la mineria provocà que la gent dels nuclis rurals del municipi actual de Guardiola s'agrupessin en una zona més ben comunicada, prop del riu que aprofitava una bifurcació dels camins de Bagà i de La Pobla al voltant de l'Hostal nou. Així va ser com va néixer el nucli de Guardiola a l'actual emplaçament prop de les fàbriques de ciment del Collet i del Clot del Moro. Precisament va ser arran d ela construcció de la colònia industrial del Collet que comportà la construcció del canal industrial de Berga i en conseqüència l'allargament de la línia Manresa a Berga i de Berga i Guardiola . La construcció del 'Ferrocarril Económico Manresa-Berga' va ser iniciativa dels industrials del sector tèxtil de Cal Pons, Monegal, Soldevila, Rosal, Bassacs, Prat per unir les seves colònies amb els nuclis més poblats com serien el cas de Manresa i Barcelona. El primer projecte de 1879 es va començar a portar a terme el 1881 i justament tres any després, el 1884 la línia arribava a Sallent. Poc després les van seguir les poblacions de Puig Reig i finalment el 1887 el ferrocarril arribava Cal Rosal (Olvan). La ciutat de Berga que fins aleshores no superava els 5000 habitants estava situada en na zona més elevada, s'havia de modernitzar i per això calia una forta inversió en industrialització que va venir promoguda per la mà de Marcel·lí Boixader el qual va projectar un canal industrial que havia de portar l'aigua des de la resclosa situada a la zona del Collet fins a la fàbrica del Canal situada a Berga. Aquesta conducció significà una utilització gratuïta de l'aigua a les colònies situades Llobregat avall. El 1881. 'La Companyia Minera de Ferrocarril y Minas de Berga S.A' obtenia del ministerio de Fomento la concessió per ampliar la línia fins a Guardiola. Per a la seva execució es va contractar a l'empresa intailana 'Gavaretti, Vallido, Bovio &Cia' que ja explotava les mines de Sant Corneli. A Cercs hi va construir un carrer de cases i també un cantina però aquestes inversions no van ser suficients per eixugar el deute que aquesta empresa venia acumulant des de feia temps i van acabar amb la seva ruïna. El 1890 les empreses de 'Ferrocarriles y Minas de Berga S.A i Ferrocarril Económico Manresa-Berga' es van fusionar en una de sola promoguda per Lluís G. Pons i Enrich (amo de Cal Pons) i J.E. Olano de Loyzaga, amo de les mines de Cercs i enginyer de mines. Aquesta nova companyia és la que va portar el tren fins a Guardiola el 1904. Inicialment el projecte del ferrocarril de Guardiola havia d'arribar a la zona del collet on hi havia la colònia agrícola dels Pujol de Berga i també la captació del canal industrial, propietat de la família dels Boixader. Aquest doble joc d'interessos va despertar la prudència del Sr. Olano que va acabar allargant la línia fins a la zona de La Ribera on hi va situar l'estació terminal. La posada en funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro va incentivar la construcció d'una línia de via estreta que unís Guardiola amb la fàbrica de ciment i donés origen al 'carrilet' de Guardiola a Castellar. Aquesta línia es va utilitzar per al transport de mercaderies i també per als passatgers amb parades a Riutort i també la Pobla. Ambdues línies tenien cam a estació terminal la població de Guardiola on hi tenien tots els serveis necessaris d'una estació terminal d'aquestes característiques (cotxeres, dipòsits d'aigua, tallers per a reparar les màquines) Aquest servei es va mantenir en funcionament fins el 1972 on la substitució del tren per l'automòbil en carretera, la crisi de la fàbrica de ciment i del carbó així com la construcció d'un embassament a la Baells que inundava terrenys per on passava el ferrocarril van obligar a clausurar la línia fèrria d'Olvan a Guardiola. La línia Guardiola la Pobla ho havia fet el 1966 i un any després (el 1973) es va tancar la línia de Sallent a Olvan</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1898-191 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51135-foto-08099-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51135-foto-08099-237-3.jpg | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les locomotores 'Berga' es van fabricar entre el 1898 i 1911 per diferents firmes que enumerem a continuació. Cal destacar que les locomotores núm.27 a 30 foren fabricades entre els anys 1890 i 1896, les primeres per la firma alemanya Krauss i les dues darreres per Nuevo Vulcano de Barcelona el 1901. Amb la fabricació de les locomotores a la firma de 'La Maquinista Terrestre i Maritima' les locomotores reben noms de la línia Manresa-Olvan i Guardiola. Així el 1902 es fabrica la locomotora 'Serchcs' amb el núm31 , el 1902 la de 'Consolación' amb el núm. 32, el mateixa any es fabrica la núm. 33 amb el nom de 'Guardiola' i el núm 34 amb el nom de 'Llobregat', el 1904 es fabrica la núm. 35, 36, 37 i 38 amb els noms de 'La Baells', 'La Pobla', 'Catalunya' i 'Espanya'. Finalment el 1911 es fabriquen la resta de locomotores que van del núm. 39 a 42 i amb els noms de ' Fígols', 'La Pobla', 'Bastareny' i 'Cadí'. Actualment es conserva la núm. 31, en funcionament i cedida pels Amics del Ferrocarril de Catalunya a 'FGC' que s'empra per a ús turístic en la línia de Barcelona-Anoia. Altres locomotores d'aquesta sèrie que encara es conserven són la núm. 27 o 'Balsareny' exposades al museu del ciment del Clot del Moro , la núm. 29 'Navàs' està exposada a Barcelona, la núm. 33 o 'Guardiola' és a Martorell, la núm. 34 o 'Llobregat' és a Navàs, la núm. 37 o 'Catalunya' és a Cornellà de Llobregat i la núm. 41 o 'Bastareny' és a Esparreguera. La resta han desaparegut. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 51146 | Restes de barraques de pastors a Balma Roja de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-barraques-de-pastors-a-balma-roja-de-gavarros | <p>SÀNCHEZ I VICENS, J (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12. pp.</p> | XII-XX | Es continua utilitzant com a refugi de pastors en èpoques de mal temps. | <p>Ruïnes d'una barraca de pastors a Roca Roja a la zona de Gavarrós. Aprofita la balma de la Roca Roja per assentar-hi les seves parets que només conserven la part frontal. Correspon a simples construccions de pedra seca i morter de calç amb restes d'alguna obertura en llinda de fusta. Els murs són d'uns 40 centímetres d'amplada i normalment aprofiten el desnivell del terreny.</p> | 08099-248 | A sota de la roca roja de Gavarrós | <p>Les carboneres eren situades en llocs obacs i prop de camins i vies de comunicació. Atès que l'operació de carboneig durava bastants dies i no es podia abandonar; el carboner havia de tenir un lloc on fer-hi estada a prop de l'explotació ja que i tal com s'ha dit els nuclis habitats més propers com Gréixer, Escriu, Gavarrós o Pardinella quedaven allunyats per poder-hi pernoctar una vegada hagués acabat el jornal. El cas de la Blama Roja era situada en una zona de molta altitud i a l'abast de tempeses molt violentes en els periodes estivals. Continua sent lloc de refugi dels pastors i fins hi tot dels ramats.</p> | 42.2881400,1.9332300 | 412052 | 4682320 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51146-foto-08099-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51146-foto-08099-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51146-foto-08099-248-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50901 | Fons documental a l'Arxiu Comarcal del Berguedà (pergamins) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-comarcal-del-bergueda-pergamins | <p>LOZANO I FREIXA, E (2008). Col·lecció de pergamins a l'arxiu municipal de Berga. SANTANDREU I SOLER. Mº DOLORS (2006).La vila de Berga a l'Edat Mitjana. La família dels Berga. Voll 1 a 3. Tesi doctoral dirigida per Dr.Manuel Riu i Riu, catredràtic d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona en el programa de Doctorat 'Poder i Societat a l'Edat Mitjana'. Bienni 1993-95</p> | XIV i XV | El primer pergamí presenta algunes parts esborrades. Brutícia i taques superficials. Pèrdua de suport documental a la zona dels plecs. El segon presenta brutícia i taques superficials, pèrdua d'intensitat de la tinta, estripat i pèrdua del suport documental a la zona dels plecs. El tercer presenta Brutícia i taques superficials i pèrdues de suport documental a la zona dels plecs | <p>A l'arxiu comarcal del Berguedà es conserven dos pergamins corresponents a l'actual municipi de Guardiola de Berguedà. El primer d'ells amb el codi acbr 40-1407-T2-69 correspon amb una concòrdia signada del procurador de l'abat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Té unes dimensions de 590 x 1320 mm. El següent amb codi acbr 40-1407-T2-70 correspon amb un compromís dels veïns de les parròquies de Santa Maria i Sant Julià de Vallcebre sobre els emprius de Guardiola a Bernat, abat de Sant Llorenç prop Bagà de La zona del Collet d'Eina i del castell de Guardiola. Es tracta de la cessió de la Guardia a la vegueria de la vila de Berga Té unes dimensions de 570 x 545 mm. Existeix un tercer document amb codi ACBR 40-1407-T2-72 corresponent amb un Arrendament de rèdits de la Baronia de Pinós fet per Joan de Foix a Bernat Viladomat i a altres veïns de Bagà. Està escrit per Cristòfor Sunyer, prevere de la vila de Bagà</p> | 08099-3 | Colònia Escolar núm. 2. Pavelló de Suècia 08600 (Berga) | <p>L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001. Forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu nucli originari era l'arxiu històric de la ciutat de Berga on s'hi va integrar des de el primer moment. Hi ha referencies d'aquest arxiu des del segle XIV. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines. El guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio en ve fer un inventari per armaris de secretaria, tasca que va continuar el seu fill, Josep Santandreu i Escobet on en va fer uns inventaris cronològics. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont en va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau en va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 11883 es va inaugurar el nou estatge a 'Casa Massana' on es va fer un registre complet de tot el material traslladat. Constava de 197 metres lineals de prestatgeries. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del pavelló de Suècia on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1326 i 1 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50901-foto-08099-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50901-foto-08099-3-3.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El segon document aporta una informació clau per entendre cessió del castell de Guardiola i del collet d'Eina a la vila de Berga ja que a partir d'aquest moment les terres de la zona esmentada passaran a dependre de la vila de Berga i per tant als reis de la Corona d'Aragó. El tercer document es relaciona amb els senyors de la Torre de Foix de Sant Climent sobre un arrendament de terres de la baronia de Pinós, en concret dels molins de Bagà Està datat de l'any 1549. | 85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 50902 | Fons documental de Guardiola de Berguedà a l'Arxiu Comarcal del Berguedà (altra documentació) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-guardiola-de-bergueda-a-larxiu-comarcal-del-bergueda-altra-documentacio | <p>ACBR. Comptadoria d'Hipoteques de Berga anys 1768-1862. Registre de la Propietat de Berga. Anys 1862-1810</p> | XVIII-XX | Aquest registre es conserva amb un gran nombre de volums | <p>A l'arxiu comarcal del Berguedà es conserva el Registro de Hipotecas del partido de Berga del 1848. El tom 106 datat de 1846 fa al·lusió a Gavarrós i Guardiola a les pàgines 101-126, el tom 107 i datat de 1845 fa al·lusió a la parròquia de Gréixer (Greixa) a les pàgines 1 a 14, el tom 119 i datat de 1845 fa referència a la parròquia de Sant Llorenç prop Bagà a les pàgines 1-24, el volum 124 a les pàgines 1 a 7 fa referència a la Torre de Foix, datat pels volts del 1845; el volum 134 fa al·lusió a Brocà a les pàgines 81-84, el volum 135 sobre els arrendaments de Guardiola i el 137 a la pàgina 61 fa referència a Guardiola. A banda d'aquesta documentació hi ha el fons fotogràfic de Joan Ribera i Fornells de 1955 a 2004 amb unes 29000 diapositives i 14500 negatius. Es tracta d'un fons cedit per la mateixa família on hi ha nombroses fotografies de Guardiola en els anys que ell va viure aportant una valuosa documentació gràfica</p> | 08099-4 | Colònia Escolar núm. 2. Pavelló de Suècia 08600 (Berga) | <p>L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001. Forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu nucli originari era l'arxiu històric de la ciutat de Berga on s'hi va integrar des de el primer moment. Hi ha referencies d'aquest arxiu des del segle XIV. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines. El guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio en ve fer un inventari per armaris de secretaria, tasca que va continuar el seu fill, Josep Santandreu i Escobet on en va fer uns inventaris cronològics. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont en va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau en va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 1883 es va inaugurar el nou estatge a 'Casa Massana' on es va fer un registre complet de tot el material traslladat. Constava de 197 metres lineals de prestatgeries. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del pavelló de Suècia on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50902-foto-08099-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50902-foto-08099-4-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El registre d'hipoteques correspon a un precedent de la documentació facilitada pel registre de la propietat i ens aporta un gran nombre d'informació referent a la venda, adquisició de finques, noms dels propietaris de la partida de Berga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50903 | Fons documental a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pàgs. 237-248. Cardona. BARTRINA, E. (1998). Arxiu Diocesà de Solsona. Vol.7, Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Generalitat de Catalunya. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. PLANES, R. (1985). Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona. Fundació Noguera. Barcelona.</p> | XVII-XX | S'ha pogut conservar perque eren documents de la curia diocesana que havien estat custodiats a la catedral de Santa Maria de Solsona | <p>A l'arxiu diocesà de Solsona es conserven alguns documents de la cúria que pertanyen a les diferents parròquies de Guardiola; entre elles les de Sant Genís de Gavarrós, Gréixer i Sant Llorenç prop Bagà. Sobre el primer hi ha alguns documents referents a l'autorització per a fer missa a Pardinella, sobre el segon es conserven alguns llibres d'òbits i baptismes, el tercer hi ha documents autoritzant el lloguer de la casa rectoral i de darrer en cal destacar l'arrendament i la gestió de l'aigua pública del monestir de Sant Llorenç.</p> | 08099-5 | Arxiu diocesà de Solsona. Palau Episcopal 25280 (Solsona) | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50903-foto-08099-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50903-foto-08099-5-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'arxiu parroquial de Guardiola va ser cremat durant la guerra civil de 1936 amb la qual cosa la documentació de les parròquies de Brocà, Gavarrós, Sant Climent de la Torre de Foix, Gréixer i Sant Llorenç ha desaparegut completament llevat dels documents que es conserven a l'arxiu de la Corona d'Aragó i la documentació descrita en aquesta fitxa. | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50906 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Guardiola de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-guardiola-de-bergueda | <p>RUMBO i SOLER, A. (2005). Fons de l'Ajuntament de Guardiola de Berguedà. Comunitat de la Xarxa d'arxius municipals. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural. Www.xam.diba.cat, www.guardioladebergueda.net</p> | XVIIII-XX | <p>L'arxiu municipal de Guardiola conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història (fons de Brocà, Gavarrós, Guardiola i part de Sant Julià de Cerdanyola que fins el 1993 va pertànyer a Guardiola de Berguedà). Entre la documentació conservada a l'arxiu cal destacar-ne el fons de l'administració local de l'ajuntament de Guardiola de Berguedà, el fons de l'antic municipi de Brocà dels anys 1729 a 1943; fons públics no municipals com ara el Registre del jutjat de pau dels anys 1878 a 2005 i fons privats diversos. Entre aquests cal destacar-ne la Cambra agrària local, la germandat de llauradors i ramaders i el sindicat agrícola dels anys 1939 a 1968; l'arxiu de L'Associació de Defensa Forestal dels anys 1992 a 2001; la Delegació local de les FET i les JONS del 1939 a 1977; l'agrupació Coral Mixta dels anys 1952 a 1982, l'arxiu de l'agrupació excursionista de ·Les Cabretes de l'any 1993; del club de futbol de Guardiola dels anys 1940 a 1962, el fons de la parròquia dels anys 1954 a 1958; el de la Mútua de Previsión de las Entidades Sindicaes Autónomas de l'any 1955 i el fons de L'Associación de Cabezas de Família del Movimiento nacional dels anys 1965 a 1969.</p> | 08099-8 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà.Plaça Municipal núm. 3. CP 08694. (Guardiola de Berguedà) | <p>L'ajuntament de Guardiola de Berguedà es la corporació pública que governa i administra els interessos del municipi de Guardiola de Berguedà. Aquest municipi es va crear el 1936 per l'agregació del municipi de Brocà i Sant Julià de Cerdanyola que es va disgregar de Guardiola el 1993. La documentació municipal ha estat conservada a les dependències de l'Ajuntament i els seus successius emplaçaments fins a la ubicació actual. No es té constància de cap documentació arxivística específica ni tampoc cap instrument de documentació sistemàtic fins que l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona hi va portar a terme entre el mes de febrer de 1995 i març de 1998 un recull i classificació de l'arxiu municipal. L'adhesió de l'ajuntament a la xarxa d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona durant el 2004 ha permès que l'arxiu es mantingui i s'actualitzi sistemàticament.</p> | 42.2331800,1.8792000 | 407517 | 4676275 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50906-foto-08099-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50906-foto-08099-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50906-foto-08099-8-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Cal destacar-ne també un fons fotogràfic cedit per nombrosos habitants de Guardiola que s'ha de classificar. El fons Municipal està format per administració general del mateix ajuntament (òrgans col·lectius de govern, comissions de govern, comissió de governació, comissions informatives, organitzacions supramunicipals, alcaldia, secretaria, regidories, serveis jurídics, personal, correspondència, participació ciutadana i protocol). També hi ha un apartat dedicat a Hisenda que inclou la descripció, el patrimoni, la intervenció, tresoreria, fiscalitat, juntes i comissions, pòsit, taula de canvi i emissió de Moneda, un de proveïments que inclou el proveïment de productes per al consum de la població, les aigües, fonts i safareigs, mercats i fires, atenció a al consumidor, escorxador, delegació local de proveïments, transport públic i juntes i comissions municipals. Hi ha un apartat de Serveis Socials amb els centres assistencials, cooperació i solidaritat, atenció als refugiats i víctimes de guerra, assistència social, actuacions en contra de l'atur laboral i orientacions professionals i les juntes i comissions, patronat i junta local de Reformes Socials. El capítol de sanitat engloba el cementiri i els serveis funeraris, les epidèmies i contagis, inspecció sanitària i laboratori municipal, personal facultatiu del cos mèdic, centres sanitaris municipals, Farmàcies, l'Ambulància, Serveis veterinaris, neteja viària, recollida i tractament de residus sòlids, juntes i comissions municipals. En quant a obres i urbanisme hi ha l'apartat de planejament, de gestió urbanística i informació, d'obres d'infraestructura, d'immobles municipals, de la brigada municipal i les obres, de vialitat, de les obres de particulars i de serveis, d'habitatges de promoció municipal, de disciplina urbanística i de les juntes i comissions. Hi ha un apartat de la Seguretat Pública, dels Serveis militars com ara els allotjaments militars, les quintes i allistaments els béns subjectes a requisa militar i les juntes i comissions; de Població amb els Censos, el Padró, immigració, estrangeria, registre civil electoral, junta del cens de la població; de les eleccions (municipals, jutge de pau, diputats provincials, Parlament de Catalunya, Corts Generals, Parlament Europeu, ces electoral, referèndums i plebiscits; un capítol dedicat a ensenyament (infantil, primari, secundari, règim especial, d'adults, educació especial, ajuts i beques, cens escolar), un altre de l'àmbit de la cultura (festes populars i festa major, activitats i iniciatives culturals, centres culturals municipals, patrimoni historio-artístic i natural, relacions amb les entitats culturals, normalització lingüística, esports, joventut, promoció turística, juntes si comissions municipals de la cultura. Finalment el darrer bloc correspon amb els serveis agropecuaris i del Medi Ambient amb els censos i estadístiques agrícoles i ramaderes, danys provocats a l'agricultura, plagues i foment i millora del regatge, foment forestal, aprofitament de les aigües, Medi ambient, representativa agropecuària i juntes i comissions locals. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50907 | Fons documental de Brocà i de Gavarrós a l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-broca-i-de-gavarros-a-larxiu-municipal | <p>SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol I.</p> | XVIII-XX | La part de Cal Galló amenaça en desaparèixer. | <p>Dins l'arxiu municipal de Guardiola es conserven dos documents molt rellevants. El primer d'ells correspon amb el cadastre de Gavarrós de l'any 1729 amb una delimitació de les terres de les diferents finques de Josep Pujol i Pagès Margineda Pujol, Josep Roca Pujol, Joan Rotllant, Joan Serra, Josep Espelt, Isidro Subirana, Joan de Cabanes, Pere Pou, Francesc de Cabanes i Pagès, Josep Vilella, Pere Pla, Dr. Peix, la Iglesia, Marques d'Alba i Aitona. També hi ha una enumeració de les cases del municipi, dels delmes i impostos, una descripció de les diferents terres amb un registre de les hipoteques, dels caps de bestiar i dels censos. Aquest document és d'una importància cabdal ja que permet conèixer la vida de Gavarrós durant el segle XVIII. Presenta unes dimensions de mig foli i té cap un centenar de pàgines. L'altre document és el cadastre i el fons de Brocà conservat en el mateix arxiu de Guardiola de Berguedà. El fons més antic va dels anys 1729 a 1740. Es tracta d'un llibre amb unes dimensions de mig foli i un total de 130 pàgines. Està dividit en cadastre, les afrontacions de les diferents cases de Rotllan, Vilella, Vilalta, Companyó, Comians, Joanó, la Rectoria, Pedrals, Cavallera, la Casa de Dalt, Serradet, l'Espet i Castell (pàgines 1 a 125) i de la pàgina 125 a 130 la relació de les diferents cases que es troben existents dins al poble de Sant Martí de Brocà i que estan situades en qualsevol de les finques esmentades unes línies més amunt. A banda d'aquest fons més antic n'hi ha un de més modern dels anys 1840 a 1857 amb diferents volums carpetes relacionades amb hisenda, amillarament, caps de bestiar i terres i censos dels anys 1897 a 1930. Hi ha un total de 20 carpetes definitives que contenen la totalitat del fons</p> | 08099-9 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà. Plaça Municipal núm. 3. CP 08694. (Guardiola de Berguedà) | <p>Indret esmentat al segle IX al 840 com a alou depenent del monestir de Ripoll i del qual es denominarà la Vall .Es coneixia com a 'vallis bucharanensis' referint-se a la vall de Brocà o del Bastareny. Amb la fundació de l'abadia de Sant Llorenç prop Bagà, el lloc passà a formar part dels seus béns. Al segle XIII apareix la cavalleria dels Brocà (Brocano) feudatària als barons de Pinós. Sembla que d'aquesta nissaga en procedirien els cavallers de Lluarters, Bernat, Pere i Guillem Ramon de Santaeulària (cavallers de confiança del baró de Pinós). El casal dels Brocà a mitjans del segle XIV posseïen una de les torres de Bagà (torre de Vilella o de Brocà). La dinastia dels Brocà va ser comprada a principi del segle XV per Pere Galceran de Pinós. A mitjans del segle XVIII es crea el municipi de Brocà que fins a aleshores era independent respecte el veí de Gavarrós que es va agregar a Brocà durant el segle XIX i des d'aleshores i fins la creació del municipi de Guardiola de Berguedà el fons es va custodiar a la casa de 'Cal Galló' propietat dels Vilella.</p> | 42.2331800,1.8792000 | 407517 | 4676275 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50907-foto-08099-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50907-foto-08099-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50907-foto-08099-9-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'antic arxiu de Brocà estava situat a l'antic ajuntament de Brocà que fins el 1936 (data que es crea el municipi de Guardiola de Berguedà) estava situat a la casa de Cal Galló que fins aleshores i des de el segle XVIII havia estat l'ajuntament i de Brocà-Gavarrós i també les escoles públiques. Dins de la mateixa casa es conserva encara dins de calaixeres i també en fulls solts pendents de classificació, part de l'arxiu municipal que va des dels anys 1840 a 1930 amb capítols de censos, amillaraments, quintes, juntes electorals, comptabilitat i registre de les diferents cases. Aquesta part de l'arxiu té un elevat perill de desaparició ja que es troba a la segona planta de Cal Galló a l'abast del públic, desordenat, dispers i sota els efectes de la humitat, dels rosegadors, xilòfags i altres éssers corrosius. No hi ha cap garantia de conservació. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50909 | Fons d'imatges Joan Ribera a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-joan-ribera-a-larxiu-comarcal-del-bergueda | <p>INSTITUT FOTOGRÀFIC DE CATALUNYA . www.iefc.cat. PEDRALS I COSTA, XAVIER(2005). Joan Ribera i Fornells. Captar la vida. Erol, revista cultural del Berguedà. núm. 85 'Patrimoni geològic i miner'. p.47-49.</p> | XX | <p>A l'arxiu comarcal del Berguedà es conserva el fons fotogràfic de Joan Ribera i Fornells. Es tracta d'un fons fotogràfic d'una rellevància excepcional ja que és un fons familiar que va des del 1955 a 2004 amb unes 29000 diapositives i 14500 negatius. Es tracta d'un fons cedit per la mateixa família on hi ha nombroses fotografies de Guardiola en els anys que ell va viure destacant-ne el monestir de Sant Llorenç però també diferents visions de Guardiola, del ferrocarril i elements de natura. A banda també hi han fotografies de llocs rellevants de la comarca del Berguedà.</p> | 08099-11 | Colònia Escolar núm. 2. Pavelló de Suècia 08600 (Berga) | <p>Joan Ribera i Fornells va néixer el 1921 a la casa de 'Cal Cinto' de Guardiola de Berguedà on hi va viure fins al moment de la seva mort, el 18 de juny de 2005. Va cursar els estudis de pèrit mercantil al col·legi de la Salle de la Bonanova de Barcelona i al tornar a Guardiola va alternar la seva feina de comptable a les mines del Collet amb el negoci familiar. Malgrat que va començar a aficionar-se a la fotografia quant tenia només uns 14 anys, la seva absoluta dedicació no va ser fins al moment de la jubilació el 1981.Va participar en diverses exposicions de caràcter nacional i especialment a la revista berguedana de l'l'Erol' on a banda de ser membre del consell redactor hi va publicar una gran quantitat de fotografies en les portades, contraportades. La producció d'audiovisuals com ara 'El Pedraforca, Natura, Estampes del meu país', i la sèrie realitzada per l'equip de l'Àmbit de Recerques del Berguedà com ara el Túnel del Cadí, La Patum. El Bisbat de Solsona. En el món del cinema va produir algunes pel·lícules en diversos formats i que ell definia com a 'fotografia filmada'. L'any 2003 es va inaugurar a Guardiola l'exposició de 'Retenir l'Efímer' amb unes 40 imatges en blanc i negre i també el color on es mostrava la seva trajectòria com a fotògraf. Una vegada mort, el 2005, la seva família va cedir el seu fons a l'arxiu Comarcal del Berguedà. Des d'aleshores fins a l'actualitat ha rebut diferents homenatges per institucions municipals de tot el Berguedà i també la Diputació de Barcelona. L'Ajuntament de Guardiola li ha fet una completa exposició a l'edifici de l'estació i el Consell Comarcal del Berguedà ha fet un premi de fotografia que porta el seu nom i que es desenvolupa anualment per la fira de Tots Sants (1 de novembre). El Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona li va posar una placa honorífica a la restauració del monestir de Sant Llorenç per la gran quantitat d'informació aportada als treballs de recerca gràcies a la seva obra. L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001. Forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu nucli originari era l'arxiu històric de la ciutat de Berga on s'hi va integrar des de el primer moment. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del pavelló de Suècia on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1921-200 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50909-foto-08099-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50909-foto-08099-11-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Joan Ribera i Fornells | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50910 | Fons del monestir de Sant Llorenç conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-monestir-de-sant-llorenc-conservat-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I.</p> | XI-XVIII | Alguns dels pergamins més aviat clars presenten taques, rebrecs i pèrdues del suport. Altres estan en més bon estat | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva l'antic arxiu de Bagà que incorpora tota la documentació referent a les baronies de Pinós de Mataplana i també del monestir de Sant Llorenç prop Bagà que està recollit en un mateix fons. En total es conserven un bon nombre de volums dins de les carpetes a la secció de Monacals de Bagà. També cal destacar el volum 801 dins el mateix arxiu de Bagà a la secció de Monacals d'Hisenda que és on es troba la majoria de documentació referent al monestir de Sant Llorenç prop Bagà</p> | 08099-12 | Carrer Almogàvers núm. 77. 08018 (Barcelona) | <p>L'Arxiu de la vila de Bagà i de les terres que formaven part de les baronies de Pinós i Mataplana fins el 1753 es conservaven en una cambra que hi havia a l'església parroquial de Sant Esteve. Aquest arxiu es va salvar de les flames arran de l'incendi que en destruí bona part del seu mobiliari litúrgic. Le carlinades i posteriors guerres en van contribuir al seu deteriorament fins que a principi del segle XIX Mossèn Serra i Vilaró i durant la seva estada a Bagà en va donar constància de la seva importància i al 1908 l'Institut d'Estudis Catalans en va encarregar un primer inventari que es va veure enriquit al 1930 quan es va publicar el primer volum de les Baronies de Pinós. Amb l'esclat de la guerra civil (1936) i veient la imminent pèrdua de l'arxiu, Agustí Duran i Sampere n'encarregà el seu trasllat a Barcelona on es podria acollir al servei de protecció organitzat pel govern català amb seu a la casa de l'Ardiaca. Una altre part va anar a la Santa Cova de Manresa i una darrera part es va traslladar a la població de Viladrau. Al acabar la guerra, la part conservada a La Santa Cova de Manresa es va traslladar a Pedralbes. El 'Servicio de Recuperación Documental' va iniciar la tasca de recollir el fons, agrupar-lo i conservar-lo a L'arxiu de la Corona d'Aragó on no va ser reclamat per l'Ajuntament de la vila de Bagà, tot i que va iniciar algunes tasques de recuperació. Actualment el fons es conserva al mateix arxiu que ha canviat dues vegades de seu. Primerament estava al palau del lloctinent o del Virrei i actualment està al carrer dels Almogàvers núm. 77. El fons de Bagà és el fons local més extens i més ben conservat que hi ha en aquest arxiu estatal.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50910-foto-08099-12-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mossèn Serra i Vilaró va transcriure una bona part dels documents del monestir al volum que ell anomenà CCX i que ara ja s'ha perdut. Aquest volum segons Bolòs i Masclans era una obra manuscrita de 'fra Pau Perelló' de principi del segle XIX que era la còpia d'un llibre 'Especulo dels actes del monestir de Sant Llorens prop Bagà'. Aquesta documentació es conserva gràcies a l'edició de Les Baronies de Pinós i Mataplana. Vol III, ja que tal i com s'ha comentat, s'ha perdut. | 94 | 56 | 3.2 | 1773 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 50911 | Capbreu de 1688 del monestir de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-1688-del-monestir-de-sant-llorenc | <p>FORNS DE RIVERA, C. (2009). Catàleg de Pergamins de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya,. P.257 (Arxius i Documents; 4. Eines de Recerca)</p> | XVII | Pergamí amb un format de 100 x 50 amb pèrdues de tinta i de la base de suport | <p>A l'arxiu comarcal de la Cerdanya hi ha el resum d'un capbreu de les terres del monestir de Sant Llorenç prop Bagà als llocs de Sanavastre, Das i Baltarga. Es tracta d'un document que data del 1688 i fa al·lusió al mateix monestir en temps que depenia del priorat de Sant Pau del Camp de Barcelona.</p> | 08099-13 | Passeig 10 d'abril, 2, 2n, 17520 (Puigcerdà) | <p>Arxiu creat al 30 de gener de 1984, actualment forma part de la xarxa d'arxius de la Generalitat de Catalunya i inaugurat a la sèu actual l'any 1989. Conté un total de 960 metres lineals d'arxiu amb documentació que es remunta des del segle XIII. L'arxiu comarcal de la Cerdanya acull un bona part del fons municipal de Puigcerdà. Durant més de vint anys ha tingut al capdavant la figura de l'historiador local i arxiver; Sebastià Bosom i Isern el qual l'ha dinamitzat i donat a conèixer fins a l'actualitat. Entre el seu fons hi consta fons de l'arxiu del departament d'agricultura de la Generalitat de Catalunya, fons de l'administració local de la mancomunitat de la Cerdanya, del sindicat de terra de la Cerdanya, de l'ajuntament de Puigcerdà, de Musser, de Ger, de Lles, de Montellà i Martinet, de Villalobent i de Víllec i Estana. També hi ha documentació de l'administració perifèrica de l'estat, fons de l'administració reial i senyorial destacant-ne la vegueria de la Cerdanya, el corregiment de Puigcerdà, de la cúria i batllia de Llívia i Bellver de Cerdanya, de Ribes, de Ripoll, Camprodon i Sant Joan de les Abadesses, la procuració reial del comtat de Cerdanya, del jutjat reial i ordinari de Puigcerdà i Ripoll, cúries i senyorius laiques. També hi ha un apartat dedicat als fons notarials, al fons judicials, fons registrals i d'institucions i un apartat dedicat a les comunitats religioses. És en aquest apartat i en concret el que va dirigit a cúries i entitats religioses que hom troba el pergamí referent a sant Llorenç prop Bagà. L'arxiu altres fons d'associacions, administracions, fons comercials i d'empreses, fons patrimonials, fons personals, col·leccions i fons de complement.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1688 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 50912 | Fons del monestir de Sant Llorenç conservat a l'Arxiu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-monestir-de-sant-llorenc-conservat-a-larxiu-de-montserrat | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona.SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.</p> | X-XVII | En bon estat dins de la biblioteca de l'abadia de Montserrat. | <p>Al monestir de Montserrat es conserven dos pergamins que fan al·lusió al monestir de Sant Llorenç quan va pertànyer al priorat de Sant Pau del Camp que era administrat pel mateix monestir de Montserrat. Es tracta de les diferents visites de la congregació claustral benedictina i sobretot l'acta de consagració de Sant Llorenç del 983 i de la dotació de Sant Miquel de 984. Altres documents serien de les donacions del monestir de Sant Llorenç del 1031. es tracta d'un important fons que va ser estudiat per Bolòs i Pagès. En total hi ha uns 40 pergamins.</p> | 08099-14 | C/Abadia de Monserrat S/N. 08199 (Monistrol de Monserrat) | <p>Des de la seva fundació, al segle XI, el monestir de Montserrat ha comptat amb un escriptori i una biblioteca necessaris per a la pregària i per a la lectura espiritual. Actualment, la biblioteca conte obres manuscrites i incunables, tant de la biblioteca anterior al 1811, destruïda durant les guerres napoleòniques, com de la biblioteca actual, formada a partir de mitjan del segle XIX i, sobretot, durant la primera meitat del segle XX.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50912-foto-08099-14-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La documentació ha estat estudiada per Jordi Bolòs i Masclans en la seva tesi doctoral sobre el monestir de Sant Llorenç. | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50916 | Mina de petroli de Riutort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-petroli-de-riutort | <p>MARTÍNEZ RIUS,A.(1985) Geotop 148. Mines de Petroli de Riutort. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge.</p> <p>ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga.</p> <p> </p> | 1905 | Mina museïtzada des del 2004 i visitable els caps de setmana i festius amb un règim de visites guiades. Per a la seva visita cal adreçar-se a la web. www.dinapat.com. | <p>És una de les poques mines d'on s'extreien margues bituminoses, per destil·lar-ne petroli, i es troba en un bon estat de conservació. La boca de la mina està situada a la vall de Gavarrós, i s'hi accedeix després de recórrer 1.500 m per una pista que surt del PK 4 de la carretera B-402. L'explotació aprofitava les margues del cuisià (eocè inferior), aquí anomenades formació Amències, i formen part de la potent sèrie eocena del mantell de Cadí. Aquestes margues i margo calcàries noduloses, dipositades en talussos continentals, contenen una gran abundància de matèria orgànica transformada i són una excel·lent roca mare de petroli. La mina es va explotar principalment durant el primer decenni del segle XX, quan a l'entrada de la vall de Gavarrós hi havia una estació de ferrocarril i a tota la vall hi havia una intensa activitat minera amb pedreres i forns de calç. El material es tractava inicialment a Bagà, a l'indret que es coneix com a 'Petrolífera' fins que va començar a funcionar la fàbrica de petroli de Riutort, situada davant de la mina, on encara se'n poden veure algunes restes. Es calcula que en aquella època la mina donava feina a una vintena de persones de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet.</p> | 08099-18 | Poc abans d'arribar a la casa de l'Estret al costat del riu de Gavarrós | <p>A finals del segle XIX els industrials catalans, en adonar-se de les limitacions del país a l'hora d'obtenir recursos energètics, van dipositar les seves esperances en l'explotació del jaciments de carbó catalans i, de manera més puntual, en l'obtenció de petroli a partir del tractament de diferents tipus de roques. Ja des de principis del segle XX es coneixia l'existència de sol·licituds per l'explotació de margues bituminoses a la zona de Riutort. Van ser els francesos Jules León Clavier i Gosselet i Philippe Petit Brice qui, a través de la seva companyia, Compañia Minera de Riutort, creada al 1906, van iniciar la construcció i explotació de la mina. Degut a la nacionalitat dels nous propietaris, des de llavors la mina de petroli de Riutort es va conèixer amb el nom de la 'mina dels francesos'. En els 340 metres de la Mina de Petroli de Riutort, entre la galeria principal, la transversal i la secundaria, i durant els 10 anys que va estar en funcionament (1906 - 1916) es van extreure aproximadament unes 3500 tones de margues bituminoses, que donaven una mitjana que no superava els 70 litres de petroli per tona. En un inici, el petroli s'extreia de les capes de margues bituminoses que afloraven a l'exterior, però posteriorment, i per tal de treure'n més rendiment, les margues bituminoses eren buscades a través d'un sistema de galeries. El material s'extreia de la mina, amb unes vagonetes de tracció animal per una via de 600 mm d'amplada, per ser assecat i extreure'n així tota l'aigua i la humitat que pogués contenir. És llavors quan s'introduïa el producte resultant en uns forns giratoris que destil·laven la matèria primera i el convertien en un oli bituminós de baixa qualitat, usat fonamentalment per a l'enllumenat de les làmpades de petroli o querosè, pel greixatge o per l'asfaltat dels carrers. La dificultat que representava la destil·lació del mineral extret, per la seva posterior conversió en betum de baixa qualitat, i el poc ús que se'n donava, van provocar que al cap de poc temps d'iniciar l'explotació, s'hagués d'aturar l'activitat extractiva. El procés de restauració de la bocamina i part dels 340 metres de galeries, converteixen aquesta mina en un recurs visitable que permet veure les diferents capes de margues i calcàries, i com brolla el petroli sentint la característica olor dels hidrocarburs.</p> | 42.2520600,1.9214400 | 411029 | 4678326 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50916-foto-08099-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50916-foto-08099-18-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2025-08-08 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A nivell geològic l'objectiu de la mina de Riutort era l'explotació de les margues de la formació Armàncies. Aquestes margues són d'edat Cuisià superior i formen part de la sèrie eocena de més de 4.000 m de potència del mantell del Cadí. La formació Armàncies són margues i margo calcàries noduloses amb nombrosos plecs de tipus gravitacionals, dipositades en un ambient de talús continental. Estan situades per damunt de la Fm. Corones i per sota de la Fm. Campdevànol i poden tenir una potència al voltant dels 1.000 m. La unitat inferior es caracteritza per tenir una gran abundància de matèria orgànica amorfa i algal, la qual cosa la fa una de les millors roques mares del Pirineu. Les anàlisis geoquímiques ens donen un TOC alt i amb una diferència entre l'extracte total i hidrocarburs no gaire excessiva. El gràfic d'Epiteli mostra que la roca mare en superfície es troba en el límit inferior de la finestra de petroli i predomina la matèria orgànica de tipus II. La comparació d'aquestes anàlisis amb les de la roca mare del solc de Tarragona, mostren el gran potencial de la roca mare de la formació Armàncies. La sèrie eocena del mantell del Cadí correspon a la conca d'avantpaís que es formà durant l'emplaçament del mantell inferior del Pedraforca (format per materials, principalment, del Cretaci superior i una sèrie reduïda de l'Eocè inferior). Un cop el mantell inferior del Pedraforca quedà fossilitzat per sediments del Lutecià inferior del mantell del Cadí, la deformació compressiva es traslladà cap a l'avantpaís, formant el mantell del Cadí, el qual es desplaçà vers el sud formant la conca de l'Ebre, on s'hi dipositaren, predominantment, els sediments de l'Eocè superior i l'Oligocè. Es troba dins el terme del Paratge d'interès Natural massís del Pedraforca. | 122 | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 50929 | Fons d'imatges de Guardiola de Berguedà conservat a SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-guardiola-de-bergueda-conservat-a-spal | <p>https://www.diba.cat/web/directori/servei-de-patrimoni-arquitectonic-local</p> | XX | Ordenades en clixé i amb totes les mesures de conservació i seguretat. | <p>Antic fons del Servei de catalogació i conservació dels monuments històrics de la Diputació de Barcelona. De Guardiola hi ha 7 fotografies de la població de principi de segle XX, de Sant Llorenç prop Bagà hi ha 6 plànols, 51 fotografies de l'exterior i 19 de l'interior de l'època de Camil Pallàs. De Sant Andreu de Gréixer hi ha 4 fotografies i de Sant Martí de Brocà unes 53 corresponents a l'interior i exterior quant encara hi havia el campanar i de la restauració del mateix Camil Pallàs. Finalment hi ha 5 fotografies de Millarès. També hi ha un important arxiu documental de plànols i fotografies de les restauracions que recentment ha fet el Servei de Patrimoni a Sant Llorenç prop Bagà, Sant Martí de Brocà i també Sant Climent de la Torre de Foix.</p> | 08099-31 | Edifici del rellotge P.B. Carrer comte Urgell núm. 187. 08036 (Barcelona) | <p>Es tracta d'un arxiu amb un contingut documental únic i especialitzat en matèria de restauració arquitectònica, on el seu abast cronològic, la varietat de suports i les tipologies documentals, fan que es qualifiqui com un dels més importants en aquesta matèria. El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona, dins la seva tasca restauradora de monuments, que ha dut a terme des de l'any 1915, ha anat generant una sèrie de documentació en diferents suports i tipologies que formen part de la Unitat d'Arxiu Documental encarregada del seu tractament, custòdia i conservació. A aquesta documentació s'hi han anat afegint, al llarg del temps, altres documents de diferent procedència, per mitjà d'adquisicions i donatius. El contacte directe i diari amb la documentació ens ha permès arribar a la conclusió que el que es podria considerar en un principi un fons unitari (Fons de l'SPAL) ha esdevingut un conjunt de fons interrelacionats. Per això, ha estat del tot imprescindible establir un Quadre de Classificació de Fons per poder treballar amb rigor arxivístic en el conjunt de la documentació. L'especialització temàtica suposa un dels grans valors de l'Arxiu Fotogràfic, i juntament amb el seu ampli abast temporal, el fa únic i singular. Com hem destacat, la creació i creixement de l'Arxiu estan estretament vinculats a l'activitat restauradora del Servei. N'és alhora testimoni i document per a intervencions futures, resultant un instrument indispensable per al desenvolupament de les pròpies competències del Servei, així com una referència de consulta obligada en qualsevol aproximació al patrimoni arquitectònic o a d'altres matèries artístiques i constructives relacionades que conformen l'Arxiu.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1906 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50929-foto-08099-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50929-foto-08099-31-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Important fons que conté fotografies del fons antic i de les restauracions portades a terme a Guardiola des de que es va crear el Servei. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 50983 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-guardiola-de-bergueda | <p>BUSQUETS i CASTELLA, J (2003). 'La creació del municipi' a Erol . Suplement 3. p- 28-30.</p> | XX | Recentment se n'ha pintat la façana. | <p>Edifici construït el 1951 per allotjar les dependències de l'ajuntament de Brocà que fins aleshores era a la casa de Cal Galló. Consta d'un edifici de gust eclèctic i format per una planta baixa, dues plantes pis i una teulada. Presenta una disposició de tres portes a la planta baixa que coincideixen amb tres balconeres del pis principal que donen a un balcó amb balustrada de formigó i tres petites finestres a la planta segona. Presenta l'aparell de la façana arrebossat i pintat en color girs clar i vermellós.</p> | 08099-85 | Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>L'Ajuntament de Brocà a principi de segle XX es va decidir de traslladar al barri de l'Hostal nou que aleshores i després de la demanda de matèria primera produïda per la guerra gran (1914-18) va provocar que els habitants de les masies de Brocà, Gavarrós, Torre de Foix es concentressin en llocs més propers a les cruïlles de camins. Aquest en seria el cas del barri de l'Hostal nou, la Farga, cal Frare i del Collet que havien anat creixent i va caldre la necessitat de erigir al punt més cèntric un lloc per a l'ajuntament que fins aleshores tenia serveis mancomunats dels nuclis de Brocà (que englobava Gréixer, Gavarrós, Torre e Foix i Sant Llorenç) amb el de Sant Julià de Cerdanyola. Al 1936 es va proposar d'unificar els dos ajuntaments en un de sol. Aquesta sessió extraordinària es va produir el 13 de setembre de 1936 i s'hi van reunir d'una part l'ajuntament de Brocà amb Joan Noguera com a alcalde i per l'altra l'ajuntament de Sant Julià presidit per Joan Anfruns i Portell. El 20 de setembre es posaven d'acord i el 27 de setembre del mateix any es va acordar celebrar un referèndum popular que n'aprovà la seva unificació. El nou ajuntament es deia Guardiola de Berga tot i que alguns escrivien també Guardiola de Berguedà o Guardiola de Bagà. Acabada la guerra civil es va mantenir la unificació dels dos municipis que es va mantenir fins a l'actualitat. El canvi de nom de Guardiola de Berga pel de Berguedà va venir promogut a l'era de la transició quant l'alcalde Ignasi Costa va consultar a l'Institut d'Estudis Catalans per sol·licitar quin havia de ser el nom correcte. Al final es denominà 'Guardiola de Berguedà' tal i com publica el DOGC del 1981 que esmenta ' Decret 299/1980 d'11 de setembre que fa referència al canvi de nom del municipi de Guardiola de Berguedà pel seu origen català, que és el de Guardiola de Berguedà'. La segregació de Sant Julià de Cerdanyola es va produir el 1982.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1951 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50983-foto-08099-85-1.jpg | Física | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50985 | Antiga estació del Carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estacio-del-carrilet | <p>CONTIJOCH, JORDI (2003). Inventari de Patrimoni arquitectònic del municipi de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural.-SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. p-16-22.</p> | XX | Restaurat i destinat als serveis d'Oficina de Turisme i exposició permanent sobre els 100 anys de l'arribada del tren | <p>Edifici de l'antiga estació dels FF.CC i del carrilet que de Guardiola de Berguedà anava a la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro (Castellar de N'Hug). Es tracta d'una construcció característica de l'arquitectura industrial i ferroviària formada per una planta rectangular i dues plantes pis amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. Presenta una disposició ordenada i geomètrica de les seves obertures amb un predomini del buit sobre el massís. A les façanes llargues s'hi obren series de 4 obertures de les que les de la planta baixa corresponen a les portes i a la resta de plantes amb finestres coronades totes elles per arcs escarsers. Les façanes laterals tenen dues obertures a cada pis que segueixen el mateix esquema que la resta de les façanes. Tot l'aparell de l'edifici és de pedra llevat de les cantonades i bastiments de les obertures que són en maó ceràmic. Interiorment acull les dependències de l'Oficina de Turisme i també d'una exposició permanent sobre el carrilet i la història dels FF.CC. El seu estat de conservació és excel·lent.</p> | 08099-87 | C/Comerç núm 1.Accés pel carrer de l'Estació. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>La substitució de les activitats agrícoles i ramaderes per la moderna industrialització del tèxtil i la mineria provocà que la gent dels nuclis rurals del municipi actual de Guardiola s' agrupessin en una zona més ben comunicada, prop del riu que aprofitava una bifurcació dels camins de Bagà i de La Pobla al voltant de l'Hostal nou. Així va ser com va néixer el nucli de Guardiola a l'actual emplaçament prop de les fàbriques de ciment del Collet i del Clot del Moro. Arran de la construcció de la colònia industrial del collet que comportà l'allargament de la línia Manresa a Berga i de Berga i Guardiola. La construcció del 'ferrocarril económico Manresa-Berga' va ser iniciativa dels industrials del sector tèxtil del Llobregat per unir les seves colònies amb els nuclis més poblats com serien el cas de Manresa i Barcelona. El primer projecte de 1879 es va començar a portar a terme el 1881 i justament tres any després, el 1884 la línia arribava a Sallent. Poc després les van seguir les poblacions de Puig Reig i finalment el 1887 el ferrocarril arribava Cal Rosal (Olvan). La ciutat de Berga estava situada en una zona més elevada, s'havia de modernitzar i per això calia una forta inversió en industrialització que va venir promoguda per la mà de Marcel·lí Boixader el qual va projectar un canal industrial que havia de portar l'aigua desde la resclosa situada a la zona del 'collet' fins a la fàbrica del Canal situada a Berga. Aquesta conducció significà una utilització gratuïta de l'aigua a les colònies situades Llobregat avall. El 1881, 'La companyia minera de Ferrocarril y minas de Berga S.A', obtenia del ministerio de Fomento la concessió per ampliar la línia fins a Guardiola. Per a la seva execució es va contractar a l'empresa italiana 'Gavaretti, Vallido, Bovio &Cia' que ja explotava les mines de Sant Corneli. A Cercs hi va construir un carrer de cases i també un cantina però aquestes inversions no van ser suficiens per eixugar el deute que aquesta empresa venia acumulant des de feia temps i van acabar amb la seva ruïna. El 1890 les empreses de 'Ferrocarriles y minas de Berga S.A i Ferrocarril Económico Manresa-Berga' es van fusionar en una de sola promoguda per Lluís G. Pons i Enrich (amo de Cal Pons) i J.E. Olano de Loyzaga, amo de les mines de Cercs i enginyer de mines. Aquesta nova companyia és la que va portar el tren fins a Guardiola el 1904. Inicialment el projecte del ferrocarril de Guardiola havia d'arribar a la zona del Collet on hi havia la colònia agrícola dels Pujol de Berga i també la captació del canal industrial, propietat de la família dels Boixader. Aquest doble joc d'interessos va despertar la prudència del Sr. Olano que va acabar allargant la línia fins a la zona de 'La Ribera' on hi va situar l'estació terminal. La posada en funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro va incentivar la construcció d'una línia de via estreta que unís Guardiola amb la fàbrica de ciment i donés origen al 'carrilet'. Ambdues línies tenien com a estació terminal la població de Guardiola on hi tenien tots els serveis necessaris d'una estació terminal d'aquestes característiques (cotxeres, dipòsits d'aigua, tallers per a reparar les màquines) Aquest servei es va mantenir en funcionament fins el 1972 on la substitució del tren per l'automòbil en carretera, la crisi de la fàbrica de ciment i del carbó així com la construcció d'un embassament a la Baells que inundava terrenys per on passava el ferrocarril van obligar a clausurar la línia fèrria. La línia Guardiola la Pobla ho havia fet el 1966 i poc després (el 1973) es va tancar la línia de Sallent a Olvan. El 1979 l'edifici de l'estació va a passar a mans de l'ajuntament de Guardiola que li va donar un ús cultural. Des de 2003 acull una exposició de 150 anys de la posada en funcionament de la línia de Barcelona a Mataró.</p> | 42.2308900,1.8780400 | 407418 | 4676021 | 1904 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-3.jpg | Física | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edifici que malgrat que artísticament reuneixi les mateixes característiques que la resta d'estacions ferroviàries dels FF.CC (Puig Reig, Cal Marçal, Navàs) té un valor simbòlic i sentimental pels Guardiolencs que l'ha convertit en un dels símbols del poble com a lloc de reunions i trobades. | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 50997 | Basilíca paleocristiana de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basilica-paleocristiana-de-sant-llorenc | <p>LÓPEZ MULLOR, A., (1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona p- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P- 339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona p-472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona.p- 47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona.p- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona.p- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona.p- 455-484</p> | VII-VIII | Fins l'abril de 2016 es conservava visible a l'entrada del monestir, però la darrera campanya efectuada el 2016 van decidir de cobrir les restes amb geo tèxtil i rebliment indefinit. | <p>L'església associada és un petit edifici de planta rectangular situat a l'antic hort de migdia, orientat d'est a oest, i dotat de tres naus. N'hem recuperat les traces durant les campanyes dels anys 2000 i 2002: restes d'un absis lleugerament ultrapassat i les cambres quadrades laterals inscrites en una capçalera tripartida rectangular, gairebé la meitat meridional del mur de tancament de la nau de migdia i també l'empremta deixada en el terreny natural pel mur lateral de la nau de tramuntana, absolutament arrasat en una fase posterior.</p> | 08099-99 | Monestir de Sant Llorenç | <p>Aquestes esglésies de capçalera tripartida i recta, formada pel sanctuarium amb l'altar al centre i dues cambres laterals, generalment funeràries, sense que l'espai central absidal sobresurti de la façana de llevant de l'edifici, són freqüents a Síria, on probablement s'originen, i a l'Àfrica del Nord. Paral·lels més propers els tenim a la basílica de Son Bou (Menorca),i a la primera església de Santa Margarida de Martorell (Baix Llobregat), per ara sense data concreta, tot i que s'hi han recuperat monedes d'època constantiniana, que circulen fins ben entrat el segle VI, i que està associada a una necròpolis annexa dels segles VI i VII. López, Caixal (2008)</p> | 42.2347900,1.8752700 | 407195 | 4676458 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50997-foto-08099-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50997-foto-08099-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50997-foto-08099-99-3.jpg | Física | Visigot|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes esglésies de capçalera tripartida i recta, formada pel sanctuarium amb l'altar al centre i dues cambres laterals, generalment funeràries, sense que l'espai central absidal sobresurti de la façana de llevant de l'edifici, són freqüents a Síria, on probablement s'originen, i a l'Àfrica del Nord. Paral·lels més propers els tenim a la basílica de Son Bou (Menorca),Vinculada a aquestes estructures tan escadusseres hem documentat una necròpolis d'inhumació. S'hi van excavar 17 sepultures, agrupades en fileres enfront de la façana de llevant de l'església, orientades d'est a oest, amb el cap de l'inhumat a ponent i, majoritàriament, amb uns trets tipològics similars: 13 eren tombes en caixa de còdols disposats en sec o caixa de lloses de planta rectangular i coberta de lloses disposades planes. En 5 d'aquests casos es va documentar un traçat antropomorf de la capçalera, realitzat amb còdols o llosetes falcades en posició vertical, i en altres 2 es reconeixia un llit de lloses planes al fons. Pel que fa a la resta, 3 de les sepultures tenien un perfil rectangular o trapezial amb els cantons arrodonits i retallades a la roca tosca o aprofitant diàclasis del terreny natural, i una darrera, la més destacada, és un sarcòfag antropomorf construït a base de blocs de pedra i morter, coberta de lloses de pedra segellades amb morter de calç, i situat a tocar de l'eix de la capçalera ultrapassada. Tota la necròpolis excavada presentava unes característiques formals i una disposició topogràfica —la ubicació de les tombes delimitant el perímetre exterior de l'edifici religiós és molt il·lustrativa— que permeten fixar el seu ús entre els segles VII i VIII, datació que esdevé un terminus ante quem pel primer temple bastit a la plana de Sant Llorenç i que no desdiu, com hem vist, de les cronologies atorgades a aquesta mena d'edificis. | 87|84 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50998 | Església del monestir de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-monestir-de-sant-llorenc | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12. BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88. LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484.</p> | IX-XXI | Perfectament restaurada, dignificada i amb un servei de visites guiades a banda d'oferir diversos actes culturals | <p>Conjunt arquitectònic compost per l'església monàstica amb el sota tribuna o cripta, les restes del claustre i de les dependències monacals i les restes arqueològiques del cementiri dels monjos i d'altres estructures monàstiques situades al pla de Sant Llorenç al costat de la font homònima i en un altiplà a la dreta del Bastareny dominant les poblacions de Guardiola i també de Bagà. De la basílica original de Sant Llorenç, consagrada l'any 983, només resten dempeus fins a una altura considerable els murs de la meitat occidental, que ha continuat tenint la funció de temple fins als nostres dies. A la banda oriental, les excavacions realitzades pel Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona han anat posant al descobert les ruïnes de l'altra meitat de l'antic edifici. Tant a la paret de migdia com a la part baixa de la de tramuntana hi ha pilastres que al costat sud romanen amagades darrera dels contraforts. S'ha de remarcar que a ponent de l'edifici, hi ha les ruïnes de la capçalera. Consisteixen en dues absidioles d'estil romànic, arrasades un xic més amunt de la banqueta ornamental, una de les quals, la de migdia, encara presenta l'arrencament de les lesenes. A la façana sud té tres contraforts i a tramuntana hi ha una altra porta . A ponent hi ha un quart accés. Totes aquestes portes són molt similars, acabades en arc de mig punt i amb timpà recolzat sobre una llinda. Tanmateix, la que havia estat entrada principal de l'església es troba completament arrasada. L'edifici utilitzat fins el 1984 com a església era molt més petit que el temple medieval primitiu i s'hi accedia per ponent per una porta oberta al 17gi amb una aparell de carreuons, tallats i col·locats desigualment, segons els trams i altres amb aparell de maçoneria. Abans dels treballs de restauració, l'interior del temple actual s'articulava en dos pisos de tres naus cadascun. La planta alta s'utilitzava per al culte, i la inferior rebia el nom de cripta. L'accés a aquest darrer nivell es realitzava mitjançant la porta central de la façana sud, a la qual s'arribava després de baixar quatre graons. Tots aquests àmbits estaven coberts amb volta de canó del tipus encofrat i van ser desmuntades en la restauració de 1982-1988 i es van recuperar les dimensions i les estructures medievals. L'aula central, que correspon a la part baixa de la tribuna, es disposa en tres crugies coronades per sengles voltes d'aresta, les quals recolzen en arcs laterals de mig punt, força rabassudes i no exactament centrades amb les cobertes. Aquests elements inclouen a l'interior arcs torals que ajuden a sostenir el pes de les voltes. Les parets exteriors de la tribuna, que donen a les naus laterals, presenten semi columnes col·locades no gaire simètricament en relació a les pilastres de dins, però sí força ben acarades a uns altres elements de mida i forma iguals, integrats en les parets laterals de la fàbrica. El sobre tribuna correspondria amb l'àmbit que s'emprava com a església i està cobert amb una volta de canó apuntada i reforçada per dos arcs faixons. La nau nord difereix de les altres dues per tenir cobertes per aresta d'estructura clàssica. El tancament occidental de les nau col·laterals hi ha sengles arcs de mig punt, tapiats, la llum dels quals gairebé coincideix amb l'amplària de la nau i que, en el seu moment, havien estat les embocadures de les absidioles occidentals. L'església està il·luminada al mur sud per tres finestres de doble esqueixada i arc de mig punt situades a una bona alçada.S'ha de remarcar que, a ponent de l'edifici, hi ha les ruïnes de la capçalera. Durant les obres de restauració de l'any 2004-2008 es van recuperar part dels volums originaris de l'església amb materials i composicions completament diferents per marcar la diferenciació de les diferents fases cronològiques del conjunt monumental.</p> | 08099-100 | Al lloc de Sant Llorenç al costat de la font | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent imporants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Greixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consgaració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada. Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratremols de 1426 i 1428 acabà amb una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2351500,1.8751200 | 407183 | 4676498 | 2008 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50998-foto-08099-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50998-foto-08099-100-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50998-50998-foto-08099-100-2.jpg | Física | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Restauració dAntoni Gonzàlez Moreno i equip tècnic de SPAL | La concepció original de la planta d'aquesta església està emparentada amb el tipus de gran basílica carolíngia : edifici de tres naus i planta rectangular amb coberta de lloses sostinguda per una armadura de fusta que descansava sobre columnes centrals. En el cas de Sant Llorenç, l'occidentalització del santuari va fer que l'obertura de la porta principal s'efectués al bell mig de la façana de llevant. Al llarg del darrer terç del segle X es va construir un temple de grans dimensions, de planta rectangular, 33 metres de llargària per 18 metres d'amplària, seguint la tradició de les basíliques clàssiques. Aquest edifici, consagrat el 983, i potser enllestit del tot als primers anys del segle XI, estava interiorment subdividit en tres naus, la major de doble amplada que les col·laterals, que distribuïen l'espai mitjançant columnates. Suposem que la coberta, bastant més baixa que l'actual, era de lloses, sostinguda per encavallades de fusta, que descansaven en les columnes centrals i en unes semi columnes solidàries de la fàbrica que encara es poden veure a les parets laterals de l'església i a les dues testeres. D'aquests elements de càrrega, eliminats a la meitat occidental del temple amb motiu de la construcció, el segle XII, de la tribuna, només n'hem trobat un de molt arrasat al costat de llevant de l'església. De tota manera, la solidesa i la dimensió de les semi columnes que perviuen a l'interior de les façanes de ponent i de llevant, permeten imaginar la magnitud de l'espai intern de la basílica. Les tres naus devien presentar una alçada molt similar, aixoplugades per una única coberta de dues vessants, Es tracta d'un model molt característic d'estructura basilical, que es generalitza a partir de finals del segle X a imitació de l'església de Sant Pere de Cuny. . D'altra banda, la porta principal de l'església s'obria al bell mig de la façana de llevant. L'occidentalització del santuari no pot atribuir-se només a motivacions topogràfiques concretes de l'indret geogràfic o als trets singulars de la tipologia de l'edifici, sinó que sovint respon a la voluntat dels constructors. En aquest cas són evidents les influències de l'arquitectura carolíngia, en la qual, seguint l'orientació de l'església del Sant Sepulcre de Jerusalem o de la basílica de Sant Pere de Roma, alguns temples bastien els seus santuaris a ponent. Aquesta tradició d'occidentalitzar la capçalera del temple és fruit de l'afany de la classe dirigent carolíngia d'imitar els models arquitectònics de la Roma de Constantí, i va comportar que algunes esglésies alcessin les capçaleres a ponent, a imatge de les grans basíliques romanes del segle IV.A part de la porta principal, hi havia altres accessos secundaris, tots molt similars, distribuïts tres a la façana de migdia i dos més a tramuntana. De les cinc portes laterals, tres es conserven en molt bon estat, mentre que les altres dues, tant la situada més a ponent de la façana septentrional com la que ocupa el terç de llevant del parament meridional, han patit directament les transformacions estructurals efectuades al llarg dels segles i han perdut l'arc de descàrrega i la llinda. La tipologia de les portes descrites s'adiu perfectament amb la cronologia atribuïda a la construcció de la basílica, cap al darrer terç del segle X. La construcció de la nova basílica va comportar l'abandonament de la capella de la fase anterior i el desplaçament del lloc considerat com a terra sagrada per a la inhumació dels monjos i de les persones que depenien de la comunitat. En un moment no gaire allunyat de les es va afegir un pòrtic a la façana de llevant de l'església. | 91|92|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 50999 | Claustre i dependències monàstiques de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claustre-i-dependencies-monastiques-de-sant-llorenc | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12. BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88. LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484</p> | X-XIV | Perfectament restaurats i integrats en el nou edifici bastit per SPAL entre el 2004 i 2008. El claustre es conservava de manera parcial i es va marcar el seu antic perímetre així com també es va procedir a la seva cobertura amb una teulada d'acer galvanitzat, flotant. | <p>A migdia de la basílica, el terreny presenta un desnivell a l'altura del segon contrafort. Està assenyalat per un mur de contenció fet de carreus units amb morter de calç i d'una alçària mitjana propera als 3 m. Aquesta paret delimita una terrassa superior que, tot fent una suau pendent, arriba a la cota de les absidioles i la capçalera carrada, i una d'inferior on hi ha un conjunt de dependències monacals que arriben gairebé a tocar dels penya-segats que delimiten el conjunt monàstic pel cantó de llevant. A tramuntana, en canvi, el desnivell es salva amb un pendent, que unifica la cota de la porta d'entrada amb la de la capçalera Al sud est de l'església s'aixecava l'edifici de l'antiga casa de colònies edificat damunt de restes anteriors. Al seu antic solar, ara són perfectament visibles les ruïnes d'una part important del monestir, corresponents al claustre, situat al bell mig, i a un edifici amb diferents usos, de planta rectangular i molt allargat que es troba a la banda de llevant. Pel que fa a l'edifici monàstic, val a dir que només es conservava al nivell de la planta baixa, tot i que és segur que tenia un pis, com ho palesen les ruïnes d'una escala de pedra per accedir-hi, que es va localitzar al nord-est del claustre. En resten dempeus els dos terços septentrionals, que constituïen la planta baixa de la casa de colònies, mentre que el terç de migdia es va descobrir durant el decurs de les campanyes arqueològiques. La fàbrica de l'edifici monàstic està formada pels característics carreus utilitzats al conjunt de Sant Llorenç i està lligada amb morter de calç i estava dividit internament mitjançant dues crugies separades per arcs a diafragma que es van afegir al final del segle XV. A la paret nord d'aquesta gran sala monàstica hi ha una porta de grans dimensions, acabada en arc de mig punt de doble rosca exterior. Està flanquejada per sengles finestres geminades, que van arribar fins a nosaltres paredades i en un estat molt precari de conservació, i que van ser refetes l'any 2002. La porta de comunicació amb l'ala de llevant del claustre és molt similar a les ressenyades a l'església: amb arc de mig punt i timpà recolzats en una llinda. A la façana sud de l'edifici hi ha un altre accés més senzill de factura romànica i arc de doble rosca, desaparegut al cantó exterior. A l'extrem nord oest es conserva una finestra d'esqueixada única, brancals formats per carreus ben treballats i amb la tarja superior de fusta. El més interessant d'aquesta obertura, solidària de la fàbrica original de l'edifici, és que va restar inutilitzada pel llenç que va allargar cap a llevant la façana de migdia del temple. A la façana oriental d'aquesta antiga construcció monacal s'obren quatre finestres, tres de les quals es troben arrenglerades, acaben en arc de mig punt i tenen doble esqueixada; la inferior, en canvi, és més allargassada i té una sola esqueixada. Un dels arcs diafragmàtics s'hi adossa. Pel que fa al claustre, ara resten al descobert i perfectament identificades les quatre ales que el configuraven originalment, encara que la seva conservació és molt desigual. Així, com que quedaven amagades al dessota de les estructures modernes, els costats de tramuntana i llevant han arribat als nostres dies en més bon estat. Hi són visibles les portes que comunicaven els flancs septentrional i oriental amb el verger del claustre. Es tracta d'obertures acabades en arcs de mig punt un xic rebaixats formats per dovelles estretes, força allargades, amb brancals de peces més aviat grosses i paraments de carreus mitjans treballats amb no gaire cura, posats en filades regulars i units amb morter de calç. Aquesta fàbrica, senzilla però molt compacta, sembla que havia portat un enlluït molt pobre, també a base de calç Una de les finestres que hi ha obertes al mur permetia il·luminar el racó de claustre que acollia l'escala d'accés al pis superior de l'edifici.</p> | 08099-101 | Al lloc de Sant Llorenç | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2349300,1.8752800 | 407196 | 4676473 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50999-foto-08099-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50999-foto-08099-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50999-foto-08099-101-3.jpg | Física | Romànic|Pre-romànic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Gràcies als treballs d'intervenció arqueològica portats a terme al cenobi de Sant Llorenç s'han pogut deduir una sèrie d'horitzons cronològics i evolutius de tot el conjunt. La segona fase edilícia del conjunt, de cap a final del segle IX o de la primera meitat del segle X, s'associa a la construcció de la sala de llevant anomenada en publicacions anteriors sala B, sala de l'hospital o sala dels monjos, i no es pot separar d'un fet històric crucial per a la vida futura de la comunitat: la protecció institucional i el suport econòmic que li va oferir la casa comtal de Cerdanya-Besalú. Aquesta nova situació va alterar de manera fonamental l'evolució del petit cenobi i és de suposar que va contribuir decisivament a l'abandó, per part dels monjos eremites, de les coves que ocupaven al penya-segat i al trasllat al nou edifici, un àmbit de planta rectangular molt allargassada, orientat de nord a sud i paral·lel als eremitoris. Durant aquesta etapa, la cel·la hauria acollit un grapat de funcions pròpies de la vida monàstica: hospital, sala comuna, refetor, dormitori...La fàbrica d'aquesta gran sala rectangular està formada per carreuons tallats i col·locats desigualment segons els trams i units amb morter de calç. Val a dir que només es conserva al nivell de la planta baixa, tot i que és segur que en una moment posterior tenia una planta pis, com ho palesen les ruïnes d'una escala de pedra per accedir-hi, que es va localitzar. A la façana oriental de l'edifici hi ha un accés força senzill de factura romànica i arc de doble rosca, reformat per fora. A l'extrem nord oest es conserva una finestra d'esqueixada única, brancals formats per carreus ben treballats i amb la tarja superior de fusta. Aquesta obertura va restar inutilitzada pel llenç que va allargar cap a llevant la façana de migdia del temple consagrat el 983. A la façana oriental d'aquesta antiga construcció monacal s'obren quatre finestres, tres de les quals les més altes es troben arrenglerades, acaben en arc de mig punt i tenen doble esqueixada; la inferior, en canvi, és més allargassada i té una sola esqueixada. La façana de tramuntana presenta una porta de grans dimensions, acabada en un arc de mig punt de doble rosca exterior, i flanquejada per finestres geminades. La primera de les nombroses transformacions que va patir el monestir, cal situar-la cap al segon quart del segle XI i correspon a la construcció del claustre. El model teòric de monestir a l'Europa Occidental es basteix a partir del moment en què s'adopta una tipologia arquitectònica concreta, basada en l'ordenació dels espais interiors a l'entorn d'un pati porticat o claustre. Aquest espai esdevé, alhora, generador de dependències i element articulador del complex monàstic, una mena de centre vertebrador al voltant del qual es disposen les diferents parts del conjunt. Aquesta reforma, és producte de la cultura carolíngia i és en aquest context, i en el tombant dels segles VIII i IX, que es defineix i es sistematitza per arreu. A les terres de la Catalunya Vella, l'adopció del model claustral de clara influència carolíngia va transformar el monestir en un complex de caràcter centralitzat, rígidament configurat i articulat a l'entorn del claustre, molt diferent de les formes monàstiques precedents i més adient amb el nou caràcter d'enclavament feudal. Els claustres més antics, els dels primers anys del segle XI, es caracteritzen per una gran senzillesa constructiva i estructural. Estan formats per arcs sobre pilars feixucs i paraments robustos i austers, opacs, sense gaires elements decoratius, amb murs perforats adaptats a les irregularitats del terreny natural o als condicionaments estructurals preexistents. | 92|91 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51000 | Restes del cementiri dels monjos i altres dependències | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-cementiri-dels-monjos-i-altres-dependencies | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12.BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88.LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484</p> | XI-XIV | Malgrat que estiguin en una zona enjardinada dins del recinte monàstic de Sant Llorenç estan a la intempèrie i abast dels agents climatològics. | <p>A l'entorn del claustre s'articulaven una sèrie de dependències monacals. A ponent, hem identificat un edifici de dos pisos que probablement allotjaria, a la planta baixa el celler o la cuina, i a la planta pis, potser, la casa de l'abat, espai que apareix esmentat a les fonts documentals en una ubicació topogràfica similar. Aquesta doble cota d'ús es va aconseguir amb la construcció d'un mur en direcció nord-sud que facilita l'aterrasament d'aquest sector del monestir. A partir d'aquell moment, cap al 1030-1050, l'àrea de necròpolis es concentra a ponent d'aquest parament. Suposem que el refetor estaria situat a migdia del claustre, i que a llevant quedarien l'antiga sala de l'hospital i el dormitori, dins del que anomenem genèricament sales monàstiquesA migdia de l'església i situat al nord del mur que tanca les dependències monàstiques i la capçalera hi ha un espai que es va destinar a cementiri dels monjos. Es tracta d'un àmbit rectangular en el que s'hi conserven un seguit de tombes en forma de cista excavades al terreny o sòl natural i delimitades per un 'cenotafi'. Mena de lauda sepulcral en forma d'estela o sarcòfag tronco-piramidal que identifica l'enterrament o inhumació per damunt de la superfície. En el decurs dels treballs arqueològics es van poder indentificar set enterraments orientats en sentit est-oest. Estaven delimitats per 'cenotafis'; un d'ells com a base de suport en un dels contraforts de l'església monàstica i dues esteles de pedra col·locades de forma vertical. Entre les restes dels difunts i d'aixovar s'hi va trobar un croat de plata del rei Jaume II de i amb una cronologia de mitjans del segle XIV. Es va interpetar com a cementiri dels monjos amb una cronologia que oscil·lava entre els segles XI i XIV</p> | 08099-102 | Al lloc de Sant Llorenç al costat de l'església | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2350000,1.8750000 | 407173 | 4676481 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51000-foto-08099-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51000-foto-08099-102-3.jpg | Física | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta tradició d'identificar els enterraments amb aquesta mena de monòlits o esteles es remunta en època clàssica i baix imperial. Es tracta de la necròpoli de la plaça de Vila Madrid de Barcelona amb tombes identificades per 'cuppae' o cenotafis similars al localitzats a Sant Llorenç. | 92 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51001 | Finestra decorada amb relleus pre-romànics de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-decorada-amb-relleus-pre-romanics-de-sant-llorenc | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12.BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88.LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484</p> | VIII-IX | Aixoplugats a sota de la coberta de la galeria sud del claustre i integrats en el denominat 'altar de la pau' a l'interior de l'església actual | <p>Es tracta d'una finestra que actualment hi té incisos alguns relleus escultòrics tant a la part externa com a la interna. Aquesta finestra presenta una forma amb uns muntants de pedra picada i coronada per un arc de mig punt. Que emmarquen un segon arc coronat per un bloc monolític i els muntants de pedra. En els muntants de la part externa hi ha representada a l'esquerra la figura molt tosca d'un bust femení que hom l'ha atribuït a la figura de Eva. A la part dreta hi ha el símbol del doble infinit ( cadenes o entrellaçat de dues voltes incises i al seu damunt dues rosetes de sis pètals inscrites dins de cercles. A la cara interna el doble infinit (entrellaçat de tres voltes)es fa patent a la dreta i a l' esquerra, amb dues voltes juntament amb rosetes i altres motius arcaics.</p> | 08099-103 | Al Monestir de Sant Llorenç | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2350400,1.8752000 | 407190 | 4676485 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51001-foto-08099-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51001-foto-08099-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51001-foto-08099-103-3.jpg | Física | Pre-romànic|Visigot | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquests motius de tipologia molt arcaica podrien procedir de les restes de la primitiva església de sant Llorenç i datada de mitjans del segle VIII o principi del segle IX. Aquests relleus abans de la restauració actual estaven situats en una finestra que hi havia a la façana oest al costat de la porta d'entrada a l'església per la banda de llevant. Amb la restauració del 2004-2008 aquests relleus van ser desplaçats i muntats en la mateixa posició que es trobaven però en una de les parets laterals que s'afegiren a l'est de l'antic tancament de l'església al damunt de les restes arqueològiques del temple destruït el 1428. La finalitat era recuperar la seva volumetria d'abans del sisme. Estan protegides sota la coberta del claustre. Per la paret interna estan integrades en el denominat 'altar i finestra de la pau' generant un espectacle de llum i color que simula els vitralls de les catedrals modernes en un concepte de ressorgiment de 'Sant Llorenç'. Segons R. Lacuesta (historiadora de SPAL), aquests elements petris presenten un cert simbolisme. Així l'entrellaçat de dues voltes en forma de vuit representa l'espiral del cel i la cadena fa al·lusió al Caduceu de Mercuri i també el lligam entre el cel i la terra, de comunicació. El rostre d ela figura representat al muntant esquerra està buidada al fons i presenta les passes i els braços cap a un costat malgrat que la cara sigui en posició frontal amb un barret troncocònic. Aquest personatge es tapa amb la mà esquerra el baix ventre i també els pits amb la mà dreta. Se l'ha relacionat amb les figures d'Adam i Eva expulsats del paradís o també amb un penitent. | 91|87 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51002 | Elements arquitectònics del monestir de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-del-monestir-de-sant-llorenc | <p>LACUESTA CONTRERAS; RAQUEL (2008). 'L'art al monestir. Abans i ara' a Erol núm. 99. p- 29-33.SUREDA BERNÀ; Mª JOSÉ (2008). ' Un hipotètic camí de Sant Jaume. Els elements arquitectònic i litúrgics del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i la seva possible relació amb la iconografia i culte dels jacobeus' a Erol núm. 99 P.35-37.DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p-455-484</p> | X-XIV | Alguns dels elements petris estan exposats al públic en un espai de dins l'església i altres fragments estan dipositats en un magatzem del monestir. | <p>Conjunt d'objectes localitzats en les diverses excavacions arqueològiques portades a terme al monestir de Sant Llorenç i exposades en vitrines a la part baixa de la nau nord de l'antiga església. Es tracta d'un conjunt d'elements petris com ara fusts de columnes, muntants de pedra, restes de capitells mensuliformes, impostes decorades amb motius en 'escacat', els dos tenants de l'antiga ara d'altar d'època per romànica, restes de capitells de guix, capitells troncocònics de pedra tosca procedents del claustre, un àbac del monestir i també una imposta amb la representació figurada. Entre els capitells que s'hi representen hi ha un escut pertanyent a l'abat Villalba de Sant Joan de les Abadesses i altres fragments de guix destacant-ne una imposta on s'hi representen les pinyes dels Pinós i dels que alguns en foren abats del monestir al segle XV. Segons Mª José Sureda els elements en escacat van relacionats amb el camí de Sant Jaume i les seves influències.</p> | 08099-104 | Monestir de Sant Llorenç. | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2351500,1.8751200 | 407183 | 4676498 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51002-foto-08099-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51002-foto-08099-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51002-foto-08099-104-3.jpg | Física | Romànic|Pre-romànic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una petita mostra dels elements recuperats en les diverses campanyes d'excavació entre els anys 1984 a 2008. En el magatzem del monestir es conserven altres fragments com ara restes d'un finestral romànic desmuntat, una lauda sepulcral, una llinda de les portes del monestir, fragments de tambor, de fusts i també de capitells mensuliformes així com un altre cenotafi en pedra tosca molt mal conservat. Aquests elements es van documentar de forma exhaustiva en les seves campanyes d'excavació però es va creure convenient no exposar-los. | 92|91 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 51003 | Pica baptismal de Sant Climent de la Torre de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-climent-de-la-torre-de-foix | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56 . SANTANDREU i SOLER; M. DOLORS ( 1997). 'Vallcebre a l'Edat Mitjana' a Erol.núm. 56 p-.17-19. SERRA I VILARÓ; JOAN (1989), Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol III. p-185</p> | XI-XII | A l'interior de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i exposada juntament amb les peces descrites a la fitxa núm. 104. | <p>Es tracta d'un bloc de pedra calcària tallat d'una única peça i buidat al seu interior. Té un diàmetre d'uns 1'5 metres amb uns 25 centímetres de gruix i els encaixos per la coberta de fusta a la part superior. No té cap mena de decoració i recolza damunt d'un peu. Tot el bloc està picat d'una sola peça amb acabat de punxó i amb les marques del cisell ben visibles. Al fons hi ha un orifici per on s'escolava l'aigua emprada per al baptisme que era per immersió.</p> | 08099-105 | Monestir de Sant Llorenç. A l'interior de l'església a la planta baixa de la nau nord | <p>Antigament se l'anomenava Sant Climent de Vallcebre, ja que el terme torre de Foix es va afegir al segle XIV quant els senyors de Foix construïren la casa forta que hi ha al costat. Les referències més antigues que tenim són de l'any 983 coincidint amb la consagració del monestir de Sant Llorenç que passa a formar part del seu domini. Consta que l'any 1004 Guifré comte de Cerdanya i Oliva, abat de Ripoll donaren al monestir de Sant Llorenç, 18 masos situats al terme de Sant Climent . Segons Serra i Vilaró, d'aquesta església en conservem el trasllat de l'acta de consagració feta l'any 1042 per l'arquebisbe de Narbona, l'abat de Sant Llorenç i el comte de Cerdanya amb les afrontacions del seu terme el qual limitava amb el riu Llobregat i la via Berguedana a l'est, al sud amb el riu Eina ( actual riera de Saldes) i a l'oest amb el 'grau de marvà i el riu de Railp' coincidint amb l'estret de Vallcebre. En aquesta consagració s'esmenta que s'hi trobaren les relíquies de santa Maria, i els vestit de Sant Climent, Sant Vicenç i Sant Marçal que van ser consagrats en un altar pel bisbe Eriball d'Urgell i l'arquebisbe de Narbona. El lloc i l'església de Sant Climent de Vallcebre devien quedar inclosos en el terme del castell de Fígols, car l'any 1062 l'arxiprevere Ramon va fer donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà d'un alou, situat al comtat de Berga, a Vallcebre, dins els límits del castell esmentat. Aquesta propietat de dimensions bastant grans, limitava a l'est amb el Jou i amb terres de Sant Llorenç, al sud amb la parròquia de Sant Salvador de la Vedella i el Llobregat. a l'Oest amb la Serra d'Ensija i , al nord, amb un Monte Cazuan, de difícil localització. El domini de les terres de Vallcebre juntament amb les de Fumanya i Vilosiu va ser motiu de litigis entre els senyors de Berga i el monestir de Sant Llorenç prop Baga pel seu domini degut a la posició estratègica. Aquests afers acabaren amb una sentència del comte reconeixent la propietat del monestir. Al segle XIV aquesta església esdevé una sufragània de la parròquia de Sant Julià i santa Maria i coneguda ja pel seu nom actual, Sant Climent de la Torre de Foix. Al segle XVII i XVIII degué patir algunes transformacions i possiblement va ser abandonada al segle XIX. Avui dia es conserva en ruïnes. En aquest moment era sufragània de Sant Llorenç, juntament amb Sant Julià de Cerdanyola.</p> | 42.2351500,1.8749600 | 407170 | 4676498 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51003-foto-08099-105-2.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes piques eren recipients per contenir l'aigua del baptisme. La seva profunditat era per representar el ritus de la immersió que recordava el bany sagrat de Sant Joan baptista al riu Jordà, la neteja i purificació. Aquest ritus es va començar a iniciar en època constantiniana i les restes més antigues de piles emprades per al bateig per immerssió les trobem a les catacumbes de Roma. Posteriorment i en època paleocristiana i tardo antiga es van construir baptisteris on hi havia piscines profundes que contenien aquesta aigua. De baptisteris en coneixem a Terrassa o a Barcelona. A partir de l'edat mitjana aquest fenomen va ser generalitzat arreu del territori i la major part de les esglésies contenien aquest recipient a la part externa per a fer batejar els que no ho havien fet abans que entressin a l'església. Aquest seria el cas de Sant Climent de la Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre que contenia aquesta pica. Al segles XIV algunes de les piles van ser recobertes per un cimbori de fusta i a partir del segle XV el baptisme per immersió va ser suprimit i les piles van ser més petites. La pica de Sant Climent va ser traslladada al 1983 per Mn. Enric Bartrina , rector de la parròquia de Sant Llorenç per evitar que fos saquejada ja que en aquesta església li mancava la coberta. Està datada de mitjans del segle XI | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51004 | Material arqueològic dipositat al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-dipositat-al-museu-comarcal-de-berga | <p>LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. López Mullor, A.; Caixal, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Vila Carabassa, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona</p> | VIIII-XIX | Estan inventariades en les respectives memòries d'intervenció arqueològica, però manca fer-ne el catàleg. | <p>Al fons de reserva del Museu Comarcal del Berguedà i situades a les antigues cotxeres de la caserna i magatzems del pla de l'Alemany hi ha el material arqueològic procedent dels jaciments del Berguedà que s'han excavat fins a dia d'avui. Aquesta tasca realitzada per la Societat d'arqueologia del Berguedà, en col·laboració a l'Ajuntament de Berga ha anat recollint el material arqueològic de les intervencions arqueològiques realitzades al Berguedà amb la finalitat i objectiu de recuperar i inventariar el material arqueològic dipositat. En el cas del municipi de Guardiola de Berguedà s'ha pogut recollir el material procedent del monestir de Sant Llorenç prop Bagà de les campanyes de2008 així com algunes peces de les campanyes anteriors. Aquest material està recollit en una sèrie de caixes i està pendent de catalogació malgrat es coneixin els inventaris que s'han lliurat en les memòries d'intervenció arqueològica. Es tracta de peces de ceràmica que van des del segle VIIII, la més antiga al segle XX. En cal destacar un elevat nombre d'olles de ceràmica de cocció reduïda dels tallers i forns de Casa en Ponç i també locals, així com fragments de ceràmica pisa decorada en blau Barcelona i de Paterna, ceràmica decorada en verd i manganès, reflex metàl·lic i també les típiques vaixelles de ceràmica blava catalana. Cal destacar-ne algunes monedes de cronologia medieval i a altres de més tardanes. També hi ha els fragments d'estuc o enlluït de calç amb decoració pictòrica i procedents de l'antiga església visigòtica o paleocristiana localitzada a l'hort dels masovers. A banda de les peces de Sant Llorenç també hi ha un molí de mà procedent de Vilalta (Brocà) i algunes mostres de material arqueològic de les recents campanyes arqueològiques que es porten a terme al castell de Guardiola sota la mà de l'Associació de la Torre de Guaita</p> | 08099-106 | Museu Comarcal de Berga. Pla de l'Alemany S/N. 08600 (Berga) | <p>Es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu d'aplegar i de protegir el patrimoni històric i artístic de la ciutat i de la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins a l'any 1980. El Museu s'instal·là en unes dependències de la Casa de la Vila i es constituí amb col·leccions de caràcter i procedència molt diversos: les col·leccions d'arqueologia provenen d'excavacions fetes a la comarca durant els anys seixanta i setanta per la mà dels arqueòlegs Josep Carreras i Alberto del Castillo entre altres.Els fons de geologia i paleontologia procedeixen de donacions particulars, els d'etnologia i oficis són el resultat de diferents adquisicions i donacions, i la col·lecció de material de la festa de la Patum és d'origen municipal. El Museu està configurat entorn de cinc àmbits generals: el medi natural; història: les bases per a la industrialització, industrialització: el tèxtil; industrialització: mineria del carbó, i el Berguedà: bressol de cultura. Algunes de les peces estan exposades al carrer dels angels núm. 7 dins un centre d'interpretació que es titula. Espai Berga i que en cal destacar les peces procedents de Casa en Ponç, de Vilosiu, de Pedret, la Maixerina o 'Berguedana' i algunes armes de foc. També hi ha un espai dedicat al castell de Berga. La resta d'objectes i de peces són el magatzem o dipòsit situat al pla de l'Alemany. El museu de Berga està inscrit en el registre de Museus de Catalunya amb el número R 17-10-1995 / DOGC 3-11-1995. El museu conté també altres seccions com l'espai de natura, la col·lecció del circ o la casa de la Patum</p> | 42.2331900,1.8792100 | 407518 | 4676276 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51004-foto-08099-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51004-foto-08099-106-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Al dipòsit de reserva del Museu Comarcal del Berguedà i situades a les antigues casernes i magatzems del pla de l'Alemany hi ha el material arqueològic procedent dels jaciments del Berguedà que s'han excavat fins a dia d'avui. Aquesta tasca realitzada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà, en col·laboració a l'Ajuntament de Berga ha anat recollint el material arqueològic de les intervencions arqueològiques realitzades al Berguedà amb la finalitat i objectiu de recuperar i inventariar el material arqueològic dipositat. Entre els jaciments cal destacar-ne la canal dels Avellaner, al cova de Can Maurí, la Font del Ros, el Serrats dels tres Hereus, les restes trobades en les obres de construcció de la variant de la Valldan, el material dels forns de Casa en Ponç, de Vilosiu, de Sant Pere de Graudescales i també de les intervencions arqueològiques realitzades per SPAL (servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona) a Sant Quirze de Pedret, Sant Pere de Madrona, Sant Sadurní de Rotgers, Santa Eulàlia de Gironella, Santa Maria de Merlès, Pont de Pedret). Finalment es recull el material arqueològic procedent de Sant Pere de Casserres i de l'accés est a Casserres | 94|85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51012 | Castell de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-guardiola-0 | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de guardiola' Els castells catalans. Vol V. (El Berguedà)P.910-916. CATALÂ i ROCA, PERE (1982).'El castell de Guardiola' a Invantari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya.SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p> | XI-XV | El conjunt s'està recuperant gràcies a la tasca desinteressada dels membres de l'Associació 'Torre de Guaita' que vetlla per a l'estudi i conservació de les restes. | <p>Conjunt arqueològic i arquitectònic de l'antic castell de Guardiola de Berguedà situat en un turó que domina la riera de Saldes i el Llobregat en forma de península i que denominà el municipi. El conjunt està distribuït en diferents recintes que engloben les restes de la torre mestra a la part més elevada i també les restes d'un vilatge medieval i de l'església de Sant Esteve, documentada en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç el 983. El tres recintes corresponen amb el recinte Sobirà on hi ha la torre mestra, un segon recinte flanquejat per torres circulars i un tercer recinte a la part més baixa on hi hauria el poblat. La torre mestra es situa a la part més elevada, té una planta quadrada amb dos o tres nivells els quals haurien estat separades per forjats de fusta i sostinguts per arcs diafragmàtics de pedra tosca de cronología més tardana. La porta es situaria a tramuntana on encara es pot observar el marxapeu i part dels brancals . A banda i banda hi hauria un seguit d'espitlleres defensives. L'aparell de la construcció és de carreuons de pedra, disposats en filades més aviat regulars i horitzontals amb les cantonades de pedra picada.. Per les restes visibles aquesta torre hauria tingut una alçada de dues plantes i un terrats superior, avui del tot desaparegut. El paviment seria de terra piconada i morter de calç damunt de les afloracions de la roca natural. També s'hi pot endevinar les restes d'una escala per pujar a la planta superior amb tres graons de pedra. Annex a la torre hi hauria altres edificacions les quals estan pendents d'excavació i desenruna ment. En un nivell més baix i estenent-se al llarg del turó pel sector de migdia i sobretot el de tramuntana hi ha un segon recinte de muralles d'uns 1'5 metres d'amplada i flanquejat per dues torres de planta circular. S'hi pot accedir des de la part interna amb la seva base atalussada i espitlleres a l'alçada del primer pis. L'aparell d'aquestes construccions és de filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i dispodades en filades més aviat regulars. D'aquestes dues torres la més septentrional està en més mal estat que la del seu costat oposat que conté les traces d'una porta. A l'extrem sud-est del recinte hi ha l'entrada al conjunt militar en forma de passadís i i dues pores amb una rampa de graons de pedra i còdols de riu per salvar el desnivell. En resta un dels muntants de la primera porta amb el marxapeu recolzat damunt de la roca mare i format per dues lloses de pedra. La segona porta es situaria més a l'interior. S'hi endevinen les restes d'un àmbit rectangular de funcionalitat incerta. Adossant-se a la muralla per la banda interior hi hauria un seguit d'habitacions de les que se n'han pogut delimitar els seus tancaments i formades per petites habitacions rectangulars que de ben segur haurien reunit les funcions d'estables, quadres i graners per a la 'host·. Totes aquestes construccionsestarien construïdes amb un aparell de pedra irregular, units amb un morter de calç molt pobre. Finalment i a la part baixa del turó hi hauria un tercer recinte tancat darrere d'una muralla més prima i en el que hi hauria tot un nucli d'habitatges d'una sola planta amb un o dos àmbits interiors i amb murs irregulars. Pensem que la primitiva església de Sant Esteve del castell de Guardiola es situaria en aquest punt. De totes les restes hom pensa que les restes més antigues serien al clos sobirà coincidint amb la part més alta i datades amb una cronologia de mitjans del segle XI. El recinte jussà amb les torres circulars que el flanquegen seria més aviat una obra de mitjans del segle XIV i potser també el XV coincidint amb les reformes del rei de la Corona d'Aragó. D'un mateix moment serien també les reformes de l'interior de la torre mestra.</p> | 08099-114 | Al Collet d'Eina | <p>Aquest castell que denomina el lloc de 'Guardiola' està documentat ja des del segle X com a guaita que controlava l'entrada a la vall de Brocà. La primera referència és del 939 quant el comte de Cerdanya Sunifred rep el dret d'aprisió o dret d'ocupar una terra erma per part de l'abat Dacó de Sant Sebastià de Sull amb propòsit d'explotar-la i treure'n profit. En aquest document s'esmenta el topònim de Rocha de Guardiola, juntament amb el poblat de les Llenes. Posteriors documents ja van lligats amb el monestir de Sant Llorenç que l'any 984 es fa esment del nucli de les Llenes i possiblement també al castell que es denomina 'roca'. En aquest moment l'antiga torre de guaita es deuria convertir ja en un castell. No trobem més notícies d'aquest lloc fins el 1281 quant en el testament que els senyors de Guardiola Pere de Guardiola i la seva esposa Berenguera donaren a la seva filla Agnès les possessions que tenien malgrat que el castell pertanyés al monestir. Agnès donà totes les seves possessions al monestir a canvi d'anar ben alimentada. .En aquet moment ja existia la batllia de guardiola. El 1279 hi havia cases edificades dins dels murs i el 1295 va ser un indret de pugnes entre els senyors de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Posteriorment entre el 1320 i 1339 i durant el govern de l'abat Guillem de ça Vila el monestir es va aliar amb el rei Jaume i Alfons d'Aragó per la seva posició estratègica. L'objectiu era que la corona es fes amb el castell per la seva situació de control i poder combatre contra les pugnes que hi havia constantment entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Cal remarcar el 1328 el baró atacà el castell de Guardiola que acabà amb l'excomunió de tots els preveres de la baronia de Pinós. Aquestes excomunions van ser molt presents els anys següents al 1328 fins al 1335. Guillem permutà el castell de Guardiola a la Corona d'Aragó a canvi d'un lloc anomenat 'Vilaguisants' de gran utilitat però es reservà tot el dret del cobrament dels tributs. El rei n'havia de costejar de les obres. Ambdues parts havien de nomenar batlle. Aquesta permuta es va portar a terme el 11 de març de 1327. Cap el 1364 el castell de Guardiola es va vendre a la vila de Berga que era de jurisdicció reial del rei Pere III, el Cerimoniós per mil florins d'or i sinch mil sous de moneda Barcelonesa'. Atès que el castell era propietat del rei i aquest intentava extreure del monestir de Sant Llorenç tot el que necessitava , el 1371 l'abat Jaume Ça Prous va vendre la meitat del castell de Guardiola i el lloc de Llenes al baró de Pinós després d'un episodi de fortes bregues entre el baró i la sots-vegueria de Berga. Aquests esdeveniments desencadenaren noves lluites entre els barons de Bagà i els Berga. Posteriorment el 1393 els veguers de Berga es queixen al rei Joan II dels abusos que els oficials del castell de Guardiola en feien de les seves rendes i els demanen que se'ls prohibeixi fer-ne ús. El 1465 el castell de Guardiola i les seves possessions estaven a mans dels Pinós . Al nomenar Bernat Galceran de Pinós capità general de Catalunya se li atorga el castell de Guardiola que va ser apoderat pel mateix baró el 1482 juntament amb el castell de Berga. Finalment al segle XV i després d'un llarg plet entre els Pinós i la vegueria de Berga es signa un pacte entre l'abat de Sant Llorenç i la vegueria de Berga i en el que el consell de Berga renuncia a reclamar els deutes de l'abat i els predecessors a canvi que aquest segon renuncia a reclamar tot el que va ser pres . A partir d'aquest moment el castell passa a mans de la vila de Berga fins a mitjans del segle XIX. El castell també va ser escenari de les guerres de remença i Durant la guerra dels Segadors, el castell de Guardiola va ser novament escenari de conflictes. Francisco Vilardaga ens explica un conflicte que va succeir al castell el 1654 coincidint amb la retirada de l'exèrcit francès. No sabem quant va ser destruït doncs els documents no ens en parlen.</p> | 42.2155400,1.8686600 | 406621 | 4674327 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51012-foto-08099-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51012-foto-08099-114-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El conjunt fins fa uns anys estava cobert de vegetació i runa. Actualment i gràcies a l'Associació de 'Torre de Guaita' s'està posant al descobert a través d'un seguit d'activitats encarades a la seva recuperació i sota el títol 'redescobrim el castell de Guardiola'. Entre elles cal destacar-ne especialment les diferents campanyes d'excavació que s'organitzen cada estiu mitjançant un camp de treball per a joves. Gràcies a aquestes tasques el conjunt es va netejant, excavant i alhora consolidant per tal de poder protegir les restes i garantir-ne la seva conservació. Recentment l'Ajuntament de Guardiola ha adquirit el conjunt gràcies a una cessió dels terrenys i s'està treballant en un projecte o pla director del conjunt així com també un conveni de col·laboració entre l'associació de la Torre de Guaita i l'Ajuntament de Guardiola. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 51036 | Sant Salvador del Jou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-del-jou | <p>COROMINAS I CAMP, R; COROMINAS I CAMP, JAUME (1987). 'El far, Sant Ciprià de Fígols i Sant Salvador del Jou' a Erol. Núm. 21. SERRA I ROTÉS, ROSA (1990).'Restes de l'església de Sant salvador del Jou'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XI-XXI | Completament reconstruïda en estil neoromànic. | <p>Antiga església de Sant Salvador del Jou, possiblement l'antiga de Sant Ciprià esmentada per Joan Serra i Vilaró. Actualment aquest edifici està completament reconstruït. L'any 1990 Rosa Serra i també els germans Corominas i Camp en van poder fer unes descripcions que tot seguit anotem' Petita església romànica orientada a llevant que conserva poques filades del que fou una nau rectangular amb absis semicircular i la porta a migdia. Els carreus estan força ben treballats, disposats en filades a contra junt, obra segurament del s. XII'. Els germans corominas la van descobrir i la van netejar el 1985 dibuixant-ne la planta. L'aparell era de carreuons de pedra ben treballats i escairats. Posteriorment i a la dècada dels noranta la capella va ser reconstruïda i coberta en estil neo-romànic i es van pintar al seu interior uns murals d'inspiració romànica.</p> | 08099-138 | Al lloc del Jou | <p>Aquesta antiga església va ser confosa amb l'església de Sant Ciprià de Fígols ja que les afrontacions coincidien. S'esmenta al1322 un home de Fígols va vendre el mas Soldevila de la parròquia de Sant Ciprià. Aquesta parròquia els germans Coromines la situen a la colònia de Sant Corneli ja que unes prospeccions de lignit i datades del 1783 esmenten un sondeig a l'ermita de Sant Corneli i Sant Ciprià al lloc esmentat. Inicialment hipotetitzaven que aquesta església fos sant salvador però un document del 1443 hi ha la deixa d'un testador que esmenta Sant salvador del Jou. Després de l'edat mitjan aquesta església degué quedar enrunada i oblidada</p> | 42.1955200,1.8635600 | 406171 | 4672110 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51036-foto-08099-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51036-foto-08099-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Arran de les obres de reconstrucció, els vestigis de l'antiga capella medieval van quedar integrats a la moderna construcció d'estil neo-romànic sense diferenciar l'obra antiga de l'obra moderna. | 98|92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51043 | Essenser de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/essenser-de-sant-andreu | <p>DDAA. (2005). Guia del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XI-XII | Exposat al MDC Solsona amb el núm 583. | <p>Encenser de forma esfèrica amb tres cadenetes enganxades per fil-ferro d'uns15 cm. abans d'arribar al braser que el sostenen i estan penjades de la part superior que presenta tres braços habituals, una mica corvats.El braser és de base anular. La meitat superior presenta calats que combinen formes quadrades, rectangulars i de creu. Medeix uns 11 x 11 cm amb un total de 92 cm. És de bronze.</p> | 08099-145 | Museu Diocesà i comarcal de Solsona. Plaça del palau núm.1. 25280 (Solsona) | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51043-foto-08099-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51043-foto-08099-145-3.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Objecte litúrgic procedent de Sant Andreu de Gréixer.Presenta forts paral·lels amb altres essencers exposats al museu com ara el de Pampe (Solsonès). És tracta d'una important peça d'orfebreria romànica | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 51082 | Cançó de la font del Faig de Mestre Elisard Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-la-font-del-faig-de-mestre-elisard-sala | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà.</p> | Cançó recollida per l'Associació Medieval de Bagà i per Francesc Caballè i Cantalapiedra | <p>Dringa, dringa, esquellering. La campana fa ning-ning. Sona, sona, picarol, que l'ocell ja ha alçat el vol. Xiula, xiula, vent ventet, que l'airet es pur fresquet. Canta, canta rossinyol, que està a punt de sortir el sol. Sol, solet, vine'm aquí i assenyala'm el camí. No diries mai on vaig! A tastar la font del faig.</p> | 08099-184 | A la font del Faig | 42.2934700,1.8044400 | 401442 | 4683053 | 1944 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51082-foto-08099-184-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mestre Elisard Sala | L'antic hostal de la font del faig era situat uns metres per dessota de l'actual refugi de Sant Jordi. Actualment només en resten algunes parets de l'antiga casa corresponents amb el mur d tramuntana i el de llevant amb algunes obertures i aparell de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 51097 | Pessebre vivent del barri Bastereny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-del-barri-bastereny | XX | Es manté viu gràcies als veïns del barri Bastareny. | <p>Pessebre vivent que es fa a Guardiola per les festes nadalenques des de fa 35 anys. Està organitzat per l'associació de veïns del Barri Bastereny i es celebra el dia 5 de gener de cada any. El lloc escollit és la plaça i l'esmentat barri. És un pessebre d'una associació de veíns que a banda d'organitzar el pessebre també organitza una festa de barri cada estiu. Té molta afluència ja que hi participen també veïns de Guardiola. El pessebre es fa a la plaça del barri .</p> | 08099-199 | Al barri Bastareny de Guardiola | <p>Pessebre que s'organitza des de fa més de 35 pels veïns del barri del Bastareny i també de Guardiola.</p> | 42.2361200,1.8758400 | 407244 | 4676605 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51097-foto-08099-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51097-foto-08099-199-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 51107 | Nits musicals de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nits-musicals-de-sant-llorenc | <p>www.guardioladebergueda.cat</p> | Es manté viu gràcies a l'Associació de les Nits Musicals de Sant Llorenç i al consistori de Guardiola. | <p>Sèrie de concerts que es celebren el darrer dissabte del mes de juliol i els dos primers de l'agost coincidint amb la Festa de Major. Es tracta de concerts de música clàssica, antiga, música medieval, barroca o moderna que fa més de 53 anys que es celebren al monestir de Sant Llorenç. El comitè organitzador està format per diversos membres de Guardiola, entre ells l'Ajuntament de Guardiola. L'objectiu de les nits és el de potenciar el monestir de Sant Llorenç com a espai cultural de concerts de música aprofitant la seva bona acústica aconseguida tant abans com després de la restauració de 1982 i 2008. Aquest festival es considera el segon festival de música més antic de Catalunya després del 'festival de la porta ferrada de Sant Feliu de Guíxols'. Han actuat grups i orquestres de gran nom com és el cas de la 'Polifònica de Puig-reig' entre altres. Recentment i des de fa una pila d'anys Guardiola de Berguedà participa al FEMAP (festival de Musica antiga del Pirineu). Un dels concerts que es celebra per aquest festival coincideix amb les 'nits musicals' i és organitzat pel mateix FEMAP amb col·laboració municipal.</p> | 08099-209 | Monestir de Sant Llorenç | <p>Fa tot just uns 53 anys i veient la potencialitat cultural que tenia el monestir de Sant Llorenç després d'iniciar les obres de restauració d'aquest important monument, alguns guardiolencs inquiets per promoure la cultura, es van proposar de fer alguns concerts de música aprofitant la bellesa i acústica del lloc. La idea va venir inspirada pels 'festivals des músiques aux chateaux françaises' com era el de Foix o Carcassonne. Veient que aquesta idea que els francesos feien en els seus monuments van creure que podria funcionar en un lloc tant emblemàtic i alhora tant desconegut com era el monestir de Sant Llorenç. Amb l'ajuda i col·laboració de Mn. Enric Bartrina i d'una colla de veïns de Guardiola van decidir d'iniciar el festival de les nits musicals. Els actes van coincidir amb el 'mil·lenari del monestir ' on a banda de celebrar els concerts es va editar el llibre de 'Sant Llorenç prop Bagà' de Bolòs i Pagès. Des d'aleshores i fins l'actualitat el festival s'ha anat celebrant any rere any de forma ininterrompuda convertint-se en un festival de referència.</p> | 42.2350900,1.8750800 | 407180 | 4676491 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51107-foto-08099-209-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un festival que va néixer per iniciativa popular i que any rere any s'ha anat consolidant esdevenint un referent pel Berguedà i Catalunya. | 119 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 51110 | Fons d'imatges de Guardiola de Berguedà a l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-guardiola-de-bergueda-a-larxiu-municipal | XX i XXI | A l'arxiu municipal classificat i guardat en carpetes. | <p>Fons d'imatges conservat a l'Ajuntament de Guardiola on es mostren imatges antigues de Guardiola, de l'arribada del tren, del carrilet, de la vida quotidiana, de les fàbriques de ciment, de les festes populars, de la construcció del municipi i de paisatges i paratges de l'entorn. Compta amb més d'un miler de fotografies i clixés que van des de principi de segle fins a l'actualitat. Les darreres ja són en format digital de les festes, trobades, aplecs</p> | 08099-212 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà.Plaça de l'Ajuntament núm. 01. 08694 (Guardiola de Berguedà | 42.2331500,1.8792100 | 407518 | 4676271 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51110-foto-08099-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51110-foto-08099-212-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es guarda a l'arxiu municipal de l'Ajuntament i constitueix un important fons fotogràfic i d'imatges que els veïns han anat cedint a mida que han passat els anys. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/