Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88033 | Costums de la sega i el batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-de-la-sega-i-el-batre | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casassas i Simó</span></span></span><span lang='CA'><span>, Lluís; <span>Enrich i Hoja</span>, Jordi; <span>Riba i Gabarró</span>, Josep; <span>Termens i Graells</span>, Miquel; <span>Torras i Ribé</span>, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes, p. 298-299.</span></span></span></span></span></p> | Ja no es fa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la publicació <span>Casassas</span> <em>et al</em>., 1988 s’hi recullen diversos costums de Jorba relatius a les tasques del segar i el batre. En acabar la sega es feien uns crits cabalístics que auguraven prosperitat, i la gent prenia grapats d’ordi per llançar-los sobre els nuvis als casaments com a protecció davant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’hora del batre, el batedor més vell o l’amo del mas beneïa l’era abans de fer l’estesa de les garbes.</span></span></span></span></span></p> | 08103-127 | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | 08103 | Jorba | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 88042 | Sardana Jorba mil·lenària: al meu poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-jorba-millenaria-al-meu-poble | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Solé i Solernou</span></span></span><span lang='CA'><span>, Isidre (199?): <em>Jorba mil·lenària: al meu poble; La Roseta de cal Vicentó: a la meva mare. Dues sardanes dedicades, originals del compositor</em>.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Sardana dedicada a Jorba de la qual se’n publicaren les partitures (conjuntament a les de la sardana “La Roseta de cal Vicentó: a la meva mare”, que van al revers). La composició, en clau de fa i amb temps de 2/4, consta de 12 fulls amb els arranjaments respectius per a 1r i 2n tible, 1a i 2a tenora, 1a, 2ai 3a trompeta, flabiol, trombó, 1r i 2n fiscorn i contrabaix. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-136 | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | Dècada 1990. | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88042-img202103041158491.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Isidre Solé i Solernou | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 88043 | Sardana La Roseta de cal Vicentó: a la meva mare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-la-roseta-de-cal-vicento-a-la-meva-mare | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Solé i Solernou</span></span></span><span lang='CA'><span>, Isidre (199?): <em>Jorba mil·lenària: al meu poble; La Roseta de cal Vicentó: a la meva mare. Dues sardanes dedicades, originals del compositor</em>.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Sardana dedicada a la mare de l’autor de la qual se’n publicaren les partitures (conjuntament a les de la sardana “Jorba Mil·lenària: al meu poble”, que van a l’anvers). La composició, en clau de sol i amb temps de 2/4, consta de 12 fulls amb els arranjaments respectius per a 1r i 2n tible, 1a i 2a tenora, 1a, 2ai 3a trompeta, flabiol, trombó, 1r i 2n fiscorn i contrabaix. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-137 | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | Dècada 1990. | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88043-img202103041158341.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Isidre Solé i Solernou | 62 | 4.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 88045 | Ball de les instàncies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-instancies | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 131.</span></span></span></p> | Sembla que ja no es fa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Ball definit per anar de la mà d’una juguesca. Una persona proposava que altres dues ballessin, alhora que dipositava diners sobre el taulell. Si les dues persones assenyalades s’hi negaven, n’havia de proposar altres dues, per al qual havia de doblar els diners dipositats, i així successivament fins que una parella hi accedia. Els diners dipositats s’utilitzaven per pagar una ronda als assistents. En el cas que una parella rere l’altra s’hi neguessin i la quantitat de diners es fes tan alta que el proposant es negués a pagar-la, l’agafaven i el llençaven a l’abeurador com a escarment, donant per entès que havia triat els emparellaments amb mala fe per forçar alguna situació desagradable.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La música d’aquest ball la tocava un sol músic amb un instrument que l’autor que ens en dona referència (Castro, 1993) anomena gralla però que descriu com un petit sac de pell adaptat a un flabiol.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-139 | 41.6014600,1.5458100 | 378817 | 4606549 | 08103 | Jorba | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L’autor que ens en deixa constància (Castro, 1993) cita com a fonts d’informació en Ton Marimon (el Mata) i en Ramon Corbella (de la casa Ganxo). | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 88046 | Dansa de Jorba El so de l'Anafil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-jorba-el-so-de-lanafil | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 132-133.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Composició musical de dos autors jorbencs que, en el seu text, evoca el passat i el present del poble. Com el seu nom indica, està pensada per a ésser ballada.</span></span></span></span></span></p> | 08103-140 | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Lletra: Pere Gabarró i Creixell. Música: Isidre Solé i Solernou. | La imatge de la lletra i la partitura està extreta de Castro, 1993. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 88052 | Goigs de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 170.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs que en honor del gloriós apòstol S. Pere se canten en sa parròquia de Jorba, bisbat de Vich.”. A sota, al centre, hi ha un gravat que representa Sant Pere amb aurèola i acompanyat per alguns dels seus atributs: porta una gran clau i està flanquejat per un gall i una barca de pesca. Sota els seus peus, la inscripció “S. PEDRO”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’esquerra del gravat hi ha, a tocar de l’encapçalament, la partitura i el primer vers dels goigs. Sota seu, i en simetria amb el costat dret del gravat principal, sengles gravats d’un àngel tocant la lira agenollat en un camp.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a dues columnes amb un corondell amb motius vegetals estilitzats, consta de 10 estrofes de les quals no s’especifica quina n’és la tornada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al peu hi ha una pregària en llatí, darrer element dins l’orla de motius vegetals estilitzats que envolta tota la composició. A fora de la mateixa tan sols hi queda la inscripció de la “Imprenta de la Vª y fill de Abadal”, d’Igualada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-146 | 41.6015700,1.5457800 | 378815 | 4606562 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Elisabeth Casalius, vídua de Joaquim Abadal, va regentar la impremta familiar amb els seus fills entre 1858 i 1880.Imatge extreta de Castro, 1993. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 87996 | Barraca 2 del Montpaó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-montpao | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Té la coberta parcialment ensorrada. | <p>Construcció de pedra seca en un marge, per tant es tractaria d'una barraca margera. És visible l'obertura que faria de porta i sembla que la coberta està parcialment perduda. Es troba en una zona terrassada, ben bé al capdamunt del Montpaó.</p> | 08103-91 | A l’est del nucli de Jorba, per sobre la A2 i a l’est de Can Xicot gros. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 375201 | 469841 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87996-img0730.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87996-img0728.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 85214 | Sant Genís III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-iii | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Enrich Hoja, Jordi La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’igualada. Igualada. 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | I-IV dC | <p><span lang='CA'><span><span>Durant els treballs a<strong> </strong>conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada), es va realitzar un sondeig amb màquina retroexcavadora en aquest punt, donada la localització d’altres restes d’interès patrimonial a la zona. La intervenció realitzada el desembre de 1998 i dirigida per Marc Bosch va donar resultats negatius, tot i que superficialment s’havia localitzat un fragment de sigil·lada. Una prospecció posterior, realitzada també per Marc Bosch al Gener de 1999 es van localitzar restes ceràmiques als camps propers a l’indret. </span></span></span></p> | 08103-50 | A Sant Genis, al sud oest de Cal Llorenç. | 380531 | 46055841 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85214-img5603.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | S'estén per uns camps amb tres propietaris | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 85033 | Església de Sant Genís de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-genis-de-rocafort | XVII, XIII | Reformada al segle XVII i a finals del segle XX. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Capella de planta rectangular feta amb blocs de pedra carejada col·locats a trencajunts definint filades regulars, tot lligat amb morter de calç i arena. Té una sola nau amb la façana principal orientada a ponent. Aquí trobem una gran porta rectangular amb llinda de pedra on hi ha inscrita la data 1619 vinculada a la gran reforma del segle XVII. Per sobre, hi ha un arc de descarrega de pedra i més amunt hi ha un òcul circular tancat amb un bloc de pedra arenisca treballada amb motius florals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la façana nord hi ha un portal adovellat de pedra, i a la sud s’adossa un cos quadrangular i un contrafort. A la façana est hi ha una petita finestra, definida per blocs de pedra carejada un d’ells amb un arc de mig punt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La coberta és a doble vessant, feta amb teula àrab i respon a una restauració recent, igual que el campanar d’espadanya, que substitueix un antic campanar de torre. </span></span></span></span></p> | 08103-28 | A Sant Genís, a la Plaça de l’Església. | <p>Edifici d'origen romànic, el primer document és del 1137 i també apareix a la documentació al segle XIII, en concret del 1270. Tanmateix fou completament renovada al segle XVII. La reforma s'inicià el 1619 tal com es desprèn de la llinda de la porta i finalitzà el 1620.</p> <p>Tot i la reforma, l'església no tenia permís de donar missa els diumenges i la població s'havia de desplaçar a Jorba. L'any 1665 el bisbe de Vic, Jaume de Copons i de Tamarit concedí una missa els diumenges. La seva funció com a sufragània es constatà l'any 1685, data en la qual el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia de Jorba i féu constar que tenia l'església de Sant Genis com a sufragània.</p> <p>Les importants transformacions que ha patit l'edifici, incloent-hi una reforma ja en època contemporània, fa que no tingui cap tret estilístic definit.</p> | 41.5966100,1.5635800 | 380289 | 4605986 | 1619 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85033-img5675.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85033-img5657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85033-img5655.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | També coneguda com Sant Genís de Jorba. | 94|92 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 85030 | Cal Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llorens | XIX | Ha estat reformat durant el segle XX. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Mas composat de diferents cossos annexats, on el principal és de planta rectangular amb planta baixa, primer pis i golfes i coberta a doble vessant de teula àrab. A la planta baixa trobem la porta d’entrada a l’edifici, definida per un arc rebaixat de pedra amb una inscripció a la llinda “MLLR 1885”. A banda i banda de la porta hi ha unes finestres rectangulars. Al primer pis les obertures segueixen el mateix eix de simetria amb un balcó al centre, a l’esquerra del qual hi ha un rellotge de sol. A les golfes hi ha una única obertura, petita i quadrangular per a ventilació. Es troba per sota el carener i esta tancada amb una peça ceràmica amb motius geomètrics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tota la façana principal està arrebossa i pintada i a la part baixa té un aplacat de pedra. Adossat al cos principal per l’oest hi ha un edifici, més modern, destinat a habitatge.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El conjunt es troba delimitat per un mur perimetral i té un pati a la zona davantera, així com altres petites construccions com magatzems.</span></span></span></span></p> | 08103-25 | A Sant Genís, al Sud est del nucli. | 41.5957100,1.5675900 | 380622 | 4605881 | 1885 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85030-img5614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85030-img5615.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 88055 | Goigs de Sant Narcís del Mas Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-narcis-del-mas-jorda | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AA DD Historia de les comarques d’Anoia. Volum I. Edicions selectes Parcir. Manresa 1988.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XVII, XX | La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. | <p>Goigs amb el títol 'Goigs a la llaor del gloriós Sant Narcís bisbe i màrtir de Girona, patró del Mas Jordà a Jorba, Bisbat de Vic'. La capçalera o títol es situada al centre, i a sobre el gravat representa a Sant Narcís, amb la mitra i el bàcul. A la part superior hi ha un escut, a la inferior una representació de l'ermita i a sota es llegeix Sant Arcis del Ma Jordà.</p> <p>El text, a 2 columnes amb la capçalera al centre, consta de 13 estrofes (no numerades) i tornada. Les dues últimes estrofes estan dedicades al Mas Jordà. L'encapçalament i final de cada estrofa estan ressaltats amb color vermell, així com les inicials de Goig, Narcís i Mas Jordà a la capçalera.</p> <p>A sota de les columnes, hi ha un diàleg per quan es canta/recita en públic V. (versiculum) que recita qui llegeix l'oració i R. (responsio), que recita la congregació. A sota conclou amb una oració en llatí.</p> <p>Finalment, s'hi faciliten detalls sobre indulgències i l'edició: Amb llicència eclesiàstica. El senyor Bisbe de Vic concedeix 100 dies de perdó al qui cantin o recitin aquests Goigs. McMxLVII. BAS d'Igualada.</p> | 08103-149 | A l'ermita de Sant Narcís. | <p>El Mas Jordà és un dels masos més antics del municipi, possiblement construït al segle XV i reformat al segle XVII quan es construí l'ermita de Sant Narcís. El 1626 hi va néixer Francesc de Jorba, provincial dels caputxins durant el trienni 1675-1678.</p> <p>El 1867 Francesc Colomer, propietari en aquell moment del Mas Jordà, en un viatge a Girona adquireix unes bossetes de cotó de Sant Narcís i diversos exemplars de Goigs per a l'ermita. L'escolapi P. Rafael Oliver hi afegirà dues estrofes pròpies del Mas Jordà.</p> <p>A l'ermita s'hi celebrava una diada, que és citada en diversa documentació des del segle XVII.</p> | 41.6004700,1.5106100 | 375882 | 4606490 | 1867, 1947 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88055-goigs-sant-narcis.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | L'escolapi P. Rafael Oliver | 98|119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 85040 | Prop del castell de Can Joveró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-del-castell-de-can-jovero | XXX aC. | Afectat pel camí. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment arqueològic localitzat gràcies a la troballa de materials ceràmics en superfície. Concretament, es tracta de dues urnes: una, de forma tancada, amb llavi pla lleugerament exvasat i sense coll, decorada amb un sol cordó amb digitacions; l'altra, de dimensions més petites, amb poc desgreixant i engalba en la superfície exterior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Van ser interpretades com a urnes d’ús funerari de l’edat del bronze antic-mig, el que ens remet a l’existència d’una necròpolis d’aquest període afectada per l’obertura del camí.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant la realització del present mapa no s’hi va observar la presència de materials o estructures arqueològics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-33 | A l'est de Can Joveró. | <p><span lang='CA'><span><span>El jaciment fou descobert pels membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l´1 de novembre del 1987.</span></span></span></p> | 41.5839100,1.5529800 | 379382 | 4604591 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 87719 | Rellotge de sol de la Casa Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-roja | XIX-XX | <p>Rellotge vertical, situat a la façana principal de la casa, per sobre les golfes, just per sota el ràfec. Fet d'obra, simulant un escut amb base totalment circular i coronament amb dos mig cercles còncaus units pel centre. De color grisós, es conserven, pintats en negre, totes les franges horàries, escrites en números romans. Al centre, tot i que molt esborrat s'intueix una decoració, tal vegada una estrella. També conserva el gnòmon de vareta.</p> | 08103-79 | A la Casa Roja, façana principal. | <p><span lang='CA'><span><span><span>La Casa Roja correspon a un dels masos ja existents al municipi abans del segle XVIII, molt proper a Can Joveró. Es va cremar en un incendi el 1982.</span></span></span></span></p> | 41.5858500,1.5404300 | 378340 | 4604824 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87719-img9496.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87719-img9494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87719-img9492.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 86490 | Font del Centre Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-centre-agricola | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font de petites dimensions que es troba just davant del centre Agrícola, en una zona enjardinada amb arbres i bancs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>És una font exempta amb base circular amb pedres col·locades verticalment formant la base. La pica també es circular i està feta de ciment lliscat. Just al centre dos blocs de pedra rectangular, un a sobre de l’altre serveixen d’eix per col·locar l’aixeta.</span></span></span></span></p> | 08103-57 | A la cantonada entre el C/ de la Carrerada i de les Moreres. | 380366 | 466058 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/86490-img5674.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 119 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 87723 | Capella de Sant Narcís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-narcis | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes, p. 298-299.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XVII | La coberta es veu força malmesa. | <p>Petita capella situada a la cantonada sud-est del pati del Mas Jordà. Correspon a una construcció simple, de nau rectangular de 5.80 m de llarg per uns 4.35 m d'amplada i uns 4.30 m d'alçada, amb coberta a doble vessant de teula àrab i campanar d'espadanya fet amb maons de ceràmica i una creu de ferro forjat al capdamunt. Conserva el ràfec fet amb teula àrab revestida de morter, sota el qual hi ha una cornisa llisa i correguda de morter de calç que recórrer tot el perímetre i que podria haver tingut restes de policromia.</p> <p>Els murs són de maçoneria amb cadenes cantoneres i a les façanes oest i sud es conserva una cornisa de pedra motllurada a doble nivell. També hi ha una petita finestra lateral quadrada a la façana oest i un nínxol amb un sant a la façana sud.</p> <p>La façana principal, orientada a nord-est i amb accés des del pati del mas, té una porta de llinda recta i una inscripció que hi diu (Fcô JPH / COLOMMES. / ay. 1829) que fa referència a l'adquisició del temple Francesc Colomer i el seu fill Josep. Per sobre la porta hi ha un petit rosetó que fou restaurat el 1829.</p> | 08103-83 | A la cantonada sud est del perímetre construït del Mas Jordà. | <p>Él saqueig revolucionari de 1936 a l'arxiu de Jorba, provocà la pèrdua de nombrosa documentació, per la qual cosa no es sap amb exactitud quan fou erigit el temple, però sembla que seria cap a mitjans del segle XVII. </p> <p>En un document de 1696 els amos de Mas Jordà són el Francesc Matheu Vallès i la Mª Rosa Mora, i els seu primer fill es batejat amb el nom de Narcís, el que suggeriria que l'ermita ja estava dempeus.</p> <p>La documentació sobre Sant Narcís es va succeint en un altre document de 1733, en un testament de 1749 o en el document del 16 de març de 1803, en què Josep Jorba Canyadores fa possesió del Mas Jordà i la seva capella.</p> <p>Un altra dada important és el 1829, quan els argenters Francesc Colomer Enténtes i el fill Josep, adquireixen Mas Jordà i posen una pedra rodona damunt el portal de l'ermita, entremig d'una mitra i un bàcul, al·lusius al Sant Patró, amb el següent text 'Fcô JPH / COLOMMES. / ay. 1829'.</p> <p>A partir d'aquí la documentació és nombrosa i es va succeint fins a ja entrat el segle XX. El 1936 van robar la campaniana i els exvots d'argent junt amb un tapís, es van destruir l'altar i cremar el confessionari, i es va matar el mossèn Francesc Mª Colomer. Només es salven les imatges de Sant Narcís i Sant Josep. El 1950 es consagra l'altar nou de pedra, l'autor és Josep Sumell Soler, i els masovers Joan Prat Centelles I Rosa Borràs Gelebert celebren les noces d'or a l'ermita. El 1975 encara s'hi celebra la missa del Gall.</p> <p>A l'ermita s'hi celebrava una diada, que es citada en diversa documentació des del segle XVII.</p> | 41.6004700,1.5106100 | 375882 | 4606490 | 08103 | Jorba | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87723-img9520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87723-img9516.jpg | Legal i física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU|Xarxa natura 2000 | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 45 | 1.1 | 1762|1764 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 87713 | Barraca de Can Llordella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-llordella | La coberta està ensorrada. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Barraca de pedra seca situada de planta quadrada i obertura allindanada orientada al sud-est. La coberta és de falsa cúpula d’acostament de filades, i presenta un enderrocament important a la part central.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-73 | A la costa de Puiggrós. | 41.6120000,1.5640000 | 380353 | 4607694 | 08103 | Jorba | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87713-img202102011448421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87713-img202102011448591.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Correspon a la fitxa 13160 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 84847 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Bastardes, Albert (1983): Les creus al vent. Barcelona: Millà. </span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Situada a l’extrem de llevant del nucli, actualment a la cruïlla entre el carrer Major i el Carrer Nou, davant de l’Ajuntament, tot i que antigament quedava als afores.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Construïda completament en pedra sorrenca, s’aixeca sobre dos graons vuitavats. El fust, de secció quadrada, és un afegit del segle XX, i no té la mateixa estructura que el que apareix en una fotografia de 1923 (vegeu la bibliografia).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El capitell és l’element escultòric principal de la creu. A la transició amb el fust hi ha quatre querubins (als angles) i quatre escuts en blanc. Les quatre cares del capitell, orientades als punts cardinals, tenen a la part inferior sengles fornícules en forma de petxina sostingudes per columnes cadascuna de les quals aixopluga un sant. A la part superior del capitell hi ha quatre escenes de la Passió: la presa de Crist (llevant) la flagel·lació (nord), la caiguda amb la creu (ponent) i el Sant Sopar (migdia). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Sobre el capitell hi ha la creu, estriada. A la cara de llevant hi ha Crist, amb la data “1604” sota els peus i flames a l’extrem dels braços. A la cara de ponent hi ha la Mare de Déu.</span></span></span></span></p> | 08103-3 | A la cruïlla entre el carrer Major i el Carrer Nou. | 41.6016700,1.5487400 | 379062 | 4606569 | 1608 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84847-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84847-3.jpeg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | BPU | 2021-08-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 88000 | Rellotge de sol de Comajovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-comajovera | XIX-XX | No conserva restes de marques horàries. | <p>Rellotge de sol vertical situat a la façana principal, just per sobre la finestra de les golfes, encaixat en una prolongació simulada de la façana, feta possiblement amb l'objectiu d'instal·lar el rellotge de sol. Orientat a sud-oest està fet d'obra i pintat de color rosat,. No s'observen restes de marques horàries ni ornamentació, tan sols ha quedat el gnòmon de vareta.</p> | 08103-95 | A la façana principal de la Casa de Comajovera. | 377682 | 46079777 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88000-img0747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88000-img202102161206541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88000-img0745.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Numero 1124 de l’inventari de rellotges de sol dels Països catalans | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 88005 | Rellotge de sol de Cal Nocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-nocs | XIX-XX | No hi ha restes de les franges horàries ni de números. | <p>Rellotge de sol vertical situat a la façana principal, a l'alçada del segon pis a la dreta del balcó central. Fet d'obra té una forma rectangular amb la base rematada amb angles convexos i el coronament fent ziga-zagues amb un arc central. No es conserven restes ni de les franges horàries ni dels números, tan sols és visible el gnòmon de vareta.</p> | 08103-100 | A la façana principal de l’edifici. | 380913 | 46044947 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88005-img202102161401501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88005-inkedimg20210216140213li.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Numero 4828 de l’inventari de rellotges de sol dels Països catalans. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 85023 | Placa de la plaça del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-placa-del-cementiri | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Placa rectangular col·locada a la façana principal, a la dreta de la porta d’entrada. La placa és de color blanc i amb lletres negres s’hi pot llegir “Esplanada del cementiri cedida per la Sra. Antònia Sala (Cal Rosich) a l’Ajuntament de Jorba”</span></span></span></p> | 08103-20 | A la façana principal del recinte. | 41.5994900,1.5433700 | 378610 | 4606334 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85023-img5550.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 85031 | Rellotge de sol de Cal Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-llorens | XIX-XX | <p>Rellotge de sol vertical ubicat a la façana principal de l'edifici, en concret a l'oest del balcó central del primer pis, per tant, amb orientació sud-est.</p> <p>El rellotge es troba força bon estat de conservació, està fet de morter i només ha perdut la pintura, té ressaltades les hores i els rajos de sol. Es conserva sencer el gnòmon de vareta. És rectangular, i són visibles les marques horàries a les hores i mitges hores de les 7 del matí a les 6 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga, la línia de les 12 és vertical.</p> | 08103-26 | A la façana principal, a la banda oest. | 41.5957200,1.5677500 | 380635 | 4605882 | 08103 | Jorba | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85031-img5617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85031-img5618.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Numero 1146 de l’inventari de rellotges de sol dels Països catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 88012 | Rellotge de sol de Can Cansalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cansalada | XIX-XX | No conserva restes de les franges horàries | <p>Rellotge de sol vertical declinat a ponent situat a la façana principal. Fet d'obra, és de planta rectangular i apareix pintat de blanc, emmarcat en un marc de color rosat. Han desaparegut totes les restes de numeració i/o marques horàries, només conserva el gnòmon de vareta.</p> | 08103-107 | A la façana principal, que dóna al pati distribuïdor | 41.5893100,1.5562500 | 379665 | 4605186 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88012-img0829.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88012-img20210216161943.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Numero 4829 de l’Inventari de rellotges de sol dels Països catalans. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 88054 | Rellotge de sol del Molí Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-blanc | XIX-XX | <p>Rellotge rectangular amb les quatre cantonades rematades amb arcs convexos. Fet d'obra i pintat de color blanc amb un marc interior pintat de negre, definint el perímetre. Orientat a sud-oest amb marques horàries entre les 8 del matí i les 7 de la tarda en cicles de 12 hores. Les marques estan pintades de negre i les hores estan per fora el marc. Té numeració aràbiga i la línia de les 12 és vertical. Conserva el gnòmon de vareta, que té un sol al pol.</p> | 08103-148 | A la façana sud de l’edifici. | 41.5846400,1.5771500 | 381398 | 4604638 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88054-img9479.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Numero 3337 de l’inventari de rellotges de sol dels Països catalans | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 88001 | Pont del Ganxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-ganxo | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Construcció per sobre el riu Anoia en què s'intueixen les reformes a què va ser sotmès al llarg dels seus anys d'història per tal de reduir la perillositat.<br /> Té dos trams diferenciats, un a ponent i un altre a llevant separats per un pilar/contrafort de pedra. El de ponent és una construcció de formigó i pedra amb tres ulls definits per arcs rebaixats. Els pilars són de pedra i tenen tallamars corbs, per disminuir la resistència de la corrent.</p> <p>El del llevant, és tot de pedra, fet amb blocs irregulars lligats amb ciment i amb un únic ull al centre, per sota del qual actualment hi passa un camí. Està definit per blocs de pedra rectangular definint un arc de mig punt.</p> | 08103-96 | A l’antiga N-II, per sobre el riu Anoia. | <p>El fet que Jorba fos travessada pel camí ral, convertí el municipi en una zona de pas tant de carruatges com de persones, l'existència de diferents hostals i cases de postes així o evidència. De fet i des del segle XIX, per garantir la seguretat dels viatgers i controlar la carretera, hi havia al municipi un destacament de vuit guardià civils.</p> <p>Un dels llocs conflictius del camí ral, era a tocar de l'hostal del Ganxo, on per continuar el trajecte calia travessar un gual per sobre el riu Anoia, amb les dificultats que comportava. Pascual Madoz ja el 1846 esmentava la necessitat de construir-hi un pont, que malgrat tot no es va dur a terme, provocant nombrosos accidents. Per exemple el setmanari La Colmena d'Igualada es feia ressò el 27 de febrer de 1881, de l'accident del correu provinent de Cervera, tot i que en aquell cas no hi va haver víctimes mortals. Tot i l'evident necessitat de construir el pont, aquest no s'aixecà fins al segle XX, però això tampoc va reduir la perillositat, ja que es va fer amb un revolt força perillós. El 17 de novembre de 1931, i segons el diari d'Igualada, un veí de Jorba, Josep Palomes va perdre la vida, al caure del pont.</p> <p>El pont fou reformat nombroses vegades fins que el 1974 va ser rellevat per un pont recte de formigó en una rectificació de la N-II.</p> | 41.6084600,1.5312700 | 377619 | 4607347 | 1900-1925; 1974 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88001-img20210216122858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88001-img202102161226531.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 85215 | Nucli de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-genis | XII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Nucli agregat al municipi de Jorba, documentat des dels segle XII i centrat per l’església de Sant Genís al voltant de la qual, es concentren bona part de les edificacions. Tot i així té diferents agrupaments de cases tant al nord com al sud del nucli més antic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El centre està articulat pel carrer Major al nord de qual trobem edificis com el centre agrícola o el cementiri, i a la banda sud destaca l’Església, datada al segle XIII però reformada a XVII o el Molí d’oli de Cal Gibert datat del 1880. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Fora del nucli pròpiament dit, al nord i a tocar de la NII, per on passava l’antic camí ral trobem diverses industries i masos com Cal Saboner, Cal Pau; La Torreta, Cal Bofier nou o Ca la Minga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre els masos dispersos a redós del nucli hi ha Cal Llorenç o Cal Pascol entre d’altres. Bona part d’aquests masos son construccions dels segles XVII i XVIII.</span></span></span></span></p> | 08103-51 | A l’est del nucli de Jorba, entre aquest i la riera de la Marquesa, al sud de l’antiga NIIa | 41.5970500,1.5641100 | 380334 | 4606034 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85215-img5681.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 94|98|119 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 88009 | Can Blasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blasi-0 | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Gran edificació formada per diferents volums, el principal al centre i la resta vers a llevant, tot delimitat per un mur de maçoneria que crea un clos tancat al seu voltant amb un pati d’accés i una zona sense edificacions a ponent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La porta d’entrada al recinte, encarada a sud, té dos guardacantons de pedra a banda i banda. Els brancals són de pedra rectangular i esta coronada per un arc rebaixat de pedra, on la clau té una inscripció, un escut amb les quatre barres i la data 1741. La part superior de la porta té un voladís que dóna a l’interior, reformat recentment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un cop dins el recinte, trobem un pati, amb una part empedrada, la que dóna accés a l’edifici principal. També hi trobem un pou d’obra aixecat sobre un podi de pedra motllurat i un brocal amb planta de decàgon. El brocal està decorat amb rombes i altres elements geomètrics, i té inscrita la data 1879. L’estructura on trobaríem la politja es de ferro forjat i tindria una inscripció a la part superior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El volum principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera i golfes amb parets de maçoneria, obertures petites i coberta a doble vessant de teula àrab. A la façana principal hi ha dos obertures per planta, totes rectangulars, destaquen els balcons amb balustrada de ferro forjat de la primera planta. Adossada a la façana principal trobem un cos quadrangular amb una galeria porxada amb arcs de mig punt de maó pla recolzats sobre pilars circulars de pedra, a la part superior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’est hi ha un altre volum rectangular adossat, amb diversos cossos, majoritàriament de planta baixa i també amb planta baixa pis, alguns dels quals ja han perdut la coberta. A ponent també hi ha altres coberts adossats al cos principal.</span></span></span></span></span></p> | 08103-104 | A l’est del nucli de Sant Genis, a l’est del Pla de Torroella. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una de les nombroses masies ja existent al municipi de Jorba abans del segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.5913300,1.5828200 | 381883 | 4605373 | 1741 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88009-img0788.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88009-img202102161433391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88009-img0793.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88009-img202102161434161.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-01-20 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 88011 | Barraca del Pla de Cal Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-cal-piquer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Construcció de pedra seca aèria i aïllada i de planta quadrangular, situada a peu d'un camí. Tot i que parcialment coberta de vegetació, es troba en perfecte estat de conservació, amb la coberta de falsa cúpula i ràfec de lloses planes intacte.</p> <p>Orientada a est, té una porta d'uns 0.60 m d'amplada definida per una llinda plana de pedra.</p> | 08103-106 | A l’est del nucli de Sant Genís, a l’est de Can Piquer Nou. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX</span></span></span></span></p> | 41.5980400,1.5767200 | 381387 | 4606127 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88011-img202102161507210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88011-img20210216150759.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Barraca 22977 de la wikipedra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 88016 | Caseta del Pla de Cal Piquer Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-pla-de-cal-piquer-vell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Construcció doble, formada per una barraca de pedra seca a la qual s'hi adossa per la banda nord una petita edificació.</p> <p>La barraca és de planta quadrada i està en força bon estat de conservació. Conserva la cúpula feta per aproximació de filades i està orientada a llevant, on té la porta d'accés. Per la seva banda nord, té adossada una petita construcció amb planta en forma de L feta amb pedres sense devastar lligades amb morter en alguns punts i coberta de teula àrab a un vessant. El conjunt està cobert de vegetació el que dificulta la seva observació, així i tot en l'edifici annexat a la barraca es distingeix una obertura, orientada a sud, rematada per un arc de descàrrega fet de maons. Per sobre aquesta obertura, també es detecta una reforma a la coberta. Possiblement en algun moment aquest cos tenia un pis a la part superior, i en un moment indeterminat, es va transformar, perdent aquest espai i col·locant la coberta existent actualment.</p> <p>Per les característiques, sembla un petit magatzem i/o habitatge d'uns 50 m2 de superfície, vinculat segurament a les feines del camp.</p> | 08103-111 | A l’est del nucli de Sant Genís, al nord de Can Piquer Vell. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.5966800,1.5783900 | 381524 | 4605974 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88016-img202102161524501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88016-img20210216152510.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 87715 | Barraca prop del torrent de Can Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-torrent-de-can-piquer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | L'estructura es troba parcialment ensulsida per la banda oest. | <p>Construcció de pedra seca orientada a est/ sud-est de planta circular d'uns 2.50 m de diàmetre. Està adossada a un marge, per la cara nord, i a la part davantera, hi trobem la porta, de 0.40 m d'amplada i definida per una gran llinda plana de pedra arenisca.</p> | 08103-75 | A l’est del nucli de Sant Genís, entre el torrent i el mas de Can Piquer. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></span></p> | 41.5940500,1.5842500 | 382007 | 4605674 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87715-img202102011525261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87715-img20210201152514.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca 12408 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 87991 | Cal Magí Serrano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi-serrano | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XVIII, XIX, XX | <p>Edificació formada per tres cossos rectangulars col·locats en forma d'U definint un pati central distribuïdor. Diversos murs de maçoneria formen un clos tancat, al voltant del qual s'hi accedeix per una porta rectangular d'obra de grans dimensions amb un voladís a la part superior. A la banda dreta i inscrita sobre una placa de morter hi ha la data 1943.</p> <p>L'edificació principal és de planta rectangular i té planta baixa i primer pis, amb coberta a doble vessant de teula àrab. La façana principal està arrebossa i pintada de color blanc. Les obertures són petites i no s'observen restes de llindes o brancals de pedra.</p> <p><br /> A la façana nord de l'edifici principal s'observa una latrina. El mas té un pou uns 54 m de la porta del pati.</p> | 08103-89 | A l’est del nucli urbà de Jorba, al sud est de Cal Bruno | <p><span lang='CA'><span><span><span>Vers els segle XVIII a la zona coneguda com Pla del Magre un grup de veïns no propietaris hi anaven a explotar el bosc i la pedra, constituint un raval de fins a 12 cases que no tingué mai ni capella ni cementiri. Cal Magí Serrano seria una de les cases/ masies disseminades d’aquest raval del Pla del Magre.</span></span></span></span></p> | 41.6128600,1.4808000 | 373422 | 4607909 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87991-img0721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87991-img0723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87991-img202102161035251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87991-img0725.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 87990 | Cal Bruno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bruno | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XVIII, XIX, XX | <p>Edificació de planta rectangular de planta baixa i primer pis amb coberta a doble vessant de teula àrab. Els murs són de maçoneria, però conserven moltes restes d'arrebossat. A la façana principal trobem una porta quadrada, amb brancals de maó i llinda d'obra i tres finestres, una a la planta baixa i dues a la planta pis. Totes són rectangulars i no s'observen elements de pedra.</p> <p>Tant a nord com a sud l'edifici té adossats dos coberts i/o magatzems d'una única planta</p> | 08103-88 | A l’oest de nucli urbà de Jorba, al nord de Cal Magí Serrano. | <p>Vers el segle XVIII a la zona coneguda com a Pla del Magre un grup de veïns no propietaris hi anaven a explotar el bosc i la pedra, constituint un raval de fins a 12 cases que no tingué mai ni capella ni cementiri. Cal Bruno seria una de les cases/ masies disseminades d'aquest raval del Pla del Magre.</p> | 41.6145000,1.4825300 | 373569 | 4608088 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87990-img20210216103000.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87990-img0715.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 87722 | Mas Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-jorda | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XV; XVI, XVII; XV | Tot i que no s'hi ha pogut accedir, es detecten problemes a les teulades i a l'edificació. | <p>Gran edificació formada per dos edificis de planta rectangular disposats en angle recte. Un correspon a l'edificació primigènia del segle XV transformada durant el segle XVII quan era propietat de la família Vallès. L'altre forma part de la fàbrica de vidre que hi hagué al mas al segle XVIII.</p> <p>La disposició de les dues construccions descriu un clos tancat per alguns edificis annexos (la majoria només d'una única planta) entre els quals hi ha la capella de Sant Narcís. Al centre est del clos obre un pati distribuïdor rectangular que dóna accés a tots els edificis. El portal d'entrada, obert en un mur de maçoneria, és adovellat definint un arc de mig punt.</p> <p>Les edificacions principals consten de planta baixa, pis i golfes amb cobertes de teula àrab a doble vessant. En línies generals es tracta de construccions fetes amb murs de maçoneria, amb cadenes cantoneres i obertures petites i rectangulars. Les obertures conserven llindes de fusta i pedra, també hi ha alguns ampits i brancals d'aquest material. Una d'elles mostra ornamentació d'estil renaixentista.</p> <p>Es conserva una canal de pedra picada, que recull les aigües que una gàrgola porta a la cisterna. Dins la casa, a l'entrada encara hi ha un dels dos seients festejadors.</p> | 08103-82 | A l’oest del nucli urbà de Jorba, al camí que porta a Clariana. | <p>És un dels masos més antics del municipi, possiblement construït a inicis del segle XV pel noble Gaspar de Vega sobre les ruïnes de dos masos anteriors, Mas Milà i Mas Riell. Gaspar de la Vega, casat amb Elfa de Rajadell (ambdós morts entre 1509 i 1513) van tenir una filla Anna de Vega i Rajadell, baronessa de Jorba, que és casà amb el seu cosí Manuel de Rajadell i de Baixadors. La baronessa tingué dos fills, Lluís i Damià, aquest últim fou baró de Jorba entre 1459 i 1516, i adaptà el mas Jordà com a residència estiuenca.</p> <p>En aquesta masia hi va néixer, l'any 1626 Joan Francesc i Ametller (Francesc de Jorba), provincial dels caputxins entre 1675 i 1678. És de fet durant aquesta centúria, i quan és en mans dels Vallès, que es reforma l'edifici, la data de 1630 i el nom de Pere Vallès, a la llinda de la porta ho evidencia. Fra Francesc, fou mestre de novicis i catedràtic al seminari seràfic. Guardià de Tortosa (1664, 1667 i 1669) i de Lleida (1666). Definidor provincial (1670). Visitador general a Mallorca (1671-1674) i com ja hem dit, prelat provincial de Catalunya (1675-1678). El 1677 hagué de fugir cap a Roma on residí mig any i assistí al capítol general de l'ordre. Fou autor de llibres de retòrica i predicació com l'ordenació de les missions parroquials (1975) i Apuntalaments provincials (1576). Morí a Barcelona el 1681.</p> <p>De la família Vallès va passar, per matrimoni, als Matheu (el 1696 n'era propietari Francesc Matheu i Vallès). El 1829 va ser adquirida pels Colomer, argenters d'Igualada.</p> | 41.6006400,1.5104500 | 375869 | 4606509 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87722-img9504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87722-inkedimg9515li.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87722-img9522.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU|Xarxa natura 2000 | 2021-08-31 00:00:00 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762|1764 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 85209 | La Joncosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-joncosa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Enrich Hoja, Jordi La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’igualada. Igualada. 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | II aC | Parcialment excavat | <p><span lang='CA'><span><span>La localització del jaciment està vinculada als<strong> </strong>treballs de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada). </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Una prospecció prèvia va permetre localitzar la presència de ceràmica ibèrica en superfície i les restes d’un possible mur. Això va desencadenar en una intervenció arqueològica d'urgència i amb l'excavació es va documentar un mas de cronologia ibèrica. La presència de ceràmica ibèrica comuna i d’importació, va permetre datar l'estructura vers el segle II aCL</span></span></span></p> | 08103-46 | A l’oest del nucli urbà al nord est de la Joncosa. | 41.6159900,1.5192800 | 376634 | 4608200 | 08103 | Jorba | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85209-img202011111711195.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 85210 | La Joncosa (PK 1500-1580) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-joncosa-pk-1500-1580 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | II-I aC | Excavat durant les obres de la NII i parcialment arrasat per activitats antròpiques d'època recent. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment localitzat i excavat a<strong> </strong>conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant el control arqueològic es va detectar l’existència d’un establiment d’època ibèrica. La posterior excavació va permetre documentar un edifici amb dues estances i diverses estructures negatives. En concret 17 sitges i 12 fosses totes excavades al subsòl, també es van identificar 6 llars de foc, i una canalització d’aigües pluvials amb una bassa de decantació. En total es va delimitar un assentament de 1500 m2 de superfície datat vers els segles II-I aC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per les característiques de les restes i els materials recuperats es tracta d’un estabilient agrícola d’eòca ibèrica tardana. Tanmateix el jaciment estava parcialment arrasat tant pels propis moviments de terra de l’obra com per la construcció de terrasses agrícoles d’època moderna.</span></span></span></span></p> | 08103-47 | A l’oest del nucli urbà, proper a al benzinera de la A2 en direcció Barcelona. | 41.6173914,1.5113711 | 375978 | 4608367 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 87999 | Comajovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comajovera | XIX-XX | Reformada. | <p>Construcció de planta rectangular, amb una part central amb planta baixa i primer pis, i dos cossos a banda i banda únicament amb un pis. L'edifici apareix força reformat, amb totes les parets arrebossades, i només la part de del primer pis del cos central, conserva la pintura blanca que segurament recobria tot el conjunt.</p> <p>Pel que fa a les obertures es distribueixen de forma simètrica. Els cossos laterals en tenen tres cada un, dues de grans als extrems i una més petita al centre, totes rematades amb arcs rebaixats. El cos central, té tres eixos de simetria, el de llevant i ponent tenen una finestra rectangular per planta. Al centre trobem la porta d'accés a la planta baixa, un balcó al primer pis i una finestra a les golfes.</p> <p>Els dos cossos laterals tenen una petita prolongació de la façana sud mitjançant una petita cornisa feta d'obra. Una cornisa similar fa de prolongació i acabat de la façana sud del cos central. Just al centre d'aquesta façana, hi ha una prolongació simulada més alta que la resta, exempta i coronada a doble vessant . Al centre hi ha col·locat un rellotge de sol.</p> <p>L'edifici té adossada un altra construcció d'època força recent a llevant, i disposa d'un pati a ponent. A la façana principal hi ha una placa on s'hi pot llegir Plaça del Doctor Joaquin Morera.</p> | 08103-94 | A l’oest e la fàbrica del mateix nom. | <p>Per la tipologia de les construccions sembla evident que es tracta d'una edificació amb connotacions modernistes, amb detalls arquitectònics evidents i la casa a tocar de la fàbrica.</p> | 41.6148700,1.5318600 | 377680 | 4608058 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87999-img0748.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87999-img202102161206421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87999-img202102161207141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87999-img0755.jpg | Inexistent | Popular|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|105 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 88025 | Barraca del camí de Can Piquer Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-can-piquer-vell | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Barraca construïda amb pedra lligada amb morter de calç. L’obertura, encarada al sud/sud-oest (per on discorre el camí) té els brancals de maó i la llinda de ferro. El remat de la façana, fet amb rajols, traça un ràfec corbat. L’interior està cobert amb una volta de mig punt apuntada i, al fons, hi ha una obertura que dona a un espai posterior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest espai posterior es troba a un nivell superior (de fet, la barraca està encabida dins un marge de pedra seca que conté el terreny agrícola), en el que hi ha una portella quadrada que dona a una petita cambra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Probablement, la cambra més ampla hauria servit com a lloc d’aixopluc, mentre que la posterior hauria servit com a magatzem d’eines.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-120 | A peu del camí de Can Piquer Vell. | 41.5968800,1.5763900 | 381357 | 4605998 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88025-img202102161535181.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88025-img202102161535271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88025-img202102161535511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88025-img202102161537081.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | No disposa de fitxa a la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 87703 | Barraca dels Plans de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-plans-de-sant-salvador | L’obertura està enrunada i la coberta totalment desapareguda. Hi creix un pi a l’interior. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Barraca de pedra seca amb forma de ferradura orientada vers el sud-est. S’hi intueix una coberta mitjançant falsa cúpula d’acostament de filades, però ja no es conserva</span></span></span></span></p> | 08103-63 | A prop de la Costa de Puiggrós. | 41.6076200,1.5601400 | 380023 | 4607213 | 08103 | Jorba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87703-img202102011216051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87703-img202102011216191.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Correspon a la fitxa 19181 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 85028 | Sant Genís II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-ii | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Enrich Hoja, Jordi La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’igualada. Igualada. 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | I-IV dC | Parcialment excavat | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment situat al talús entre dos camps, molt proper al torrent que passa entre Cal Llorens i Cal Gibert.<strong> </strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant els treballs a<strong> </strong>conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada), es localitzà una estructura circular en aquest punt. La posterior excavació, dirigida per Marc Bosch en desembre de 1998, confirmà que es tractava d’un forn de calç d’època romana que malauradament no es va poder vincular amb lloc d’assentament.</span></span></span></span></p> | 08103-23 | A sant Genis, a tocar del torrent al sud de Cal Gibert. | 41.5953300,1.5646600 | 380377 | 4605843 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85028-img5607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85028-img5608.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Esta situat al talús entre dos camps de conreu de diferents propietaris. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 85014 | Cementiri de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-jorba | XIX-XX | Ampliat al s.XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Construcció de planta rectangular d’uns 800 m2 de superfície, situat a les afores de la població, entre camps de conreu. Té una amplia zona d’aparcament al davant, al centre de la qual hi ha dos grans blocs de pedra col·locats un a sobre de l’altre a mode de rotonda. Aquest espai, fou cedit per la Sra. Antònia Sala al municipi, tal i com es llegeix en una placa col·locada al mur perimetral. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El recinte està tancat per una paret d’obra amb la façana pintada de blanc, on hi ha la porta d’entrada de ferro forjat pintada de negre. Aquesta obertura està definida per brancals de pedra i coronada per un arc de mig punt a la clau del qual hi ha inscrita la data 1886. La porta té frontó motllurat semi triangular coronat en cada un dels vèrtex amb una bola de pedra, la central té una creu de ferro. Al centre del conjunt, al timpà, hi ha una placa on es pot llegir: Bienaventurados los que mueren en el señor (Apocalípsis, XII, 13) </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El cementiri està format per diversos blocs de nínxols. En destaca el de la banda sud, situat per sota una galeria porxada amb arcs de mig punt fets de maons. El paviment està fet de rajols quadrats col·locats de caixó entre els que hi ha diferents blocs de pedra, tapadores de diversos ossaris. Aquesta zona correspon a l’espai més antic del recinte. La galeria té una coberta a doble vessant completament reformada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El bloc de nínxols oest i nord són de construcció moderna. El de tramuntana respecta la distribució i dimensions de la galeria de migdia i davant encara hi ha algunes sepultures a terra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La zona central del recinte esta enjardinada, hi ha diversos xipressos, i una creu de pedra de podi i columna octogonal amb la inscripció INRI.</span></span></span></span></p> | 08103-13 | A uns 200 m al sud oest del nucli urbà. | 41.5993800,1.5431400 | 378591 | 4606322 | 1886 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5551.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Té la mateixa estètica que el de Sant Genís. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 85208 | Hostal del Ganxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-ganxo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Castro i Borrós</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XIX-XX | Reformes modernes emmascaren l'edifici original. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt que consta de diferents volums, composats de planta baixa pis i golfes. La resta són petits coberts adossats per la banda nord. Les construccions són en base a murs de maçoneria, que en alguns casos apareixen completament arrebossats. Les cobertes són amb teula àrab i a doble vessant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El cos de menors dimensions, situat a l’est, està força transformat, a la façana té un acabat de pedra, i una porta d’accés, rectangular coronada amb arc rebaixat. A la dreta hi ha una finestra quadrada i al primer pis, dos balcons comunicats i tancats per una balustrada de ferro forjat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per la banda sud d’aquest edifici s’hi adossa el mur perimetral del recinte, on trobem una gran porta de ferro forjat encaixada entre dues petites torres d’obra, motllurades i rematades amb forma piramidal. Aquesta porta dóna accés a una espècie de pati distribuïdor on trobem els altres cossos del conjunt. Aquests són de majors dimensions, adossats uns als altres i de planta rectangular. A la planta pis es distingeixen diferents obertures rectangulars, que no se segueixen cap tipus de simetria, mentre que a la planta baixa segurament hi hauria els estables. La porta a un d’aquests cossos, està definida per un arc de mig punt i és de grans dimensions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al sud i sud est del conjunt hi ha dos cossos més d’edificacions. </span></span></span></span></p> | 08103-45 | Al Km 548 de la NII direcció Cervera. | <p>Per Jorba passava una branca de l'antic Camí Ral de Barcelona a Lleida que seguia un traçat similar a l'actual NIIa. L'auge demogràfic i econòmic general que va patir el país a finals de segle XVIII-XIX amb la industrialització, va provocar la remodelació de moltes vies de comunicació, i el camí ral no en va ser una excepció. En aquest moment, per exemple, vers el 1787 es construeix el Pont Vell. I per donar servei a tot el pas de gent es comencen a edificar hostals. L'Hostal del Ganxo correspon a un dels hostals que havien existit a Jorba, conegut com Antic Hostal del Ganxo, a la vora del riu Anoia. En ell es cobrava portatge, ja que abans del segle XIX no existia pont per travessar el riu Anoia. Al segle XIX i prop a l'Hostal es bastí el Pont del Ganxó, que va ser refet el 1974 degut a la seva perillositat.</p> <p>Jorba era un lloc força transitat, sobretot a inicis del segle XIX, tal com es desprèn de les notícies de viatgers o del Diccionario de Madoz, publicat el 1847. Precisament en aquest document últim s'esmenta el portatge del Ganxo, a Jorba, que rendia a l'Estat 157.071 rals anuals, un 23% del total de Catalunya, xifra què dóna fe de l'activitat al municipi. Això també queda demostrat amb l'existència de dos Hostals més, L'Hostal o Hostal de Castellví, i més tard l'Hostal nou, ambdós situats a l'actual avinguda Canaletes.</p> <p>L'Hostal del Ganxo proporcionava un servei de recanvi d'animals pels troncs de les diligències, en l'etapa del camí ral entre Cal Llucià de Castellolí i el portatge de Jorba.</p> | 41.6078200,1.5321700 | 377693 | 4607275 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85208-img20210216122435.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Hi passa l’etapa 12 del GR7, de l’Hostal del Ganxo a Bellprat. | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 87995 | Barraca 1 del Montpaó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-montpao | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Ha perdut completament la coberta i bona part de l'alçada de les paretsV | <p>Construcció aèria aïllada de pedra seca, de planta quadrangular. Es troba en molt mal estat de conservació, ja que té la coberta completament perduda i les parets no conserven alçades superiors als 0.70 m. Orientada a sud, es conserven restes de l'obertura que feia de porta, d'uns 0.60 m d'amplada. Una de les seves cantonades estava formada per un gran bloc de pedra semirectangular</p> | 08103-90 | Al Montpaó, al peu del camí de Copons a Viladeses. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></span></p> | 41.6305700,1.5036700 | 375362 | 4609841 | 08103 | Jorba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87995-img20210216111355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87995-img202102161123391.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca 22267 de la wikipedra | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 83129 | Castell de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-jorba | X | L'any 2017 s'hi va fer una primera campanya d'excavació i consolidació. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El castell que va donar origen a la població ocupa un petit cim (amb una forma aproximada de triangle irregular i una orientació sud-oest/nord-est) i part del vessant sud-est. La notable pendent obliga a que l’edificació estigui construïda en diverses terrasses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat que la planta no pot ser definida per complet, al recinte sobirà és visible una torre de planta circular força gran (que deu ser l’estructura originària) a la qual s’annexen estructures de planta quadrangular. De diàmetre més petit, hi ha una segona torre circular, que podria tractar-se d’un afegit posterior, possiblement del període de les guerres carlines. La intervenció arqueològica duta a terme l’any 2017 ha permès conèixer amb més detall l’espai entre ambdues torres, posant a la llum un paviment enllosat i una canalització subterrània, un possible pou, un forn de pa i un cup amb una boixa de pedra treballada. La majoria d'estructures i materials descoberts corresponen a les fases més tardanes del castell, als segles XVII-XVIII, quan era utilitzat com a mas.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>De les terrasses successives que formen el castell, encara per excavar, n’hem de destacar la capella romànica de Sant Miquel.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-1 | Al capdamunt del turó que corona el poble. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El primer esment documental al castell data del 978, com a límit dels termes de Montbui i de Tous. Malgrat que l’emplaçament no proporciona una gran superfície constructiva, constitueix un punt clau de control de l’accés a la Conca d’Òdena des de l’oest (la Segarra) i el nord (Alta Segarra).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Fou incorporat al comtat d’Osona-Manresa, associat ja d’antic al comtat de Barcelona. A inicis del segle XII n’era senyor Guerau de Jorba, que rebé el títol de baró i tingué gran influència a la cort de Barcelona (primer amb Ramon Berenguer IV, després amb el comte-rei Alfons), a més de participar personalment en les conquestes de Lleida, Tortosa i Tarragona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La néta de Guerau, Gueraua de Jorba, va casar-se amb Guillem de Cardona, passant des de llavors la tinença del castell de Jorba per les mans de diverses famílies en l’òrbita dels Cardona, com els Castellolí (segle XIV). Posteriors canvis de mans, en molts casos per via matrimonial, portaren al castell cognoms i títols que també deixaren empremta en alguns símbols i infraestructures del poble: els Rajadell, els Ponts, els Salbà (marquesos de Vilanant), els López de Mendoza (comtes de Robres), els Abarca de Bolea (comtes d'Aranda) i els Silva (ducs d'Híxar). Rere la desamortització, el castell fou adquirit pels industrials igualadins germans Muntadas i Campeny. L’any 2011 fou adquirit per l’Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les conteses militars que van afectar el castell són, sobretot, dues: la primera, en el marc de la guerra civil catalana (en la que els senyors del castell es van posicionar del costat de la Generalitat), va comportar la presa del castell per part dels realistes l’any 1475; Durant la primera guerra carlina, el castell fou volat (l’any 1835) pels carlins, deixant-lo en l’estat de ruïna en el que ha estat pràcticament fins l’actualitat.</span></span></span></p> | 41.6025200,1.5466000 | 378885 | 4606666 | 978 | 08103 | Jorba | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/83129-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/83129-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/83129-3.jpeg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIN| | National Monument Record| | Defensa|BPU | 2021-08-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 1771|1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 85211 | Font del Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-major-1 | <p><span lang='CA'><span><span>Font de petites dimensions adossada a la paret est de Can Rovira de la Volta. Feta a partir d’un petit muret de pedra la pica, és quadrangular i està feta de pedra. Descansa sobre una base feta amb pedres i morter que s’adossa al mur de l’estructura. L’aixeta esta encastada a la paret però les pedres que hi ha al seu voltant són triangulars i s’han disposat format un cercle per tal de ressaltar-la. Just per sobre hi trobem una placa de ceràmica on s’hi pot llegir “L’aigua que surt d’aquest broc és un regal de la natura no et demanem que l’estalviïs però gasta-la amb mesura. Jorba 1995”</span></span></span></p> | 08103-48 | Al carrer Major, 33 | 41.6018800,1.5474000 | 378951 | 4606594 | 1995 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85211-img5411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85211-img5410.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 86488 | Festa Major de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-genis-0 | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La festa Major de Sant Genís es celebra el primer cap de setmana de setembre. S’hi realitzen activitats durant el cap de setmana, però sovint s’hi comencen a fer actes un parell de dies abans. El Centre Agrícola és el punt neuràlgic, on s’organitzen i celebren molts de les activitats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Un dels elements destacats de la Festa Major és el cercavila que surt de l’església per donar al volta al poble amb els Gegants de Sant Genís i els musics. També hi ha correfoc, sopar de germanor i moltes altres activitats. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-55 | Al centre agrícola | <p>Abans la Festa major de Sant Genís es celebrava l'utim cap de setmana d'agost, coincidint amb la festivitat de Sant Genís, patró del nucli i que és el dia 25 d'agost.</p> <p>També es celebrava la festa Major d'hivern, per Santa Filomena, la patrona.</p> | 41.5970400,1.5641400 | 380337 | 4606033 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/86488-unnamed.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 85216 | Carrer Major de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-de-sant-genis | XIX-XX | Algunes edificacions han perdut elements originals, i algunes noves construccions trenquen el conjunt. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Carrer d’uns 170 m de llargada que travessa d’est a oest el nucli més antic de Sant Genís. El carrer Major comunica amb la Plaça de l’església on trobem el temple d’origen romànic reformat al segle XVII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La importància del carrer major, mes enllà de ser l’eix vertebrador del nucli antic és que conserva, sobretot a l’extrem oest un seguit de cases de trets similars, força estandarditzades i que són reflex del creixement del nucli en un moment concret.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Són cases entre mitgeres de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes. Estan fetes amb murs de maçoneria i cobertes a doble vessant amb teula àrab. Actualment però moltes d’elles tenen els murs arrebossats. Les obertures són rectangulars, tot i que en algun cas, com en el numero 24 es conserva una porta adovellada.</span></span></span></span></p> | 08103-52 | Al centre del nucli de Sant Genís | 380362 | 460614 | 08103 | Jorba | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85216-img5623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85216-img5622.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 87707 | Barraca 1 del camí de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-cami-de-sant-salvador | Molt ensorrada degut al creixement d’uns arbres. | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de la qual se’n conserva bona part del perímetre però en poca alçada. De planta rectangular, l’obertura està encarada al sud. No conserva la coberta. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08103-67 | Al costat de la costa de Puiggrós. | 41.6128800,1.5619700 | 380185 | 4607795 | 08103 | Jorba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87707-img9436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87707-img20210201130639.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Correspon a la fitxa 22943 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 87708 | Barraca 2 del camí de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cami-de-sant-salvador | L’accés és difícil degut a la vegetació que prolifera just a l’entrada. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Barraca de pedra seca, de bona factura, amb planta quadrada. La porta, allindanada, s’obre al sud-sud-est. La coberta és de falsa cúpula per acostament de filades. Al seu interior hi conserva una menjadora i una fornícula.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-68 | Al costat de la costa de Puiggrós. | 41.6133400,1.5617100 | 380164 | 4607846 | 08103 | Jorba | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87708-img202102011307271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87708-img202102011308241.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Correspon a la fitxa 12410 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 87714 | Barraca de Can Blasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-blasi | La coberta està parcialment enderrocada. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular i obertura allindanada (feta amb pedres ben treballades i amb una motllura continuada als brancals i la llinda) orientada a l’est, per on passa un camí. L’estructura interna és complexa: partint d’un espai central diàfan cobert amb falsa cúpula d’acostament de filades, a l’esquerra hi ha dos compartiments de coberta més baixa separats per un pilar i tres compartiments més a la dreta separats per dos pilars.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’obertura zenital de la coberta té, a l’exterior, una petita xemeneia de secció quadrada.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-74 | Al costat del carril lateral (sentit Barcelona) de l’autovia A2. | 41.5936500,1.5803800 | 381684 | 4605634 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87714-img9464.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87714-img20210201151424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87714-img202102011514321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87714-img202102011514461.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Correspon a la fitxa 12415 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 87710 | Barraca 1 de Cal Bofier Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-cal-bofier-nou | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada i obertura allindanada orientada al sud-est. La coberta és de falsa cúpula d’acostament de filades.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-70 | Al nord de la fàbrica de ceràmica de Sant Genís. | 41.6026600,1.5651000 | 380427 | 4606656 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87710-img20210201140915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87710-img202102011411501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87710-img20210201141200.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Correspon a la fitxa 12409 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 87711 | Barraca 2 de Cal Bofier Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-cal-bofier-nou | La coberta està ensorrada i la paret frontal mostra una deformació important. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada adossada a un marge. L’obertura, orientada al sud/sud-est, és allindanada, i la coberta era una falsa cúpula d’acostament de filades. L’estat de conservació és molt precari. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-71 | Al nord de la fàbrica de ceràmica de Sant Genís. | 41.6020300,1.5641500 | 380347 | 4606587 | 08103 | Jorba | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87711-img9456.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87711-img20210201141407.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Correspon a la fitxa 18917 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml