Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88065 | Festa Major de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-jorba | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | <p><span lang='CA'><span><span><span>La festa Major Jorba es celebra l’últim cap de setmana de Juliol. S’hi realitzen activitats durant el cap de setmana, però sovint s’hi comencen a fer actes un parell de dies abans. </span></span></span></span></p> | 08103-153 | Per tot el nucli urbà de Jorba | <p><span lang='CA'><span><span><span>A </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span> banda de la Festa Major d’estiu hi havia altres festes votives més, la de Sant Sebastià, el 20 de Gener i la de Sant Roc, el 16 d’Agost. També era tradicional la festa de Sant Antoni Abat, el 17 de Gener. Per primavera es celebrava la festa de Sant Isidre, patró dels pagesos i del municipi, </span></span></span></span></p> | 379059 | 379059 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88065-unnamed.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88065-88065-jorba.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88065-imagen2021-11-01204248.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 88019 | Font de Canaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canaletes-0 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Castro i Borrós</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></p> | XV | <p>Font situada al peu del camí que ve de l'església de la Mare de Déu de la sala, al nord del riu Anoia.</p> <p>Correspon a una surgència natural uns metres al sud del punt on conflueixen el Torrent de l'Hospital i el riu Anoia. Brolla d'un aflorament rocós de margues i gresos (del priabonià inferior) on l'aigua ha trobat un punt dèbil per fer-hi una esquerda. Des de la surgència i en direcció sud-est està canalitzada, en un primer tram mitjançant un canal obert, fet a la mateixa roca, i després s'endinsa en el terreny.</p> | 08103-114 | Al sud de nulci de Sant Genís i al l’oest de Can Cansalda | <p>En Bernat de Canaletes, notari d'Igualada el 1426, arrendà terres de Jorba i drets del castell, i sembla que arreglà i construií la font que porta el seu nom. L'abundant presència d'aqüífers al municipi de Jorba, provocà que d'antic i sobretot al segle XIX, hi hagués interès per portar l'aigua a la veïna Igualada. Són nombroses les concessions i els litigis sobre aquest tema. Per exemple el novembre de 1880 es va practicar oficialment la demarcació de la mina d'aigua 'La Divina' a l'esquerra del riu anoia, a l'indret de la font de Canaletes, que no va estar exempta de les corresponents topades i actes de conciliació.</p> <p>El 1961 l'aigua de la font es va canalitzar, i actualment només abasteix a una font pública situada al grup escolar.</p> | 379312 | 379312 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88019-img202103020946091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88019-img20210302094630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88019-img202103020948291.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Estructural | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119|85 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 85042 | Termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/termes | XXX aC. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment arqueològic de l’edat del bronze antic consistent en un fons de sitja, de planta circular, documentat gràcies a una excavació d'urgència realitzada l’any 1993. S’hi van localitzar restes ceràmiques i de sílex. Una segona intervenció, duta a terme l’any </span></span><span lang='CA'>1994, va proporcionar essencialment restes d’època contemporània.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La cronologia d’aquestes restes és de l’edat del bronze antic, igual a la del jaciment de “Camí dels dipòsits d’aigua de la Maiola” (a la banda nord del mateix turó), amb el que podria estar vinculat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant la realització del present mapa no s’hi va observar la presència de materials o estructures arqueològics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-34 | Partida de Termes. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment descobert l’any 1992 per membres de la Secció d’Arqueologia del CECI, arrel de l’aflorament de materials ceràmics en un xaragall. L’any 1993 s’hi va dur a terme una intervenció arqueològica d’urgència. L’any següent s’hi va realitzar una segona intervenció, amb resultats arqueològicament negatius. </span></span></span></span></p> | 41.5827300,1.5518600 | 379287 | 4604461 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 88005 | Rellotge de sol de Cal Nocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-nocs | XIX-XX | No hi ha restes de les franges horàries ni de números. | <p>Rellotge de sol vertical situat a la façana principal, a l'alçada del segon pis a la dreta del balcó central. Fet d'obra té una forma rectangular amb la base rematada amb angles convexos i el coronament fent ziga-zagues amb un arc central. No es conserven restes ni de les franges horàries ni dels números, tan sols és visible el gnòmon de vareta.</p> | 08103-100 | A la façana principal de l’edifici. | 380913 | 46044947 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88005-img202102161401501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88005-inkedimg20210216140213li.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Numero 4828 de l’inventari de rellotges de sol dels Països catalans. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 87718 | Barraca de la Casa Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-casa-roja | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Construcció de pedra seca, aèria i aïllada, orientada a sud planta circular i amb falsa cúpula fet per aproximació de filades. Conserva en tot el perímetre un ràfec fet amb lloses planes. La porta està definida per una gran llinda plana de pedra arenisca. Construïda dalt d'un turó i en una zona boscosa, està en molt bon estat de conservació, tot i que la coberta, està lleugerament malmesa a la part superior.</p> | 08103-78 | Al sud del nucli urbà de Jorba i de la Casa Roja. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.5830400,1.5409100 | 378374 | 4604511 | 08103 | Jorba | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87718-img20210201163814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87718-img20210201163825.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 85040 | Prop del castell de Can Joveró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-del-castell-de-can-jovero | XXX aC. | Afectat pel camí. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment arqueològic localitzat gràcies a la troballa de materials ceràmics en superfície. Concretament, es tracta de dues urnes: una, de forma tancada, amb llavi pla lleugerament exvasat i sense coll, decorada amb un sol cordó amb digitacions; l'altra, de dimensions més petites, amb poc desgreixant i engalba en la superfície exterior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Van ser interpretades com a urnes d’ús funerari de l’edat del bronze antic-mig, el que ens remet a l’existència d’una necròpolis d’aquest període afectada per l’obertura del camí.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant la realització del present mapa no s’hi va observar la presència de materials o estructures arqueològics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-33 | A l'est de Can Joveró. | <p><span lang='CA'><span><span>El jaciment fou descobert pels membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l´1 de novembre del 1987.</span></span></span></p> | 41.5839100,1.5529800 | 379382 | 4604591 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 85045 | Camí dels dipòsits d'aigua de la Maiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-diposits-daigua-de-la-maiola | XXX aC. | Afectat per l'obertura del camí. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment fou localitzat arrel de la presència en superfície de ceràmica a mà i nòduls i esclats de sílex, però no s'havien localitzat estructures, dispersos amb motiu de l’obertura del camí. L'any 2001, la localització d'una taca de cendres amb presència de ceràmica feta a mà va esperonar la realització d’una intervenció arqueològica. L'excavació va permetre documentar una sitja del bronze antic, que podria estar acompanyada de més estructures disposades al llarg del </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>turó. Es van recuperar diversos fragments ceràmics, entre els quals destaca un bol sencer i un recipient de grans dimensions, un fragment de destral polida i un molí barquiforme de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La cronologia d’aquestes restes és de l’edat del bronze antic, igual a la del jaciment de Termes (a la banda sud del mateix turó), amb el que podria estar vinculat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant la realització del present mapa no s’hi va observar la presència de materials o estructures arqueològics.</span></span></span></span></span></p> | 08103-37 | Al sud del turó del Joveró. | <p><span lang='CA'><span><span>El jaciment fou descobert pel Sr. Joan Enrich l'1 de febrer del 1987.</span></span></span></p> | 41.5839000,1.5516000 | 379267 | 4604592 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85045-2.jpeg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 88054 | Rellotge de sol del Molí Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-blanc | XIX-XX | <p>Rellotge rectangular amb les quatre cantonades rematades amb arcs convexos. Fet d'obra i pintat de color blanc amb un marc interior pintat de negre, definint el perímetre. Orientat a sud-oest amb marques horàries entre les 8 del matí i les 7 de la tarda en cicles de 12 hores. Les marques estan pintades de negre i les hores estan per fora el marc. Té numeració aràbiga i la línia de les 12 és vertical. Conserva el gnòmon de vareta, que té un sol al pol.</p> | 08103-148 | A la façana sud de l’edifici. | 41.5846400,1.5771500 | 381398 | 4604638 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88054-img9479.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Numero 3337 de l’inventari de rellotges de sol dels Països catalans | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 87716 | El Molí Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-blanc | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Palau i Rafecas, Salvador; Els molins fariners de la conca de l’Anoia. Miscel·lània penedesenca, 1991. </span></span></span></span></span></p> | XVIII, XIX, XX | Reformat a finals del segle XX | <p>Edifici amb la tipologia típica dels molins paperers de Catalunya, així com de masia senyorial, amb planta baixa, primer pis, mirador i soterrani. <br /> Construït proper al riu Anoia i la riera de Tous, rep el seu nom perquè les façanes estaven fetes amb serigrafia de morter de calç blanc, remarcant portalades i finestres i el sota del voladís de la teulada. Aquest voladís fet de rajoles estava pintat a mà amb rombes blancs.</p> <p>Correspon a un edifici d'un únic cos, de planta quadrangular i a quatre vents, amb coberta de teula àrab a doble vessant. A la primera planta, i a la façana principal hi trobem la porta d'entrada feta amb blocs de pedra rectangulars i rematada amb arc rebaixat. A la dovella central, emmarcada dins d'una cartel·la, es pot llegir any 1750. A la banda nord hi ha dues finestres rectangulars també rematades amb arc rebaixat, exactament iguals que les quatre existents al segon pis. Aquestes dues primeres plantes estarien destinades a habitatge mentre que el soterrani hi hauria l'activitat pròpia del molí.</p> <p>La part superior, és a dir el mirador, està composat per un seguit de petites finestres rectangulars, 10 per façana distribuïdes uniformement. Tant a la façana principal com a la posterior, i en una filada superior n'hi ha tres més, col·locades just per sota el carener. Aquest conjunt d'obertures formaven part de l'assecador del molí paperer.</p> <p>Actualment la construcció és de pedra vista, amb pedres carejades a les cantonades, i totes les obertures, així com la cornisa sota el voladís, estan emmarcades amb un marc de morter de calç blanc.</p> <p>L'edifici a finals del segle XX i per adaptar-lo als nous usos, va patir una rehabilitació important, però ha conservat elements originals tant del molí com de la mateixa edificació. S'han integrat les bigues, parets de pedra, escales, voladís, voltes catalanes, etc. També es conserven elements propis del molí com la bassa així com les 46 finestres del mirador.</p> <p> </p> | 08103-76 | Al sud est del nucli de Sant Genís, al Km 1 de la C-241c. Avinguda de l’ermita de la sala. | <p>El molí blanc és un molí amb una llarga història de transformacions, primer era un molí draper, posteriorment fou un molí fariner, i ja a inicis del segle XVIII, entre 1720 i 1740 començà a fabricar paper. L'intendent general de Catalunya, el 1753 concedia un establiment al pagès de Jorba, Josep Mata, per construir dos molins paperers que aprofitaven les aigües del rec que continuava des del molí dels Batants. El 1781 es va fer un altre establiment a Mateu Boix per aixecar un altre molí paperer. Durant el segle XIX el Molí Blanc fou propietat de la família Jover i Amigó, primer en mans de Bonaventura Jover, després de Joan Jover i finalment Joaquim Jover. Els últims propietaris va ser la família Casellas i Cuadras.</p> <p>Durant tot aquest temps hi va haver diferents arrendataris i gerents. El 1776 en Pau Vinyals de Sant Pere de Riudebitlles era l'arrendatari. Posteriorment, entre 1814 i 1846 ho és la família Guarro, paperers de la Pobla de Claramunt. Vers a finals d'aquesta centúria, entorn el 1860 l'edifici ja torna a funcionar fent paper de barba, producció que continuarà fins inicis del segle XX quan es comença a produir paper d'estrassa. El 1898 la família de Jaume Miquel i Parera s'hi trasllada, i tant ell com sobretot el seu fill Fidel, hi treballen fins al 1944. A partir d'aquí entre 1948 i 1962 la gerència va a càrrec de l'Albert Helbig, més tard Pedro Berenguer arrendarà el molí a Josep Morgades Casanoves qui estarà al capdavant fins al 1973. Per últim és Josep Ventura qui agafa la gerència del molí per seguir fabricant paper d'estrassa assecat, i també paper de filtre, ampliant i completant les instal·lacions amb un assecatge industrial, fins que 1976 que para l'activitat paperera.</p> <p><br /> El molí restà gairebé deshabitat durant 26 anys, només hi havia un llogater que hi fabricava paper, activitat que va finalitzar el 1998. És en aquest moment quan ja en mans de la propietat actual es realitza la rehabilitació de l'edifici, que ha anat evolucionant fins a la seva fesomia actual, i transformant-se en un allotjament rural.</p> | 41.5847200,1.5771200 | 381396 | 4604647 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87716-img9474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87716-img9475.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 87717 | Forn de Calç del Molí Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-moli-blanc | XIX-XX | Es troba cobert de vegetació i ha perdut part de la coberta. | <p>Situat al marge del camí de la Granja, aprofitant el desnivell del terreny en una amb evidents afloraments calcaris, i que en el passat segurament era força boscosa.</p> <p>La construcció es troba força arrasada, coberta de vegetació i parcialment ensulsida.</p> <p>Se'n conserven restes de l'olla, d'un diàmetre entorn els 3 m, feta de pedra i còdols lligats argila, i de la caixa, feta amb la tècnica de la pedra seca. També hi ha la boca, una porta rematada amb arc de mig punt tota delimitada per maons col·locats de costat. L'olla està completament coberta de terres, del mateix enderroc de la clau i el capell, per tant és possible que hi hagi restes del cendrer.</p> <p><br /> Està situat molt proper al forn de Calç de la Sala, a uns 400 m en línia recta.</p> | 08103-77 | Al sud est del nucli de Sant Genís, a l’oest del Molí Blanc. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Aquest tipus de construccions es comencen a multiplicar a finals del segle XIX, fins els anys ’60 del segle XX, en zones muntanyoses i allà on la llenya era abundant. </span></span></span></span></p> | 41.5861400,1.5743100 | 381164 | 4604809 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87717-img202102011604351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87717-img20210201160515.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87717-img9482.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 87719 | Rellotge de sol de la Casa Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-roja | XIX-XX | <p>Rellotge vertical, situat a la façana principal de la casa, per sobre les golfes, just per sota el ràfec. Fet d'obra, simulant un escut amb base totalment circular i coronament amb dos mig cercles còncaus units pel centre. De color grisós, es conserven, pintats en negre, totes les franges horàries, escrites en números romans. Al centre, tot i que molt esborrat s'intueix una decoració, tal vegada una estrella. També conserva el gnòmon de vareta.</p> | 08103-79 | A la Casa Roja, façana principal. | <p><span lang='CA'><span><span><span>La Casa Roja correspon a un dels masos ja existents al municipi abans del segle XVIII, molt proper a Can Joveró. Es va cremar en un incendi el 1982.</span></span></span></span></p> | 41.5858500,1.5404300 | 378340 | 4604824 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87719-img9496.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87719-img9494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87719-img9492.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 88006 | Ca l'Hortolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhortola | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII; XIX-XX | Reformada recentment | <p>Edificació formada per dos cossos adossats de diferent tipologia i a diferent nivell. El cos de llevant correspon a una ampliació d'època recent, mentre que el de ponent pertany a la construcció original. Aquesta està feta amb murs de maçoneria amb arrebossat terròs a l'exterior i coberta a doble vessant de teula àrab. Consta de planta baixa, primer pis i golfes, amb obertures rectangulars d'obra, rematades amb arcs rebaixats fets amb maó pla i brancals i ampits del mateix material.<br /> A la porta d'entrada, hi ha una clau de volta de pedra buixardada, integrada entre l'arc de maons plans on es llegeix JC i 1927.</p> | 08103-101 | Al sud del nucli de Sant Genís, al nord el riu Anoia i la plana de Cal Mateu. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una de les nombroses masies ja existent al municipi de Jorba abans del segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.5870200,1.5698600 | 380795 | 4604913 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88006-img20210216140850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88006-img0782.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com Can Costa de Baix | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 88021 | Forn de calç de la sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-sala | XIX-XX | Completament cobert de vegetació, ha perdut part de la coberta. | <p>Situat al marge del camí de la Granja, aprofitant el desnivell del terreny en una amb evidents afloraments calcaris, i que en el passat segurament era força boscosa. La construcció es troba força arrasada, coberta de vegetació i parcialment ensulsida.</p> <p>Se'n conserven restes de l'olla d'un diàmetre entorn els 3 m, feta de pedra i còdols lligats argila. També hi ha la boca, feta d'obra, i tot l'exterior apareix amb traces d'haver estat arrebossat. S'intueixen l'arrencament d'estructures, petites parets de maó, que estarien adossades a la construcció. L'olla està completament coberta de terres, del mateix enderroc de la clau i el capell, per tant és possible que hi hagi restes del cendrer.</p> <p>Està situat molt proper al forn de Calç del Molí Blanc, a uns 400 m en línia recta.</p> | 08103-116 | Al sud del nucli de Sant Genís, al nord el riu Anoia i al sud del Bosc dels Nocs. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Aquest tipus de construccions es comencen a multiplicar a finals del segle XIX, fins els anys ’60 del segle XX, en zones muntanyoses i allà on la llenya era abundant. </span></span></span></span></p> | 41.5871000,1.5688300 | 380709 | 4604923 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88021-img202103021026291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88021-img202103021027131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88021-img20210302102729.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Aquest tipus de construccions es comencen a multiplicar a finals del segle XIX, fins els anys ’60 del segle XX, en zones muntanyosa i allà on la llenya era abundant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 85047 | Mas Joveró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-jovero | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Gran edificació formada per diferents cossos adossats uns als altres i organitzats en forma de U, definint un pati o era central que actua de distribuïdor. Aquest pati està tancat per un mur adossat al cos principal, amb una morta metàl·lica, a traves del qual es pot accedir a part de les edificacions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El conjunt ha estat reformat al llarg del segle XX i les parets, segurament de maçoneria es troben arrebossades i pintades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici principal té planta baixa i primer pis, amb tres obertures per planta. La porta principal té un arc escarser adovellat. Adossat a aquest edifici, però ja a l’interior del pati, hi ha un altre cos en el que destaca a l’alçada del primer pis, una galeria amb 9 arcs de mig punt i maó pla construïts sobre pilars, que es troben tapiats. Algun d’aquests tapiats tenen petites finestres i al arc central hi ha una porta a la que s’accedeix per una escala de volta adossada a la façana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Hi ha altres cossos adossats tant al nord com exempts al sud, possiblement destinats a magatzems o similars. </span></span></span></span></p> | 08103-39 | Al sud del nucli, entre el camí del Figuerot i el clot del Joveró | 41.5869500,1.5490900 | 379064 | 4604934 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85047-img20201111153334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85047-img202011111521362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85047-img202011111523213.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 88004 | Cal Nocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nocs | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | Reformada recentment. | <p>Típica masia catalana de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes i coberta de teula àrab a doble vessant.</p> <p>Correspon a una construcció feta de maçoneria i arrebossat exterior de color terrós, que ha estat completament reformada recentment. Tot i això encara s'intueixen elements de la construcció original. Les obertures de la façana principal segueixen tres eixos de simetria amb tres obertures rectangulars per planta. La porta d'entrada està definida per carreus ben treballats i una llinda de pedra plana amb una inscripció on hi ha una creu i es llegeix any 1792. A ponent té una finestra amb llinda de pedra i a llevant n'hi ha un altre amb un arc de descàrrega de pedres col·locades de cantó i un altre petita obertura de menors dimensions.</p> <p>A la planta pis trobem tres balcons, en algun s'intueix l'arc de descàrrega de pedra, però amb la última reforma s'han fet els brancals de maó cuit i l'ampit de formigó. A banda i banda del balcó central trobem elements decoratius. A ponent hi ha una fornícula, que en el seu dia hauria contingut un sant, i a llevant hi ha el rellotge de sol.</p> <p>A la planta superior també trobem tres balcons, reformats, i que s'han coronat de forma inclinada seguint l'orientació de la coberta.<br /> L'edificació té un cobert/garatge d'una única planta adossat a ponent.</p> | 08103-99 | Al sud del nucli de Sant Genis, entre el riu Anoia i l’est del torrent Vendrell. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una de les nombroses masies ja existent al municipi de Jorba abans del segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.5874000,1.5712400 | 380911 | 4604953 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88004-inkedimg0776li.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88004-img0784.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88004-img0780.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88004-img0778.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També apareix com Nochs | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 88020 | Cabana dels Camps de Mas Reixacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-dels-camps-de-mas-reixacs | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Comença a patir símptomes de degradació, sobretot a la coberta i la paret posterior. | <p>Cabana de planta rectangular 4 m de llarg per uns 3.70 m d'amplada coberta per una volta de canó lleugerament apuntada feta amb pedres confrontades lligades amb morter de calç. Per la banda nord, es veu l'arc de la volta, que està completament tapiada, ja que correspon al tancament de l'espai per aquest punt. A la cara sud trobem la porta d'entrada feta amb blocs treballats de pedra arenisca, tant pels brancals com per la llinda. De la llinda en destaca la inscripció on es llegeix 1494 emmarcada en una cartel·la rectangular rematada amb una espècie d'agafadors als extrems.</p> <p>Les cantonades de la construcció també estan definides per pedres carejades i tot el conjunt està lligat amb morter de calça. La coberta és de terra i lloses de pedra plana, que sobresurten lleugerament de la línia de paret a mode de ràfec.</p> <p>A l'interior es detecten diverses obertures, com petits armariets i també fornícules segurament per a posar-hi punts de llum.</p> <p>Tot i encara conservar-se dempeus, comença a patir símptomes de degradació, sobretot a la coberta, la paret nord i també la inscripció de la porta, que degut a les característiques de la pedra esta força erosionada.<br /> </p> | 08103-115 | Al sud est del nucli de Sant Genís i de Can Cansalada | <p>És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</p> <p>En aquest cas, però tot i que la tipologia és típicament de pedra seca, la llinda amb data 1494 faria dubtar del seu moment constructiu. Així i tot sembla versemblant, que la llinda estigui reutilitzada d'algun altra construcció.</p> | 41.5873800,1.5614900 | 380098 | 4604964 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88020-img202103021013261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88020-img20210302101314.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88020-img202103021014051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88020-img202103021011391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88020-img1740.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 88007 | Can Reixacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-reixacs | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | Reformada. | <p>Construcció formada per diferents cossos adossats uns als altres que li confereixen la planta i forma irregular actual.</p> <p>L'edificació principal, a dos nivells, està feta amb murs de maçoneria amb un acabat arrebossat i pintant, amb coberta a doble vessant de teula àrab. El cos central consta de planta baixa, primera i segona, mentre que el de ponent només té dues plantes.</p> <p>A la façana principal hi un seguit d'obertures més o menys regulars, totes d'obra, rectangulars i rematades en la major part dels casos amb maons de ceràmica. Destaca la galeria de la segona planta, feta amb arcs de mig punt, la presència de contraforts a la banda de llevant i una construcció de planta circular adossada a nord.</p> <p>El cos de ponent, té quatre obertures, molt petites i una porta també rectangular.<br /> Hi ha diversos coberts a l'entorn, alguns amb murs de maçoneria i altres de totxos.</p> | 08103-102 | Al sud del nucli de Sant Genís, al nord el riu Anoia i al sud del Bosc dels Nocs. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una de les nombroses masies ja existent al municipi de Jorba abans del segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.5876600,1.5683700 | 380672 | 4604986 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88007-img0786.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 88010 | Mas Marell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-marell | XIX-XX | Molt reformat. | <p>Correspon a una edificació amb diferents cossos annexats i altres dependències, principalment coberts a l'entorn immediat.<br /> L'edifici principal és de planta quadrada amb coberta plana a dos nivells en forma de terrat. Aquest terrat té una balustrada correguda de peces d'obra simètriques coronada amb rajoles de maó cuit.</p> <p>L'edifici està format per planta baixa i primer pis, amb unes obertures força simètriques i rectangulars, amb balcons al primer pis i finestres a la planta baixa. Destaca les balustrades i reixes de forja de totes les obertures.</p> <p>El conjunt respira un aire modernista. L'exterior de l'edifici està completament arrebossat, conservant el sòcol de pedra a la façana de llevant. Les cantonades, s'intueix que en algun moment van estar pintades, simulant carreus.</p> <p>Al nord té adossada un altra edificació, de factura més moderna, on trobem la porta d'entrada, a simple vista feta d'obra i rematada en arc de mig punt.</p> | 08103-105 | Al sud est del nucli de Sant Genis, i a l’oest de la B-222. | 41.5879300,1.5756500 | 381279 | 4605006 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88010-img202102161449071.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 85203 | Castellot del Joveró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellot-del-jovero | XIV | Es troba cobert per la vegetació i parcialment ensulsit. | <p>Torre fortificada de planta quadrangular feta amb blocs de pedra arenisca carejada col·locats a trencajunts definint filades més o menys regulars tot lligat amb morter de calç. Fa uns 8.50 m de llarg per uns 5.90 m d'amplada i els murs tenen entre 1 i 1.10 m d'amplada amb alçades superiors als 3 m. A ponent del mur sud, sembla que hi havia la porta d'entrada amb una llum entorn als 0.90 m i adovellada amb arc de mig punt a l'exterior i rebaixat a l'interior. Proper a la porta s'intueix un mur que podria delimitar un petit recinte.</p> <p>L'edifici es troba força arrasat, de fet no es conserven les dovelles de la porta i s'han ensulsit dues de les seves cantonades. A l'entorn s'observen restes ceràmiques d'època medieval. Recentment s'hi ha col·locat una placa que hi diu Torreta de la Mireia.</p> | 08103-41 | Al sud del nucli a l’est del Mas Joveró | <p>Per les seves característiques podria tractar-se d'una construcció del segle XII o XIII, però poc es coneix sobre aquesta edificació, que sembla ser una torre de guaita subsidiària de Can Joveró.</p> <p>Està documentada amb aquest nom des de 1497 en endavant i podria correspondre segons M. Ignasi Mº Colomer, al domum de Culala de Guerau de Jorba, que li fou concedit pel bisbe de Vic, Pere de Redorta. Aquest edifici també conegut com mansi de Cucala o Cocala apareix citat en altra documentació al segle XIII i XIV.</p> | 41.5876600,1.5452900 | 378748 | 4605018 | 08103 | Jorba | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85203-img202011111529542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85203-img202011111534472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85203-img202011111532063.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 85 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 87721 | Barraca del Coll Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-coll-roig | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Situada al peu del camí, correspon a una construcció de pedra seca, aèria i aïllada, orientada a sud i de planta quadrada. Es troba en perfecte estat de conservació, la coberta és amb falsa cúpula i la porta està coronada per una gran llinda plana de pedra arenisca.</p> | 08103-81 | Al sud oest del nucli urbà de Jorba, al nord est del Pla del Magre. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 3767085 | 460504 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87721-img9510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87721-img9508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87721-img9513.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca 18731 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 88053 | Barraca del Mas Marell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-marell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Petita edificació situada a tocar de Mas Marell. En origen es tractava d'una barraca de pedra seca, de planta quadrada i dimensions considerables amb les cantonades definides per pedres de majors dimensions lleugerament escairades. Les restes visibles d'un possible ràfec de lloses planes, suggereixen que podria haver tingut una coberta de falsa cúpula.</p> <p><br /> En un moment indeterminat, i per causes desconegudes, l'estructura es reforma completament. La reforma inclou el rejuntat de les pedres a la façana i l'aixecament de la coberta uns 0.30 m. El forjat és de bigues de formigó i uralita, i lleugerament més estret que la coberta, segurament adaptat a la llargada de les bigues.</p> <p>A la façana principal, encarada a sud trobem la porta d'entrada, d'obra i rematada amb arc de mig punt fet amb pedres col·locades de cantó, i també una finestra. La finestra, directament sota la coberta està definida per blocs de pedra carejats i era de majors dimensions. Un gran bloc de pedra definint l'ampit i un tapiat posterior reduint l'obertura ho evidencien. A la façana, s'intueixen altres petites obertures, que actualment també estan tapiades.</p> <p><br /> La construcció té un marge adossat per la banda est.</p> | 08103-147 | Al nord est de Mas marell, entre camps d’atmellers. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX</span></span></span></span></p> | 41.5884100,1.5765400 | 381354 | 4605058 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88053-img20210216145227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88053-img20210216145329.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 85037 | Molí de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-sala-0 | Ha perdut la coberta, i la vegetació l'està alterant. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici de planta rectangular, amb orientació nord-oest/sud-est, amb planta baixa, primer pis i planta sota coberta. L’aparell és de maçoneria (amb predomini de pedra sobre el morter) amb grans blocs ben escairats a les cantonades. L’arrebossat està completament perdut, així com la teulada, que era a dues aigües.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Les obertures es concentren a la façana estreta orientada al sud-est, al semisoterrani de la qual s’hi conserva la volta ogival amb dues moles i restes de la farinera, el cacau i el desguàs. A través del desguàs es pot veure l'espai del carcabà i restes de l'eix. </span></span></span></span></span></p> | 08103-30 | Camps de la Sala. | 41.5885900,1.5551400 | 379571 | 4605108 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85037-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85037-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85037-3.jpeg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 85039 | Esquerda de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquerda-de-la-sala | Al fons de l’esquerda hi ha instal·lada una caseta amb una bomba que, mitjançant uns tubs, porta aigua a Can Cansalada. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La plataforma sobre la qual hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la Sala i Can Cansalada destaca sobre els camps situats a migdia, que aboquen cap al curs del riu Anoia. En un punt situat just al sud de Can Cansalada, l’aigua ha trobat un punt dèbil entre les margues i gresos del terreny (del priabonià inferior) per formar una esquerda de més de 10 m de fondària i planta en forma de 8 obert.</span></span></span></span></span></p> | 08103-32 | Entre la Sala i el riu Anoia. | 41.5888900,1.5560800 | 379650 | 4605140 | 08103 | Jorba | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85039-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85039-3.jpeg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 88012 | Rellotge de sol de Can Cansalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cansalada | XIX-XX | No conserva restes de les franges horàries | <p>Rellotge de sol vertical declinat a ponent situat a la façana principal. Fet d'obra, és de planta rectangular i apareix pintat de blanc, emmarcat en un marc de color rosat. Han desaparegut totes les restes de numeració i/o marques horàries, només conserva el gnòmon de vareta.</p> | 08103-107 | A la façana principal, que dóna al pati distribuïdor | 41.5893100,1.5562500 | 379665 | 4605186 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88012-img0829.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88012-img20210216161943.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Numero 4829 de l’Inventari de rellotges de sol dels Països catalans. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 85044 | Can Cansalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cansalada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 161-162.</span> </span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Gran mas composat de diversos cossos i altres dependències exemptes (com una granja porcina), la part residencial de la qual i la més antiga és la situada a llevant, davant de la plataforma on hi ha la creu commemorativa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’habitatge està format per tres volums amb planta baixa i primer pis (amb alguna sotacoberta) adossats entre ells formant una “L”. El grup el completen construccions menors que formen un pati, obert cap a ponent mitjançant una porta amb brancals i arc rebaixat de pedra. A la clau hi ha pintat una “R” i l’any 1682. L’aparell dels edificis, de maçoneria, està emblanquinat. A la façana sud hi ha un rellotge de sol.</span></span></span></span></span></p> | 08103-36 | La Sala. | <p><span><span><span><span lang='CA'>El topònim Sala és esmentat per primer cop l’any 1012 amb la variant “Sanla” per denominar un enclavament rural, fossilitzat després en la masia de la Sala, actualment Can Cansalada. L’any 1212 va quedar sotmès al monestir de Montserrat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El cognom Sala fou el dels propietaris del mas fins el segle XVI. En aquell moment canvià el cognom degut al casament d’una pubilla amb un </span></span><span lang='CA'>Sent-Thomàs (cognom present a Òdena i a Montbui). L’any 1652, hi ha un nou casament entre una pubilla de la Sala i un Mata (de Jorba). Aquest procés es va repetir de nou el 1718, quan hi entrà el cognom Rossich. La mort del darrer Rossich de la Sala sense descendència, l’any 1810, va fer recaure la propietat a mans del seu cunyat, de cognom Marigó.</span></span></span></span></p> | 41.5894000,1.5561300 | 379655 | 4605196 | 1682 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85044-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85044-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85044-3.jpeg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 85043 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-mare-de-deu-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Junyent i Maydeu, </span></span></span><span lang='CA'><span>Francesc<span>; Mazcuñán i Boix, </span>Alexandre (1992): “Església”, dins <em>Catalunya romànica. </em>Vol. XIX. El Penedès, l'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 425.</span></span></span></span></span></p> | XII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Església de nau única, rectangular, amb l’absis semicircular a llevant (lleument desviat cap al sud-est) i un habitatge adossat a l’extrem de ponent.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les obertures es limiten a un finestró en forma de creu al lateral nord, una finestra esqueixada allargada a l’absis, una finestra de doble esqueixada s'obre al mur de migdia i, al mateix mur, la portalada, amb arc de mig punt. Té un relleu a l’arquivolta exterior a partir d’una ziga-zaga contraposada a l’angle. La segona arquivolta està decorada amb tres semicercles sobreposats i palmetes intercalades. La tercera arquivolta té una ziga-zaga. La quarta i última arquivolta és una motllura arrodonida, amb l’intradós decorat amb temàtica floral. Les impostes que sostenen les arquivoltes tenen l’intradós decorat amb ziga-zagues. N’han desaparegut les columnes i els capitells. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’obra de l’església està feta de carreus petits, desbastats, i tenen restes d’un emblanquinat a l’exterior. L'espai interior està arrebossat amb guix i pintures modernes, i cobert amb volta de canó lleugerament apuntada, i una hemicúpula a l’absis. Hi ha una imatge moderna, possiblement una reproducció d'un exemplar del segle XVII. La coberta és a dues aigües.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A aquesta obra, que podem considerar l’original, s’hi va afegir un campanar d’espadanya sobre el mur de ponent, amb dos nivells i tres arcades. Als extrems hi ha dos remats esfèrics, freqüents en època barroca.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>També contra el mur de ponent hi ha adossat l’habitatge de l’ermità, subdividit en tres estances. L’aparell combina la maçoneria i el tapial, i ha perdut la coberta. A la llinda de pedra de l’entrada principal (encarada a llevant, en una cara que sobresurt del lateral de l’església) hi ha una inscripció “AVE SIN / PECADO CONCEBIDA”, completada per un monograma emmarcat de Maria i la data 1704. Hi ha una segona obertura, amb arc rebaixat, al costat sud.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-35 | La Sala. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El topònim Sala és esmentat per primer cop l’any 1012 amb la variant “Sanla” per denominar un enclavament rural, fossilitzat després en la masia de la Sala, actualment Can Cansalada. L’any 1212 va quedar sotmès al monestir de Montserrat. L’església és esmentada per primer cop el 1185, tot i que la seva construcció és anterior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es desconeix quan s’hi instal·laren els ermitans, que hi foren fins 1823. </span></span></span></span></span></p> | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85043-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85043-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85043-3.jpeg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BPU | 2021-08-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 88030 | Goigs de la Mare de Déu de la Sala 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-sala-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Casassas i Simó</span></span><span lang='CA'>, Lluís; <span>Enrich i Hoja</span>, Jordi; <span>Riba i Gabarró</span>, Josep; <span>Termens i Graells</span>, Miquel; <span>Torras i Ribé</span>, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes, p. 298-299.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs de la Mare de Déu de la Sala”. Partint el text en dos hi ha un gravat que representa la Mare de Déu barroca que es venera al temple, dempeus sobre una peanya i emmarcada per unes cortines que deixen entreveure, al darrere, uns núvols. La Mare de Déu sosté als braços l’infant, que beneeix amb la mà dreta i subjecta l’orbe amb l’esquerra. Sobre les cortines hi figuren les inicials “S.M.”, que deuen correspondre al nom del gravador. Flanquejant el gravat principal i a sobre de les dues meitats de la capçalera hi ha sengles gerros ornats amb flors.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A un nivell inferior hi ha el subtítol “que es venera a la seva ermita del terme de Jorba, Bisbat de Vich”. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a tres columnes amb uns corondells simples (una línia), consta de 8 estrofes i una tornada. Sota el text hi ha la partitura. Al peu hi ha una pregària en llatí i l’autoria: arranjament de la lletra popular per Mn. J. Forn, prevere i tornada popular harmonitzada per Mn. F. Baldelló, prevere.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’orla que envolta tota la composició inclou elements florals, gotims, gerros, infants i paons.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-124 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala. | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Elisabeth Casalius, vídua de Joaquim Abadal, va regentar la impremta fafiliar amb els seus fills entre 1858 i 1880. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 88031 | Goigs de la Mare de Déu de la Sala 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-sala-2 | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs de María santissima de la Sala, situada en lo terme de S. Pere de Jorba, Bisbát de Vich.”. A sota hi ha un gravat que representa la Mare de Déu, amb un vestit ampul·lós, coronada i amb una aurèola estelada. A la mà dreta sosté una planta; a l’esquerra, l‘infant (també amb un vestit ample i coronat) que sosté al seu torn l’orbe amb una creu. El gravat es presenta emmarcat dins d’un arc rebaixat guarnit amb fulles de llorer i cortines, a més d’una creu.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Flanquejant el gravat principal hi ha dos àngels simètrics que toquen la l’arpa de genolls sobre núvols.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a dues columnes amb un corondell amb motius vegetals estilitzats, consta de 8 estrofes i una tornada. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una orla en base a una estampilla d’una palmeta i motius geomètrics envolta tota la composició, llevat de la inscripció, a la base, de la “Imp. de M. Abadal”, d’Igualada.</span></span> </span></span></span></span></p> | 08103-125 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala. | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Marian Abadal, fill de Joaquim Abadal i Elisabeth Casalius, es va fer càrrec de la impremta familiar des de 1880, fins que el succeí el seu fill Emilià (primera meitat del s. XX). | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 88032 | Goigs de la Mare de Déu de la Sala 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-sala-3 | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs de María Santissima de la Sala, situada en lo terme de S. Pere de Jorba, Bisbát de Vich.”. Partint el text en dos hi ha un gravat que representa la Mare de Déu, amb un vestit ampul·lós, coronada i amb una aurèola estelada. A la mà dreta sosté una planta; a l’esquerra, l‘infant (també amb un vestit ample i coronat) que sosté al seu torn l’orbe amb una creu. El gravat es presenta emmarcat dins d’un arc rebaixat guarnit amb fulles de llorer i cortines, a més d’una campana, un gerro i una creu.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Flanquejant el gravat principal hi ha dos àngels simètrics que toquen la lira de genolls enmig del camp.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a dues columnes amb un corondell amb motius vegetals estilitzats, consta de 8 estrofes i una tornada. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una orla de motius vegetals estilitzats envolta tota la composició, llevat de la inscripció, a la base, de la “Imprenta de la Viuda Abadal é hijo”, d’Igualada.</span></span> </span></span></span></span></p> | 08103-126 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala. | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Elisabeth Casalius, vídua de Joaquim Abadal, va regentar la impremta familiar amb els seus fills entre 1858 i 1880. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 88039 | Imatge de la Mare de Déu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 139.</span></span></span></p> | XVII | La imatge presenta alguns petits desperfectes. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Terracuita policromada, de 40 cm, que representa la Mare de Déu. A la mà dreta fa el gest de sostenir un objecte (probablement es podia posar i treure) i, a l’esquerra, sosté l’infant Jesús. Aquest, al seu torn, sosté l’orbe a la mà esquerra i beneeix amb la dreta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Ocupa el lloc principal de la capella, presidint l’absis.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-133 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A l’arxiu parroquial, citat per Castro (1993), hi consten diversos inventaris de l’ermita de la Sala de l’època moderna on es fa referència a diversos vestits de roba de la marededéu i del nen.</span></span></span></span></span></p> | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Restringit | Regular | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Es desconeix si la imatge actual és l’original o bé ha estat substituïda o reparada al llarg del temps. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 88048 | Llegenda de la troballa de la Mare de Déu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 139.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Castro (1993) recull la llegenda que la Mare de Déu de la Sala fou una marededéu trobada. Quan un home va intentar prendre-la del lloc per traslladar-la a l’església parroquial, es va fer tan i tan pesada que no la va poder moure, i la gent del poble va interpretar que li havien d’aixecar una capella allà mateix.</span></span></span></span></span></p> | 08103-142 | Ermita de la Mare de Déu de la Sala. | 41.5894200,1.5554100 | 379595 | 4605199 | 08103 | Jorba | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 61 | 4.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 85038 | Creu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-sala-0 | XX | Hi ha diversos punts (sobretot al fust) que mostren danys que han estat revertits. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Monument commemoratiu aixecat sobre un graó hexagonal (pràcticament cobert per terra i herba) sobre el qual comença un basament (també hexagonal) a mode de banc. A partir d’aquí, el basament fa una suau transició cap a un cos cilíndric, al costat de llevant del qual hi ha la inscripció “IGUALADA / Y SON ARXIPRESTAT / 24 SEPTEMBRE 1911”. Per sobre del camp epigràfic, el cilindre esdevé de nou un hexàgon. A partir d’aquest punt arrenca (de nou, amb una transició suau) el fust d’una columna llisa amb un èntasi molt pronunciat. De nou, al costat de llevant del fust hi ha la inscripció “RECORT / DEL / APLECH / CATOLICH / CELEBRAT / EL DIA / 28 AGOST / 1910”. Al capdamunt del fust hi ha el capitell, de secció quadrada, els quatre angles del qual apunten als punts cardinals. Finalment, hi ha una creu bulbosa encarada a llevant.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-31 | Esplanada de la Sala. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aquest emplaçament era un lloc tradicional per a la celebració d’aplecs i romeries de gran participació. Se’n destaquen la romeria de 1889 i el jubilar de la Immaculada de 1904. L’aplec celebrat el 28 d’agost de 1910, amb presència de l’arxiprest, és el motiu commemorat mitjançant la creu, beneïda el 24 de setembre de 1911. </span></span></span></span></span></p> | 41.5895000,1.5557400 | 379623 | 4605208 | 1911 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85038-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85038-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85038-3.jpeg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Vicenç Vilarrúbies | 105|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 88049 | Himne a les romeries de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-les-romeries-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 150.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Himne compost l’any 1884 en motiu de la romeria anual que es feia a l’ermita de la Mare de Déu de la Sala. En recull la lletra Mn. Pere Castro al seu llibre (1993).</span></span></span></span></span></p> | 08103-143 | La Sala. | 41.5895000,1.5557400 | 379623 | 4605208 | 1884 | 08103 | Jorba | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Lletra: Pere Bosch (apotecari del carrer de l’Argent d’Igualada). Música: mestre Pont (organista de Santa Maria d’Igualada). | La imatge de la lletra està extreta de Castro, 1993. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 88050 | Himne a la Creu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-la-creu-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>Castro i Borrós</span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 150-151.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Mn. Pere Castro recull al seu llibre (1993) la lletra de l’himne que es va cantar en l’aplec de la Sala de 1911. No n’explicita els autors ni l’origen.</span></span></span></span></span></p> | 08103-144 | La Sala. | 41.5895000,1.5557400 | 379623 | 4605208 | 08103 | Jorba | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La imatge de la lletra i la partitura està extreta de Castro, 1993. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 88013 | Font de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sala-4 | El brollador està tapat de fang. | <p>Surgència natural associada al torrent de Canaletes o Can Cansalada afluent del riu Anoia, situat uns metres més al sud.<br /> Correspon a una font de biot, ja que l'aigua brolla directament del terra, així i tot s'observa algunes transformacions a l'entorn. En una zona força boscosa i situada al peu d'un marge de marcat desnivell conserva dues parets de pedra lligades amb ciment, una al nord i l'altre a l'oest, que fan cantonada i delimiten l'espai. A la paret nord hi ha inscrita en el ciment de l'arrebossat la data 1978. Just per sota, al punt on brolla l'aigua hi ha un tub, segurament amb l'intent de canalitzar-la.</p> | 08103-108 | Al sud del nucli de Sant Genís, a l’oest de Can Cansalada. | 41.5903200,1.5546700 | 379535 | 4605300 | 1978 | 08103 | Jorba | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88013-img20210216162428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88013-img202102161625151.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 88023 | Placa en record a Josep Domènech i Rojo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-en-record-a-josep-domenech-i-rojo | XXI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Inscripció en una placa sobre una pedra que commemora la figura de Josep Domènech i Rojo, qui fou president del Club Atlètic Igualada i atleta amateur. La hi dedicaren els seus companys de curses. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-118 | Davant de Can Blasi. | 41.5910900,1.5823800 | 381846 | 4605347 | 08103 | Jorba | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 88009 | Can Blasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blasi-0 | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Gran edificació formada per diferents volums, el principal al centre i la resta vers a llevant, tot delimitat per un mur de maçoneria que crea un clos tancat al seu voltant amb un pati d’accés i una zona sense edificacions a ponent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La porta d’entrada al recinte, encarada a sud, té dos guardacantons de pedra a banda i banda. Els brancals són de pedra rectangular i esta coronada per un arc rebaixat de pedra, on la clau té una inscripció, un escut amb les quatre barres i la data 1741. La part superior de la porta té un voladís que dóna a l’interior, reformat recentment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un cop dins el recinte, trobem un pati, amb una part empedrada, la que dóna accés a l’edifici principal. També hi trobem un pou d’obra aixecat sobre un podi de pedra motllurat i un brocal amb planta de decàgon. El brocal està decorat amb rombes i altres elements geomètrics, i té inscrita la data 1879. L’estructura on trobaríem la politja es de ferro forjat i tindria una inscripció a la part superior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El volum principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera i golfes amb parets de maçoneria, obertures petites i coberta a doble vessant de teula àrab. A la façana principal hi ha dos obertures per planta, totes rectangulars, destaquen els balcons amb balustrada de ferro forjat de la primera planta. Adossada a la façana principal trobem un cos quadrangular amb una galeria porxada amb arcs de mig punt de maó pla recolzats sobre pilars circulars de pedra, a la part superior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’est hi ha un altre volum rectangular adossat, amb diversos cossos, majoritàriament de planta baixa i també amb planta baixa pis, alguns dels quals ja han perdut la coberta. A ponent també hi ha altres coberts adossats al cos principal.</span></span></span></span></span></p> | 08103-104 | A l’est del nucli de Sant Genis, a l’est del Pla de Torroella. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una de les nombroses masies ja existent al municipi de Jorba abans del segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.5913300,1.5828200 | 381883 | 4605373 | 1741 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88009-img0788.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88009-img202102161433391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88009-img0793.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88009-img202102161434161.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-01-20 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 85202 | Barraca del Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-curt | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span><span>Construcció de pedra seca orientada a est de planta quadrada adossada a un marge, és a de dir té tipologia terrera mergera. La coberta és una volta de canó, encaixada en tots els seus extrems entre el marge i el terreny natural. La part davantera on és visible l’arc de mig punt, s’ha tapiat per poder col·locar una obertura rectangular que encara conserva la porta de fusta. Aquest tapiat apareix arrebossat amb morter de color rosat i just per sobre la porta inscrit, hi ha la data 1925. L’edificació té planta quadrangular i a l’interior s’intueix un rentraqueig en el mur de tancament, tal vegada per tal d’adaptar-se al terreny o al marge.</span></span></span></span></p> | 08103-40 | Al sud del nucli urbà i a l’est del camí del Figuerot. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.5910900,1.5450400 | 378734 | 4605399 | 1925 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85202-img202011111555292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85202-img202011111557403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85202-img202011111554354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85202-img202011111555502.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 87720 | Barraca del Pla del Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-magre | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Cobertes de vegetació, una té la coberta parcialment ensulsida. | <p>Situada al peu del camí, en concret es tracta de dues barraques juntes, una de planta circular i l'altre quadrada, és a dir de la tipologia bessona-composta. Tanmateix són construccions independents, ja que no es comuniquen entre elles i cada una té la seva porta.</p> <p>Es troben força emboscades i cobertes per vegetació, essent la de planta circular la que està en pitjors condicions i parcialment ensulsida. La de planta quadrangular, menys visible es troba en bon estat.</p> <p><br /> Ambdues tenen cobertes fetes amb falsa cúpula, és a dir per aproximació de filades i les portes, conserven una llinda plana de pedra arenisca.<br /> </p> | 08103-80 | Al sud oest del nucli urbà de Jorba, al nord est del Pla del Magre. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.5919000,1.5233900 | 376931 | 4605520 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87720-img9502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87720-img9501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87720-img9498.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca 18817 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 85214 | Sant Genís III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-iii | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Enrich Hoja, Jordi La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’igualada. Igualada. 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | I-IV dC | <p><span lang='CA'><span><span>Durant els treballs a<strong> </strong>conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada), es va realitzar un sondeig amb màquina retroexcavadora en aquest punt, donada la localització d’altres restes d’interès patrimonial a la zona. La intervenció realitzada el desembre de 1998 i dirigida per Marc Bosch va donar resultats negatius, tot i que superficialment s’havia localitzat un fragment de sigil·lada. Una prospecció posterior, realitzada també per Marc Bosch al Gener de 1999 es van localitzar restes ceràmiques als camps propers a l’indret. </span></span></span></p> | 08103-50 | A Sant Genis, al sud oest de Cal Llorenç. | 380531 | 46055841 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85214-img5603.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | S'estén per uns camps amb tres propietaris | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 87714 | Barraca de Can Blasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-blasi | La coberta està parcialment enderrocada. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular i obertura allindanada (feta amb pedres ben treballades i amb una motllura continuada als brancals i la llinda) orientada a l’est, per on passa un camí. L’estructura interna és complexa: partint d’un espai central diàfan cobert amb falsa cúpula d’acostament de filades, a l’esquerra hi ha dos compartiments de coberta més baixa separats per un pilar i tres compartiments més a la dreta separats per dos pilars.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’obertura zenital de la coberta té, a l’exterior, una petita xemeneia de secció quadrada.</span></span></span></span></span></span></p> | 08103-74 | Al costat del carril lateral (sentit Barcelona) de l’autovia A2. | 41.5936500,1.5803800 | 381684 | 4605634 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87714-img9464.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87714-img20210201151424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87714-img202102011514321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87714-img202102011514461.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Correspon a la fitxa 12415 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 87715 | Barraca prop del torrent de Can Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-torrent-de-can-piquer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | L'estructura es troba parcialment ensulsida per la banda oest. | <p>Construcció de pedra seca orientada a est/ sud-est de planta circular d'uns 2.50 m de diàmetre. Està adossada a un marge, per la cara nord, i a la part davantera, hi trobem la porta, de 0.40 m d'amplada i definida per una gran llinda plana de pedra arenisca.</p> | 08103-75 | A l’est del nucli de Sant Genís, entre el torrent i el mas de Can Piquer. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></span></p> | 41.5940500,1.5842500 | 382007 | 4605674 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87715-img202102011525261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87715-img20210201152514.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca 12408 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 85029 | Sant Genís IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-iv | <p><span lang='CA'><span><span>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura</span></span></span></p> | Alterat per activitats antròpiques recents. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment descobert al realitzar una cala de tempteig de 0.70 m d’ample per 1 m de profunditat durant els treballs a<strong> </strong>conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada). La intervenció dirigida per Esteve Nadal a l’octubre de 1999 va permetre localitzar a 0.60 m de profunditat i a l’interior de dita rasa, diferents restes humanes, totes alterades i sense connexió entre si. En destaquen, entre d’altres, una mandíbula superior i dos maxil·lars inferiors el que suggereix l’existència com a mínim de tres individus. Malauradament l’alteració de les restes impedeix ni datar-les ni associar-les amb cap lloc d’hàbitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per les característiques de la troballa el més versemblant és que durant els treballs de canalització d’aigües residuals de Sant Genís, es destruís aquest lloc d’enterrament. Les restes segurament foren dispersades al reomplir novament la rasa un cop finalitzats els treballs.</span></span></span></span></p> | 08103-24 | Al sud de Sant Genís, per on passa actualment l’Autovia A2. | 41.5948000,1.5676200 | 380623 | 4605780 | 08103 | Jorba | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85029-img5610.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Les restes foren trobades fora de context, pel que no se'n sap la cronologia. | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 85028 | Sant Genís II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-ii | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Enrich Hoja, Jordi La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’igualada. Igualada. 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | I-IV dC | Parcialment excavat | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment situat al talús entre dos camps, molt proper al torrent que passa entre Cal Llorens i Cal Gibert.<strong> </strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant els treballs a<strong> </strong>conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada), es localitzà una estructura circular en aquest punt. La posterior excavació, dirigida per Marc Bosch en desembre de 1998, confirmà que es tractava d’un forn de calç d’època romana que malauradament no es va poder vincular amb lloc d’assentament.</span></span></span></span></p> | 08103-23 | A sant Genis, a tocar del torrent al sud de Cal Gibert. | 41.5953300,1.5646600 | 380377 | 4605843 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85028-img5607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85028-img5608.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Esta situat al talús entre dos camps de conreu de diferents propietaris. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 88008 | Can Piqué Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pique-vell | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | XVIII, XIX, XX | Reformada. | <p>Edificació formada per un conjunt de diversos volums adossats entre si formant un clos tancat amb un pati distribuïdor al centre.</p> <p>L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, primer i segon pis. Està completament reformat però conserva alguns dels trets de l'edifici original. Les obertures són principalment d'obra, rectangulars i acabades amb maó ceràmic. Destaquen un seguit de finestres, fetes amb arcs rebaixats o de mig punt amb maó pla. Una de les portes de la planta baixa, és adovellada. La resta de portes, situades en el mur de maçoneria que tanca el perímetre són rectangulars, amb llinda de fusta o de maó pla.</p> <p><br /> Adossat al volum principal hi ha d'altres, sobretot a la banda est, amb característiques similars però de menor alçada.</p> | 08103-103 | Al nord est del nucli de Sant Genis, al Pla de Can Piquer. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Correspon a una de les nombroses masies ja existent al municipi de Jorba abans del segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.5957000,1.5797100 | 381632 | 4605863 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88008-img0790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88008-img0808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88008-img20210216151225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88008-img202102161520271.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 85030 | Cal Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llorens | XIX | Ha estat reformat durant el segle XX. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Mas composat de diferents cossos annexats, on el principal és de planta rectangular amb planta baixa, primer pis i golfes i coberta a doble vessant de teula àrab. A la planta baixa trobem la porta d’entrada a l’edifici, definida per un arc rebaixat de pedra amb una inscripció a la llinda “MLLR 1885”. A banda i banda de la porta hi ha unes finestres rectangulars. Al primer pis les obertures segueixen el mateix eix de simetria amb un balcó al centre, a l’esquerra del qual hi ha un rellotge de sol. A les golfes hi ha una única obertura, petita i quadrangular per a ventilació. Es troba per sota el carener i esta tancada amb una peça ceràmica amb motius geomètrics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tota la façana principal està arrebossa i pintada i a la part baixa té un aplacat de pedra. Adossat al cos principal per l’oest hi ha un edifici, més modern, destinat a habitatge.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El conjunt es troba delimitat per un mur perimetral i té un pati a la zona davantera, així com altres petites construccions com magatzems.</span></span></span></span></p> | 08103-25 | A Sant Genís, al Sud est del nucli. | 41.5957100,1.5675900 | 380622 | 4605881 | 1885 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85030-img5614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85030-img5615.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 85031 | Rellotge de sol de Cal Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-llorens | XIX-XX | <p>Rellotge de sol vertical ubicat a la façana principal de l'edifici, en concret a l'oest del balcó central del primer pis, per tant, amb orientació sud-est.</p> <p>El rellotge es troba força bon estat de conservació, està fet de morter i només ha perdut la pintura, té ressaltades les hores i els rajos de sol. Es conserva sencer el gnòmon de vareta. És rectangular, i són visibles les marques horàries a les hores i mitges hores de les 7 del matí a les 6 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga, la línia de les 12 és vertical.</p> | 08103-26 | A la façana principal, a la banda oest. | 41.5957200,1.5677500 | 380635 | 4605882 | 08103 | Jorba | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85031-img5617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85031-img5618.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | Numero 1146 de l’inventari de rellotges de sol dels Països catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 85025 | Molí del Permanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-permanyer | <p><span><span><span><span lang='CA'>Palau i Rafecas, Salvador; Els molins fariners de la conca de l’Anoia. Miscel·lània penedesenca, 1991. </span></span></span></span></p> | XIX | Engolit per la vegetació i en estat de ruïna. | <p><span lang='CA'><span><span>Edificació feta de maçoneria quasi completament enrunada i engolida per la vegetació. En resten dempeus diverses parets, algunes de força alçada, el que permet veure que l’edifici tenia com a mínim dos pisos. És conserven algunes obertures i restes d’un arc escarser. Correspon a una obra popular, de factura bastant moderna, on s’hi produïa farina. El seu estat de ruïna impedeix definir-ne els espais i les construccions encara conservades.</span></span></span></p> | 08103-21 | Al sud del nucli urbà, proper al punt on s’ajunten el riu Anoia i la riera de Clariana. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Els molins hidràulics han estat presents al món rural català, ajudant a moltes de les tasques diàries com la molta, premsat, forjat, fabricació de pólvora, paper, etc, per tant molts d’ells, es trobaven a tocar o en les pròpies cases de pagès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Com el seu nom indica, tots ells funcionaven per la força de l’aigua generada a partir d’un salt d’aigua que movia les pales d’una roda, ja fos vertical o horitzontal. El moviment circular d’aquestes rodes es transmetia instantàniament a les moles de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta mecànica aprofitava el mateix camí de l’aigua i en primer lloc hi havia la resclosa, un tancat artificial construït al llit del riu. Durant l’època moderna i contemporània, les antigues rescloses, s’aniran substituint per rescloses de pedra. Seguiment l’aigua es canalitzava per un rec que la treia del curs del riu per acumular-la en una bassa adossada a l’edifici del molí. Aquesta acumulació d’aigua era necessària per donar pressió al molí. La necessitat de desguassar l’excés d’aigua de la bassa, abans no es vesses, es feia mitjançant un sobreeixidor, dit també estellador. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Seguidament l’aigua de la bassa descendia amb pressió cap a l’interior del molí gràcies a dues estructures, el cup i la canal vertical, una tècnica utilitzada ja des del segle XII. El doll d’aigua queia dins del carcabà, al pis inferior del molí, a través d’aquestes estructures, amb una pressió que feia girar la roda hidràulica que hi havia just a sota. L’eix de la roda transmetia el moviment cap al pis superior on es trobaven instal·lades les moles i tot l’equipament necessari per a la mòlta o l’activitat que s’hi realitzés. Hi havia, segons el tipus d’activitat diferents tipus de roda hidràulica. Tot i que l’ús de molins hidràulics ja es remunta a època romana, començaren a generalitzar-se durant l’edat i mitjana i sobretot entre els segles XVII-XIX. </span></span></span></span></p> | 41.5960900,1.5480300 | 378992 | 4605950 | 1890 | 08103 | Jorba | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85025-img5575.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | També conegut com la La Fàbrica Vella. | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 88016 | Caseta del Pla de Cal Piquer Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-pla-de-cal-piquer-vell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Construcció doble, formada per una barraca de pedra seca a la qual s'hi adossa per la banda nord una petita edificació.</p> <p>La barraca és de planta quadrada i està en força bon estat de conservació. Conserva la cúpula feta per aproximació de filades i està orientada a llevant, on té la porta d'accés. Per la seva banda nord, té adossada una petita construcció amb planta en forma de L feta amb pedres sense devastar lligades amb morter en alguns punts i coberta de teula àrab a un vessant. El conjunt està cobert de vegetació el que dificulta la seva observació, així i tot en l'edifici annexat a la barraca es distingeix una obertura, orientada a sud, rematada per un arc de descàrrega fet de maons. Per sobre aquesta obertura, també es detecta una reforma a la coberta. Possiblement en algun moment aquest cos tenia un pis a la part superior, i en un moment indeterminat, es va transformar, perdent aquest espai i col·locant la coberta existent actualment.</p> <p>Per les característiques, sembla un petit magatzem i/o habitatge d'uns 50 m2 de superfície, vinculat segurament a les feines del camp.</p> | 08103-111 | A l’est del nucli de Sant Genís, al nord de Can Piquer Vell. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.5966800,1.5783900 | 381524 | 4605974 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88016-img202102161524501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88016-img20210216152510.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 85033 | Església de Sant Genís de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-genis-de-rocafort | XVII, XIII | Reformada al segle XVII i a finals del segle XX. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Capella de planta rectangular feta amb blocs de pedra carejada col·locats a trencajunts definint filades regulars, tot lligat amb morter de calç i arena. Té una sola nau amb la façana principal orientada a ponent. Aquí trobem una gran porta rectangular amb llinda de pedra on hi ha inscrita la data 1619 vinculada a la gran reforma del segle XVII. Per sobre, hi ha un arc de descarrega de pedra i més amunt hi ha un òcul circular tancat amb un bloc de pedra arenisca treballada amb motius florals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la façana nord hi ha un portal adovellat de pedra, i a la sud s’adossa un cos quadrangular i un contrafort. A la façana est hi ha una petita finestra, definida per blocs de pedra carejada un d’ells amb un arc de mig punt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La coberta és a doble vessant, feta amb teula àrab i respon a una restauració recent, igual que el campanar d’espadanya, que substitueix un antic campanar de torre. </span></span></span></span></p> | 08103-28 | A Sant Genís, a la Plaça de l’Església. | <p>Edifici d'origen romànic, el primer document és del 1137 i també apareix a la documentació al segle XIII, en concret del 1270. Tanmateix fou completament renovada al segle XVII. La reforma s'inicià el 1619 tal com es desprèn de la llinda de la porta i finalitzà el 1620.</p> <p>Tot i la reforma, l'església no tenia permís de donar missa els diumenges i la població s'havia de desplaçar a Jorba. L'any 1665 el bisbe de Vic, Jaume de Copons i de Tamarit concedí una missa els diumenges. La seva funció com a sufragània es constatà l'any 1685, data en la qual el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia de Jorba i féu constar que tenia l'església de Sant Genis com a sufragània.</p> <p>Les importants transformacions que ha patit l'edifici, incloent-hi una reforma ja en època contemporània, fa que no tingui cap tret estilístic definit.</p> | 41.5966100,1.5635800 | 380289 | 4605986 | 1619 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85033-img5675.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85033-img5657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85033-img5655.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | També coneguda com Sant Genís de Jorba. | 94|92 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.