Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84848 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-49 | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu municipal de Jorba conserva majoritàriament els fons generats per les diferents administracions municipals des de mitjan segle XIX, però també aplega el fons del Jutjat de Pau de Jorba.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons de l’Ajuntament de Jorba abasta el període de 1852-2013. Consta de 989 unitats de descripció i 115,9 m l de documentació inventariada, en suport paper, magnètic i òptic. Està classificat en els següents apartats: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1. Administració general (1868-2012). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>2. Hisenda (1852-2013). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3. Proveïments (1930-2003). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>4. Serveis Socials (1927-2011).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5. Sanitat (1908-2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>6. Obres i Urbanisme (1928-2013). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>7. Seguretat Pública (1962-2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>8. Serveis militars (1933-1999). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>9. Població (1875-2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>10. Eleccions (1887-2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>11. Ensenyament (1945-2006). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>12. Cultura (1986-1998). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13. Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1939-2010).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons del Jutjat de Pau de Jorba abasta el període de 1863-2013). Consta d’1,8 m l de documentació inventariada.</span></span></span></span></span></p> | 08103-4 | Carrer Major, 2. | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | 1852 | 08103 | Jorba | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84848-2.jpeg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | El Servei d'Arxiu Municipal de Jorba forma part del programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2004. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com a objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics.Els serveis que ofereix són consulta de fons, reprografia, assessorament a arxius d'entitats i associacions, suport a la investigació. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 86488 | Festa Major de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-genis-0 | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La festa Major de Sant Genís es celebra el primer cap de setmana de setembre. S’hi realitzen activitats durant el cap de setmana, però sovint s’hi comencen a fer actes un parell de dies abans. El Centre Agrícola és el punt neuràlgic, on s’organitzen i celebren molts de les activitats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Un dels elements destacats de la Festa Major és el cercavila que surt de l’església per donar al volta al poble amb els Gegants de Sant Genís i els musics. També hi ha correfoc, sopar de germanor i moltes altres activitats. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-55 | Al centre agrícola | <p>Abans la Festa major de Sant Genís es celebrava l'utim cap de setmana d'agost, coincidint amb la festivitat de Sant Genís, patró del nucli i que és el dia 25 d'agost.</p> <p>També es celebrava la festa Major d'hivern, per Santa Filomena, la patrona.</p> | 41.5970400,1.5641400 | 380337 | 4606033 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/86488-unnamed.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 88030 | Goigs de la Mare de Déu de la Sala 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-sala-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Casassas i Simó</span></span><span lang='CA'>, Lluís; <span>Enrich i Hoja</span>, Jordi; <span>Riba i Gabarró</span>, Josep; <span>Termens i Graells</span>, Miquel; <span>Torras i Ribé</span>, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes, p. 298-299.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs de la Mare de Déu de la Sala”. Partint el text en dos hi ha un gravat que representa la Mare de Déu barroca que es venera al temple, dempeus sobre una peanya i emmarcada per unes cortines que deixen entreveure, al darrere, uns núvols. La Mare de Déu sosté als braços l’infant, que beneeix amb la mà dreta i subjecta l’orbe amb l’esquerra. Sobre les cortines hi figuren les inicials “S.M.”, que deuen correspondre al nom del gravador. Flanquejant el gravat principal i a sobre de les dues meitats de la capçalera hi ha sengles gerros ornats amb flors.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A un nivell inferior hi ha el subtítol “que es venera a la seva ermita del terme de Jorba, Bisbat de Vich”. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a tres columnes amb uns corondells simples (una línia), consta de 8 estrofes i una tornada. Sota el text hi ha la partitura. Al peu hi ha una pregària en llatí i l’autoria: arranjament de la lletra popular per Mn. J. Forn, prevere i tornada popular harmonitzada per Mn. F. Baldelló, prevere.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’orla que envolta tota la composició inclou elements florals, gotims, gerros, infants i paons.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-124 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala. | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Elisabeth Casalius, vídua de Joaquim Abadal, va regentar la impremta fafiliar amb els seus fills entre 1858 i 1880. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 88031 | Goigs de la Mare de Déu de la Sala 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-sala-2 | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs de María santissima de la Sala, situada en lo terme de S. Pere de Jorba, Bisbát de Vich.”. A sota hi ha un gravat que representa la Mare de Déu, amb un vestit ampul·lós, coronada i amb una aurèola estelada. A la mà dreta sosté una planta; a l’esquerra, l‘infant (també amb un vestit ample i coronat) que sosté al seu torn l’orbe amb una creu. El gravat es presenta emmarcat dins d’un arc rebaixat guarnit amb fulles de llorer i cortines, a més d’una creu.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Flanquejant el gravat principal hi ha dos àngels simètrics que toquen la l’arpa de genolls sobre núvols.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a dues columnes amb un corondell amb motius vegetals estilitzats, consta de 8 estrofes i una tornada. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una orla en base a una estampilla d’una palmeta i motius geomètrics envolta tota la composició, llevat de la inscripció, a la base, de la “Imp. de M. Abadal”, d’Igualada.</span></span> </span></span></span></span></p> | 08103-125 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala. | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Marian Abadal, fill de Joaquim Abadal i Elisabeth Casalius, es va fer càrrec de la impremta familiar des de 1880, fins que el succeí el seu fill Emilià (primera meitat del s. XX). | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 88032 | Goigs de la Mare de Déu de la Sala 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-sala-3 | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs de María Santissima de la Sala, situada en lo terme de S. Pere de Jorba, Bisbát de Vich.”. Partint el text en dos hi ha un gravat que representa la Mare de Déu, amb un vestit ampul·lós, coronada i amb una aurèola estelada. A la mà dreta sosté una planta; a l’esquerra, l‘infant (també amb un vestit ample i coronat) que sosté al seu torn l’orbe amb una creu. El gravat es presenta emmarcat dins d’un arc rebaixat guarnit amb fulles de llorer i cortines, a més d’una campana, un gerro i una creu.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Flanquejant el gravat principal hi ha dos àngels simètrics que toquen la lira de genolls enmig del camp.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a dues columnes amb un corondell amb motius vegetals estilitzats, consta de 8 estrofes i una tornada. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una orla de motius vegetals estilitzats envolta tota la composició, llevat de la inscripció, a la base, de la “Imprenta de la Viuda Abadal é hijo”, d’Igualada.</span></span> </span></span></span></span></p> | 08103-126 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala. | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Elisabeth Casalius, vídua de Joaquim Abadal, va regentar la impremta familiar amb els seus fills entre 1858 i 1880. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 88033 | Costums de la sega i el batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-de-la-sega-i-el-batre | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casassas i Simó</span></span></span><span lang='CA'><span>, Lluís; <span>Enrich i Hoja</span>, Jordi; <span>Riba i Gabarró</span>, Josep; <span>Termens i Graells</span>, Miquel; <span>Torras i Ribé</span>, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes, p. 298-299.</span></span></span></span></span></p> | Ja no es fa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la publicació <span>Casassas</span> <em>et al</em>., 1988 s’hi recullen diversos costums de Jorba relatius a les tasques del segar i el batre. En acabar la sega es feien uns crits cabalístics que auguraven prosperitat, i la gent prenia grapats d’ordi per llançar-los sobre els nuvis als casaments com a protecció davant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’hora del batre, el batedor més vell o l’amo del mas beneïa l’era abans de fer l’estesa de les garbes.</span></span></span></span></span></p> | 08103-127 | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | 08103 | Jorba | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 88042 | Sardana Jorba mil·lenària: al meu poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-jorba-millenaria-al-meu-poble | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Solé i Solernou</span></span></span><span lang='CA'><span>, Isidre (199?): <em>Jorba mil·lenària: al meu poble; La Roseta de cal Vicentó: a la meva mare. Dues sardanes dedicades, originals del compositor</em>.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Sardana dedicada a Jorba de la qual se’n publicaren les partitures (conjuntament a les de la sardana “La Roseta de cal Vicentó: a la meva mare”, que van al revers). La composició, en clau de fa i amb temps de 2/4, consta de 12 fulls amb els arranjaments respectius per a 1r i 2n tible, 1a i 2a tenora, 1a, 2ai 3a trompeta, flabiol, trombó, 1r i 2n fiscorn i contrabaix. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-136 | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | Dècada 1990. | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88042-img202103041158491.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Isidre Solé i Solernou | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 88043 | Sardana La Roseta de cal Vicentó: a la meva mare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-la-roseta-de-cal-vicento-a-la-meva-mare | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Solé i Solernou</span></span></span><span lang='CA'><span>, Isidre (199?): <em>Jorba mil·lenària: al meu poble; La Roseta de cal Vicentó: a la meva mare. Dues sardanes dedicades, originals del compositor</em>.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Sardana dedicada a la mare de l’autor de la qual se’n publicaren les partitures (conjuntament a les de la sardana “Jorba Mil·lenària: al meu poble”, que van a l’anvers). La composició, en clau de sol i amb temps de 2/4, consta de 12 fulls amb els arranjaments respectius per a 1r i 2n tible, 1a i 2a tenora, 1a, 2ai 3a trompeta, flabiol, trombó, 1r i 2n fiscorn i contrabaix. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-137 | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | Dècada 1990. | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88043-img202103041158341.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Isidre Solé i Solernou | 62 | 4.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 88045 | Ball de les instàncies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-instancies | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 131.</span></span></span></p> | Sembla que ja no es fa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Ball definit per anar de la mà d’una juguesca. Una persona proposava que altres dues ballessin, alhora que dipositava diners sobre el taulell. Si les dues persones assenyalades s’hi negaven, n’havia de proposar altres dues, per al qual havia de doblar els diners dipositats, i així successivament fins que una parella hi accedia. Els diners dipositats s’utilitzaven per pagar una ronda als assistents. En el cas que una parella rere l’altra s’hi neguessin i la quantitat de diners es fes tan alta que el proposant es negués a pagar-la, l’agafaven i el llençaven a l’abeurador com a escarment, donant per entès que havia triat els emparellaments amb mala fe per forçar alguna situació desagradable.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La música d’aquest ball la tocava un sol músic amb un instrument que l’autor que ens en dona referència (Castro, 1993) anomena gralla però que descriu com un petit sac de pell adaptat a un flabiol.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-139 | 41.6014600,1.5458100 | 378817 | 4606549 | 08103 | Jorba | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L’autor que ens en deixa constància (Castro, 1993) cita com a fonts d’informació en Ton Marimon (el Mata) i en Ramon Corbella (de la casa Ganxo). | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 88046 | Dansa de Jorba El so de l'Anafil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-jorba-el-so-de-lanafil | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 132-133.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Composició musical de dos autors jorbencs que, en el seu text, evoca el passat i el present del poble. Com el seu nom indica, està pensada per a ésser ballada.</span></span></span></span></span></p> | 08103-140 | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Lletra: Pere Gabarró i Creixell. Música: Isidre Solé i Solernou. | La imatge de la lletra i la partitura està extreta de Castro, 1993. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 88048 | Llegenda de la troballa de la Mare de Déu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 139.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Castro (1993) recull la llegenda que la Mare de Déu de la Sala fou una marededéu trobada. Quan un home va intentar prendre-la del lloc per traslladar-la a l’església parroquial, es va fer tan i tan pesada que no la va poder moure, i la gent del poble va interpretar que li havien d’aixecar una capella allà mateix.</span></span></span></span></span></p> | 08103-142 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala. | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 61 | 4.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 88049 | Himne a les romeries de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-les-romeries-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 150.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Himne compost l’any 1884 en motiu de la romeria anual que es feia a l’ermita de la Mare de Déu de la Sala. En recull la lletra Mn. Pere Castro al seu llibre (1993).</span></span></span></span></span></p> | 08103-143 | La Sala. | 41.5895000,1.5557400 | 379623 | 4605208 | 1884 | 08103 | Jorba | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Lletra: Pere Bosch (apotecari del carrer de l’Argent d’Igualada). Música: mestre Pont (organista de Santa Maria d’Igualada). | La imatge de la lletra està extreta de Castro, 1993. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 88050 | Himne a la Creu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-la-creu-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 150-151.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Mn. Pere Castro recull al seu llibre (1993) la lletra de l’himne que es va cantar en l’aplec de la Sala de 1911. No n’explicita els autors ni l’origen.</span></span></span></span></span></p> | 08103-144 | La Sala. | 41.5895000,1.5557400 | 379623 | 4605208 | 08103 | Jorba | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La imatge de la lletra i la partitura està extreta de Castro, 1993. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 88052 | Goigs de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 170.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs que en honor del gloriós apòstol S. Pere se canten en sa parròquia de Jorba, bisbat de Vich.”. A sota, al centre, hi ha un gravat que representa Sant Pere amb aurèola i acompanyat per alguns dels seus atributs: porta una gran clau i està flanquejat per un gall i una barca de pesca. Sota els seus peus, la inscripció “S. PEDRO”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’esquerra del gravat hi ha, a tocar de l’encapçalament, la partitura i el primer vers dels goigs. Sota seu, i en simetria amb el costat dret del gravat principal, sengles gravats d’un àngel tocant la lira agenollat en un camp.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a dues columnes amb un corondell amb motius vegetals estilitzats, consta de 10 estrofes de les quals no s’especifica quina n’és la tornada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al peu hi ha una pregària en llatí, darrer element dins l’orla de motius vegetals estilitzats que envolta tota la composició. A fora de la mateixa tan sols hi queda la inscripció de la “Imprenta de la Vª y fill de Abadal”, d’Igualada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-146 | 41.6015700,1.5457800 | 378815 | 4606562 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Elisabeth Casalius, vídua de Joaquim Abadal, va regentar la impremta familiar amb els seus fills entre 1858 i 1880.Imatge extreta de Castro, 1993. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 88055 | Goigs de Sant Narcís del Mas Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-narcis-del-mas-jorda | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AA DD Historia de les comarques d’Anoia. Volum I. Edicions selectes Parcir. Manresa 1988.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XVII, XX | La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. | <p>Goigs amb el títol 'Goigs a la llaor del gloriós Sant Narcís bisbe i màrtir de Girona, patró del Mas Jordà a Jorba, Bisbat de Vic'. La capçalera o títol es situada al centre, i a sobre el gravat representa a Sant Narcís, amb la mitra i el bàcul. A la part superior hi ha un escut, a la inferior una representació de l'ermita i a sota es llegeix Sant Arcis del Ma Jordà.</p> <p>El text, a 2 columnes amb la capçalera al centre, consta de 13 estrofes (no numerades) i tornada. Les dues últimes estrofes estan dedicades al Mas Jordà. L'encapçalament i final de cada estrofa estan ressaltats amb color vermell, així com les inicials de Goig, Narcís i Mas Jordà a la capçalera.</p> <p>A sota de les columnes, hi ha un diàleg per quan es canta/recita en públic V. (versiculum) que recita qui llegeix l'oració i R. (responsio), que recita la congregació. A sota conclou amb una oració en llatí.</p> <p>Finalment, s'hi faciliten detalls sobre indulgències i l'edició: Amb llicència eclesiàstica. El senyor Bisbe de Vic concedeix 100 dies de perdó al qui cantin o recitin aquests Goigs. McMxLVII. BAS d'Igualada.</p> | 08103-149 | A l'ermita de Sant Narcís. | <p>El Mas Jordà és un dels masos més antics del municipi, possiblement construït al segle XV i reformat al segle XVII quan es construí l'ermita de Sant Narcís. El 1626 hi va néixer Francesc de Jorba, provincial dels caputxins durant el trienni 1675-1678.</p> <p>El 1867 Francesc Colomer, propietari en aquell moment del Mas Jordà, en un viatge a Girona adquireix unes bossetes de cotó de Sant Narcís i diversos exemplars de Goigs per a l'ermita. L'escolapi P. Rafael Oliver hi afegirà dues estrofes pròpies del Mas Jordà.</p> <p>A l'ermita s'hi celebrava una diada, que és citada en diversa documentació des del segle XVII.</p> | 41.6004700,1.5106100 | 375882 | 4606490 | 1867, 1947 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88055-goigs-sant-narcis.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | L'escolapi P. Rafael Oliver | 98|119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 88065 | Festa Major de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-jorba | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | <p><span lang='CA'><span><span><span>La festa Major Jorba es celebra l’últim cap de setmana de Juliol. S’hi realitzen activitats durant el cap de setmana, però sovint s’hi comencen a fer actes un parell de dies abans. </span></span></span></span></p> | 08103-153 | Per tot el nucli urbà de Jorba | <p><span lang='CA'><span><span><span>A </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span> banda de la Festa Major d’estiu hi havia altres festes votives més, la de Sant Sebastià, el 20 de Gener i la de Sant Roc, el 16 d’Agost. També era tradicional la festa de Sant Antoni Abat, el 17 de Gener. Per primavera es celebrava la festa de Sant Isidre, patró dels pagesos i del municipi, </span></span></span></span></p> | 379059 | 379059 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88065-unnamed.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88065-88065-jorba.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88065-imagen2021-11-01204248.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 89827 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-4 | <p><span lang='CA'>Festa major de primavera, celebrada el 16 de maig en honor a Sant Isidre, patró del municipi i dels pagesos. Aquest ofici havia estat i encara està, molt vinculat al municipi d’aquí que es mantingui la tradició de la celebració.</span></p> <p><span lang='CA'>La festa té un acte bàsic, que és la missa en honor del patró i el repic de campanes, i els darrers anys es va una caminada popular i un àpat gastronòmic.</span></p> | 08103-154 | Plaça de la Font | <p>Festa patronal d'origen religiós.</p> | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 83129 | Castell de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-jorba | X | L'any 2017 s'hi va fer una primera campanya d'excavació i consolidació. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El castell que va donar origen a la població ocupa un petit cim (amb una forma aproximada de triangle irregular i una orientació sud-oest/nord-est) i part del vessant sud-est. La notable pendent obliga a que l’edificació estigui construïda en diverses terrasses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat que la planta no pot ser definida per complet, al recinte sobirà és visible una torre de planta circular força gran (que deu ser l’estructura originària) a la qual s’annexen estructures de planta quadrangular. De diàmetre més petit, hi ha una segona torre circular, que podria tractar-se d’un afegit posterior, possiblement del període de les guerres carlines. La intervenció arqueològica duta a terme l’any 2017 ha permès conèixer amb més detall l’espai entre ambdues torres, posant a la llum un paviment enllosat i una canalització subterrània, un possible pou, un forn de pa i un cup amb una boixa de pedra treballada. La majoria d'estructures i materials descoberts corresponen a les fases més tardanes del castell, als segles XVII-XVIII, quan era utilitzat com a mas.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>De les terrasses successives que formen el castell, encara per excavar, n’hem de destacar la capella romànica de Sant Miquel.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-1 | Al capdamunt del turó que corona el poble. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El primer esment documental al castell data del 978, com a límit dels termes de Montbui i de Tous. Malgrat que l’emplaçament no proporciona una gran superfície constructiva, constitueix un punt clau de control de l’accés a la Conca d’Òdena des de l’oest (la Segarra) i el nord (Alta Segarra).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Fou incorporat al comtat d’Osona-Manresa, associat ja d’antic al comtat de Barcelona. A inicis del segle XII n’era senyor Guerau de Jorba, que rebé el títol de baró i tingué gran influència a la cort de Barcelona (primer amb Ramon Berenguer IV, després amb el comte-rei Alfons), a més de participar personalment en les conquestes de Lleida, Tortosa i Tarragona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La néta de Guerau, Gueraua de Jorba, va casar-se amb Guillem de Cardona, passant des de llavors la tinença del castell de Jorba per les mans de diverses famílies en l’òrbita dels Cardona, com els Castellolí (segle XIV). Posteriors canvis de mans, en molts casos per via matrimonial, portaren al castell cognoms i títols que també deixaren empremta en alguns símbols i infraestructures del poble: els Rajadell, els Ponts, els Salbà (marquesos de Vilanant), els López de Mendoza (comtes de Robres), els Abarca de Bolea (comtes d'Aranda) i els Silva (ducs d'Híxar). Rere la desamortització, el castell fou adquirit pels industrials igualadins germans Muntadas i Campeny. L’any 2011 fou adquirit per l’Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les conteses militars que van afectar el castell són, sobretot, dues: la primera, en el marc de la guerra civil catalana (en la que els senyors del castell es van posicionar del costat de la Generalitat), va comportar la presa del castell per part dels realistes l’any 1475; Durant la primera guerra carlina, el castell fou volat (l’any 1835) pels carlins, deixant-lo en l’estat de ruïna en el que ha estat pràcticament fins l’actualitat.</span></span></span></p> | 41.6025200,1.5466000 | 378885 | 4606666 | 978 | 08103 | Jorba | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/83129-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/83129-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/83129-3.jpeg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIN| | National Monument Record| | Defensa|BPU | 2021-08-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 1771|1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 84697 | Ajuntament de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-jorba | XIX | La façana va ser renovada l'any 2015. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L'edifici de l’Ajuntament es troba situat a l’extrem de llevant del carrer Major, entre aquest i el carrer del castell. La seva planta és rectangular, si bé el seu terç oriental té una orientació una mica desviada cap al sud que fa pensar que l’edifici té l’origen en dues finques annexades, que actualment mostren un alçat unitari amb planta baixa i primer pis. Degut al desnivell que separa els dos carrers entre els quals es troba, la façana de darrera té només planta baixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La façana principal està encarada al sud, està ordenada en tres segments, cadascun dels quals compta amb tres finestres en planta baixa i un balcó central (amb barana de forja)flanquejat per dues finestres més petites. L’excepció és el segment del mig, ja que té la porta principal com a obertura central de la planta baixa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’acabat de la façana és arrebossat, de color blanc a les obertures (rematades amb arcs plans) i crema a la resta. L’aparell constructiu queda ocult, i està format essencialment per maçoneria, amb les obertures inferiors en blocs de pedra sorrenca i possiblement de maó a les superiors. Una motllura recorre tota la façana a l’alçada de la base dels balcons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la llinda de la porta principal s’hi observen dues peces gravades en pedra (que, degut a l’arrebossat, no es veu si formen part d’un mateix bloc o bé són elements independents): la superior, amb l’escut municipal, quarterat, amb el castell i el cometa dels Rajadell duplicats; la inferior, amb la data 1884. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La coberta decanta a dues aigües, cap al sud i cap al nord. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Al lateral de llevant de l’edifici hi ha un mural ceràmic.</span></span></span></span></span></p> | 08103-2 | Carrer Major, 2 | <p><span><span><span>A inicis del segle XX, l’edifici havia allotjat l’escola municipal.</span></span></span></p> | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | 1884 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84697-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84697-3.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 84847 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Bastardes, Albert (1983): Les creus al vent. Barcelona: Millà. </span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Situada a l’extrem de llevant del nucli, actualment a la cruïlla entre el carrer Major i el Carrer Nou, davant de l’Ajuntament, tot i que antigament quedava als afores.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Construïda completament en pedra sorrenca, s’aixeca sobre dos graons vuitavats. El fust, de secció quadrada, és un afegit del segle XX, i no té la mateixa estructura que el que apareix en una fotografia de 1923 (vegeu la bibliografia).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El capitell és l’element escultòric principal de la creu. A la transició amb el fust hi ha quatre querubins (als angles) i quatre escuts en blanc. Les quatre cares del capitell, orientades als punts cardinals, tenen a la part inferior sengles fornícules en forma de petxina sostingudes per columnes cadascuna de les quals aixopluga un sant. A la part superior del capitell hi ha quatre escenes de la Passió: la presa de Crist (llevant) la flagel·lació (nord), la caiguda amb la creu (ponent) i el Sant Sopar (migdia). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Sobre el capitell hi ha la creu, estriada. A la cara de llevant hi ha Crist, amb la data “1604” sota els peus i flames a l’extrem dels braços. A la cara de ponent hi ha la Mare de Déu.</span></span></span></span></p> | 08103-3 | A la cruïlla entre el carrer Major i el Carrer Nou. | 41.6016700,1.5487400 | 379062 | 4606569 | 1608 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84847-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84847-3.jpeg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | BPU | 2021-08-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 84849 | Mural ceràmic de l’Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-ceramic-de-lajuntament | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Gran mural ceràmic situat a la façana de llevant de l’Ajuntament. De forma rectangular apaïsada, amb la part superior fent un arc rebaixat, està emmarcat per peces ceràmiques en relleu amb motius vegetals. A l’interior s’hi representen elements arquitectònics destacats del municipi: la creu de terme, el pont vell, l’església parroquial de Sant Pere, la font del safareig, l’ermita de la Mare de Déu de la Sala i el castell de Jorba. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la part superior central hi ha una obertura circular amb un vitrall que representa l’escut de Jorba. El mural l’emmarca de nou amb les peces ceràmiques amb motius vegetals, i el flanqueja amb la representació de quatre conreus tradicionals: espigues de blat, una parra amb gotims de raïm, unes branques d’ametller florit i unes branques d’olivera. Finalment, dues dates inscrites en una beta: 978 i 1978, que revelen el motiu del mural: la celebració del mil·lenari de Jorba.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La signatura de l’autor i l’any de realització es troben a l’angle inferior dret.</span></span></span></span></span></p> | 08103-5 | Carrer Major, 2. | 41.6017300,1.5488700 | 379073 | 4606575 | 1990 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84849-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84849-3.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Gabriel Garriga Mir | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 84850 | Nucli antic de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-jorba | XV | Algunes edificacions han perdut elements originals, i algunes noves construccions trenquen el conjunt. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El nucli antic de Jorba es troba al vessant de migdia del puig on es troba el castell. Els carrers que en formen part són el carrer Major, el del Castell, el del Call i el del Roser.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El carrer principal que vertebra el nucli antic és el carrer Major. Es tracta d’un carrer estret (amb una mitjana de 3-4 m) i allargat (272 m), si bé es troba clarament diferenciat per la inflexió que fa a l’alçada de Can Rovira de la volta. Per norma general, està ocupat per habitatges unifamiliars amb planta baixa, primer pis i pis sota coberta, malgrat que alguns habitatges han recrescut el volum fins completar un segon pis. El patró general consisteix en planta baixa amb dues obertures (porta i finestró), primer pis amb dues o tres finestres, en ocasions amb un balcó, i dos finestrons sota coberta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>S’hi observen obertures originals tant amb arcs rebaixats com amb llinda, tot i que en molts casos hi ha hagut estintolaments per eixamplar les portes. S’hi observen llindes dels segles XVIII i XIX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Paral·lel al carrer Major pel nord (per tant, a una cota més alta), hi ha el carrer del Castell. A jutjar pels tipus d’edificacions (generalment, plantes baixes més primer pis) i materials emprats, la meitat oest del carrer n’és el tram més antic, si bé s’hi aprecien reformes o reemplaçament d’immobles antics per altres de nous.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El carrer del Call i el del Roser, malgrat la seva pertinença a la trama del nucli antic presenta un predomini d’edificacions contemporànies.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-6 | Carrers Major, del Castell, del Call i del Roser. | <p><span><span><span>L’origen del nucli de Jorba està vinculat al castell, documentat des del segle X. No obstant, la ubicació de la població pot haver variat al llarg del temps, com és freqüent: d’unes primeres cases al vessant del turó de la Guàrdia (on hi ha el castell), cap a la baixa edat mitjana s’hauria anat desplaçant més cap al pla, arran del Camí Ral, donant origen al carrer Major.</span></span></span></p> | 41.6018100,1.5472100 | 378935 | 4606586 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84850-trammajor.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84850-castell27.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84850-major1214.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84850-major25.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84850-major27.jpeg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 84851 | Can Rovira de la volta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-de-la-volta | XV | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Gran casa pairal situada a la cruïlla dels carrers Major i del Roser, composada per diversos cossos amb planta baixa i primer pis. L’aparell és de maçoneria vista (probablement en origen estava arrebossada), i té les obertures emmarcades en pedra. A la llinda d'una de les finestres hi ha la inscripció 'any 1779', sota una creu., La teulada és de teula àrab a doble vessant. L’element més destacat de la casa, i que li dona nom, és la volta rebaixada que cobreix un tram del carrer Major per tal de guanyar-hi un espai en primer pis a sobre. Aquest cos té una xemeneia troncocònica afegida posteriorment, revestida per còdols petits.</span></span></span></span></span></p> | 08103-7 | Carrer Major, 33. | <p><span lang='CA'><span><span>Fou la casa pairal de l’industrial </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Ramon Rovira i Casanella, pare de l’</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>industrial i polític Josep Rovira i Bruguera i avi del cineasta Francesc Rovira i Beleta.</span></span></span></p> | 41.6018400,1.5473300 | 378945 | 4606590 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84851-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84851-3.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84851-img1766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84851-img1768.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84851-img20210302105710.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-08-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 84852 | Casa del carrer Major, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-38-0 | XVI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Gran casal urbà de planta quadrada situat al carrer Major, fent cantonada amb una placeta (probablement formada a costa d’un antic pati), de manera que té una segona façana orientada a llevant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La façana principal, orientada a migdia, té planta baixa i primer pis en tota la seva extensió, mentre que al nivell superior es diferencien la meitat oest (amb una terrassa) i la meitat est (amb un pis sota coberta). La planta baixa té quatre obertures: d’oest a est, es tracta d’una porta senzilla allindanada amb un escut d’ofici (inclou una tisora i l’any 1562) més amunt; una segona porta allindanada també amb un escut (en aquest cas, no llavorat) més amunt; un gran portal amb arc de mig punt adovellat amb la una creu (amb l’any 1756) i un sol de dotze puntes en relleu a la clau; i, finalment, una finestra. És probable que les dues obertures allindanades corresponguin a antics portals amb arc de mig punt, el que explicaria la posició estranya dels escuts. Entre la segona i la tercera portes hi ha dues finestres més altes, que fan pensar en l’existència d’una escala amb un replà a mitja alçada. Al primer pis, seguint en el mateix ordre, hi trobem dues finestres, un balcó i una altra finestra, alineades amb les obertures de la planta baixa. De totes elles, el balcó és l’única obertura de la qual se’n veu la llinda de pedra. Finalment, hi ha dues obertures senzilles a la planta sota coberta de la meitat est de la façana, entre les quals hi ha una gàrgola representant un animal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La façana orientada a llevant té tres finestres a nivell del primer pis (una de les quals té una inscripció a la llinda amb una creu i la data “1756”) i tres de més petites al segon pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’aparell és de maçoneria arrebossada. La coberta és a doble vessant, cap a nord i cap a sud.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Les dates conservades fixen un origen de la casa almenys al segle XVI, possiblement amb una reforma important al segle XVIII.</span></span></span></span></span></p> | 08103-8 | Carrer Major, 38. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’estel de la clau remet a l’heràldica dels Rajadell, senyors de Jorba entre els segles XV i XVII. La placa ceràmica de la façana també hi situa el naixement de l’abat Bartomeu Bordis l’any 1600.</span></span></span></span></p> | 41.6016300,1.5464100 | 378868 | 4606568 | 1562 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84852-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84852-3.jpeg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 84854 | Safareig públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-5 | XVIII | Una reforma recent (segle XXI) ha substituït la coberta original per una de nova, amb grans bigues de fusta, que decanten la teulada cap al sud. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici del safareig és de planta rectangular, i està alçat amb maçoneria. La seva ubicació en un punt amb força desnivell, entre el carrer del Rec (a darrere, més alt) i el carrer Major (més pla) fa que les obertures estiguin encarades cap a aquest segon, a migdia. Aquesta façana està formada fins a mitja alçada per lloses de pedra calcària més grans que els de la resta. Per tal de deixar dues grans obertures, la coberta se sustenta sobre amb un pilar central de pedra i el marc de la porta de maó. El pilar central de la façana té la següent inscripció: “AÑO / 1921 / 1867 / 1781”, que podem associar a diversos moments constructius de l’equipament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’espai interior està pràcticament tot ocupat per la gran pica de pedra del safareig, de forma rectangular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Una reforma recent (segle XXI) ha substituït la coberta original per una de nova, amb grans bigues de fusta, que decanten la teulada cap al sud.</span></span></span></span></span></p> | 08103-10 | Carrer Major, 44. | <p><span><span><span>L’element associat al safareig del qual es té una constància documental més antiga és el rec que l’abasteix, esmentat l’any 1323. El raig d’aigua que va del rec cap al safareig era anteriorment sota el campanar (on també hi havia uns abeuradors). L’any 1921 fou traslladat a l’emplaçament actual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició diu que el safareig fou construït l’any 1777 com una mesura higiènica per combatre l’epidèmia de pesta que patia la població.</span></span></span></p> | 41.6015300,1.5460300 | 378836 | 4606557 | 1777 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84854-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84854-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84854-3.jpeg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Cultural | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 84855 | Font del safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-safareig-1 | XX | Alguns elements, com la data, s'estan deteriorant. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Just a la confluència del carrer del Rec amb el carrer Major, i adossada al mur de contenció del carrer, hi ha la font que abasteix el safareig. Hi destaca un relleu que representa un gall (possiblement, en al·lusió a Sant Pere) sota el qual hi ha la inscripció en ciment “1941”. Finalment, hi ha tres brocs metàl·lics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-11 | Carrer Major / Carrer del Rec. | <p><span><span><span>Des de l’any 1323 està documentat el rec que baixa pel carrer al qual dona nom. Des de la construcció del safareig a finals del segle XVIII, l’aigua d’aquest rec s’utilitzà per abastir-lo, si bé el raig d’aigua del rec cap al safareig era anteriorment sota el campanar (on també hi havia uns abeuradors). L’any 1921 fou traslladat a l’emplaçament actual.</span></span></span></p> | 41.6015000,1.5459300 | 378827 | 4606554 | 1921 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84855-2.jpeg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 119 | 49 | 1.5 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 84856 | Església parroquial de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere-1 | XVI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Temple de línies senzilles, de planta rectangular a l’exterior amb l’excepció de l’absis poligonal (tres costats), més ample que la resta. La nau està alineada en sentit sud-nord, el que, donat el desnivell del terreny, demana que davant la façana hi hagi una escalinata i que, en canvi, l’absis quedi semisoterrat. L’exterior és molt auster, sense gaires elements ornamentals, de manera que visualment hi destaquen els grans carreus. La porta, allindanada, té un cercle en relleu sense gravar. Sobre la porta hi ha un guardapols en forma d’arc flamíger (sostingut per dos querubins) que, al seu torn, té una petita rosassa la nervadura de la qual forma una creu. La façana està rematada amb una línia recta sota la qual hi ha quatre obertures quadrades, semblants a les que hi haurà al llarg de les parets laterals per proporcionar llum a l’interior. Als dos extrems hi ha sengles gàrgoles amb forma de senglar. La coberta és a dues aigües.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Adossat al lateral de ponent de l’església, en una línia més enretirada de la façana, hi ha un campanar de torre en planta quadrada amb la coberta atalaiada. Les obertures de la part superior, rematades amb arc de mig punt, deixen veure a la cara meridional una campana i un rellotge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’interior, hi ha un curt nàrtex (sota el cor, sostingut per un arc rebaixat) que dona pas una nau única a la qual s’obren tres capelles a cada banda emmarcades per arcs de mig punt. Passat un graó, hi trobem el presbiteri flanquejat per dues sagristies. En un nivell superior, alineat amb el cor, hi trobem una galeria amb amples obertures en arc de mig punt superposades a cadascuna de les capelles. Si bé l’interior devia estar arrebossat (com posa de manifest l’aparell de pedra, menys acurat que a l’exterior), actualment està repicat deixant l’obra vista, a excepció de la volta de creueria. La coberta de l’absis incorpora tres petxines.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-12 | Carrer Major. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Construïda entre el 1551 i el 1558 pel mestre d'obres Joan Gibert de Bellpuig per 444 lliures barceloneses.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6015700,1.5457800 | 378815 | 4606562 | 1551 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84856-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84856-3.jpeg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Joan Gibert de Bellpuig . | 93 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 85014 | Cementiri de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-jorba | XIX-XX | Ampliat al s.XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Construcció de planta rectangular d’uns 800 m2 de superfície, situat a les afores de la població, entre camps de conreu. Té una amplia zona d’aparcament al davant, al centre de la qual hi ha dos grans blocs de pedra col·locats un a sobre de l’altre a mode de rotonda. Aquest espai, fou cedit per la Sra. Antònia Sala al municipi, tal i com es llegeix en una placa col·locada al mur perimetral. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El recinte està tancat per una paret d’obra amb la façana pintada de blanc, on hi ha la porta d’entrada de ferro forjat pintada de negre. Aquesta obertura està definida per brancals de pedra i coronada per un arc de mig punt a la clau del qual hi ha inscrita la data 1886. La porta té frontó motllurat semi triangular coronat en cada un dels vèrtex amb una bola de pedra, la central té una creu de ferro. Al centre del conjunt, al timpà, hi ha una placa on es pot llegir: Bienaventurados los que mueren en el señor (Apocalípsis, XII, 13) </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El cementiri està format per diversos blocs de nínxols. En destaca el de la banda sud, situat per sota una galeria porxada amb arcs de mig punt fets de maons. El paviment està fet de rajols quadrats col·locats de caixó entre els que hi ha diferents blocs de pedra, tapadores de diversos ossaris. Aquesta zona correspon a l’espai més antic del recinte. La galeria té una coberta a doble vessant completament reformada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El bloc de nínxols oest i nord són de construcció moderna. El de tramuntana respecta la distribució i dimensions de la galeria de migdia i davant encara hi ha algunes sepultures a terra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La zona central del recinte esta enjardinada, hi ha diversos xipressos, i una creu de pedra de podi i columna octogonal amb la inscripció INRI.</span></span></span></span></p> | 08103-13 | A uns 200 m al sud oest del nucli urbà. | 41.5993800,1.5431400 | 378591 | 4606322 | 1886 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5551.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Té la mateixa estètica que el de Sant Genís. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 85015 | Cementiri de Jorba, jaciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-jorba-jaciment | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Enrich Hoja, Jordi La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’igualada. Igualada. 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BOUSO GARCÍA, M. (1999): 'Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa Maria del Camí-Igualada'. Núm. Mem: 11536.</span></span><span lang='CA'> Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | II aC - III dC | Bona part del jaciment es es va excavar quedant afectat per els obres de la NII. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment arqueològic localitzat a conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En el marc d’aquesta actuació es van realitzar dues intervencions, ambdues l’any 1999 i dirigides per Mónica Bouso. La primera realitzada el mes de març, va permetre localitzar un mur de quasi 20 m de llargada i datat vers el segles XVII-XVIII i una fossa de planta irregular amortitzada amb materials d’època ibèrica (ss. II- I ac) i època romana (I-III dC). Aquesta estructura evidenciava l’existència d’un lloc d’habitat relativament proper.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La segona, realitzada entre els mesos de maig i juliol, constà d’una prospecció i una campanya de sondejos, que tenien l’objectiu de delimitar el perímetre del jaciment. En base als resultats s’endegà l’excavació dividida en tres sectors, però nomes es va poder delimitar un mur de cronologia contemporània.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El material arqueològic recollit, datat vers els segles III aC- III dC no es va poder associar a cap estructura, i o bé estava fora de context o corresponia a deixalles procedents d’un habitat proper.</span></span></span></span></p> | 08103-14 | Al sud est del nucli urbà, a tocar del cementiri. | 41.6001000,1.5436300 | 378633 | 4606402 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85015-img5565.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85015-img5504.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte iPAT Serveis Culturals | Els materials recuperats a la intervenció es troben al Museu de la Pell d'Igualada. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 85017 | Camp del rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-rector-0 | <p><span><span><span>Bosch de Dòria, M. (inèdit): Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: tram Santa Maria del Camí – Igualada. Memòria dipositada a l’arxiu del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya (núm. 3019).</span></span></span></p> | XXX aC | El jaciment fou afectat per les obres de construcció de l'autovia. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La intervenció arqueològica realitzada arrel de les obres a l’autovia A2 (que actualment passa mitjançant un viaducte per sobre del jaciment) va posar al descobert un gran nombre d’estructures. Es tracta de quatre fons de cabana, 70 sitges i una zona de treball. Els materials recuperats durant l’excavació corresponen sobretot a ceràmica feta a mà (en destaca la decorada amb pústules i amb nanses dobles d'orelletes), dues destrals, un molí, estris i ascles de sílex amb retocs, restes òssies de fauna, malacofauna i dues denes de collaret. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Les dades obtingudes, doncs, permeten identificar el jaciment com un hàbitat del neolític final - fàcies Veraza (3000-2500 aC).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant la realització del present mapa no s’hi va observar la presència de materials o estructures arqueològics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-15 | Camí del Figuerot, sota l’A2. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment arqueològic fou descobert arrel de les tasques d’ampliació de l’autovia A2, a cavall dels anys 1998 i 1999.</span></span></span></span></span></p> | 41.6004600,1.5457600 | 378811 | 4606439 | 08103 | Jorba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85017-2.jpeg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 85019 | Unió Joventut Jorbenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/unio-joventut-jorbenca | XIX-XX | Ha estat reformat al segle XX. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici situat a la cantonada entre la Plaça de la Font i l’avinguda canaletes amb accés per ambdues vies. És de planta rectangular amb coberta de teula àrab a quatre aiguavessos, amb ràfec motllurat, format per un únic cos amb planta baixa, primer pis i golfes. Les cantonades, pintades de blanc, imiten blocs de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La façana nord mira a l’Avinguda Canaletas i està pintada de color ataronjat amb un sòcol blanc a la part inferior. Presenta quatre obertures rectangulars per planta, seguint un eix de simetria. A la planta baixa hi ha quatre portes de fusta totes coronades per un arc rebaixat. Just a sobre de cada una de les portes, i ja al primer pis, trobem dues finestres als extrems i dos balcons amb balustrada circular de ferro forjat al centre. A les golfes també hi ha quatre obertures, en aquest cas, circulars i de petites dimensions, elements de ventilació definits amb peces ceràmiques blanques decorades amb motius florals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La façana oest mira a la Plaça de la Font i en aquest cas està tota pintada de blanc. A l’extrem sud s’intueix una possible reforma, tal vegada una ampliació de l’edifici en aquesta direcció, segons es desprèn de la presència d’una cantonada imitant blocs de pedra integrada a la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa està formada per una sèrie de 6 garatges o magatzems, tres a cada banda de l’escala que dóna accés al primer pis. La teulada dels garatges fan de terrassa i el “Cafè de Jorba” hi té taules i cadires i una estructura lleugera que subjecta una petita coberta. L’espai està delimitat per una barana col·locada entre pilars de maó vist.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El primer pis té set portes que donen accés a la sala del cafè, en dues hi ha un rètol pintat en daurat sobre fons negre on es pot llegir cafè i teatre respectivament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Finalment i trencant lleugerament la simetria trobem les obertures de les golfes. Sobre cada una de les portes, a excepció de la porta sud i la segona porta de l’extrem nord, trobem una obertura circular, un canal de ventilació circular tancat amb una peça ceràmica rodona amb motius florals de color negre. La segona obertura per la banda nord, fou substituïda per una finestra quadrangular i a la banda sud no es conserva cap obertura a l’alçada de les golfes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>En aquesta façana se’ns dubte els dos elements més destacats són el cartell situat a l’extrem nord i que commemora el centenari de la fundació. En ell i pintat de verd es veu 1913 a la part superior, l’escut de la unió al centre, i la data 2013 a baix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>També al centre d’aquesta façana hi ha una peça definint un perímetre circular adossada en la paret. L’interior està pintat de blanc, hi ha en relleu l’escut de la Unió i la data 1913 pintats de negre.</span></span></span></span></span></p> | 08103-17 | Avinguda Canaletes, 49-51; Plaça de la Font, 1 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La Revolució Industrial fou el procés d'industrialització que comportà un conjunt de canvis econòmics, socials, polítics i culturals així com </span></span></span><span lang='CA'><span>transformacions en el sistema productiu i la vida dels treballadors. Aquests canvis provocaren que entre finals del segle XIX inicis del segle XX, arreu d’Europa la ciutadania impulsés, entre d’altres, un tipus d’associacionisme cívic entre el que s’inclouen els ateneus. És en aquest context que neix </span></span><span lang='CA'><span><span>La Unió Joventut Jorbenca l’any 1913 fruit de l’esforç d’un conjunt de jorbencs que van convertir la UJJ en el punt de trobada de la vida cultural i associativa de Jorba. Té la seu al Cafè de Jorba, on s’acullen les iniciatives tant dels socis com altres entitats municipals i de la ciutadania en general amb l’objectiu de realitzar activitats culturals i associatives de tot tipus.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6007600,1.5466900 | 378889 | 4606471 | 1913 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85019-img5520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85019-img5527.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85019-img5528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85019-img5521.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | També conegut com Ateneu o Café de Jorba, el 2013 va celebrar el seu centenari. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 85021 | Avinguda de Canaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-de-canaletes | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | Algunes edificacions han perdut elements originals, i algunes noves construccions trenquen el conjunt. | <p>Avinguda que travessa el municipi pel centre, seguint el traçat de l'antiga N-II, via de comunicació que amb petites variants segueix el mateix traçat que l'antic Camí Ral de Barcelona a Lleida. És un reflex del creixement del municipi al llarg del segle XIX i XX. En aquest moment, i a redós d'aquesta via es comencen a construir nous edificis i indústries, alguns dels quals encara es conserven actualment.</p> <p>Entre ells destaca la Unió Juventut Jorbenca, fundat el 1813, l'Hostal fundat el 1816 o l'Hostal Nou uns metres més a l'oest. Encara més a ponent es conserva un altra edificació amb la inscripció 1891 a la porta, i una torre d'aire modernista al nº 53. D'aquest edifici en destaca la seva coberta de pavelló, feta amb teules ceràmiques motllurades encaixades unes amb les altres. Està coronada amb un pinacle de ferro amb una pinya ceràmica. També es conserven edificis industrials, com Cal Curtiquer, un assecador de pells, al número 64.</p> <p>Totes aquestes construccions són un reflex del creixement econòmic del moment, els habitatges, hostals o edificis industrials, representen una arquitectura popular amb una estètica i materials constructius molt similars entre ells.</p> | 08103-18 | Traçat de l’antiga carretera N-IIa | <p><span lang='CA'><span><span>Al segle XIX Jorba pateix un creixement demogràfic important duplicant quasi la seva població entre 1830 i 1894. Aquest creixement es deu principalment a la seva proximitat al camí ral i la instal·lació de industries cotoneres, molins fariners, bataners, hostals, etc.</span></span></span></p> | 41.6011100,1.5473000 | 378941 | 4606509 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85021-img202103031658101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85021-img202011111631562.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85021-img5542.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Correspon al traçat de l'antic camí Ral. | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 85022 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-9 | XVIII | Entre 1985 i 1990 s’hi va dur a terme un projecte de consolidació, a càrrec de la Diputació de Barcelona. | <p><span><span><span><span>Està format per dos arcs idèntics de mig punt, de 3'25 m de radi, de 6’58 m d’ alçada sobre el nivell de la riera de Rubió. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els arcs recolzen sobre un pilar central construït amb carreus ben treballats que disposa d'un tallamar de planta semicircular aigües avall, amb coronament cònic, i un altre de planta triangular aigües amunt, amb coronament piramidal. Els arcs descansen en sengles murs laterals que l'enllacen amb la riba. En el punt un es troben els arcs amb els murs hi ha dos contraforts a cada banda, en posició obliqua, que condueixen l'entrada i sortida de l'aigua. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'intradós de les voltes està construït amb carreus posats de llarg i en filades. La resta de paraments són d'aparell regular, amb carreus col·locats al llarg i través i acompanyats de petites falques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El passamà (en bona mesura afegit durant la intervenció de finals del segle XX) està constituït per grans pedres treballades de forma triangular que van de piló a piló; el coronament dels quals és una figura piramidal, que segueix el model del passamà. A la part baixa hi ha forats de desguàs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Dues pedres del pont porten les dates de 1787 i 1789. </span></span></span></span></span></p> | 08103-19 | Sobre la riera de Rubió. | 41.6023700,1.5443600 | 378698 | 4606653 | 1787 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85022-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85022-2.jpeg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2021-08-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | També és denominat Pont del comte d'Aranda. | 98|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 85025 | Molí del Permanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-permanyer | <p><span><span><span><span lang='CA'>Palau i Rafecas, Salvador; Els molins fariners de la conca de l’Anoia. Miscel·lània penedesenca, 1991. </span></span></span></span></p> | XIX | Engolit per la vegetació i en estat de ruïna. | <p><span lang='CA'><span><span>Edificació feta de maçoneria quasi completament enrunada i engolida per la vegetació. En resten dempeus diverses parets, algunes de força alçada, el que permet veure que l’edifici tenia com a mínim dos pisos. És conserven algunes obertures i restes d’un arc escarser. Correspon a una obra popular, de factura bastant moderna, on s’hi produïa farina. El seu estat de ruïna impedeix definir-ne els espais i les construccions encara conservades.</span></span></span></p> | 08103-21 | Al sud del nucli urbà, proper al punt on s’ajunten el riu Anoia i la riera de Clariana. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Els molins hidràulics han estat presents al món rural català, ajudant a moltes de les tasques diàries com la molta, premsat, forjat, fabricació de pólvora, paper, etc, per tant molts d’ells, es trobaven a tocar o en les pròpies cases de pagès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Com el seu nom indica, tots ells funcionaven per la força de l’aigua generada a partir d’un salt d’aigua que movia les pales d’una roda, ja fos vertical o horitzontal. El moviment circular d’aquestes rodes es transmetia instantàniament a les moles de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta mecànica aprofitava el mateix camí de l’aigua i en primer lloc hi havia la resclosa, un tancat artificial construït al llit del riu. Durant l’època moderna i contemporània, les antigues rescloses, s’aniran substituint per rescloses de pedra. Seguiment l’aigua es canalitzava per un rec que la treia del curs del riu per acumular-la en una bassa adossada a l’edifici del molí. Aquesta acumulació d’aigua era necessària per donar pressió al molí. La necessitat de desguassar l’excés d’aigua de la bassa, abans no es vesses, es feia mitjançant un sobreeixidor, dit també estellador. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Seguidament l’aigua de la bassa descendia amb pressió cap a l’interior del molí gràcies a dues estructures, el cup i la canal vertical, una tècnica utilitzada ja des del segle XII. El doll d’aigua queia dins del carcabà, al pis inferior del molí, a través d’aquestes estructures, amb una pressió que feia girar la roda hidràulica que hi havia just a sota. L’eix de la roda transmetia el moviment cap al pis superior on es trobaven instal·lades les moles i tot l’equipament necessari per a la mòlta o l’activitat que s’hi realitzés. Hi havia, segons el tipus d’activitat diferents tipus de roda hidràulica. Tot i que l’ús de molins hidràulics ja es remunta a època romana, començaren a generalitzar-se durant l’edat i mitjana i sobretot entre els segles XVII-XIX. </span></span></span></span></p> | 41.5960900,1.5480300 | 378992 | 4605950 | 1890 | 08103 | Jorba | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85025-img5575.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | També conegut com la La Fàbrica Vella. | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 85026 | Cementiri de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-genis | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Construcció de planta rectangular d’uns 100 m2 de superfície, situat a les afores del nucli, davant del parc. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El recinte està tancat per una paret de pedra, la façana principal està a l’est on hi ha la porta d’entrada feta de ferro forjat. L’obertura està definida amb brancals de pedra motllurada i coronada per un arc rebaixat, a la clau del qual hi ha inscrita la data 1887. Té un frontó motllurat semi triangular coronat per una bola de pedra al centre amb una creu de ferro. Al mig del conjunt, al timpà, hi ha una placa on es pot llegir: Bienaventurados los que mueren en el señor (Apocalípsis, XII, 13).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El recinte té un únic bloc de nínxols, a ponent, definit per una galeria porxada a dos nivells, amb arcs de mig punt fets de maons. El paviment és de morter lliscat i la galeria té una coberta a doble vessant de teules sobre llates i rajols.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La zona central del recinte està enjardinada, hi ha diversos xipressos, i jardineres circulars.</span></span></span></span></p> | 08103-22 | Al nord del Carrer de les Moreres, davant del parc | 41.5976000,1.5655600 | 380456 | 4606093 | 1887 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85026-img5588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85026-img5591.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 85028 | Sant Genís II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-ii | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Enrich Hoja, Jordi La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’igualada. Igualada. 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | I-IV dC | Parcialment excavat | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment situat al talús entre dos camps, molt proper al torrent que passa entre Cal Llorens i Cal Gibert.<strong> </strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant els treballs a<strong> </strong>conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada), es localitzà una estructura circular en aquest punt. La posterior excavació, dirigida per Marc Bosch en desembre de 1998, confirmà que es tractava d’un forn de calç d’època romana que malauradament no es va poder vincular amb lloc d’assentament.</span></span></span></span></p> | 08103-23 | A sant Genis, a tocar del torrent al sud de Cal Gibert. | 41.5953300,1.5646600 | 380377 | 4605843 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85028-img5607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85028-img5608.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Esta situat al talús entre dos camps de conreu de diferents propietaris. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 85029 | Sant Genís IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-iv | <p><span lang='CA'><span><span>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura</span></span></span></p> | Alterat per activitats antròpiques recents. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment descobert al realitzar una cala de tempteig de 0.70 m d’ample per 1 m de profunditat durant els treballs a<strong> </strong>conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada). La intervenció dirigida per Esteve Nadal a l’octubre de 1999 va permetre localitzar a 0.60 m de profunditat i a l’interior de dita rasa, diferents restes humanes, totes alterades i sense connexió entre si. En destaquen, entre d’altres, una mandíbula superior i dos maxil·lars inferiors el que suggereix l’existència com a mínim de tres individus. Malauradament l’alteració de les restes impedeix ni datar-les ni associar-les amb cap lloc d’hàbitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per les característiques de la troballa el més versemblant és que durant els treballs de canalització d’aigües residuals de Sant Genís, es destruís aquest lloc d’enterrament. Les restes segurament foren dispersades al reomplir novament la rasa un cop finalitzats els treballs.</span></span></span></span></p> | 08103-24 | Al sud de Sant Genís, per on passa actualment l’Autovia A2. | 41.5948000,1.5676200 | 380623 | 4605780 | 08103 | Jorba | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85029-img5610.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Les restes foren trobades fora de context, pel que no se'n sap la cronologia. | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 85030 | Cal Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llorens | XIX | Ha estat reformat durant el segle XX. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Mas composat de diferents cossos annexats, on el principal és de planta rectangular amb planta baixa, primer pis i golfes i coberta a doble vessant de teula àrab. A la planta baixa trobem la porta d’entrada a l’edifici, definida per un arc rebaixat de pedra amb una inscripció a la llinda “MLLR 1885”. A banda i banda de la porta hi ha unes finestres rectangulars. Al primer pis les obertures segueixen el mateix eix de simetria amb un balcó al centre, a l’esquerra del qual hi ha un rellotge de sol. A les golfes hi ha una única obertura, petita i quadrangular per a ventilació. Es troba per sota el carener i esta tancada amb una peça ceràmica amb motius geomètrics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tota la façana principal està arrebossa i pintada i a la part baixa té un aplacat de pedra. Adossat al cos principal per l’oest hi ha un edifici, més modern, destinat a habitatge.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El conjunt es troba delimitat per un mur perimetral i té un pati a la zona davantera, així com altres petites construccions com magatzems.</span></span></span></span></p> | 08103-25 | A Sant Genís, al Sud est del nucli. | 41.5957100,1.5675900 | 380622 | 4605881 | 1885 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85030-img5614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85030-img5615.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 85031 | Rellotge de sol de Cal Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-llorens | XIX-XX | <p>Rellotge de sol vertical ubicat a la façana principal de l'edifici, en concret a l'oest del balcó central del primer pis, per tant, amb orientació sud-est.</p> <p>El rellotge es troba força bon estat de conservació, està fet de morter i només ha perdut la pintura, té ressaltades les hores i els rajos de sol. Es conserva sencer el gnòmon de vareta. És rectangular, i són visibles les marques horàries a les hores i mitges hores de les 7 del matí a les 6 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga, la línia de les 12 és vertical.</p> | 08103-26 | A la façana principal, a la banda oest. | 41.5957200,1.5677500 | 380635 | 4605882 | 08103 | Jorba | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85031-img5617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85031-img5618.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Numero 1146 de l’inventari de rellotges de sol dels Països catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 85032 | Molí d'oli de Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-doli-de-can-gibert | XVII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici fet amb parets de maçoneria, format per diferents cossos i que ha anat creixent amb els anys. En el parament de les diferents façanes s’observa com els blocs de pedra de majors dimensions es troben a la part inferior mentre que a mesura que l’edifici creix en alçada les pedres són de menors dimensions. Es tracta d’una construcció que actualment és quadrangular formada per planta baixa, pis i golfes amb coberta a doble vessant. Les cantonades dels diferents cossos adossats estan definides per blocs de pedra treballada. La façana principal, orientada a oest té totes les obertures quadrangulars, delimitades amb blocs de pedra arenisca treballada. La porta, principal té una llinda de grans dimensions, amb una inscripció on es pot veure de dalt a baix, “una creu, la data 1743 i el nom Isidro Ivert “. A banda i banda de la porta hi ha una finestra, molt més petita la del cantó esquerre. Per sobre la porta trobem un arc de descarrega fet a sardinell amb pedres col·locades de costat. Amb una funció similar, però sobre la finestra de la dreta, hi dues pedres col·locades formant un triangle.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A l’alçada del primer pis i seguint la mateixa simetria trobem tres finestres rectangulars, definides per llinda, brancals i ampit motllurat de pedra. A les golfes només hi ha dues obertures, iguals que les anteriors però sense ampit, una al centre i l’altre a l’esquerra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La part sud de la façana sembla un afegit posterior i en ella no hi ha cap obertura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En la resta de parets de l’edifici hi ha obertures tant a la planta pis com les golfes totes definides per blocs de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Destaca una petita construcció adossada a la paret nord, de planta rectangular i rematada de forma circular tal vegada un paller o assecador. A tocar d’aquest element i a cota del nivell de circulació del carrer hi ha un bloc de pedra arenisca de color vermell encaixat sota un arc de descarrega. Aquest element i un altre obertura a la façana principal suggerien l’existència d’un celler a l’edifici.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>És un edifici força transformat, on la part més antiga sembla que seria la central, a la qual s’hi ha anat adossat o recreixent diferents parts sobretot a llevant i al sud.</span></span></span></span></p> | 08103-27 | Carrer de l’Església, 1 | <p><span lang='CA'><span><span>El Moli d’oli de Can Gibert, tal i com es coneix actualment té origen el 1880, però sembla que abans del 1800 ja hi havia un molí, segons esmenta el propietari Josep Torra.</span></span></span></p> | 41.5967100,1.5637900 | 380307 | 4605997 | 1743 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85032-img5650.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85032-img5642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85032-img5632.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 85033 | Església de Sant Genís de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-genis-de-rocafort | XVII, XIII | Reformada al segle XVII i a finals del segle XX. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Capella de planta rectangular feta amb blocs de pedra carejada col·locats a trencajunts definint filades regulars, tot lligat amb morter de calç i arena. Té una sola nau amb la façana principal orientada a ponent. Aquí trobem una gran porta rectangular amb llinda de pedra on hi ha inscrita la data 1619 vinculada a la gran reforma del segle XVII. Per sobre, hi ha un arc de descarrega de pedra i més amunt hi ha un òcul circular tancat amb un bloc de pedra arenisca treballada amb motius florals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la façana nord hi ha un portal adovellat de pedra, i a la sud s’adossa un cos quadrangular i un contrafort. A la façana est hi ha una petita finestra, definida per blocs de pedra carejada un d’ells amb un arc de mig punt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La coberta és a doble vessant, feta amb teula àrab i respon a una restauració recent, igual que el campanar d’espadanya, que substitueix un antic campanar de torre. </span></span></span></span></p> | 08103-28 | A Sant Genís, a la Plaça de l’Església. | <p>Edifici d'origen romànic, el primer document és del 1137 i també apareix a la documentació al segle XIII, en concret del 1270. Tanmateix fou completament renovada al segle XVII. La reforma s'inicià el 1619 tal com es desprèn de la llinda de la porta i finalitzà el 1620.</p> <p>Tot i la reforma, l'església no tenia permís de donar missa els diumenges i la població s'havia de desplaçar a Jorba. L'any 1665 el bisbe de Vic, Jaume de Copons i de Tamarit concedí una missa els diumenges. La seva funció com a sufragània es constatà l'any 1685, data en la qual el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia de Jorba i féu constar que tenia l'església de Sant Genis com a sufragània.</p> <p>Les importants transformacions que ha patit l'edifici, incloent-hi una reforma ja en època contemporània, fa que no tingui cap tret estilístic definit.</p> | 41.5966100,1.5635800 | 380289 | 4605986 | 1619 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85033-img5675.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85033-img5657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85033-img5655.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | També coneguda com Sant Genís de Jorba. | 94|92 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 85035 | Centre Agrícola de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-agricola-de-sant-genis | XIX-XX | Reformat recentment | <p><span><span><span><span lang='CA'>Equipament sociocultural, format per dos cossos de planta rectangular adossats un a l’altre, ambdós d’una única planta, reformats recentment i amb coberta de teula àrab a doble vessant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per les seves característiques es tractaria d’un edifici bastit cap a finals del segle XIX inicis del XX. El cos de ponent, de menors dimensions, està fet amb pedres de mides diverses lligades amb morter i coronat per una barana de pedra, aixecada sobre un estret ràfec de maons, que simula un terrat. A la façana, l’espai ocupat entre la porta d’entrada i la finestra es troba arrebossat amb morter gris. Les obertures són rectangulars i estan coronades amb arcs rebaixats. Aquests estan ressaltats de forma totalment ornamental, amb la curvatura de l’arc i petites impostes fetes de maó adossades al mur.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El segon cos, és de majors dimensions però conserva la mateixa estètica. A la façana de llevant hi ha dues finestres definides amb morter, una porta i una petita finestra a l’extrem nord amb arc de descarrega de maó a la part superior. Totes són rectangulars i comuniquen a una espècie de corredor obert, tancat per una barana. Per aquesta banda, l’edifici es troba a una cota superior al carrer, i aquet passadís obert ajuda a salvar el desnivell. La façana, completament arrebossada, té dues obertures i esta coronada per un frontó motllurat ondulat coronat en cada un dels vèrtexs amb un pilaret i una bola de pedra. </span></span></span></span></p> | 08103-29 | Carrer Carrerada, 20 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Com equipament sociocultural, s’hi desenvolupen diverses activitats municipals. És d’us públic i pretén donar servei a persones i entitats per impulsar activitats de tot tipus, ja siguin socials, culturals, lleure, etc. Promou l’associacionisme i la participació ciutadana. Té una junta i es prenen decisions que afecten al nucli, i s’organitzen i realitzen activitats així com tots els actes de festa major.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El seu origen segurament està relacionat amb els canvis econòmics, socials i polítics</span><span lang='CA'><span> del segle XIX inicis del segle XX, quan s’impulsen tot tipus d’associacionisme cívic. </span></span></span></span></span></p> | 41.5973800,1.5640600 | 380331 | 4606071 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85035-img5669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85035-img5671.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Pertany a la xarxa d’equipaments Cívics de Catalunya. També conegut com el “Cafe”. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 85037 | Molí de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-sala-0 | Ha perdut la coberta, i la vegetació l'està alterant. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici de planta rectangular, amb orientació nord-oest/sud-est, amb planta baixa, primer pis i planta sota coberta. L’aparell és de maçoneria (amb predomini de pedra sobre el morter) amb grans blocs ben escairats a les cantonades. L’arrebossat està completament perdut, així com la teulada, que era a dues aigües.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Les obertures es concentren a la façana estreta orientada al sud-est, al semisoterrani de la qual s’hi conserva la volta ogival amb dues moles i restes de la farinera, el cacau i el desguàs. A través del desguàs es pot veure l'espai del carcabà i restes de l'eix. </span></span></span></span></span></p> | 08103-30 | Camps de la Sala. | 41.5885900,1.5551400 | 379571 | 4605108 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85037-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85037-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85037-3.jpeg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 85038 | Creu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-sala-0 | XX | Hi ha diversos punts (sobretot al fust) que mostren danys que han estat revertits. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Monument commemoratiu aixecat sobre un graó hexagonal (pràcticament cobert per terra i herba) sobre el qual comença un basament (també hexagonal) a mode de banc. A partir d’aquí, el basament fa una suau transició cap a un cos cilíndric, al costat de llevant del qual hi ha la inscripció “IGUALADA / Y SON ARXIPRESTAT / 24 SEPTEMBRE 1911”. Per sobre del camp epigràfic, el cilindre esdevé de nou un hexàgon. A partir d’aquest punt arrenca (de nou, amb una transició suau) el fust d’una columna llisa amb un èntasi molt pronunciat. De nou, al costat de llevant del fust hi ha la inscripció “RECORT / DEL / APLECH / CATOLICH / CELEBRAT / EL DIA / 28 AGOST / 1910”. Al capdamunt del fust hi ha el capitell, de secció quadrada, els quatre angles del qual apunten als punts cardinals. Finalment, hi ha una creu bulbosa encarada a llevant.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-31 | Esplanada de la Sala. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aquest emplaçament era un lloc tradicional per a la celebració d’aplecs i romeries de gran participació. Se’n destaquen la romeria de 1889 i el jubilar de la Immaculada de 1904. L’aplec celebrat el 28 d’agost de 1910, amb presència de l’arxiprest, és el motiu commemorat mitjançant la creu, beneïda el 24 de setembre de 1911. </span></span></span></span></span></p> | 41.5895000,1.5557400 | 379623 | 4605208 | 1911 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85038-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85038-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85038-3.jpeg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Vicenç Vilarrúbies | 105|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 85040 | Prop del castell de Can Joveró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-del-castell-de-can-jovero | XXX aC. | Afectat pel camí. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment arqueològic localitzat gràcies a la troballa de materials ceràmics en superfície. Concretament, es tracta de dues urnes: una, de forma tancada, amb llavi pla lleugerament exvasat i sense coll, decorada amb un sol cordó amb digitacions; l'altra, de dimensions més petites, amb poc desgreixant i engalba en la superfície exterior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Van ser interpretades com a urnes d’ús funerari de l’edat del bronze antic-mig, el que ens remet a l’existència d’una necròpolis d’aquest període afectada per l’obertura del camí.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant la realització del present mapa no s’hi va observar la presència de materials o estructures arqueològics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-33 | A l'est de Can Joveró. | <p><span lang='CA'><span><span>El jaciment fou descobert pels membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l´1 de novembre del 1987.</span></span></span></p> | 41.5839100,1.5529800 | 379382 | 4604591 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 85042 | Termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/termes | XXX aC. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment arqueològic de l’edat del bronze antic consistent en un fons de sitja, de planta circular, documentat gràcies a una excavació d'urgència realitzada l’any 1993. S’hi van localitzar restes ceràmiques i de sílex. Una segona intervenció, duta a terme l’any </span></span><span lang='CA'>1994, va proporcionar essencialment restes d’època contemporània.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La cronologia d’aquestes restes és de l’edat del bronze antic, igual a la del jaciment de “Camí dels dipòsits d’aigua de la Maiola” (a la banda nord del mateix turó), amb el que podria estar vinculat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant la realització del present mapa no s’hi va observar la presència de materials o estructures arqueològics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-34 | Partida de Termes. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment descobert l’any 1992 per membres de la Secció d’Arqueologia del CECI, arrel de l’aflorament de materials ceràmics en un xaragall. L’any 1993 s’hi va dur a terme una intervenció arqueològica d’urgència. L’any següent s’hi va realitzar una segona intervenció, amb resultats arqueològicament negatius. </span></span></span></span></p> | 41.5827300,1.5518600 | 379287 | 4604461 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 85043 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-mare-de-deu-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Junyent i Maydeu, </span></span></span><span lang='CA'><span>Francesc<span>; Mazcuñán i Boix, </span>Alexandre (1992): “Església”, dins <em>Catalunya romànica. </em>Vol. XIX. El Penedès, l'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 425.</span></span></span></span></span></p> | XII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Església de nau única, rectangular, amb l’absis semicircular a llevant (lleument desviat cap al sud-est) i un habitatge adossat a l’extrem de ponent.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les obertures es limiten a un finestró en forma de creu al lateral nord, una finestra esqueixada allargada a l’absis, una finestra de doble esqueixada s'obre al mur de migdia i, al mateix mur, la portalada, amb arc de mig punt. Té un relleu a l’arquivolta exterior a partir d’una ziga-zaga contraposada a l’angle. La segona arquivolta està decorada amb tres semicercles sobreposats i palmetes intercalades. La tercera arquivolta té una ziga-zaga. La quarta i última arquivolta és una motllura arrodonida, amb l’intradós decorat amb temàtica floral. Les impostes que sostenen les arquivoltes tenen l’intradós decorat amb ziga-zagues. N’han desaparegut les columnes i els capitells. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’obra de l’església està feta de carreus petits, desbastats, i tenen restes d’un emblanquinat a l’exterior. L'espai interior està arrebossat amb guix i pintures modernes, i cobert amb volta de canó lleugerament apuntada, i una hemicúpula a l’absis. Hi ha una imatge moderna, possiblement una reproducció d'un exemplar del segle XVII. La coberta és a dues aigües.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A aquesta obra, que podem considerar l’original, s’hi va afegir un campanar d’espadanya sobre el mur de ponent, amb dos nivells i tres arcades. Als extrems hi ha dos remats esfèrics, freqüents en època barroca.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>També contra el mur de ponent hi ha adossat l’habitatge de l’ermità, subdividit en tres estances. L’aparell combina la maçoneria i el tapial, i ha perdut la coberta. A la llinda de pedra de l’entrada principal (encarada a llevant, en una cara que sobresurt del lateral de l’església) hi ha una inscripció “AVE SIN / PECADO CONCEBIDA”, completada per un monograma emmarcat de Maria i la data 1704. Hi ha una segona obertura, amb arc rebaixat, al costat sud.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-35 | La Sala. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El topònim Sala és esmentat per primer cop l’any 1012 amb la variant “Sanla” per denominar un enclavament rural, fossilitzat després en la masia de la Sala, actualment Can Cansalada. L’any 1212 va quedar sotmès al monestir de Montserrat. L’església és esmentada per primer cop el 1185, tot i que la seva construcció és anterior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es desconeix quan s’hi instal·laren els ermitans, que hi foren fins 1823. </span></span></span></span></span></p> | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85043-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85043-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85043-3.jpeg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BPU | 2021-08-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 85044 | Can Cansalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cansalada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 161-162.</span> </span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Gran mas composat de diversos cossos i altres dependències exemptes (com una granja porcina), la part residencial de la qual i la més antiga és la situada a llevant, davant de la plataforma on hi ha la creu commemorativa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’habitatge està format per tres volums amb planta baixa i primer pis (amb alguna sotacoberta) adossats entre ells formant una “L”. El grup el completen construccions menors que formen un pati, obert cap a ponent mitjançant una porta amb brancals i arc rebaixat de pedra. A la clau hi ha pintat una “R” i l’any 1682. L’aparell dels edificis, de maçoneria, està emblanquinat. A la façana sud hi ha un rellotge de sol.</span></span></span></span></span></p> | 08103-36 | La Sala. | <p><span><span><span><span lang='CA'>El topònim Sala és esmentat per primer cop l’any 1012 amb la variant “Sanla” per denominar un enclavament rural, fossilitzat després en la masia de la Sala, actualment Can Cansalada. L’any 1212 va quedar sotmès al monestir de Montserrat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El cognom Sala fou el dels propietaris del mas fins el segle XVI. En aquell moment canvià el cognom degut al casament d’una pubilla amb un </span></span><span lang='CA'>Sent-Thomàs (cognom present a Òdena i a Montbui). L’any 1652, hi ha un nou casament entre una pubilla de la Sala i un Mata (de Jorba). Aquest procés es va repetir de nou el 1718, quan hi entrà el cognom Rossich. La mort del darrer Rossich de la Sala sense descendència, l’any 1810, va fer recaure la propietat a mans del seu cunyat, de cognom Marigó.</span></span></span></span></p> | 41.5894000,1.5561300 | 379655 | 4605196 | 1682 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85044-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85044-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85044-3.jpeg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 85045 | Camí dels dipòsits d'aigua de la Maiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-diposits-daigua-de-la-maiola | XXX aC. | Afectat per l'obertura del camí. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment fou localitzat arrel de la presència en superfície de ceràmica a mà i nòduls i esclats de sílex, però no s'havien localitzat estructures, dispersos amb motiu de l’obertura del camí. L'any 2001, la localització d'una taca de cendres amb presència de ceràmica feta a mà va esperonar la realització d’una intervenció arqueològica. L'excavació va permetre documentar una sitja del bronze antic, que podria estar acompanyada de més estructures disposades al llarg del </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>turó. Es van recuperar diversos fragments ceràmics, entre els quals destaca un bol sencer i un recipient de grans dimensions, un fragment de destral polida i un molí barquiforme de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La cronologia d’aquestes restes és de l’edat del bronze antic, igual a la del jaciment de Termes (a la banda sud del mateix turó), amb el que podria estar vinculat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant la realització del present mapa no s’hi va observar la presència de materials o estructures arqueològics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-37 | Al sud del turó del Joveró. | <p><span lang='CA'><span><span>El jaciment fou descobert pel Sr. Joan Enrich l'1 de febrer del 1987.</span></span></span></p> | 41.5839000,1.5516000 | 379267 | 4604592 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85045-2.jpeg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 85046 | Can Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata-1 | XIX | En el moment d'elaboració del mapa s'hi estaven fent reformes. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Gran casal contigu a Can Rovira de la volta, que consta d’un volum principal amb planta baixa, primer pis i pis sotacoberta i un volum menor (annexat a l’extrem nord-est) amb planta baixa i primer pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El volum principal té una petita finestra i la porta principal, amb brancals i arc rebaixat de pedra. El primer pis sembla haver tingut en origen quatre finestres, tres de les quals foren transformades en balcons. També en aquest nivell hi havia hagut, en una posició central, un rellotge de sol, eliminat en la reforma feta l’any 2020. Al pis sota coberta hi ha cinc finestres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Al cos de l’extrem nord-est hi ha un portal de maons que forma un arc, mentre que al primer pis hi havia hagut una galeria parcialment tancada.</span></span></span></span></span></p> | 08103-38 | Carrer Major, 22. | 41.6019400,1.5474200 | 378952 | 4606601 | 1830 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85046-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85046-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85046-img202103021056491.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.