Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 85040 | Prop del castell de Can Joveró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-del-castell-de-can-jovero | XXX aC. | Afectat pel camí. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment arqueològic localitzat gràcies a la troballa de materials ceràmics en superfície. Concretament, es tracta de dues urnes: una, de forma tancada, amb llavi pla lleugerament exvasat i sense coll, decorada amb un sol cordó amb digitacions; l'altra, de dimensions més petites, amb poc desgreixant i engalba en la superfície exterior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Van ser interpretades com a urnes d’ús funerari de l’edat del bronze antic-mig, el que ens remet a l’existència d’una necròpolis d’aquest període afectada per l’obertura del camí.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant la realització del present mapa no s’hi va observar la presència de materials o estructures arqueològics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-33 | A l'est de Can Joveró. | <p><span lang='CA'><span><span>El jaciment fou descobert pels membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l´1 de novembre del 1987.</span></span></span></p> | 41.5839100,1.5529800 | 379382 | 4604591 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 85042 | Termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/termes | XXX aC. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment arqueològic de l’edat del bronze antic consistent en un fons de sitja, de planta circular, documentat gràcies a una excavació d'urgència realitzada l’any 1993. S’hi van localitzar restes ceràmiques i de sílex. Una segona intervenció, duta a terme l’any </span></span><span lang='CA'>1994, va proporcionar essencialment restes d’època contemporània.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La cronologia d’aquestes restes és de l’edat del bronze antic, igual a la del jaciment de “Camí dels dipòsits d’aigua de la Maiola” (a la banda nord del mateix turó), amb el que podria estar vinculat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant la realització del present mapa no s’hi va observar la presència de materials o estructures arqueològics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-34 | Partida de Termes. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment descobert l’any 1992 per membres de la Secció d’Arqueologia del CECI, arrel de l’aflorament de materials ceràmics en un xaragall. L’any 1993 s’hi va dur a terme una intervenció arqueològica d’urgència. L’any següent s’hi va realitzar una segona intervenció, amb resultats arqueològicament negatius. </span></span></span></span></p> | 41.5827300,1.5518600 | 379287 | 4604461 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 85210 | La Joncosa (PK 1500-1580) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-joncosa-pk-1500-1580 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | II-I aC | Excavat durant les obres de la NII i parcialment arrasat per activitats antròpiques d'època recent. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment localitzat i excavat a<strong> </strong>conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant el control arqueològic es va detectar l’existència d’un establiment d’època ibèrica. La posterior excavació va permetre documentar un edifici amb dues estances i diverses estructures negatives. En concret 17 sitges i 12 fosses totes excavades al subsòl, també es van identificar 6 llars de foc, i una canalització d’aigües pluvials amb una bassa de decantació. En total es va delimitar un assentament de 1500 m2 de superfície datat vers els segles II-I aC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per les característiques de les restes i els materials recuperats es tracta d’un estabilient agrícola d’eòca ibèrica tardana. Tanmateix el jaciment estava parcialment arrasat tant pels propis moviments de terra de l’obra com per la construcció de terrasses agrícoles d’època moderna.</span></span></span></span></p> | 08103-47 | A l’oest del nucli urbà, proper a al benzinera de la A2 en direcció Barcelona. | 41.6173914,1.5113711 | 375978 | 4608367 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 87701 | Puig de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-guardia | XI | L'estat de les estructures visibles és, en general, bo, però hi ha alguns enderrocaments parcials. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment arqueològic situat a la carena del Puig de la Guàrdia, amb una visibilitat molt àmplia vers el sud, on la vall de l’Anoia encaixona l’accés a la Conca d’Òdena. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Seguint l’orientació sud-oest/nord-est de la carena hi ha un mur de pedra de 2 m de gruix, al qual s’adossen altres definint un talús rectangular. A la part central d’aquest talús hi ha una estructura rectangular de 2,5 x 8,5 m disposada en sentit nord-sud. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Enlloc s’hi observen restes de morter (tot és amb pedra seca), i en alguns punts les estructures antigues es barregen amb elements moderns i contemporanis (bancals i un forn).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’Inventari del Patrimoni Arqueològic s’hi indica que al lloc hi ha ceràmica medieval de cocció reductora (així com restes de ceràmica ibèrica en altres punts de l’entorn), de manera que sembla plausible que es tracti d’una torre de guaita de suport al castell de Jorba.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-61 | Carena del Puig de la Guàrdia. | <p><span><span><span><span><span><span><span>Jaciment descobert per la Secció d'Arqueologia del CECI.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6058700,1.5512800 | 379281 | 4607031 | 08103 | Jorba | Obert | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Hi ha materials arqueològics procedents del jaciment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l’Anoia, amb el Núm. de referència M-343. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 88002 | Sant Julià de les Alzinetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-julia-de-les-alzinetes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 190.</span></span></span></span></p> | XV | La coberta fou refeta l’any 1970 per Josep Godallol i Mn. Ignasi M. Colomer. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Capella de planta rectangular, de 7,5 x 5m, orientada a sud-est i sense absis diferenciat. Està construïda amb carreus allargats desbastats lligats amb morter de calç. La porta està situada axialment als peus (nord-oest). Està precedida per dos graons, i té els brancals i les dovelles fetes amb pedres grans i ben tallades. L’arc, de mig punt, té a la seva clau un element circular en relleu, però no se’n pot reconèixer el contingut. En la vertical de la portalada hi ha un petit campanar de cadireta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La coberta és a dues aigües i forma un ràfec; correspon a la restauració de l’any 1970.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-97 | Pla de les Alzinetes. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Un </span></span></span></span><span lang='CA'>document de 1345 esmenta uns horts vora Sant Julià (de les Alzinetes), en referència a la que deuria ser una capella anterior. L’actual fou erigida per Damià de Rajadell a finals del segle XV, i col·lapsà a mitjan segle XVI.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El mas proper, les Alzinetes, és també esmentat a la documentació com a Torrenova (1517) i Vilaseca (1569). </span></span></span></span></p> | 41.6043900,1.5252100 | 377106 | 4606904 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | 2022-07-12 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 88022 | Sala Polivalent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-polivalent | XXI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici municipal de recent construcció que acull els serveis de llar d’infants, centre mèdic i sala polivalent. L’edifici, amb una construcció de tall contemporani (amb materials com formigó, maó i vidre), té quatre nivells propiciats pel desnivell entre carrers. El seu valor, no obstant, no és arquitectònic sinó eminentment social.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-117 | Carrer de la Sort, 11. | 41.6001100,1.5471600 | 378927 | 4606398 | 2010 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 88023 | Placa en record a Josep Domènech i Rojo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-en-record-a-josep-domenech-i-rojo | XXI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Inscripció en una placa sobre una pedra que commemora la figura de Josep Domènech i Rojo, qui fou president del Club Atlètic Igualada i atleta amateur. La hi dedicaren els seus companys de curses. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-118 | Davant de Can Blasi. | 41.5910900,1.5823800 | 381846 | 4605347 | 08103 | Jorba | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 88028 | Vas ibèric de la Joncosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vas-iberic-de-la-joncosa | II aC | La peça ha estat restaurada. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Gerreta de ceràmica grisa ibèrica de forma bitroncocònica, amb base anular ungulada, dues nanses i llavi pla. Té una alçada de 16 cm i uns diàmetres de 14,5 cm a l’exterior de la boca i 5 cm a la base.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La particularitat de la peça rau en que en el pla que hi ha des de sota del llavi fins la base de les nanses hi ha una inscripció en signari ibèric ante coctionem (és a dir, incisa amb el fang en cru, abans de la cocció) d’una extensió excepcional. Es calcula que la llargada original del text era d’aproximadament 400 signes, dels quals se n’han conservat 340. Estan distribuïts en 10 línies, la primera de les quals està girada 180º (possiblement va ser escrita la darrera, amb la gerreta capgirada, un cop es va exhaurir l’espai inicialment previst). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquestes característiques fan d’aquest text una de les inscripcions ibèriques més llargues conegudes, només superada per dos ploms de Iàtova (F20.1 i F20.3) i per un dels ploms d’Orlell (F9.7). A diferència dels ploms (escrits per ambdues cares i en alguns casos amb textos sobreposat), el text de la Joncosa va ser concebut de forma unitària. Es tracta, doncs, d’una peça única. S’interpreta que la inscripció tenia una intencionalitat cultual, essent el text ibèric que més s’acostaria a la categoria de creació literària</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El fet que una de les nanses estigui significativament torta ha portat a plantejar la possibilitat que la peça fos considerada defectuosa i que fos amortitzada abans de ser utilitzada.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-123 | Carrer del Dr. Joan Mercader, 1, Igualada | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La gerreta va aparèixer l’any 1999 en una excavació d’urgència al jaciment de la Joncosa motivada per les obres a l’A2. El jaciment és un establiment rural amb una cronologia entre els segles IV i I aC, però tant el context ceràmic (la peça va sortir, abocada, dins d’una cisterna) com l’anàlisi de l’escriptura la situen al segle II aC.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6017992,1.5486781 | 379057 | 4606583 | 08103 | Jorba | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2021-08-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L'autoria de la fotografia inclosa a la fitxa és del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l’Anoia. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 88030 | Goigs de la Mare de Déu de la Sala 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-sala-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Casassas i Simó</span></span><span lang='CA'>, Lluís; <span>Enrich i Hoja</span>, Jordi; <span>Riba i Gabarró</span>, Josep; <span>Termens i Graells</span>, Miquel; <span>Torras i Ribé</span>, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes, p. 298-299.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs de la Mare de Déu de la Sala”. Partint el text en dos hi ha un gravat que representa la Mare de Déu barroca que es venera al temple, dempeus sobre una peanya i emmarcada per unes cortines que deixen entreveure, al darrere, uns núvols. La Mare de Déu sosté als braços l’infant, que beneeix amb la mà dreta i subjecta l’orbe amb l’esquerra. Sobre les cortines hi figuren les inicials “S.M.”, que deuen correspondre al nom del gravador. Flanquejant el gravat principal i a sobre de les dues meitats de la capçalera hi ha sengles gerros ornats amb flors.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A un nivell inferior hi ha el subtítol “que es venera a la seva ermita del terme de Jorba, Bisbat de Vich”. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a tres columnes amb uns corondells simples (una línia), consta de 8 estrofes i una tornada. Sota el text hi ha la partitura. Al peu hi ha una pregària en llatí i l’autoria: arranjament de la lletra popular per Mn. J. Forn, prevere i tornada popular harmonitzada per Mn. F. Baldelló, prevere.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’orla que envolta tota la composició inclou elements florals, gotims, gerros, infants i paons.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-124 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala. | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Elisabeth Casalius, vídua de Joaquim Abadal, va regentar la impremta fafiliar amb els seus fills entre 1858 i 1880. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 88031 | Goigs de la Mare de Déu de la Sala 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-sala-2 | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs de María santissima de la Sala, situada en lo terme de S. Pere de Jorba, Bisbát de Vich.”. A sota hi ha un gravat que representa la Mare de Déu, amb un vestit ampul·lós, coronada i amb una aurèola estelada. A la mà dreta sosté una planta; a l’esquerra, l‘infant (també amb un vestit ample i coronat) que sosté al seu torn l’orbe amb una creu. El gravat es presenta emmarcat dins d’un arc rebaixat guarnit amb fulles de llorer i cortines, a més d’una creu.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Flanquejant el gravat principal hi ha dos àngels simètrics que toquen la l’arpa de genolls sobre núvols.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a dues columnes amb un corondell amb motius vegetals estilitzats, consta de 8 estrofes i una tornada. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una orla en base a una estampilla d’una palmeta i motius geomètrics envolta tota la composició, llevat de la inscripció, a la base, de la “Imp. de M. Abadal”, d’Igualada.</span></span> </span></span></span></span></p> | 08103-125 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala. | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Marian Abadal, fill de Joaquim Abadal i Elisabeth Casalius, es va fer càrrec de la impremta familiar des de 1880, fins que el succeí el seu fill Emilià (primera meitat del s. XX). | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 88032 | Goigs de la Mare de Déu de la Sala 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-sala-3 | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs de María Santissima de la Sala, situada en lo terme de S. Pere de Jorba, Bisbát de Vich.”. Partint el text en dos hi ha un gravat que representa la Mare de Déu, amb un vestit ampul·lós, coronada i amb una aurèola estelada. A la mà dreta sosté una planta; a l’esquerra, l‘infant (també amb un vestit ample i coronat) que sosté al seu torn l’orbe amb una creu. El gravat es presenta emmarcat dins d’un arc rebaixat guarnit amb fulles de llorer i cortines, a més d’una campana, un gerro i una creu.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Flanquejant el gravat principal hi ha dos àngels simètrics que toquen la lira de genolls enmig del camp.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a dues columnes amb un corondell amb motius vegetals estilitzats, consta de 8 estrofes i una tornada. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una orla de motius vegetals estilitzats envolta tota la composició, llevat de la inscripció, a la base, de la “Imprenta de la Viuda Abadal é hijo”, d’Igualada.</span></span> </span></span></span></span></p> | 08103-126 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala. | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Elisabeth Casalius, vídua de Joaquim Abadal, va regentar la impremta familiar amb els seus fills entre 1858 i 1880. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 88033 | Costums de la sega i el batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-de-la-sega-i-el-batre | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casassas i Simó</span></span></span><span lang='CA'><span>, Lluís; <span>Enrich i Hoja</span>, Jordi; <span>Riba i Gabarró</span>, Josep; <span>Termens i Graells</span>, Miquel; <span>Torras i Ribé</span>, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes, p. 298-299.</span></span></span></span></span></p> | Ja no es fa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la publicació <span>Casassas</span> <em>et al</em>., 1988 s’hi recullen diversos costums de Jorba relatius a les tasques del segar i el batre. En acabar la sega es feien uns crits cabalístics que auguraven prosperitat, i la gent prenia grapats d’ordi per llançar-los sobre els nuvis als casaments com a protecció davant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’hora del batre, el batedor més vell o l’amo del mas beneïa l’era abans de fer l’estesa de les garbes.</span></span></span></span></span></p> | 08103-127 | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | 08103 | Jorba | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 88039 | Imatge de la Mare de Déu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 139.</span></span></span></p> | XVII | La imatge presenta alguns petits desperfectes. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Terracuita policromada, de 40 cm, que representa la Mare de Déu. A la mà dreta fa el gest de sostenir un objecte (probablement es podia posar i treure) i, a l’esquerra, sosté l’infant Jesús. Aquest, al seu torn, sosté l’orbe a la mà esquerra i beneeix amb la dreta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Ocupa el lloc principal de la capella, presidint l’absis.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-133 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A l’arxiu parroquial, citat per Castro (1993), hi consten diversos inventaris de l’ermita de la Sala de l’època moderna on es fa referència a diversos vestits de roba de la marededéu i del nen.</span></span></span></span></span></p> | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Restringit | Regular | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Es desconeix si la imatge actual és l’original o bé ha estat substituïda o reparada al llarg del temps. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 88040 | Capitell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 22.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Peig i Ginabreda, </span></span></span><span lang='CA'><span>Conxa (1992): “Capitell”, dins <em>Catalunya romànica. </em>Vol. XIX. El Penedès, l'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 424.</span></span></span></span></span></p> | XI | Tres dels quatre costats han perdut la cara esculpida. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Capitell fet d’un sol bloc de calcària que presenta àbac, tambor decorat i collarí. Fa 27,5 cm d’alçària total: 7 cm d’àbac, 18 cm de tambor i 2,5 cm de collarí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El relleu del tambor és de superfície plana i poc contrastat, i consisteix en un entrellaç simple que forma una mena de losange. </span></span></span></span></span></p> | 08103-134 | Carrer de les Eres, 7. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1959 es van fer unes obres de renovació de la Plaça de la Font, que havia estat l’antic cementiri, així com de la capella de Sant Sebastià i Sant Roc, que havia quedat enrunada durant la guerra civil. Durant aquestes obres es va trobar, colgats vora l’angle sud-est de la capella, aquest i altres objectes. Erròniament, però, a la Catalunya Romànica interpreten que les peces procedien del Castell de Jorba.</span></span></span></span></p> | 41.6005800,1.5466900 | 378889 | 4606451 | 08103 | Jorba | Restringit | Regular | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Per la seva disposició no vam poder prendre’n mesures | 92 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 88044 | Escut heràldic de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-lesglesia-de-sant-pere | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Escut heràldic ubicat en la clau de la semicúpula de l’absis de l’església àrroquial de Sant Pere. Està repicat en pedra i, per adaptar-se a la forma rodona de la clau, està envoltat per una sanefa geomètrica amb quatre parelles d’éssers mitològics. Al centre, amb forma ovalada, l’escut quarterat en creu. Als primer i quart quarters, de gules, un sol d’or; al segon i tercer quarters, d’atzur, un castell d’argent. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-138 | Església parroquial de Sant Pere. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El sol representa les armes dels Rajadell, que compraren als Castellolí la baronia de Jorba l’any 1444. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’església parroquial de Sant Pere fou construïda entre el 1551 i el 1558 pel mestre d'obres Joan Gibert de Bellpuig per 444 lliures barceloneses. Es desconeix l’autoria de l’escut.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6016600,1.5457400 | 378812 | 4606572 | 1551 | 08103 | Jorba | Sense accés | Bo | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Monument | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94 | 47 | 1.3 | 1779 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 88045 | Ball de les instàncies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-instancies | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 131.</span></span></span></p> | Sembla que ja no es fa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Ball definit per anar de la mà d’una juguesca. Una persona proposava que altres dues ballessin, alhora que dipositava diners sobre el taulell. Si les dues persones assenyalades s’hi negaven, n’havia de proposar altres dues, per al qual havia de doblar els diners dipositats, i així successivament fins que una parella hi accedia. Els diners dipositats s’utilitzaven per pagar una ronda als assistents. En el cas que una parella rere l’altra s’hi neguessin i la quantitat de diners es fes tan alta que el proposant es negués a pagar-la, l’agafaven i el llençaven a l’abeurador com a escarment, donant per entès que havia triat els emparellaments amb mala fe per forçar alguna situació desagradable.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La música d’aquest ball la tocava un sol músic amb un instrument que l’autor que ens en dona referència (Castro, 1993) anomena gralla però que descriu com un petit sac de pell adaptat a un flabiol.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-139 | 41.6014600,1.5458100 | 378817 | 4606549 | 08103 | Jorba | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L’autor que ens en deixa constància (Castro, 1993) cita com a fonts d’informació en Ton Marimon (el Mata) i en Ramon Corbella (de la casa Ganxo). | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 88046 | Dansa de Jorba El so de l'Anafil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-jorba-el-so-de-lanafil | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 132-133.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Composició musical de dos autors jorbencs que, en el seu text, evoca el passat i el present del poble. Com el seu nom indica, està pensada per a ésser ballada.</span></span></span></span></span></p> | 08103-140 | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Lletra: Pere Gabarró i Creixell. Música: Isidre Solé i Solernou. | La imatge de la lletra i la partitura està extreta de Castro, 1993. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 88047 | Escut heràldic de la casa del Carrer Major, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-la-casa-del-carrer-major-38 | XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Escut heràldic ubicat en la clau de l’arc del portal del Carrer Major, 38. S’hi representa en relleu un sol de 12 raigs.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-141 | Carrer Major, 38. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El sol representa les armes dels Rajadell, que compraren als Castellolí la baronia de Jorba l’any 1444, i l’ostentaren fins el segle XVII. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.6016100,1.5464900 | 378874 | 4606565 | 1756 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 88048 | Llegenda de la troballa de la Mare de Déu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 139.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Castro (1993) recull la llegenda que la Mare de Déu de la Sala fou una marededéu trobada. Quan un home va intentar prendre-la del lloc per traslladar-la a l’església parroquial, es va fer tan i tan pesada que no la va poder moure, i la gent del poble va interpretar que li havien d’aixecar una capella allà mateix.</span></span></span></span></span></p> | 08103-142 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala. | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 61 | 4.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 88049 | Himne a les romeries de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-les-romeries-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 150.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Himne compost l’any 1884 en motiu de la romeria anual que es feia a l’ermita de la Mare de Déu de la Sala. En recull la lletra Mn. Pere Castro al seu llibre (1993).</span></span></span></span></span></p> | 08103-143 | La Sala. | 41.5895000,1.5557400 | 379623 | 4605208 | 1884 | 08103 | Jorba | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Lletra: Pere Bosch (apotecari del carrer de l’Argent d’Igualada). Música: mestre Pont (organista de Santa Maria d’Igualada). | La imatge de la lletra està extreta de Castro, 1993. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 88050 | Himne a la Creu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-la-creu-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 150-151.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Mn. Pere Castro recull al seu llibre (1993) la lletra de l’himne que es va cantar en l’aplec de la Sala de 1911. No n’explicita els autors ni l’origen.</span></span></span></span></span></p> | 08103-144 | La Sala. | 41.5895000,1.5557400 | 379623 | 4605208 | 08103 | Jorba | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La imatge de la lletra i la partitura està extreta de Castro, 1993. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 88052 | Goigs de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 170.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs que en honor del gloriós apòstol S. Pere se canten en sa parròquia de Jorba, bisbat de Vich.”. A sota, al centre, hi ha un gravat que representa Sant Pere amb aurèola i acompanyat per alguns dels seus atributs: porta una gran clau i està flanquejat per un gall i una barca de pesca. Sota els seus peus, la inscripció “S. PEDRO”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’esquerra del gravat hi ha, a tocar de l’encapçalament, la partitura i el primer vers dels goigs. Sota seu, i en simetria amb el costat dret del gravat principal, sengles gravats d’un àngel tocant la lira agenollat en un camp.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a dues columnes amb un corondell amb motius vegetals estilitzats, consta de 10 estrofes de les quals no s’especifica quina n’és la tornada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al peu hi ha una pregària en llatí, darrer element dins l’orla de motius vegetals estilitzats que envolta tota la composició. A fora de la mateixa tan sols hi queda la inscripció de la “Imprenta de la Vª y fill de Abadal”, d’Igualada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-146 | 41.6015700,1.5457800 | 378815 | 4606562 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Elisabeth Casalius, vídua de Joaquim Abadal, va regentar la impremta familiar amb els seus fills entre 1858 i 1880.Imatge extreta de Castro, 1993. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 88063 | PEIN Riera de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-riera-de-clariana | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’espai protegit amb la denominació de “Riera de Clariana” s’estén a cavall de 2 municipis: Argençola (que en té 80,08 ha) i Jorba (les 383,18 ha restants).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els tret més característic de la zona rau en que el sòls guixencs originen una vegetació de matollars gipsícoles. La presència de cranc de riu autòcton és un altre dels seus valors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El medi físic està marcat pel material sedimentari de l'oligocè sobre el qual s’assenta, amb litologia de roques calcàries, lutites, gresos i guixos.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La flora </span></span><span lang='CA'>és la característica dels guixos, amb abundants endemismes. També s’hi troben formacions de pineda de pi blanc (Pinus halapensis), màquies de garric (Quercus coccifera), brolles de romaní (Rosmarinus officinallis) i vegetació gipsícola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A nivell faunístic</span></span><span lang='CA'>, hi destaca la presència del cranc de riu europeu (Austropotamobius pallipes), </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Des d’una perspectiva socioeconòmica</span></span><span lang='CA'>, l’espai té un 57,29% de superfície ocupada per vegetació arbustiva i herbàcia, un 22,54% són boscos, un 13,66% són terres agrícoles i àrees antròpiques, un 6,38% són ambients litorals i salins i un 0,14% està ocupat per la llera d ela riera. En aquest espai s'hi practiquen extraccions de guixos.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08103-151 | Riera de Clariana. | 41.6006600,1.5051800 | 375430 | 4606519 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||||
| 88064 | El Gorg Salat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-salat | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’espai del Gorg salat correspon al tram de la riera de Veciana que discorre al límit dels termes de Copons i Jorba. Es tracta d’una zona d’aigües lèntiques encaixonades entre conreus i talussos boscosos de pi blanc, amb alguns gorgs i petits meandres. Hi predomina la vegetació de bogars, jonqueres i fragments d’albereda litoral, amb abundant freixe de fulla petita, oms, etc. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La diversitat d’ambients propicia la presència d’una rica fauna associada a l’aigua, tant per a la reproducció dels amfibis com per al repòs d’algunes espècies migradores.</span></span></span></span></span></p> | 08103-152 | Planes de la Joncosa. | 41.6191800,1.5269500 | 377279 | 4608544 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||||
| 89827 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-4 | <p><span lang='CA'>Festa major de primavera, celebrada el 16 de maig en honor a Sant Isidre, patró del municipi i dels pagesos. Aquest ofici havia estat i encara està, molt vinculat al municipi d’aquí que es mantingui la tradició de la celebració.</span></p> <p><span lang='CA'>La festa té un acte bàsic, que és la missa en honor del patró i el repic de campanes, i els darrers anys es va una caminada popular i un àpat gastronòmic.</span></p> | 08103-154 | Plaça de la Font | <p>Festa patronal d'origen religiós.</p> | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 83129 | Castell de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-jorba | X | L'any 2017 s'hi va fer una primera campanya d'excavació i consolidació. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El castell que va donar origen a la població ocupa un petit cim (amb una forma aproximada de triangle irregular i una orientació sud-oest/nord-est) i part del vessant sud-est. La notable pendent obliga a que l’edificació estigui construïda en diverses terrasses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat que la planta no pot ser definida per complet, al recinte sobirà és visible una torre de planta circular força gran (que deu ser l’estructura originària) a la qual s’annexen estructures de planta quadrangular. De diàmetre més petit, hi ha una segona torre circular, que podria tractar-se d’un afegit posterior, possiblement del període de les guerres carlines. La intervenció arqueològica duta a terme l’any 2017 ha permès conèixer amb més detall l’espai entre ambdues torres, posant a la llum un paviment enllosat i una canalització subterrània, un possible pou, un forn de pa i un cup amb una boixa de pedra treballada. La majoria d'estructures i materials descoberts corresponen a les fases més tardanes del castell, als segles XVII-XVIII, quan era utilitzat com a mas.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>De les terrasses successives que formen el castell, encara per excavar, n’hem de destacar la capella romànica de Sant Miquel.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-1 | Al capdamunt del turó que corona el poble. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El primer esment documental al castell data del 978, com a límit dels termes de Montbui i de Tous. Malgrat que l’emplaçament no proporciona una gran superfície constructiva, constitueix un punt clau de control de l’accés a la Conca d’Òdena des de l’oest (la Segarra) i el nord (Alta Segarra).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Fou incorporat al comtat d’Osona-Manresa, associat ja d’antic al comtat de Barcelona. A inicis del segle XII n’era senyor Guerau de Jorba, que rebé el títol de baró i tingué gran influència a la cort de Barcelona (primer amb Ramon Berenguer IV, després amb el comte-rei Alfons), a més de participar personalment en les conquestes de Lleida, Tortosa i Tarragona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La néta de Guerau, Gueraua de Jorba, va casar-se amb Guillem de Cardona, passant des de llavors la tinença del castell de Jorba per les mans de diverses famílies en l’òrbita dels Cardona, com els Castellolí (segle XIV). Posteriors canvis de mans, en molts casos per via matrimonial, portaren al castell cognoms i títols que també deixaren empremta en alguns símbols i infraestructures del poble: els Rajadell, els Ponts, els Salbà (marquesos de Vilanant), els López de Mendoza (comtes de Robres), els Abarca de Bolea (comtes d'Aranda) i els Silva (ducs d'Híxar). Rere la desamortització, el castell fou adquirit pels industrials igualadins germans Muntadas i Campeny. L’any 2011 fou adquirit per l’Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les conteses militars que van afectar el castell són, sobretot, dues: la primera, en el marc de la guerra civil catalana (en la que els senyors del castell es van posicionar del costat de la Generalitat), va comportar la presa del castell per part dels realistes l’any 1475; Durant la primera guerra carlina, el castell fou volat (l’any 1835) pels carlins, deixant-lo en l’estat de ruïna en el que ha estat pràcticament fins l’actualitat.</span></span></span></p> | 41.6025200,1.5466000 | 378885 | 4606666 | 978 | 08103 | Jorba | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/83129-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/83129-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/83129-3.jpeg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIN| | National Monument Record| | Defensa|BPU | 2021-08-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 1771|1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 84697 | Ajuntament de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-jorba | XIX | La façana va ser renovada l'any 2015. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L'edifici de l’Ajuntament es troba situat a l’extrem de llevant del carrer Major, entre aquest i el carrer del castell. La seva planta és rectangular, si bé el seu terç oriental té una orientació una mica desviada cap al sud que fa pensar que l’edifici té l’origen en dues finques annexades, que actualment mostren un alçat unitari amb planta baixa i primer pis. Degut al desnivell que separa els dos carrers entre els quals es troba, la façana de darrera té només planta baixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La façana principal està encarada al sud, està ordenada en tres segments, cadascun dels quals compta amb tres finestres en planta baixa i un balcó central (amb barana de forja)flanquejat per dues finestres més petites. L’excepció és el segment del mig, ja que té la porta principal com a obertura central de la planta baixa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’acabat de la façana és arrebossat, de color blanc a les obertures (rematades amb arcs plans) i crema a la resta. L’aparell constructiu queda ocult, i està format essencialment per maçoneria, amb les obertures inferiors en blocs de pedra sorrenca i possiblement de maó a les superiors. Una motllura recorre tota la façana a l’alçada de la base dels balcons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la llinda de la porta principal s’hi observen dues peces gravades en pedra (que, degut a l’arrebossat, no es veu si formen part d’un mateix bloc o bé són elements independents): la superior, amb l’escut municipal, quarterat, amb el castell i el cometa dels Rajadell duplicats; la inferior, amb la data 1884. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La coberta decanta a dues aigües, cap al sud i cap al nord. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Al lateral de llevant de l’edifici hi ha un mural ceràmic.</span></span></span></span></span></p> | 08103-2 | Carrer Major, 2 | <p><span><span><span>A inicis del segle XX, l’edifici havia allotjat l’escola municipal.</span></span></span></p> | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | 1884 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84697-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84697-3.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 84847 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Bastardes, Albert (1983): Les creus al vent. Barcelona: Millà. </span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Situada a l’extrem de llevant del nucli, actualment a la cruïlla entre el carrer Major i el Carrer Nou, davant de l’Ajuntament, tot i que antigament quedava als afores.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Construïda completament en pedra sorrenca, s’aixeca sobre dos graons vuitavats. El fust, de secció quadrada, és un afegit del segle XX, i no té la mateixa estructura que el que apareix en una fotografia de 1923 (vegeu la bibliografia).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El capitell és l’element escultòric principal de la creu. A la transició amb el fust hi ha quatre querubins (als angles) i quatre escuts en blanc. Les quatre cares del capitell, orientades als punts cardinals, tenen a la part inferior sengles fornícules en forma de petxina sostingudes per columnes cadascuna de les quals aixopluga un sant. A la part superior del capitell hi ha quatre escenes de la Passió: la presa de Crist (llevant) la flagel·lació (nord), la caiguda amb la creu (ponent) i el Sant Sopar (migdia). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Sobre el capitell hi ha la creu, estriada. A la cara de llevant hi ha Crist, amb la data “1604” sota els peus i flames a l’extrem dels braços. A la cara de ponent hi ha la Mare de Déu.</span></span></span></span></p> | 08103-3 | A la cruïlla entre el carrer Major i el Carrer Nou. | 41.6016700,1.5487400 | 379062 | 4606569 | 1608 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84847-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84847-3.jpeg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | BPU | 2021-08-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 84848 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-49 | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu municipal de Jorba conserva majoritàriament els fons generats per les diferents administracions municipals des de mitjan segle XIX, però també aplega el fons del Jutjat de Pau de Jorba.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons de l’Ajuntament de Jorba abasta el període de 1852-2013. Consta de 989 unitats de descripció i 115,9 m l de documentació inventariada, en suport paper, magnètic i òptic. Està classificat en els següents apartats: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1. Administració general (1868-2012). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>2. Hisenda (1852-2013). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3. Proveïments (1930-2003). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>4. Serveis Socials (1927-2011).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5. Sanitat (1908-2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>6. Obres i Urbanisme (1928-2013). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>7. Seguretat Pública (1962-2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>8. Serveis militars (1933-1999). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>9. Població (1875-2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>10. Eleccions (1887-2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>11. Ensenyament (1945-2006). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>12. Cultura (1986-1998). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13. Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1939-2010).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons del Jutjat de Pau de Jorba abasta el període de 1863-2013). Consta d’1,8 m l de documentació inventariada.</span></span></span></span></span></p> | 08103-4 | Carrer Major, 2. | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | 1852 | 08103 | Jorba | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84848-2.jpeg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | El Servei d'Arxiu Municipal de Jorba forma part del programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2004. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com a objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics.Els serveis que ofereix són consulta de fons, reprografia, assessorament a arxius d'entitats i associacions, suport a la investigació. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 84849 | Mural ceràmic de l’Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-ceramic-de-lajuntament | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Gran mural ceràmic situat a la façana de llevant de l’Ajuntament. De forma rectangular apaïsada, amb la part superior fent un arc rebaixat, està emmarcat per peces ceràmiques en relleu amb motius vegetals. A l’interior s’hi representen elements arquitectònics destacats del municipi: la creu de terme, el pont vell, l’església parroquial de Sant Pere, la font del safareig, l’ermita de la Mare de Déu de la Sala i el castell de Jorba. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la part superior central hi ha una obertura circular amb un vitrall que representa l’escut de Jorba. El mural l’emmarca de nou amb les peces ceràmiques amb motius vegetals, i el flanqueja amb la representació de quatre conreus tradicionals: espigues de blat, una parra amb gotims de raïm, unes branques d’ametller florit i unes branques d’olivera. Finalment, dues dates inscrites en una beta: 978 i 1978, que revelen el motiu del mural: la celebració del mil·lenari de Jorba.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La signatura de l’autor i l’any de realització es troben a l’angle inferior dret.</span></span></span></span></span></p> | 08103-5 | Carrer Major, 2. | 41.6017300,1.5488700 | 379073 | 4606575 | 1990 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84849-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84849-3.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Gabriel Garriga Mir | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 84850 | Nucli antic de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-jorba | XV | Algunes edificacions han perdut elements originals, i algunes noves construccions trenquen el conjunt. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El nucli antic de Jorba es troba al vessant de migdia del puig on es troba el castell. Els carrers que en formen part són el carrer Major, el del Castell, el del Call i el del Roser.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El carrer principal que vertebra el nucli antic és el carrer Major. Es tracta d’un carrer estret (amb una mitjana de 3-4 m) i allargat (272 m), si bé es troba clarament diferenciat per la inflexió que fa a l’alçada de Can Rovira de la volta. Per norma general, està ocupat per habitatges unifamiliars amb planta baixa, primer pis i pis sota coberta, malgrat que alguns habitatges han recrescut el volum fins completar un segon pis. El patró general consisteix en planta baixa amb dues obertures (porta i finestró), primer pis amb dues o tres finestres, en ocasions amb un balcó, i dos finestrons sota coberta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>S’hi observen obertures originals tant amb arcs rebaixats com amb llinda, tot i que en molts casos hi ha hagut estintolaments per eixamplar les portes. S’hi observen llindes dels segles XVIII i XIX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Paral·lel al carrer Major pel nord (per tant, a una cota més alta), hi ha el carrer del Castell. A jutjar pels tipus d’edificacions (generalment, plantes baixes més primer pis) i materials emprats, la meitat oest del carrer n’és el tram més antic, si bé s’hi aprecien reformes o reemplaçament d’immobles antics per altres de nous.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El carrer del Call i el del Roser, malgrat la seva pertinença a la trama del nucli antic presenta un predomini d’edificacions contemporànies.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-6 | Carrers Major, del Castell, del Call i del Roser. | <p><span><span><span>L’origen del nucli de Jorba està vinculat al castell, documentat des del segle X. No obstant, la ubicació de la població pot haver variat al llarg del temps, com és freqüent: d’unes primeres cases al vessant del turó de la Guàrdia (on hi ha el castell), cap a la baixa edat mitjana s’hauria anat desplaçant més cap al pla, arran del Camí Ral, donant origen al carrer Major.</span></span></span></p> | 41.6018100,1.5472100 | 378935 | 4606586 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84850-trammajor.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84850-castell27.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84850-major1214.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84850-major25.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84850-major27.jpeg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 84851 | Can Rovira de la volta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-de-la-volta | XV | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Gran casa pairal situada a la cruïlla dels carrers Major i del Roser, composada per diversos cossos amb planta baixa i primer pis. L’aparell és de maçoneria vista (probablement en origen estava arrebossada), i té les obertures emmarcades en pedra. A la llinda d'una de les finestres hi ha la inscripció 'any 1779', sota una creu., La teulada és de teula àrab a doble vessant. L’element més destacat de la casa, i que li dona nom, és la volta rebaixada que cobreix un tram del carrer Major per tal de guanyar-hi un espai en primer pis a sobre. Aquest cos té una xemeneia troncocònica afegida posteriorment, revestida per còdols petits.</span></span></span></span></span></p> | 08103-7 | Carrer Major, 33. | <p><span lang='CA'><span><span>Fou la casa pairal de l’industrial </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Ramon Rovira i Casanella, pare de l’</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>industrial i polític Josep Rovira i Bruguera i avi del cineasta Francesc Rovira i Beleta.</span></span></span></p> | 41.6018400,1.5473300 | 378945 | 4606590 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84851-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84851-3.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84851-img1766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84851-img1768.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84851-img20210302105710.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-08-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 84852 | Casa del carrer Major, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-38-0 | XVI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Gran casal urbà de planta quadrada situat al carrer Major, fent cantonada amb una placeta (probablement formada a costa d’un antic pati), de manera que té una segona façana orientada a llevant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La façana principal, orientada a migdia, té planta baixa i primer pis en tota la seva extensió, mentre que al nivell superior es diferencien la meitat oest (amb una terrassa) i la meitat est (amb un pis sota coberta). La planta baixa té quatre obertures: d’oest a est, es tracta d’una porta senzilla allindanada amb un escut d’ofici (inclou una tisora i l’any 1562) més amunt; una segona porta allindanada també amb un escut (en aquest cas, no llavorat) més amunt; un gran portal amb arc de mig punt adovellat amb la una creu (amb l’any 1756) i un sol de dotze puntes en relleu a la clau; i, finalment, una finestra. És probable que les dues obertures allindanades corresponguin a antics portals amb arc de mig punt, el que explicaria la posició estranya dels escuts. Entre la segona i la tercera portes hi ha dues finestres més altes, que fan pensar en l’existència d’una escala amb un replà a mitja alçada. Al primer pis, seguint en el mateix ordre, hi trobem dues finestres, un balcó i una altra finestra, alineades amb les obertures de la planta baixa. De totes elles, el balcó és l’única obertura de la qual se’n veu la llinda de pedra. Finalment, hi ha dues obertures senzilles a la planta sota coberta de la meitat est de la façana, entre les quals hi ha una gàrgola representant un animal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La façana orientada a llevant té tres finestres a nivell del primer pis (una de les quals té una inscripció a la llinda amb una creu i la data “1756”) i tres de més petites al segon pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’aparell és de maçoneria arrebossada. La coberta és a doble vessant, cap a nord i cap a sud.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Les dates conservades fixen un origen de la casa almenys al segle XVI, possiblement amb una reforma important al segle XVIII.</span></span></span></span></span></p> | 08103-8 | Carrer Major, 38. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’estel de la clau remet a l’heràldica dels Rajadell, senyors de Jorba entre els segles XV i XVII. La placa ceràmica de la façana també hi situa el naixement de l’abat Bartomeu Bordis l’any 1600.</span></span></span></span></p> | 41.6016300,1.5464100 | 378868 | 4606568 | 1562 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84852-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84852-3.jpeg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 84853 | Placa de l'abat Bartomeu Bordis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-labat-bartomeu-bordis | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Placa commemorativa formada mitjançant la composició de 6 rajoles vidrades (2 d’alt per 3 d’ample) adherida a la façana de la casa del carrer Major, 38. La vora exterior està emmarcada per una sanefa de fulles i flors vermelles. A l’interior, en blau, hi ha la frase “Aquí nasqué / L’any 1600 L’abad [sic] / Bartomeu Bordis”. A la primera línia, entre les paraules “Aquí” i “nasqué” s’hi representen un bàcul i una mitra abacials, amb tons grocs i joies de colors a la mitra.</span></span></span></span></span></p> | 08103-9 | Carrer Major, 38. | 41.6015800,1.5464300 | 378869 | 4606562 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84853-2.jpeg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 84854 | Safareig públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-5 | XVIII | Una reforma recent (segle XXI) ha substituït la coberta original per una de nova, amb grans bigues de fusta, que decanten la teulada cap al sud. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici del safareig és de planta rectangular, i està alçat amb maçoneria. La seva ubicació en un punt amb força desnivell, entre el carrer del Rec (a darrere, més alt) i el carrer Major (més pla) fa que les obertures estiguin encarades cap a aquest segon, a migdia. Aquesta façana està formada fins a mitja alçada per lloses de pedra calcària més grans que els de la resta. Per tal de deixar dues grans obertures, la coberta se sustenta sobre amb un pilar central de pedra i el marc de la porta de maó. El pilar central de la façana té la següent inscripció: “AÑO / 1921 / 1867 / 1781”, que podem associar a diversos moments constructius de l’equipament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’espai interior està pràcticament tot ocupat per la gran pica de pedra del safareig, de forma rectangular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Una reforma recent (segle XXI) ha substituït la coberta original per una de nova, amb grans bigues de fusta, que decanten la teulada cap al sud.</span></span></span></span></span></p> | 08103-10 | Carrer Major, 44. | <p><span><span><span>L’element associat al safareig del qual es té una constància documental més antiga és el rec que l’abasteix, esmentat l’any 1323. El raig d’aigua que va del rec cap al safareig era anteriorment sota el campanar (on també hi havia uns abeuradors). L’any 1921 fou traslladat a l’emplaçament actual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició diu que el safareig fou construït l’any 1777 com una mesura higiènica per combatre l’epidèmia de pesta que patia la població.</span></span></span></p> | 41.6015300,1.5460300 | 378836 | 4606557 | 1777 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84854-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84854-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84854-3.jpeg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Cultural | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 84855 | Font del safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-safareig-1 | XX | Alguns elements, com la data, s'estan deteriorant. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Just a la confluència del carrer del Rec amb el carrer Major, i adossada al mur de contenció del carrer, hi ha la font que abasteix el safareig. Hi destaca un relleu que representa un gall (possiblement, en al·lusió a Sant Pere) sota el qual hi ha la inscripció en ciment “1941”. Finalment, hi ha tres brocs metàl·lics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-11 | Carrer Major / Carrer del Rec. | <p><span><span><span>Des de l’any 1323 està documentat el rec que baixa pel carrer al qual dona nom. Des de la construcció del safareig a finals del segle XVIII, l’aigua d’aquest rec s’utilitzà per abastir-lo, si bé el raig d’aigua del rec cap al safareig era anteriorment sota el campanar (on també hi havia uns abeuradors). L’any 1921 fou traslladat a l’emplaçament actual.</span></span></span></p> | 41.6015000,1.5459300 | 378827 | 4606554 | 1921 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84855-2.jpeg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 119 | 49 | 1.5 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 84856 | Església parroquial de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere-1 | XVI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Temple de línies senzilles, de planta rectangular a l’exterior amb l’excepció de l’absis poligonal (tres costats), més ample que la resta. La nau està alineada en sentit sud-nord, el que, donat el desnivell del terreny, demana que davant la façana hi hagi una escalinata i que, en canvi, l’absis quedi semisoterrat. L’exterior és molt auster, sense gaires elements ornamentals, de manera que visualment hi destaquen els grans carreus. La porta, allindanada, té un cercle en relleu sense gravar. Sobre la porta hi ha un guardapols en forma d’arc flamíger (sostingut per dos querubins) que, al seu torn, té una petita rosassa la nervadura de la qual forma una creu. La façana està rematada amb una línia recta sota la qual hi ha quatre obertures quadrades, semblants a les que hi haurà al llarg de les parets laterals per proporcionar llum a l’interior. Als dos extrems hi ha sengles gàrgoles amb forma de senglar. La coberta és a dues aigües.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Adossat al lateral de ponent de l’església, en una línia més enretirada de la façana, hi ha un campanar de torre en planta quadrada amb la coberta atalaiada. Les obertures de la part superior, rematades amb arc de mig punt, deixen veure a la cara meridional una campana i un rellotge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’interior, hi ha un curt nàrtex (sota el cor, sostingut per un arc rebaixat) que dona pas una nau única a la qual s’obren tres capelles a cada banda emmarcades per arcs de mig punt. Passat un graó, hi trobem el presbiteri flanquejat per dues sagristies. En un nivell superior, alineat amb el cor, hi trobem una galeria amb amples obertures en arc de mig punt superposades a cadascuna de les capelles. Si bé l’interior devia estar arrebossat (com posa de manifest l’aparell de pedra, menys acurat que a l’exterior), actualment està repicat deixant l’obra vista, a excepció de la volta de creueria. La coberta de l’absis incorpora tres petxines.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-12 | Carrer Major. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Construïda entre el 1551 i el 1558 pel mestre d'obres Joan Gibert de Bellpuig per 444 lliures barceloneses.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6015700,1.5457800 | 378815 | 4606562 | 1551 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84856-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84856-3.jpeg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Joan Gibert de Bellpuig . | 93 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 85014 | Cementiri de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-jorba | XIX-XX | Ampliat al s.XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Construcció de planta rectangular d’uns 800 m2 de superfície, situat a les afores de la població, entre camps de conreu. Té una amplia zona d’aparcament al davant, al centre de la qual hi ha dos grans blocs de pedra col·locats un a sobre de l’altre a mode de rotonda. Aquest espai, fou cedit per la Sra. Antònia Sala al municipi, tal i com es llegeix en una placa col·locada al mur perimetral. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El recinte està tancat per una paret d’obra amb la façana pintada de blanc, on hi ha la porta d’entrada de ferro forjat pintada de negre. Aquesta obertura està definida per brancals de pedra i coronada per un arc de mig punt a la clau del qual hi ha inscrita la data 1886. La porta té frontó motllurat semi triangular coronat en cada un dels vèrtex amb una bola de pedra, la central té una creu de ferro. Al centre del conjunt, al timpà, hi ha una placa on es pot llegir: Bienaventurados los que mueren en el señor (Apocalípsis, XII, 13) </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El cementiri està format per diversos blocs de nínxols. En destaca el de la banda sud, situat per sota una galeria porxada amb arcs de mig punt fets de maons. El paviment està fet de rajols quadrats col·locats de caixó entre els que hi ha diferents blocs de pedra, tapadores de diversos ossaris. Aquesta zona correspon a l’espai més antic del recinte. La galeria té una coberta a doble vessant completament reformada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El bloc de nínxols oest i nord són de construcció moderna. El de tramuntana respecta la distribució i dimensions de la galeria de migdia i davant encara hi ha algunes sepultures a terra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La zona central del recinte esta enjardinada, hi ha diversos xipressos, i una creu de pedra de podi i columna octogonal amb la inscripció INRI.</span></span></span></span></p> | 08103-13 | A uns 200 m al sud oest del nucli urbà. | 41.5993800,1.5431400 | 378591 | 4606322 | 1886 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5551.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Té la mateixa estètica que el de Sant Genís. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 85015 | Cementiri de Jorba, jaciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-jorba-jaciment | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Enrich Hoja, Jordi La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’igualada. Igualada. 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BOUSO GARCÍA, M. (1999): 'Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa Maria del Camí-Igualada'. Núm. Mem: 11536.</span></span><span lang='CA'> Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | II aC - III dC | Bona part del jaciment es es va excavar quedant afectat per els obres de la NII. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment arqueològic localitzat a conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En el marc d’aquesta actuació es van realitzar dues intervencions, ambdues l’any 1999 i dirigides per Mónica Bouso. La primera realitzada el mes de març, va permetre localitzar un mur de quasi 20 m de llargada i datat vers el segles XVII-XVIII i una fossa de planta irregular amortitzada amb materials d’època ibèrica (ss. II- I ac) i època romana (I-III dC). Aquesta estructura evidenciava l’existència d’un lloc d’habitat relativament proper.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La segona, realitzada entre els mesos de maig i juliol, constà d’una prospecció i una campanya de sondejos, que tenien l’objectiu de delimitar el perímetre del jaciment. En base als resultats s’endegà l’excavació dividida en tres sectors, però nomes es va poder delimitar un mur de cronologia contemporània.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El material arqueològic recollit, datat vers els segles III aC- III dC no es va poder associar a cap estructura, i o bé estava fora de context o corresponia a deixalles procedents d’un habitat proper.</span></span></span></span></p> | 08103-14 | Al sud est del nucli urbà, a tocar del cementiri. | 41.6001000,1.5436300 | 378633 | 4606402 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85015-img5565.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85015-img5504.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte iPAT Serveis Culturals | Els materials recuperats a la intervenció es troben al Museu de la Pell d'Igualada. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 85017 | Camp del rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-rector-0 | <p><span><span><span>Bosch de Dòria, M. (inèdit): Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: tram Santa Maria del Camí – Igualada. Memòria dipositada a l’arxiu del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya (núm. 3019).</span></span></span></p> | XXX aC | El jaciment fou afectat per les obres de construcció de l'autovia. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La intervenció arqueològica realitzada arrel de les obres a l’autovia A2 (que actualment passa mitjançant un viaducte per sobre del jaciment) va posar al descobert un gran nombre d’estructures. Es tracta de quatre fons de cabana, 70 sitges i una zona de treball. Els materials recuperats durant l’excavació corresponen sobretot a ceràmica feta a mà (en destaca la decorada amb pústules i amb nanses dobles d'orelletes), dues destrals, un molí, estris i ascles de sílex amb retocs, restes òssies de fauna, malacofauna i dues denes de collaret. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Les dades obtingudes, doncs, permeten identificar el jaciment com un hàbitat del neolític final - fàcies Veraza (3000-2500 aC).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant la realització del present mapa no s’hi va observar la presència de materials o estructures arqueològics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-15 | Camí del Figuerot, sota l’A2. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment arqueològic fou descobert arrel de les tasques d’ampliació de l’autovia A2, a cavall dels anys 1998 i 1999.</span></span></span></span></span></p> | 41.6004600,1.5457600 | 378811 | 4606439 | 08103 | Jorba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85017-2.jpeg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 85018 | Font de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-5 | XIX-XX | La plaça ha estat completament reformada durant l'any 2021, i la font s'ha desplaçat a un extrem. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Estructura exempta feta a partir de pedra carejada col·locada a trencajunts. Esta composada principalment per tres elements, una paret de pedra orientada nord sud que fa d’eix de l’estructura. A ella s’adossa una pica de pedra circular, que per la seva forma recorda a un trull. Al centre de la pica hi ha tres blocs de pedra, col·locats de manera creixent un a sobre de l’altre on trobem l’aixeta. Just a sobre recolza l’extrem nord de la paret, on hi ha col·locat l’escut del poble fet de pedra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la cara est d’aquest mur, en un dels carreus just per sobre la pica es pot llegir Juan Bassegoda, nom d’un reconegut arquitecte, fill i net d’arquitectes especialista en la restauració de monuments. Per sota el seu nom, i parcialment esborrada hi ha un altre inscripció. </span></span></span></span></span></p> | 08103-16 | Al nucli urbà a l’Avinguda Canaletes, a la Plaça de la Font | <p><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span><span>La Plaça, i per tant la font, està situada just a sobre de l’antic cementiri parroquial de l’església de Sant Sebastià i Sant Roc</span></span></span></span></span></p> | 41.6008100,1.5464100 | 378866 | 4606476 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85018-img20210216163912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85018-img20210216164006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85018-img20210216164050.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Juan Bassegoda | Dóna nom a la Plaça. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 85019 | Unió Joventut Jorbenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/unio-joventut-jorbenca | XIX-XX | Ha estat reformat al segle XX. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici situat a la cantonada entre la Plaça de la Font i l’avinguda canaletes amb accés per ambdues vies. És de planta rectangular amb coberta de teula àrab a quatre aiguavessos, amb ràfec motllurat, format per un únic cos amb planta baixa, primer pis i golfes. Les cantonades, pintades de blanc, imiten blocs de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La façana nord mira a l’Avinguda Canaletas i està pintada de color ataronjat amb un sòcol blanc a la part inferior. Presenta quatre obertures rectangulars per planta, seguint un eix de simetria. A la planta baixa hi ha quatre portes de fusta totes coronades per un arc rebaixat. Just a sobre de cada una de les portes, i ja al primer pis, trobem dues finestres als extrems i dos balcons amb balustrada circular de ferro forjat al centre. A les golfes també hi ha quatre obertures, en aquest cas, circulars i de petites dimensions, elements de ventilació definits amb peces ceràmiques blanques decorades amb motius florals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La façana oest mira a la Plaça de la Font i en aquest cas està tota pintada de blanc. A l’extrem sud s’intueix una possible reforma, tal vegada una ampliació de l’edifici en aquesta direcció, segons es desprèn de la presència d’una cantonada imitant blocs de pedra integrada a la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa està formada per una sèrie de 6 garatges o magatzems, tres a cada banda de l’escala que dóna accés al primer pis. La teulada dels garatges fan de terrassa i el “Cafè de Jorba” hi té taules i cadires i una estructura lleugera que subjecta una petita coberta. L’espai està delimitat per una barana col·locada entre pilars de maó vist.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El primer pis té set portes que donen accés a la sala del cafè, en dues hi ha un rètol pintat en daurat sobre fons negre on es pot llegir cafè i teatre respectivament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Finalment i trencant lleugerament la simetria trobem les obertures de les golfes. Sobre cada una de les portes, a excepció de la porta sud i la segona porta de l’extrem nord, trobem una obertura circular, un canal de ventilació circular tancat amb una peça ceràmica rodona amb motius florals de color negre. La segona obertura per la banda nord, fou substituïda per una finestra quadrangular i a la banda sud no es conserva cap obertura a l’alçada de les golfes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>En aquesta façana se’ns dubte els dos elements més destacats són el cartell situat a l’extrem nord i que commemora el centenari de la fundació. En ell i pintat de verd es veu 1913 a la part superior, l’escut de la unió al centre, i la data 2013 a baix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>També al centre d’aquesta façana hi ha una peça definint un perímetre circular adossada en la paret. L’interior està pintat de blanc, hi ha en relleu l’escut de la Unió i la data 1913 pintats de negre.</span></span></span></span></span></p> | 08103-17 | Avinguda Canaletes, 49-51; Plaça de la Font, 1 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La Revolució Industrial fou el procés d'industrialització que comportà un conjunt de canvis econòmics, socials, polítics i culturals així com </span></span></span><span lang='CA'><span>transformacions en el sistema productiu i la vida dels treballadors. Aquests canvis provocaren que entre finals del segle XIX inicis del segle XX, arreu d’Europa la ciutadania impulsés, entre d’altres, un tipus d’associacionisme cívic entre el que s’inclouen els ateneus. És en aquest context que neix </span></span><span lang='CA'><span><span>La Unió Joventut Jorbenca l’any 1913 fruit de l’esforç d’un conjunt de jorbencs que van convertir la UJJ en el punt de trobada de la vida cultural i associativa de Jorba. Té la seu al Cafè de Jorba, on s’acullen les iniciatives tant dels socis com altres entitats municipals i de la ciutadania en general amb l’objectiu de realitzar activitats culturals i associatives de tot tipus.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6007600,1.5466900 | 378889 | 4606471 | 1913 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85019-img5520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85019-img5527.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85019-img5528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85019-img5521.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | També conegut com Ateneu o Café de Jorba, el 2013 va celebrar el seu centenari. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 85021 | Avinguda de Canaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-de-canaletes | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | Algunes edificacions han perdut elements originals, i algunes noves construccions trenquen el conjunt. | <p>Avinguda que travessa el municipi pel centre, seguint el traçat de l'antiga N-II, via de comunicació que amb petites variants segueix el mateix traçat que l'antic Camí Ral de Barcelona a Lleida. És un reflex del creixement del municipi al llarg del segle XIX i XX. En aquest moment, i a redós d'aquesta via es comencen a construir nous edificis i indústries, alguns dels quals encara es conserven actualment.</p> <p>Entre ells destaca la Unió Juventut Jorbenca, fundat el 1813, l'Hostal fundat el 1816 o l'Hostal Nou uns metres més a l'oest. Encara més a ponent es conserva un altra edificació amb la inscripció 1891 a la porta, i una torre d'aire modernista al nº 53. D'aquest edifici en destaca la seva coberta de pavelló, feta amb teules ceràmiques motllurades encaixades unes amb les altres. Està coronada amb un pinacle de ferro amb una pinya ceràmica. També es conserven edificis industrials, com Cal Curtiquer, un assecador de pells, al número 64.</p> <p>Totes aquestes construccions són un reflex del creixement econòmic del moment, els habitatges, hostals o edificis industrials, representen una arquitectura popular amb una estètica i materials constructius molt similars entre ells.</p> | 08103-18 | Traçat de l’antiga carretera N-IIa | <p><span lang='CA'><span><span>Al segle XIX Jorba pateix un creixement demogràfic important duplicant quasi la seva població entre 1830 i 1894. Aquest creixement es deu principalment a la seva proximitat al camí ral i la instal·lació de industries cotoneres, molins fariners, bataners, hostals, etc.</span></span></span></p> | 41.6011100,1.5473000 | 378941 | 4606509 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85021-img202103031658101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85021-img202011111631562.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85021-img5542.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Correspon al traçat de l'antic camí Ral. | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 85022 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-9 | XVIII | Entre 1985 i 1990 s’hi va dur a terme un projecte de consolidació, a càrrec de la Diputació de Barcelona. | <p><span><span><span><span>Està format per dos arcs idèntics de mig punt, de 3'25 m de radi, de 6’58 m d’ alçada sobre el nivell de la riera de Rubió. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els arcs recolzen sobre un pilar central construït amb carreus ben treballats que disposa d'un tallamar de planta semicircular aigües avall, amb coronament cònic, i un altre de planta triangular aigües amunt, amb coronament piramidal. Els arcs descansen en sengles murs laterals que l'enllacen amb la riba. En el punt un es troben els arcs amb els murs hi ha dos contraforts a cada banda, en posició obliqua, que condueixen l'entrada i sortida de l'aigua. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'intradós de les voltes està construït amb carreus posats de llarg i en filades. La resta de paraments són d'aparell regular, amb carreus col·locats al llarg i través i acompanyats de petites falques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El passamà (en bona mesura afegit durant la intervenció de finals del segle XX) està constituït per grans pedres treballades de forma triangular que van de piló a piló; el coronament dels quals és una figura piramidal, que segueix el model del passamà. A la part baixa hi ha forats de desguàs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Dues pedres del pont porten les dates de 1787 i 1789. </span></span></span></span></span></p> | 08103-19 | Sobre la riera de Rubió. | 41.6023700,1.5443600 | 378698 | 4606653 | 1787 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85022-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85022-2.jpeg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2021-08-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | També és denominat Pont del comte d'Aranda. | 98|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 85023 | Placa de la plaça del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-placa-del-cementiri | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Placa rectangular col·locada a la façana principal, a la dreta de la porta d’entrada. La placa és de color blanc i amb lletres negres s’hi pot llegir “Esplanada del cementiri cedida per la Sra. Antònia Sala (Cal Rosich) a l’Ajuntament de Jorba”</span></span></span></p> | 08103-20 | A la façana principal del recinte. | 41.5994900,1.5433700 | 378610 | 4606334 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85023-img5550.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 85025 | Molí del Permanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-permanyer | <p><span><span><span><span lang='CA'>Palau i Rafecas, Salvador; Els molins fariners de la conca de l’Anoia. Miscel·lània penedesenca, 1991. </span></span></span></span></p> | XIX | Engolit per la vegetació i en estat de ruïna. | <p><span lang='CA'><span><span>Edificació feta de maçoneria quasi completament enrunada i engolida per la vegetació. En resten dempeus diverses parets, algunes de força alçada, el que permet veure que l’edifici tenia com a mínim dos pisos. És conserven algunes obertures i restes d’un arc escarser. Correspon a una obra popular, de factura bastant moderna, on s’hi produïa farina. El seu estat de ruïna impedeix definir-ne els espais i les construccions encara conservades.</span></span></span></p> | 08103-21 | Al sud del nucli urbà, proper al punt on s’ajunten el riu Anoia i la riera de Clariana. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Els molins hidràulics han estat presents al món rural català, ajudant a moltes de les tasques diàries com la molta, premsat, forjat, fabricació de pólvora, paper, etc, per tant molts d’ells, es trobaven a tocar o en les pròpies cases de pagès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Com el seu nom indica, tots ells funcionaven per la força de l’aigua generada a partir d’un salt d’aigua que movia les pales d’una roda, ja fos vertical o horitzontal. El moviment circular d’aquestes rodes es transmetia instantàniament a les moles de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta mecànica aprofitava el mateix camí de l’aigua i en primer lloc hi havia la resclosa, un tancat artificial construït al llit del riu. Durant l’època moderna i contemporània, les antigues rescloses, s’aniran substituint per rescloses de pedra. Seguiment l’aigua es canalitzava per un rec que la treia del curs del riu per acumular-la en una bassa adossada a l’edifici del molí. Aquesta acumulació d’aigua era necessària per donar pressió al molí. La necessitat de desguassar l’excés d’aigua de la bassa, abans no es vesses, es feia mitjançant un sobreeixidor, dit també estellador. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Seguidament l’aigua de la bassa descendia amb pressió cap a l’interior del molí gràcies a dues estructures, el cup i la canal vertical, una tècnica utilitzada ja des del segle XII. El doll d’aigua queia dins del carcabà, al pis inferior del molí, a través d’aquestes estructures, amb una pressió que feia girar la roda hidràulica que hi havia just a sota. L’eix de la roda transmetia el moviment cap al pis superior on es trobaven instal·lades les moles i tot l’equipament necessari per a la mòlta o l’activitat que s’hi realitzés. Hi havia, segons el tipus d’activitat diferents tipus de roda hidràulica. Tot i que l’ús de molins hidràulics ja es remunta a època romana, començaren a generalitzar-se durant l’edat i mitjana i sobretot entre els segles XVII-XIX. </span></span></span></span></p> | 41.5960900,1.5480300 | 378992 | 4605950 | 1890 | 08103 | Jorba | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85025-img5575.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | També conegut com la La Fàbrica Vella. | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 85026 | Cementiri de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-genis | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Construcció de planta rectangular d’uns 100 m2 de superfície, situat a les afores del nucli, davant del parc. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El recinte està tancat per una paret de pedra, la façana principal està a l’est on hi ha la porta d’entrada feta de ferro forjat. L’obertura està definida amb brancals de pedra motllurada i coronada per un arc rebaixat, a la clau del qual hi ha inscrita la data 1887. Té un frontó motllurat semi triangular coronat per una bola de pedra al centre amb una creu de ferro. Al mig del conjunt, al timpà, hi ha una placa on es pot llegir: Bienaventurados los que mueren en el señor (Apocalípsis, XII, 13).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El recinte té un únic bloc de nínxols, a ponent, definit per una galeria porxada a dos nivells, amb arcs de mig punt fets de maons. El paviment és de morter lliscat i la galeria té una coberta a doble vessant de teules sobre llates i rajols.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La zona central del recinte està enjardinada, hi ha diversos xipressos, i jardineres circulars.</span></span></span></span></p> | 08103-22 | Al nord del Carrer de les Moreres, davant del parc | 41.5976000,1.5655600 | 380456 | 4606093 | 1887 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85026-img5588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85026-img5591.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 85028 | Sant Genís II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-ii | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Enrich Hoja, Jordi La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’igualada. Igualada. 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | I-IV dC | Parcialment excavat | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment situat al talús entre dos camps, molt proper al torrent que passa entre Cal Llorens i Cal Gibert.<strong> </strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant els treballs a<strong> </strong>conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada), es localitzà una estructura circular en aquest punt. La posterior excavació, dirigida per Marc Bosch en desembre de 1998, confirmà que es tractava d’un forn de calç d’època romana que malauradament no es va poder vincular amb lloc d’assentament.</span></span></span></span></p> | 08103-23 | A sant Genis, a tocar del torrent al sud de Cal Gibert. | 41.5953300,1.5646600 | 380377 | 4605843 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85028-img5607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85028-img5608.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Esta situat al talús entre dos camps de conreu de diferents propietaris. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 85029 | Sant Genís IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-iv | <p><span lang='CA'><span><span>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura</span></span></span></p> | Alterat per activitats antròpiques recents. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment descobert al realitzar una cala de tempteig de 0.70 m d’ample per 1 m de profunditat durant els treballs a<strong> </strong>conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada). La intervenció dirigida per Esteve Nadal a l’octubre de 1999 va permetre localitzar a 0.60 m de profunditat i a l’interior de dita rasa, diferents restes humanes, totes alterades i sense connexió entre si. En destaquen, entre d’altres, una mandíbula superior i dos maxil·lars inferiors el que suggereix l’existència com a mínim de tres individus. Malauradament l’alteració de les restes impedeix ni datar-les ni associar-les amb cap lloc d’hàbitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per les característiques de la troballa el més versemblant és que durant els treballs de canalització d’aigües residuals de Sant Genís, es destruís aquest lloc d’enterrament. Les restes segurament foren dispersades al reomplir novament la rasa un cop finalitzats els treballs.</span></span></span></span></p> | 08103-24 | Al sud de Sant Genís, per on passa actualment l’Autovia A2. | 41.5948000,1.5676200 | 380623 | 4605780 | 08103 | Jorba | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85029-img5610.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Les restes foren trobades fora de context, pel que no se'n sap la cronologia. | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 85030 | Cal Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llorens | XIX | Ha estat reformat durant el segle XX. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Mas composat de diferents cossos annexats, on el principal és de planta rectangular amb planta baixa, primer pis i golfes i coberta a doble vessant de teula àrab. A la planta baixa trobem la porta d’entrada a l’edifici, definida per un arc rebaixat de pedra amb una inscripció a la llinda “MLLR 1885”. A banda i banda de la porta hi ha unes finestres rectangulars. Al primer pis les obertures segueixen el mateix eix de simetria amb un balcó al centre, a l’esquerra del qual hi ha un rellotge de sol. A les golfes hi ha una única obertura, petita i quadrangular per a ventilació. Es troba per sota el carener i esta tancada amb una peça ceràmica amb motius geomètrics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tota la façana principal està arrebossa i pintada i a la part baixa té un aplacat de pedra. Adossat al cos principal per l’oest hi ha un edifici, més modern, destinat a habitatge.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El conjunt es troba delimitat per un mur perimetral i té un pati a la zona davantera, així com altres petites construccions com magatzems.</span></span></span></span></p> | 08103-25 | A Sant Genís, al Sud est del nucli. | 41.5957100,1.5675900 | 380622 | 4605881 | 1885 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85030-img5614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85030-img5615.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.