Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84848 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-49 | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu municipal de Jorba conserva majoritàriament els fons generats per les diferents administracions municipals des de mitjan segle XIX, però també aplega el fons del Jutjat de Pau de Jorba.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons de l’Ajuntament de Jorba abasta el període de 1852-2013. Consta de 989 unitats de descripció i 115,9 m l de documentació inventariada, en suport paper, magnètic i òptic. Està classificat en els següents apartats: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1. Administració general (1868-2012). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>2. Hisenda (1852-2013). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3. Proveïments (1930-2003). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>4. Serveis Socials (1927-2011).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5. Sanitat (1908-2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>6. Obres i Urbanisme (1928-2013). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>7. Seguretat Pública (1962-2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>8. Serveis militars (1933-1999). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>9. Població (1875-2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>10. Eleccions (1887-2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>11. Ensenyament (1945-2006). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>12. Cultura (1986-1998). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13. Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1939-2010).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons del Jutjat de Pau de Jorba abasta el període de 1863-2013). Consta d’1,8 m l de documentació inventariada.</span></span></span></span></span></p> | 08103-4 | Carrer Major, 2. | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | 1852 | 08103 | Jorba | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84848-2.jpeg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | El Servei d'Arxiu Municipal de Jorba forma part del programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2004. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com a objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics.Els serveis que ofereix són consulta de fons, reprografia, assessorament a arxius d'entitats i associacions, suport a la investigació. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 84854 | Safareig públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-5 | XVIII | Una reforma recent (segle XXI) ha substituït la coberta original per una de nova, amb grans bigues de fusta, que decanten la teulada cap al sud. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici del safareig és de planta rectangular, i està alçat amb maçoneria. La seva ubicació en un punt amb força desnivell, entre el carrer del Rec (a darrere, més alt) i el carrer Major (més pla) fa que les obertures estiguin encarades cap a aquest segon, a migdia. Aquesta façana està formada fins a mitja alçada per lloses de pedra calcària més grans que els de la resta. Per tal de deixar dues grans obertures, la coberta se sustenta sobre amb un pilar central de pedra i el marc de la porta de maó. El pilar central de la façana té la següent inscripció: “AÑO / 1921 / 1867 / 1781”, que podem associar a diversos moments constructius de l’equipament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’espai interior està pràcticament tot ocupat per la gran pica de pedra del safareig, de forma rectangular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Una reforma recent (segle XXI) ha substituït la coberta original per una de nova, amb grans bigues de fusta, que decanten la teulada cap al sud.</span></span></span></span></span></p> | 08103-10 | Carrer Major, 44. | <p><span><span><span>L’element associat al safareig del qual es té una constància documental més antiga és el rec que l’abasteix, esmentat l’any 1323. El raig d’aigua que va del rec cap al safareig era anteriorment sota el campanar (on també hi havia uns abeuradors). L’any 1921 fou traslladat a l’emplaçament actual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició diu que el safareig fou construït l’any 1777 com una mesura higiènica per combatre l’epidèmia de pesta que patia la població.</span></span></span></p> | 41.6015300,1.5460300 | 378836 | 4606557 | 1777 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84854-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84854-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84854-3.jpeg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Cultural | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 84855 | Font del safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-safareig-1 | XX | Alguns elements, com la data, s'estan deteriorant. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Just a la confluència del carrer del Rec amb el carrer Major, i adossada al mur de contenció del carrer, hi ha la font que abasteix el safareig. Hi destaca un relleu que representa un gall (possiblement, en al·lusió a Sant Pere) sota el qual hi ha la inscripció en ciment “1941”. Finalment, hi ha tres brocs metàl·lics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-11 | Carrer Major / Carrer del Rec. | <p><span><span><span>Des de l’any 1323 està documentat el rec que baixa pel carrer al qual dona nom. Des de la construcció del safareig a finals del segle XVIII, l’aigua d’aquest rec s’utilitzà per abastir-lo, si bé el raig d’aigua del rec cap al safareig era anteriorment sota el campanar (on també hi havia uns abeuradors). L’any 1921 fou traslladat a l’emplaçament actual.</span></span></span></p> | 41.6015000,1.5459300 | 378827 | 4606554 | 1921 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84855-2.jpeg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 119 | 49 | 1.5 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 84856 | Església parroquial de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere-1 | XVI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Temple de línies senzilles, de planta rectangular a l’exterior amb l’excepció de l’absis poligonal (tres costats), més ample que la resta. La nau està alineada en sentit sud-nord, el que, donat el desnivell del terreny, demana que davant la façana hi hagi una escalinata i que, en canvi, l’absis quedi semisoterrat. L’exterior és molt auster, sense gaires elements ornamentals, de manera que visualment hi destaquen els grans carreus. La porta, allindanada, té un cercle en relleu sense gravar. Sobre la porta hi ha un guardapols en forma d’arc flamíger (sostingut per dos querubins) que, al seu torn, té una petita rosassa la nervadura de la qual forma una creu. La façana està rematada amb una línia recta sota la qual hi ha quatre obertures quadrades, semblants a les que hi haurà al llarg de les parets laterals per proporcionar llum a l’interior. Als dos extrems hi ha sengles gàrgoles amb forma de senglar. La coberta és a dues aigües.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Adossat al lateral de ponent de l’església, en una línia més enretirada de la façana, hi ha un campanar de torre en planta quadrada amb la coberta atalaiada. Les obertures de la part superior, rematades amb arc de mig punt, deixen veure a la cara meridional una campana i un rellotge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’interior, hi ha un curt nàrtex (sota el cor, sostingut per un arc rebaixat) que dona pas una nau única a la qual s’obren tres capelles a cada banda emmarcades per arcs de mig punt. Passat un graó, hi trobem el presbiteri flanquejat per dues sagristies. En un nivell superior, alineat amb el cor, hi trobem una galeria amb amples obertures en arc de mig punt superposades a cadascuna de les capelles. Si bé l’interior devia estar arrebossat (com posa de manifest l’aparell de pedra, menys acurat que a l’exterior), actualment està repicat deixant l’obra vista, a excepció de la volta de creueria. La coberta de l’absis incorpora tres petxines.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-12 | Carrer Major. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Construïda entre el 1551 i el 1558 pel mestre d'obres Joan Gibert de Bellpuig per 444 lliures barceloneses.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6015700,1.5457800 | 378815 | 4606562 | 1551 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84856-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84856-3.jpeg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Joan Gibert de Bellpuig . | 93 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 85014 | Cementiri de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-jorba | XIX-XX | Ampliat al s.XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Construcció de planta rectangular d’uns 800 m2 de superfície, situat a les afores de la població, entre camps de conreu. Té una amplia zona d’aparcament al davant, al centre de la qual hi ha dos grans blocs de pedra col·locats un a sobre de l’altre a mode de rotonda. Aquest espai, fou cedit per la Sra. Antònia Sala al municipi, tal i com es llegeix en una placa col·locada al mur perimetral. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El recinte està tancat per una paret d’obra amb la façana pintada de blanc, on hi ha la porta d’entrada de ferro forjat pintada de negre. Aquesta obertura està definida per brancals de pedra i coronada per un arc de mig punt a la clau del qual hi ha inscrita la data 1886. La porta té frontó motllurat semi triangular coronat en cada un dels vèrtex amb una bola de pedra, la central té una creu de ferro. Al centre del conjunt, al timpà, hi ha una placa on es pot llegir: Bienaventurados los que mueren en el señor (Apocalípsis, XII, 13) </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El cementiri està format per diversos blocs de nínxols. En destaca el de la banda sud, situat per sota una galeria porxada amb arcs de mig punt fets de maons. El paviment està fet de rajols quadrats col·locats de caixó entre els que hi ha diferents blocs de pedra, tapadores de diversos ossaris. Aquesta zona correspon a l’espai més antic del recinte. La galeria té una coberta a doble vessant completament reformada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El bloc de nínxols oest i nord són de construcció moderna. El de tramuntana respecta la distribució i dimensions de la galeria de migdia i davant encara hi ha algunes sepultures a terra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La zona central del recinte esta enjardinada, hi ha diversos xipressos, i una creu de pedra de podi i columna octogonal amb la inscripció INRI.</span></span></span></span></p> | 08103-13 | A uns 200 m al sud oest del nucli urbà. | 41.5993800,1.5431400 | 378591 | 4606322 | 1886 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5551.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Té la mateixa estètica que el de Sant Genís. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 85015 | Cementiri de Jorba, jaciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-jorba-jaciment | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Enrich Hoja, Jordi La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’igualada. Igualada. 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BOUSO GARCÍA, M. (1999): 'Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa Maria del Camí-Igualada'. Núm. Mem: 11536.</span></span><span lang='CA'> Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | II aC - III dC | Bona part del jaciment es es va excavar quedant afectat per els obres de la NII. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment arqueològic localitzat a conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En el marc d’aquesta actuació es van realitzar dues intervencions, ambdues l’any 1999 i dirigides per Mónica Bouso. La primera realitzada el mes de març, va permetre localitzar un mur de quasi 20 m de llargada i datat vers el segles XVII-XVIII i una fossa de planta irregular amortitzada amb materials d’època ibèrica (ss. II- I ac) i època romana (I-III dC). Aquesta estructura evidenciava l’existència d’un lloc d’habitat relativament proper.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La segona, realitzada entre els mesos de maig i juliol, constà d’una prospecció i una campanya de sondejos, que tenien l’objectiu de delimitar el perímetre del jaciment. En base als resultats s’endegà l’excavació dividida en tres sectors, però nomes es va poder delimitar un mur de cronologia contemporània.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El material arqueològic recollit, datat vers els segles III aC- III dC no es va poder associar a cap estructura, i o bé estava fora de context o corresponia a deixalles procedents d’un habitat proper.</span></span></span></span></p> | 08103-14 | Al sud est del nucli urbà, a tocar del cementiri. | 41.6001000,1.5436300 | 378633 | 4606402 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85015-img5565.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85015-img5504.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte iPAT Serveis Culturals | Els materials recuperats a la intervenció es troben al Museu de la Pell d'Igualada. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 85017 | Camp del rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-rector-0 | <p><span><span><span>Bosch de Dòria, M. (inèdit): Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: tram Santa Maria del Camí – Igualada. Memòria dipositada a l’arxiu del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya (núm. 3019).</span></span></span></p> | XXX aC | El jaciment fou afectat per les obres de construcció de l'autovia. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La intervenció arqueològica realitzada arrel de les obres a l’autovia A2 (que actualment passa mitjançant un viaducte per sobre del jaciment) va posar al descobert un gran nombre d’estructures. Es tracta de quatre fons de cabana, 70 sitges i una zona de treball. Els materials recuperats durant l’excavació corresponen sobretot a ceràmica feta a mà (en destaca la decorada amb pústules i amb nanses dobles d'orelletes), dues destrals, un molí, estris i ascles de sílex amb retocs, restes òssies de fauna, malacofauna i dues denes de collaret. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Les dades obtingudes, doncs, permeten identificar el jaciment com un hàbitat del neolític final - fàcies Veraza (3000-2500 aC).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant la realització del present mapa no s’hi va observar la presència de materials o estructures arqueològics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-15 | Camí del Figuerot, sota l’A2. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment arqueològic fou descobert arrel de les tasques d’ampliació de l’autovia A2, a cavall dels anys 1998 i 1999.</span></span></span></span></span></p> | 41.6004600,1.5457600 | 378811 | 4606439 | 08103 | Jorba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85017-2.jpeg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 85025 | Molí del Permanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-permanyer | <p><span><span><span><span lang='CA'>Palau i Rafecas, Salvador; Els molins fariners de la conca de l’Anoia. Miscel·lània penedesenca, 1991. </span></span></span></span></p> | XIX | Engolit per la vegetació i en estat de ruïna. | <p><span lang='CA'><span><span>Edificació feta de maçoneria quasi completament enrunada i engolida per la vegetació. En resten dempeus diverses parets, algunes de força alçada, el que permet veure que l’edifici tenia com a mínim dos pisos. És conserven algunes obertures i restes d’un arc escarser. Correspon a una obra popular, de factura bastant moderna, on s’hi produïa farina. El seu estat de ruïna impedeix definir-ne els espais i les construccions encara conservades.</span></span></span></p> | 08103-21 | Al sud del nucli urbà, proper al punt on s’ajunten el riu Anoia i la riera de Clariana. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Els molins hidràulics han estat presents al món rural català, ajudant a moltes de les tasques diàries com la molta, premsat, forjat, fabricació de pólvora, paper, etc, per tant molts d’ells, es trobaven a tocar o en les pròpies cases de pagès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Com el seu nom indica, tots ells funcionaven per la força de l’aigua generada a partir d’un salt d’aigua que movia les pales d’una roda, ja fos vertical o horitzontal. El moviment circular d’aquestes rodes es transmetia instantàniament a les moles de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta mecànica aprofitava el mateix camí de l’aigua i en primer lloc hi havia la resclosa, un tancat artificial construït al llit del riu. Durant l’època moderna i contemporània, les antigues rescloses, s’aniran substituint per rescloses de pedra. Seguiment l’aigua es canalitzava per un rec que la treia del curs del riu per acumular-la en una bassa adossada a l’edifici del molí. Aquesta acumulació d’aigua era necessària per donar pressió al molí. La necessitat de desguassar l’excés d’aigua de la bassa, abans no es vesses, es feia mitjançant un sobreeixidor, dit també estellador. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Seguidament l’aigua de la bassa descendia amb pressió cap a l’interior del molí gràcies a dues estructures, el cup i la canal vertical, una tècnica utilitzada ja des del segle XII. El doll d’aigua queia dins del carcabà, al pis inferior del molí, a través d’aquestes estructures, amb una pressió que feia girar la roda hidràulica que hi havia just a sota. L’eix de la roda transmetia el moviment cap al pis superior on es trobaven instal·lades les moles i tot l’equipament necessari per a la mòlta o l’activitat que s’hi realitzés. Hi havia, segons el tipus d’activitat diferents tipus de roda hidràulica. Tot i que l’ús de molins hidràulics ja es remunta a època romana, començaren a generalitzar-se durant l’edat i mitjana i sobretot entre els segles XVII-XIX. </span></span></span></span></p> | 41.5960900,1.5480300 | 378992 | 4605950 | 1890 | 08103 | Jorba | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85025-img5575.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | També conegut com la La Fàbrica Vella. | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 85026 | Cementiri de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-genis | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Construcció de planta rectangular d’uns 100 m2 de superfície, situat a les afores del nucli, davant del parc. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El recinte està tancat per una paret de pedra, la façana principal està a l’est on hi ha la porta d’entrada feta de ferro forjat. L’obertura està definida amb brancals de pedra motllurada i coronada per un arc rebaixat, a la clau del qual hi ha inscrita la data 1887. Té un frontó motllurat semi triangular coronat per una bola de pedra al centre amb una creu de ferro. Al mig del conjunt, al timpà, hi ha una placa on es pot llegir: Bienaventurados los que mueren en el señor (Apocalípsis, XII, 13).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El recinte té un únic bloc de nínxols, a ponent, definit per una galeria porxada a dos nivells, amb arcs de mig punt fets de maons. El paviment és de morter lliscat i la galeria té una coberta a doble vessant de teules sobre llates i rajols.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La zona central del recinte està enjardinada, hi ha diversos xipressos, i jardineres circulars.</span></span></span></span></p> | 08103-22 | Al nord del Carrer de les Moreres, davant del parc | 41.5976000,1.5655600 | 380456 | 4606093 | 1887 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85026-img5588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85026-img5591.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 85028 | Sant Genís II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-ii | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Enrich Hoja, Jordi La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’igualada. Igualada. 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | I-IV dC | Parcialment excavat | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment situat al talús entre dos camps, molt proper al torrent que passa entre Cal Llorens i Cal Gibert.<strong> </strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant els treballs a<strong> </strong>conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada), es localitzà una estructura circular en aquest punt. La posterior excavació, dirigida per Marc Bosch en desembre de 1998, confirmà que es tractava d’un forn de calç d’època romana que malauradament no es va poder vincular amb lloc d’assentament.</span></span></span></span></p> | 08103-23 | A sant Genis, a tocar del torrent al sud de Cal Gibert. | 41.5953300,1.5646600 | 380377 | 4605843 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85028-img5607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85028-img5608.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Esta situat al talús entre dos camps de conreu de diferents propietaris. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 85029 | Sant Genís IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-iv | <p><span lang='CA'><span><span>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura</span></span></span></p> | Alterat per activitats antròpiques recents. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment descobert al realitzar una cala de tempteig de 0.70 m d’ample per 1 m de profunditat durant els treballs a<strong> </strong>conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada). La intervenció dirigida per Esteve Nadal a l’octubre de 1999 va permetre localitzar a 0.60 m de profunditat i a l’interior de dita rasa, diferents restes humanes, totes alterades i sense connexió entre si. En destaquen, entre d’altres, una mandíbula superior i dos maxil·lars inferiors el que suggereix l’existència com a mínim de tres individus. Malauradament l’alteració de les restes impedeix ni datar-les ni associar-les amb cap lloc d’hàbitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per les característiques de la troballa el més versemblant és que durant els treballs de canalització d’aigües residuals de Sant Genís, es destruís aquest lloc d’enterrament. Les restes segurament foren dispersades al reomplir novament la rasa un cop finalitzats els treballs.</span></span></span></span></p> | 08103-24 | Al sud de Sant Genís, per on passa actualment l’Autovia A2. | 41.5948000,1.5676200 | 380623 | 4605780 | 08103 | Jorba | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85029-img5610.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Les restes foren trobades fora de context, pel que no se'n sap la cronologia. | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 85030 | Cal Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llorens | XIX | Ha estat reformat durant el segle XX. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Mas composat de diferents cossos annexats, on el principal és de planta rectangular amb planta baixa, primer pis i golfes i coberta a doble vessant de teula àrab. A la planta baixa trobem la porta d’entrada a l’edifici, definida per un arc rebaixat de pedra amb una inscripció a la llinda “MLLR 1885”. A banda i banda de la porta hi ha unes finestres rectangulars. Al primer pis les obertures segueixen el mateix eix de simetria amb un balcó al centre, a l’esquerra del qual hi ha un rellotge de sol. A les golfes hi ha una única obertura, petita i quadrangular per a ventilació. Es troba per sota el carener i esta tancada amb una peça ceràmica amb motius geomètrics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tota la façana principal està arrebossa i pintada i a la part baixa té un aplacat de pedra. Adossat al cos principal per l’oest hi ha un edifici, més modern, destinat a habitatge.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El conjunt es troba delimitat per un mur perimetral i té un pati a la zona davantera, així com altres petites construccions com magatzems.</span></span></span></span></p> | 08103-25 | A Sant Genís, al Sud est del nucli. | 41.5957100,1.5675900 | 380622 | 4605881 | 1885 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85030-img5614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85030-img5615.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 85033 | Església de Sant Genís de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-genis-de-rocafort | XVII, XIII | Reformada al segle XVII i a finals del segle XX. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Capella de planta rectangular feta amb blocs de pedra carejada col·locats a trencajunts definint filades regulars, tot lligat amb morter de calç i arena. Té una sola nau amb la façana principal orientada a ponent. Aquí trobem una gran porta rectangular amb llinda de pedra on hi ha inscrita la data 1619 vinculada a la gran reforma del segle XVII. Per sobre, hi ha un arc de descarrega de pedra i més amunt hi ha un òcul circular tancat amb un bloc de pedra arenisca treballada amb motius florals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la façana nord hi ha un portal adovellat de pedra, i a la sud s’adossa un cos quadrangular i un contrafort. A la façana est hi ha una petita finestra, definida per blocs de pedra carejada un d’ells amb un arc de mig punt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La coberta és a doble vessant, feta amb teula àrab i respon a una restauració recent, igual que el campanar d’espadanya, que substitueix un antic campanar de torre. </span></span></span></span></p> | 08103-28 | A Sant Genís, a la Plaça de l’Església. | <p>Edifici d'origen romànic, el primer document és del 1137 i també apareix a la documentació al segle XIII, en concret del 1270. Tanmateix fou completament renovada al segle XVII. La reforma s'inicià el 1619 tal com es desprèn de la llinda de la porta i finalitzà el 1620.</p> <p>Tot i la reforma, l'església no tenia permís de donar missa els diumenges i la població s'havia de desplaçar a Jorba. L'any 1665 el bisbe de Vic, Jaume de Copons i de Tamarit concedí una missa els diumenges. La seva funció com a sufragània es constatà l'any 1685, data en la qual el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia de Jorba i féu constar que tenia l'església de Sant Genis com a sufragània.</p> <p>Les importants transformacions que ha patit l'edifici, incloent-hi una reforma ja en època contemporània, fa que no tingui cap tret estilístic definit.</p> | 41.5966100,1.5635800 | 380289 | 4605986 | 1619 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85033-img5675.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85033-img5657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85033-img5655.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | També coneguda com Sant Genís de Jorba. | 94|92 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 85037 | Molí de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-sala-0 | Ha perdut la coberta, i la vegetació l'està alterant. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici de planta rectangular, amb orientació nord-oest/sud-est, amb planta baixa, primer pis i planta sota coberta. L’aparell és de maçoneria (amb predomini de pedra sobre el morter) amb grans blocs ben escairats a les cantonades. L’arrebossat està completament perdut, així com la teulada, que era a dues aigües.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Les obertures es concentren a la façana estreta orientada al sud-est, al semisoterrani de la qual s’hi conserva la volta ogival amb dues moles i restes de la farinera, el cacau i el desguàs. A través del desguàs es pot veure l'espai del carcabà i restes de l'eix. </span></span></span></span></span></p> | 08103-30 | Camps de la Sala. | 41.5885900,1.5551400 | 379571 | 4605108 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85037-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85037-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85037-3.jpeg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 85038 | Creu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-sala-0 | XX | Hi ha diversos punts (sobretot al fust) que mostren danys que han estat revertits. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Monument commemoratiu aixecat sobre un graó hexagonal (pràcticament cobert per terra i herba) sobre el qual comença un basament (també hexagonal) a mode de banc. A partir d’aquí, el basament fa una suau transició cap a un cos cilíndric, al costat de llevant del qual hi ha la inscripció “IGUALADA / Y SON ARXIPRESTAT / 24 SEPTEMBRE 1911”. Per sobre del camp epigràfic, el cilindre esdevé de nou un hexàgon. A partir d’aquest punt arrenca (de nou, amb una transició suau) el fust d’una columna llisa amb un èntasi molt pronunciat. De nou, al costat de llevant del fust hi ha la inscripció “RECORT / DEL / APLECH / CATOLICH / CELEBRAT / EL DIA / 28 AGOST / 1910”. Al capdamunt del fust hi ha el capitell, de secció quadrada, els quatre angles del qual apunten als punts cardinals. Finalment, hi ha una creu bulbosa encarada a llevant.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-31 | Esplanada de la Sala. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aquest emplaçament era un lloc tradicional per a la celebració d’aplecs i romeries de gran participació. Se’n destaquen la romeria de 1889 i el jubilar de la Immaculada de 1904. L’aplec celebrat el 28 d’agost de 1910, amb presència de l’arxiprest, és el motiu commemorat mitjançant la creu, beneïda el 24 de setembre de 1911. </span></span></span></span></span></p> | 41.5895000,1.5557400 | 379623 | 4605208 | 1911 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85038-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85038-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85038-3.jpeg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Vicenç Vilarrúbies | 105|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 85040 | Prop del castell de Can Joveró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-del-castell-de-can-jovero | XXX aC. | Afectat pel camí. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment arqueològic localitzat gràcies a la troballa de materials ceràmics en superfície. Concretament, es tracta de dues urnes: una, de forma tancada, amb llavi pla lleugerament exvasat i sense coll, decorada amb un sol cordó amb digitacions; l'altra, de dimensions més petites, amb poc desgreixant i engalba en la superfície exterior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Van ser interpretades com a urnes d’ús funerari de l’edat del bronze antic-mig, el que ens remet a l’existència d’una necròpolis d’aquest període afectada per l’obertura del camí.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant la realització del present mapa no s’hi va observar la presència de materials o estructures arqueològics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-33 | A l'est de Can Joveró. | <p><span lang='CA'><span><span>El jaciment fou descobert pels membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l´1 de novembre del 1987.</span></span></span></p> | 41.5839100,1.5529800 | 379382 | 4604591 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 85042 | Termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/termes | XXX aC. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment arqueològic de l’edat del bronze antic consistent en un fons de sitja, de planta circular, documentat gràcies a una excavació d'urgència realitzada l’any 1993. S’hi van localitzar restes ceràmiques i de sílex. Una segona intervenció, duta a terme l’any </span></span><span lang='CA'>1994, va proporcionar essencialment restes d’època contemporània.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La cronologia d’aquestes restes és de l’edat del bronze antic, igual a la del jaciment de “Camí dels dipòsits d’aigua de la Maiola” (a la banda nord del mateix turó), amb el que podria estar vinculat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant la realització del present mapa no s’hi va observar la presència de materials o estructures arqueològics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-34 | Partida de Termes. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment descobert l’any 1992 per membres de la Secció d’Arqueologia del CECI, arrel de l’aflorament de materials ceràmics en un xaragall. L’any 1993 s’hi va dur a terme una intervenció arqueològica d’urgència. L’any següent s’hi va realitzar una segona intervenció, amb resultats arqueològicament negatius. </span></span></span></span></p> | 41.5827300,1.5518600 | 379287 | 4604461 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 85045 | Camí dels dipòsits d'aigua de la Maiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-diposits-daigua-de-la-maiola | XXX aC. | Afectat per l'obertura del camí. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment fou localitzat arrel de la presència en superfície de ceràmica a mà i nòduls i esclats de sílex, però no s'havien localitzat estructures, dispersos amb motiu de l’obertura del camí. L'any 2001, la localització d'una taca de cendres amb presència de ceràmica feta a mà va esperonar la realització d’una intervenció arqueològica. L'excavació va permetre documentar una sitja del bronze antic, que podria estar acompanyada de més estructures disposades al llarg del </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>turó. Es van recuperar diversos fragments ceràmics, entre els quals destaca un bol sencer i un recipient de grans dimensions, un fragment de destral polida i un molí barquiforme de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La cronologia d’aquestes restes és de l’edat del bronze antic, igual a la del jaciment de Termes (a la banda sud del mateix turó), amb el que podria estar vinculat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant la realització del present mapa no s’hi va observar la presència de materials o estructures arqueològics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-37 | Al sud del turó del Joveró. | <p><span lang='CA'><span><span>El jaciment fou descobert pel Sr. Joan Enrich l'1 de febrer del 1987.</span></span></span></p> | 41.5839000,1.5516000 | 379267 | 4604592 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85045-2.jpeg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 85047 | Mas Joveró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-jovero | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Gran edificació formada per diferents cossos adossats uns als altres i organitzats en forma de U, definint un pati o era central que actua de distribuïdor. Aquest pati està tancat per un mur adossat al cos principal, amb una morta metàl·lica, a traves del qual es pot accedir a part de les edificacions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El conjunt ha estat reformat al llarg del segle XX i les parets, segurament de maçoneria es troben arrebossades i pintades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici principal té planta baixa i primer pis, amb tres obertures per planta. La porta principal té un arc escarser adovellat. Adossat a aquest edifici, però ja a l’interior del pati, hi ha un altre cos en el que destaca a l’alçada del primer pis, una galeria amb 9 arcs de mig punt i maó pla construïts sobre pilars, que es troben tapiats. Algun d’aquests tapiats tenen petites finestres i al arc central hi ha una porta a la que s’accedeix per una escala de volta adossada a la façana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Hi ha altres cossos adossats tant al nord com exempts al sud, possiblement destinats a magatzems o similars. </span></span></span></span></p> | 08103-39 | Al sud del nucli, entre el camí del Figuerot i el clot del Joveró | 41.5869500,1.5490900 | 379064 | 4604934 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85047-img20201111153334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85047-img202011111521362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85047-img202011111523213.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 85203 | Castellot del Joveró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellot-del-jovero | XIV | Es troba cobert per la vegetació i parcialment ensulsit. | <p>Torre fortificada de planta quadrangular feta amb blocs de pedra arenisca carejada col·locats a trencajunts definint filades més o menys regulars tot lligat amb morter de calç. Fa uns 8.50 m de llarg per uns 5.90 m d'amplada i els murs tenen entre 1 i 1.10 m d'amplada amb alçades superiors als 3 m. A ponent del mur sud, sembla que hi havia la porta d'entrada amb una llum entorn als 0.90 m i adovellada amb arc de mig punt a l'exterior i rebaixat a l'interior. Proper a la porta s'intueix un mur que podria delimitar un petit recinte.</p> <p>L'edifici es troba força arrasat, de fet no es conserven les dovelles de la porta i s'han ensulsit dues de les seves cantonades. A l'entorn s'observen restes ceràmiques d'època medieval. Recentment s'hi ha col·locat una placa que hi diu Torreta de la Mireia.</p> | 08103-41 | Al sud del nucli a l’est del Mas Joveró | <p>Per les seves característiques podria tractar-se d'una construcció del segle XII o XIII, però poc es coneix sobre aquesta edificació, que sembla ser una torre de guaita subsidiària de Can Joveró.</p> <p>Està documentada amb aquest nom des de 1497 en endavant i podria correspondre segons M. Ignasi Mº Colomer, al domum de Culala de Guerau de Jorba, que li fou concedit pel bisbe de Vic, Pere de Redorta. Aquest edifici també conegut com mansi de Cucala o Cocala apareix citat en altra documentació al segle XIII i XIV.</p> | 41.5876600,1.5452900 | 378748 | 4605018 | 08103 | Jorba | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85203-img202011111529542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85203-img202011111534472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85203-img202011111532063.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 85 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 85206 | La rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-15 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Castro i Borrós</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></span></p> | XVII | Reformat el 1999 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici de planta rectangular amb coberta de teula àrab a doble vessant i dues plantes, reformat a finals del segle XX. Correspon a una construcció feta amb blocs de pedra lleugerament carejada disposada en filades horitzontals tot lligat amb morter de calç. A la façana trobem diverses obertures seguint dos eixos de simetria. La porta principal és rectangular i està definida per grans blocs de pedra arenisca, la llinda d’una peça i grans dimensions té la data de 1888 i el monograma de crist esculpit, el qual en origen anava pintat de vermell per destacar-lo, però perdut bona part del pigment. A tocar de la porta en trobem un altre de menors dimensions, també amb llinda de pedra on es pot llegir Façana reformada el 1999. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per sobre aquetes portes trobem dues finestres una per planta, també rectangulars. La del primer pis té brancals i llinda de pedra i un ampit motllurat. El segon eix de simetria està a l’est i s’observen tres finestres, una per planta, també quadrangulars i definides per blocs de pedra. La del primer pis conserva un ampit motllurat i la del segon pis, estreta i allargada té els brancals i llinda pintats de groc. Les obertures de la segona planta, segurament van ser parcialment transformades durant els treballs de restauració. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 25 de Juliol de 2010 la rectoria es va inaugurar com alberg pels peregrins del camí de Sant Jaume, que en una de les seves etapes passa pel municipi.</span></span></span></span></p> | 08103-43 | Al nucli urbà a la Plaça de la Font, 3. | <p>La rectoria correspon a una construcció del segle XVII. Una visita pastoral del 24 de novembre de 1685, el Bisbe Antoni Pascual fa elogis i dóna gràcies al compte Robres, per l'interès de la capella del castell, i per la donació de 300 lliures a les obres. Ha estat reformada durant els segles XIX i XX, tal i com es desprèn de les incripcions a les llindes de les portes, amb dates 1888 i 1999. </p> <p>La rectoria podria estar aixecada sobre la capella romànica.<br /> </p> <p> </p> | 41.6005700,1.5466300 | 378884 | 4606450 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85206-img202011111641254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85206-img202011111641055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85206-img202011111642242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85206-img202011111642162.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Alberg pels peregrins del camí de Sant Jaume | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 85207 | Església de Sant Sebastià i de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-sebastia-i-de-sant-roc | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Castro i Borrós</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></span></p> | XVII | Façana reformada el 1999. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Petita capella d’una sola nau, molt estreta, feta amb blocs de pedra de mides diverses lleugerament carejades definint filades més o menys regulars. A la part baixa de l’edifici els blocs de pedra són de majors dimensions i a la part superior el parament i les filades de pedra estan més regularitzades. Les cantonades estan definides per blocs de pedra arenisca i a la façana, que mira a nord hi trobem diverses obertures. La porta és rectangular i conserva una gran llinda de pedra d’un sola peça motllurada a quart bosell, típica del segle XVII i que es troba esquerdada. Just per sobre la porta trobem un òcul o ull de bou circular completament arrebossat i pintat de groc. En el centre hi ha una creu de ferro forjat. La coberta es a doble vessant amb teula àrab i té un campanar d’espadanya amb una petita campana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici està adossat a la rectoria, i les reformes recents en aquesta edifici, han modificat lleugerament la fesomia de la façana principal de l’església, ja que s’ha recrescut la paret la paret a banda i banda de l’espadanya per donar continuïtat a la coberta de la rectoria. D’aquesta manera tot i que frontalment s’identifiquen els diferents edificis, sembla que tots ells estiguin aixoplugats per la mateixa i gran coberta.</span></span></span></span></span></p> | 08103-44 | Al nucli urbà a la Plaça de la Font. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’edifici fou bastit al segle XVII i reformat parcialment al segle XX, de fet encara hi ha visible algun desperfecte provocat pel conflicte bèl·lic de la Guerra civil. L’església servia de capella del cementiri parroquial, situat a l’actual plaça de la Font. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fet que tingui dos patrons es deu a que la fi d’una epidèmia de pesta coincidí amb la festivitat de Sant Roc, de forma que la devoció popular agermanà aquest Sant amb Sant Sebastià original de l’ermita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment l’edifici forma part de la ruta del Camí del Sant Jaume en el tram de Montserrat a Alcarràs. La rectoria a la que s’adossa és un alberg. En ambdós edificis es pot veure el logotip del Camí de Sant Jaume a la façana.</span></span></span></span></span></p> | 41.6005500,1.5465100 | 378874 | 4606447 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85207-img202011111641464.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85207-img202011111641164.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Actualment s’utilitza com a magatzem de peces i material com una pica un capitell i un sarcòfag, per a un futur museu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 85209 | La Joncosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-joncosa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Enrich Hoja, Jordi La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’igualada. Igualada. 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | II aC | Parcialment excavat | <p><span lang='CA'><span><span>La localització del jaciment està vinculada als<strong> </strong>treballs de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada). </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Una prospecció prèvia va permetre localitzar la presència de ceràmica ibèrica en superfície i les restes d’un possible mur. Això va desencadenar en una intervenció arqueològica d'urgència i amb l'excavació es va documentar un mas de cronologia ibèrica. La presència de ceràmica ibèrica comuna i d’importació, va permetre datar l'estructura vers el segle II aCL</span></span></span></p> | 08103-46 | A l’oest del nucli urbà al nord est de la Joncosa. | 41.6159900,1.5192800 | 376634 | 4608200 | 08103 | Jorba | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85209-img202011111711195.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 85210 | La Joncosa (PK 1500-1580) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-joncosa-pk-1500-1580 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | II-I aC | Excavat durant les obres de la NII i parcialment arrasat per activitats antròpiques d'època recent. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment localitzat i excavat a<strong> </strong>conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant el control arqueològic es va detectar l’existència d’un establiment d’època ibèrica. La posterior excavació va permetre documentar un edifici amb dues estances i diverses estructures negatives. En concret 17 sitges i 12 fosses totes excavades al subsòl, també es van identificar 6 llars de foc, i una canalització d’aigües pluvials amb una bassa de decantació. En total es va delimitar un assentament de 1500 m2 de superfície datat vers els segles II-I aC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per les característiques de les restes i els materials recuperats es tracta d’un estabilient agrícola d’eòca ibèrica tardana. Tanmateix el jaciment estava parcialment arrasat tant pels propis moviments de terra de l’obra com per la construcció de terrasses agrícoles d’època moderna.</span></span></span></span></p> | 08103-47 | A l’oest del nucli urbà, proper a al benzinera de la A2 en direcció Barcelona. | 41.6173914,1.5113711 | 375978 | 4608367 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 85213 | L'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-4 | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XIX | L'edifici està sense ús i comença mostrar símptomes de degradació. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Antic hostal i casa de postes. Correspon a un edifici de planta quadrangular de planta baixa, pis i golfes, situat al peu de l’antic camí ral (actual Avinguda Canaletes). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La façana principal està orientada a sud, mirant a la Plaça de la Font, a l’església de Sant Sebastià i l’Ateneu. Correspon a una edificació d’un únic cos amb coberta de teula àrab a doble vessant. Les obertures de la façana principal segueixen una simetria, amb tres obertures a cada un del pisos. A la planta baixa trobem tres portes de fusta rectangulars, sobre les quals hi ha tres balcons, ja al primer pis, també rectangulars amb balustrada de ferro. Per últim a les golfes trobem una finestra al centre definida per un arc rebaixat amb dues petites obertures de ventilació tancades amb peces ceràmiques circulars. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La façana, a l’alçada de la planta baixa es trobava arrebossada i pintada d’un to groguenc a excepció dels brancals i llinda de les obertures que estan pintats de gris per ressaltar-los imitant segurament la pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Just per sobre la porta d’entrada, hi ha una peça de pedra ovalada amb una decoració de flors de quatre pètals inscrites en un oval. Al centre una peça metàl·lica, que va servir per col·locar-hi un llum, a banda i banda de la qual hi ha inscrit “año 1816”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici té accés també per el carrer del Call on obre una petita porta amb una escala. Les façanes laterals tenen diverses obertures a l’alçada del primer pis i petites respiradors o òculs circulars a les golfes. A la façana de llevant es conserva un cartell de rajoles vidrades de la marca Michelin.</span></span></span></span></p> | 08103-49 | Avinguda Canaletas, 38 N2-42 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Per Jorba passava una branca de l’antic Camí Ral de Barcelona a Lleida que seguia un traçat similar a l’actual NIIa. L’auge demogràfic i econòmic general que va patir el país a finals de segle XVIII-XIX amb la industrialització, va provocar la remodelació de moltes vies de comunicació, i el camí ral no en va ser una excepció. En aquest moment, per exemple, vers el 1787 es construeix el Pont Vell. I per donar servei a tot el pas de gent es comencen a edificar hostals. L’Hostal Castellví correspon a un dels hostals que havien existit a Jorba. Madoz, al seu </span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><em>Diccionario</em> esmenta que l’Hostal Castellví tenia “ casa de postes, 16 caballerias i 3 postillones”.</span></span></span></span></span></p> | 41.6011500,1.5462700 | 378855 | 4606514 | 1816 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85213-img202011111643534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85213-img5524.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com Hostal Castellví | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 85214 | Sant Genís III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-iii | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Enrich Hoja, Jordi La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’igualada. Igualada. 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | I-IV dC | <p><span lang='CA'><span><span>Durant els treballs a<strong> </strong>conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada), es va realitzar un sondeig amb màquina retroexcavadora en aquest punt, donada la localització d’altres restes d’interès patrimonial a la zona. La intervenció realitzada el desembre de 1998 i dirigida per Marc Bosch va donar resultats negatius, tot i que superficialment s’havia localitzat un fragment de sigil·lada. Una prospecció posterior, realitzada també per Marc Bosch al Gener de 1999 es van localitzar restes ceràmiques als camps propers a l’indret. </span></span></span></p> | 08103-50 | A Sant Genis, al sud oest de Cal Llorenç. | 380531 | 46055841 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85214-img5603.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | S'estén per uns camps amb tres propietaris | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 85218 | Molí del Juncosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-juncosa | Només n'és visible la bassa. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Antic molí fariner situat just al sud de la masia homònima, al vessant entre aquesta i la riba esquerra del riu Anoia. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Tot i que el mas es conserva en bon estat, de les restes del molí tan sols n'és visible la bassa. Amb una forma poligonal i una orientació aproximada en sentit est-oest, té una boixa a l'extrem est, tot i que es desconeix si és la sortida original que alimentava els cacaus o bé és una reforma posterior per tal d'usar l'aigua per al rec.</span></span></span></span></span></p> | 08103-54 | La Joncosa. | <p>Els molins fariners com el d'en Juncosa proliferaren a les ribes de l'Anoia i els seus afluents al llarg del segle XVIII. Alguns d'ells van ser emprats posteriorment com a molins drapers o paperers. En aquest cas concret no se'n tenen dades precises sobre el funcionament i el moment d'abandonament. </p> | 41.6142700,1.5226100 | 376908 | 4608005 | 08103 | Jorba | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85218-2.jpeg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 87701 | Puig de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-guardia | XI | L'estat de les estructures visibles és, en general, bo, però hi ha alguns enderrocaments parcials. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment arqueològic situat a la carena del Puig de la Guàrdia, amb una visibilitat molt àmplia vers el sud, on la vall de l’Anoia encaixona l’accés a la Conca d’Òdena. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Seguint l’orientació sud-oest/nord-est de la carena hi ha un mur de pedra de 2 m de gruix, al qual s’adossen altres definint un talús rectangular. A la part central d’aquest talús hi ha una estructura rectangular de 2,5 x 8,5 m disposada en sentit nord-sud. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Enlloc s’hi observen restes de morter (tot és amb pedra seca), i en alguns punts les estructures antigues es barregen amb elements moderns i contemporanis (bancals i un forn).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’Inventari del Patrimoni Arqueològic s’hi indica que al lloc hi ha ceràmica medieval de cocció reductora (així com restes de ceràmica ibèrica en altres punts de l’entorn), de manera que sembla plausible que es tracti d’una torre de guaita de suport al castell de Jorba.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-61 | Carena del Puig de la Guàrdia. | <p><span><span><span><span><span><span><span>Jaciment descobert per la Secció d'Arqueologia del CECI.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6058700,1.5512800 | 379281 | 4607031 | 08103 | Jorba | Obert | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Hi ha materials arqueològics procedents del jaciment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l’Anoia, amb el Núm. de referència M-343. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 87716 | El Molí Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-blanc | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Palau i Rafecas, Salvador; Els molins fariners de la conca de l’Anoia. Miscel·lània penedesenca, 1991. </span></span></span></span></span></p> | XVIII, XIX, XX | Reformat a finals del segle XX | <p>Edifici amb la tipologia típica dels molins paperers de Catalunya, així com de masia senyorial, amb planta baixa, primer pis, mirador i soterrani. <br /> Construït proper al riu Anoia i la riera de Tous, rep el seu nom perquè les façanes estaven fetes amb serigrafia de morter de calç blanc, remarcant portalades i finestres i el sota del voladís de la teulada. Aquest voladís fet de rajoles estava pintat a mà amb rombes blancs.</p> <p>Correspon a un edifici d'un únic cos, de planta quadrangular i a quatre vents, amb coberta de teula àrab a doble vessant. A la primera planta, i a la façana principal hi trobem la porta d'entrada feta amb blocs de pedra rectangulars i rematada amb arc rebaixat. A la dovella central, emmarcada dins d'una cartel·la, es pot llegir any 1750. A la banda nord hi ha dues finestres rectangulars també rematades amb arc rebaixat, exactament iguals que les quatre existents al segon pis. Aquestes dues primeres plantes estarien destinades a habitatge mentre que el soterrani hi hauria l'activitat pròpia del molí.</p> <p>La part superior, és a dir el mirador, està composat per un seguit de petites finestres rectangulars, 10 per façana distribuïdes uniformement. Tant a la façana principal com a la posterior, i en una filada superior n'hi ha tres més, col·locades just per sota el carener. Aquest conjunt d'obertures formaven part de l'assecador del molí paperer.</p> <p>Actualment la construcció és de pedra vista, amb pedres carejades a les cantonades, i totes les obertures, així com la cornisa sota el voladís, estan emmarcades amb un marc de morter de calç blanc.</p> <p>L'edifici a finals del segle XX i per adaptar-lo als nous usos, va patir una rehabilitació important, però ha conservat elements originals tant del molí com de la mateixa edificació. S'han integrat les bigues, parets de pedra, escales, voladís, voltes catalanes, etc. També es conserven elements propis del molí com la bassa així com les 46 finestres del mirador.</p> <p> </p> | 08103-76 | Al sud est del nucli de Sant Genís, al Km 1 de la C-241c. Avinguda de l’ermita de la sala. | <p>El molí blanc és un molí amb una llarga història de transformacions, primer era un molí draper, posteriorment fou un molí fariner, i ja a inicis del segle XVIII, entre 1720 i 1740 començà a fabricar paper. L'intendent general de Catalunya, el 1753 concedia un establiment al pagès de Jorba, Josep Mata, per construir dos molins paperers que aprofitaven les aigües del rec que continuava des del molí dels Batants. El 1781 es va fer un altre establiment a Mateu Boix per aixecar un altre molí paperer. Durant el segle XIX el Molí Blanc fou propietat de la família Jover i Amigó, primer en mans de Bonaventura Jover, després de Joan Jover i finalment Joaquim Jover. Els últims propietaris va ser la família Casellas i Cuadras.</p> <p>Durant tot aquest temps hi va haver diferents arrendataris i gerents. El 1776 en Pau Vinyals de Sant Pere de Riudebitlles era l'arrendatari. Posteriorment, entre 1814 i 1846 ho és la família Guarro, paperers de la Pobla de Claramunt. Vers a finals d'aquesta centúria, entorn el 1860 l'edifici ja torna a funcionar fent paper de barba, producció que continuarà fins inicis del segle XX quan es comença a produir paper d'estrassa. El 1898 la família de Jaume Miquel i Parera s'hi trasllada, i tant ell com sobretot el seu fill Fidel, hi treballen fins al 1944. A partir d'aquí entre 1948 i 1962 la gerència va a càrrec de l'Albert Helbig, més tard Pedro Berenguer arrendarà el molí a Josep Morgades Casanoves qui estarà al capdavant fins al 1973. Per últim és Josep Ventura qui agafa la gerència del molí per seguir fabricant paper d'estrassa assecat, i també paper de filtre, ampliant i completant les instal·lacions amb un assecatge industrial, fins que 1976 que para l'activitat paperera.</p> <p><br /> El molí restà gairebé deshabitat durant 26 anys, només hi havia un llogater que hi fabricava paper, activitat que va finalitzar el 1998. És en aquest moment quan ja en mans de la propietat actual es realitza la rehabilitació de l'edifici, que ha anat evolucionant fins a la seva fesomia actual, i transformant-se en un allotjament rural.</p> | 41.5847200,1.5771200 | 381396 | 4604647 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87716-img9474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87716-img9475.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 87717 | Forn de Calç del Molí Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-moli-blanc | XIX-XX | Es troba cobert de vegetació i ha perdut part de la coberta. | <p>Situat al marge del camí de la Granja, aprofitant el desnivell del terreny en una amb evidents afloraments calcaris, i que en el passat segurament era força boscosa.</p> <p>La construcció es troba força arrasada, coberta de vegetació i parcialment ensulsida.</p> <p>Se'n conserven restes de l'olla, d'un diàmetre entorn els 3 m, feta de pedra i còdols lligats argila, i de la caixa, feta amb la tècnica de la pedra seca. També hi ha la boca, una porta rematada amb arc de mig punt tota delimitada per maons col·locats de costat. L'olla està completament coberta de terres, del mateix enderroc de la clau i el capell, per tant és possible que hi hagi restes del cendrer.</p> <p><br /> Està situat molt proper al forn de Calç de la Sala, a uns 400 m en línia recta.</p> | 08103-77 | Al sud est del nucli de Sant Genís, a l’oest del Molí Blanc. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Aquest tipus de construccions es comencen a multiplicar a finals del segle XIX, fins els anys ’60 del segle XX, en zones muntanyoses i allà on la llenya era abundant. </span></span></span></span></p> | 41.5861400,1.5743100 | 381164 | 4604809 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87717-img202102011604351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87717-img20210201160515.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87717-img9482.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 87718 | Barraca de la Casa Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-casa-roja | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Construcció de pedra seca, aèria i aïllada, orientada a sud planta circular i amb falsa cúpula fet per aproximació de filades. Conserva en tot el perímetre un ràfec fet amb lloses planes. La porta està definida per una gran llinda plana de pedra arenisca. Construïda dalt d'un turó i en una zona boscosa, està en molt bon estat de conservació, tot i que la coberta, està lleugerament malmesa a la part superior.</p> | 08103-78 | Al sud del nucli urbà de Jorba i de la Casa Roja. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.5830400,1.5409100 | 378374 | 4604511 | 08103 | Jorba | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87718-img20210201163814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87718-img20210201163825.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 87720 | Barraca del Pla del Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-magre | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Cobertes de vegetació, una té la coberta parcialment ensulsida. | <p>Situada al peu del camí, en concret es tracta de dues barraques juntes, una de planta circular i l'altre quadrada, és a dir de la tipologia bessona-composta. Tanmateix són construccions independents, ja que no es comuniquen entre elles i cada una té la seva porta.</p> <p>Es troben força emboscades i cobertes per vegetació, essent la de planta circular la que està en pitjors condicions i parcialment ensulsida. La de planta quadrangular, menys visible es troba en bon estat.</p> <p><br /> Ambdues tenen cobertes fetes amb falsa cúpula, és a dir per aproximació de filades i les portes, conserven una llinda plana de pedra arenisca.<br /> </p> | 08103-80 | Al sud oest del nucli urbà de Jorba, al nord est del Pla del Magre. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.5919000,1.5233900 | 376931 | 4605520 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87720-img9502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87720-img9501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87720-img9498.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca 18817 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 87723 | Capella de Sant Narcís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-narcis | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes, p. 298-299.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XVII | La coberta es veu força malmesa. | <p>Petita capella situada a la cantonada sud-est del pati del Mas Jordà. Correspon a una construcció simple, de nau rectangular de 5.80 m de llarg per uns 4.35 m d'amplada i uns 4.30 m d'alçada, amb coberta a doble vessant de teula àrab i campanar d'espadanya fet amb maons de ceràmica i una creu de ferro forjat al capdamunt. Conserva el ràfec fet amb teula àrab revestida de morter, sota el qual hi ha una cornisa llisa i correguda de morter de calç que recórrer tot el perímetre i que podria haver tingut restes de policromia.</p> <p>Els murs són de maçoneria amb cadenes cantoneres i a les façanes oest i sud es conserva una cornisa de pedra motllurada a doble nivell. També hi ha una petita finestra lateral quadrada a la façana oest i un nínxol amb un sant a la façana sud.</p> <p>La façana principal, orientada a nord-est i amb accés des del pati del mas, té una porta de llinda recta i una inscripció que hi diu (Fcô JPH / COLOMMES. / ay. 1829) que fa referència a l'adquisició del temple Francesc Colomer i el seu fill Josep. Per sobre la porta hi ha un petit rosetó que fou restaurat el 1829.</p> | 08103-83 | A la cantonada sud est del perímetre construït del Mas Jordà. | <p>Él saqueig revolucionari de 1936 a l'arxiu de Jorba, provocà la pèrdua de nombrosa documentació, per la qual cosa no es sap amb exactitud quan fou erigit el temple, però sembla que seria cap a mitjans del segle XVII. </p> <p>En un document de 1696 els amos de Mas Jordà són el Francesc Matheu Vallès i la Mª Rosa Mora, i els seu primer fill es batejat amb el nom de Narcís, el que suggeriria que l'ermita ja estava dempeus.</p> <p>La documentació sobre Sant Narcís es va succeint en un altre document de 1733, en un testament de 1749 o en el document del 16 de març de 1803, en què Josep Jorba Canyadores fa possesió del Mas Jordà i la seva capella.</p> <p>Un altra dada important és el 1829, quan els argenters Francesc Colomer Enténtes i el fill Josep, adquireixen Mas Jordà i posen una pedra rodona damunt el portal de l'ermita, entremig d'una mitra i un bàcul, al·lusius al Sant Patró, amb el següent text 'Fcô JPH / COLOMMES. / ay. 1829'.</p> <p>A partir d'aquí la documentació és nombrosa i es va succeint fins a ja entrat el segle XX. El 1936 van robar la campaniana i els exvots d'argent junt amb un tapís, es van destruir l'altar i cremar el confessionari, i es va matar el mossèn Francesc Mª Colomer. Només es salven les imatges de Sant Narcís i Sant Josep. El 1950 es consagra l'altar nou de pedra, l'autor és Josep Sumell Soler, i els masovers Joan Prat Centelles I Rosa Borràs Gelebert celebren les noces d'or a l'ermita. El 1975 encara s'hi celebra la missa del Gall.</p> <p>A l'ermita s'hi celebrava una diada, que es citada en diversa documentació des del segle XVII.</p> | 41.6004700,1.5106100 | 375882 | 4606490 | 08103 | Jorba | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87723-img9520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87723-img9516.jpg | Legal i física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU|Xarxa natura 2000 | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 45 | 1.1 | 1762|1764 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 87724 | Cal Puiggròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puiggros | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | Molt reformada en epoca recent. | <p>Edificació de planta quadrangular composta de planta baixa i primer pis, amb dos cossos d'una planta adossat al l'oest i un cobert a la banda nord. La façana principal és de pedra vista i té un gran portal adovellat amb arc de mig punt. Les obertures són rectangular amb ampits i llindes de pedra, les de la banda est són més grans.</p> <p>L'edifici principal té coberta a dues aigües de teula àrab, els cossos annexats són a una vessant. En un dels camps propers, també hi ha un pou totalment cobert per vegetació.</p> | 08103-84 | Al nord del nucli de Sant Genis, entre Cal Llordella i Cal Gasparó. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una del nombrós grup de masies existent al municipi ja al segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.6077800,1.5657200 | 380488 | 4607223 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87724-img20210201133813.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87724-img9441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87724-img9443.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 87988 | Cal Xicot Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xicot-gros | XIX-XX | Reformada. | <p>Edificació formada per diferents volums de planta rectangular amb coberta a dues aigües de teula àrab. Té coberts adossats en planta baixa a nord i sud, i un amb planta baixa i pis a l'oest. Corresponen a ampliacions i transformacions d'època recent.</p> <p>L'edifici principal i més antic, està fet amb murs de maçoneria amb cadenes cantonades, i planta baixa, dos pisos i golfes. D'aquest cos primigeni es conserva la porta adovellada amb arc de mig punt amb una inscripció on s'hi llegeix 1883, emmarcada en una cartel·la el·líptica. Les obertures de la façana principal són petites i rectangulars, fetes d'obra i marquen tres eixos de simetria. A la planta baixa, a l'esquerra de la porta hi ha dues petites finestres rectangulars. A la primera i segona planta, trobem tres obertures a cada una, les del primer pis conserven ampits de pedra. A les golfes hi ha una petita finestra d'obra rectangular.</p> <p>Per la banda nord d'aquest cos, s'hi adossa un altre, fruit d'una ampliació, també fet amb murs de maçoneria, on només s'observa una petita obertura a l'alçada del primer pis.</p> <p>A la façana principal hi ha una campana de bronze, penjant de la boca d'un drac i una placa de la Previsión Nacional, Seguros contra incendios.</p> | 08103-86 | Al nord oest del nucli de Jorba, al nord de la A2 i NII i sud del Montpaó. | <p><span lang='CA'><span><span><span>En base a la inscripció de la porta, cal pensar que correspon al grup de masies bastides al municipi durant el segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.6284200,1.4940500 | 374556 | 4609617 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87988-img0686.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87988-img0693.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87988-img0707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87988-img0688.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 87990 | Cal Bruno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bruno | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XVIII, XIX, XX | <p>Edificació de planta rectangular de planta baixa i primer pis amb coberta a doble vessant de teula àrab. Els murs són de maçoneria, però conserven moltes restes d'arrebossat. A la façana principal trobem una porta quadrada, amb brancals de maó i llinda d'obra i tres finestres, una a la planta baixa i dues a la planta pis. Totes són rectangulars i no s'observen elements de pedra.</p> <p>Tant a nord com a sud l'edifici té adossats dos coberts i/o magatzems d'una única planta</p> | 08103-88 | A l’oest de nucli urbà de Jorba, al nord de Cal Magí Serrano. | <p>Vers el segle XVIII a la zona coneguda com a Pla del Magre un grup de veïns no propietaris hi anaven a explotar el bosc i la pedra, constituint un raval de fins a 12 cases que no tingué mai ni capella ni cementiri. Cal Bruno seria una de les cases/ masies disseminades d'aquest raval del Pla del Magre.</p> | 41.6145000,1.4825300 | 373569 | 4608088 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87990-img20210216103000.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87990-img0715.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 87991 | Cal Magí Serrano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi-serrano | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XVIII, XIX, XX | <p>Edificació formada per tres cossos rectangulars col·locats en forma d'U definint un pati central distribuïdor. Diversos murs de maçoneria formen un clos tancat, al voltant del qual s'hi accedeix per una porta rectangular d'obra de grans dimensions amb un voladís a la part superior. A la banda dreta i inscrita sobre una placa de morter hi ha la data 1943.</p> <p>L'edificació principal és de planta rectangular i té planta baixa i primer pis, amb coberta a doble vessant de teula àrab. La façana principal està arrebossa i pintada de color blanc. Les obertures són petites i no s'observen restes de llindes o brancals de pedra.</p> <p><br /> A la façana nord de l'edifici principal s'observa una latrina. El mas té un pou uns 54 m de la porta del pati.</p> | 08103-89 | A l’est del nucli urbà de Jorba, al sud est de Cal Bruno | <p><span lang='CA'><span><span><span>Vers els segle XVIII a la zona coneguda com Pla del Magre un grup de veïns no propietaris hi anaven a explotar el bosc i la pedra, constituint un raval de fins a 12 cases que no tingué mai ni capella ni cementiri. Cal Magí Serrano seria una de les cases/ masies disseminades d’aquest raval del Pla del Magre.</span></span></span></span></p> | 41.6128600,1.4808000 | 373422 | 4607909 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87991-img0721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87991-img0723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87991-img202102161035251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87991-img0725.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 87996 | Barraca 2 del Montpaó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-montpao | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Té la coberta parcialment ensorrada. | <p>Construcció de pedra seca en un marge, per tant es tractaria d'una barraca margera. És visible l'obertura que faria de porta i sembla que la coberta està parcialment perduda. Es troba en una zona terrassada, ben bé al capdamunt del Montpaó.</p> | 08103-91 | A l’est del nucli de Jorba, per sobre la A2 i a l’est de Can Xicot gros. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 375201 | 469841 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87996-img0730.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87996-img0728.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 87997 | Cal Tetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tetes | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | En el moment de la realtizació del mapa s'hi feien reformes. | <p>Construcció de planta rectangular amb planta baixa i primer pis i coberta a una vessant amb teula àrab. L'edifici principal era un petit cos de planta quadrangular, del que es conserven tot i que molt transformades, la porta rectangular i tres finestres d'obra, una a la planta baixa i dues al primer pis. Per la banda sud s'hi va adossar un altre cos, fet també de parets de maçoneria, amb dues finestres, una per planta, totes rectangulars.</p> <p>Adossat a aquest cos hi ha un cobert fet de totxo i maó ceràmic, que conserva una escala de maó i un gran finestral de fusta, força deteriorat.<br /> Al nord i adossat al cos principal hi ha un altre cobert, de planta baixa, fet amb murs de maçoneria.</p> | 08103-92 | Al nord est del nucli de Jorba, a la plana de la Joncosa. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una del nombrós grup de masies existent al municipi ja al segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.6148300,1.5284000 | 377392 | 4608058 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87997-img202102161150541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87997-img20210216115020.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 87998 | Fabrica Comajovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-comajovera | XIX-XX | Hi ha alguns dels annexes i l'edifici principal que mostren signes de degradació. | <p>Edificació formada per diferents cossos units entre ells, entre els quals destaquen dos volums rectangulars idèntics a est i oest del conjunt, units entre ells per altres construccions amb coberta plana i fetes amb maons ceràmics delimitant un perímetre.</p> <p>Els dos volums bessons tenen les façanes de pedra arrebossades, simulant blocs de pedra i la coberta és a dues aigües amb teula àrab. Ambdós tenen una lleugera prolongació simulada de la façana a les quatre cares, però a la cara oest del cos de ponent, aquesta simulació és coronada per una balustrada. Aquesta està feta amb peces d'obra seriades, separades en trams per cinc pilars d'obra, el central, està acabat amb arc de mig punt i té una inscripció inscrita en una cartel·la rectangular d'obra que diu 1905. El conjunt està rematat amb la col·locació de tres capes de maó cuit a diferent nivell.</p> <p>Tenen planta baixa i golfes, amb un seguit d'obertures distribuïdes de forma regular i simètrica, delimitades per maons, tot i que varien en nombre entre un i altre edifici. Les de la primera planta són rectangulars verticals i destaquen les reixes de ferro. Les de les golfes són rectangulars horitzontals, i molt més petites. També hi ha algun respirador, parcialment tancat amb peces ceràmiques formant rombes, però sens dubte destaquen els respiradors situats just per sota el carener, simbolitzant quatre fulles.</p> <p>A l'edifici de ponent hi trobem una porta d'accés, definida per un arc rebaixat fet amb maons plans. La porta d'entrada al recinte, de ferro forjat, es troba a la cara nord, entre dues columnes de maons adossades a diferents edificis. En aquesta mateixa façana hi ha una placa on es llegeix Plaça de Ramon Morera. Tot el conjunt destil·la un clar aire industrial.</p> <p>A redós d'aquestes edificacions, i en els camps inferiors, hi ha altres construccions de maó ceràmic. Una mica més a l'est, i separades per una llarga paret de pedra hi ha la casa de Comajovera.</p> | 08103-93 | Al nord oest del nucli de Jorba, a l’encreuament entre la C-1412a i la BV-103 | <p>Per la tipologia de les construccions i la data de 1905 sembla evident que es tracta d'una edificació amb connotacions modernistes, tant pels detalls arquitectònics com per la ubicació de la fàbrica, a tocar de la casa.</p> | 41.6144600,1.5308100 | 377592 | 4608014 | 1905 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87998-img20210216121039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87998-img20210216120828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87998-img202102161208091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87998-img0737.jpg | Inexistent | Popular|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|105 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 87999 | Comajovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comajovera | XIX-XX | Reformada. | <p>Construcció de planta rectangular, amb una part central amb planta baixa i primer pis, i dos cossos a banda i banda únicament amb un pis. L'edifici apareix força reformat, amb totes les parets arrebossades, i només la part de del primer pis del cos central, conserva la pintura blanca que segurament recobria tot el conjunt.</p> <p>Pel que fa a les obertures es distribueixen de forma simètrica. Els cossos laterals en tenen tres cada un, dues de grans als extrems i una més petita al centre, totes rematades amb arcs rebaixats. El cos central, té tres eixos de simetria, el de llevant i ponent tenen una finestra rectangular per planta. Al centre trobem la porta d'accés a la planta baixa, un balcó al primer pis i una finestra a les golfes.</p> <p>Els dos cossos laterals tenen una petita prolongació de la façana sud mitjançant una petita cornisa feta d'obra. Una cornisa similar fa de prolongació i acabat de la façana sud del cos central. Just al centre d'aquesta façana, hi ha una prolongació simulada més alta que la resta, exempta i coronada a doble vessant . Al centre hi ha col·locat un rellotge de sol.</p> <p>L'edifici té adossada un altra construcció d'època força recent a llevant, i disposa d'un pati a ponent. A la façana principal hi ha una placa on s'hi pot llegir Plaça del Doctor Joaquin Morera.</p> | 08103-94 | A l’oest e la fàbrica del mateix nom. | <p>Per la tipologia de les construccions sembla evident que es tracta d'una edificació amb connotacions modernistes, amb detalls arquitectònics evidents i la casa a tocar de la fàbrica.</p> | 41.6148700,1.5318600 | 377680 | 4608058 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87999-img0748.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87999-img202102161206421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87999-img202102161207141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87999-img0755.jpg | Inexistent | Popular|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|105 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 88001 | Pont del Ganxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-ganxo | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Construcció per sobre el riu Anoia en què s'intueixen les reformes a què va ser sotmès al llarg dels seus anys d'història per tal de reduir la perillositat.<br /> Té dos trams diferenciats, un a ponent i un altre a llevant separats per un pilar/contrafort de pedra. El de ponent és una construcció de formigó i pedra amb tres ulls definits per arcs rebaixats. Els pilars són de pedra i tenen tallamars corbs, per disminuir la resistència de la corrent.</p> <p>El del llevant, és tot de pedra, fet amb blocs irregulars lligats amb ciment i amb un únic ull al centre, per sota del qual actualment hi passa un camí. Està definit per blocs de pedra rectangular definint un arc de mig punt.</p> | 08103-96 | A l’antiga N-II, per sobre el riu Anoia. | <p>El fet que Jorba fos travessada pel camí ral, convertí el municipi en una zona de pas tant de carruatges com de persones, l'existència de diferents hostals i cases de postes així o evidència. De fet i des del segle XIX, per garantir la seguretat dels viatgers i controlar la carretera, hi havia al municipi un destacament de vuit guardià civils.</p> <p>Un dels llocs conflictius del camí ral, era a tocar de l'hostal del Ganxo, on per continuar el trajecte calia travessar un gual per sobre el riu Anoia, amb les dificultats que comportava. Pascual Madoz ja el 1846 esmentava la necessitat de construir-hi un pont, que malgrat tot no es va dur a terme, provocant nombrosos accidents. Per exemple el setmanari La Colmena d'Igualada es feia ressò el 27 de febrer de 1881, de l'accident del correu provinent de Cervera, tot i que en aquell cas no hi va haver víctimes mortals. Tot i l'evident necessitat de construir el pont, aquest no s'aixecà fins al segle XX, però això tampoc va reduir la perillositat, ja que es va fer amb un revolt força perillós. El 17 de novembre de 1931, i segons el diari d'Igualada, un veí de Jorba, Josep Palomes va perdre la vida, al caure del pont.</p> <p>El pont fou reformat nombroses vegades fins que el 1974 va ser rellevat per un pont recte de formigó en una rectificació de la N-II.</p> | 41.6084600,1.5312700 | 377619 | 4607347 | 1900-1925; 1974 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88001-img20210216122858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88001-img202102161226531.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 88004 | Cal Nocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nocs | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | Reformada recentment. | <p>Típica masia catalana de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes i coberta de teula àrab a doble vessant.</p> <p>Correspon a una construcció feta de maçoneria i arrebossat exterior de color terrós, que ha estat completament reformada recentment. Tot i això encara s'intueixen elements de la construcció original. Les obertures de la façana principal segueixen tres eixos de simetria amb tres obertures rectangulars per planta. La porta d'entrada està definida per carreus ben treballats i una llinda de pedra plana amb una inscripció on hi ha una creu i es llegeix any 1792. A ponent té una finestra amb llinda de pedra i a llevant n'hi ha un altre amb un arc de descàrrega de pedres col·locades de cantó i un altre petita obertura de menors dimensions.</p> <p>A la planta pis trobem tres balcons, en algun s'intueix l'arc de descàrrega de pedra, però amb la última reforma s'han fet els brancals de maó cuit i l'ampit de formigó. A banda i banda del balcó central trobem elements decoratius. A ponent hi ha una fornícula, que en el seu dia hauria contingut un sant, i a llevant hi ha el rellotge de sol.</p> <p>A la planta superior també trobem tres balcons, reformats, i que s'han coronat de forma inclinada seguint l'orientació de la coberta.<br /> L'edificació té un cobert/garatge d'una única planta adossat a ponent.</p> | 08103-99 | Al sud del nucli de Sant Genis, entre el riu Anoia i l’est del torrent Vendrell. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una de les nombroses masies ja existent al municipi de Jorba abans del segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.5874000,1.5712400 | 380911 | 4604953 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88004-inkedimg0776li.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88004-img0784.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88004-img0780.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88004-img0778.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També apareix com Nochs | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 88005 | Rellotge de sol de Cal Nocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-nocs | XIX-XX | No hi ha restes de les franges horàries ni de números. | <p>Rellotge de sol vertical situat a la façana principal, a l'alçada del segon pis a la dreta del balcó central. Fet d'obra té una forma rectangular amb la base rematada amb angles convexos i el coronament fent ziga-zagues amb un arc central. No es conserven restes ni de les franges horàries ni dels números, tan sols és visible el gnòmon de vareta.</p> | 08103-100 | A la façana principal de l’edifici. | 380913 | 46044947 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88005-img202102161401501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88005-inkedimg20210216140213li.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Numero 4828 de l’inventari de rellotges de sol dels Països catalans. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 88006 | Ca l'Hortolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhortola | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII; XIX-XX | Reformada recentment | <p>Edificació formada per dos cossos adossats de diferent tipologia i a diferent nivell. El cos de llevant correspon a una ampliació d'època recent, mentre que el de ponent pertany a la construcció original. Aquesta està feta amb murs de maçoneria amb arrebossat terròs a l'exterior i coberta a doble vessant de teula àrab. Consta de planta baixa, primer pis i golfes, amb obertures rectangulars d'obra, rematades amb arcs rebaixats fets amb maó pla i brancals i ampits del mateix material.<br /> A la porta d'entrada, hi ha una clau de volta de pedra buixardada, integrada entre l'arc de maons plans on es llegeix JC i 1927.</p> | 08103-101 | Al sud del nucli de Sant Genís, al nord el riu Anoia i la plana de Cal Mateu. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una de les nombroses masies ja existent al municipi de Jorba abans del segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.5870200,1.5698600 | 380795 | 4604913 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88006-img20210216140850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88006-img0782.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com Can Costa de Baix | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 88007 | Can Reixacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-reixacs | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | Reformada. | <p>Construcció formada per diferents cossos adossats uns als altres que li confereixen la planta i forma irregular actual.</p> <p>L'edificació principal, a dos nivells, està feta amb murs de maçoneria amb un acabat arrebossat i pintant, amb coberta a doble vessant de teula àrab. El cos central consta de planta baixa, primera i segona, mentre que el de ponent només té dues plantes.</p> <p>A la façana principal hi un seguit d'obertures més o menys regulars, totes d'obra, rectangulars i rematades en la major part dels casos amb maons de ceràmica. Destaca la galeria de la segona planta, feta amb arcs de mig punt, la presència de contraforts a la banda de llevant i una construcció de planta circular adossada a nord.</p> <p>El cos de ponent, té quatre obertures, molt petites i una porta també rectangular.<br /> Hi ha diversos coberts a l'entorn, alguns amb murs de maçoneria i altres de totxos.</p> | 08103-102 | Al sud del nucli de Sant Genís, al nord el riu Anoia i al sud del Bosc dels Nocs. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una de les nombroses masies ja existent al municipi de Jorba abans del segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.5876600,1.5683700 | 380672 | 4604986 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88007-img0786.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 88008 | Can Piqué Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pique-vell | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | Reformada. | <p>Edificació formada per un conjunt de diversos volums adossats entre si formant un clos tancat amb un pati distribuïdor al centre.</p> <p>L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, primer i segon pis. Està completament reformat però conserva alguns dels trets de l'edifici original. Les obertures són principalment d'obra, rectangulars i acabades amb maó ceràmic. Destaquen un seguit de finestres, fetes amb arcs rebaixats o de mig punt amb maó pla. Una de les portes de la planta baixa, és adovellada. La resta de portes, situades en el mur de maçoneria que tanca el perímetre són rectangulars, amb llinda de fusta o de maó pla.</p> <p><br /> Adossat al volum principal hi ha d'altres, sobretot a la banda est, amb característiques similars però de menor alçada.</p> | 08103-103 | Al nord est del nucli de Sant Genis, al Pla de Can Piquer. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una de les nombroses masies ja existent al municipi de Jorba abans del segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.5957000,1.5797100 | 381632 | 4605863 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88008-img0790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88008-img0808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88008-img20210216151225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88008-img202102161520271.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 88010 | Mas Marell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-marell | XIX-XX | Molt reformat. | <p>Correspon a una edificació amb diferents cossos annexats i altres dependències, principalment coberts a l'entorn immediat.<br /> L'edifici principal és de planta quadrada amb coberta plana a dos nivells en forma de terrat. Aquest terrat té una balustrada correguda de peces d'obra simètriques coronada amb rajoles de maó cuit.</p> <p>L'edifici està format per planta baixa i primer pis, amb unes obertures força simètriques i rectangulars, amb balcons al primer pis i finestres a la planta baixa. Destaca les balustrades i reixes de forja de totes les obertures.</p> <p>El conjunt respira un aire modernista. L'exterior de l'edifici està completament arrebossat, conservant el sòcol de pedra a la façana de llevant. Les cantonades, s'intueix que en algun moment van estar pintades, simulant carreus.</p> <p>Al nord té adossada un altra edificació, de factura més moderna, on trobem la porta d'entrada, a simple vista feta d'obra i rematada en arc de mig punt.</p> | 08103-105 | Al sud est del nucli de Sant Genis, i a l’oest de la B-222. | 41.5879300,1.5756500 | 381279 | 4605006 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88010-img202102161449071.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 88011 | Barraca del Pla de Cal Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-cal-piquer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Construcció de pedra seca aèria i aïllada i de planta quadrangular, situada a peu d'un camí. Tot i que parcialment coberta de vegetació, es troba en perfecte estat de conservació, amb la coberta de falsa cúpula i ràfec de lloses planes intacte.</p> <p>Orientada a est, té una porta d'uns 0.60 m d'amplada definida per una llinda plana de pedra.</p> | 08103-106 | A l’est del nucli de Sant Genís, a l’est de Can Piquer Nou. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX</span></span></span></span></p> | 41.5980400,1.5767200 | 381387 | 4606127 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88011-img202102161507210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88011-img20210216150759.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Barraca 22977 de la wikipedra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 88013 | Font de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sala-4 | El brollador està tapat de fang. | <p>Surgència natural associada al torrent de Canaletes o Can Cansalada afluent del riu Anoia, situat uns metres més al sud.<br /> Correspon a una font de biot, ja que l'aigua brolla directament del terra, així i tot s'observa algunes transformacions a l'entorn. En una zona força boscosa i situada al peu d'un marge de marcat desnivell conserva dues parets de pedra lligades amb ciment, una al nord i l'altre a l'oest, que fan cantonada i delimiten l'espai. A la paret nord hi ha inscrita en el ciment de l'arrebossat la data 1978. Just per sota, al punt on brolla l'aigua hi ha un tub, segurament amb l'intent de canalitzar-la.</p> | 08103-108 | Al sud del nucli de Sant Genís, a l’oest de Can Cansalada. | 41.5903200,1.5546700 | 379535 | 4605300 | 1978 | 08103 | Jorba | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88013-img20210216162428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88013-img202102161625151.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml