Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51067 | Creu de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-coma | <p>Informació facilitada per Pere Berenguer i Cuyas</p> | XVII-XVIII | Ben conservada. És un lloc estimat pels habitants de Gavarrós. | <p>Creu de forja sitada en una roca que queda a la vista de la casa de Cabanes i també del comunidor i el cementiri de Sant Genís de Gavarrós a la banda est a sota uns plans de Cabanes i al costat del corriol de la Creueta. Es tracta d'una creu llatina de ferro forjat molt simple i amb els braços acabats en punta damunt d'una roca. Sembla que aquesta creu és d'època moderna</p> | 08099-169 | A l'est del nucli de Gavarrós | <p>De la creu en procedeix una llegenda que en marca el seu orígen. Segons diuen els habitants de Gavarrós hi havia un pastor que cada dia reposava a sota la roca on s'alça la creu després de deixar els remats als propers prats de Cabanes, del Testarro i de Casa Freda. La llegenda diu que hi passava llargues estones on hi feia grans migdiades. Un bon dia Déu el va castigar per no encuidar-se prou del bestiar provocant una esllavissada que acabà amb la seva vida. Des d'aquell dia els pastors de la muntanya de Gavarrós el van recordar i damunt d'aquesta roca hi van alçar la creu de la Coma.</p> | 42.2806900,1.9202200 | 410969 | 4681506 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51067-foto-08099-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51067-foto-08099-169-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La creu està realitzada en ferro forjat amb els dos braços units per la tècnica de l'enclavillat. | 94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50900 | Ruïnes d'un antic mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas | <p>BOLÓS i MASCLANS, J; PAGÈS. M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Barcelona. Artestudi. P-76.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. I i II. ACA. Bagà. Monacals d'Hisenda. Vol. 801</p> | XI-XV | Recentment s'hi ha practicat una neteja de la zona ja que està molt a prop d'una zona d'acampada | <p>A escassos metres de la casa de Cal Companyó i prop d'un prat emprat com a terreny d'acampada (Coma de Cal Companyó) hi ha les ruïnes d'aquest mas de difícil identificació. Es tracta de les ruïnes d'una estructura de planta més aviat rectangular amb una orientació de sud a nord i realitzada amb murs de 60 cm d'ample amb aparell de carreus de pedra, units amb argila. Conserva tant sols una única filada. Sembla que aquesta construcció hauria tingut com a mínim tres cossos més ja que cap a la banda sud s'estenen altres construccions. Cal destacar la presència d'una mena de recipient rectangular adossat a la part interna de la paret de tramuntana i delimitada per pedres ben treballades. Aquest element de difícil identificació l'hauríem de relacionar amb algun tipus de premsa , o trull ja que al costat de la casa s'ha pogut trobar un contrapès de premsa. Tot l'àmbit està cobert de vegetació i també de runa, però, tot i així les estructures es poden identificar de forma clara.</p> | 08099-2 | Sota cal Companyó al costat d' una zona d'acampada prop de la coneguda 'font de cal Companyó' | <p>Les cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucarannesis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Amb tot i segons Salrach, la vall de Brocà va ser ocupada per agricultors als segles VIII i IX, molt abans de l'acta de consagració del monestir. Les referències documentals més antigues de Brocà s'esmenten a través de la documentació del monestir de Sant Llorenç i la veïna parròquia de Sant Miquel de Sant Llorenç. Segons els autors aquesta vall no sols incorporava la vall del Bastareny 'rivo Bastanside' sino que s'estenia a l'est incorporant també part de la vall de Lillet amb les zones de Gavarrós i Pardinella i a l'oest amb les zones de Gréixer i al sud fins a la riera de Saldes o riu d'Eina amb els vilatges de Les Llenes. La documentació del monestir (docs ACA monacals d'hisenda. Vol 801, 100 r) segons Bolós s'esmenta la donació d'una vinya prop de Sant Martí de Brocà i sota el vilar 'd'Osorneu'. Aquest vilar de dificil identificació o bé es podria relacionar amb aquest mas o bé amb la zona de Rotllan. Aquest vilar 'd'Osorneu' torna a aparèixer en un altre document. Aquesta vegada dins el mateix volum 801 i pàg 954. (ACA monacals d'Hisenda. Vol. 801, 954) on comenta que un tal Guifrè dona a Sant Llorenç. Una peça de terra i dues vinyes amb llurs arbres a la vall de Brocà i al vilar d'Osorneu al lloc de Delapart i Derano. No sabem doncs on seria aquest mas ni aquesta vinya tot i que hom creu que serien al lloc esmentat. Documentació posterior pertanyent a la vila de Bagà i les seves baronies no ens esmenta en cap moment aquest lloc, donant a entendre que o bé hauria canviat la seva denominació o tanmateix hauria desaparegut. Sembla que l'abandó d'aquest mas i molts altres que hem pogut documentar en aquest treball es produí al llarg de la baixa edat mitjana arran de la cris baix medieval, la fi del règim feudal i la pesta negra (1348) que significà una pèrdua de les zones rurals i un aflorament de les zones urbanes. En el cas de la vall de Brocà aquest despoblament es fa ben eficaç ja que moltes de les masies que subsisteixen i sobreviuen la pesta canvien de nom a l'era moderna. A tall d'exemple la propera casa de Cal Companyó (antiga casa de la vall) al cadastre de Brocà del 1729-1740 esmenta ja el nom de Cal Companyó que ens arribarà fins als nostres dies.</p> | 42.2411000,1.8998300 | 409231 | 4677132 | 2017 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50900-foto-08099-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50900-foto-08099-2-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest màs sembla correspondre en un màs d'orígen medieval similar als conservats a Vilosiu (TM. De Cercs) i altres llocs de la comarca del Berguedà. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 50913 | Riolites de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riolites-de-greixer | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural. www.parcsnaturals.gencat.cat/cat/cadiMartí, Joan. Geozona 140 Riolites de Gréixer. Generalitat de Catalunya, 2007.</p> | <p>Les anomenades riolites de Gréixer, que s'estenen des dels voltants de les cases de Gréixer fins al coll de Pi i al vessant nord de la serra de la Moixa, constitueixen les restes d'una antiga colada volcànica que assoleix fins a 400 m de gruix. Es caracteritzen pel seu color vermellós, amb algunes franges d'alteració verdosa, i una estructura bandejada, a gran i petita escala, formada a causa de l'estructura de flux durant el seu emplaçament i a l'alternança mineral, conseqüència del refredament diferencial en vertical. La riolita és una roca volcànica de colors diversos gris clar, verd, roig o rosat (en funció de la presència o no de diversos metalls) constituïda principalment per quars, feldspats i miques (principalment biotita), de textura porfírica, és a dir formada per grans cristalls (fenocristalls) en una matriu de gra fi o vítria, que mostra una estructura fluïdal i bandejada. Són roques de gran resistència i duresa, formades a partir del refredament d'una lava de composició granítica. Els minerals accessoris són òxids de ferro i titani, apatita i zircó.</p> | 08099-15 | damunt de les roques de sobre Gréixer | <p>El seu origen es troba en la fase tardi-herciniana. Durant aquest període, entre l'estefanià i l'autunià (carbonífer superior-permià inferior) l'activitat volcànica està lligada a un cicle encara compressiu, i l'activitat sedimentària coexisteix amb efusions de caràcter calco-alcalí (d'est a oest: riolites, dacites i andesites) i amb la formació de subconques d'enfonsament. Les riolites estan lligades a aquesta activitat volcànica, amb efusions de composició calcoalcalina, que durant el permià es van estendre per tot el vessant sud del Pirineu. La causa de la gran potència de riolites és que, durant l'autunià (permià inferior), es van produir una sèrie d'erupcions ignimbrítiques que van generar tot de dipòsits piroclàstics com els de Castellar de n'Hug, formant una caldera volcànica d'esfondrament d'uns 14 km de diàmetre, que es va reomplir de laves riolítiques.</p> | 42.2913400,1.8486100 | 405080 | 4682766 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50913-foto-08099-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50913-foto-08099-15-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50914 | Guixos i argiles del triàsic superior (Keuper) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixos-i-argiles-del-triasic-superior-keuper | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural.www.parcsnaturals.gencat.cat/formacions/guixosi argilesdel triàsicsuperior/cadi.MATA-PERELLÓ, J.M. i FONT SOLDEVILA, J. (1995).- Itinerari geològic-mineralògic pel Berguedà. Apunts EUPM, 78 pag. Barcelona.MATA PERELLÓ, JM. (2007). Recorregut de recerca geològica, mineralògica i minera per les comarques del Berguedà i de la Cerdanya: des de Guardiola de Berguedà a Coll de Pal i a la Tossa d´Alp Inèdit. 7 pag. Manresa</p> | <p>Conjunt de roques argiloses i guixos que es troben prop de la llera del Llobregat i que tenen algunes floracions en zones molt concretes com pot ser el cas de la part de darrere de la fàbrica tèxtil, en un turó denominat com a Sant Marçal (turó de Cavallera) i també a la zona dels Guixassos a cavall de la casa de Cal Companyó i Vilella. Es caracteritzen per ser importants floracions de guixos de color blanquinós que li dona uns tons molt característics. Els llocs on afloren corresponen a barrancs i llocs on hi ha hagut extracció del mineral.</p> | 08099-16 | Darrere de la fàbrica textil de Guardiola de Berguedà | <p>Les roques del triàsic superior al parc natural i el seu entorn són de l'anomenada fàcies Keuper, representades per argiles virolades amb intercalacions de guixos i cristalls bipiramidals de quars, translúcids o acolorits per òxids de ferro dipositades en antigues llacunes litorals, anomenats jacints de Compostela. L'edat aproximada d'aquestes roques és d'uns 210-220 milions d'anys. El fet de constituir el principal element de desenganxament dels mantells de corriment, fa que aquestes roques les veiem sempre molt deformades, i situades a la base dels massissos prepirinencs. També són importants en relació a les aigües subterrànies, al tractar-se de roques impermeables. Com que els massissos situats al damunt solen ser calcaris que desenvolupen aqüífers càrstics, per on l'aigua hi circula lliurement, en el moment que l'aigua arriba al límit amb el Keuper es veu obligada a sortir a la superfície formant fonts i surgències a la vora de les valls esmentades. La font del Panxut en seria un bon exemple.</p> | 42.2347600,1.8804600 | 407623 | 4676449 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50914-foto-08099-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50914-foto-08099-16-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes roques argiloses i guixenques tenen una gran importància pel seu comportament plàstic i per la seva actuació com a lubricant en els desplaçaments dels mantells de corriment de tot el Prepirineu, incloent les muntanyes del parc natural. | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50915 | Antiga mina de barita del Coll de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-mina-de-barita-del-coll-de-cabrera | <p>www.parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi/visiteu/antiga mina de la barita de la bòfia. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | Es conserva la bocamina mig colgada de pedra i runa. | <p>Al sud del massís del Moixeró, sota el coll de Cabrera, hi trobem les restes d'una antiga explotació de barita abandonada. En aquesta mina s'explotava un dipòsit de baritina que havia ocupat les cavitats paleocàrstiques desenvolupades en les calcàries devonianes. Aquests nivells calcaris van emergir del mar en diverses ocasions durant el carbonífer inferior, de forma que s'hi van produir diversos processos de carstificació i posterior dolomitització. El carst estava saturat en aigua rica en sulfats que, al trobar-se amb fluids carregats de bari, van produir la precipitació de la barita. Entre les calcàries dolomítiques i els dipòsits de barita, s'hi van desenvolupar unes aureoles de ferrodolomita i petits cristalls de sulfurs de coure, principalment atzurita, malaquita, calcopirita i coures grisos. En alguns punts podem observar mineralitzacions bretxoides de barita, envoltades de cristalls de calcita i dolomita, amb punts de color verd degut a l'alteració dels coures grisos. La barita o baritina, és un mineral format per sulfat de Bari, SO4Ba, i té una densitat considerable, 4,48. Tot i que pur és incolor, gairebé sempre el trobem de color blanc o gris degut a les impureses. Avui dia aquesta mina està pràcticament desapareguda però malgrat es conegui com a barita. En realitat es volia extreure coure.</p> | 08099-17 | Al coll de Cabrera | <p>Antiga mina que va ser explotada a mitjans del segle XX per extreure coure. Es va explotar al 1941 durant 7 mesos. Es van foradar entre uns 8 a 9 metres i no hi van trobar res. Va ser abandonada. Van treballar-hi 4 persones i la concessió era de CARBONES DE BERGA S.A. Va tenir un curt període de vida i va ser abandonada de seguida.</p> | 42.2943200,1.8220700 | 402897 | 4683127 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50915-foto-08099-17-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta mina presenta unes característiques similars a la mina que es coneix com a 'mina de la barita de Bagà' i situada a prop del coll de la Bòfia de Canells i llindant amb el Tm. Municipal de Guardiola per la zona de Rocs i plans de Canells. El topònim proper de la Mena d'or, podria fer al·lusió en algun aflorament natural de coure que al brillar denominaria el topònim d'or. Podria tenir relació amb la mena de manganès del Niu de l'Aliga (TM de Bagà) i explotada des d'antic. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50920 | Falguera (Asplenium Selosii) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falguera-asplenium-selosii | <p>www.parcanturaldelcadimoixero.cat</p> | <p>Espècie de falguera d'interès botànic localitzada a les carenes de la serra del Moixeró i protegida legalment i vulnerable en el catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Es tracta d'una falguera perenne amb rizoma curt i frondes de tres a 2 cm de longitud. N'hi ha a les serres del Callaràs, Serra de Prades, Montgrony, Pedraforca i al Cadí.</p> | 08099-22 | Crestes del Moixeró | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer el 1932 la Generalitat de Catalunya d'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.3062400,1.8422600 | 404579 | 4684428 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50920-foto-08099-22-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Declarada espècies protegida i en perill d'extinsió. Viu en fissures de roques calcàries balmes, coves i cngleres de muntanyes dolimítiques. És considerada com una planta d'ús medicinal | 2151 | 5.2 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50921 | Tritó pirinenc (Colotriton Asper) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trito-pirinenc-colotriton-asper | <p>CORTINA RAMOS, A; GORDI I SERRAT,J (2007). Carta del Paisatge del Berguedà. Pacte per a la protecció. Gestió i millora dels paisatges del Berguedà. MONTORI FAURA, A (2008).'El tritó pirinenc'. Picot Negre núm. 11. Juliol 2008</p> | <p>El tritó pirinenc és una espècie de tritó pertanyent a la família dels salamàndrids que actualment es troba amenaçat per la pèrdua d'hàbitat. Viu a les vessants sud i nord dels Pirineus entre els 500 i 2500 metres d'alçada i la seva pervivència va condicionada per la presència de truites Els adults fan entre 10 i 15 cm. de llarg dels que corresponen majoritàriament a la cua quest es caracteritza per ser molt prima. Tenen el dors de color castany i fosc, uniforme i amb alguna taca de color groc. El ventre el té de color groguenc. A diferència d'altres tritons, l'adult no té cresta ni a l'esquena ni a la cua. La larva és de color més clar amb taques més fosques.</p> | 08099-23 | Afluents i rierols del Parc natural del Cadí Moixeró | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer el 1932 la Generalitat de Catalunya l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2888400,1.8396400 | 404337 | 4682498 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50921-foto-08099-23-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta espècie viu en llocs on l'aigua és neta i cristal·lina, generalment en llocs d'obaga de poca alçada però també en llocs alçats i assolellats. És molt aquàtic tot i que fora del període reproductor es pot trobar fora de l'aigua. Cria a finals de la primavera i principi de l'estiu en llocs d'aigua molt freda. Els ous de la femella medeixen un 5 cm de diàmetre. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 50926 | Casanova de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-cal-companyo | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVIII | Pràcticament desapareguda. | <p>Ruïnes d'un mas que es coneixia amb aquesta denominació. Actualment només en resten algunes cantonades i la base dels seus murs realitzats amb aparell de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb morter de calç molt pobre. Malgrat les escasses restes encara es pot endevinar que es tractava d'un edifici de planta quadrada encarat a migdia i amb unes mides de 4'5 x 4'5 metres. Actualment està coberta de vegetació i s'ha obert un camí a prop ja que hi passa una línia d'alta tensió.</p> | 08099-28 | A sota els plans de Cal Companyó | <p>No en conservem gaires referències sobre aquesta casa tot i que pensem que és d'origen molt recent. Sabem a través de les escriptures i registre de la propietat que pertany a la finca de Cal Companyó. Un inventari publicat al 1856 i conservat a l'arxiu comarcal del Berguedà esmenta aquesta Casanova de Cal Companyó. Per contra el cadastre de 1756 no s'hi fa esment. Un inventari trobat en un full solt de l'arxiu municipal de Brocà a Cal Galló també enumera aquesta casa que formava part de 'Cuartel Sur' juntament amb la casa de baix, Vilalta, Companyó, Sagarulla, cal Blau, Hostal nou, Caballera , Casanova de Companyó i Casanova de Rotllan. Al costat hi figura un nombre 7 que equival a la distància en Km de cadascuna de les cases. Sembla ser que la casa es va abandonar a mitjans del segle XX.</p> | 42.2378400,1.8949800 | 408826 | 4676775 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50926-foto-08099-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50926-foto-08099-28-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50928 | Teuleria vella de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-vella-de-cal-companyo | <p>ALTIMIRAS, J ( 2004). Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. GIRABAL, J (2007). Aprofitament dels materials geològics. 3.3. Els forns de calç. Camp d'aprenentatge del Bages. XTEC. Calders. LOSADA MAYORAL, J; NAVARRO PAU, J (2011). Teuleries i Forns de Calç. Restes etnològiques del nostre passat recent 2. Centre d'Estudis de Gavà. PUJOL i VILASECA, J (2007). 'De la teuleria a la bòbila' Erol núm. 92. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XVIII-XIX | La part de la graella no l'hem pogut documentar atès que es troba coberta de vegetació tot i que pensem que seria de terra cuita amb orificis circulars similar al forn de Pericas al TM de Puig reig i restaurat en motiu de les obres de desdoblament de la C-16. | <p>Forn de teules situat en un revolt al costat de la carretera que va a la Pobla de Lillet, ens uns marges a la riba esquerra del riu Llobregat. Es tracta d'una estructura de planta quadrada d'uns 2'5 metres d'amplada per uns 4 metres d'alçada que aprofita el desnivell del terreny natural. Presenta dues parts ben diferenciades; el forn i la graella. La part inferior o forn conserva dues entrades o fornals compostes per dos arcs rebaixats de pedra de riu i un de més gran que engloba els altres dos realitzat amb maó cuit com a ampliació de la boca del forn. La part interna conserva restes dels arcs d'argila i maó que haurien sostingut la graella i l'espai de càrrega situat al seu damunt. La part superior o espai de cocció conserva encara les parets perimetrals i les cantonades de pedra picada, malgrat que les parts altes i la xemeneia hagin desaparegut. La canalització de l'aigua que es connectaria a la font de 'Cal Companyó' ha desaparegut pel pas de l'actual carretera B-402. Tot l'aparell de la construcció és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i algunes parts com ara l'arc de l'eixamplament de la boca del forn són en maó cuit. Es tracta d'un element força ben conservat.</p> | 08099-30 | Al costat de la carretera de La Pobla de Lillet, sota de la boïga de Núria | <p>No hem pogut conèixer gaire documentació d'aquest forn. Tot i així l'estructura correspon a un element de la fi del segle XVIII i principi del segle XIX i va funcionar fins a la posada en funcionament de la 'teuleria nova' a mitjans dels anys 40. Es conserven algunes llibretes de comptes que especifiquen el nombre de feixines que es cremaven al dia i les quantitats, així com el nombre de persones que hi treballaven. Hi van arribar a treballar fins a quatre persones. Es produïen teules, maons i també era forn de calç. La presència d'aquest tipus de forn es deu a la geologia de Guardiola amb gran part de pedra calcària bituminoses i betes de guix o 'keupper' que són ideals per a la fabricació de guix, ciment i calç.</p> | 42.2374000,1.8997800 | 409221 | 4676721 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50928-foto-08099-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50928-foto-08099-30-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons alguna fotografia antiga conservada i també per la memòria oral, la conducció d'aigua que provenia de la font de Cal Companyó i de la zona dels 'guixassos' al seu pas de damunt la carretera (antiga via del carrilet) es salvava mitjançant un arc de maó vist. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50930 | Mina del Coll de Joncar (font de l'Avenc) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-coll-de-joncar-font-de-lavenc | <p>TORRES, C.A (1903). Pirineu Català.El bergadà. Les valls altes del LLobregat. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3 p-10-15. CASAS SOLER, QUIM (2006). 'Les fargues del Berguedà' a Erol. Núm.91. P.35-42. Informació inèdita cedida per Joaquim Casas.</p> | XIX-XX | Practicament desapareguda ja que només es conserven restes de les estructures dels forns perdudes enmig del bosc. | <p>Entre el coll de Joncar i la serra de Clarà hi ha un clot que es denomina popularment 'el clot del Petroli'. En aquest clot hi ha un torrent i una obaga (obaga del Petroli) que rep aquest pseudònim perquè prop de la font del Joncar hi ha un aflorament de les margues bituminoses i hom pensa que va ser en aquest indret on en van decidir extreure el petroli. Pel que fa als forns es situen més amunt i prop del Coll de Joncar. Estan construïts prop d'un aflorament de pedra calcària i damunt de parets de pedra seca o margues. Es conserven en mal estat i mig sepultats per la terra i les esllavissades.</p> | 08099-32 | A sota del coll de Joncar i damunt del clot del Petroli. | <p>Hi ha la concessió de 4 bocamines al 1917 i 1919. Actualment està practicament despareguda. Hi ha tres etapes d'explotació, però els forns de destilació que hi havia davant del Bocamina són anteriors al segle XIX perque C.A Torres esmenta les ruïnes d'aquests forns en el seu llibre del 'Pirineu Català'. També comenta que la la gent de Brocà li expliquen que les llums de les llànties es feien amb peroli de les roques bituminoses. 'Dels criaders de petroli que posseeixen se n'han fet extraccions havent-se cremat en algunes cases del poble. En el clot anomenat del Petroli hi existeixen encara restos d'una fàbrica que s'hi havia montat per a l'explotació d'aquell mineral'. La segona explotació és de la mateixa companyia minera de Riutort i decideixen explotar aquesta mina del coll de Joncar. Ho exploten de 1911 a 1912 però sembla ser que no era rendible ja que va tenir pocs anys de vida. La tercera explotació és entre els anys 1917 i 1919, quant quatre Berguedans exploten la mina i la dstilació es fa a Bagà a l'edifici de la Petrolífera. Al 1948 aquesta concessió estava en funcionament i es posa en venda (document original). Les bocamines van ser batejades com a mina de San Martin. Sembla ser que al 1948 la mina es va vendre.</p> | 42.2616900,1.8820300 | 407792 | 4679437 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50930-foto-08099-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50930-foto-08099-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla ser que l'explotació del petroli en aquest sector de Guardiola seria anterior a principi del segle XX. I que s'explotaria ja a mitjans del segle XIX o abans. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50931 | Bocamina de sota la fàbrica del ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamina-de-sota-la-fabrica-del-ciment | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga.</p> | XX | Uutilitzada com a zona d'abocament de runa. | <p>Antiga explotació d'extracció de carbó en galeria i piquets de fusta, avui desapareguda sota el terrer de Valldeperas. Aquesta mina estava quasi a a tocar lo cota del riu Saldes.</p> | 08099-33 | Situada a sota de la fàbrica de 'Cementos collet S.A' | <p>Mina que va ser explotada des dels anys 1944 al 1949. Al 1949 la mina perd rendibilitat i les barrinades provoquen certa inestabilitat a la fàbrica del ciment ja que trontollava i en feia perillar la seva integritat i decideixen clausurar-la. La va explotar una concessió anomenada de Carbones Guardiola S.L amb Llorenç Escriu i Fulgenci Benítez com a capdavanters i posteriorment i s'hi afegeix Bartolom, Casas, propietari de Cementos Collet S.A. Va tenir un curt període de vida.</p> | 42.2167300,1.8669700 | 406484 | 4674461 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50931-foto-08099-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50931-foto-08099-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Només es pot visualitzar l'antiga escombrera | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50932 | Foradada de Sota el Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foradada-de-sota-el-collet | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Coberta de runa. | <p>Actualment la bocamina està cobeta per la runa de l'escombrera de la mateixa explotació de Cementos Collet i altres abocaments que s'hi han aportat. Està molt a prop del riu. Aquesta foradada s'observava en fotografies antigues que s'han conservat.</p> | 08099-34 | Al Collet d'Eina | <p>La família Pere Pujol Thomas des del 1896 van tenir la concessió de l'indret ja que eren els propietaris del lloc i posteriorment passa a un tal Pere Escofet. Acabada la guerra civil, la societat de Cementos Collet de Bartolome Casas i Luis de Olano, fill de Jose Enrique de Olano i Loizaga la van explotar fins el 1950 on la mina es va comunicar amb les explotacions mineres del Collet i passà a mans de la concessió de CARBONES de BERGA i COLLET S.A. Aquesta concessió es va fundar al 1948. A partir d'aleshores es converteix en galeria de serveis (sortida d'aigua) que es deixa d'utilitzar quan les mines del collet tanquen. En un inici era una mina de pedra i no de carbó raó de la qual s'hi afegeix la fabrica del ciment.</p> | 42.2166700,1.8686600 | 406623 | 4674453 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50932-foto-08099-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50932-foto-08099-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50933 | Mina vella del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-vella-del-collet | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Embeguda per l'explotacó de Carbones del Collet. | <p>Despareguda ja que es va amortitzar per a construir els edificis i un taller de les mines del Collet i actualment no en queda res llevat d'un tros de mur. N'hem pogut localitzat la seva situació gràcies a Josep Oriola.</p> | 08099-35 | A la dreta de la riera de la Torre de Foix a l'alçada de les mines del Collet | <p>Explotació oberta des del 1940 al 195. La concessió de CARBONES DE BERGA S.A, la va explotar fins a 1948 quan va passar a ser una filial de Carbones del Collet S:A i la va convertir en galeria d'extracció.</p> | 42.2146800,1.8650400 | 406321 | 4674236 | 1940-51 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50933-foto-08099-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50933-foto-08099-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50934 | Bocamines Noves del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamines-noves-del-collet | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON 1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga. SERRA I ROTÉS, R; RUSSINYOL, SELLÉS, C (1997). Inventari de Patrimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la tècnica de Catalunya.</p> | XX | Mig enderrocat. Es conserva la boca mina i restes de l'edifici del ventilador. | <p>Es tracta de dues boca mines, encara existents que conserven bona part de l'antiga infraestructura minera. Es conserva la boca mina de formigó, la de la dreta i la de l'esquerra. En una d'elles hi ha encara restes del ventilador i de la maquinària auxiliar necessària per a la mina</p> | 08099-36 | A la dreta del torrent de la Torre de Foix prop de la mina vella del Collet | <p>La boca mina de la dreta es va explotar des de 1951 fins 1973 i després es va convertir en galeria de serveis que connectava amb la mina de la Consolació de Cercs. Va arribar a tenir uns 12 km. A partir de 1973 va deixar de ser indret d'extracció i fins al 1981 es va utilitzar com a entrada de material. De1981 fins al 1983 es va utilitzar com a galeria de ventilació. La boca mina esquerra es va explotar des del 1951 al 1983 i va funcionar com a galeria de serveis fins al 1973. De la mateixa manera que la boca mina dreta, des de 1973 al 1983 es va emprar com a entrada de material per comunicar amb la consolació de Cercs. Al 1983 s'hi va instal·lar un funicular GMT (telesella) a la Consolació de Fígols fet que comportà que el material deixés d'entrar per la zona del Collet. Va donar vida a moltes famílies ja que va tenir un llarg període d'extracció.</p> | 42.2149300,1.8656500 | 406372 | 4674263 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50934-foto-08099-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50934-foto-08099-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Quant es va portar a terme l'inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya s'esmenta que encara hi havia bona part de les antigues instal·lacions mineres 'El conjunt miner del Collet S.A, està format per un conjunt d'edificis esfondrats i molt malmesos que acollien les oficines, tallers, magatzems, dutxes i llampares de l'Empresa, construïts al costat de les mines de carbó, a la dreta del torrent de Foix, a l'indret del Collet'. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50935 | Carregador del Collet i telefèric de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carregador-del-collet-i-teleferic-de-vallcebre | <p>COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON 1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Només es conserva una pilona sensera dins el túnel de damunt de la fàbrica de ciment i basaments d'altres a Masdepei. | <p>Antiga zona de descarregador del carbó i arribada del cable del telefèric que baixava de Vallcebre per carregar el carbó al tren que venia de Berga. Del cable o telefèric encara es conserva damunt de la fàbrica de ciments i sota de les 'Llenes' un túnel amb una torre de fusta de l'antiga instal·lació. La torre conserva les rodes i engranatges per al cablejat de les vagonetes. A la sortida del túnel, excavat expressament per aquest mitjà hi ha encara les bases de formigó que suportaven altres torres o pilones, a avui desaparegudes. Al llarg del seu antic traçat es conserven restes d'altres fonaments, també de formigó, especialment a Masdepei.</p> | 08099-37 | El carregador era a les cases noves del Collet. El telefèric baixava de Vallcebre per Masdepei. | <p>La precarietat o manca de les vies de comunicació i de vehicles de finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, feien impossible el transport del carbó des de moltes de les mines de l'Alt Berguedà fins els centres de consum. En diverses ocasions aquest fet va impedir l'explotació d'algunes d'aquestes mines. Les empreses amb més capacitat econòmica van construir diversos trens i telefèrics que transportaven el carbó des de les seves corresponents mines fins les estacions de tren més properes, a Cercs o al Collet. En alguns casos aquests mitjans de transport van ser grans obres d'enginyeria d'aquella època. Els telefèrics estaven formats per un cable d'acer, pel que es desplaçaven unes petites vagonetes penjades. Els trens circulaven per vies col·locades a terra. Per salvar pendents molt pronunciades es construïen plans inclinats. En aquests es subjectava els trens amb un cable perquè no s'escapessin costes avall. Aquest telefèric tenia una longitud de 6.789 m i transportava el carbó de les mines de Vallcebre fins a l'estació de descarrega del Collet. Va funcionar des de 1942 fins els anys seixanta, tot i que estava prohibit també hi viatjaven empleats ja que així s'estalviaven una llarga caminada.</p> | 42.2194400,1.8709100 | 406813 | 4674758 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50935-foto-08099-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50935-foto-08099-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es conserven imatges i explicacions orals que han permès identificar aquests elements. El telefèric encara conserva dues pilones a dins d'un túnel per damunt de la colònia Pujol i Tomàs i dues pilastres de formigó a Masdepei. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50936 | Bocamina del Casalot o mina la Fuente | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamina-del-casalot-o-mina-la-fuente | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33.COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Practicament desapareguda. | <p>Restes d'una mina avui quasi desapareguda i situada damunt de la mina vella del Collet. Ha estat identificada per les explicacions i informació facilitada per Josep Oriola. La boca mina està completament coberta de vegetació i només s'identifica part del terrer i el forat per on extreien el material.</p> | 08099-38 | Damunt de la mina vella del Collet i la Torre de Foix | <p>Explotació extreta d'un plànol de 1923 pertanyent a Carbones de Berga i actualment desapareguda. Per damunt de la mateixa el mateix plànol esmenta la 'mina Lafuente'. El topònim de 'Casalot' ens podria fer pensar en l'existència d'una antiga casa avui desapareguda o inexistent. Va ser una explotació de carbó però no en coneixem més dades.</p> | 42.2133400,1.8623500 | 406097 | 4674090 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50936-foto-08099-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50937 | Mina de pedra de la Torre de Foix (vella i nova) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-pedra-de-la-torre-de-foix-vella-i-nova | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . P.31-33. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON 1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga. SERRA I ROTÉS, R; RUSSINYOL, SELLÉS, C (1997). Inventari de Patrimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la tècnica de Catalunya.</p> | XX | En funcionament. | <p>Mina d'extracció de pedra per a la fàbrica de Cementos Collet que es continua explotant des del 1982 fins al 1996 quant va ser suprimida per la nova. Es conserva en molt bon estat ja que encara està en ús. La mina amb una longitud considerable té una amplada d'uns tres metres i està construïda en formigó i pedra. Al costat de l'entrada hi ha la maquinària de ventilació i l'accés es practica mitjançant vagonetes.</p> | 08099-39 | A l'obaga de la torre i per damunt de les bocamines del Collet | <p>Mina d'extracció de pedra per a la fàbrica de Cementos Collet S.A i que es va continuar explotant des del 1982 fins al 1996 quant va ser abandonada. El 1995 s'obre una altre boca inferior amb el mateix propietari i que actualment encara funciona. La mina vella era damunt de l'actual.</p> | 42.2135900,1.8639800 | 406232 | 4674116 | 1982 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50937-foto-08099-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50937-foto-08099-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Encara en funcionament ja que és on s'extreu la pedra per a fer el ciment de Cementos Collet. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 50938 | Bocamina de la Fai, de la Torre o del Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamina-de-la-fai-de-la-torre-o-del-boter | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga.</p> | XX | Sense ús. | <p>Actualment només es visualitza enmig del bosc l'esvoranc on hi hauria hagut l'entrada o boca mina amb restes de l'escombrera. Una part d'aquesta explotació va ser destruïda per les explotacions a cel-obert.</p> | 08099-40 | Sota de la Torre de Foix. Damunt de la mina on cementos collet explota la pedra pel ciment | <p>Explotada de 1937 a 1945. Durant la guerra civil la van obrir Josep Calmet i Julià Roure veïns de Guardiola. Aquestes mines van ser obertes per la guerra per evitar els allistaments i la Generalitat subvencionava el carbó dels particulars. Posteriorment va ser reutilitzada per Carbones de Berga S.A la qual la va continuar explotant i la va comunicar amb la mina vella del Collet el 1941. Va ser abandonada en aquest moment.</p> | 42.2121900,1.8633000 | 406174 | 4673961 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50938-foto-08099-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cssacante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50939 | Mina del pla del Buc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-pla-del-buc | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | L'entrada i la boca mina estan cobertes de vegetació i fang. Només es pot veure la part superior. | <p>Per damunt de la mina de l'Urruti i abans d'arribar al pla del Buc trobem al costat d'una torrentera i en un lloc molt humit les restes d'aquesta antiga explotació. N'hem localitzat la boca mina amb restes de l'esvoranc i dels piquets de fusta de l'entrada. Encara hi ha el carregador del carbó i el camí d'accés. Està al costat d'un torrent en un lloc obac i humit.</p> | 08099-41 | A prop del pla del Buc que hi ha abans d'arribar a la Torre de Foix al costat d'un torrent | <p>Entre 1951 i 1954 Bartolomé Casas de Cementos Collet S.A explota una altre mina de carbó de 400 m de longitud prop del pla del Buc. Va ser una concessió que va tenir un curt període d'explotació.</p> | 42.2146100,1.8522800 | 405268 | 4674242 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50939-foto-08099-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50939-foto-08099-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50940 | Mina d'Urruti o del Xerric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-durruti-o-del-xerric | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Conserva restes del carregador amb la rampa i els accessos. La boca mina ha desparagut però s'endevina el lloc. | <p>Actualment aquesta mina conserva l'entrada de la boca mina i part de la canal de la sortida del material amb el camí d'accés i el carregador dels camions. La boca mina està coberta de vegetació. El carregador i el canal està construït amb formigó armat damunt una construcció de pedra i ciment. El camí que hi accedeix té alguns ponts construïts també en pedra i ciment.</p> | 08099-42 | Damunt de la corba de les mosqueres a la Ctra. De Saldes | <p>Aquesta mina que es va explotar entre 1937 i 1939 la va posar en funcionament un home que es coneixia com a 'xerric' pertanyent al sindicat anarquista de la CNT, d'aquí el nom de 'la mina d'Urrutri'. El xerric va obrir la galeria juntament amb altres minaires per proveir de mineral en temps de La Generalitat republicana. Va resultar ser un fracàs i l'extracció del carbó no va ser productiva.</p> | 42.2195900,1.8543500 | 405446 | 4674793 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 50941 | Bocamina del Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamina-del-castellot | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Suplement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga</p> | XX | Boca mina mig sepultada i coberta de runa. Encara es pot veure la seva escombrera i l'abocador. | <p>Aquesta boca mina es conserva sota de la carretera. Manté els accessos prop de la font, el terrer i dipòsit de material amb l'entrada a la boca mina mig esfondrada i amb restes dels piquets de fusta.</p> | 08099-43 | Davant de la casa del Castellot | <p>Mina explotada de 1939 al 1953. Es va començar a explotar acabada la guerra civil quan Bartolomé Casas i Sala de Cementos Collet i Lluís de Olano Barandiaran van començar a extreure carbó sota la direccció del Sr. Comellas, enginyer de Carbons de Berga. Malgrat que només tenia 100 mts de galeria, sempre hi va treballar molta gent ja que generalment eren xicots que ho feien passar per servei militar i evitar els allistaments al front.</p> | 42.2212800,1.8474100 | 404876 | 4674988 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50941-foto-08099-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons la memòria oral coneixem que en aquesta explotació quant corrien els rumors d'una inspecció de l'estat, baixaven 2 camions de Vallcebre i els abocaven davant de la bocamina per simular que hi havia extracció de carbó i evitar així el servei militar. Ha estat documentada gràcies a Josep Oriola. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50942 | Bocamina del Colletà o Masdepei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamina-del-colleta-o-masdepei | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | La boca mina està soterrada i només es poden veure les restes de la barraca de les eines i del terrer. | <p>Bocamina que es situa a escassos metres de la corba de la carretera de Masdepei. Conserva la bocamina sepultada i també restes de la barraca de les eines de planta rectangular i realitzada amb un aparell de maçoneria de pedra mal treballada, unida amb ciment. La coberta ha desaparegut.</p> | 08099-44 | Sota la casa de Masdepei i al costat de la carretera de Vallcebre en una revolt | <p>Aquesta mina es va explotar del 1936 al 1938. Pere Freixa i els germans Josep i Lluis Perarnau i Pons i un senyor anomenat Vicenç de Berga en van ser els concessionaris. L'explotació va ser feta en temps de la guerra per aprofitar l'ajuda de la Generalitat republicana per proveir la industria de guerra i evitar l'allistament. Va fracassar per la troballa d'una falla en la roca. Era una mina de carbó.</p> | 42.2202000,1.8479400 | 404918 | 4674868 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50942-foto-08099-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50942-foto-08099-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50943 | Mina d'aigua del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-del-vilar | <p>Font oral extreta de Quim Casas.</p> | XX | Colgada per la runa. Hem identificat el lloc gràcies als seus propietaris. | <p>Restes d'una mina d'aigua a la casa del Vilar. Es tracta de l'única mina d'aigua que hi ha al terme municipal de Guardiola de Berguedà. La construcció està realitzada amb maó ceràmic i morter de pòrtland.</p> | 08099-45 | Al Bac extremer a pocs metres de la corba del Tossal | <p>Joan Amills als anys 1970 va obrir aquesta boca mina d'uns 100 metres per tal d'obrir a dins un pou per captar l'aigua i extreure-la per al regadiu de la seva explotació agrícola. El projecte va resultar fallit i no van poder extreure aigua. Actualment encara hi ha restes de la boca mina mig sepultada de terra i esllavissada.</p> | 42.2325000,1.8680500 | 406596 | 4676211 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50943-foto-08099-45-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Família Amills | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50944 | Contrapès de premsa de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-cal-companyo | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p.70-80. RAMON I JAUME COROMINAS I CAMP ( 2017). Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estrudis del Bages.</p> | X-XII | <p>Es tracta d'una pedra d'uns 40 cm d'alt per uns 90 de llarg i uns 270 kg de pes amb una forma trapezoïdal que a la part superior i central hi ha un orifici o encaix formant una mena de rombe amb els angles arrodonits i amb uns 30cm de llarg per un 15 cm d'ample. N'hi ha una de similar a la zona del Vilà dins al mateix terme municipal de Guardiola, a la casa de 'la talaia' a prop de Terradelles (Bagà) a la casa de la Creu de l'Om de Bagà, a Sant Sebastià (Bagà) al Puig (Gisclareny), a la Vinya Vella (Bagà) i també a la zona del Bac Extremer (Bagà). Altres exemples s'han trobat a Avià, Montmajor, Viver i Serrateix, Navès i pla del Bages. Es tracta de pedres emprades per a fer contrapès en el premsatge del vi.</p> | 08099-46 | Al costat de la casa de cal Companyó. | <p>Segons l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (983)s' esmenten algunes donacions d'alous o zones de vinya al terme de Brocà com seria el cas de Clarà, Cercuneda, Vilella, Bagà, Osormeu que ens posen en evidència la importància del seu cultiu en aquesta vall. De fet la situació orogràfica de Brocà i la seva climatologia en llocs més aviat secs i àrids fan ideal el cultiu del vi i provoca que sigui un lloc molt apropiat per aquest tipus de cultiu més propi de les zones del Baix Berguedà, Bages i Solsonès. La toponímia de la zona 'Vinyet, vinya vella, vinyassa, solà de Clarà' ens recorda la importància d'aquesta antiga activitat agrícola que ens va sumada a la localització d'aquest tipus de pedres arreu del territori.</p> | 42.2440400,1.8970800 | 409008 | 4677461 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50944-foto-08099-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50944-foto-08099-46-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest tipus de contrapès de premsa segons els germans Corominas i Camp presenta una certa evolució al llarg del temps i si bé en un principi eren de la forma que s'ha descrit en aquesta fitxa (Tipus A) aniran evolucionant esdevenint unes formes més aviat cilíndriques (Tipus C). La finalitat del forat era suportar el cargol de la premsa que a continuació sostenia una gran biga de fusta i en l'altre extrem hi havia el recipient per a l'obtenció del vi. El cargol de la premsa 'torcularius' tal i com es coneixia a l'època romana anava encaixat a la pedra del contrapès que s'accionava mitjançant una manivela que controlava el premsatge del raïm. Aquest tipus de premsa va ser molt estès al llarg de l'alta edat mitjana i posa en èmfasi la importància del vi a la vall del Bastareny. | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50945 | Forn de calç de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-companyo | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i l´época pre industrial' a Erol. Suplement. 3. Generalitat de Catalunya (2005) Memòria de la intervenció arqueològica al forn de Pericas (2005). Inèdit.</p> | XVIII-XIX | La part superior i la graella estan coberts de vegetació. | <p>Es tracta de les restes d'un forn o teuleria de factura similar al descrit a la fitxa 30 (teuleria vella de Cal Companyó). Com el cas anterior es situa prop d'un barranc i mulleres que baixen de la zona dels Guixassos i que reben el nom de 'reg de la teuleria'. Consta d'una estructura quadrangular d'uns 3 metres d'amplada i uns 5 metres d'alçada i amb dues parts ben diferenciades. La part inferior o espai del forn està compost per la fornal construïda amb una volta de canó de perfil rebaixat amb les dovelles de la volta disposades a plec de llibre i unides amb argamassa de calç. Hi té obert un seguit d'orificis per a fer les funcions de graella. Aquesta part es trobaria juntament amb l'àmbit de càrrega a la part superior del forn, avui coberta de vegetació i en desús. L'aparell de la seva fàbrica és de maçoneria llevat de les dovelles de l'arc de la fornal que són en pedra picada.</p> | 08099-47 | Al costat del trencall de la pista que accedeix a Cal Companyó | <p>No hem pogut conèixer gaire documentació d'aquest forn. Tot i així la memòria oral comenta que és de la fi del segle XVIII o principi del segle XIX i va funcionar fins a la posada en funcionament de la 'teuleria nova' a mitjans dels anys 40. Conservem alguns llibretes de comptes que especifiquen el nombre de fornades que es feien i les quantitats, així com el nombre de persones que hi treballaven. Hi van arribar a treballar fins a quatre persones. Es produïen teules, maons i també era forn de calç. La presència d'aquest tipus de forn es deu a la geologia de Guardiola formada per pedra calcària margues bituminoses i betes de guix o 'keupper' que són ideals per a la fabricació de guix, ciment i calç.</p> | 42.2373200,1.8967400 | 408970 | 4676715 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50945-foto-08099-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50945-foto-08099-47-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La part superior o espai de càrrega amb la graella no es conserven ja que estan coberts de vegetació i runa que en dificulten la seva visualització tot i que pensem que es conserven en bons estat. Segons altres paral·lels consultats, aquesta graella estaria composta per orificis circulars i quadrangulars damunt un sòl de terra piconada. La xemeneia ha desaparegut. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50947 | Forn de guix a la zona del Berenador (obaga de cal Companyó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-a-la-zona-del-berenador-obaga-de-cal-companyo | XIX | Cobert de vegetació i amb la volta esfondrada. | <p>Es tracta d'un forn de guix compost per dues estructures a diferents nivells i situades a l'obaga de 'Cal Companyó' que es troba a la riba esquerra del Llobregat. El primer element està format per una estructura de planta quadrada i d'uns 3 metres d'alçada aprofitant el desnivell d'un marge del terreny i amb un aparell de maçoneria de còdols de riu i pedra picada a les cantonades. La segona estructura i situada a uns 50 metres per sobre de la primera té unes mides més grans que l'anterior i formada per un element de planta circular d'uns 4 metres d'alçada amb les parets construïdes amb un aparell de reble i maó cuit i amb una obertura a la part frontal amb els muntants i arc rebaixat realitzats amb maó cuit. Exteriorment té una planta quadrada amb les cantonades fetes amb aparell de pedra picada llevat de la cantonada est que és amb maó com a testimoni d'alguna reforma més moderna. A la part superior es conserven els arrencaments de la volta de maó. Sembla que al costat hauria existit una estructura similar i amb les mateixes mides ja que s'endevinen entre la vegetació les restes de les seves parets i també de la part interior. Està molt apropa d'unes mulleres on aflora aigua i en una zona molt obaga que no hi toca mai el sol.</p> | 08099-49 | A l'obaga de Cal Companyó a la riba esquerra del Llobregat | <p>Desconeixem completament les dades històriques referents a aquesta estructura que deuria produïr calç.</p> | 42.2369200,1.9046200 | 409620 | 4676663 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50947-foto-08099-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50947-foto-08099-49-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Tot i que hem interpretat aquesta estructura com un forn de calç o de guix, no es descarta que aprofités un element més antic i amb una funció molt diferent; en aquest cas per emmagatzemar glaç, ja que la seva planta, la posició geogràfica en un lloc molt fred i també la proximitat al riu fa pensar en un antic pou de gel reconvertit en forn de calç | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50949 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-4 | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVII | Només es conserva la pallissa. | <p>Conjunt de construccions compostes per la casa principal i les pallisses i del que tant sols es conserva la pallissa ja que la casa està enderrocada. Es tractava d'una estructura de dos cossos amb una planta baixa, un pis i un sota coberta amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i amb un voladís o barbacana de fusta. Hi havia un predomini del massís respecte el buit llevat de la darrera planta on hi havia una important eixida La porta d'entrada principal s'obria en aquesta mateixa façana i estava formada per un estructura adintellada en fusta darrere d'un porxo de dues arcades. Al pis principal hi havia una sèrie de tres finestres i una eixida de fusta a sota teulada amb una balconada a la part central i la barana amb barrots de fusta. L'aparell era de carreus de pedra mal treballats i escairats formant filades irregulars i també tàpia a les parts més altes amb argila d'un color vermellós. Les façanes laterals presentaven un seguit d'obertures que no s'han conservat. A la façana de migdia i mirant cap a ponent s'alça el cobert o pallissa format per una estructura de planta rectangular d'una única planta i un sota coberta amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal orientada a llevant. La coberta està sostinguda per les parets dels costats curts construïdes amb fàbrica de maçoneria irregular llevat de les cantonades i pilars de pedra a la façana principal que sostenen les bigues de la coberta i també la planta altell on s'obren tres obertures d'rac de mig punt amb maó ceràmic,la central més gran que les altres. La coberta és de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. Aquesta pallissa està mirant a l'era de la casa la qual conserva restes de la pavimentació de cairons ceràmics. Encara podem endevinar la boca del forn de pa i restes de les arcades que hi hauria hagut a la planta baixa.</p> | 08099-51 | Damunt dels camps de les Planes i sota del bosc de Vilella | <p>La documentació esmentada de la casa ens apareix al 1756 en el cadastre de Brocà cita la casa de les Planes en la mateixa partida que Vilella i l'Espelt que es trobava dins el mateix municipi i que ara correspon a la Pobla de Lillet. Totes tres finques pertanyien a la parròquia de Sant Martí de Brocà. Posteriorment i a l'inventari o llistat de les cases de Brocà es torna a fer referència la finca de les Planes juntament amb Vilella, Caballera, l'Espelt, Mijaus i cal Blau. Finalment el darrer document consultat i corresponent en un full solt de Cal Galló també la situa en el 'cuartel este' juntament amb la de capellans, Subirana, Ponet, Mijaus, Casanova i Vilella. La casa es va abandonar a mitjans dels anys 40 i avui dia està pràcticament arruïnada.</p> | 42.2397800,1.9121300 | 410244 | 4676972 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50949-foto-08099-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50949-foto-08099-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50949-foto-08099-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa està pràcticament ensorrada i només es conseva la pallissa que s'empra per a funcions agrícoles. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50950 | Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilella-0 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p-70-87. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I p.68, 72,485-491. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XII-XVIII | L'eixida de la façana sud està esfondrada i la coberta, tot i que encara conserva una gran part amenaça en caure. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa pairal de Vilella, la capella de Santa Eulàlia, la casa dels masovers, els coberts i l 'era. El conjunt es situa al vessant sud de la serra de Vilella que delimita la casa de Cal Companyó amb la casa de l'Espelt en uns plans que es coneixen com a 'plans de Vilella'. La casa pairal té la clàssica estructura de masia de tres cossos formada per una planta baixa, una planta pis i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud-est i amb la porta d'entrada situada al mateix indret. La façana principal presenta un predomini del massís respecte el buit. La porta d'entrada està formada per un arc adovellat i de mig punt amb les dovelles d'uns 50 cm realitzades en pedra picada sorrenca, unida amb argamassa de calç ben treballada amb esplandit interior i llinda de fusta a la part interna. Al costat dret hi ha una espitllera defensiva. Damunt seu hi ha una interessant finestra en forma de creu coronada per llinda de pedra i porticons interiors. Aquesta finestra té les barretes emmarca vidres esculpides amb motius en escacat de clara influència gòtica-renaixentista. Al costat sud hi ha una finestra de reduïdes dimensions. La distribució de la planta sota coberta és molt similar a la planta principal amb una finestra també quarterada damunt la seva homònima i una obertura a sud. Cal destacar -ne els 5 orificis sota el ràfec de la coberta destinats a colomars. L'aparell de la façana és de carreus de pedra picada ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i amb filades mes aviat irregulars. Les parts superiors són amb aparell de maçoneria i també de tàpia de to rogenc. S'hi evidencien diferents afegits o recreixements cap a sud coincidents amb les diferents rugies de la casa. La façana de la banda sud és la que està més mal conservada ja que està pràcticament enderrocada però que podem reconstruir fàcilment per les restes conservades encara in-situ i també per les descripcions dels seus darrers masovers. Estava composta per dues arcades de mig punt a la planta baixa i una planta principal i un sotacobert a formats per grans eixides de fusta amb barana de barrots de fusta i sostingudes per pilars de pedra i maçoneria. La coberta a dues vessants es projectava formant un gran voladís o barbacana donant-li una imatge molt característica. Avui dia es conserven les arcades de la planta baixa i alguns dels pilars que haurien sostingut l'eixida del pis principal i del sota coberta.La façana de ponent i de tramuntana presenten un predomini del massís respecte el buit amb algunes obertures coincidents amb les estances i quadres de la planta baixa; alcoves i sala principal del pis primer i graners de sota coberta. També s'hi poden observar diferents fases constructives en el seu aparell o fàbrica que corresponen amb els engrandiments descrits a la façana principal i sobretot, la presència d'una estructura quadrangular a l'angle nord-oest de la casa coincidint amb l'espai de la capella. Està realitzat amb una fàbrica constructiva molt regular de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i formant filades regulars. Les cantonades són en pedra picada i s'hi poden identificar algunes espitlleres defensives al pis primer i sota teulada; avui dia paredades. Sembla correspondre amb l'estructura d'una antiga torre defensiva. Medieval. També es conserva el volum circular del pou que hi ha darrere de la casa.</p> | 08099-52 | Als plans de Vilella al costat de la serra homònima que la separa amb Cal Companyó | <p>La casa de Vilella presenta un a gran quantitat de reformes i modificacions corresponents amb les diverses ampliacions. Les cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucarannesis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç. Amb tot i segons Salrach, la vall de Brocà va ser ocupada per agricultors als segles VIII i IX, molt abans de la fundació del monestir.Les referències documentals més antigues de Brocà s'esmenten al 893 i 894 quant es parla de la venda d'un suburbi de Brocà dins el terme de la vila de Baga Aquest suburbi segons els documents de sant Llorenç i recollits per Mn. Serra i Vilaró i Jordi Bolòs (docs 48 i 64. ACA monacals d'hisenda vol 801) esmenten la donació d'un alou al lloc de Vilella 'vilare' que afronta amb la serra de Clarà, el rius Bastareny, i Bagà. Bolòs i Vilaró apunten que correspon amb el mas referit ja que si bé la serra de Clarà o el riu Bastareny coincideixen amb les afrontacions de la casa, no entenem perquè s'esmenta el nucli de Bagà que dista a 8 Km al nord. Un altre document parla de la donació d'un alou a Vilella amb la casa i l'hort que afronta amb una cort, un horrit i també amb unes vinyes. donant a entendre que està en un llogarret que delimita amb una via i també amb un clos. Finalment Bolòs descriu un altre pergamí (núm. 64) quant un tal Guillem dona a Sant Llorenç prop Bagà un alou situat a les rodalies de Bagà en un indret conegut com a Vilella. Sens dubte aquest Vilella que apareix documentat als pergamins de Sant Llorenç no correspon ni amb afrontacions ni tampoc amb descripcions amb la casa de Vilella. Pensem que aquest Vilella seria dins l'actual centre històric de la vila de Bagà fundat al 1234 aprofitant un vilatge més antic; . R. Viladés en el seu llibre de les muralles de Bagà al segle XIV cita el pont de Vilella i la torre de Vilella prop dels carrers que hem esmentat és queaquesta casa hauria pertangut a la cavalleria dels Vila corba. Els vila corba foren uns importants cavallers feudataris dels Pinós i també dels Mataplana. El fill de Sibil·la (Guillem de Vila corba) era conegut com Tomas de ça vila, o de ça vall'. Les famílies dels Ça Vall i Vila corba i dels que ja n'hme parlat (Vegeu FITXA 01) A destacar que al 1356 al fill de Guillem i Sibil·la i de nom Tomàs va rebre en feu pel baró de Pinós, els masos de Cardonavedra, Saguer i Millars dins els delmes de Brocà. Aquests tres masos no han pogut esseridentificats tot i que podrien correspondre a les ruïnes del mas medieval que hi ha dessota a Cal Companyó o també en alguna de les cases del terme de Brocà i que no estan identificades amb les que surten en els documents de Sant Llorenç. Millars es podria relacionar amb Mijaus però no deixa de ser una hipòtesi.. Al 1412 tenim un mas de 'la tor de Vila corba, o torre de Vila corba fet pels procuradors i paborde de Santa Maria de Lillet i de nom Joan Vilella. Aquest podria ser el canvi de toponímia i denominació del mas 'torre de vila corba' a Vilella.Al segle XVIII la casa ja apareix amb el topònim de Vilella ja que al cadastre de Brocà de 1756 s'esmenta el seu topònim i documents posteriors també. A mitjans del segle XVIII els Vilella posseint part del terme de Brocà i erigiren l'ajuntament de Brocà a la casa de Cal Galló. Es va convertir en una de les cases més importants de Brocà juntament amb Rotllant i també de la vall del Bastareny.</p> | 42.2457300,1.9045600 | 409628 | 4677641 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50950-foto-08099-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50950-foto-08099-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50950-foto-08099-52-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una casa molt interessant que conserva les restes d'una estructura quadrangular a l'extrem nord-oest i que possiblement haurien estat les restes d'una antiga torre defensiva a la que s'hi hauria tingut accés per la porta paredada que hi ha a la planta baixa i que presenta un aparell de carreus de pedra ben treballats i escairats. A aquesta torre se li deuria afegir a mitjans del segle XV un cos més senyorial que correspondria amb la part on hi ha la porta d'entrada. L'estructura que tanca l'espai d l'era a la banda de tramuntana i amb aparell d'entramat i tàpia semblaria correspondre en aquest mateix període ja que les finestres d'influència gòtic renaixement serien d'aquest moment. Damunt de la llinda de fusta de la porta d'entrada hi ha la data de 1637 que també es troba incisa en la paret de la caixa d'escala juntament amb unes rosetes. | 94|95|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50951 | Elements arquitectònics de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-de-vilella | <p>CASCANTE I TORRELLA, PERE (2017) . Estudi històric i arquitectònic de la casa de Vilalta de Sant Mateu de Bages (Inèdit). LACUESTA I CONTRERAS, R (2008) .Els emmotllats de guix. Els sostres del campanar de Sant Sebastià dels Gorgs'. Quaderns científics i tècnics i restauració monumenta. Assaig i recerca. Monogràfics Avinyonet del Penedès, Barcelona, Cardona, Muntanyola, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç de Savall, Súria. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. P-145-197. Barcelona. HERRADA VILÀ. J; REGÀS IGLESIAS F; ADAM VIDAL ,F (2013). La tradició artesanal del guix emmotllat a la vall de Lord. Unicum.nº13.SITGES I MOLINS, X. (1999) 'Guixeries ornamentals i tardo gòtiques i renaixentistes al Bages'. Dovella.</p> | XV-XVI | L'escut de la porta està molt deteriorat. Els elements de guix es conserven en bon estat. | <p>A la façana de la casa de Vilella hi ha una porta adovellada en arc de mig punt amb les dovelles de pedra sorrenca ben treballades, ajustades i unides amb morter de calç. A la clau de la dovella hi ha les restes d'un escut no identificat. La cara interna té un esplandit i una biga de fusta amb la data de 1617 corresponent amb alguna de les reformes. El marxapeu és a base de dos graons de pedra molt gastats pel pas del temps. Conserva restes dels encaixos per a les pollegueres. Aquesta mateixa data la trobem incisa a la caixa de l'escala juntament amb unes rosetes similars a les que hi ha a la planta principal de la Torre de Foix i també en algunes cases del nucli antic de Bagà (Cal Peu Curt, Cal Agutzil). És un element molt comú en l'arquitectura popular medieval i moderna i simbolitza protecció. Damunt de la porta hi ha una finestra d'influència gòtic-renaixement amb els muntants i llinda realitzats amb la mateixa pedra que la porta principal i dividida en dos quarterons a la part superior separats per una biga de fusta amb motius escacats i geomètrics que formen els quarterons superiors. Les fulles de la finestra i dels porticons interiors són en fusta i representen motius cassetonats. Ambdós elements (porta i finestra) corresponen a estructures solidaries en un mateix període constructiu que segons l'estil de la porta (àmplies dovelles ben treballades i ajustades), com també de la finestra amb traces de caire renaixentista amb paral·lels a les finestres dels palaus de Concavella (Segarra), castell d'Olius (Solsonès), Castellmeià (Segarra) que daten de la fi del segle XV i principi del XVI. La decoració de la biga que separa els quarters de fusta té similituds amb la biga de la xemeneia de la Torre de Foix (Guardiola) amb cal Agutzil de Bagà i també amb la biga de la llar de foc de la casa del Puig (Gisclareny). Tots els elements s'emmarquen en una mateixa cronologia. A la part interna de la casa en caldria destacar també la coberta de bigues de fusta simulant un enteixinat de la sala principal, la finestra o gelosia que simula traceries gòtiques en guix emmotllat i el cap de biga també amb revestiment de guix emmotllat que simula una cara humana. Tots aquests element són d'un mateix període. Altres elements com arcs de la planta baixa i finestres amb reixes en forma de llangardaix serien també destacables.</p> | 08099-53 | Vilella | <p>La casa de Vilella presenta un a gran quantitat de reformes i modificacions corresponents amb les diverses ampliacions. Les cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucarannesis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç. Amb tot i segons Salrach, la vall de Brocà va ser ocupada per agricultors als segles VIII i IX, molt abans de la fundació del monestir. Les referències documentals més antigues de Brocà s'esmenten al 893 i 894 quant es parla de la venda d'un suburbi de Brocà dins el terme de la vila de Baga Aquest suburbi segons els documents de sant Llorenç i recollits per Mn. Serra i Vilaró i Jordi Bolòs (docs 48 i 64. ACA monacals d'hisenda vol 801) esmenten la donació d'un alou al lloc de Vilella 'vilare' que afronta amb la serra de Clarà, el rius Bastareny, i Bagà. Bolòs i Vilaró apunten que correspon amb el mas referit ja que si bé la serra de Clarà o el riu Bastareny coincideixen amb les afrontacions de la casa, no entenem perquè s'esmenta el nucli de Bagà que dista a 8 Km al nord. Un altre document parla de la donació d'un alou a Vilella amb la casa i l'hort que afronta amb una cort, un horrit i també amb unes vinyes. donant a entendre que està en un llogarret que delimita amb una via i també amb un clos. Finalment Bolòs descriu un altre pergamí (núm. 64) quant un tal Guillem dona a Sant Llorenç prop Bagà un alou situat a les rodalies de Bagà en un indret conegut com a Vilella. Sens dubte aquest Vilella que apareix documentat als pergamins de Sant Llorenç no correspon ni amb afrontacions ni tampoc amb descripcions amb la casa de Vilella. Pensem que aquest Vilella seria dins l'actual centre històric de la vila de Bagà fundat al 1234 aprofitant un vilatge més antic. R. Viladés en el seu llibre de les muralles de Bagà al segle XIV cita el pont de Vilella i la torre de Vilella prop dels carrers que hem esmentat és queaquesta casa hauria pertangut a la cavalleria dels Vila corba. Els vila corba foren uns importants cavallers feudataris dels Pinós i també dels Mataplana. El fill de Sibil·la (Guillem de Vila corba) era conegut com Tomas de ça vila, o de ça vall'. Les famílies dels Ça Vall i Vila corba i dels que ja n'hme parlat (Vegeu FITXA 01) A destacar que al 1356 al fill de Guillem i Sibil·la i de nom Tomàs va rebre en feu pel baró de Pinós, els masos de Cardonavedra, Saguer i Millars dins els delmes de Brocà. Aquests tres masos no han pogut esseridentificats tot i que podrien correspondre a les ruïnes del mas medieval que hi ha dessota a Cal Companyó o també en alguna de les cases del terme de Brocà i que no estan identificades amb les que surten en els documents de Sant Llorenç. Millars es podria relacionar amb Mijaus però no deixa de ser una hipòtesi.. Al 1412 tenim un mas de 'la tor de Vila corba, o torre de Vila corba fet pels procuradors i paborde de Santa Maria de Lillet i de nom Joan Vilella. Aquest podria ser el canvi de toponímia i denominació del mas 'torre de vila corba' a Vilella. Al segle XVIII la casa ja apareix amb el topònim de Vilella ja que al cadastre de Brocà de 1756 s'esmenta el seu topònim i documents posteriors també. A mitjans del segle XVIII els Vilella posseint part del terme de Brocà i erigiren l'ajuntament de Brocà a la casa de Cal Galló. Es va convertir en una de les cases més importants de Brocà juntament amb Rotllant i també de la vall del Bastareny ja que posseïa la masia del Puig de l'obaga i Munnell, al terme municipal de Gisclareny.</p> | 42.2457300,1.9045600 | 409628 | 4677641 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50951-foto-08099-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50951-foto-08099-53-3.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La realització d'elements de guix emmotllat depenia de la proximitat a les pedreres de guix o guixeres; matèria primera necessària per a la seva elaboració i també als forns de calç. No és d'estranyar doncs que en podem trobem molts exemples a la Vall de Lord i Sant Llorenç de Morunys on les guixeres de 'Guixers' eren molt utilitzades ja des d'època molt remota. Altres exemples els trobem a zones properes a Montserrat on a la zona del Bruc i Sallent (Cabrianes) hi ha constància de guixeries i forns de calç i també a les zones altes del Berguedà com seria el nostre cas amb exemples conservats a Bagà, Guardiola i Gisclareny. Altres llocs ja més llunyans es deuria fer per imitació, moda o interès dels propietaris. La base de la seva preparació constituïa en confeccionar un motlle de fusta de pi, principalment pi negre, fàcil de confeccionar i resistent al procés corrosiu del guix i ben allisada per evitar bombaments i fissures. A continuació s'esculpia el motiu decoratiu que es volia representar en el motlle, en negatiu i després s'aplicava una capa molt fina d'escaiola i cola de conill per a que quedés ben subjectat per mitjà d'una brotxa o pinzell. Una vegada estava fet el motlle es feia una segona capa de subjecció amb greix per evitar que el guix no quedés enganxat i es pogués aplicar al seu lloc de destí. Acte seguit es col·locava als entrebigats dels sostres, s'hi aplicava la capa de guix necessària i després es col·locava cap per avall subjectat per falques i puntals per tal que quedés adherit. Una vegada sec, s'extreia i s'omplia l'entrebigat amb morter i guix i es continuava amb el procés. Lacuesta ens afirma que aquest model també es feia amb argila, però sembla que aquest no és el cas. A Catalunya es va fer més aviat ús del guix. Els exemples més antics d'aquest tipus de decoració els podem trobar en algunes localitats catalanes, especialment principalment a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès) però i també a les comarques de l'Anoia, Bages, Alt Penedès, Gironès, Pla de l'Estany, Berguedà. Els exemples conservats a Vilella palesen la importància d'aquest tipus de tasca en les zones altes del Berguedà aprofitant la proximitat de les guixeres. | 95 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50952 | Capella de Santa Eulàlia de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-eulalia-de-vilella | <p>GAVIN, JOSEP Mª.(1985). Inventari d'esglésies. Vol 17. Berguedà. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XVIIII | Presenta humitats al sostre ja que la coberta de la casa està en molt mal estat i amenaça ruïna. | <p>Capella familiar de la casa de Vilella i dedicada a Santa Eulàlia. Es situa a la planta primera de la casa a l'espai que coincidiria amb el volum d'una antiga torre defensiva medieval. S'hi accedeix des de l'interior de la casa a través d'una porta oberta al costat de la cuina. Es tracta d'una construcció de planta rectangular coberta amb volta de canó i orientada d'est a oest sense absis. Està il·luminada per un òcul obert a la façana de ponent. La volta de maó ceràmic està revestida de guix amb motllures esculpides que simulen cornises de tipus clàssic. A la paret del fons hi ha un retaule de guix neoclàssic de tres carrers i dos nivells superposats de columnes d'orde toscà separades per entaulaments i frisos de tipus clàssic. A la part central i en dos nivells diferents hi ha les fornícules en forma de petxines per hostatjar les imatges religioses, avui desaparegudes. A la part superior i al centre del frontó hi ha l'anagrama de Maria enmig d'un raig solar. Els coronaments de cadascun dels carrers és amb florons de guix. Sembla correspondre amb una obra unitària del segle XVIII. El paviment és de maons ceràmics i a la paret de ponent encara es conserva el banc familiar amb les potes i passamà de fusta tornejada.</p> | 08099-54 | Vilella | <p>La masia de Vilella es va convertir en una important pairalia de la vall de Brocà juntament amb les veïnes de Rotllant i possiblememt també Vilalta i Companyó. Apareix al cadastre de Brocà del 1729 com una masia que tenia un gran nombre de propietats a la vall i també de terres. No és d'estranyar que aquesta casa a mitjans del segle XVIII decidí tenir com moltes altres cases pairals de la comarca, una capella familiar pròpia com seria el cas de la casa de Pardinella. A l'inventari de cases de 1856 que es conserva a l'Arxiu Comarcal del Berguedà hi figura aquesta casa junatment amb les Planes, Rectoria, Castell, Caseta de Castell, Joanó, Sobirana, Casa de Dalt, Casa de baix. Vilalta, Serradet , Casa de fora i el Puig. Hom pensa que aquesta casa de cal Vilella seria la de cal Galló, atès que les partides no coincideixen i a la casa de cal Galló hi ha damunt de la porta les inicials de Vilella. Per contra en un full solt conservat a cal Galló esmenta la casa de Vilella al cuartel este juntamemt amb Capella, Sobirana, Ponet, Mitjans, Planas, Casanova (Vilella) i Vilella.</p> | 42.2457300,1.9045600 | 409628 | 4677641 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50952-foto-08099-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50952-foto-08099-54-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La capella està dins d'un àmbit més antic utilitzat com a possible torre de defensa. Per a la seva construcció es va paredar la primitiva porta d'entrada amb una volta de canó rebaixada i aparell de maçoneria. | 99 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50953 | Casa dels masovers i coberts de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-masovers-i-coberts-de-vilella | <p>CASCANTE I TORRELLA, PERE (2016). 'Bagà una vila amb un ric passat medieval'. El Mon Medieval. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p.485-491. VILADÉS LLORENS, RAMÓN (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Ambit de Recerques del Berguedà. p-42-49. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XV-XVI | La coberta es manté amb filtracions i vies d'aigua. | <p>Edifici adossat a la part nord-oest de la casa de Vilella tancant l'era de la casa per la banda de tramuntana. Es tracta d'una construcció molt rellevant ja que conserva a la part de més a l'est la tècnica constructiva de 'l'entramat i la tapia' molt escassa al principat català llevat d'exemples a Bagà, Sant Llorenç de Morunys, Solsona, Castellbò i zones de la Cerdanya. Es tracta d'una construcció formada per una planta baixa amb aparell de maçoneria, una planta primera amb aparell d'entramat i tàpia basat en un sistema constructiu de bigues de fusta i tapia. La tàpia va ser un sistema molt emprat des de l'antiguitat . A la part central s'obre una finestra separada de quarterons separada per bigues de fusta en forma de creu. Presenta porticons interiors en fusta simulant motius emplafonats. La darrera planta hi ha una obertura de les mateixes característiques. La part interna acull a la planta baixa les quadres, la sala amb el forn i la llar de foc al pis principal i els assecadors a la darrera planta. És un sistema datat de mitjans del segle XV i principi del XVI.</p> | 08099-55 | Al recinte de la casa de Viella tancant l'era per la banda nord | <p>Aquesta casa hauria pertangut a la cavalleria dels Vilacorba. Els Vila corba foren uns importants cavallers feudataris dels Pinós i també dels Mataplana. El fill de Sibil·la (Guillem de Vilacorba) era conegut com Tomas de ça vila,o de ça vall. Les famíles dels Ça Vall i Vila corba es van barrejant de manera que Serra Vilaró no dona a entendre si és una única casa que rep diversos noms o en són dues. Nosaltres apuntem a dues cases diferents atès que en uns documents de 1352 i 1374 apareix una tal 'Berengarius de Valle dominus de Vilacorba et domus de Valle'. El segon correspondria a 'Alamanda de Vallespirans domina domorum de Valle et de Vila Corba' per tant queda clar que en són dues cases diferents. Les dues cases van apareixent al llarg de la baixa edat mitjana. A destacar que al 1356 al fill de Guillem i Sibil·la i de nom Tomàs va rebre en feu pel baró de Pinós, els masos de Cardonavedra, Saguer i Millars dins els delmes de Brocà. Aquests tres masos no han pogut esser identificats tot i que podrien correspondre a les ruïnes del mas medieval que hi ha dessota a Cal Companyó o també en alguna de les cases del terme de Brocà i que no estan identificades amb les que surten en els documents de Sant Llorenç prop Bagà. Millars es podria relacionar amb Mijaus però no deixa de ser una hipòtesi. Cap al 1438 s'esmenta un tal Joan Covilla senyor de les cavalleries de Çavall i de Vilacorba i més endavant una altre cavalleria pertanyent als dominis dels Mataplana a la que també es van emparentar i que se la coneixia com a Vilaseca. A partir del 1701 el feu de vilacorba passaven a formar part del marquès de Marimon. Al segle XVIII la casa ja apaerix amb el topònim de Vilella ja que al cadastre de Brocà de 1756 s'ementa el seu topònim i documents posteriors tamnbé. A mitjans del segle XVIII els vilella posseïn part del terme de Brocà i erigiren l'ajuntament de Brocà a la casa de Cal Galló. Es va convertir en una de les cases més importants de Brocà juntament amb Rotllant. Va ser abandonada a mitjans dels anys seixanta i avui dia està en un avançat estat de ruïna.</p> | 42.2457300,1.9045600 | 409628 | 4677641 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50953-foto-08099-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50953-foto-08099-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50953-foto-08099-55-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La tàpia (barreja d'argila vermellosa, reble, guix) es col·locava en uns motlles que es coneixien com a tapieres (mena d'encofrats) on col·locaven aquest material en estat pastós que una vegada assecat s'extreia la fusta de la tapiera i quedava el pany construït. Aquesta tècnica emprada en la majoria de construccions civils, religioses i militars, en el cas de les cases es reforçava en bigues verticals formant una paret entramada. A vegades hi havia travessers inclinats i a vegades tan sols eren les bigues verticals. Les obertures també tenien els emmarcaments de les mateixes característiques. Aquest tipus d'arquitectura, molt pròpia de les zones occitanes des d'on en deu rebre la major part d'influència és molt escassa a Catalunya i se'n conserven nombrosos exemples al casc antic de Bagà (Cal Agutzil, cal Cortielles, cases de cal Mas, cal Cavalleria)però també a Puigcerdà i sobretot a la vall de Castellbò on la petja occitana ve ser evident. En el cas de Vilella la influència els hauria vingut per les proximitats a Bagà i la seva relació amb els Pinós. | 95|93 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50955 | Cal Vilalta i cal Serradet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilalta-i-cal-serradet | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I p.378-384. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XIV-XIX | Manquen les cobertes i les parts superiors de les parets perimetrals. Les eixides i balconades de la façana sud han desaparegut i de les quatre arcades que hi hauria hagut tant sols en conservem dues de senceres. | <p>Es tracta de les ruïnes de dos grans edificis; un al costat de l'altre orientats en el vessant sud de la serra de Costa freda i prop del torrent de Brocà que separa aquestes cases amb la parròquia i el cementiri de Sant Martí de Brocà. El conjunt arquitectònic està compost per les dues cases i també per les pallisses i l'era que es situen al nord en una cota més elevada ja que aprofita un desnivell del terreny. La casa de Cal Vilalta pròpiament dita presenta una planta més aviat allargada formant la clàssica masia de tres cossos i formada per una planta baixa, una planta pis i un sota teulada amb coberta, avui esfondrada però que encara s'endevina que hauria tingut dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. L'era de batre s'hauria situat a tramuntana i hauria estat sostinguda per murs de contenció. La porta d'entrada a la casa s'hauria situat al nivell del primer pis mirant a l'esmentada era. Una de les característiques de la casa hauria estat el conjunt d'arcs de mig punt que hi havia a la planta baixa i que haurien sostingut les eixides del primer ois i sota teulada. En total hi havia un conjunt de quatre arcades de les que avui dia tan sols en conserven dues de senceres, ja que les altres dues han estat enderrocades. Darrere de les arcades hi hauria hagut les quadres de la casa amb restes de trapes al sostre per llençar menjar al bestiar i també el forn de pa, la boca del qual encara es pot observar a la paret oest. Al fons de la planta i situat en un espai que es posa sota de l'era i fora dels límits de la casa, existeix una cambra coberta amb volta de canó disposada a plec de llibre que recolza damunt d'unes parets construïdes amb un aparell de pedra ben treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i formant filades regulars. Aquesta cambra té restes del paviment i de la porta d'entrada amb els muntants i part del marxapeu d'entrada en una cota molt més baixa. A la planta primera encara es conserven restes de la sala amb les parets enguixades i coberta amb sostre de bigues de fusta que recolzen damunt de permòdols també de fusta simulant cares humanes molt deteriorades. A la banda sud es conserven restes d'un arc rebaixat pertanyent a una de les alcoves. Segons la memòria oral, en aquesta planta hi hauria hagut la porta d'entrada a la casa, encara visible, la sala principal, les cuines i les habitacions familiars. La planta segona ha desaparegut completament i tant sols es pot endevinar la seva alçada a la paret de tancament est. Tot l'aparell de la casa és de reble, maçoneria i tapia de color vermellós que li dona un to molt característic. Només és en pedra picada el marc d'algunes obertures i parets cantoneres. La casa de 'Cal serradet'és a continuació de Cal Vilalta per la banda oest. Es tracta d'una construcció quadrangular composta per una planta baixa i dues plantes pis i construïda amb un aparell de pedra picada ben treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i amb les cantonades ben definides. Presenta obertures a diferents nivells i de diferents tipus, però en cal destacar la presència d'espitlleres a la planta baixa i també al primer pis. Aquests elements, juntament amb la seva planta i posició geogràfica de la casa ens fan pensar que la casa de cal Serradet hauria estat vinculada amb alguna domus, o casa forta. Pel que fa a les pallisses es situen a la banda nord a continuació de l'era i tenen una planta rectangular allargassada amb aparell de maçoneria i també tapia de color vermellós. La seva façana hauria estat formada per grans eixides de fusta sostinguda per una sèrie de 4 pilars de pedra que haurien suportat els cavalls de l'embigat de fusta. La coberta hauria estat a un sol vessant.</p> | 08099-57 | Al sud de la serra de la 'Costa Freda' i prop del torrent de Brocà a l'est del nucli homònim | <p>Joan Serra i Vilaró en el seu Llibre de les Baronies de Pinós i Mataplana documenta a la parròquia de Brocà l'existència de tres cavalleries (Els Vila corba, els ça-vall i els senyors de Brocà i de Santa Eulàlia). Sobre els dos primers ja n'hem parlat a les fitxes de Cal Companyó i de Vilella. En canvi els Brocà i Santa Eulàlia tot i que hom els situa a la casa de 'Castell', després d'analitzar aquesta finca no hi hem pogut evidenciar cap mostra de fortificació i ni tan sols cap resta de paret que presenti un aparell medieval. Per contra a Cal Vilalta i Serradet hem pogut documentar elements d'estructures defensives que ajudades a la seva situació geogràfica on es domina la vall del Bastareny, el collet d'Eina, Torre de Foix, part de la vall de Lillet i fins hi tot el monestir de Sant Llorenç prop Bagà i la vila de Bagà, ens fan plantejar la hipòtesi de situar el castell de Brocà en aquest lloc. La família dels Brocà . Segons Serra i Vilaró era la cavalleria més propera a la vila de Bagà per la banda de sol ixent. El cavaller més antic és Ramon de Brocà datat de 1257. La filla de Ramon; Gaucelma va heretar el casal dels seus pares a Brocà on van continuar habitant-hi. La seva filla Berenguera es va casar amb el cavaller Ramon de Lluarteres i van heretar el feu de Brocà. Aquest mateix cavaller posseïa una torre de Bagà. Aquesta torre podria ser la denominada 'torre de Brocà' emplaçada al costat del casal dels mateixos Brocà i situada molt possiblement a Cal Peu Curt. Els Lluarteres no van tenir successió i van passar el seu domini al cavaller de Santa Eulàlia que van continuar amb la saga dels Brocà. Sobre aquesta família també en cal destacar la donació que en van fer al 1327 on van entregar per 5 anys a un home de Bagà la torre que tenien a Bagà i dues cases annexes per fer-hi continua residència i reparar desperfectes donant a entendre que aquests cavallers habitaven a Brocà i la casa de Bagà la van haver d'arrendar. El casal dels Brocà va ser venut als barons de Pinós juntament amb altres masos de Brocà a mitjans del segle XV. Després de la pesta negre aquest mas ja se coneix com a Vilalta i al cadastre de Brocà de 1756 l'esmenta juntament amb les cases de Rotllant, Companyó, Vilalta. Al 1856 la casa de Vilalta pertanyia a la mateixa partida que les cases de Castell, Joanó, Caseta de Joanó, Subirana, el Puig, Serradet, Rectoria, Clarà, Cercuneda, Cal Vilella (Galló). El darrer document conservat al full solt de Cal Galló pertanyia al cuartel sur juntament amb la Casa de Baix, Companyó, Sagarulla, Casanova de Companyó, Cal Blau, Hostal nou, Caballera i la Casanova de Rotllant.</p> | 42.2513700,1.8937100 | 408741 | 4678279 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50955-foto-08099-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50955-foto-08099-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50955-foto-08099-57-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La planta quadrangular de la casa de Cal serradet amb les restes de les espitlleres defensives a diferent nivell, la construcció subterrània de l'interior de cal Vilalta coberta amb volta de canó i la posició geogràfica de la casa respecte a tota la vall del Bastareny, ens fan relacionar aquesta construcció amb alguna fortificació o castell, tanmateix el castell de Brocà que erròniament hauríem situat a la casa de 'castell' i de la que no es conserva cap vestigi defensiu. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50956 | Cambra amb volta de canó de cal Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cambra-amb-volta-de-cano-de-cal-vilalta | <p>CABALLÈ, CANTALAPIEDRA, FRANCESC (2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CASCANTE TORRELLA, PERE (2010). Estudi històric i arquitectònic del Palau dels Pinós de Bagà. Memòria dels treballs de restauració del castell de Palau de Bagà. Institut Català del Sol (inèdit). SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I.</p> | XII-XIII | La cambra amb volta es manté en bon estat, malgrat estigui coberta de runa i vegetació. | <p>En un espai semisoterrat que es posa per sota de l'era de Cal Vilalta es conserva una cambra coberta amb volta de canó. Es tracta d'un espai d'uns 3 metres d'ample per 4 metres llarg, cobert amb volta de canó amb les dovelles col·locades a plec de llibre i unides amb argamassa de calç i orientada d'est a oest. Les parets que la sustenten estan construïdes amb un aparell de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars. La porta oberta a ponent, actualment està mig paredada però encara conserva els muntants de pedra picada, part del marxapeu de la porta d'entrada. Cal destacar la presència d'una obertura situada a la paret de migdia, avui dia tapiada amb els muntants i llinda de pedra. Actualment aquest espai està mig cobert de runa i la cota de circulació original està 1 metre per sota de l'actual. S'hi accedeix per un esvoranc obert sota la porta d'entrada de la casa de Cal Vilalta i els seus límits sobrepassen els de la casa de Vilalta. Sens dubte es tracta d'una construcció d'origen medieval.</p> | 08099-58 | Sota l'era de Cal Vilalta en un àmbit soterrat | <p>Joan Serra i Vilaró en el seu Llibre de les Baronies de Pinós i Mataplana, esmenta la presència de tres cavalleries a Brocà (Els Vila corba, els Ça-vall, els senyors de Brocà i de Santa Eulàlia). Sobre els dos primers ja n'hem parlat a les fitxes que hi anaven relacionades de Cal Companyó i de Vilella. En canvi els Brocà i Santa Eulàlia tot i que hom els situa a la casa de Castell, després d'analitzar aquesta finca no s'ha pogut evidenciar cap mostra de fortificació i ni tan sols cap resta de paret que presenti un aparell medieval. Per contra a Cal Vilalta i Serradet hem pogut documentar elements d'estructures defensives que ajudades a la seva situació geogràfica on es domina la vall del Bastareny, el collet d'Eina, Torre de Foix, part de la vall de Lillet i fins hi tot el monestir de Sant Llorenç prop Bagà i la vila de Bagà, que fan plantejar la hipòtesi de situar el castell de Brocà en aquest lloc. La família dels Brocà .segons Serra i Vilaró era la cavalleria més propera a la vila de Bagà per la banda de sol ixent. El cavaller més antic és Ramon de Brocà datat de 1257. La filla de Ramon; Gaucelma va heretar el casal dels seus pares a Brocà on van continuar habitant-hi. La seva filla Berenguera es va casar amb el cavaller Ramon de Lluarteres i van heretar el feu de Brocà. Aquest mateix cavaller posseïa una torre de Bagà que podria ser la denominada 'torre de Brocà' situada al casal dels mateixos Brocà i emplaçada molt possiblement a 'Cal Peu Curt'. Els Lluarteres no van tenir successió i van passar el seu domini al cavaller de Santa Eulàlia que van continuar amb la saga dels Brocà. Sobre aquesta família també en cal destacar la donació que en van fer al 1327 on van entregar per 5 anys a un home de Bagà la torre que tenien a Bagà i dues cases annexes per fer-hi continua residència i reparar desperfectes donant a entendre que aquests cavallers habitaven a Brocà i la casa de Bagà la van haver d'arrendar. El casal dels Brocà va ser venut als barons de Pinós juntament amb altres masos de Brocà a mitjans del segle XV. Després de la pesta negre aquest mas ja sel coneix com a Vilalta i al cadastre de Brocà de 1756 l'esmenta juntament amb les cases de Rotllant, Companyó, Vilalta.</p> | 42.2513700,1.8937100 | 408741 | 4678279 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50956-foto-08099-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50956-foto-08099-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50956-foto-08099-58-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta estructura, juntament amb altres fragments de paret de la casa de cal Vilalta i també amb la veïna de cal Serradet ens permeten plantejar la hipòtesi que correspon amb una antiga domus, castell o casal fortificat. Mentre que la tipologia i tècnica constructiva de la cambra subterrània ens recorda molt a les voltes romàniques d'algunes esglésies, palaus i cases fortes (palau dels Pinós de Bagà), voltes de la sota tribuna de Sant Llorenç, voltes del castell de Saldes, plantejant la hipòtesi d'una construcció de mitjans del segle XII o fins hi tot de principis del segle XIII, la resta de paraments i la possible torre de Cal Serradet serien construccions més pròpies del segle XIV o fins hi tot del segle XV. Recordaria les construccions de la torre de Faia (Gisclareny) o el mateix palau de Bagà. Cal tenir present que el fet que la finestra que s'obre al costat est ens planteja la possibilitat i existència d'altres cambres similars en aquest espai. Pensem i tal com hem esmentat a la fitxa anterior que aquestes construccions anirien relacionades amb l'antic castell dels Brocà. | 93|92 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50958 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-5 | <p>BOLÓS MASCLANS;J; PAGÈS,M. (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I p.489. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | Està cobert de vegetació i runa. | <p>La denominada casa del Puig està situada a uns 200 mts al nord de Cal Vilalta i Cal Cosí. Es tracta de les ruïnes disseminades d'un mas d'origen medieval. Es tracta de les restes d'una estructura orientada a sud, que aprofita el pendent del terreny natural i també algunes llenques de la roca natural per assentar-hi les parets de tancament de la casa. Té una planta més aviat quadrangular amb mur d'uns 60 cm d'ample de pedra mal treballada i escairada, unides amb argamassa de calç i argila i disposada en filades més aviat aleatòries. Encara s'endevinen algunes parts en pedra picada que podríem mostrar algunes de les seves arestes o cantonades.</p> | 08099-60 | Al nucli de Broca damunt de Cal Cosi i Cal Vilalta | <p>La documentació més antiga ens vincula directament amb la vallis 'hucharanensis' i amb alguns dels masos, terres i vinhes que es donen com a alou al monestir de Sant Llorenç prop Bagà.es cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucarannesis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç i la veïna parròquia de Sant Miquel de Sant Llorenç. Segons Bolòs i Pagès aquesta vall no sols incorporava la vall del Bastareny 'rivo Bastanside' sinó que s'estenia a l'est incorporant també part de la vall de Lillet amb les zones de Gavarrós i Pardinella i a l'oest amb les zones de Gréixer i al sud fins a la riera de Saldes o riu d'Eina amb els vilatges de Les Llenes. La documentació del monestir (docs ACA monacals d'hisenda. Vol 801, 100 r) segons Bolòs esmenta la donació d'una vinya prop de Sant Martí de Brocà i sota el vilar 'd'Osorneu'. Aquest vilar de difícil identificació o bé es podria relacionar amb aquest mas o bé amb la zona de Rotllant. Aquest vilar 'd'Osorneu' torna a aparèixer en un altre document. Aquesta vegada dins el mateix volum 801 i pàg 954. (ACA monacals d'Hisenda. Vol. 801, 954) on comenta que un tal Guifré dona a Sant Llorenç. Una peça de terra i dues vinyes amb llurs arbres a la vall de Brocà i al vilar d'Osorneu al lloc de Del apart i Derano. No sabem doncs on seria aquest mas ni aquesta vinya tot i que hom creu que serien al lloc esmentat. Documentació posterior pertanyent a la vila de Bagà i les seves baronies no ens esmenta en cap moment aquest lloc, donant a entendre que o bé hauria canviat la seva denominació o tanmateix hauria desaparegut. Sembla que l'abandó d'aquest mas i molts altres que hem pogut documentar en aquest treball es produí al llarg de la baixa edat mitjana arran de la crisi baix medieval. Serra i Vilaró en la seva obra de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' esmenta el topònim del 'Puig' en un document de 1198 relacionat amb els Vila corba i no vinculat a la parròquia de Sant Martí del Puig de l'obaga (Gisclareny).En aquesta referència Guillem de Vila corba i la seva muller Ermes senda empenyoren a Santa Maria de Lillet, els censos, honors usatges que posseeixen de 'la villa de Puig' que és parròquia de St Pere de d'Odceie'. No queda clar a quina parròquia es refereix però podria donar-se la possibilitat que fos al lloc sobre dit atès que els Vila Corba posseïen bona part del feu de Brocà. En els documents més tardans com ara el cadastre de Brocà i posteriors esmenta la casa del 'puig 'i la casa de cal Ponet al cuartel este posant en dubte si és realment aquesta casa o és 'Cal Cosí'.</p> | 42.2530100,1.8945300 | 408811 | 4678460 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50958-foto-08099-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50958-foto-08099-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50958-foto-08099-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El conjunt està cobert de vegetació i resulta dificil poder interpretar la planta i demensions d'aquesta antiga construcció. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50959 | Casa Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-subirana | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol II i III. C.adastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XIII-XVIII | Només conserva la paret oest de la casa ja que la resta està completament esfondrat. L'espai de l'era i de les corts i pallisses es manté en més bon estat, malgrat hagi perdut les cobertes. | <p>Ruïnes d'un edifici i dels seus coberts en un plans de sota la denominada 'Costa Freda' i delimitada a l'est per la serra de la Tosca i a l'oest per la serra de Vilella. Aquesta casa es troba en una petita esplanada a la vessant oest de la serra de Sant Marc a cavall dels nuclis de Brocà i Gavarrós. Les ruïnes es componen de l'antiga casa de Sobirana, l'era i les pallisses. Tot el conjunt està assentat damunt d'una terrassa artificial que està sostinguda per murs de pedra. La casa pròpiament dita, avui completament arruïnada es situa a l'extrem oest del conjunt. Només es conserva en alçat la paret de tancament oest i part de la paret nord. Tot i així s'endevina que s'hauria tractat d'una construcció composta per una planta baixa, un primer pis i un sota coberta amb teulada a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a llevant mirant a l'era. Pel que resta encara a la part baixa hi hauria hagut les quadres amb el pou o cisterna d'aigua i el forn de pa que encara en podem endevinar la seva boca. Al pis primer hi hauria hagut l'estatge i a sota teulada les golfes i pallisses. Segons els paraments que resten dempeus es pot identificar encara la seva fàbrica constructiva a partir de filades de pedra del país mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç o disposades en filades irregulars i aleatòries amb un predomini del massís respecte del buit. Conserva dues obertures a diferent nivell, algunes d'elles amb reixa. La part sud hi ha un cos afegit amb aparell de maçoneria i tapia de color rogenc. Separat uns metres a l'est hi ha l'edifici de les pallisses de forma rectangular allargassada amb una orientació nord sud i amb la façana orientada a l'oest mirant cap a l'era. Presenta una disposició d'arcades a la planta baixa amb aparell de pedra i arc de maó cuit i una planta primera amb un seguit de pilars que haurien sostingut les bigues de la coberta i formant grans obertures o eixides per a la pallissa. L'aparell també és de maçoneria i reble amb filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i formant filades irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades i els brancals de les diferents obertures. Pel que fa a l'espai de l'era queda trencat a tramuntana per un mur que uneix la casa i la pallissa i al sud una petita pedrís de pedra. Darrere de la casa hi ha la bassa i els safareigs.</p> | 08099-61 | A sota de la costa Freda prop de la carena de la Serra de la Tosca | <p>El topònim de Sobirana no es coneix fins a l'època moderna. Amb tot pensem que el nom antic de la casa era el de 'margineda'. El nom de mas margineda ja ens apareix en un document de 1151 quant Berenguer, Pere Folch i els seus fills vengueren els masos de castell i Marginada al monestir de Sant Llorenç. Les afrontacions d'aquest mas situat a la mateixa alçada que castell podria relacionar-se amb aquest lloc ja que es situa al límit més oriental de Brocà limitant amb el Riutort 'sive in ipsa parròquia in loco nominato Kadtel et Margenada et habet afrontationes de prima in Rivo Torto;de secunda in Eccleriola; de tertia in Rosa;de quarta in flumine Lubricato' Tot i així i en un document del 1653 publicat per Mn Serra i Vilaró esmenta un tal 'Jaume Subirana' com a persona escollida per un càrrec de les baronies. No sabem si aquest Jaume Sobirana procediria d ela casa esmentada. Els documents conservats a l'arxiu municipal de Guardiola en el cadastre de Brocà de 1756 esmenta el nom de 'Isidro Subirana' referent a la casa. Altres documents més tardans comenten el nom sobirana pertanyent a la partida de Brocà i propietat de Ramon Cunill. El darrer document i trobat en un full solt de Cal Galló, la casa de Subirana pertanyia al cuartel este juntament amb la de Capellania, Ponent, Mitjaus, les Planes, Casanova de Vilella i Vilella. Cal tenir present que és probable que a l'època medieval aquesta casa s'identifiqués amb el mas margineda esmentat per la documentació de les Baronies de Pinós i que posteriorment i a l'època moderna canviés de nom. Aquesta hipòtesi desmentiria la seva denominació de sobirana , com a casa alta. També cal esmentar que arran d' algunes obres i moviments de terra produïts de forma fortuïta a l voltant de la casa, s'hi han pogut trobar restes de ceràmica d'època ibèrica i també les restes d'un molí de mà realitzat en pedra i conservat al fons arqueològic del museu de Berga</p> | 42.2525700,1.9051400 | 409685 | 4678400 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50959-foto-08099-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50959-foto-08099-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50959-foto-08099-61-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa malgrat el seu estat avançat de ruïna respon les característiques bàsiques de les cases de pagès de les zones de muntanya amb les seves corts, pallisses i estructures annexes compostes per pilars de pedra que sostenen les estructures de fusta i de les cobertes. En el pany que encara resta dempeus es poden evidenciar dues fases constructives ben diferents que ens posen de manifest els recreixements i engrandiments de la casa i dels seus annexes. La part de les corts i pallisses presenta reformes del segle XIX, per la disposició arquitectònica dels seus arcs en maó vist | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50961 | Caseta de Castell i cal Joanó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-castell-i-cal-joano | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVII-XVIII | La casa de Joanó ha perdut part de la coberta i també dels forjats interiors. La caseta de castell manté la coberta en un estat deficient. | <p>Les dues construccions de Cal Joanó i de la 'caseta de castell' es situen una terrassa que hi ha sota la casa de castell. La primera està situada a l'extrem sud-est i la segona està annexionada a la mateixa casa de castell. La casa de Joanó, avui parcialment esfondrada presenta una estructura rectangular composta per una planta baixa, un primer pis i un sota teulada. La coberta ha desaparegut però s'endevina encara la seva forma de dues vessants paral·leles a la façana principal orientada a migdia. L'aparell és de maçoneria i pedra picada a les cantonades, ampits i bastiments de les obertures i també de tàpia de color vermellós a les parts superiors. L'interior al que s'accedeix per una porta oberta a la façana sud i composta per muntants de pedra i llinda de fusta, està cobert de malesa i vegetació però es pot endevinar encara part de la seva disposició amb les quadres a la planta inferior i l'habitatge al pis principal amb la cuina, la llar de foc i el forn. Sembla que es tractava d'una masoveria de Castell. La denominada caseta de castell es situat a la banda de ponent de la mateixa finca de castell adossant-se als murs que la contenen i composta per una estructura quadrangular amb aparell de maçoneria i pedra picada a les cantonades. Presenta una disposició de planta baixa i primer pis amb coberta de teulada a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. La teulada està orientada a llevant. Ambdues construccions correspondrien en les masoveries de Castell.</p> | 08099-63 | A sota de la casa de 'Castell' | <p>Les casetes de Joanó i castell ens apareixen esmentades en els documents del segle XVIII. A l'inventari de les cases de Brocà del 1856 ens apareix aquesta casa juntament amb les veïnes casa de dalt, castell, Rotllant, Clarà, Cercuneda, Cal Vilella, Sobirana... en el full solt de cal Galló les casetes de castell i de cal Joanó apareixen al cuartel Norte juntament amb Cerconeda, capella de Sant Marc i les cases de la zona de Gavarrós i Gréixer atès que al 1800 Brocà comprenia els nuclis de Gréixer, Gavarrós i Sant Llorenç (Guardiola).</p> | 42.2557500,1.9026100 | 409481 | 4678755 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50961-foto-08099-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50961-foto-08099-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50961-foto-08099-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Per l'aparell i fàbrica constructiva d'aquestes edificacions no semblen ser anteriors al segle XVI i XVII i possiblement relacionades amb masoveries de la mateixa finca de castell ja que la toponímia de 'caseta de castell' ens permet de relacionar-la en els annexos de la mateixa casa. Corresponen a construccions molt senzilles i d'arquitectura popular. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50962 | Casa de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-dalt | <p>AMGB.Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVII-XIX | En avançat estat de ruïna i coberta de vegetació. Tan sols en resten dempeus les parets oest, sud i nord. | <p>Restes de l'antiga casa de dalt formada per la casa pròpiament dita i els coberts en uns marges a sota dels camps de Sant Marc o camps de dalt, la devesa grossa i a escassos metres de castell. Les restes estan erigides aprofitant un desnivell del terreny. Malgrat que la construcció estigui en un avançat estat de ruïna i només es conservin les parets oest i part de la sud es pot endevinar que corresponia amb una construcció de planta rectangular i de factura simple composta per una planta baixa, un pis i un sota teulada amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada encara es pot endevinar el seu emplaçament, avui substituït per un gros esvoranc a la paret. L'aparell és de carreus de pedra, mal treballats i escairats, disposats en filades aleatòries i irregulars i unides amb argila i calç molt pobre de color rogenc. Ha perdut els sostres, els forjats interiors i la paret est. Pel que fa als coberts i pallisses en podem endevinar uns escassos vestigis a la part est amb algunes parets construïdes amb aparell de maçoneria. Tot el conjunt està en avançat estat de ruïna i cobert de vegetació.</p> | 08099-64 | Sota la devesa Grossa i camps de Dalt a sobre de Castell. | <p>La casa de dalts ens apareix esmentades en els documents del segle XVIII com una de les cases més elevades del nucli de Brocà. A l'inventari de les cases de Brocà del 1856 ens apareix aquesta casa juntament amb les veïnes de Joanó, caseta de castell, castell, Rotllant, Clarà, Cercuneda, Cal Vilella, Sobirana... en el full solt de cal Galló la casa de dalt apareix al cuartel Norte juntament amb Cerconeda, capella de Sant Marc, castell, joanó i caseta de castell i les cases de la zona de Gavarrós i Gréixer atès que al 1800 Brocà comprenia els nuclis de Gréixer, Gavarrós i Sant Llorenç (Guardiola). Sembla que va ser abandonada a principi del segle XX i sempre va anar vinculada amb la veïna de castell.</p> | 42.2571200,1.9030900 | 409523 | 4678907 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50962-foto-08099-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50962-foto-08099-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50962-foto-08099-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Per les dimensions de les restes, fa pensar que corresponia amb una edificació de mides més aviat petites i similars a les de Sagarulla, Joanó, caseta de castell i casa de baix. La tipologia i aparell constructiu ens vinculen aquesta construcció amb una obra del 1700. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50964 | Muntanya i serra de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-i-serra-de-sant-marc | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni Cultural i Natural</p> | <p>Serra i Muntanya que domina la vall de Brocà i part de la vall del Bastareny. Delimita a l'oest amb la vall de Paller i el Torrent dels Banyadors, a l'est amb la vall de Riutort i Gavarrós, al nord amb la vall de la Coma i al sud amb Brocà. Forma un contrafort muntanyós de geologia calcària i caracteritzat per grans cingles a la vessant sud i pendents més suaus al cantó nord. El cim de Sant Marc amb uns 1610 mts d'altitud està ocupat per prats de pastura i per la capella de Sant Marc, de gran devoció per als habitants de Guardiola i que denomina el lloc. Les roques del vessant sud són molt característiques de la vall i dibuixen un paisatge més aviat agresta. En són de destacar 'la roca llaurada', l'esquerd Foradat, el roc de Claniars. La roca llaurada rep aquest nom popular per la seva fisonomia que ens recorda un roc llaurat degut a l'acció erosiva de l'aigua. La serralada està ocupada majoritàriament per vegetació de pinedes de pi roig i també per algun roure al vessant sud. El seu caràcter càrstic permet la formació de balmes i avencs i també algunes basses com la bassa de tarnes; única reserva d'aigua natural al Parc natural del Cadí Moixeró.</p> | 08099-66 | Dins el Parc Natural del Cadí Moixeró. Domina la vall de Brocà | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2646700,1.8989100 | 409189 | 4679750 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50964-foto-08099-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50964-foto-08099-66-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50966 | Ermita de Sant Marc de Brocà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-marc-de-broca | <p>GAVIN, JOSEP Mª ( 1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17, el Berguedà. p.82.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. VolII. p.272.</p> | XIV | Manca la coberta que ha estat esfondrada. | <p>Es tracta d'una senzilla construcció situada al capdamunt de la muntanya de Sant Marc i que domina la vall del Bastereny, la vall de Lillet, Gavarrós i part de la vall de la Coma. Presenta una planta més aviat rectangular amb una orientació est-oest i sense tenir la capçalera definida. La porta està oberta a migdia i no presenta cap mena d'obertura d'il·luminació llevat d'un petit forat a la façana de ponent. L'aparell constructiu és de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat irregulars amb les cantonades ben definides. La porta orientada a sud està coronada per una llinda de pedra. A través de fotografies antigues sabem que estava coberta amb volta de canó i que la teulada era de lloses de llicorella. El paviment és de lloses de pedra.</p> | 08099-68 | Al cim de la muntanya de Sant Marc | <p>Segons Mn. Serra i Vilaró al seu llibre de les baronies de Pinós i Mataplana, investigació als seus arxius , al llibre III i extret dels documents originals de l'ACA. Notarials. Bagà esmenta que la primera referència documental és de 1320 i al 1370 es dona a l'ermità Bernat Capdevila. Posteriorment i en un document de 1439 esmentà que llegaren un quarter d'oli a Sant marc de Paller interpretant-se que pertanyia a aquesta església. Al 1933 l'església no tenia culte i la imatge va ser traslladada a Sant Genís de Gavarrós. La imatge publicada a l'arxiu Gavin al 1967 ens mostra la capella encara amb la coberta i la teulada dempeus</p> | 42.2647100,1.8988900 | 409187 | 4679754 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50966-foto-08099-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50966-foto-08099-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50966-foto-08099-68-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | D'aquesta església en prové la tradició que en la vigila de Sant Marc els pagesos de Brocà hi pujaven caminat i encenien una gran foguera que es veia des de tota la vall del Bastereny. Al dia següent es feia l'aplec amb una missa i el repartiment del panet. Aquesta tradició que Joan Serra i Vilaró en el seu llibre de les Baronies de Pinós i Mataplana ens esmenta que hi havia un total de 15 pagesies de Brocà i que la gent de Bagà hi pujaven en processó. Actualment aquesta tradició es manté viva i malgrat l'aplec i el repartiment del panet es fassin a Sant Martí de Brocà, el dia abans encara es puja a Sant Marc per encendre la foguera i fer ressopó. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50967 | Cerconeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cerconeda | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p.74 i 203. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p. 93, AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XII-XIX | El conjunt està en estat ruïnós i només es mantenen dempeus algunes parets de la casa i pallissa tot i que el perímetre de cada volum encara es pot definir de forma clara. | <p>Restes d'un antic mas d'origen medieval situat sota els contraforts de Sant Marc prop de la font de l'obert i damunt de la devesa homònima. Les ruïnes que es conserven corresponen ales restes de l'antic mas i també a les corts i pallisses annexes. La casa malgrat que conservi únicament les parets oest i nord en un avançat estat de ruïna, encara s'endevina que hauria tingut una planta més aviat quadrangular allargassada de dos cossos i composta per una planta baixa, un primer pis i un sota teulada amb coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. Desconeixem com hauria estat la seva tipologia i disposició. Amb tot i gràcies a la memòria obtinguda de Joan Arocas (darrer masover que hi habità) hem pogut saber que les seves parets haurien tingut un predomini del massís respecte el buit. L'aparell de les seves façanes era de maçoneria amb filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i formant filades irregulars amb les cantonades de pedra picada tal i com encara es pot endevinar en els panys de mur que encara resten. La porta hauria estat encarada a sud on també s'hauria erigit l'era de batre el gra i també els coberts i les pallisses tancats per un baluard o mur de pedra que delimitava l'espai domèstic. Segons el que hem pogut conèixer gràcies a la seva informació oral a la planta baixa, hi havia les quadres amb l'escala per pujar al pis principal on hi recorda la sala principal amb la llar de foc, el forn de pa i dues habitacions encarades a sud, una de les quals era on ell hi dormia. A dalt de tot hi havia les pallisses i graners oberts a l'exterior formant grans eixides de fusta. Annexionat a sud s'alçaven les pallisses construïdes amb aparell de maçoneria i la façana principal que mirava a l'era hauria presentat la mateixa tipologia que trobem a totes les cases de Brocà a base de pilars que sostenien les cobertes de teula ceràmica damunt cavalls de fusta i grans obertures per a les pallisses i graners. L'era estava pavimentada amb cairons ceràmics de 15 x 15 centímetres. D'aquestes pallisses només en resta dempeus alguna paret amb aparell de maçoneria, unida amb morter de calç i argila de color vermellós.</p> | 08099-69 | Sota de Pla Solà, prop de la font de l'Obert i damunt del solà de Cerconeda | <p>La història de la casa de Cerconeda va molt lligada amb la resta de cases de la vall de Brocà i el seu origen es remunta en època alt medieval. La vall de Brocà 'vallis huchranensis ' o 'bucharanensis' ja ens apareix esmentada el segle VIII quan un grup de pagesos i agricultors decidí e poblar-la. Tot i així la documentació més extensa de la vall i en concret de la casa de Cercuneda, la trobem als documents del monestir de Sant Llorenç prop Bagà ( ACA vol 801 de monacals d'hisenda), el document 32 mostra com Heribert i la seva muller Borrella donen al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, un alou que tenen al comtat de Cerdanya, a la vall de Brocà al lloc de Cercuneda 'Et est in comitatu Cerdaniense, in valli Bucaranense vel in suas agacencias, in locum qui vocant Cercuneda'. Segons dona a entrendre a banda de les cases hi havia horts i gras extensions de bosc i pastura (devesa). Documents posteriors vinculats a la vila de Bagà i dates de 1129 esmenten com Galceran de Pinós i la seva muller Estefania restitueixen (tornen) al monestir de Sant Llorenç prop Bagà tot el que li havien pres entre ells els masos de 'Margeneda, castell, Boixeda, Cerconeda i altres situats a Brocà'. Cap el 1233 i en la delimitació del termenat de Bagà (llibre de rodaria) malgrat no esmentin el lloc de Cercuneda si que ens esmenten llocs propers com ara la 'costa de Brocà' que s'entendria com la serra Clara i Cercuneda ' passa al costat de la casa de Reboll, i de aquí passa al pont de las dues Sorts que vulgarment se diu lo pont de sant Llorenç i puja pel torrent de Puigcabanil (torrent de Brocà) i puxa tot serrat amunt de las Forcas fins al capdemunt de la puja de Broca, am un serradet que confronta amb el camp del Parer (prop Cercuneda) i de aquí davalla pel torrent de Mullapà fins al serrat de la Criolla ahon hi ha una fita, i de aquí puja la spluga de la Monja i de aquí tot aiguavessant el cortal de joan Mitjas ahon hi ha una fitai de aquí puja en una creu assenyalada en una rocha baixa i de aquí puja a Rocha Calvera (roc de claniars) i de aquí tot aiguavessant i serrat amunt qui mira a una terma e o fita qui va a bassa de tarnes. Aquests límits ens coincideixen amb la delimitació del terme de Bagà que passsa prop de Cercuneda ja que el roc de claniars i el serrat dominen. El terme aniria més pel clot del Petroli i de Joncar. Aquesta casa i a diferència d'altres de la vall de Brocà mai canviaria el seu nom d'origen i sempre se la denominarà com a 'Cerconeda'. Així el cadastre de Brocà conservat a l'arxiu municipal de Guardiola i datat de 1756 esmenta ja la casa de Cercuneda juntament amb les principals i en un inventari de 1856 la torna a esmentar juntament amb Clarà, Casanova de Rotllant, Caballera, El darrer document i conservat en un full solt de Cal Galló situa Cerconeda al cuartel Norte juntament amb les cases de Gavarrós i la casa de dalt, Castell, caseta de castell, Joanó, el Puig i Sant Marc. El darrers habitants de la casa van ser la família de Joan Arocas que després de la guerra de 1936-39 van traslladar-se a Vilalta i darrerament a Cal cosí</p> | 42.2596100,1.8894700 | 408403 | 4679198 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50967-foto-08099-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50967-foto-08099-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50967-foto-08099-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'àmbit està cobert de ruïna i vegetació i ha estat molt dificil establir la evolució arquitectònica del conjunt edificat. La informació exposada ha estat gràcies a les explicacions de Joan Arocas. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50968 | Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clara | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p. 74 i 203.CASCANTE I TORRELLA, PERE (2013). 'projecte de creació d'exposició permanent de Bagà 1440. Vida quotidinana en una vila medieval'. Ajuntament de Bagà (inèdit). SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p. 164, 210, 254 302 i vol II . 292 AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà. VILADÉS LLORENS, R (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà. P-106-119 i 125-131.</p> | XI-XVIII | La coberta ha desaparegut quasi completament i també part dels forjats interns. Les parets nord i oest estan envaïdes per la vegetació i amenaça en desaparèixer. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de Clarà, l'era de batre el gra i les pallisses i situat al capdamunt de la serra homònima (antiga serra de serraclara damunt del Tossal de les Forques) sota la devesa de Cerconeda i delimitada pel torrent de la Picassa (antic torrent de Puigcabanill) i el de Mullapa, en un serrat que mira cap a la vila de Bagà. La casa avui en ruïnes presenta una planta rectangular allargassada orientada en sentit est-oest, de dos cossos i compostos per una planta baixa, i un primer pis cobertes amb una teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia i recolzada damunt de cavalls i llates de fusta. En la disposició de les seves obertures hi ha un clar predomini del massís respecte el buit especialment a les façanes nord i oest que són completament cegues. Per contra la façana sud i la de llevant és on es concentren la major part de les obertures i també la porta d'entrada. Aquesta obertura està composta per un arc rebaixat amb els muntants de pedra picada i coronada per un arca rebaixat de lloses de pedra disposades a sardinell i amb restes d'enlluït. Es situa a la part est. A la part central s'hi obre una arcada en arc de mig punt amb les dovelles col·locades a plec de llibre i unides amb argamassa de Calç. Finalment a la part de ponent hi ha dues arcades més grosses i realitzades amb aparell de maçoneria que corresponen amb l'entrada a les quadres. Al pis principal hi ha una finestra damunt de cadascuna de les obertures de la planta inferior i de les que la que la del mig presenta unes dimensions més grans. Les altres dues són petits finestrons de fusta que conserven encara el porticó interior. Cal destacar la presència d'alguna espitllera en aquesta planta i també de l'escopidor de la pica de l'aiguamans. La façana està aixoplugada per la barbacana i voladís de la teulada. A la façana de llevant hi ha tan sols una petita finestra corresponent al primer pis. L'aparell d'aquestes façanes és de filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i disposada en filades més aviat irregulars. Les parts superiors presenten un aparell de tàpia de color rogenc i també maçoneria i únicament són en pedra picada les cantonades i el dovellatge de les arcades. Cal destacar la presència d'unes filades amb aparell 'd'opus spicatum' a la façana est. L'interior avui dia està completament ensorrat i en podem identificar l'espai de les quadres, l'escala de pujada al primer pis situada a l'extrem est d ela casa i la sala principal amb la cuina, l'aiguamans i els fogons. La coberta ha estat esfondrada malgrat que encara conservi algunes parts senceres damunt de cavalls i llates de fusta. A la banda sud-est de la casa i amb una orientació de nord a sud hi ha les pallisses que tanquen l'espai de l'era. Tenen una planta rectangular i com la resta de pallisses analitzades estan compostes per pilars de pedra que sostenen les cobertes i les eixides de fusta. L'aparell és de maçoneria i també tapia de color vermellós. Miren cap a l'era de la casa que està pavimentada amb cairons ceràmics i també lloses. Tot el conjunt està tancat darrere un mur o baluard de pedra.</p> | 08099-70 | Al lloc de Clarà a sota de la devesa de Cerconeda | <p>La casa de Clarà és una de les cases més antigues de Brocà com la veïna de Cercuneda i Castell. El seu origen es remunta en època alt medieval. La vall de Brocà 'vallis huchranensis ' o 'bucharanensis' ja ens apareix esmentada el segle VIII quan un grup de pagesos i agricultors decidí e poblar-la. Tot i així la documentació més extensa de la vall i en concret de la casa de Clarà i serra homònima la trobem als documents del monestir de Sant Llorenç prop Bagà ( ACA vol 801 de monacals d'hisenda doc. 48) quan esmenta el nucli de Vilella (vegeu fitxa 56) també parla de les afrontacions 'ipsa wiellares, ipasa serra de Clarano, rivo Bastasinde i Bagazano'. Sens dubte la serra de Clarà faria al·lusió a la casa homònima ja que documents posteriors parlen d'un tal Joan de Clerà cònsol de la vila. En el llibre de rodaria de Bagà al delimitar el seu terme esmenta la 'costa de serra clara' entenent-se com a serra del mas homònim'damunt de las Forces fins al capdemunt de la puja de Broca, am un serradet que confronta amb el camp del Parer'. La casa de Clarà va ser donada per Galceran de Pinós i la seva muller Berenguera al comanador de Puig reig Fra Escarig el 1279, juntament amb els masos de Clerà, de Saldes i de Na Martina de Bagà. A més al llarg de l'edat mitjana són nombrosos els cognoms de Clarà que poden procedir o no d'aquest mas. Aquesta informació ens ve recollida per Mn. Ramon Viladés en el seu llibre de 'les muralles de Bagà al segle XIV' on cita un seguit de jornalers (jaume, Ponsic, Peric i Bernat de Clerà al 1357 i 1358). De Clarà es conserva un inventari del segle XIV. Sabem que la casa 'estava quasi enderrocat', A la casa hi havia 'una tina, v vexels entre bons e aus, una foladora gran e altra pocha. Item v scuts, dues arches, una gortgera, II elms, i càvech, una exada, una canada, una pala, I ast, uns esmols, , una lança, una cuyra, una fauç, una esclapa, dues balestes, ina loça, una cobertora, una ferrada, I sedaç de sedes, item I perpunt sotil, tes portes, VII treytesm, I pastera, dues taules, uns fers de foch sotuls, I scrynaç. II caps de lits, una porta, II bancs menys de petges, II popsts, un scon. Item tres arches menys de cobertores'. Aquest inventari datat de 1351 ens dona una informació molt rellevant ja que coneixem com era la casa i el sdeu mobiliari. Malgrat sigui tot en una cambra el fet d'esmentar les portes ens podria significar a les separacions dels diferents àmbits. D'inventaris de les cases a l'arxiu de Bagà en conservem altres exemples i dels que hem pogut transcriure i identificar cada objecte collocant-los en les cambres d'una casa ideal. Aquest inventari correspon a la família Dardalló d'un alberg d ela plaça de Bagà. Tal i com succeïa amb el mas de Cercuneda (vegeu fitxa 69), aquesta masia no canvia de nom a l'època moderna i sempre es mantindrà amb el nom original. Al cadastre de Brocà de 1756 l'esmenta juntament amb les altres cases de Brocà (Companyó, Vilella, Rotllant, Cercuneda) i als altres documents (inventari de 1856 i full solt de cal Galló) la situa al cuartel oeste juntament amb Galló, Rotllant, rectoria, Serradet, i les cases de Gréixer.) Va ser abandonada a mitjans del segle XX.</p> | 42.2534800,1.8842000 | 407959 | 4678523 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50968-foto-08099-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50968-foto-08099-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50968-foto-08099-70-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta masia conserva encara la disposició i els trets de les masies medievals amb una planta baixa i un primer pis amb la coberta a un sol vessant. S'endevina encara la par originària medieval de planta quadrada amb dos cossos i amb un aparell de filades de pedra alternades per fragments d'espina de peix que en delata un origen molt remot. A la planta baixa també es poden identificar obertures panys de paret més antics així com les traces d'arcs apuntats cegats a la banda nord. | 92|93|94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50969 | Elements arquitectònics de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-de-clara | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 74 i 203. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p. 164, 210, 302; AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. FULLANA, M (1999). Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. CORTÉS, ELIA M. A. (2016). Espai domèstic i cultura material. Una aproximació a les cases rurals del Berguedà. Tesi Doctoral.</p> | XI-XIII | Malgrat que la casa encara es conservi dempeus, ha perdut part de la coberta i dels forjats interiors, fet que produeix la seva ràpida degradació i esfondrament. | <p>Tal i com hem comentat a la fitxa anterior, la casa de Clarà té panys de paret que conserven elements d'interès. De fet la part que mira més a llevant i que presenta un cos de planta planta quadrangular està construïda amb un aparell molt diferent a la resta de l'edifici i que correspon a l'època medieval. Aquest cos quadrangular té una fàbrica constructiva de carreus de pedra més aviat mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars alternades amb filades a la paret est en 'opus spicatum'. Aquest tipus d'aparell ja n'hem trobat a les masies de 'Cal Companyó' i el trobem en algunes edificacions religioses, civils i militars de l'època medieval. Aquest tipus de tècnica constructiva, d'origen romà era molt emprat en els paviments, però també s'emprava en panys de mur tot i que tendia a obrir-se els laterals. Està datat de mitjans del segle XI i coincideix amb l'etapa més antiga del mas. També podrien correspondre a aquest període l'arc de mig punt obert a la façana principal i realitzat amb muntants de pedra i dovelles de còdols, de riu disposades a plec de llibre En aquest cos també hi trobem a la paret nord les traces d'un arc apuntat cegat de cronologia baix medieval.</p> | 08099-71 | Planta inferior del mas de Clarà. | <p>La casa de Clarà és una de les cases més antigues de Brocà com la veïna de Cercuneda i Castell. El seu origen es remunta en època alt medieval. La vall de Brocà 'vallis huchranensis ' o 'bucharanensis' ja ens apareix esmentada el segle VIII quan un grup de pagesos i agricultors decidí e poblar-la. Tot i així la documentació més extensa de la vall i en concret de la casa de Clarà i serra homònima la trobem als documents del monestir de Sant Llorenç prop Bagà ( ACA vol 801 de monacals d'hisenda doc. 48) quan esmenta el nucli de Vilella (vegeu fitxa 56) també parla de les afrontacions 'ipsa wiellares, ipasa serra de Clarano, rivo Bastasinde i Bagazano'. Sens dubte la serra de Clarà faria al·lusió a la casa homònima ja que documents posteriors parlen d'un tal Joan de Clerà cònsol de la vila. En el llibre de rodaria de Bagà al delimitar el seu treme esmenta la 'costa de serraclara' entenent-se com a serra del mas homònim' damunt de las Forcas fins al capdemunt de la puja de Broca, amb un serradet que confronta amb el camp del Parer'. A més al llarg de l'edat mitjana són nombrosos els cognoms de Clarà que poden procedir o no d'aquest mas. Aquesta informació va ser recollida per Mn. Ramon Viladés en el seu llibre de 'les muralles de Bagà al segle XIV' i on cita un seguit de jornalers (Jaume, Ponsic, Peric i Bernat de Clerà al 1357 i 1358). Tal i com succeïa amb el mas de Cercuneda (vegeu fitxa 69), aquesta masia no canvia de nom a l'època moderna i sempre es mantindrà amb el nom original. Al cadastre de Brocà de 1756 l'esmenta juntament amb les altres cases de Brocà (Companyó, Vilella, Rotllan, Cercuneda) i als altres documents (inventaride 1856 i full solt de cal Galló) la sitúa al cuartel oeste juntament amb Galló, Rotllant, rectoria, Serrades, i les cases de Gréixer.) Va ser abandonada a mitjans del segle XX.</p> | 42.2534800,1.8842000 | 407959 | 4678523 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50969-foto-08099-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50969-foto-08099-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50969-foto-08099-71-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un dels masos més antics de Brocà, documentats en les donacions de Sant Llorenç prop Bagà i que encara conserva molts elements d'aquest període com seria el cos rectangular de més a llevant amb aparell de filades de pedra i espina de peix. | 93|92 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50990 | Mola de l'Antic Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-lantic-moli | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3 p-10-15. CASCANTE TORRELLA, PERE (2012). Estudi històric i arquitectònic de l'edifici industrial de la Baganense de Bagà. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local.CULELL ALTIMIRAS, JOAN ( 2004). Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA I VILARÓ, Joan (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol II. P-403.</p> | XVII | Està a la intempèrie i a l'abast dels agents climatològics. | <p>Antiga mola sotana pertanyent a l'antic molí i farga de Guardiola i avui exposada com a element decoratiu en una jardí privat dins la plaça o era de la farga. Es tracta d'un bloc de pedra calcària de mida circular, d'uns 20-30 centímetres de gruix per uns 140 centímetres de diàmetre seguint els esquemes bàsics de les moles dels molins de l'època moderna. Al mig hi té l'ull foradat amb restes del col-ferro i de la boixa. La mola està picada amb pedra calcària del país.</p> | 08099-92 | A l'era de la Farga | <p>La història de l'antic molí de la farga de sant Llorenç va molt lligada amb la història de les fargues catalanes i del Rosselló. La història no és remuntaria més endarrere del segle XVIII. Segons Serra i Vilaró en el seu llibre de les Baronies, les primeres notícies sobre la construcció d'una farga comencen a mitjans del segle XVIII quant un tal Josep Elias i Grau de Ripoll vol edificar una farga al Puig de l'obaga però la proximitat amb la captació de la peixera dels molins de la vila de Bagà que s'emprava per beure, va fer que els cònsols de la vila s'hi oposessin i el 1723 hi enviessin un 'serrador' per comprovar i escriure un certificat que aquesta farga no estès feta. Posteriorment i al 1726, els cònsols de la vila es dirigiren al governador de Berga per tal que s'interposessin a mb aquesta farga. 'pretensió de voler alguns subjectes per fabricar farga de ferro a detriment i perjudici de la vila'. No sabem si aquesta farga es va arribar a construir. Si que podem esmentar que posteriorment i ja al 1770 i després d'un seguit de plets i querelles Josep Elias és el propietari de la farga de Sant Llorenç on obté el dret de l'explotació de l'aigua del Bastareny per concessió del Reial Patrimoni de Catalunya. Documentació posterior la denominen també com a farga de Bagà 'Joaquim Mas, propietario de la farga de esta villa de Baga'. Aquesta farga va funcionar a ple rendiment fins a mitjans del segle XIX. Entre les peces que s'hi van fabricar hi havia romanes, ostiaris i altres objectes que porten el nom de 'Baga'. Al segle XIX l'ús de la farga donava prioritat al molí que es tava situat al seu costat i que aprofitaven el mateix salt d'aigua. El 1915 Esteve Casademont de la societat'comercial Torras-Esteva, Sociedad anònima domiciliada a la vila de Guardiola i representat per Isidre Boix i Vallhonesta compra les velles instal·lacions del molí i farga per emprar-los a l'ús de la fàbrica de teixits, juntament amb la central del collet i l'antic molí de Bagà (baganense). L'ús i vida de la Central perdura fins a l'actualitat on encara es manté en funcionament.</p> | 42.2345900,1.8782000 | 407437 | 4676432 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50990-foto-08099-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50990-foto-08099-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50990-foto-08099-92-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Antiga mola de l'antic molí i farga i situada a l'entrada del recinte. Aquesta mola funcionava juntament amb la mola superior o 'volandera' en la conversió del blat dipositat en unes tremuges a la farina. Ambdues moles anaven unides amb un eix vertical o arbre. L'arbre o eix del molí era reforçat per unes anelles de ferro per evitar que la fusta s'estellés i anava connectat al coll-ferro, una barra de ferro clavada al capdamunt de l'arbre amb la part inferior de secció rectangular, la mitjana cilíndrica i la superior quadrada on s'hi encaixava la nadilla. El coll-ferro travessava pel mig les dues moles; la inferior fixe anomenada sotana i la superior mòbil, anomenada volandera. La nadilla era una peça de ferro que tenia la forma de dues pales, amb els extrems més prims que el centre i en la que hi tenia un forat quadrat al centre que s'ajustava a la part superior del coll-ferro. Anava encaixada i ajustada a la part inferior de la mola volandera amb la funció de sostenir-la. La mola volandera amb la part inferior incisa formant cèrcols estava en contacte amb una mola fixe o sotana que tenia un forat al seu centre per al que s'hi encaixava la part cilíndrica del coll ferro. El frec de les dues moles, la volandera en el sentit de les agulles del rellotge i la sotana rígida generava la mòlta del gra. Si la mola volandera tenia unes incisions en forma de cèrcols, la sotana els tenia rectes. La funció d'aquests ratllats era la d'apartar el segó, facilitar la mòlta del gra i ajudar la circulació del gra mig mòlt del centre de la mola fins a l'extrem exterior. Per tal que el gra triturat penetrés al mig de les dues moles; primer calia netejar-lo rentant-lo i deixant-lo en remull unes hores. Després s'assecava i acte seguit es dipositava per un embut de fusta, anomenat tremuja on s'hi accedia per uns graons. Per un conducte, dit el canalet anava a parar a dins de l'ull de la mola volandera, protegida per una caixa de fusta o riscle per evitar que la farina s'escampés. | 119|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50991 | Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare-2 | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004) 'La pagesia i l'època preindustrial' a Erol. Suplement 3. p.14. FIGOLS COMPANY, CARLES (2016). Antics hostals del camí ral. GALÍ FERRÉ, DAVID (2008). 'Hora et labora a l'entorn del monestir, els eremitoris, les estructures hidràuliques i l'hostal el Frare'. Erol. P.21-24. AHB. Registre de les hipotecas 1840 i 1841. AHB. Manuals notarials 1843, 1855, 1859 i 1870.</p> | XVI-XX | Les parts que miren al penya-segat estan en un estat de conservació més deficient amb part de les voltes esfondrades i en estat ruïnós. | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic denominat 'Cal Frare' que inclou les restes d'un antic molí fariner, les restes de l'antiga ferreria de ca l'escriu i la fàbrica d'embotits. Tot aquest conjunt està situat al marge dret del Bastareny en una zona molt propera al riu. Tot el conjunt presenta una planta quadrangular irregular allargassada amb una orientació est-oest i al voltant d'un pati obert a la part nord on també hi ha altres estructures annexes en un estat ruïnós. Les estructures de la banda sud i est tenen la mateixa homogeneïtat constructiva i estan compostes per una planta baixa, dos pisos i golfes cobertes amb teula ceràmica a un sol vessant. La façana principal mira damunt de la carretera de Guardiola a Bagà. Aquest façana està completament revestida per un estucat de color rosat i esta composta per 4 obertures a la planta baixa que es corresponent amb balconeres del pis principal i petites finestres rectangulars a la planta de les golfes amb un òcul central. La coberta està rematada per un ràfec amb voladís. La façana que mira damunt del riu té dues parts ben diferenciades. La més propera a la carretera resulta ser una continuació de la façana principal amb un semi soterrani que amaga restes més antigues i una notable tribuna coberta amb teulada piramidal i vidrieres de fusta amb vidres de colors emmarcades per pilastres d'orde toscà al pis principal. L'altre part i situada més a l'oest correspon amb una construcció molt unitària a nivell constructiu amb un clar predomini del buit sobre el massís i amb sèries de 5 portes alternades per 6 finestres a cada pis. Aquesta part que coincideix amb els assecadors de la fàbrica d'embotits, està revestida per un estucat de color marró clar i amaga restes més antigues en els seus paraments. Ambdues ales miren a l'esmentat pati de la part posterior amb arcades construïdes en maó a la planta baixa. Finalment i tancant el pati per la part oest i molt prop del penya segat de Sant Llorenç, hi ha un cos rectangular de planta baixa orientat en sentit nord-sud i cobert amb volta de canó de llunetes de tipus encofrat i amb aparell de maçoneria. Una estructura similar existiria tancant el pati per la banda de tramuntana ja que encara s'endevinen les arrencades de la volta de canó de característiques similars a l'ala descrita i que formen part d'una altre construcció i que va desaparèixer amb les inundacions de 1982. Al seu interior s'hi pot accedir per dos llocs diferents; un des de la façana de la carretera de Guardiola a Bagà i l'altra des de la planta semi soterrani que mira al riu. El primer d'ells condueix a l'antiga botiga i obrador d'embotits que es situa a continuació del primer i que encara conserva part del mobiliari i eines per a la seva elaboració. El segon condueix en us espai semi soterrat cobert amb arcs de maó pla i sostre d'embigat, avui substituït per encofrats de formigó. En un costat hi ha l'escala de pedra que hauria connectat amb la resta de plantes. Conserva el revestiment originari amb pintures a plantilla en color verd i motius florals. L'escala és de forja amb barrots de secció circular i el passamà pla. Les plantes superiors corresponien amb els àmbits dels assecadors dels embotits i també a habitatge. Els assecadors ocupen bona part de l'ala est del pati i estan formats per tres nivells sobreposats amb els terres formats per fustes separades per deixar un espai com a càmera d'aire i facilitar la ventilació. Tots aquests sostres estan sostinguts per encavallades de fusta i la comunicació es practica mitjançant escales també de fusta. La coberta és sostinguda per unes grans encavallades sostingudes per pilastres encastades a cadascuna de les parets. El conjunt es manté en bons estat de conservació. Pel que fa a l'habitatge esta molt transformat per utilitzacions posteriors amb les finestres d'alumini, les parets enguixades i els terres de rajola hidràulica.</p> | 08099-93 | Sota el monestir de Sant Llorenç i al costat del Bastareny. | <p>Les referències documentals més antigues sobre l'indret esmentat, conegut aleshores com a mas de Sant Miquel, es remuntarien el 1585 quant un tal Baltasar Montmany, abat de Sant Llorenç l'estableix a Joan Salmurri, sastre de la vila de Bagà. Posteriorment i el 1654 el mas passa a mans de Josep Ferrussola, notari de Bagà on obté el dret per instal·lar-hi una taverna o hostal de la Batllia general de Catalunya. Aquest hostal seria denominat amb el topònim de Cal Frare. 'Joseph Ferrussola notari real de la vila de Bagà, bisbat de Solsona, ha molt temps que te en virtut de establiment fet per lo prior de Sant Llorens prop Bagà com a Sr Jurisdiccional del terme de Sant Llorens y Sardanyola la facultat de tenir hostal privative ad alios en tot aquell districte de terra compres des del torrent dit del Reboll fins a la casa de Guardiola del dit lloch de Sant Llorens'. La casa de Cal Guardiola seria la finca del 'Collet'. La família dels Ferrussola el van posseïr fins el 1752. En aquesta data un tal Francesc Amills va rebre la potestat i permís del monestir de Sant Llorenç prop Bagà 'lo dret y facultat de tenir hostal, taverna, fleca y carnisseria en la dita casa per ell construida'. Aquest hostal de seguida es deuria fer petit i va caldre ampliar-lo amb noves dependències tal i com s'esmenta en un document de 1868 amb el nom de 'Hostal Nou'. La família Amills el va posseir fins el 1883 on va haver d'hipotecar la finca i vendre-la a Esteve Noguera i Forgas, un reconegut fabricant d'embotits de Barcelona i que el va reconvertir en fabrica d'embotits'...va comprar Cal Frare a parts iguals, pel preu de 37.333 pessetes i 32 cèntims, i va convertir l'edifici en un obrador d'embotits, amb la zona de matança als baixos, manipulació i elaboració al primer pis i assecadors a la part superior. El producte de la Casa Noguera, fundada el 1870 i encara en activitat, que havia tingut botiga al número 9 de la plaça Nova de Barcelona'. El fabricant Esteve Noguera va ampliar l'hostal convertint-lo en un gran edifici. C.A Torres al 1905 el descriu en el seu llibre del 'Pirineu Català' i el defineix de la següent manera.' del grandiós Hostal Nou o del Frare, situat a la bifurcació del camí de Berga a La Pobla y a Bagá. L'hostalera va confirmar-nos que seguiem bé el camí y agafàrem el de Bagá.'. La fàbrica i l'hostal van funcionar fins el 1950 on després de diversos intents la família Noguera va decidir de vendre-ho l'any 2000. Actualment s'empra com a magatzem i l'edifici de l'hostal i antiga fàbrica d'embotits esta completament abandonat '.</p> | 42.2364300,1.8753800 | 407207 | 4676640 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50991-foto-08099-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50991-foto-08099-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50991-foto-08099-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malgrat que el conjunt arquitectònic tingui una aparença uniforme dels darrers moments d'utilització, encara conserva alguns paraments, restes d'arcades i voltes de pedra que corresponen a moments anteriors i que mereixen ser estudiats | 98|102|119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50992 | Cal Pontarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pontarro | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004) 'La pagesia i l'època preindustrial' a Erol. Suplement 3.COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. Documentació original (escriptures de compra venda de la finca cedides per Joan Casals Boixader de 'Cal Guardiola').</p> | XVI-XVIII | La coberta i les parets estan en un estat de conservació bastant precari ja que s'utilitza com a magatzem. | <p>Es tracta d'un petit edifici de planta rectangular situat al costat del Canal que alimentaria el molí i la farga de Sant Llorenç amb accés des del passatge de la farga i també a l'era del darrere de la casa Duaner. Esta format per una estructura simple de planta baixa i golfes amb teulada d'un únic vessant orientada a l'oest i sostinguda per cavalls i llates de fusta. L'aparell de les seves façanes és de tàpia de color vermellós i també maçoneria a les parts baixes. La porta d'accés es situa a ponent juntament amb dues petites obertures o finestres amb llinda de fusta. Existeix una tercera obertura damunt del canal. Les cantonades són de pedra picada i actualment està deshabitada.</p> | 08099-94 | Passatge de la Farga S/N al costat del canal de la Farga i tancant l'era de Casa Duaner | <p>D'aquesta casa de la qual el seu topònim li prové del pont que salvava les aigües del canal del molí i farga en tenim molt poca documentació tot i que hom pensa que l'origen aniria relacionat amb la construcció del barri de la Farga. Aquest barri es degué començar a construir poc després del sisme del 1428 que assolà bona part del cenobi de Sant Llorenç i també dels antics molins que hi havia sota el cingle i posteriorment va caldre construir un nou molí a l'emplaçament actual. Aquest fet deuria provocar la instal·lació d'un petit nucli de cases al seu voltant; que donaria origen al barri. Aquestes cases no deurien diferir massa de 'cal pontarró' amb aparell de tapia i amb una única planta i coberta. La importància del barri es va produir a mitjans del segle XVIII amb la construcció de la farga d'Elias Ripoll annexa a l'antic molí tenint mancomunat el salt i la bassa o peixera. En les escriptures del 1800 i pertanyents a la finca de Cal Guardiola que comprèn també la casa Duaner s'hi esmenen els coberts i les cases de 'cal arrendatari', 'cal masover' o cal 'pontarró' i que podrien fer al·lusió al mateix edifici.</p> | 42.2345800,1.8774300 | 407373 | 4676432 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50992-foto-08099-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50992-foto-08099-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50992-foto-08099-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un edifici que per la tècnica constructiva i els materials emprats seria un dels més antics del barri de la Farga i potser també de Guardiola. El topònim pontarró li prové del petit pont d'un sol ull que salvaria les aigües del canal de la farga abans que fos soterrat. Actualment el pont està sepultat sota de l'actual carrer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50995 | Molins de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molins-de-sant-llorenc | <p>BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona. CASCANTE TORRELLA, PERE (2012). Estudi històric i arquitectònic de l'edifici industrial de la Baganense de Bagà. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic. Local. GALÍ FERRÉ, DAVID (2008). 'Hora et labora a l'entorn del monestir, els eremitoris, les estructures hidràuliques i l'hostal el Frare'. Erol. Suplement p.21-24. DDAA (2003). Memòria de les excavacions arqueològiques realitzades al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes 2001-2003. Diputració de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Barcelona. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona. P.455-484</p> | XIII-XV | Malgrat que el 2002 i 2008 van ser estudiats i documentats per SPAL, actualment estan en un estat ruïnós ja que estan coberts de vegetació i runa. A l'interior del monestir s'exposa una maqueta que il·lustra el funcionament d'aquests molins | <p>Conjunt arquitectònic compost per les restes de tres antics molins fariners disposats en diferents nivells i sota el peny-segat on s'alça el monestir de Sant Llorenç. El primer molí es situa immediatament a sota de la terrassa on s'alça el cenobi i on existeix a la part de tramuntana, les restes d'una bassa de planta oval, construïda amb murs de pedra de poca alçada, unida amb argamassa de calç i disposat en filades més aviat regulars. Aquesta bassa segons David Galí (GALÍ F. D 2008:21) es deuria omplir amb l'aigua de la pluja i també amb l'aigua subterrània que s'hi escolava. Uns pocs metres per sota d'aquesta bassa existeix una estructura quadrangular, construïda amb aparell de maçoneria i cobert amb volta de canó. Presenta una acumulació abundant de concrecions calcàries i recolza sobre la roca natural, retallada en forma circular per encastar-hi algun tipus de rodet que feia moure el molí. Seguint uns vint metres per sota d'aquest element que s'ha descrit hi ha una fondalada excavada al terreny natural en forma oval que hauria correspost amb una segona bassa d'un altre molí amb un cup o pou circular i l'edifici del casal moliner situat sota seu. Aquesta estructura de planta rectangular i orientada en sentit est-oest està cobert amb volta de canó amb les dovelles disposades a plec de llibre i unides amb argamassa de calç. Presenta els indicis d'una obertura paredada coberta en arc rebaixat i les dovelles col·locades a sardinell a la part de ponent i un orifici o trapa rectangular a la volta. Sembla que corresponia amb el casal moliner d'un segon molí. Hom suposa que el tercer molí seria a Cal Frare.</p> | 08099-97 | Al penya-segat de sota el monestir de Sant Llorenç i al costat de L'antic camí ral | <p>Una vegada estudiats i analitzats pels tècnics de SPAL (Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona) David Galí en va fer una hipòtesi a partir de les suposicions de Jordi Bolòs i Masclans en el seu llibre dels molins fariners. Malgrat no en tinguem cap mena de documentació que ens parli d'aquestes estructures; a partir de les dades obtingudes en la intervenció arqueològica del 2002 a la bassa de dalt; sabem que al segle XVIII ja estava fora d'ús ja que es va utilitzar part del seu mur de contenció per construir un forn de teules per cobrir la façana de ponent. Per tant aquesta dada ens donaria a entendre que en aquest moment ja estava abandonat i que l'espai s'utilitzava per altres funcions i també com a hort de conreu. Galí també ens afirma que l'origen dels molins és a cavall del segle XIV i XV ja que la tècnica constructiva del segon molí (amb fragments de teula i maó als junts de les pedres) no és anterior al segle XIV. A més en els primers moments, el cenobi tenia una gran quantitat de molins repartits per territori ja que els documents del 1031 n'hi esmenten més d'una vintena. Amb la creació de la baronia de Pinós i l'establiment de la vila de Bagà el 1234 com a capital de les baronies provocà que aquests nous senyors adquirissin nous terrenys i també molins pertanyents a l'antic monestir de Sant Llorenç , que lentament va entrar en un procés de declivi. Aquest fet deuria ser el desencadenant a construir els molins esmentats molt a prop de l'abadia i de caràcter autosuficient. El terratrèmol de 1428 va acabar amb la destrucció i abandonament de l'antic cenobi.</p> | 42.2360500,1.8751100 | 407184 | 4676598 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50995-foto-08099-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50995-foto-08099-97-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes estructures van ser estudiades pel Servei del Patrimoni Arquietctònic de la Diputació el 2002 i 2008 arran de les obres d'intervenció arqueològica i de restauració del monestir. S'interpreta que corresponia ambun circuit hidràilic tancat que s'alimentava per aigua provient de l'eqüifer subterrani de sota el monestir i també de la pluja. Ambdós elements omplirien la bassa documentada a la part de ponent la qual estaria en part excavada al terreny natural i continguda per murs de pedra, units amb argamassa de calç amb revestiment hidràulic a la part interna i amb una forma oval. L'aigua acumulada en aquesta bassa i seguint els exemples més característics dels molins del 'tipus A' segons Bolós i Nuet per mitjà d'un rec que deuria ser de fusta feia funcionar el primer molí que es situava immediatament a sota seu. El funcionament d'aquest primer molí, i possiblement de cronologia més antiga per l'aparell constructiu i sistema de funcionament, seria molt rudimentari i seguint els exemples dels molins pirinencs localitzats al Pirineu Català (Andorra, Valls d'Aneu). L'aigua del canal sortiria a pressió i faria moure el rodet (roda horitzontal amb unes pales que s'accionarien per l'acció de l'aigua). Aquest element aniria connectat a l'eix o arbre vertical faria accionar les moles de pedra de la part superior i de les que mitjançant el frec moldria el gra per a l'obtenció de la farina. L'aigua sobrant circularia mitjançant un canal de fusta o excavat a la rica natural fins a omplir una segona bassa situada uns 20 metres més avall. Aquesta segona bassa tindria en el seu extrem sud i seguint els exemples clàssics dels molins del tipus C segons Bolós, un cup o pou circular per on cauria l'aigua i faria moure els rodets i les moles d'un segon molí situat a sota seu i del que encara es conserva l'obrador. L'absència de concrecions calcàries a la construcció conservada, ens fa suposar que el carcavà seria a sota seu, en una cota soterrada i que el que ens és visible correspondria amb la sala de les moles. Finalment existiria un hipòtesit tercer molí a l'indret de cal Frare que fincionaria amb el mateix sistema que aquest segon i finalment abocaria l'aigua al Bastereny. Es tracta d'un sistema excepcional i únic de molins situats en cadena i bastits mitjançant l'aigua d'un eqüífer enlloc d'un riu. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50996 | Eremitoris de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eremitoris-de-sant-llorenc | <p>GALÍ FERRÉ, DAVID (2008). 'Hora et labora a l'entorn del monestir, els eremitoris, les estructures hidràuliques i l'hostal el Frare'. Erol. p.21-24LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. López Mullor, A.; Caixal, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Vila Carabassa, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitrectònic Local de la Diputació de Barcelona.</p> | VIII-IX | Estan coberts de vegetació. Caldria desbrossar-los, netejar-los, habilitar-ne un accés més còmode i obrir-los al públic per correspondre a espais insòlits, poc comuns i lligats amb el monestir de Sant Llorenç. | <p>Malgrat que Manuel Riu enumeri fins a vuit coves o ermitoris al penya-segat de Sant Llorenç prop Bagà, actualment només en podem identificar-ne dos d'ells accessibles des dels horts de sota del monestir i també de la part alta de la cinglera. Es tracta de dues cavitats naturals obertes a la pedra tosca i, aprofitades per a l'ocupació humana com a lloc de retir i espiritualitat. Estan a escassos metres l'un de l'altre i hi tenen algunes estructures construïdes. La primera d'elles es situa a l'extrem de més a migdia. Presenta un accés estret i amb un pendent pronunciat. L'interior és de reduïdes dimensions amb unes escales excavades a la roca natural i amb una fornícula tallada a la roca per col·locar-hi algun objecte de devoció cristiana. L'altre eremitori i situat més a tramuntana prop del camí ral i dels molins hi té excavades, unes cavitats quadrades i circulars buidades a la roca amb funcions de colomar i està tancat per un mur de maçoneria on hi ha obertes unes espitlleres amb els muntants de pedra tosca. Aquesta segona estructura es conserva en més bon estat, malgrat sigui més petita. A prop d'aquestes estructures s'endevinen algunes balmes mig colgades de terra i runa que mostren traces d'haver estat ocupades.</p> | 08099-98 | A la part superior del penya-segat que hi ha sota del Monestir. | <p>Extret de David Galí. L'eremitisme com a moviment religiós que defenia la vida solitària, dedicada al culte i a la meditació, va sorgir a l'Alt Egipte en el decurs del segle III i va estendre's per l'occident durant el segle IV gràcies a la propagació que en va fer Atanasi d'Alexandria i Basili de Cesarea. A la península ibèrica aquest moviment es va estendre entre els segles IV i V ja que el concili de Toledo ja en fa referència. El primer cas conegut d'eremitisme a la península ibèrica el trobaríem a la necròpoli d'Ercavica a Cuenca i dataria del segle V. Al principat català els eremitoris més antics els trobem a Martorell i a la muntanya de Montserrat. Datarien de mitjans del segle VIII. D'aquest moment i fins a mitjans del segle X coincidint amb la implantació de la marca hispànica hi va haver un gran nombre de comunitats eremites caracteritzades totes elles per llocs insòlits, aïllats i mig amagats ja que l'objectiu era el de fonamentar la pregària, el retir i la solitud. Moltes d'aquestes comunitats donaren origen a molts dels cenobis coneguts. Al Berguedà en tenim alguns exemples ben palesos a Serrateix, a Sant marc de Cal Bassacs, a Sant Salvador de la Vedella i en aquest cas a Sant Llorenç prop Bagà. Es té un cas conegut a Gréixer i del que Manel Riu en va fer al·lusió en un article però també els trobem a grans monestirs com Sant Pere de Rodes, Sant Miquel de Cuixa, Sant Martí del Canigó A Sant Llorenç prop Bagà la referència més antiga del monestir i datada del 898 'ad domum Sancti Laurenti quid est in valle Vuzuranense ad abbato Senaldo et fratres'. Aquesta referència esmenta ja l'existència d'un monestir a Sant Llorenç. Els treballs arqueològics pràcticats a l'hort de migdia o hort dels masovers van localitzar una estructura o petita basílica amb la seva necròpoli datada de mitjans del segle VIII o IX vinculada en aquest establiment religiós. Hom creu que amb la construcció de les primeres dependències del cenobi benedictí situat prop del penya-segat (aula de llevant datada del segle X) aquestes coves haurien funcionat com a lloc de retir d'alguns monjos que buscaven fer una vida més ermitana (retirs quaresmals, penitència). Suposem que es deurien mantenir en ús fins al terratrèmol de 1428. segles IV i V −al concili de Toledo de l'any 400 ja s'hi va fer referència−, i un dels primers exemples d'eremitori hispànic, el de la necròpolis d'Ercavica (Cañaveruelas, Cuenca), data d'aquesta mateixa època, el segle V.</p> | 42.2348200,1.8756600 | 407227 | 4676460 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50996-foto-08099-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50996-foto-08099-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50996-foto-08099-98-3.jpg | Física | Pre-romànic|Visigot | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquests ermitoris serien les restes més antigues de l'antic cenobi de Sant Llorenç que donarien lloc a la gran abadia de Sant Llorenç que s'edificà damunt seu. | 91|87 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 51006 | Jaciment del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-vilar | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. BOLÒS i MASCLANS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT., 6. Barcelona, 1995. SERRA I VILARÓ; JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibre II. P. 73 i Llibre III. p-93 i 94</p> | XI-XII | Les restes visibles estan cobertes de vegetació i arbres i altres restes han desaparegut en formalitzar els camps propers a la casa. Arreu s'endevinen acumulacions de pedra que podrien correspondre amb les restes d'aquests antics habitatges | <p>Restes arqueològiques d'un mas d'origen medieval i situades a l'encreuament de la pista que de Guardiola de Berguedà condueix a la casa del vilar coincidint amb sender local de Guardiola a Torre de Foix. Les restes arqueològiques es situen en una petita zona boscosa delimitada per la pista i també pels camps. Es tracta de les estructures o de les habitacions d'un mas medieval on encara s'hi poden endevinar algunes parets dels seus límits i divisions. Es tracta de murs d'un 60 centímetres d'amplada amb aparell de pedra, unida amb argila i amb orientacions diverses en sentit est-oest i nord a sud. Tot l'espai està cobert per vegetació i resulta un xic dificil endevinar-ne la seva antiga distribució.</p> | 08099-108 | A l'encreuament de la pista que va a la casa del Vilar | <p>L'indret conegut com el 'Vilar' ens apareix documentar en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç datat de l'any 984 a través d'unes confirmacions d'un seguit d'alous ' id est, ipso villare et ipso Bago et ipsas Lenas, cum fines et terminos eorum'. Aquesta noticia ens és suficientment clara per interpretar que l'indret del 'villaro' correspondria amb les restes descrites en aquesta fitxa juntament amb les de les Llenes i del Bac. Amb la configuració del terme de la veïna casa de Bagà també s'esmenta el Vilar com a afrontació '...ab la coma de Vilar, i de aquí baxa al coll de la Sala totayguavessants fins a un torrent que pasa al costat de la casa de Raboll' No en trobem cap més referència en els documents posteriors a l'esmentat entenent que aquest mas i aquesta zona degueren continuar habitats fins a la fi de l'edat mitjana on foren abandonats que arran de la crisi i el terratrèmol de 1428.</p> | 42.2321900,1.8711000 | 406847 | 4676173 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51006-foto-08099-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51006-foto-08099-108-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Al voltant d'aquestes restes hi ha una zona de camps que envolten la casa del 'Vilar' on també s'hi han pogut trobar restes d'estructures i de cases en llocs propers. Possiblement seria un habitat o vilatge medieval que tindria una extensió considerable. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 51009 | Les Llenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-llenes | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de Guardiola' Els castells catalans. Vol V. (El Berguedà)p.910-916. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p> | X-XIV | Arruïnat i cobert de vegetació d'arbusts i de bosc | <p>Conjunt arqueològic de l'antic vilar i mas de les Llenes. Es troba en un serrat que domina la vall d'Eina i també el collet homònim, prop de l'aiguabarreig del riu Saldes amb el Llobregat i davant el castell de Guardiola. Aquest vilar d'origen alt medieval avui es troba amagat entre la vegetació d'un bosc d'alzines i de roures. Amb tot encara s'endevinen bona part de les restes de les antigues cases disposades de forma terrassada en sentit sud-est i delimitades per murs de pedra, units en sec i construïts amb blocs de pedra no massa ben treballats La zona, és de difícil accés i fa molt difícil de precisar quina hauria estat l'extensió que haurien abraçat les restes d'aquest important vilatge. Amb tot arreu de la zona des del anomenat 'Coll de Llenes' del camí que va de Sant Llorenç a Torre de Foix fins a trobar una pista abandonada amb vistes a la vall de Saldes i en una zona ocupada per planells s'hi endevinen restes d'estructures i acumulacions de pedra que fan pensar també amb les restes arqueològiques d'aquest antic vilatge</p> | 08099-111 | Al lloc de les Llenes, damunt d'un turó | <p>L'indret de les Llenes tal i com s'ha vist a la fitxa 107 i referent a l'antiga església de Sant Miquel apareix documentat en l'acta de dotació d'aquesta església (984) i en la que se li confirmen unes terres, uns masos i unes vinyes ' Suorum alaudes, cum suas decimas et primicias et oblitationes fidelium et villas eorum. Id est, ipso Vilare et ipso Bago et ipsas Lenas, cum fines et terminus eorum' .Amb tot Bolós i Pagès van trobar un document a biblioteca de la Universitat de Barcelona datat del segle XIV i corresponent a una còpia d'un de més antic i datat del 962. Es tracta d'una donació que fa el comte Sunifred de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop Bagà de dos alous; un situat a Malanyeu en un lloc conegut amb el nom de 'Sonos' i un altre a les Llenes. Sobre aquest darrer n'esmenta les seves afrontacions que serien vall de l'Oriola (vall de l'alvallol), camí de Sant Llorenç o camí ral de Berga a Bagà, la vallis munaria o vall d'Eina i Turbias que seria Turbians a Gisclareny. Bartrina esmenta que una de les possessions de la vila de Llnes era la 'roca' que es podria referir al castell de Guardiola. Aquest en podria ser l'origen d'aquest castell. Posteriorment l'indret de Llenes ens apareix lligat estretament amb el castell de Guardiola i també amb el monestir .Pensem que al crear-se la batllia de Guardiola i els senyors del mateix nom, les possessions de les Llenes passaren a mans dels senyors de Pere i Berenguera de Guardiola. Amb la seva mort cediren en testament les possessions a la seva filla Agnès que decidí donar el lloc de les Llenes juntament amb molts altres masos, terres i vinyes al monestir de Sant Llorenç prop Bagà el 1281 a canvi que aquest darrer la mantenia vestint-la, alimentant-la i curant-la en cas de malaltia. 'Et etiam totum integrum mansum meum, quem habeo et habere debeo, apud locum de Lenes, cum onmibus terris, pocessionibus, iuribus et pertinentiis suis'. Posteriorment entre el 1320 i 1339 i durant el govern de l'abat Guillem de ça Vila el monestir es va aliar amb el rei Alfons d'Aragó per la seva posició estratègica i de control. L'obectiu era que la corona es fes amb el castell per la seva situació estratègica i de control i també per combatre contra les pugnes que hi havia constantment entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Cal remarcar el 1328 el baró atacà vilment el castell de Guardiola que acabà amb l'excomunió de tots els preveres de la baronia de Pinós per 'ratione et ocasione castri de Guardiola'. Aquestes excomunions van ser molt presents els anys següents al 1328 fins al 1335. Guillem permutà el castell de Guardiola a la corona a canvi d'un lloc anomenat 'Vilaguisants' de gran utilitat per al monestir però que aquest es reservà tot el dret dels impostos, demes i primícies, la meitat de les penes pecuniàries provinents de causes civils de lluïsmes, remencesi altres emoluments; la de les millores que es fessin en molins, forns, mercats, lleuda, peatge, i altres coses dels dits llocs de Guardiola i Llenes anant a càrrec del rei, el cost de les obres que volgués i degués fer al castell. Ambdues parts havien de nomenar batlle i aquest havia de ser reconegut pel rei i pel monestir. El 1371 l'abat de Jaume ça Prous va vendre el castell de Guardiola i el lloc de Llenes amb els seus termes, cavallers, sous, senyors feudaris al baró de Pinós després d'un episodi de fortes bregues entre el baró i la sots-vegueria de Berga. El 1364 havia passat a mans de Berga .El 1465 el castell de Guardiola i les seves possessions, entre elles les Llenes estaven a mans dels Pinós segons el títol que es contempla. Al nomenar Bernat Galceran de Pinós, vescomte d'Illa i Canet. Amb tot el castell va ser apoderat pel mateix baró el 1482 juntament amb el castell de Berga. A partir de l'era moderna el lloc de Llenes ja no apareix esmentat enlloc amb la qual cosa ja no degué ser important i es va decidir abandonar.</p> | 42.2234600,1.8624600 | 406121 | 4675214 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51009-foto-08099-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51009-foto-08099-111-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La zona es troba coberta de vegetació i fa difícil de determinar quin hauria estat el seu antic perímetre. Tot i així el jaciment abraçaria tota una zona de planells i de boscos entre el que es denomina 'coll de les Llenes' fins al cap del serrat, orientat en sentit sud-est. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 51011 | Pont damunt la riera de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-damunt-la-riera-de-saldes | <p>CASCANTE TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic' a Erol. Suplement núm. 3.ROCA ; CLARET, J (1982). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV o XV | Ha perdut el nivell de baranes, tot i que es manté en bon estat. Actualment està fora d'ús i es situa a sota del pont de la B-400. | <p>Es tracta d'una construcció d'un sol ull que salva les aigües de la riera de Saldes a sota del castell de Guardiola. L'arc té una llum considerable i està construït amb un aparell de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i amb una tipologia que recorda molt les construccions gòtiques de la baronia de Pinós com l'església de Sant Esteve de Bagà, el pont de la vila, el pont de Terradelles o de Sant Llorenç, el pont de l'estret de Malgrau o bé el pont dit de 'la senyora' al pas del camí ral de Berga a Bagà a l'alçada del torrent de la Garganta a la Consolació (TM. Cercs). La fàbrica constructiva és de carreus de pedra petita mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars. L'estrep de la riba dreta arrenca d'un pilar construït amb carreus encoixinats ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i formant filades regulars amb unes dimensions més grans que la resta de l'aparell constructiu, motiu que ens fa suposar que correspon a un moment més antic que la resta ja que la diferència d'aparell és notable La part superior i coincidint amb el nivell de baranes ha estat sobrealçat amb una obra de maçoneria de carreus mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposat en filades molt irregulars. S'endevina encara la forma 'd'esquena d'ase' característica dels ponts medievals a l'estrep oriental i occidental mirant des d'aigües amunt amb una cota de paviment molt més baixa que la que ens ha arribat fins als nostres dies. Si bé l'arrencament de l'arc de l'estrep esquerra descansa damunt de la roca mare, el seu cohetàni ho fa damunt de la pilastra esmentada unes línes més amunt caracteritzada per tenir una fàbrica constructiva molt diferent i unes dimensions més amples que la fàbrica del pont. En aquest punt i quasi a tocar al marge de la dreta l'aparell i fàbrica constructiva del pont està més mal conservat i fins hi tot té alguns esvorancs i despreniments de pedres que en fan perillar la seva estabilitat. Pensem que aquest esvoranc pugui haver estat ocasionat per l'enderrocament d'un segon arc o ull del pont de descàrrega.</p> | 08099-113 | Al Collet d'Eina damunt de la riera de Saldes | <p>No en coneixem masses notícies sobre aquest pont les quals de ben segur anirien molt vinculades amb les del veí castell de Guardiola i els passatges i impòsits de barra esmentats en els diferents documents. El pont va ser crucial en el control i domini de l'alt Berguedà per part del monestir de Sant Llorenç ja que controlava la zona i també el castell el qual va ser molt disputat a l'edat Mitjana, especialment pels Pinós.L'importància ve donada que des del castell es podia tenir el control de la vall del Llobregat, del Bastareny, de Saldes, Gisclareny, etc. Aquest factor explicaria els nombrosos conflictes bèl·lics que els Pinós van establir amb l'abat de Sant Llorenç aconseguint únicament el control de la zona durant un espai de temps molt breu que no va superar els dos anys.Segons sembla és possible que aquest pont fos restaurat a mitjans del segle XIV de la mateixa que també ho van ser la resta de ponts de la baronia de Pinós, ja que tant per la fàbrica constructiva com també el traç de les pedres recorda molt les obres construïdes amb material de la pedrera de Bagà. Aquest podria ser el cas del pont de la vila (antic pont de Sant Esteve), el pont de Sant Llorenç, de Terradellas o de les dues sors, el pont de 'la senyora' a Cercs o el pont de l'estret de Malgrau (grau de Palau) també a Bagà.</p> | 42.2157700,1.8674300 | 406520 | 4674354 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51011-foto-08099-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51011-foto-08099-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51011-foto-08099-113-3.jpg | Legal | Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pont que presenta forces paral·lels en la tècnica constructiva amb el pont de Tarradellas de Bagà, el del Pont de la Vila o de Sant Esteve també a Bagà, el pont de la Senyora a Cercs i també alguns arcs i voltes de cases senyorials, palaus i esglésies de la baronia de Pinós datats dels segles XIV i XV | 119|93 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/