Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52401 | Parc de Can Buxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-can-buxeres | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. | XX | Parc municipal urbà ubicat a l'antiga propietat de Can Buixeres. Delimitat, a migdia, per la via del ferrocarril, aixecada del nivell del sòl; a llevant, per la carretera d'Esplugues; a ponent, pel camí de la Fonteta; i al nord, pel Canyet. És un espai d'oci, de natura, d'interrupció del continu edificatori que és la ciutat de l'Hospitalet que es comparteix amb una sèrie d'elements patrimonials d'alt valor, i que a més se n'hi ha afegit, col·locant un parell d'escultures. El torrent de Can Nyac divideix la zona de parc d'horts urbans treballats a la banda de ponent del torrent. L'element central és el palauet, amb la masoveria al costat i la glorieta modernista. Els jardins tenen una disposició geomètrica combinant camins i parterres. Hi ha una gran quantitat d'arbres i plantes, amb indicadors dels seus noms i espais destinats a jocs i esbarjo. També hi ha una zona per espectacles i representacions musicals o teatrals. | 08101-116 | Carretera d'Esplugues, 3-5 | El conjunt va passar a ser propietat municipal al 1968, per tal d'obrir el seu interior i convertir-lo en un parc públic. Els edificis es troben avui perfectament restaurats, mantenint força del seu aspecte interior i amb unes façanes tractades amb correcció. Inaugurat el 8 de novembre de 1972, amb motiu del dia de la província, segons indica una placa de marbre col·locada a l'entrada de la carretera d'Esplugues. | 41.3642400,2.0973000 | 424501 | 4579585 | 1906 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52401-foto-08101-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52401-foto-08101-116-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La transformació immediata del conjunt es produiria en els anys següents (1906-1911) amb la creació dels jardins que envolten la finca i que van acabar per definir la torre senyorial de Can Buxeres. | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 52439 | Jardins de ca n'Arús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-ca-narus | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/masies-indrets/ca-narus/ | XIX | Tot i que ja no es conserven els boixos originaris que delimitaven els parterres i els rosers, el parc presenta un bon estat de conservació. Les palmeres han patit l'actac de l'escarbat morrut i un cop tallades, cal tallar-les i eliminar-les de soca-arrel ja que malgrat estar tallades l'escarbat pot restar durant molt de temps al seu interior. | Els jardins de ca n'Arús tenen un marcat estil romàntic, propi de la segona meitat del segle XIX. Estan situats en la confluència de la Rambla de la Marina i l'Avinguda del Carrilet. El parc està configurat en un pla dividit en sis espais enjardinats relacionats entre ells per avingudes que conflueixen en un espai central arrodonit amb una font d'aigua al mig feta de maó emmarcada per un parterre de llamborda moderna i envoltada quatre arcades al peu de les quals hi creix un xiprer. L'accés original al parc es fa per una avinguda més ample on hi ha el barri original de la casa senyorial. Fineix davant de la façana principal de la casa per una balustrada. Les espècies representades són del tipus mediterrani, amb presència destacada de til·lers que aporten ombra i un agradable perfum durant l'època de floració, xipressos, varies espècies de pícees i magnòlies i alguna olivera i palmeres del tipus canariensis, datilera i algun margall. Els parterres, es conserven verds, amb gespa i planta verda del tipus com les cintes verdes (Clorophytum comosum) que a més a més de ser considerades plantes purificadores de l'aire, aporten frescor a l'estiu. Alguns dels seus racons s'han arranjat per fomentar la lectura, el recolliment i el descans o simplement com a un lloc de trobada. | 08101-396 | Rambla de la Marina, 415-427 | Es coneixen poques dades sobre la casa senyorial de Can Arús. Com a hipòtesi, sembla que el creixement de la masia anà paral·lel al primer projecte d'eixample de la vila vella de l'Hospitalet. Es construeix l'any 1851 per iniciativa de Jaume Arús i Cuixart, soci fundador del Casino del Centre i alcalde del municipi. Entre 1900 i 1910, el seu nét, Santiago Arús hauria fet alguna ampliació, d'aquí l'acroteri, decorat amb terracota i un medalló central amb les inicials S.A. Als anys vuitanta del segle XX mitjançant expropiació va passar a mans de l'Ajuntament. El mes de febrer de l'any 2005 es projecta la reforma de la masia, que finalitza el mes d'abril de l'any següent. L'arquitecte encarregat de l'obra serà Martí Cabestany i Puértolas. L'estructura general del jardí es va respectar i no va ser fins l'any 2009 que es varen obrir per primera vegada al públic rebent el tractament d'espai públic. L'alcaldessa que va fer la inauguració fou Núria Marín. Per Corpus l'any 2014 la font va ser escenari de l'ou com balla especialment dissenyat per al gaudi de la gent gran. | 41.3582600,2.1020900 | 424894 | 4578917 | 1851 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52439-foto-08101-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52439-foto-08101-396-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El parc de Ca n'Arus obra del primer de maig al 31 d'octubre de les 9 del matí fins les 8 del vespre, i des de Tots Sants fins al 30 d'abril de 9 del matí a 6 de la tarda, amb els caps de setmana, de dos quarts de deu del matí a les dues de la tarda. | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52440 | Llera del riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llera-del-riu-llobregat | BALLESTEROS, Tomàs; DEGOLLADA, Artur (2006). Fauna i flora de l'Hospitalet de Llobregat. Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat. Ajuntament de Llobregat. Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac.(2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Ormobook serveis editorials. https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Agrari_del_Baix_Llobregat http://www.l-h.cat/webs/mediambient/266080_1.aspx?id=1 | Situada en el delta del Llobregat, la riba esquerre del riu, en el terme municipal, ocupa una superfície de set hectàrees per encara no un quilòmetre de longitud. Posseeix notables singularitats botàniques i zoològiques, estretament vinculades als aiguamolls, que comprenen espècies remarcables, algunes d'elles en perill d'extinció o al límit de la seva àrea geogràfica de distribució. Destaca l'existència de concentracions importants d'individus reproductors hivernants i també migratoris de moltes espècies ornitològiques. Més d'un centenar d'espècies, com el pardal comú, el xarrec, l'aligot, la puput o els falciots i l'oreneta en les seves diverses tipologies, l'estornell l'abellerol, l'esplugabous, el martinet blanc, el collverd i el xarxet o el bernat pescaire, la tórtora europea i la turca, el xibec i el cullerot, la cadernera, el gafarró o el verdum entre d'altres formen part d'aquest ambient. Molts d'aquests ocells són veritables bioindicadors de l'estat mediambiental del territori on s'estableixen i sobretot on venen a nidificar; un exemple és el cabusset que és un indicador de la qualitat de les aigües bones o acceptables, o el xarxet comú, que hiverna al Llobregat gràcies a la millora de la qualitat de les aigües del riu. Les llacunes i aiguamolls són punts de concentració d'aquesta biodiversitat. La vegetació de bosc de ribera no hi és present degut a l'alteració del paisatge per l'home, especialment a partir de la industrialització i pràcticament no hi queden vestigis, a excepció d'algun exemplar aïllat d'àlber o tamariu. Les espècies que ocupen les lleres són la canya, la boga, herbàcies diverses, els plantatges i el card marià. La presència de les hortes que componen juntament amb altres municipis, el Parc Agrari, supleixen des de fa anys aquesta mancança i restableixen un equilibri. La resta de vertebrats és menys diversa, destaquen els micromamífers com la musaranya comuna, el ratolí de bosc i la rata comuna, el conill i en menys abundància la mostela o l'eriçó clar. Pel que fa als mamífers més grossos com el senglar o la guilla utilitzen la riba com a zona de pas. Els amfibis presents són la granota verda, la reineta i el tòtil mentre que els rèptils més comuns són la serp blanca, la colobra viperina, la tortuga d'aigua , la serp verda. Els peixos més comuns són el barb, la carpa, l'anguila o la llíssera. La seva protecció està estretament lligada a la preservació del paisatge agrari. Per una banda, les planes de conreu, són un indret de pau i convivència entre els homes i la fauna; per altra banda, aquest mar d'hortes s'han convertit en una reservori alimentari, un autèntic rebost al costat d'una metròpolis que hostatja un 60% de la població catalana. | 08101-397 | L'Hospitalet de Llobregat | L'any 2018 es va detectar un augment de la presència del martinet de nit, una espècie present en èpoques de migració que ha modificat el seu costum i a més del Delta de l'Ebre, molt comú, s'han detectat varies parelles nidificant. Es tracta d'un ocell protegit per l'annex I de la Directiva d'Aus, que especifica que les zones d'alimentació, nidificació i repòs d'aquestes aus s'ha de potenciar i preservar de qualsevol alteració. | 41.3396100,2.0958600 | 424352 | 4576852 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal perseverar en la protecció d'aquest ecosistema molt fràgil degut a la pressió demogràfica i industrial. | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 52519 | Parc de la Marquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-marquesa | XX | Parc urbà delimitat al nord per la carretera de Collblanc, a llevant pel carrer del Llobregat, a ponent pel carrer de Farnés i a migdia pel carrer d'Occident. És un parc fruit de la demanda social, en els terrenys de la finca de la Torre Barrina. I és que la densitat demogràfica de la zona fa que aquest tipus d'equipaments sigui molt necessaris. Tant des d'un punt de vista mediambiental, com d'oci ciutadà i millora de la qualitat de vida. La vegetació es distribueix més com un jardí que com un espai natural, però valorant la diversitat. Trobem Pi pinyoner (Pinus pinea), Washingtoniana (Washingtonia robusta), Olivera (Olea europea), Troana (Ligustrum japonicum), Bellaombra (Phytolacca dioica), Ficus (Ficus benjamina), Garrofer (Ceratonia siliqua). Una tipologia que combina arbres autòctons amb forans i que serveixen d'aixopluc a una gran quantitat d'aus. Al seu voltant es conserva una tanca amb una gran porta de forja on consta la data de 1867. | 08101-297 | Carretera de Collblanc, s/n | L'ajuntament de l'Hospitalet compra els terrenys, l'any 1978, fruit de la petició de l'agrupació veïnal de Collblanc - la Torrassa. Les darreres propietàries eren les senyores Farnés, que mai havien estat marqueses. Malgrat aquest fet, el parc va prendre el nom de La Marquesa | 41.3754100,2.1170400 | 426164 | 4580809 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52519-foto-08101-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52519-foto-08101-297-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el subsòl es va construir un refugi anti aeri durant la Guerra civil espanyola. | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 52565 | Parc de Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-les-planes | XX | El Parc de Les Planes, és un parc urbà delimitat a ponent per l'avinguda d'Isabel la catòlica, a migdia per les vies del ferrocarril; al nord, pel carrer de Sant Rafael, i a llevant pel carrer Teide. Situat a banda i banda de l'antiga riera, anomenada del cementiri. Aquesta s'obria pas entre els turons de Can Serra i el de les Planes. Actualment té una superfície de 8ha i representa el principal pulmó verd de la ciutat. Al parc hi ha 1300 arbres de 41 espècimens diferents. Destaca un grup d'oliveres (Olea europea) centenàries rescatades de la Ribere d'Ebre i unes casuarines centenàries. | 08101-233 | Av. d'Isabel la catòlica | Al segle XVIII només hi havien algunes masies disseminades pel territori entre conreus de vinya i cereals. Però al segle XIX, amb la fil·loxera i la necessitat de proveir de materials de construcció l'àrea metropolitana va afavorir la instal·lació de bòbiles i una fàbrica de productes químics. Es va inaugurar l'any 1986. | 41.3680200,2.1051700 | 425163 | 4579998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52565-foto-08101-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52565-foto-08101-233-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquests terrenys es van salvar de l'expansió urbanística per la seva proximitat amb el cementiri municipal, ja que una normativa impedia la construcció de blocs de pisos. | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 52667 | Parc Agrari del Baix Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-agrari-del-baix-llobregat | Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac.(2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Ormobook serveis editorials. https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Agrari_del_Baix_Llobregat https://parcs.diba.cat/web/baixllobregat/pla-especial-d-ordenacio | En fase de desenvolupament. | Entre les cotes 424040 / 4576958 i 424775 / 4576455 circula el Llobregat amb la riba esquerra en terme de l'Hospitalet, just en el tram superior hi trobem el Parc Agrari del Baix Llobregat. El Parc Agrari del Baix Llobregat està situat a les planes al·luvials del delta i de la vall baixa del riu Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat, que ocupen una posició central dins la regió metropolitana de Barcelona. El territori del parc, de tradicional riquesa agrícola, forma part de catorze municipis: Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans, que sumen 730.000 habitants dels més de 4 milions de la regió metropolitana. El Parc Agrari té una superfície de 2.938 ha, delimitades pel seu Pla especial. La vall baixa del Llobregat és una plana fluvial orientada en sentit N-NW/S-SE, amb el riu Llobregat que parteix les carenes de muntanyes situades paral·leles a la línia de costa, fins a formar un delta de desembocadura. Presenta un interès rellevant per la diversitat d'ambients naturals que té com a origen d'un paisatge primigeni constituït per comunitats vegetals pròpies dels sorrals costaners, extensions considerables d'aiguamolls salabrosos litorals i boscos de ribera; paisatge que ha estat, però, profundament transformat per l'acció de l'home. Així, pel que fa a la vegetació primitiva, es poden diferenciar cinc dominis: l'alzinar, la màquia de llentiscle i margalló, els boscos caducifolis de ribera, les comunitats halòfiles i helofítiques litorals i les comunitats psammòfiles litorals. Aquests darrers dos grups corresponen a ambients humits salinitzats i als sorrals costaners del delta. A partir d'aquesta vegetació potencial s'han configurat diversos ambients que configuren el paisatge actual: els camps de conreu, els aiguamolls litorals, el riu i la xarxa de drenatge, les platges o les pinedes. Es pot agrupar el paisatge vegetal del territori del Parc Agrari del Baix Llobregat en dos grans tipus: les comunitats vegetals associades a l'espai agrari i les comunitats associades a les zones inundables i a les llacunes litorals. Tanmateix, les particulars condicions ecològiques d'algunes zones i sobretot, l'extensa xarxa de canals de reg i drenatge, facilita l'aparició de comunitats particulars i, a vegades, permet la supervivència d'algunes espècies de plantes singulars. En aquest sentit, el delta del Llobregat posseeix notables singularitats botàniques i zoològiques, molt lligades als aiguamolls, que comprenen espècies remarcables, en perill d'extinció o al límit de la seva àrea geogràfica de distribució i l'existència de concentracions importants d'individus reproductors, hivernants i migratoris de moltes espècies ornitològiques. El paisatge agrícola predominant manté elements pràcticament testimonials de les antigues llacunes deltaiques. Aquests espais avui han estat modificats en una part per les obres d'ampliació del port de Barcelona, de l'aeroport i del mateix desviament del riu. El paisatge del delta del Llobregat en pocs anys canviarà radicalment tal com era a finals del segle XX. Mentre aquesta transformació radical afecta l'essència paisatgística de la vall baixa també es fan esforços per conservar i recuperar els espais naturals residuals que queden. El paisatge agrari és el garant que aquesta immensa plana no es converteixi una aglomeració urbana enganxada a Barcelona. Alhora, aquest mar de conreus és un reservori alimentari, un autèntic rebost al costat d'una metròpolis que hostatja un 60% de la població catalana. El menjar fresc produït al Baix Llobregat és un dels principals valors d'un paisatge encara no prou valorat per la població privilegiada que l'envolta. | 08101-438 | Al sud-oest del terme municipal | La superfície del Parc Agrari del Baix Llobregat és una figura de protecció i també de potenciació de l'activitat agrícola situat a les planes al·luvials tan del delta com de la vall baixa del riu. Aplega catorze municipis amb una pressió demogràfica de gairebé nou cents mils habitants. La superfície comprèn 3,489,83 hectàres de terreny. La gestió del Parc va a càrrec del Consordi del Parc Agrari del Baix Llobregat. | 41.3396000,2.0955700 | 424327 | 4576852 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 52369 | Font del repartidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-repartidor | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. https://fontsaigua.wordpress.com/tag/placa-del-repartidor/ RASOLA (2015). Dues antigues torres d'aigua de l'Hospitalet; dins https://fontsaigua.wordpress.com/tag/placa-del-repartidor/ [consulta realitzada el 19 de setembre de 2017]. | XIX | Al bell mig d'una reformada plaça del Repartidor, s'alça la torre que dona nom a la plaça. Es tracta d'una torre de planta rectangular amb la coberta de tipus piramidal feta de rajoles vidrades i policromes (verd, groc i vermellós), coronada per una hídria. Els paraments de les quatre façanes són bàsicament llisos a excepció de dues franges horitzontals de maons, la part més alta sota ràfec feta també de maons dibuixant arcs cecs i els ampits i arcs d'unes obertures dobles que hi ha a cada façana. A cada façana hi ha un fanal de ferro i a sota el brollador i la pica. L'aixeta sobresurt d'un cap de lleó de ferro. En un dels costats hi trobem la porta d'accés a l'interior. | 08101-76 | Plaça del Repartidor, s/n | Durant el segle XIX la població de l'Hospitalet augmentà considerablement donant com a resultat que la xarxa pública de subministrament d'aigua, que en aquell moment disposava de dues fons, fos insuficient. L'any 1867 es construeix el Repartidor, que portarà l'aigua des d'una mina d'Esplugues. El Baró de Maldà agafava l'aigua d'aquesta mina i la portava a la seva propietat de Cal Xerricó. El Repartidor distribuïa l'aigua a cinc fonts de la ciutat. En el moment en que es va construir aquest edifici, les fonts constituïen un element de gran importància, ja que la primera xarxa d'aigua corrent domiciliària no es va crear fins l'any 1888 i no arribava a totes les cases. Era molt normal, doncs, veure la gent omplint galledes d'aigua per a l'ús quotidià. L'any 1927, amb motiu de la visita de la Reina Victòria per inaugurar l'edifici de Correus, s'instal·là la font i els fanals i es restaurà la torre, donant-li l'aspecte actual (GIMENEZ / LOPEZ / LLOREDA / RUIZ / DOMINGUEZ, 1992, p.124) | 41.3616300,2.0998300 | 424709 | 4579294 | 1867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52369-foto-08101-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52369-foto-08101-76-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 52408 | Monument a Josep Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-oliveras | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. JUHÉ i ORIOL, Pere (2010). Hospitalencs singulars. Just Oliveras i Prats; dins Xipreret. Ateneu de Cultura Popular, 335, pp. 4-6. https://ca.wikipedia.org/wiki/Just_Oliveras_i_Prats | XX | Monument en forma de bust en homenatge al que fou alcalde de la ciutat Just Oliveras i Prats. Es troba situat al capdamunt de la Rambla que porta el seu mateix nom, amb l'encreuament de l'avinguda de Josep Tarradellas; però dins una rotonda amb parterre de pedres bicolor i envoltat de palmeres. Aquest parterre no és transitable i la rotonda no té cap accés i està envoltada de vies pel trànsit rodat. Això fa que el monument sigui inaccessible i s'hagi de contemplar des de la rambla, que és cap on mira. El bust és de bronze a la fosa i mesura 42 x 49 x 32 cm. Està situat damunt un pilar de secció rectangular (55 x 30 cm) i una alçada de 135 cm, fet de pedra grisa amb els quatre escaires esbiaixats. Porta una placa d'acer inoxidable collada a la part anterior de la peanya amb la inscripció: Just Oliveras i Prats (1887-1938) La firma i marca de fàbrica estan gravades directament a la part inferior del bust. Sense datació d'inauguració . | 08101-123 | Avinguda Josep Tarradellas | Just Oliveras i Prat (1887 - 1938) fou empresari, polític i alcalde de l'Hospitalet. Pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. De jove s'afilià a la Lliga Regionalista i el 1907, juntament amb els seus germans, va promoure el segon eixample de l'Hospitalet urbanitzant la finca de cal Tres, propietat de la família, de la que en sortiria l'actual Rambla Just Oliveras, batejada així en honor seu. Arran d'això aconseguí ser nomenat cap de la secció local de la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en les eleccions municipals de 1914. L'1 de gener de 1916 fou escollit alcalde per primer cop, però el 16 de març del mateix any fou destituït. Fou escollit alcalde novament en 1918, i va mantenir el càrrec fins que fou destituït en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera en 1923. Duran els anys 1920 es va dedicar al món empresarial gràcies a la bona marxa del negoci del seu pare i la dot aportada per la seva esposa, Josefa Durban i Casas. El 6 d'agost de 1921 va inaugurar la línia d'autobusos entre l'Hospitalet i la plaça d'Espanya de Barcelona. El 1927 adoptà la forma de societat anònima Oliveras SA i va connectar viatges amb Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. Amb la caiguda de la dictadura, el 5 de març de 1930, Just Oliveras fou escollit de nou alcalde de l'Hospitalet, càrrec que ocupà fins al 14 d'abril de 1931, quan a les eleccions municipals espanyoles de 1931 va guanyar l'alcaldia Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els anys de la Segona República Espanyola va compaginar els seus negocis amb el seu càrrec de regidor per la Lliga Catalana a l'Ajuntament. En esclatar la Guerra Civil espanyola, però, va decidir quedar-se a la vila, tot i que les seves empreses foren col·lectivitzades. El 1938 fou assassinat al garatge de casa seva juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas. La seva mort mai ha estat aclarida, ja que l'única testimoni, Àngela Casas Sabaté, no va poder identificar l'assassí,perquè portava la cara tapada. | 41.3637400,2.0999800 | 424724 | 4579528 | 1953 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52408-foto-08101-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52408-foto-08101-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hèctor Cesena Albós | Aquest monument es va inaugurar l'any 1953 i la seva primera ubicació fou a la mateixa rambla que porta el seu nom. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52409 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-2 | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument en homenatge que ret la ciutat de l'Hospitalet al mestre Anselm Clavé ubicat en els parterres de la plaça que porta el mateix nom. Consta d'una estructura principal de prisma de granit damunt la qual hi ha l'escultura d'un nen amb una estrella al front amb lira i llorer. A cada costat hi ha dos cossos de prisma triangular amb plafons de terracota amb la representació de cantaires d'un cor. Tot plegat damunt una peanya hexagonal. Les inscripcions que hi ha són: al davant, una dedicatòria: 'L'Hospitalet de Llobregat a J. Anselm Clavé 1824-1894. I a la part del darrere: 'L'univers, l'Aurora, la Joventut, els Antics, els Callats, els Pilotaires, els Rossinyols, els Torrasencs Homenatge de les societats corals de la ciutat presidides per l'Estendard de la que fou la primera de totes: la S.C el Llobregat. Fundada l'any 1851 i la data 12-12-1954.' | 08101-124 | Plaça Mestre Clavé | Les corals l'Univers, l'Aurora, la Joventut, els Antics, els Callats, els Pilotaires, els Rossinyols, els Torrasencs són les societats corals de la ciutat presidides per l'Estendard de la que fou la primera de totes: la Societat Coral El Llobregat, fundada l'any 1851. Va ser inaugurada el 12 de desembre del 1954. I se'n va fer una reconstrucció l'any 1980. | 41.3612800,2.1065600 | 425272 | 4579249 | 1954 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52409-foto-08101-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52409-foto-08101-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rafael Solanic i Balius | Les seves dimensions són:-Monòlit: 284 x 56 cm, prismes afegits: 229 x 66 x 15 x 32,5 cm. -Plaques de terra cuita: 123 x 55 x 9 cm, medalló: 37 cm de diàmetre. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52410 | Monument a la sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana-3 | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. http://www.xtec.cat/~rsellart/cobla/cobla.html [consulta realitzada el 20 de setembre de 2017]. | XX | Fou restaurada l'any 2009. | Monument en homenatge a la sardana format principalment per la representació d'un músic de la cobla tocant la tenora. Es troba assegut en una cadira de boga a primera fila de la cobla. Esta fet de fang cuit sense polir. Aquesta figura es troba alçada, damunt una peanya de secció triangular de granit negre, polit, que , alhora, se sustenta damunt un pedestal de granit, també de secció triangular i més ample que la pilastra. A la vora superior de la pilastra, en els seus tres costats, hi ha gravat un fragment de 'La sardana' de Maragall: 'És la mòbil magnifica anella que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant; el botó d'eixa roda, quin era que amb tal simetria l'anava centrant; és la dansa sencera d'un poble que estima i avança donant-se les mans'. A la peanya hi ha en relleu el logotip de L'Hospitalet i al bloc enganxades una placa circular I unes plaques de marbre blanc commemoratives que s'han anat afegint amb el temps. | 08101-125 | Plaça de l'Ajuntament | Aquesta escultura es va realitzar amb motiu de la proclamació de L'Hospitalet com a Ciutat Pubilla de la sardana. Es va inaugurar l'any 1966 i l' any 2009 es va restaurar, canviant els blocs de suport, la inauguració es va el mes de març . | 41.3597300,2.1003100 | 424747 | 4579082 | 1966 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52410-foto-08101-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52410-foto-08101-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Sabi Serra | La tenora és un dels instruments més importants de la cobla, és el que normalment fa de solista. És un instrument aeròfon (de vent-fusta) de doble canya que està fabricat gairebé del tot amb fusta de ginjoler (el ginjoler és un arbust). La part inferior de l'instrument -que es diu campana o pavelló- està fabricada de metall perquè soni més fort. Es col·loca a la fila del davant. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 52411 | Homenatge a la família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-familia | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument que consisteix en un grup figuratiu que representa una família formada per una parella i el seu fill. El pare, que està dret, abraça a la mare per l'espatlla i aquesta, que també està dreta, porta una criatura en braços a la que està donant el pit. Tota l'escultura forma part d'un mateix bloc de pedra calcaria, esculpida amb diferents textures. Les seves mides són 190 x 80 x 70 cm. La firma està gravada sobre la pedra enarcada en un rectangle polit en l'angle superior esquerre del lateral dret de la peanya | 08101-126 | Parc de Can Buxeres | Inaugurada l'any 1974. | 41.3643800,2.0968800 | 424466 | 4579601 | 1974 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52411-foto-08101-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52411-foto-08101-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hèctor Cesena Albós | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 52412 | Homenatge als vells. 'La velleta' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-als-vells-la-velleta | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument homenatge a la gent gran. Es tracta d'una escultura de bulto feta de bronze que representa una velleta asseguda amb mocador al cap i mantellina a l'espatlla que porta agafada amb les dues mans. Està situada damunt una penya granítica. | 08101-127 | Plaça dels avis | Inaugurada l'any 1974 | 41.3658100,2.1261700 | 426917 | 4579735 | 1974 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52412-foto-08101-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52412-foto-08101-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hèctor Cesena Albós | Hi ha la inscripció del títol a la part frontal de la peanya 'Homenatge als vells', i la de la data i la signatura al lateral inferior dret de la peanya. Tot i aquest títol, l'autor es refereix a aquesta obra amb el nom de la velleta. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52413 | Mural de l'estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-lestacio | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | En una de les parets externes de l'estació de ferrocarrils de la RENFE, es troba aquest mural rectangular format per múltiples peces de ceràmica refractària de diferents tons ocres i marrons, amb relleus. El conjunt forma un dibuix simbòlic de formes esquemàtiques relacionat amb el món ferroviari: maquinària, guarda agulles o engranatges. El mural fa 2'44 metres d'alt per 9'18 metres de llarg. Cada peça del mural fa 28 cm de costat; i les del marc 33 x 26. El plafó està dins d'un marc de pedra calcària, en vertical de la paret i darrera un parterre amb plantes i pedres blanques. Sense il·luminació específica. | 08101-128 | Avinguda de Josep Tarradellas | 41.3640800,2.1005800 | 424775 | 4579565 | 1974 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52413-foto-08101-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52413-foto-08101-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Julià Riu Serra | La inscripció amb la firma està situada a l'angle inferior dret del mural. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 52414 | Font de la plaça Espanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-espanyola | XX | Font situada al bell mig de la plaça Espanyola, limitada amb els carrers de Progrés, de Nostra senyora dels Desemparats i de Montseny, i que li dona identitat a la plaça. És de base octogonal, feta de diversos materials; un sòcol de granit, un cos central de maó i un coronament de pedra i ceràmica vidrada, de colors vermell i blau, formant un entaulament cònic. Disposa de dos sortidors, amb pica de pedra. Damunt d'un dels brolladors, hi ha una placa de marbre on es llegeix 'Plaza Española'. | 08101-129 | Plaça Espanyola | En un dels costats s'explica l'origen de la font: 'En el año 1905 varios propietarios costearon y cedieron gratuitamente esta fuente al magnífico ayuntamiento constitucional de esta villa, siendo alcalde don José Parera y secretario don José Prats'. | 41.3706200,2.1220200 | 426575 | 4580273 | 1905 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52414-foto-08101-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52414-foto-08101-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Plaça Espanyola està inclosa al procés d'urbanització de Climent Mas i Pere Romaní, aprovat el 1902. La manca d'aigua en aquest sector mobilitzà els propietaris que feren construir la font modernista que hi ha al mig. Aquesta plaça ha estat tradicionalment un dels punts de referència a la vida social i cultural de les barriades de Collblanc i La Torrassa. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 52415 | Monument a l'Hospitalet. Monument a l'escut de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lhospitalet-monument-a-lescut-de-lhospitalet | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | També és conegut popularment com la pinça. Consisteix en dos grans blocs verticals que representen la creu en aspa de Santa Eulàlia. A sobre d'aquests blocs n'hi ha uns altres quatre del mateix material, de color vermellós i que representen les quatre barres de la senyera. Els dos blocs verticals estan decorats amb els noms de barris, esglésies, masies, escuts, figures, signes, fusta i personatges de la història de L'Hospitalet. També hi ha la signatura de l'autor i la data. | 08101-130 | Plaça de can Escorça | Es va inaugurar el 26 d'abril de 1974. | 41.3682500,2.1313000 | 427349 | 4580002 | 1974 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52415-foto-08101-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52415-foto-08101-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Subirachs | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 52416 | Noia amb colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noia-amb-colom | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument compost per una figura femenina nua, asseguda a terra amb les cames creuades mantenint el genoll esquerra a terra i l'altre aixecat. A les mans, entrecreuades i que reposen sobre el genoll esquerra, aguanta un colom amb les ales mig obertes com si estigués a punt de volar. La figura està instal·lada en una base de metall quadrada posada sobre una peanya de ciment. | 08101-131 | Parc de Can Buxeres | L'escultura original es va inaugurar l'any 1976 i l'actual, de bronze, el 23 d'Abril de 1997. | 41.3640300,2.0972700 | 424498 | 4579562 | 1976 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52416-foto-08101-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52416-foto-08101-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rafael Solanic i Balius | L'escultura original estava feta amb pedra però es va fer malbé i en Jordi Pesarrodona en va fer una còpia en bronze amb els motlles originals.A la part frontal de la peanya hi ha una placa amb les inscripcions explicatives de l'obra . | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52417 | Vol de coloms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vol-de-coloms | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Escultura de caràcter simbòlic i representació abstracte feta d'acer inoxidable, que reprodueix un estol de catorze coloms agafant el vol. Les figures estan disposades unides les unes a les altres, seguint una diagonal. L'escultura està collada amb ancoratges de ferro sobre una peanya de ciment i encofrat de pedra. La peanya actual és més baixa que la que es va posar inicialment. Tot el conjunt està envoltat d'un cercle de pedres blanques coronades per una franja en forma de mitja lluna de pedra verda. | 08101-132 | Rotonda carrer de Santa Eulàlia amb carrer Amadeu Torner | S'inaugura l'any 1976 | 41.3657100,2.1200100 | 426402 | 4579729 | 1976 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52417-foto-08101-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52417-foto-08101-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ferran Soriano | La signatura de l'autor està gravada a l'ala d'un dels coloms i no hi ha cap altra inscripció. Disposa d'il·luminació específica. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52418 | Al·legoria a l'esport | https://patrimonicultural.diba.cat/element/allegoria-a-lesport | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Plafons ceràmics col·locats en el passadís d'entrada del poliesportiu de Santa Eulàlia. L'estructura de l'edifici divideix la paret en tres trams. El fons és el mateix, amb rajoles de tons verdosos. A cada tram hi ha els plafons pròpiament escultòrics que representen diversos esport: en el primer plafó dedicat a esports amb pilota (handbol, hoquei i basquetbol); el segon està dedicat a la gimnàstica; i el tercer a esports d'aigua (natació, waterpolo i salts). | 08101-133 | Carrer Jacint Verdaguer, 15 | Es va inaugurar l'any 1978. | 41.3663600,2.1281400 | 427082 | 4579794 | 1978 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52418-foto-08101-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52418-foto-08101-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Raventós Estellé | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 52419 | Monument a Francesc Batallé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-francesc-batalle | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Dos grans testos rectangulars n'impedeixen una bona visibilitat. | Monument en homenatge al que fou mestre de l'Hospitalet, Francesc Batallé Aragonès, en forma de prisma triangular de pedra calcària (214 x 59 cm), treballat per les tres cares. En un dels costats hi na el perfil (31 x 24 cm), en bronze, de Francesc Batallé; en els altres dos costats hi ha dos baixos relleus que representen dos escolars, un nen i una nen a, que porten una cartera escolar a la mà. A sota el perfil, gravada directament a la pedra, hi ha la dedicatòria: 'la ciutat a Francesc Batallé i Aragonès 1906-1983 / Benvolgut mestre que poc se dir del molt que ens vas donar.' El monòlit està sobre el vèrtex d'una peanya metàl·lica piramidal de base molt més ampla que el prisma, on també hi ha la inscripció de la dedicatòria dels antics alumnes i la ciutat : 'Mestre il·lustre de L'Hospitalet defensor d'una escola catalana arrelada al país'. A la cara posterior hi ha una placa amb l'escut de la ciutat i la data 2005 . | 08101-134 | Rambla de la Marina | S'aixeca en un lateral de la Rambla, directament sobre el paviment, des de l'any 2005. Anteriorment estava a l'entrada del Parc de Can Buxeres . És una obra dels anys vuitanta. | 41.3576200,2.1031700 | 424984 | 4578845 | 1980 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52419-foto-08101-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52419-foto-08101-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Héctor Cesena Albós | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52420 | Selene | https://patrimonicultural.diba.cat/element/selene | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Es tracta d'una figura femenina de formes estilitzades i abstractes situada sobre una peanya cúbica de ciment amb els cantells bisellats. El seu nom grec, Selene, fa referència a la lluna, deessa grega. | 08101-135 | Av. d'Isabel la Catòlica, s/n | Es va inaugurar l'any 1985. | 41.3724700,2.1058600 | 425226 | 4580492 | 1985 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52420-foto-08101-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52420-foto-08101-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ferran Soriano | Està feta d'acer i guia de ferro pintat; i les seves mesures són : 288 x 72 x 45 cm. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52421 | L'Acollidora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lacollidora | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. http://fundacioarranzbravo.cat/la-col%C2%B7leccio/escultura/ | XX | Escultura de bronze damunt un pilar de secció quadrangular situada al bell mig de la Rambla Just Oliveras, a l'alçada del carrer de la Casa Nova. El pilar està al centre d'un parterre de flors on hi ha una placa de bronze on s'explica que aquesta escultura simbolitza el tarannà integrador que caracteritza la ciutat de l'Hospitalet i la seva ciutadania. Es tracta d'una figura femenina amb una safata a les mans com a símbol d'ofrena i amb la cabellera mig recollida al clatell i mig voleiant a l'aire. Mesura 190 x 78 x 50 cm. La peanya és de pedra calcària sense polir i mesura 160 x 80'5 x 70'5 cm | 08101-136 | Rambla Just Oliveras, a l'alçada del carrer de la Casa Nova | És una obra de l'any 1985, encarregada per l'Ajuntament per ser el símbol de la ciutat. Ha conegut diferents ubicacions i l'actual va ser inaugurada el 20 de juny de 1998. | 41.3603400,2.1018300 | 424875 | 4579149 | 1985 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52421-foto-08101-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52421-foto-08101-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard Arranz Bravo | Al peu hi ha una placa de bronze sobre peanya de pedra on està gravat el nom de l'autor, el nom de l'escultura , l'escut de L'Hospitalet de Llobregat , l'any i la dedicatòria : 'Aquesta escultura és el símbol de la nostra ciutat, representa el tarannà integrador que caracteritza L'Hospitalet i els seus ciutadans.' | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52422 | La Bòbila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bobila-0 | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. http://bellvitgejose.blogspot.com.es/2009/07/58-paso-en-bellvitge-en1992el-ano-de.html | XX | Monument situat en una rotonda format per una sèrie de siluetes de figures humanes d'una alçada superior als sis metres que semblen formar una rotllana; dues d'elles s'agafen de les mans. Possiblement per aquesta composició alguns l'han denominat equivocadament 'la sardana'. Forma part del repertori de Joan Sunyer i el seu estil conegut com a 'free standing paiting' (pintura exempta), obres que combinen el color, el volum i l'esmalt sobre planxes d'acer. A més, aquesta, destaca per les seves grans dimensions. | 08101-137 | Plaça Amalvígia | L'obra és de l'any 1988 però es va inaugurar el 25 de juny de 1992, coincidint amb els Jocs Olímpics. Es va projectar en commemoració del que foren les bases de les comunitats del Baix Llobregat i com a símbol d'agermanament. En el MOMA, l'any 1945, li van dedicar una exposició i el coneixen com l'artista americà nascut a Catalunya | 41.3531100,2.1069500 | 425295 | 4578342 | 1988 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52422-foto-08101-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52422-foto-08101-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Junyer | La rotonda consta de cinc cercles concèntrics posats a diferents altures de forma ascendent, amb una distància aproximada d'un metre d'alçada entre ells. En les dos plataformes superiors hi ha les figures, desplaçades a un costar respecte al centre. El cercle superior és de ciment i intercalada entre els altres, de ferro oxidat. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52423 | Monument a Salvador Espriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-salvador-espriu | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument en homenatge a Salvador Espriu que consisteix en un monòlit irregular de pedra sorrenca. Té una cara tallada i polida on figura un text de l'escriptor que diu: 'Imposaràs la veritat fins a la mort sense l'ajut de cap consol'. Està col·locat directament sobre el terra, enmig d'un parterre d'arbusts que en part el cobreixen Les seves mides són 194 x 71 x 34 cm. | 08101-138 | Plaça de Santa Eulàlia de Provençana | Es va inaugurar el 15 d'octubre de l'any 1990. | 41.3652100,2.1193900 | 426349 | 4579674 | 1990 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52423-foto-08101-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52423-foto-08101-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 52424 | Marxa atlètica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marxa-atletica | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Escultura mural ubicada al mur de contenció de les vies de tren de caràcter simbòlic i abstracte. Representa una marxa atlètica. Com diu la seva autora 'Ideé esta especie de relieve que tiene que ver con la marcha atlética que iba a pasar. Son personajes que están llegando a la meta... van llegando y se van cayendo. Hay un fraccionamiento que sí tiene que ver con lo que nos ha llegado de la escultura griega, es un homenaje a la escultura griega en ese sentido porque no hay ninguna cabeza, no hay ningún trozo de brazo, las piernas sin pies..... Lo típico que pasa en los cuerpos cuando se deterioran'. És un relleu composat per peces de ferro tallades i fixades amb cargols sobre el mur de ciment, prèviament pintat de color verd. Estan disposades seguint la línia horitzontal del mur i paral·lelament al carrer pensant que la seva contemplació es faria des del cotxe o des de la vorera de l'altre costat. El material utilitzat són làmines de ferro tallades i oxidades artificialment, posteriorment s'han pintat. | 08101-139 | Av. Josep Tarradellas | Va ser inaugurada al maig de l'any 1991. | 41.3610300,2.1015900 | 424856 | 4579225 | 1991 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52424-foto-08101-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52424-foto-08101-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xaro Castillo | Les mides són: Llarg: 90 m. Altura màxima: 6,60 m. Altura mínima: 3,30 m. Gruix: 9 cm.Hi ha la inscripció de la firma i la data. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52425 | Brollador de la plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brollador-de-la-placa-de-lajuntament | XX | Situat enfront de la Casa de la Vila hi trobem un element urbà amb l'aparença de monument, però que en realitat es tracta d'un brollador d'aigua. Es compon de dues parts diferenciades. Per un costat una estructura en forma de dues cunyes damunt un suport. Enfront el que seria el receptor de l'aigua o la pica, també metàl·lica i de planta quadrada. Tot d'acer inoxidable. | 08101-140 | Plaça de l'Ajuntament | 41.3596700,2.0997100 | 424697 | 4579076 | 1991 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52425-foto-08101-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52425-foto-08101-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cristobal Gabarrón | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 52426 | Conversa. Caps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conversa-caps | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument format per dues columnes una tubular i l'altra en prisma, d'acer i ferro, trencades i obertes amb dos perfils de acara retallats a la part superior. Estan situades sobre una peanya d'encofrat de ciment i grava, amb rajoles de ciment en la seva cara superior | 08101-141 | Plaça Camilo José Cela | Es va inaugurar l'any 1992. | 41.3660100,2.1251500 | 426832 | 4579758 | 1992 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52426-foto-08101-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52426-foto-08101-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Emili Armengol | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 52427 | Columnes amb pedres de molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columnes-amb-pedres-de-moli | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Dues columnes formades per la superposició de quatre elements o tambors, fets de pedra, de secció circular. Els tres inferiors de la primera són de forma cilíndrica però el superior de forma cònica invertida. Els de la segona són: l'inferior cilíndric, el segon de forma còncava i els dos superiors cònics en sentit decreixent. | 08101-142 | Ronda de la Torrassa cantonada amb Rafael Campalans. | Una inscripció en una placa de bronze explica que es tracta d'un monument 'Cedit per Aparcament i Serveis de L'Hospitalet SA (S.P.M.) Desembre de 1993.' | 41.3691500,2.1267200 | 426967 | 4580105 | 1993 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52427-foto-08101-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52427-foto-08101-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Serveis municipals | Els materials utilitzats són blocs de granit i pedra sorrenca procedents d'un picapedrer de Corçà (Girona) i la tècnica el tallat.Les seves mides són:- Primera columna: 278 cm. d'alçada per 216 cm. de perímetre.- Segona columna: 338 cm. d'alçada per 254 cm. de perímetre. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52429 | Monument a Antonio Machado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-antonio-machado | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument dedicat a la memòria del poeta Antonio Machado, que consisteix en una planxa de ferro (220 x 110 x 8,5 cm) amb la seva silueta de perfil, retallada. A sota, dins d'un quadrat, la de la seva mà. | 08101-144 | Av. d'Isabel la Catòlica | Es va inaugurar el 24 de febrer de 1994. | 41.3688000,2.1030300 | 424985 | 4580087 | 1994 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52429-foto-08101-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52429-foto-08101-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavier Medina Campeny | L'escultura està collada directament al terra, sobre un parterre de flors irregular, allargat per un extrem que connecta la figura de Machado amb el peu d'un arbre, el conjunt està envoltat de gespa. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52430 | Monument a Tierno Galván | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-tierno-galvan | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https://ca.wikipedia.org/wiki/Enrique_Tierno_Galv%C3%A1n | XX | El bust en bronze ja no hi és i l'estany ja no funciona com estany ni font. | A la rotonda de la plaça d'Eivissa s'hi va instal·lar un monument en homenatge al que fou alcalde de Madrid, EnriqueTierno Galván. Aquest consisteix amb una font amb estany de planta rectangular i en el mur del fons hi havia un bust en relleu, retrat a mig cos del professor, de perfil, amb ulleres i vestit amb jaqueta i corbata i amb les mans creuades. Al costat la dedicatòria 'La ciutat de l'Hospitalet al professor Enrique Tierno Galván, abril, 1995'. A l'estany hi ha quatre brolladors diferents amb figures de granotes de bronze i un de circular El relleu del retrat s'aguanta al mur amb ancoratges d'acer, les figures de les granotes estan collades amb cargols metàl·lics i soldades , les lletres estan enganxades amb morter i ancoratge metàl·lic. | 08101-145 | Plaça Eivissa, s/n | Es va inaugurar l'abril de l'any 1995. Enrique Tierno Galván (Madrid, 8 de febrer de 1918 - 19 de gener de 1986) fou un polític espanyol, alcalde de Madrid, assagista i doctor en dret i en filosofia i lletres. El seu prestigi polític i intel·lectual queda consolidat en els anys setanta, després del seu confús ingrés i expulsió de l'Agrupació Socialista Madrilenya —que teòricament obeïa al PSOE-històric, l'executiva del qual era establerta a Tolosa de Llenguadoc—, la seva presentació com a intel·lectual marxista però no «escolàstic» i la seva expulsió a perpetuïtat (al costat d'altres catedràtics i professors universitaris com José Luis López Aranguren i Agustín García Calvo) de la Universitat espanyola després de les protestes estudiantils, iniciades a Madrid en 1965, en contra de la dictadura franquista i que ell va recolzar. El 1966 es trasllada als Estats Units on va ser professor en la Universitat de Princeton (1966-1967), i també a la de Bryn Mawr, i va esdevenir el líder de la Federació Socialista a Madrid -també conegut com el «grup de Marquès de Cubas», pel seu domicili d'actuació-, amb el qual buscava liderar a tot el socialisme de l'interior. Després d'una entrevista amb Rodolfo Llopis Ferrándiz a París en 1966, i en tornar a Espanya, el 1968, funda el Partit Socialista de l'Interior (PSI), que posteriorment, el 1974, va passar a dir-se Partido Socialista Popular (PSP). Aquest mateix any, al costat del Partit Comunista d'Espanya (PCE), el Partit del Treball d'Espanya (PTE), el Partit Carlí (PC) i nombroses personalitats independents, formaria la Junta Democràtica d'Espanya (JDE). | 41.3713400,2.1044800 | 425109 | 4580367 | 1995 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52430-foto-08101-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52430-foto-08101-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Meritxell Martínez | La tercera foto és del web: https://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=317 | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 52431 | Abstracte | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abstracte | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Escultura de gran format composta per una peça cúbica oberta per un costat pel qual es pot accedir al seu interior. Composta per làmines de ferro soldades formant unes parets interiors i exteriors d'un gruix considerable, encara que estan buides. Acaben, en la seva part superior, amb unes siluetes humanes agafades de la mà. En una de les cares s'hi ha afegit una orella. | 08101-146 | Parc de Les Planes | Inaugurada l'any 1995. | 41.3684500,2.1051900 | 425165 | 4580046 | 1995 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52431-foto-08101-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52431-foto-08101-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavier Medina Campeny | Està ubicada a la part alta del parc, en un talús cobert de gespa i entre arbres que la mig amaguen. Actualment l'obertura està tancada amb una protecció metàl·lica.La signatura està gravada directament al ferro, sobre una placa a la part inferior esquerre del costat on està inserida l'orella. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52441 | Els gegants de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-de-sant-josep | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep i (no consta). Gegants. Recull de capgrossos i gegants de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XX | L'any 1979 es restauren i es fan vestits nous. L'any 1996 es tornen a fer uns altres vestits. L'autor aquest cop és Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers. | Parella de gegants que representen el compte / rei del Casal de Barcelona Jaume I i la seva esposa. Són d'estil romà. Jaume I fa tres metres i mig d'alçada i pesa 60 k. El casc està coronat per un drac que simbolitza la força i el poder. Porta una destral a la mà dreta, recolzada sobre l'espatlla. La geganta té una alçada de tres metres trenta cm i pesa 56 k. Porta una abundant cabellera i llueix una diadema daurada, i subjecta un pomell de flors a la mà dreta i un mocador a l'esquerra. El primer any surten per les tres processons de Corpus de la ciutat: Santa Eulàlia, Centre i Collblanc. Però a partir de la República de 1931 la seva participació pública decau ostensiblement. Només una sortida l'any 1935 per la Festa major de Collblanc. A partir de 1939, tornen a recuperar el rol inicial de les processons de Corpus. També participen en l'acte d'inauguració de la reconstrucció de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. El 17 de juny de 1962 són padrins de la nova parella de gegants de la ciutat i estrenen vestuari. Fet per Lluís Carbonell d'Olot. Pel 24 de juny, una setmana més tard, les dues parelles encapçalen la processó de Sant Joan i s'estrena la sarda del mestre Sebastià Figuerola 'Els gegants de l'Hospitalet'. L'any 1966 la ciutat és proclamada ciutat pubilla de la sardana. A partir de 1967 comencen a sortir per les festes majors i a tenir una participació més activa a la ciutat transformant el rol religiós inicial amb un de més lúdic i festiu. Malauradament no sempre es preserven de la manera que caldria i s'han de restaurar, l'any 1979 i 1996 i fer-ne vestits nous. Beneïts el 10 de juny de 1928 pel rector de Santa Eulàlia de Mèrida davant la presència d'autoritats i ciutadans. Participen del XVI Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de Manchester I(Anglaterra). | 08101-398 | L'Hospitalet de Llobregat | El 16 de novembre de 1927, l'Ajuntament acorda adquirir una parella de gegants. Fins aquell moment, a les processons de Corpus hi havien anat gegants llogats. Són obra del taller d'estatuària religiosa 'El Inmaculado Corazón de María', de la vídua de Sabel Barnadas d'Olot. El seu cost fou de 2000 pessetes. La confecció de la roba anà a càrrec de la Casa Puig i va costar 190 pessetes. L'escultor fou l'olotí Josep Soy. El gegant fou vestit per la modista Marieta Sanabra, i la geganta, pel cosidor del taller de la Maria Manyà, del carrer de l'Església, de forma desinteressada. | 41.3594100,2.0996100 | 424688 | 4579047 | 1927 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52441-foto-08101-398-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52441-foto-08101-398-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Soy | La foto en blanc i negre és de: https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/festivitats-i-tradicions/gegants/. Prové de Ricard Zeta pare. En el bloc es diu que es tracta dels tercers vestits, de l'any 1962, i no es substituirien fins l'any 1979. Sobre aquesta fotografia en Richard (fill) comenta: 'A la foto, al darrere hi ha un segell, que diu: Foto estudio BERNAL -Torrente Gornal, 96 esquina Pujós - La Florida, etc. El senyor que està darrere del cap del xinès, mostra una bossa i també el que està dempeus al costat del timbaler. Aquesta bossa la portaven el capgrossos i recollien monedes. Després, una part hi anava a parar a l'Ajuntament, una altra era per obres benèfiques i una altra part per l'equip. Normalment eren de 10 cèntims. Me'n recordo al meu pare abocant la bossa a la taula del menjador, la omplia de monedes'. | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 52453 | Plafó ceràmic de l'Associació de Veïns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-de-lassociacio-de-veins | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. BOTEY, Jaume (1986). Cinquanta-quatre relats d'immigració. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l'Hospitalet i Diputació de Barcelona. https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/carrers/placa-de-la-carpa/ | XX | Plafó ceràmic col·locat en una de les parets de la plaça de la Carpa orientada al nord. Es tracta d'un plafó de rajoles (4 x 5) de fons blanc amb lletres i dibuixos en blau. S'hi pot llegir: 'On havien d'aixecar-se 13 blocs de 12 plantes, molts homes i dones animats i guiats per l'Associació de veïns després de 10 anys de lluites van aconseguir els serveis que hi volien: una escola (1984), un mercat (1985) i aparcament (1990), una plaça pública (1992)'. Al costat hi diu: 'Aquest espai anomenat La Carpa en record del teatre que hi hagué instal·lat és el símbol de la unitat dels homes i dones de Can Serra per a millorar el seu barri / la unitat dels veïns ha transformat el nostre barri / setembre 1992 - Assoc. Veïns - Can Serra'. | 08101-156 | Plaça de la Carpa | També està dibuixat un tamboriner fent ús del seu tambor al costat de la Carpa. Aquesta era la manera que tenia l'Associació de Veïns de Can Serra d'avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l'ajuntament a reivindicar millores pel barri, Martí treia el seu tambor i el barri sabia que l'AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l'ajuntament fent molt de xivarri, tothom sortia als balcons, tothom sabia d'on venien ja que el tambor els identificava, i a més cantaven cançons reivindicatives. | 41.3662400,2.0999200 | 424722 | 4579805 | 1998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52453-foto-08101-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52453-foto-08101-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Carmen Sánchez Pizarro | En aquell descampat on volien fer aquest projecte hi havia dues carpes de ferro cobertes amb lona on feien espectacles. Desprès de molts anys de lluita i treball per part dels veïns liderats per l'Associació dels veïns, el Juny de 1976 el barri va prendre possessió del solar. Es va netejar i es celebra per primera vegada la Festa Major coincidim amb nit de Sant Joan. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52454 | Molí paperer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-paperer | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Però presenta alguns grafits. | Monument format per quatre pedres de molar de gran mida i pes, originàries de l'antic molí paperer, Renom SA. que existia en aquells indrets de la barriada de Gran Via Sud. Són pedres tallades, esculpides i polides en un mateix bloc i de forma circular. Totes elles disposen de forats per tal d'instal·lar-hi els eixos de ferro massís que les permetien girar. Tres de les quatre peces mantenen encara part de la ferralla dels eixos i engranatges que antigament tenien. Dos de les moles ,de diferent diàmetre, formen la base per a les altres dues, que estan dretes i unides pels eixos i engranatges. | 08101-157 | Plaça del Bon Repòs | La data de la primera ubicació en aquest indret és el 23 de juliol de 1998. | 41.3610900,2.1342900 | 427591 | 4579204 | 1998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52454-foto-08101-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52454-foto-08101-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Serveis municipals | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52455 | Conseqüència d'equilibris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/consequencia-dequilibris | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XXI | Escultura de caràcter simbòlic situada al bell mig del parc de Bellvitge, molt a prop de l'ermita. Mesura quatre metres d'alçada, sis de llargada i un i mig d'amplada. Està formada per tres elements: un tors d'home / dona, un triangle i un cub. Explica l'autor que dels cossos de l'home i la dona surt un braç allargassat cap amunt, i a dalt de tot hi ha un cub, símbol de l'arquitectura de Bellvitge. El cos impulsa l'arquitectura sense límits: ' Farem del barri el que vulguem'. L'escultura simbolitza, segons Ferran Soriano, la força de la gent que va ajudar a consolidar el barri de Bellvitge. Quan es va inaugurar aquesta obra Soriano va explicar: ' El títol em lliga molt amb un barri en el qual em sento molt implicat i amb unes vivències que són de primera mà, sense intermediaris'. Situada als peus de l'escultura hi ha una placa amb la inscripció de la dedicatòria: 'En memòria i homenatge a tots els homes i totes les dones que amb el seu esforç i la seva lluita aconseguiren un barri millor. L'Ajuntament de L'Hospitalet i l'Associació de Veïns de Bellvitge amb motiu del 30è aniversari del barri i com a testimoni per a les noves generacions'; la data i l'escut de la ciutat. | 08101-158 | Parc de Bellvitge | Es va inaugurar el maig de l'any 2001 coincidint amb el trentè aniversari del barri. | 41.3476900,2.1106300 | 425597 | 4577737 | 2001 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52455-foto-08101-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52455-foto-08101-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ferran Soriano | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 52456 | Les lletres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-lletres | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XXI | Poema corpori format per onze lletres de la paraula L'Hospitalet col·locades verticalment enmig de la plaça i sense alinear. En un costat, enmig d'un parterre empedrat, s'apilen unes damunt les altres, la resta de les lletres de l'abecedari. Lletres són metàl·liques i pintades de color vermell. Mesuren tres metres d'alçada i deu cm de gruix. Cadascuna està posada sobre una peanya trapezoïdal feta del mateix material que el paviment de la plaça. | 08101-159 | Plaça Francesc Macià | En la seva inauguració, el maig de 2003, Joan Francesc Marco, va destacar que el Poema Corpori reflexa fidelment el pensament de Joan Brossa sobre la creació artística: 'Brossa sempre es va preocupar perquè l'art no fos una cosa segrestada en mans d'una minoria selecta, ell volia que arribés a tothom, volia dignificar l'art per fer-lo popular'. També la seva companya, Pepa Llopis, declarava que: 'Les Lletres podien servir de pissarra, tot i que les dibuixin o les pintin, les lletres hi seran perquè són lletres vives'. | 41.3643700,2.1282900 | 427093 | 4579573 | 2003 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52456-foto-08101-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52456-foto-08101-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Brossa | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 52457 | Memorial a les dones víctimes de la violència de gènere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-a-les-dones-victimes-de-la-violencia-de-genere | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XXI | Monument aixecat en diferents moments pel Grup de dones de Can Serra per recordar les víctimes de la violència de gènere. Està compost per quatre columnes helicoïdals fetes de maó, de diferents alçades. A la columna més alta hi ha sis noms de dones a cada maó; pintats cadascun en unes peces de ceràmica blanca que hi estan enganxades, també hi consta el nom de la ciutat i la data. Al començament només hi havia aquesta columna. Més tard s'hi van afegir les altres tres i es van col·locar damunt un podi de planta rectangular, amb rajols on s'indica un any i el número de víctimes de violència de gènere d'aquell any: des del 2006 fins el 2012. Al centre hi ha una placa negra amb la inscripció, en blanc, d'una dedicatòria: 'El grup de Dones de Can Serra de L'Hospitalet, als 20 anys de la seva fundació, continua treballant perquè no hi hagi cap classe de violència en el nostre món. 8 de Març de 2006 . Ajuntament de L'Hospitalet' . També hi ha gravat un dibuix al·lusiu al grup de dones del barri. | 08101-160 | Carrer Granollers, s/n | La columna es va començar a fer el 2006 i des de llavors les dones del grup han anat posant els noms als totxos . Les tauletes les pinten en un taller durant els treballs preparatius del Dia de la Dona de cada any. | 41.3660300,2.0978500 | 424549 | 4579784 | 2006 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52457-foto-08101-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52457-foto-08101-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Grup de dones de Can Serra | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 52458 | Pont de la llibertat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-llibertat | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. EUROPA PRESS (2007). L'ESCULTURA 'El pont de la llibertat' s'instal·la la Rambla de la Marina de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès); dins vilaweb https://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/2592929/20071016/lescultura-pont-llibertat-sinstalla-rambla-marina-lhospitalet-llobregat-barcelones.html [consulta realitzada el 19 de setembre de 2017]. | XXI | Escultura al·legòrica formada per dues peces originals de bronze, amb un pes de 3.500 quilos cadascuna, unides per un arc d'acer inoxidable de 20 metres de longitud. El nom de l'escultura s'identifica amb els lluitadors que van tractar de fer de pont entre dues èpoques, la que havia conquerit la llibertat democràtica i la que l'ha recobrat. Aquesta al·legoria a la llibertat també s'expressa amb les dues formes orgàniques que sostenen l'arc i que per Arranz Bravo són una expressió del que entén per creació artística. L'arc o pont creua la plaça enlairat per sobre en sentit perpendicular a la Rambla de la Marina. Les formes que el sostenen estan situades sobre uns talussos coberts de gespa que s'han posat als dos costats d'aquesta rotonda transitable pels vianants. Arran de terra i a cada cantó hi ha unes petites làpides amb la inscripció, una en català i l'altra en castellà, de la dedicatòria: 'Aquesta obra .....és un reconeixement a tots els homes i a totes les dones que van lluitar per la recuperació de la democràcia i la llibertat al nostre país'. Hi posa també el nom de l'autor i els noms de l'Ajuntament i de l'Associació L'Hospitalet Antifranquista que ara utilitza aquesta obra com a logo i nom. | 08101-161 | Entre la Rambla de la Marina i l'Avinguda del Carrilet. | Es va inaugurar el 28 d'octubre de 2007, culminant d'aquesta manera sis anys de treballs des que el 2001 es va col·locar la primera pedra juntament amb les 2.000 firmes de ciutadans de l'Hospitalet que donaven suport a aquesta iniciativa. Durant aquest temps l'artista treballava al seu estudi i a la Foneria Artística Vilà de Valls, on s'ha realitzat tot el procés de foneria en bronze de la peça. El llavors alcalde de la ciutat, Celestino Corbacho deia: 'l'escultura representa la memòria històrica, l'homenatge i el reconeixement a tots els que van lluitar per la llibertat i la democràcia i que van patir les conseqüències d'una dictadura ferotge'. | 41.3579100,2.1027700 | 424951 | 4578878 | 2007 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52458-foto-08101-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52458-foto-08101-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard Arranz Bravo | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 52459 | Monument de la XXXI trobada de penyes barcelonistes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-xxxi-trobada-de-penyes-barcelonistes | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XXI | Monument que commemora XXXI trobada mundial de Penyes Barcelonistes celebrada a l'Hospitalet el 5 d'abril de 2008. Consisteix en una mena de columna irregular i feta de diferents textures que a la part superior s'esquinçà en dos fragments. La part inferior imita una textura de fusta i a la part superior de pedra negra. Al peu de l'escultura hi ha una placa de bonze amb la dedicatòria. Hi consta el nom de l'escultor, la data i els escuts de L'Hospitalet i del club de futbol FC Barcelona. | 08101-162 | Plaça de les germanes Ocaña | Es va inaugurar el 5 d'abril del l'any 2008. | 41.3745500,2.1170700 | 426166 | 4580713 | 2008 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52459-foto-08101-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52459-foto-08101-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alfredo Sánchez | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 52460 | Font de la plaça de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | XX | Presenta evidències de fongs, humitats i alguna pintada. | Font urbana que agafa l'aigua de la xarxa urbana situada en un angle de la plaça de la Mare de Déu de Montserrat. Es tracta d'una font d'obra composta per un prisma rectangular acabat en punxa, semblant a una coberta a quatre aigües o piramidal que forma un petit ràfec amb les façanes, que tenen una simple decoració geomètrica. En una de les parets hi trobem el brollador cromat, de polsador, que surt de la boca d'un lleó de bronze. Aquest prisma se sustenta damunt un podi de pedra una mica més ample, que també sosté la pica on desaigua el brollador. A la façana contrària al brollador hi trobem la portella metàl·lica que dona accés a l'interior. | 08101-163 | Plaça de la Mare de Déu de Montserrat | 41.3578000,2.1012200 | 424821 | 4578867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52460-foto-08101-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52460-foto-08101-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 52463 | Fanals de la plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanals-de-la-placa-de-lajuntament | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX | Es tracten de dos fanals amb cinc caps lluminosos de ferro treballats a la foneria Roura de Barcelona. Un de central més elevat i els altres quatre al voltant. Els caps lumínics són de vidre glaçat i estan coberts de corones de ferro treballat als quals hi ha l'escut de L'Hospitalet del Llobregat. El treball del ferro simulant un trenet de fulles d'heura al fust del fanal, emmarca l'obra dins l'estil de les arts industrials del modernisme. Per l'època i per la forma es pot deduir que els fanals eren inicialment de gas. | 08101-166 | Plaça de l'Ajuntament | Aquest fanals de la plaça de l'Ajuntament han arribat fins als nostres dies sense cap mena de documentació històrica. Es relacionen amb l'Ajuntament perquè són els dos únics exemplars situats davant la porta principal, un a cada costat, així que la seva col·locació es situaria entre el 1895, moment en que es comença a construir la Casa de la Vila, i el 1900. | 41.3594900,2.0995500 | 424683 | 4579056 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52463-foto-08101-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52463-foto-08101-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52463-foto-08101-166-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 52465 | Font de la Rambla Just Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rambla-just-oliveras | XX | Font situada al bell mig del passeig de la rambla Just Oliveras a l'alçada del número 15. És de ferro de fossa amb quatre brocs repartits al voltant d'un fanal tipus canelobre, amb quatre caps lluminosos de ferro. Els caps lumínics són de vidre glaçat i estan coberts de corones de ferro treballat als quals hi ha l'escut de L'Hospitalet del Llobregat. | 08101-168 | Rambla Just Oliveras | 41.3609700,2.1014500 | 424844 | 4579219 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52465-foto-08101-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52465-foto-08101-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 52478 | Brollador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brollador | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. | XX | Brollador d'estil romàntic situat al mig de la plaça del rector mossèn Homar. La secció és circular i el brollador de pedra en forma de gerra es troba dins una mitja esfera còncava. L'aigua es manté en una petita bassa circular. Al seu voltant hi ha una palmera i dues magnòlies. | 08101-181 | Plaça del rector mossèn Homar | A mitjans segle XIX, l'únic espai obert que hi havia en aquesta zona era una breu placeta davant de l'església del 1600. Dels quatre espais que avui formen la plaça, aquest vindria a ser el que queda entre la graonada de l'església i la calçada del carrer Major. Les dimensions originals, de fet, eren encara més reduïdes, puix que la façana de l'església desapareguda arribava més endavant que el front de la graonada, i el cos del campanar avançava fins a tocar la línia del carrer Major. El pont que unia l'església i la casa rectoral acabava de fer la placeta un espai anxovat i ombrívol. Per la banda de migdia, el jardí i l'hort de la rectoria ocupaven l'actual placeta de Mossèn Homar i el triangle de la vorera de davant de la Casa de la Vila. Aquest triangle va ser la primera conquesta, la primera ampliació de la primitiva placeta, fou la que es va anomenar 'Plaça de la Llibertat'. La paret de l'hort del rector va ser enderrocada per disposició de la Junta Revolucionària local, que administrà la població en els primers moments que seguiren la revolució del 1868. La mateixa Junta disposà també l'enderroc del pont de la rectoria. | 41.3593700,2.0992600 | 424659 | 4579043 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52478-foto-08101-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52478-foto-08101-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 52491 | Monument sense títol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-sense-titol | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Presenta pintades i grafits a la superfície. | Més que un monument commemoratiu sembla un brollador en forma d'embut de secció quadrada, fet de formigó. La part inferior és molt més estreta que la part superior. Per dins té forma de recipient o pica, de textura llisa. Va utilitzar com a material, formigó i pedra calcària per recobrir la part interior. | 08101-147 | Carretera d'Esplugues de Llobregat | 41.3674900,2.0960300 | 424398 | 4579947 | 1995 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52491-foto-08101-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52491-foto-08101-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alfredo Sánchez | Les seves dimensions són: 179 x 129 x 133 cm. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52492 | Arrels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arrels | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument d'homenatge a Rafael Casanova en forma d'al·legoria amb el simbolisme com a llenguatge principal. Realitzada a partir d'un bloc monolític de marbre travertí, en forma de prisma quadrangular a la base, d'on neixen unes arrels que donen naixement a les quatre barres de la senyera que envolten, alhora, una columna trencada a la part superior. A mitja alçada d'aquesta columna i al bell mig de la banda que formen les quatre barres hi ha el rostre de Rafael Casanova. A la part frontal de la base del prisma es pot llegir la següent inscripció: 'A Rafael Casanova i a l'esperit de l'11 de setembre de 1714.' També hi trobem l'escut municipal. Està posada al mig d'un parterre de gespa en forma de túmul encerclat que s'aixeca sobre el paviment de la Rambla i il·luminada mitjançant uns petits focus de llum halògena. | 08101-148 | Rambla de la Marina | Es va inaugurar l'11 de setembre de 1996. L'autora ha guanyat els premis Josep Llimona, Ciutat de Martorell i, amb l'obra 'Arrels', el Premi Cità d'Estocolm 99 de l'Acadèmia Gli Etruschi de Florència, el 21 de febrer de 1999; tal i com informa una placa de bronze. | 41.3587200,2.1023900 | 424920 | 4578968 | 1996 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52492-foto-08101-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52492-foto-08101-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Rafael Casanova (1660 - 1743) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern. És objecte d'homenatge durant la Diada Nacional de Catalunya. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52493 | Càntic solidari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantic-solidari | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | És un pentàgon irregular amb dues figures antropomòrfiques, una masculina i l'altra femenina, en el seu interior, fetes d'acer. Són figures sense cap, agafades de les mans . Està culminada amb les formes d'un cercle i una mitja lluna. Es presenta sobre una peanya semicircular que s'adapta al desnivell de la plaça amb un mur de formigó de 135x1200x28 cm on hi ha enganxada una placa d'alumini amb la dedicatòria: 'La ciutat de L'Hospitalet a Tuzla' , el títol , l'autor i la data. Està instal·lada en un parterre elevat cobert amb plantes de mata baixa. | 08101-149 | Av. de Josep Tarradellas, cantonada Av. d'Isabel la Catòlica | Es va inaugurat el 30 de març de 1996. | 41.3636200,2.1048900 | 425135 | 4579510 | 1996 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52493-foto-08101-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52493-foto-08101-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ferran Soriano | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 52494 | Noi amb peix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noi-amb-peix | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Escultura de bronze que representa un nen un assegut sobre uns esglaons amb un dofí amb la boca oberta a les mans . El nen té el cap girat cap a un costat i les cames obertes tocant-se els peuets L'obra original era de terra cuita, feta amb argila modelada i amb incisions per les ungles, la cara i els cabells. L'actual és una còpia feta amb fosa de bronze i polit manual, buidada per dins i col·locada sobre una peanya quadrangular de granit negre que reposa en un pedestal de maons. A una certa distància hi ha la placa amb la inscripció del nom de l'obra , de l'autor i l'anagrama del col·lectiu Gent de Pau que va promoure la construcció d'aquesta còpia. Les dimensions de la figura són : 55 x 35 x 38 cm. | 08101-150 | Carrer Famades | Inaugurada l'any 1996. | 41.3575100,2.0965700 | 424432 | 4578839 | 1996 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52494-foto-08101-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52494-foto-08101-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rafael Solanic i Balius | La peça original que estava ubicada a Ca n'Arús, tenia un ús com a brollador de terracota i es troba actualment als magatzems del Museu de L'Hospitalet.L'escultura està dins d'un parterre romboïdal, als Jardins de la Pau, als peus d'una olivera i amb plantes arbustives als costats. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52495 | La Sireneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sireneta | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Petita figura de bronze que representa una sirena asseguda damunt una roca. Està situada al mig d'un parterres de flors de la plaça. La sireneta porta trenes i sosté amb la mà dreta un peix, que feia les funcions de brollador quan l'escultura formava part d'un estany amb aigua | 08101-151 | Plaça de la Mare de Déu de Montserrat | Es va inaugurar 23 d'octubre del 1997. | 41.3576300,2.1011900 | 424818 | 4578848 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52495-foto-08101-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52495-foto-08101-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Valentí Julià i Sadurní | Es tracta d'una versió, feta pel mateix autor, d'una primera sirena de l'any 1955 que havia estat instal·lada a la plaça del Repartidor i posteriorment al parc de la Marquesa d'on va desaparèixer l'any 1983.Les seves dimensions aproximades són: figura 60 cm d'alçada i la peanya 30 x 30 cm. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52496 | Monument a la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mare-de-deu-de-montserrat | <p>ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Garc%C3%ADa_Rius</p> <p><span><span><span><span><span><a href='http://ow.ly/4xeJ30qBFm9'><span><span>http://ow.ly/4xeJ30qBFm9</span></span></a></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Monument dedicat a la Moreneta, patrona de Catalunya, compost per un monòlit (168 x 112 x 124 cm)de conglomerat procedent del propi massís de Montserrat, cedit pel municipi de Collbató. S'ha col·locat damunt un parterre i només s'ha treballat rebaixant-lo una mica pel costat on se situa el perfil en bronze de la Mare de Déu de Montserrat (49'5 x 22 cm). Hi ha la firma de l'autora a la cantonada inferior dreta del bust i en un lateral del monòlit hi ha clavada una placa de metacrilat amb la dedicatòria i la data de la inauguració.</p> | 08101-152 | Plaça de la Mare de Déu de Montserrat | <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta obra la va encarregar el Club Muntanyenc de L'Hospitalet. Anteriorment la mateixa entitat i la desapareguda Unió Excursionista de Catalunya de L'Hospitalet ja havien promogut la instal·lació de monuments dedicats a la Moreneta. El precedent de l'actual monument es remunta a l'any 1962. En aquest any la UEC de l'Hospitalet celebrava el seu desè aniversari amb un acte que va consistir a dur a peu des del Monestir de Montserrat una imatge de la Mare de Déu beneïda, fins a la plaça de l'Hospitalet que porta el seu nom. Aquella </span>escultura de la Mare de Déu de Montserrat va patir mutilacions dels braços i altres elements fruit d’actes vandàlics. Per tal de preservar la escultura, es va retirar i va ingressar a les col·leccions del Museu de l’Hospitalet on es conserva amb la referència H-4258.</span></span></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span><span><span><span>L'actual escultura es va inaugurar el 23 d'octubre de l'any 1997. El 2005, al seu peu s'hi va posar una placa de ceràmica blanca amb un fragment del virolai signada per l'entitat veïnal Gent de Pau.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3575400,2.1010700 | 424808 | 4578838 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52496-foto-08101-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52496-foto-08101-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Es troba situada en un costat de la part enjardinada de la plaça. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52497 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-4 | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Instal·lació en homenatge a Lluís Companys i Jover (1882-1940) compost per 57 columnes, tantes com anys va viure Companys i una ampolla a dalt (en bronze). Les columnes formen una espiral i les dues primeres estan separades per 3 metres, cada vegada es redueixen 10 cm. Segons l'autor: 'la idea era que la vida és com una espiral que et porta a un lloc inevitable que és la mort. Jo crec que en el recorregut que tu fas per la teva vida el temps no és el mateix, o sigui del zero als 10 anys és llarguíssim; dels 10 als 20 es fa una mica més curta. Després dels 40 la distància a mida que tu t'acostes cap al final de la teva vida passa més ràpid i per això la distància entre les columnes va disminuint. Les ampolles que hi ha a dalt tenen la forma de les que els egipcis enterraven amb les seves coses i una de les seves coses eren les essències de perfums, aleshores aquests són flascons d'essències. És la idea de que cada any de la teva vida tu conserves l'essència d'allò que tu has estat. N'hi ha un 90% de palla i un 10% que és important, és l'essència. Posar una ampolla en cada columna és com guardar l'essència de cada any de la seva vida. Llavors, fas un recorregut per allò que era el més important dels anys de la seva vida. El recorregut és en espiral per un camí de llambordes i et condueix a una bola tancada que és on es troba la seva imatge. Al principi estava tapada amb un vidre i aquest vidre el van trencar fins a sis vegades. Al final vàrem decidir posar una placa de bronze, amb el seu nom.... volia fer un homenatge a la seva persona....Hi ha un detall més de la simbologia de l'escultura, a la base de cada columna hi ha un focus. El tema d'encendre un llum cada nit és com recordar algú. Un llum per cada any és com recordar un any de la seva vida. La importància d'una persona des que neix fins a que mor.' /ABAIJON; ANCUTA i FERNÀNDEZ , 2009). | 08101-153 | Plaça de Lluís Companys | Es va inaugurar 13 de desembre de 1997. Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que ha mort executat. | 41.3588400,2.1032600 | 424993 | 4578981 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52497-foto-08101-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52497-foto-08101-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Albert Casañé | Va utilitzar coma a material el ferro, llambordes, zenc i bronze . Les tècniques que va fer servir són: galvanitzat , pintat , rovellat i gravat.En un costat i sobre la gespa hi ha una caixa de ferro rovellat i a la tapa una inscripció que és una dedicatòria de l'autor. Sota la instal·lació hi ha un fonament que és una espiral de formigó on s'hi van ancorar tots els tubs. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52499 | Monument a la lleva del biberó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-lleva-del-bibero | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleva_del_Biber%C3%B3 [consulta realitzada el 20 de setembre de 2017]. | XX | Monument en homenatge a la 'Lleva del biberó' format a partir d'un bloc triangular de pedra crema d'Andalusia. Les seves dimensions són: 200 x 155 x 60 cm. El vèrtex superior és irregular i se sobreposa un triangle de granit negre on hi ha la representació del colom de la Pau amb una branca d'olivera. Aquesta peça de forma triangular representa les muntanyes i els ponts on van lluitar els soldats de la República. A la part inferior hi ha un buidat en forma d'arc de mig punt, que evoca el pont donant-li més lleugeresa a l'escultura. Al bell mig del monòlit hi ha una inscripció commemorativa amb lletres de bronze polides: 'EN MEMORIA DE LA XVII TROBADA DE L'AGRUPACIÓ ELS SUPERVIVENTS DE LA LLEVA DEL BIBERÓ - 41 A L'HOSPITALET'. | 08101-155 | Plaça de l'Ajuntament | Es va inaugurar el 7 de novembre del 1998 amb motiu de la trobada, a L'Hospitalet, de l'Agrupació dels supervivents de la Lleva del biberó. | 41.3597600,2.0992200 | 424656 | 4579086 | 1998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52499-foto-08101-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52499-foto-08101-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Lleva del Biberó fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1938 i 1939 durant la Guerra civil espanyola. Va ser mobilitzada per ordre del president de la Segona República Espanyola, Manuel Azaña, a finals d'abril del 1938. En aquell moment havia començat l'ocupació franquista de Catalunya i l'Exèrcit Nacional havien atacat Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp i Camarasa, fets que van suposar l'abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.En total van ser cridats a files uns 30.000 nois, nascuts el 1920 i el 1921. En principi havien de cobrir tasques auxiliars, però el 25 de juliol de 1938 ja participaven en l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre, quan només tenien disset anys.Es creu que va rebre aquest nom quan Frederica Montseny va referir-se a tots ells d'aquesta manera: - Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó. Van estar en les cruentes batalles del Merengue i el Baladredo, les dues al front del Segre. També prengueren part en la batalla de l'Ebre. Però també hi hagué biberons en zones menys conegudes com el Pirineu de Catalunya, destinats al batalló alpí.Acabada la guerra corregueren sorts ben diferents. Alguns als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Agde. Altres a les presons franquistes i als camps de concentració de Vitòria, Miranda de Ebro i tants d'altres. Anaren a batallons de treballadors repartits per tota Espanya, feren el servei militar a Saragossa, Barcelona, l'Àfrica, etc. Alguns fins i tot lluitaren contra els maquis o foren sorpresos per l'arribada dels nazis a Paris. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml