Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53510 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-martorell | XIX-XXI | L'arxiu municipal de Martorell es troba al carrer de Lloselles. S'hi conserva la documentació administrativa generada per l'ajuntament des de finals del segle XIX fins l'actualitat. S'hi conserven aproximadament 600 documents, entre els que destaca un padró (no oficial) de l'any 1842, realitzat a partir dels focs. La documentació està classificada en les seccions següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficiència, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura, agricultura i medi ambient i col·leccions. | 08114-68 | C. Lloselles, 46 | 41.4739400,1.9293800 | 410607 | 4591924 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53510-foto-08114-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53510-foto-08114-68-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Actualment el fons documental es troba dividit en tres locals diferents (carrer Lloselles, 46 ; carrer Lloselles, 64; i carrer del Mur 61) atès que l'edifici on es troba (Antic Hospital de Sant Joan) està en obres d'ampliació. Un cop finalitzades, l'arxiu disposarà de 1516,2 m lineals. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53511 | Fons documental de la Fundació Francesc Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-fundacio-francesc-pujols | XIX-XX | <p>El fons documental de la Fundació Francesc Pujols està dividit en tres apartats, el fons hemerogràfic; el fons musical; i el fons epistolar. El fons hemerogràfic està format per un conjunt de 717 articles publicats a inicis del segle XX a revistes com El Poble Català; Las Notícias; La Publicidad; Papitu; Vell i Nou; Picarol; Mirador, etc. Entre aquests destaca l'article titulat 'Salvador Dalí', on Francesc Pujols elogia l'obra del pintor, i la traducció parafràsica del Llibre de Job (1922) i Medeia (1923). Pel què fa al fons musical, la col·lecció està formada per discs de pedra, discs de vinil i partitures, amb un total de 287 elements inventeriats, entre els que destaca una partitura reeditada l'any 1888, titulat 'Invencions a dues veus', del compositor Johann Sebastian Bach. Per últim, el fons epistolar es tracta d'un conjunt de 534 cartes escrites per Francesc Pujols entre els anys 1902 i 1961, destinades a personatges tan rellevants de l'època com Joan Maragall, Artur Bladé Desumvila, Francesc Santacana, Josep Mª de Segarra, Josep Aragay, Pau Casals, Feliu Elias, Lluís Llimona, Joaquim Casas Carbó, Enric Moragues, Xavier Nogués, Emili Vendrell, Josep Pla, Ricard Casals, Jaume Pahissa o Joan Borrell Nicolau.</p> | 08114-69 | Torre de les Hores. C. del Mur, 63. | <p>La Fundació Francesc Pujols i Morgades va néixer de la voluntat de Faust Pujols i Alcover (fill de Francesc Pujols) per tal de fomentar, divulgar, protegir i defensar l'obra cultural del seu pare. La carta fundacional es redactà el 17 de gener de l'any 1992, i té la seu a la Torre de les Hores, edifici on visqué Francesc Pujols entre els anys 1926 i 1962, i on s'hi conserva tota la documentació generada per ell mateix a la llar de la seva vida.</p> | 41.4741600,1.9314400 | 410779 | 4591947 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53511-foto-08114-69-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53515 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-martorell | <p>MARTÍ BONET, J. (1985): 'Els arxius històrics parroquials del Baix Llobregat' dins XXV Asamblea intercomarcal d'estudiosos, pp. 52-55. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Amics del Prat. El Prat de Llobregat. BALANZA, F. (1977): Ha començat la microfilmació de l'Arxiu Parroquial de Martorell, dins la revista Solc Martorell, núm. 52, agost-setembre, pp. 25-26</p> | XIV-XX | Alguns documents presenten traces d'humitat i requereixen una restauració urgent. | <p>El fons parroquial de l'església de Santa Maria està ubicat a la pròpia església. Conserva el fons eclesiàstic generat des de principis del segle XIV fins al segle XX. La documentació està agrupada de la següent manera: Llibres Sacramentals (96 documents entre llibres i lligalls, referents a baptismes, matrimonis, defuncions, confirmacions, comunions i expedients matrimonials que abracen una cronologia des de les acaballes del segle XVI fins a l'actualitat)- Documentació Notarial (8 documents referents a testaments, actes diverses, manuals parroquials, censals i capbreus, amb una cronologia entre els segles XVII i XX ) - Documentació de la Vida parroquial i Administrativa (57 documents entre llibres i lligalls, referents a aniversaris i celebracions, llibre fàbrica, visites pastorals, correspondència, comptes i llevadors de rendes, amb una cronologia que abraça des de finals del segle XVI i el segle XX) - Documentació d'Associacions (4 llibres dels segles XIX i XX, referents als Apòstols de l'Oració; Filles de Maria; i Sant Vicenç de Paül) - Documentació de les Confraries (15 llibres de les confraries de Nostra Senyora del Roser; Sant Isidre i Sant Antoni; Sant Roc i Sant Sebastià; Sant Francesc i Sant Ramon; Santa Llúcia i Santa Pau; i Nostra Senyora dels Dolors, d'entre finals del segle XVI i el segle XX) - Pergamins (13 pergamins datats entre el segle XIV i el segle XVIII, dels que la meitat fan referència a Cardedeu).</p> | 08114-73 | Plaça de l'Església, 2 | <p>La primera referència documental referent a l'església data de l'any 1032 '...ego Guillelmus sacerdos juro per... nomen Domini et per Altare consacratum Sancte Beatique Virginis Marie Matris Domini cuius Ecclesiae sita est in Comitatu Barcinone in foro Martorelio...'. La documentació generada al llarg dels anys ha patit diferents entrebancs que han fet minvar el volum de documentació. Entre aquests fets en destaca al saqueig realitzat per les tropes franceses el juny de 1808 i la crema de documentació per part de revolucionaris l'any 1936. Durant la guerra civil l'arxiu fou recollit per la Conselleria de Cultura de la Generalitat i dipositat al monestir de Pedralbes, on romangué fins el setembre de l'any 1946, quan fou retornat a les dependències actuals.</p> | 41.4744800,1.9277800 | 410474 | 4591986 | 08114 | Martorell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53515-foto-08114-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53515-foto-08114-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53515-foto-08114-73-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53516 | Fons documental de Martorell a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-a-larxiu-comarcal-del-baix-llobregat | XVIII-XX | L'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat està situat al Parc de la Torre del Roser, al municipi de Sant Feliu de Llobregat. Consta d'un fons documental referent al municipi de Martorell que s'emmarca en un context cronològic entre els segles XVIII i XX. Entre la documentació més rellevant destaca la generada al Jutjat de primera instància i instrucció núm. 1 de Martorell (1844-1984); Notaria de Martorell (1798-1979); Cambra Agrària de Martorell (1967-1994) i Junta Municipal del Cens Electoral de Martorell (1892-1979). | 08114-74 | Parc de la Torre del Roser s/n. 08980 Sant Feliu de Llobregat | Es va crear el 23 d'abril de l'any 1983 per mitjà d'un conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Actualment, el Consell Comarcal del Baix Llobregat també participa en la gestió d'aquest servei. La seu actual es va inaugurar el 13 de maig de l'any 1993. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53517 | Fons fotogràfic de Martorell al Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-martorell-al-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>Enguany l'arxiu disposa de 219 imatges ubicades cronològicament vers la primera meitat del segle XX, on hi apareixen diferents elements urbans i arquitectònics del municipi de Martorell, entre els que hi destaca nombroses fotografies del Pobnt del Diable, Castell i priorat de Sant Genís de Rocafort, les esglésies de Santa Margarida i de Santa Maria de Martorell, el museu L'Enrajolada, el museu Vicenç Ros i el riu Llobregat.</p> | 08114-75 | Centre Excursionista de Catalunya. C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | <p>El Centre Excursionista de Catalunya va ser fundat l'any 1876. El 1909 Geroni Martorell impulsà el projecte de l'Inventari Gràfic de Catalunya amb l'objectiu d'inventariar el patrimoni artístic i cultural del país, així doncs quedà format l'Arxiu Fotogràfic. El patrimoni del que gaudeix l'arxiu actualment és fruit de les donacions dels propis fons dels socis i de no socis. Actualment el fons d'imatges està situat a carrer Paradís, 12 de Barcelona.</p> | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53518 | Fons documental de Martorell al Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-al-centre-excursionista-de-catalunya | XIX-XX | <p>Actualment l'arxiu disposa d'un document cartogràfic imprès l'any 1985, de varis autors i 3 documents cartogràfics manuscrits de finals del segle XIX de l'autor Lluís Marià Vidal, referents al municipi de Martorell.</p> | 08114-76 | Centre Excursionista de Catalunya. C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | <p>La cartoteca del Centre Excursionista de Catalunya va vinculada a l'existència de la biblioteca, que fou fundada l'any 1879, com a biblioteca especialitzada en temàtica excursionista i d'esports de muntanya i vinculada amb la recerca científica i producció cultural.</p> | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53519 | Fons fotogràfic de Martorell a l'Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-martorell-a-larxiu-mas | XX | <p>A dia d'avui, l'Arxiu Mas, vinculat a la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic, conserva un total de 275 fotografies referents al municipi de Martorell, realitzades per Adolf i Pelai Mas, pare i fill, i Josep Gudiol Ricard entre els any 1908 i 1982. Entre aquestes, el volum més elevat (142 imatges) foren realitzades al Museu Santacana, mentre que la resta correponen a diversos elements arquitectònics com el Pont del Diable, carrers, el Pont de Ferro (actualment desaparegut), el castell i església de Sant Genís de Rocafort, església de Santa Maria, Casa Basols i la Casa Mas.</p> | 08114-77 | Institut Amatller d'Art Hispànic. Passeig de Gràcia, 41. 08007 Barcelona | <p>L'any 1941, Teresa Amatller, filla d'Antoni Amatller, va crear, amb el consell i assessorament de Josep Gudiol Ricart, la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic, amb la doble finalitat de conservar la Casa Amatller i les seves col·leccions, i de propulsar la recerca de la història de l'art hispànic.</p> | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53520 | Fons documental de Martorell a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-a-larxiu-nacional-de-catalunya | XIII-XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya disposa d'un fons documental de 1872 documents que fan referència al municipi de Martorell, dividit en 16 seccions que enumerem seguidament: Agència Catalana de l'Aigua (47 documents entre els anys 1964-1991); Arxiu del Palau-Requesens (200 documents entre els anys 1208-1900); Antonio Gutiérrez Díaz (1 document entre els anys 1977-1986); Antoni Correa Veglisón (4 documents de l'any 1943); Ca N'aguilera de Piera (3 documents del segle XVIII i del segle XX); Comissió Liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya (2 documents de l'any 1925); Federació Catalana de Futbol (1 document entre els anys 1940-1972); Generalitat de Catalunya (2a república) (36 documents entre els anys 1931-1936); Llinatge Marimon, Marquesos de Cerdanyola (3 documents dels anys 1374, 1434 i 1458); Llinatge Sentmenat, Marquèsos de Castelldosrius (16 documents entre els anys 1457 i 1647); Marià Rubió i Tudurí (1 document de l'any 1930); Prefectura del Districte Miner de Barcelona (30 documents entre els anys 1917-1975); Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques (698 documents entre els anys 1846 i 1965); President Francesc Macià (10 documents entre els anys 1931-1933); Reial Audiència de Catalunya (1 document de l'any 1745); i 819 documents generats tant pels diferents ministeris de l'Estat Espanyol com pels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya al llarg del segle XX. | 08114-78 | C. de Jaume I, s/n, 08195 Sant Cugat del Vallès | L'Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat per Decret de la Generalitat de Catalunya l'any 1980, per tal de preservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. L'arxiu va ser creat amb dos objectius, per una banda ser l'arxiu general de l'administració de la Generalitat i per altra, esdevenir un arxiu històric de Catalunya, acollint així fons privats. Inicialment l'arxiu estava situat en un edifici de l'Eixample de Barcelona fins l'any 1995, quan s'inaugurà la nova seu i actual, al municipi de Sant Cugat del Vallès. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53521 | Fons fotogràfic de Martorell a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-martorell-a-larxiu-nacional-de-catalunya | XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya disposa d'un fons de 200 imatges que fan referència al municipi de Martorell, dividit en 9 seccions que enumerem seguidament: Bert i Claret (4 imatges entre els anys 1915-1925); Bramgulí (17 imatges de principis del segle XX); Col·lecció fotogràfica d'Agustí Duran i Sanpere(12 imatges entre els anys 1910-1920); Francesc Brunet i Recasens (4 imatges entre els anys 1906-1907); Fuerzas Eléctricas de Cataluña, S.A. (FECSA) (19 imatges de la'ny 1960); Fuerzas Hidroeléctricas del Segre, S.A.(42 imatges entre els anys 1933-1972); Gabriel Casas i Galobardes (41 imatges entre els anys 1929-1961); Miquel Pons Bernareggi (1 imatge entre els anys 1903-1907) i Montserrat Segarra i Zacarini (60 imatges de l'any 1986). | 08114-79 | C. de Jaume I, s/n, 08195 Sant Cugat del Vallès | L'Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat per Decret de la Generalitat de Catalunya l'any 1980, per tal de preservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. L'arxiu va ser creat amb dos objectius, per una banda ser l'arxiu general de l'administració de la Generalitat i per altra, esdevenir un arxiu històric de Catalunya, acollint així fons privats. Inicialment l'arxiu estava situat en un edifici de l'Eixample de Barcelona fins l'any 1995, quan s'inaugurà la nova seu i actual, al municipi de Sant Cugat del Vallès. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53522 | Fons documental al 'Archivo Histórico Nacional' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-al-archivo-historico-nacional | XVI-XX | L''Archivo Histórico Nacional' disposa d'un fons de 42 documents que fan referència al municipi de Martorell, dividit en 8 seccions que enumerem seguidament: Fiscalia del Tribunal Supremo (4 documents entre els anys 1934-1968); Junta Central Suprema Gubernativa del Reino (1 document entre els anys 1808-1810); Consejo de Inquisición (1 document entre els anys 1590-1591); Delegación Provincial de Hacienda de Madrid (2 documents de cronologia indeterminada); Depósito de Guerra (10 documents entre els anys 1808-1868); Minsterio de HAcienda (4 documents entre els anys 1853-1930); Secretaria de la Órdenes Civiles (1 document de l'any 1844); Colección sellos en tinta (1 document de l'any 1876). A la secció noblesa hi consten l'Archivo de los Duques de Osuna (14 documents entre els anys 1581-1697); Archivo del Conde de Lacy (2 documents de l'any 1792); Archivo de los Marqueses de Mendigonía (1 document de la'ny 1892); Archivo de los de Ferrán Núñez (1 document de l'any 1903). | 08114-80 | C. Serrano, 115, 28006 Madrid | L''Archivo Histórico Nacional' va ser creat l'any 1866 per tal de preservar la documentació provinent d'institucions suprimides (administratives, eclesiàstiques, econòmiques, etc...) fruit de la reforma de l'administració pública durant el canvi de l'antic règim al Règim Liberal. La primera seu s'instal·là a l'edifici de la Reial Acadèmia de la Història. L'any 1896 fou traslladat al Palau de Biblioteques i Museus i finalment, l'any 1953 s'instal·là al complex del Consell Superior d'Investigacions Científiques. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53523 | Fons documental de Martorell a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-a-larxiu-de-la-corona-darago | XIII-XX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó disposa d'un fons de 285 documents que fan referència al municipi de Martorell, dividits en 19 seccions que enumerem seguidament: Archivo Real (Real Cancilleria) (15 documents entre els anys 1218-1590); Archivo del Real Patrimonio de Cataluña (22 documents entre els anys 1442-1816); Real Audiencia de Cataluña (60 documents entre els anys 1578-1847); Generalitat de Catalunya (97 documents entre els anys 1288-1707, ); Mapas y Planos (4 documents entre els anys 1690-1710); Mas de l''Ubac' (2 documents de l'any 1562 i 1579); Marquès de Monistrol (5 documents entre els anys 1430-1620); Pergaminos del monasterior de Sant Benet de Bages (2 documents dels anys 1397 i 1590); Delegación Provincial de Hacienda de Barcelona (18 documents entre els anys 1888-1854); Fondos notariales (15 documents entre els anys 1483-1789); Volúmenes (6 documents entre l'any 1572 i el segle XVIII); Junta Superior de Catalunya (4 documents entre els anys 1808-1812); Legajos (1 document referent a la fundació dels convents de Caputxins a Granollers, Igualada i Martorell); Subdelegación de Bienes Mostrencos de Barcelona (1 document entre els anys 1806-1815); Tribunal del Santo Oficio de la Inquisición de Barcelona (1 document de l'any 1800); Falguera de Mataró (3 documents entre els anys 1370-1604); Comandancia de Ingenieros de Barcelona (3 documents entre els anys 1854-1892); Tribunal de Comercio de Cataluña (19 documents entre els anys 1640-1820) i Consejo Supremo de Aragón (7 documents entre els anys 1626-1680). La major part de documentació correspon a requeriments de pagaments, liquidació de deutes, actes de processos judicials, llibres de procuració i correspondència general.</p> | 08114-81 | C. Almogàvers, 77, 08018 Barcelona | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó va ser creat l'any 1318 per Jaume II d'Aragó, com a Arxiu Reial amb la seu al Palau Reial Major de Barcelona, amb l'objectiu de conservar tota la documentació generada als territoris on s'exercia la soberania. Al segle XIX l'arxiu es traslladà al Palau del Lloctinent, i l'any 1994 s'inaugurà la seu actual al carrer dels Almogàvers. La titularitat de l'arxiu correspon a l'Estat Espanyol, però la gestió recau sobre els diferents governs autonòmics que formaven part de la Corona d'Aragó (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Aragó) a través del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó des de l'any 2007.</p> | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53524 | Fons documental de Martorell al Centro Documental de la Memoria Histórica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-al-centro-documental-de-la-memoria-historica | XX | Al Centro Documental de la Memoria Histórica disposa d'un fons de 9 documents que fan referència al municipi de Martorell, datats entre els anys 1934 i 1939, dins la serie de Delegación nacional de servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno. Es tracta d'expedients de constitució dels ajuntaments, processos electorals i documents acreditatius de pertinença a sindicats. | 08114-82 | C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca | El 'Centro Documental de la Memoria Histórica' va ser creat l'any 2007 amb l'objectiu d'organitzar i recuperar tots els fons documentals compresos durant el període històric de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fins la Constitució de l'any 1978. Té la seu a Salamanca i depèn del Ministeri de Cultura de l'Estat Espanyol. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53525 | Fons documental de Martorell a l''Archivo General de Índias' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-a-larchivo-general-de-indias | XVI-XVIII | L''Archivo General de Índias' disposa de 20 documents que fan referència al municipi de Martorell, dividits en dues seccions que enumerem seguidament: Indiferente General (19 documents de l'any 1533, consistents en cèdules reials creades a Martorell per tal de traslladar esclaus negres a les Índies ) i Casa de la Contratación (2 documents, un de l'any 1683 i l'altre de l'any 1775, consistent en llicències de passatgers per tal de viatjar a les Índies ). | 08114-83 | Avinguda de la Constitución, s/n, 41004 Sevilla | El 'Archivo General de Índias' va ser creat l'any 1785 per ordre del monarca Carles III, amb l'objectiu d'aglutinar tota la documentació referent a les colònies espanyoles (Amèrica del Sud i Filipines), en un mateix edifici, atès que fins aleshores estava dispersa entre els arxius de Simancas, Cadis i Sevilla. L'arxiu s'instal·là a la Casa Lonja de Mercaderes, on es troba actualment. Està regit pel 'Patronato del Archivo General de Índias', creat l'any 2005 i participat pel Ministeri de Cultura, la junta d'Andalusia, l'ajuntament de Sevilla, el Consell Superior d'Investigacions Científiques i la Universitat de Sevilla. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53526 | Fons documental de Martorell a l''Archivo de la Real Audiencia y Chancilleria de Valladolid' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-a-larchivo-de-la-real-audiencia-y-chancilleria-de-valladolid | XVII | L''Archivo de la Real Audiencia y Chancilleria de Valladolid' disposa d'un document referent al municipi de Martorell, que data de l'any 1617. Es tracta d'una execució d'un plet entre un veí de Martorell i un altre de Toro (Zamora). | 08114-84 | C. Chancillería, 4, 47003 Valladolid | L''Archivo de la Real Audiencia y Chancilleria de Valladolid' va ser creat a Valladolid l'any 1489 pels Reis Catòlics, amb l'objectiu de preservar la documentació generada per la Real Audiencia y Chancilleria de Valladolid, la qual funcionà entre els anys 1371 i 1834. Inicialment l'arxiu es trobava al corral de la Chancilleria. Posteriorment es traslladà a un nou edifici construït l'any 1682 on va estar ubicat fins l'any 1834. Després d'un període d'abandó, l'any 1906 es recuperà i abandonà el caràcter administratiu per convertir-se en arxiu històric. Entre els anys 1969 i 1972 es va construir un nou edifici semblant a l'original del segle XVI. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53528 | Fons documental i bibliogràfic de la farmàcia Bujons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-i-bibliografic-de-la-farmacia-bujons | XVIII-XX | Els fons documental i bibliogràfic, així com la col·lecció d'estris i elements farmacèutics i el mostrador modernista de la farmàcia Bujons estaven situats a l'edifici núm. 41 de la Plaça de la Vila fins el mes d'agost de l'any 2003, quan l'edifici es va ensorrar parcialment. El material recuperat es va retirar i dipositar en diferents equipaments culturals del municipi de Martorell. A la Torre de les Hores s'hi emmagatzemà el mostrador modernista original, construït l'any 1842; al Museu l'Enrajolada s'hi dipositaren els estris farmacèutics, productes naturals, extractes, olis i tintures necessaris per a l'elaboració de receptes, dues estufes de finals del segle XIX i alguna pintura; el Museu Vicenç Ros custodia actualment els plànols de les mines de plom (finals segle XIX-inicis segle XX), auques i pintures de sants; mentre que el fons bibliogràfic i el fons documental està dipositat a la seu del Centre d'Estudis Martorellencs al conjunt arqueològic de l'església de Santa Margarida de Martorell. El fons documental està format per documentació que abraça un marc cronològic entre el segle XVIII i XX, derivats de la tasca de recaptació de Delmes i de l'activitat farmacèutica i minera i documentació familiar, mentre que el fons bibliogràfic abraça temàtiques tant diverses com història, farmacèutica, química i religió. | 08114-86 | Torre de les Hores / Museu Vicenç Ros / Museu l'Enrajolada / Santa Margarida de Martorell | La farmàcia va obrir les seves portes l'any 1842 i va estar en funcionament fins l'any 1957, data en que tancà les portes sense alterar els espais de la botiga i la rebotiga, espais que foren restaurats l'any 1990 amb la col·laboració de l'Escola Taller de l'Ajuntament de Martorell. Els espais de la secretaria, la biblioteca i la sala -menjador també foren restaurats i rehabilitats posteriorment però en aquest cas pel Centre d'Estudis Martorellencs (CEM), associació que es va fer càrrec tant de la farmàcia com del fons arxivístic i bibliogràfic per petició dels últims propietaris, Josep Anton Bujons i Maria Vivó. L'any 2003 l'edifici va patir un ensorrament que comportà la retirada de tot el patrimoni moble recuperable i l'ensorrament complert de l'edifici, a excepció de la façana que dona a la plaça de la Vila. | 41.4743700,1.9307800 | 410724 | 4591971 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53528-foto-08114-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53528-foto-08114-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53528-foto-08114-86-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98|94 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53536 | Fons de postals de Martorell al Museu de la Targeta Postal de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-postals-de-martorell-al-museu-de-la-targeta-postal-de-catalunya | XX | El fons d'imatges consta de 17 postals corresponents a la Col·lecció d'Àngel Toldrà Viazo. Es tracta de fotografies realitzades entre els anys 1905 i 1911 on hi apareixen diferents indrets del municipi on hi destaca el Pont del Diable, l'ermita de Santa Margarida, el convent dels Caputxins i els antics ponts de ferro de la carretera de Terrassa i el pont sobre el riu Anoia. | 08114-94 | Plaça de l'Ajuntament. 08480 L'Ametlla del Vallès | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53543 | Goigs del Gloriós Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-sant-antoni-abat | CLOPAS, I.; CASANOVAS, J. (1984): Evocació històrica de les centenàries festes de Sant Antoni Abat. Amics de Sant Antoni. Martorell. | XX | Les primeres estrofes del goigs fan: Ja que sempre vencedor del domini sòu estat: implorem per protector a Vos, sant Antoni Abat / En lo Egipte Vos nasquereu, y en lo aspre de un desert de la Tebayda visquereu volent estar encobert: mes generós lo Senyor, vostra vostra fama ha publicat / Fou tanta vostra virtut, que sabuda en Barcelona, per lo Rey foreu mogut a venir, com sa pregona, per assò un embaixador fou al Egipte enviat / Lo llop, os, tigre y lleó publican vostra excel·lència; arribat lo embaixador davant la vostra presència, sa petició de bon cor li haveu pres despatxat (etc...) i la tornada diu així: Fa que curàu tot dolor, y a tot lo infern dau combat imploram per protector a Vos, sant Antoni Abat. | 08114-101 | Museu Municipal Vicenç Ros | 41.4728900,1.9313200 | 410767 | 4591806 | 1972 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53544 | Goigs a la verge i màrtir Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-i-martir-santa-margarida | XIX | Els goigs en honor a Sta. Margarida, patrona de Sant Genís de Rocafort. La versió que es conserva al Museu Vicenç Ros comença així: 'Puig que sempre habeu estada de las Verges elegida; siau la nostra advocada Verge y Santa Margarida. Tant bon punt com vareu naixer vos donaren á criar, gran ditxa va ser la vostra, bona dida vau trobar; puig en sabent de parlar vos ensenya la doctrina.,,(...)' | 08114-102 | Museu Municipal Vicenç Ros | 41.4728900,1.9313200 | 410767 | 4591806 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53550 | Goigs del gloriós Sant Prospero Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-sant-prospero-martir | XIX | Els goigs en honor a Sant Prospero Màrtir es cantaven al convent dels Caputxins de Martorell, actualment desaparegut parcialment. L'edifici va ser construït al segle XVIII i va ser ocupat pels monjos fins l'any 1835. La còpia dels goigs que es conserva al Museu Municipal Vicenç Ros data del segle XIX i comença així 'Puix de Deu fou exaltát à fer Martir valerós; fiáu lo nostre Advocat Sant Prospero gloriós. En la gran Ciutat de Roma fou lo vostre naixement, y en ella com à Paloma visquereu sensillament: fent per Vos tranquillitát aquell temps tan borrascós...(...)' | 08114-108 | Museu Municipal Vicenç Ros | 41.4728900,1.9313200 | 410767 | 4591806 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53551 | Goigs del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist | XIX | Els goigs en honor al Sant Crist de Martorell es cantaven a l'església de Santa Maria de Martorell. La còpia dels goigs que es conserva al Museu Municipal Vicenç Ros data del segle XIX i comença així 'Martorell que ab tal tresor le miras condecorat; suglicamvos, Redemptor, perdoneu nostre pecat. En casa Presas trobaren vostra divina figura, y's judica que formaren los angels vostre hermosura; pues sens saber altra autor allí foreu encontrat...(...)'. | 08114-109 | Museu Municipal Vicenç Ros | 41.4728900,1.9313200 | 410767 | 4591806 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53552 | Goigs a la Mare de Déu Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-assumpta | XX | Els goigs en honor a la Mare de Déu Assumpta es cantaren el 15 d'agost de l'any 1992 a l'església parroquial de Santa Maria de Martorell, en motiu de la commemoració del IV centenari de l'església de Santa Maria de Martorell. L'autoria de la lletra correspon al mossèn Pere Ribot; la música va ser composada per F. Xavier Jorba i les il·lustracions per Francesc Querol. La lletra comença així 'Déu vos guard, Verge Maria. Lloem amb devoció: Martorell us pren per guia en la nostra Assumpció. Vós sou la plena de gràcia, obra de l'Omnipotent. Vostra mort no fou desgràcia sinó un dolç adormiment. El cel en fa festa. Oh dia etern d'eterna claror!...(...)'. | 08114-110 | Museu Municipal Vicenç Ros | 41.4728900,1.9313200 | 410767 | 4591806 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53552-foto-08114-110-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53732 | Goigs de Nostra Senyora del Pontarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-pontarro | XIX | Els goigs de Nostra Senyora del Pontarró es cantaven a la capella de la Mare de Déu del Pontarró, actualment desapareguda. Es tracta d'una edició de l'any 1817 impresa per l'estamper Francisco Generas. La lletra comença així 'Puix tota consolació ha Deu per Vos franquejada siau la nostra Advocada, ó Verge del Pontarró. La Imatge ab que la escultura á tota la Christiandat, expresa vostra pietat, aquí adoram Verge pura; donantnos nova invocaciò lo lloch hon sou venerada: siau la nostra Advocada, ó Verge del Pontarró…(…)' Existeix una segona edició de l'any 1855, impresa per Hereus de la V. De Pla. | 08114-290 | Museu Municipal Vicenç Ros | 41.4728900,1.9313200 | 410767 | 4591806 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53732-foto-08114-290-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53448 | La velleta, el gat i el Pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-velleta-el-gat-i-el-pont-del-diable | CLOPAS, I. (1963): Historia y leyenda del Puente del Diablo de Martorell. Ajuntament de Martorell. Martorell. RIPOLL, G. (1955): Història i llegenda, núm. 4 (Còmic) | XX | Vet aquí una vegada a l'altra banda del riu Llobregat, hi vivia una velleta carregada d'anys i d'experiència la sort de la qual era fer tintines per damunt d'un pont de fusta, rònec i estret per a buscar aigua a la font de l'Eudó. I així ho feia cada dia. El pont de fusta, molt senzill, va desaparèixer engolit per una crescuda del riu un vespre de tardor que la terra i el cel semblaven capgirar-se menats per tot allò que carreteja una bona tempesta. Pobra dona, que en feia de dies que es mullava en travessar el riu - que ningú no es decideixi a fer un pont nou?- es preguntava cada cop. Al cap d'uns dies, mentre embadalida escoltava el so de l'aigua que brollava de la font, no parà esment en qui la guaitava. -I del pont, àvia, què se n'ha fet?- la va interrompre la veu d'un cavaller molt ben vestit. La dona, en acabar la melodia del càntir que s'omplia, es girà amb calma, i dolguda li contà les peripècies que havia de córrer per travessar el riu i el risc d'emmalaltir de tanta mullena. -Què us sembla si jo us construís aquest pont que tan desitgeu? -Que amb poc us podria pagar, l'agraïment però, no em mancaria. -No us amoïneu pel pagament (el dimoni que s'havia disfressat de cavaller, feia fira sense anar a mercat) que demà, quan ja estigui llest, m'enduré l'ànima del primer que passarà, i vós... Aquest -i vós- anava pels anys de l'àvia, però, just per això, d'experiència en tenia un munt, un tou, fins i tot, una pila. El cavaller infernal no va parar en tota la nit i l'endemà, poc abans de l'hora que l'àvia s'havia de remullar va enllestir un pont ple de gosadia. -Bon dia àvia, us esperava. Què n'heu de dir d'aquesta fotesa?- No era falsa modèstia, més aviat estratègia per guanyar-se la vella. Ell prou veia que la dona no es decidia a passar-hi i que remenava un sac que duia en lloc del càntir.Quina sorpresa va tenir en veure que del sac havia sortit, rabent, un gat tot estarrufat que un cop hagué passat el pont, mentre l'esgarrapava, se l'havia d'emportar cap a l'infern ja que aquesta havia estat la condició. El diable ben escuat, deuria maleir ben bé prou i durant força temps l'astúcia de la iaia. | 08114-6 | Martorell | L'origen de la llegenda es desconeix, no obstant sabem que el pont, fins la reconstrucció de l'any 1768, s'anomenava Pont de Sant Bartomeu. Aquesta i quatre llegendes més van ser publicades en un calendari de l'any 1983, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'obra gòtica del pont del Diable. | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53448-foto-08114-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53448-foto-08114-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53449 | El pont del Diable i la Fira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-del-diable-i-la-fira-0 | RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal FONTALBA, J. (setembre de 1965): El pont del Diable i la fira. La leyenda del pont del Diable de Martorell, dins Revista Plaza de Cataluña, núm. 29. Barcelona. | XX | Fa molts anys vivia prop de Martorell, a l'altra banda del riu, en una casa molt atrotinada i mig ensorrada, una vella molt vella, tant vella que ningú no sabia els seus anys, encara que tothom suposava que en tenia més de cent. Aquesta dona que als seus anys es conservava molt desperta d'intel·ligència i lleugera de cames era considerada a la comarca com una màgica que tant aviat feia receptes per a guarir les bèsties o les persones, com donava consells referents a les collites o a la vida de família. Però vet aquí, a la vigília de la Fira anual, a la qual hi venien pastors d'arreu de Catalunya amb ramats de tota mena de bestiar, com que no cabien tots a la vila, molts pastors construïren pletes i corrals a l'altra banda del riu, prop de la casa de la vella, des d'on per un vell pont de fusta passaven el bestiar a la Fira. Doncs un any, un dia abans de començar la Fira de Martorell, va esclatar una gran tempesta. La pobra vella que també criava aviram per a vendre'l a la Fira, no parava de resar i mirar al cel demanant que el temporal acabés aviat, però semblava que ningú no l'escoltés. Els núvols eren cada cop més foscos, la pluja era més forta i els llampecs i els trons més esglaiadors. A mitjanit es va sentir, per damunt del brogit de la tempesta, una forta remor que anà augmentant fins a dominar tots els altres sorolls. Era el riu que, engrossit el seu cabal fins a uns límits mai vistos, ho arrasava tot al seu pas. Canyes, arbres, cabanes s'anaven inclinant al seu pas i desapareixien sota l'aigua. Quan aquesta va arribar a l'alçada del vell pont de fusta, amb un lleuger espetec, se'l va endur sense cap esforç. La vella es va adonar de seguida que tant per a ella com per als pastors d'aquella banda del riu la Fira havia acabat abans de començar i va exclamar: - Diable, quina mala sort! Acabava de pronunciar aquestes paraules quan al bell mig de les flames de la llar va sortir el Diable en persona i li va dir: -M'has cridat? Què vols de mi? La vella s'emportà una gran ensurt amb l'aparició. De seguida, pensant què en podria treure de profit de la visita, va contestar: -T'he cridat perquè m'ajudis. Vull que en aquesta mateixa nit construeixis un pont tan sòlid que l'aigua no se'l pugui endur mai més. -I què em donaràs a canvi?- replicà el Diable. -L'ànima del primer que passi pel pont- va dir la vella després d'un moment de reflexió. -Tracte fet- acabà el Diable, i va desparèixer per on havia vingut envoltat per una boira de fum intens i olor de sofre. I mentre continuava plovent, una legió de dimonis construïen un pont sòlid i esvelt, el qual ja tenien acabat al despuntar l'alba. En fer-se de dia va deixar de ploure i la gent que s'apropà al riu ja va poder contemplar el nou pont. Es quedaren bocabadats i feien grups parlant del prodigi quan es va presentar la vella i els va dir: -De què us estranyeu? No us feia falta un pont? Doncs el Diable ens l'ha construït. I els va explicar el tracte que havia fet aquella nit. A l'escoltar-lo tothom va quedar esgarrifat i la gent deia: -Si és així ningú de nosaltres passarà el pont. -I qui ha dit que hagi de ser un de vosaltres- va dir la vella somrient maliciosament. I obrint el sac que portava va deixar escapar un gat que, en veure's lliure, li va faltar temps per a travessar el pont corrent com un llampec. -Tractes són tractes- va dir aleshores la vella. -Estem en paus, Àngel del Mal. | 08114-7 | Martorell | L'origen de la llegenda es desconeix, no obstant sabem que el pont, fins la reconstrucció de l'any 1768, s'anomenava Pont de Sant Bartomeu. Aquesta i quatre llegendes més van ser publicades en un calendari de l'any 1983, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'obra gòtica del pont del Diable. | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53450 | El senyor del Castell de Sant Jaume i el Pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-senyor-del-castell-de-sant-jaume-i-el-pont-del-diable | AMADES J. (1981): Llegendes populars. Ed. Selecta. | XX | Diu la llegenda que al Castell de Sant Jaume a l'època d'esplendor d' aquest castell hi vivia un senyor feudal que tenia atemorida la contrada pel seu caràcter despòtic i abusiu. Els seus vassalls vivien sempre amb l'ai al cor i la seva fama tenia esporuguits tots els que el coneixien. Volent mantenir la seva aurèola de gosadia i augmentar el temor i el respecte que se li tenia, decidí d'anar a la Festa Major de Gelida i entrar a la plaça on els gelidencs feien balls i danses tradicionals. Es presentà cavalcant en un formós corser i davant l'estupor i el pànic de tot el poble que allí estava congregat, raptà la més bella de les noies presents i se l'emportà cap al Castell de Sant Jaume. El poble va avalotar-se i, ardit, emprengué la persecució del despòtic cavaller; llavors es desencadenà una tempesta aparatosa, amb un aiguat esglaiador. El genet, en veure's perseguit, intentà burlar els homes de Gelida i, deixant el camí de Sant Jaume, es dirigí a Martorell, però els perseguidors s'adonaren tot seguit de l'estratagema i el perseguiren fins a les cases de la vila. La tempesta creixia per moments i els perseguidors encalçaven ja el raptor. Sobtadament, i abans de lliurar-se als homes de Gelida, el senyor de Sant Jaume es decidí a llençar-se al Llobregat, que baixava cabalós per l'efecte de la pluja. En tirar-se al riu amb la donzella i el cavall, llançà una imprecació al Diable, invocant el seu ajut i protecció. Sense saber com, es trobà a l'altra banda del riu i continuà la seva veloç carrera. Els perseguidors del cavaller, en adonar-se que havia saltat l'aigua, recularen astorats, creient que el corrent tumultuós del Llobregat s'havia emportat el senyor de Sant Jaume, el seu cavall i la donzella raptada. En fer-se de dia, aparegué als ulls dels veïns de Martorell un magnífic pont de construcció esvelta i atrevida; el Diable havia escoltat la demanda del mal cavaller i el volgué protegir: en un moment de llamp, sota les potes del seu cavall, construí el magnífic pont, avui anomenat, per això, del Diable. | 08114-8 | Martorell | L'origen de la llegenda es desconeix, no obstant sabem que el pont, fins la reconstrucció de l'any 1768, s'anomenava Pont de Sant Bartomeu. Aquesta i quatre llegendes més van ser publicades en un calendari de l'any 1983, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'obra gòtica del pont del Diable. | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53451 | Mandoni i el pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mandoni-i-el-pont-del-diable-0 | DIAZ SANTILLANA, S. (1951) 'Mandoni i el Pont del Diable' a Leyendas españolas. Editorial Ayax. Barcelona. AMADES J. (1981): Llegendes populars. Ed. Selecta. | XX | Diu la llegenda que en el temps de la conquesta romana, per causa de la brutalitat i les rapinyes dels romans, les tribus iberes es varen revoltar. Els ilergetes (tribu íbera establerta a l'entorn de Lleida) dirigits pel valent Mandoni, encara que lluitaven amb força i coratge, no podien contenir l'empenta abassegadora de les legions romanes, dotades del millor armament i la millor organització militar de l'antiguitat. Resistint heroicament, però en constant retrocés, un nombrós grup d'ilergetes arribà al Llobregat, a les immediacions de Martorell. No hi havia cap pont i baixava massa aigua per passar-lo a gual. Estaven en un cul de sac. En fer-se de nit els caps ilergetes es reuniren a deliberar a la tenda de Mandoni; tenien un exèrcit encara nombrós però cansat i desmoralitzat pels mesos de combat i les últimes derrotes. Si podien escapolir-se de les legions romanes podrien refer-se i, qui ho sap què podria passar? Podria ser que en una nova campanya es poguessin venjar dels romans. Però el riu, infranquejable, els barrava el pas. Només quedaven dues possibilitats: rendir-se o bé morir lluitant. La discussió no va ser llarga, els ilergetes preferiren la mort a l'esclavitud i la rendició suposava que automàticament serien venuts com esclaus. Els capitans marxaren a posar-se al front dels seus escamots per esperar l'alba del dia fatal. Mandoni restà sol a la tenda capficat en els seus tristos pensaments. De cop i volta es desvetllà. Un soroll darrera seu li indicava que no estava sol a la tenda. Es girà i davant seu hi havia el Diable, terrorífic i torbador. - Vinc a salvarte - va dir-. Em coneixes? - Sí- respongué Mandoni-. Què vols? - He dit que vinc a proposar-te la salvació. La teva i la de tot el teu exèrcit. Només vull una cosa. - Digues-la de seguida. - Només vull la teva ànima. Que quan et moris pugui disposar del teu esperit com jo vulgui. A canvi jo us salvaré, a tu i a les teves tropes. Mandoni va dubtar un instant. La proposició era molt dura. Però, tanmateix, la situació era desesperada. -D'acord. Accepto. Què pots fer? -Deixa-ho del meu compte- va respondre el Diable i aixecant el tapís de l'entrada va afegir assenyalant cap a la fosca: -Veus cap on marca el meu dit? D'aquí un moment veste-n'hi i arriba fins al riu. Quan hi siguis sabràs el que has de fer. I va desaparèixer tot seguit, discretament, tal com havia arribat. Mandoni en veure's sol es passà la mà pels ulls. Ho hauria somniat? Seria una al·lucinació deguda a la fam i al cansament? Va decidir-se però, i baixà fins al riu, en la direcció que havia dit el Diable. I la seva sorpresa va ser immensa, terrible. Allà mateix sobre el riu hi havia un pont. Un pont real, tangible! Un pont que era la salvació de l'exèrcit i, a la vegada, el testimoni de la seva perdició. Ràpidament es posà en moviment. Els capitans ordenaren als sentinelles que despertessin els grups d'homes cansats que dormien a la vora del riu i abans que es fes de dia ja havien passat tots a l'altra banda, en direcció al seu territori. Gràcies al pont del Diable, Mandoni i els seus guerrers van combatre encara dos anys contra Roma, i van guanyar moltes batalles. La potència econòmica i militar romana, però, era massa forta per a ells. Al final foren vençuts i Mandoni fet presoner. Conduït a Tarragona fou condemnat a mort i executat de cap per avall a la creu. | 08114-9 | Martorell | L'origen de la llegenda es desconeix, no obstant sabem que el pont, fins la reconstrucció de l'any 1768, s'anomenava Pont de Sant Bartomeu. Aquesta i quatre llegendes més van ser publicades en un calendari de l'any 1983, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'obra gòtica del pont del Diable. | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53452 | El Pont del Diable de Martorell i el menhir de Palausolità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-del-diable-de-martorell-i-el-menhir-de-palausolita | DIAZ SANTILLANA, S. (1951) 'Mandoni i el Pont del Diable' a Leyendas españolas. Ed. Ayax. Barcelona. | XX | En una casa molt important de Martorell hi havia una minyona a la qual gairebé tot el dia feien anar a cercar aigua a la font. Aquesta es trobava a l'altra banda del Llobregat, per la qual cosa la pobra serventa havia de travessar el riu per una palanca molt estreta, que fimbrejava molt. Molt sovint el riu baixava ple, l'aigua s'emportava la palanca i aquella noia l'havia de passar a peu amb gran perill de la vida. La pobra prou s'exclamava passar ni un sol dia sense fer-la anar a la font. Un dia d'una gran riuada, mentre la pobra minyona passava el riu, jurà i perjurà i oferí qualsevol cosa a qui la tragués d'aquell cruel martiri. En arribar a la vorera trobà un home petitó, el qual li digué: 'si vols et faré un pont perquè puguis anar a la font amb tota la seguretat i tranquil·litat. Te'l faré aquesta nit, de manera que, demà al matí ja hi podrà passar. Solament, t'exigeixo que, en morir, em donis l'ànima'. La pobra serventa, en un gest de desesperació, s'hi avingué, puix ja estava cansada d'aquell martiri. De seguida que el sol fou post, el dimoni es posà a la tasca, puix que solament pot treballar de nit. Se n'anà al Montseny i amb una sola estibada arrancà unes grans pedres que, a corre-cuita va portar a Martorell, i féu el pont amb gran delit, perquè la feina era llarga i el temps curt. La minyona va anar a dormir amb certa recança, però no creia possible que el dimoni pogués fer aquell prodigi en una sola nit. Passada la mitja nit no pogué dormir d'inquietud, i en començar la matinada es llevà, tragué el cap per la finestra i veié, sorpresa i horroritzada, que el pont ja estava gairebé llest. Aleshores, espantada, explicà a la mestressa el que li passava. Aquesta li digué -No t'espantis que ho arranjaré-. La mestressa anà al galliner i tirà una galleda d'aigua a un gall, el qual es va espantar i tot espolsant-se la mullena, es posà a cantar. Tots els altres galls de la rodalia li contestaren i, d'aquesta manera, el cant va anar corrent moltes hores lluny. Va arribar a Palausolità en el precís moment que el dimoni hi passava carregat amb la darrera pedra per deixar el pont llest. Quan el dimoni sentí el cant del gall cregué que ja era l'anunci de l'alba, i que tot i haver-se afanyat tant, encara no havia tingut temps d'acabar la seva obra, perdent així la jugada i l'ànima de la minyona. Rabiós va llençar la pedra a terra, la qual quedà ensorrada fins a la meitat. El poble creu que el Pont del Diable no està acabat perquè hi manca la pedra del menhir de Palausolità. | 08114-10 | Martorell | L'origen de la llegenda es desconeix, no obstant sabem que el pont, fins la reconstrucció de l'any 1768, s'anomenava Pont de Sant Bartomeu. Aquesta i quatre llegendes més van ser publicades en un calendari de l'any 1983, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'obra gòtica del pont del Diable. | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | El menhir de Palau-solità i Plegamans es tracta d'un monument megalític amb diverses interpretacions respecte a la seva funcionalitat. Podria tenir funcions religioses dedicades al culte dels morts o als poders de les divinitats, però també es podria tractar d'una senyalització de límit territorial. Presenta 2,5m d'alçada i es troba disposat verticalment. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53453 | El Pont del Diable i el vell usurer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-del-diable-i-el-vell-usurer | XX | Antigament existia a l'entrada del pont, situat en el mateix indret on avui en dia hi ha el pont del Diable, un hostal, anomenat Hostal de la Llebre. A l'hostal s'hi reunia una gran gentada, que els hostalers Bernat i Coloma atenien amablement. Un dia del mes de setembre es celebrava en una vila propera a Martorell una fira força interessant. A la vigília nombrosos forasters entraven i sortien de l'hostal, malgrat el dia havia començat plujós. Queia l'aigua a torrents. Entre aquells forasters arribà a l'hostal, acompanyat d'alguns mossos, amb els seus cavalls i alguns ramats, un vellet d'aspecte roí. I malgrat haver-li ofert l'allotjament l'hostalera, el rebutjà i preferí quedar-se assegut al costat de la llar, que estava encesa, sens dubte per estalviar-se el pagament del llit. Zacaries, que així es deia, era un ric marxant de ramats del qual tothom deia que tenia molts diners i una gran avarícia. Per vendre a la fira portava nombroses i vistoses mules, magnífics bous i moltíssims xais i ovelles, tot de la millor qualitat. Era tan fort el temporal, que Zacaries arribà a preocupar-se per la sort que l'esperava l'endemà. Tant diluviava que el corrent del riu arribà a cobrir el pont, que en aquella època era més baix, fins a endur-se'l, deixant únicament en peu l'arc de triomf i els caps-ponts. Tots els que estaven hostatjats a l'Hostal de la Llebre van quedar aïllats, ja que era impossible vorejar el riu i traspassar-lo, degut a l'enorme cabdal d'aigua que portava. Desesperat Zacaries, pensant que no podria vendre els seus ramats, tant implorava el Diable perquè se l'emportés, com li demanava auxili. En aquesta situació li va semblar escoltar una veu misteriosa, que no sabia d'on venia, perquè es trobava sol a la cambra, acompanyat només d'un gat de grans dimensions, propietat de l'hostalera, arrupit damunt la taula. Per segon cop va escoltar Zacaries l'estranya veu, a la qual va demanar que es mostrés encara que fos el propi Diable, tot pregant-li que li construís un pont per poder portar els seus ramats a la fira, si és que tenia prou poder per fer-ho. En aquell moment se li aparegué enmig de la flama de la llar la misteriosa figura d'un home alt, embolicat amb una capa negra, i llargues cames, enfundades en calces vermelles, i cobert el cap amb un barret vermell, del qual s'escapaven uns cabells arrissats entre els quals destacaven dues plomes de corb com si fossin banyes. L'home li va dir al vell avar que construiria el pont a canvi de l'ànima del primer que el creués. Aleshores va desaparèixer entre flames i sortí a fora. S'apropà al riu i amb els braços alçats i la capa penjant per tots dos costats, va fer sortir de les seves tombes els soldats de les tropes d'Aníbal, que estaven sepultats sota les aigües del Llobregat, perquè es posessin a treballar immediatament en el pont. De sobte, deixà de ploure i aparegué damunt les aigües una gran quantitat de focs que, transformant-se en figures estranyes, resultaren ser un exèrcit d'esquelets, els caps dels quals estaven coberts per cascos i els cossos per cuirasses de color groguenc. Sense gens de brogit, van treure del fons de les aigües pedres gegantines que col·locaren per art d'encantament. Un cop acabat de construir el pont, es va escoltar el cant del gall anunciant el nou dia, i el fantasma satisfet de la seva obra es dirigí al vell marxant i li digué: - La meva promesa està complerta. Aquest pont durarà tota l'eternitat. Ara tu compleix la teva. Quan el dissabte desaparegué Zacaries cridà els seus criats i els altres hostes per comunicar-los el màgic esdeveniment. Com que tots es negaren a passar el pont, fins i tot els seus criats, es va tirar damunt del gat i agafant-lo pel bescoll, després de sostenir una lluita aferrissada amb l'hostalera, es dirigí cap el pont; donant-li una empenta, el pobre gat va creuar el pont de manera fulminant. Així Zacaries va arribar a enganyar al diable. | 08114-11 | Martorell | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53454 | Mare de Déu del pontarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-pontarro | CARDELLACH, C. (1977): Excursions a, dins la revista Solc, núm. 48. pp. 22-27. | XX | Al costat de la porta lateral de l'església de Santa Maria, hi ha una fornícula que conté la petita imatge de la Verge del Pontarró. La llegenda explica que un marxant va veure aquesta imatge surant per les aigües de l'Anoia i, pensant-se que era una nina, la va agafar per la seva filleta. En arribar a casa, la nina havia desaparegut. Tornant a passar per Martorell, va veure-la un altre cop al riu i la va tornar a agafar, aquesta vegada embolicant-la molt bé. Però novament desaparegué. Aquest fet va passar tres vegades més. El marxant ho posà en coneixement del Sr. Rector, qui considerà que això era un miracle i li feren una processó fins l'església, però un altre cop la imatge va desaparèixer. S'adonaren que l'escultura volia ser venerada allà mateix, per aquest motiu li construïren una capella molt a la vora (a l'ermita del Pontarró), on s'hi quedà fins la construcció de la carretera que n'implicà la destrucció, i l'escultura fou traslladada a l'església, d'on no s'ha mogut fins al moment. | 08114-12 | Martorell | La imatge de la Mare de Déu del Pontarró era una petita talla gòtica de fusta policromada. L'ermita del Potarró, on es trobava la talla, va ser enderrocada l'any 1863 per la modificació del traçat de la carretera a Madrid i traslladada a l'església de Santa Maria, on la talla va ser destruïda el 20 de juliol de l'any 1936 per un incendi. | 41.4766700,1.9243500 | 410190 | 4592233 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53455 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat | CLOPAS, I.; CASANOVAS, J. (1984): Evocació històrica de les centenàries festes de Sant Antoni Abat. Amics de Sant Antoni. Martorell. | XVII-XXI | La Festa de Sant Antoni Abat es celebra el cap de setmana següent a la Cavalcada de Reis. Els actes festius comencen dissabte amb el pregó des del balcó de l'Ajuntament i amb l'intercanvi de banderes, la gran i la jove, entre els portadors de l'any anterior i els nous banderers d'enguany. Posteriorment es realitza la ballada de sardanes i es reparteix coca i mistela als assistents. El diumenge al matí es celebra l'acte troncal de la festa, consistent en la cavalcada dels Tres Tombs (a càrrec dels Amics de Sant Antoni Abat) amb la presència de genets, carros i carruatges de Martorell i també de diferents poblacions convidades pels carrers de la Vila i la benedicció dels animals. La festa finalitza a la vesprada amb al Ball de Sant Antoni al Centre Cultural i Recreatiu El Progrés. | 08114-13 | La Vila | La cofraria de Sant Antoni Abat fou creada l'any 1642, en honor a Sant Antoni Abat, patró dels carreters i traginers, i de Sant Iscle, patró dels pagèsos. Les primeres referències escrites sobre la festivitat daten de l'any 1854. | 41.4743700,1.9307800 | 410724 | 4591971 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53455-foto-08114-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53455-foto-08114-13-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | La festivitat també s'anomena Tres Tombs. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53456 | Ball de la Quadrilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-quadrilla | XVIII-XXI | Actualment es balla parcialment. | Avui dia del ball de la Quadrilla només se'n balla una part el dia de Carnaval al Centre Cultural Recreatiu El Progrés, però originàriament es ballava el diumenge de Quaresma a la plaça pública. El ball s'iniciava amb una música amb aires de marxa, que contrasta amb l'aire més cortesà de la resta de parts, com la contradansa, els 'mirallets', el ball pla o els cargols. És una dansa amb múltiples evolucions, la majoria d'elles molt característiques de la dansa tradicional catalana: cadenes, cargols, anades i vingudes de les parelles encarades, passades en diagonal, voltes de les parelles agafats amb una mà, etc. Altres evolucions, en canvi, només existeixen en aquesta dansa, com són els festeigs dels balladors amb les balladores i la figura anomenada els 'mirallets'. | 08114-14 | La Vila | Té un origen incert, però es creu que fou introduït al municipi per uns soldats que participaven a la guerra del Rosselló (1793-1795). La coreografia està inspirada en els balls de saló del segle XVIII. Fou una dansa que perdurà fins ben entrat el segle XX, com així s'en desprèn d'una nota oral de Josep Ventura i Llatas de l'any 1924 que es conserva a l'Arxiu de Dansa Tradicional de l'Esbart Català de Dansaires, que diu 'El dimarts de Carnestoltes la ballen a la plaça després de seguir varis carrers acompanyats de la música'. El ball anà desapareixent paulatinament fins a desaparèixer, i fou recuperat de nou l'any 1956, després de les investigacions d'Isidre Clopas i l'Esbart Català de Dansaires. Fou representat per l'Esbart Dansaire de Martorell, però de nou caigué en desús fins a ésser representat parcialment al Centre Cultural Recreatiu El Progrés. | 41.4736800,1.9310800 | 410748 | 4591894 | 1959 | 08114 | Martorell | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53456-foto-08114-14-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53457 | Fira de Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-primavera | Programes de la Fira de Primavera. | XV-XXI | La Fira de Primavera és una de les festivitats més antigues que es coneix de Martorell. Es celebra l'ultima setmana d'abril i inicis del més de maig (antigament s'iniciava el dia de Sant Marc i s'allargava els quatre dies següents). L'acte central és la fira de bestiar, l'últim diumenge d'abril, com a mostra del que eren antigament els espais de compra-venda de cavalls, animals de tir i diferents productes del camp. Fins a mitjan segle XX l'element bàsic de la Fira va ser el mercat de bestiar, però paulatinament s'hi han anat incorporant elements industrials agrupats amb la Fira del Comerç i la Indústria creada l'any 1987, i representacions de tècniques artesanes i venda de productes agropecuaris a la Fira d'artesania de la Vila i la Fira d'Entitats que es va engegar l'any 1992. La Fira es complementa amb altres activitats lúdiques i festives com la ballada de sardanes, el pregó d'inici de la fira, concurs d'arrossegament de pes per cavalls, representació de danses populars catalanes, cercavila, ball de gegants i concerts. | 08114-15 | La Vila | Va ser fundada l'any 1422, quan la reina Maria, esposa d'Alfons El Magnànim, va concedir el privilegi de la celebració d'una fira a Martorell que tingués lloc el dia de Sant Marc, el 25 d'abril, i que es perllongués en els quatre dies posteriors. La Fira, que en el passat va ser ramadera i agrícola, s'ha anat transformant al llarg dels segles. | 41.4743700,1.9307800 | 410724 | 4591971 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53457-foto-08114-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53457-foto-08114-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53457-foto-08114-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Antigament s'anomenava Fira de Sant Marc. | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53458 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-11 | Programes de la Festa Major. http://martorell.cat/martorell/el-municipi/calendari-de-festes-i-fires.htm | XI-XXI | La Festa Major es celebra entorn el 15 d'agost, en honor a la patrona de la localitat, Santa Maria de l'Assumpta. La programació de la festa s'inicia a la vesprada amb el repic de campanes des del campanar de l'església de Santa Maria. El dia principal de la festa és el 15 d'agost, quan a les 12 h del matí es realitza la missa solemne de Santa Maria, seguit de l'actuació castellera. A la tarda s'exposen les figures participants a la cercavila, realitzades per diferents entitats i barris del municipi (gegants, capgrossos, dracs...). La cloenda s'inicia a la vesprada de l'últim dia amb un correfoc a càrrec dels Diables de la població i la Carpafera, que donen lloc a l'encesa del castell de focs. La festa es complementa amb diferents activitats culturals, lúdiques i festives com exposicions als diferents museus i sales, activitats per a nens (Garvilada des de l'any 2005), joves i grans (Brellogat des de l'any 2003). Una altra de les activitats que es consolida dins el programa d'actes de la Festa Major és la mostra viva d'oficis artesans de Martorell, l'Artesanàlia (2002) que es fa a la plaça de la Vila, la qual reuneix alguns oficis ja desapareguts en la vida laboral i d'altres que estan de plena actualitat. | 08114-16 | Martorell | Aquesta festa es troba documentada des de l'any 1032 i s'aprofitava com a parèntesi entre les feines agrícoles de segar i veremar. A Martorell, com en d'altres parròquies dedicades a la Mare de Déu, s'instal·lava al mig de la nau de l'església un túmul, és a dir un cadafal cobert per un baldaquí, amb un altar als peus, amb la imatge jaient de la Mare de Déu de la Dormició, popularment coneguda com a la Mare de Déu del Llit. A part del dia 15 d'agost, el dia central de la festa, també es celebra el dia 16, festa de Sant Roc, copatró de la vila des de 1589 com a segon dia de Festa Major. Aquests dos dies les activitats eren organitzades per la parròquia i l'Ajuntament i es basaven en representacions litúrgiques i ball. El dia 17, el tercer dia de Festa Major, fou instituït a la segona meitat del segle XIX a petició de les societats recreatives de Martorell. | 41.4743700,1.9307800 | 410724 | 4591971 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53458-foto-08114-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53458-foto-08114-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53458-foto-08114-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53532 | Pollastre amb raïm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollastre-amb-raim | XX | Per la Festa Major, el 15 d'agost, és tradició cuinar el pollastre amb raïm a Martorell. Els ingredients per a quatre persones són: 1 pollastre de pagès; 1dl de vi blanc sec; ¼ l de brou; 1ceba grossa; 1 cullerada de suc de llimona; 500 grams de raïm; 150 grams de suc de raïm; sal, pebre negre i pebre vermell picant. El pollastre a talls, net, salat i empebrat i el pebre vermell. Es daura en una paella amb una mica d'oli i es retira a una cassola. Amb el mateix oli, es fa un sofregit la ceba tallada ben menuda vigilant que no es torri massa. S'afegeix el vi i es deixa reduir. Es tira el suc de llimona, el suc de raïm i el brou, i s'aboca a la cassola on hem reservat el pollastre. El courem a forn bo i tapat fins que quedi tendre (1/2 h, aprox.). Els grans de raïm un cop rentats i ben secs, els fregirem en una paella a foc suau amb una mica d'oli i després els afegirem al pollastre fent-ho coure tot plegat uns 10 min. | 08114-90 | Martorell | Aquesta recepta va ser recuperada l'any 1999 per Carme Figueras i Cortés i Francesc de Castro i Piera, i considerada plat típic de Martorell a partir de l'any 2000. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53533 | Dites populars de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-populars-de-martorell | PARÉS. A. (2001) Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62. | No totes són conegudes. | Anna Maria Parés Puntas va recollir al seu llibre 'Tots els refranys catalans' (2001) algunes de les dites populars referents al municipi de Martorell, que detallem a continuació: A Martorell carbassots; A Martorell, cinc minuts, bona gent però molt bruts; A Martorell, fes-te amb ells i no et fiïs d'ells; Boira a Martorell, pluja al Vendrell; Torredembarra i Martorell, Altafulla i el Vendrell. Aquest últim fa referència a una fórmula mètrica per amanir l'enciam. | 08114-91 | Martorell | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53534 | Romanç del Dret de carreratge de la vila de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romanc-del-dret-de-carreratge-de-la-vila-de-martorell | Romanç del Dret de Carreratge de la vila de Martorell | XX | Romanç que recorda els fets ocurraguts l'any 1396, quan el poble de Martorell passà a mans de la corona d'Aragó, després que el monarca Martí l'Humà, sofoqués les incursions del Foix al Principat: 'Benvinguts els de la vila, i els que heu vingut dels voltants, els qui heu vingut de la comarca, tant si sou petits com grans. A tots plegats ara us canto, sense més cerimonial, i us dono la benvinguda, a aquest sopar Medieval. És el motiu de la festa, una commemoració, d'una data assenyalada, per a aquesta població. Fa sis-cents anys aquest poble, s'escaigué que va canviar, amb el dret del carreratge, que aquí es va venir a aplicar' | 08114-92 | Martorell | Tant la lletra com la música va ser composat per Jaume Arnella, i va estrenar-se a la plaça de l'Església, durant un sopar de Festa Major el dia 15 d'agost de l'any 1996. El motiu de la composició del romanç fou la celebració dels sis-cents anys que Martorell esdevingué 'carrer' de Barcelona, quan el monarca Martí l'Humà, a la fi del mandat dels Foix l'any 1396, incorporà la baronia a la corona, i Martorell obtingué el privilegi d'ésser declarat carrer de Barcelona. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 1996 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53534-foto-08114-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Jaume Arnella | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53535 | Manufactura de la punta de coixí de blondes negres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manufactura-de-la-punta-de-coixi-de-blondes-negres | XVII-XXI | Les puntes de coixí consisteix en una tècnica artesanal emprant un coixí, generalment cilíndric, damunt el qual hom subjecta un patró de paper on hi ha el dibuix que el puntaire ha de realitzar mitjançant fil, agulles, boixets, coixí i patrons. El resultat final és un teixit fruit d'entrecreuar els fils enrotllats en boixets i subjectats al coixí i seguint el patró, emprant les agulles. A la zona del Baix Llobregat estava molt estesa aquesta pràctica ja des del segle XVII, on es practicava la varietat de la blonda negra, corresponent a un teixit molt clar realitzat amb fil negre de cotó o seda. Era un producte que es manufacturava a domicili per les dones de les famílies, per tal d'obtenir un bon aixovar de núvia o bé per obtenir ingressos regulars en l'economia domèstica. | 08114-93 | Martorell | Les puntes de coixí de blondes negres ja es documenten a Martorell a partir del segle XVII. Era una tècnica artesanal desenvolupada manualment per nombroses dones, fins a la segona meitat del segle XIX, quan començà a davallar a mesura que s'anà desenvolupant la indústria de puntes mecàniques. Actualment l'activitat puntaire ha renascut i al municipi trobem l'Associació de Puntaires de Martorell, fundada l'any 1999, que té com a objectiu l'ensenyament d'aquesta tècnica artesanal a les nenes. També organitzen anualment una trobada de puntaires, inclosa dins la Festa del Roser. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53535-foto-08114-93-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53541 | Festa del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser | XX | La Festa del Roser de Martorell es celebra el primer cap de setmana del mes d'octubre (al voltant del 7 d'octubre). És una festa amb caràcter cultural i popular, organitzada per l'Associació d'Amics de Sant Antoni Abat, on hi participen gran part de les entitats de Martorell. La festa està estretament lligada amb la Festa del Most, recuperada l'any 1988, en homenatge a la tradició vitivinícola del municipi, el qual gaudeix de la Denominació d'Orígen Penedès. Cal destacar la premsada i trepitjada popular del raïm, i la degustació del most acabat de premsar. Durant la celebració de la festivitat, també s'hi organitza el Vimart, una Fira del vi i del cava, des de l'any 2011; la Trobada de Puntaires; i la Fira d'Artesania. | 08114-99 | La Vila | Tot i que la festivitat de la Mare de Déu del Roser es celebrava al mes de maig, el papa Gregori XIII, va traslladar la festivitat al dia 7 d'octubre (quan es celebra actualment), després que l'armada cristiana s'encomanés a la Mare de Déu del Roser durant la batalla de Lepant, i aconseguissin la victòria damunt dels turcs, el dia 7 d'octubre de l'any 1571. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53542 | Cantada de caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-caramelles-1 | Cinquantenari de les caramelles de Martorell (1980) . Comissió de Caramelles i Ajuntament de Martorell. Martorell | XIX-XXI | La tradició caramellaire segueix vigent avui dia a través de l'associació 'Caramelles de Martorell'. La cantada de caramelles es realitza el diumenge de Pasqua Florida al matí i el dilluns de Pasqua, també al matí. La coral duu com a indumentària uns pantalons i una jaqueta blanca amb el coll de color vermell per als nois, i de color blau per a les noies. En alguns casos les noies poden dur una còfia blanca amb una línia blava a la vora i els nois una barretina. També duen una cistella decorada amb cintes i lligada al capdamunt d'una vara, on els homenatjats hi dipositen les donacions. Els caramellaires recorren la zona urbana del municipi i algunes vegades van acompanyats d'instruments musicals com guitarres, timbals o flautes. Una característica rellevant de la cantada és que l'associació sorteja una mona de pasqua el dijous Sant, realitzada pel pastisser Sr. Antonio Conesa, on hi apareixen elements, personatges o efemèrides representatius de la vila. | 08114-100 | Martorell | Les caramelles són cançons típiques populars que es canten durant la Pasqua Florida o Pasqua de Resurrecció. A Catalunya tenen l'origen al món rural i el primer document que se'n coneix és del segle XVI. Inicialment les colles de caramellaires es traslladaven de masia en masia cantant cançons amb lletres senzilles, de temàtica religiosa o ressaltant les bondats dels amos de les masies, a canvi els propietaris de les masies els obsequiaven amb ous, llonganisses, cansalada, botifarra, formatges, aiguardent i d'altres queviures, per celebrar posteriorment un àpat en comú. Al llarg del segle XIX, mitjançant les societats corals, es va introduir aquesta tradició a les ciutats. A Martorell, la tradició caramellaire es remunta a l'any 1863, quan es fundà l'agrupació coral claveriana 'La Fraternitat', tot i que probablement aquesta tradició es celebrava ja amb anterioritat. L'any 1930, Mn. Jaume Urgell creà les 'Caramelles de la Mainada de Martorell' o 'Caramelles del Catecisme Parroquial', el qual substituí el caràcter pagà d'algunes lletres per una dignificació del cant. Actualment la tradició caramellaire segueix vigent a través a l'associació 'Caramelles de Martorell', hereva de l'agrupació cantaire formada per Jaume Urgell. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53542-foto-08114-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53542-foto-08114-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53545 | Pintures murals de Can Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-can-nicolau | BALANZA, F. (2006): Proposta de declaració de Béns Culturals d'Interès Local. Inèdit. | XIX | Algunes de les pintures es troben en bon estat, mentre que d'altres foren malmèses durant les reformes per a l'adequació de l'espai amb Escola de Música. | Els espais de la planta noble de l'edifici de Can Nicolau, estan decorats amb pintures murals d'estil imperi. Segons el Dr. Francesc Fontbona, es tracta d'un conjunt mural del segle XIX únic a Catalunya. Els motius decoratius estan formats per blondes, draperies, guirnaldes, corns de flors i fullams, ventalls, corones de plomes, cariàtides, cistells de fruita i escenes de paisatges i mitològiques. Els sostres estaven decorats amb teles de grans dimensions pintades amb els mateixos motius decoratius. | 08114-103 | Plaça de la Vila, 7 | La decoració de la planta noble de l'edifici de Can Nicolau data del segle XIX, quan el propietari de la finca, Anton Nicolau, va iniciar la construcció de l'edifici l'any 1834. Probablement la realització de la decoració es realitzà en motiu del matrimoni del seu fill i hereu Josep Nicolau Pasteller amb Rosa Bujons, celebrat l'any 1839. No obstant, en desconeixem l'autoria. L'any 1975 l'edifici fou adquirit per l'Ajuntament de Martorell en compra a Joan Nicolau Trillas. La construcció de l'Escola municipal de Música va comportar la destrucció parcial d'algunes de les pintures murals i la retirada de les teles dels sostres, que actualment es troben al soterrani de la Torre de les Hores. L'any 2003, l'Ajuntament de Martorell va aprovar i executar un projecte de restauració per tal de salvaguardar les pintures. | 41.4744300,1.9296400 | 410629 | 4591978 | 1839 | 08114 | Martorell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53545-foto-08114-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53545-foto-08114-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53545-foto-08114-103-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 99|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53548 | Rellotge de sol de la Masia de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-masia-de-santa-margarida | XIX | Rellotge il·legible. | Està situat a la part superior, al centre de la façana meridional de la masia de Santa Margarida Es tracta d'un rellotge rectangular de sol vertical declinant, el qual només conserva el gnòmon. | 08114-106 | Masia de Santa Margarida | 41.4672700,1.9169400 | 409559 | 4591197 | 1841 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53548-foto-08114-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53548-foto-08114-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53553 | Pou del Merli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-merli | XIX-XX | Presenta deteriorament de les parets. | Pou circular amb parets de pedra i morter, situat en un terreny inclinat que és la falda del turó anomenat Pou del Merli. La part del pou que sobresurt i que es veu per sobre del terreny és també de mur de maçoneria amb parets d'obra de fàbrica de totxo. La part superior del pou és plana i està reparada i acabada amb totxo i arrebossat per la part superior. La cara que dóna a la carretera és plana, feta amb totxo i presenta una obertura rectangular on hi ha una porta metàl·lica amb dues frontisses i pany de passador. Aquesta obertura presenta un dintell a base de llosa plana de pedra i un ampit rematat per una llosa plana de pedra, que se subjecta sobre una llosa de pedra vertical. A banda i banda de la porta hi ha dues pedres col·locades a manera de repisa sortint cap a fora del mur del pou. L'arrebossat exterior del pou està molt deteriorat i ha desaparegut en bona part. | 08114-111 | Carretera B-224, km 25,250 | Aquest pou ha donat nom a la urbanització que s'ha desenvolupat a banda i banda de la carretera B-224. El pou es troba al costat de la carretera, a la banda nord de la mateixa. El nom de merli no se sap a què fa referència, ja que no s'ha trobat cap mot català amb aquesta grafia. Els mots que més s'hi assemblen són merla (ocell) i merlet (part d'un castell), però no se sap si hi ha cap relació amb el topònim merli. Aquest nom apareix documentat per primer cop l'any 1949 al 'Censo de ganado caballar, asnal i bovino sujeto a requisición militar' (1940-1965) que es troba dipositat a l'Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires. Aquest pou està ubicat just a tocar de la carretera, i el límit entre els termes municipals de Sant Esteve Sesrovires i Martorell. Al cadastre apareix el límit territorial pel marge esquerre de la carretera, per la qual cosa el pou és a tocar del municipi de Sant Esteve, però dins el terme de Martorell. | 41.4754700,1.9024800 | 408363 | 4592122 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53553-foto-08114-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53553-foto-08114-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Element núm. 08208/46, del Mapa de Patrimoni Cultural de Sant Esteve Sesrovires | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53554 | Pont Prínceps d'Espanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-princeps-despanya | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Pont amb estructura de formigó sobre el riu Llobregat, formada per dos pilars en forma de V i units per la part superior per jàsseres de formigó. | 08114-112 | Carretera 243-C | El pont és una obra projectada per l'arquitecte Jose Antonio Fernández Ordónez i construït l'any 1970. La situació geogràfica de Martorell, en la intersecció formada per la Depressió Prelitoral i la Vall del Llobregat, ha estat ja des de època romana un punt de cruïlla de camins. La Via Augusta sobrepassava el Llobregat a través del Pont del Diable de la mateixa manera que ara ho fa el pont Prínceps d'Espanya per la carretera C-243. Al construir el Pont dels Prínceps d'Espanya, es va aprofitar per treure la cruïlla de la N-II fora del recinte urbà; per aquest motiu el pont no es va construir de manera perpendicular al corrent del riu i paral·lel al Pont del Diable sinó en diagonal, com havia estat l'antic pont de ferro. Això va comportar que l'espai de la riba entre el pont del diable i el pont dels prínceps d'Espanya fos remodelat: es varen enderrocar varis edificis i murs, es va reubicar la font de les malaltes i es va fer el passeig del riu. El Congost de Martorell és pas quasi obligat en la xarxa viària que comunica Barcelona amb les zones centrals i meridionals de Catalunya. | 41.4733800,1.9385300 | 411370 | 4591853 | 1970 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53554-foto-08114-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53554-foto-08114-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Jose Antonio Fernández Ordóñez | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 01 BPU-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53555 | Castell de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rocafort | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XI-XII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Restes de la muralla del priorat, que envolta un recinte pseudocircular de prop de 2500 m2, del qual s'identifica una torre circular a l'angle sud-est del recinte, i de l'església de 105 m2. Al cim es troba l'església de Sant Genís, i al seu redós s'albiren encara les restes de diverses estructures que n'haurien conformat el monestir, que ocupen una superfície aproximada de 1000 m2. El priorat estava envoltat per un recinte fortificat, del qual només se n'observen alguns trams del llenç de migdia i la base d'una torre de planta circular al sud-est. Aquest segon recinte hauria tancat un espai de prop de 0,25 Ha, incloent les restes el monestir benedictí. Del monestir actualment només en resta, sense volta, l'església de Sant Genís, de planta rectangular, de prop de 18,10 m de llarg a l'interior i 5,8 d'amplada, obrada amb carreus de pedra rogenca, molt ben escairada. Li falta gran part de la capçalera de la qual en resta només l'extrem sud-oriental. La fàbrica és molt uniforme llevat d'algunes reparacions, com ara la reforma de l'arc escarser que hi ha sobre el portal de ponent. A banda i banda del portal de migdia, que hauria comunicat l'església amb les dependències del monestir, hi ha dos urnes funeràries, encabides en sengles arcosolis encabits al gruix del mur. L'església està dividida en tres espais separats per arcs torals apuntats, un dels quals, el de llevant, es conserva encara sencer i ens permet saber que la volta hauria estat apuntada: el presbiteri, de prop de 4,8 m; el cor central, de 3,7 m, on es troba, a migdia, la porta que comunicava el temple amb el monestir; i la nau, de 7,9 m. En cadascun dels tres espais s'obren, a banda i banda, sengles arcosolis, a excepció del de llevant de la nau, que en té dos a cada costat. En la part de capçalera que es conserven les traces d'una finestra de doble esqueixada. La porta principal, centrada al mur de ponent, és de doble arquivolta, emmarcada per una senzilla imposta, i guardapols exterior ornat amb semiesferes. Al centre del timpà hi ha una roseta de sis pètals gravada. Les peces de l'arquivolta interior han desaparegut en gran part, fins i tot les columnes o brancals sobre les quals hauria descansat. És molt probable, però, que un capitell conservat al museu de l'Enrajolada procedeixi d'aquesta portalada. A part de les tres finestres que hauria posseït originàriament l'absis, el presbiteri era il·luminat per dues finestres més, una, de doble esqueixada, situada al mur nord, i l'altra, d'esqueixada senzilla, col·locada al mur sud. Al cor no hi ha cap obertura, i a la nau hi ha dues espitlleres que s'obren a migdia. L'església de Sant Genís era tancada dins un recinte fortificat, del qual actualment només se'n distingeixen alguns panys de muralla que la protegia. Tot i que l'origen de la fortificació podria ser anterior, les restes que avui s'observen es poden datar, de manera provisional al segle XII. Concretament són visibles, un llenç que ressegueix el perfil de la roca pel vessant de migdia i una torre de planta rodona a l'extrem sud-est. Tanmateix, es conserven plànols de principis del segle XX on es dibuixen d'altres construccions corresponents al monestir i a la fortificació.</p> | 08114-113 | Serra de l'Ataix | <p>El priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort fou fundat pels senyors de Castellví l'any 1042. Des de l'any 1146 hi havia una comunitat amb un prior, dos monjos i dos beneficiats. La seva decadència comença al segle XIV. Els terratrèmols de 1488 van malmetre el monestir , es va esfondrar la volta del temple i la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. L'any 1534 l'estat dels edificis era descrit a la butlla del papa Climent VII com a ruïnosos. El mateix any l'església de Sant Genís va ser secularitzada, i van ser el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa qui es faran responsables, respectivament, de la part econòmica i religiosa. En aquest període es va reparar l'església. El castell fou volat al 1713 per les tropes de Felip V. L'ardiaca Pere Pau de Sentmanat, que va tenir la propietat del Priorat entre els any 1773 i com a mínim fins l'any 1844, va ser l'últim d'una llarga llista de propietaris del Priorat secular. Una nova nissaga es farà càrrec dels terrenys que ja havien deixat de ser Priorat; Josep Poch és el primer representant d'aquesta nissaga documentada l'any 1851 (Visita Pastoral 90, F, número 147 de l'Arxiu Diocesà de Barcelona). L'any 1967, l'últim representant de la nissaga, Pau Sendrós, va cedir l'església de Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort a vila de Martorell.</p> | 41.4653900,1.9233700 | 410093 | 4590981 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53555-foto-08114-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53555-foto-08114-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53555-foto-08114-113-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-21 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 02 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 53556 | Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | VI-XIX | Es troba en estat ruïnós. | Les primeres restes arqueològiques es corresponen a una església de l'antiguitat tardana que podríem datar entre finals del segle IV i principis del segle VI, moment d'implantació del cristianisme al territori de la Catalunya actual. La primera església presentava una única nau de planta rectangular i una capçalera tripartida on destacava la cambra central en forma de ferradura. El teulat era de bigues de fusta i encavallades que sustentaven una coberta a doble vessant amb teules planes i ímbrex. La posterior església preromànica mantenia l'estructura de l'anterior elevant el nivell del sòl de la nau central fins igualar-lo amb el de l'absis. Les excavacions arqueològiques que es van dur a terme van localitzar un forn que es pot datar entre finals del segle X i principis del segle XI que podria haver estat utilitzat per fabricar la campana. Al segle XII l'església es va transformar seguint l'estil romànic. Es van reutilitzar els dos murs laterals, es va construir una nova façana que acollirà la nova porta principal d'accés i es va tapiar l'antiga porta del mur de migdia, s'enderrocà la capçalera antiga i es va fer una de nova allargada cap a l'est i es creà un paviment que anivella tot l'interior. Església de planta rectangular amb façanes de pedra vista i coberta de teules ceràmiques. A la façana de ponent hi ha la porta d'accés i dues finestres d'arc de mig punt. A cada façana lateral hi ha dos arc de pedra que comuniquen amb l'interior. | 08114-114 | Camí del Cementiri, s/n | Els terratrèmols de 1448 van provocar l'esfondrament de la volta i part dels murs i la van deixar en estat de ruïna. Al 1534 es va secularitzar l'església i s'hi van fer reformes que van reduir a la meitat les dimensions de l'església. Es va fer una nova façana que va dividir la nau en dos espais: l'est serà ocupat per l'església i l'oest serà utilitzat com a cementiri. Aquestes reformes perduraran fins al segle XIX moment de desamortització; les últimes reformes es duran a terme cap a l'any 1870. Els esdeveniments de la guerra civil de 1936-1939 van causar importants danys a l'església, amb l'enderrocament de la coberta. | 41.4675500,1.9170400 | 409567 | 4591228 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53556-foto-08114-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53556-foto-08114-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53556-foto-08114-114-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Contemporani|Paleocristià | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 03 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85|92|98|84 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53557 | Masia de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-santa-margarida | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | La masia és un edifici de planta rectangular de dues plantes. La planta baixa és de pedra vista mentre que el nivell superior està arrebossat i les finestres que hi ha estan emmarcades per uns esgrafiats. | 08114-115 | Camí del Cementiri, s/n | La masia de Santa Margarida, que data del 1841, es trobava dins l'antic priorat de Sant Genís de Rocafort. A principi de la dècada de 1960 va quedar deshabitada, fet que avançà el seu procés de deteriorament. L'any 1967 Pau Sendrós va fer donació dels edificis de Sant Genís de Rocafort i de Santa Margarida ,així com d'un lot de terres al seu entorn, al municipi de Martorell. La voluntat de Pau Sendrós era la recuperació d''quests edificis i que Santa Margarida esdevingués un centre de recerca arqueològic. Al 1972 encara no s'havia fet cap acció; la masia estava en estat ruïnós i l'església ocupada per les bardisses; al maig d'aquell mateix any un grup d'entusiastes va començar els treballs de recuperació de la masia, que es va rehabilitar, així com de l'església; eren els inicis del que pocs anys després seria El Centre d'estudis Martorellencs. Avui en dia la masia de Santa Margarida acull l'equip d'excavació del jaciment de Santa Margarida; jaciment de referència obligada per a l'estudi de l'antiguitat tardana i l'època medieval i lloc de formació de molts arqueòlegs. | 41.4673400,1.9169200 | 409557 | 4591204 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53557-foto-08114-115-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 04 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53558 | Ca l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller-0 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici de planta baixa i planta pis. Al nivell superior hi ha finestres amb arc de mig punt i dos balcons amb balustrades situats als extrems de la façana principal. La coberta és a dues aigües amb coberta de teula àrab. El jardí està pavimentat i té un arbrat on destaquen un gran pi i dues palmeres. Hi ha una torre d'aigua amb molí de vent. | 08114-116 | C. Cambreta, 3 | Martorell tenia una important producció vitícola des de la segona meitat del segle XVIII. Es diu que hi havia fins a 7 facines de destil·lació d'aiguardent; els alambins utilitzats per la destil·lació així com tot l'equipament complementari era produït pels calderers. La família Oller es va establir a Martorell l'any 1781 i van exercir la professió de calderers fins l'any 1843. Llorenç Oller i Beí va dedicar-se al treball de les terres que la família havia anat adquirint; al 1880 va promoure la urbanització del carrer Vistalegre. Ca l'Oller es una construcció de finals de la primera meitat del segle XIX reconstruïda l'any 1926. | 41.4743200,1.9333800 | 410941 | 4591962 | 1926 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53558-foto-08114-116-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 05 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53559 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-6 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | El cementiri és un recinte delimitat per una tanca d'obra. La part sud és la més antiga mentre que la nord és fruit d'ampliacions. A la façana de llevant de la tanca que està decorada, hi ha la porta d'accés amb una reixa metàl·lica amb les lletres C i M. A l'interior cal destacar la presència de la capella i de tombes i sepulcres, essent el de la Família Bové, obra de Josep Ros i Ros, el més important. Al costat de la porta d'accés hi ha sis xiprers (tres a cada banda). A l'interior també hi ha arbres de gran tamany. | 08114-117 | Camí del Riu, s/n | L'Antic cementiri de Martorell estava situat a la plaça de l'església. Fou l'alcalde Ramon Bultó, que tenia una casa a dita plaça , que va cedir l'any 1851 l'anomenat camp de les Pereres , al nord de l'església de Santa Margarida, per tal d'ubicar-hi l'actual cementiri. El 26 de Juliol de 1852 varen ser beneïdes les terres del nou cementiri. El primer en ser sepultat va ser un fill de Félix Salvay Basté de 10 anys que va morir al dia 27 del mateix mes de juliol. | 41.4686100,1.9168700 | 409555 | 4591345 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53559-foto-08114-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53559-foto-08114-117-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Josep Ros i Ros | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 06 BPU-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 99|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53560 | Estació de tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-tren-0 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | L'edifici de l'estació està format exteriorment per cinc cossos, El central i els extrems són de planta baixa i una planta pis, mentre que els dos intermitjos són de planta baixa i dues plantes pis. Les façanes estan pintades amb les finestres emmarcades en blanc. Tots els cossos estan rematats per una barana massissa de pedra. També hi ha un edifici que s'utilitzava pel descans dels treballadors de la companyia ferroviària, que està situat una mica separat de l'edifici de l'estació. Està format per tres volums, essent el central més alt, de planta baixa i dues plantes pis amb les façanes arrebossades i pintades i rematades també amb una barana massissa. | 08114-118 | C. Comerç, 2 | La fusió entre la Compañia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell i el Ferrocarril de Tarragona a Martorell i de la qual va sorgir la de Camino de Hierro del Centro, es va aprovar al consell de ministres d'Espanya del 10 de setembre de 1861. Al 14 de setembre de 1861 va tenir lloc l'acte de col·locació de la primera pedra; la inauguració va ser presidida per el rei Francisco de Asis comissionat per la seva esposa la reina Isabel II, l'Arquebisba de Tarragona i el Bisbe de Barcelona. El juny de 1864 a les nou i tres quarts del matí va arrancar de l'estació de Martorell la primera màquina, amb el número 9 i un cartell que posava Tarragona, amb destinació Tarragona . El dia 15 d'abril de 1865 es va obrir al públic la línia de Barcelona - Martorell - Tarragona. | 41.4788200,1.9262400 | 410351 | 4592469 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53560-foto-08114-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53560-foto-08114-118-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 07 BPU-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53561 | Centre Cultural de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-cultural-de-martorell | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici de nova construcció de planta rectangular i tres plantes. Rematat per la part superior amb unes plaques de colors vius. | 08114-119 | Plaça de les Cultures, s/n | Es tracta d'un modern edifici projectat pels arquitectes Albert Bargués i Grau i Joan Isart Alemany i construït l'any 1995. Es un espai cultural que alberga la Biblioteca municipal dedicada al poeta i filòsof Francesc Pujols (1882-1962) i l'auditori dedicat al compositor, músic i monge benedictí Joan Cererols. L'edifici també alberga altres espais dedicats a exposicions i la radio local de Martorell. | 41.4736600,1.9155200 | 409449 | 4591908 | 1995 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Albert Bargués i Grau i Joan Isart Alemany | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 08 BPU-05.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc