Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89888 | Arxiu municipal de Lliçà de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-llica-de-vall | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 91-92.</span></span></span></p> | XVIII-XXI | <p><span><span><span><span>Fons documental de l’Ajuntament de Lliçà de Vall que es conserva en dues sales a la planta superior del mateix edifici de la casa consistorial. Inclou tant l’arxiu històric com l’arxiu administratiu i l’arxiu de gestió. El fons és format pels documents produïts i rebuts per l’ens municipal al llarg de la seva història. Seguint el quadre de classificació actualment vigent els fons inclouen els següents grups de sèries:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>1. Administració general (documentació conservada des de 1841 fins a 2014), 2. Hisenda (entre 1779 i 2013), 3. Serveis, obres i urbanisme (entre 1911 i 2014), 4. Servei d’aigües (entre 1917 i 2013), 5. Medi ambient i activitats econòmiques (entre 1862 i 2014), 6. Sanitat, salut pública i consum (entre 1863 i 2014), 7. Educació i ensenyament (entre 1925 i 2014), 8. Cultura i participació ciutadana (entre 1900 i 2012), 9. Serveis esportius (entre 1962 i 2014), 10. Serveis socials (entre 1933 i 2014), 11. Serveis agropecuaris (entre 1860 i 2011), 12. Servei d’ocupació (entre 1931 i 2001), 13. Col·leccions factícies (entre 1905 i 2015).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per altra banda, l’Arxiu Municipal conserva i porta a terme el tractament arxivístic d’altres fons patrimonials particulars, com el de la masia de Can Coll, entitats locals com el Club de Futbol, l’Associació de Voluntaris, l’Agrupació Sardanista i d’Esbarjo Les Llisses, etc., a més de col·leccions personals o fotografies cedides.</span></span></span></span></span></p> | 08108-2 | Plaça de la Vila, s/n. Lliçà de Vall | <p><span><span><span><span><span>La primera referència sobre l’existència d’un ajuntament al poble de Lliçà de Vall és un reglament de 1779 on hi consten despeses dels salaris municipals. Aquest és el document més antic conservat a l’Arxiu. La major part de la documentació, però, és posterior a 1834, quan els ajuntaments assumeixen unes competències i obligacions més clares. Cal suposar que en aquests períodes l’arxiu municipal es trobava en dependències del consistori. El 1955 l’Ajuntament adquirí un local situat a la plaça de Sant Jordi. Hi havia dependències per al secretari i una sala per guardar la documentació municipal. A la dècada de 1960, a més d’una sala ubicada en el mateix ajuntament, l’augment de la documentació va fer necessari que s’habilités part del magatzem d’un casal social que es feia servir com a garatge i on es va guardar la documentació històrica i part de l’administrativa. A partir de 1996 es va iniciar el projecte de creació de l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall, que va implicar també el progressiu trasllat dels fons documentals a la nova Casa de la Vila que aleshores s’estava construint. El nou arxiu es va inaugurar el 14 de juny de 1997. L’any 2002 es va aprovar el Reglament del Servei d’Arxiu, que compta amb un quadre de classificació. L’arxiu municipal de Lliçà de Vall forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</span><span> Amb la implantació de l’administració electrònica es va adoptar el model de quadre de classificació de la Generalitat de Catalunya i progressivament s’ha reduït la documentació en suport paper en un 90%.</span></span></span></span></span></p> | 41.5864500,2.2391500 | 436582 | 4604141 | 08108 | Lliçà de Vall | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89888-arxiu-municipal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89888-arxiu-municipal-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 90008 | Can Coll (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-jaciment | <p><span><span><span>ESTRADA GARRIGA, Josep. <em>Notas arqueológicas inéditas del Vallès Oriental.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo, Barcelona.</span></span></span></p> | IIaC - VdC | L'estat de conservació d'aquest jaciment es desconeix, probablement ha estat força arrasat | <p><span><span><span>Jaciment que es coneix tan sols per la troballa de material arqueològic superficial i que va donar a conèixer Josep Estrada entorn de la dècada de 1970. Concretament, en els camps i la zona més propera als murs que tanquen la casa de can Coll s’hi van localitzar alguns fragments de teula romana (<em>tegula</em>). Avui en aquest indret hi ha el jardí de can Coll.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir que l’indret era estratègic perquè es trobava vora una cruïlla de la via romana anomenada dels Vasos Apol·linars, que feia un recorregut més interior que la Via Augusta, passant a través de la depressió prelitoral del Vallès. Venia de Girona i passava per la Vila Semproniana (Granollers) en direcció a Arragonem (Sabadell) i Ad-Fines (Martorell). En el tram de Lliçà de Vall aquest camí devia fer un itinerari semblant al del posterior camí ral de Sabadell a Granollers, que coincideix força amb l’actual carretera C-155 i que passaria lleugerament al sud de can Coll. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per aquest indret hi devia passar un altre camí, de caràcter secundari, que seguia en paral·lel a la riera de Merdans. Passava vora el Castell de Lliçà de Vall (a un quilòmetre de distància), que és una torre d’origen romà, i la cruïlla d’aquests dos camins es devia trobar vora can Coll.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, en època medieval en aquest lloc hi havia una capella dedicada a Sant Joan, que ja està documentada l’any 1009, i també el mas de can Coll, que devia originar-se en aquesta mateixa època i va esdevenir el més important del terme de Lliçà de Vall, amb estretes vinculacions amb el castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per tot això, el més probable és que en aquest indret hi hagués algun tipus d’assentament romà, probablement una vil·la, i que les seves restes es trobin al subsòl de la masia.</span></span></span></p> | 08108-24 | Entorn del jardí de la masia de can Coll. Avinguda del Pla, s/n | 41.5846500,2.2403500 | 436680 | 4603941 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90008-can-coll-jaciment-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90008-can-coll-ext-30.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 90009 | Can Gurri (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gurri-jaciment | <p><span><span><span>ESTRADA GARRIGA, J.; VILLARONGA, L. (1967). <em>La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona).</em> Barcelona: I.P.A, 1967. ((Monografías XXVIII); XXVIII). Separata de la revista 'Ampurias'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRADA, J. (1955). <em>Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores</em>. Museu de Granollers, Granollers.</span></span></span></p> <p> </p> | IIaC - VdC | L'estat de conservació del jaciment és desconegut | <p><span><span><span>Jaciment que es coneix tan sols per la troballa en superfície de material arqueològic d’època romana, a l’entorn de la masia de can Gurri. En aquest indret s’hi han localitzat fragments aïllats de tègula i àmfora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’indret es troba a la vora del riu Tenes i era també el lloc per on transcorria la via romana coneguda com dels Vasos Apol·linars o de Vicarel·lo. Aquest camí feia un recorregut interior a través de la depressió prelitoral del Vallès. Venia de Girona i passava per la Vila Semproniana (Granollers) en direcció a Arragonem (Sabadell) i Ad-Fines (Martorell). En el tram de Lliçà de Vall aquesta via devia fer un itinerari transversal semblant al del posterior camí ral de Sabadell a Granollers, que coincideix força amb l’actual carretera C-155. En aquest sector, però, passaria lleugerament al sud de can Gurri. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot això apunta a l’existència d’una possible vil·la romana anterior a la masia i, per les característiques de l’indret, es pot deduir que el nucli estaria situat al subsòl de l’actual masia o molt a prop.</span></span></span></p> | 08108-25 | Sector nord-est del terme municipal. Barri del Pla, vora can Gurri | 41.5855600,2.2482000 | 437335 | 4604036 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90009-can-gurri-jaciment-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90009-can-gurri-jaciment-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 90010 | Can Vilardebò (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilardebo-jaciment | XVIII-VII aC. | Estat de conservació del jaciment desconegut, probablement força arrasat | <p><span><span><span>Jaciment de l’edat del bronze que es coneix tan sols per una troballa fortuïta quan es van fer uns rebaixos del sòl pels volts de 1989. Es localitza uns 100 m al sud de la masia de can Vilardebò, enmig d’un camp de conreu. Segons informació oral, el propietari de la finca va trobar en aquest indret dos molins de barca, sense cap més material. De manera aproximada, aquests vestigis es poden situar a l’edat del bronze, entre els anys 1800 i 650 a.C. el propietari devia comunicar la troballa a l’arqueòleg Josep Estrada, que havia fet recerca per la zona i era conegut seu.</span></span></span></p> | 08108-26 | Sector central del terme municipal. Urbanització de can Vilardebò i prop d'aquesta masia. | <p><span><span><span>Aquesta zona al voltant de l’església parroquial constitueix un petit nucli on es troben diversos indicis d’ocupació humana ja des d’antic. Devia tractar-se d’un punt estratègic per on hi passava un camí que seguia de nord a sud la vall del riu Tena, però més aviat en paral·lel a la riera de Merdans, que passa just al costat de can Vilardebò. A més d’aquesta troballa atribuïda a l’edat del bronze, molt a prop hi ha les restes del Castell de Lliçà de Vall, originat en una torre d’època romana. Molt a prop de l’església parroquial de Sant Cristòfol s’hi va desenterrar una necròpolis de tombes antropomorfes d’època altmedieval.</span></span></span></p> | 41.5938700,2.2296500 | 435797 | 4604972 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90010-vilardebo-jaciment-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 90012 | Carrer de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-coma | VIII-X | Les tombes conegudes probablement ja no es conserven. És possible, però, que n'existeixin d'altres en la zona propera. | <p><span><span><span>Necròpolis formada per set tombes excavades a la roca del tipus antropomorf que estava situada a uns 20 metres de l’església parroquial de sant Cristòfol de Lliçà de Vall. L’indret era a la cruïlla entre el Passeig de l’Església i el carrer de la Coma. La informació va arribar a través d’Emili Ramon, d’una constructora que treballava per a l’Ajuntament i responsable d’unes obres que es van fer per a la urbanització del carrer. Una primera actuació va tenir lloc a la dècada de 1980, i posteriorment també entorn del 2000. Quan es van fer els rebaixos de terra van aparèixer les set tombes, en alguna de les quals es conservava la llosa superior. Les restes dels ossos recuperats van aparèixer a uns 5 metres de profunditat i estaven en molt mal estat. No es va realitzar cap excavació arqueològica pròpiament, però les restes foren lliurades al mossèn del poble. Aquest tipus de necròpolis amb tombes antropomorfes sol datar-se en època altmedieval, entorn dels segles VIII-X.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les tombes que es van desenterrar devien quedar destruïdes, però és possible que n’hi hagi més per la zona.</span></span></span></span></p> | 08108-27 | Sector central del terme municipal. A l'antic nucli del poble, vora l'església parroquial. Entre les urbanitzacions del mas Gordi i de can Vilardebò. | <p><span><span><span>Aquesta zona al voltant de l’església parroquial constitueix un petit nucli on es troben diversos indicis d’ocupació humana ja des d’antic. Devia tractar-se d’un punt estratègic per on hi passava un camí que seguia de nord a sud la vall del riu Tenes, però més aviat en paral·lel a la riera de Merdans. A prop s’hi ha localitzat material que podria correspondre a l’edat del bronze (jaciment de can Vilardebò). També molt a prop hi ha les restes del Castell de Lliçà de Vall, originat en una torre d’època romana, al costat el mas de can Vilardebò. El mas de can Vilardebò (antigament can Cosconer), està situat entre el castell i l’església parroquial de Sant Cristòfol, i és possible que a la baixa edat mitjana tingués alguna relació directa amb la senyoria del castell. La troballa d’aquestes tombes, que per la seva tipologia es podrien datar a l’època altmedieval, tal vegada entre els segles VIII i X, ens indica que molt probablement amb anterioritat a la construcció de l’església romànica, documentada a partir del segle XI, aquest indret ja era un lloc sagrat on hi havia aquesta necròpolis de tombes excavades a la roca.</span></span></span></p> | 41.5929900,2.2315700 | 435956 | 4604873 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90012-carrer-coma-jaciment-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 90013 | Pou de glaç de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-coll | <p><span><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, P. 56.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 142.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>DANTI, J, CANTARELL, C; CORNELLAS, P (2007). <em>Pous de Glaç al Vallès Oriental</em>. Col·lecció Patrimoni. Museu de Granollers. Edició del Consell Comarcal del Vallès Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 86. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MASÓ CABOT, Joan (1982). <em>Programa de la Festa Major 1982</em>, Ajuntament de Lliçà de Vall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ZAMORA, Francisco de. <em>Diario de los viajes hechos en Cataluña</em>. Curial (ed. 1973).</span></span></span></p> | XVIII | Ha perdut la cúpula de coberta. Han crescut arbres a l'interior del pou que amenacen la seva integritat estructural | <p><span><span><span>Pou de glaç situat enmig d’un solar entre la finca de can Coll i l’antic Molí de can Coll o Molí de Baix (avui transformat en una casa moderna). Es tracta d'una construcció semisoterrada de planta circular lleugerament còncava. Se’n conserva tota l’estructura menys la part alta de la cúpula que cobria el pou. Les parets són fetes de paredat, amb murs de 1,20 metres d'amplada. El diàmetre total és de 10 metres. Es calcula que el pou tindria entorn d’uns 12 metres d’alçada, amb dues terceres parts del seu volum soterrades. Al costat nord es conserva una porta que està situada al nivell de la circulació. L’interior té un seguit de forats a la paret que devien servir per emplaçar-hi algun tipus d’estructura que facilités l’accés al fons del pou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel costat de ponent, en paral·lel a la tàpia que delimita el recinte de can Coll, hi baixa un ramal de la mina de can Coll: una infraestructura hidràulica d’origen medieval. L’aigua d’aquesta mina, que prové de Lliçà d’Amunt, omplia la bassa del molí. Ben segur que aquesta mateixa bassa s’utilitzava per obtenir el gel per al pou. Avui el pou es troba en semiruïna i al seu interior hi han crescut arbres que n’amenacen la integritat estructural. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un article publicat l’any 1937 per l’Agrupació Excursionista de Badalona es diu que la masia de can Coll tenia dos pous de glaç. Així mateix, mossèn Joan Masó parla dels pous de glaç de can Coll, en plural. El més probable, però, és que es tracti d’una confusió amb els dos pous de can Gurri. De fet, segons afirma Joan MASÓ (1982), “aquests pous de glaç de Lliçà d’Avall, tant els que trobem a l’actual verneda de Can Gurri com els de prop del jardí de Can Coll, eren pertanyents a aquesta finca”. D’aquest suposat segon pou de can Coll no en quedaria cap rastre visible ni tampoc se’n conserva el record popular. Per tot això creiem que el més segur és que a can Coll només hi hagués un pou de glaç.</span></span></span></p> | 08108-28 | Sector central del terme municipal, vora la masia de can Coll | <p><span><span><span>Al costat del riu Tenes a Lliçà de Vall s’hi va desenvolupar una important industria del glaç. Estava relacionada amb el conreu del cànem, ja que ambdues feien servir recs i basses comunes. Les primera notícia de pous de glaç al municipi es troba en uns capítols matrimonials entre Marc Pare i Antiga Gurri. Són de l’any 1689, un moment que coincideix amb l’anomenada petita edat del gel que va tenir lloc a l’entorn del segle XVII, quan a l’hemisferi nord les temperatures van baixar uns quants graus. L’explotació dels pous es va desenvolupar sobretot al segle XVIII, coincidint amb una expansió general d’aquesta indústria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un document de 1765 s’esmenten el pou de can Coll i els dos de la Verneda de can Gurri o d’en Barrera. La denominació Barrera fa referència al notari Salvador Barrera, que era l’arrendatari dels dos pous de can Gurri. El contracte estipula totes les condicions i els detalls de l’activitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pou de can Coll es nodria amb l’aigua de la mina de can Coll. És una infraestructura hidràulica d’origen medieval, documentada ja l’any 1398 i que encara està en ús. El canal s’inicia a Lliçà d’Amunt i antigament finalitzava a la zona de can Coll, on subministrava aigua per al pou de glaç i per a un molí: el Molí de can Coll o Molí de Baix. Al llarg del segle XVIII es van renovar les concessions d’aigua i a la mina s’hi devien introduir millores. En aquesta època els propietaris de can Coll van protagonitzar un important ascens social, van convertir la seva masia en una casa-palau a l’estil francès i van establir vincles amb l’alta noblesa. Cal recordar que en els cercles il·lustrats, en auge en aquest moment, es donava una gran importància a la millora de l’agricultura mitjançant el foment de séquies i canals. El viatger Francisco de Zamora, que va allotjar-se a la masia de can Coll, destaca la importància del comerç del gel que tenia lloc en aquesta casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1937 sembla que encara hi havia pous de glaç en funcionament a Lliçà de Vall. Almenys això es desprèn de la ressenya que es va publicar a la revista de l’Agrupació Excursionista de Badalona aquest any. Ja hem dit, però, que ens sembla que els dos pous als que es refereix l’article són els de can Gurri:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“Dos Pous, que tenen á Casa Coll de Llissà de Vall: Y si los dos se poden umplir, á treta son de 3.000 Carregas; Però per sèr Casa de conveniencias lo mateix Duenyo, se ha cuydat sempre de la Empohació: Y son gent de tan bon tracte, que han acostumat ajustarse ab los Arrendadors de Barna., a uns preus proporcionats: Los Carros ab lo termini de las 24 . Horas del die fan lo Viatge d’anada, y retorn del Pou (CARRERAS et. Al, 1999: 142)”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons mossèn Joan MASÓ (1982), “aquests pous de glaç de Lliçà d’Avall, tant els que trobem a l’actual verneda de Can Gurri com els de prop del jardí de Can Coll, eren pertanyents a aquesta finca”. També diu que al finalitzar la guerra al pou de can Coll s’hi van tirar “moltes caixes de bales i de bombes de mà i d’altres explosius i armes que els soldats havien deixat abandonadament pels camps de la rodalia”.</span></span></span></p> | 41.5839900,2.2407700 | 436714 | 4603867 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90013-pou-glac-can-coll-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90013-pou-glac-can-coll-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90013-pou-glac-can-coll-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90013-pou-glac-can-coll-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90013-pou-glac-can-coll-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 90021 | Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-lespai-dinteres-natural-de-gallecs | <p><span><span><span>Espai natural d’interès (EIN) de caràcter rural que està emplaçat al centre de la comarca del Vallès Oriental. Ocupa una superfície total de 733,52 hectàrees i abasta part de sis municipis. Principalment, Mollet del Vallès (un 61,11 % de la superfície), mentre que la part de Lliçà de Vall és només de 36,94 ha (un 5,04 % del total).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un espai que conserva els seus valors naturals i paisatgístics entremig d’un entorn altament urbanitzat. És un espai amb usos agrícoles i també un referent en el lleure de les poblacions veïnes i de la Regió Metropolitana de Barcelona. L’agricultura constitueix la principal activitat i representa un 75% del territori. Les masses boscoses ocupen 160 hectàrees que en representen un 14%. La resta la formen les edificacions, horts recreatius, espais verds i més de trenta quilòmetres lineals de camins.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part d’aquest espai corresponent a Lliçà de Vall es troba a l’extrem sud-oriental del municipi, a l’oest del polígon industrial de Palaudàries i de la Riera Seca. Entremig hi discorre la carretera C-155 (entre els km. 9 i 10). Es tracta d’una petita àrea ocupada per camps de conreu i bosc, amb predomini de pi i alzina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’espai és regit pel Consorci del Parc de l’Espai d’interès natural de Gallecs. Està integrat per diferents departaments de la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments afectats. La propietat dels terrenys és de l’Institut Català del Sòl, que manté un conveni de col·laboració anual amb el Consorci de Gallecs per a la seva gestió i manteniment. Tot això ha permès que a avui Gallecs sigui una de les àrees agrícoles contínues més extenses del Vallès, un testimoni de gran valor del que en altre temps fou el paisatge de la plana vallesana.</span></span></span></p> | 08108-33 | Sector sud-oest del terme municipal | <p><span><span><span>A l’edat mitjana, Gallecs era un petit poble que, amb la pèrdua de població, al segle XV va passar a dependre de la parròquia de Mollet. L’indret va mantenir una economia basada en les activitats agropecuàries tradicionals fins ben entrat el segle XX. A partir de la dècada de 1970 el territori va anar perdent empenta i la majoria de les explotacions ramaderes van anar desapareixent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1971 el Ministeri d'Habitatge va expropiar una àmplia zona rural de 1.500 hectàrees repartida entre set municipis del Vallès Occidental i Oriental amb la intenció de fer-hi una ciutat de 130.000 habitants per donar resposta a la gran congestió de Barcelona. Tanmateix, la crisi econòmica de 1973, el canvi polític amb l’arribada de la democràcia i la forta pressió popular van fer que aquest projecte previst per la zona de Gallecs no s’arribés a executar. L’any 1977 es constitueix la Comissió per la defensa de Gallecs, i en els anys posteriors es van fer diferents passos encaminats a la protecció mediambiental d’aquest territori. El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) que es va aprovar el 1992 no incloïa l’espai dels Gallecs, però s’hi preveia iniciar els estudis necessaris per valorar la seva possible incorporació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2000 es va constituir l’Associació de Pagesos de Gallecs, formada per 29 pagesos, amb l’objectiu de desenvolupar una agricultura de qualitat, amb valor afegit i amb la vocació de mantenir en el futur l’activitat agrària en el territori. L’any següent es va iniciar un Pla de gestió agrícola sostenible (2001-2005) basat en les bones pràctiques agràries, en la creació d’una marca pròpia producte de Gallecs i en el comerç de proximitat amb la creació de l’Agro-botiga de Gallecs, gestionada pels mateixos pagesos del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, el 20 d’octubre de 2009 el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar la inclusió de Gallecs al Pla d’espais d’interès natural (PEIN), motivada per la vulnerabilitat i fragilitat d’aquest espai natural i amb l’objectiu de protegir un dels paisatges més característics de la plana del Vallès. Aquest mateix any es va iniciar la redacció del Pla Especial de Gallecs, encarregat d’ordenar i regular els usos i les activitats d’aquest espai. En l’actualitat Gallecs és un espai de referència a nivell de Catalunya pel que fa al manteniment de les pràctiques agrícoles des d’un paradigma innovador, ecosostenible i de gestió comunitària.</span></span></span></p> | 41.5719800,2.2062300 | 433823 | 4602560 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90021-gallecs-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90021-gallecs-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90021-gallecs-12.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2022-09-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1786 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 90028 | Can Llanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llanes | <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 132.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 119.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès que es troba aïllada vora el camí avui anomenat carrer de Balmes, al barri de Les Casetes. Ha conservat bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de petites dimensions, de planta rectangular (amb planta baixa més un pis-golfes), que té adossats altres cossos o coberts a ponent tot formant un reng allargassat de construccions, amb una era enrajolada al davant. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució irregular d’obertures, igual que el cos adossat a la seva esquerra, més alt i amb coberta a un sol vessant. Les obertures són simples i els paraments obrats en part de maçoneria i en part de maó, però queden tapats sota l’arrebossat. El cos annex tenia originàriament dues arcades a la planta baixa que formaven una mena de porxo, avui tapiat. En la resta de façanes pràcticament no hi ha obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’element més interessant és un rellotge de sol estampat sota el carener de la façana que adopta un caire humorístic. Està decorat amb la cara d’un sol el nas del qual és el gnòmon del rellotge, i té una inscripció que diu “ANY 1930, J.P.F., QUE GOITAS MUSOL NO VEUS QUE ÉS UN RELLOTGE DE SOL”.</span></span></span></p> | 08108-38 | Barri de Les Casetes. Carrer de Balmes | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Llanes en particular, la casa ja consta a l’Apeo a registre municipal de finques de l’any 1818. Probablement, doncs, és una construcció de principis del segle XIX que a la primera meitat del XX encara es va ampliar. Es diu que el primer amo venia de can Fleca. Segons recull l’autor GARCÍA-PEY (1999: 119), a l’era de la casa hi baixaven a batre euguessers de muntanya que anaven passant per les diferents cases, fins que van arribar les màquines de batre. </span></span></span></span></p> | 41.5919600,2.2414400 | 436778 | 4604751 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90028-can-llanes-1_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90028-can-llanes-2_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90028-can-llanes-3_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 90155 | Can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palet-0 | <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 170.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Estat de semi-abandonament | <p><span><span><span>Casa de pagès emplaçada en un petit terreny agrícola que ha quedat envoltat per les naus del polígon industrial de Palaudàries. Consta d’un cos residencial de planta rectangular, amb planta baixa més un pis, i té adossats cossos més moderns al costat nord. La construcció originària era més petita i de pedra i, ja a la segona meitat del segle XX, es va ampliar considerablement, tot allargant el cos i fent-lo recréixer amb un segon pis obrat amb totxo, de baixa qualitat i que desfigura el volum i la tipologia originàries. Pel que fa a la construcció antiga, es pot veure que la façana principal, encarada vers migdia, es distribuïa simètricament en base a una porta i una finestra a cada costat. Els murs són de maçoneria i les obertures emmarcades amb maó. La porta i les finestres conserven la fusteria originària.</span></span></span></p> | 08108-40 | Polígon industrial de Palaudàries. Carrer Palaudàries, 8 | <p><span><span><span>Aquesta casa formava part d’un barri de casetes disperses que es devia formar al segle XIX prop de l’antic camí ral i posterior carretera de Sabadell a Granollers. No en coneixem notícies històriques concretes però, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XIX o principis del XX. A la segona meitat del segle XX es devia fer l’ampliació de l’habitatge i la construcció dels cossos adossats.</span></span></span></p> | 41.5754000,2.2121600 | 434321 | 4602935 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90155-cal-palet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90155-cal-palet-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90155-cal-palet-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90155-cal-palet-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90155-cal-palet-6.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 90218 | Can Pallàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pallas-1 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 170.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions mitjanes que forma part d’un barri de cases disperses sorgit prop del carrer de can Segarra i can Serracarbassa. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossats cossos més baixos a banda i banda. La casa conserva el volum i la tipologia de casa popular pagesa, per bé que amb algunes modificacions recents. La façana principal, encarada vers migdia, presenta un portal amb arc escarser. Les obertures originàries són emmarcades amb maó, però la majoria han estat modificades modernament amb llindes de fusta. El parament és fet amb el tipus de maçoneria pròpia de la zona, que es caracteritza per una barreja de material petri, amb un predomini de les pedres arrodonides. Actualment els murs són arrebossats i pintats de color ocre, però s’han deixat alguns testimonis que deixen entreveure el parament originari. La façana té un rellotge de sol modern.</span></span></span></p> | 08108-41 | Sector oest del terme municipal, entre les urbanitzacions de cal Prat i can Salgot. | <p><span><span><span>Aquesta casa ja apareix a l’Apeo o registre municipal de finques i cases de l’any 1818, però podria ser que no fos la mateixa que l’actual. Per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons explica l’autor García-Pey (1999: 170), tenia una bassa feta de totxo que recollia les aigües pluvials dels camins i que convertia les terres de secà en terres de regadiu. Del noi de can Pallàs, al que li deien en Pallasset, es diu que era molt trapella: feia tronar i ploure i quan li convenia anava a dormir al cementiri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys la casa ha passat per diferents propietaris, i actualment es troba en procés de rehabilitació<span>.</span></span></span></span></p> | 41.5905800,2.2156900 | 434630 | 4604617 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90218-can-pallas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90218-can-pallas-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 90880 | Bosc de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-les-torres | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 234.</span></span></span></p> | <p><span><span>Petita illa de bosc que ha quedat com a testimoni en una zona ocupada gairebé exclusivament per conreus i coneguda com la Plana. Es troba just a la part posterior (nord) de la masia de les Torres. És un bosc predominantment d’alzines amb algun roure. Entremig s’hi ha habilitat un espai rectangular com a camp de futbol. En l’estreta franja que s’allarga al costat est del camp hi ha una zona de pineda, i a l’oest s’hi ha plantat una línia de xiprers. L’espai també és d’interès per les espècies herbàcies del seu sotabosc. Un camí que travessa la finca de les Torres (avui propietat de l’Obra Tutelar Agrària, OTA), permet passejar per l’interior d’aquesta arbreda.</span></span></p> | 08108-46 | Sector nord-est del terme municipal. Al sector anomenat el Pla, vora la masia de les Torres. | 41.5935600,2.2537800 | 437808 | 4604920 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90880-bosc-torres-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90880-bosc-torres-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90880-bosc-torres-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90880-bosc-torres-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90880-bosc-torres-14.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 90896 | Can Paitora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paitora | XIX-XX | En ruïna. Teulada parcialment esfondrada | <p><span><span><span>Casa de pagès de petites dimensions, en ruïnes, que forma part d’un barri de cases disperses sorgit prop del carrer de can Segarra i can Serracarbassa. Es troba enmig d’uns camps, pràcticament envoltada de vegetació, i se’n conserva tota l’estructura però la teulada comença a esfondrar-se. Consta d’un cos residencial de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i coberta a dues vessants. Es tracta d’una construcció molt modesta que ha conservat els volums originaris i la tipologia de casa popular pagesa. De la façana principal, encarada vers migdia, tan sols es pot veure que té dues finestres superiors, una d’elles emmarcada amb maó. Els murs són de maçoneria, arrebossats i pintats de color blanc. Probablement el cos de l’habitatge es devia ampliar pel costat de llevant, i també s’hi va afegir un cobert adossat a l’angle nord-oest.</span></span></span></p> | 08108-48 | Sector oest del terme municipal. Entre les urbanitzacions de can Prat i can Salgot. | <p><span><span><span>No coneixem notícies històriques d’aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XIX o principis del XX.</span></span></span></p> | 41.5897000,2.2168200 | 434724 | 4604519 | 08108 | Lliçà de Vall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90896-cal-paitora-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90896-cal-paitora-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90896-cal-paitora-x.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 90967 | Bosc i riera de can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-i-riera-de-can-magarola | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 126</span></span></span></p> | <p><span><span>Espai natural amb vegetació de ribera i bosc que s’estén al tram final de la riera o torrent de can Magarola, abans que desemboqui a la Riera Seca; concretament, entre les urbanitzacions de can Prat, la Miranda i El Mirador. El torrent comença una mica més amunt, al Sot de les Serps. En algun tram té un llit ample, encara que l’aigua circuli normalment encaixonada. Als costats de la riera trobem una àmplia zona amb pins, roures i vegetació de ribera. Pel costat de ponent transcorre un camí que és accessible des de diferents punts de la urbanització de can Prat. En el tram final el torrent travessa el polígon de Palaudàries i barreja les seves aigües amb la Riera Seca en el punt on passa la carretera de Granollers a Sabadell. </span></span></p> | 08108-50 | Sector sud-oest del terme municipal. Entre les urbanitzacions de can Prat, la Miranda i El Mirador. | 41.5844400,2.2199600 | 434980 | 4603933 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90967-bosc-riera-magarola-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90967-bosc-riera-magarola-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90967-bosc-riera-magarola-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90967-bosc-riera-magarola-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90967-bosc-riera-magarola-13.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 90968 | Bosc de les Argelagues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-les-argelagues | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 22</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc que ha quedat com a testimoni envoltat per diferents urbanitzacions i polígons industrials, a l’àrea central del terme de Lliçà de Vall i al sud del torrent de can Sans o de Merdans. Enmig del bosc hi neix un petit torrent que desemboca al torrent de can Sans. És un bosc on predomina el pi, amb algun roure i alzina. També hi abunda l’argelaga, de manera que quan arriba la primavera és molt visible el color groc de la floració d’aquesta planta. S’hi pot accedir pel camí de les Argelagues, que comença a l’est del polígon amb aquest mateix nom, al carrer dit també de les Argelagues. Ben al principi del camí destaca un exemplar de pi força alt conegut com el Pi de les Argelagues. Té un volt de canó de 1,80 m i una capçada d’uns 15 m. En la part més espessa del bosc trobem altres pins també força espectaculars. D’altra banda, avui al costat del bosc hi trobem un camp de colza que també contribueix a donar-li una coloració groguenca quan arriba el bon temps.</span></span></span></p> | 08108-51 | Sector central del terme municipal. Vora el polígon industrial de les Argelagues. Al sud de la urbanització de El Mirador. | 41.5882200,2.2322900 | 436012 | 4604343 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90968-bosc-argelagues-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90968-bosc-argelagues-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90968-bosc-argelagues-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90968-bosc-argelagues-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90968-bosc-argelagues-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90968-bosc-argelagues-24.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 90971 | Can Patiràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patiras-1 | <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 174.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Casa molt transformada | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès, avui molt transformada, que forma part del barri de cases disperses que va sorgir prop de Serracarbassa. Consta d’un petit cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossats a cada costat cossos que sobresurten lleugerament, més un cobert a llevant. La construcció manté més o menys els volums originaris, però les obertures s’han reformat completament en els darrers anys i ara estan revestides d’uns emmarcaments dentats. Així mateix, la casa s’ha dotat d’un sòcol amb revestiment de pedra i els murs s’han pintat de color rosat.</span></span></span></p> | 08108-53 | Urbanització de can Prat. Carrer de Sant Jaume, s/n | <p><span><span><span>Aquesta casa ja apareix a l’Apeo (registre de finques i cases) de 1818. Segons Garcia-Pey, l’home que va construir-la ho va fer a base d’anar pujant pedres de la riera amb un sac, i la gent li deia: “Així has de fer-te-la? Ja patiràs!”. Més endavant de la casa, ara formant part també de la urbanització de can Prat, hi tenia una peça de terra que se’n deia la Vinya de can Patiràs. L’any 2013 a can Patiràs s’hi va establir el centre caní Conductcan.</span></span></span></p> | 41.5885700,2.2166000 | 434704 | 4604394 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90971-can-patiras-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 91009 | Can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padro-3 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 167</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès de dimensions força grans que es troba en un barri de cases disperses que es va originar a redós de la carretera de Parets. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que té diversos cossos annexos als costats nord i oest. La casa ha conservat més o menys el volum i la tipologia originària de casa popular pagesa. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena en base a dos mòdols més o menys simètrics que semblen correspondre a dos habitatges. Cadascun amb un eix central d’obertures on hi ha una porta i un balcó al damunt, més finestres laterals. Els murs són actualment arrebossats i pintats de blanc. En la resta de façanes les obertures són més irregulars i queden alterades per la construcció dels cossos adossats, que a la part posterior generen una terrassa i a l’oest una àmplia eixida. La casa ha conservat una àmplia zona de pati i horts al seu voltant.</span></span></span></p> | 08108-56 | Avinguda de Catalunya, 1 | <p><span><span><span>A principis de segle XX es va construir la carretera que vertebra el municipi de Lliçà de Vall de nord a sud, comunicant Parets del Vallès pel sud i enllaçant amb la carretera de Sant Llorenç Savall pel nord. L’any 1908 a l’Ajuntament es parlava de la redacció del projecte, i l’obra sembla que es va fer efectiva entorn de 1917. Probablement al voltant d’aquests anys es devia construir can Padró i algunes de les altres casetes que van formar un barri dispers al voltant de la carretera. La família de cognom Padró féu construir aquesta casa i hi van venir a viure procedents de ca la Madalena, del barri Xiol, que també s'anomenà cal Padró.</span></span></span></p> | 41.5797100,2.2359300 | 436307 | 4603395 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91009-can-padro-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91009-can-padro-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 91041 | Can Tender | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tender | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 225</span></span></span></p> | XX | La tipologia constructiva originària ha estat parcialment alterada i l'estat de conservació és desigual | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès de petites dimensions que es troba emplaçada en un barri de cases disperses que es va formar a redós de la carretera de Parets. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa i golfes) que té adossat un cobert a llevant. La casa ha conservat més o menys el volum originari, per bé que les obertures s’han refet en bona part i la tipologia de casa de pagès popular ha quedat parcialment alterada. La façana principal, encarada vers migdia, es distribueix en tres obertures, amb la porta al mig, i el carener de la teulada és paral·lel a la façana. Els murs són actualment arrebossats i pintats de blanc.</span></span></span></p> | 08108-57 | Carrer Oliveres, 2 | <p><span><span><span>A principis de segle XX es va construir la carretera que vertebra el municipi de Lliçà de Vall de nord a sud, comunicant Parets del Vallès pel sud i enllaçant amb la carretera de Sant Llorenç Savall pel nord. L’any 1908 a l’Ajuntament es parlava de la redacció del projecte, i l’obra sembla que es va fer efectiva entorn de 1917. Probablement al voltant d’aquests anys es devia construir can Tender. Segons dades del cadastre, no sempre fiable, l’any de construcció d’aquesta casa és el 1923. Antigament hi tenien vaques i aviram, on venien llet, ous, pollastres i el que collien a l'hort. Aquesta activitat fou considerada per la gent com anar a la tenda, i així va sortir el nom de la casa d'en Tomàs Xicota Guasch. El cognom Xicota, força estès al municipi, tal vegada provindria de la casa de can Xicota de Lliçà d'Amunt.</span></span></span></p> | 41.5791200,2.2359100 | 436304 | 4603330 | 1923 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91041-can-tender-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91041-can-tender-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 91046 | Rentador de can Xiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-de-can-xiol | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall. P. 251.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Rentador o safareig emplaçat al barri Xiol, pocs metres darrera la casa de can Ton i can Vitorino, que antigament havia estat un molí fariner. Es nodreix amb aigua que prové de la mina de can Coll, que discorre en paral·lel al camí que anava antigament cap a la masia de can Coll, que es troba uns 500 m al nord. El rentador es troba adossat a un marge del camí i té una planta rectangular força allargada (mesura 7 metres de llarg per 0,45 d’ample). És obrat, o probablement refet, amb ciment i té una lleixa inclinada feta de maons. L’aigua entra directament de la mina pel costat nord i, pel costat oposat, segueix soterrada cap a can Ton i can Vitorino, mentre que un ramal és desviat lateralment cap a una petita bassa o estany on actualment hi ha oques. És l’antiga bassa del molí.</span></span></span></p> | 08108-59 | Sector sud del terme municipal. Barri Xiol. Camí de can Coll. | <p><span><span><span>En un principi en aquest indret hi havia el mas o la casa Xiol. Ja apareix documentada en el fogatge de 1553 com a casa de Jaume Colomer, àlies Xiol. Al segle XIX la casa pertanyia a can Coll i hi habitava un masover. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per aquest sector hi passa la mina de can Coll, que té un origen com a mínim a l’època medieval. La primera referència documental que se’n coneix és un establiment fet pel Reial Patrimoni l’any 1398. Al seu inici tenia com a finalitat principal proporcionar la força motriu per fer anar els diversos molins que es trobaven al llarg del seu curs i, secundàriament, crear algun petit regadiu. Amb els anys l’aigua de la mina es va utilitzar per a d’altres funcions: el regadiu es va ampliar amb una horta d’extensió considerable a la part final del canal. La mina també proveïa les diverses basses d’amarar cànem, un conreu que va ser molt important a la zona fins a principis del segle XX, un pou de glaç a can Coll i diversos safarejos o rentadors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest sector la mina nodria un molí fariner (el molí de can Xiol, situat a l’actual casa de cal Vitorino) i el rentador. El molí ja està documentat a la segona meitat del segle XVIII. Del rentador no en coneixem notícies antigues. Sabem que el rentador de les Casetes, de característiques similars, fou construït pels volts de 1910. Probablement el rentador de can Xiol es va construir també en aquesta època, encara que no es pot descartar que fos una mica anterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A redós de can Xiol s’hi va anar construint la resta del barri, probablement a finals de segle XVIII o principis del XIX, ja que moltes de les cases ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. En aquest rentador hi anaven a feinejar les dones del barri Xiol i de més enllà.</span></span></span></p> | 41.5803300,2.2387600 | 436543 | 4603462 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 91436 | Casa Nova del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-pla-0 | <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 47</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que es troba emplaçada al barri de cases disperses anomenat el Pla. La Casa Nova del Pla es troba entre les que millor han conservat la tipologia originària de casa pagesa popular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) i queda envoltada per un seguit de coberts als laterals i a la part posterior, amb un cos més llarg al costat nord. La façana principal, encarada vers el sud-oest, és la part que mantingut de manera més visible les característiques tradicionals. S’ordena en base a tres eixos d’obertures, i es caracteritza per uns emmarcaments de maó de formes dentades que perfilen les obertures i que destaquen sobre el parament de pedra. La composició queda ressaltada també amb un balcó central i, al seu damunt, unes finestretes bessones al nivell de les golfes rematades amb arcs de punt rodó. Aquestes finestres bessones es repeteixen a la façana posterior i donen personalitat a la casa. Més recentment, al nivell de planta baixa de la façana principal s’hi ha afegit un porxo que desfigura lleugerament la fesomia tradicional de la construcció.</span></span></span></p> | 08108-67 | Barri del Pla. Passatge del Pla, 7 | <p><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà a la dècades de 1920 i 1930 en terres del mas veí de can Nadal. Prèviament, el <span>1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona. </span>Des de 1912 can Nadal estava habitada per masovers. A partir de 1931 per problemes econòmics els propietaris van anar venent les terres a diverses famílies pageses perquè s’hi fessin una caseta. Així va sorgir el barri del Pla, que estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb aquest nom. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. La majoria de cases d’aquest sector al nord del torrent es van construir a la dècada de 1930, amb l’excepció és can Pessigos, que és una mica anterior, del 1910. L’any 1958 la masia de can Nadal i la seva finca fou adquirida per l’Obra Tutelar Agrària (OTA), una fundació privada creada l’any 1928 a la masia de les Torres per atendre joves amb risc d’exclusió social. Aleshores moltes terres que treballaven els habitants d’aquest barri van passar a ser propietat de l’OTA.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a la Casa Nova del Pla en concret, sembla que fou de les últimes que es va construir en aquest sector. El primer propietari era Isidre Grau Casals, per això també s’anomenava ca l’Isidret o cal Sidro del Sot. L’avi era fill de la Casa Nova de can Cosconer, i potser per aquest motiu es va anomenar Casa Nova, o bé perquè va ser de les últimes a construir-se. Recentment la casa ha estat adquirida per uns nous propietaris.</span></span></span></span></p> | 41.5898300,2.2572600 | 438094 | 4604504 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91436-casa-nova-el-pla-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91436-casa-nova-el-pla-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 91439 | Rellotge de sol de la Bella Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-bella-plana | XX | S’han perdut algunes rajoles, tant del plafó central com del marc | <p><span><span><span>Rellotge de sol emplaçat a la façana principal de la casa rural de la Bella Plana. És de forma rectangular i està emmarcat per una orla feta amb rajoles de ceràmica blava i policroma. Al centre té un plafó de rajola blava del qual en surt el gnòmon del rellotge. La casa de la Bella Plana fou construïda entorn de l’any 1929, i el rellotge sembla fet en aquesta mateixa data, per la qual cosa adopta un cert aire noucentista. La seva forma recorda el rellotge de sol que hi ha a la masia veïna de les Torres de Santa Maria, una casa que forma part de la mateixa heretat de l’Obra Tutelar Agrària (OTA).</span></span></span></p> | 08108-68 | Masia de la Bella Plana, al sector conegut com el Pla | 41.5950000,2.2464000 | 437194 | 4605085 | 1929 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91439-bella-plana-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-06-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 91440 | Can Pep Llanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pep-llanes | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 223.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 177-178.</span></span></span></p> | XX | Casa molt modificada per intervencions modernes que han estat poc curoses | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès de petites dimensions, emplaçada <span>al barri de cases disperses anomenat el Pla</span>. Actualment es troba adossada a una construcció industrial, de manera que l’habitatge tradicional ha quedat molt desdibuixat. La casa conserva més o menys els volums originaris i, parcialment, la tipologia de casa pagesa popular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos residencial de planta quadrada que té adossats coberts a l’est i al nord, mentre que a ponent s’allarga una nau de tipus industrial que tanca el recinte. La façana principal de la casa està encarada a migdia, vers la carretera, i dona a un pati tancat que s’utilitza per a usos productius.</span></span></span></p> | 08108-69 | Barri del Pla. Avinguda del Pla, 29 | <p><span><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà a la dècades de 1920 i 1930 en terres del mas veí de can Nadal. Prèviament, el 1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona. Des de 1912 can Nadal estava habitada per masovers. A partir de 1931 per problemes econòmics els propietaris van anar venent les terres a diverses famílies pageses perquè s’hi fessin una caseta. Així va sorgir el barri del Pla, que estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb aquest nom. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. La majoria de cases d’aquest sector al nord del torrent es van construir a la dècada de 1930, amb l’excepció de can Pessigos, que és una mica anterior, del 1910. L’any 1958 la masia de can Nadal i la seva finca fou adquirida per l’Obra Tutelar Agrària (OTA), una fundació privada creada l’any 1928 a la masia de les Torres per atendre joves amb risc d’exclusió social. Aleshores moltes terres que treballaven els habitants d’aquest barri van passar a ser propietat de l’OTA.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Pep Llanes en concret, en un principi els amos eren la família Vilalta, que la van vendre a Josep Puig Font, el qual era fill de can Llanes i per això se’l coneixia com en Pep Llanes. Procedia doncs de l’altra casa, també anomenada can Pep Llanes, que està situada a l’antic carrer empedrat, actual carrer de Terrassa, número 2. La família de Pep Puig hi va viure molts anys al barri del Pla. Més recentment, la casa s’ha llogat per explotar-hi les naus adossades que s’utilitzen com a taller industrial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En un llibre de Carme Badia (2004: 223) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’explica una anècdota referida al Pep de can Llanes. S’hi diu que fou alcalde i no sabem si és exacte. Qui sí que fou alcalde era Jaume Carreras Villà, de can Moisès.</span></span></span></p> | 41.5884900,2.2557100 | 437964 | 4604356 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91440-can-pep-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91440-can-pep-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 91442 | Molí de can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-pujades | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 195, 185.</span></span></span></p> | XX | Edifici molt transformat i integral en un complex industrial modern | <p><span><span><span>Edificació que havia estat un molí de gra, avui integrada en un complex industrial dedicat a fabricar pinsos. La part corresponent a l’antic molí es troba a l’angle nord-est, i consisteix en una nau de planta rectangular, d’una sola planta, situada al costat del torrent de la font del Ràdium. En l’estat actual es troba molt transformada per successives reformes que l’han acabat convertint en una nau més del complex industrial. A la façana nord encara es pot veure el mur de pedra originari, obrat amb la maçoneria típica de la zona que es caracteritza per <span>una barreja de material petri amb predomini de còdols o pedres arrodonides, i les obertures són </span>emmarcades amb maó. En la façana oest la construcció es va alçar amb obra feta de maó, i a la resta de façanes el parament s’ha arrebossat i s’hi han obert finestrals amb peces prefabricades de formigó. Al sector nord hi devia haver l’entrada d’aigües del torrent i la zona del carcabà, que era la part subterrània del molí on hi havia la roda hidràulica, però no s’hi observen traces d’aquests elements.</span></span></span></p> | 08108-71 | Barri del Pla. Avinguda del Pla, 27 | <p><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà a la dècades de 1920 i 1930 en terres del mas veí de can Nadal. Prèviament, el <span>1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona. </span>Des de 1912 can Nadal estava habitada per masovers. A partir de 1931 per problemes econòmics els propietaris van anar venent les terres a diverses famílies pageses perquè s’hi fessin una caseta. Així va sorgir el barri del Pla, que estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb aquest nom. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. La majoria de cases d’aquest sector al nord del torrent es van construir a la dècada de 1930, amb l’excepció és can Pessigos, que és una mica anterior, del 1910. L’any 1958 la masia de can Nadal i la seva finca fou adquirida per l’Obra Tutelar Agrària (OTA), una fundació privada creada l’any 1928 a la masia de les Torres per atendre joves amb risc d’exclusió social. Aleshores moltes terres que treballaven els habitants d’aquest barri van passar a ser propietat de l’OTA.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Originàriament, on ara hi ha la fàbrica hi havia un molí de gra per fer de pinso per al bestiar. Els antics propietaris es deien Pujades, i tenien la casa al costat del molí. Després es van vendre la casa per construir-ne una de nova que estava situada a la cara nord de la carretera. Es coneixia com a can Pujades i fou enderrocada quan el vial es va eixamplar. Posteriorment, va ser la família Grau la que va fer anar el molí durant molts anys. Cap a les dècades finals del segle XX les instal·lacions de l’antic molí es van anar ampliant fins esdevenir el complex industrial que avui es pot veure dedicat a la fabricació de pinsos.</span></span></span></span></p> | 41.5886300,2.2555200 | 437948 | 4604372 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91442-can-pujades-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91442-can-pujades-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 91554 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-9 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 231.</span></span></span></p> | XX | Estructuralment es conserva integrament, però algunes parts, sobretot els coberts, en estat força precari | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada al barri de tradició agrícola conegut com el Pla, al costat de la carretera de Sabadell a Granollers. Ha conservat força bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis) i té adossats un bon nombre de coberts de diferents èpoques a la part posterior i lateral (nord i sud-est).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers el sud-oest, es distribueix en base a tres eixos d’obertures perfectament regulars, amb la porta al centre. Els paraments han estat arrebossats amb ciment, de manera que no és visible el tipus de maçoneria.</span></span></span></p> | 08108-76 | Barri del Pla. Avinguda del Pla, 35 | <p><span><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà entre les dècades de 1920 i 1930, en la major part en terres del mas veí de can Nadal. Estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb la denominació del Pla. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. Prèviament, el 1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Torres en particular, va construir la casa l’any 1925 Pere Carreras Sobirà, antic masover de la masia de les Torres, el qual era conegut amb el sobrenom de Torres. El seu fill fou Joaquim Carreras. Després d’una cinquantena d’anys en què la casa va estar tancada ara torna a estar habitada.</span></span></span></p> | 41.5888000,2.2571200 | 438082 | 4604389 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91554-can-torres-116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91554-can-torres-113.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 91555 | Can Moisès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moises | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 249.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>PLANAS MARESMA, Jordi [coordinador] (2006). <em>Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental (segle XX). Diccionari biogràfic</em>. Museu de Granollers. (Consultable a internet: </span></span></span></span><a href='http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/'>http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/</a>)</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada al barri de tradició agrícola conegut com el Pla, al costat de la carretera de Sabadell a Granollers. Consta d’un cos residencial que en un moment donat es va compartimentar en dos habitatges, per això la façana queda diferenciada en dos colors, blanc i rosat. A més, té adossat a ponent un habitatge molt més modern, de la segona meitat del segle XX, i un bon nombre de coberts de diferents tipologies que formen una mena de carrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principal té una estructura regular i ha conservat força bé el volum i la tipologia constructiva originària. És de planta rectangular (amb planta baixa més un pis). La façana principal, encarada vers el sud-oest, s’ordena en base a tres eixos d’obertures. La part de l’habitatge posterior queda diferenciat pel color rosat de la façana i per uns emmarcaments estucats en forma dentada a finestres i cantoneres.</span></span></span></p> | 08108-77 | Barri del Pla. Avinguda del Pla, 33 | <p><span><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà entre les dècades de 1920 i 1930, en la major part en terres del mas veí de can Nadal. Estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb la denominació del Pla. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. Prèviament, el 1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa pròpiament a cal Moisès, la casa la va construir l’any 1927 Jaume Carreras. Conegut popularment com el Xato, Jaume Carreras Villà (1888-1940) era l’administrador de la finca de les Torres, on feia de masover i hi tenia un camp arrendat. Quan el 1925 a les Torres s’hi instal·là l’Obra Tutelar Agrària (OTA), com molts altres pagesos va haver de deixar de treballar en aquesta finca i va comprar un terreny on s’hi va fer la casa que en un principi era coneguda com cal Xato i posteriorment cal Moisès. Era militant d’ERC i fou nomenat alcalde de Lliçà de Vall després de la victòria de les esquerres el 1934. Va ser destituït, juntament amb la resta del consistori, arran dels Fets d’Octubre de 1934. El febrer de 1936 tornà a l’alcaldia, i el juliol de 1936 va haver de cedir l’alcaldia al comitè revolucionari. El gener de 1939 s’exilià a França. La seva muller, que es va quedar a Lliçà amb el seu fill i la seva filla, va patir diverses represàlies per part de les autoritats franquistes. Carreras va passar, sembla, pel camp de refugiats de Bram, al departament d’Aude, i més tard s’instal·là en un poble del departament de les Ardenes, prop de la frontera amb Bèlgica, on treballà com a pagès en una gran propietat. El juny de 1940 va intentar traslladar-se cap al sud, però va ser ferit en un bombardeig i ingressat a l’hospital militar de la població de Montmirail, al departament del Marne, on va morir. La seva muller no va saber de la seva mort fins l’any 1953, quan va rebre una notificació oficial del govern francès (PLANAS MARESMA, 2006).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Jaume Carreras va tenir un fill, Moisès, i una filla, Francisca. Per això la casa es va partir en dos habitatges, que han quedat diferenciats en els dos colors de la façana. En aquesta segona etapa la casa es coneix amb la denominació de can Moisès.</span></span></span></p> | 41.5890500,2.2575900 | 438121 | 4604417 | 1927 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91555-can-moises-117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91555-can-moises-115.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 91556 | Can Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomas-2 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 227-228.</span></span></span></p> | XX | La casa es conserva en bones condicions, però la seva tipologia originària ha estat molt alterada | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès avui molt transformada i ampliada, de manera que pràcticament ha perdut la tipologia tradicional. Es troba al barri de tradició agrícola conegut com el Pla, al costat de la carretera de Sabadell a Granollers. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossats cossos més baixos a banda i banda, així com altres construccions a l’entorn que formen un pati davanter.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial ha mantingut més o menys el volum originari, però s’ha remodelat completament amb una tipologia constructiva moderna que alterat la disposició originària de la façana principal.</span></span></span></p> | 08108-78 | Barri del Pla. Avinguda del Pla, 37 | <p><span><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà entre les dècades de 1920 i 1930, en la major part en terres del mas veí de can Nadal. Estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb la denominació del Pla. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. Prèviament, el 1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Tomàs en particular, la casa la va construir en Tomàs Xicota cap a finals de la dècada de 1920. Aquesta família procedia de la casa de can Tomàs (actualment can Quim), del barri de les Casetes. També s’havia anomenat ca l’Enriquet. Fa uns anys la casa va ser reformada i ampliada amb altres construccions.</span></span></span></p> | 41.5891700,2.2579700 | 438153 | 4604430 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91556-cal-tomas-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 91557 | Ca la Fermina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-fermina | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 85.</span></span></span></p> | XX | Estructuralment es conserva sencera, però sense manteniment i amb naus industrials adossades | <p><span><span><span>Casa de pagès de petites dimensions emplaçada al barri de tradició agrícola conegut com el Pla, al costat de la carretera de Sabadell a Granollers. Ha conservat força bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular, malgrat que avui es troba situada dins una parcel·la industrial i envoltada de naus. Hi deu haver contribuït que la casa moderna s’ha aixecat de nova planta a un costat. La casa antiga consta de dos cossos de diferents alçades amb cobertes a dues vessants. Els paraments són obrats amb <span>la maçoneria típica de la zona, que es caracteritza per una barreja de material petri amb predomini de còdols o pedres arrodonides. Les obertures són emmarcades amb maó.</span></span></span></span></p> | 08108-79 | Barri del Pla. Avinguda del Pla, 20 | <p><span><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà entre les dècades de 1920 i 1930, en la major part en terres del mas veí de can Nadal. Estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb la denominació del Pla. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. Prèviament, el 1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa de ca la Fermina també es coneixia com a can Tit o can Nano. L’home que la va construir era fill de can Pep.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.5879800,2.2573700 | 438102 | 4604298 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91557-ca-la-fermina-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91557-ca-la-fermina-11.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 91643 | Tèxtil Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/textil-torres | <p><span><span><span>QUEROL, Ricart. Tèxtil Torres, símbol del creixement industrial a Lliçà de Vall. Anys 1961-1986. Treball inèdit del Centre d’Estudis i Recerques Lliçà de Vall.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Antiga fàbrica de l’empresa Tèxtil Torres construïda a la dècada de 1960. Consta de diferents naus que ocupen una extensa superfície, actualment dins del polígon de can Coll, vora la riera de Merdans. El conjunt industrial és format per dues grans naus situades als extrems, en direcció nord-sud, més cinc naus transversals que ocupen la part central tot formant un recinte de planta quadrada totalment compacte. La nau de llevant, que és la principal, es prolonga per la banda sud i té adossats altres cossos on antigament hi havia la màquina de vapor i on encara s’aixeca una esvelta xemeneia de planta circular. Així mateix, al nord del conjunt es conserva un gran dipòsit circular d’aigua fet amb formigó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau principal, situada a l’est, destaca perquè és més alta (de quatre plantes) i més llarga. A les dues façanes llargues la construcció queda singularitzada per un ritme de franges rectangulars verticals, obrades amb formigó, a l’interior de les quals s’ubiquen les obertures. Les diferents franges queden cobertes per una superfície contínua de persianes que donen uniformitat al conjunt, tot i que les de la cara exterior (a l’est) s’han perdut en bona part.</span></span></span></p> | 08108-82 | Polígon industrial de can Coll. Carrer de can Coll, 16 | <p><span><span><span>La industrialització a Lliçà de Vall va ser molt tardana. Fins la dècada de 1960 la principal activitat econòmica encara era l’agricultura. Tèxtil Torres S.A. va ser la primera gran empresa que es va instal·lar al poble. El 1961 es va començar a construir la fàbrica. Amb 20.000 metres quadrats, era una de les construccions industrials més grans de la zona. Va començar a produir el 1963, i funcionava com a complement de la fàbrica que l’empresa tenia al Poblenou de Barcelona. A Lliçà s’hi feia teixit blanc de cotó per a llençols i coixineres. La força motriu era el vapor, generat per la combustió de carbó, i més endavant (1967) s’hi va introduir el gasoil. Per a la neteja dels teixits es va instal·lar una mecanisme que bombejava l’aigua a la fàbrica des d’una mina subterrània. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cotó arribava en fil i es teixia als telers situats en diverses naus. Seguidament es traslladava el teixit a la nau gran central on es feien tasques de blanqueig i aprest. Un cop assecada al natural, la roba es tallava i es plegava, a punt per sortir de la fàbrica. Les marques que comercialitzaven eren “El Buitre” i “Sabanas Manola”. Es feien tres tipus de teles que s’anomenaven: “Manola verde”, “Manola dorada” i “Buitre”; aquesta darrera, de menys qualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inicialment, molts dels treballadors van venir de Barcelona i es van instal·lar en uns blocs construïts davant de la fàbrica. El mateix 1961 es va presentar el projecte per construir aquests habitatges, que van constituir un petit barri conegut amb el mateix nom de la fàbrica. El primer bloc que es va construir al costat de la fàbrica era pels encarregats de secció. Posteriorment es van anar construint la resta de blocs, entre 1964 i 1967 aproximadament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap al 1986 la fàbrica va tancar les portes. Posteriorment s’hi han fet diverses subdivisions i s’hi han instal·lat empreses d’altres sectors (QUEROL, treball inèdit)</span></span></span></p> | 41.5816100,2.2405700 | 436695 | 4603603 | 1961-1962 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91643-fabrica-torres-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91643-fabrica-torres-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91643-fabrica-torres-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91643-fabrica-torres-diposit.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 91644 | Habitatges Tèxtil Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-textil-torres | <p><span><span><span><span>QUEROL, Ricart. Tèxtil Torres, símbol del creixement industrial a Lliçà de Vall. Anys 1961-1986. Treball inèdit del Centre d’Estudis i Recerques Lliçà de Vall.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Petit barri amb habitatges que originàriament eren per als treballadors de la gran fàbrica Tèxtil Torres. Està emplaçat al costat de ponent del complex industrial. El conjunt és format per dos grans blocs allargats, un altre de dimensions mitjanes i dos de més petits; aquests últims situats a l’est. En general són de tres plantes, però un arriba a les quatre plantes. Es troben disposats de manera que conformen un recinte més o menys triangular, amb espais enjardinats i comunitaris entremig i al voltant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els diferents blocs segueixen un llenguatge arquitectònic similar, representatiu de l’arquitectura pública o semipública de la dècada de 1960. Es caracteritzen per la combinació de l’obra feta amb maó en franges llises amb altres espais on es concentren les diverses obertures, ja siguin finestres o galeries, amb unes obertures més àmplies a les façanes davanteres i més reduïdes a les posteriors.</span></span></span></p> | 08108-83 | Carrer de la Indústria, diversos números | <p><span><span><span><span>La industrialització a Lliçà de Vall va ser molt tardana. Fins la dècada de 1960 la principal activitat econòmica encara era l’agricultura. Tèxtil Torres S.A. va ser la primera gran empresa que es va instal·lar al poble. El 1961 es va començar a construir la fàbrica. Amb 20.000 metres quadrats, era una de les construccions industrials més grans de la zona. Va començar a produir el 1963, i funcionava com a complement de la fàbrica que l’empresa tenia al Poblenou de Barcelona. A Lliçà s’hi feia teixit blanc de cotó per a llençols i coixineres. La força motriu era el vapor, generat per la combustió de carbó, i més endavant (1967) s’hi va introduir el gasoil. Per a la neteja dels teixits es va instal·lar una mecanisme que bombejava l’aigua a la fàbrica des d’una mina subterrània. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cotó arribava en fil i es teixia als telers situats en diverses naus. Seguidament es traslladava el teixit a la nau gran central on es feien tasques de blanqueig i aprest. Un cop assecada al natural, la roba es tallava i es plegava, a punt per sortir de la fàbrica. Les marques que comercialitzaven eren “El Buitre” i “Sabanas Manola”. Es feien tres tipus de teles que s’anomenaven: “Manola verde”, “Manola dorada” i “Buitre”; aquesta darrera, de menys qualitat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Inicialment, molts dels treballadors van venir de Barcelona i es van instal·lar en uns blocs construïts davant de la fàbrica. El mateix 1961 es va presentar el projecte per construir aquests habitatges, que van constituir un petit barri conegut amb el mateix nom de la fàbrica. El primer bloc que es va construir al costat de la fàbrica era pels encarregats de secció. Posteriorment es van anar construint la resta de blocs, entre 1964 i 1967 aproximadament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cap al 1986 la fàbrica va tancar les portes. Posteriorment s’hi han fet diverses subdivisions i s’hi han instal·lat empreses d’altres sectors (QUEROL, treball inèdit)</span></span></span></span>.</p> | 41.5813800,2.2382200 | 436499 | 4603579 | 1964-1967 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91644-textil-torres-habitatges-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91644-textil-torres-habitatges-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91644-textil-torres-habitatges-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91644-textil-torres-habitatges-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 91675 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-18 | <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 147.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DANTI, J; GALOBART, Ll; RUIZ CALONJA, J (1995). <em>La Vall de Tenes. Natura, passat i present d’un racó del Vallès</em>. Mancomunitat de la Vall del Tenes, p. 268-269.</span></span></span></p> <p><span><span><span>QUEROL, Ricart (2021). <em>Recull històric del Ball de Gitanes de Lliçà de Vall. Anys 1887 – 2021. </em>Treball inèdit del Centre d’Estudis i Recerques Lliçà de Vall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASPONS LABRÓS, Francisco (1887). <em>Miscelànea Folk-lórica. Ball de Gitanes en lo Vallés, </em>Llibreria de Álvar Verdaguer, Barcelona.</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>El Ball de Gitanes està molt arrelat al Vallès, especialment a pobles com Santa Eulàlia o Lliçà d’Amunt. A Lliçà de Vall, tot i que aquest ball es va perdre durant uns anys, recentment s’ha recuperat i es torna a ballar en les festes principals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Ball de Gitanes de Lliçà de Vall s’emmarca en els que es fan al Vallès. Es balla en diferents formacions segons els tipus de ball i les coreografies, al ritme d’una música alegre interpretada per una cobla i acompanyada per les castanyoles que toquen els balladors i els picarols que porten als peus. Sota la denominació de Ball de Gitanes s’hi inclouen diferents modalitats de balls i coreografies, com les contradanses, les jotes, la catutxa o el xotis, que són els més tradicionals, però també la polca. Un dels trets diferencials de la colla del ball de gitanes de Lliçà de Vall es que en la catxutxa es ballen 16 compassos més. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les noies duen un vestit amb colors llampants i vistosos, i espardenyes decorades amb cintes. Els nois van amb espardenyes de pagès, pantalons negres, camisa blanca, faixa i un llaç amb els colors del vestits de les noies. En l’entrada a pista, les noies porten un mantó i els nois un tapaboques que es treuen just abans de ballar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2022 s’han introduït tipus de formació alternatives als tradicionals balls en parella, com ara els grups de tres balladors (per exemple en el xotis) o la formació individual, on tots els balladors ballen sense parella (per exemple en algunes contradanses). D’altres danses, com la catutxa, es ballen en format de parelles o de quatre persones.</span></span></span></p> | 08108-85 | Alguns dels llocs on solen ballar són la Plaça de la Vila o al pla de can Gurri, per la Festa del Glaç | <p><span><span><span>El Ball de Gitanes és un dels més antics del país. Es remunta al segle XVII i, al Vallès, està documentat ja l’any 1767 a Sant Celoni. Tot i que entre els estudiosos no hi ha unanimitat al respecte, sembla que al Vallès en el seu origen tenia relació amb les festes del Carnestoltes, potser inicialment com a paròdia de les cerimònies serioses. Altres estudis assenyalen que eren balls emmarcats en rituals agraris o fins i tot balls que varen introduir els nòmades zíngars quan es van establir al Montseny. Segons Joan Amades, era un dels balls típics del Carnestoltes i es caracteritzava per una mena de punteig que s’anomenava l’espolsada i que es compta entre els més antics que es coneixen a Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No es tracta d’un ball que es regeixi per uns cànons fixos, sinó que té com a objectiu l’espectacle i el lluïment, cosa que ha propiciat que s’hi anessin incorporant variacions tant en la música com en la dansa o en la indumentària. A partir de 1850 s’hi van introduir modalitats com la contradansa, la jota, el vals o la catxutxa. La rivalitat entre colles de diferents poblacions que solien ballar conjuntament estimulava que els mestres de ball inventessin nous passos que sorprenguessin al públic i a les colles forasteres. Això explica que sigui un ball força diferent d’un poble a l’altre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En sintonia amb l’esperit del Carnaval, antigament en els balls de gitanes hi havia uns personatges que integraven la comparsa i, malgrat que no ballessin, eren tan importants com els balladors. És un element que entronca amb la comèdia romana i els misteris medievals. En el context del Carnaval aquest personatges simbolitzaven aspectes com l’hivern, el naixement de la nova estació o altres personatges de vegades irreverents o estrafolaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En principi era un ball de parelles que evolucionava trenant i destrenant unes cintes aguantades amb una mà, totes subjectes a un pla central entre el cercle de balladors. Actualment, a la Vall de Tenes es fan figures prescindint de les cintes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A Lliçà de Vall el Ball de Gitanes ja existia el 1887, com ho testimonia un llibre de Francisco Maspons sobre danses de Catalunya on es fa un llistat de les colles que practicaven aquest ball a Catalunya. De la dècada de 1920 en tenim les primeres fotografies. En aquesta època el Ball de Gitanes era l’acte més destacat de la Festa Major, juntament amb les sardanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A mitjans de la dècada de 1940 el Ball de Gitanes es va perdre a Lliçà de Vall. No es va recuperar fins una data força recent, l’any 2016, quan es va crear l’Associació de Ball de Gitanes de Lliçà de Vall. Actualment, aquesta colla actua per la Festa de la Primavera, la Festa Major i la Festa del Glaç, i també en altres esdeveniments com a colla convidada. Existeixen dues colles: una de petits, que va dels 5 als 16 anys, i la colla dels grans, a partir de 15 anys.</span></span></span></p> | 41.5861000,2.2393600 | 436599 | 4604102 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91675-ball-gitanes-5.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91675-ball-gitanes-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91675-ball-gitanes-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91675-ball-gitanes-3.jpeg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 91707 | Barri del Bosc Codern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-bosc-codern | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 41.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 56.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Barri de cases unifamiliars de promoció municipal creat a mitjans de segle XX que és representatiu d’un tipus d’urbanisme inspirat en els habitatges populars. Està emplaçat vora el bosc del mateix nom i en paral·lel a la carretera de Bigues i Riells, ja als afores del nucli urbà. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Consta de diversos carrers força estrets amb una placeta a l’entrada del barri. Les cases són majoritàriament alineades i entre mitgeres, tot i que n’hi ha algunes que queden lleugerament separades, i responen a un mateix model tipològic que, amb petites variacions, es va repetint en tot el conjunt. Es tracta d’habitatges de dues plantes més golfes, amb les façanes ordenades simètricament en base a tres eixos d’obertures amb finestres de proporció vertical. Originàriament les façanes eren pintades de blanc i ressaltades amb un sòcol d’aplacat de pedra, i la majoria encara es conserven així. Com a elements que singularitzen el conjunt només hi trobem les teuladetes en voladís que aixopluguen el portal de cada casa i, en les façanes laterals, dues petites obertures de ventilació de forma triangular sota la teulada. La majoria de cases compten amb patis posteriors. Amb els anys algunes han anat introduït reformes que han fet variar lleugerament la seva fesomia exterior.</span></span></span></span></p> | 08108-88 | Sector nord-est del terme municipal | <p><span><span><span>Les obres d’urbanització d’aquest barri van començar l’any 1955. Al llarg d’uns anys es van construir aquestes casetes unifamiliars que van ser fruit d’una promoció municipal. En el context de la dècada de 1960 hi van venir moltes famílies procedents de l’àrea barcelonina, que les tenien com a segones residències. Més tard, van passar a ser propietat dels diversos estadants i s’hi van anar fent reformes.</span></span></span></p> | 41.5960600,2.2421900 | 436844 | 4605206 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91707-codern-barri-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91707-codern-barri-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91707-codern-barri-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91707-codern-barri-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91707-codern-barri-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91707-codern-barri-10.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 91708 | Bosc Codern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-codern | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 56.</span></span></span></p> | <p><span><span>Bosc que es troba situat al costat de la barriada del mateix nom, entre la carretera de Bigues i Riells i la urbanització de Sant Moritz, al límit nord del terme municipal. Es tracta d’un bosc constituït majoritàriament per pi, que compta amb alguns exemplars d’alçada considerable, i amb presència també de roure i alzina. Al nord de les cases del Bosc Codern s’hi ha habilitat un petit parc amb bancs i una font. Des d’aquest punt hi ha diversos camins que permeten endinsar-se en el bosc, així com també des de la urbanització de Sant Moritz. Antigament les terres pertanyien a la masia de can Coll.</span></span></p> | 08108-89 | Sector nord-est del terme municipal | 41.5970900,2.2401300 | 436674 | 4605322 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91708-codern-bosc-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91708-codern-bosc-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91708-codern-bosc-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91708-codern-bosc-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 91709 | Can Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jepet-1 | <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 116</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada en un replà al costat de la carretera de Sabadell a Granollers. Ha conservat molt bé el volum i la tipologia originària que, tot i ser de construcció força recent, és representativa d’una casa rural popular de la primera meitat del segle XX. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossats cossos auxiliars més baixos a ponent i amplis patis al davant i al darrere.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa, que és fruit d’una sola fase constructiva, presenta una estructura molt homogènia. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena en base a un esquema més o menys simètric, amb quatre obertures a la planta baixa i un balcó central corregut de dues portes a la planta-pis. L’edificació es caracteritza per un parament fet de maçoneria, amb un semiarrebossat que deixa entreveure el material petri, el qual és entravessat per diferents franges de maó que ressalten els contorns, la separació de pisos i els emmarcaments de les obertures. La façana posterior segueix una pauta similar, i la façana lateral té la meitat superior obrada amb maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer cobert, fet parcialment de pedra, és possiblement tan antic com la casa, però la resta són obrats amb totxo i de construcció força recent.</span></span></span></p> | 08108-90 | Sector central del terme municipal. Avinguda del Vallès, 79 | <p><span><span><span>Per aquest indret hi passava l’antic camí ral de Sabadell a Granollers i l’any 1902 s’hi construí la carretera, que feia un itinerari similar. La casa de can Jepet es va construir entorn del 1950, tal com es pot comprovar amb les ortofotos antigues i segons dades del cadastre. Segons recull Garcia-Pey, sembla que l’amo era Jaume Arimon Badia, conegut com el Jepet, i procedia de can Jepet Ferreret, de Parets del Vallès.</span></span></span></p> | 41.5827500,2.2344200 | 436184 | 4603734 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91709-can-jepet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91709-can-jepet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91709-can-jepet-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91709-can-jepet-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 91721 | Can Fleca (carretera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fleca-carretera | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 89.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa parcialment entre mitgeres, emplaçada al barri de les Casetes, que constitueix més o menys el nucli antic de Lliçà de Vall. Ha conservat parcialment el volum i la tipologia originària, pròpia d’una casa pagesa popular del segle XIX, tot i que s’hi han afegit cossos de nova construcció al pati, on abans hi havia l’era. Consta d’un cos estret i llarg amb un pati davanter de planta irregular, tancat per un muret i amb els cossos adossats a ponent. L’edifici és anterior a la construcció de la carretera, de manera que la façana principal està encarada a migdia, vers el carrer de Sant Cristòfol, el qual menava cap a l’església. Consta de diverses obertures de distribució no del tot regular i es caracteritza per un llarg balcó corregut que acaba amb una galeria porxada a llevant. Els paraments són actualment arrebossats i moltes de les obertures han estat remodelades.</span></span></span></p> | 08108-93 | Barri de Les Casetes. Carrer de Sant Cristòfol, 2 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Fleca en particular, la casa fou construïda l’any 1878, segons dades del cadastre. Els seus propietaris eren la família Puig, que havien vingut de Sabadell, on hi tenien un forn de pa o fleca. Cal dir que a la casa del costat, can Fèlix, durant els anys de la Guerra Civil hi havia un forn de llenya que fou col·lectivitzat. Probablement es tractaria del mateix. Antigament, on ara hi ha el pati hi havia l’era. Hi anava a batre molta gent de les cases properes, fins i tot els de can Cristo.</span></span></span></span></p> | 41.5920600,2.2429000 | 436900 | 4604761 | 1878 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91721-can-fleca-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91721-can-fleca-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 91733 | Monument als donants de sang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-donants-de-sang-0 | XXI | <p><span><span><span>Escultura dedicada als donants de sang i emplaçada al jardí que hi ha vora el Centre d’Assistència Primària (CAP) de Lliçà de Vall. Consisteix en dues figures planes perfilades en metall que representen de manera esquemàtica dues persones, una ajaguda a terra i l’altra dreta que l’ajuda donant-li la mà. Està col·locada sobre una pedra on hi ha una placa amb la següent inscripció: “El poble de Lliçà de Vall als donants de sang. Febrer de 2007. Ajuntament de Lliçà de Vall, Associació de Donants de Sang del Vallès Oriental”. L’autor, segons indica la mateixa placa, és J. Núñez.</span></span></span></p> | 08108-95 | Carrer de la Garrotxa | 41.5873100,2.2391400 | 436582 | 4604237 | 2007 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91733-monument-donant-sang-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91733-monument-donants-sang-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91733-monument-donants-sang-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | J. Núñez | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 91736 | Monument a l’Onze de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lonze-de-setembre-3 | XXI | <p><span><span><span>Element escultòric dedicat a festivitat de l’Onze de Setembre i emplaçat a l’espai enjardinat que envolta la plaça de l’Ajuntament. És format per quatre barres verticals de metall encastades al terra (en al·lusió a la bandera catalana) les quals perfilen a la part superior les sigles “11 S”, mentre que a la part central cada barra té retallada una inscripció. D’esquerra a dreta: Lluita, Memòria, Llibertat, Democràcia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta escultura fou inaugurada l’11 de setembre de 2016, i el seu autor és Joan Ramon Arnau de Anta.</span></span></span></p> | 08108-96 | Plaça de la Vila | 41.5858400,2.2398600 | 436640 | 4604073 | 2016 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91736-monument-11-setembre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91736-monument-11-setembre-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Joan Ramon Arnau de Anta (escultor) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 91768 | Llindes de la masia de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-la-masia-de-les-torres | XVI | <p><span><span><span><span>Conjunt de llindes decorades amb relleus que es troben a l’interior de la masia de les Torres, concretament a les diferents portes de la sala (al primer pis) i també en l’estança corresponent de la planta baixa que serveix com a vestíbul. Es tracta de la part principal de la masia, que adopta una distribució clàssica en tres crugies. Tota aquesta part té una estructura perfectament regular i uniforme, i es pot datar a l’any 1593, tal com deixen clar les inscripcions de dues de les llindes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les llindes estan decorades amb gravats de bona qualitat, i destaquen per la varietat en els motius decoratius i els símbols, que no es repeteixen en cap d’elles. Hi trobem un escut amb el monograma (IHS), una rodeta o molinet semblant a una trisquela celta però amb quatre braços; el monograma amb la data 1593; una creu patent sobre el mont Calvari o Gòlgota flanquejada per dos canelobres; una màndorla amb sanefes inscrita en un quadrat; una creu sobre el Calvari; un triangle de costats arrodonits amb una creu patent al damunt i la inscripció 1593. Possiblement aquests símbols tenien relació amb les estances de la casa a les quals donaven accés.</span></span></span></span></p> | 08108-97 | Masia Les Torres de Santa Maria. Sector El Pla | <p><span><span><span>La masia de Les Torres és d’origen medieval. El nom de Torres ja consta en el fogatge de 1497. En el fogatge de 1553 s’esmenta a nom de Joan Torres. En diversos documents al llarg del segle XVI (1508, 1554/1576) també es fa referència al mas Torres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1593 la part principal de la masia es va reconstruir per dotar-la d’una estructura clàssica i perfectament regular amb tres crugies. Així ho posen de manifest les llindes interiors, dues de les quals tenen inscrit aquest any. Això denota que al segle XVI ja era un dels masos principals del terme, i la família torres devia haver assolit un nivell social destacat. En aquesta època, doncs, l’estructura de la masia en el seu cos originari havia quedat ben definida, encara que als segles XVII o XVIII s’hi van fer algunes ampliacions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La família de cognom Torra o Torres es va mantenir al capdavant del mas fins al segle XIX. Posteriorment la propietat va passar a una família destacada de Barcelona, els Agustí, que hi venien a estiuejar i tenien masovers a la casa. Des de 1928 és la seu d’una colònia agrícola destinada a joves en risc d’exclusió social promoguda, i encara avui gestionada, per l'Obra Tutelar Agrària (OTA). Aquesta institució fou fundada per Ramon Albó, polític, sociòleg i advocat especialitzat en temes penitenciaris.</span></span></span></p> | 41.5925400,2.2533400 | 437770 | 4604807 | 1593 | 08108 | Lliçà de Vall | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91768-torres-llindes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91768-torres-llindes-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91768-torres-llindes-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91768-torres-llindes-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91768-torres-llindes-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91768-torres-llindes-8.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 91788 | Jardins de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-coll | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2005). “La masia de Can Coll: símbol de la pagesia benestant de Lliçà de Vall”, Treball consultable a internet: <a href='https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/'>https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2005). “La masia de Can Coll: símbol de la pagesia benestant de Lliçà de Vall”, <em>Notes</em>, núm. 20 (gener de 2005), p. 16. Treball consultable a internet: <a href='https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/'>https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 110-111, 120-121. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 56-60, 211.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall. </span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Jardí que s’estén a la part de migdia del casal de can Coll i que ocupa una superfície de forma triangular, encerclada per una tanca. És poblat per lledoners i altres arbres, i embellit amb truanes, petits estancs i elements ornamentals de pedra. Són remarcables dos lledoners de gran antiguitat. Un es troba vora la tanca de l’extrem sud i l’altre al costat del portal al recinte del jardí, per ponent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest era el jardí de la casa-palau de can Coll. A la dècada de 1970 passà a formar part del restaurant que es va instal·lar als baixos de la masia i, en aquesta època, s’hi feien molts casaments. Amb l’adquisició de la finca per part de l’Ajuntament en aquest jardí ara s’hi celebren algunes actuacions o esdeveniments públics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sector nord hi ha un altre jardí que abans tenia una bassa d’amarar cànem, avui transformada en piscina. Per aquesta zona hi passa la mina de can Coll. Actualment és entubada, però encara s’hi conserva un pou de registre i, prop del portal d’entrada al recinte, un sifó que ja no està en ús. </span></span></span></p> | 08108-99 | Avinguda del Pla, s/n | 41.5844900,2.2402700 | 436673 | 4603923 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91788-can-coll-jardi-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91788-can-coll-jardi-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91788-can-coll-jardi-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91788-can-coll-jardi-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91788-can-coll-jardi-nord-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91788-can-coll-jardi-nord-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 91789 | Lledoner de can Coll 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-coll-1 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 59-60.</span></span></span></p> | Interior del tronc buit i omplert amb ciment | <p><span><span><span>Lledoner de grans dimensions i molt vell que està emplaçat a la finca de can Coll, concretament vora el portal d’accés al jardí per la part de ponent. El tronc és de gran amplada i ha estat cobert amb ciment. Té un canó de 4,45 m i una capçada de 15 m. Es diu que l’arbre té una antiguitat de més de 600 anys.</span></span></span></p> | 08108-100 | Jardí de la masia de can Coll. Avinguda del Pla, s/n | 41.5846500,2.2399000 | 436642 | 4603941 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91789-can-coll-lledoner-porta-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91789-can-coll-lledoner-porta-1.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 91790 | Lledoner de can Coll 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-coll-2 | <p><span><span><span>Lledoner de dimensions considerables que està emplaçat al jardí de can Coll, concretament a l’extrem sud, vora la tanca. Al costat en tenia un altre també molt antic, però ja s’ha corsecat.</span></span></span></p> | 08108-101 | Jardí de la masia de can Coll. Avinguda del Pla, s/n | 41.5841000,2.2402500 | 436671 | 4603880 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91790-can-coll-lledoner-jardi-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 91803 | Ca la Marieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marieta-0 | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que es troba aïllada vora el camí avui anomenat carrer de Balmes, al barri de Les Casetes. Ha conservat parcialment els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada al qual se li ha adossat un cos més baix a llevant. La façana principal (encarada vers migdia) així com la resta de façanes han estat rehabilitades modernament, i totes les obertures han estat remodelades. En el cos principal es mantenen els paraments de maçoneria, actualment a pedra vista.</span></span></span></p> | 08108-104 | Barri de Les Casetes. Carrer de Balmes | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a ca la Marieta en particular, no en coneixem notícies antigues.</span></span></span></span></p> | 41.5923000,2.2417600 | 436805 | 4604789 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91803-ca-la-marieta-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91803-ca-la-marieta-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 91804 | Can Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-met-1 | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 241-242.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='DE'>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 136, 146.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Casa de pagès que es troba aïllada vora el camí avui anomenat carrer de Balmes, al barri de Les Casetes. Ha conservat bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX, per bé que al seu voltant s’hi ha construït un bon nombre de coberts i també una casa moderna de nova planta, de manera que als costats i darrera la casa antiga s’hi ha configurat un conglomerat de construccions diverses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos residencial originari és de dimensions modestes, de planta més o menys quadrada, i disposa de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers migdia, s’estructura en base a dos eixos d’obertures, amb un portal d'arc escarser i una finestra al seu damunt que conserva l’ampit de pedra treballat. Més recentment, s’ha obert una nova finestra a la planta baixa. La resta de cossos són de tipologies i èpoques diverses. Tots els paraments són actualment arrebossats amb ciment. Uns metres a ponent, situada en una feixa enlairada sobre la casa, es conserva una era enrajolada de forma rectangular. </span></span></span></span></p> | 08108-105 | Barri de les Casetes. Carrer de Balmes, 54 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Met en particular, no en coneixem notícies antigues. L’autor GARCÍA-PEY (1999: 146) explica que antigament per batre a l’era de la casa venien euguessers de fora, sobretot de Castellterçol. Després de ventar es feia una passada per la màquina de maneta, que encara es conserva. La casa tenia vinyes que eren propietat de can Coll i que es trobaven al camí de can Coll, a la cara nord, sota el turó al Sot dels Nostris.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En un llibre de Carme Badia (2004: 241) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’expliquen algunes anècdotes referides a can Met.</span></span></span></p> | 41.5921200,2.2413600 | 436771 | 4604769 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91804-can-met-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91804-can-met-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 91889 | Can Filosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-filosa-0 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 88.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que es troba més o menys aïllada al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat força bé els volums i la tipologia tradicional de casa pagesa popular del segle XIX. Consta de dos cossos residencials adossats: un que està situat a ponent i que sembla més antic, amb el carener de la teulada perpendicular a la façana, i un altre que està situat a llevant i que sembla posterior, amb el carener en paral·lel. Per l’extrem est, un altre cos connecta amb la casa de can Cinto Vell, que es troba més al sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos de ponent té la façana principal encarada vers migdia. Les obertures són simples i de distribució irregular. A la part superior es conserva, força desdibuixat, un rellotge de sol. El cos adossat a llevant, alineat amb la mateixa façana, presenta també una distribució d’obertures irregular. Els paraments són arrebossats i pintats de blanc.</span></span></span></p> | 08108-110 | Barri Les Casetes. Carrer Jacint Verdaguer, 11 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Filosa en particular, ja hem dit que consta a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. Per tant, és possible que la construcció sigui de finals del segle XVIII o principis del XIX. Els propietaris eren la família de cognom Ramon. Entre 1855 o 1860 diversos germans d’aquesta família van construir un seguit de cases situades molt a prop: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa. I més tard can Cinto i can Sidro Filosa. A finals del segle XIX un dels fadristerns va marxar a fer de masover a ca n’Oliveres Vell, ja que tenia relació amb els propietaris d’aquest mas, que eren els Vilardebò. Els Ramon es van estar a can Filosa fins uns anys després de la Guerra Civil. Després hi van venir la família Humet, que eren coneguts com els de ca l’Estadant, i s’hi van estar força anys.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antigament al davant de la casa hi tenien una era enrajolada on hi feien la batuda amb cavalls i el corró, quan baixaven els euguessers que anaven casa per casa.</span></span></span></span></p> | 41.5913800,2.2420100 | 436825 | 4604687 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91889-can-filosa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91889-can-filosa-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 91914 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-13 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 87.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa popular de dimensions mitjanes, parcialment entre mitgeres, emplaçada al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat parcialment els volums i la tipologia tradicional de casa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossats coberts a la part posterior i, més enllà, un habitatge de nova construcció i un ampli pati. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una porta i diferents finestres simples de distribució no del tot regular. Els paraments són arrebossats, i la coberta és a doble vessant, amb el carener en paral·lel a la façana.</span></span></span></p> | 08108-116 | Barri Les Casetes. Passatge que surt del carrer Remei, s/n | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a cal Ferrer en particular, ja hem dit que s’esmenta en l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. Probablement es refereix a aquest habitatge com a Casa Tenda. Segons García-Pey (1999: 87), en aquesta època era coneguda com a can Miques i hi havia una petita botiga i cafè, que era l’únic que hi havia al poble en aquell moment. El sobrenom vindria pel fet que la gent hi anava a comprar “miques”: “Posa'm una mica d'això, posa'm una mica d'allò...” Posteriorment s’hi va instal·lar una ferreria on s’hi arranjaven les eines dels pagesos i també s’hi confeccionaven estris metàl·lics. Hi vivia en Pere Riera, que havia vingut de Girona. Entre d’altres anècdotes d’aquesta família, es deia que en Pere Riera era l'inventor de les portes corredores.</span></span></span></span></p> | 41.5927300,2.2426900 | 436883 | 4604836 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91914-can-ferrer-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 91915 | Can Cristo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cristo | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 68-69.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de dimensions força grans, amb les parets als quatre vents i en un emplaçament aïllat al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat el volum i la tipologia tradicional de casa popular, reconstruïda probablement a principis de segle XX, quan se li va donar una estructura més regular i perfectament planificada. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) i té un pati davanter. La façana principal, encarada vers migdia, es distribueix en base a quatre eixos d’obertures. Les finestres són de proporció vertical i emmarcades amb maó. El parament és de maçoneria, actualment a pedra vista, i en la resta de façanes són cobertes amb arrebossat. La coberta és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana.</span></span></span></p> | 08108-117 | Barri Les Casetes. Carrer Remei, 4 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Cristo en particular, no en coneixem notícies antigues. Probablement és de principis del segle XIX, com la resta de cases veïnes. En un principi, però, era una petita edificació de fang i canya. Segons recull l’autor García-Pey (1999: 68), l’antic propietari era un capellà, i d’aquí vindria el sobrenom. L’avi d’aquesta casa la comprà a aquest capellà i pràcticament la va construir de nou. Pels volts de 1970 s’hi va fer una primera restauració, i aleshores es trobà una capella en una de les parets de tàpia. Rehabilitada i ampliada amb el pas dels anys, encara conserva part de l'antiga estructura que es comprova sobretot en el gruix de les seves parets. La casa tenia una vinya anomenada de can Cristo que es trobava al Sot dels Nostris.</span></span></span></span></p> | 41.5927100,2.2424000 | 436859 | 4604834 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91915-can-cristo-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 91916 | Can Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-toni-2 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 230.</span></span></span></p> | XIX-XX | Falta de manteniment | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions modestes, parcialment entre mitgeres, emplaçada al barri anomenat Les Casetes. Es tracta d’una construcció molt senzilla però, probablement, una de les més antigues del barri. Ha conservat més o menys els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial més antic, de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que té adossat un cos més modern al nord, també de dues plantes. La casa fa cantonada en un giravolt del carrer Terrassa, que era l’antic camí que es dirigia cap a la parròquia i a l’entorn del qual es va formar el barri. La façana principal, encarada vers migdia cap al carrer, és extremadament simple ja que només consta d’un portal arquejat, avui tapiat, i d’una finestra al seu damunt. Els paraments són actualment arrebossats. El cos adossat al nord també és molt simple. Presenta coberta a un sol vessant, un portal emmarcat amb maó i dues finestres que semblen força modernes. </span></span></span></p> | 08108-118 | Barri Les Casetes. Carrer Terrassa, 10 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Toni en particular, no en coneixem gaires notícies però devia ser de les primeres cases del barri, construïda a l’inici del camí que trencava cap a la parròquia. Ja hem dit que a tocar de la casa hi havia un pont sobre el camí; però fou enderrocat i ja no en queda res.</span></span></span></span></p> | 41.5914600,2.2427300 | 436885 | 4604695 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91916-can-toni-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91916-can-toni-11.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 91918 | Can Menna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-menna | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 135.</span></span></span></p> | XIX-XX | Casa molt transformada. Coberts parcialment en estat de semiruïna | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada en un replà al costat de la carretera de Sabadell a Granollers. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (d’una sola planta) i té un conjunt de coberts que es troben aïllats uns metres al nord-oest. La casa ha mantingut el volum originari però ha estat substancialment reformada, amb la remodelació gairebé total de les obertures. La façana principal, encarada vers migdia, presenta un seguit d’obertures de distribució irregular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part més interessant són els coberts, que han conservat la tipologia constructiva tradicional de pedra. Tot i això, es troben parcialment en estat de semiruïna.</span></span></span></p> | 08108-120 | Al polígon de la Serra. Avinguda del Vallès, 11 | <p><span><span><span><span>Per aquest indret hi passava l’antic camí ral de Sabadell a Granollers i l’any 1902 s’hi construí la carretera, que feia un itinerari similar. </span>No coneixem gaires notícies d’aquesta casa, que podria ser una construcció del segle XIX o començaments del XX. A la dècada de 1940 el propietari era Llorenç Estany Soldevila. La casa tenia una peça de terra coneguda com a feixa de can Menna, situada més al nord. En algun mapa la casa també està marcada com a Ca l’Enric.</span></span></span></p> | 41.5729900,2.2123600 | 434335 | 4602667 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91918-can-menna-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91918-can-menna-8.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 91919 | Can Fleca (carrer Terrassa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fleca-carrer-terrassa | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions modestes, parcialment entre mitgeres, emplaçada al barri anomenat Les Casetes. Es tracta d’una construcció senzilla però, probablement, una de les més antigues del barri. Ha conservat sense reformes modernes el volum i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX, ja que els seus propietaris van construir un nou habitatge independent al costat, en forma de xalet. Això ha fet que sigui una de les poques que ha conservat la tipologia tradicional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos residencial de planta quadrada, amb planta baixa més un pis. La façana principal, encarada al nord vers el carrer, es distribueix en base a un eix d’obertures a l’esquerra, amb un portal rematat amb arc de forma irregular i una finestra al seu damunt. El portal queda aixoplugat sota una petita teuladeta que s’hi ha afegit modernament. A la dreta hi ha una altra finestra, més petita. Les finestres estan emmarcades amb maó i el portal també, però de manera parcial. Els paraments són de maçoneria, a pedra vista. La coberta és a doble vessant, amb el carener en paral·lel a la façana. Per la part posterior sembla que el vessant sud ha estat sobrealçat. A la cantonada de l’angle nord-est, sota mateix de la teulada, hi trobem una petita i curiosa obertura que sembla enfocar al pas del carrer, com si fos una mena d’espiell per controlar qui venia pel camí.</span></span></span></p> | 08108-121 | Barri Les Casetes. Carrer Terrassa, 1 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Fleca en particular, no en coneixem gaires notícies però devia ser de les primeres cases del barri, construïda a l’inici del camí que trencava cap a la parròquia. Podria tractar-se d’una construcció de finals del segle XVIII o principis del XIX.</span></span></span></span></p> | 41.5913900,2.2428400 | 436894 | 4604687 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91919-can-fleca-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 91921 | Laboratoris Lafi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laboratoris-lafi | XX | <p><span><span><span>Edifici dels laboratoris fitoquímics Lafi, dissenyat per l’arquitecte Ricardo Bofill i emplaçat actualment dins el polígon industrial el Pla. El conjunt es distribueix en tres naus o pavellons disposats de manera escalonada al costat l’avinguda. Dos són de planta quadrada, als extrems, i un de planta rectangular, al centre. Construït amb maó vermell vist tradicional i amb grans obertures de vidre, en realitat l’edifici és concebut com a un únic volum, encara que aparenta tres pavellons adaptats a l’ondulació del terreny. El seu caràcter distintiu és un peculiar joc de volums, amb cubicles suspesos al buit que dibuixen formes diferenciades per a cada pavelló, amb uns cossos més subtils i lleugers a les construccions nord i central, on dominen les vidrieres, i uns volums més compactes al pavelló sud. La plantació de diverses espècies arbòries vora les façanes acosten l’edifici a un tipus d’arquitectura regionalista, integrada en un entorn que, quan es va construir, encara mantenia un cert caràcter rural. Posteriorment s’ha poblat de construccions industrials de baixa qualitat dins un polígon convencional. </span></span></span></p> | 08108-122 | Polígon el Pla. Avinguda Puigcerdà, 5 | <p><span><span><span>Aquest edifici fou dissenyat l’any 1967 per l’arquitecte Ricardo Bofill Leví, per encàrrec dels laboratoris fitoquímics Lafi. Es considera un exemple del període regionalista de la firma Ricardo Bofill Taller d’Arquitectura (RBTA). Sens dubte es tracta d’un exemple notable i representatiu del moviment de renovació i modernització de l’arquitectura catalana dels anys seixanta del segle XX.</span></span></span></p> | 41.5828700,2.2545400 | 437861 | 4603733 | 1967 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91921-lafi-laboratoris-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91921-lafi-laboratoris-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91921-lafi-laboratoris-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91921-lafi-laboratoris-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ricardo Bofill Leví (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 91930 | Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-vila-5 | XX | <p><span><span><span>Plaça situada davant l’edifici de l’Ajuntament; d’àmplies proporcions, en la línia d’urbanisme modern i parcialment enjardinada. Es configura en forma de planta trapezial, amb una gran superfície llisa al centre presidida pel modern edifici de l’Ajuntament. A la banda oposada, a l’est, s’estén un agradable espai enjardinat que compta amb una interessant varietat d’espècies vegetals. Pel sud dona al Passeig de l’Església, i hi trobem una zona ombrívola amb pèrgoles i un parc infantil. La part nord és ocupada per un espai de passeig amb terrasses.</span></span></span></p> | 08108-124 | Plaça de la Vila | <p><span><span><span>A la dècada de 1990, es va portar a terme la construcció de l’actual edifici consistorial en un terreny cèntric on hi havia hagut el Camp de Futbol Municipal. L’obra es va fer en tres fases: fonamentació i estructura (1993), tancament de l’edifici (1994), distribucions interiors i acabats (1996-1997). L’arquitecte fou Joan Maurí Piñol. La inauguració es va fer el 14 de juny de 1997.</span></span></span></p> | 41.5858900,2.2397700 | 436633 | 4604079 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91930-placa-de-la-vila-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91930-placa-de-la-vila-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91930-placa-de-la-vila-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91930-placa-de-la-vila-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91930-placa-de-la-vila-9.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 91934 | Goigs del Roser de Santa Maria de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-roser-de-santa-maria-de-les-torres | XX | Goigs que ja no es canten | <p><span><span><span>Goigs dedicats al Roser de l’església de Santa Maria de les Torres o del Vallès, emplaçada a la finca de la masia de les Torres. Foren editats per primera vegada l’any 1946, escrits per Ramon Blasi i promoguts per la Junta Provincial de Menors de Barcelona. El seu títol complet és el següent: “Goigs de la Mare de Déu del Roser, que es canten en la seva església de la colònia agrícola de Santa Maria del Vallès a Lliçà de Vall, bisbat de Barcelona”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La lletra dels goigs s’entén com un elogi a la masia de les Torres i de l’obra que desenvolupa a través de l’Obra Tutelar Agrària (OTA) com a “casal” i “verger” de la comarca. En un dels seus versos hi llegim: “De la terra vallesana / som els homes del demà; / el treball ens agermana / ens ensenya a guanyar el pa”.</span></span></span></p> | 08108-127 | Església de Santa Maria de les Torres o del Vallès, a la masia de Les Torres | <p><span><span><span>La masia de les Torres és d’origen medieval i era de les més importants del terme de Lliçà de Vall. Al segle XIX va passar a mans dels Agustí, una de les principals famílies de la burgesia barcelonina. L’any 1925 Ramon Albó, polític, sociòleg i advocat especialitzat en temes penitenciaris, va aconseguir la compra de la masia de les Torres per tal de destinar-la a un projecte de colònia agrícola. Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1871 - 1955), d’ideari conservador i catòlic, s’havia interessat des de jove en temes carceraris, i aviat fou nomenat cap del Patronat de Nens i Adolescents Presos. El 1905 va escriure un llibre sobre “Corrección de la infancia delincuente”. Fou el primer jutge president del Tribunal Tutelar de Menors des del 1922, i aquest any fou nomenat també Director General de Presons, càrrec des d'on intentà reformar el sistema penitenciari i rehabilitar els joves delinqüents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Precisament amb aquesta finalitat l’any 1925 Albó va cedir la propietat de les Torres al tribunal de menors, amb la idea de convertir la masia en un centre d'atenció a nois en risc d'exclusió social. El 1928 es va fundar oficialment l'Obra Tutelar Agrària (OTA), que va desenvolupar una escola i colònia agrícola entorn d’aquesta finca, que també va incloure la masia veïna de la Bella Plana i, més tard, també la masia de can Nadal. Entre 1925 i 1928 Albó va fer construir la capella de la Mare de Déu del Roser, per la qual cosa el conjunt va començar a ser conegut com a Santa Maria del Vallès o de les Torres. L’arquitecte fou el reconegut Enric Sagnier (1858-1931), que també va firmar el projecte de reconstrucció de la masia de la Bella Plana. L’interior té un retaule dedicat al Roser, amb una imatge de l’escultor Gomara i les pintures de Darío Vilás. S’hi celebrava un romiatge i aplec del Roser, i tenia un benefici eclesiàstic de la Mare de Déu de Gràcia. Hi ha una tradició que diu que quan les gallines ponien els ous les dones els portaven davant de l’altar d’aquesta capella perquè els donés la classe d’aviram que més els convenia, ja fos gall o gallina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els goigs del Roser d’aquesta capella foren editats per primera vegada l’any 1946, promoguts per la Junta Provincial de Menors de Barcelona. L’autor de la lletra fou Ramon Blasi Rabassa (1901-1980), escriptor i periodista nascut a la Selva del Camp, i col·laborador destacat de la revista “En Patufet”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’actualitat l’Obra Tutelar Agrària és una fundació privada sense ànim de lucre que continua desenvolupant diferents programes assistencials i socioeducatius per a adolescents i joves en risc d'exclusió social. La fundació manté la identitat i els valors cristians que han inspirat l’OTA des dels seus inicis.</span></span></span></p> | 41.5924800,2.2547700 | 437889 | 4604800 | 1946 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ramon Blasi Rabassa (lletra) | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml