Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
87991 | Cal Magí Serrano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi-serrano | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XVIII, XIX, XX | <p>Edificació formada per tres cossos rectangulars col·locats en forma d'U definint un pati central distribuïdor. Diversos murs de maçoneria formen un clos tancat, al voltant del qual s'hi accedeix per una porta rectangular d'obra de grans dimensions amb un voladís a la part superior. A la banda dreta i inscrita sobre una placa de morter hi ha la data 1943.</p> <p>L'edificació principal és de planta rectangular i té planta baixa i primer pis, amb coberta a doble vessant de teula àrab. La façana principal està arrebossa i pintada de color blanc. Les obertures són petites i no s'observen restes de llindes o brancals de pedra.</p> <p><br /> A la façana nord de l'edifici principal s'observa una latrina. El mas té un pou uns 54 m de la porta del pati.</p> | 08103-89 | A l’est del nucli urbà de Jorba, al sud est de Cal Bruno | <p><span lang='CA'><span><span><span>Vers els segle XVIII a la zona coneguda com Pla del Magre un grup de veïns no propietaris hi anaven a explotar el bosc i la pedra, constituint un raval de fins a 12 cases que no tingué mai ni capella ni cementiri. Cal Magí Serrano seria una de les cases/ masies disseminades d’aquest raval del Pla del Magre.</span></span></span></span></p> | 41.6128600,1.4808000 | 373422 | 4607909 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87991-img0721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87991-img0723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87991-img202102161035251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87991-img0725.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
87990 | Cal Bruno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bruno | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XVIII, XIX, XX | <p>Edificació de planta rectangular de planta baixa i primer pis amb coberta a doble vessant de teula àrab. Els murs són de maçoneria, però conserven moltes restes d'arrebossat. A la façana principal trobem una porta quadrada, amb brancals de maó i llinda d'obra i tres finestres, una a la planta baixa i dues a la planta pis. Totes són rectangulars i no s'observen elements de pedra.</p> <p>Tant a nord com a sud l'edifici té adossats dos coberts i/o magatzems d'una única planta</p> | 08103-88 | A l’oest de nucli urbà de Jorba, al nord de Cal Magí Serrano. | <p>Vers el segle XVIII a la zona coneguda com a Pla del Magre un grup de veïns no propietaris hi anaven a explotar el bosc i la pedra, constituint un raval de fins a 12 cases que no tingué mai ni capella ni cementiri. Cal Bruno seria una de les cases/ masies disseminades d'aquest raval del Pla del Magre.</p> | 41.6145000,1.4825300 | 373569 | 4608088 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87990-img20210216103000.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87990-img0715.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
87988 | Cal Xicot Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xicot-gros | XIX-XX | Reformada. | <p>Edificació formada per diferents volums de planta rectangular amb coberta a dues aigües de teula àrab. Té coberts adossats en planta baixa a nord i sud, i un amb planta baixa i pis a l'oest. Corresponen a ampliacions i transformacions d'època recent.</p> <p>L'edifici principal i més antic, està fet amb murs de maçoneria amb cadenes cantonades, i planta baixa, dos pisos i golfes. D'aquest cos primigeni es conserva la porta adovellada amb arc de mig punt amb una inscripció on s'hi llegeix 1883, emmarcada en una cartel·la el·líptica. Les obertures de la façana principal són petites i rectangulars, fetes d'obra i marquen tres eixos de simetria. A la planta baixa, a l'esquerra de la porta hi ha dues petites finestres rectangulars. A la primera i segona planta, trobem tres obertures a cada una, les del primer pis conserven ampits de pedra. A les golfes hi ha una petita finestra d'obra rectangular.</p> <p>Per la banda nord d'aquest cos, s'hi adossa un altre, fruit d'una ampliació, també fet amb murs de maçoneria, on només s'observa una petita obertura a l'alçada del primer pis.</p> <p>A la façana principal hi ha una campana de bronze, penjant de la boca d'un drac i una placa de la Previsión Nacional, Seguros contra incendios.</p> | 08103-86 | Al nord oest del nucli de Jorba, al nord de la A2 i NII i sud del Montpaó. | <p><span lang='CA'><span><span><span>En base a la inscripció de la porta, cal pensar que correspon al grup de masies bastides al municipi durant el segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.6284200,1.4940500 | 374556 | 4609617 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87988-img0686.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87988-img0693.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87988-img0707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87988-img0688.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
88014 | Estructura tallada a la roca a Cal Xicot Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-tallada-a-la-roca-a-cal-xicot-xic | Desconeixem les caracteristiques originals de l'estructura i la funcionalitat. | <p>Estructura de planta quadrada d'uns 2 m de costat retallada a la roca i de funcionalitat i cronologia indeterminada. Té una profunditat entorn els 1.80 m i s'observa com conserva sediment al seu interior.</p> <p>És una construcció feta de manera manual, ja que s'observen les marques de pic a la roca de les parets de l'estructura. La seva situació propera a Can Xicot Xic, podria fer pensar que pot ser un element vinculat a les tasques agrícoles.</p> | 08103-109 | Al nord oest del nucli de Jorba, al nord del Can Xicot Gros i del Montpaó. | 41.6308900,1.4951700 | 374654 | 4609889 | 08103 | Jorba | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88014-img0701.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Es desconeixen les seves carascteristiques i cronologia. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
88018 | Teuleria del coll d'Estelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-coll-destelles | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>PUJOL VILASECA, J., «De la teuleria a la bòbila», L'Erol 92, 2007, 26-28. </span></span></span></span></span></span></p> | XVII, XIX | S'ha perdut part de l'estructura i la part superior és plena de vegetació. | <p>Forn de tipus bòbila construït parcialment excavat en un vessant entre dues feixes, circumstància que permetia per la part superior accedir a la cambra de cocció (canó) i per la inferior a la boca de la fogaina. Tot i que l'estructura es troba en mal estat de conservació i molt emboscada, encara són visibles restes de la fogaina o olla, és a dir la cambra de combustió, tot i que la volta està completament ensorrada. Les parets exteriors del forn són de pedra seca, la porta està rematada per un arc rebaixat fet amb pedres col·locades de cantó. A la façana encara són visibles dues fileres d'encaixos, distribuïts regularment, segurament de les bastides de la construcció. La quantitat de vegetació ha impedit entrar a l'interior, però cal pensar que estaria revestit de maó i fang. No s'observen restes de la porta superior, que estaria a peu del camí ni de la coberta.</p> <p>Desconeixem si a l'entorn immediat es conserven evidències de l'era, les basses de decantació i d'emmagatzematge d'aigua, així com dels coberts d'assecament.</p> <p><br /> La teuleria està a tocar de Cal Pau, un mas completament enrunat, i de les restes d'altres construccions de pedra seca, que tal vegada podrien tenir relació amb l'activitat productiva.</p> | 08103-113 | Al nord oest del nucli de Jorba, a tocar de Cal Pau i Cal Coix. | <p><span lang='CA'><span><span><span>No en tenim referències directes, però aquest tipus de forn d’obra és típic dels segles XVIII i XIX.</span></span></span></span></p> | 41.6094600,1.4963900 | 374714 | 4607508 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88018-img202103020923091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88018-img20210302092337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88018-img1726.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
88017 | Construcció de pedra seca del Coll d’Estelles. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-de-pedra-seca-del-coll-destelles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | S'ha perdut bona part de la construcció. | <p>Restes força arrasades d'una construcció de pedra seca aixecada sobre l'aforament rocós. Se'n conserva una paret adossada al subsòl d'uns 5 m de llargada, al centre de la qual hi ha una fornícula parcialment excavada al terreny natural. Aquesta obertura encara conserva restes d'un arrebossat de morter de calç a l'interior així com les frontisses de la porta que la tancava. L'obertura, orientada a est, també conserva restes d'arrebossat de morter als brancals i llinda.</p> <p><br /> Solidària aquesta paret n'hi ha un altre a la banda sud fent cantonada. Aquesta estructura, igual que tot el conjunt es troba força arrasada el que dificulta la seva interpretació. Per les seves característiques i proximitat tant a Cal Pau com Cal Coix així com la Teuleria del Coll d'Estelles, cal pensar que correspondria a una petita construcció destinada bé a vivenda i/o aixopluc, bé a guardar estris del camp.</p> | 08103-112 | Al nord oest del nucli de Jorba, al sud del Coll d’Estelles i Cal Coix. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.6089700,1.4964100 | 374715 | 4607454 | 08103 | Jorba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88017-img202103020916531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88017-img202103020916381.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
87987 | Barraca 1 de Cal Xic Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-cal-xic-gros | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Construcció de pedra seca de petites dimensions, aèria i aïllada, de planta circular, d'uns 2.20 m diàmetre i orientada a est. La porta, rectangular, fa uns 0.60 m d'amplada, i està definida per un conjunt de blocs de pedra arenisca col·locats verticalment uns al costat dels altres. Un petit ràfec de pedres planes, s'estén just per sobre l'obertura. Es troba en perfecte estat de conservació, conservant la coberta amb falsa cúpula.</p> | 08103-85 | Al nord est del nucli urbà, per sobre la NII, al sud de Can Xicot xic. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.6252800,1.4963700 | 374743 | 4609265 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87987-img0684.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87987-img202102160905321.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca 15179 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
87989 | Barraca 2 de Cal Xicot Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-cal-xicot-gros | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | L'annex lateral ha perdut la coberta. | <p>Construcció de pedra seca aèria i aïllada, situada en una zona de difícil accés propera a la Rasa de Can Segura.</p> <p><br /> Correspon a una construcció doble, amb la barraca pròpiament dita, de planta circular d'uns 2.30 m de diàmetre, i un annex adossat per la banda est. La barraca conserva la falsa cúpula, feta per aproximació de filades, i en algun punt encara es visible el ràfec de lloses planes. La porta, d'uns 0.60 m és rectangular i està rematada amb una llinda plana de pedra arenisca.<br /> L'annex lateral no conserva coberta, té planta trapezoidal i fa uns 2.90 m de llarg per la cara sud est, on no hi ha tancament.</p> | 08103-87 | Al nord est del nucli urbà, per sobre la NII, al sud est de Can Xicot xic. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.6276100,1.4963100 | 374743 | 4609524 | 08103 | Jorba | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87989-img0694.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87989-img0711.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca 15180 de la wikipedra. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
88026 | Barraca en bancal de la Rasa de Cal Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-en-bancal-de-la-rasa-de-cal-segura | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Barraca de pedra seca encabida dins d’un bancal, amb porta allindanada oberta a l’oest encarada al camí adjacent. Aparentment, l’espai interior seria de planta quadrada, malgrat que en el moment de la visita no s´hi va poder accedir i tan sols es va observar a distància.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-121 | Rasa de Cal Segura. | 41.6310200,1.4965700 | 374771 | 4609902 | 08103 | Jorba | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88026-img0700.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | No disposa de fitxa a la wikipedra. | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
88027 | Barraca exempta de la Rasa de Cal Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-exempta-de-la-rasa-de-cal-segura | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular</span></span><span lang='CA'>,<span> amb l’obertura (que no s’estreteix respecte a la coberta) orientada a sud-oest. La coberta és una volta de canó, i té un ràfec de lloses volades sobre l’entrada. En el moment de la visita no s´hi va poder accedir i tan sols es va observar a distància.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08103-122 | Rasa de Cal Segura. | 41.6283000,1.4974200 | 374837 | 4609599 | 08103 | Jorba | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88027-img0709.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | No disposa de fitxa a la wikipedra. | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
87996 | Barraca 2 del Montpaó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-montpao | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Té la coberta parcialment ensorrada. | <p>Construcció de pedra seca en un marge, per tant es tractaria d'una barraca margera. És visible l'obertura que faria de porta i sembla que la coberta està parcialment perduda. Es troba en una zona terrassada, ben bé al capdamunt del Montpaó.</p> | 08103-91 | A l’est del nucli de Jorba, per sobre la A2 i a l’est de Can Xicot gros. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 375201 | 469841 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87996-img0730.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87996-img0728.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
87995 | Barraca 1 del Montpaó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-montpao | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Ha perdut completament la coberta i bona part de l'alçada de les paretsV | <p>Construcció aèria aïllada de pedra seca, de planta quadrangular. Es troba en molt mal estat de conservació, ja que té la coberta completament perduda i les parets no conserven alçades superiors als 0.70 m. Orientada a sud, es conserven restes de l'obertura que feia de porta, d'uns 0.60 m d'amplada. Una de les seves cantonades estava formada per un gran bloc de pedra semirectangular</p> | 08103-90 | Al Montpaó, al peu del camí de Copons a Viladeses. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></span></p> | 41.6305700,1.5036700 | 375362 | 4609841 | 08103 | Jorba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87995-img20210216111355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87995-img202102161123391.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca 22267 de la wikipedra | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
88063 | PEIN Riera de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-riera-de-clariana | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’espai protegit amb la denominació de “Riera de Clariana” s’estén a cavall de 2 municipis: Argençola (que en té 80,08 ha) i Jorba (les 383,18 ha restants).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els tret més característic de la zona rau en que el sòls guixencs originen una vegetació de matollars gipsícoles. La presència de cranc de riu autòcton és un altre dels seus valors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El medi físic està marcat pel material sedimentari de l'oligocè sobre el qual s’assenta, amb litologia de roques calcàries, lutites, gresos i guixos.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La flora </span></span><span lang='CA'>és la característica dels guixos, amb abundants endemismes. També s’hi troben formacions de pineda de pi blanc (Pinus halapensis), màquies de garric (Quercus coccifera), brolles de romaní (Rosmarinus officinallis) i vegetació gipsícola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A nivell faunístic</span></span><span lang='CA'>, hi destaca la presència del cranc de riu europeu (Austropotamobius pallipes), </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Des d’una perspectiva socioeconòmica</span></span><span lang='CA'>, l’espai té un 57,29% de superfície ocupada per vegetació arbustiva i herbàcia, un 22,54% són boscos, un 13,66% són terres agrícoles i àrees antròpiques, un 6,38% són ambients litorals i salins i un 0,14% està ocupat per la llera d ela riera. En aquest espai s'hi practiquen extraccions de guixos.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08103-151 | Riera de Clariana. | 41.6006600,1.5051800 | 375430 | 4606519 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||||
87722 | Mas Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-jorda | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XV; XVI, XVII; XV | Tot i que no s'hi ha pogut accedir, es detecten problemes a les teulades i a l'edificació. | <p>Gran edificació formada per dos edificis de planta rectangular disposats en angle recte. Un correspon a l'edificació primigènia del segle XV transformada durant el segle XVII quan era propietat de la família Vallès. L'altre forma part de la fàbrica de vidre que hi hagué al mas al segle XVIII.</p> <p>La disposició de les dues construccions descriu un clos tancat per alguns edificis annexos (la majoria només d'una única planta) entre els quals hi ha la capella de Sant Narcís. Al centre est del clos obre un pati distribuïdor rectangular que dóna accés a tots els edificis. El portal d'entrada, obert en un mur de maçoneria, és adovellat definint un arc de mig punt.</p> <p>Les edificacions principals consten de planta baixa, pis i golfes amb cobertes de teula àrab a doble vessant. En línies generals es tracta de construccions fetes amb murs de maçoneria, amb cadenes cantoneres i obertures petites i rectangulars. Les obertures conserven llindes de fusta i pedra, també hi ha alguns ampits i brancals d'aquest material. Una d'elles mostra ornamentació d'estil renaixentista.</p> <p>Es conserva una canal de pedra picada, que recull les aigües que una gàrgola porta a la cisterna. Dins la casa, a l'entrada encara hi ha un dels dos seients festejadors.</p> | 08103-82 | A l’oest del nucli urbà de Jorba, al camí que porta a Clariana. | <p>És un dels masos més antics del municipi, possiblement construït a inicis del segle XV pel noble Gaspar de Vega sobre les ruïnes de dos masos anteriors, Mas Milà i Mas Riell. Gaspar de la Vega, casat amb Elfa de Rajadell (ambdós morts entre 1509 i 1513) van tenir una filla Anna de Vega i Rajadell, baronessa de Jorba, que és casà amb el seu cosí Manuel de Rajadell i de Baixadors. La baronessa tingué dos fills, Lluís i Damià, aquest últim fou baró de Jorba entre 1459 i 1516, i adaptà el mas Jordà com a residència estiuenca.</p> <p>En aquesta masia hi va néixer, l'any 1626 Joan Francesc i Ametller (Francesc de Jorba), provincial dels caputxins entre 1675 i 1678. És de fet durant aquesta centúria, i quan és en mans dels Vallès, que es reforma l'edifici, la data de 1630 i el nom de Pere Vallès, a la llinda de la porta ho evidencia. Fra Francesc, fou mestre de novicis i catedràtic al seminari seràfic. Guardià de Tortosa (1664, 1667 i 1669) i de Lleida (1666). Definidor provincial (1670). Visitador general a Mallorca (1671-1674) i com ja hem dit, prelat provincial de Catalunya (1675-1678). El 1677 hagué de fugir cap a Roma on residí mig any i assistí al capítol general de l'ordre. Fou autor de llibres de retòrica i predicació com l'ordenació de les missions parroquials (1975) i Apuntalaments provincials (1576). Morí a Barcelona el 1681.</p> <p>De la família Vallès va passar, per matrimoni, als Matheu (el 1696 n'era propietari Francesc Matheu i Vallès). El 1829 va ser adquirida pels Colomer, argenters d'Igualada.</p> | 41.6006400,1.5104500 | 375869 | 4606509 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87722-img9504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87722-inkedimg9515li.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87722-img9522.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU|Xarxa natura 2000 | 2021-08-31 00:00:00 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762|1764 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
87723 | Capella de Sant Narcís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-narcis | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes, p. 298-299.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XVII | La coberta es veu força malmesa. | <p>Petita capella situada a la cantonada sud-est del pati del Mas Jordà. Correspon a una construcció simple, de nau rectangular de 5.80 m de llarg per uns 4.35 m d'amplada i uns 4.30 m d'alçada, amb coberta a doble vessant de teula àrab i campanar d'espadanya fet amb maons de ceràmica i una creu de ferro forjat al capdamunt. Conserva el ràfec fet amb teula àrab revestida de morter, sota el qual hi ha una cornisa llisa i correguda de morter de calç que recórrer tot el perímetre i que podria haver tingut restes de policromia.</p> <p>Els murs són de maçoneria amb cadenes cantoneres i a les façanes oest i sud es conserva una cornisa de pedra motllurada a doble nivell. També hi ha una petita finestra lateral quadrada a la façana oest i un nínxol amb un sant a la façana sud.</p> <p>La façana principal, orientada a nord-est i amb accés des del pati del mas, té una porta de llinda recta i una inscripció que hi diu (Fcô JPH / COLOMMES. / ay. 1829) que fa referència a l'adquisició del temple Francesc Colomer i el seu fill Josep. Per sobre la porta hi ha un petit rosetó que fou restaurat el 1829.</p> | 08103-83 | A la cantonada sud est del perímetre construït del Mas Jordà. | <p>Él saqueig revolucionari de 1936 a l'arxiu de Jorba, provocà la pèrdua de nombrosa documentació, per la qual cosa no es sap amb exactitud quan fou erigit el temple, però sembla que seria cap a mitjans del segle XVII. </p> <p>En un document de 1696 els amos de Mas Jordà són el Francesc Matheu Vallès i la Mª Rosa Mora, i els seu primer fill es batejat amb el nom de Narcís, el que suggeriria que l'ermita ja estava dempeus.</p> <p>La documentació sobre Sant Narcís es va succeint en un altre document de 1733, en un testament de 1749 o en el document del 16 de març de 1803, en què Josep Jorba Canyadores fa possesió del Mas Jordà i la seva capella.</p> <p>Un altra dada important és el 1829, quan els argenters Francesc Colomer Enténtes i el fill Josep, adquireixen Mas Jordà i posen una pedra rodona damunt el portal de l'ermita, entremig d'una mitra i un bàcul, al·lusius al Sant Patró, amb el següent text 'Fcô JPH / COLOMMES. / ay. 1829'.</p> <p>A partir d'aquí la documentació és nombrosa i es va succeint fins a ja entrat el segle XX. El 1936 van robar la campaniana i els exvots d'argent junt amb un tapís, es van destruir l'altar i cremar el confessionari, i es va matar el mossèn Francesc Mª Colomer. Només es salven les imatges de Sant Narcís i Sant Josep. El 1950 es consagra l'altar nou de pedra, l'autor és Josep Sumell Soler, i els masovers Joan Prat Centelles I Rosa Borràs Gelebert celebren les noces d'or a l'ermita. El 1975 encara s'hi celebra la missa del Gall.</p> <p>A l'ermita s'hi celebrava una diada, que es citada en diversa documentació des del segle XVII.</p> | 41.6004700,1.5106100 | 375882 | 4606490 | 08103 | Jorba | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87723-img9520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87723-img9516.jpg | Legal i física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU|Xarxa natura 2000 | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 45 | 1.1 | 1762|1764 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
88055 | Goigs de Sant Narcís del Mas Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-narcis-del-mas-jorda | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AA DD Historia de les comarques d’Anoia. Volum I. Edicions selectes Parcir. Manresa 1988.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XVII, XX | La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. | <p>Goigs amb el títol 'Goigs a la llaor del gloriós Sant Narcís bisbe i màrtir de Girona, patró del Mas Jordà a Jorba, Bisbat de Vic'. La capçalera o títol es situada al centre, i a sobre el gravat representa a Sant Narcís, amb la mitra i el bàcul. A la part superior hi ha un escut, a la inferior una representació de l'ermita i a sota es llegeix Sant Arcis del Ma Jordà.</p> <p>El text, a 2 columnes amb la capçalera al centre, consta de 13 estrofes (no numerades) i tornada. Les dues últimes estrofes estan dedicades al Mas Jordà. L'encapçalament i final de cada estrofa estan ressaltats amb color vermell, així com les inicials de Goig, Narcís i Mas Jordà a la capçalera.</p> <p>A sota de les columnes, hi ha un diàleg per quan es canta/recita en públic V. (versiculum) que recita qui llegeix l'oració i R. (responsio), que recita la congregació. A sota conclou amb una oració en llatí.</p> <p>Finalment, s'hi faciliten detalls sobre indulgències i l'edició: Amb llicència eclesiàstica. El senyor Bisbe de Vic concedeix 100 dies de perdó al qui cantin o recitin aquests Goigs. McMxLVII. BAS d'Igualada.</p> | 08103-149 | A l'ermita de Sant Narcís. | <p>El Mas Jordà és un dels masos més antics del municipi, possiblement construït al segle XV i reformat al segle XVII quan es construí l'ermita de Sant Narcís. El 1626 hi va néixer Francesc de Jorba, provincial dels caputxins durant el trienni 1675-1678.</p> <p>El 1867 Francesc Colomer, propietari en aquell moment del Mas Jordà, en un viatge a Girona adquireix unes bossetes de cotó de Sant Narcís i diversos exemplars de Goigs per a l'ermita. L'escolapi P. Rafael Oliver hi afegirà dues estrofes pròpies del Mas Jordà.</p> <p>A l'ermita s'hi celebrava una diada, que és citada en diversa documentació des del segle XVII.</p> | 41.6004700,1.5106100 | 375882 | 4606490 | 1867, 1947 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88055-goigs-sant-narcis.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | L'escolapi P. Rafael Oliver | 98|119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
88056 | Fàbrica de vidre del Mas Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-vidre-del-mas-jorda | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 190.</span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici de planta rectangular, orientat est-oest, que s’adossa al Mas Jordà. L’edifici té sotanes, planta baixa (on hi ha la cuina, serveis i magatzems), primer pis (amb les cambres) i golfes altes. La coberta és a dues aigües. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>S'hi entra per una porta amb 5 graons, on hi consten la data 1630 i que hi visqué Pere Vallès.</span></span></span></span></p> | 08103-150 | Mas Jordà. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es va construir a l'any 1626, i va ser forn de vidre. Després va ser galliner, i després recuperà de nou la funció d’habitatge.</span></span></span></span></p> | 41.6006300,1.5107100 | 375891 | 4606507 | 1627 | 08103 | Jorba | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88056-img9504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88056-img9522.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
85210 | La Joncosa (PK 1500-1580) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-joncosa-pk-1500-1580 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | II-I aC | Excavat durant les obres de la NII i parcialment arrasat per activitats antròpiques d'època recent. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment localitzat i excavat a<strong> </strong>conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant el control arqueològic es va detectar l’existència d’un establiment d’època ibèrica. La posterior excavació va permetre documentar un edifici amb dues estances i diverses estructures negatives. En concret 17 sitges i 12 fosses totes excavades al subsòl, també es van identificar 6 llars de foc, i una canalització d’aigües pluvials amb una bassa de decantació. En total es va delimitar un assentament de 1500 m2 de superfície datat vers els segles II-I aC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per les característiques de les restes i els materials recuperats es tracta d’un estabilient agrícola d’eòca ibèrica tardana. Tanmateix el jaciment estava parcialment arrasat tant pels propis moviments de terra de l’obra com per la construcció de terrasses agrícoles d’època moderna.</span></span></span></span></p> | 08103-47 | A l’oest del nucli urbà, proper a al benzinera de la A2 en direcció Barcelona. | 41.6173914,1.5113711 | 375978 | 4608367 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
85209 | La Joncosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-joncosa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Enrich Hoja, Jordi La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’igualada. Igualada. 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | II aC | Parcialment excavat | <p><span lang='CA'><span><span>La localització del jaciment està vinculada als<strong> </strong>treballs de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada). </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Una prospecció prèvia va permetre localitzar la presència de ceràmica ibèrica en superfície i les restes d’un possible mur. Això va desencadenar en una intervenció arqueològica d'urgència i amb l'excavació es va documentar un mas de cronologia ibèrica. La presència de ceràmica ibèrica comuna i d’importació, va permetre datar l'estructura vers el segle II aCL</span></span></span></p> | 08103-46 | A l’oest del nucli urbà al nord est de la Joncosa. | 41.6159900,1.5192800 | 376634 | 4608200 | 08103 | Jorba | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85209-img202011111711195.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
87721 | Barraca del Coll Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-coll-roig | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Situada al peu del camí, correspon a una construcció de pedra seca, aèria i aïllada, orientada a sud i de planta quadrada. Es troba en perfecte estat de conservació, la coberta és amb falsa cúpula i la porta està coronada per una gran llinda plana de pedra arenisca.</p> | 08103-81 | Al sud oest del nucli urbà de Jorba, al nord est del Pla del Magre. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 3767085 | 460504 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87721-img9510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87721-img9508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87721-img9513.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca 18731 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
85218 | Molí del Juncosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-juncosa | Només n'és visible la bassa. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Antic molí fariner situat just al sud de la masia homònima, al vessant entre aquesta i la riba esquerra del riu Anoia. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Tot i que el mas es conserva en bon estat, de les restes del molí tan sols n'és visible la bassa. Amb una forma poligonal i una orientació aproximada en sentit est-oest, té una boixa a l'extrem est, tot i que es desconeix si és la sortida original que alimentava els cacaus o bé és una reforma posterior per tal d'usar l'aigua per al rec.</span></span></span></span></span></p> | 08103-54 | La Joncosa. | <p>Els molins fariners com el d'en Juncosa proliferaren a les ribes de l'Anoia i els seus afluents al llarg del segle XVIII. Alguns d'ells van ser emprats posteriorment com a molins drapers o paperers. En aquest cas concret no se'n tenen dades precises sobre el funcionament i el moment d'abandonament. </p> | 41.6142700,1.5226100 | 376908 | 4608005 | 08103 | Jorba | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85218-2.jpeg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
85217 | La Joncosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-joncosa-0 | XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Masoveria composada de diversos volums annexos o bé exempts, generalment amb planta baixa i primer pis i, ocasionalment, amb un segon pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Els edificis tenen un acabat amb pedra vista (probablement eren originalment arrebossats), i presenten obertures tant allindanades com amb arcs rebaixats. En una llinda s’hi llegeix la data de 1774.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El terreny té un acusat pendent vers el sud, i l’edifici hi té una base atalussada. </span></span></span></span></span></p> | 08103-53 | La Joncosa. | 41.6143500,1.5228400 | 376928 | 4608013 | 1771 | 08103 | Jorba | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85217-a.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85217-b.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85217-c.jpeg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
87720 | Barraca del Pla del Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-magre | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Cobertes de vegetació, una té la coberta parcialment ensulsida. | <p>Situada al peu del camí, en concret es tracta de dues barraques juntes, una de planta circular i l'altre quadrada, és a dir de la tipologia bessona-composta. Tanmateix són construccions independents, ja que no es comuniquen entre elles i cada una té la seva porta.</p> <p>Es troben força emboscades i cobertes per vegetació, essent la de planta circular la que està en pitjors condicions i parcialment ensulsida. La de planta quadrangular, menys visible es troba en bon estat.</p> <p><br /> Ambdues tenen cobertes fetes amb falsa cúpula, és a dir per aproximació de filades i les portes, conserven una llinda plana de pedra arenisca.<br /> </p> | 08103-80 | Al sud oest del nucli urbà de Jorba, al nord est del Pla del Magre. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.5919000,1.5233900 | 376931 | 4605520 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87720-img9502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87720-img9501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87720-img9498.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca 18817 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
88003 | Jaciment de Sant Julià de les Alzinetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-julia-de-les-alzinetes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 190.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ENRICH i HOJA, Jordi; ENRICH i HOJA, Joan (1975): 'Excavación de unos restos medievales en 'Sant Julià de les Alzinetes'', <em>Información Arqueológica</em>, núm. 18.</span></span></span></span></span></span></p> | XII | Les estructures semblen en bon estat, però hi prolifera la vegetació. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment arqueològic d’època baix-medieval consistent en un habitatge amb dues estances. Es troba just al lateral sud de la capella de Sant Julià; de fet, la capella s’alça sobre una de les parets del conjunt, de manera que la seva construcció (a finals del segle XV) marca la data final del jaciment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les dues estances es troben a diferent nivell (ja que el terreny té cadència vers al sud), que es resol amb un graó en l’accés de l’una a l’altra. Els murs estan construïts amb carreus desbastats, i s’hi van trobar elements de mobiliari (armaris, en pedra, de secció triangular) , graons i bases dels pilars que sostenien la coberta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els materials arqueològics recuperats (ceràmica, vidre i metalls) van permetre datar el conjunt entre els segles XII-XIV. En aquest context, el jaciment seria un 'mansus' medieval, que concorda amb la documentació escrita i podria haver estat l’antecedent del mas proper i de la capella.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-98 | Pla de les Alzinetes. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Un </span></span></span></span><span lang='CA'>document de 1345 esmenta uns horts vora Sant Julià (de les Alzinetes), en referència a la que deuria ser una capella anterior. L’actual fou erigida per Damià de Rajadell a finals del segle XV, i col·lapsà a mitjan segle XVI.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El mas proper, les Alzinetes, és també esmentat a la documentació com a Torrenova (1517) i Vilaseca (1569). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment fou excavat als anys 1970, quan es va restaurar la capella.</span></span></span></span></p> | 41.6043300,1.5251900 | 377104 | 4606897 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88003-007727202.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2022-07-12 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Hi ha materials arqueològics procedents del jaciment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l’Anoia, amb el Núm. de referència M-99, així com al Museu d’Arqueologia de Catalunya, seu de Barcelona. | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
88002 | Sant Julià de les Alzinetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-julia-de-les-alzinetes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 190.</span></span></span></span></p> | XV | La coberta fou refeta l’any 1970 per Josep Godallol i Mn. Ignasi M. Colomer. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Capella de planta rectangular, de 7,5 x 5m, orientada a sud-est i sense absis diferenciat. Està construïda amb carreus allargats desbastats lligats amb morter de calç. La porta està situada axialment als peus (nord-oest). Està precedida per dos graons, i té els brancals i les dovelles fetes amb pedres grans i ben tallades. L’arc, de mig punt, té a la seva clau un element circular en relleu, però no se’n pot reconèixer el contingut. En la vertical de la portalada hi ha un petit campanar de cadireta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La coberta és a dues aigües i forma un ràfec; correspon a la restauració de l’any 1970.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-97 | Pla de les Alzinetes. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Un </span></span></span></span><span lang='CA'>document de 1345 esmenta uns horts vora Sant Julià (de les Alzinetes), en referència a la que deuria ser una capella anterior. L’actual fou erigida per Damià de Rajadell a finals del segle XV, i col·lapsà a mitjan segle XVI.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El mas proper, les Alzinetes, és també esmentat a la documentació com a Torrenova (1517) i Vilaseca (1569). </span></span></span></span></p> | 41.6043900,1.5252100 | 377106 | 4606904 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | 2022-07-12 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
88064 | El Gorg Salat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-salat | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’espai del Gorg salat correspon al tram de la riera de Veciana que discorre al límit dels termes de Copons i Jorba. Es tracta d’una zona d’aigües lèntiques encaixonades entre conreus i talussos boscosos de pi blanc, amb alguns gorgs i petits meandres. Hi predomina la vegetació de bogars, jonqueres i fragments d’albereda litoral, amb abundant freixe de fulla petita, oms, etc. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La diversitat d’ambients propicia la presència d’una rica fauna associada a l’aigua, tant per a la reproducció dels amfibis com per al repòs d’algunes espècies migradores.</span></span></span></span></span></p> | 08103-152 | Planes de la Joncosa. | 41.6191800,1.5269500 | 377279 | 4608544 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||||
87997 | Cal Tetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tetes | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | En el moment de la realtizació del mapa s'hi feien reformes. | <p>Construcció de planta rectangular amb planta baixa i primer pis i coberta a una vessant amb teula àrab. L'edifici principal era un petit cos de planta quadrangular, del que es conserven tot i que molt transformades, la porta rectangular i tres finestres d'obra, una a la planta baixa i dues al primer pis. Per la banda sud s'hi va adossar un altre cos, fet també de parets de maçoneria, amb dues finestres, una per planta, totes rectangulars.</p> <p>Adossat a aquest cos hi ha un cobert fet de totxo i maó ceràmic, que conserva una escala de maó i un gran finestral de fusta, força deteriorat.<br /> Al nord i adossat al cos principal hi ha un altre cobert, de planta baixa, fet amb murs de maçoneria.</p> | 08103-92 | Al nord est del nucli de Jorba, a la plana de la Joncosa. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una del nombrós grup de masies existent al municipi ja al segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.6148300,1.5284000 | 377392 | 4608058 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87997-img202102161150541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87997-img20210216115020.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
87998 | Fabrica Comajovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-comajovera | XIX-XX | Hi ha alguns dels annexes i l'edifici principal que mostren signes de degradació. | <p>Edificació formada per diferents cossos units entre ells, entre els quals destaquen dos volums rectangulars idèntics a est i oest del conjunt, units entre ells per altres construccions amb coberta plana i fetes amb maons ceràmics delimitant un perímetre.</p> <p>Els dos volums bessons tenen les façanes de pedra arrebossades, simulant blocs de pedra i la coberta és a dues aigües amb teula àrab. Ambdós tenen una lleugera prolongació simulada de la façana a les quatre cares, però a la cara oest del cos de ponent, aquesta simulació és coronada per una balustrada. Aquesta està feta amb peces d'obra seriades, separades en trams per cinc pilars d'obra, el central, està acabat amb arc de mig punt i té una inscripció inscrita en una cartel·la rectangular d'obra que diu 1905. El conjunt està rematat amb la col·locació de tres capes de maó cuit a diferent nivell.</p> <p>Tenen planta baixa i golfes, amb un seguit d'obertures distribuïdes de forma regular i simètrica, delimitades per maons, tot i que varien en nombre entre un i altre edifici. Les de la primera planta són rectangulars verticals i destaquen les reixes de ferro. Les de les golfes són rectangulars horitzontals, i molt més petites. També hi ha algun respirador, parcialment tancat amb peces ceràmiques formant rombes, però sens dubte destaquen els respiradors situats just per sota el carener, simbolitzant quatre fulles.</p> <p>A l'edifici de ponent hi trobem una porta d'accés, definida per un arc rebaixat fet amb maons plans. La porta d'entrada al recinte, de ferro forjat, es troba a la cara nord, entre dues columnes de maons adossades a diferents edificis. En aquesta mateixa façana hi ha una placa on es llegeix Plaça de Ramon Morera. Tot el conjunt destil·la un clar aire industrial.</p> <p>A redós d'aquestes edificacions, i en els camps inferiors, hi ha altres construccions de maó ceràmic. Una mica més a l'est, i separades per una llarga paret de pedra hi ha la casa de Comajovera.</p> | 08103-93 | Al nord oest del nucli de Jorba, a l’encreuament entre la C-1412a i la BV-103 | <p>Per la tipologia de les construccions i la data de 1905 sembla evident que es tracta d'una edificació amb connotacions modernistes, tant pels detalls arquitectònics com per la ubicació de la fàbrica, a tocar de la casa.</p> | 41.6144600,1.5308100 | 377592 | 4608014 | 1905 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87998-img20210216121039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87998-img20210216120828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87998-img202102161208091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87998-img0737.jpg | Inexistent | Popular|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|105 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
88001 | Pont del Ganxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-ganxo | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Construcció per sobre el riu Anoia en què s'intueixen les reformes a què va ser sotmès al llarg dels seus anys d'història per tal de reduir la perillositat.<br /> Té dos trams diferenciats, un a ponent i un altre a llevant separats per un pilar/contrafort de pedra. El de ponent és una construcció de formigó i pedra amb tres ulls definits per arcs rebaixats. Els pilars són de pedra i tenen tallamars corbs, per disminuir la resistència de la corrent.</p> <p>El del llevant, és tot de pedra, fet amb blocs irregulars lligats amb ciment i amb un únic ull al centre, per sota del qual actualment hi passa un camí. Està definit per blocs de pedra rectangular definint un arc de mig punt.</p> | 08103-96 | A l’antiga N-II, per sobre el riu Anoia. | <p>El fet que Jorba fos travessada pel camí ral, convertí el municipi en una zona de pas tant de carruatges com de persones, l'existència de diferents hostals i cases de postes així o evidència. De fet i des del segle XIX, per garantir la seguretat dels viatgers i controlar la carretera, hi havia al municipi un destacament de vuit guardià civils.</p> <p>Un dels llocs conflictius del camí ral, era a tocar de l'hostal del Ganxo, on per continuar el trajecte calia travessar un gual per sobre el riu Anoia, amb les dificultats que comportava. Pascual Madoz ja el 1846 esmentava la necessitat de construir-hi un pont, que malgrat tot no es va dur a terme, provocant nombrosos accidents. Per exemple el setmanari La Colmena d'Igualada es feia ressò el 27 de febrer de 1881, de l'accident del correu provinent de Cervera, tot i que en aquell cas no hi va haver víctimes mortals. Tot i l'evident necessitat de construir el pont, aquest no s'aixecà fins al segle XX, però això tampoc va reduir la perillositat, ja que es va fer amb un revolt força perillós. El 17 de novembre de 1931, i segons el diari d'Igualada, un veí de Jorba, Josep Palomes va perdre la vida, al caure del pont.</p> <p>El pont fou reformat nombroses vegades fins que el 1974 va ser rellevat per un pont recte de formigó en una rectificació de la N-II.</p> | 41.6084600,1.5312700 | 377619 | 4607347 | 1900-1925; 1974 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88001-img20210216122858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88001-img202102161226531.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
87999 | Comajovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comajovera | XIX-XX | Reformada. | <p>Construcció de planta rectangular, amb una part central amb planta baixa i primer pis, i dos cossos a banda i banda únicament amb un pis. L'edifici apareix força reformat, amb totes les parets arrebossades, i només la part de del primer pis del cos central, conserva la pintura blanca que segurament recobria tot el conjunt.</p> <p>Pel que fa a les obertures es distribueixen de forma simètrica. Els cossos laterals en tenen tres cada un, dues de grans als extrems i una més petita al centre, totes rematades amb arcs rebaixats. El cos central, té tres eixos de simetria, el de llevant i ponent tenen una finestra rectangular per planta. Al centre trobem la porta d'accés a la planta baixa, un balcó al primer pis i una finestra a les golfes.</p> <p>Els dos cossos laterals tenen una petita prolongació de la façana sud mitjançant una petita cornisa feta d'obra. Una cornisa similar fa de prolongació i acabat de la façana sud del cos central. Just al centre d'aquesta façana, hi ha una prolongació simulada més alta que la resta, exempta i coronada a doble vessant . Al centre hi ha col·locat un rellotge de sol.</p> <p>L'edifici té adossada un altra construcció d'època força recent a llevant, i disposa d'un pati a ponent. A la façana principal hi ha una placa on s'hi pot llegir Plaça del Doctor Joaquin Morera.</p> | 08103-94 | A l’oest e la fàbrica del mateix nom. | <p>Per la tipologia de les construccions sembla evident que es tracta d'una edificació amb connotacions modernistes, amb detalls arquitectònics evidents i la casa a tocar de la fàbrica.</p> | 41.6148700,1.5318600 | 377680 | 4608058 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87999-img0748.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87999-img202102161206421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87999-img202102161207141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87999-img0755.jpg | Inexistent | Popular|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|105 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
88000 | Rellotge de sol de Comajovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-comajovera | XIX-XX | No conserva restes de marques horàries. | <p>Rellotge de sol vertical situat a la façana principal, just per sobre la finestra de les golfes, encaixat en una prolongació simulada de la façana, feta possiblement amb l'objectiu d'instal·lar el rellotge de sol. Orientat a sud-oest està fet d'obra i pintat de color rosat,. No s'observen restes de marques horàries ni ornamentació, tan sols ha quedat el gnòmon de vareta.</p> | 08103-95 | A la façana principal de la Casa de Comajovera. | 377682 | 46079777 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88000-img0747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88000-img202102161206541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88000-img0745.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Numero 1124 de l’inventari de rellotges de sol dels Països catalans | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
85208 | Hostal del Ganxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-ganxo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Castro i Borrós</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XIX-XX | Reformes modernes emmascaren l'edifici original. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt que consta de diferents volums, composats de planta baixa pis i golfes. La resta són petits coberts adossats per la banda nord. Les construccions són en base a murs de maçoneria, que en alguns casos apareixen completament arrebossats. Les cobertes són amb teula àrab i a doble vessant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El cos de menors dimensions, situat a l’est, està força transformat, a la façana té un acabat de pedra, i una porta d’accés, rectangular coronada amb arc rebaixat. A la dreta hi ha una finestra quadrada i al primer pis, dos balcons comunicats i tancats per una balustrada de ferro forjat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per la banda sud d’aquest edifici s’hi adossa el mur perimetral del recinte, on trobem una gran porta de ferro forjat encaixada entre dues petites torres d’obra, motllurades i rematades amb forma piramidal. Aquesta porta dóna accés a una espècie de pati distribuïdor on trobem els altres cossos del conjunt. Aquests són de majors dimensions, adossats uns als altres i de planta rectangular. A la planta pis es distingeixen diferents obertures rectangulars, que no se segueixen cap tipus de simetria, mentre que a la planta baixa segurament hi hauria els estables. La porta a un d’aquests cossos, està definida per un arc de mig punt i és de grans dimensions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al sud i sud est del conjunt hi ha dos cossos més d’edificacions. </span></span></span></span></p> | 08103-45 | Al Km 548 de la NII direcció Cervera. | <p>Per Jorba passava una branca de l'antic Camí Ral de Barcelona a Lleida que seguia un traçat similar a l'actual NIIa. L'auge demogràfic i econòmic general que va patir el país a finals de segle XVIII-XIX amb la industrialització, va provocar la remodelació de moltes vies de comunicació, i el camí ral no en va ser una excepció. En aquest moment, per exemple, vers el 1787 es construeix el Pont Vell. I per donar servei a tot el pas de gent es comencen a edificar hostals. L'Hostal del Ganxo correspon a un dels hostals que havien existit a Jorba, conegut com Antic Hostal del Ganxo, a la vora del riu Anoia. En ell es cobrava portatge, ja que abans del segle XIX no existia pont per travessar el riu Anoia. Al segle XIX i prop a l'Hostal es bastí el Pont del Ganxó, que va ser refet el 1974 degut a la seva perillositat.</p> <p>Jorba era un lloc força transitat, sobretot a inicis del segle XIX, tal com es desprèn de les notícies de viatgers o del Diccionario de Madoz, publicat el 1847. Precisament en aquest document últim s'esmenta el portatge del Ganxo, a Jorba, que rendia a l'Estat 157.071 rals anuals, un 23% del total de Catalunya, xifra què dóna fe de l'activitat al municipi. Això també queda demostrat amb l'existència de dos Hostals més, L'Hostal o Hostal de Castellví, i més tard l'Hostal nou, ambdós situats a l'actual avinguda Canaletes.</p> <p>L'Hostal del Ganxo proporcionava un servei de recanvi d'animals pels troncs de les diligències, en l'etapa del camí ral entre Cal Llucià de Castellolí i el portatge de Jorba.</p> | 41.6078200,1.5321700 | 377693 | 4607275 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85208-img20210216122435.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Hi passa l’etapa 12 del GR7, de l’Hostal del Ganxo a Bellprat. | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
87719 | Rellotge de sol de la Casa Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-roja | XIX-XX | <p>Rellotge vertical, situat a la façana principal de la casa, per sobre les golfes, just per sota el ràfec. Fet d'obra, simulant un escut amb base totalment circular i coronament amb dos mig cercles còncaus units pel centre. De color grisós, es conserven, pintats en negre, totes les franges horàries, escrites en números romans. Al centre, tot i que molt esborrat s'intueix una decoració, tal vegada una estrella. També conserva el gnòmon de vareta.</p> | 08103-79 | A la Casa Roja, façana principal. | <p><span lang='CA'><span><span><span>La Casa Roja correspon a un dels masos ja existents al municipi abans del segle XVIII, molt proper a Can Joveró. Es va cremar en un incendi el 1982.</span></span></span></span></p> | 41.5858500,1.5404300 | 378340 | 4604824 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87719-img9496.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87719-img9494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87719-img9492.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
87718 | Barraca de la Casa Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-casa-roja | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Construcció de pedra seca, aèria i aïllada, orientada a sud planta circular i amb falsa cúpula fet per aproximació de filades. Conserva en tot el perímetre un ràfec fet amb lloses planes. La porta està definida per una gran llinda plana de pedra arenisca. Construïda dalt d'un turó i en una zona boscosa, està en molt bon estat de conservació, tot i que la coberta, està lleugerament malmesa a la part superior.</p> | 08103-78 | Al sud del nucli urbà de Jorba i de la Casa Roja. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.5830400,1.5409100 | 378374 | 4604511 | 08103 | Jorba | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87718-img20210201163814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87718-img20210201163825.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
85014 | Cementiri de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-jorba | XIX-XX | Ampliat al s.XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Construcció de planta rectangular d’uns 800 m2 de superfície, situat a les afores de la població, entre camps de conreu. Té una amplia zona d’aparcament al davant, al centre de la qual hi ha dos grans blocs de pedra col·locats un a sobre de l’altre a mode de rotonda. Aquest espai, fou cedit per la Sra. Antònia Sala al municipi, tal i com es llegeix en una placa col·locada al mur perimetral. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El recinte està tancat per una paret d’obra amb la façana pintada de blanc, on hi ha la porta d’entrada de ferro forjat pintada de negre. Aquesta obertura està definida per brancals de pedra i coronada per un arc de mig punt a la clau del qual hi ha inscrita la data 1886. La porta té frontó motllurat semi triangular coronat en cada un dels vèrtex amb una bola de pedra, la central té una creu de ferro. Al centre del conjunt, al timpà, hi ha una placa on es pot llegir: Bienaventurados los que mueren en el señor (Apocalípsis, XII, 13) </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El cementiri està format per diversos blocs de nínxols. En destaca el de la banda sud, situat per sota una galeria porxada amb arcs de mig punt fets de maons. El paviment està fet de rajols quadrats col·locats de caixó entre els que hi ha diferents blocs de pedra, tapadores de diversos ossaris. Aquesta zona correspon a l’espai més antic del recinte. La galeria té una coberta a doble vessant completament reformada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El bloc de nínxols oest i nord són de construcció moderna. El de tramuntana respecta la distribució i dimensions de la galeria de migdia i davant encara hi ha algunes sepultures a terra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La zona central del recinte esta enjardinada, hi ha diversos xipressos, i una creu de pedra de podi i columna octogonal amb la inscripció INRI.</span></span></span></span></p> | 08103-13 | A uns 200 m al sud oest del nucli urbà. | 41.5993800,1.5431400 | 378591 | 4606322 | 1886 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85014-img5551.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Té la mateixa estètica que el de Sant Genís. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
85023 | Placa de la plaça del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-placa-del-cementiri | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Placa rectangular col·locada a la façana principal, a la dreta de la porta d’entrada. La placa és de color blanc i amb lletres negres s’hi pot llegir “Esplanada del cementiri cedida per la Sra. Antònia Sala (Cal Rosich) a l’Ajuntament de Jorba”</span></span></span></p> | 08103-20 | A la façana principal del recinte. | 41.5994900,1.5433700 | 378610 | 4606334 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85023-img5550.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
85015 | Cementiri de Jorba, jaciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-jorba-jaciment | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Enrich Hoja, Jordi La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’igualada. Igualada. 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BOUSO GARCÍA, M. (1999): 'Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa Maria del Camí-Igualada'. Núm. Mem: 11536.</span></span><span lang='CA'> Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | II aC - III dC | Bona part del jaciment es es va excavar quedant afectat per els obres de la NII. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment arqueològic localitzat a conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En el marc d’aquesta actuació es van realitzar dues intervencions, ambdues l’any 1999 i dirigides per Mónica Bouso. La primera realitzada el mes de març, va permetre localitzar un mur de quasi 20 m de llargada i datat vers el segles XVII-XVIII i una fossa de planta irregular amortitzada amb materials d’època ibèrica (ss. II- I ac) i època romana (I-III dC). Aquesta estructura evidenciava l’existència d’un lloc d’habitat relativament proper.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La segona, realitzada entre els mesos de maig i juliol, constà d’una prospecció i una campanya de sondejos, que tenien l’objectiu de delimitar el perímetre del jaciment. En base als resultats s’endegà l’excavació dividida en tres sectors, però nomes es va poder delimitar un mur de cronologia contemporània.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El material arqueològic recollit, datat vers els segles III aC- III dC no es va poder associar a cap estructura, i o bé estava fora de context o corresponia a deixalles procedents d’un habitat proper.</span></span></span></span></p> | 08103-14 | Al sud est del nucli urbà, a tocar del cementiri. | 41.6001000,1.5436300 | 378633 | 4606402 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85015-img5565.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85015-img5504.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte iPAT Serveis Culturals | Els materials recuperats a la intervenció es troben al Museu de la Pell d'Igualada. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
85022 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-9 | XVIII | Entre 1985 i 1990 s’hi va dur a terme un projecte de consolidació, a càrrec de la Diputació de Barcelona. | <p><span><span><span><span>Està format per dos arcs idèntics de mig punt, de 3'25 m de radi, de 6’58 m d’ alçada sobre el nivell de la riera de Rubió. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els arcs recolzen sobre un pilar central construït amb carreus ben treballats que disposa d'un tallamar de planta semicircular aigües avall, amb coronament cònic, i un altre de planta triangular aigües amunt, amb coronament piramidal. Els arcs descansen en sengles murs laterals que l'enllacen amb la riba. En el punt un es troben els arcs amb els murs hi ha dos contraforts a cada banda, en posició obliqua, que condueixen l'entrada i sortida de l'aigua. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'intradós de les voltes està construït amb carreus posats de llarg i en filades. La resta de paraments són d'aparell regular, amb carreus col·locats al llarg i través i acompanyats de petites falques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El passamà (en bona mesura afegit durant la intervenció de finals del segle XX) està constituït per grans pedres treballades de forma triangular que van de piló a piló; el coronament dels quals és una figura piramidal, que segueix el model del passamà. A la part baixa hi ha forats de desguàs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Dues pedres del pont porten les dates de 1787 i 1789. </span></span></span></span></span></p> | 08103-19 | Sobre la riera de Rubió. | 41.6023700,1.5443600 | 378698 | 4606653 | 1787 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85022-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85022-2.jpeg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2021-08-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | També és denominat Pont del comte d'Aranda. | 98|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
85202 | Barraca del Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-curt | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span><span>Construcció de pedra seca orientada a est de planta quadrada adossada a un marge, és a de dir té tipologia terrera mergera. La coberta és una volta de canó, encaixada en tots els seus extrems entre el marge i el terreny natural. La part davantera on és visible l’arc de mig punt, s’ha tapiat per poder col·locar una obertura rectangular que encara conserva la porta de fusta. Aquest tapiat apareix arrebossat amb morter de color rosat i just per sobre la porta inscrit, hi ha la data 1925. L’edificació té planta quadrangular i a l’interior s’intueix un rentraqueig en el mur de tancament, tal vegada per tal d’adaptar-se al terreny o al marge.</span></span></span></span></p> | 08103-40 | Al sud del nucli urbà i a l’est del camí del Figuerot. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.5910900,1.5450400 | 378734 | 4605399 | 1925 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85202-img202011111555292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85202-img202011111557403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85202-img202011111554354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85202-img202011111555502.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
85203 | Castellot del Joveró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellot-del-jovero | XIV | Es troba cobert per la vegetació i parcialment ensulsit. | <p>Torre fortificada de planta quadrangular feta amb blocs de pedra arenisca carejada col·locats a trencajunts definint filades més o menys regulars tot lligat amb morter de calç. Fa uns 8.50 m de llarg per uns 5.90 m d'amplada i els murs tenen entre 1 i 1.10 m d'amplada amb alçades superiors als 3 m. A ponent del mur sud, sembla que hi havia la porta d'entrada amb una llum entorn als 0.90 m i adovellada amb arc de mig punt a l'exterior i rebaixat a l'interior. Proper a la porta s'intueix un mur que podria delimitar un petit recinte.</p> <p>L'edifici es troba força arrasat, de fet no es conserven les dovelles de la porta i s'han ensulsit dues de les seves cantonades. A l'entorn s'observen restes ceràmiques d'època medieval. Recentment s'hi ha col·locat una placa que hi diu Torreta de la Mireia.</p> | 08103-41 | Al sud del nucli a l’est del Mas Joveró | <p>Per les seves característiques podria tractar-se d'una construcció del segle XII o XIII, però poc es coneix sobre aquesta edificació, que sembla ser una torre de guaita subsidiària de Can Joveró.</p> <p>Està documentada amb aquest nom des de 1497 en endavant i podria correspondre segons M. Ignasi Mº Colomer, al domum de Culala de Guerau de Jorba, que li fou concedit pel bisbe de Vic, Pere de Redorta. Aquest edifici també conegut com mansi de Cucala o Cocala apareix citat en altra documentació al segle XIII i XIV.</p> | 41.5876600,1.5452900 | 378748 | 4605018 | 08103 | Jorba | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85203-img202011111529542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85203-img202011111534472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85203-img202011111532063.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 85 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
85204 | Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-nou-1 | XIX-XX | S'hi han fet reformes l'any 2021. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici de planta quadrangular amb coberta de teula àrab a doble vessant. Correspon a una construcció amb planta baixa, pis i golfes que té més valor etnològic que arquitectònic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment la façana principal es troba completament arrebossa i pintada de blanc amb un sòcol pintat de marró a la part baixa. Les obertures segueixen tres eixos de simetria amb la porta principal al centre. La obertura està coronada per un arc rebaixat de pedra i conserva una gran porta de fusta, just per sobre, té un balcó rectangular amb barana de ferro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de la porta trobem una obertura per planta, a la planta baixa, a l’oest la finestra s’ha substituït per una porta. Tot i que en alguna de les façanes laterals s’intueixen obertures a l’alçada de les golfes, aquestes no són visibles a la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva construcció segurament fou ja entrat al segle XX, fruit del creixement del municipi i amb l’objectiu d’abastir les necessitats de les diligencies que aturaven al poble. A la part posterior té un pati.</span></span></span></span></span></p> | 08103-42 | Avinguda Canaletes, 62 | <p><span lang='CA'><span><span><span>Al segle XIX Jorba pateix un creixement econòmic i demogràfic important, duplicant quasi la seva població entre 1830 i 1894. Aquest creixement fou motivat principalment a la seva proximitat al camí ral, la millora en les infraestructures i la instal·lació de industries cotoneres, molins fariners, bataners, hostals, etc </span></span></span></span></p> | 41.6008900,1.5451700 | 378763 | 4606487 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85204-img5544.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85204-img5543.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte- iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
87698 | Barraca del camí del Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-del-rec | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb l’obertura (que no s’estreteix respecte a la coberta) orientada a oest/sud-oest. La coberta és una volta de canó lleugerament apuntada, tot i que possiblement es deu a una deformació pel pas del temps. </span></span></span></span></span></p> | 08103-58 | Al peu del camí del Rec. | 41.6049400,1.5450900 | 378764 | 4606937 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87698-img9381.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87698-img20210201094809.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87698-img202102010948521.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Correspon a la fitxa 7354 de la wikipedra.Arran de la porta i a una cota més baixa hi passa el camí del Rec. La comparació amb ortoimatges antigues permet veure que el camí era antigament més estret i s’adaptava als girs dels abancalaments amb els que funcionava la barraca. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
85017 | Camp del rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-rector-0 | <p><span><span><span>Bosch de Dòria, M. (inèdit): Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: tram Santa Maria del Camí – Igualada. Memòria dipositada a l’arxiu del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya (núm. 3019).</span></span></span></p> | XXX aC | El jaciment fou afectat per les obres de construcció de l'autovia. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La intervenció arqueològica realitzada arrel de les obres a l’autovia A2 (que actualment passa mitjançant un viaducte per sobre del jaciment) va posar al descobert un gran nombre d’estructures. Es tracta de quatre fons de cabana, 70 sitges i una zona de treball. Els materials recuperats durant l’excavació corresponen sobretot a ceràmica feta a mà (en destaca la decorada amb pústules i amb nanses dobles d'orelletes), dues destrals, un molí, estris i ascles de sílex amb retocs, restes òssies de fauna, malacofauna i dues denes de collaret. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Les dades obtingudes, doncs, permeten identificar el jaciment com un hàbitat del neolític final - fàcies Veraza (3000-2500 aC).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant la realització del present mapa no s’hi va observar la presència de materials o estructures arqueològics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-15 | Camí del Figuerot, sota l’A2. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment arqueològic fou descobert arrel de les tasques d’ampliació de l’autovia A2, a cavall dels anys 1998 i 1999.</span></span></span></span></span></p> | 41.6004600,1.5457600 | 378811 | 4606439 | 08103 | Jorba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85017-2.jpeg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
88044 | Escut heràldic de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-lesglesia-de-sant-pere | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Escut heràldic ubicat en la clau de la semicúpula de l’absis de l’església àrroquial de Sant Pere. Està repicat en pedra i, per adaptar-se a la forma rodona de la clau, està envoltat per una sanefa geomètrica amb quatre parelles d’éssers mitològics. Al centre, amb forma ovalada, l’escut quarterat en creu. Als primer i quart quarters, de gules, un sol d’or; al segon i tercer quarters, d’atzur, un castell d’argent. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-138 | Església parroquial de Sant Pere. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El sol representa les armes dels Rajadell, que compraren als Castellolí la baronia de Jorba l’any 1444. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’església parroquial de Sant Pere fou construïda entre el 1551 i el 1558 pel mestre d'obres Joan Gibert de Bellpuig per 444 lliures barceloneses. Es desconeix l’autoria de l’escut.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6016600,1.5457400 | 378812 | 4606572 | 1551 | 08103 | Jorba | Sense accés | Bo | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Monument | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94 | 47 | 1.3 | 1779 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
84856 | Església parroquial de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere-1 | XVI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Temple de línies senzilles, de planta rectangular a l’exterior amb l’excepció de l’absis poligonal (tres costats), més ample que la resta. La nau està alineada en sentit sud-nord, el que, donat el desnivell del terreny, demana que davant la façana hi hagi una escalinata i que, en canvi, l’absis quedi semisoterrat. L’exterior és molt auster, sense gaires elements ornamentals, de manera que visualment hi destaquen els grans carreus. La porta, allindanada, té un cercle en relleu sense gravar. Sobre la porta hi ha un guardapols en forma d’arc flamíger (sostingut per dos querubins) que, al seu torn, té una petita rosassa la nervadura de la qual forma una creu. La façana està rematada amb una línia recta sota la qual hi ha quatre obertures quadrades, semblants a les que hi haurà al llarg de les parets laterals per proporcionar llum a l’interior. Als dos extrems hi ha sengles gàrgoles amb forma de senglar. La coberta és a dues aigües.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Adossat al lateral de ponent de l’església, en una línia més enretirada de la façana, hi ha un campanar de torre en planta quadrada amb la coberta atalaiada. Les obertures de la part superior, rematades amb arc de mig punt, deixen veure a la cara meridional una campana i un rellotge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’interior, hi ha un curt nàrtex (sota el cor, sostingut per un arc rebaixat) que dona pas una nau única a la qual s’obren tres capelles a cada banda emmarcades per arcs de mig punt. Passat un graó, hi trobem el presbiteri flanquejat per dues sagristies. En un nivell superior, alineat amb el cor, hi trobem una galeria amb amples obertures en arc de mig punt superposades a cadascuna de les capelles. Si bé l’interior devia estar arrebossat (com posa de manifest l’aparell de pedra, menys acurat que a l’exterior), actualment està repicat deixant l’obra vista, a excepció de la volta de creueria. La coberta de l’absis incorpora tres petxines.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-12 | Carrer Major. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Construïda entre el 1551 i el 1558 pel mestre d'obres Joan Gibert de Bellpuig per 444 lliures barceloneses.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6015700,1.5457800 | 378815 | 4606562 | 1551 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84856-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84856-3.jpeg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Joan Gibert de Bellpuig . | 93 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
88052 | Goigs de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 170.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs que en honor del gloriós apòstol S. Pere se canten en sa parròquia de Jorba, bisbat de Vich.”. A sota, al centre, hi ha un gravat que representa Sant Pere amb aurèola i acompanyat per alguns dels seus atributs: porta una gran clau i està flanquejat per un gall i una barca de pesca. Sota els seus peus, la inscripció “S. PEDRO”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’esquerra del gravat hi ha, a tocar de l’encapçalament, la partitura i el primer vers dels goigs. Sota seu, i en simetria amb el costat dret del gravat principal, sengles gravats d’un àngel tocant la lira agenollat en un camp.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a dues columnes amb un corondell amb motius vegetals estilitzats, consta de 10 estrofes de les quals no s’especifica quina n’és la tornada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al peu hi ha una pregària en llatí, darrer element dins l’orla de motius vegetals estilitzats que envolta tota la composició. A fora de la mateixa tan sols hi queda la inscripció de la “Imprenta de la Vª y fill de Abadal”, d’Igualada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-146 | 41.6015700,1.5457800 | 378815 | 4606562 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Elisabeth Casalius, vídua de Joaquim Abadal, va regentar la impremta familiar amb els seus fills entre 1858 i 1880.Imatge extreta de Castro, 1993. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
88045 | Ball de les instàncies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-instancies | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 131.</span></span></span></p> | Sembla que ja no es fa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Ball definit per anar de la mà d’una juguesca. Una persona proposava que altres dues ballessin, alhora que dipositava diners sobre el taulell. Si les dues persones assenyalades s’hi negaven, n’havia de proposar altres dues, per al qual havia de doblar els diners dipositats, i així successivament fins que una parella hi accedia. Els diners dipositats s’utilitzaven per pagar una ronda als assistents. En el cas que una parella rere l’altra s’hi neguessin i la quantitat de diners es fes tan alta que el proposant es negués a pagar-la, l’agafaven i el llençaven a l’abeurador com a escarment, donant per entès que havia triat els emparellaments amb mala fe per forçar alguna situació desagradable.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La música d’aquest ball la tocava un sol músic amb un instrument que l’autor que ens en dona referència (Castro, 1993) anomena gralla però que descriu com un petit sac de pell adaptat a un flabiol.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-139 | 41.6014600,1.5458100 | 378817 | 4606549 | 08103 | Jorba | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L’autor que ens en deixa constància (Castro, 1993) cita com a fonts d’informació en Ton Marimon (el Mata) i en Ramon Corbella (de la casa Ganxo). | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
84855 | Font del safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-safareig-1 | XX | Alguns elements, com la data, s'estan deteriorant. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Just a la confluència del carrer del Rec amb el carrer Major, i adossada al mur de contenció del carrer, hi ha la font que abasteix el safareig. Hi destaca un relleu que representa un gall (possiblement, en al·lusió a Sant Pere) sota el qual hi ha la inscripció en ciment “1941”. Finalment, hi ha tres brocs metàl·lics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-11 | Carrer Major / Carrer del Rec. | <p><span><span><span>Des de l’any 1323 està documentat el rec que baixa pel carrer al qual dona nom. Des de la construcció del safareig a finals del segle XVIII, l’aigua d’aquest rec s’utilitzà per abastir-lo, si bé el raig d’aigua del rec cap al safareig era anteriorment sota el campanar (on també hi havia uns abeuradors). L’any 1921 fou traslladat a l’emplaçament actual.</span></span></span></p> | 41.6015000,1.5459300 | 378827 | 4606554 | 1921 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84855-2.jpeg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 119 | 49 | 1.5 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
84854 | Safareig públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-5 | XVIII | Una reforma recent (segle XXI) ha substituït la coberta original per una de nova, amb grans bigues de fusta, que decanten la teulada cap al sud. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici del safareig és de planta rectangular, i està alçat amb maçoneria. La seva ubicació en un punt amb força desnivell, entre el carrer del Rec (a darrere, més alt) i el carrer Major (més pla) fa que les obertures estiguin encarades cap a aquest segon, a migdia. Aquesta façana està formada fins a mitja alçada per lloses de pedra calcària més grans que els de la resta. Per tal de deixar dues grans obertures, la coberta se sustenta sobre amb un pilar central de pedra i el marc de la porta de maó. El pilar central de la façana té la següent inscripció: “AÑO / 1921 / 1867 / 1781”, que podem associar a diversos moments constructius de l’equipament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’espai interior està pràcticament tot ocupat per la gran pica de pedra del safareig, de forma rectangular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Una reforma recent (segle XXI) ha substituït la coberta original per una de nova, amb grans bigues de fusta, que decanten la teulada cap al sud.</span></span></span></span></span></p> | 08103-10 | Carrer Major, 44. | <p><span><span><span>L’element associat al safareig del qual es té una constància documental més antiga és el rec que l’abasteix, esmentat l’any 1323. El raig d’aigua que va del rec cap al safareig era anteriorment sota el campanar (on també hi havia uns abeuradors). L’any 1921 fou traslladat a l’emplaçament actual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició diu que el safareig fou construït l’any 1777 com una mesura higiènica per combatre l’epidèmia de pesta que patia la població.</span></span></span></p> | 41.6015300,1.5460300 | 378836 | 4606557 | 1777 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84854-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84854-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/84854-3.jpeg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Cultural | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
85213 | L'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-4 | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XIX | L'edifici està sense ús i comença mostrar símptomes de degradació. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Antic hostal i casa de postes. Correspon a un edifici de planta quadrangular de planta baixa, pis i golfes, situat al peu de l’antic camí ral (actual Avinguda Canaletes). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La façana principal està orientada a sud, mirant a la Plaça de la Font, a l’església de Sant Sebastià i l’Ateneu. Correspon a una edificació d’un únic cos amb coberta de teula àrab a doble vessant. Les obertures de la façana principal segueixen una simetria, amb tres obertures a cada un del pisos. A la planta baixa trobem tres portes de fusta rectangulars, sobre les quals hi ha tres balcons, ja al primer pis, també rectangulars amb balustrada de ferro. Per últim a les golfes trobem una finestra al centre definida per un arc rebaixat amb dues petites obertures de ventilació tancades amb peces ceràmiques circulars. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La façana, a l’alçada de la planta baixa es trobava arrebossada i pintada d’un to groguenc a excepció dels brancals i llinda de les obertures que estan pintats de gris per ressaltar-los imitant segurament la pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Just per sobre la porta d’entrada, hi ha una peça de pedra ovalada amb una decoració de flors de quatre pètals inscrites en un oval. Al centre una peça metàl·lica, que va servir per col·locar-hi un llum, a banda i banda de la qual hi ha inscrit “año 1816”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici té accés també per el carrer del Call on obre una petita porta amb una escala. Les façanes laterals tenen diverses obertures a l’alçada del primer pis i petites respiradors o òculs circulars a les golfes. A la façana de llevant es conserva un cartell de rajoles vidrades de la marca Michelin.</span></span></span></span></p> | 08103-49 | Avinguda Canaletas, 38 N2-42 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Per Jorba passava una branca de l’antic Camí Ral de Barcelona a Lleida que seguia un traçat similar a l’actual NIIa. L’auge demogràfic i econòmic general que va patir el país a finals de segle XVIII-XIX amb la industrialització, va provocar la remodelació de moltes vies de comunicació, i el camí ral no en va ser una excepció. En aquest moment, per exemple, vers el 1787 es construeix el Pont Vell. I per donar servei a tot el pas de gent es comencen a edificar hostals. L’Hostal Castellví correspon a un dels hostals que havien existit a Jorba. Madoz, al seu </span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><em>Diccionario</em> esmenta que l’Hostal Castellví tenia “ casa de postes, 16 caballerias i 3 postillones”.</span></span></span></span></span></p> | 41.6011500,1.5462700 | 378855 | 4606514 | 1816 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85213-img202011111643534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85213-img5524.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com Hostal Castellví | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc