Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84856 | Església parroquial de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere-1 | XVI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Temple de línies senzilles, de planta rectangular a l’exterior amb l’excepció de l’absis poligonal (tres costats), més ample que la resta. La nau està alineada en sentit sud-nord, el que, donat el desnivell del terreny, demana que davant la façana hi hagi una escalinata i que, en canvi, l’absis quedi semisoterrat. L’exterior és molt auster, sense gaires elements ornamentals, de manera que visualment hi destaquen els grans carreus. La porta, allindanada, té un cercle en relleu sense gravar. Sobre la porta hi ha un guardapols en forma d’arc flamíger (sostingut per dos querubins) que, al seu torn, té una petita rosassa la nervadura de la qual forma una creu. La façana està rematada amb una línia recta sota la qual hi ha quatre obertures quadrades, semblants a les que hi haurà al llarg de les parets laterals per proporcionar llum a l’interior. Als dos extrems hi ha sengles gàrgoles amb forma de senglar. La coberta és a dues aigües.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Adossat al lateral de ponent de l’església, en una línia més enretirada de la façana, hi ha un campanar de torre en planta quadrada amb la coberta atalaiada. Les obertures de la part superior, rematades amb arc de mig punt, deixen veure a la cara meridional una campana i un rellotge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’interior, hi ha un curt nàrtex (sota el cor, sostingut per un arc rebaixat) que dona pas una nau única a la qual s’obren tres capelles a cada banda emmarcades per arcs de mig punt. Passat un graó, hi trobem el presbiteri flanquejat per dues sagristies. En un nivell superior, alineat amb el cor, hi trobem una galeria amb amples obertures en arc de mig punt superposades a cadascuna de les capelles. Si bé l’interior devia estar arrebossat (com posa de manifest l’aparell de pedra, menys acurat que a l’exterior), actualment està repicat deixant l’obra vista, a excepció de la volta de creueria. La coberta de l’absis incorpora tres petxines.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-12 | Carrer Major. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Construïda entre el 1551 i el 1558 pel mestre d'obres Joan Gibert de Bellpuig per 444 lliures barceloneses.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6015700,1.5457800 | 378815 | 4606562 | 1551 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84856-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84856-3.jpeg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Joan Gibert de Bellpuig . | 93 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 87701 | Puig de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-guardia | XI | L'estat de les estructures visibles és, en general, bo, però hi ha alguns enderrocaments parcials. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment arqueològic situat a la carena del Puig de la Guàrdia, amb una visibilitat molt àmplia vers el sud, on la vall de l’Anoia encaixona l’accés a la Conca d’Òdena. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Seguint l’orientació sud-oest/nord-est de la carena hi ha un mur de pedra de 2 m de gruix, al qual s’adossen altres definint un talús rectangular. A la part central d’aquest talús hi ha una estructura rectangular de 2,5 x 8,5 m disposada en sentit nord-sud. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Enlloc s’hi observen restes de morter (tot és amb pedra seca), i en alguns punts les estructures antigues es barregen amb elements moderns i contemporanis (bancals i un forn).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’Inventari del Patrimoni Arqueològic s’hi indica que al lloc hi ha ceràmica medieval de cocció reductora (així com restes de ceràmica ibèrica en altres punts de l’entorn), de manera que sembla plausible que es tracti d’una torre de guaita de suport al castell de Jorba.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-61 | Carena del Puig de la Guàrdia. | <p><span><span><span><span><span><span><span>Jaciment descobert per la Secció d'Arqueologia del CECI.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6058700,1.5512800 | 379281 | 4607031 | 08103 | Jorba | Obert | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Hi ha materials arqueològics procedents del jaciment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l’Anoia, amb el Núm. de referència M-343. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 87702 | Capella de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-salvador-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Adell i Gisbert, Joan-Albert (1992): “Sant Salvador del Mas Bover”, dins <em>Catalunya romànica. </em>Vol. XIX. El Penedès, l'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 427.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 190.</span></span></span></span></p> | XII | Tant el mas com l’església s’estan enrunant, i la vegetació els està colonitzant. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici adossat al costat est del Mas Bover. És de nau única, rectangular, amb orientació cap a l’est/sud-est. Malgrat que no se’n coneix la capçalera, hi són visibles els dos murs laterals, fets amb un bon aparell de carreus. Així mateix, es conserva l’arrencament de la coberta, en volta de canó. La porta és al lateral sud.</span></span></span></span></span></p> | 08103-62 | Mas Bover. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Castro (1993) anota que hi ha documentació que, en diferents moments, recull la prohibició del Bisbat de Vic de celebrar-hi missa i de fer-hi processons.</span></span></span></span></p> | 41.6073400,1.5555500 | 379640 | 4607189 | 08103 | Jorba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87702-img202102011151281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87702-img202102011159301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87702-img202102011202041.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87702-img20210201120210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87702-img202102011202231.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | BPU | 2021-08-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 92|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 88047 | Escut heràldic de la casa del Carrer Major, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-la-casa-del-carrer-major-38 | XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Escut heràldic ubicat en la clau de l’arc del portal del Carrer Major, 38. S’hi representa en relleu un sol de 12 raigs.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-141 | Carrer Major, 38. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El sol representa les armes dels Rajadell, que compraren als Castellolí la baronia de Jorba l’any 1444, i l’ostentaren fins el segle XVII. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.6016100,1.5464900 | 378874 | 4606565 | 1756 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 88064 | El Gorg Salat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-salat | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’espai del Gorg salat correspon al tram de la riera de Veciana que discorre al límit dels termes de Copons i Jorba. Es tracta d’una zona d’aigües lèntiques encaixonades entre conreus i talussos boscosos de pi blanc, amb alguns gorgs i petits meandres. Hi predomina la vegetació de bogars, jonqueres i fragments d’albereda litoral, amb abundant freixe de fulla petita, oms, etc. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La diversitat d’ambients propicia la presència d’una rica fauna associada a l’aigua, tant per a la reproducció dels amfibis com per al repòs d’algunes espècies migradores.</span></span></span></span></span></p> | 08103-152 | Planes de la Joncosa. | 41.6191800,1.5269500 | 377279 | 4608544 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||||
| 84697 | Ajuntament de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-jorba | XIX | La façana va ser renovada l'any 2015. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L'edifici de l’Ajuntament es troba situat a l’extrem de llevant del carrer Major, entre aquest i el carrer del castell. La seva planta és rectangular, si bé el seu terç oriental té una orientació una mica desviada cap al sud que fa pensar que l’edifici té l’origen en dues finques annexades, que actualment mostren un alçat unitari amb planta baixa i primer pis. Degut al desnivell que separa els dos carrers entre els quals es troba, la façana de darrera té només planta baixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La façana principal està encarada al sud, està ordenada en tres segments, cadascun dels quals compta amb tres finestres en planta baixa i un balcó central (amb barana de forja)flanquejat per dues finestres més petites. L’excepció és el segment del mig, ja que té la porta principal com a obertura central de la planta baixa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’acabat de la façana és arrebossat, de color blanc a les obertures (rematades amb arcs plans) i crema a la resta. L’aparell constructiu queda ocult, i està format essencialment per maçoneria, amb les obertures inferiors en blocs de pedra sorrenca i possiblement de maó a les superiors. Una motllura recorre tota la façana a l’alçada de la base dels balcons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la llinda de la porta principal s’hi observen dues peces gravades en pedra (que, degut a l’arrebossat, no es veu si formen part d’un mateix bloc o bé són elements independents): la superior, amb l’escut municipal, quarterat, amb el castell i el cometa dels Rajadell duplicats; la inferior, amb la data 1884. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La coberta decanta a dues aigües, cap al sud i cap al nord. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Al lateral de llevant de l’edifici hi ha un mural ceràmic.</span></span></span></span></span></p> | 08103-2 | Carrer Major, 2 | <p><span><span><span>A inicis del segle XX, l’edifici havia allotjat l’escola municipal.</span></span></span></p> | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | 1884 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84697-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84697-3.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 84848 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-49 | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu municipal de Jorba conserva majoritàriament els fons generats per les diferents administracions municipals des de mitjan segle XIX, però també aplega el fons del Jutjat de Pau de Jorba.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons de l’Ajuntament de Jorba abasta el període de 1852-2013. Consta de 989 unitats de descripció i 115,9 m l de documentació inventariada, en suport paper, magnètic i òptic. Està classificat en els següents apartats: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1. Administració general (1868-2012). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>2. Hisenda (1852-2013). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3. Proveïments (1930-2003). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>4. Serveis Socials (1927-2011).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5. Sanitat (1908-2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>6. Obres i Urbanisme (1928-2013). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>7. Seguretat Pública (1962-2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>8. Serveis militars (1933-1999). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>9. Població (1875-2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>10. Eleccions (1887-2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>11. Ensenyament (1945-2006). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>12. Cultura (1986-1998). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13. Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1939-2010).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons del Jutjat de Pau de Jorba abasta el període de 1863-2013). Consta d’1,8 m l de documentació inventariada.</span></span></span></span></span></p> | 08103-4 | Carrer Major, 2. | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | 1852 | 08103 | Jorba | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84848-2.jpeg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | El Servei d'Arxiu Municipal de Jorba forma part del programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2004. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com a objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics.Els serveis que ofereix són consulta de fons, reprografia, assessorament a arxius d'entitats i associacions, suport a la investigació. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 85017 | Camp del rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-rector-0 | <p><span><span><span>Bosch de Dòria, M. (inèdit): Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: tram Santa Maria del Camí – Igualada. Memòria dipositada a l’arxiu del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya (núm. 3019).</span></span></span></p> | XXX aC | El jaciment fou afectat per les obres de construcció de l'autovia. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La intervenció arqueològica realitzada arrel de les obres a l’autovia A2 (que actualment passa mitjançant un viaducte per sobre del jaciment) va posar al descobert un gran nombre d’estructures. Es tracta de quatre fons de cabana, 70 sitges i una zona de treball. Els materials recuperats durant l’excavació corresponen sobretot a ceràmica feta a mà (en destaca la decorada amb pústules i amb nanses dobles d'orelletes), dues destrals, un molí, estris i ascles de sílex amb retocs, restes òssies de fauna, malacofauna i dues denes de collaret. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Les dades obtingudes, doncs, permeten identificar el jaciment com un hàbitat del neolític final - fàcies Veraza (3000-2500 aC).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant la realització del present mapa no s’hi va observar la presència de materials o estructures arqueològics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-15 | Camí del Figuerot, sota l’A2. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment arqueològic fou descobert arrel de les tasques d’ampliació de l’autovia A2, a cavall dels anys 1998 i 1999.</span></span></span></span></span></p> | 41.6004600,1.5457600 | 378811 | 4606439 | 08103 | Jorba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85017-2.jpeg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 85039 | Esquerda de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquerda-de-la-sala | Al fons de l’esquerda hi ha instal·lada una caseta amb una bomba que, mitjançant uns tubs, porta aigua a Can Cansalada. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La plataforma sobre la qual hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la Sala i Can Cansalada destaca sobre els camps situats a migdia, que aboquen cap al curs del riu Anoia. En un punt situat just al sud de Can Cansalada, l’aigua ha trobat un punt dèbil entre les margues i gresos del terreny (del priabonià inferior) per formar una esquerda de més de 10 m de fondària i planta en forma de 8 obert.</span></span></span></span></span></p> | 08103-32 | Entre la Sala i el riu Anoia. | 41.5888900,1.5560800 | 379650 | 4605140 | 08103 | Jorba | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85039-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85039-3.jpeg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 85218 | Molí del Juncosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-juncosa | Només n'és visible la bassa. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Antic molí fariner situat just al sud de la masia homònima, al vessant entre aquesta i la riba esquerra del riu Anoia. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Tot i que el mas es conserva en bon estat, de les restes del molí tan sols n'és visible la bassa. Amb una forma poligonal i una orientació aproximada en sentit est-oest, té una boixa a l'extrem est, tot i que es desconeix si és la sortida original que alimentava els cacaus o bé és una reforma posterior per tal d'usar l'aigua per al rec.</span></span></span></span></span></p> | 08103-54 | La Joncosa. | <p>Els molins fariners com el d'en Juncosa proliferaren a les ribes de l'Anoia i els seus afluents al llarg del segle XVIII. Alguns d'ells van ser emprats posteriorment com a molins drapers o paperers. En aquest cas concret no se'n tenen dades precises sobre el funcionament i el moment d'abandonament. </p> | 41.6142700,1.5226100 | 376908 | 4608005 | 08103 | Jorba | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85218-2.jpeg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 88028 | Vas ibèric de la Joncosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vas-iberic-de-la-joncosa | II aC | La peça ha estat restaurada. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Gerreta de ceràmica grisa ibèrica de forma bitroncocònica, amb base anular ungulada, dues nanses i llavi pla. Té una alçada de 16 cm i uns diàmetres de 14,5 cm a l’exterior de la boca i 5 cm a la base.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La particularitat de la peça rau en que en el pla que hi ha des de sota del llavi fins la base de les nanses hi ha una inscripció en signari ibèric ante coctionem (és a dir, incisa amb el fang en cru, abans de la cocció) d’una extensió excepcional. Es calcula que la llargada original del text era d’aproximadament 400 signes, dels quals se n’han conservat 340. Estan distribuïts en 10 línies, la primera de les quals està girada 180º (possiblement va ser escrita la darrera, amb la gerreta capgirada, un cop es va exhaurir l’espai inicialment previst). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquestes característiques fan d’aquest text una de les inscripcions ibèriques més llargues conegudes, només superada per dos ploms de Iàtova (F20.1 i F20.3) i per un dels ploms d’Orlell (F9.7). A diferència dels ploms (escrits per ambdues cares i en alguns casos amb textos sobreposat), el text de la Joncosa va ser concebut de forma unitària. Es tracta, doncs, d’una peça única. S’interpreta que la inscripció tenia una intencionalitat cultual, essent el text ibèric que més s’acostaria a la categoria de creació literària</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El fet que una de les nanses estigui significativament torta ha portat a plantejar la possibilitat que la peça fos considerada defectuosa i que fos amortitzada abans de ser utilitzada.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-123 | Carrer del Dr. Joan Mercader, 1, Igualada | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La gerreta va aparèixer l’any 1999 en una excavació d’urgència al jaciment de la Joncosa motivada per les obres a l’A2. El jaciment és un establiment rural amb una cronologia entre els segles IV i I aC, però tant el context ceràmic (la peça va sortir, abocada, dins d’una cisterna) com l’anàlisi de l’escriptura la situen al segle II aC.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6017992,1.5486781 | 379057 | 4606583 | 08103 | Jorba | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2021-08-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L'autoria de la fotografia inclosa a la fitxa és del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l’Anoia. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 88041 | Imatge de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-pere-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 92.</span></span></span></p> | La imatge està molt erosionada. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Escultura de mida mitjana feta amb pedra sorrenca. Representa una figura masculina vestida amb una túnica llarga que en origen devia presentar una textura més rica. El cap, proporcionalment gran, té una barba llarga, i els cabells tenen el serrell en una clapa diferenciada de la resta. Com a únic atribut, té en la mà esquerra un objecte vertical rematat amb una esfera, que tant podria correspondre a una espasa amb el seu pom o a un bàcul o unes claus. Degut a aquesta ambigüitat, no és segura la seva atribució a Sant Pere o Sant Pau.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-135 | Carrer del Dr. Joan Mercader, 1, Igualada. | <p><span lang='CA'><span><span>És possible que la imatge fos venerada en una capella anterior a l’actual església de Sant Pere.</span></span></span></p> | 41.6019462,1.5487948 | 379067 | 4606600 | 08103 | Jorba | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88041-img7454.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2021-12-21 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L'autoria de la fotografia inclosa a la fitxa és del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l’Anoia. | 92 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 83129 | Castell de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-jorba | X | L'any 2017 s'hi va fer una primera campanya d'excavació i consolidació. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El castell que va donar origen a la població ocupa un petit cim (amb una forma aproximada de triangle irregular i una orientació sud-oest/nord-est) i part del vessant sud-est. La notable pendent obliga a que l’edificació estigui construïda en diverses terrasses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat que la planta no pot ser definida per complet, al recinte sobirà és visible una torre de planta circular força gran (que deu ser l’estructura originària) a la qual s’annexen estructures de planta quadrangular. De diàmetre més petit, hi ha una segona torre circular, que podria tractar-se d’un afegit posterior, possiblement del període de les guerres carlines. La intervenció arqueològica duta a terme l’any 2017 ha permès conèixer amb més detall l’espai entre ambdues torres, posant a la llum un paviment enllosat i una canalització subterrània, un possible pou, un forn de pa i un cup amb una boixa de pedra treballada. La majoria d'estructures i materials descoberts corresponen a les fases més tardanes del castell, als segles XVII-XVIII, quan era utilitzat com a mas.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>De les terrasses successives que formen el castell, encara per excavar, n’hem de destacar la capella romànica de Sant Miquel.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-1 | Al capdamunt del turó que corona el poble. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El primer esment documental al castell data del 978, com a límit dels termes de Montbui i de Tous. Malgrat que l’emplaçament no proporciona una gran superfície constructiva, constitueix un punt clau de control de l’accés a la Conca d’Òdena des de l’oest (la Segarra) i el nord (Alta Segarra).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Fou incorporat al comtat d’Osona-Manresa, associat ja d’antic al comtat de Barcelona. A inicis del segle XII n’era senyor Guerau de Jorba, que rebé el títol de baró i tingué gran influència a la cort de Barcelona (primer amb Ramon Berenguer IV, després amb el comte-rei Alfons), a més de participar personalment en les conquestes de Lleida, Tortosa i Tarragona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La néta de Guerau, Gueraua de Jorba, va casar-se amb Guillem de Cardona, passant des de llavors la tinença del castell de Jorba per les mans de diverses famílies en l’òrbita dels Cardona, com els Castellolí (segle XIV). Posteriors canvis de mans, en molts casos per via matrimonial, portaren al castell cognoms i títols que també deixaren empremta en alguns símbols i infraestructures del poble: els Rajadell, els Ponts, els Salbà (marquesos de Vilanant), els López de Mendoza (comtes de Robres), els Abarca de Bolea (comtes d'Aranda) i els Silva (ducs d'Híxar). Rere la desamortització, el castell fou adquirit pels industrials igualadins germans Muntadas i Campeny. L’any 2011 fou adquirit per l’Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les conteses militars que van afectar el castell són, sobretot, dues: la primera, en el marc de la guerra civil catalana (en la que els senyors del castell es van posicionar del costat de la Generalitat), va comportar la presa del castell per part dels realistes l’any 1475; Durant la primera guerra carlina, el castell fou volat (l’any 1835) pels carlins, deixant-lo en l’estat de ruïna en el que ha estat pràcticament fins l’actualitat.</span></span></span></p> | 41.6025200,1.5466000 | 378885 | 4606666 | 978 | 08103 | Jorba | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/83129-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/83129-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/83129-3.jpeg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIN| | National Monument Record| | Defensa|BPU | 2021-08-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 1771|1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 84847 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Bastardes, Albert (1983): Les creus al vent. Barcelona: Millà. </span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Situada a l’extrem de llevant del nucli, actualment a la cruïlla entre el carrer Major i el Carrer Nou, davant de l’Ajuntament, tot i que antigament quedava als afores.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Construïda completament en pedra sorrenca, s’aixeca sobre dos graons vuitavats. El fust, de secció quadrada, és un afegit del segle XX, i no té la mateixa estructura que el que apareix en una fotografia de 1923 (vegeu la bibliografia).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El capitell és l’element escultòric principal de la creu. A la transició amb el fust hi ha quatre querubins (als angles) i quatre escuts en blanc. Les quatre cares del capitell, orientades als punts cardinals, tenen a la part inferior sengles fornícules en forma de petxina sostingudes per columnes cadascuna de les quals aixopluga un sant. A la part superior del capitell hi ha quatre escenes de la Passió: la presa de Crist (llevant) la flagel·lació (nord), la caiguda amb la creu (ponent) i el Sant Sopar (migdia). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Sobre el capitell hi ha la creu, estriada. A la cara de llevant hi ha Crist, amb la data “1604” sota els peus i flames a l’extrem dels braços. A la cara de ponent hi ha la Mare de Déu.</span></span></span></span></p> | 08103-3 | A la cruïlla entre el carrer Major i el Carrer Nou. | 41.6016700,1.5487400 | 379062 | 4606569 | 1608 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84847-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84847-3.jpeg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | BPU | 2021-08-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 84854 | Safareig públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-5 | XVIII | Una reforma recent (segle XXI) ha substituït la coberta original per una de nova, amb grans bigues de fusta, que decanten la teulada cap al sud. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici del safareig és de planta rectangular, i està alçat amb maçoneria. La seva ubicació en un punt amb força desnivell, entre el carrer del Rec (a darrere, més alt) i el carrer Major (més pla) fa que les obertures estiguin encarades cap a aquest segon, a migdia. Aquesta façana està formada fins a mitja alçada per lloses de pedra calcària més grans que els de la resta. Per tal de deixar dues grans obertures, la coberta se sustenta sobre amb un pilar central de pedra i el marc de la porta de maó. El pilar central de la façana té la següent inscripció: “AÑO / 1921 / 1867 / 1781”, que podem associar a diversos moments constructius de l’equipament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’espai interior està pràcticament tot ocupat per la gran pica de pedra del safareig, de forma rectangular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Una reforma recent (segle XXI) ha substituït la coberta original per una de nova, amb grans bigues de fusta, que decanten la teulada cap al sud.</span></span></span></span></span></p> | 08103-10 | Carrer Major, 44. | <p><span><span><span>L’element associat al safareig del qual es té una constància documental més antiga és el rec que l’abasteix, esmentat l’any 1323. El raig d’aigua que va del rec cap al safareig era anteriorment sota el campanar (on també hi havia uns abeuradors). L’any 1921 fou traslladat a l’emplaçament actual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició diu que el safareig fou construït l’any 1777 com una mesura higiènica per combatre l’epidèmia de pesta que patia la població.</span></span></span></p> | 41.6015300,1.5460300 | 378836 | 4606557 | 1777 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84854-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84854-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84854-3.jpeg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Cultural | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 85022 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-9 | XVIII | Entre 1985 i 1990 s’hi va dur a terme un projecte de consolidació, a càrrec de la Diputació de Barcelona. | <p><span><span><span><span>Està format per dos arcs idèntics de mig punt, de 3'25 m de radi, de 6’58 m d’ alçada sobre el nivell de la riera de Rubió. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els arcs recolzen sobre un pilar central construït amb carreus ben treballats que disposa d'un tallamar de planta semicircular aigües avall, amb coronament cònic, i un altre de planta triangular aigües amunt, amb coronament piramidal. Els arcs descansen en sengles murs laterals que l'enllacen amb la riba. En el punt un es troben els arcs amb els murs hi ha dos contraforts a cada banda, en posició obliqua, que condueixen l'entrada i sortida de l'aigua. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'intradós de les voltes està construït amb carreus posats de llarg i en filades. La resta de paraments són d'aparell regular, amb carreus col·locats al llarg i través i acompanyats de petites falques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El passamà (en bona mesura afegit durant la intervenció de finals del segle XX) està constituït per grans pedres treballades de forma triangular que van de piló a piló; el coronament dels quals és una figura piramidal, que segueix el model del passamà. A la part baixa hi ha forats de desguàs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Dues pedres del pont porten les dates de 1787 i 1789. </span></span></span></span></span></p> | 08103-19 | Sobre la riera de Rubió. | 41.6023700,1.5443600 | 378698 | 4606653 | 1787 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85022-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85022-2.jpeg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2021-08-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | També és denominat Pont del comte d'Aranda. | 98|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 88001 | Pont del Ganxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-ganxo | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Construcció per sobre el riu Anoia en què s'intueixen les reformes a què va ser sotmès al llarg dels seus anys d'història per tal de reduir la perillositat.<br /> Té dos trams diferenciats, un a ponent i un altre a llevant separats per un pilar/contrafort de pedra. El de ponent és una construcció de formigó i pedra amb tres ulls definits per arcs rebaixats. Els pilars són de pedra i tenen tallamars corbs, per disminuir la resistència de la corrent.</p> <p>El del llevant, és tot de pedra, fet amb blocs irregulars lligats amb ciment i amb un únic ull al centre, per sota del qual actualment hi passa un camí. Està definit per blocs de pedra rectangular definint un arc de mig punt.</p> | 08103-96 | A l’antiga N-II, per sobre el riu Anoia. | <p>El fet que Jorba fos travessada pel camí ral, convertí el municipi en una zona de pas tant de carruatges com de persones, l'existència de diferents hostals i cases de postes així o evidència. De fet i des del segle XIX, per garantir la seguretat dels viatgers i controlar la carretera, hi havia al municipi un destacament de vuit guardià civils.</p> <p>Un dels llocs conflictius del camí ral, era a tocar de l'hostal del Ganxo, on per continuar el trajecte calia travessar un gual per sobre el riu Anoia, amb les dificultats que comportava. Pascual Madoz ja el 1846 esmentava la necessitat de construir-hi un pont, que malgrat tot no es va dur a terme, provocant nombrosos accidents. Per exemple el setmanari La Colmena d'Igualada es feia ressò el 27 de febrer de 1881, de l'accident del correu provinent de Cervera, tot i que en aquell cas no hi va haver víctimes mortals. Tot i l'evident necessitat de construir el pont, aquest no s'aixecà fins al segle XX, però això tampoc va reduir la perillositat, ja que es va fer amb un revolt força perillós. El 17 de novembre de 1931, i segons el diari d'Igualada, un veí de Jorba, Josep Palomes va perdre la vida, al caure del pont.</p> <p>El pont fou reformat nombroses vegades fins que el 1974 va ser rellevat per un pont recte de formigó en una rectificació de la N-II.</p> | 41.6084600,1.5312700 | 377619 | 4607347 | 1900-1925; 1974 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88001-img20210216122858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88001-img202102161226531.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 88019 | Font de Canaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canaletes-0 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Castro i Borrós</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></p> | XV | <p>Font situada al peu del camí que ve de l'església de la Mare de Déu de la sala, al nord del riu Anoia.</p> <p>Correspon a una surgència natural uns metres al sud del punt on conflueixen el Torrent de l'Hospital i el riu Anoia. Brolla d'un aflorament rocós de margues i gresos (del priabonià inferior) on l'aigua ha trobat un punt dèbil per fer-hi una esquerda. Des de la surgència i en direcció sud-est està canalitzada, en un primer tram mitjançant un canal obert, fet a la mateixa roca, i després s'endinsa en el terreny.</p> | 08103-114 | Al sud de nulci de Sant Genís i al l’oest de Can Cansalda | <p>En Bernat de Canaletes, notari d'Igualada el 1426, arrendà terres de Jorba i drets del castell, i sembla que arreglà i construií la font que porta el seu nom. L'abundant presència d'aqüífers al municipi de Jorba, provocà que d'antic i sobretot al segle XIX, hi hagués interès per portar l'aigua a la veïna Igualada. Són nombroses les concessions i els litigis sobre aquest tema. Per exemple el novembre de 1880 es va practicar oficialment la demarcació de la mina d'aigua 'La Divina' a l'esquerra del riu anoia, a l'indret de la font de Canaletes, que no va estar exempta de les corresponents topades i actes de conciliació.</p> <p>El 1961 l'aigua de la font es va canalitzar, i actualment només abasteix a una font pública situada al grup escolar.</p> | 379312 | 379312 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88019-img202103020946091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88019-img20210302094630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88019-img202103020948291.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Estructural | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119|85 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 88013 | Font de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sala-4 | El brollador està tapat de fang. | <p>Surgència natural associada al torrent de Canaletes o Can Cansalada afluent del riu Anoia, situat uns metres més al sud.<br /> Correspon a una font de biot, ja que l'aigua brolla directament del terra, així i tot s'observa algunes transformacions a l'entorn. En una zona força boscosa i situada al peu d'un marge de marcat desnivell conserva dues parets de pedra lligades amb ciment, una al nord i l'altre a l'oest, que fan cantonada i delimiten l'espai. A la paret nord hi ha inscrita en el ciment de l'arrebossat la data 1978. Just per sota, al punt on brolla l'aigua hi ha un tub, segurament amb l'intent de canalitzar-la.</p> | 08103-108 | Al sud del nucli de Sant Genís, a l’oest de Can Cansalada. | 41.5903200,1.5546700 | 379535 | 4605300 | 1978 | 08103 | Jorba | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88013-img20210216162428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88013-img202102161625151.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 89827 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-4 | <p><span lang='CA'>Festa major de primavera, celebrada el 16 de maig en honor a Sant Isidre, patró del municipi i dels pagesos. Aquest ofici havia estat i encara està, molt vinculat al municipi d’aquí que es mantingui la tradició de la celebració.</span></p> <p><span lang='CA'>La festa té un acte bàsic, que és la missa en honor del patró i el repic de campanes, i els darrers anys es va una caminada popular i un àpat gastronòmic.</span></p> | 08103-154 | Plaça de la Font | <p>Festa patronal d'origen religiós.</p> | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 85019 | Unió Joventut Jorbenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/unio-joventut-jorbenca | XIX-XX | Ha estat reformat al segle XX. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici situat a la cantonada entre la Plaça de la Font i l’avinguda canaletes amb accés per ambdues vies. És de planta rectangular amb coberta de teula àrab a quatre aiguavessos, amb ràfec motllurat, format per un únic cos amb planta baixa, primer pis i golfes. Les cantonades, pintades de blanc, imiten blocs de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La façana nord mira a l’Avinguda Canaletas i està pintada de color ataronjat amb un sòcol blanc a la part inferior. Presenta quatre obertures rectangulars per planta, seguint un eix de simetria. A la planta baixa hi ha quatre portes de fusta totes coronades per un arc rebaixat. Just a sobre de cada una de les portes, i ja al primer pis, trobem dues finestres als extrems i dos balcons amb balustrada circular de ferro forjat al centre. A les golfes també hi ha quatre obertures, en aquest cas, circulars i de petites dimensions, elements de ventilació definits amb peces ceràmiques blanques decorades amb motius florals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La façana oest mira a la Plaça de la Font i en aquest cas està tota pintada de blanc. A l’extrem sud s’intueix una possible reforma, tal vegada una ampliació de l’edifici en aquesta direcció, segons es desprèn de la presència d’una cantonada imitant blocs de pedra integrada a la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa està formada per una sèrie de 6 garatges o magatzems, tres a cada banda de l’escala que dóna accés al primer pis. La teulada dels garatges fan de terrassa i el “Cafè de Jorba” hi té taules i cadires i una estructura lleugera que subjecta una petita coberta. L’espai està delimitat per una barana col·locada entre pilars de maó vist.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El primer pis té set portes que donen accés a la sala del cafè, en dues hi ha un rètol pintat en daurat sobre fons negre on es pot llegir cafè i teatre respectivament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Finalment i trencant lleugerament la simetria trobem les obertures de les golfes. Sobre cada una de les portes, a excepció de la porta sud i la segona porta de l’extrem nord, trobem una obertura circular, un canal de ventilació circular tancat amb una peça ceràmica rodona amb motius florals de color negre. La segona obertura per la banda nord, fou substituïda per una finestra quadrangular i a la banda sud no es conserva cap obertura a l’alçada de les golfes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>En aquesta façana se’ns dubte els dos elements més destacats són el cartell situat a l’extrem nord i que commemora el centenari de la fundació. En ell i pintat de verd es veu 1913 a la part superior, l’escut de la unió al centre, i la data 2013 a baix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>També al centre d’aquesta façana hi ha una peça definint un perímetre circular adossada en la paret. L’interior està pintat de blanc, hi ha en relleu l’escut de la Unió i la data 1913 pintats de negre.</span></span></span></span></span></p> | 08103-17 | Avinguda Canaletes, 49-51; Plaça de la Font, 1 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La Revolució Industrial fou el procés d'industrialització que comportà un conjunt de canvis econòmics, socials, polítics i culturals així com </span></span></span><span lang='CA'><span>transformacions en el sistema productiu i la vida dels treballadors. Aquests canvis provocaren que entre finals del segle XIX inicis del segle XX, arreu d’Europa la ciutadania impulsés, entre d’altres, un tipus d’associacionisme cívic entre el que s’inclouen els ateneus. És en aquest context que neix </span></span><span lang='CA'><span><span>La Unió Joventut Jorbenca l’any 1913 fruit de l’esforç d’un conjunt de jorbencs que van convertir la UJJ en el punt de trobada de la vida cultural i associativa de Jorba. Té la seu al Cafè de Jorba, on s’acullen les iniciatives tant dels socis com altres entitats municipals i de la ciutadania en general amb l’objectiu de realitzar activitats culturals i associatives de tot tipus.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6007600,1.5466900 | 378889 | 4606471 | 1913 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85019-img5520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85019-img5527.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85019-img5528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85019-img5521.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | També conegut com Ateneu o Café de Jorba, el 2013 va celebrar el seu centenari. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 86488 | Festa Major de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-genis-0 | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La festa Major de Sant Genís es celebra el primer cap de setmana de setembre. S’hi realitzen activitats durant el cap de setmana, però sovint s’hi comencen a fer actes un parell de dies abans. El Centre Agrícola és el punt neuràlgic, on s’organitzen i celebren molts de les activitats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Un dels elements destacats de la Festa Major és el cercavila que surt de l’església per donar al volta al poble amb els Gegants de Sant Genís i els musics. També hi ha correfoc, sopar de germanor i moltes altres activitats. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-55 | Al centre agrícola | <p>Abans la Festa major de Sant Genís es celebrava l'utim cap de setmana d'agost, coincidint amb la festivitat de Sant Genís, patró del nucli i que és el dia 25 d'agost.</p> <p>També es celebrava la festa Major d'hivern, per Santa Filomena, la patrona.</p> | 41.5970400,1.5641400 | 380337 | 4606033 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/86488-unnamed.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 88042 | Sardana Jorba mil·lenària: al meu poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-jorba-millenaria-al-meu-poble | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Solé i Solernou</span></span></span><span lang='CA'><span>, Isidre (199?): <em>Jorba mil·lenària: al meu poble; La Roseta de cal Vicentó: a la meva mare. Dues sardanes dedicades, originals del compositor</em>.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Sardana dedicada a Jorba de la qual se’n publicaren les partitures (conjuntament a les de la sardana “La Roseta de cal Vicentó: a la meva mare”, que van al revers). La composició, en clau de fa i amb temps de 2/4, consta de 12 fulls amb els arranjaments respectius per a 1r i 2n tible, 1a i 2a tenora, 1a, 2ai 3a trompeta, flabiol, trombó, 1r i 2n fiscorn i contrabaix. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-136 | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | Dècada 1990. | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88042-img202103041158491.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Isidre Solé i Solernou | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 88043 | Sardana La Roseta de cal Vicentó: a la meva mare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-la-roseta-de-cal-vicento-a-la-meva-mare | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Solé i Solernou</span></span></span><span lang='CA'><span>, Isidre (199?): <em>Jorba mil·lenària: al meu poble; La Roseta de cal Vicentó: a la meva mare. Dues sardanes dedicades, originals del compositor</em>.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Sardana dedicada a la mare de l’autor de la qual se’n publicaren les partitures (conjuntament a les de la sardana “Jorba Mil·lenària: al meu poble”, que van a l’anvers). La composició, en clau de sol i amb temps de 2/4, consta de 12 fulls amb els arranjaments respectius per a 1r i 2n tible, 1a i 2a tenora, 1a, 2ai 3a trompeta, flabiol, trombó, 1r i 2n fiscorn i contrabaix. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-137 | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | Dècada 1990. | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88043-img202103041158341.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Isidre Solé i Solernou | 62 | 4.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 88046 | Dansa de Jorba El so de l'Anafil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-jorba-el-so-de-lanafil | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 132-133.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Composició musical de dos autors jorbencs que, en el seu text, evoca el passat i el present del poble. Com el seu nom indica, està pensada per a ésser ballada.</span></span></span></span></span></p> | 08103-140 | 41.6017500,1.5487300 | 379061 | 4606578 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Lletra: Pere Gabarró i Creixell. Música: Isidre Solé i Solernou. | La imatge de la lletra i la partitura està extreta de Castro, 1993. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 88065 | Festa Major de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-jorba | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | <p><span lang='CA'><span><span><span>La festa Major Jorba es celebra l’últim cap de setmana de Juliol. S’hi realitzen activitats durant el cap de setmana, però sovint s’hi comencen a fer actes un parell de dies abans. </span></span></span></span></p> | 08103-153 | Per tot el nucli urbà de Jorba | <p><span lang='CA'><span><span><span>A </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span> banda de la Festa Major d’estiu hi havia altres festes votives més, la de Sant Sebastià, el 20 de Gener i la de Sant Roc, el 16 d’Agost. També era tradicional la festa de Sant Antoni Abat, el 17 de Gener. Per primavera es celebrava la festa de Sant Isidre, patró dels pagesos i del municipi, </span></span></span></span></p> | 379059 | 379059 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88065-unnamed.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88065-88065-jorba.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88065-imagen2021-11-01204248.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 84849 | Mural ceràmic de l’Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-ceramic-de-lajuntament | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Gran mural ceràmic situat a la façana de llevant de l’Ajuntament. De forma rectangular apaïsada, amb la part superior fent un arc rebaixat, està emmarcat per peces ceràmiques en relleu amb motius vegetals. A l’interior s’hi representen elements arquitectònics destacats del municipi: la creu de terme, el pont vell, l’església parroquial de Sant Pere, la font del safareig, l’ermita de la Mare de Déu de la Sala i el castell de Jorba. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la part superior central hi ha una obertura circular amb un vitrall que representa l’escut de Jorba. El mural l’emmarca de nou amb les peces ceràmiques amb motius vegetals, i el flanqueja amb la representació de quatre conreus tradicionals: espigues de blat, una parra amb gotims de raïm, unes branques d’ametller florit i unes branques d’olivera. Finalment, dues dates inscrites en una beta: 978 i 1978, que revelen el motiu del mural: la celebració del mil·lenari de Jorba.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La signatura de l’autor i l’any de realització es troben a l’angle inferior dret.</span></span></span></span></span></p> | 08103-5 | Carrer Major, 2. | 41.6017300,1.5488700 | 379073 | 4606575 | 1990 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84849-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84849-3.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Gabriel Garriga Mir | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 84855 | Font del safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-safareig-1 | XX | Alguns elements, com la data, s'estan deteriorant. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Just a la confluència del carrer del Rec amb el carrer Major, i adossada al mur de contenció del carrer, hi ha la font que abasteix el safareig. Hi destaca un relleu que representa un gall (possiblement, en al·lusió a Sant Pere) sota el qual hi ha la inscripció en ciment “1941”. Finalment, hi ha tres brocs metàl·lics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-11 | Carrer Major / Carrer del Rec. | <p><span><span><span>Des de l’any 1323 està documentat el rec que baixa pel carrer al qual dona nom. Des de la construcció del safareig a finals del segle XVIII, l’aigua d’aquest rec s’utilitzà per abastir-lo, si bé el raig d’aigua del rec cap al safareig era anteriorment sota el campanar (on també hi havia uns abeuradors). L’any 1921 fou traslladat a l’emplaçament actual.</span></span></span></p> | 41.6015000,1.5459300 | 378827 | 4606554 | 1921 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84855-2.jpeg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 119 | 49 | 1.5 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 85031 | Rellotge de sol de Cal Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-llorens | XIX-XX | <p>Rellotge de sol vertical ubicat a la façana principal de l'edifici, en concret a l'oest del balcó central del primer pis, per tant, amb orientació sud-est.</p> <p>El rellotge es troba força bon estat de conservació, està fet de morter i només ha perdut la pintura, té ressaltades les hores i els rajos de sol. Es conserva sencer el gnòmon de vareta. És rectangular, i són visibles les marques horàries a les hores i mitges hores de les 7 del matí a les 6 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga, la línia de les 12 és vertical.</p> | 08103-26 | A la façana principal, a la banda oest. | 41.5957200,1.5677500 | 380635 | 4605882 | 08103 | Jorba | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85031-img5617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85031-img5618.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Numero 1146 de l’inventari de rellotges de sol dels Països catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 87719 | Rellotge de sol de la Casa Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-roja | XIX-XX | <p>Rellotge vertical, situat a la façana principal de la casa, per sobre les golfes, just per sota el ràfec. Fet d'obra, simulant un escut amb base totalment circular i coronament amb dos mig cercles còncaus units pel centre. De color grisós, es conserven, pintats en negre, totes les franges horàries, escrites en números romans. Al centre, tot i que molt esborrat s'intueix una decoració, tal vegada una estrella. També conserva el gnòmon de vareta.</p> | 08103-79 | A la Casa Roja, façana principal. | <p><span lang='CA'><span><span><span>La Casa Roja correspon a un dels masos ja existents al municipi abans del segle XVIII, molt proper a Can Joveró. Es va cremar en un incendi el 1982.</span></span></span></span></p> | 41.5858500,1.5404300 | 378340 | 4604824 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87719-img9496.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87719-img9494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87719-img9492.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 88000 | Rellotge de sol de Comajovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-comajovera | XIX-XX | No conserva restes de marques horàries. | <p>Rellotge de sol vertical situat a la façana principal, just per sobre la finestra de les golfes, encaixat en una prolongació simulada de la façana, feta possiblement amb l'objectiu d'instal·lar el rellotge de sol. Orientat a sud-oest està fet d'obra i pintat de color rosat,. No s'observen restes de marques horàries ni ornamentació, tan sols ha quedat el gnòmon de vareta.</p> | 08103-95 | A la façana principal de la Casa de Comajovera. | 377682 | 46079777 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88000-img0747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88000-img202102161206541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88000-img0745.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Numero 1124 de l’inventari de rellotges de sol dels Països catalans | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 88005 | Rellotge de sol de Cal Nocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-nocs | XIX-XX | No hi ha restes de les franges horàries ni de números. | <p>Rellotge de sol vertical situat a la façana principal, a l'alçada del segon pis a la dreta del balcó central. Fet d'obra té una forma rectangular amb la base rematada amb angles convexos i el coronament fent ziga-zagues amb un arc central. No es conserven restes ni de les franges horàries ni dels números, tan sols és visible el gnòmon de vareta.</p> | 08103-100 | A la façana principal de l’edifici. | 380913 | 46044947 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88005-img202102161401501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88005-inkedimg20210216140213li.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Numero 4828 de l’inventari de rellotges de sol dels Països catalans. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 88012 | Rellotge de sol de Can Cansalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cansalada | XIX-XX | No conserva restes de les franges horàries | <p>Rellotge de sol vertical declinat a ponent situat a la façana principal. Fet d'obra, és de planta rectangular i apareix pintat de blanc, emmarcat en un marc de color rosat. Han desaparegut totes les restes de numeració i/o marques horàries, només conserva el gnòmon de vareta.</p> | 08103-107 | A la façana principal, que dóna al pati distribuïdor | 41.5893100,1.5562500 | 379665 | 4605186 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88012-img0829.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88012-img20210216161943.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Numero 4829 de l’Inventari de rellotges de sol dels Països catalans. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 88037 | Sarcòfag romànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-romanic | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 22.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Peig i Ginabreda, </span></span></span><span lang='CA'><span>Conx<span>a </span>(1992): “Sarcòfag”, dins <em>Catalunya romànica. </em>Vol. XIX. El Penedès, l'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 424-425.</span></span></span></span></span></p> | XII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Sarcòfag de tipus mobiliari i estructura rectangular de 121 x 47 x 29 cm, treballat en un sol bloc de pedra calcària. Apart, té una tapa de doble vessant sense decoració.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La única decoració és a la cara frontal i una de les laterals (fet que podria indicar una ubicació en un angle). A la frontal hi ha set arcuacions de mig punt rebaixat descansen sobre pilars quadrats. L’arcuació central emmarca una creu grega en relleu de braços amples, i els pilars que la flanquegen tenen una franja perlada. A la part lateral hi ha, dins un marc rectangular treballat en negatiu, una estrella (o flor de sis pètals lanceolats) a l’esquerra i quatre motius en forma d’aspa a la dreta. </span></span></span></span></span></p> | 08103-131 | Carrer de les Eres, 7. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La iconografia representada permet, mitjançant la comparació amb altres exemplars similars, datar-lo en època romànica, probablement no anterior a mitjan segle XII.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1959 es van fer unes obres de renovació de la Plaça de la Font, que havia estat l’antic cementiri, així com de la capella de Sant Sebastià i Sant Roc, que havia quedat enrunada durant la guerra civil. Durant aquestes obres es va trobar, colgats vora l’angle sud-est de la capella, aquest i altres objectes. Erròniament, però, a la Catalunya Romànica interpreten que les peces procedien del Castell de Jorba.</span></span></span></p> | 41.6005800,1.5466900 | 378889 | 4606451 | 08103 | Jorba | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88037-img20210303172640.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 92 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 88044 | Escut heràldic de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-lesglesia-de-sant-pere | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Escut heràldic ubicat en la clau de la semicúpula de l’absis de l’església àrroquial de Sant Pere. Està repicat en pedra i, per adaptar-se a la forma rodona de la clau, està envoltat per una sanefa geomètrica amb quatre parelles d’éssers mitològics. Al centre, amb forma ovalada, l’escut quarterat en creu. Als primer i quart quarters, de gules, un sol d’or; al segon i tercer quarters, d’atzur, un castell d’argent. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-138 | Església parroquial de Sant Pere. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El sol representa les armes dels Rajadell, que compraren als Castellolí la baronia de Jorba l’any 1444. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’església parroquial de Sant Pere fou construïda entre el 1551 i el 1558 pel mestre d'obres Joan Gibert de Bellpuig per 444 lliures barceloneses. Es desconeix l’autoria de l’escut.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6016600,1.5457400 | 378812 | 4606572 | 1551 | 08103 | Jorba | Sense accés | Bo | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Monument | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94 | 47 | 1.3 | 1779 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 88054 | Rellotge de sol del Molí Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-blanc | XIX-XX | <p>Rellotge rectangular amb les quatre cantonades rematades amb arcs convexos. Fet d'obra i pintat de color blanc amb un marc interior pintat de negre, definint el perímetre. Orientat a sud-oest amb marques horàries entre les 8 del matí i les 7 de la tarda en cicles de 12 hores. Les marques estan pintades de negre i les hores estan per fora el marc. Té numeració aràbiga i la línia de les 12 és vertical. Conserva el gnòmon de vareta, que té un sol al pol.</p> | 08103-148 | A la façana sud de l’edifici. | 41.5846400,1.5771500 | 381398 | 4604638 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88054-img9479.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Numero 3337 de l’inventari de rellotges de sol dels Països catalans | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 85015 | Cementiri de Jorba, jaciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-jorba-jaciment | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Enrich Hoja, Jordi La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’igualada. Igualada. 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BOUSO GARCÍA, M. (1999): 'Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa Maria del Camí-Igualada'. Núm. Mem: 11536.</span></span><span lang='CA'> Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | II aC - III dC | Bona part del jaciment es es va excavar quedant afectat per els obres de la NII. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment arqueològic localitzat a conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En el marc d’aquesta actuació es van realitzar dues intervencions, ambdues l’any 1999 i dirigides per Mónica Bouso. La primera realitzada el mes de març, va permetre localitzar un mur de quasi 20 m de llargada i datat vers el segles XVII-XVIII i una fossa de planta irregular amortitzada amb materials d’època ibèrica (ss. II- I ac) i època romana (I-III dC). Aquesta estructura evidenciava l’existència d’un lloc d’habitat relativament proper.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La segona, realitzada entre els mesos de maig i juliol, constà d’una prospecció i una campanya de sondejos, que tenien l’objectiu de delimitar el perímetre del jaciment. En base als resultats s’endegà l’excavació dividida en tres sectors, però nomes es va poder delimitar un mur de cronologia contemporània.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El material arqueològic recollit, datat vers els segles III aC- III dC no es va poder associar a cap estructura, i o bé estava fora de context o corresponia a deixalles procedents d’un habitat proper.</span></span></span></span></p> | 08103-14 | Al sud est del nucli urbà, a tocar del cementiri. | 41.6001000,1.5436300 | 378633 | 4606402 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85015-img5565.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85015-img5504.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte iPAT Serveis Culturals | Els materials recuperats a la intervenció es troben al Museu de la Pell d'Igualada. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 85028 | Sant Genís II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-ii | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Enrich Hoja, Jordi La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’igualada. Igualada. 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | I-IV dC | Parcialment excavat | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment situat al talús entre dos camps, molt proper al torrent que passa entre Cal Llorens i Cal Gibert.<strong> </strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant els treballs a<strong> </strong>conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada), es localitzà una estructura circular en aquest punt. La posterior excavació, dirigida per Marc Bosch en desembre de 1998, confirmà que es tractava d’un forn de calç d’època romana que malauradament no es va poder vincular amb lloc d’assentament.</span></span></span></span></p> | 08103-23 | A sant Genis, a tocar del torrent al sud de Cal Gibert. | 41.5953300,1.5646600 | 380377 | 4605843 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85028-img5607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85028-img5608.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Esta situat al talús entre dos camps de conreu de diferents propietaris. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 85029 | Sant Genís IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-iv | <p><span lang='CA'><span><span>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura</span></span></span></p> | Alterat per activitats antròpiques recents. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment descobert al realitzar una cala de tempteig de 0.70 m d’ample per 1 m de profunditat durant els treballs a<strong> </strong>conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada). La intervenció dirigida per Esteve Nadal a l’octubre de 1999 va permetre localitzar a 0.60 m de profunditat i a l’interior de dita rasa, diferents restes humanes, totes alterades i sense connexió entre si. En destaquen, entre d’altres, una mandíbula superior i dos maxil·lars inferiors el que suggereix l’existència com a mínim de tres individus. Malauradament l’alteració de les restes impedeix ni datar-les ni associar-les amb cap lloc d’hàbitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per les característiques de la troballa el més versemblant és que durant els treballs de canalització d’aigües residuals de Sant Genís, es destruís aquest lloc d’enterrament. Les restes segurament foren dispersades al reomplir novament la rasa un cop finalitzats els treballs.</span></span></span></span></p> | 08103-24 | Al sud de Sant Genís, per on passa actualment l’Autovia A2. | 41.5948000,1.5676200 | 380623 | 4605780 | 08103 | Jorba | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85029-img5610.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Les restes foren trobades fora de context, pel que no se'n sap la cronologia. | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 85042 | Termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/termes | XXX aC. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment arqueològic de l’edat del bronze antic consistent en un fons de sitja, de planta circular, documentat gràcies a una excavació d'urgència realitzada l’any 1993. S’hi van localitzar restes ceràmiques i de sílex. Una segona intervenció, duta a terme l’any </span></span><span lang='CA'>1994, va proporcionar essencialment restes d’època contemporània.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La cronologia d’aquestes restes és de l’edat del bronze antic, igual a la del jaciment de “Camí dels dipòsits d’aigua de la Maiola” (a la banda nord del mateix turó), amb el que podria estar vinculat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant la realització del present mapa no s’hi va observar la presència de materials o estructures arqueològics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-34 | Partida de Termes. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment descobert l’any 1992 per membres de la Secció d’Arqueologia del CECI, arrel de l’aflorament de materials ceràmics en un xaragall. L’any 1993 s’hi va dur a terme una intervenció arqueològica d’urgència. L’any següent s’hi va realitzar una segona intervenció, amb resultats arqueològicament negatius. </span></span></span></span></p> | 41.5827300,1.5518600 | 379287 | 4604461 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 85209 | La Joncosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-joncosa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Enrich Hoja, Jordi La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’igualada. Igualada. 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | II aC | Parcialment excavat | <p><span lang='CA'><span><span>La localització del jaciment està vinculada als<strong> </strong>treballs de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada). </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Una prospecció prèvia va permetre localitzar la presència de ceràmica ibèrica en superfície i les restes d’un possible mur. Això va desencadenar en una intervenció arqueològica d'urgència i amb l'excavació es va documentar un mas de cronologia ibèrica. La presència de ceràmica ibèrica comuna i d’importació, va permetre datar l'estructura vers el segle II aCL</span></span></span></p> | 08103-46 | A l’oest del nucli urbà al nord est de la Joncosa. | 41.6159900,1.5192800 | 376634 | 4608200 | 08103 | Jorba | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85209-img202011111711195.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 85214 | Sant Genís III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-iii | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Enrich Hoja, Jordi La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’igualada. Igualada. 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | I-IV dC | <p><span lang='CA'><span><span>Durant els treballs a<strong> </strong>conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada), es va realitzar un sondeig amb màquina retroexcavadora en aquest punt, donada la localització d’altres restes d’interès patrimonial a la zona. La intervenció realitzada el desembre de 1998 i dirigida per Marc Bosch va donar resultats negatius, tot i que superficialment s’havia localitzat un fragment de sigil·lada. Una prospecció posterior, realitzada també per Marc Bosch al Gener de 1999 es van localitzar restes ceràmiques als camps propers a l’indret. </span></span></span></p> | 08103-50 | A Sant Genis, al sud oest de Cal Llorenç. | 380531 | 46055841 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85214-img5603.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | S'estén per uns camps amb tres propietaris | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 87700 | Bancals del Puig de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bancals-del-puig-de-la-guardia | Ha estat restaurat (hi són visibles tirants metàl·lics), però hi ha algun tram enderrocat. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Conjunt de murs de pedra seca que, en diferents trams, abancalen els camps al peu del vessant nord del Puig de la Guàrdia. Amb una alçada de 2 m de mitjana, la llargada màxima d’aquests murs és de 45 m. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-60 | Al peu del vessant nord del Puig de la Guàrdia. | 41.6070900,1.5524500 | 379381 | 4607165 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87700-img20210201103404.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Correspon a la fitxa 99 d’abancalaments de la wikipedra. | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 87716 | El Molí Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-blanc | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Palau i Rafecas, Salvador; Els molins fariners de la conca de l’Anoia. Miscel·lània penedesenca, 1991. </span></span></span></span></span></p> | XVIII, XIX, XX | Reformat a finals del segle XX | <p>Edifici amb la tipologia típica dels molins paperers de Catalunya, així com de masia senyorial, amb planta baixa, primer pis, mirador i soterrani. <br /> Construït proper al riu Anoia i la riera de Tous, rep el seu nom perquè les façanes estaven fetes amb serigrafia de morter de calç blanc, remarcant portalades i finestres i el sota del voladís de la teulada. Aquest voladís fet de rajoles estava pintat a mà amb rombes blancs.</p> <p>Correspon a un edifici d'un únic cos, de planta quadrangular i a quatre vents, amb coberta de teula àrab a doble vessant. A la primera planta, i a la façana principal hi trobem la porta d'entrada feta amb blocs de pedra rectangulars i rematada amb arc rebaixat. A la dovella central, emmarcada dins d'una cartel·la, es pot llegir any 1750. A la banda nord hi ha dues finestres rectangulars també rematades amb arc rebaixat, exactament iguals que les quatre existents al segon pis. Aquestes dues primeres plantes estarien destinades a habitatge mentre que el soterrani hi hauria l'activitat pròpia del molí.</p> <p>La part superior, és a dir el mirador, està composat per un seguit de petites finestres rectangulars, 10 per façana distribuïdes uniformement. Tant a la façana principal com a la posterior, i en una filada superior n'hi ha tres més, col·locades just per sota el carener. Aquest conjunt d'obertures formaven part de l'assecador del molí paperer.</p> <p>Actualment la construcció és de pedra vista, amb pedres carejades a les cantonades, i totes les obertures, així com la cornisa sota el voladís, estan emmarcades amb un marc de morter de calç blanc.</p> <p>L'edifici a finals del segle XX i per adaptar-lo als nous usos, va patir una rehabilitació important, però ha conservat elements originals tant del molí com de la mateixa edificació. S'han integrat les bigues, parets de pedra, escales, voladís, voltes catalanes, etc. També es conserven elements propis del molí com la bassa així com les 46 finestres del mirador.</p> <p> </p> | 08103-76 | Al sud est del nucli de Sant Genís, al Km 1 de la C-241c. Avinguda de l’ermita de la sala. | <p>El molí blanc és un molí amb una llarga història de transformacions, primer era un molí draper, posteriorment fou un molí fariner, i ja a inicis del segle XVIII, entre 1720 i 1740 començà a fabricar paper. L'intendent general de Catalunya, el 1753 concedia un establiment al pagès de Jorba, Josep Mata, per construir dos molins paperers que aprofitaven les aigües del rec que continuava des del molí dels Batants. El 1781 es va fer un altre establiment a Mateu Boix per aixecar un altre molí paperer. Durant el segle XIX el Molí Blanc fou propietat de la família Jover i Amigó, primer en mans de Bonaventura Jover, després de Joan Jover i finalment Joaquim Jover. Els últims propietaris va ser la família Casellas i Cuadras.</p> <p>Durant tot aquest temps hi va haver diferents arrendataris i gerents. El 1776 en Pau Vinyals de Sant Pere de Riudebitlles era l'arrendatari. Posteriorment, entre 1814 i 1846 ho és la família Guarro, paperers de la Pobla de Claramunt. Vers a finals d'aquesta centúria, entorn el 1860 l'edifici ja torna a funcionar fent paper de barba, producció que continuarà fins inicis del segle XX quan es comença a produir paper d'estrassa. El 1898 la família de Jaume Miquel i Parera s'hi trasllada, i tant ell com sobretot el seu fill Fidel, hi treballen fins al 1944. A partir d'aquí entre 1948 i 1962 la gerència va a càrrec de l'Albert Helbig, més tard Pedro Berenguer arrendarà el molí a Josep Morgades Casanoves qui estarà al capdavant fins al 1973. Per últim és Josep Ventura qui agafa la gerència del molí per seguir fabricant paper d'estrassa assecat, i també paper de filtre, ampliant i completant les instal·lacions amb un assecatge industrial, fins que 1976 que para l'activitat paperera.</p> <p><br /> El molí restà gairebé deshabitat durant 26 anys, només hi havia un llogater que hi fabricava paper, activitat que va finalitzar el 1998. És en aquest moment quan ja en mans de la propietat actual es realitza la rehabilitació de l'edifici, que ha anat evolucionant fins a la seva fesomia actual, i transformant-se en un allotjament rural.</p> | 41.5847200,1.5771200 | 381396 | 4604647 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87716-img9474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87716-img9475.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 88053 | Barraca del Mas Marell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-marell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Petita edificació situada a tocar de Mas Marell. En origen es tractava d'una barraca de pedra seca, de planta quadrada i dimensions considerables amb les cantonades definides per pedres de majors dimensions lleugerament escairades. Les restes visibles d'un possible ràfec de lloses planes, suggereixen que podria haver tingut una coberta de falsa cúpula.</p> <p><br /> En un moment indeterminat, i per causes desconegudes, l'estructura es reforma completament. La reforma inclou el rejuntat de les pedres a la façana i l'aixecament de la coberta uns 0.30 m. El forjat és de bigues de formigó i uralita, i lleugerament més estret que la coberta, segurament adaptat a la llargada de les bigues.</p> <p>A la façana principal, encarada a sud trobem la porta d'entrada, d'obra i rematada amb arc de mig punt fet amb pedres col·locades de cantó, i també una finestra. La finestra, directament sota la coberta està definida per blocs de pedra carejats i era de majors dimensions. Un gran bloc de pedra definint l'ampit i un tapiat posterior reduint l'obertura ho evidencien. A la façana, s'intueixen altres petites obertures, que actualment també estan tapiades.</p> <p><br /> La construcció té un marge adossat per la banda est.</p> | 08103-147 | Al nord est de Mas marell, entre camps d’atmellers. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX</span></span></span></span></p> | 41.5884100,1.5765400 | 381354 | 4605058 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88053-img20210216145227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88053-img20210216145329.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 88063 | PEIN Riera de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-riera-de-clariana | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’espai protegit amb la denominació de “Riera de Clariana” s’estén a cavall de 2 municipis: Argençola (que en té 80,08 ha) i Jorba (les 383,18 ha restants).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els tret més característic de la zona rau en que el sòls guixencs originen una vegetació de matollars gipsícoles. La presència de cranc de riu autòcton és un altre dels seus valors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El medi físic està marcat pel material sedimentari de l'oligocè sobre el qual s’assenta, amb litologia de roques calcàries, lutites, gresos i guixos.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La flora </span></span><span lang='CA'>és la característica dels guixos, amb abundants endemismes. També s’hi troben formacions de pineda de pi blanc (Pinus halapensis), màquies de garric (Quercus coccifera), brolles de romaní (Rosmarinus officinallis) i vegetació gipsícola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A nivell faunístic</span></span><span lang='CA'>, hi destaca la presència del cranc de riu europeu (Austropotamobius pallipes), </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Des d’una perspectiva socioeconòmica</span></span><span lang='CA'>, l’espai té un 57,29% de superfície ocupada per vegetació arbustiva i herbàcia, un 22,54% són boscos, un 13,66% són terres agrícoles i àrees antròpiques, un 6,38% són ambients litorals i salins i un 0,14% està ocupat per la llera d ela riera. En aquest espai s'hi practiquen extraccions de guixos.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08103-151 | Riera de Clariana. | 41.6006600,1.5051800 | 375430 | 4606519 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||||
| 85033 | Església de Sant Genís de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-genis-de-rocafort | XVII, XIII | Reformada al segle XVII i a finals del segle XX. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Capella de planta rectangular feta amb blocs de pedra carejada col·locats a trencajunts definint filades regulars, tot lligat amb morter de calç i arena. Té una sola nau amb la façana principal orientada a ponent. Aquí trobem una gran porta rectangular amb llinda de pedra on hi ha inscrita la data 1619 vinculada a la gran reforma del segle XVII. Per sobre, hi ha un arc de descarrega de pedra i més amunt hi ha un òcul circular tancat amb un bloc de pedra arenisca treballada amb motius florals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la façana nord hi ha un portal adovellat de pedra, i a la sud s’adossa un cos quadrangular i un contrafort. A la façana est hi ha una petita finestra, definida per blocs de pedra carejada un d’ells amb un arc de mig punt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La coberta és a doble vessant, feta amb teula àrab i respon a una restauració recent, igual que el campanar d’espadanya, que substitueix un antic campanar de torre. </span></span></span></span></p> | 08103-28 | A Sant Genís, a la Plaça de l’Església. | <p>Edifici d'origen romànic, el primer document és del 1137 i també apareix a la documentació al segle XIII, en concret del 1270. Tanmateix fou completament renovada al segle XVII. La reforma s'inicià el 1619 tal com es desprèn de la llinda de la porta i finalitzà el 1620.</p> <p>Tot i la reforma, l'església no tenia permís de donar missa els diumenges i la població s'havia de desplaçar a Jorba. L'any 1665 el bisbe de Vic, Jaume de Copons i de Tamarit concedí una missa els diumenges. La seva funció com a sufragània es constatà l'any 1685, data en la qual el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia de Jorba i féu constar que tenia l'església de Sant Genis com a sufragània.</p> <p>Les importants transformacions que ha patit l'edifici, incloent-hi una reforma ja en època contemporània, fa que no tingui cap tret estilístic definit.</p> | 41.5966100,1.5635800 | 380289 | 4605986 | 1619 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85033-img5675.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85033-img5657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85033-img5655.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | També coneguda com Sant Genís de Jorba. | 94|92 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 88030 | Goigs de la Mare de Déu de la Sala 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-sala-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Casassas i Simó</span></span><span lang='CA'>, Lluís; <span>Enrich i Hoja</span>, Jordi; <span>Riba i Gabarró</span>, Josep; <span>Termens i Graells</span>, Miquel; <span>Torras i Ribé</span>, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes, p. 298-299.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs de la Mare de Déu de la Sala”. Partint el text en dos hi ha un gravat que representa la Mare de Déu barroca que es venera al temple, dempeus sobre una peanya i emmarcada per unes cortines que deixen entreveure, al darrere, uns núvols. La Mare de Déu sosté als braços l’infant, que beneeix amb la mà dreta i subjecta l’orbe amb l’esquerra. Sobre les cortines hi figuren les inicials “S.M.”, que deuen correspondre al nom del gravador. Flanquejant el gravat principal i a sobre de les dues meitats de la capçalera hi ha sengles gerros ornats amb flors.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A un nivell inferior hi ha el subtítol “que es venera a la seva ermita del terme de Jorba, Bisbat de Vich”. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a tres columnes amb uns corondells simples (una línia), consta de 8 estrofes i una tornada. Sota el text hi ha la partitura. Al peu hi ha una pregària en llatí i l’autoria: arranjament de la lletra popular per Mn. J. Forn, prevere i tornada popular harmonitzada per Mn. F. Baldelló, prevere.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’orla que envolta tota la composició inclou elements florals, gotims, gerros, infants i paons.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-124 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala. | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Elisabeth Casalius, vídua de Joaquim Abadal, va regentar la impremta fafiliar amb els seus fills entre 1858 i 1880. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 88031 | Goigs de la Mare de Déu de la Sala 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-sala-2 | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs de María santissima de la Sala, situada en lo terme de S. Pere de Jorba, Bisbát de Vich.”. A sota hi ha un gravat que representa la Mare de Déu, amb un vestit ampul·lós, coronada i amb una aurèola estelada. A la mà dreta sosté una planta; a l’esquerra, l‘infant (també amb un vestit ample i coronat) que sosté al seu torn l’orbe amb una creu. El gravat es presenta emmarcat dins d’un arc rebaixat guarnit amb fulles de llorer i cortines, a més d’una creu.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Flanquejant el gravat principal hi ha dos àngels simètrics que toquen la l’arpa de genolls sobre núvols.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a dues columnes amb un corondell amb motius vegetals estilitzats, consta de 8 estrofes i una tornada. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una orla en base a una estampilla d’una palmeta i motius geomètrics envolta tota la composició, llevat de la inscripció, a la base, de la “Imp. de M. Abadal”, d’Igualada.</span></span> </span></span></span></span></p> | 08103-125 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala. | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Marian Abadal, fill de Joaquim Abadal i Elisabeth Casalius, es va fer càrrec de la impremta familiar des de 1880, fins que el succeí el seu fill Emilià (primera meitat del s. XX). | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 88032 | Goigs de la Mare de Déu de la Sala 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-sala-3 | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs de María Santissima de la Sala, situada en lo terme de S. Pere de Jorba, Bisbát de Vich.”. Partint el text en dos hi ha un gravat que representa la Mare de Déu, amb un vestit ampul·lós, coronada i amb una aurèola estelada. A la mà dreta sosté una planta; a l’esquerra, l‘infant (també amb un vestit ample i coronat) que sosté al seu torn l’orbe amb una creu. El gravat es presenta emmarcat dins d’un arc rebaixat guarnit amb fulles de llorer i cortines, a més d’una campana, un gerro i una creu.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Flanquejant el gravat principal hi ha dos àngels simètrics que toquen la lira de genolls enmig del camp.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a dues columnes amb un corondell amb motius vegetals estilitzats, consta de 8 estrofes i una tornada. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una orla de motius vegetals estilitzats envolta tota la composició, llevat de la inscripció, a la base, de la “Imprenta de la Viuda Abadal é hijo”, d’Igualada.</span></span> </span></span></span></span></p> | 08103-126 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala. | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Elisabeth Casalius, vídua de Joaquim Abadal, va regentar la impremta familiar amb els seus fills entre 1858 i 1880. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/