Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87722 | Mas Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-jorda | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XV; XVI, XVII; XV | Tot i que no s'hi ha pogut accedir, es detecten problemes a les teulades i a l'edificació. | <p>Gran edificació formada per dos edificis de planta rectangular disposats en angle recte. Un correspon a l'edificació primigènia del segle XV transformada durant el segle XVII quan era propietat de la família Vallès. L'altre forma part de la fàbrica de vidre que hi hagué al mas al segle XVIII.</p> <p>La disposició de les dues construccions descriu un clos tancat per alguns edificis annexos (la majoria només d'una única planta) entre els quals hi ha la capella de Sant Narcís. Al centre est del clos obre un pati distribuïdor rectangular que dóna accés a tots els edificis. El portal d'entrada, obert en un mur de maçoneria, és adovellat definint un arc de mig punt.</p> <p>Les edificacions principals consten de planta baixa, pis i golfes amb cobertes de teula àrab a doble vessant. En línies generals es tracta de construccions fetes amb murs de maçoneria, amb cadenes cantoneres i obertures petites i rectangulars. Les obertures conserven llindes de fusta i pedra, també hi ha alguns ampits i brancals d'aquest material. Una d'elles mostra ornamentació d'estil renaixentista.</p> <p>Es conserva una canal de pedra picada, que recull les aigües que una gàrgola porta a la cisterna. Dins la casa, a l'entrada encara hi ha un dels dos seients festejadors.</p> | 08103-82 | A l’oest del nucli urbà de Jorba, al camí que porta a Clariana. | <p>És un dels masos més antics del municipi, possiblement construït a inicis del segle XV pel noble Gaspar de Vega sobre les ruïnes de dos masos anteriors, Mas Milà i Mas Riell. Gaspar de la Vega, casat amb Elfa de Rajadell (ambdós morts entre 1509 i 1513) van tenir una filla Anna de Vega i Rajadell, baronessa de Jorba, que és casà amb el seu cosí Manuel de Rajadell i de Baixadors. La baronessa tingué dos fills, Lluís i Damià, aquest últim fou baró de Jorba entre 1459 i 1516, i adaptà el mas Jordà com a residència estiuenca.</p> <p>En aquesta masia hi va néixer, l'any 1626 Joan Francesc i Ametller (Francesc de Jorba), provincial dels caputxins entre 1675 i 1678. És de fet durant aquesta centúria, i quan és en mans dels Vallès, que es reforma l'edifici, la data de 1630 i el nom de Pere Vallès, a la llinda de la porta ho evidencia. Fra Francesc, fou mestre de novicis i catedràtic al seminari seràfic. Guardià de Tortosa (1664, 1667 i 1669) i de Lleida (1666). Definidor provincial (1670). Visitador general a Mallorca (1671-1674) i com ja hem dit, prelat provincial de Catalunya (1675-1678). El 1677 hagué de fugir cap a Roma on residí mig any i assistí al capítol general de l'ordre. Fou autor de llibres de retòrica i predicació com l'ordenació de les missions parroquials (1975) i Apuntalaments provincials (1576). Morí a Barcelona el 1681.</p> <p>De la família Vallès va passar, per matrimoni, als Matheu (el 1696 n'era propietari Francesc Matheu i Vallès). El 1829 va ser adquirida pels Colomer, argenters d'Igualada.</p> | 41.6006400,1.5104500 | 375869 | 4606509 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87722-img9504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87722-inkedimg9515li.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87722-img9522.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU|Xarxa natura 2000 | 2021-08-31 00:00:00 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762|1764 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 85213 | L'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-4 | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XIX | L'edifici està sense ús i comença mostrar símptomes de degradació. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Antic hostal i casa de postes. Correspon a un edifici de planta quadrangular de planta baixa, pis i golfes, situat al peu de l’antic camí ral (actual Avinguda Canaletes). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La façana principal està orientada a sud, mirant a la Plaça de la Font, a l’església de Sant Sebastià i l’Ateneu. Correspon a una edificació d’un únic cos amb coberta de teula àrab a doble vessant. Les obertures de la façana principal segueixen una simetria, amb tres obertures a cada un del pisos. A la planta baixa trobem tres portes de fusta rectangulars, sobre les quals hi ha tres balcons, ja al primer pis, també rectangulars amb balustrada de ferro. Per últim a les golfes trobem una finestra al centre definida per un arc rebaixat amb dues petites obertures de ventilació tancades amb peces ceràmiques circulars. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La façana, a l’alçada de la planta baixa es trobava arrebossada i pintada d’un to groguenc a excepció dels brancals i llinda de les obertures que estan pintats de gris per ressaltar-los imitant segurament la pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Just per sobre la porta d’entrada, hi ha una peça de pedra ovalada amb una decoració de flors de quatre pètals inscrites en un oval. Al centre una peça metàl·lica, que va servir per col·locar-hi un llum, a banda i banda de la qual hi ha inscrit “año 1816”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici té accés també per el carrer del Call on obre una petita porta amb una escala. Les façanes laterals tenen diverses obertures a l’alçada del primer pis i petites respiradors o òculs circulars a les golfes. A la façana de llevant es conserva un cartell de rajoles vidrades de la marca Michelin.</span></span></span></span></p> | 08103-49 | Avinguda Canaletas, 38 N2-42 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Per Jorba passava una branca de l’antic Camí Ral de Barcelona a Lleida que seguia un traçat similar a l’actual NIIa. L’auge demogràfic i econòmic general que va patir el país a finals de segle XVIII-XIX amb la industrialització, va provocar la remodelació de moltes vies de comunicació, i el camí ral no en va ser una excepció. En aquest moment, per exemple, vers el 1787 es construeix el Pont Vell. I per donar servei a tot el pas de gent es comencen a edificar hostals. L’Hostal Castellví correspon a un dels hostals que havien existit a Jorba. Madoz, al seu </span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><em>Diccionario</em> esmenta que l’Hostal Castellví tenia “ casa de postes, 16 caballerias i 3 postillones”.</span></span></span></span></span></p> | 41.6011500,1.5462700 | 378855 | 4606514 | 1816 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85213-img202011111643534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85213-img5524.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com Hostal Castellví | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 87715 | Barraca prop del torrent de Can Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-torrent-de-can-piquer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | L'estructura es troba parcialment ensulsida per la banda oest. | <p>Construcció de pedra seca orientada a est/ sud-est de planta circular d'uns 2.50 m de diàmetre. Està adossada a un marge, per la cara nord, i a la part davantera, hi trobem la porta, de 0.40 m d'amplada i definida per una gran llinda plana de pedra arenisca.</p> | 08103-75 | A l’est del nucli de Sant Genís, entre el torrent i el mas de Can Piquer. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></span></p> | 41.5940500,1.5842500 | 382007 | 4605674 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87715-img202102011525261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87715-img20210201152514.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca 12408 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 87716 | El Molí Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-blanc | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Palau i Rafecas, Salvador; Els molins fariners de la conca de l’Anoia. Miscel·lània penedesenca, 1991. </span></span></span></span></span></p> | XVIII, XIX, XX | Reformat a finals del segle XX | <p>Edifici amb la tipologia típica dels molins paperers de Catalunya, així com de masia senyorial, amb planta baixa, primer pis, mirador i soterrani. <br /> Construït proper al riu Anoia i la riera de Tous, rep el seu nom perquè les façanes estaven fetes amb serigrafia de morter de calç blanc, remarcant portalades i finestres i el sota del voladís de la teulada. Aquest voladís fet de rajoles estava pintat a mà amb rombes blancs.</p> <p>Correspon a un edifici d'un únic cos, de planta quadrangular i a quatre vents, amb coberta de teula àrab a doble vessant. A la primera planta, i a la façana principal hi trobem la porta d'entrada feta amb blocs de pedra rectangulars i rematada amb arc rebaixat. A la dovella central, emmarcada dins d'una cartel·la, es pot llegir any 1750. A la banda nord hi ha dues finestres rectangulars també rematades amb arc rebaixat, exactament iguals que les quatre existents al segon pis. Aquestes dues primeres plantes estarien destinades a habitatge mentre que el soterrani hi hauria l'activitat pròpia del molí.</p> <p>La part superior, és a dir el mirador, està composat per un seguit de petites finestres rectangulars, 10 per façana distribuïdes uniformement. Tant a la façana principal com a la posterior, i en una filada superior n'hi ha tres més, col·locades just per sota el carener. Aquest conjunt d'obertures formaven part de l'assecador del molí paperer.</p> <p>Actualment la construcció és de pedra vista, amb pedres carejades a les cantonades, i totes les obertures, així com la cornisa sota el voladís, estan emmarcades amb un marc de morter de calç blanc.</p> <p>L'edifici a finals del segle XX i per adaptar-lo als nous usos, va patir una rehabilitació important, però ha conservat elements originals tant del molí com de la mateixa edificació. S'han integrat les bigues, parets de pedra, escales, voladís, voltes catalanes, etc. També es conserven elements propis del molí com la bassa així com les 46 finestres del mirador.</p> <p> </p> | 08103-76 | Al sud est del nucli de Sant Genís, al Km 1 de la C-241c. Avinguda de l’ermita de la sala. | <p>El molí blanc és un molí amb una llarga història de transformacions, primer era un molí draper, posteriorment fou un molí fariner, i ja a inicis del segle XVIII, entre 1720 i 1740 començà a fabricar paper. L'intendent general de Catalunya, el 1753 concedia un establiment al pagès de Jorba, Josep Mata, per construir dos molins paperers que aprofitaven les aigües del rec que continuava des del molí dels Batants. El 1781 es va fer un altre establiment a Mateu Boix per aixecar un altre molí paperer. Durant el segle XIX el Molí Blanc fou propietat de la família Jover i Amigó, primer en mans de Bonaventura Jover, després de Joan Jover i finalment Joaquim Jover. Els últims propietaris va ser la família Casellas i Cuadras.</p> <p>Durant tot aquest temps hi va haver diferents arrendataris i gerents. El 1776 en Pau Vinyals de Sant Pere de Riudebitlles era l'arrendatari. Posteriorment, entre 1814 i 1846 ho és la família Guarro, paperers de la Pobla de Claramunt. Vers a finals d'aquesta centúria, entorn el 1860 l'edifici ja torna a funcionar fent paper de barba, producció que continuarà fins inicis del segle XX quan es comença a produir paper d'estrassa. El 1898 la família de Jaume Miquel i Parera s'hi trasllada, i tant ell com sobretot el seu fill Fidel, hi treballen fins al 1944. A partir d'aquí entre 1948 i 1962 la gerència va a càrrec de l'Albert Helbig, més tard Pedro Berenguer arrendarà el molí a Josep Morgades Casanoves qui estarà al capdavant fins al 1973. Per últim és Josep Ventura qui agafa la gerència del molí per seguir fabricant paper d'estrassa assecat, i també paper de filtre, ampliant i completant les instal·lacions amb un assecatge industrial, fins que 1976 que para l'activitat paperera.</p> <p><br /> El molí restà gairebé deshabitat durant 26 anys, només hi havia un llogater que hi fabricava paper, activitat que va finalitzar el 1998. És en aquest moment quan ja en mans de la propietat actual es realitza la rehabilitació de l'edifici, que ha anat evolucionant fins a la seva fesomia actual, i transformant-se en un allotjament rural.</p> | 41.5847200,1.5771200 | 381396 | 4604647 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87716-img9474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87716-img9475.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 87717 | Forn de Calç del Molí Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-moli-blanc | XIX-XX | Es troba cobert de vegetació i ha perdut part de la coberta. | <p>Situat al marge del camí de la Granja, aprofitant el desnivell del terreny en una amb evidents afloraments calcaris, i que en el passat segurament era força boscosa.</p> <p>La construcció es troba força arrasada, coberta de vegetació i parcialment ensulsida.</p> <p>Se'n conserven restes de l'olla, d'un diàmetre entorn els 3 m, feta de pedra i còdols lligats argila, i de la caixa, feta amb la tècnica de la pedra seca. També hi ha la boca, una porta rematada amb arc de mig punt tota delimitada per maons col·locats de costat. L'olla està completament coberta de terres, del mateix enderroc de la clau i el capell, per tant és possible que hi hagi restes del cendrer.</p> <p><br /> Està situat molt proper al forn de Calç de la Sala, a uns 400 m en línia recta.</p> | 08103-77 | Al sud est del nucli de Sant Genís, a l’oest del Molí Blanc. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Aquest tipus de construccions es comencen a multiplicar a finals del segle XIX, fins els anys ’60 del segle XX, en zones muntanyoses i allà on la llenya era abundant. </span></span></span></span></p> | 41.5861400,1.5743100 | 381164 | 4604809 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87717-img202102011604351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87717-img20210201160515.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87717-img9482.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 87718 | Barraca de la Casa Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-casa-roja | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Construcció de pedra seca, aèria i aïllada, orientada a sud planta circular i amb falsa cúpula fet per aproximació de filades. Conserva en tot el perímetre un ràfec fet amb lloses planes. La porta està definida per una gran llinda plana de pedra arenisca. Construïda dalt d'un turó i en una zona boscosa, està en molt bon estat de conservació, tot i que la coberta, està lleugerament malmesa a la part superior.</p> | 08103-78 | Al sud del nucli urbà de Jorba i de la Casa Roja. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.5830400,1.5409100 | 378374 | 4604511 | 08103 | Jorba | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87718-img20210201163814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87718-img20210201163825.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 87719 | Rellotge de sol de la Casa Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-roja | XIX-XX | <p>Rellotge vertical, situat a la façana principal de la casa, per sobre les golfes, just per sota el ràfec. Fet d'obra, simulant un escut amb base totalment circular i coronament amb dos mig cercles còncaus units pel centre. De color grisós, es conserven, pintats en negre, totes les franges horàries, escrites en números romans. Al centre, tot i que molt esborrat s'intueix una decoració, tal vegada una estrella. També conserva el gnòmon de vareta.</p> | 08103-79 | A la Casa Roja, façana principal. | <p><span lang='CA'><span><span><span>La Casa Roja correspon a un dels masos ja existents al municipi abans del segle XVIII, molt proper a Can Joveró. Es va cremar en un incendi el 1982.</span></span></span></span></p> | 41.5858500,1.5404300 | 378340 | 4604824 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87719-img9496.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87719-img9494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87719-img9492.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 87720 | Barraca del Pla del Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-magre | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Cobertes de vegetació, una té la coberta parcialment ensulsida. | <p>Situada al peu del camí, en concret es tracta de dues barraques juntes, una de planta circular i l'altre quadrada, és a dir de la tipologia bessona-composta. Tanmateix són construccions independents, ja que no es comuniquen entre elles i cada una té la seva porta.</p> <p>Es troben força emboscades i cobertes per vegetació, essent la de planta circular la que està en pitjors condicions i parcialment ensulsida. La de planta quadrangular, menys visible es troba en bon estat.</p> <p><br /> Ambdues tenen cobertes fetes amb falsa cúpula, és a dir per aproximació de filades i les portes, conserven una llinda plana de pedra arenisca.<br /> </p> | 08103-80 | Al sud oest del nucli urbà de Jorba, al nord est del Pla del Magre. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.5919000,1.5233900 | 376931 | 4605520 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87720-img9502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87720-img9501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87720-img9498.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca 18817 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 87721 | Barraca del Coll Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-coll-roig | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Situada al peu del camí, correspon a una construcció de pedra seca, aèria i aïllada, orientada a sud i de planta quadrada. Es troba en perfecte estat de conservació, la coberta és amb falsa cúpula i la porta està coronada per una gran llinda plana de pedra arenisca.</p> | 08103-81 | Al sud oest del nucli urbà de Jorba, al nord est del Pla del Magre. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 3767085 | 460504 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87721-img9510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87721-img9508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87721-img9513.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca 18731 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 87723 | Capella de Sant Narcís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-narcis | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes, p. 298-299.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XVII | La coberta es veu força malmesa. | <p>Petita capella situada a la cantonada sud-est del pati del Mas Jordà. Correspon a una construcció simple, de nau rectangular de 5.80 m de llarg per uns 4.35 m d'amplada i uns 4.30 m d'alçada, amb coberta a doble vessant de teula àrab i campanar d'espadanya fet amb maons de ceràmica i una creu de ferro forjat al capdamunt. Conserva el ràfec fet amb teula àrab revestida de morter, sota el qual hi ha una cornisa llisa i correguda de morter de calç que recórrer tot el perímetre i que podria haver tingut restes de policromia.</p> <p>Els murs són de maçoneria amb cadenes cantoneres i a les façanes oest i sud es conserva una cornisa de pedra motllurada a doble nivell. També hi ha una petita finestra lateral quadrada a la façana oest i un nínxol amb un sant a la façana sud.</p> <p>La façana principal, orientada a nord-est i amb accés des del pati del mas, té una porta de llinda recta i una inscripció que hi diu (Fcô JPH / COLOMMES. / ay. 1829) que fa referència a l'adquisició del temple Francesc Colomer i el seu fill Josep. Per sobre la porta hi ha un petit rosetó que fou restaurat el 1829.</p> | 08103-83 | A la cantonada sud est del perímetre construït del Mas Jordà. | <p>Él saqueig revolucionari de 1936 a l'arxiu de Jorba, provocà la pèrdua de nombrosa documentació, per la qual cosa no es sap amb exactitud quan fou erigit el temple, però sembla que seria cap a mitjans del segle XVII. </p> <p>En un document de 1696 els amos de Mas Jordà són el Francesc Matheu Vallès i la Mª Rosa Mora, i els seu primer fill es batejat amb el nom de Narcís, el que suggeriria que l'ermita ja estava dempeus.</p> <p>La documentació sobre Sant Narcís es va succeint en un altre document de 1733, en un testament de 1749 o en el document del 16 de març de 1803, en què Josep Jorba Canyadores fa possesió del Mas Jordà i la seva capella.</p> <p>Un altra dada important és el 1829, quan els argenters Francesc Colomer Enténtes i el fill Josep, adquireixen Mas Jordà i posen una pedra rodona damunt el portal de l'ermita, entremig d'una mitra i un bàcul, al·lusius al Sant Patró, amb el següent text 'Fcô JPH / COLOMMES. / ay. 1829'.</p> <p>A partir d'aquí la documentació és nombrosa i es va succeint fins a ja entrat el segle XX. El 1936 van robar la campaniana i els exvots d'argent junt amb un tapís, es van destruir l'altar i cremar el confessionari, i es va matar el mossèn Francesc Mª Colomer. Només es salven les imatges de Sant Narcís i Sant Josep. El 1950 es consagra l'altar nou de pedra, l'autor és Josep Sumell Soler, i els masovers Joan Prat Centelles I Rosa Borràs Gelebert celebren les noces d'or a l'ermita. El 1975 encara s'hi celebra la missa del Gall.</p> <p>A l'ermita s'hi celebrava una diada, que es citada en diversa documentació des del segle XVII.</p> | 41.6004700,1.5106100 | 375882 | 4606490 | 08103 | Jorba | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87723-img9520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87723-img9516.jpg | Legal i física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU|Xarxa natura 2000 | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 45 | 1.1 | 1762|1764 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 87724 | Cal Puiggròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puiggros | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | Molt reformada en epoca recent. | <p>Edificació de planta quadrangular composta de planta baixa i primer pis, amb dos cossos d'una planta adossat al l'oest i un cobert a la banda nord. La façana principal és de pedra vista i té un gran portal adovellat amb arc de mig punt. Les obertures són rectangular amb ampits i llindes de pedra, les de la banda est són més grans.</p> <p>L'edifici principal té coberta a dues aigües de teula àrab, els cossos annexats són a una vessant. En un dels camps propers, també hi ha un pou totalment cobert per vegetació.</p> | 08103-84 | Al nord del nucli de Sant Genis, entre Cal Llordella i Cal Gasparó. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una del nombrós grup de masies existent al municipi ja al segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.6077800,1.5657200 | 380488 | 4607223 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87724-img20210201133813.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87724-img9441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87724-img9443.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 87987 | Barraca 1 de Cal Xic Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-cal-xic-gros | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Construcció de pedra seca de petites dimensions, aèria i aïllada, de planta circular, d'uns 2.20 m diàmetre i orientada a est. La porta, rectangular, fa uns 0.60 m d'amplada, i està definida per un conjunt de blocs de pedra arenisca col·locats verticalment uns al costat dels altres. Un petit ràfec de pedres planes, s'estén just per sobre l'obertura. Es troba en perfecte estat de conservació, conservant la coberta amb falsa cúpula.</p> | 08103-85 | Al nord est del nucli urbà, per sobre la NII, al sud de Can Xicot xic. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.6252800,1.4963700 | 374743 | 4609265 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87987-img0684.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87987-img202102160905321.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca 15179 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 87988 | Cal Xicot Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xicot-gros | XIX-XX | Reformada. | <p>Edificació formada per diferents volums de planta rectangular amb coberta a dues aigües de teula àrab. Té coberts adossats en planta baixa a nord i sud, i un amb planta baixa i pis a l'oest. Corresponen a ampliacions i transformacions d'època recent.</p> <p>L'edifici principal i més antic, està fet amb murs de maçoneria amb cadenes cantonades, i planta baixa, dos pisos i golfes. D'aquest cos primigeni es conserva la porta adovellada amb arc de mig punt amb una inscripció on s'hi llegeix 1883, emmarcada en una cartel·la el·líptica. Les obertures de la façana principal són petites i rectangulars, fetes d'obra i marquen tres eixos de simetria. A la planta baixa, a l'esquerra de la porta hi ha dues petites finestres rectangulars. A la primera i segona planta, trobem tres obertures a cada una, les del primer pis conserven ampits de pedra. A les golfes hi ha una petita finestra d'obra rectangular.</p> <p>Per la banda nord d'aquest cos, s'hi adossa un altre, fruit d'una ampliació, també fet amb murs de maçoneria, on només s'observa una petita obertura a l'alçada del primer pis.</p> <p>A la façana principal hi ha una campana de bronze, penjant de la boca d'un drac i una placa de la Previsión Nacional, Seguros contra incendios.</p> | 08103-86 | Al nord oest del nucli de Jorba, al nord de la A2 i NII i sud del Montpaó. | <p><span lang='CA'><span><span><span>En base a la inscripció de la porta, cal pensar que correspon al grup de masies bastides al municipi durant el segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.6284200,1.4940500 | 374556 | 4609617 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87988-img0686.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87988-img0693.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87988-img0707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87988-img0688.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 87989 | Barraca 2 de Cal Xicot Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-cal-xicot-gros | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | L'annex lateral ha perdut la coberta. | <p>Construcció de pedra seca aèria i aïllada, situada en una zona de difícil accés propera a la Rasa de Can Segura.</p> <p><br /> Correspon a una construcció doble, amb la barraca pròpiament dita, de planta circular d'uns 2.30 m de diàmetre, i un annex adossat per la banda est. La barraca conserva la falsa cúpula, feta per aproximació de filades, i en algun punt encara es visible el ràfec de lloses planes. La porta, d'uns 0.60 m és rectangular i està rematada amb una llinda plana de pedra arenisca.<br /> L'annex lateral no conserva coberta, té planta trapezoidal i fa uns 2.90 m de llarg per la cara sud est, on no hi ha tancament.</p> | 08103-87 | Al nord est del nucli urbà, per sobre la NII, al sud est de Can Xicot xic. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.6276100,1.4963100 | 374743 | 4609524 | 08103 | Jorba | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87989-img0694.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87989-img0711.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca 15180 de la wikipedra. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 87990 | Cal Bruno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bruno | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XVIII, XIX, XX | <p>Edificació de planta rectangular de planta baixa i primer pis amb coberta a doble vessant de teula àrab. Els murs són de maçoneria, però conserven moltes restes d'arrebossat. A la façana principal trobem una porta quadrada, amb brancals de maó i llinda d'obra i tres finestres, una a la planta baixa i dues a la planta pis. Totes són rectangulars i no s'observen elements de pedra.</p> <p>Tant a nord com a sud l'edifici té adossats dos coberts i/o magatzems d'una única planta</p> | 08103-88 | A l’oest de nucli urbà de Jorba, al nord de Cal Magí Serrano. | <p>Vers el segle XVIII a la zona coneguda com a Pla del Magre un grup de veïns no propietaris hi anaven a explotar el bosc i la pedra, constituint un raval de fins a 12 cases que no tingué mai ni capella ni cementiri. Cal Bruno seria una de les cases/ masies disseminades d'aquest raval del Pla del Magre.</p> | 41.6145000,1.4825300 | 373569 | 4608088 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87990-img20210216103000.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87990-img0715.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 87991 | Cal Magí Serrano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi-serrano | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XVIII, XIX, XX | <p>Edificació formada per tres cossos rectangulars col·locats en forma d'U definint un pati central distribuïdor. Diversos murs de maçoneria formen un clos tancat, al voltant del qual s'hi accedeix per una porta rectangular d'obra de grans dimensions amb un voladís a la part superior. A la banda dreta i inscrita sobre una placa de morter hi ha la data 1943.</p> <p>L'edificació principal és de planta rectangular i té planta baixa i primer pis, amb coberta a doble vessant de teula àrab. La façana principal està arrebossa i pintada de color blanc. Les obertures són petites i no s'observen restes de llindes o brancals de pedra.</p> <p><br /> A la façana nord de l'edifici principal s'observa una latrina. El mas té un pou uns 54 m de la porta del pati.</p> | 08103-89 | A l’est del nucli urbà de Jorba, al sud est de Cal Bruno | <p><span lang='CA'><span><span><span>Vers els segle XVIII a la zona coneguda com Pla del Magre un grup de veïns no propietaris hi anaven a explotar el bosc i la pedra, constituint un raval de fins a 12 cases que no tingué mai ni capella ni cementiri. Cal Magí Serrano seria una de les cases/ masies disseminades d’aquest raval del Pla del Magre.</span></span></span></span></p> | 41.6128600,1.4808000 | 373422 | 4607909 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87991-img0721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87991-img0723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87991-img202102161035251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87991-img0725.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 87995 | Barraca 1 del Montpaó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-montpao | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Ha perdut completament la coberta i bona part de l'alçada de les paretsV | <p>Construcció aèria aïllada de pedra seca, de planta quadrangular. Es troba en molt mal estat de conservació, ja que té la coberta completament perduda i les parets no conserven alçades superiors als 0.70 m. Orientada a sud, es conserven restes de l'obertura que feia de porta, d'uns 0.60 m d'amplada. Una de les seves cantonades estava formada per un gran bloc de pedra semirectangular</p> | 08103-90 | Al Montpaó, al peu del camí de Copons a Viladeses. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></span></p> | 41.6305700,1.5036700 | 375362 | 4609841 | 08103 | Jorba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87995-img20210216111355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87995-img202102161123391.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca 22267 de la wikipedra | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 87996 | Barraca 2 del Montpaó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-montpao | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Té la coberta parcialment ensorrada. | <p>Construcció de pedra seca en un marge, per tant es tractaria d'una barraca margera. És visible l'obertura que faria de porta i sembla que la coberta està parcialment perduda. Es troba en una zona terrassada, ben bé al capdamunt del Montpaó.</p> | 08103-91 | A l’est del nucli de Jorba, per sobre la A2 i a l’est de Can Xicot gros. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 375201 | 469841 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87996-img0730.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87996-img0728.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 87997 | Cal Tetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tetes | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | En el moment de la realtizació del mapa s'hi feien reformes. | <p>Construcció de planta rectangular amb planta baixa i primer pis i coberta a una vessant amb teula àrab. L'edifici principal era un petit cos de planta quadrangular, del que es conserven tot i que molt transformades, la porta rectangular i tres finestres d'obra, una a la planta baixa i dues al primer pis. Per la banda sud s'hi va adossar un altre cos, fet també de parets de maçoneria, amb dues finestres, una per planta, totes rectangulars.</p> <p>Adossat a aquest cos hi ha un cobert fet de totxo i maó ceràmic, que conserva una escala de maó i un gran finestral de fusta, força deteriorat.<br /> Al nord i adossat al cos principal hi ha un altre cobert, de planta baixa, fet amb murs de maçoneria.</p> | 08103-92 | Al nord est del nucli de Jorba, a la plana de la Joncosa. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una del nombrós grup de masies existent al municipi ja al segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.6148300,1.5284000 | 377392 | 4608058 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87997-img202102161150541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87997-img20210216115020.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 87998 | Fabrica Comajovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-comajovera | XIX-XX | Hi ha alguns dels annexes i l'edifici principal que mostren signes de degradació. | <p>Edificació formada per diferents cossos units entre ells, entre els quals destaquen dos volums rectangulars idèntics a est i oest del conjunt, units entre ells per altres construccions amb coberta plana i fetes amb maons ceràmics delimitant un perímetre.</p> <p>Els dos volums bessons tenen les façanes de pedra arrebossades, simulant blocs de pedra i la coberta és a dues aigües amb teula àrab. Ambdós tenen una lleugera prolongació simulada de la façana a les quatre cares, però a la cara oest del cos de ponent, aquesta simulació és coronada per una balustrada. Aquesta està feta amb peces d'obra seriades, separades en trams per cinc pilars d'obra, el central, està acabat amb arc de mig punt i té una inscripció inscrita en una cartel·la rectangular d'obra que diu 1905. El conjunt està rematat amb la col·locació de tres capes de maó cuit a diferent nivell.</p> <p>Tenen planta baixa i golfes, amb un seguit d'obertures distribuïdes de forma regular i simètrica, delimitades per maons, tot i que varien en nombre entre un i altre edifici. Les de la primera planta són rectangulars verticals i destaquen les reixes de ferro. Les de les golfes són rectangulars horitzontals, i molt més petites. També hi ha algun respirador, parcialment tancat amb peces ceràmiques formant rombes, però sens dubte destaquen els respiradors situats just per sota el carener, simbolitzant quatre fulles.</p> <p>A l'edifici de ponent hi trobem una porta d'accés, definida per un arc rebaixat fet amb maons plans. La porta d'entrada al recinte, de ferro forjat, es troba a la cara nord, entre dues columnes de maons adossades a diferents edificis. En aquesta mateixa façana hi ha una placa on es llegeix Plaça de Ramon Morera. Tot el conjunt destil·la un clar aire industrial.</p> <p>A redós d'aquestes edificacions, i en els camps inferiors, hi ha altres construccions de maó ceràmic. Una mica més a l'est, i separades per una llarga paret de pedra hi ha la casa de Comajovera.</p> | 08103-93 | Al nord oest del nucli de Jorba, a l’encreuament entre la C-1412a i la BV-103 | <p>Per la tipologia de les construccions i la data de 1905 sembla evident que es tracta d'una edificació amb connotacions modernistes, tant pels detalls arquitectònics com per la ubicació de la fàbrica, a tocar de la casa.</p> | 41.6144600,1.5308100 | 377592 | 4608014 | 1905 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87998-img20210216121039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87998-img20210216120828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87998-img202102161208091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87998-img0737.jpg | Inexistent | Popular|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|105 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 87999 | Comajovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comajovera | XIX-XX | Reformada. | <p>Construcció de planta rectangular, amb una part central amb planta baixa i primer pis, i dos cossos a banda i banda únicament amb un pis. L'edifici apareix força reformat, amb totes les parets arrebossades, i només la part de del primer pis del cos central, conserva la pintura blanca que segurament recobria tot el conjunt.</p> <p>Pel que fa a les obertures es distribueixen de forma simètrica. Els cossos laterals en tenen tres cada un, dues de grans als extrems i una més petita al centre, totes rematades amb arcs rebaixats. El cos central, té tres eixos de simetria, el de llevant i ponent tenen una finestra rectangular per planta. Al centre trobem la porta d'accés a la planta baixa, un balcó al primer pis i una finestra a les golfes.</p> <p>Els dos cossos laterals tenen una petita prolongació de la façana sud mitjançant una petita cornisa feta d'obra. Una cornisa similar fa de prolongació i acabat de la façana sud del cos central. Just al centre d'aquesta façana, hi ha una prolongació simulada més alta que la resta, exempta i coronada a doble vessant . Al centre hi ha col·locat un rellotge de sol.</p> <p>L'edifici té adossada un altra construcció d'època força recent a llevant, i disposa d'un pati a ponent. A la façana principal hi ha una placa on s'hi pot llegir Plaça del Doctor Joaquin Morera.</p> | 08103-94 | A l’oest e la fàbrica del mateix nom. | <p>Per la tipologia de les construccions sembla evident que es tracta d'una edificació amb connotacions modernistes, amb detalls arquitectònics evidents i la casa a tocar de la fàbrica.</p> | 41.6148700,1.5318600 | 377680 | 4608058 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87999-img0748.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87999-img202102161206421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87999-img202102161207141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87999-img0755.jpg | Inexistent | Popular|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|105 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 88000 | Rellotge de sol de Comajovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-comajovera | XIX-XX | No conserva restes de marques horàries. | <p>Rellotge de sol vertical situat a la façana principal, just per sobre la finestra de les golfes, encaixat en una prolongació simulada de la façana, feta possiblement amb l'objectiu d'instal·lar el rellotge de sol. Orientat a sud-oest està fet d'obra i pintat de color rosat,. No s'observen restes de marques horàries ni ornamentació, tan sols ha quedat el gnòmon de vareta.</p> | 08103-95 | A la façana principal de la Casa de Comajovera. | 377682 | 46079777 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88000-img0747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88000-img202102161206541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88000-img0745.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Numero 1124 de l’inventari de rellotges de sol dels Països catalans | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 88001 | Pont del Ganxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-ganxo | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Construcció per sobre el riu Anoia en què s'intueixen les reformes a què va ser sotmès al llarg dels seus anys d'història per tal de reduir la perillositat.<br /> Té dos trams diferenciats, un a ponent i un altre a llevant separats per un pilar/contrafort de pedra. El de ponent és una construcció de formigó i pedra amb tres ulls definits per arcs rebaixats. Els pilars són de pedra i tenen tallamars corbs, per disminuir la resistència de la corrent.</p> <p>El del llevant, és tot de pedra, fet amb blocs irregulars lligats amb ciment i amb un únic ull al centre, per sota del qual actualment hi passa un camí. Està definit per blocs de pedra rectangular definint un arc de mig punt.</p> | 08103-96 | A l’antiga N-II, per sobre el riu Anoia. | <p>El fet que Jorba fos travessada pel camí ral, convertí el municipi en una zona de pas tant de carruatges com de persones, l'existència de diferents hostals i cases de postes així o evidència. De fet i des del segle XIX, per garantir la seguretat dels viatgers i controlar la carretera, hi havia al municipi un destacament de vuit guardià civils.</p> <p>Un dels llocs conflictius del camí ral, era a tocar de l'hostal del Ganxo, on per continuar el trajecte calia travessar un gual per sobre el riu Anoia, amb les dificultats que comportava. Pascual Madoz ja el 1846 esmentava la necessitat de construir-hi un pont, que malgrat tot no es va dur a terme, provocant nombrosos accidents. Per exemple el setmanari La Colmena d'Igualada es feia ressò el 27 de febrer de 1881, de l'accident del correu provinent de Cervera, tot i que en aquell cas no hi va haver víctimes mortals. Tot i l'evident necessitat de construir el pont, aquest no s'aixecà fins al segle XX, però això tampoc va reduir la perillositat, ja que es va fer amb un revolt força perillós. El 17 de novembre de 1931, i segons el diari d'Igualada, un veí de Jorba, Josep Palomes va perdre la vida, al caure del pont.</p> <p>El pont fou reformat nombroses vegades fins que el 1974 va ser rellevat per un pont recte de formigó en una rectificació de la N-II.</p> | 41.6084600,1.5312700 | 377619 | 4607347 | 1900-1925; 1974 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88001-img20210216122858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88001-img202102161226531.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 88004 | Cal Nocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nocs | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | Reformada recentment. | <p>Típica masia catalana de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes i coberta de teula àrab a doble vessant.</p> <p>Correspon a una construcció feta de maçoneria i arrebossat exterior de color terrós, que ha estat completament reformada recentment. Tot i això encara s'intueixen elements de la construcció original. Les obertures de la façana principal segueixen tres eixos de simetria amb tres obertures rectangulars per planta. La porta d'entrada està definida per carreus ben treballats i una llinda de pedra plana amb una inscripció on hi ha una creu i es llegeix any 1792. A ponent té una finestra amb llinda de pedra i a llevant n'hi ha un altre amb un arc de descàrrega de pedres col·locades de cantó i un altre petita obertura de menors dimensions.</p> <p>A la planta pis trobem tres balcons, en algun s'intueix l'arc de descàrrega de pedra, però amb la última reforma s'han fet els brancals de maó cuit i l'ampit de formigó. A banda i banda del balcó central trobem elements decoratius. A ponent hi ha una fornícula, que en el seu dia hauria contingut un sant, i a llevant hi ha el rellotge de sol.</p> <p>A la planta superior també trobem tres balcons, reformats, i que s'han coronat de forma inclinada seguint l'orientació de la coberta.<br /> L'edificació té un cobert/garatge d'una única planta adossat a ponent.</p> | 08103-99 | Al sud del nucli de Sant Genis, entre el riu Anoia i l’est del torrent Vendrell. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una de les nombroses masies ja existent al municipi de Jorba abans del segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.5874000,1.5712400 | 380911 | 4604953 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88004-inkedimg0776li.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88004-img0784.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88004-img0780.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88004-img0778.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També apareix com Nochs | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 88005 | Rellotge de sol de Cal Nocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-nocs | XIX-XX | No hi ha restes de les franges horàries ni de números. | <p>Rellotge de sol vertical situat a la façana principal, a l'alçada del segon pis a la dreta del balcó central. Fet d'obra té una forma rectangular amb la base rematada amb angles convexos i el coronament fent ziga-zagues amb un arc central. No es conserven restes ni de les franges horàries ni dels números, tan sols és visible el gnòmon de vareta.</p> | 08103-100 | A la façana principal de l’edifici. | 380913 | 46044947 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88005-img202102161401501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88005-inkedimg20210216140213li.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Numero 4828 de l’inventari de rellotges de sol dels Països catalans. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 88006 | Ca l'Hortolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhortola | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII; XIX-XX | Reformada recentment | <p>Edificació formada per dos cossos adossats de diferent tipologia i a diferent nivell. El cos de llevant correspon a una ampliació d'època recent, mentre que el de ponent pertany a la construcció original. Aquesta està feta amb murs de maçoneria amb arrebossat terròs a l'exterior i coberta a doble vessant de teula àrab. Consta de planta baixa, primer pis i golfes, amb obertures rectangulars d'obra, rematades amb arcs rebaixats fets amb maó pla i brancals i ampits del mateix material.<br /> A la porta d'entrada, hi ha una clau de volta de pedra buixardada, integrada entre l'arc de maons plans on es llegeix JC i 1927.</p> | 08103-101 | Al sud del nucli de Sant Genís, al nord el riu Anoia i la plana de Cal Mateu. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una de les nombroses masies ja existent al municipi de Jorba abans del segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.5870200,1.5698600 | 380795 | 4604913 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88006-img20210216140850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88006-img0782.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com Can Costa de Baix | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 88007 | Can Reixacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-reixacs | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | Reformada. | <p>Construcció formada per diferents cossos adossats uns als altres que li confereixen la planta i forma irregular actual.</p> <p>L'edificació principal, a dos nivells, està feta amb murs de maçoneria amb un acabat arrebossat i pintant, amb coberta a doble vessant de teula àrab. El cos central consta de planta baixa, primera i segona, mentre que el de ponent només té dues plantes.</p> <p>A la façana principal hi un seguit d'obertures més o menys regulars, totes d'obra, rectangulars i rematades en la major part dels casos amb maons de ceràmica. Destaca la galeria de la segona planta, feta amb arcs de mig punt, la presència de contraforts a la banda de llevant i una construcció de planta circular adossada a nord.</p> <p>El cos de ponent, té quatre obertures, molt petites i una porta també rectangular.<br /> Hi ha diversos coberts a l'entorn, alguns amb murs de maçoneria i altres de totxos.</p> | 08103-102 | Al sud del nucli de Sant Genís, al nord el riu Anoia i al sud del Bosc dels Nocs. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una de les nombroses masies ja existent al municipi de Jorba abans del segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.5876600,1.5683700 | 380672 | 4604986 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88007-img0786.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 88008 | Can Piqué Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pique-vell | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | Reformada. | <p>Edificació formada per un conjunt de diversos volums adossats entre si formant un clos tancat amb un pati distribuïdor al centre.</p> <p>L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, primer i segon pis. Està completament reformat però conserva alguns dels trets de l'edifici original. Les obertures són principalment d'obra, rectangulars i acabades amb maó ceràmic. Destaquen un seguit de finestres, fetes amb arcs rebaixats o de mig punt amb maó pla. Una de les portes de la planta baixa, és adovellada. La resta de portes, situades en el mur de maçoneria que tanca el perímetre són rectangulars, amb llinda de fusta o de maó pla.</p> <p><br /> Adossat al volum principal hi ha d'altres, sobretot a la banda est, amb característiques similars però de menor alçada.</p> | 08103-103 | Al nord est del nucli de Sant Genis, al Pla de Can Piquer. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una de les nombroses masies ja existent al municipi de Jorba abans del segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.5957000,1.5797100 | 381632 | 4605863 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88008-img0790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88008-img0808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88008-img20210216151225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88008-img202102161520271.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 88009 | Can Blasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blasi-0 | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Gran edificació formada per diferents volums, el principal al centre i la resta vers a llevant, tot delimitat per un mur de maçoneria que crea un clos tancat al seu voltant amb un pati d’accés i una zona sense edificacions a ponent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La porta d’entrada al recinte, encarada a sud, té dos guardacantons de pedra a banda i banda. Els brancals són de pedra rectangular i esta coronada per un arc rebaixat de pedra, on la clau té una inscripció, un escut amb les quatre barres i la data 1741. La part superior de la porta té un voladís que dóna a l’interior, reformat recentment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un cop dins el recinte, trobem un pati, amb una part empedrada, la que dóna accés a l’edifici principal. També hi trobem un pou d’obra aixecat sobre un podi de pedra motllurat i un brocal amb planta de decàgon. El brocal està decorat amb rombes i altres elements geomètrics, i té inscrita la data 1879. L’estructura on trobaríem la politja es de ferro forjat i tindria una inscripció a la part superior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El volum principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera i golfes amb parets de maçoneria, obertures petites i coberta a doble vessant de teula àrab. A la façana principal hi ha dos obertures per planta, totes rectangulars, destaquen els balcons amb balustrada de ferro forjat de la primera planta. Adossada a la façana principal trobem un cos quadrangular amb una galeria porxada amb arcs de mig punt de maó pla recolzats sobre pilars circulars de pedra, a la part superior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’est hi ha un altre volum rectangular adossat, amb diversos cossos, majoritàriament de planta baixa i també amb planta baixa pis, alguns dels quals ja han perdut la coberta. A ponent també hi ha altres coberts adossats al cos principal.</span></span></span></span></span></p> | 08103-104 | A l’est del nucli de Sant Genis, a l’est del Pla de Torroella. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una de les nombroses masies ja existent al municipi de Jorba abans del segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.5913300,1.5828200 | 381883 | 4605373 | 1741 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88009-img0788.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88009-img202102161433391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88009-img0793.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88009-img202102161434161.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-01-20 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 88010 | Mas Marell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-marell | XIX-XX | Molt reformat. | <p>Correspon a una edificació amb diferents cossos annexats i altres dependències, principalment coberts a l'entorn immediat.<br /> L'edifici principal és de planta quadrada amb coberta plana a dos nivells en forma de terrat. Aquest terrat té una balustrada correguda de peces d'obra simètriques coronada amb rajoles de maó cuit.</p> <p>L'edifici està format per planta baixa i primer pis, amb unes obertures força simètriques i rectangulars, amb balcons al primer pis i finestres a la planta baixa. Destaca les balustrades i reixes de forja de totes les obertures.</p> <p>El conjunt respira un aire modernista. L'exterior de l'edifici està completament arrebossat, conservant el sòcol de pedra a la façana de llevant. Les cantonades, s'intueix que en algun moment van estar pintades, simulant carreus.</p> <p>Al nord té adossada un altra edificació, de factura més moderna, on trobem la porta d'entrada, a simple vista feta d'obra i rematada en arc de mig punt.</p> | 08103-105 | Al sud est del nucli de Sant Genis, i a l’oest de la B-222. | 41.5879300,1.5756500 | 381279 | 4605006 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88010-img202102161449071.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 88011 | Barraca del Pla de Cal Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-cal-piquer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Construcció de pedra seca aèria i aïllada i de planta quadrangular, situada a peu d'un camí. Tot i que parcialment coberta de vegetació, es troba en perfecte estat de conservació, amb la coberta de falsa cúpula i ràfec de lloses planes intacte.</p> <p>Orientada a est, té una porta d'uns 0.60 m d'amplada definida per una llinda plana de pedra.</p> | 08103-106 | A l’est del nucli de Sant Genís, a l’est de Can Piquer Nou. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX</span></span></span></span></p> | 41.5980400,1.5767200 | 381387 | 4606127 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88011-img202102161507210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88011-img20210216150759.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Barraca 22977 de la wikipedra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 88012 | Rellotge de sol de Can Cansalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cansalada | XIX-XX | No conserva restes de les franges horàries | <p>Rellotge de sol vertical declinat a ponent situat a la façana principal. Fet d'obra, és de planta rectangular i apareix pintat de blanc, emmarcat en un marc de color rosat. Han desaparegut totes les restes de numeració i/o marques horàries, només conserva el gnòmon de vareta.</p> | 08103-107 | A la façana principal, que dóna al pati distribuïdor | 41.5893100,1.5562500 | 379665 | 4605186 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88012-img0829.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88012-img20210216161943.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Numero 4829 de l’Inventari de rellotges de sol dels Països catalans. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 88013 | Font de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sala-4 | El brollador està tapat de fang. | <p>Surgència natural associada al torrent de Canaletes o Can Cansalada afluent del riu Anoia, situat uns metres més al sud.<br /> Correspon a una font de biot, ja que l'aigua brolla directament del terra, així i tot s'observa algunes transformacions a l'entorn. En una zona força boscosa i situada al peu d'un marge de marcat desnivell conserva dues parets de pedra lligades amb ciment, una al nord i l'altre a l'oest, que fan cantonada i delimiten l'espai. A la paret nord hi ha inscrita en el ciment de l'arrebossat la data 1978. Just per sota, al punt on brolla l'aigua hi ha un tub, segurament amb l'intent de canalitzar-la.</p> | 08103-108 | Al sud del nucli de Sant Genís, a l’oest de Can Cansalada. | 41.5903200,1.5546700 | 379535 | 4605300 | 1978 | 08103 | Jorba | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88013-img20210216162428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88013-img202102161625151.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 88014 | Estructura tallada a la roca a Cal Xicot Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-tallada-a-la-roca-a-cal-xicot-xic | Desconeixem les caracteristiques originals de l'estructura i la funcionalitat. | <p>Estructura de planta quadrada d'uns 2 m de costat retallada a la roca i de funcionalitat i cronologia indeterminada. Té una profunditat entorn els 1.80 m i s'observa com conserva sediment al seu interior.</p> <p>És una construcció feta de manera manual, ja que s'observen les marques de pic a la roca de les parets de l'estructura. La seva situació propera a Can Xicot Xic, podria fer pensar que pot ser un element vinculat a les tasques agrícoles.</p> | 08103-109 | Al nord oest del nucli de Jorba, al nord del Can Xicot Gros i del Montpaó. | 41.6308900,1.4951700 | 374654 | 4609889 | 08103 | Jorba | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88014-img0701.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Es desconeixen les seves carascteristiques i cronologia. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 88015 | Cal Llordella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llordella | XIX-XX | <p>Edificació formada per diferents cossos tancats perimetralment per un mur de contenció de pedra i altres construccions que delimiten un pati distribuïdor a la banda sud, situat a un nivell inferior.</p> <p>L'edificació principal és de planta rectangular, amb les parets arrebossades i pintades de blanc, i consta de planta, planta pis, i golfes, amb coberta a doble vessant de teula àrab. Té un bon nombre d'obertures, a la planta baixa són rectangulars, petites i bona part d'elles amb ampits, llindes o brancals de pedra. Destaca la galeria d'arcs de mig punt de la planta pis. Per la banda oest s'hi adossa una edificació de planta baixa, amb murs de maçoneria i diverses obertures, amb arcs rebaixats i llindes i brancals de pedra.</p> <p>L'accés es fa per la banda nord, a través de dues portes en el mur perimetral. El desnivell de la banda sud, on trobem el pati, dóna accés a altres dependències a la planta soterrani.</p> | 08103-110 | Al nord del nucli de Sant Genis, a l’oest de Torrent de Cal Gasparó al nord del Mas Puigròs. | 41.6104600,1.5681900 | 380699 | 4607518 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88015-img0798.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88015-img9460.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88015-img1762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88015-img202102011454031.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 88016 | Caseta del Pla de Cal Piquer Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-pla-de-cal-piquer-vell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Construcció doble, formada per una barraca de pedra seca a la qual s'hi adossa per la banda nord una petita edificació.</p> <p>La barraca és de planta quadrada i està en força bon estat de conservació. Conserva la cúpula feta per aproximació de filades i està orientada a llevant, on té la porta d'accés. Per la seva banda nord, té adossada una petita construcció amb planta en forma de L feta amb pedres sense devastar lligades amb morter en alguns punts i coberta de teula àrab a un vessant. El conjunt està cobert de vegetació el que dificulta la seva observació, així i tot en l'edifici annexat a la barraca es distingeix una obertura, orientada a sud, rematada per un arc de descàrrega fet de maons. Per sobre aquesta obertura, també es detecta una reforma a la coberta. Possiblement en algun moment aquest cos tenia un pis a la part superior, i en un moment indeterminat, es va transformar, perdent aquest espai i col·locant la coberta existent actualment.</p> <p>Per les característiques, sembla un petit magatzem i/o habitatge d'uns 50 m2 de superfície, vinculat segurament a les feines del camp.</p> | 08103-111 | A l’est del nucli de Sant Genís, al nord de Can Piquer Vell. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.5966800,1.5783900 | 381524 | 4605974 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88016-img202102161524501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88016-img20210216152510.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 88017 | Construcció de pedra seca del Coll d’Estelles. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-de-pedra-seca-del-coll-destelles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | S'ha perdut bona part de la construcció. | <p>Restes força arrasades d'una construcció de pedra seca aixecada sobre l'aforament rocós. Se'n conserva una paret adossada al subsòl d'uns 5 m de llargada, al centre de la qual hi ha una fornícula parcialment excavada al terreny natural. Aquesta obertura encara conserva restes d'un arrebossat de morter de calç a l'interior així com les frontisses de la porta que la tancava. L'obertura, orientada a est, també conserva restes d'arrebossat de morter als brancals i llinda.</p> <p><br /> Solidària aquesta paret n'hi ha un altre a la banda sud fent cantonada. Aquesta estructura, igual que tot el conjunt es troba força arrasada el que dificulta la seva interpretació. Per les seves característiques i proximitat tant a Cal Pau com Cal Coix així com la Teuleria del Coll d'Estelles, cal pensar que correspondria a una petita construcció destinada bé a vivenda i/o aixopluc, bé a guardar estris del camp.</p> | 08103-112 | Al nord oest del nucli de Jorba, al sud del Coll d’Estelles i Cal Coix. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.6089700,1.4964100 | 374715 | 4607454 | 08103 | Jorba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88017-img202103020916531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88017-img202103020916381.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 88018 | Teuleria del coll d'Estelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-coll-destelles | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>PUJOL VILASECA, J., «De la teuleria a la bòbila», L'Erol 92, 2007, 26-28. </span></span></span></span></span></span></p> | XVII, XIX | S'ha perdut part de l'estructura i la part superior és plena de vegetació. | <p>Forn de tipus bòbila construït parcialment excavat en un vessant entre dues feixes, circumstància que permetia per la part superior accedir a la cambra de cocció (canó) i per la inferior a la boca de la fogaina. Tot i que l'estructura es troba en mal estat de conservació i molt emboscada, encara són visibles restes de la fogaina o olla, és a dir la cambra de combustió, tot i que la volta està completament ensorrada. Les parets exteriors del forn són de pedra seca, la porta està rematada per un arc rebaixat fet amb pedres col·locades de cantó. A la façana encara són visibles dues fileres d'encaixos, distribuïts regularment, segurament de les bastides de la construcció. La quantitat de vegetació ha impedit entrar a l'interior, però cal pensar que estaria revestit de maó i fang. No s'observen restes de la porta superior, que estaria a peu del camí ni de la coberta.</p> <p>Desconeixem si a l'entorn immediat es conserven evidències de l'era, les basses de decantació i d'emmagatzematge d'aigua, així com dels coberts d'assecament.</p> <p><br /> La teuleria està a tocar de Cal Pau, un mas completament enrunat, i de les restes d'altres construccions de pedra seca, que tal vegada podrien tenir relació amb l'activitat productiva.</p> | 08103-113 | Al nord oest del nucli de Jorba, a tocar de Cal Pau i Cal Coix. | <p><span lang='CA'><span><span><span>No en tenim referències directes, però aquest tipus de forn d’obra és típic dels segles XVIII i XIX.</span></span></span></span></p> | 41.6094600,1.4963900 | 374714 | 4607508 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88018-img202103020923091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88018-img20210302092337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88018-img1726.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 88019 | Font de Canaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canaletes-0 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Castro i Borrós</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></p> | XV | <p>Font situada al peu del camí que ve de l'església de la Mare de Déu de la sala, al nord del riu Anoia.</p> <p>Correspon a una surgència natural uns metres al sud del punt on conflueixen el Torrent de l'Hospital i el riu Anoia. Brolla d'un aflorament rocós de margues i gresos (del priabonià inferior) on l'aigua ha trobat un punt dèbil per fer-hi una esquerda. Des de la surgència i en direcció sud-est està canalitzada, en un primer tram mitjançant un canal obert, fet a la mateixa roca, i després s'endinsa en el terreny.</p> | 08103-114 | Al sud de nulci de Sant Genís i al l’oest de Can Cansalda | <p>En Bernat de Canaletes, notari d'Igualada el 1426, arrendà terres de Jorba i drets del castell, i sembla que arreglà i construií la font que porta el seu nom. L'abundant presència d'aqüífers al municipi de Jorba, provocà que d'antic i sobretot al segle XIX, hi hagués interès per portar l'aigua a la veïna Igualada. Són nombroses les concessions i els litigis sobre aquest tema. Per exemple el novembre de 1880 es va practicar oficialment la demarcació de la mina d'aigua 'La Divina' a l'esquerra del riu anoia, a l'indret de la font de Canaletes, que no va estar exempta de les corresponents topades i actes de conciliació.</p> <p>El 1961 l'aigua de la font es va canalitzar, i actualment només abasteix a una font pública situada al grup escolar.</p> | 379312 | 379312 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88019-img202103020946091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88019-img20210302094630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88019-img202103020948291.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Estructural | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119|85 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 88020 | Cabana dels Camps de Mas Reixacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-dels-camps-de-mas-reixacs | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Comença a patir símptomes de degradació, sobretot a la coberta i la paret posterior. | <p>Cabana de planta rectangular 4 m de llarg per uns 3.70 m d'amplada coberta per una volta de canó lleugerament apuntada feta amb pedres confrontades lligades amb morter de calç. Per la banda nord, es veu l'arc de la volta, que està completament tapiada, ja que correspon al tancament de l'espai per aquest punt. A la cara sud trobem la porta d'entrada feta amb blocs treballats de pedra arenisca, tant pels brancals com per la llinda. De la llinda en destaca la inscripció on es llegeix 1494 emmarcada en una cartel·la rectangular rematada amb una espècie d'agafadors als extrems.</p> <p>Les cantonades de la construcció també estan definides per pedres carejades i tot el conjunt està lligat amb morter de calça. La coberta és de terra i lloses de pedra plana, que sobresurten lleugerament de la línia de paret a mode de ràfec.</p> <p>A l'interior es detecten diverses obertures, com petits armariets i també fornícules segurament per a posar-hi punts de llum.</p> <p>Tot i encara conservar-se dempeus, comença a patir símptomes de degradació, sobretot a la coberta, la paret nord i també la inscripció de la porta, que degut a les característiques de la pedra esta força erosionada.<br /> </p> | 08103-115 | Al sud est del nucli de Sant Genís i de Can Cansalada | <p>És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</p> <p>En aquest cas, però tot i que la tipologia és típicament de pedra seca, la llinda amb data 1494 faria dubtar del seu moment constructiu. Així i tot sembla versemblant, que la llinda estigui reutilitzada d'algun altra construcció.</p> | 41.5873800,1.5614900 | 380098 | 4604964 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88020-img202103021013261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88020-img20210302101314.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88020-img202103021014051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88020-img202103021011391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88020-img1740.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 88021 | Forn de calç de la sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-sala | XIX-XX | Completament cobert de vegetació, ha perdut part de la coberta. | <p>Situat al marge del camí de la Granja, aprofitant el desnivell del terreny en una amb evidents afloraments calcaris, i que en el passat segurament era força boscosa. La construcció es troba força arrasada, coberta de vegetació i parcialment ensulsida.</p> <p>Se'n conserven restes de l'olla d'un diàmetre entorn els 3 m, feta de pedra i còdols lligats argila. També hi ha la boca, feta d'obra, i tot l'exterior apareix amb traces d'haver estat arrebossat. S'intueixen l'arrencament d'estructures, petites parets de maó, que estarien adossades a la construcció. L'olla està completament coberta de terres, del mateix enderroc de la clau i el capell, per tant és possible que hi hagi restes del cendrer.</p> <p>Està situat molt proper al forn de Calç del Molí Blanc, a uns 400 m en línia recta.</p> | 08103-116 | Al sud del nucli de Sant Genís, al nord el riu Anoia i al sud del Bosc dels Nocs. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Aquest tipus de construccions es comencen a multiplicar a finals del segle XIX, fins els anys ’60 del segle XX, en zones muntanyoses i allà on la llenya era abundant. </span></span></span></span></p> | 41.5871000,1.5688300 | 380709 | 4604923 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88021-img202103021026291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88021-img202103021027131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88021-img20210302102729.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Aquest tipus de construccions es comencen a multiplicar a finals del segle XIX, fins els anys ’60 del segle XX, en zones muntanyosa i allà on la llenya era abundant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 88053 | Barraca del Mas Marell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-marell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Petita edificació situada a tocar de Mas Marell. En origen es tractava d'una barraca de pedra seca, de planta quadrada i dimensions considerables amb les cantonades definides per pedres de majors dimensions lleugerament escairades. Les restes visibles d'un possible ràfec de lloses planes, suggereixen que podria haver tingut una coberta de falsa cúpula.</p> <p><br /> En un moment indeterminat, i per causes desconegudes, l'estructura es reforma completament. La reforma inclou el rejuntat de les pedres a la façana i l'aixecament de la coberta uns 0.30 m. El forjat és de bigues de formigó i uralita, i lleugerament més estret que la coberta, segurament adaptat a la llargada de les bigues.</p> <p>A la façana principal, encarada a sud trobem la porta d'entrada, d'obra i rematada amb arc de mig punt fet amb pedres col·locades de cantó, i també una finestra. La finestra, directament sota la coberta està definida per blocs de pedra carejats i era de majors dimensions. Un gran bloc de pedra definint l'ampit i un tapiat posterior reduint l'obertura ho evidencien. A la façana, s'intueixen altres petites obertures, que actualment també estan tapiades.</p> <p><br /> La construcció té un marge adossat per la banda est.</p> | 08103-147 | Al nord est de Mas marell, entre camps d’atmellers. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX</span></span></span></span></p> | 41.5884100,1.5765400 | 381354 | 4605058 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88053-img20210216145227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88053-img20210216145329.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 88054 | Rellotge de sol del Molí Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-blanc | XIX-XX | <p>Rellotge rectangular amb les quatre cantonades rematades amb arcs convexos. Fet d'obra i pintat de color blanc amb un marc interior pintat de negre, definint el perímetre. Orientat a sud-oest amb marques horàries entre les 8 del matí i les 7 de la tarda en cicles de 12 hores. Les marques estan pintades de negre i les hores estan per fora el marc. Té numeració aràbiga i la línia de les 12 és vertical. Conserva el gnòmon de vareta, que té un sol al pol.</p> | 08103-148 | A la façana sud de l’edifici. | 41.5846400,1.5771500 | 381398 | 4604638 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88054-img9479.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Numero 3337 de l’inventari de rellotges de sol dels Països catalans | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 88055 | Goigs de Sant Narcís del Mas Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-narcis-del-mas-jorda | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AA DD Historia de les comarques d’Anoia. Volum I. Edicions selectes Parcir. Manresa 1988.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XVII, XX | La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. | <p>Goigs amb el títol 'Goigs a la llaor del gloriós Sant Narcís bisbe i màrtir de Girona, patró del Mas Jordà a Jorba, Bisbat de Vic'. La capçalera o títol es situada al centre, i a sobre el gravat representa a Sant Narcís, amb la mitra i el bàcul. A la part superior hi ha un escut, a la inferior una representació de l'ermita i a sota es llegeix Sant Arcis del Ma Jordà.</p> <p>El text, a 2 columnes amb la capçalera al centre, consta de 13 estrofes (no numerades) i tornada. Les dues últimes estrofes estan dedicades al Mas Jordà. L'encapçalament i final de cada estrofa estan ressaltats amb color vermell, així com les inicials de Goig, Narcís i Mas Jordà a la capçalera.</p> <p>A sota de les columnes, hi ha un diàleg per quan es canta/recita en públic V. (versiculum) que recita qui llegeix l'oració i R. (responsio), que recita la congregació. A sota conclou amb una oració en llatí.</p> <p>Finalment, s'hi faciliten detalls sobre indulgències i l'edició: Amb llicència eclesiàstica. El senyor Bisbe de Vic concedeix 100 dies de perdó al qui cantin o recitin aquests Goigs. McMxLVII. BAS d'Igualada.</p> | 08103-149 | A l'ermita de Sant Narcís. | <p>El Mas Jordà és un dels masos més antics del municipi, possiblement construït al segle XV i reformat al segle XVII quan es construí l'ermita de Sant Narcís. El 1626 hi va néixer Francesc de Jorba, provincial dels caputxins durant el trienni 1675-1678.</p> <p>El 1867 Francesc Colomer, propietari en aquell moment del Mas Jordà, en un viatge a Girona adquireix unes bossetes de cotó de Sant Narcís i diversos exemplars de Goigs per a l'ermita. L'escolapi P. Rafael Oliver hi afegirà dues estrofes pròpies del Mas Jordà.</p> <p>A l'ermita s'hi celebrava una diada, que és citada en diversa documentació des del segle XVII.</p> | 41.6004700,1.5106100 | 375882 | 4606490 | 1867, 1947 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88055-goigs-sant-narcis.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | L'escolapi P. Rafael Oliver | 98|119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 88065 | Festa Major de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-jorba | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | <p><span lang='CA'><span><span><span>La festa Major Jorba es celebra l’últim cap de setmana de Juliol. S’hi realitzen activitats durant el cap de setmana, però sovint s’hi comencen a fer actes un parell de dies abans. </span></span></span></span></p> | 08103-153 | Per tot el nucli urbà de Jorba | <p><span lang='CA'><span><span><span>A </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span> banda de la Festa Major d’estiu hi havia altres festes votives més, la de Sant Sebastià, el 20 de Gener i la de Sant Roc, el 16 d’Agost. També era tradicional la festa de Sant Antoni Abat, el 17 de Gener. Per primavera es celebrava la festa de Sant Isidre, patró dels pagesos i del municipi, </span></span></span></span></p> | 379059 | 379059 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88065-unnamed.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88065-88065-jorba.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88065-imagen2021-11-01204248.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 89827 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-4 | <p><span lang='CA'>Festa major de primavera, celebrada el 16 de maig en honor a Sant Isidre, patró del municipi i dels pagesos. Aquest ofici havia estat i encara està, molt vinculat al municipi d’aquí que es mantingui la tradició de la celebració.</span></p> <p><span lang='CA'>La festa té un acte bàsic, que és la missa en honor del patró i el repic de campanes, i els darrers anys es va una caminada popular i un àpat gastronòmic.</span></p> | 08103-154 | Plaça de la Font | <p>Festa patronal d'origen religiós.</p> | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 85014 | Cementiri de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-jorba | XIX-XX | Ampliat al s.XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Construcció de planta rectangular d’uns 800 m2 de superfície, situat a les afores de la població, entre camps de conreu. Té una amplia zona d’aparcament al davant, al centre de la qual hi ha dos grans blocs de pedra col·locats un a sobre de l’altre a mode de rotonda. Aquest espai, fou cedit per la Sra. Antònia Sala al municipi, tal i com es llegeix en una placa col·locada al mur perimetral. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El recinte està tancat per una paret d’obra amb la façana pintada de blanc, on hi ha la porta d’entrada de ferro forjat pintada de negre. Aquesta obertura està definida per brancals de pedra i coronada per un arc de mig punt a la clau del qual hi ha inscrita la data 1886. La porta té frontó motllurat semi triangular coronat en cada un dels vèrtex amb una bola de pedra, la central té una creu de ferro. Al centre del conjunt, al timpà, hi ha una placa on es pot llegir: Bienaventurados los que mueren en el señor (Apocalípsis, XII, 13) </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El cementiri està format per diversos blocs de nínxols. En destaca el de la banda sud, situat per sota una galeria porxada amb arcs de mig punt fets de maons. El paviment està fet de rajols quadrats col·locats de caixó entre els que hi ha diferents blocs de pedra, tapadores de diversos ossaris. Aquesta zona correspon a l’espai més antic del recinte. La galeria té una coberta a doble vessant completament reformada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El bloc de nínxols oest i nord són de construcció moderna. El de tramuntana respecta la distribució i dimensions de la galeria de migdia i davant encara hi ha algunes sepultures a terra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La zona central del recinte esta enjardinada, hi ha diversos xipressos, i una creu de pedra de podi i columna octogonal amb la inscripció INRI.</span></span></span></span></p> | 08103-13 | A uns 200 m al sud oest del nucli urbà. | 41.5993800,1.5431400 | 378591 | 4606322 | 1886 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5551.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Té la mateixa estètica que el de Sant Genís. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 85018 | Font de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-5 | XIX-XX | La plaça ha estat completament reformada durant l'any 2021, i la font s'ha desplaçat a un extrem. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Estructura exempta feta a partir de pedra carejada col·locada a trencajunts. Esta composada principalment per tres elements, una paret de pedra orientada nord sud que fa d’eix de l’estructura. A ella s’adossa una pica de pedra circular, que per la seva forma recorda a un trull. Al centre de la pica hi ha tres blocs de pedra, col·locats de manera creixent un a sobre de l’altre on trobem l’aixeta. Just a sobre recolza l’extrem nord de la paret, on hi ha col·locat l’escut del poble fet de pedra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la cara est d’aquest mur, en un dels carreus just per sobre la pica es pot llegir Juan Bassegoda, nom d’un reconegut arquitecte, fill i net d’arquitectes especialista en la restauració de monuments. Per sota el seu nom, i parcialment esborrada hi ha un altre inscripció. </span></span></span></span></span></p> | 08103-16 | Al nucli urbà a l’Avinguda Canaletes, a la Plaça de la Font | <p><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span><span>La Plaça, i per tant la font, està situada just a sobre de l’antic cementiri parroquial de l’església de Sant Sebastià i Sant Roc</span></span></span></span></span></p> | 41.6008100,1.5464100 | 378866 | 4606476 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85018-img20210216163912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85018-img20210216164006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85018-img20210216164050.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Juan Bassegoda | Dóna nom a la Plaça. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 85019 | Unió Joventut Jorbenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/unio-joventut-jorbenca | XIX-XX | Ha estat reformat al segle XX. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici situat a la cantonada entre la Plaça de la Font i l’avinguda canaletes amb accés per ambdues vies. És de planta rectangular amb coberta de teula àrab a quatre aiguavessos, amb ràfec motllurat, format per un únic cos amb planta baixa, primer pis i golfes. Les cantonades, pintades de blanc, imiten blocs de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La façana nord mira a l’Avinguda Canaletas i està pintada de color ataronjat amb un sòcol blanc a la part inferior. Presenta quatre obertures rectangulars per planta, seguint un eix de simetria. A la planta baixa hi ha quatre portes de fusta totes coronades per un arc rebaixat. Just a sobre de cada una de les portes, i ja al primer pis, trobem dues finestres als extrems i dos balcons amb balustrada circular de ferro forjat al centre. A les golfes també hi ha quatre obertures, en aquest cas, circulars i de petites dimensions, elements de ventilació definits amb peces ceràmiques blanques decorades amb motius florals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La façana oest mira a la Plaça de la Font i en aquest cas està tota pintada de blanc. A l’extrem sud s’intueix una possible reforma, tal vegada una ampliació de l’edifici en aquesta direcció, segons es desprèn de la presència d’una cantonada imitant blocs de pedra integrada a la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa està formada per una sèrie de 6 garatges o magatzems, tres a cada banda de l’escala que dóna accés al primer pis. La teulada dels garatges fan de terrassa i el “Cafè de Jorba” hi té taules i cadires i una estructura lleugera que subjecta una petita coberta. L’espai està delimitat per una barana col·locada entre pilars de maó vist.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El primer pis té set portes que donen accés a la sala del cafè, en dues hi ha un rètol pintat en daurat sobre fons negre on es pot llegir cafè i teatre respectivament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Finalment i trencant lleugerament la simetria trobem les obertures de les golfes. Sobre cada una de les portes, a excepció de la porta sud i la segona porta de l’extrem nord, trobem una obertura circular, un canal de ventilació circular tancat amb una peça ceràmica rodona amb motius florals de color negre. La segona obertura per la banda nord, fou substituïda per una finestra quadrangular i a la banda sud no es conserva cap obertura a l’alçada de les golfes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>En aquesta façana se’ns dubte els dos elements més destacats són el cartell situat a l’extrem nord i que commemora el centenari de la fundació. En ell i pintat de verd es veu 1913 a la part superior, l’escut de la unió al centre, i la data 2013 a baix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>També al centre d’aquesta façana hi ha una peça definint un perímetre circular adossada en la paret. L’interior està pintat de blanc, hi ha en relleu l’escut de la Unió i la data 1913 pintats de negre.</span></span></span></span></span></p> | 08103-17 | Avinguda Canaletes, 49-51; Plaça de la Font, 1 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La Revolució Industrial fou el procés d'industrialització que comportà un conjunt de canvis econòmics, socials, polítics i culturals així com </span></span></span><span lang='CA'><span>transformacions en el sistema productiu i la vida dels treballadors. Aquests canvis provocaren que entre finals del segle XIX inicis del segle XX, arreu d’Europa la ciutadania impulsés, entre d’altres, un tipus d’associacionisme cívic entre el que s’inclouen els ateneus. És en aquest context que neix </span></span><span lang='CA'><span><span>La Unió Joventut Jorbenca l’any 1913 fruit de l’esforç d’un conjunt de jorbencs que van convertir la UJJ en el punt de trobada de la vida cultural i associativa de Jorba. Té la seu al Cafè de Jorba, on s’acullen les iniciatives tant dels socis com altres entitats municipals i de la ciutadania en general amb l’objectiu de realitzar activitats culturals i associatives de tot tipus.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6007600,1.5466900 | 378889 | 4606471 | 1913 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85019-img5520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85019-img5527.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85019-img5528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85019-img5521.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | També conegut com Ateneu o Café de Jorba, el 2013 va celebrar el seu centenari. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 85021 | Avinguda de Canaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-de-canaletes | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | Algunes edificacions han perdut elements originals, i algunes noves construccions trenquen el conjunt. | <p>Avinguda que travessa el municipi pel centre, seguint el traçat de l'antiga N-II, via de comunicació que amb petites variants segueix el mateix traçat que l'antic Camí Ral de Barcelona a Lleida. És un reflex del creixement del municipi al llarg del segle XIX i XX. En aquest moment, i a redós d'aquesta via es comencen a construir nous edificis i indústries, alguns dels quals encara es conserven actualment.</p> <p>Entre ells destaca la Unió Juventut Jorbenca, fundat el 1813, l'Hostal fundat el 1816 o l'Hostal Nou uns metres més a l'oest. Encara més a ponent es conserva un altra edificació amb la inscripció 1891 a la porta, i una torre d'aire modernista al nº 53. D'aquest edifici en destaca la seva coberta de pavelló, feta amb teules ceràmiques motllurades encaixades unes amb les altres. Està coronada amb un pinacle de ferro amb una pinya ceràmica. També es conserven edificis industrials, com Cal Curtiquer, un assecador de pells, al número 64.</p> <p>Totes aquestes construccions són un reflex del creixement econòmic del moment, els habitatges, hostals o edificis industrials, representen una arquitectura popular amb una estètica i materials constructius molt similars entre ells.</p> | 08103-18 | Traçat de l’antiga carretera N-IIa | <p><span lang='CA'><span><span>Al segle XIX Jorba pateix un creixement demogràfic important duplicant quasi la seva població entre 1830 i 1894. Aquest creixement es deu principalment a la seva proximitat al camí ral i la instal·lació de industries cotoneres, molins fariners, bataners, hostals, etc.</span></span></span></p> | 41.6011100,1.5473000 | 378941 | 4606509 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85021-img202103031658101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85021-img202011111631562.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85021-img5542.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Correspon al traçat de l'antic camí Ral. | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc