Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51053 | Castell de la Roca Gavarret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-roca-gavarret | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 78 i 189. CATALÀ i ROCA, PERE (1997). 'El Berguedà' Els castells catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I P. 401-403 i Vol II.</p> | XI-XIV | Amagat i perdut entre la vegetació dels arbres. Va ser descobert de forma espontània per arqueòlegs del Berguedà no fa masses anys. | <p>Ruïnes d'una important fortalesa situades a llevant de l'estret de Gavarrós dominant també la vall de Pardinella, de Vila-seca i de la Coma. Les restes estan emplaçades en dos turons o crestes que hi ha i abracen un perímetre força extens. Les restes que el conformen i situades en dos turons , un més alt que l'altra estan separades per un clot hi ha les ruïnes del castell sobirà, interpretat com a 'castell dels moros' , 'la domus' o castell de baix i les restes del vilatge medieval del castell de la Roca Gavarret, encerclat per un recinte de muralles. Les restes de la primera estructura i situa en un petit turó i malgrat estiguin cobertes de runa i vegetació s'endevina encara una estructura de planta rectangular delimitada per murs de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i amb restes de blocs de pedra tosca encastats a les parets laterals que posen en evidència les restes de cobertes suportades mitjançant arcs a diafragma. També s'hi poden apreciar restes de forats o encaixos per a les bigues i de les divisions internes amb murs de menor entitat. Els murs perimetrals tindrien un gruix d'uns 100 cm. Aquesta primera estructura estaria tancada darrere un recinte de muralla construït amb blocs de pedra irregulars i de mides diverses. Al sud hi hauria una petita vall o depressió orientada a la vall de Gavarrós i davant del clot del Saborell amb restes d'edificacions disposades en terrasses artificials i tancades darrere un segon recinte de muralles que en part aprofitaria com a defensa natural la mateixa roca que en aquest indret experimenta una important falla. Aquestes estructures estan situades al peu d'una roca més elevada i escarpada denominada 'castell dels Moros' i situada a la part de més a migdia. Damunt seu s'alcen les ruïnes d'una altre torre (castell sobirà) delimitat per murs de pedra que ressegueixen l'orografia del turó i amb una cisterna rectangular coberta amb una volta de canó de perfil apuntat. L'aparell és de carreus de pedra picada ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars. La volta conservada de forma parcial té les dovelles col·locades a plec de llibre. Les restes del castell sobirà estan molt enrunades però es conserven en bon estat.</p> | 08099-155 | Damunt de la caseta dominant la vall. | <p>La història del castell de la roca de Gavarret malgrat que la seva importància sigui en temps de les baronies de Pinós, pensem que el lloc ja existiria d'abans. De fet i en els documents de Sant Llorenç quant s'esmenten les donacions fetes per Argemir i la seva esposa Teodosen (doc. 28) al monestir parlen d'unes terres, una vinya i una casa a 'Querols' dins la vall de Gavarrós ' i a 'Vila Seca'.'ipsas terras qui sunt ad ipsos Keirolos: afrontat ipsa I terra in rio qui discurrit de Saugo, et de alia in terra Placiano, et de III parte in terra Hodesindo. Et ipsa alia pecia terra afrontat de I parte in terra Betarane, et de ali in rio, et de III in terra de domum Sancti Genesi, et de III in terra de me ipso donatore. Et ipsa vinea qui est in Villa seca, in ipso torrente, afrontat de I parte in vinea Gidemare et de alia in roca'. La citació de la roca podria correspondre de ban segur al lloc on hi ha el castell. El terme del castell i del vinyet es va crear el 1255 ' Galceran de Pinós va instituir en el vinyet de Gavarrós i de la-Roca i sos termes manant que ningú ni el seu bestiar entrés en la vinya d'altri sense permís ni a l'hivern ni a l'estiu' Aquest document parla del vinyet juntament amb la Roca que es situaria a la depressió de sota el vilatge fins al torrent de Gavarrós. Segons Serra i Vilaró posseïa terres a Gavarrós R. De Biure on nomenà un batlle que havia de residir a la 'sala de la Roca'. Aquest topònim ens dona una clara idea que correspondrien amb les restes de la 'domus' localitzades al turó més proper al coll de Trevanoses. La fortalesa de la Roca va ser donada el 1280 a un tal Jaume Molins 'Rocham fortitudem Roche de Gavarret' perque en custodiés la fortalesa i se li va obligar a residir-hi nit i dia i tenir-hi un home i una dona perquè el guardessin i el defensessin i a canvi en percebrien els rèdits. El mateix 1288 Galceran de Pinós i la seva esposa Berenguera donaren el castell al seu batlle R. De Ginebret, 'castrum nostrum sivem Rocham de Gavarreto' per tal que el custodiés. Novament el 1291 se li torna a fer lliurament de la batllia per dos anys més. El 1295 la fortalesa coneguda com a 'rupe sive forcia' va ser lliurada al procurador de les baronies R. De Vallespirans que l'arrendà per un any juntament amb la parròquia de Sant Genís i nomenà R. De Ginebret guardià del castell. El 1347 Galceran de Pinós imposa algunes multes als habitants del castell per no haver volgut fer-hi guardià ' qüestió posada davant lo noble en P. Galceran de Pinós que molts eren dins lo terme del castell de Gavarret que no volia fer guaita. El dit noble vol e diu e mana que tot hom qui tinga foch o tinga sa cabalia per si matex e haya muller, faça guayta qui privilegi ho franquea no'h aye e encara faá tota altra servitut qye toch a la comunitat'. A més tenim una afrontació molt clara 'Item vol i mana lo dit senyor que pus tot lo poble conex que la carrera de Perdinella sia mester e ncessaria a tuyt comunament que sia presa e adobada e si prenen res de negú que sia satisfeyt a conexensa de prohomens del dit castell'. Aquesta afrontació de la carrera de Paredinella és de facil interpretació ja que el castell domina l'antic camí que anava pel coll de les Trevanoses cap a la vila de Pardinella homònima. La carrera era el tram de camí que quedava separat de la zona de camps i vinyes per murs de pedra seca. Segons un fogatjament de 1381 al castell de Gaverret hi havia onze focs (onze cases o llars). Els senyors de Pinós sempre mostraran interès en aquest castell per estar situat en un lloc molt estratègic de la vall de Gavarrós, vall de Brocà Coll de Pal, Pardinella i estar en mig d'importants camins d'accés a les pastures de la zona d'Erols i Pardinella. A mitjans del segle XIV i XV les notícies són tant escadusseres fins que arriben a desaparèixer. Entenem que aquest lloc queda abandonat ja que no apareix esmentat a l'època moderna en cap moment.</p> | 42.2661100,1.9253300 | 411370 | 4679882 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51053-foto-08099-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51053-foto-08099-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51053-foto-08099-155-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Important conjunt medieval que denominaria la vall de Gavarrós i que tindria un paper fonamental en temps dels Pinós. El castell englobaria dos recintes; el sobirà, el jussà i també una zona ocupada per un vilatge o poblat. | 92|93|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 51054 | Mas de les Trevanoses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-les-trevanoses | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186</p> | XI-XIII | Cobert de runa i vegetació. | <p>Restes arqueològiques d'un antic mas d'origen medieval emplaçades a l'est del collet de les Trevanoses i al costat de l'antic camí que del castell de la Roca aniria a Pardinella per la vall homònima. Les restes estan encarades a sud-est en una obaga i disposades en terrasses artificials. Entre les ruïnes s'observen les traces d'estructures rectangulars delimitades per murs de pedra, units amb argamassa de calç mig coberts de vegetació i de bosc. S'hi endevinen dues habitacions i acumulacions de pedres que corresponen al seu propi enderroc. Aquestes restes estan a prop d'una zona d'arbres fruiters i prop de l'antic camí ral.</p> | 08099-156 | Darrere el coll homònim. | <p>Resulta difícil interpretar i conèixer de quin moment corresponen aquestes restes localitzades prop de l'antic camí del castell de Gavarret a la vila de Pardinella. Tot i així i si mirem les donacions de terres, alous i vinyes fetes al monestir de Sant Llorenç veurem que n'hi ha algunes que fan referència a Pardinella i en concret, una d'elles (doc.20) en que una dona amb nom Argèsen i el seu fill fan donació de dues peces situades a la vil·la de Pardinella. Una de les terres afrontava amb unes terres del monestir i l'altra amb una via pública i una terra inculta. Aquesta darrera es podria relacionar amb les restes localitzades.'ubi vocant in ipsa villa de Pardinella. Et afrontat ipsa I pecia de terra domum Sancti Laurentii, et de III vel quarta in terra Levegildo suos heres. Et ipsa alia pecia de terra afrontat de II partes in vias que pergunt ubique, et de III in stirpe'. Aquesta peça coincideix en certa manera amb les restes actuals ja que es troben al costat de la via pública que conduïa a Pardinella, i prop d'unes altres terres que ja eren del monestir (zona de la caseta de Maçaners i Maçaners) a l'altre costat del coll de les Trevenoses.</p> | 42.2691100,1.9276700 | 411567 | 4680213 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51054-foto-08099-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51054-foto-08099-156-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Restes d'un mas medieval de les mateixes característiques que els ja documentats a les fitxes. 60, 78, 108, 11, 133, 134, 135 i 173 cobertes de vegetació i perdudes enmig del bosc. Estructures d'habitat amb característiques similars van ser excavades per Manuel Riu i Jordi Bolós a la vall de Vilosiu i també a Sant Sadurní de Rotgers. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51055 | Molí de Masaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-masaners | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà.BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186.BOLÓS MASCALNS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona. C.A. TORRES (1905). Pirineu català. El Bergadà. De Bagà a Castellar de n'Hug per dalt de les serres de Brocà, de la Pardinella y de Rus. P.135-139</p> | XIII-XVIII | La resclosa ha desaparegut, però conserva encara els encaixos de les bigues excavats a les roques del riu Gavarrós. Per contra la resta d'elements incloent les moles encara es conserven in situ fent que, malgrat la seva ruïna sigui un dels edificis d'aquestes característiques més ben conservats al municipi de Guardiola. | <p>Restes d'un antic molí medieval situat a la llera dreta del riu de Gavarrós en un indret conegut com a 'clot del Jeroni' sota el clot del Savorell. El conjunt hidràulic està format per les restes de la resclosa, el canal, la bassa, el cup i el casal moliner amb el carcabà i la sala de moles que encara conserva les moles i part de la maquinària in situ. De la resclosa o peixera es conserva el seu antic emplaçament, uns metres aigües amunt amb els encaixos de les bigues excavats a la roca i amb una planta circular. El canal està construït amb aparell de maçoneria de pedra, unida amb argamassa de calç i disposada en filades més aviat irregulars, Té una longitud d'uns 150 metres i amb un pendent suau arriba a la bassa, on l'aigua queia pel cub que feia moure el rodet i la maquinària del molí. Aquesta bassa té una forma oval amb la paret més propera al molí construïda amb carreus de pedra picada ben treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i formant filades més aviat regulars. Encara hi ha restes del vessador. El cub o pou té una alçada considerable i és de planta quadrada. Es situa a la part posterior del molí i connecta amb el carcabà o cacau. Aquesta és a la part més baixa del casal moliner i està construït amb una volta de canó de pedres i còdols de riu disposats a 'plec de llibre' i units amb argamassa de calç. Encara hi podem veure les traces del canal per on baixava l'aigua del cup i també de la barra de ferro engegador. Per contra el rodet i l'arbre o eix de fusta vertical que feia moure les moles amb la força de l'aigua ha desaparegut i en els seu lloc hi ha un orifici circular. La sala da moles és de planta quadrada i malgrat que hagi perdut el sostre i les cobertes encara conserva in situ la mola sotana i la mola 'volandera' amb la nadilla i el collferro. L'edifici conserva les parets principals amb un aparell de lloses de pedra rogenca disposades de forma més aviat regular, unides amb argamassa de calç i formant filades. Conserva la porta d'entrada amb muntants de pedra i llinda de fusta i una finestra damunt el carcabà amb bastiments de fusta. La coberta ha desaparegut completament. Al voltant de l'edifici s'hi endevinen restes d'estructures adossades com ara uns colomars a la banda de ponent i els estreps o arrencades d'un pont que salvaria les aigües del Gavarrós i comunicaria el molí i el clot del Savorell amb el camí ral de Gavarrós.</p> | 08099-157 | Al clot del Jeroni sota de Saborell. | <p>Malgrat que el molí no ens apareix esmentat en les donacions de Sant Llorenç, si que ens hi esmenten les afrontacions de llocs propers tal i com s'ha esmentat a les fitxes 154 i 156. El topònim de 'Masaners ' ens surt en diverses donacions que Argemir i la seva esposa Teodosen fan al monestir de Sant Llorenç. Ens referim als documents 28 i 34 que parlen de diverses afrontacions que esmenten el lloc de Matresinna. El primer parla d'un alou a 'Querols' i Vilaseca i del que hem situat a la fitxa 170 i el segon a Saborell que es situa damunt del molí i que les afrontacions coincideixen 'in apendico de villa Gavarreto in loco vocitato Saborel. Et afrontati psa hec omnia de I parte in Pal vel in villa Seca, de II vel de III in ipsa aquo qui discurrit in Rivo torto, de III vero in Paier vel in Macana'. El document 34 parla de Matresinna referint-se a Massana o Massaners 'Et ipsa terrada afrontat ipsa eira, et alia in via, et de IIIin orto Bebite et de III in casa Matresinna'. Bolós i Pagès en els seu llibre comenten que el 1031 hi havia dins el domini de Sant Llorenç, un molí a riutort que podria ser el de l'Espelt en terme de la Pobla i un a Saborell. Aquest darrer es podria referir a 'aquo qui discurrit in rivo torto'. Posteriorment i al 1106 en temps de l'abat Guillem trobem una carta on estableix l'alou de Savorell 'Sobolell'. En aquest establiment que coincideix en l'època més floreixen del monestir parla d'un forner, un moliner. ' et ipsum alaudem quod habemus in gavarred in loco nominato Sobolel vel in Vilaseca'Aymani i Domingo i Bolòs coincideixen en interpretar que el moliner feia referència a aquest alou car es troben en un mateix document. Amb tot no queda massa especificat No n'hem trobat més referències a l'arxiu de Bagà. Al cadastre de Gavarrós de 1729 s'esmenta el molí de Masaners i al full solt de les cases de Brocà també de 1853 torna a aparèixer interpretant-se que es mantenia en funcionament. Ja ben entrat al segle XX, C.A. Torres l'esmenta com un lloc molt pintoresc '...2 h ' 5 minuts molí de Gavarrós, 1008 mts molt pintoresc en lloc amagat i molt deliciós. Les riuades el posen sovint en perill quan l'aigua agombojada en moles tormentoses s'abraça desbordada en l'engorjat que no la pot arribar a engolir.El Riutort, corre normalment tot fresós entre grans còdols blanchs amagat i sovint entre l'arbreda. 2h, 15 minuts'.</p> | 42.2718800,1.9220000 | 411103 | 4680526 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51055-foto-08099-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51055-foto-08099-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51055-foto-08099-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malgrat que el conjunt estigui en un procés completament de ruïna encara conserva els principals elements que formaven un molí hidràulic i que permeten entendre el seu funcionament. Es tracta d'un molí del tipus 'c' o tipus 3 segons Jordi Bolòs i Josep Nuet accionat mitjançant la força d'un cub o pou. Aquest tipus de mecanisme que resulta ser una evolució del molí de rampa (molí pirinenc) o molí de rampa amb bassa es va començar a emprar a partir de mitjans del segle XIII en la majoria de molins fariners. Al municipi de Guardiola els diversos molins analitzats són de molins de cub llevat del primer molí de Sant Llorenç que correspon al sistema més antic. Exemples de molins del tipus 'b' a Guardiola no en tindríem cap exemple. L'exemple més proper correspondria als molins de la vila de Bagà, datats de mitjans del segle XIII. A la façana del casal moliner encara es pot veure la traça del molí més antic amb una planta quadrada compost per dues plantes incloent el carcabà i cobert amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquest tipus de fisonomia recorda molt els molins pirinencs de la vall d'Ordino a Andorra, Canillo o Encamp. Posteriorment va ser ampliat amb altres cossos i afegits. | 119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51056 | Casa de Masaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-masaners | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186.C.A. TORRES (1905). Pirineu català. El Bergadà. De Bagà a Castellar de n'Hug per dalt de les serres de Brocà, de la Pardinella y de Rus. P.135-139.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II p. 321 i vol III. P. 106, AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.</p> | XII-XVIIII | La casa està completament arruïnada. Els coberts es mantenen dempeus perquè s'utilitzen com a quadres per al bestiar en cas de mal temps i se n'han repassat les bigues i la teulada. | <p>Conjunt arquitectònic format per l'antiga casa de Masaners, les pallisses i annexes situats al lloc de Massaners al costat del riu de Gavarrós prop de la confluència amb el torrent del clot del forn i sota del coll del vent. El trobem a la riba dreta. La casa està mig enrunada però encara es pot endevinar la seva antiga tipologia. Corresponia amb una construcció molt senzilla de planta més aviat quadrada amb dos cossos formada per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud-est. En quant a la distribució de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit amb dues obertures adintellades a nivell de planta baixa alternades per una espitllera que coincideixen amb una finestra i una balconera a nivell del primer pis i una darrera finestra a sota teulada. La façana lateral està mig enrunada, però encara s'hi endevina el volum del forn de pa. La coberta, avui desapareguda hauria estat a dues vessants sostinguda per cavalls i llates de fusta. L'aparell de l'edifici és a base de filades de pedra rogenca mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locades en filades regulars. Únicament són amb aparell de pedra picada les cantonades i els muntants de les diferents obertures. L'interior està cobert de vegetació i de runa i només es pot accedir ala planta baixa ja que s'utilitza com a coberts i quadra. A escassos metres al sud-est de la casa hi ha una altre construcció que s'utilitza com a pallissa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular format per una planta baixa i un primer pis cobert amb teulada ceràmica d'un sol vessant i sostinguda per cavalls i llates de fusta. La façana està orientada a migdia i està composta per tres grans eixides separades per pilars de pedra i maçoneria i amb un forjat o trespol de fusta al mig. Les parets que el formen són amb aparell de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i fragments de maó i teula a trenca junt i disposats en filades irregulars. S'utilitza com a cobert agrícola. Prop de la casa hi ha altres construccions mig enrunades que haurien pertangut a coberts i annexos.</p> | 08099-158 | Al lloc de Masaners, sota el camp del Pujol. | <p>Als documents del monestir de Sant Llorenç el 983 hi apareix un alou que Argemir i la seva muller Teodèsen donen al monestir amb unes terres, una vinya i una casa a 'Querols' dins la vall de Gavarrós ' i a 'Vila Seca' (document 28). Del primer i segons les afrontacions sabem que correspondria al lloc referit: 'ipsas terras qui sunt ad ipsos Keirolos: afrontat ipsa I terra in rio qui discurrit de Saugo, et de alia in terra Placiano, et de III parte in terra Hodesindo. Et ipsa alia pecia terra afrontat de I parte in terra Betarane, et de ali in rio, et de III in terra de domum Sancti Genesi, et de III in terra de me ipso donatore. Et ipsa vinea qui est in Villa seca, in ipso torrente, afrontat de I parte in vinea Gidemare et de alia in roca et III in terra todevare vel suos eres, et III in vinea Torelo. Cum ipsa vinea ipso torcurario. Et ipsa terrada afrontat in ipsa eira, et de alia in via et III in orto Bebite et de IIII in casa Matresinna' Aquestes afrontacions, malgrat que les vinyes no les tinguem situades amb exactitud pensem que estarien a la zona especificada entre l'Estret i la casa de Maçaners. De fet les terres de Sant Genís serien les del nord, el riu correspondria amb el riu Gavarrós i la roca i Vila-seca es situarien a la banda oriental dominant la vall (roca gavarret). Finalment Vilaseca en serien les terres de més a l'est, actualment en terme de la Pobla de Lillet. Cal a dir que la casa està prop del clot del Saborell. Les altres terres es situarien en una altre zona propera a Masaners 'Matresinna' i ipsa via (camí ral de Gavarrós). Posteriorment els mateixos Argemior i Teodosen en el documehts 34 fan donació d'unes terres a Saborell que limiten amb la casa esmentada de Masaners 'in paendico ville Gavarreto, in loco vociato Sobolel. Et afrontat ipsa hec omnia de I parte i pla vel in Vila Seca, de Iivel de IIIin ipsa aqua qui discurrit in Rivo-Torto, de III vero parte in Paier vel in Macana' Aquesta 'Maçana 'podria al·ludir-se al lloc que fem referència. Posteriorment al cadastre de Gavarrós i datat de 1729 tornarà a aparèixer la casa de Masaners com a una possessió dels Cabanas i al 1853 i 1878 tornarà a sortir referenciada. C.A Torres en el seu llibre de Pirineu Català ens parla de la casa de Masaners com un lloc molt pintoresc : '... 2h, 15 minuts. Massanes, casa de molt bell tirat pitoresch junt a la corrent del Riutort'</p> | 42.2764000,1.9209600 | 411024 | 4681029 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51056-foto-08099-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51056-foto-08099-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51056-foto-08099-158-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malgrat que la casa estigui en un procés total de ruïna, encara conserva bona part de l'alçada originària de les parets de la façana principal i les laterals podent-ne diferenciar les diverses fases constructives. S'identifica a la banda sud-oest un volum originari de planta quadrangular amb aparell de carreus de pedra més aviat ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars. Aquest tipus d'aparell més regular es conserva a nivell de la planta baixa, ja que al primer pis és més irregulars i amb fàbrica de maçoneria amb fragments de teula i maó a trenca junt. El cos afegit a la banda nord-est presenta un aparell molt irregular de filades de pedra, unides amb un morter de calç molt pobre i col·locada en filades irregulars. La part més antiga correspondria amb el volum quadrangular descrit i es dataria possiblement a l'època medieval. Els afegits i sobre a alçats serien de moments posteriors i vinculats a l'època moderna. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51057 | La Rectoria de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-de-gavarros | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9 . CLARET, J i ROCA , A (1982). 'conjunt de Gavarrós'.Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de cultura. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.</p> | XVII-XVIII | Restaurada i rehabilitada i utilitzada com a casa de turisme rural. | <p>Edifici situat a sota de l'església de Sant Genís de Gavarrós al costat del camí que hi dona accés i per damunt de la casa de Cabanes. Es tracta d'una construcció de planta rectangular de tres cossos orientada a sud i formada per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. En quant a la distribució de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit amb tres portes obertes a la planta baixa que coincideixen amb dues balconeres al primer pis i una finestra a la part de més a l'oest i també tres finestres a nivell de golfa. L'aparell constructiu avui està molt restaurat ja que l'edifici va ser rehabilitat per convertir-lo en casa de turisme rural el 2014. Tot i així i gràcies a algunes fotografies antigues que hem pogut consultar, sabem que tenia dues parts ben diferenciades. Una primera i coincident amb les dues crugies principals amb aparell de maçoneria de pedra i també algunes parts amb tapia de color vermellós i amb les bastiments de les obertures amb revestiment d'estucs de colors vermellosoes. Les cantonades i muntants de la porta d'entrada era construït e pedra picada. El tercer cos adossat a ponent tenia un aparell de filades de pedra mal treballades, unides amb fragments de teula i maó a trencajunt i formant filades molt irregulars. Les façanes laterals i especialment la nord hi havia un predomini del massís i les úniques obertures que hi havia eren dues finestres de petites dimensions. L'interior estava completament arruïnat amb les forrjats i bigues caigudes. Actualment aquest espai està utilitzat com a hotel rural.</p> | 08099-159 | Al nucli de Gavarrós a sota de l'església | <p>La rectoria de Gavarrós es degué crear a partir del segle XVII on després del concili de Trento es va ordenar de construir els cementiris en llocs tancats al costat de l'església i tenir l'habitatge del rector en un edifici annex a l'església. D'aquesta manera va ser quant es van començar a construir la major part de les rectories que ens han arribat als nostres dies. La de Gavarrós no és cap excepció i per això les restes més antigues que s'hi conserven no són anteriors al segle XVII. Posteriorment i en el cadastre de Brocà i de Gavarrós del 1729 ens apareix esmentada. Documents més tardans del 1878 i 1880 també citen la rectoria. Va ser abandonada cap el 1930.</p> | 42.2809800,1.9149900 | 410538 | 4681544 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51057-foto-08099-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51057-foto-08099-159-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A l'edifici s'hi observen dues parts ben diferenciades. Una d'elles corresponent amb la part més antiga i situada a sud-est composta per una masia de dos cossos formada per una planta baixa, un primer pis i golfes amb teulada a dues vessants i aparell de maçoneria i tapia de color vermellós. Aquest primer edifici hi tenia oberta una porta principal alendada i una de secundària al seu costat, dues balconeres al primer pis amb baranes de barrots de fusta encastada als muntants i dues finestres a nivell de golfa. En aquest pis hi havia dues petites obertures o colomars a la banda oest. Sabem que hi havia una escala de pedra que comunicava la planta baixa utilitzada com a quadres amb el primer pis on hi havia una sala i la cuina amb el forn de pa. Posteriorment es va afegir a ponent un tercer cos amb una fàbrica constructiva molt barroera amb una porta a la planta baixa, una finestra al primer pis i una segona molt més petita a sota teulada. Tots els bastiments de les obertures eren de fusta. Recentment han estat substituïts per fusteria d'alumini amb els marcs de les obertures de ciment pòrtland. Sembla que la casa dataria del 1700 amb ampliacions posteriors. De la rectoria en procedeixen dues portes emplafonades en sèries de sis plafons per fulla que corresponien a la part inferior d'un armari raconer. Aquestes portes es troben en un domicili particular de Bagà i tenen la característica d'estar buidades en una sola fusta formant les motllures. Són en fusta de roure. Les fulles de la part superior van desaparèixer com a conseqüència de l'espoli de quant va estar abandonada. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51058 | Conjunt de Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cabanes | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M.(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 18. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. A Erol, Suplement 3 p-8 i 9 . CLARET, J i ROCA , A (1982). 'conjunt de Gavarrós'.Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de cultura. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt. Escriptures de transacció del Exco. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de las Baronias de Pinós y Mataplana y don Josep Pujol y Pardinella. (inèdit)</p> | XV-XIX | Recentment s'ha refet la teulada de la casa i de les pallisses. També se n'han practicat els tancaments. La casa és la residència d'estiu de la família Cabanes. Posseeix encara ara un ric patrimoni tenint en propietat la majoria de les terres del terme de Gavarrós. | <p>Important conjunt arquitectònic situat al nucli de Gavarrós en una posició encimbellada i orientada a sud. El conjunt de planta allargassada està format per un compendi d'edificis en els que cal destacar la casa de Cabanes, les pallisses i quadres, l'era de batre i la casa del masovers. La casa correspon a la clàssica masia de tres cossos formada per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia on s'obre la porta d'entrada i l'era de batre. En quant a la composició de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una planta baixa formada per una única porta situada a la part central coronada per un arc escarser i amb fàbrica de maó cuit , tres balconeres amb sengles balcons amb barana de forja al pis principal que coincideixen amb tres finestres a nivell de golfa. L'aparell de la seva façana és de filades de pedra més aviat ben treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i disposades en filades regulars. Els bastiments de les obertures són de maó cuit. S'endevina la presència d'un cos originari de planta rectangular a la part de més a llevant i amb un aparell de pedra més regular i amb traces d'una obertura a la planta baixa coronada per un arc rebaixat amb les dovelles col·locades a 'sardinell' i també d'una finestra al primer pis convertida en balconera. L'aparell de les cantonades és de pedra picada del país i en una d'elles hi ha gravada la data de 1693. La façana de ponent hi té encastada la casa dels masovers i només s'hi obren 3 finestres a diferent nivell i a la de llevant hi ha un cos annex que correspondria amb les antigues pallisses de la casa. La darrera façana i situada a tramuntana és completament massissa i només hi té oberta algunes petites finestres que coincideixen amb la caixa de l'escala i també amb un cos quadrangular que correspon amb les latrines. A llevant del volum de la casa principal ha un altre edifici de planta rectangular situat uns dos metres més al nord i format per una planta baixa i dues plantes pis i unes golfes. Està cobert amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud mirant a l'era. La composició de la façana principal hi ha un predomini del buit respecte el massís amb tres nivells superposats d'eixides coronades per arcs rebaixats amb les dovelles disposades a sardinell. Les arcades del primer pis estan paredades i han estat substituïdes per dues balconeres. A la planta baixa hi ha adossades a la fàbrica original dues arcades més que es projecten a sud formant dues voltes de canó i que haurien tingut la funció de sostenir una eixida amb balcons i baranes de fusta tal i com encara es pot endevinar en el perfil de la façana est del volum principal de la casa i que avui ha desaparegut. Cal destacar que en una de les pedres del cos d'arcades que s'hi adossa hi ha la data de 1743. Les eixides de la planta segona estan tapiades i reconvertides en dues finestres malgrat encara es pugui observar el forat original i a sota teulada hi ha dotze petits forats que corresponen amb els colomers. La façana nord hi ha obertes tres finestres a nivell de sota teulada amb els muntants de maó cuit. S'endevina una quarta finestra coronada per un arc de mig punt a la planta principal i també tres espitlleres defensives a sota teulada. L'aparell és de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars.</p> | 08099-160 | Al petit nucli de Gavarrós a sota de la rectoria. | <p>L'origen de la casa de Cabanes ens és molt incert ja que no hem pogut accedir a la seva documentació. Pensem que per la seva proximitat amb l'església de Sant Genís de Gavarrós el seu origen seria amb les donacions fetes al monestir de Sant Llorenç entre el 983 i 1031 com una casa situada dins la sagrera i dins el terme de Sant Genís. Fins a la descoberta del castell de la roca gavarret hom havia suposat que aquesta casa hauria estat el castell esmentat, però la descoberta de les ruïnes d'aquesta fortalesa va fer descartar aquesta hipòtesi. Amb tot és possible que després de l'abandó del castell de la roca, els senyors es traslladessin en aquesta finca situada a pocs metres de l'església i això podria explicar la presència d'una sala fortificada. Tot i així no deixa de ser una hipòtesi. La família Cabanas al llarg de l'època moderna es convertí en una de les famílies més riques de la vall, raó de la qual convertí l'antiga casa en una casa 'senyorial'. Segons el cadastre de Gavarrós de 1729 la casa de Francesc Cabanas era de les més importants i ben dotades amb una sala i dues habitacions mentre que la propera de Pardinella i propietat de Margarida Pujol només en tenia una. Segons les escriptures de la veïna casa de Pardinella en el mateix 1759 hi ha el repartiment de les terres entre les famílies de Cabanas, Pujol de Pardinella i Francesc de Còdol senyor de Bagà que havia heretat les terres de l'antiga baronia de Pinós. La família Cabanas posseïa la major part del terme de Gavarrós i encara avui dia correspon amb les cases més riques de la vall. Els cadstres de Brocà i Gavarrós datats del 1856,1878 i 1880 n'hi fan contínu esment. De la casa en procediria el bisbe Solsoní Ramon Riu i Cabanes (1856-1901) autor de grans obres al palau episcopal de Solsona com ara la galeria que mirava al Vall Calent.</p> | 42.2805500,1.9146100 | 410506 | 4681496 | 1693 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51058-foto-08099-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51058-foto-08099-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51058-foto-08099-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest edifici presenta una gran quantitat d'annexos i cossos afegits corresponents a diferents cronologies segons les diverses dates que hi ha gravades en algunes pedres de les cantonades i amb les anys 1693, 1743 i 1852 entre d'altres. Tot i així hem intentar establir una breu seqüència cronològica i evolutiva dels seus paraments. Malgrat que aparentment el volum de la casa principal sembla que pugui correspondre a la fàbrica més antiga, la troballa de paraments de diferent fàbrica, la presència d'espitlleres a la façana nord i altres elements, ens fan pensar que la part més antiga seria al cos que hi ha annex a la part est. Es tractaria d'un volum d'una antiga 'sala' de planta quadrangular orientada en sentit est-oest i format per una planta baixa, un primer pis i golfes amb parament regular de carreus de pedra, units amb argamassa de calç i coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquest cos s'hi obririen algunes finestres coronades per arcs adovellats disposats a 'sardinell 'i a nivell de golfa hi hauria un seguit d'espitlleres defensives tal i com es pot observar a la planta de sota teulada. A aquesta primera construcció s'hi annexaria a ponent un volum quadrangular cobert amb volta de canó encofrada i en perfil apuntat a la planta baixa i dues plantes pis. Aquest cos coincidiria amb la crugia més meridional del volum de la casa principal. Hi tindria obertes algunes finestres a la planta baixa coronades per arcs rebaixats, avui paredats. Aquestes construccions podrien ser de mitjans del segle XV o principi del XVI damunt vestigis més antics. Al 1693 es deuria formar el volum de la casa principal afegint dos cossos més a ponent del cos ja citat i l'antiga 'sala' es deuria allargar a migdia amb una façana formada per tres pisos sobreposats d'eixides i un porxo a la planta baixa. Sembla ser que en aquest període es regularitzà la composició de les obertures de les seves façanes. Les alçades de les cobertes i els pendents també es deurien homogeneïtzar. Al 1743 la casa experimentà una nova reforma que va comportar l'annexionament d'una eixida suportada per dues voltes de canó de perfil encofrat al cos situat més a llevant, la supressió de les eixides de la planta principal i la seva substitució per balconeres així com la distribució interna i possiblement també decoració de les alcoves, cambres i habitacions de la casa. Sembla ser que aquest moment va ser un dels més esplendorosos de la casa coincidint amb l'època de més puixança i amb més nombre de terres i masoveries. Sembla ser que a cavall de 1793 i 1852 es deurien obrir les obertures i balconeres de la casa, es cobriren les cambres de la planta baixa amb volta catalana de maó pla i es deurien decorar les parts internes. Corresponia amb una de les cases més importants de la vall juntament amb Pardinella. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 51059 | Elements arquitectònics de la casa de Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-de-la-casa-de-cabanes | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS,M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 18.CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9 . CLARET, J i ROCA , A (1982). 'conjunt de Gavarrós'.Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de cultura. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt. Escriptures de transacció del Exco. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de las Baronias de Pinós y Mataplana y don Josep Pujol y Pardinella (inèdit)</p> | XVIII-XIX | Algunes parts presenten traces d'humitat i despreniments però en general l'estat de conservació és notable. | <p>Tal i com s'ha esmentat a la fitxa anterior l'interior de la casa de Cabanes presenta elements de certa entitat. En cal destara principalment les voltes de la planta baixa de la casa principal realitzades en volta catalana de maó pla i també volta de canó de perfil apuntat i amb la tècnica de l'encofrat d'una cambra adjacent. Aquesta volta té forces similituds amb les voltes de l'edifici de la torre de Foix i datades d'un mateix període constructiu. La part de més rellevància corespon amb la planta primera. Es tracta d'un conjunt de cambres corresponents amb els menjadors i les habitacions principals. Aquestes dues habitacions estan distribuides amb les característiques 'sala i alcova' i separades per un arc motllurat de guix i pintades amb motius geomètrics. La cambra situada a ponent tés les parets pintades formant franges verticals en blau damunt un fons gris clar i amb un sòcol pintat de color vermell. El llit es situa a l'interior de l'alcova que està tancada amb portes de vidre emplafonades. L'interior està pintat formant unes geometries molt senzilles a base de requadres de color blau amb motius aplantillats i sòcol de color marró amb una franja verdosa. Encara conserva el llit amb el capçal amb motius de 'la ditada' i també una de les cornucòpies amb el marc daurat. L'altre alcova situada a llevant de la sala, presenta un arc amb motllures de guix i les parets pintades. En destaca un armari de paret amb les portes emplafonades amb motius romboidals de fusta tornejada. En aquesta planta també hi ha la cuina amb la campana o escó de forma corba, el forn de pa i l'armari. La part corresponent amb el volum que hi ha llevant de l'era de batre hi ha a la planta primera una sala o menjador també pintada amb requadres a les parets formant 'greques' en colors blaus i vermells damunt un fons blau clar i altres geometries i motius floralls realitzats a 'plantilla'. El sòcol està format per requadres de color negre damunt fons marró i decoració floral a plantilla. El sostre format per un cel-ras està pintat amb motius similars a les parets formant cercles i rombes amb la mateixa tècnica. En aquesta cambra emprada com a menjador hi ha encastat un aiguamans amb la pica de marbre i una fornícula en arc rebaixat. En aquesta cambra hi ha una tercera alcova que conserva una tipologia i disposició molt similar a la que es troba a l'oest de la sala principal. També té la part del llit tancada darrere portes de vidre emplafonades i amb les parets decorades amb motius geomètrics damunt un fons blau i un sòcol de color verd. Tot el paviment és de maons de terra cuita disposats de forma reticular i emmmarcats per una franja externa col·locats en espiga.</p> | 08099-161 | Al petit nucli de Gavarrós a sota de la rectoria. | <p>L'origen de la casa de Cabanes ens és molt incert ja que no hem pogut accedir a la seva documentació. Pensem que per la seva proximitat amb l'església de Sant Genís de Gavarrós el seu origen seria amb les donacions fetes al monestir de Sant Llorenç entre el 983 i 1031 com una casa situada dins la sagrera i dins el terme de Sant Genis. Fins a la descoberta del castell de la roca gavarret hom havia suposat que aquesta casa hauria estat el castell esmentat, però la descoberta de les ruïnes d'aquesta fortalesa ava fer descartar aquesta hipòtesi. Amb tot és possible que després de l'abandó del castell de la roca, els senyors es traslladessin en aquesta finca situada a pocs metres de l'església i això podria explicar la presència d'una sala fortificada. Tot i així no deixa de ser una hipòtesi. La família Cabanas al llarg de l'època moderna es convertí en una de les famílies més riques de la vall, raó de la qual convertí l'antiga casa en una casa 'senyorial'. Segons el cadastre de Gavarrós de 1729 la casa de Francesc Cabanas era de les més importants i ben dotades amb una sala i dues habitacions mentre que la propera de Pardinella i propietat de Margarida Pujol només en tenia una. Segons les escriptures de la veïna casa de Pardinella en el mateix 1759 hi ha el repartiment de les terres entre les famílies de Cabanas, Pujol de Pardinella i Francesc de Còdol senyor de Bagà que havia heretat les terres de l'antiga baronia de Pinós. La família Cabanas posseïa la major part del terme de Gavarrós i encara avui dia correspon amb les cases més riques de la vall. El cadastre de Brocà de 1856 i 1878 i 1880 n'hi fan contín esment. De la casa en procediria el bisbe Solsoní Ramon Riu i Cabanes (1856-1901) autor de grans obres al palau episcopal de Solsona.</p> | 42.2805500,1.9146100 | 410506 | 4681496 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51059-foto-08099-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51059-foto-08099-161-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Correspon amb una de les poques cases de Guardiola que conserva la decoració pictòrica en les seves cambres i habitacions donant fe de l'importància i riquesa de la finca. Habitacions amb cartacterístques similars les hem trobat a la casa de vilella de Brocà i a Cal Companyó. Sembla ser que aquestes habitacions van ser fetes a mitjans del segle XIX. A Solsona en una finca del carrer de Llobera i pertanyent a la casa del 'bisbe Comellas' antecessor del bisbe Riu hi ha una decoració molt igual en les parets dels seus sostres de l'alcova del bisbe. | 99 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51060 | Sant Genís de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-gavarros | <p>BASTARDES, JORDI; VIGUÉ, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. Artestudi. Barcelona. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. vol III. 216. SERRA i ROTÉS, ROSA (1982). Esglesía de Sant Genís de Gavarrós. Invantari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XI-XIX | El 2008 es van fer obres de remodelació a la coberta, parets i sobretot el campanar. L'església sempre ha estat cuidada pels habitants de Gavarrós. | <p>L'església de Sant Genís de Gavarrós correspon amb un edifici format per una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i capçada a llevant per un absis semicircular en el qual s'hi obre una finestra de doble esqueixada coronada per un arc de mig punt en doble rosca de pedra tosca. En cal destacar el ràfec de sota la coberta format per un doble fris de dent de serra també en pedra tosca. La coberta, avui dia de teules en substitueix una de més antiga de lloses, encara visible sota la teulada existent. La porta d'entrada s'obre al mur de ponent i correspon amb una obra moderna formada per un arc adovellat de mig punt de pedra rogenca amb la data de 1765 incisa a la seva clau damunt una creu llatina. La porta original es situava a migdia i avui dia forma part de l'entrada a l'escala del campanar. El campanar és de torre amb coberta piramidal als quatre vents i obertures per a les campanes al darrer pis coronades per arcs de mig. Aquest campanar en substitueix un de més antic de cadireta, parcialment visible al mur de ponent. En cal destacar el ràfec de sota teulada amb dues filades de maó col·locats de cantó i pintats en color blanc. Adossat a migdia i també a tramuntana hi ha dos cossos coberts amb teulada a dues vessants que corresponen amb les capelles que s'afegiren en època moderna. En un d'ells hi ha una pedra amb la data de 1822 corresponent en la seva realització. Aquestes dues capelles emmascaren part de la capçalera. L'aparell constructiu és de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars, llevat de les capelles i campanar que la fàbrica és de maçoneria i filades de pedra disposades de forma més aviat irregulars. Adossat al mur de tramuntana hi ha una escala sostinguda per un arc de pedra de perfil rebaixat que accedeix a la coberta. Aquesta escala ha estat refeta després de la restauració. L'interior de l'església està cobert amb una volta de canó de perfil apuntat i reforçada per tres arcs torals que arrenquen de damunt de pilastres revestides de guix. Està il·luminada per l'ull de bou obert al mur tester i la finestra de la capçalera. L'aparell no és visible ja que està completament revestit per un estuc pintat que simula un carreuat i localitzat sota una capa pictòrica de color blau. A ponent i damunt la porta d'entrada hi ha el cor sostingut per bigues de fusta tornejades amb els acabats en forma de cap de biga i tapa-junts que sostenen els taulons. La barana és amb barrots de fusta de secció quadrangular. Les capelles annexes estan cobertes amb voltes de canó amb restes d'enguixat. Tal i com s'ha dit l'església té la volta enguixada i conserva encara la cornisa de guix amb motius neoclàssics. El paviment és de maons ceràmics de 15 x 15 cm i a tocar de l'arc triomfal hi ha encara els suports de les antigues llànties en ferro forjat i simulant caps de drac i de serp molt simples. Al costat esquerre de l'entrada hi ha l'edicle per a la pica baptismal. Tot el conjunt està tancat pel clos del cementiri delimitat per un mur de pedra seca amb acabat a 'sardinell' i en el que hi ha encara ara algunes esteles.</p> | 08099-162 | Al nucli de Gavarrós damunt de la rectoria i de la casa Cabanes. | <p>L'església de Sant Genís de Gavarrós figura documentada amb l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà , mentre que el seu castell ho fa a partir de l'any 1255 com a possessió de la família de Pinós. Consta que a l'any 1280 Galceran de Pinós dona a Jaume Molins el castell de la roca de gavarret amb la condició que custodiés aquest castell i també la roca. Al llarg del segle XIII el castell és esmentat entre els diferents membres que el custodiaven i pel que fa a la parròquia de Sant Genís no apareix documentada fins l'any 1288 quant un tal Bernat de Gósol venia amb un Ribalta de Bagà tots els beneficis obtinguts de la parròquia de sant Genís de Gavarrós. A partir d'aquests moments l'església i la rectoria apareixen cada vegada més sovint en els documents davant la preocupació dels barons de pinós en tenir la zona habitada. El pas de Gavarrós i en conseqüència el castell i el nucli, eren una altre via que permetia accedir a la Cerdanya passant el coll de Pal, a banda dels passos del pendís i de Coll de Jou. Els senyors que el controlaven hi mostraven certa preocupació L'església de Sant Genís va passar a ser una sufragània de Brocà i actualment es manté en bon estat gràcies a la restauració feta l'any 2008.</p> | 42.2811100,1.9154500 | 410576 | 4681558 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51060-foto-08099-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51060-foto-08099-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51060-foto-08099-162-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edifici que en un origen estava format per una sola nau amb coberta de canó apuntada i reforçada per arcs torals i capçada per un absis semicircular orientat a llevant decorat en un fris doble de dent de serra i en el que s'obria a la part central una finestra de doble esqueixada en pedra tosca. Sembla ser que la coberta va ser afegida més tardanament ja que l'aparell i fàbrica constructiva de l'absis i part de la nau correspon amb el 'primer romànic' amb influències llombardes i posteriorment es va afegir la volta de canó de perfil apuntat. Sembla que la coberta originària de la nau era amb encavallades de fusta. A mitjans del segle XVII i XVIII se li afegiren les capelles laterals, es suprimí l'antiga porta per l'existent amb data de 1766 per la construcció del campanar de torre a la façana oest. Les darreres reformes degueren consistir en el sobre alçament de la coberta per utilitzar-la com a reliquiaris i possiblement també l'allargament de 1822 del cos sud. Va ser saquejada i destruïda per la guerra civil i avui dia no conserva cap element dels eu antic mobiliari litúrgic. | 99|92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51061 | Parament romànic de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parament-romanic-de-sant-genis | <p>ASTARDES, JORDI; VIGUÉ, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. Artestudi. Barcelona. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. vol III. 216. SERRA i ROTÉS, ROSA (1982). Esglesía de Sant Genís de Gavarrós. Invantari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XI | Restaurat i rejuntat el 2008 gràcies als veïns de Gavarrós | <p>L'església de Sant Genís de Gavarrós encara conserva bona part de l'antic aparell romànic, especialment al mur sud, nord i sobretot la capçalera que ja hem comentat que estava formada per un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera i teulada de llosa. Al centre s'hi obre una finestra de doble esqueixada coronada per un arc de doble rosca en pedra tosca i un fris sota la teulada format per dues filades de 'dent de serra'. A la façana sud s'hi obre l'antiga porta d'entrada avui utilitzada per accedir al campanar i substituïda el segle XVIII per a l'existent. Està formada per un arc adovellat de carreuons de pedra picada ben treballada, unida amb argamassa de calç i esplandit intern coronat també per un arc de mig punt adovellat. Conserva restes de les pollegueres i també del marxapeu format per dues lloses de pedra. La fàbrica constructiva és de carreuons de pedra picada, units amb argamassa de calç i disposades en filades més aviat regulars. Damunt de la façana de ponent s'endevina encara la traça del campanar d'espadanya i per sota de la coberta de teules existent el ràfec de la primitiva teulada de lloses.</p> | 08099-163 | Al nucli de Gavarrós damunt de la rectoria i de Cabanes | <p>L'església de Sant Genís de Gavarrós figura documentada amb l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà , mentre que el seu castell ho fa a partir de l'any 1255 com a possessió de la família de Pinós. Consta que a l'any 1280 Galceran de Pinós dona a Jaume Molins el castell d ela roca de gavarret amb la condició que custodiés aquest castell i també la roca. Al llarg del segle XIII el castell figura esmentat entre els diferenst membres que el custodiaven i pel que fa a la parròquia de Sant genís no apareix documentada fins l'any 1288 quant un tal Bernat de Gòsol venia a un tal Ribalt de Bagà tots els beneficis obtinguts de la parroquia de sant genís de Gavarrós. A partir d'aquests moments l'església i la rectoria apareixen cada vegada més sovint en els documents davant la preocupació dels barons de pinós en tenir la zona habitada. El pas de Gavarrós i en conseqüència el castell i el nucli, eren una altre via que permetia accedir a la Cerdanya passant epl coll de Pal, a banda dels passos del pendís i de Coll de Jou. Els senyors que el controlaven hi mostraven certa preocupació L'església de Sant genís va passar a ser una sufragania de Brocà i actualment es manté en bon estat gràcies a la restauaració feta l'any 2008.</p> | 42.2807900,1.9145900 | 410505 | 4681523 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51061-foto-08099-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51061-foto-08099-163-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'origen primitiu d'aquesta església esmentada ja a l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà (983) correspondria amb una fàbrica del segl XI de nau única amb coberta de fusta i absis semicircular que posteriorment als segles XIII es cobrí amb volta de canó de perfil apuntat i reforçada per arcs torals amb coberta de lloses de pedra i als segles, XVII, XVIII i XIX se li anaren afegint cossos i annexos fins a l'actualitat. | 92 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51062 | Comunidor de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-de-sant-genis | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.</p> | XVI-XVIII | Cobert de vegetació i desproveïts de la coberta. | <p>Restes d'un antic comunidor situat a la part posterior del cementiri de Sant Genís molt a prop de l'absis i mirant a la vall. Les restes d'aquesta estructura presenten una planta quadrada d'uns 2 metres x 2 metres amb aparell de carreus de pedra mal treballats i escairats amb les restes de quatre pilars de pedra que haurien suportat una coberta de quatre vessants, avui desapareguda. Esta cobert de runa i vegetació</p> | 08099-164 | Al cementiri de Sant Genís de Gavarrós damunt de la rectoria i Cabanes. | <p>Els comunidors corresponien amb construccions de planta quadrada amb obertures als quatre vents i coberta piramidal. Estaven situats o bé damunt de la coberta de l'església (Vilalleons a Osona), Sant Vicenç de Torelló (Osona), damunt de la capçalera en forma de torre ( Bagà, Berguedà), Sant Martí de Mura (Bages), Fustanyà (Ripollès), o bé en edificis exmpts com és el cas de Gavarrós però que n'hi ha altres exemples a Sant Quirze de Besora (Ripollès), Sant Andreu de Bescanó (Gironès), o Sant Just de Son (Pallars Sobirà). Aquestes construccions conegudes també com a 'reliquiers' tenien la finalitat de comunir les tempestes, beneïr el terme. L'orígen d'aquests elements és medieval amb exemples a Sant benet de Bages però van ploriferar a partir del segle XVIII quant les tempestes i les pedregades van ser molt virulentes. A través del cadastre de Gavarrós datat de 1729 sabem que hi va haver una gran pedregada 'Y dice el testigi saber por hallarse el testigoi el día treinta de junio proximo pasado, en le término de Gavarrós, en cuyo dia a la tarde, vio el testigo que cayó piedra o granizo en tanta abundancia que malbarató enteramente toda la cosecha del referido término' Aquesta tempesat va acabar amb la collita d'aquell any i va arruïnar a molts famílies. Podria ser que arran d'aquest episodi es decidís de construir aquesta estructura per allunyar les tempestes i protegir els habitants del terme.</p> | 42.2810400,1.9155600 | 410585 | 4681550 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51062-foto-08099-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51062-foto-08099-164-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta construcció està molt enrunada i només conserva la seva planta i part d'alguns pilars. Està cobert de vegetació i d'arbres que en dificulten la seva visió. Al municipi de Guardiola es conservaria un element similar al campanar de Sant Llorenç on s'obre quatre grans obertures coincidents amb els quatre punts cardinals | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51063 | Casa de Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-vila | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9 . CLARET, J i ROCA , A (1982). 'Conjunt de Gavarrós'.Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de cultura. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.</p> | XIII o XIV | Completament enderrocat amb la teulada desapareguda i els forjats interns esfondrats, cobert de vegetació. | <p>Ruïnes d'una construcció quadrangular situada a ponent de l'Església de Sant Genís i composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes. Avui dia ha perdut la coberta però segons encara s'endevina sembla ser que estava formada per una teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia on també s'hi obria la porta d'entrada formada per un arc rebaixat amb les dovelles col·locades a 'sardinell'. Damunt seu hi ha l'esvoranc d'una finestra que encara conserva la llinda de fusta. A la paret de ponent hi ha adossat un volum quadrat que correspondria amb el forn de pa i que encara conserva la volta del forn amb les pedres col·locades a 'plec de llibre' i la boca del forn formada per un bloc monolític de pedra picada i muntants també de pedra. La resta de façanes estan completament cegues. L'aparell constructiu de l'edifici és de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars. Le cantonades i els bastiments de les obertures són en pedra picada. L'aparell del volum del forn és de maçoneria més irregular i amb fragments de teula i maó a trenca junt. A la part de llevant s'endevinen algunes empremtes d'algun cos o annex.</p> | 08099-165 | Al nucli de Gavarrós | <p>L'origen de la casa de Vila ens és molt incert ja que no hem pogut accedir a la seva documentació. Pensem que per la seva proximitat amb l'església de Sant Genís de Gavarrós el seu origen seria amb les donacions fetes al monestir de Sant Llorenç entre el 983 i 1031 com una casa situada dins la sagrera i dins el terme de Sant Genís. Amb tot el seu topònim de 'vila' ens faria pensar en la casa o batllia del terme de Gavarrós. Tot i així en el cadastre de Gavarrós de 1729 apareix com a una finca vinculada als Cabanes i posteriorment en els documents de 1756, 1778 i 1780 ens surt referenciada al terme de Sant Genís de Gavarrós</p> | 42.2811000,1.9143900 | 410489 | 4681558 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51063-foto-08099-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51063-foto-08099-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51063-foto-08099-165-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La planta de l'edifici i la seva aparença a 'torre' amb un aparell que recorda les construccions de l'epoca medieval ens permet interpretar l'orígen d'aquest edifici en aquest període. Possiblement correspondria a un mas-torre o mas fortificat proper a l'església de Sant genís i situat dins el perímetre de la seva sagrera. L'aparell recorda també a la part est de la casa de Cabanes i podria datar-se del segle XIII o XIV. Posteriorment se li afegí el volum del forn i els coberts o annexos, avui completament enrunats. Sota de les cases de 'cal serres i de Cal Muntaner' hi ha un prat que en diuen també casa en vila, potser relacionat amb la casa o amb les seves terres. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51064 | Cal Serres i cal Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serres-i-cal-muntaner | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Vol II. P. 332. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.</p> | XVII-XVIII | La casa da cal Serres conserva en alçat la crugia oest ja que la nord ha estat enderrocada. La casa de cal Muntaner ha desaparegut. Els coberts i pallisses de les dues cases encara es mantenen dempeus ja que s'utilitzen com a coberts per al bestiar | <p>Conjunt arquitectònic format per les restes de les masies de Cal Serres i de Cal Muntaner amb les seves respectives eres i pallisses i, situades al costat de la pista que puja al Clot del Forn davant de l'obaga de cal Muntaner. Ambdues cases estan juntes i només les separa un mur de pedra. La primera d'elles o 'Cal Serres' es situa al vessant sud-est de la muntanya en una cota més alta que la de cal 'Muntaner' que és en un nivell més baix formant dues terrasses artificials. A la part més alta hi trobem el cos de les pallisses de planta rectangular amb una orientació nord-sud, i compost per una planta baixa, un primer pis i coberta amb teulada a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates i orientada a sud. Les parets són de maçoneria amb filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç de color vermellós formant filades irregulars. La porta situada a l'alçada del primer pis es compon per una obertura adintellada amb els muntants de pedra. Al seu costat esquera hi ha una finestra amb les mateixes característiques que la porta d'entrada. Al costat sud i aprofitant el desnivell del terreny hi ha les restes de la casa de 'Cal serres'. Segons fotografies antigues aquesta edificació tenia una planta rectangular de dos cossos formats per una planta baixa, un primer pis i golfes amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud formant un notable voladís. Actualment encara es conserva el cos de ponent amb l'alçada originària i part de la coberta amb la barbacana de fusta, mentre que el cos de llevant ha estat enderrocat i només es pot veure a nivell de planta baixa. Malgrat tot sabem que les obertures es distribuïen irregularment per tota la façana tenint un predomini del massís respecte el buit excepte a les darreres plantes on s'hi obrien àmplies eixides de balcons de fusta. La porta encara visible, es situa a la crugia de més a l'oest a sota de l'eixida que ocupa pràcticament la meitat de la façana. L'altre crugia estava separada per un massís pilar de pedra i presentava una distribució més senzilla amb una porta allindada a la planta baixa i una finestra amb els bastiments també de fusta a sota la teulada. L'aparell era de maçoneria més irregular i unides amb un morter molt pobre. Aquesta part actualment ha estat esfondrada. En una cota més baixa i separades per un mur de contenció de pedra hi ha les restes de la casa de 'Cal Muntaner' avui pràcticament desapareguda per fortes esllavissades del terreny natural. De la casa es conserva l'era de batre el gra i la pallissa del fons, de planta rectangular, orientada de nord a sud i composta per una planta baixa, un primer pis amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud i sostinguda per cavalls i llates de fusta. El parament és de maçoneria amb pedres mal treballades i escairades, unides amb argila de calç i col·locades en filades irregulars. Les façanes nord i sud són completament cegues i conserva encara els forjats interns. S'utilitza com a cobert per al bestiar.</p> | 08099-166 | A sota de l'obaga de Cal Muntaner | <p>Resulta difícil conèixer la història d'aquestes cases que ja ens apareixen al cadastre de Brocà de 1729 i en documents posteriors. Cal dir que en els documents de l'arxiu de la vila de Bagà que van ser recollits per Joan serra i Vilaró en la seva obra de les baronies de Pinós i Mataplana trobem la referència d' una noia del mas de 'Serres' o donzella que es va redimir per 20 sous al baró de Bagà el 1291. Altres notícies les trobem a posteriori relacionades amb les compres de pagesos de remença per part del rei i en que esmenten una noia i donzella de Gavarrós per 10 sous. No n'hem trobat més notícies</p> | 42.2810200,1.9063300 | 409824 | 4681557 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51064-foto-08099-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51064-foto-08099-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51064-foto-08099-166-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ambdues construccions presenten un avançat estat de ruïna pel fet d'estar deshabitades i només conserven en bon estat els coberts que encara funcionen com a quadres per al bestiar. Les teules van ser cuites amb l'argila del país ja que tenen un color vermell intens. Una de les teules té el nom del terrissaire ' Joan Solà de Sant Quirze'. Segons la tècnica i aparell constructiu dels seus murs semblen correspondre amb obres del segle XVII i XVIII, sense descartar que tinguin un origen medieval | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51065 | Casa Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-freda | <p>SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Vol II. P. 320. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.</p> | XVI-XVIII | Malgrat que la casa encara està dempeus té alguns esvorancs a la coberta. S'utilitza com a refugi de pastors en cas de mal temps. | <p>Construcció situada a notable alçada a sota dels camps de 'la Marge' al costat dret del torrent de Coll de Pal i per damunt del nucli de Gavarrós S'hi arriba per la pista que puja a plans de Canells. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de dos cossos amb una planta baixa i un primer pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud on s'hi obre la porta d'accés. En quant a la distribució de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una planta baixa organitzada per la porta d'entrada i una finestra al costat esquerra i dues finestres rectangulars al primer pis descentrades respecte les obertures de la planta baixa. L'aparell de la façana és molt uniforme a base de filades de pedra mal treballades i escairades i unides amb argamassa de calç formant filades irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades i els muntants i llinda de la finestra de la planta baixa. La resta d'obertures són amb llinda de fusta. Cal destacar la presència de tres pedres de mida quadrangular a l'oest de la finestra de la planta baixa i també d'un sobreeixidor format per una llosa de pedra amb un canaló al centre i relacionats amb la pica aiguamans del seu interior. Damunt la porta d'entrada s'endevina la data de 1681. La resta de façanes són completament cegues amb el mateix aparell constructiu que la façana principal. Al costat de ponent hi ha adossat un volum quadrangular construït amb aparell de maçoneria que correspon al forn de pa. L'interior de la planta baixa està dividit en dues crugies separades per un mur mitger i en el que s'hi obre la porta de comunicació coronada per una llinda de fusta. Una de les cambres correspon amb la cuina i sala d'estar amb la pica encastada al mur sud formant una fornícula amb sengles prestatges. Al mur oest hi ha la campana de la llar de foc de mida rectangular i amb el paviment de lloses adossat a la paret del fons on s'obre la boca del forn de pa. Està composta per dues pedres ben treballades i escairades que fan la funció de sostenir-ne dues més col·locades de cantó formant una obertura apuntada. La volta del forn és també de pedres de mida petita, unides amb argamassa de calç i col·locades de cantó amb la tècnica de 'plec de llibre'. Encara hi ha restes del banc. Escó i de part del mobiliari. Una escala adossada al mur mitger comunica amb la planta segona, distribuïda també en dues crugies i amb els paviments de fusta. S'hi observen encara algunes divisions internes fetes amb aparell de tàpia i maó cuit. Està en mal estat. Al costat de llevant hi ha una esplanada amb restes de les antigues quadres i pallisses.</p> | 08099-167 | Al lloc de Casa Freda | <p>Desconeixem la història d'aquesta casa que ens apareix referenciada al cadastre de Gavarrós de 1729 i també en documents posteriors. Pensem que el camí que hi passa substitueix l'antic camí ramader que pujava a Coll de Pal pel port de Gavarrós. Aquest port és molt esmentat per temes relacionats amb les pastures. Així Serra i Vilaró troba un esment del 1308 sobre un establiment dels homes de Pardinella i Gavarrós per pasturar les terres que van des dels dos llocs esmentats fins ' al camí que passa pel coll de Guardiola i va fins el torrent del forn i des del torrent del Forn puja al coll de Rubiol i puja fins a Dez Puig i al mateix coll dez Puig i fins de les roques de Canals i des de l'última roca de Canals a la serra d'Alba Terra fins el coll de Comafranch i fins la Coma Llansada i fins la Font Freda i cap de la Congesta'. Aquests límits abraçareien tota la zona de damunt de Gavarrós fins als cims de les muntanyes. Els límits marcats coincideixen i abracen la casa freda malgrat que aquesta no surti per enlloc. El seu topònim podria anar relacionat amb l'alçada que es troba a més de 1400 m.</p> | 42.2858400,1.9141300 | 410474 | 4682084 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51065-foto-08099-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51065-foto-08099-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51065-foto-08099-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere cascante i Torrella | La casa presenta un aparell molt unitàri, fet que ens permet suposar que va ser construïda en una única fase cap el 1600 segons es pot identificar damunt de la llinda de la porta i també per la tècnica constructiva. El topònim de 'casa freda' li vé per ser la casa de Gavarrós situada a més altitud (1555 mts.) Els coberts van despaarèixer per un allau que hi va haver als anys '50. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51066 | La Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta-2 | <p>SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Vol II. P.292 i 320. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.</p> | XVI-XVIII | La casa està en bon estat perquè s'utilitza com a refugi de pastors. El cobert i la pallissa tenen la coberta mig esfondrada i amb algunes jàsseres caigudes. L'era està coberta de vegetació. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de 'la creueta', l'era de batre el gra i les pallisses situades a sota del 'pla del Testarro' i damunt del camp del vilar en el vessant sud-oest de la muntanya. La casa pròpiament dita es situa a llevant. Està formada per una planta rectangular de dos cossos amb una única planta baixa i coberta a dues vessants. El carener és perpendicular a la façana principal que s'orienta a sud. La porta d'entrada es troba a l'est mirant a l'era de batre el gra i al seu costat hi ha una petita finestra. L'aparell és de maçoneria amb pedres mal treballades i escairades i unides amb argamassa de calç, disposades en filades irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades i muntants de les obertures. L'interior s'utilitza com a refugi de pastors. No hi ha cap element de rellevància. Davant de la casa hi ha l'era de batre el gra amb un planta rectangular i sostinguda per murs de contenció. Al costat dret i mirant a sud hi ha un cos rectangular orientat d'est a oest i format per un pis i sota teulada amb una àmplia eixida a la façana partida per un pilar de maçoneria que alhora sosté la coberta. Aquesta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i sostinguda per bigues amb els caps treballats amb motius simples. Està dividida en dues plantes mitjançant forjats de fusta. Està en avançat estat de ruïna malgrat s'usi com a cobert per al bestiar</p> | 08099-168 | Al lloc de la Creueta a sota del pla del Testarro | <p>Desconeixem l'origen d'aquest mas que com hem comentat a l'apartat de observacions correspon al típic mas que Serra i Vilaró descriu i que podria correspondre a l'edat mitjana. Possiblement aquesta casa situada a cavall dels nuclis de Gavarrós i Pardinella abraçava tota l'àrea que els cònsols de Bagà delimitaren com a pastura de bestiar en un document de 1308. Posteriorment i en el cadastre de Gavarrós de 1729 ens apareix com a masoveria de Cabanes i en documents posteriors s'hi continua fent esment com a casa censada (AMG 1878 i 1881).</p> | 42.2797900,1.9256200 | 411413 | 4681401 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51066-foto-08099-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51066-foto-08099-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51066-foto-08099-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere cascante i Torrella | La tipologia i distribució de la casa coincideix amb les descripcions que Serra i Vuilaró ens fa dels masos de la Baronia de Pinós el segle XIV. Segons Serra 'L'alberg d'un mas no diferiria gaire de qualsevol de les pobres masoveries que hom pot visitar actualment per aquelles muntanyes, Rebost per exemple. Un mas important tindria un alberg, la planta del qual midaria uns vuit metres en quadre, amb baixos i pis sota teulada. La planta baixa dividida en quatre parts: la primera, l'entrada, amb les eines de conreu i els guarniments de les atzembles i bestiar; davant la porta, una escala de fusta que conduïa al pis superior; al costat de l'entrada, l'estable; davant de la porta d'entrada la cuina amb llar i fogons fets de pedretes; al costat de la cuina el rebost i el celler. El pis superior estava també dividit en quatre quartos; tres dels quals servien per dormir i l'altre per al graner'. Al costat de l'alberg hi havia una casa petita pel forn i una altre pels porcs i una molt gran per al bestiar. Aquesta era gran de perímetre però de parets baixes amb una part coberta de faisó per a les cases i l'altre amb rames' Ja veiem que aquesta descripció coincideix molt amb la majoria de les cases de Gavarrós a banda de la creueta. Masaners, Casa Freda, la casetaserien altres exemples a citar | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51067 | Creu de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-coma | <p>Informació facilitada per Pere Berenguer i Cuyas</p> | XVII-XVIII | Ben conservada. És un lloc estimat pels habitants de Gavarrós. | <p>Creu de forja sitada en una roca que queda a la vista de la casa de Cabanes i també del comunidor i el cementiri de Sant Genís de Gavarrós a la banda est a sota uns plans de Cabanes i al costat del corriol de la Creueta. Es tracta d'una creu llatina de ferro forjat molt simple i amb els braços acabats en punta damunt d'una roca. Sembla que aquesta creu és d'època moderna</p> | 08099-169 | A l'est del nucli de Gavarrós | <p>De la creu en procedeix una llegenda que en marca el seu orígen. Segons diuen els habitants de Gavarrós hi havia un pastor que cada dia reposava a sota la roca on s'alça la creu després de deixar els remats als propers prats de Cabanes, del Testarro i de Casa Freda. La llegenda diu que hi passava llargues estones on hi feia grans migdiades. Un bon dia Déu el va castigar per no encuidar-se prou del bestiar provocant una esllavissada que acabà amb la seva vida. Des d'aquell dia els pastors de la muntanya de Gavarrós el van recordar i damunt d'aquesta roca hi van alçar la creu de la Coma.</p> | 42.2806900,1.9202200 | 410969 | 4681506 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51067-foto-08099-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51067-foto-08099-169-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La creu està realitzada en ferro forjat amb els dos braços units per la tècnica de l'enclavillat. | 94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51068 | La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-0 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, m (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 80 i 206. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol II p. 321, AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XI-XVIIII | Completament arruïnada, coberta de vegetació i amb la majoria de les parets enderrocades. | <p>Les ruïnes de la casa de la Coma es situen a la riba dreta del torrent de la Coma en una zona de planells sota el solà de Sant Marc. Es tracta de les ruïnes de la casa, l'era i els coberts que hi havia annexos. La casa, encara que sigui completament arruïnada, en podem endevinar la seva antiga planta de forma rectangular , de tres cossos i orientada a sud-est. Segons un quadre de Joan Arocas conservat a la casa dels seus familiars a Guardiola de Berguedà, sabem com era la casa. Estava composta per una planta baixa, un primer pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que donava a la banda sud on hi havia l'era. Segons el quadre hi havia un predomini del massís respecte el buit en quant a la distribució de les obertures. A la planta baixa hi havia un porxo coronat per una llinda de fusta que donava entrada al vestíbul i també una porta que comunicava amb les corts. La meitat est de la planta primera i sota coberta estaven ocupades per àmplies eixides amb balcons de fusta que ocupaven la meitat de la façana i sostingudes per pilars de pedra. Al costat oposat hi havia obertures de reduïdes dimensions. D'aquesta façana avui dia només es conserva la part més baixa amb aparell de pedra mal treballada, unida amb argamassa de calç i disposades en filades més aviat irregulars. A les façanes laterals hi havia un predomini del massís respecte el buit, especialment a la cara nord i oest on hi havia el volum del forn de pa, encara avui conservat i amb aparell també de maçoneria. L'interior de la planta baixa estava ocupat per quadres i estables i altres dependències agràries. Cal destacar que una d'aquestes cambres encara es conserva avui dia amb coberta de volta de canó de tipus 'encofrat' amb les marques dels taulons encara marcades i amb l'accés format per una porta en arc de mig punt. En un costat hi havia l'escala de pedra que permetia l'accés a la planta principal, avui pràcticament desapareguda. En aquesta planta s'hi situava la sala i la cuina amb el forn de pa, avui desaparegut, llevat d'algunes llindes de fusta. Fora de l'àmbit de la casa s'hi adossava tot un volum rectangular orientat de nord a sud i format per una planta baixa, un primer pis i una coberta de teula ceràmica damunt de bigues de fusta. Aquest cos era més baix que l'edifici de la casa principal amb la façana mirant a migdia i composta per grans eixides de fusta sostingudes per pilars de pedra. Tot el conjunt restava tancat per un mur de pedra que delimitava l'espai de l'era i al que s'hi accedia per una portalada oberta a la cara nord sostinguda per blocs de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç. Aquesta portalada encara conserva els muntants amb restes dels encaixos de les pollegueres i del marxapeu. A migdia hi havia la bassa i el safareig avui cobert de vegetació.</p> | 08099-170 | Al lloc de la Coma a sota del solà de Sant Marc | <p>L'origen d'aquest lloc és molt remot, ja que ens apareix esmentat en l'acta de consagració de Sant Llorenç el 983 i també en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 (doc 71). En efecte aquests documents ens parlen d'un alou situat al lloc de 'Ratons de Gavarret'. Aquest alou de difícil identificació, Jordi Bolòs el situa a la zona de la Coma segons les afrontacions. '.Est ipsum alodem suprascriptum in Comitatu Cerdaniense, in valle Brucranense,in locum que vocant Ratons. Et afontat ipsum alodem de I paret in ipsa serra Ratonos, et de alia in ipsa Terreros, et de III in vinea de Sanctia vel suos eres, et in IIII in torrento vel ad ipsa reviria' Aquest lloc es podria indentificar amb la Coma atès que la 'Terreros' seria la bassa de Tarnes, la serra ratons podria ser la serra de Sant Marc i el torrent es referiria al torrent de la Coma, afluent del Gavarrós. Val a dir que la vall de Gavarrós té altres afrontacions i com veurem en altres fitxes de Masaners, Pardinella i Saborell i altres rius que no són el torrent de la Coma, cosa que ens permet afirmar que correspon amb aquesta vall. Posteriorment i ja en documents relacionats amb la vila de Bagà, la casa de la Coma i la seva vall ens apareixen nombrats en documents que fan referència a les pastures el 1357 i en que s dubta si els homes de Brocà i els de Gavarrós tenien el dret d'empriu per pasturar el seu bestiar en els terrenys dels uns i dels altres' que els homes de Gavarrós poguessin pasturar i fer jagudes en temps en la parròquia de Brocà dintre dels límits següents In Loco Plan Russola,et loco vocato cap de Canal de Hubert, et in loco vocato Les Travesses sots Fons gracies, et in loco vocato Cao de Canal de Libert, et in loco vocat sots Roca Negra et in loco vovato Solà de Sant March in solo est in capite de les Comes de Castell et in loco Sti Marchi '. Les afrontacions abracen tota la zona de Sant Marc des del cap de la collada grossa amb la canal mala, la bassa de tarnes, la roca negra (roca llaurada), Font gracies i Cercuneda, Sant Marc i la vall de la Coma i pla de sant Marc. El pla de 'Russola'podria correspondre amb el pla de l'Arca. No n'hem trobat més referències a aquest lloc que degué continuar a l llarg de la baixa edat mitjana i era moderna, ja que al cadastre de Brocà datat de 1756 se n'hi fa esment amb la qual cosa interpretem que la casa degué sobreviure la pesta negra i al segle XVIII en els documents que hem pogut consultar s'hi continua fent-ne esment (1856).</p> | 42.2680300,1.9094500 | 410063 | 4680112 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51068-foto-08099-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51068-foto-08099-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51068-foto-08099-170-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mlagrat que el conjunt estigui en un avançat estat de ruïna i abandonament a partir de les fotografies conservades sabem que presentava l'estructura d'una masia clàssica de tres cossos amb diversos afegits i annexos posteriors fruit d'algunes reformes i dels que encara avui hi ha algunes cantonades marcades amb la data de 1794 i 1798 coincidint amb les reformes del segle XVIII. Amb tot el cos originari deuria ser una casa molt més petita de planta rectangular i amb dues plantes amb un aparell de carreus de pedra més ben treballats que la resta. Avui dia resulta difícil establir una hipòtesi de la seva evolució. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51069 | Pla de l'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-larca | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol II p. 321, AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XVI | Integrades com a restes arqueològiques visibles a l'interior de la moderna casa del Pla. | <p>Restes arqueològiques de l'antiga casa del 'pla del Arca' situades a l'interior de la moderna edificació. Es tracta d'un seguit de murs orientats de nord a sud i d'estat a oest que han estat integrats com a restes arqueològiques visibles al menjador de la casa amb un sistema de passarel·les de fusta i vidre. Es tracta de dos murs de 2'5 metres d'alçada construïdes amb aparell de maçoneria de carreus de pedra picada, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars. Aquests murs tenen una amplada d'uns 100 m i corresponen amb les restes d'una antiga construcció</p> | 08099-171 | Al pla de l'Arca | <p>El lloc no ens apareix esmentat ni en l'acta de consagració de Sant Llorenç ni en la dotació de Sant Miquel. Per contra si que ens apareix en el document de 1357 de l'arxiu de Bagà i referent al dret de parceria dels homes de Brocà i de Gavarrós esmentant un seguit de límits. 'Que els homes de Gavarrós poguessin pasturar i fer jagudes en temps en la parròquia de Brocà dintre dels límits següents In Loco Plan Russola,et loco vocato cap de Canal de Hubert, et in loco vocato Les Travesses'. El pla de Russola es podria referir al pla del Arca, ja que tal i com hem comentat en la fitxa 170 es marquen uns límits que abracen la cara sud i la cara nord de la muntanya de Sant Marc. Posteriorment la casa del pla del arca ens apareix esmentada al cadastre de Gavarrós del 1756 i altres documents més tardans com ara el full solt on hi ha una enumeració de les cases de Brocà i Gavarrós i citant el pla del arca damunt de la Coma</p> | 42.2721000,1.9045000 | 409660 | 4680569 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51069-foto-08099-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51069-foto-08099-171-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'estructures de dificil identificació i de dificil cronologia tot i que suposem que serien de mitjans del segle XVI o principi del segle XVII. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51070 | Pla de l'Arca Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-larca-vell | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol II p. 321, AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XVI-XX | Casa que conserva la seva estructura originària tot i que ha estat molt modificada pels moderns usos i utilitzacions. | <p>L'antiga casa del 'pla del arca vell' es situen uns 200 metres a sota de la casa de Pla del Arca nou mirant a sud i darrere de la muntanya de Sant Marc i de la collada Grossa. Es tracta d'una senzilla construcció de planta rectangular de dues crugies i formada per una planta baixa, un primer pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a sud. La porta d'entrada es situa a la façana de llevant. De la vella construcció només es conserva la planta baixa i part del primer pis ja que han estat embegudes per una moderna construcció. De la planta baixa cal destacar-ne les dues arcades de mig punt construïdes amb dovelles mal desbastades i picades i unides amb argamassa de calç. Al damunt seu s'obre una balconera moderna amb un balcó de baranes de ferro sostingut per bigues de ciment i revoltó ceràmic. L'aparell és de carreus de pedra mal treballats, col·locats en filades irregulars unides amb argamassa de calç. Únicament són en pedra més ben picada les cantonades. La resta de façanes han estat arrebossades en ciment i n'és molt difícil observar-ne el seu aparell constructiu. No hem pogut accedir al seu interior.</p> | 08099-172 | Darrere de Sant Marc, al pla homònim i sota la collada Grossa. | <p>El lloc no ens apareix esmentat ni en l'acta de consagració de Sant Llorenç ni en la dotació de Sant Miquel. Per contra si que ens apareix en el document de 1357 de l'arxiu de Bagà i referent al dret de parceria dels homes de Brocà i de Gavarrós esmentant un seguit de límits. 'Que els homes de Gavarrós poguessin pasturar i fer jagudes en temps en la parròquia de Brocà dintre dels límits següents In Loco Plan Russola,et loco vocato cap de Canal de Hubert, et in loco vocato Les Travesses'. El pla de Russola es podria referir al pla del Arca, ja que tal i com hem comentat en la fitxa 170 es marquen uns límits que abracen la cara sud i la cara nord de la muntanya de Sant Marc. Posteriorment la casa del pla del arca ens apareix esmentada al cadastre de Gavarrós del 1756 i altres documents més tardans com ara el full solt on hi ha una enumeració de les cases de Brocà i Gavarrós i citant el pla del arca damunt de la Coma</p> | 42.2717200,1.9036300 | 409588 | 4680528 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51070-foto-08099-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51070-foto-08099-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51070-foto-08099-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una construcció que ha estat molt reformada ja que ha estat embeguda per construccions més modernes i només es conserva part de la façana i de la planta baixa. Corresponia amb construcció molt senzilla de planta rectangular i formada per una planta baixa i un primer pis. La casa està habitada i s'empra com a explotació ramadera. Consta la llegenda que el topònim de 'pla de l'arca' deriva del camí de retorn dels bons homes o albigesos que després de la caiguda de Montsegur el 1244 buscaven un lloc de refugi aïllat enmig de les muntanyes i al costat d'un antic camí ramader. El terme 'arca' vindria de l'arca que enterraren per amagar els seus antics documents. Aquesta llegenda o història no n'hem trobat cap referència escrita que en parli tot i que podria molt ben ser tenint en compte que la vall de Bagà i del Bastareny, Gósol, Josa i Berga foren lloc de refugi dels bons homes i en tenim notícies a través dels documents de la baronia de Pinós i també pels judicis inquisitorials. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51071 | Mas del Clot del Saborell a Coll del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-clot-del-saborell-a-coll-del-vent | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 80 i 192. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II p. 321 i vol III. P. 106, AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XII-XVII | Les ruïnes estan cobertes de vegetació i també del runam produït per l'enderroc dels seus murs. | <p>Restes d'un mas d'origen medieval situat en uns planells sota del 'Coll del vent', al costat de la font homònima i davant la vall de Gavarrós al costat del G.R.4. Les restes estan cobertes de vegetació i estan orientades a sud-est aprofitant un terrassament del terreny. Presenta una planta més aviat quadrangular i amb una divisió interna. La porta es situa a la banda sud i només conserva la part baixa. L'aparell de les seves parets és de filades de pedra irregulars, unides amb argamassa de calç i en sec amb algun fragment de taula i maó. Té les cantonades de pedra picada i cal destacar que l'angle sud-oest té un parament molt més acurat de carreus ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades horitzontals. El pany nord i oest tenen una major alçada per estar situats a prop del marge. Per la cara interna conserva alguns forats de bastida. Els murs tenen una amplada de 60 cm. Fora i als voltants d'aquesta estructura s'endevinen altres restes que arriben fins a la font.</p> | 08099-173 | A sota del Coll del Vent | <p>L'origen d'aquest mas malgrat que es conegui posteriorment amb el nom de 'coll del vent' l'hauríem de situar en època medieval. De fet i en les diverses donacions que es fan al monestir de Sant Llorenç el 983 hi apareix un alou que Argemir i la seva muller Teodèsen donen al monestir amb unes terres, una vinya i una casa a Saborell.(doc. 34) 'in apendico de villa Gavarreto in loco vocitato Saborel. Et afrontat ipsa hec omnia de I parte in Pal vel in villa Seca, de II vel de III in ipsa aquo qui discurrit in Rivo torto, de III vero in Paier vel in Macana'. Les afrontacions ens coincideixen. De fet hi ha el Riutort, la casa de Masaners que apareixerà en un altre document i les terres de Vilaseca que són a la part oriental de la vall i que abraçarien des del la Pobla de Lillet (lloc de Meranges) fins al castell de la Roca de Gavarret. Queda per situar la zona del pal que podria correspondre al Coll del Pal de Bagà però aquesta afrontació se'ns escapa dels límits de l'alou amb la qual cosa ho posem en dubte i podria ser un altre port. El lloc el tornem a trobar referenciat en temps de l'abat Guillem del monestir de Sant Llorenç el 1108 quant parla de l'establiment de l'alou de Sobolell. Aquesta La casa ens surt esmentada a l'era moderna amb el nom de 'coll del vent' a partir de 1756 i documents posteriors. Es degué abandonar a principi del segle XX</p> | 42.2752300,1.9129700 | 410363 | 4680907 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51071-foto-08099-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51071-foto-08099-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51071-foto-08099-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malgrat que la tècnica constructiva dels seus murs i la fàbrica del seu aparell ens recordi en un construcció de l'època moderna, si que podem afirmar que alguns panys de paret (les primeres filades) i l'angle sud-oest que ens recorden amb un aparell medieval de carreuons de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç. Aquest ens concorda ja que malgrat que el mas es conegui amb 'el coll del vent' per la seva proximitat, també es tà damunt d'uns plans i del clot del Saborell. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51072 | Poblat de la Roca Gavarret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-la-roca-gavarret | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 78 i 189. CATALÀ i ROCA, PERE (1997). 'El Berguedà' Els castells catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana.</p> | XII-XIII | Perdut enmig del bosc i completament cobert de vegetació. | <p>Restes d'un poblat situat al vessant sud de la Roca on s'alça el castell de la Roca Gavarret i situat dins el seu recinte fortificat. Les restes medievals estan situades mirant al riu de Gavarrós entre els dos turons on hi trobem les restes del castell. Per una banda el turó on hi ha les restes de la 'sala' i situat al nord mirant al coll de Trevanoses i de l'altre la 'roca dels moros' on hi ha la cisterna i el clos sobirà. Entre les dues torres hi ha una falla natural que continua pel solà de Sant Marc i el coll de Montdern amb els llocs de la Rabassa i la Rabasseta. El poblat es disposa en terrasses artificials que van descendint al riu de Gavarrós. Arreu s'endevinen les restes dels antics habitatges formats per estructures rectangulars amb una o dues habitacions separades per murs de pedra d'uns 60 centímetres d'ample i formats per blocs irregulars, units amb argila de calç i pedres. S'identifiquen un nombre important d'habitatges dins un clos emmurallat i també una zona de diverses feixes de les vinyes i camps de conreu.</p> | 08099-174 | Dins el recinte del castell de Gavarrós | <p>La història del castell de la roca de Gavarraet malgrat que la seva importància sigui en temps de les baronies de Pinós, pensem que el lloc ja existiria d'abans. De fet i en els documents de Sant Llorenç quant s'esmenten les donacions fetes per Argemir i la seva esposa Teodosen (doc. 28) al monestir parlen d'unes terres, una vinya i una casa a 'Querols' dins la vall de Gavarrós ' i a 'Vila Seca'.'ipsas terras qui sunt ad ipsos Keirolos: afrontat ipsa I terra in rio qui discurrit de Saugo, et de alia in terra Placiano, et de III parte in terra Hodesindo. Et ipsa alia pecia terra afrontat de I parte in terra Betarane, et de ali in rio, et de III in terra de domum Sancti Genesi, et de III in terra de me ipso donatore. Et ipsa vinea qui est in Villa seca, in ipso torrente, afrontat de I parte in vinea Gidemare et de alia in roca'. La citació de la roca podria correspondre de ban segur al lloc on hi ha el castell. El terme del castell i del vinyet es va crear el 1255 ' Galceran de Pinós va instituir en el vinyet de Gavarrós i de la-Roca i sos termes manant que ningú ni el seu bestiar entrés en la vinya d'altri sense permís ni a l'hivern ni a l'estiu' Aquest document parla del vinyet juntament amb la Roca que es situaria a la depressió de sota el vilatge fins al torrent de Gavarrós. Segons Serra i Vilaró posseïa terres a Gavarrós R. De Biure on nomenà un batlle que havia de residir a la 'sala de la Roca'. Aquest topònim ens dona una clara idea que correspondrien amb les restes de la 'domus' localitzades al turó més proper al coll de Trevanoses. La fortalesa de la Roca va ser donada el 1280 a un tal Jaume Molins 'Rocham fortitudem Roche de Gavarret' perque en custodiés la fortalesa i se li va obligar a residir-hi nit i dia i tenir-hi un home i una dona perquè el guardessin i el defensessin i a canvi en percebrien els rèdits. El mateix 1288 Galceran de Pinós i la seva esposa Berenguera donaren el castell al seu batlle R. De Ginebret, 'castrum nostrum sivem Rocham de Gavarreto' per tal que el custodiés. Novament el 1291 se li torna a fer lliurament de la batllia per dos anys més. El 1295 la fortalesa coneguda com a 'rupe sive forcia' va ser lliurada al procurador de les baronies R. De Vallespirans que l'arrendà per un any juntament amb la parròquia de Sant Genís i nomenà R. De Ginebret guardià del castell. El 1347 Galceran de Pinós imposa algunes multes als habitants del castell per no haver volgut fer-hi guardià ' qüestió posada davant lo noble en P. Galceran de Pinós que molts eren dins lo terme del castell de Gavarret que no volia fer guaita. El dit noble vol e diu e mana que tot hom qui tinga foch o tinga sa cabalia per si matex e haya muller, faça guayta qui privilegi ho franquea no'h aye e encara faá tota altra servitut qye toch a la comunitat'. A més tenim una afrontació molt clara 'Item vol i mana lo dit senyor que pus tot lo poble conex que la carrera de Perdinella sia mester e ncessaria a tuyt comunament que sia presa e adobada e si prenen res de negú que sia satisfeyt a conexensa de prohomens del dit castell'. Aquesta afrontació de la carrera de Paredinella és de facil interpretació ja que el castell domina l'antic camí que anava pel coll de les Trevanoses cap a la vila de Pardinella homònima. La carrera era el tram de camí que quedava separat de la zona de camps i vinyes per murs de pedra seca. Segons un fogatjament de 1381 al castell de Gaverret hi havia onze focs (onze cases o llars). Els senyors de Pinós sempre mostraran interès en aquest castell per estar situat en un lloc molt estratègic de la vall de Gavarrós, vall de Brocà Coll de Pal, Pardinella i estar en mig d'importants camins d'accés a les pastures de la zona d'Erols i Pardinella. A mitjans del segle XIV i XV les notícies són tant escadusseres fins que arriben a desaparèixer. Entenem que aquest lloc queda abandonat ja que no apareix esmentat a l'època moderna en cap moment.</p> | 42.2688900,1.9273200 | 411538 | 4680188 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51072-foto-08099-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51072-foto-08099-174-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest poblat situat disn els murs del castell de la Roca de Gavarrós va tenir una certa importància en temps de les baronies de Pinós. La seva disposició ens recorda al poblat de les llenes, al jaciment del vilar o al poblat de Millares. És d'orígen alt medieval | 85 | 1754 | 1.4 | 1782 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 51073 | Casa de Pardinella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pardinella | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186, 203. CATALÀ i ROCA, PERE (1997). 'El Berguedà' Els castells catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9. CLARET, J; ROCA, A (1982) 'Casa pardinella'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana.Vol I p-84, 85 i 188, Vol II. P. 320 i352. Vol III. P.96, 102 i 106. Documentació facilitada per la família Guixé. ARCHIVO DE PROTOCOLOS DE BARCELONA. 'còpia auténtica de la escritura de transacción y concordia, atorgada por el Excmo Sr. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de la Baronia de Pinós y Mataplana y Don José Pujol y Pardinella y otros poseedores de heredades en el t´rmino de Gavarrós de dicha Baronia, ante el que fue notario de esta ciudad, DON JOSE BUENAVENTURA FONTANA, en 28 de Marzo de 1753'</p> | XIV-XIX | La casa és habitada i recentment se n'han refet les cobertes frenant.ne el procés de degradació. | <p>Important conjunt arquitectònic format per la masia de Pardinella amb els seus interiors, la capella de Sant Josep,les quadres i pallisses tancats darrere una era i orientades a migdia mirant cap el riu de Pardinella i situats al costat del camí ral que del castell de la Roca de Gavarret es dirigia a Erols i Rus. La casa principal es situa a l'extrem est del conjunt arquitectònic. Es tracta d'una masia de tipus 'clàssic' de tres cossos composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana orientada a migdia on també s'hi obre la porta d'entrada. Hi ha un predomini del buit respecte el massís. A la planta baixa s'obren dues arcades de mig punt de pedra tosca, unides amb argamassa de calç i separades per un pilar també de pedra tosca que dona pas a un porxo. A llevant hi ha una finestra adintellada, avui cegada i damunt de l'arc més occidental hi ha una eixida o solana composta per dos arcs rebaixats de maó cuit i descentrada respecte el pinyó del carener que està resolt amb dues filades de teula girada i maó pla. A banda i banda hi ha una finestra i una balconera també allindades. A nivell de golfa hi ha dues finestres més; una d'elles en posició axial. En quant a l'aparell constructiu hi ha una diversitat de paraments degut a les diferents reformes realitzades. S'endevina un cos central que abraçaria les dues arcades de la planta baixa i part de la planta primera amb aparell de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç amb restes del revestiment extern format per un enlluït de color blanquinós. Annex al cos principal hi ha dues ales amb un aparell més irregular de maçoneria i filades de pedra i maons a trencajunts. La façana que mira a llevant té una disposició de 4 finestres allindades al primer pis i tres finestres més petites a les golfes La façana de tramuntana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb restes d'algunes arcades tapiades a la banda est coincidint amb l'annexió de la capella de Sant Josep de Pardinella i també d'un cos rectangular a ponent cobert amb teulada a un únic vessant. Hi ha diferents obertures distribuïdes irregularment en els diferents pisos. L'aparell constructiu també és molt variat amb una part central formada per carreus be treballats i escairats units amb argamassa de calç i formant filades regulars amb les cantonades ben treballades i uns afegits amb aparell més irregular i de fàbrica de maçoneria. La façana oest i construïda amb una fàbrica molt irregular hi té obertes 3 finestres i una porta amb bastiments i llinda de maó cuit. La porta d'entrada que es situa darrere de les arcades de la planta baixa està formada per una obertura en arc rebaixat d'un sol bloc monolític i sostingut per dos permòdols bisellats amb els muntants de pedra rogenca. Està flanquejada per dues finestres de factura tardana. Darrere la casa i accessible mitjançant un passadís obert al fons de la sala hi ha la capella de Sant Josep de Pardinella. A l'oest hi trobem l'era que esta sostinguda per murs de contenció i voltes a la planta baixa ja que està edificada aprofitant el desnivell del terreny. Està tancada a l'oest i al nord per l'edifici de les pallisses, els graners i les quadres. Tot el conjunt està tancat darrere un baluard de pedra que uneix el cos de les pallisses i de la casa a través d'una mena de carrer empedrat denominat callissot. Aquest callissot constitueix l'entrada principal de la finca on hi ha obert el portal d'entrada construït en arc rebaixat damunt de dos permòdols i muntants de fusta. Altres construccions es situen a la banda sud de la casa i també a la part nord. Es tracta d'un important conjunt arquitectònic.</p> | 08099-175 | Al lloc de Pardinella dins el terme de Gavarrós | <p>Intentar establir una seqüència evolutiva d'aquest important edifici és una tasca realment complicada degut a la gran quantitat de reformes que s'hi ha portat a terme. Interpretem que en un origen aquest edifici daria de mitjans del segle XIV i XV i constaria d'una estructura quadrangular de planta baixa i pis amb un aparell regular de carreus de pedra, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars. L'accés es situaria a migdia amb una porta adintellada en bloc monolític formant un arc rebaixat i sostingut per dues mènsules de pedra. Desconeixem l'existència d'altres obertures ja que la casa ha estat profundament transformada al llarg del temps. Sembla ser que a mitjans del segle XVII es va afegir a migdia un annex format per dues arcades a la planta baixa i dues eixides al primer i segon pis amb balconades de fusta i pilars de maçoneria, seguint els esquemes clàssics de l'arquitectura de muntanya. D'aquest moment en seria el cobriment amb voltes de canó de tipus encofrat. La gran reforma es va produir al segle XVIII quan la masia es converteix en una masia del tipus 'clàssic' annexionant un cos a llevant amb arcades a la planta baixa i un altre a ponent. Sembla ser que la majoria de reformes són d'aquesta època que coincideixen amb la construcció de la capella de Sant Josep. Al segle XIX es van produir modificacions en les obertures de la façana principal i també a les eixides en maó cuit.</p> | 42.2772000,1.9409200 | 412671 | 4681097 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51073-foto-08099-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51073-foto-08099-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51073-foto-08099-175-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Intentar establir una seqüència evolutiva d'aquest important edifici és una tasca realment complicada degut a la gran quantitat de reformes que s'hi han portat a terme. Interpretem que en un origen aquest edifici daria de mitjans del segle XIV i XV i constaria d'una estructura quadrangular de planta baixa i pis amb un aparell regular de carreus de pedra, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars. L'accés es situaria a migdia amb una porta adintellada en bloc monolític formant un arc rebaixat i sostingut per dues mènsules de pedra. Desconeixem l'existència d'altres obertures ja que la casa ha estat profundament transformada al llarg del temps. Sembla ser que a mitjans del segle XVII es va afegir a migdia un annex format per dues arcades a la planta baixa i dues eixides al primer i segon pis amb balconades de fusta i pilars de maçoneria, seguint els esquemes clàssics de l'arquitectura de muntanya. D'aquest moment en seria el cobriment amb voltes de canó de tipus encofrat. La gran reforma es va produir al segle XVIII quan la masia es converteix en una masia del tipus 'clàssic' annexionant un cos a llevant amb arcades a la planta baixa i un altre a ponent. Sembla ser que la majoria de reformes són d'aquesta època que coincideixen amb la construcció de la capella de Sant Josep. Al segle XIX es van produir modificacions en les obertures de la façana principal i també a les eixides en maó cuit. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51074 | Elements arquitectònics de la casa de Pardinella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-de-la-casa-de-pardinella | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186, 203. CATALÀ i ROCA, PERE (1997). 'El Berguedà' Els castells catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9. CLARET, J; ROCA, A (1982) 'Casa Pardinella'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.Vol I p-84, 85 i 188, Vol II. P. 320 i352. Vol III. P.96, 102 i 106. Documentació facilitada per la família Guixé. ARCHIVO DE PROTOCOLOS DE BARCELONA. 'còpia auténtica de la escritura de transacción y concordia, atorgada por el Excmo Sr. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de la Baronia de Pinós y Mataplana y Don José Pujol y Pardinella y otros poseedores de heredades en el t´rmino de Gavarrós de dicha Baronia, ante el que fue notario de esta ciudad, DON JOSE BUENAVENTURA FONTANA, en 28 de Marzo de 1753'</p> | XVI-XIX | Conservats i protegits a l'interior de la casa de Pardinella. Alguns dels mobles es guarden a les golfes i altres encara s'exposen a la sala principal | <p>L'interior de la casa de Pardinella conté elements de notable valor que hem pensat enumerar-los en una fitxa a part. Entre aquests elements cal destacar-ne la porta d'entrada que ha estat ja esmentada a la fitxa anterior amb el porxo que la protegeix format per dues arcades de mig punt de pedra tosca i una interior que la reforça. També s'ha de fer referència a les voltes de canó de tipus encofrat que cobreixen les tres naus o cossos de la planta baixa i de les que la situada a llevant està construïda amb les pedres disposades a plec de llibre. Malgrat també tingui marques de l'encofrat sembla que correspongui en un moment més antic. A la planta primera n'hem de remarcar les alcoves de les diverses habitacions de les quals la situada més a tramuntana és doble, mentre que la de l'ala de llevant és simple. Del mobiliari se n'ha de destacar les tres calaixeres i escriptoris amb incrustacions de boix i marqueteria, així com la taula principal amb les 'potes de lira'. La casa també té alguna caixa de nuvi i també de núvia, llits de 'monja' de ferro forjat i també 'olotins' un bressol de fusta de boix i brasers d'aramA la cambra on hi ha el forn de pa hi trobem encara els trespeus, els clemàstecs de ferro forjat, les olles d'aram, objectes d'ús agrícola i les pales per coure el pa. Està en un bon estat de conservació.</p> | 08099-176 | Pardinella | <p>L'origen de la casa de Pardinella l'hauríem de buscar en els documents del monestir de Sant Llorenç prop Bagà recollits per Bolòs i Pagès en el seu llibre sobre el monestir. De fet trobem els documents 20 i 63 (ACA monacals) que fan referència exclusiva en aquest lloc. El primer document correspon a la donació d'una tal Arguèsen al monestir de Sant Llorenç en remei de l'anima del seu fill Astar i corresponent a una peça de terra de la vall de Brocà a la vila de Perdinella el 18 d'abril de 964 'pecias II de terras qui ella advenit per comparacions, et sunt in comitatum Cerdaniense, in valle Bucuranense, ubi vocant in ipsa villa de Perdinella' El document esmenta que afrontava amb una terra que ja era de Sant Llorenç (potser la roca) amb una via pública (el camí de la roca a Pardinella) i amb unes terres incultes o terres de ningú. El document 63 data de 1018 i fa referència a la donació que un tal Sunyer fa en un alou i una peça de terra a les rodalies de Gavarrós i a la vil·la de Pardinella al monestir de Sant Llorenç'casas, casalibus, curtis, cortalibus, ortis, ortalibus, terras cultas vel incultas, arboribus, pomiferis vel inpomiferis, silvis, garricis, pratis, pascuis, omnia et in omnibus'. També esmenta la donació d'una casa i un hort que les afronta amb ' ipsos torrents', 'in terra de lobato', 'coma de Dafran' i una peça de terra 'In camp Dalt' o camp de dalt que afronta 'in terra Odrig', 'in terra sunier' i 'in riba'. La primera podria pertànyer a la casa actual ja que està entre dos torrents;el de l'Home mort i l'homònim de Pardinella. La peça de terra podria ser al pla d'Erols situat a més altura i al mateix terme de Pardinella. Per tant i tenint en compte aquestes dades documentals el lloc de Pardinella ja era habitat des del segle X com un vilatge. El lloc torna a sortir esmentat el 1057 amb la donació d'una casa amb dues sesterades de terra a Pardinella 'casa una cum sasterads duas de terra, est in comitatu Cerdaniense, in vale Buchuranense, in locum quem vocant Perdinella vel ad ipsa Perera...' Dins de l'arxiu de la Pobla de Lillet conservat a l'arxiu de la Corona d'Aragó i recollit per Joan Serra i Vilaró en la seva obra de les baronies hi ha un manual sobre la subhasta del mas de Pardinella al 1350. En els documents de la baronia de Bagà el lloc és esmentat sovint en temes relacionats amb les pastures. Així el 1370 trobem una notícia sobre els homes de Gavarrós i Pardinella que havien de donar una part proporcional al senyor dels peus i espatlles de les bèsties que caçaven. Segons Serra la cria del bestiar i de la llana generava disputes als veïns dels diferents pobles. Aquest seria el cas de la disputa entre els veïns de Bagà, Gavarrós i Pardinella per a la pastura del bestiar al port de Gavarrós establint uns límits que abraçarien tot la zona sud del Puig Llançada. Des dels Clot del Forn, a Rocs de Canells, Coll de Pal, Puigllançada i Pardinella. De Pardinella en seria la franquesa dels homes que donaren les cuixes i espatlles dels moltons al senyor establint-se el 'dret de cuixa'. La casa de Pardinella sempre va estar lligada a la ramaderia i la transhumància degut a la seva proximitat a les zones de pastura. La documentació posterior a l'Edat mitjana ha estat consultada gràcies a les escriptures que ens ha cedir la família Guixé de la casa Pardinella. En cal destacar un document de Transacció i concòrdia entre el duc d'Alba i Marquès d'Aytona, senyors de la baronia de Pinós i Josep Pujol i Pardinella pel terme de la finca i Rodalia del 'manso Pardinella y Pla d'Arols poseido por Jose Pujol Pardinella, payés de Gavarrós. Aquest terme va ser traçat i poc després el 1779 es van dividir les herbes de la muntanya de Gavarrós entre els Pardinella que tenien el terme esmentat i els Cabanes que es quedaren amb la part de la muntanya comuna de Gavarrós i que havia pertangut als barons de Pinós i que abraçaria la zona de Clot del Forn, Rocs de Canells i mig Puigllançada.</p> | 42.2772000,1.9409200 | 412671 | 4681097 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51074-foto-08099-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51074-foto-08099-176-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 51075 | Capella de Sant Josep de Pardinella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-josep-de-pardinella | <p>ADCS. 'documents de la curia'. Inèdit. CLARET, J; ROCA, A (1982) 'Casa Pardinella'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. GAVIN, JOSEP Mª ( 1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17, el Berguedà. P-82</p> | XVIII | Capella restaurada i mantinguda en un excel·lent estat de conservació. | <p>Capella de Sant Josep de Pardinella situada a la part posterior de la casa homònima a tocar de la cantonada nord-est. Té una planta rectangular allargassada i orientada en sentit est oest amb la capçalera situada a llevant i la porta d'entrada a ponent. La coberta és a dues vessants de teula ceràmica i el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. La porta, oberta a l'oest està formada per una obertura en arc rebaixat i coronada per un bloc monolític de pedra rogenca i amb les inicials de 'any 1762' que correspondria al moment de la seva construcció. Damunt seu hi ha un òcul circular i a sobre de la testera de ponent un ràfec amb acabat de dues filades de teula girada i maó pla i també un campanar de cadireta i d'un sol ull. L'aparell de les seves façanes és de maçoneria de filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locada en filades irregulars. Únicament són en pedra picada els bastiments de les obertures i les cantonades. La teulada ha estat sobrealçada. L'interior està cobert amb una volta de llunetes i forma tres crugies amb sengles arcs torals que arrenquen d'una cornisa de guix. El paviment és de maons ceràmics de 15 x 15 centímetres. Damunt de la porta d'entrada hi ha un cor de fusta amb la barana i el passamà treballats i a sota seu hi ha una pica beneitera tallada en un sol bloc de pedra calcària i amb decoració externa formant motius molt simples. El presbiteri és salvat mitjançant dos graons de pedra i delimitat per una petita . Darrere de l'altra hi ha una petita sagristia a la que s'hi accedeix per dues portes emplafonades i pintades en color blau amb motius florals damunt un fons blanc. L'armari dels objectes litúrgics també és emplafonat i pintat en color verd i vermell. Es troba en un excel·lent estat de conservació.</p> | 08099-177 | A la part posterior de la casa de Pardinella al terme de Gavarrós | <p>La capella va ser construïda al 1762 com a capella familiar dels Pardinella coincidint en el moment de més expansió i importància de la finca. Amb tot i gràcies a alguns documents consultats a la cúria diocesana i a l'arxiu diocesà de Solsona sabem que el bisbat els va concedir alguns permisos per celebrar-hi missa el 1817 'En vista de las letras ejercidas por el M.Sr. Don Gil Esteve Gobernador eclesiastico capitular de la Diocesis de Solsona en 23 de junio de 1847 por las cuales se les concede a don Francisco Pujol y Pardinella y a su familia permiso para hacer celebración de la santa misa en la capilla de su propiedad sita en la parroquia de Gavarrós'. La carta va ser signada el 1894 i és el resultat d'un seguit de peticions del propietari de la finca per celebrar-hi missa diària. Encara avui és la capella familiar i malgrat que no s'hi faci missa continuada està en culte. Aquesta capella va ser inventariada per Josep Mª Gavin a l'inventari de les esglésies amb el núm. 160</p> | 42.2773400,1.9410700 | 412683 | 4681113 | 1762 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51075-foto-08099-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51075-foto-08099-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51075-foto-08099-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta capella d'ús familiar continua funcionant com a panteó familiar i hi trobem encara ara algunes tombes a la sagristia. Està comunicada amb l'interior de la casa i sembla que va ser erigida en posterioritat a la finca ja que pareda unes arcades de pedra amb la data de 1724 del cos nord-est de la casa. La capella encara està en culte i conté restes del mobiliari litúrgic com ara els armaris per guardar els objectes de les celebracions, el banc de la família realitzat en boix i amb el respatller massís. | 119|99 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 51076 | Llegenda del castell dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-dels-moros | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de guardiola' Els castells catalans. Vol V</p> | XIX | <p>Feia temps que els moros assetjaven el castell de Guardiola i els cristians, que hi havien estat tancats, no sabien com desempallegar-se'n. El capità tingué una pensada. Al castell hi havia una mula molt guita, que ventava guitzes a tothom qui passava per la seva vora. La idea va ser de posar l'animal ben ple de coets i focs petadors que IIancessin bones guspires i raigs de foc, i enviar-lo, un vespre, muntanya avall cap el camp dels moros. Una nit, quan major era la quietud, engegà la bestiola vers el campament sarraí. Els moros, presos de fort pànic, van fugir a la desbandada'.</p> | 08099-178 | Castell de Guardiola | 42.2154600,1.8686100 | 406617 | 4674318 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51076-foto-08099-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51076-foto-08099-178-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta guita es podria haver inspirat amb la guita o mulassa de la Patum de Berga. | 119 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 51077 | Llegenda de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-greixer | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 74 i 182.CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i III. VILADËS LLORENS, RAMON (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà. Informació inèdita cedida per Gràcia Ponça.</p> | XIX | Llegenda que es coneix a través d'alguns habitants de Gréixer. | <p>Es conta que el llogarret de Gréixer pertanyia a un senyor de la petita noblesa que era conegut pel seu mal geni i la seva afició a la caça. Un dia, mentre es trobava voltant pels boscos que s'estenien pels peus del Moixeró, va sentir la campana de l'església de Sant Andreu, cridant als feligresos dels encontorns a l'ofici religiós. Aviat, el temple es va fer petit de la gentada que assistí a missa. Feia estona que havia començat quan es presentà el senyor de Gréixer fet una fúria. Considerava una falta de respecte que el celebrant comencés la celebració religiosa sense la seva presència. Sense dir ni una paraula, prengué la ballesta i apuntant a la finestra de l'absis va disparar a l'interior. La fletxa va tocar de ple al capellà, just en el moment que aquest alçava la sagrada forma. Ferit de mort, va caure estès al mig del petit altar davant de la incredulitat i l'horror dels veïns. El senyor de Gréixer, horroritzat va fugir cames ajudeu-me boscos endins, ben bé al fons de la vall, fins que es va perdre entre les muntanyes. En memòria d'aquell succés, algú va tapiar la finestra per on havia entrat la fletxa perduda. Ningú sabia què se n'havia fet del senyor de Gréixer. Altre cop, la llegenda afirma que no va deixar mai de córrer, sense descans. Cada cert temps, l'ànima en pena d'aquell mal home passa rebent com el llamp davant de l'església, maleint la seva sort.</p> | 08099-179 | Al lloc de Gréixer | <p>El nucli de Gréixer aniria lligat amb les esglésies de Sant Nazari i sobretot sant Andreu. Es documenta en temps del prevere Daguí, una petita cel·la que passà a dependre de Ripoll. En l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al 983 s'hi fa esment i en un document del 949 el bisbe Rodolf d'Urgell, dóna al monestir de Sant Llorenç un mas amb un molí i amb quatre peces de terra i dues vinyes situat dins el comtat de Cerdanya a la vall de Brocà a les rodalies de Bagà i al riu de Gréixer. 'Et est in ipso manso, cum ipso molino et cum quatuor precias de terra et duas vineas, in comiutatu Ceritaniense in valle Brocanense, in apendicum Bagada ad ipso rivo Garaeixer·'. Aquest referència va ser localitzada per Mn. Serra i Vilaró en els documents de ACA. Monacals d'Hisenda, Vol 801 i publicat a les baronies de Pinós i Mataplana. Afrontava amb Coma de Calls, figuera qui est ad ipsum, in via qui pergit de Portella i in loco ubi vocatur Pujol'. Aquestes afrontacions són perdudes llevat de la Portella que seria el camí ral de coll de Jou. Entendríem com a Gréixer la zona esmentada i també la casa de Cal tinent i el molí de Rigoreixer que ja ens apareix i que s'ha pogut localitzar darrere l'estret de Malgrau. Posteriorment el lloc de Gréixer ens apareix citat nombroses vegades en els documents de les baronies de Bagà. Coneixem un fogatge de 1385 a través d'un cobrador de focs el qual esmenta un total de 4 focs a la parròquia de Gréixer i altres tants al lloc anomenat el Bac per valor d'un florí. Cada foc equivalia amb una llar o casa que hi podia haver entre 4 o 5 persones. Aquesta xifra ens coincideix amb les cases que hi ha al nucli. El lloc del Bac es podria referir a la vaga de Millarès, cal tinent o molí. . També apareix esmentat sovint a la documentació baganesa. Per una banda de 1346 en data un inventari fet en una de les cases que ens dona entendre com estaven distribuïdes i quants objectes hi havia. Els inventaris corresponen en documents de molta importància per saber els objectes i pertinences que hi havia en cada llar. En el cas de la baronia de Pinós en conservem nombrosos tant de cases de Baga a com també de Gréixer. Deu anys més tard s'esmenta 'adobar lo pont de Greixa' relacionat amb un dels ponts esmentats a les fitxes 141 i 1433. També es té constància en documents posteriors i de 1666 el lloc de Gréixer juntament amb Millarès, Escriu i Hospitalet en temes relacionats amb les pastures. Consta que fixaven el nombre de bestiar que podien tenir els masos de Millarès, Greixa, Escriu i Hospitalet i també el temps que el bestiar de la vila es podia estar en aquests masos quan anava a pasturar a la muntanya comuna. Al llarg del segle XVIII degué patir algunes reformes com ho testimonien la llinda d'alguna de les seves cases coincidint en un període de bonança. Gràcies a la documentació facilitada per Mª Gracia Ponça, propietària de cal Josepó, sabem que a la Casa Gran per exemple entre el 1878 i 1928 hi van habitar una colla de famílies abans que fos adquirida pels Ponça els quals en foren rics propietaris que compren la finca de Gréixer que incloïa Escriu i la Font de Faig per a l'explotació ramadera i de la fusta.</p> | 42.2851500,1.8487700 | 405084 | 4682079 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51077-foto-08099-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51077-foto-08099-179-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 51078 | Batalla a l'aiguabarreig del Bastareny i Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/batalla-a-laiguabarreig-del-bastareny-i-llobregat | Coneguda a través de la memòria oral. | <p>L'aiguabarreig dels rius Bastareny i Llobregat va ser testimoni de mortal i sagnant lluita durant la Guerra dels Segadors (1640-1652). Tal com expliquen els documents, quan els partidaris de França van veure partir els berguedans, els van atacar a la confluència del Llobregat i Bastareny, tot donant pas a una mortífera lluita, cos a cos, en la qual molts, tant berguedans com francesos, hi van deixar la pell'.</p> | 08099-180 | A l'aiguabarreig del Bastareny i el Llobregat. | 42.2302700,1.8790800 | 407503 | 4675952 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51078-foto-08099-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51078-foto-08099-180-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 51080 | Llegenda de la troballa de la Verge de Rocasança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-verge-de-rocasanca | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAMÓS, PARE(1653). Jardin de Mara plantado en el principado de Catalunya. Edició facsimil</p> | XIII-XVI | <p>La troballa de la verge va ser feta per un pastor que va notar com un bou de la seva ramada estava agenollat al peu de la roca anomenada Sança. Allí dalt trobà la imatge sota una savina. Volgueren traslladar-la a l'església parroquial de Gréixer, però una i altre vegada desapareixia i tornaven a trobar-la al mateix lloc on finalment van entendre el missatge diví. Alçaren la capella en aquest indret on durant segles ha estat venerada la verge de Roca Sança</p> | 08099-182 | A la capella de Rocasança situada a la casa de l'Hospitalet | 42.3062500,1.8755100 | 407320 | 4684392 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51080-foto-08099-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51080-foto-08099-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51080-foto-08099-182-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 94|119|85 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 51081 | Llegenda de l'Hostal Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lhostal-cremat | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà.</p> | Llegenda recollida per Francesc Caballè i Cantalapiedra. | <p>De l'hostal cremat que estava situat entre Gréixer i l'Hospitalet de Rocasança s'explica que el van cremar els habitants de les cases properes en assabentar-se que la gent que feia nit a l'hostal ja no en sortia. Diuen que familiars d'un traginer desaparegut a l'hostal es van presentar tot girant tota la casa per si trobaven algun objecte personal i l'únic que van trobar va ser un dit humà. La brama es va escampar arreu. Els hostalers robaven els traginers i marxants que feien nit a l'hostal i, després d'assassinar-los, els féien desaparèixer. Qui sap, diuen si els cremaven o en feien butifarres. La resposta, com deiem va ser la crema de l'hostal. Avui tant sols en resta com a record la font mig colgada per la vegetació al costat de la carretera de Bagà a Coll de Pal.</p> | 08099-183 | A l'Hostal Cremat. | 42.2888400,1.8557100 | 405662 | 4682481 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51081-foto-08099-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51081-foto-08099-183-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 51082 | Cançó de la font del Faig de Mestre Elisard Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-la-font-del-faig-de-mestre-elisard-sala | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà.</p> | Cançó recollida per l'Associació Medieval de Bagà i per Francesc Caballè i Cantalapiedra | <p>Dringa, dringa, esquellering. La campana fa ning-ning. Sona, sona, picarol, que l'ocell ja ha alçat el vol. Xiula, xiula, vent ventet, que l'airet es pur fresquet. Canta, canta rossinyol, que està a punt de sortir el sol. Sol, solet, vine'm aquí i assenyala'm el camí. No diries mai on vaig! A tastar la font del faig.</p> | 08099-184 | A la font del Faig | 42.2934700,1.8044400 | 401442 | 4683053 | 1944 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51082-foto-08099-184-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mestre Elisard Sala | L'antic hostal de la font del faig era situat uns metres per dessota de l'actual refugi de Sant Jordi. Actualment només en resten algunes parets de l'antiga casa corresponents amb el mur d tramuntana i el de llevant amb algunes obertures i aparell de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 51083 | Llegenda de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-marc | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | <p>Un butlletí del centre excursionista de Catalunya i datat de 1887 de Vicenç Plantada i Fonolleda esmenta una llegenda referent a Sant Marc i que li van explicar la gent de Brocà durant la seva estada. ' Un dia St March's trobava a la capella de Santa Cecilia de Riu-Tort: li devia convenir esser prompte á la seva capella, donchs que ab una gambada va pujar als Castellassos que encara la roca guarda lo clot. També's conta que un dia falta lo calze de Santa Cecília esmentada:lo trobaren a Aussege: un lo comprà i tornà dita sufragània de Brocà'</p> | 08099-185 | A la muntanya de Sant Marc. | 42.2647100,1.8988900 | 409187 | 4679754 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51083-foto-08099-185-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Llegenda facilitada per Anna Cassals i Fernandez de l'Associació de Torre de Guaita | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 51084 | Aplec de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc-0 | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Aplec que es manté viu gràcies als veïns de Guardiola i Brocà.. | <p>Segons Ramon Viladés era costum en temps passats de que quant hi havia alguna pesta els fidels de les parròquies anessin en processó a venerar el sant perquè els deslliurés de les malalties, pestes o malalties. Normalment es feia signar un document per l'alcalde que feia complir que es portés a terme cada any. Segons l'autor, els aplecs de Sant Marc de Cal Bassacs, Montclar, Falgars foren conseqüència de les plagues de llagosta. En el cas de Sant Marc no queda clar que tingués el mateix origen tot i que apuntem a que si. L'aplec de Brocà va començar a aparèixer a la dècada dels quaranta després de la guerra civil i l'aplec es va celebrar fins els anys seixanta. La causa es deu a que el rector era molt gran i li costava molt pujar a Sant Marc. A més a Brocà hi havia poques cases habitades. Va ser en aquest moment que es traslladà a la parròquia de Sant Martí de Brocà molt més a prop. La tradició era que cada família de Brocà el dia abans de la vigília encenia una foguera davant de la capella de Sant Martí. La primera família que ho feia era la de castell per correspondre a la de més amunt i acte seguit ho feien la resta de familiars de les cases habitades en línia recta perquè es venguessin des del fons de la vall. A banda i banda de la capella de n'encenien dos més que corresponien amb els de les primeres. Cada any hi havia tres famílies que s'encarregaven d'encendre els focs , però l'encesa la feien els de castell per ser la més propera a Sant Marc. Acte seguit cada família encenia una foguera davant de casa seva. Dues famílies més s'encarregaven de recollir el blat Abans de la guerra a les famílies més pobres es donava un pa de 5 Kg. Al dia següent les famílies es trobaven a Sant Martí i pujaven a Sant Marc on celebraven l'eucaristia, es nomenava el prior i a la sortida en beneïen el pa i cantaven els goigs de sant Marc, avui perduts. Des d'allà el capellà beneïa el terme de Brocà per allunyar-los de les tempestes i les males collites (comunidor). Acte seguit es feia un dinar de germanor que cadascú preparava a casa seva. En acabat el prior que s'havia nomenat passava la bacina i les almoines que donaven al capellà. La festa continuava amb cançons i jocs per la mainada fins a fer-se fosc on tothom tornava a casa seva. La gent de les contrades deien que la festa de Sant Marc era una de les més importants. Avui dia la festa es continua celebrant. En record de les antigues fogueres, els veïns de Guardiola el dia abans pugen a Sant Marc, encenen una foguera que es veu des de tota la vall i fan un ressopó. L'endemà es celebra l'aplec a l'església de Sant Martí on es fa una eucaristia i en acabat es beneeix i reparteix el panet. Aquest e paga cadascuna de les famílies que habita o habitava a Brocà per ordre d'importància i sempre n'hi ha un que s'encarrega de preparar un dinar.</p> | 08099-186 | A Sant Marc de Brocà | 42.2647100,1.8988900 | 409187 | 4679754 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51084-foto-08099-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51084-foto-08099-186-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Festa que es manté viva encara ara i el dia 25 d'abril on hi assisteixen multitud de veïns de la vall, tant de Guardiola com Bagà i naturalment de Brocà i Gavarrós. La informació de l'aplec actual ha estat facilitada per l'Ajuntament de Guardiola i la família Corominas Majoral. | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 51085 | Aplec de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-greixer | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Aplec que es manté viu gràcies a Mª Gràcia Ponça, propietària d'una part de la finca de Gréixer. | <p>Els amics dels monuments de la vall del Bastareny des de el 1994 i 1995 han volgut recuperar els aplecs de les esglésies de Sant Andreu de Gréixer i Santa Maria de Rocasança, tenint present que aquesta associació Baganesa des dels anys vuitanta que va recuperant l'aplec de Sant Martí del Puig de l'Obaga a Gisclareny i el de Sant Joan de l'Avellanet a Bagà. Aquests aplecs tenien com a objectiu continuar amb el culte a aquestes antigues capelles medievals celebrant-hi una eucaristia i a continuació fent un ressopó de coca, allioli de codonyat , vi i cansalada. L'aplec de Sant Andreu és encapçalat per la família Ponça i el de l'Hospitalet per les famílies i masovers del lloc. Actualment es continuen celebrant de forma voluntària i desinteressada.</p> | 08099-187 | Al lloc de Gréixer | 42.2851500,1.8487700 | 405084 | 4682079 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51085-foto-08099-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51085-foto-08099-187-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 51086 | Casa del Prat Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-prat-terrer | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 185. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana.Vol I p-84, 85 i 188, Vol II. P. 320 i352. Vol III. P.96, 102 i 106. Documentació facilitada per la família Guixé. ARCHIVO DE PROTOCOLOS DE BARCELONA. 'còpia auténtica de la escritura de transacción y concordia, atorgada por el Excmo Sr. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de la Baronia de Pinós y Mataplana y Don José Pujol y Pardinella y otros poseedores de heredades en el t´rmino de Gavarrós de dicha Baronia, ante el que fue notario de esta ciudad, DON JOSE BUENAVENTURA FONTANA, en 28 de Marzo de 1753'.</p> | XV-XIX | La casa no està habitada però s'utilitza com a explotació ramadera i magatzem. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de 'Prat terrer' amb l'era, les pallisses i els coberts annexos, situat prop de Pardinella a sota del camp de 'la Terma' i a la dreta del torrent de Pardinella. El conjunt té una planta més aviat allargassada orientada a sud-est amb la casa situada a l'extrem nord-est mirant a l'era que està envoltada per coberts i pallisses. Mira a sud damunt del torrent en forma de terrassa artificial. La casa de planta allargassada i de dos cossos, està formada per una planta baixa, un primer pis amb teulada a dues vessants damunt de cavalls i llates de fusta i el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud. Hi ha un predomini del massís respecte el buit amb dues portes adintellades en fusta i muntants de pedra a la planta baixa que emmarquen dues petites finestres o espitlleres també de pedra picada. La llinda de la porta principal hi ha inscrita una creu llatina. Damunt seu s'obre una àmplia eixida sostinguda per bigues de fusta damunt de dos grossos cavalls que ocupa tota la longitud de la façana i que alhora està coberta per un empostissat de fusta que sosté la teulada. S'hi accedeix per dues balconeres obertes al primer pis. L'aparell de la façana és de carreus de pedra picada ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars. La façana de tramuntana és massissa i hi ha oberta una porta coronada amb llinda de fusta amb les inscripcions 'Jordi Roca vila Mare'. Adossat a sud-est hi ha un cos annex cobert amb teulada a un sol vessant com a continuació de coberta principal. S'utilitza com a graner i s'hi arriba per a l'era. L'aparell és de maçoneria amb filades de pedra irregulars. Per la banda de llevant s'aprecia un volum circular amb coberta de teules que correspon amb el forn de pa. Les pallisses es situen a ponent amb un cos allargassat obert a migdia i compost per àmplies eixides sostingudes per pilars de pedra i coberta a dues vessants amb encavallades de fusta. Tanca l'era per la banda de ponent on s'hi obre la porta d'accés al recinte coronada per arc rebaixat que dona accés al recinte. Damunt seu hi ha les inicials R.R.T al·lusives a la família de Terrer amb la data de 1909 corresponent a la darrera reforma i la base d'un fust de pedra picada encastada L'aparell és de maçoneria de carreus mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars i les cantonades són de pedra picada. No hem pogut tenir accés a l'interior de l'immoble.</p> | 08099-188 | A sota de Pardinella i al costat del torrent | <p>Les notícies de la casa del Prat Terrer podrien remuntar-se al 959 quan trobem el document 14 (ACA Monacals, Bagà, perg.18) i en que tenim la donació que Baldomir fa al monestir de Sant Llorenç d'una terra de Pardinella prop de la Plana. Les afrontacions ens podrien coincidir amb les del Prat Terrer ja que esmenta que afronten amb les terres d'una dona i amb aigües que corren. 'in apendico Pardinela, in locum ibi dicitur as ipsa Plana. Et afronta ipsa terra de II partes in aquas currentes, et de III in terra Grudielde'.Les aigües que corren podrien ser per una banda el torrent de Pardinella i de l'altra el torrent de l'Home mort. Tot i així també podrien ser al·lusives a la casa de Camp del Mill situada uns metres al sud de Prat Terrer. La casa no ens apareix esmentada enlloc, ja que possiblement anava integrada a la vila de Pardinella i per tant les referències que hem esmentat a la fitxa. 175 serien les mateixes de Prat Terrer. En els documents del terme de Pardinella en portar-se a terme la transacció atorgada pels barons de Pinós a Josep Pujol i Pardinella al 1753 es fa esment del Prat Terrer en la delimitació del seu terme i afrontacions. També surt al cadastre de Gavarrós de 1729 i documents posteriors vinculats a Pardinella i Gavarrós (1856).</p> | 42.2752300,1.9340700 | 412103 | 4680885 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51086-foto-08099-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51086-foto-08099-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51086-foto-08099-188-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa de Prat Terrer, malgrat les reformes que ha patit, respon a un interessant exemple de masia que conserva molts trets de la fàbrica original. S'endevina una construcció rectangular orientada a sud-est formada per planta baixa i un pis amb coberta a dues vessants i àmplies eixides obertes a migdia i sostingudes per encavallades de fusta. Aquest tipus d'eixida la trobem en moltes masies del terme de Guardiola, especialment a Gréixer, però també en cases de Brocà com seria el cas de Rotllant, Vilella o Vilalta ( fitxes. 75, 52 i 57) i també en alguns habitatges del nucli antic de la vila de Bagà. La forma allargassada de la masia amb les quadres a la planta baixa i l'estatge dels masovers al primer pis amb les pallisses recorda també el que podria haver estat Cercuneda, la Casa de Dalt i moltes de les masies de Brocà, Gavarrós i Gréixer. L'aparell constructiu en filades de carreus ben treballats i disposats en filades regulars en recorda a una fàbrica medieval. Posteriorment la masia es deuria ampliar amb un segon cos a tramuntana i amb fàbrica de maçoneria on se li annexionà un forn de pa i encara en una cronologia més recent un tercer volum mirant a sud que li configurà un aspecte de masia de tres cossos. En aquesta època emmarcada entre els segles XVII i XVIII es deurien anar afegint cossos a la banda de ponent destinats a pallisses i graners. Les darreres reformes es deurien produir al 1909 quan es decidí d'obrir la porta per ponent i tancar el conjunt arquitectònic en aquest sector. La casa avui dia està deshabitada però es conserva en molt bon estat de conservació ja que a part de ser una explotació ramadera, s'utilitza com a magatzem. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51087 | Casa de camp del Mill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-camp-del-mill | <p>OLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 185.CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana.Investigació als seus arxius.Vol II. P. 292</p> | XIV-XVIII | Edifici completament arruïnat i cobert de vegetació. Amb tot encara conserva les seves parets en alçada amb restes dels pendents de la coberta, malgrat ja s'hagi esfondrat. Les estructures del forn i de l'era encara es poden veure en bon estat ja que conserven encara les seves voltes. | <p>Restes de l'antiga casa del 'Camp del Mill' situada a sota de Pardinella i del Prat Terrer en els camps homònims i delimitada pel torrent de l'Home Mort i el de Pardinella. La casa, avui, en ruïnes, té una planta més aviat quadrangular amb dues crugies i composta per una planta baixa i un primer pis. Hi manca la coberta però s'endevina encara per la forma del mur tester, que hauria tingut dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orientava a l'est. També es pot identificar l'antiga porta coronada per una llinda de fusta i una finestra de petites dimensions al costat nord. L'aparell és de carreus de pedra vermella mal treballats i picats, units amb argamassa de calç i fragments de llosa a trenca-junt. Les cantonades són de pedra picada. De l'interior s'endevina el mur que dividia les dues crugies internes orientat de nord a sud i també l'escala per pujar al primer pis, encastada a la paret est i amb els graons de pedra picada. També es poden observar alguns dels encaixos per a les bigues del sostre. Fora de l'àmbit de la casa es pot delimitar l'espai de l'era amb una forma oval, orientada a migdia i amb algunes construccions annexes en un estat avançat de ruïna. Entre aquestes en cal destacar un cos quadrat on hi ha dos forns de pa superposats, un damunt de l'altre. El forn més baix i amb la boca oberta a cara sud està formada per una obertura quadrangular amb els muntants i la llinda de pedra de color vermellós. El forn més alt té la boca oberta a nord i presenta les mateixes característiques que el de sota seu. La volta està construïda amb pedres o carreuons quadrangulars, col·locades a plec de llibre i unides amb morter de calç. Sembla que correspon a una obra molt primigènia.</p> | 08099-189 | Al lloc del camp del Mill a sota mateix del Prat Terrer. | <p>La casa de Camp del Mill no ens apareix documentada en cap referència documental. Tot i així en les donacions que es fan al monestir de Sant Llorenç prop Bagà el 959, s'esmenta al document 14 (Aca Monacals. Bagà. Perg.16) unes terres a sota Pardinella al loc dit 'la plana' i delimitada per les 'aigues que corren'. A la fitxa anterior hem esmentat que podria ser al·lusiva a 'Prat Terrer', però de fet la delimitació de les 'aigües que corren' seria més propi del Camp del Mill ja que també és una plana i en aquest cas està delimitada per dos torrents (el de l'Home mort i el de Pardinella). En el cas de Prat Terrer nomé hi havia un sol torrent malgrat que el de Pardinella sigui molt proper. Els documents posteriors la casa de Camp del Mill no apareix i al 1756 va passar a formar part del terme de la finca de Pardinella. Entenem que fins aleshores aquesta terra era primerament del monestir de Sant Llorenç i després de la Baronia de Pinós. També surt referenciada quant es delimita el terme de la casa de Pardinella.</p> | 42.2742800,1.9352100 | 412196 | 4680779 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51087-foto-08099-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51087-foto-08099-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51087-foto-08099-189-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les restes de la casa de Camp del Mill reuneixen les característiques pròpies de les cases de Gavarrós com ara la Casafreda, Masaners, la Creueta o la Caseta. Segons Serra i Vilaró aquest tipus de casa no diferiria molt del típic màs de l'época medieval i esmentat segons els inventaris dels arxius de Bagà i de la Pobla. La casa de Camp del Mill sabem que al segle XVIII va ser inclosa a les terres de Pardinella, ja que en la definició del seu terme hi surt esmentada. Actulament pertany a la família Guixé. De la casa en va procedir el 'Gil Casas' o Gil de Castell. Reconegut cantautor de cançons que Francesc Caballè i Cantalapiedra les va recollir en un CD denominat 'La sargantana de dues cues' i publicat per l'Associació Medieval de Bagà. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51089 | Cal Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariano-0 | <p>Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà de 1856</p> | XVII-XVIII | Cobert de runa i vegetació. Conserva amb força alçada la paret nord i l'est. La paret sud i la oest estan pràcticament aterrades. | <p>Restes d'una casa i dels coberts de factura similar a la casa de Cal Po. Es tracta d'una estructura de planta rectangular, orientada a sud amb les restes de la casa, l'era i els coberts mig enrunat i cobert de vegetació. Per les restes que encara s'endevinen sabem que la casa de Cal Marià presentava una planta rectangular i estava composta de planta baixa, un primer pis i golfes amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal que s'orientava a sud on també hi havia la porta. Encara roman dempeus la paret nord i part de la sud amb restes d'una obertura a la planta primera. L'aparell és de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç amb fragments de teula i maó a trencajunts i les obertures en llinda de fusta. Annex a la casa hi ha encara les restes d'algun cobert</p> | 08099-191 | A l'esquerra del torrent de Gavarrós | <p>De la casa no en tenim gaires referències documentals. Sabem que al 1759 ja existia la casa de cal Marià a través del fons cadastral conservat a l'arxiu de Guardiola. En aquest moment era una masoveria que pertanyia a la casa de l'Estret. Al document de 1856 i conservat en un full solt de l'arxiu de Guardiola, s'esmenta la casa de Cal Marià a la partida de Gavarrós, juntament amb l'Estret, la caseta, el molí de Masaners i el Prat Terrer.</p> | 42.2596100,1.9250800 | 411340 | 4679160 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51089-foto-08099-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51089-foto-08099-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51089-foto-08099-191-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Casacnte i Torrella | Aquesta casa juntament amb la casa de cal Po i la casa Freda corresponíem amb construccions molt senzilles i moltes vegades eren masoveries de cases més grans com es pot donar el cas que pertanyien a la casa de l'Estret i també de l'Espelt. Semblen construccions de mitjans del segle XVII i XVIII. Al voltant de la casa s'hi endevinen restes de murs de feixa de conreus i també in mur que envolta les estructures de la casa i corresponent amb la paret de l'era | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51090 | Pallisses de Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallisses-de-cabanes | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M.(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 18.CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9 . CLARET, J i ROCA , A (1982). 'conjunt de Gavarrós'.Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de cultura. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt. Escriptures de transacció del Exco. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de las Baronias de Pinós y Mataplana y don Josep Pujol y Pardinella. (inèdit)</p> | XVI-XVIII | La coberta ha estat refeta recentment, fet que en garanteix la seva conservació. Encara s'utilitzen com a explotació ramadera. | <p>Conjunt de pallisses situades a l'est de la casa de Cabanes i tancant el conjunt pel nord i l'est. Es tracta de dues singulars construccions de planta baixa amb aparell de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats i disposats en filades irregulars amb fragments de maó i teula a trenca junt. La construcció de tramuntana està coberta amb teulada a un sol vessant orientada a nord Presenta una distribució de les obertures amb un predomini del buit respecte el massís. La façana està formada per grans eixides de fusta sostingudes per pilars de maçoneria que ocupen tot a l'amplada de la façana. Al seu interior encara hi ha a la planta baixa les quadres amb el 'pessebre' o menjadores del bestiar i les cobertes compostes per forjats de fusta. El cos que tanca l'era per la part de ponent, aprofita el desnivell del terreny i està format per una planta soterrani i un primer pis amb fàbrica de maçoneria i coberta amb teulada a dues vessants de teula damunt de cavalls i llates de fusta. Presenta dos cossos; un primer que mira al pati amb coberta a un sol vessant orientada a sud i un segon de rectangular i cobert a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud. Com el cas anterior conserva encara les menjadores i els pessebres per alimentar el bestiar. A la part sud hi té obertes també unes grans eixides de fusta sostingudes per pilars de maçoneria. La paret oest està acabada amb una característica forma arrodonida Es tracta d'un notable conjunt arquitectònic que es complementa amb la casa de Cabanes.</p> | 08099-192 | Al lloc de Gavarrós | <p>L'origen de la casa de Cabanes ens és molt incert ja que no hem pogut accedir a la seva documentació. Pensem que per la seva proximitat amb l'església de Sant Genís de Gavarrós el seu origen seria amb les donacions fetes al monestir de Sant Llorenç entre el 983 i 1031 com una casa situada dins la sagrera i dins el terme de Sant Genís. Fins a la descoberta del castell de la roca gavarret hom havia suposat que aquesta casa hauria estat el castell esmentat, però la descoberta de les ruïnes d'aquesta fortalesa va fer descartar aquesta hipòtesi. Amb tot és possible que després de l'abandó del castell de la roca, els senyors es traslladessin en aquesta finca situada a pocs metres de l'església i això podria explicar la presència d'una sala fortificada. Tot i així no deixa de ser una hipòtesi. La família Cabanas al llarg de l'època moderna es convertí en una de les famílies més riques de la vall, raó de la qual convertí l'antiga casa en una casa 'senyorial'. Segons el cadastre de Gavarrós de 1729 la casa de Francesc Cabanas era de les més importants i ben dotades amb una sala i dues habitacions mentre que la propera de Pardinella i propietat de Margarida Pujol només en tenia una. Segons les escriptures de la veïna casa de Pardinella en el mateix 1759 hi ha el repartiment de les terres entre les famílies de Cabanas, Pujol de Pardinella i Francesc de Còdol senyor de Bagà que havia heretat les terres de l'antiga baronia de Pinós. La família Cabanas posseïa la major part del terme de Gavarrós i encara avui dia correspon amb les cases més riques de la vall. Els cadstres de Brocà i Gavarrós datats del 1856,1878 i 1880 n'hi fan contínu esment. De la casa en procediria el bisbe Solsoní Ramon Riu i Cabanes (1856-1901) autor de grans obres al palau episcopal de Solsona com ara la galeria que mirava al Vall Calent.</p> | 42.2805500,1.9149300 | 410532 | 4681496 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51090-foto-08099-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51090-foto-08099-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51090-foto-08099-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Notable conjunt arquitectònic d'obra popular amb les característiques eixides de fusta típiques de les cases de muntanya | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51091 | Cal masover de Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-de-cabanes | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9 . CLARET, J i ROCA , A (1982). 'conjunt de Gavarrós'.Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de cultura. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt. Escriptures de transacció del Exco. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de las Baronias de Pinós y Mataplana y don Josep Pujol y Pardinella. (inèdit)</p> | XIX | Es manté en bon estat ja que se n'han refet les cobertes de la casa, malgrat que els interiors no s'hagin modificat. | <p>Es tracta d'una construcció adossada a l'oest de la casa de Cabanes i formant part del mateix conjunt. Es tracta d'una senzill edifici de planta rectangular i compost per una planta baixa i un primer pis coberta amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. En quant a la distribució de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit excepte la façana sud que està formada per una porta amb els muntants i volta de maó vist i una eixida en arc de mig punt amb les baranes de ferro forjat. A nivell de golfes hi ha una petita finestra. La façana oest és pràcticament cega i la nord hi ha una porta i finestra adintellada a nivell de la planta baixa i dues finestres al primer pis. La fàbrica de les obertures de la planta baixa és amb maó cuit mentre que les de la planta primera són en fusta. L'aparell de l'edifici és molt unitari a base de carreus de pedra picada mal treballada i escairada, unides amb argamassa de calç i disposades en filades irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades. Accedim a l'interior per la porta oberta a tramuntana la qual dona pas a la cuina amb la llar de foc formada per una gran campana de maçoneria. Encara s'hi aprecien les restes dels armaris de paret i també del banc escó. Aquesta cambra comunica amb un vestíbul que dona a la porta principal mirant a l'era de la casa de Cabanes i en la que hi ha una escala que accedeix al primer pis on hi trobem les habitacions i els graners. Conserva encara els sostres de fusta i les divisions interiors en bon estat. En cal destacar la barana de forja de l'escala de factura similar als balcons de la casa de Cabanes i també a l'eixida que mira a l'era. S'utilitza com a refugi per a excursionistes.</p> | 08099-193 | Al lloc de Gavarrós | <p>La casa de Cal Masover de Cabanes deuria correspondre a les darreres edificacions que s'erigiren al conjunt al segle XIX coincidint en el moment que s'emprengueren la majoria de les obres de reforma. Consta en els diferents cadastres de Gavarrós que van des del 1878 i 1880 on sabem que la casa era habitada ja que es fa referència. En canvi al cadastre de Gavarrós datat de 1729 no hi surt interpretant-se que no existia. La història de la casa va relacionada amb la veïna de Cabanes.</p> | 42.2804500,1.9144500 | 410493 | 4681486 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51091-foto-08099-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51091-foto-08099-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51091-foto-08099-193-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta construcció annexa al conjunt de Cabanes sembla que va ser construïda en època molt tardana ja que la data de 1852 que hi ha incisa en una de les pedres de les cantonades en dona testimoni. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51093 | Pallissa i quadres de Pardinella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-i-quadres-de-pardinella | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186, 203. CATALÀ i ROCA, PERE (1997). 'El Berguedà' Els castells catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9. CASCANTE i TORRELLA, PERE (2011). Estudi històric i arquitectònic del Palau de Pinós de Bagà. Institut Català del Sol. Generalitat de Catalunya (inèdit).CLARET, J; ROCA, A (1982) 'Casa Pardinella'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.Vol I p-84, 85 i 188, Vol II. P. 320 i352. Vol III. P.96, 102 i 106. Documentació facilitada per la família Guixé. ARCHIVO DE PROTOCOLOS DE BARCELONA. 'còpia auténtica de la escritura de transacción y concordia, atorgada por el Excmo Sr. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de la Baronia de Pinós y Mataplana y Don José Pujol y Pardinella y otros poseedores de heredades en el t´rmino de Gavarrós de dicha Baronia, ante el que fue notario de esta ciudad, DON JOSE BUENAVENTURA FONTANA, en 28 de Marzo de 1753'</p> | XV-XVIIII | S'utilitza encara ara com a quadres i pallisses i se n'han refet les cobertes recentment. | <p>Important construcció situada al costat de ponent de la casa de Pardinella i mirant damunt del torrent homònim i del camp del Mill. Té una planta quadrangular allargassada amb un semi soterrani, un primer pis i unes golfes amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. Té dues parts ben diferenciades; una primera a la banda de més a ponent de planta rectangular i orientada en sentit nord-sud amb coberta a un sol vessant; i una segona de quadrangular situada més a tramuntana i amb la tipologia d'una masia clàssica de tres cossos i teulada a dues vessants. El primer cos té una alçada considerable ja que aprofita el desnivell del terreny. La majoria de les obertures estan concentrades a la façana sud amb dues portes coronades per arc rebaixat amb les dovelles ben desbastades i picades, unides amb argamassa de calç , i també dues finestres quadrades i un gran arc a nivell de golfa construït amb la mateixa tècnica. L'aparell de la façana és de filades de pedra molt irregulars, unides amb argamassa de calç i fragments de teula i pedra a trenca junt. Únicament són en pedra picada les cantonades i també els bastiments de les obertures. La façana oest hi ha cinc espitlleres a nivell de planta baixa que il·luminen la quadra de l'interior i a la façana sud hi ha una porta coronada per arc rebaixat. Interiorment allotja dues cambres superposades amb volta de canó i construïdes amb les pedres col·locades a plec de llibre. Té una uniformitat en el seu aparell constructiu i es comuniquen per una escala de pedra situada a l'interior. L'altre cos i adossat a l'est de l'anterior, té la façana mirant a sud i està resolta per dos arcs escarsers a nivell de planta baixa que coincideixen amb dues grans arcades de mig punt al primer pis. Dona al 'callissot' que comunica amb la porta d'entrada al recinte i també amb la masia. L'aparell constructiu és més irregular que el cos de ponent amb pedres mal desbastades i picades, unides amb argamassa de calç i també lloses. L'interior està dividit per tres crugies orientades en sentit est-oest i compostes per tres grans arcs escarsers que descansen damunt de dos pilars de pedra picada acabats en mènsula de pedra. Sembla correspondre a una obra de mitjans del segle XV amb ampliacions del segle XVIII.</p> | 08099-195 | Al lloc de Pardinella | <p>L'origen de la casa de Pardinella l'hauríem de buscar en els documents del monestir de Sant Llorenç prop Bagà recollits per Bolòs i Pagès en el seu llibre sobre el monestir. De fet trobem els documents 20 i 63 (ACA monacals) que fan referència exclusiva en aquest lloc. El primer document correspon a la donació d'una tal Arguèsen al monestir de Sant Llorenç en remei de l'anima del seu fill Astar i corresponent a una peça de terra de la vall de Brocà a la vila de Perdinella el 18 d'abril de 964 'pecias II de terras qui ella advenit per comparacione, et sunt in comitatum Cerdaniense, in valle Bucuranense, ubi vocant in ipsa villa de Perdinella' El document esmenta que afrontava amb una terra que ja era de Sant Llorenç (potser la roca) amb una via pública (el camí de la roca a Pardinella) i amb unes terres incultes o terres de ningú. El document 63 data de 1018 i fa referència a la donació que un tal Sunyer fa en un alou i una peça de terra a les rodalies de Gavarrós i a la vil·la de Pardinella al monestir de Sant Llorenç'casas, casalibus, curtis, cortalibus, ortis, ortalibus, terras cultas vel incultas, arboribus, pomiferis vel inpomiferis, silvis, garricis, pratis, pascuis, omnia et in omnibus'. També esmenta la donació d'una casa i un hort que les afronta amb ' ipsos torrents', 'in terra de lobato', 'coma de Dafran' i una peça de terra 'In camp Dalt' o camp de dalt que afronta 'in terra Odrig', 'in terra sunier' i 'in riba'. La primera podria pertànyer a la casa actual ja que està entre dos torrents;el de l'Home mort i l'homònim de Pardinella. La peça de terra podria ser al pla d'Erols situat a més altura i al mateix terme de Pardinella. Per tant i tenint en compte aquestes dades documentals el lloc de Pardinella ja era habitat des del segle X com un vilatge. El lloc torna a sortir esmentat el 1057 amb la donació d'una casa amb dues sesterades de terra a Pardinella 'casa una cum sasterads duas de terra, est in comitatu Cerdaniense, in vale Buchuranense, in locum quem vocant Perdinella vel ad ipsa Perera...' Dins de l'arxiu de la Pobla de Lillet conservat a l'arxiu de la Corona d'Aragó i recollit per Joan Serra i Vilaró en la seva obra de les baronies hi ha un manual sobre la subhasta del mas de Pardinella al 1350. En els documents de la baronia de Bagà el lloc és esmentat sovint en temes relacionats amb les pastures. Així el 1370 trobem una notícia sobre els homes de Gavarrós i Pardinella que havien de donar una part proporcional al senyor dels peus i espatlles de les bèsties que caçaven. Segons Serra la cria del bestiar i de la llana generava disputes als veïns dels diferents pobles. Aquest seria el cas de la disputa entre els veïns de Bagà, Gavarrós i Pardinella per a la pastura del bestiar al port de Gavarrós establint uns límits que abraçarien tot la zona sud del Puig Llançada. Des dels Clot del Forn, a Rocs de Canells, Coll de Pal, Puigllançada i Pardinella. De Pardinella en seria la franquesa dels homes que donaren les cuixes i espatlles dels moltons al senyor establint-se el 'dret de cuixa'. La casa de Pardinella sempre va estar lligada a la ramaderia i la transhumància degut a la seva proximitat a les zones de pastura. La documentació posterior a l'Edat mitjana ha estat consultada gràcies a les escriptures que ens ha cedir la família Guixé de la casa Pardinella. En cal destacar un document de Transacció i concòrdia entre el duc d'Alba i Marquès d'Aytona, senyors de la baronia de Pinós i Josep Pujol i Pardinella pel terme de la finca i Rodalia del 'manso Pardinella y Pla d'Arols poseido por Jose Pujol Pardinella, payés de Gavarrós. Aquest terme va ser traçat i poc després el 1779 es van dividir les herbes de la muntanya de Gavarrós entre els Pardinella que tenien el terme esmentat i els Cabanes que es quedaren amb la part de la muntanya comuna de Gavarrós i que havia pertangut als barons de Pinós i que abraçaria la zona de Clot del Forn, Rocs de Canells i mig Puigllançada.</p> | 42.2772000,1.9404700 | 412634 | 4681098 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51093-foto-08099-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51093-foto-08099-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51093-foto-08099-195-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les pallisses i quadres de Pardinella presenten unes característiques arquitectòniques molt notables. Tal i com hem esmentat s'hi evidencien dues parts ben diferenciades. La primera i situada a ponent de mida rectangular i allargassada amb aparell de carreus de pedra mal treballats i escairats, arcades en arc rebaixat de pedra picada i dos nivells sobreposats de volta de canó ens recordaria a una obra de mitjans del segle XV o principi del segle XVI. De fet el tipus d'arc rebaixat en pedra picada ens recordaria alguns dels arcs de la fase medieval de l'antic Palau dels Pinós de Bagà i associats amb la baronia de Pinós. Sens dubte seria la fase més antiga. L'altre part en forma de masia clàssica seria ja de mitjans del segle XVIII i coincidiria amb la puixança de la finca. Les grans dimensions de les quadres estarien pensades per allotjar un important volum de bestiar, tanmateix de la transhumància. La disposició d'arcs escarsers també ens recorda al Palau de Bagà, aquesta vegada en el cos situat més a llevant i tancant el pati d'armes de l'esmentat edifici. | 94|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51095 | Mural del túnel del Cadí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-del-tunel-del-cadi | <p>www.guardioladebergueda.cat</p> | 198 | Restaurat recentment. | <p>Mosaic d'uns 44 metres quadrats que està format per 64.000 peces de 2,5 centímetres. Representa la boca sud del túnel del Cadí, inaugurat el 29 d'octubre de 1984. El túnel del Cadí està al terme municipal de Guardiola de Berguedà a damunt de Gréixer. Es tracta d'una important via de comunicació que significà l'enllaç de l'alt Berguedà amb les comarques de la Cerdanya, Andorra i França. La seva construcció va coincidir amb la crisi del sector tèxtil i de la mineria i significà un brot d'esperança a noves comunicacions i activitats econòmiques. Actualment és un important eix viari per on hi passa la C-16 i la E-9. Un important eix europeu que enllaça Barcelona amb París per la banda dels Pirineus i Tolosa de Llenguadoc. El túnel té una longitud de 5026 metres, amb dos carrils de circulació i una zona central de seguretat de dos metres. Està dotat de modernes tecnologies de control i seguretat i el fan un dels més segurs d'Europa. La boca sud està a 1175 metres d'alçada. Travessa el Moixeró per sota del Penyes Altes. El mural va ser realitzat pocs anys després</p> | 08099-197 | Ctra de Bagà al trencall del carrer de la Industria | <p>El mural va ser elaborat durant el curs escolar 1988-1989 amb l'ajuda dels professors i els guardiolencs; Joan Arocas (pintor) i Joan Ribera. (fotògraf), i homenatja la inauguració del túnel del Cadí. Al seu costat s'hi va construir una font i un banc</p> | 42.2340300,1.8788600 | 407490 | 4676369 | 1988 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51095-foto-08099-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51095-foto-08099-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Alumnes del CEIP Sant Llorenç | Els accessos que passen pels municipis de Guardiola, Bagà, Bellver de Cerdanya, Das i Urus són de la concessió de Tabasa S.A que també engloba els túnels de Vallvidrera a Barcelona. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 51096 | Monument a Lluís Puig i Garcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-puig-i-garcia | <p>Monument de ferro i forja que homenatja a Lluís Puig i Garcia, fill d'Herminia Garcia Rodríguez (pintora i artista Guardiolenca) i resident a Andorra,. Lluís Puig i Garcia va morir el 20 de gener de 1990 al pont de la Margineda a Andorra. L'escultura representa la silueta del seu fill tocant un instrument</p> | 08099-198 | Plaça de l'Ajuntament davant de l'Hostal Nou. | <p>Hermínia Garcia va néixer a Huelago (Granada), el 6 de març del 1944. Se'n va anar a viure a Catalunya a l'edat de 7 anys i visqué al Berguedà durant 40 anys. Va arribar a Andorra l'any 1991, però no va ser fins a l'any 1995 que començà a pintar per homenatjar el seu fill, que ha estat sempre la seva inspiració. Tot i haver seguit algun curs en escoles d'art del país, això només ha estat ocasional i sempre ha seguit el dictamen del seu cor, més que la tècnica artística. Es per aquest motiu que es considera una autodidacta. Ha experimentat amb la pintura, l'escultura i el gravat. A Andorra ha exposat les seves obres a la Sala d'Exposicions del Govern, a l'ambaixada d'Espanya, al Centre Júlia, al poliesportiu del Pas de la Casa, a l'hotel Roc de Caldes i a la sala d'exposicions del Comú de Canillo. També ha participat en exposicions col·lectives a la sala d'exposicions del Govern i al Centre Cultural de Sant Julià de Lòria. Fora d'Andorra ha exposat algunes de les seves nombroses creacions artístiques a la Sala d'Exposicions LLoveras d'Arenys de Mar i a la Sala de Turisme de Guardiola del Berguedà i al Palau Pinós de Bagà.</p> | 42.2335200,1.8790700 | 407507 | 4676312 | 2002 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51096-foto-08099-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51096-foto-08099-198-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Herminia Garcia i Rodriguez | Escultura de 3 metres d'alçada en ferro amb una placa commemorativa i al·lusiva del seu fill. Va ser traslladada d'Andorra després que fos cedida pel Govern del Comú Andorrà a Guardiola | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 51097 | Pessebre vivent del barri Bastereny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-del-barri-bastereny | XX | Es manté viu gràcies als veïns del barri Bastareny. | <p>Pessebre vivent que es fa a Guardiola per les festes nadalenques des de fa 35 anys. Està organitzat per l'associació de veïns del Barri Bastereny i es celebra el dia 5 de gener de cada any. El lloc escollit és la plaça i l'esmentat barri. És un pessebre d'una associació de veíns que a banda d'organitzar el pessebre també organitza una festa de barri cada estiu. Té molta afluència ja que hi participen també veïns de Guardiola. El pessebre es fa a la plaça del barri .</p> | 08099-199 | Al barri Bastareny de Guardiola | <p>Pessebre que s'organitza des de fa més de 35 pels veïns del barri del Bastareny i també de Guardiola.</p> | 42.2361200,1.8758400 | 407244 | 4676605 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51097-foto-08099-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51097-foto-08099-199-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 51098 | Casa Vella de Cabanes o cal Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-de-cabanes-o-cal-pla | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9 . CLARET, J i ROCA , A (1982). 'Conjunt de Gavarrós'.Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de cultura. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMG full solt.</p> | XIV-XVIII | Cobert de vegetació i de runa. | <p>Ruïnes d'una construcció de petites dimensions i de planta rectangular situada damunt de la casa de Cabanes i a l'oest de la rectoria. Conserva únicament la planta inferior i restes de les parets oest i nord amb aparell de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars. No conserva gairebé cap traça d'obertures. Le poques parets que es mantenen dempeus tenen restes de revestiment intern de color vermellós i els forjats han desaparegut completament.</p> | 08099-200 | Al nucli de Gavarrós | <p>Desconeixem l'origen de les restes d'aquesta casa que alguns també n'han anomenat casa del Pla o casa en vila com a confusió de les restes esmentades a la fitxa núm. 165.Possiblement l'origen de la casa seria amb les donacions fetes al monestir de Sant Llorenç entre el 983 i 1031 com una casa situada dins la sagrera i dins el terme de Sant Genís. En el cadastre de Gavarrós de 1729 apareix com a una finca vinculada als Cabanes i posteriorment en els documents de 1756, 1778 i 1780 ens surt referenciada al terme de Sant Genís de Gavarrós i amb el nom de 'notaria'.</p> | 42.2809000,1.9142300 | 410475 | 4681536 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51098-foto-08099-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51098-foto-08099-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51098-foto-08099-200-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Resulta molt difícil establir de quin moment cronològic pertanyen aquestes restes atès el seu avançat estat de ruïna i les poques restes conservades. Tot i així podrien tenir un origen medieval amb modificacions posteriors. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51100 | Molí de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-greixer | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà.BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186.BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona.</p> | XII-XIX | Arruïnat, cobert de vegetació i amb les parts superiors esfondrades | <p>Restes d'un antic molí fariner situat a l'esquerra del riu de Gréixer i situat una mica més amunt de l'estret de Malgrau i a sota de Cal Tinent. Del conjunt arquitectònic es conserven restes de l'antic canal, de la bassa d'arribada, del cup i del casal moliner. Aquest edifici està parcialment enderrocat però tot i així i segons el que e pot identificar i també per fotografies antigues sabem que estava compost per una planta quadrangular amb una planta soterrada, un primer pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. La planta soterrani està ocupada pels cacaus, formats per dues obertures en arc rebaixat amb còdols de riu. Al seu damunt es conserva una finestra allindada en fusta. A l'interior conserva un fragment de mola. L'aparell és de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades molt irregulars amb les cantonades i dovelles dels arcs en pedra mal desbastada. A la part posterior hi havia dues basses molt allargassades i també del rec que tenia la resclosa prop de Cal Tinent. L El conjunt està completament arruïnat i cobert de vegetació.</p> | 08099-202 | A sota de Cal Tinent vell. | <p>El molí és esmentat en un document del 949 quant Rodolf, bisbe d'Urgell dona al monestir de Sant Llorenç prop Bagà un mas amb un molí, quatre peces de terra i dues vinyes al comtat de Cerdanya al riu Gréixer. Afrontava amb la coma de Calls, torrent de Pujol i altres límits que desconeixem. El document va ser recollit per Serra i Vilaró ja que l'original s'ha perdut. Posteriorment el 1031 el molí està dins els dominis del monestir. Cap a mitjans del segle XIII i XIV el molí surt esmentat als documents de la vila de Bagà i relacionats amb els Pinós. Així el 1433 una riuada es va emportar la resclosa i cap aigua i va haver de ser reconstruït. El molí es va mantenir en ús fins el segle XIX.</p> | 42.2772100,1.8500800 | 405180 | 4681195 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51100-foto-08099-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51100-foto-08099-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51100-foto-08099-202-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | De l'aparell constructiu del molí s'evidencien dues fases constructives molt clares. Una primera de planta quadrangular i composta pe runa únic carcabà i un primer pis que segueix els esquemes clàssics de molí pirinenc i un annex a llevant més modern. Del molí en procedeix una mola situada a la casa de la 'Creu de l'Om' a Bagà en pedra rogenca i amb un arbre al mig que l'ha acabat esberlant per la meitat. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51101 | Camins rals de Guardiola de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camins-rals-de-guardiola-de-bergueda | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà.BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120.BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona.CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAIXAL MATA, ALVAR (2006). 'Els ponts, testimonis de transformacions històriques al Berguedà' a Erol núm.85. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic'. A Erol. Suplement núm. 3 SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana.Vol II. P. 143-154.</p> | XI-XX | Alguns trams conservats són del Collet fins al límit del terme, el tram de Coll de Jou, alguns trams damunt de Gréixer. El camí de Sant Llorenç es manté en bon estat i el de Gavarrós i Brocà també | <p>Camins rals de Guardiola que comunicaven el municipi. El camí de Berga es conserva en nombrosos trams des de la central del Collet fins al límit sud del municipi tocant amb la Nou. Es pot resseguir completament en un tram de més de 2 Km amb restes d'empedrat de còdols i murs de contenció. A la zona del collet el camí s'ha perdut però creuava pel pont vell de Guardiola per sota del castell i passava per la riba dreta del Llobregat seguint el traçat de l'actual C-16. A Guardiola el camí passava per Cal Frare i Reboll fins a creuar el Bastareny per damunt del pont de les dues sors o pont de Tarradellas a Bagà. Aquest camí passava dins del nucli de Bagà amb les entrades i sortides a la vila formant carreteres entre els camps i enfilava cap als passos de Coll de Jou i coll del pendís seguint la traça del riu Gréixer. Passat l'estret de Malgrat el camí anava creuant el riu pels pont de 'Malgrau' a Bagà, cal Tinent i pont de Sant Nazari a Gréixer. En aquest punt el camí tenia una bifurcació. El que anava a Gréixer i pujava al coll d'Escriu i font del faig per creuar el coll del Pendís (actual gr.107) i el que anava seguint el riu Hospitalet passant per sota Millarès amb ramals per anar a Millarès i a Hospitalet. Un cop aquí ascendia cap a Roca Sança, altar del mila i Coll de Jou. En aquest tram entre Roca Sança i coll de Jou es conserven trams encara Empedrats. Un altre camí important és el que de Cal Frare pujava a Sant Llorenç per l'obaga amb trams empedrats amb còdols de riu i trencaaigües i d'aquí es dirigia al Vilar i Llenes. De Guardiola en sortia el camí que anava a Brocà i a Sant marc amb trams empedrats i restes de Carreres a Brocà. De Brocà sortia el camí de la Pobla passant per Cavallera, Cal Companyó iVilella. Passada la casa de L'espelt el camí creuava el Riutort per un pont medieval a l'alçada del molí de l'Espelt per continuar a la Pobla de Lillet. En aquest indret hi havia un ramal que pujava a Gavarrós i clot del Forn. Aquest camí encara es pot resseguir una part. De la Caseta en pujava el camí de la Roca Gavarret i Pardinella passant pel collet e Trevanoses que enfilava a pla d'Erols Erols i Rus. També en sortia el camí de Gavarrós per Masaners i ascendia cap al clot del Forn i coll de Pal. Altres camins secundaris eren de l'Estret a la Coma, pla de l'Arca i coll del vent. A Brocà hi havia camins que comunicaven amb les diverses cases i sant Marc. Finalment el camí de Saldes sortia del Collet d'Eina i pujava cap a Maçaners pel costat de la riera de Saldes per sota els Castellots i torrent de Riaup on hi havia una bifurcació per anar a Riaup, torre de Foix i el Jou</p> | 08099-203 | Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que ja hem comentat que en conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí ens apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. No serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, terres i alous que es van formalitzant. En la documentació de Sant Llorenç ja esmenta els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Greixer. De la via principal s'anomenava 'strata' i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la 'strata Francisca' o via ceretana que transcorria per la vall del Segre i el coll de la Perxa. A mitjans del segle XII es bastiran hospitalets als colls importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius i es construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà) Gréixer, cal Tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats La via del Llobregat ens surt també citada en les afrontacions de les Llenes amb el Llobregat. Altres vies secundàries serien la via de Brocà, la de Gavarrós la de La Pobla de Lillet. Aquestes vies servien per enllaçar nuclis habitats, alous. En el cas de Gavarrós s'esmenta el port de Gavarrós que també corresponia a un pas per passar a Cerdanya. Aquest, però era més important per al bestiar i la transhumància.. En temps de la baronia de Pinós, la documentació d'aquests camins és freqüent i nombrosa . Del camí de coll de jou se sap que el 1356 en volien arreglar el 'tarter' i el 1454 'feren adobar el camí de Grau de Palau'. Es tractava de trams complexos on les 'tarteres' eren les parts altes del camí situades a més de 1600 metres d'alçada on la neu i el glaç el malmetien. De fet en aquests llocs s'hi esmenta el verb 'apel·lar' o treure la neu. Per a les tasques de manteniment hi havia els obrers o 'terrallons'. Els ponts també apareixen esmentats sovint. A tall d'exemple ens surt esmentat el pont de Greixa. Es referiria o bé al de Cal Tinent o el de Sant Nazari. El manteniment dels ponts i camins anava a càrrec dels barons de Pinós però també hi havia altres universitats com la de Berga ' el 30 de juliol de 1335, dos homes de Berga es comprometeren amb els cònsols de Bagà, adobar pel preu de 47 lliures des de la data de Tots sants el camí de Es tracta de l'ampliació del camí amb una cana de Montpeller que era la mida estàndard d'un camí. També trobem documents de la universitat de Puigcerdà per adobar el camí de l'escala de Gréixer. Aquesta zona deuria ser molt vulnerable a les destruccions degut a les fortes avingudes i el pas enmig d'un estret (estret de Malgrau o grau de Palau). Dels ponts es fa esment d'una palanca a 'Mescles aygues' per arreglar-la. El mescles aigües correspondria a l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat . Sobre els impostos dels camins hi havia el de 'barra' que s'aplicava a tothom que passava pels vials i. solien estar als ponts, especialment el de Guardiola i el de Bagà. Amb tot hi havia qui estava exempt d'aquests impostos. D'impostos també hi havia de passatges del bestiar i de les herbes i encara també n'hem trobat un referent a la sal Posteriorment i al llarg de l'època moderna els camins ens surten esmentats indirectament en documents de transacció escriptures, notarials. A principi de segle XIX. C.A. Torres en fa descripció en el seu llibre de 'Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat' i datat de 1905.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51101-foto-08099-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51101-foto-08099-203-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 51102 | Monument als Minaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-minaires-0 | <p>ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | <p>Monument o placa que commemora als minaires que moriren en l'accident de les mines de Cercs el 1975. Com que Guardiola era municipi miner es va decidir de fer un monument als minaires el 2004.</p> | 08099-204 | Plaça de l'Ajuntament davant de l'Hostal nou. Núm. 3. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>Accident que va succeir per una explosió de grisú el 3 de novembre de 1975 en la mina de lignit anomenada 'Consolació', que tenia galeries que arribaven fins a 1000 metres de fondària. Hi van morir 30 miners (25 d'ells a l'acte) i cinc ferits molt greus. Va ser l'accident miner més greu a Espanya succeït en els 50 anys anteriors. 6000 persones acudiren als funerals dels miners Les mines de carbó de Fígols eren propietat de l'empresa 'Carbones de Berga S.A.'. En l'acte de processament judicial que es va fer el 1976 van acusar a quatre càrrecs directius de l'empresa; el director de la mina, dos enginyers i un facultatiu de mines com a culpables de l'accident ja que es va considerar (fora de tot dubte) una incidència en el circuit de ventilació de la mina.</p> | 42.2335200,1.8790700 | 407507 | 4676312 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 51103 | Aplec de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-gavarros | XX | Es manté viu gràcies als propietaris i masovers de les finques de Gavarrós. | <p>Aplec de Sant Genís de Gavarrós que es celebra el dia 25 d'agost. Aquesta festa s'havia perdut com tants altres aplecs i celebracions de Guardiola i ha estat recuperat gràcies als veïns i residents de Gavarrós des de fa uns quants anys. Consisteix en celebrar una eucaristia i a continuació fer un àpat que acostuma a ser un dinar a l'era de Cal Cabanes. Amb la venda dels tiquets del dinar, s'obté un donatiu que es destina a consolidar l'església de Sant Genís. Gràcies a aquesta aportació popular el temple i el lloc de Gavarrós es mantenen vius. Després del dinar es fa ball a l'era de cal Cabanes.</p> | 08099-205 | Al lloc de Gavarrós | 42.2810900,1.9153900 | 410571 | 4681556 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51103-foto-08099-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51103-foto-08099-205-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 51104 | Font de la Set | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-set | <p>COROMINAS I CAMP, R; COROMINAS I CAMP, JAUME (1987). 'El far, Sant Ciprià de Fígols i Sant Salvador del Jou' a Erol. Núm. 21.</p> | XIV | Muntat en forma de monument públic. | <p>Restes d'un arc ogival provinent de l'antic hostal de l'Alfar i que va ser desmuntat el 1984 per les obres d'ampliació de la C-16 en el tram del trencall de Malanyeu. Es tracta d'un arc ogival de pedra picada d'uns tres metres d'alçada i amb les dovelles de pedra ben treballada. L'arc, avui muntat en un berenador de la carretera, formava part del conjunt arquitectònic de l'antic hostal datat del segle XIV. Corresponia amb la divisió interna de la cambra de l'hostal amb tres crugies separades per arcs en ogiva que sostenien el sostre. Només es va salvar un d'ells que va ser desmuntat i col·locat al lloc actual. L'hostal va ser documentat per Ramon Corominas i Camp.</p> | 08099-206 | Al Collet d'Eina | <p>El topònim d'Alfar en aquest antic hostal fortificat venia de la torre o far que segons els autors era uns 400 metres més amunt i al capdamunt del cingle del Jou, al costat de les ruïnes de la capella. Segons els Germans Corominas, aquesta torre era un punt de vigilància intermedi entre el castell de Guardiola i també el Baix Berguedà. Posteriorment i arran del seu abandonament aquest nom seria traslladat a la casa 'del far' situada a l'encreuament del riu Malanyeu en un lloc que a més de fer d'hostal, es cobraven tributs i impòsits de barra per estar situada al costat de l'antic camí ral de Berga a Bagà.</p> | 42.2127100,1.8697400 | 406706 | 4674012 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51104-foto-08099-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51104-foto-08099-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51104-foto-08099-206-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Pere cascante i Torrella | Corresponia amb una estructura rectangular composta de planta baixa i un primer pis amb coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Estava il·luminat per finestres d'arc de mig punt en bloc monolític que donaven pas a la cambra principal dividida en tres crugies i separades per arcs en ogiva de perfil apuntat i de pedra picada. Conservava la planta baixa i part del primer pis amb un aparell de pedra amb carreus ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç. Va ser destruït arran de les presents obres. | 93|85 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51106 | Pont de cal Cucurull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-cucurull | <p>ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. P-16-22. SERRA ROTES, R (2005). El tren de Manresa a Guardiola. Zenobita edicions.</p> | XX | L'ull central del pont ha estat reparat amb formigó pòrtland | <p>Pont de l'antic ferrocarril construit a principi del segle XX per fer passar la línia ferroviària per damunt del Llobregat i situat paral·lel al viaducte de la C-16. al costat de la 'font de la set' o 'font seca'. Consta d'una construcció de caire civil composta per tres arcades de mig punt amb arc de doble rosca de maó ceràmic, que decansen damunt de dues pilastres rectangulars. La caixa principal és de carreus de pedra mal treballats, units amb ciment i filades irregulars. Els pilars trambé són de pedra amb una petita cornisa bisellada on hi recolza cadascun dels ulls del pont. Té una longitud d'uns 45 metres i una amplada d'uns 2 metres. L'ull central del pont ha estat reparada amb obra de formigó armat. A l'estrep nord hi ha el túnel del Canal industrial.</p> | 08099-208 | Al Collet d'Eina prop de la font de la Set | <p>La substitució de les activitats agrícoles i ramaderes per la moderna industrialització del textil i la mineria provocà que la gent dels nuclis rurals del municipi actual de Guardiola s'agrupessin en una zona més ben comunicada, prop del riu que aprofitava una bifurcació dels camins de Bagà i de La Pobla al voltant de l'Hostal nou. Així va ser com va néixer el nucli de Guardiola a l'actual emplaçament prop de les fàbriques de ciment del Collet i del Clot del Moro. Arran de la construcció de la colònia industrial del collet que comportà l'allargament de la línia Manresa a Berga i de Berga i Guardiola . La construcció del 'ferrocarril económico Manresa-Berga' va ser iniciativa dels industrials del sector tèxtil del Llobregat per unir les seves colònies amb els nuclis més poblats com serien el cas de Manresa i Barcelona. El primer projecte de 1879 es va començar a portar a terme el 1881 i justament tres any després, el 1884 la línia arribava a Sallent. Poc després les van seguir les poblacions de Puig Reig i finalment el 1887 el ferrocarril arribava Cal Rosal (Olvan). La ciutat de Berga estava situada en una zona més elevada, s'havia de modernitzar i per això calia una forta inversió en industrialització que va venir promoguda per la mà de Marcel·lí Boixader el qual va projectar un canal industrial que havia de portar l'aigua des de la resclosa situada a la zona del 'collet' fins a la fàbrica del Canal situada a Berga. Aquesta conducció significà una utilització gratuïta de l'aigua a les colònies situades Llobregat avall. El 1881. 'La companyia minera de Ferrocarril y minas de Berga S.A' obtenia del ministerio de Fomento la concessió per ampliar la línia fins a Guardiola. Per a la seva execució es va contractar a l'empresa italiana 'Gavaretti, Vallido, Bovio &Cia' que ja explotava les mines de Sant Corneli. A cercs hi va construir un carrer de cases i també un cantina però aquestes inversions no van ser suficiens per eixugar el deute que aquesta empresa venia acumulant des de feia temps i van acabar amb la seva ruïna. El 1890 les empreses de 'Ferrocarriles y minas de Berga S.A i Ferrocarril Económico Manresa-Berga' es van fusionar en una de sola promoguda per Lluís G. Pons i Enrich (amo de Cal Pons) i J.E. Olano de Loyzaga, amo de les mines de Cercs i enginyer de mines. Aquesta nova companyia és la que va portar el tren fins a Guardiola el 1904. Inicialment el projecte del ferrocarril de Guardiola havia d'arribar a la zona del Collet on hi havia la colònia agrícola dels Pujol de Berga i també la captació del canal industrial, propietat de la família dels Boixader. Aquest doble joc d'interessos va despertar la prudència del Sr. Olano que va acabar allargant la línia fins a la zona de 'La Ribera' on hi va situar l'estació terminal. La posada en funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro va incentivar la construcció d'una línia de via estreta que unís Guardiola amb la fàbrica de ciment i donés origen al 'carrilet' . Ambdues línies tenien com a estació terminal la població de Guardiola on hi tenien tots els serveis necessaris d'una estació terminal d'aquestes característiques (cotxeres, dipòsits d'aigua, tallers per a reparar les màquines) Aquest servei es va mantenir en funcionament fins el 1972 on la substitució del tren per l'automòbil en carretera, la crisi de la fàbrica de ciment i del carbó així com la construcció d'un embassament a la Baells que inundava terrenys per on passava el ferrocarril van obligar a clausurar la línia fèrria. La línia Guardiola la Pobla ho havia fet el 1966 i poc després (el 1973) es va tancar la línia de Sallent a Olvan. El 1979 l'edifici de l'estació va a passar a mans de l'ajuntament de Guardiola que li va donar un ús cultural. Des de 2003 acull una exposició de 150 anys de la posada en funcionament d ela línia de Barcelona a Mataró.</p> | 42.2115300,1.8688200 | 406629 | 4673882 | 1904 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51106-foto-08099-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51106-foto-08099-208-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest pont va ser escenari d'un descarrilament del ferrocarril a la dècada dels anys seixanta. Arran de la clausura de la línia Olvan-Guardiola el 2 de febrer de 1972, el pont va quedar inutilitzat i des de llavors roman com un testimoni del passat al costat de la carretera C-16. Tot i així es manté en bon estat de conservació | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 51107 | Nits musicals de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nits-musicals-de-sant-llorenc | <p>www.guardioladebergueda.cat</p> | Es manté viu gràcies a l'Associació de les Nits Musicals de Sant Llorenç i al consistori de Guardiola. | <p>Sèrie de concerts que es celebren el darrer dissabte del mes de juliol i els dos primers de l'agost coincidint amb la Festa de Major. Es tracta de concerts de música clàssica, antiga, música medieval, barroca o moderna que fa més de 53 anys que es celebren al monestir de Sant Llorenç. El comitè organitzador està format per diversos membres de Guardiola, entre ells l'Ajuntament de Guardiola. L'objectiu de les nits és el de potenciar el monestir de Sant Llorenç com a espai cultural de concerts de música aprofitant la seva bona acústica aconseguida tant abans com després de la restauració de 1982 i 2008. Aquest festival es considera el segon festival de música més antic de Catalunya després del 'festival de la porta ferrada de Sant Feliu de Guíxols'. Han actuat grups i orquestres de gran nom com és el cas de la 'Polifònica de Puig-reig' entre altres. Recentment i des de fa una pila d'anys Guardiola de Berguedà participa al FEMAP (festival de Musica antiga del Pirineu). Un dels concerts que es celebra per aquest festival coincideix amb les 'nits musicals' i és organitzat pel mateix FEMAP amb col·laboració municipal.</p> | 08099-209 | Monestir de Sant Llorenç | <p>Fa tot just uns 53 anys i veient la potencialitat cultural que tenia el monestir de Sant Llorenç després d'iniciar les obres de restauració d'aquest important monument, alguns guardiolencs inquiets per promoure la cultura, es van proposar de fer alguns concerts de música aprofitant la bellesa i acústica del lloc. La idea va venir inspirada pels 'festivals des músiques aux chateaux françaises' com era el de Foix o Carcassonne. Veient que aquesta idea que els francesos feien en els seus monuments van creure que podria funcionar en un lloc tant emblemàtic i alhora tant desconegut com era el monestir de Sant Llorenç. Amb l'ajuda i col·laboració de Mn. Enric Bartrina i d'una colla de veïns de Guardiola van decidir d'iniciar el festival de les nits musicals. Els actes van coincidir amb el 'mil·lenari del monestir ' on a banda de celebrar els concerts es va editar el llibre de 'Sant Llorenç prop Bagà' de Bolòs i Pagès. Des d'aleshores i fins l'actualitat el festival s'ha anat celebrant any rere any de forma ininterrompuda convertint-se en un festival de referència.</p> | 42.2350900,1.8750800 | 407180 | 4676491 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51107-foto-08099-209-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un festival que va néixer per iniciativa popular i que any rere any s'ha anat consolidant esdevenint un referent pel Berguedà i Catalunya. | 119 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 51108 | Festa Major de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-llorenc | <p>Com totes les poblacions de Catalunya, Guardiola de Berguedà celebra la seva festa major coincidint amb la vigília dels dies del seu patró que en aquest cas és Sant Llorenç. Amb aquesta festivitat que és el segon cap de setmana del mes d'agost, el poble es vesteix de gala i de Festa. Els darrers anys la festa comença gairebé una setmana abans amb concerts, balls, espectacles per a grans i petits, concurs de truc, de pintura, festes de l'escuma, animació infantil, ball discoteca per als joves, partits de futbol, 24 hores de vespino, curses de natació.... Alguns dels actes coincideixen amb els concerts de música del monestir de Sant Llorenç, les anomenades 'nits musicals' i els actes s'allarguen fins el dia del patró on es celebra una missa popular al monestir de Sant Llorenç i a continuació sardanes a la plaça del monestir. El darrer dia finalitza amb una cantada d'havaneres i repartiment de cremat. Els actes es fan a la plaça de l'Ajuntament a la plaça de l'Església, al monestir de Sant Llorenç i també a les piscines municipals entre altres i a l'envelat que s'habilita per al ball.</p> | 08099-210 | Monestir de Sant Llorenç i Guardiola de Berguedà | <p>www.guardioladebergueda.cat</p> | 42.2331500,1.8792100 | 407518 | 4676271 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51108-foto-08099-210-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Festa molt popular i de gran ressò a la comarca que es fa al llarg del mes d'agost. Les festes majors dels diversos pobles es celebren entre els mesos d'agost, setembre i primers d'octubre. La pionera és la de Bagà que es fa el primer cap de setmana d'agost coincidint amb Sant Esteve, la segueix Guardiola amb Sant Llorenç i després Vallcebre, Saldes, Gósol, GironellaLa darrera és la de Gisclareny que es fa ja ben entrada la tardor. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc