Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
83129 | Castell de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-jorba | X | L'any 2017 s'hi va fer una primera campanya d'excavació i consolidació. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El castell que va donar origen a la població ocupa un petit cim (amb una forma aproximada de triangle irregular i una orientació sud-oest/nord-est) i part del vessant sud-est. La notable pendent obliga a que l’edificació estigui construïda en diverses terrasses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat que la planta no pot ser definida per complet, al recinte sobirà és visible una torre de planta circular força gran (que deu ser l’estructura originària) a la qual s’annexen estructures de planta quadrangular. De diàmetre més petit, hi ha una segona torre circular, que podria tractar-se d’un afegit posterior, possiblement del període de les guerres carlines. La intervenció arqueològica duta a terme l’any 2017 ha permès conèixer amb més detall l’espai entre ambdues torres, posant a la llum un paviment enllosat i una canalització subterrània, un possible pou, un forn de pa i un cup amb una boixa de pedra treballada. La majoria d'estructures i materials descoberts corresponen a les fases més tardanes del castell, als segles XVII-XVIII, quan era utilitzat com a mas.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>De les terrasses successives que formen el castell, encara per excavar, n’hem de destacar la capella romànica de Sant Miquel.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-1 | Al capdamunt del turó que corona el poble. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El primer esment documental al castell data del 978, com a límit dels termes de Montbui i de Tous. Malgrat que l’emplaçament no proporciona una gran superfície constructiva, constitueix un punt clau de control de l’accés a la Conca d’Òdena des de l’oest (la Segarra) i el nord (Alta Segarra).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Fou incorporat al comtat d’Osona-Manresa, associat ja d’antic al comtat de Barcelona. A inicis del segle XII n’era senyor Guerau de Jorba, que rebé el títol de baró i tingué gran influència a la cort de Barcelona (primer amb Ramon Berenguer IV, després amb el comte-rei Alfons), a més de participar personalment en les conquestes de Lleida, Tortosa i Tarragona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La néta de Guerau, Gueraua de Jorba, va casar-se amb Guillem de Cardona, passant des de llavors la tinença del castell de Jorba per les mans de diverses famílies en l’òrbita dels Cardona, com els Castellolí (segle XIV). Posteriors canvis de mans, en molts casos per via matrimonial, portaren al castell cognoms i títols que també deixaren empremta en alguns símbols i infraestructures del poble: els Rajadell, els Ponts, els Salbà (marquesos de Vilanant), els López de Mendoza (comtes de Robres), els Abarca de Bolea (comtes d'Aranda) i els Silva (ducs d'Híxar). Rere la desamortització, el castell fou adquirit pels industrials igualadins germans Muntadas i Campeny. L’any 2011 fou adquirit per l’Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les conteses militars que van afectar el castell són, sobretot, dues: la primera, en el marc de la guerra civil catalana (en la que els senyors del castell es van posicionar del costat de la Generalitat), va comportar la presa del castell per part dels realistes l’any 1475; Durant la primera guerra carlina, el castell fou volat (l’any 1835) pels carlins, deixant-lo en l’estat de ruïna en el que ha estat pràcticament fins l’actualitat.</span></span></span></p> | 41.6025200,1.5466000 | 378885 | 4606666 | 978 | 08103 | Jorba | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/83129-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/83129-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/83129-3.jpeg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIN| | National Monument Record| | Defensa|BPU | 2021-08-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 1771|1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
84854 | Safareig públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-5 | XVIII | Una reforma recent (segle XXI) ha substituït la coberta original per una de nova, amb grans bigues de fusta, que decanten la teulada cap al sud. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici del safareig és de planta rectangular, i està alçat amb maçoneria. La seva ubicació en un punt amb força desnivell, entre el carrer del Rec (a darrere, més alt) i el carrer Major (més pla) fa que les obertures estiguin encarades cap a aquest segon, a migdia. Aquesta façana està formada fins a mitja alçada per lloses de pedra calcària més grans que els de la resta. Per tal de deixar dues grans obertures, la coberta se sustenta sobre amb un pilar central de pedra i el marc de la porta de maó. El pilar central de la façana té la següent inscripció: “AÑO / 1921 / 1867 / 1781”, que podem associar a diversos moments constructius de l’equipament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’espai interior està pràcticament tot ocupat per la gran pica de pedra del safareig, de forma rectangular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Una reforma recent (segle XXI) ha substituït la coberta original per una de nova, amb grans bigues de fusta, que decanten la teulada cap al sud.</span></span></span></span></span></p> | 08103-10 | Carrer Major, 44. | <p><span><span><span>L’element associat al safareig del qual es té una constància documental més antiga és el rec que l’abasteix, esmentat l’any 1323. El raig d’aigua que va del rec cap al safareig era anteriorment sota el campanar (on també hi havia uns abeuradors). L’any 1921 fou traslladat a l’emplaçament actual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició diu que el safareig fou construït l’any 1777 com una mesura higiènica per combatre l’epidèmia de pesta que patia la població.</span></span></span></p> | 41.6015300,1.5460300 | 378836 | 4606557 | 1777 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84854-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84854-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84854-3.jpeg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Cultural | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
88005 | Rellotge de sol de Cal Nocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-nocs | XIX-XX | No hi ha restes de les franges horàries ni de números. | <p>Rellotge de sol vertical situat a la façana principal, a l'alçada del segon pis a la dreta del balcó central. Fet d'obra té una forma rectangular amb la base rematada amb angles convexos i el coronament fent ziga-zagues amb un arc central. No es conserven restes ni de les franges horàries ni dels números, tan sols és visible el gnòmon de vareta.</p> | 08103-100 | A la façana principal de l’edifici. | 380913 | 46044947 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88005-img202102161401501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88005-inkedimg20210216140213li.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Numero 4828 de l’inventari de rellotges de sol dels Països catalans. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
88006 | Ca l'Hortolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhortola | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII; XIX-XX | Reformada recentment | <p>Edificació formada per dos cossos adossats de diferent tipologia i a diferent nivell. El cos de llevant correspon a una ampliació d'època recent, mentre que el de ponent pertany a la construcció original. Aquesta està feta amb murs de maçoneria amb arrebossat terròs a l'exterior i coberta a doble vessant de teula àrab. Consta de planta baixa, primer pis i golfes, amb obertures rectangulars d'obra, rematades amb arcs rebaixats fets amb maó pla i brancals i ampits del mateix material.<br /> A la porta d'entrada, hi ha una clau de volta de pedra buixardada, integrada entre l'arc de maons plans on es llegeix JC i 1927.</p> | 08103-101 | Al sud del nucli de Sant Genís, al nord el riu Anoia i la plana de Cal Mateu. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una de les nombroses masies ja existent al municipi de Jorba abans del segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.5870200,1.5698600 | 380795 | 4604913 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88006-img20210216140850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88006-img0782.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com Can Costa de Baix | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
88007 | Can Reixacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-reixacs | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | Reformada. | <p>Construcció formada per diferents cossos adossats uns als altres que li confereixen la planta i forma irregular actual.</p> <p>L'edificació principal, a dos nivells, està feta amb murs de maçoneria amb un acabat arrebossat i pintant, amb coberta a doble vessant de teula àrab. El cos central consta de planta baixa, primera i segona, mentre que el de ponent només té dues plantes.</p> <p>A la façana principal hi un seguit d'obertures més o menys regulars, totes d'obra, rectangulars i rematades en la major part dels casos amb maons de ceràmica. Destaca la galeria de la segona planta, feta amb arcs de mig punt, la presència de contraforts a la banda de llevant i una construcció de planta circular adossada a nord.</p> <p>El cos de ponent, té quatre obertures, molt petites i una porta també rectangular.<br /> Hi ha diversos coberts a l'entorn, alguns amb murs de maçoneria i altres de totxos.</p> | 08103-102 | Al sud del nucli de Sant Genís, al nord el riu Anoia i al sud del Bosc dels Nocs. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una de les nombroses masies ja existent al municipi de Jorba abans del segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.5876600,1.5683700 | 380672 | 4604986 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88007-img0786.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
88008 | Can Piqué Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pique-vell | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | Reformada. | <p>Edificació formada per un conjunt de diversos volums adossats entre si formant un clos tancat amb un pati distribuïdor al centre.</p> <p>L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, primer i segon pis. Està completament reformat però conserva alguns dels trets de l'edifici original. Les obertures són principalment d'obra, rectangulars i acabades amb maó ceràmic. Destaquen un seguit de finestres, fetes amb arcs rebaixats o de mig punt amb maó pla. Una de les portes de la planta baixa, és adovellada. La resta de portes, situades en el mur de maçoneria que tanca el perímetre són rectangulars, amb llinda de fusta o de maó pla.</p> <p><br /> Adossat al volum principal hi ha d'altres, sobretot a la banda est, amb característiques similars però de menor alçada.</p> | 08103-103 | Al nord est del nucli de Sant Genis, al Pla de Can Piquer. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una de les nombroses masies ja existent al municipi de Jorba abans del segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.5957000,1.5797100 | 381632 | 4605863 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88008-img0790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88008-img0808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88008-img20210216151225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88008-img202102161520271.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
88009 | Can Blasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blasi-0 | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Gran edificació formada per diferents volums, el principal al centre i la resta vers a llevant, tot delimitat per un mur de maçoneria que crea un clos tancat al seu voltant amb un pati d’accés i una zona sense edificacions a ponent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La porta d’entrada al recinte, encarada a sud, té dos guardacantons de pedra a banda i banda. Els brancals són de pedra rectangular i esta coronada per un arc rebaixat de pedra, on la clau té una inscripció, un escut amb les quatre barres i la data 1741. La part superior de la porta té un voladís que dóna a l’interior, reformat recentment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un cop dins el recinte, trobem un pati, amb una part empedrada, la que dóna accés a l’edifici principal. També hi trobem un pou d’obra aixecat sobre un podi de pedra motllurat i un brocal amb planta de decàgon. El brocal està decorat amb rombes i altres elements geomètrics, i té inscrita la data 1879. L’estructura on trobaríem la politja es de ferro forjat i tindria una inscripció a la part superior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El volum principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera i golfes amb parets de maçoneria, obertures petites i coberta a doble vessant de teula àrab. A la façana principal hi ha dos obertures per planta, totes rectangulars, destaquen els balcons amb balustrada de ferro forjat de la primera planta. Adossada a la façana principal trobem un cos quadrangular amb una galeria porxada amb arcs de mig punt de maó pla recolzats sobre pilars circulars de pedra, a la part superior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’est hi ha un altre volum rectangular adossat, amb diversos cossos, majoritàriament de planta baixa i també amb planta baixa pis, alguns dels quals ja han perdut la coberta. A ponent també hi ha altres coberts adossats al cos principal.</span></span></span></span></span></p> | 08103-104 | A l’est del nucli de Sant Genis, a l’est del Pla de Torroella. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una de les nombroses masies ja existent al municipi de Jorba abans del segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.5913300,1.5828200 | 381883 | 4605373 | 1741 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88009-img0788.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88009-img202102161433391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88009-img0793.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88009-img202102161434161.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-01-20 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
88010 | Mas Marell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-marell | XIX-XX | Molt reformat. | <p>Correspon a una edificació amb diferents cossos annexats i altres dependències, principalment coberts a l'entorn immediat.<br /> L'edifici principal és de planta quadrada amb coberta plana a dos nivells en forma de terrat. Aquest terrat té una balustrada correguda de peces d'obra simètriques coronada amb rajoles de maó cuit.</p> <p>L'edifici està format per planta baixa i primer pis, amb unes obertures força simètriques i rectangulars, amb balcons al primer pis i finestres a la planta baixa. Destaca les balustrades i reixes de forja de totes les obertures.</p> <p>El conjunt respira un aire modernista. L'exterior de l'edifici està completament arrebossat, conservant el sòcol de pedra a la façana de llevant. Les cantonades, s'intueix que en algun moment van estar pintades, simulant carreus.</p> <p>Al nord té adossada un altra edificació, de factura més moderna, on trobem la porta d'entrada, a simple vista feta d'obra i rematada en arc de mig punt.</p> | 08103-105 | Al sud est del nucli de Sant Genis, i a l’oest de la B-222. | 41.5879300,1.5756500 | 381279 | 4605006 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88010-img202102161449071.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
88011 | Barraca del Pla de Cal Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-cal-piquer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Construcció de pedra seca aèria i aïllada i de planta quadrangular, situada a peu d'un camí. Tot i que parcialment coberta de vegetació, es troba en perfecte estat de conservació, amb la coberta de falsa cúpula i ràfec de lloses planes intacte.</p> <p>Orientada a est, té una porta d'uns 0.60 m d'amplada definida per una llinda plana de pedra.</p> | 08103-106 | A l’est del nucli de Sant Genís, a l’est de Can Piquer Nou. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX</span></span></span></span></p> | 41.5980400,1.5767200 | 381387 | 4606127 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88011-img202102161507210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88011-img20210216150759.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Barraca 22977 de la wikipedra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
88012 | Rellotge de sol de Can Cansalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cansalada | XIX-XX | No conserva restes de les franges horàries | <p>Rellotge de sol vertical declinat a ponent situat a la façana principal. Fet d'obra, és de planta rectangular i apareix pintat de blanc, emmarcat en un marc de color rosat. Han desaparegut totes les restes de numeració i/o marques horàries, només conserva el gnòmon de vareta.</p> | 08103-107 | A la façana principal, que dóna al pati distribuïdor | 41.5893100,1.5562500 | 379665 | 4605186 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88012-img0829.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88012-img20210216161943.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Numero 4829 de l’Inventari de rellotges de sol dels Països catalans. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
88013 | Font de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sala-4 | El brollador està tapat de fang. | <p>Surgència natural associada al torrent de Canaletes o Can Cansalada afluent del riu Anoia, situat uns metres més al sud.<br /> Correspon a una font de biot, ja que l'aigua brolla directament del terra, així i tot s'observa algunes transformacions a l'entorn. En una zona força boscosa i situada al peu d'un marge de marcat desnivell conserva dues parets de pedra lligades amb ciment, una al nord i l'altre a l'oest, que fan cantonada i delimiten l'espai. A la paret nord hi ha inscrita en el ciment de l'arrebossat la data 1978. Just per sota, al punt on brolla l'aigua hi ha un tub, segurament amb l'intent de canalitzar-la.</p> | 08103-108 | Al sud del nucli de Sant Genís, a l’oest de Can Cansalada. | 41.5903200,1.5546700 | 379535 | 4605300 | 1978 | 08103 | Jorba | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88013-img20210216162428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88013-img202102161625151.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
88014 | Estructura tallada a la roca a Cal Xicot Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-tallada-a-la-roca-a-cal-xicot-xic | Desconeixem les caracteristiques originals de l'estructura i la funcionalitat. | <p>Estructura de planta quadrada d'uns 2 m de costat retallada a la roca i de funcionalitat i cronologia indeterminada. Té una profunditat entorn els 1.80 m i s'observa com conserva sediment al seu interior.</p> <p>És una construcció feta de manera manual, ja que s'observen les marques de pic a la roca de les parets de l'estructura. La seva situació propera a Can Xicot Xic, podria fer pensar que pot ser un element vinculat a les tasques agrícoles.</p> | 08103-109 | Al nord oest del nucli de Jorba, al nord del Can Xicot Gros i del Montpaó. | 41.6308900,1.4951700 | 374654 | 4609889 | 08103 | Jorba | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88014-img0701.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Es desconeixen les seves carascteristiques i cronologia. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
84855 | Font del safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-safareig-1 | XX | Alguns elements, com la data, s'estan deteriorant. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Just a la confluència del carrer del Rec amb el carrer Major, i adossada al mur de contenció del carrer, hi ha la font que abasteix el safareig. Hi destaca un relleu que representa un gall (possiblement, en al·lusió a Sant Pere) sota el qual hi ha la inscripció en ciment “1941”. Finalment, hi ha tres brocs metàl·lics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-11 | Carrer Major / Carrer del Rec. | <p><span><span><span>Des de l’any 1323 està documentat el rec que baixa pel carrer al qual dona nom. Des de la construcció del safareig a finals del segle XVIII, l’aigua d’aquest rec s’utilitzà per abastir-lo, si bé el raig d’aigua del rec cap al safareig era anteriorment sota el campanar (on també hi havia uns abeuradors). L’any 1921 fou traslladat a l’emplaçament actual.</span></span></span></p> | 41.6015000,1.5459300 | 378827 | 4606554 | 1921 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84855-2.jpeg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 119 | 49 | 1.5 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
88015 | Cal Llordella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llordella | XIX-XX | <p>Edificació formada per diferents cossos tancats perimetralment per un mur de contenció de pedra i altres construccions que delimiten un pati distribuïdor a la banda sud, situat a un nivell inferior.</p> <p>L'edificació principal és de planta rectangular, amb les parets arrebossades i pintades de blanc, i consta de planta, planta pis, i golfes, amb coberta a doble vessant de teula àrab. Té un bon nombre d'obertures, a la planta baixa són rectangulars, petites i bona part d'elles amb ampits, llindes o brancals de pedra. Destaca la galeria d'arcs de mig punt de la planta pis. Per la banda oest s'hi adossa una edificació de planta baixa, amb murs de maçoneria i diverses obertures, amb arcs rebaixats i llindes i brancals de pedra.</p> <p>L'accés es fa per la banda nord, a través de dues portes en el mur perimetral. El desnivell de la banda sud, on trobem el pati, dóna accés a altres dependències a la planta soterrani.</p> | 08103-110 | Al nord del nucli de Sant Genis, a l’oest de Torrent de Cal Gasparó al nord del Mas Puigròs. | 41.6104600,1.5681900 | 380699 | 4607518 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88015-img0798.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88015-img9460.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88015-img1762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88015-img202102011454031.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
88016 | Caseta del Pla de Cal Piquer Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-pla-de-cal-piquer-vell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Construcció doble, formada per una barraca de pedra seca a la qual s'hi adossa per la banda nord una petita edificació.</p> <p>La barraca és de planta quadrada i està en força bon estat de conservació. Conserva la cúpula feta per aproximació de filades i està orientada a llevant, on té la porta d'accés. Per la seva banda nord, té adossada una petita construcció amb planta en forma de L feta amb pedres sense devastar lligades amb morter en alguns punts i coberta de teula àrab a un vessant. El conjunt està cobert de vegetació el que dificulta la seva observació, així i tot en l'edifici annexat a la barraca es distingeix una obertura, orientada a sud, rematada per un arc de descàrrega fet de maons. Per sobre aquesta obertura, també es detecta una reforma a la coberta. Possiblement en algun moment aquest cos tenia un pis a la part superior, i en un moment indeterminat, es va transformar, perdent aquest espai i col·locant la coberta existent actualment.</p> <p>Per les característiques, sembla un petit magatzem i/o habitatge d'uns 50 m2 de superfície, vinculat segurament a les feines del camp.</p> | 08103-111 | A l’est del nucli de Sant Genís, al nord de Can Piquer Vell. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.5966800,1.5783900 | 381524 | 4605974 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88016-img202102161524501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88016-img20210216152510.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
88017 | Construcció de pedra seca del Coll d’Estelles. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-de-pedra-seca-del-coll-destelles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | S'ha perdut bona part de la construcció. | <p>Restes força arrasades d'una construcció de pedra seca aixecada sobre l'aforament rocós. Se'n conserva una paret adossada al subsòl d'uns 5 m de llargada, al centre de la qual hi ha una fornícula parcialment excavada al terreny natural. Aquesta obertura encara conserva restes d'un arrebossat de morter de calç a l'interior així com les frontisses de la porta que la tancava. L'obertura, orientada a est, també conserva restes d'arrebossat de morter als brancals i llinda.</p> <p><br /> Solidària aquesta paret n'hi ha un altre a la banda sud fent cantonada. Aquesta estructura, igual que tot el conjunt es troba força arrasada el que dificulta la seva interpretació. Per les seves característiques i proximitat tant a Cal Pau com Cal Coix així com la Teuleria del Coll d'Estelles, cal pensar que correspondria a una petita construcció destinada bé a vivenda i/o aixopluc, bé a guardar estris del camp.</p> | 08103-112 | Al nord oest del nucli de Jorba, al sud del Coll d’Estelles i Cal Coix. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.6089700,1.4964100 | 374715 | 4607454 | 08103 | Jorba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88017-img202103020916531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88017-img202103020916381.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
88018 | Teuleria del coll d'Estelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-coll-destelles | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>PUJOL VILASECA, J., «De la teuleria a la bòbila», L'Erol 92, 2007, 26-28. </span></span></span></span></span></span></p> | XVII, XIX | S'ha perdut part de l'estructura i la part superior és plena de vegetació. | <p>Forn de tipus bòbila construït parcialment excavat en un vessant entre dues feixes, circumstància que permetia per la part superior accedir a la cambra de cocció (canó) i per la inferior a la boca de la fogaina. Tot i que l'estructura es troba en mal estat de conservació i molt emboscada, encara són visibles restes de la fogaina o olla, és a dir la cambra de combustió, tot i que la volta està completament ensorrada. Les parets exteriors del forn són de pedra seca, la porta està rematada per un arc rebaixat fet amb pedres col·locades de cantó. A la façana encara són visibles dues fileres d'encaixos, distribuïts regularment, segurament de les bastides de la construcció. La quantitat de vegetació ha impedit entrar a l'interior, però cal pensar que estaria revestit de maó i fang. No s'observen restes de la porta superior, que estaria a peu del camí ni de la coberta.</p> <p>Desconeixem si a l'entorn immediat es conserven evidències de l'era, les basses de decantació i d'emmagatzematge d'aigua, així com dels coberts d'assecament.</p> <p><br /> La teuleria està a tocar de Cal Pau, un mas completament enrunat, i de les restes d'altres construccions de pedra seca, que tal vegada podrien tenir relació amb l'activitat productiva.</p> | 08103-113 | Al nord oest del nucli de Jorba, a tocar de Cal Pau i Cal Coix. | <p><span lang='CA'><span><span><span>No en tenim referències directes, però aquest tipus de forn d’obra és típic dels segles XVIII i XIX.</span></span></span></span></p> | 41.6094600,1.4963900 | 374714 | 4607508 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88018-img202103020923091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88018-img20210302092337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88018-img1726.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
88019 | Font de Canaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canaletes-0 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Castro i Borrós</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></p> | XV | <p>Font situada al peu del camí que ve de l'església de la Mare de Déu de la sala, al nord del riu Anoia.</p> <p>Correspon a una surgència natural uns metres al sud del punt on conflueixen el Torrent de l'Hospital i el riu Anoia. Brolla d'un aflorament rocós de margues i gresos (del priabonià inferior) on l'aigua ha trobat un punt dèbil per fer-hi una esquerda. Des de la surgència i en direcció sud-est està canalitzada, en un primer tram mitjançant un canal obert, fet a la mateixa roca, i després s'endinsa en el terreny.</p> | 08103-114 | Al sud de nulci de Sant Genís i al l’oest de Can Cansalda | <p>En Bernat de Canaletes, notari d'Igualada el 1426, arrendà terres de Jorba i drets del castell, i sembla que arreglà i construií la font que porta el seu nom. L'abundant presència d'aqüífers al municipi de Jorba, provocà que d'antic i sobretot al segle XIX, hi hagués interès per portar l'aigua a la veïna Igualada. Són nombroses les concessions i els litigis sobre aquest tema. Per exemple el novembre de 1880 es va practicar oficialment la demarcació de la mina d'aigua 'La Divina' a l'esquerra del riu anoia, a l'indret de la font de Canaletes, que no va estar exempta de les corresponents topades i actes de conciliació.</p> <p>El 1961 l'aigua de la font es va canalitzar, i actualment només abasteix a una font pública situada al grup escolar.</p> | 379312 | 379312 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88019-img202103020946091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88019-img20210302094630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88019-img202103020948291.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Estructural | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119|85 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
88020 | Cabana dels Camps de Mas Reixacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-dels-camps-de-mas-reixacs | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Comença a patir símptomes de degradació, sobretot a la coberta i la paret posterior. | <p>Cabana de planta rectangular 4 m de llarg per uns 3.70 m d'amplada coberta per una volta de canó lleugerament apuntada feta amb pedres confrontades lligades amb morter de calç. Per la banda nord, es veu l'arc de la volta, que està completament tapiada, ja que correspon al tancament de l'espai per aquest punt. A la cara sud trobem la porta d'entrada feta amb blocs treballats de pedra arenisca, tant pels brancals com per la llinda. De la llinda en destaca la inscripció on es llegeix 1494 emmarcada en una cartel·la rectangular rematada amb una espècie d'agafadors als extrems.</p> <p>Les cantonades de la construcció també estan definides per pedres carejades i tot el conjunt està lligat amb morter de calça. La coberta és de terra i lloses de pedra plana, que sobresurten lleugerament de la línia de paret a mode de ràfec.</p> <p>A l'interior es detecten diverses obertures, com petits armariets i també fornícules segurament per a posar-hi punts de llum.</p> <p>Tot i encara conservar-se dempeus, comença a patir símptomes de degradació, sobretot a la coberta, la paret nord i també la inscripció de la porta, que degut a les característiques de la pedra esta força erosionada.<br /> </p> | 08103-115 | Al sud est del nucli de Sant Genís i de Can Cansalada | <p>És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</p> <p>En aquest cas, però tot i que la tipologia és típicament de pedra seca, la llinda amb data 1494 faria dubtar del seu moment constructiu. Així i tot sembla versemblant, que la llinda estigui reutilitzada d'algun altra construcció.</p> | 41.5873800,1.5614900 | 380098 | 4604964 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88020-img202103021013261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88020-img20210302101314.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88020-img202103021014051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88020-img202103021011391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88020-img1740.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
88021 | Forn de calç de la sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-sala | XIX-XX | Completament cobert de vegetació, ha perdut part de la coberta. | <p>Situat al marge del camí de la Granja, aprofitant el desnivell del terreny en una amb evidents afloraments calcaris, i que en el passat segurament era força boscosa. La construcció es troba força arrasada, coberta de vegetació i parcialment ensulsida.</p> <p>Se'n conserven restes de l'olla d'un diàmetre entorn els 3 m, feta de pedra i còdols lligats argila. També hi ha la boca, feta d'obra, i tot l'exterior apareix amb traces d'haver estat arrebossat. S'intueixen l'arrencament d'estructures, petites parets de maó, que estarien adossades a la construcció. L'olla està completament coberta de terres, del mateix enderroc de la clau i el capell, per tant és possible que hi hagi restes del cendrer.</p> <p>Està situat molt proper al forn de Calç del Molí Blanc, a uns 400 m en línia recta.</p> | 08103-116 | Al sud del nucli de Sant Genís, al nord el riu Anoia i al sud del Bosc dels Nocs. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Aquest tipus de construccions es comencen a multiplicar a finals del segle XIX, fins els anys ’60 del segle XX, en zones muntanyoses i allà on la llenya era abundant. </span></span></span></span></p> | 41.5871000,1.5688300 | 380709 | 4604923 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88021-img202103021026291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88021-img202103021027131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88021-img20210302102729.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Aquest tipus de construccions es comencen a multiplicar a finals del segle XIX, fins els anys ’60 del segle XX, en zones muntanyosa i allà on la llenya era abundant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
88022 | Sala Polivalent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-polivalent | XXI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici municipal de recent construcció que acull els serveis de llar d’infants, centre mèdic i sala polivalent. L’edifici, amb una construcció de tall contemporani (amb materials com formigó, maó i vidre), té quatre nivells propiciats pel desnivell entre carrers. El seu valor, no obstant, no és arquitectònic sinó eminentment social.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-117 | Carrer de la Sort, 11. | 41.6001100,1.5471600 | 378927 | 4606398 | 2010 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
88023 | Placa en record a Josep Domènech i Rojo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-en-record-a-josep-domenech-i-rojo | XXI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Inscripció en una placa sobre una pedra que commemora la figura de Josep Domènech i Rojo, qui fou president del Club Atlètic Igualada i atleta amateur. La hi dedicaren els seus companys de curses. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-118 | Davant de Can Blasi. | 41.5910900,1.5823800 | 381846 | 4605347 | 08103 | Jorba | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
84856 | Església parroquial de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere-1 | XVI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Temple de línies senzilles, de planta rectangular a l’exterior amb l’excepció de l’absis poligonal (tres costats), més ample que la resta. La nau està alineada en sentit sud-nord, el que, donat el desnivell del terreny, demana que davant la façana hi hagi una escalinata i que, en canvi, l’absis quedi semisoterrat. L’exterior és molt auster, sense gaires elements ornamentals, de manera que visualment hi destaquen els grans carreus. La porta, allindanada, té un cercle en relleu sense gravar. Sobre la porta hi ha un guardapols en forma d’arc flamíger (sostingut per dos querubins) que, al seu torn, té una petita rosassa la nervadura de la qual forma una creu. La façana està rematada amb una línia recta sota la qual hi ha quatre obertures quadrades, semblants a les que hi haurà al llarg de les parets laterals per proporcionar llum a l’interior. Als dos extrems hi ha sengles gàrgoles amb forma de senglar. La coberta és a dues aigües.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Adossat al lateral de ponent de l’església, en una línia més enretirada de la façana, hi ha un campanar de torre en planta quadrada amb la coberta atalaiada. Les obertures de la part superior, rematades amb arc de mig punt, deixen veure a la cara meridional una campana i un rellotge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’interior, hi ha un curt nàrtex (sota el cor, sostingut per un arc rebaixat) que dona pas una nau única a la qual s’obren tres capelles a cada banda emmarcades per arcs de mig punt. Passat un graó, hi trobem el presbiteri flanquejat per dues sagristies. En un nivell superior, alineat amb el cor, hi trobem una galeria amb amples obertures en arc de mig punt superposades a cadascuna de les capelles. Si bé l’interior devia estar arrebossat (com posa de manifest l’aparell de pedra, menys acurat que a l’exterior), actualment està repicat deixant l’obra vista, a excepció de la volta de creueria. La coberta de l’absis incorpora tres petxines.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-12 | Carrer Major. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Construïda entre el 1551 i el 1558 pel mestre d'obres Joan Gibert de Bellpuig per 444 lliures barceloneses.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6015700,1.5457800 | 378815 | 4606562 | 1551 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84856-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84856-3.jpeg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Joan Gibert de Bellpuig . | 93 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
88025 | Barraca del camí de Can Piquer Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-can-piquer-vell | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Barraca construïda amb pedra lligada amb morter de calç. L’obertura, encarada al sud/sud-oest (per on discorre el camí) té els brancals de maó i la llinda de ferro. El remat de la façana, fet amb rajols, traça un ràfec corbat. L’interior està cobert amb una volta de mig punt apuntada i, al fons, hi ha una obertura que dona a un espai posterior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest espai posterior es troba a un nivell superior (de fet, la barraca està encabida dins un marge de pedra seca que conté el terreny agrícola), en el que hi ha una portella quadrada que dona a una petita cambra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Probablement, la cambra més ampla hauria servit com a lloc d’aixopluc, mentre que la posterior hauria servit com a magatzem d’eines.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-120 | A peu del camí de Can Piquer Vell. | 41.5968800,1.5763900 | 381357 | 4605998 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88025-img202102161535181.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88025-img202102161535271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88025-img202102161535511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88025-img202102161537081.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | No disposa de fitxa a la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
88026 | Barraca en bancal de la Rasa de Cal Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-en-bancal-de-la-rasa-de-cal-segura | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Barraca de pedra seca encabida dins d’un bancal, amb porta allindanada oberta a l’oest encarada al camí adjacent. Aparentment, l’espai interior seria de planta quadrada, malgrat que en el moment de la visita no s´hi va poder accedir i tan sols es va observar a distància.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-121 | Rasa de Cal Segura. | 41.6310200,1.4965700 | 374771 | 4609902 | 08103 | Jorba | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88026-img0700.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | No disposa de fitxa a la wikipedra. | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
88027 | Barraca exempta de la Rasa de Cal Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-exempta-de-la-rasa-de-cal-segura | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular</span></span><span lang='CA'>,<span> amb l’obertura (que no s’estreteix respecte a la coberta) orientada a sud-oest. La coberta és una volta de canó, i té un ràfec de lloses volades sobre l’entrada. En el moment de la visita no s´hi va poder accedir i tan sols es va observar a distància.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08103-122 | Rasa de Cal Segura. | 41.6283000,1.4974200 | 374837 | 4609599 | 08103 | Jorba | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88027-img0709.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | No disposa de fitxa a la wikipedra. | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
88028 | Vas ibèric de la Joncosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vas-iberic-de-la-joncosa | II aC | La peça ha estat restaurada. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Gerreta de ceràmica grisa ibèrica de forma bitroncocònica, amb base anular ungulada, dues nanses i llavi pla. Té una alçada de 16 cm i uns diàmetres de 14,5 cm a l’exterior de la boca i 5 cm a la base.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La particularitat de la peça rau en que en el pla que hi ha des de sota del llavi fins la base de les nanses hi ha una inscripció en signari ibèric ante coctionem (és a dir, incisa amb el fang en cru, abans de la cocció) d’una extensió excepcional. Es calcula que la llargada original del text era d’aproximadament 400 signes, dels quals se n’han conservat 340. Estan distribuïts en 10 línies, la primera de les quals està girada 180º (possiblement va ser escrita la darrera, amb la gerreta capgirada, un cop es va exhaurir l’espai inicialment previst). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquestes característiques fan d’aquest text una de les inscripcions ibèriques més llargues conegudes, només superada per dos ploms de Iàtova (F20.1 i F20.3) i per un dels ploms d’Orlell (F9.7). A diferència dels ploms (escrits per ambdues cares i en alguns casos amb textos sobreposat), el text de la Joncosa va ser concebut de forma unitària. Es tracta, doncs, d’una peça única. S’interpreta que la inscripció tenia una intencionalitat cultual, essent el text ibèric que més s’acostaria a la categoria de creació literària</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El fet que una de les nanses estigui significativament torta ha portat a plantejar la possibilitat que la peça fos considerada defectuosa i que fos amortitzada abans de ser utilitzada.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-123 | Carrer del Dr. Joan Mercader, 1, Igualada | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La gerreta va aparèixer l’any 1999 en una excavació d’urgència al jaciment de la Joncosa motivada per les obres a l’A2. El jaciment és un establiment rural amb una cronologia entre els segles IV i I aC, però tant el context ceràmic (la peça va sortir, abocada, dins d’una cisterna) com l’anàlisi de l’escriptura la situen al segle II aC.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6017992,1.5486781 | 379057 | 4606583 | 08103 | Jorba | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2021-08-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L'autoria de la fotografia inclosa a la fitxa és del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l’Anoia. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
88030 | Goigs de la Mare de Déu de la Sala 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-sala-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Casassas i Simó</span></span><span lang='CA'>, Lluís; <span>Enrich i Hoja</span>, Jordi; <span>Riba i Gabarró</span>, Josep; <span>Termens i Graells</span>, Miquel; <span>Torras i Ribé</span>, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes, p. 298-299.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs de la Mare de Déu de la Sala”. Partint el text en dos hi ha un gravat que representa la Mare de Déu barroca que es venera al temple, dempeus sobre una peanya i emmarcada per unes cortines que deixen entreveure, al darrere, uns núvols. La Mare de Déu sosté als braços l’infant, que beneeix amb la mà dreta i subjecta l’orbe amb l’esquerra. Sobre les cortines hi figuren les inicials “S.M.”, que deuen correspondre al nom del gravador. Flanquejant el gravat principal i a sobre de les dues meitats de la capçalera hi ha sengles gerros ornats amb flors.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A un nivell inferior hi ha el subtítol “que es venera a la seva ermita del terme de Jorba, Bisbat de Vich”. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a tres columnes amb uns corondells simples (una línia), consta de 8 estrofes i una tornada. Sota el text hi ha la partitura. Al peu hi ha una pregària en llatí i l’autoria: arranjament de la lletra popular per Mn. J. Forn, prevere i tornada popular harmonitzada per Mn. F. Baldelló, prevere.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’orla que envolta tota la composició inclou elements florals, gotims, gerros, infants i paons.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-124 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala. | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Elisabeth Casalius, vídua de Joaquim Abadal, va regentar la impremta fafiliar amb els seus fills entre 1858 i 1880. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
88031 | Goigs de la Mare de Déu de la Sala 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-sala-2 | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs de María santissima de la Sala, situada en lo terme de S. Pere de Jorba, Bisbát de Vich.”. A sota hi ha un gravat que representa la Mare de Déu, amb un vestit ampul·lós, coronada i amb una aurèola estelada. A la mà dreta sosté una planta; a l’esquerra, l‘infant (també amb un vestit ample i coronat) que sosté al seu torn l’orbe amb una creu. El gravat es presenta emmarcat dins d’un arc rebaixat guarnit amb fulles de llorer i cortines, a més d’una creu.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Flanquejant el gravat principal hi ha dos àngels simètrics que toquen la l’arpa de genolls sobre núvols.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a dues columnes amb un corondell amb motius vegetals estilitzats, consta de 8 estrofes i una tornada. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una orla en base a una estampilla d’una palmeta i motius geomètrics envolta tota la composició, llevat de la inscripció, a la base, de la “Imp. de M. Abadal”, d’Igualada.</span></span> </span></span></span></span></p> | 08103-125 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala. | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Marian Abadal, fill de Joaquim Abadal i Elisabeth Casalius, es va fer càrrec de la impremta familiar des de 1880, fins que el succeí el seu fill Emilià (primera meitat del s. XX). | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
88032 | Goigs de la Mare de Déu de la Sala 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-sala-3 | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs de María Santissima de la Sala, situada en lo terme de S. Pere de Jorba, Bisbát de Vich.”. Partint el text en dos hi ha un gravat que representa la Mare de Déu, amb un vestit ampul·lós, coronada i amb una aurèola estelada. A la mà dreta sosté una planta; a l’esquerra, l‘infant (també amb un vestit ample i coronat) que sosté al seu torn l’orbe amb una creu. El gravat es presenta emmarcat dins d’un arc rebaixat guarnit amb fulles de llorer i cortines, a més d’una campana, un gerro i una creu.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Flanquejant el gravat principal hi ha dos àngels simètrics que toquen la lira de genolls enmig del camp.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a dues columnes amb un corondell amb motius vegetals estilitzats, consta de 8 estrofes i una tornada. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una orla de motius vegetals estilitzats envolta tota la composició, llevat de la inscripció, a la base, de la “Imprenta de la Viuda Abadal é hijo”, d’Igualada.</span></span> </span></span></span></span></p> | 08103-126 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala. | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Elisabeth Casalius, vídua de Joaquim Abadal, va regentar la impremta familiar amb els seus fills entre 1858 i 1880. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
88033 | Costums de la sega i el batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-de-la-sega-i-el-batre | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casassas i Simó</span></span></span><span lang='CA'><span>, Lluís; <span>Enrich i Hoja</span>, Jordi; <span>Riba i Gabarró</span>, Josep; <span>Termens i Graells</span>, Miquel; <span>Torras i Ribé</span>, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes, p. 298-299.</span></span></span></span></span></p> | Ja no es fa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la publicació <span>Casassas</span> <em>et al</em>., 1988 s’hi recullen diversos costums de Jorba relatius a les tasques del segar i el batre. En acabar la sega es feien uns crits cabalístics que auguraven prosperitat, i la gent prenia grapats d’ordi per llançar-los sobre els nuvis als casaments com a protecció davant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’hora del batre, el batedor més vell o l’amo del mas beneïa l’era abans de fer l’estesa de les garbes.</span></span></span></span></span></p> | 08103-127 | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | 08103 | Jorba | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
88034 | Estela discoïdal 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-discoidal-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 22.</span></span></span></span></p> | XII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Estela discoïdal, de pedra calcària, de la qual tan sols se’n conserva el cap. L’anvers està decorat amb un baix relleu al centre que representa una creu de braços rectes (de tipus grec), sense bordura al perímetre. </span></span></span></span></p> | 08103-128 | Carrer de les Eres, 7. | <p><span><span><span>Les esteles discoïdals són un element de senyalització dels sepulcres present a Catalunya sobretot als segles XII i XIII, si bé n’hi ha exemplars que arribem fins l’època moderna i contemporània. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1959 es van fer unes obres de renovació de la Plaça de la Font, que havia estat l’antic cementiri, així com de la capella de Sant Sebastià i Sant Roc, que havia quedat enrunada durant la guerra civil. Durant aquestes obres es va trobar, colgats vora l’angle sud-est de la capella, aquest i altres objectes. </span></span></span></p> | 41.6005800,1.5466900 | 378889 | 4606451 | 08103 | Jorba | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88034-img20210303172139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88034-img20210303172139retall.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Per la seva disposició no vam poder comprovar si el revers també estava decorat, així com tampoc prendre’n mesures. | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
88035 | Estela discoïdal 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-discoidal-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 22.</span></span></span></span></p> | XII | La peça està fracturada. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Estela discoïdal, de pedra calcària, de la qual tan sols se’n conserva el cap (que està fracturat). L’anvers està decorat amb un baix relleu al centre que representa un quadrat de gairell amb les parets còncaves, a l’interior del qual s’hi representen dues línies encreuades que devien anar acompanyades d’altres elements, tot i que malauradament la fractura de la peça els ha afectat. No hi ha bordura al perímetre. </span></span></span></span></p> | 08103-129 | Carrer de les Eres, 7. | <p><span><span><span>Les esteles discoïdals són un element de senyalització dels sepulcres present a Catalunya sobretot als segles XII i XIII, si bé n’hi ha exemplars que arribem fins l’època moderna i contemporània</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1959 es van fer unes obres de renovació de la Plaça de la Font, que havia estat l’antic cementiri, així com de la capella de Sant Sebastià i Sant Roc, que havia quedat enrunada durant la guerra civil. Durant aquestes obres es va trobar, colgats vora l’angle sud-est de la capella, aquest i altres objectes. </span></span></span></p> | 41.6005800,1.5466900 | 378889 | 4606451 | 08103 | Jorba | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88035-img20210303172249.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88035-img20210303172249retall.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Per la seva disposició no vam poder comprovar si el revers també estava decorat, així com tampoc prendre’n mesures. | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
85014 | Cementiri de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-jorba | XIX-XX | Ampliat al s.XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Construcció de planta rectangular d’uns 800 m2 de superfície, situat a les afores de la població, entre camps de conreu. Té una amplia zona d’aparcament al davant, al centre de la qual hi ha dos grans blocs de pedra col·locats un a sobre de l’altre a mode de rotonda. Aquest espai, fou cedit per la Sra. Antònia Sala al municipi, tal i com es llegeix en una placa col·locada al mur perimetral. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El recinte està tancat per una paret d’obra amb la façana pintada de blanc, on hi ha la porta d’entrada de ferro forjat pintada de negre. Aquesta obertura està definida per brancals de pedra i coronada per un arc de mig punt a la clau del qual hi ha inscrita la data 1886. La porta té frontó motllurat semi triangular coronat en cada un dels vèrtex amb una bola de pedra, la central té una creu de ferro. Al centre del conjunt, al timpà, hi ha una placa on es pot llegir: Bienaventurados los que mueren en el señor (Apocalípsis, XII, 13) </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El cementiri està format per diversos blocs de nínxols. En destaca el de la banda sud, situat per sota una galeria porxada amb arcs de mig punt fets de maons. El paviment està fet de rajols quadrats col·locats de caixó entre els que hi ha diferents blocs de pedra, tapadores de diversos ossaris. Aquesta zona correspon a l’espai més antic del recinte. La galeria té una coberta a doble vessant completament reformada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El bloc de nínxols oest i nord són de construcció moderna. El de tramuntana respecta la distribució i dimensions de la galeria de migdia i davant encara hi ha algunes sepultures a terra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La zona central del recinte esta enjardinada, hi ha diversos xipressos, i una creu de pedra de podi i columna octogonal amb la inscripció INRI.</span></span></span></span></p> | 08103-13 | A uns 200 m al sud oest del nucli urbà. | 41.5993800,1.5431400 | 378591 | 4606322 | 1886 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5551.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Té la mateixa estètica que el de Sant Genís. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
88036 | Pica baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 22.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cruanyes i Oliver, </span></span><span lang='CA'>Esteve<span>; Virella i Torras, </span>Xavier (1992): “Pica”, dins <em>Catalunya romànica. </em>Vol. XIX. El Penedès, l'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 424.</span></span></span></span></p> | XII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Pica baptismal de pedra calcària amb forma de copa. sense peu diferenciat ni decoració. Presenta una fractura i li manca part de la vora.</span></span></span></span></span></p> | 08103-130 | Carrer de les Eres, 7. | <p><span><span><span>L’any 1959 es van fer unes obres de renovació de la Plaça de la Font, que havia estat l’antic cementiri, així com de la capella de Sant Sebastià i Sant Roc, que havia quedat enrunada durant la guerra civil. Durant aquestes obres es va trobar, colgats vora l’angle sud-est de la capella, aquest i altres objectes. Erròniament, però, a la Catalunya Romànica interpreten que les peces procedien del Castell de Jorba.</span></span></span></p> | 41.6005800,1.5466900 | 378889 | 4606451 | 08103 | Jorba | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88036-img20210303172231.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Per la seva disposició no vam poder prendre’n mesures. | 92 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
88037 | Sarcòfag romànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-romanic | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 22.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Peig i Ginabreda, </span></span></span><span lang='CA'><span>Conx<span>a </span>(1992): “Sarcòfag”, dins <em>Catalunya romànica. </em>Vol. XIX. El Penedès, l'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 424-425.</span></span></span></span></span></p> | XII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Sarcòfag de tipus mobiliari i estructura rectangular de 121 x 47 x 29 cm, treballat en un sol bloc de pedra calcària. Apart, té una tapa de doble vessant sense decoració.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La única decoració és a la cara frontal i una de les laterals (fet que podria indicar una ubicació en un angle). A la frontal hi ha set arcuacions de mig punt rebaixat descansen sobre pilars quadrats. L’arcuació central emmarca una creu grega en relleu de braços amples, i els pilars que la flanquegen tenen una franja perlada. A la part lateral hi ha, dins un marc rectangular treballat en negatiu, una estrella (o flor de sis pètals lanceolats) a l’esquerra i quatre motius en forma d’aspa a la dreta. </span></span></span></span></span></p> | 08103-131 | Carrer de les Eres, 7. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La iconografia representada permet, mitjançant la comparació amb altres exemplars similars, datar-lo en època romànica, probablement no anterior a mitjan segle XII.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1959 es van fer unes obres de renovació de la Plaça de la Font, que havia estat l’antic cementiri, així com de la capella de Sant Sebastià i Sant Roc, que havia quedat enrunada durant la guerra civil. Durant aquestes obres es va trobar, colgats vora l’angle sud-est de la capella, aquest i altres objectes. Erròniament, però, a la Catalunya Romànica interpreten que les peces procedien del Castell de Jorba.</span></span></span></p> | 41.6005800,1.5466900 | 378889 | 4606451 | 08103 | Jorba | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88037-img20210303172640.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 92 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
88038 | Sarcòfag gòtic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-gotic | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 22.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Sarcòfag de tipus mobiliari i estructura rectangular, treballat en un sol bloc de pedra calcària, la base del qual és més estreta que la vora. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Se’n conserva un fragment de tapadora de doble vessant, on hi ha l’únic element decoratiu. Es tracta d’un escut heràldic en relleu. De perfil triangular curvilini, està quarterat en creu. Al primer i quart quadrants, unes faixes onejants (potser viperades); al segon i tercer, un castell amb tres torres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>No conserva restes de pigment.</span></span></span></span></span></p> | 08103-132 | Carrer de les Eres, 7. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Les armes de l’escut corresponen als Castellolí, si bé les franges viperades o onejants requeririen un estudi específic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1959 es van fer unes obres de renovació de la Plaça de la Font, que havia estat l’antic cementiri, així com de la capella de Sant Sebastià i Sant Roc, que havia quedat enrunada durant la guerra civil. Durant aquestes obres es va trobar, colgats vora l’angle sud-est de la capella, aquest i altres objectes. Erròniament, però, a la Catalunya Romànica interpreten que les peces procedien del Castell de Jorba.</span></span></span></p> | 41.6005800,1.5466900 | 378889 | 4606451 | 08103 | Jorba | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88038-img20210303172331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88038-img20210303172417.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Per la seva disposició no vam poder prendre’n mesures. | 93|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
88039 | Imatge de la Mare de Déu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 139.</span></span></span></p> | XVII | La imatge presenta alguns petits desperfectes. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Terracuita policromada, de 40 cm, que representa la Mare de Déu. A la mà dreta fa el gest de sostenir un objecte (probablement es podia posar i treure) i, a l’esquerra, sosté l’infant Jesús. Aquest, al seu torn, sosté l’orbe a la mà esquerra i beneeix amb la dreta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Ocupa el lloc principal de la capella, presidint l’absis.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-133 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A l’arxiu parroquial, citat per Castro (1993), hi consten diversos inventaris de l’ermita de la Sala de l’època moderna on es fa referència a diversos vestits de roba de la marededéu i del nen.</span></span></span></span></span></p> | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Restringit | Regular | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Es desconeix si la imatge actual és l’original o bé ha estat substituïda o reparada al llarg del temps. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
88040 | Capitell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 22.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Peig i Ginabreda, </span></span></span><span lang='CA'><span>Conxa (1992): “Capitell”, dins <em>Catalunya romànica. </em>Vol. XIX. El Penedès, l'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 424.</span></span></span></span></span></p> | XI | Tres dels quatre costats han perdut la cara esculpida. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Capitell fet d’un sol bloc de calcària que presenta àbac, tambor decorat i collarí. Fa 27,5 cm d’alçària total: 7 cm d’àbac, 18 cm de tambor i 2,5 cm de collarí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El relleu del tambor és de superfície plana i poc contrastat, i consisteix en un entrellaç simple que forma una mena de losange. </span></span></span></span></span></p> | 08103-134 | Carrer de les Eres, 7. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1959 es van fer unes obres de renovació de la Plaça de la Font, que havia estat l’antic cementiri, així com de la capella de Sant Sebastià i Sant Roc, que havia quedat enrunada durant la guerra civil. Durant aquestes obres es va trobar, colgats vora l’angle sud-est de la capella, aquest i altres objectes. Erròniament, però, a la Catalunya Romànica interpreten que les peces procedien del Castell de Jorba.</span></span></span></span></p> | 41.6005800,1.5466900 | 378889 | 4606451 | 08103 | Jorba | Restringit | Regular | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Per la seva disposició no vam poder prendre’n mesures | 92 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
88041 | Imatge de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-pere-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 92.</span></span></span></p> | La imatge està molt erosionada. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Escultura de mida mitjana feta amb pedra sorrenca. Representa una figura masculina vestida amb una túnica llarga que en origen devia presentar una textura més rica. El cap, proporcionalment gran, té una barba llarga, i els cabells tenen el serrell en una clapa diferenciada de la resta. Com a únic atribut, té en la mà esquerra un objecte vertical rematat amb una esfera, que tant podria correspondre a una espasa amb el seu pom o a un bàcul o unes claus. Degut a aquesta ambigüitat, no és segura la seva atribució a Sant Pere o Sant Pau.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-135 | Carrer del Dr. Joan Mercader, 1, Igualada. | <p><span lang='CA'><span><span>És possible que la imatge fos venerada en una capella anterior a l’actual església de Sant Pere.</span></span></span></p> | 41.6019462,1.5487948 | 379067 | 4606600 | 08103 | Jorba | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88041-img7454.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2021-12-21 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L'autoria de la fotografia inclosa a la fitxa és del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l’Anoia. | 92 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
88042 | Sardana Jorba mil·lenària: al meu poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-jorba-millenaria-al-meu-poble | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Solé i Solernou</span></span></span><span lang='CA'><span>, Isidre (199?): <em>Jorba mil·lenària: al meu poble; La Roseta de cal Vicentó: a la meva mare. Dues sardanes dedicades, originals del compositor</em>.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Sardana dedicada a Jorba de la qual se’n publicaren les partitures (conjuntament a les de la sardana “La Roseta de cal Vicentó: a la meva mare”, que van al revers). La composició, en clau de fa i amb temps de 2/4, consta de 12 fulls amb els arranjaments respectius per a 1r i 2n tible, 1a i 2a tenora, 1a, 2ai 3a trompeta, flabiol, trombó, 1r i 2n fiscorn i contrabaix. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-136 | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | Dècada 1990. | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88042-img202103041158491.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Isidre Solé i Solernou | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
88043 | Sardana La Roseta de cal Vicentó: a la meva mare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-la-roseta-de-cal-vicento-a-la-meva-mare | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Solé i Solernou</span></span></span><span lang='CA'><span>, Isidre (199?): <em>Jorba mil·lenària: al meu poble; La Roseta de cal Vicentó: a la meva mare. Dues sardanes dedicades, originals del compositor</em>.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Sardana dedicada a la mare de l’autor de la qual se’n publicaren les partitures (conjuntament a les de la sardana “Jorba Mil·lenària: al meu poble”, que van a l’anvers). La composició, en clau de sol i amb temps de 2/4, consta de 12 fulls amb els arranjaments respectius per a 1r i 2n tible, 1a i 2a tenora, 1a, 2ai 3a trompeta, flabiol, trombó, 1r i 2n fiscorn i contrabaix. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-137 | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | Dècada 1990. | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88043-img202103041158341.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Isidre Solé i Solernou | 62 | 4.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
88044 | Escut heràldic de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-lesglesia-de-sant-pere | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Escut heràldic ubicat en la clau de la semicúpula de l’absis de l’església àrroquial de Sant Pere. Està repicat en pedra i, per adaptar-se a la forma rodona de la clau, està envoltat per una sanefa geomètrica amb quatre parelles d’éssers mitològics. Al centre, amb forma ovalada, l’escut quarterat en creu. Als primer i quart quarters, de gules, un sol d’or; al segon i tercer quarters, d’atzur, un castell d’argent. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-138 | Església parroquial de Sant Pere. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El sol representa les armes dels Rajadell, que compraren als Castellolí la baronia de Jorba l’any 1444. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’església parroquial de Sant Pere fou construïda entre el 1551 i el 1558 pel mestre d'obres Joan Gibert de Bellpuig per 444 lliures barceloneses. Es desconeix l’autoria de l’escut.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6016600,1.5457400 | 378812 | 4606572 | 1551 | 08103 | Jorba | Sense accés | Bo | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Monument | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94 | 47 | 1.3 | 1779 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
88045 | Ball de les instàncies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-instancies | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 131.</span></span></span></p> | Sembla que ja no es fa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Ball definit per anar de la mà d’una juguesca. Una persona proposava que altres dues ballessin, alhora que dipositava diners sobre el taulell. Si les dues persones assenyalades s’hi negaven, n’havia de proposar altres dues, per al qual havia de doblar els diners dipositats, i així successivament fins que una parella hi accedia. Els diners dipositats s’utilitzaven per pagar una ronda als assistents. En el cas que una parella rere l’altra s’hi neguessin i la quantitat de diners es fes tan alta que el proposant es negués a pagar-la, l’agafaven i el llençaven a l’abeurador com a escarment, donant per entès que havia triat els emparellaments amb mala fe per forçar alguna situació desagradable.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La música d’aquest ball la tocava un sol músic amb un instrument que l’autor que ens en dona referència (Castro, 1993) anomena gralla però que descriu com un petit sac de pell adaptat a un flabiol.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-139 | 41.6014600,1.5458100 | 378817 | 4606549 | 08103 | Jorba | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L’autor que ens en deixa constància (Castro, 1993) cita com a fonts d’informació en Ton Marimon (el Mata) i en Ramon Corbella (de la casa Ganxo). | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
85015 | Cementiri de Jorba, jaciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-jorba-jaciment | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Enrich Hoja, Jordi La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’igualada. Igualada. 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BOUSO GARCÍA, M. (1999): 'Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa Maria del Camí-Igualada'. Núm. Mem: 11536.</span></span><span lang='CA'> Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | II aC - III dC | Bona part del jaciment es es va excavar quedant afectat per els obres de la NII. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment arqueològic localitzat a conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En el marc d’aquesta actuació es van realitzar dues intervencions, ambdues l’any 1999 i dirigides per Mónica Bouso. La primera realitzada el mes de març, va permetre localitzar un mur de quasi 20 m de llargada i datat vers el segles XVII-XVIII i una fossa de planta irregular amortitzada amb materials d’època ibèrica (ss. II- I ac) i època romana (I-III dC). Aquesta estructura evidenciava l’existència d’un lloc d’habitat relativament proper.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La segona, realitzada entre els mesos de maig i juliol, constà d’una prospecció i una campanya de sondejos, que tenien l’objectiu de delimitar el perímetre del jaciment. En base als resultats s’endegà l’excavació dividida en tres sectors, però nomes es va poder delimitar un mur de cronologia contemporània.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El material arqueològic recollit, datat vers els segles III aC- III dC no es va poder associar a cap estructura, i o bé estava fora de context o corresponia a deixalles procedents d’un habitat proper.</span></span></span></span></p> | 08103-14 | Al sud est del nucli urbà, a tocar del cementiri. | 41.6001000,1.5436300 | 378633 | 4606402 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85015-img5565.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85015-img5504.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte iPAT Serveis Culturals | Els materials recuperats a la intervenció es troben al Museu de la Pell d'Igualada. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
88046 | Dansa de Jorba El so de l'Anafil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-jorba-el-so-de-lanafil | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 132-133.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Composició musical de dos autors jorbencs que, en el seu text, evoca el passat i el present del poble. Com el seu nom indica, està pensada per a ésser ballada.</span></span></span></span></span></p> | 08103-140 | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Lletra: Pere Gabarró i Creixell. Música: Isidre Solé i Solernou. | La imatge de la lletra i la partitura està extreta de Castro, 1993. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
88047 | Escut heràldic de la casa del Carrer Major, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-la-casa-del-carrer-major-38 | XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Escut heràldic ubicat en la clau de l’arc del portal del Carrer Major, 38. S’hi representa en relleu un sol de 12 raigs.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-141 | Carrer Major, 38. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El sol representa les armes dels Rajadell, que compraren als Castellolí la baronia de Jorba l’any 1444, i l’ostentaren fins el segle XVII. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.6016100,1.5464900 | 378874 | 4606565 | 1756 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
88048 | Llegenda de la troballa de la Mare de Déu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 139.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Castro (1993) recull la llegenda que la Mare de Déu de la Sala fou una marededéu trobada. Quan un home va intentar prendre-la del lloc per traslladar-la a l’església parroquial, es va fer tan i tan pesada que no la va poder moure, i la gent del poble va interpretar que li havien d’aixecar una capella allà mateix.</span></span></span></span></span></p> | 08103-142 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala. | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 61 | 4.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
88049 | Himne a les romeries de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-les-romeries-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 150.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Himne compost l’any 1884 en motiu de la romeria anual que es feia a l’ermita de la Mare de Déu de la Sala. En recull la lletra Mn. Pere Castro al seu llibre (1993).</span></span></span></span></span></p> | 08103-143 | La Sala. | 41.5895000,1.5557400 | 379623 | 4605208 | 1884 | 08103 | Jorba | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Lletra: Pere Bosch (apotecari del carrer de l’Argent d’Igualada). Música: mestre Pont (organista de Santa Maria d’Igualada). | La imatge de la lletra està extreta de Castro, 1993. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
88050 | Himne a la Creu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-la-creu-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 150-151.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Mn. Pere Castro recull al seu llibre (1993) la lletra de l’himne que es va cantar en l’aplec de la Sala de 1911. No n’explicita els autors ni l’origen.</span></span></span></span></span></p> | 08103-144 | La Sala. | 41.5895000,1.5557400 | 379623 | 4605208 | 08103 | Jorba | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La imatge de la lletra i la partitura està extreta de Castro, 1993. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml