Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53529 | Fons del Museu Municipal Vicenç Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-municipal-vicenc-ros | <p>FARRENY, M.; ESPAÑOL, F. (2011): El Museu Municipal Vicenç Ros i L'Enrajolada, casa museu Santacana. Els seus fundadors i les seves col·leccions. Museu Municipal Vicenç Ros (Inèdit).</p> | <p>El museu disposa de 10157 elements registrats manualment i actualment s'està realitzant la digitalització de les fitxes mitjançant el programa Museum Plus, amb 5986 fitxes digitalitzades fins al moment i amb una estimació de fins a 18500 entrades. Tot i que al museu s'hi pot visitar majoritàriament el fons etnològic i el fons de ceràmica, ja que aquests son els fons més importants dels que disposa, també gaudeix d'una col·lecció formada per materials paleontològics i geològics amb una antiguitat propera als 20 milions d'anys. Es tracta de restes fòssils d'ostres, bivalves (petxines), gasteròpodes (cargols marins) i plantes fòssils, les quals es varen anar recollint de manera particular, des del segle XVIII i fins l'actualitat. Un element paleontològic a destacar és una defensa (ullal) de l'Elephas antiquus (elefant) trobades l'any 1953 a la zona coneguda com la Font del Mamut i un molar de l'espècie Gomphotherium angustidens (mastodont). Les restes arqueològiques de que disposa el museu procedeixen majoritàriament de Martorell (la Baldanya, les Torretes, Sant Genís de Rocafort, Santa Margarida, Convent de Caputxins, la plaça de l'Església, Sant Bartomeu, la Bòbila Bonastre, Santa Margarida, la vil·la romana de Martorell-Enllaç i Can Simó) però també gaudeix de materials procedents d'Empúries, del Castell de Sant Jaume (Castellví de Rosanes) i Can Raimundet (Sant Llorenç d'Hortons). També disposa d'elements arquitectònics i escultòrics com gàrgoles, els sarcòfags dels Rosanes i Torrelles (segle XIV) ) i les làpides sepulcrals de Josep Caymó (1757), Antoni Sanso (1750) i Miquel Arquer (1718), de l'antiga església parroquial de Santa Maria de Martorell, i altres elements procedents del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i del Convent de les Monges Jerònimes de Barcelona. El conjunt de pintures està format per olis, aquarel·les i dibuixos de Lluís Rigalt, Pau Rigalt i Agustí Rigalt, així com d'altres obres de Jaume Amat i Bargués; Francesc Planas Dòria; Magí Oliver Bosch; Miquel Salas Suau; Josep Amat i Gaspar i algunes obres anònimes procedents segurament de l'antic convent de Caputxins. En menor mesura, la col·lecció es completa amb alguns exemplars d'arma de foc i d'arma blanca com una espingarda, trabucs, pistoles, escopetes amb baioneta, espases, punyals, ganivetes, algun casc, una cuirassa, una polvorera; un fons numismàtic molt escadusser degut a un robatori que va patir la institució l'any 1982; i un fons documental format per pergamins, cadastres, cap-breus, censos, portadors de delmes, llibres antics de religió, farmàcia, medicina, literatura, i contemporanis de ceràmica i arqueologia, i un fons d'imatges procedents de l'arxiu Porta, amb negatius des de l'any 1955 fins l'any 1964.</p> | 08114-87 | Avinguda Vicenç Ros i Batllevell, s/n | <p>El Museu Municipal Vicenç Ros va ser inaugurat el 15 d'agost de l'any 1945, a l'antic convent de Caputxins, construït entre els anys 1687 i 1721, ocupant l'església, el soterrani i part de les cel·les. Inicialment el fons estava format per la col·lecció de ceràmica que posseïa Vicenç Ros i alguns elements arquitectònics i escultòrics procedents de l'antiga església de Santa Maria de Martorell. La gran tasca realitzada per Vicenç Ros (director del museu) i Isidre Clopas (conservador) comportaren que es realitzessin nombroses donacions (fins l'any 2005 existien més de 300 donants) entre les que destaca la col·lecció de ceràmica de Joaquim Mir, incorporada al fons l'any 1972. Des del 1989 s'hi han dut a terme diverses fases de restauració del fons de ceràmica i de rehabilitació de l'edifici, que han culminat amb la remodelació de l'exposició permanent, situada a l'església de l'antic convent i la supressió de barreres arquitectòniques. Tant el museu com el fons van ser declarats Monumento histórico y artístico, l'any 1962.</p> | 41.4727800,1.9312500 | 410761 | 4591794 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53529-foto-08114-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53529-foto-08114-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53529-foto-08114-87-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Paleocristià|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 81|83|84|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 1773 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53533 | Dites populars de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-populars-de-martorell | PARÉS. A. (2001) Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62. | No totes són conegudes. | Anna Maria Parés Puntas va recollir al seu llibre 'Tots els refranys catalans' (2001) algunes de les dites populars referents al municipi de Martorell, que detallem a continuació: A Martorell carbassots; A Martorell, cinc minuts, bona gent però molt bruts; A Martorell, fes-te amb ells i no et fiïs d'ells; Boira a Martorell, pluja al Vendrell; Torredembarra i Martorell, Altafulla i el Vendrell. Aquest últim fa referència a una fórmula mètrica per amanir l'enciam. | 08114-91 | Martorell | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53626 | Refugi-estable del Castell de Rosanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-estable-del-castell-de-rosanes | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | Alguns trams presenten petits desprendiments. | És un espai de gran alçada i profunditat, existent entre dues grans roques que té un tancament de pedra amb una petita porta. | 08114-184 | Turó del Peiret | En època de conflictes , com la guerra del Francès (1808-1814) el poble de Martorell es refugiava a les muntanyes en llocs com aquest refugi a prop del Castell de Rosanes. Aquestes coves també eren refugi de bandolers. En molt casos aquestes coves també són empleades com a casetes de camp o per guardar-hi bestiar. | 41.4690100,1.9316300 | 410788 | 4591375 | 08114 | Martorell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53626-foto-08114-184-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 73 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53675 | Jaciment arqueològic Bòbila Bonastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-bobila-bonastre | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | Destruït. | Troballa d'un sepulcre individual de fossa i d'un hipogeu col·lectiu amb un pou d'accés vertical i cambra funerària lateral, al nivell de la base del pou. Aquestes estructures van ser destruïdes en el moment del descobriment. | 08114-233 | El Camí Fondo | L'any 1962 durant els treballs de l'extracció d'argila per a la bòbila propietat de José Bonastre Mestres, als camps situats a banda meridional de l'antiga carretera de B-224 de Martorell a Capellades, avui Rambla de les Bòbiles, es va localitzar un sepulcre amb una inhumació col·locada en posició encongida. Aquest enterrament tenia com aixovar un vas de ceràmica negrosa de factura grollera. Tot el conjunt va ser destruït en el moment de la descoberta. Un segon sepulcre, va ser trobat a mitjans del mes de setembre del mateix any i en aquesta ocasió tampoc va poder ser estudiat de manera acurada però es va poder recuperar una part de l'aixovar que va ser dipositat al museu municipal Vicenç Ros. Eduard Ripoll i Isidre Clopas van visitar l'indret i per les dades recollides sobre el terreny i les informacions aportades pels operaris de la bòbila, van arribar a la conclusió de que es tractava d'un sepulcre que tenia l'entrada en forma de pou, de 2 m de fondària, la base del qual havia estat reblerta amb pedres. A un dels costats s'obria la cambra funerària, l'entrada de la qual estava tancada per una llosa de pedra sorrenca, gairebé quadrada amb el costat superior una mica arrodonit, que van poder veure i que mesurava 1,10 m per 0,90 m. La cambra era gairebé circular, de 2,20 m de diàmetre i les parets d'1 m d'alçària eren verticals. L'estructura es cobria amb una volta, retallada a les argiles. A l'interior hi havia un mínim de 10 inhumacions, si bé només es va conservar 1 crani trencat i algunes mandíbules. Barrejades amb les restes òssies hi havia també 6 atuells ceràmics, 3 carenats, 1 hemisfèric amb mameló, 1 cilíndric amb nansa i el sisè desconegut ja que es va perdre i dos resquills de sílex. El mati del dia 18 de juny de 1996 es va realitzar una excavació preventiva amb motiu de la construcció d'uns edificis al lloc de la troballa. Aquests treballs van estar motivats per l'aparició d'una cavitat retallada a les argiles amb un rebliment format per pedra, grava i runa a la confluència de l'avinguda del Camí Fondo amb el carrer Doctor Lluis Gayà. Van ser finançats per l'Ajuntament de Martorell i l'INCASOL i dirigits per l'arqueòloga Marta Miró García. L'excavació va donar un resultat negatiu ja que no va detectar cap indici vinculat a la necròpolis neolítica. | 41.4769100,1.9178100 | 409645 | 4592266 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53675-foto-08114-233-1.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 03 BPU-05.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53682 | Jaciment Paleontològic de la Font del Mamut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-font-del-mamut | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | Es desconeix si es conserven restes, probablement força malmeses. | <p>Es va localitzar una defensa de Mamut.</p> | 08114-240 | Carretera N-Iia | 41.4855800,1.9152700 | 409445 | 4593231 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 10 BPU-06.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 1792 | 5.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53688 | Penya-segats del Butsenstain amb Taffoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-segats-del-butsenstain-amb-taffoni | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | Afloraments de gresos i conglomerats triàsics del Buntsandstein. En ser roques més resistents, formen promontoris i penya-segats d'interès paisatgístic. Seccions de sedimentació creuada que correspon a dunes. Erosió alveolar (Taffoni) de mides variables (concavitats de decimètriques a balmes adossades al castell de Rosanes. Roques singulars que fan de referència topogràfica: Roca Dreta i Roca Torta. | 08114-246 | Turó del Peiret (Roca Dreta) | 41.4686600,1.9314400 | 410771 | 4591336 | 08114 | Martorell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53688-foto-08114-246-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa D 01 BPU-04.BN del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53691 | Sistemes fluvials conca de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistemes-fluvials-conca-de-lanoia | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | Manca de tractament i gestió del bosc de ribera. Qualitat de l'aigua variable al riu Anoia. | El conjunt de cursos d'aigua que desguassen al riu Anoia i el mateix riu Anoia al seu pas pel terme municipal de Martorell. Els torrents de Santa Margarida, de Rocafort, de la Vall i de Rosanes. Formacions de bosc de ribera amb àlbers (Populus alba) pollancres (Ppopulus nigra) i salzes (Salix alba) al riu Anoia. Rol fonamental de connector ecològic. | 08114-249 | Riu Anoia | 41.4703500,1.9206900 | 409876 | 4591535 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 03 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53699 | Sistemes fluvials de la Conca del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistemes-fluvials-de-la-conca-del-llobregat | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | Abocament de terres a l'espai del bosc de ribera al torrent de l'Arena. | <p>El Llobregat i els torrents que hi desguassen dins el terme municipal: Torrent de Llops; Torrent de Can Soteres; Torrent de l'Arena i Torrent de Can Noguera. Apareixen restes de bosc de ribera al Llobregat i als torrents de Llops i de l'Arena. Presència ocasional de llúdriga al riu. Funció de corredors ecològics. La restauració ecològica dels espais fluvials és la més viable i la que presenta millors resultats en poc temps. Llera del riu Llobregat (espai Xarxa Natura 2000). Torrents de Llops, Can Soteres, de l'Arena i al límit municipal amb Abrera, el torrent de Can Noguera. Fragments de bosc de ribera al Llobregat, torrent de Llops i de l'Arena.</p> | 08114-257 | Riu Llobregat | 41.4830500,1.9301200 | 410681 | 4592935 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53699-foto-08114-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53699-foto-08114-257-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-30 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 11 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53721 | Sistemes de paisatge agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistemes-de-paisatge-agricola | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | L'activitat agrícola és actualment vestigial. | Tres sistemes diferenciats: -Les terrasses fluvials: amb valor estratègic per producció agrícola; pel potencial del bosc de ribera als espais públics i com espai de laminació en avingudes. -Interfluvi Llobregat-Anoia, amb oliveres i restes del paisatge agrícola dels conreus extensius del Penedès -Peu de mont de la Serralada Litoral. Resten alguns conreus sota el parc de Sant Genís de Rocafort. Conreus d'horta a les terrasses fluvials i de secà a l'interfluvi i al peu de mont de la Serra d'Ataix. | 08114-279 | Sud del terme municipal | 41.4660900,1.9200300 | 409815 | 4591062 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53721-foto-08114-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53721-foto-08114-279-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 33 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53722 | Conjunt de miradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-miradors | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | Sorprenent conjunt de miradors sobre el Congost del Llobregat i sobre la Depressió del Vallès-Penedès. A la Serra de les Torretes les vistes sobre el Congost del Llobregat i sobre Montserrat coincideixen amb diferents elements militars (Castell de Rosanes, Torreta del Clos i Torre Grimenella). Conques visuals d'interès comarcal i nacional. Els miradors de la Serra d'Ataix, amb vistes sobre la Depressió del Penedès, proporcionen vistes rellevants sobre el castell i ermita de Sant Genís de Rocafort i sobre la plana fluvial de l'Anoia. | 08114-280 | Serra de les Torretes | 41.4690800,1.9402200 | 411505 | 4591374 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53722-foto-08114-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53722-foto-08114-280-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 34 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53678 | Jaciment arqueològic Museu Santacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-museu-santacana | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | -I / V | Parcialment destruït. | Troballa de materials constructius d'època romana (tegulae) al subsòl del Museu Santacana i de parets i monedes de la mateixa època en fer la piscina municipal, situada al costat. Informació oral molt escassa proporcionada fa anys pel conservador del museu municipal de Martorell Isidre Clopas Batlle, que no permet conèixer l'entitat amb detall de les restes trobades, ni la seva cronologia de manera acurada. | 08114-236 | C. Francesc Santacana, 16 | En fer les remocions al subsòl de la casa Santacana per instal·lar les Caves Rubricatus, fundades l'any 1942 per Lluís Santacana Faralt i els rebaixos per a la construcció de la piscina municipal Francesc Santacana Romeu es van documentar materials arqueològics d'època romana a uns 5 m de fondària -segons les informacions orals proporcionades per Isidre Clopas. Entre el 4 i l'11 de juliol de 1990 Alfred Mauri va fer una excavació d'urgència a una finca propera al al lloc de les troballes amb motiu de l'enderroc de l'habitatge situat al carrer Francesc Santacana núm. 17. | 41.4745900,1.9286000 | 410542 | 4591997 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53678-foto-08114-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53678-foto-08114-236-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 06 BCIL-06.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53629 | Pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-diable-0 | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | -I / XIII | <p>El pont amida uns 130 m de llargària, si bé la longitud del pont romà podria haver estat major i trobar-se soterrat per la banda de Martorell sota els actuals carrer de Sant Bartomeu i Passeig del Quarter. Va ser bastit amb opus caementicium i revestit amb opus quadratum de grans carreus de gres vermell i en menor proporció de pedra calcària. L'amplària oscil·la entre 10 m a l'estrep oriental, 6 m a l'estrep occidental i 3,9 m sobre els arcs. L'estrep oest amida 6 m d'amplària i l'alçària i la longitud són indeterminades, per l'acumulació de terres i l'enjardinament al voltant d'aquesta part del monument. Als paraments s'hi observen fins a 17 carreus amb marques de les L[egio] IIII (Macedònica), L[egio] VI (Victrix) i L[egio] X (Gèmina) i es combinen els carreus plans amb d'altres amb encoixinat. A la cara sud hi ha una part reconstruïda en 1965. El paviment està format per una rampa de pendent suau. L'arc menor és apuntat, de 16,4 m de llum amb doble filera de dovelles l'amplada de la caixa del pont es redueix a 4,7 m. Entre aquest arc i l'estrep oest hi ha un arc de desguàs amb volta de canó. El pilar central és de factura gòtica i amida uns 6 m d'amplària i és de forma prismàtica. Aigües amunt té un tallamar angulós en forma de V i aigües avall hi ha un contratallamar arrodonit, en forma de U. El mòdul de les pedres emprades disminueix en guanyar alçària fins a rematar en una cornisa on recolzaria la cintra. L'arc central té una llum de 36,4 m fet amb formigó armat revestit amb carreuat i doble filera de dovelles. És de línies gòtiques i va ser bastit entre 1960 i 1962 per a substituir l'original, construït entre 1283 i 1295 i que va ser destruït en 1939 per l'exercit republicà en el decurs de la Guerra Civil Espanyola. És fet amb dues filades de dovelles i un gran arc de descàrrega a l'extradós. Sobre la clau hi ha una construcció en forma de templet amb coberta a dues aigües, que té com a funció la de compensar les empremtes dels costats. El pilar est amida 4 m per 5 m i és de fàbrica gòtica. Recolza sobre l'estrep d'època romana d'opus quadratum i una base reforçada en forma de ventall. A la cara nord hom pot distingir dos carreus decorats amb estries que procedeixen del desmuntatge del revestiment de l'arc honorífic. A continuació hi ha un arc de mig punt amb una rosca de dovelles, de 5,5 m de llum. A través seu només circularia l'aigua en períodes de crescuda ja que està elevat en relació amb la llera del riu per l'aflorament de vetes de llicorella. L'estrep oriental amida 10,7 m de llargària i s'adossa a la roca que delimita el Congost de Martorell que en aquest indret està tallat gairebé a pic. La seva fàbrica correspon majoritàriament a l'època romana, si bé hom documenta un bon nombre de reparacions. El mòdul de les pedres emprades a la construcció és més petit que l'utilitzat a l'altra llera del riu. S'hi documenten carreus encoixinats, i al menys tres carreus amb inscripció de les legions VI i IV. A la banda nord hi ha una estructura paredada inscrita al gruix del mur, rematada per un arc escarser que correspon a l'habitatge de la persona encarregada del cobrament del pontatge. L'arc honorífic per l'exterior només es conserva el nucli de opus caementicium a excepció d'alguns blocs dispersos de la base que encara romanen in situ o que van ser recol·locats en la restauració de 1933. Estava decorat amb lesenes d'angle, acanalades amb bases àtiques sense plint, col·locades en els quatre angles externs. Als angles interns del f´rrnix un segon ordre de lesenes, llises, simulava ésser el suport de la imposta de la volta. El cos central de la construcció descansava sobre un podi, delimitat per motllures. No disposem de dades per parlar de l'entaulament però les característiques del nucli en opus caementicium permeten pensar en un coronament sense àtic. Va ser desmuntat per aprofitar el material en la reconstrucció del segle XIII.</p> | 08114-187 | La Vila. Sobre el riu Llobregat | <p>El pont va ser construït per soldats de les legions IIII, VI i X, seguin una pràctica habitual en el mon romà que confiava a l'exèrcit l'execució de bona part de les obres públiques. Aquestes unitats van participar durant el Principat d'August en les guerres càntabres i una vegada acabada la primera fase de la guerra la X Gèmina va fundar la ciutat de Mérida l'any 25 aC i després de finalitzada la segona fase van fundar Saragossa, l'any 19 aC i la de Barcelona va tenir lloc entre el 15 i el 10 aC. Aquesta política de fundacions de ciutats va comportar la reestructuració del territori de la Península Ibèrica i va fer necessària l'actualització de la xarxa viaria per tal de garantir la rapidesa i la seguretat entre les zones litorals i interiors i és en el marc d'aquest programa que cal la construcció del pont, en un punt clau per anar cap a Tarragona, des d'on sortirien les rutes cap a l'interior. Així concs, la construcció se situa de manera àmplia entre els anys 16 i 5 aC i més probablement entre el 10 i el 5 aC. Desconeixem com seria el pont construït a l'època romana, del qual coneixem l'arc honorífic, els estreps d'ambdues ribes i el basament del pilar central. S'han realitzat diferents hipòtesis que oscil·len entre els 3 i els 7 arcs o bé que parlen d'una fàbrica mixta amb pilars de pedra i caixa de fusta, i amb la calçada horitzontal o amb una lleugera esquena d'ase. Tenim documentades reparacions els anys 1089, 1091, 1092 i 1143, probablement motivades pels efectes de les riuades sobre la seva estructura, que pobablement va acabar cedint, el cert és que el perfil tan característic que coneixem, en els trets essencials, és fruit de la reconstrucció de 1283-1295 quan es va refer tota la fàbrica que hi havia sobre la llera, de la qual només es va aprofitar algun tram per recolzar els fonaments dels nous pilars i els estreps, que amb diverses reparacions han arribat a nosaltres sense modificacions importants i es va desmuntar el folre de carreus de l'arc honorífic per utilitzar les pedres en la fàbrica dels pilars. A partir de l'any 1768 es duran a terme una sèrie de reparacions, motivades per l'estat precari en el que es trobava i per l'ús intensiu que es feia d'aquesta estructura per salvar el Llobregat, a la qual es van recreixer els perfils i es van abocar una gran quantitat de rebliments al seu interior per suavitzar el pendent i permetre la circulació de carruatges. Entre 1928 i 1932 el Sevei de Catalogació i Conservació de Monuments (actual Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona) va fer diverses intervencions dirigides per Jeroni Martorell per tal consolidar i recuperar l'arc romà , al peu del qual s'havien acumulat més de 2,5 m de terra, en modificar el pendent de la caixa. L'any 1939, l'arc central va ser volat per l'exèrcit republicà en la seva retirada al final de la Guerra Civil Espanyola. Entre els anys 1961 i 1962 el SCCM sota la direcció de Camil Pallàs va reconstruir l'arc gòtic. En 1997 Pere Izquierdo va dirigir una excavació arqueològica que va permetre conèixer aspectes inèdits del pont com ara els murs de contenció a tocar de l'estrep est i cinc filades del basament de l'arc honorífic a tocar de la llera del riu, que romanien colgades pels sediments. Entre 1998 i 1999 va continuar la recerca arqueològica sota la direcció d'Isidre Pastor i d'Albert Martin.</p> | 41.4749800,1.9378000 | 411311 | 4592031 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53629-foto-08114-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53629-foto-08114-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53629-foto-08114-187-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Romànic|Gòtic|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-06-21 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 76 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 83|85|92|93|80 | 49 | 1.5 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 53680 | Jaciment arqueològic de la Vil·la Romana de Martorell-Enllaç Termes de Glude | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-villa-romana-de-martorell-enllac-termes-de-glude | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | -II/III | Ruïnes en part colgades i en part destruïdes. | No hi ha elements a la vista. Part de la retícula constructiva d'una vil·la romana, excavada en extensió, que correspon a la residencia que inclou diverses dependències de la zona de banys amb d'hipocaust, parets bastides amb opus incertum i amb paviments d'opus signinum. Diversos sondeigs realitzats a la part agrícola de la mateixa instal·lació dedicada a la producció vitivinícola han permès recuperar gran quantitat de fragments de dolia i d'àmfora. | 08114-238 | Estació de Ferrocarrils Catalans. C. Montserrat, s/n | El jaciment va ser descobert l'any 1965 quan en fer els fonaments d'una torre elèctrica d'alta tensió es va localitzar una dependència de la zona de banys de la vil·la. Aquesta troballa va ser comunicada a Isidre Clopas Batlle, aleshores director del Museu Francesc Santacana, que va sol·licitar ajuda tècnica al Museu Arqueològic de Barcelona, aleshores depenent de la Diputació de Barcelona. Entre desembre de 1965 i gener de 1966 es va dur a terme l'excavació ampliant el lloc de la descoberta inicial. Aquells treballs van ser dirigits per Pedro Manuel Berges Soriano però mai van ser publicats, ni es conserven els diaris, ni les memòries. Només hi ha algunes notes a publicacions locals, molt breus i succintes. El material arqueològic procedent d'aquella campanya va ser dipositat al Museu Arqueològic de Barcelona. Després de la realització d'aquella campanya el jaciment va restar abandonat i les estructures no van ser protegides de cap manera per assegurar la seva conservació, per la qual cosa amb el pas dels anys, aquella zona excavada es va anar degradant i es va tornar a colgar en part de manera natural amb sediments i vegetació i en part en urbanitzar la zona i fer un parc. Fins i tot hi ha constància que en 1970 es va fer la rasa per col·locar-hi una canonada de la instal·lació de gas que malmet part del jaciment. L'any 1985, a un sector proper a l'excavat l'any 1965 es van fer 14 sondeigs ja que es volia fer una ampliació dels tallers dels FGC. Aquests treballs van ser dirigits per Alfred Mauri i van permetre conèixer diversos fragments de murs època romana bastits amb opus incertum i amb tàpia, que no van poder ser interpretats, degut a la dimensió reduïda de les cales. Malgrat això es constata que el proveïment d'aigua de l'explotació es feia des de la propera font del Mamut, mitjançant una canonada de plom. A més els anys 2003 i 2005, com a fase prèvia de les obres de remodelació de l'estació dels FGC s'han fet prospeccions electromagnètiques al subsòl, el seguiment arqueològic del moviment de terres i alguns sondeigs que han donat resultats negatius. Tots aquests treballs han permès datar la fundació de la vil·la a inici del segle II aC i l'amortització a cavall entre els segles II i III dC. La part del balneum ha rebut la denominació de Termes Glude pel nom de l'empresa que hi havia instal·lada al predi adjacent, dedicada a la producció de glucosa i derivats. | 41.4848300,1.9201400 | 409850 | 4593143 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53680-foto-08114-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53680-foto-08114-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53680-foto-08114-238-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 08 BCIL-06.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53733 | Col·lecció de material arqueològic de Martorell al Museu Arqueològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-martorell-al-museu-arqueologic-de-catalunya | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | -II/III | Restes de material ceràmic procedent del jaciment arqueològic de Vil·la romana de Martorell-Enllaç i termes Glude, a tocar de l'estació Martorell-Enllaç dels FGC. Es tracta de restes d'àmfora, dòlia i vidre. | 08114-291 | Passeig de Santa Madrona, 39 - 41, 08038 Barcelona | Durant la construcció d'una torre elèctrica l'any 1965, van aparèixer restes arqueològiques a l'entorn de l'estació de ferrocarrils de FGC per la qual la Diputació de Barcelona inicià una campanya d'excavació arqueològica entre els mesos de desembre de 1965 i gener de 1966 dirigida per Pedro Manuel Berges Soriano. La informació que ha arribat fins als nostres dies es limita a algunes notes en publicacions locals i el material extret es va dipositar al Museu Arqueològic de Catalunya. El jaciment arqueològic ha sigut objecte de diverses campanyes arqueològiques posteriors (1985 / 2003 / 2005) que han permès ubicar cronològicament les restes entre el segle II aC i el segle III dC. | 41.4743700,1.9307900 | 410725 | 4591971 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Física | Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 83 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53685 | Jaciment arqueològic de la Torreta del Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-torreta-del-clos | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | I-XIV | <p>Torre de planta quadrada amb la porta d'entrada protegida per un minúscul baluard de planta quadrangular. Pels vols de 1960, Isidre Clopas va fer una petita excavació arqueològica a la base de la torre, que va permetre la identificació d'un mur. Pel domini visual de l'emplaçament, que controlava els passos de l'Anoia i el Congost del Llobregat, on està bastit el pont del Diable, situats a 650 m i 800 m de distància respectivament, va interpretar que es tractava de les restes d'una talaia romana. Aquesta estructura estava acompanyada de diversos fragments de terra sigil·lata, una pesa de teler i gran abundor de tegulae. A prop de la torre es va desmuntar el marge d'una feixa dins del qual es van identificar diversos fragments d'àmfora i de tegulae, que l'excavador va interpretar com trobades a la zona de la torre en 1874, en bastir la torre del Clos i que van ser traslladades al lloc de la troballa com a material de construcció per formalitzar la una terrassa.</p> | 08114-243 | Serra de les Torretes | <p>Jaciment parcialment excavat cap a 1960 per Isidre Clopas Batlle, com a delegat comarcal de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueológicas. Amb motiu de la creació de les Comissions Provincials de Monuments l'any 1844 es va elaborar un inventari d'edificis, monuments i objectes artístics, en el qual s'esmenta la torre del Clos, coneguda aleshores popularment amb el nom de torre d'en Nadal i considerada com a monument àrab. Aquest document fa una succinta descripció a la qual es diu que conserva unes dimensions iguals en tot a les de la torre Griminella, amb la diferencia de tenir menys destruïdes i altes les parets, sense que per això es conservin evidències de tenir marlets. La observació de la fàbrica permet veure a la planta baixa de la façana de migdia dos registres d'espitlleres, l'inferior pertany a la fàbrica més antiga, mentre que el segon, aixi com la resta de l'alçat, la porta i la garita que la protegeix, són fruit de la reforma de 1874. Les torretes del Clos i de Griminella probablement van actuar com a torres avançades del castell de Rosanes o de Peiret, que es troba a 400 m al sud, per a la protecció de les principals vies de comunicació i dels passos del Llobregat i de l'Anoia, que quedaven fora del control del castell. La construcció es podria situar tal vegada entre els segles XIII i XIV.</p> | 41.4702700,1.9315000 | 410779 | 4591515 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53685-foto-08114-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53685-foto-08114-243-2.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 13 BCIN-01.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 53443 | Col·lecció de ceràmica de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-ceramica-de-lenrajolada | SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. | I-XIX | El fons ceràmic agrupa tant peces ceràmiques de vaixella i transport com rajoles, essent aquest últim grup el més nombrós del fons. Referent a la ceràmica de vaixella i transport, la col·lecció conté plats de reflexos metàl·lics (segles XVII-XVIII); plats i escudelles de ceràmica blava catalana (segles XVII-XVIII); plats de Manises, Ribesalbes i Alcora (segle XIX); pots d'apotecari blaus catalans (segles XV-XVIII); àmfora bètica (segles I-II), ceràmica islàmica (segles XI-XIII);i algunes escultures de porcellana (segle XIX). Pel què fa a les rajoles, agrupa una col·lecció que abraça una forquilla cronològica molt àmplia entre el segle XIV i el primer terç del segle XX, on s'hi observen diferents tècniques decoratives com l'estergit, la trepa, la corda seca, l'aresta i la mà alçada. Tipològicament es poden classificar com: gòtiques de paviment (catalanes i valencianes); de corda seca o d'aresta hispanoàrabs (andaluses i aragoneses); rajoles blaves i policromes de Talavera; rajoles blaves i policromes andaluses; rajoles bicolors catalanes; rajoles policromes de mostra, de dibuix tancat, d'ofici (catalanes) o de gènere (valencianes) i composicions (plafons de sants, paisatges, floreres i escenes historiades). La procedència de les rajoles és molt diversa, així doncs trobem peces procedents del monestir de Sant Pere de les Puelles (rajola amb l'escut del patró del monestir que conté la tiara pontifícia i les claus; i rajola amb l'escut de l'abadessa entre els anys 1517 i 1521, Isabel Desbosch); monestir de Santes Creus; convent de Montsió; claustre del monestir de Montserrat; castell de Vullpellac; cartoixa de Montalegre; catedral de Saragossa; cartoixa de Valdecrist; convent de Nostra Senyora de Jerusalem; església de Santa Maria de Martorell; i l'església de Santa Margarida de Martorell entre d'altres. | 08114-1 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53443-foto-08114-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53443-foto-08114-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53443-foto-08114-1-3.jpg | Legal i física | Antic|Mossàrab|Gòtic|Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 80|89|93|94|98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53731 | Mil·liari de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari-de-santa-margarida | Història visual de Martorell [recurs electrònic]. Centre d'Estudis Martorellencs | IV | Està fragmentat en dues parts. | El mil·liari es va localitzar prop de l'església de Santa Margarida. Es tracta de dues pedres (probablement procedents de la pedrera de Can Raimundet) corresponents a un mateix mil·liari on s'hi observa una inscripció que transcrivim a continuació: (D(omino)) N (ostro) (Magno)(Magn) Entio (...)(...) O (...). La inscripció va dedicada a l'emperador Magnenci que va governar entre els anys 350 i 353 dC. Així mateix el mil·liari posa de manifest el punt per on transcorria la via augusta al seu pas per Martorell i ens indica que aquesta fou objecte de reformes. | 08114-289 | Passeig del Quarter, 9 | Durant unes obres de retirada de runa i pedres d'un camp de conreu proper a l'església de Santa Margarida l'any 1975, es van localitzar dos fragments de pedra corresponents a un mil·liari. Es tracta de pedra del tipus arenita bioclàstica, un tipus de pedra extreta de la pedrera de Can Raimundet a Sant Llorenç d'Hortons i d'on també procedeixen alguns carreus del pont romà del Pont del Diable. | 41.4750100,1.9364900 | 411202 | 4592036 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Les restes del mil·liari es localitzen actualment a Martorell. El fragment que presenta la inscripció està dipositat al Centre d'Interpretació del Patrimoni Històric 'La Caserna' mentre que el segon fragment està a la masia de Santa Margarida. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53676 | Jaciment arqueològic Església de Santa Margarida del Priorat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-esglesia-de-santa-margarida-del-priorat | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | V-XVIII | Ruïnes consolidades i església parcialment reconstruïda. | L'església romànica de Santa Margarida és un edifici de planta rectangular bastit a finals del segle XII amb petits carreus de gres vermellós col·locats en filades horitzontals barrejades amb alguns carreus de pedra calcària. Per l'exterior la capçalera no es diferencia de la nau, mentre que per l'interior, l'espai presbiterià, que ocupa gairebé la meitat de la superfície del temple, està delimitat per un arc triomfal. Els murs de la capçalera, són més gruixuts per l'interior i hi ha indicis per suposar que la volta, que no s'ha conservat, seria més alta a la nau, la qual cosa individualitzaria l'absis mitjançant una mena d'embocadura. A la nau hi ha 2 arcosolis a banda i banda, mentre que al presbiteri només un a cada costat. El presbiteri i la testera es conserven gairebé integrament, mentre que a la nau hi manca bona part de l'alçat dels murs perimètrics i hom pot veure només els arcosolis. Aquest edifici va ser bastit sobre una església paleocristiana dels segles V o VI, que va ser monumentalitzada al segle VII, en època visigòtica de la qual hom pot veure, museïtzada, la traça de la planta. Es tractava d'un edifici de nau única de 15 m de llargària i 9 m d'amplària, inscrita dins de l'església romànica a excepció de les parets nord i sud de la nau que van ser aprofitades com a fonaments per bastir l'edifici medieval. Va ser aixecada amb pedres pertites i irregulars que combinen l'opus incertum amb l'opus spicatum. La capçalera era tripartida i més amplia que la nau, per la qual cosa sobresortia cap a l'exterior i donava a l'edifi una planta característica en forma de T. Al centre hi ha un absis amb planta semicircular lleugerament ultrapassada, o de ferradura, que està flanquejat a banda i banda per dos cambres de planta quadrangular, que haurien tingut la funció de sagraris o de relicaris, cosa que explicaria l'existència d'unes petites fornícules inscrites al gruix del mur. A una d'aquestes cambres i al centre de la nau es van trobar dues tombes, que han fet pensar en un possible origen funerari de l'església. Als peus de la nau s'identifiquen dos murs que s'han interpretat com a base d'un contracor. L'accés es realitzaria a través d'una porta rematada amb un arc de ferradura situada al mur de migdia de la nau. La coberta de l'edifici recolzaria sobre encavallades de seria de fusta a excepció de l'absis hom s'hi han trobat indicis que permeten suposar l'existència d'una semicúpula. Al voltant de l'edifici hi ha les restes d'una vil·la romana, que té els seus orígens a l'època alt-imperial i que per la troballa d'un mil·liari de l'emperador Magnenci (350-354), es podria identificar amb la mansio situada Ad Fines citada a les fonts literàries romanes. Completen el conjunt una àmplia necròpolis, amb inhumacions des del segle VI fins al segle XVIII i un habitat medieval amb diversos camps de sitges que abasten un radi força ampli al voltant de l'església, fins i tot fora de la sagrera, com es va poder comprovar a les excavacions que l'any 2010 es van realitzar als anomenats sectors SME i X de santa Margarida i al jaciment una mica més llunyà de la Cruïlla de Santa Margarida, que van estar en funcionament entre els segles XI al XIII. La construcció d'un mas entre els segles XVI i XVII i que va estar en ús fins a la segona meitat del segle XX. | 08114-234 | Camí del Cementiri | Santa Margarida era la parròquia del monestir de Sant Genís de Rocafort, fundat el 1042 i va ser fundada en un lloc, aleshores utilitzat com a cementiri, al redós de les restes d'una església visigòtica. La primera menció de l'església data de 1143. L'edifici va resultar afectat pel terratrèmol de 1448 i una visita pastoral de 1484 diu que aquell any l'edifici encara es trobava en un estat força precari. A partir de 1534 es van fer obres a l'església i es va dividir transversalment la nau en dues meitats, restant la part de ponent destinada a cementiri. EN 1870 es van realitzar les últimes obres de millora a l'església que a partir d'aleshores entrarà en una decadència que acabarà amb la seva destrucció l'any 1936 al començament de la Guerra Civil Espanyola. Les primeres actuacions arqueològiques al jaciment daten de la dècada de 1870, quan en el decurs d'unes obres de restauració Francesc Santacana Campmany, fundador del Museu de l'Enrajolada, va recollir alguns capitells i rajoles que va incorporar al fons del seu museu. A partir d'aleshores, a part d'algunes visites que van realitzar a les darreries del segle XIX els membres de l'Associació Catalana d'Excursions Científiques, l'edifici va caure en l'oblit fins que en 1967, Pau Sendrós, propietari dels terrenys va fer donació a l'Ajuntament de Martorell dels predis situats a tocar de Sant Genís de Rocafort i de Santa Margarida amb la voluntat manifesta que els darrers es destinessin a la recerca arqueològica. En 1972 es va crear el Centre d'Estudis Martorellencs, que va iniciar els treballs de recuperació i d'investigació del lloc i aviat van posar de relleu la importància històrica i arqueològica de Santa Margarida. El 1981 s'inicià la col·laboració amb la Universitat de Barcelona i des d'aleshores es realitzen pràctiques i activitats orientades a la formació de estudiants d'arqueologia. | 41.4676000,1.9170700 | 409570 | 4591233 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53676-foto-08114-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53676-foto-08114-234-2.jpg | Legal | Medieval|Modern|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 04 BCIL-02.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85|94|84 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53556 | Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | VI-XIX | Es troba en estat ruïnós. | Les primeres restes arqueològiques es corresponen a una església de l'antiguitat tardana que podríem datar entre finals del segle IV i principis del segle VI, moment d'implantació del cristianisme al territori de la Catalunya actual. La primera església presentava una única nau de planta rectangular i una capçalera tripartida on destacava la cambra central en forma de ferradura. El teulat era de bigues de fusta i encavallades que sustentaven una coberta a doble vessant amb teules planes i ímbrex. La posterior església preromànica mantenia l'estructura de l'anterior elevant el nivell del sòl de la nau central fins igualar-lo amb el de l'absis. Les excavacions arqueològiques que es van dur a terme van localitzar un forn que es pot datar entre finals del segle X i principis del segle XI que podria haver estat utilitzat per fabricar la campana. Al segle XII l'església es va transformar seguint l'estil romànic. Es van reutilitzar els dos murs laterals, es va construir una nova façana que acollirà la nova porta principal d'accés i es va tapiar l'antiga porta del mur de migdia, s'enderrocà la capçalera antiga i es va fer una de nova allargada cap a l'est i es creà un paviment que anivella tot l'interior. Església de planta rectangular amb façanes de pedra vista i coberta de teules ceràmiques. A la façana de ponent hi ha la porta d'accés i dues finestres d'arc de mig punt. A cada façana lateral hi ha dos arc de pedra que comuniquen amb l'interior. | 08114-114 | Camí del Cementiri, s/n | Els terratrèmols de 1448 van provocar l'esfondrament de la volta i part dels murs i la van deixar en estat de ruïna. Al 1534 es va secularitzar l'església i s'hi van fer reformes que van reduir a la meitat les dimensions de l'església. Es va fer una nova façana que va dividir la nau en dos espais: l'est serà ocupat per l'església i l'oest serà utilitzat com a cementiri. Aquestes reformes perduraran fins al segle XIX moment de desamortització; les últimes reformes es duran a terme cap a l'any 1870. Els esdeveniments de la guerra civil de 1936-1939 van causar importants danys a l'església, amb l'enderrocament de la coberta. | 41.4675500,1.9170400 | 409567 | 4591228 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53556-foto-08114-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53556-foto-08114-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53556-foto-08114-114-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Contemporani|Paleocristià | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 03 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85|92|98|84 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53684 | Carreus amb figures a la barraca de l'era de Can Pasteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carreus-amb-figures-a-la-barraca-de-lera-de-can-pasteller | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | VII-XVIII | La pallissa on es troben està a punt d'esfondrar-se | Els elements objecte de catàleg son dos carreus decorats, de factura diacrònica, tallats en dos blocs rectangulars de pedra sorrenca de color vermell, col·locats un a tocar de l'altre en posició horitzontal. El que sembla més antic amida uns 60 cm d'alçària per uns 25 cm d'amplària. L'altre té una alçaria d'uns 60 cm i una amplària de 40 cm, aproximadament i a la base la inscripció 1754, que podria indicar la data de construcció de la pallissa. La pallissa és un edifici rectangular que amida 13 m de llargària per 6,70 m d'amplària, aproximadament i està precedida, a migdia, per un porxo de 5 m d'amplària que recolza sobre uns pilarets cilíndrics de fusta cobert amb fibrociment, que ocupa una part del que havia estat l'era. L'edifici principal ha perdut la coberta, a un vessant i es troba en estat ruïnós i a més a l'entorn hi ha un abocador incontrolat amb una gran acumulació de runa i deixalles. Els dos fragments escultòrics estan situats a la façana meridional de l'edifici, sobre la porta de entrada en una posició centrada i un d'ells delimita, a més, el brancal de una finestra. Fragment 1: Representació en relleu d'una figura, probablement masculina, col·locada dreta en posició frontal. El cap, té forma ovoide i està envoltat per un nimbe, els ulls són ametllats, els pòmuls estan molt marcats i el pentinat és en serrell. La boca té la comissura horitzontal i el nas està desdibuixat per efecte de l'erosió. El coll es llarg, estret i cilíndric. El cos, de forma troncocònica està vestit amb saia, a la qual s'endevinen unes incisions, poc fondes, que podrien representar els plecs. Les cames són visibles a l'alçaria dels panxells, però en aquesta part el relleu està molt perdut i només s'albiren algunes traces de la base del relleu. El braç esquerre està col·locat en alt, amb la mà oberta a l'alçaria del cap, amb la posició típica de les representacions d'orants, però a diferencia d'aquestes el braç dret està col·locat en repòs amb un plec a l'alçaria del colze, l'avantbraç molt curt i la mà a l'alçaria sobre la panxa. Aquesta peça podria haver format part de la decoració de l'església de Santa Margarida, que es troba molt a prop. La datació és incerta però la iconografia, el traç i el tractament del vestit fan suposar que es podria tractar d'una peça visigòtica datable entre els segles VII i VIII, i que probablement podria pertànyer a la fase de monumentalització de l'església paleocristiana que els excavadors han datat al segle VII. A la segona meitat del segle XII, l'església paleocristiana va ser enderrocada i substituïda per l'edifici romànic que es va bastir de bell nou i només es va aprofitar el vell edifici visigòtic a la base dels fonaments. Fragment 2: Té una representació incisa molt esquemàtica a la qual hi ha una escena amb una figura humana flanquejada a banda i banda per altres dos personatges de mida més petita que semblen gairebé gargots, tots tres personatges van ser esbossats dempeus. El personatge principal presenta certes similituds amb el del fragment número 1, però en aquest cas l'execució i el traç són molt més esquemàtics. Està dibuixat en posició frontal i el cap té forma de bombeta amb el coll molt gruixut. Els ulls estan reduïts al traçat d'unes celles curvilínies lligades al nas, la boca és desproporcionada. El cos és ovoide, potser indicant que el personatge va vestit amb túnica curta, i la part de les cames que sobresurt de la roba està definida per una senzilla incisió que acaba en angle recte per representar els peus. Els braços estan dibuixats també amb una sola línia cadascú amb les mans que semblen voler ajuntar-se a l'alçada del clatell. Amb aquesta posició defineixen una el·lipsi a l'entorn del coll. | 08114-242 | Can Pasteller. Carretera de Sant Genís de Rocafort | 41.4661200,1.9182900 | 409670 | 4591068 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53684-foto-08114-242-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 12 BPU-1.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.(segueix de descripció: La figura del costat esquerre de mida més petita en proporció 1,5:1 aproximadament té el cap rectangular que sembla mirar cap a l'esquerra amb els ulls i la boca representats per unes senzilles incisions, El cos és un rectangle i les extremitats estan esquematitzades per unes línies, en el cas de les cames, rectes i acabades en angle per dibuixar els peus i en el cas dels braços corbes, amb un cert moviment. El braç esquerre està replegat sobre el melic i el dret col·locat en posició horitzontal. La col·locació a la façana, a tocar del fragment núm 1, sembla voler reproduir de manera molt esquemàtica la decoració del fragment d'època visigòtica, fent aparèixer a banda i banda dos personatges, només esbossats, per tal d'omplir de dibuixos el carreu, que a més d'element decoratiu té també la funció de brancal d'una finestra. Donat els trets matussers de la representació no podem descartar que aquests personatges secundaris fossin dibuixats en un moment posterior. ) | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53447 | Col·lecció d'elements arquitectònics i escultòrics de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-arquitectonics-i-escultorics-de-lenrajolada | RIBERA, R. (2004): Dues escultures pobletanes a l'Enrajolada. Museu Santacana de Martorell, dins Aplec de treballs, núm. 22, pp. 93-99. Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc. de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa | X-XVII | Conjunt format per més d'un centenar de peces amb una cronologia que va des del segle X fins al segle XVII, procedents majoritàriament de Barcelona (Convent de Nostra Senyora de Jerusalem; Convent de Nostra Senyora del Carme; església de Sant Miquel; Palau Menor; Casa Gralla; Sala del Trentenari de l'Ajuntament; Convent de Santa Caterina; Convent de Sant Pere de les Puelles; Santa Maria de Jonqueres; torres de Canaletes; Convent de Mont-Sió; portal de Mar del Pla de Palau) i en menor mesura de diversos indrets com el monestir de Poblet, de Montserrat, Santa Maria de Ripoll, Gelida, del priorat i castell de Sant Genís de Rocafort, l'església de Santa Margarida de Martorell i de l'ermita del Pontarró. Val a dir que els elements s'han integrat a l'arquitectura de l'edifici conservant, sempre que fou possible, la seva funcionalitat original. Com a peces rellevants de la col·lecció destaquem la llinda renaixentista procedent de la Casa Gralla, amb muntants i sòcol renaixentistes de la Sala del Trentenari. Al damunt s'hi observen tres medallons amb el bust d'un conseller al centre i dos macers a cada banda, procedents de la Sala del Trentenari. La porta està envoltada per escuts procedents del convent de Jerusalem, convent del Carme i convent de Jonqueres; aquest conjunt està situat a la façana de ponent. Altres elements a destacar són dues escultures d'alabastre procedents del monestir de Poblet, que representen Sant Antoni Abat i Sant Blai (aquest últim qüestionat), un cap de Medusa procedent del portal de Mar de la muralla de Barcelona i nombrosos capitells. | 08114-5 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53447-foto-08114-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53447-foto-08114-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53447-foto-08114-5-3.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 92|93|94|95|85 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53653 | Priorat de Sant Genís de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/priorat-de-sant-genis-de-rocafort | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>El Priorat ocupa un zona extensa de territori, dividit en dues parts per l'autopista AP-7. Una part es troba en una zona de bosc a la Serra de l'Ataix i l'altra en una zona d'horts al costa del cementiri a l'altre costat de l'autopista. Els diferents elements que s'han identificat ens indiquen la dimensió important del priorat.</p> | 08114-211 | Serra de l'Ataix i Pla de Santa Maria | <p>Es tracta d'un petit priorat benedictí. Ens han arribar dues copies simples del document de l'actA de fundació del priorat el 8 d'abril de l'any 1042. En el document s'esmenta Bonfill Guillem de Castellvell i la seva esposa Sicarda com els fundadors del priorat. Bonfill i Sicarda varen morir sense descendència pel que serà Guillem Ramon de Castellvell, fill del germà de Guillem Bonfill qui heretarà les terres. En origen el monestir s'anomenà St. Genis de Castellví, però ja en els primers documents es cita el topònim de Rocafort que fa referència a que es troba assentat directament sobre la roca. Les terres del priorat de Sant Genís dins la Baronia de Castellvell de Rosanes integraven territoris dins dels actuals municipis de Abrera, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca, Castellví de Rosanes, Sant Esteve Sesrovires i Martorell. Els edificis que constitueixen el priorat són l'església fortificada de Sant Genís de Rocafort i el monestir al cim del turo i l'església de Santa Margarida a peu del turó. La seva decadència comença al segle XIV. Els terratrèmols de 1488 van malmetre el monestir , es va esfondrar la volta del temple i la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. L'any 1534 l'estat dels edificis era descrit a la butlla del papa Climent VII com a ruïnosos. El mateix any St. Genís va ser secularitzada, i van ser el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa qui es faran responsables, respectivament, de la part econòmica i religiosa. En aquest període es va reparar l'església. El castell fou volat al 1713 per les tropes de Felip V L'ardiaca Pere Pau de Sentmenat, que va tenir la propietat del Priorat entre els any 1773 i com a mínim fins l'any 1844 va ser l'últim d'una llarga llista de propietaris del Priorat secular. Una nova nissaga es farà càrrec dels terrenys que ja havien deixat de ser Priorat; Josep Poch és el primer representant d'aquesta nissaga documentada l'any 1851 (Visita Pastoral 90, F, número 147 de l'Arxiu Diocesà de Barcelona). L'any 1967, l'últim representant de la nissaga, Pau Sendrós, va cedir L'església de Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort a vila de Martorell.</p> | 41.4653800,1.9233800 | 410094 | 4590980 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53653-foto-08114-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53653-foto-08114-211-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 02 BCIN-01.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 53681 | Jaciment del carrer del Mur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-del-mur | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XI | Es desconeix si es conserven restes, probablement força malmeses. | Possibles restes de les muralles que envoltaven el nucli antic de Martorell. | 08114-239 | C. del Mur | L'estructura urbana de Martorell en els primers segles de l'edat mitjana va estar condicionada per la seva posició estratègica: Martorell fou construït de manera esglaonada sobre la falda de la serra de les Torretes, al peu del camí del Mercadal, entre l'Anoia i el torrent Pregon, a l'entrada del Congost. El nucli inicial s'estenia des del torrent de Rosanes, a l'Anoia, prop del gual del camí, i l'actual carrer de Sant Antoni, per allargarse posteriorment fins al Portal de les Hores. L'espai que avui forma la plaça de la Vila fou molt possiblement l'àrea on s'intensificà l'activitat mercantil. Aques fet explicaria la característica forma de la plaça: pròpiament un eixamplament del camí. En un segon moment, segurament encara dins el segle XI, aquest espai va ser emmurallat, definint així un recinte que arqueològicament ha estat força ben identificat. L'existència de Martorell possiblement es remunta als inicis del segle XI. De fet, la primera menció del nom en un document apareix el 1032, fent referència ja a l'existència del mercat, a les hores situat a l'actual plaça de l'Església. La vila estava encerclada per muralles segurament des del primer moment de la seva fundació; el testimoni més antic que es coneix va ser trobat al carrer Revall núm. 65 l'any 1969. Es tracta d'un tram de muralla del segle XI. Les muralles tenien portals per accedir a l'interior de la vila; els més antics coneguts són el Portal de les Hores (segles XI-XII) que estava adossat a una torre (a l'indret de l'actual torre del Campanar de les Hores), i el Portal del Mercadal o d'Anoia. Aquesta muralla era reforçada amb valls o fossats, de manera que el nom del carrer del Revall (el vall inferior) encara ho recorda. També el carrer Lloselles, antigament anomenat del Vall, pren el nom de la referència al vall superior. En aquest sector, però, el vall era a la part inferior, i després d'un marge (el Marge gros) que el separava de la muralla. L'espai que es formava entre el Marge gros i la muralla era aprofitat per a usos diversos i possiblement per instal·lar-hi horts i corrals. A la Baixa Edat Mitjana la muralla seguia el traçat de l'actual carrer del Mur, baixava per la Cambreta fins arribar al Portal de la Font. Després, probablement al segle XV, s'allargà per darrera del carrer Nou fins tancar al Portal de Subirats o de la Creu, davant de l'actual plaça de la Creu. Aquesta muralla era coneguda popularment com a Mur, i aquest topònim ha quedat fixat en el nom de l'actual carrer. | 41.4739200,1.9310300 | 410744 | 4591920 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 09 BPU-06.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53555 | Castell de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rocafort | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XI-XII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Restes de la muralla del priorat, que envolta un recinte pseudocircular de prop de 2500 m2, del qual s'identifica una torre circular a l'angle sud-est del recinte, i de l'església de 105 m2. Al cim es troba l'església de Sant Genís, i al seu redós s'albiren encara les restes de diverses estructures que n'haurien conformat el monestir, que ocupen una superfície aproximada de 1000 m2. El priorat estava envoltat per un recinte fortificat, del qual només se n'observen alguns trams del llenç de migdia i la base d'una torre de planta circular al sud-est. Aquest segon recinte hauria tancat un espai de prop de 0,25 Ha, incloent les restes el monestir benedictí. Del monestir actualment només en resta, sense volta, l'església de Sant Genís, de planta rectangular, de prop de 18,10 m de llarg a l'interior i 5,8 d'amplada, obrada amb carreus de pedra rogenca, molt ben escairada. Li falta gran part de la capçalera de la qual en resta només l'extrem sud-oriental. La fàbrica és molt uniforme llevat d'algunes reparacions, com ara la reforma de l'arc escarser que hi ha sobre el portal de ponent. A banda i banda del portal de migdia, que hauria comunicat l'església amb les dependències del monestir, hi ha dos urnes funeràries, encabides en sengles arcosolis encabits al gruix del mur. L'església està dividida en tres espais separats per arcs torals apuntats, un dels quals, el de llevant, es conserva encara sencer i ens permet saber que la volta hauria estat apuntada: el presbiteri, de prop de 4,8 m; el cor central, de 3,7 m, on es troba, a migdia, la porta que comunicava el temple amb el monestir; i la nau, de 7,9 m. En cadascun dels tres espais s'obren, a banda i banda, sengles arcosolis, a excepció del de llevant de la nau, que en té dos a cada costat. En la part de capçalera que es conserven les traces d'una finestra de doble esqueixada. La porta principal, centrada al mur de ponent, és de doble arquivolta, emmarcada per una senzilla imposta, i guardapols exterior ornat amb semiesferes. Al centre del timpà hi ha una roseta de sis pètals gravada. Les peces de l'arquivolta interior han desaparegut en gran part, fins i tot les columnes o brancals sobre les quals hauria descansat. És molt probable, però, que un capitell conservat al museu de l'Enrajolada procedeixi d'aquesta portalada. A part de les tres finestres que hauria posseït originàriament l'absis, el presbiteri era il·luminat per dues finestres més, una, de doble esqueixada, situada al mur nord, i l'altra, d'esqueixada senzilla, col·locada al mur sud. Al cor no hi ha cap obertura, i a la nau hi ha dues espitlleres que s'obren a migdia. L'església de Sant Genís era tancada dins un recinte fortificat, del qual actualment només se'n distingeixen alguns panys de muralla que la protegia. Tot i que l'origen de la fortificació podria ser anterior, les restes que avui s'observen es poden datar, de manera provisional al segle XII. Concretament són visibles, un llenç que ressegueix el perfil de la roca pel vessant de migdia i una torre de planta rodona a l'extrem sud-est. Tanmateix, es conserven plànols de principis del segle XX on es dibuixen d'altres construccions corresponents al monestir i a la fortificació.</p> | 08114-113 | Serra de l'Ataix | <p>El priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort fou fundat pels senyors de Castellví l'any 1042. Des de l'any 1146 hi havia una comunitat amb un prior, dos monjos i dos beneficiats. La seva decadència comença al segle XIV. Els terratrèmols de 1488 van malmetre el monestir , es va esfondrar la volta del temple i la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. L'any 1534 l'estat dels edificis era descrit a la butlla del papa Climent VII com a ruïnosos. El mateix any l'església de Sant Genís va ser secularitzada, i van ser el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa qui es faran responsables, respectivament, de la part econòmica i religiosa. En aquest període es va reparar l'església. El castell fou volat al 1713 per les tropes de Felip V. L'ardiaca Pere Pau de Sentmanat, que va tenir la propietat del Priorat entre els any 1773 i com a mínim fins l'any 1844, va ser l'últim d'una llarga llista de propietaris del Priorat secular. Una nova nissaga es farà càrrec dels terrenys que ja havien deixat de ser Priorat; Josep Poch és el primer representant d'aquesta nissaga documentada l'any 1851 (Visita Pastoral 90, F, número 147 de l'Arxiu Diocesà de Barcelona). L'any 1967, l'últim representant de la nissaga, Pau Sendrós, va cedir l'església de Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort a vila de Martorell.</p> | 41.4653900,1.9233700 | 410093 | 4590981 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53555-foto-08114-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53555-foto-08114-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53555-foto-08114-113-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-21 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 02 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 53677 | Jaciment arqueològic Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-placa-de-lesglesia | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XI-XIX | Destruït | A tocar de l'església es van documentar dues tombes alt-medievals excavades a l'argila, cobertes amb lloses, una de les quals disposava d'una capçalera antropomorfa i una gran abundor de restes òssies humanes sense connexió anatòmica corresponents a la necròpolis que es va formar al voltant de l'església entre els segles XI al XIX. Al centre de la plaça van aparèixer sitges, dipòsits i estructures retallats al terreny natural de funció indeterminada, una de les quals disposava d'una rampa d'accés. Aquests retalls amiden entre 1,5 m i 3 m de diàmetre i tenen una fondària que oscil·la entre 1 m i 3 m. Van aparèixer colgades de runa i els materials arqueològics associats, permeten datar l'amortització al segle XII. Un dels dipòsits, que va aparèixer tallat per la meitat, presenta uns trets característics ja que estava revestit amb maçoneria de pedra petita lligada amb argamassa de calç i tenia el fons pavimentat amb lloses. Amidava 2 m de diàmetre i es conservava fins a una fondària de 2 m. Al seu interior van aparèixer uns fragments de terra sigillata. Una altra estructura peculiar, també tallada a les argiles tenia la secció troncocònica, amb la boca, delimitada per carreus de pedra, de major diàmetre que la base i el fons pavimentat amb morter. Sota el traçat del carrer Francesc Santacana es va documentar l'enllosat de l'antic camí medieval, fet amb carreus de gres ben escairats, que recolzaven sobre una base de sorra. Amb la construcció de la nova església de Santa Maria, entre els anys 1579 i 1592, es va reordenar la plaça, la qual cosa va comportar el rebaix del nivell de circulació, la mutilació del coronament de moltes de les estructures descrites i la destrucció dels elements que les relacionaven, la qual cosa dificulta la seva interpretació. Només es van trobar restes fefaents d'un mur traçat en direcció nord-sud. Tot això ha portat a pensar als investigadors que l'espai de la plaça de l'Església sempre ha estat d'ús públic, de manera que les sitges i les estructures d'emmagatzematge podrien estar relacionades amb la funció de mercat que recullen els documents dels anys 1032 i 1033, que parlen del 'Foro Martorellio' situat al costat d'una església sota la advocació de Santa Maria. o d'unes estructures destinades a rebost comunal. | 08114-235 | La Vila | Entre els anys 1987 i 1990 es va dur a terme l'excavació en extensió del subsòl de la plaça de l'Església com a fase prèvia d'unes obres de remodelació de l'espai. Es va intervenir a tot l'espai de la plaça, a excepció del perímetre, on es van deixar unes zones intactes per tal de permetre el transit de vianants i de vehicles. Els treballs van ser finançats per l'Ajuntament de Martorell i la Generalitat de Catalunya i van ser dirigits per Alfred Mauri amb la col·laboració dels membres del Centre d'Estudis Martorellencs. Els documents més antics que fan referència a la plaça de l'Església daten del 28 de juny de 1032 i del 30 de juliol de 1033 i esmenten l'existència d'una església dedicada a Santa Maria i de un mercat molt proper anomenat 'Forum Martorelium'. La troballa d'unes tombes medievals molt a prop de la façana de l'església permeten suposar que l'edifici esmentat per les fonts es trobava sota l'església actual o en un lloc molt proper. De la mateixa manera, el tipus d'estructures trobades al subsòl en el decurs d'aquells treballs, bàsicament d'emmagatzematge, permeten relacionar-los amb el 'Foro Martorelio' i associar-les a una finalitat comercial. En 1579 va començar la construcció de l'església actual i les obres van finalitzar en 1592. Aquelles obres van comportar també una remodelació de la plaça, un anivellament del terreny i la destrucció de les estructures associades al mercat medieval. | 41.4743000,1.9277600 | 410472 | 4591966 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53677-foto-08114-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53677-foto-08114-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53677-foto-08114-235-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 05 BCIL-06.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53673 | Jaciment arqueològic Castell i Priorat de Sant Genís de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-castell-i-priorat-de-sant-genis-de-rocafort | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XI-XVIII | Manca un tram de la capçalera i tota la coberta i el perímetre emmurallat presenta moltes discontinuïtats. | <p>Restes de la muralla del priorat, que envolta un recinte pseudocircular de prop de 2500 m2, del qual s'identifica una torre circular a l'angle sud-est del recinte, i de l'església de 105 m2. L'any 2010, amb motiu de la redacció del Pla director del Conjunt monumental de Sant Genís de Rocafort, es va realitzar una neteja del conjunt i alguna petita intervenció en els estrats superficial per conèixer el coronament d'algunes estructures. Aquests treballs van ser dirigits per l'arqueòloga Ainhoa Pancorbo Picó.</p> | 08114-231 | Serra de l'Ataix | <p>L'església romànica de Sant Genís de Rocafort va ser la seu d'un priorat benedictí fundat l'any 1042 pels senyors de Castellví de Rosanes, Guillem II Bonfill i la seva esposa Sicarda. Tot i el buit documental referent tant al priorat com als Castellví en el decurs de la segona meitat del segle XI, es coneixen un parell de donacions al monestir, la primera del 1084 i la segona del 1092. Guillem Ramon I, hereu i nebot del fundador, l'any 1110 fa testament a Sant Genís abans de marxar cap a Terra Santa i li llega 100 mancusos i 100 més per a obres a l'església i, a més, l'alou de Voltrera. Guillem Ramon I va morir l'any 1126, i el llegat no és va fer efectiu fins llavors. El 30 d'abril de l'any 1123 Udalard de Rosanes, feudatari dels Castellví, jurava testament a l'altar de Sant Joan de l'església de Sant Genís, davant de tres monjos, dos dels quals, probablement, del mateix cenobi benedictí. La següent notícia data de 1157 i fa referència al castell i a l'església de Sant Genís amb motiu d'una queixa que el senyor de Castellví, Guillem Ramon II, va elevar contra el seu feudatari, Berenguer de Castellví. L'acusava d'haver conquerit el monestir, on res no hi tenia perquè era una dominicatura del senyor; d'haver infringit la Treva de Déu, traient-ne un monjo i duent-lo, nu i captiu, a la roca, on li prengué tot el que tenia, i el fuetejà i vilipendià. El testament de Guillem Ramon III de Castellvi, de 1176, redactat dos anys abans de la seva mort, permet confirmar l'ús del temple com a panteó familiar, deixant-li terres i masos. Tot i que no se'n té constància és possible que també els seus fills, Guillem Arbert (mort el 1205) i Guilleuma, que el va succeir (1205-1226), s'hi fessin enterrar. Amb Guilleuma, a més d'extingir-se el llinatge familiar, es deurien acabar també els enterraments al panteó familiar. El primer descendent seu i de Guillem Ramon de Montcada, mort en la conquesta de Mallorca, va ser enterrat a Santes Creus. Els seus successors, els Foix, no van mostrar mai especial interès en la possessió de Sant Genís. No sabem com ni quan el priorat va ser annexat a Sant Miquel de Cruïlles, però se'n té constància des de 1288, quan Ferrer, prior de Cruïlles, dóna a Ramon de la canònica el priorat de Sant Genís de Rocafort. L'any 1311 passa a mans de Bernat de Bruguera, de nou per ordre del prior de Cruïlles. L'any 1317 el prior va voler desfer-se de la tutela de Cruïlles, però no ho va aconseguir. Dinou anys més tard, el següent prior va ser assassinat. Segons diversos autors, s'iniciava el període de decadència del priorat. El monestir va resultar molt afectat pel terratrèmol de 1448, que va causar la caiguda de la volta de l'església, i també de la de Santa Margarida, i de la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. D'aquests danys no se'n va refer. El priorat va ser secularitzat l'any 1534, quan el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa se'n van repartir la responsabilitat econòmica i els serveis religiosos, conveni que va ser autoritzat pel papa Climent VII. Joan Bolet va fer restaurar totes dues esglésies, reparar la casa rectoral i arreglar el camí que pujava cap a Sant Genís. En una visita de l'any 1535 el prior de Cruïlles, Jaume Mai, diu que l'església de Sant Genís no té portes, que les parets són de pedra i la volta és ensorrada en tota la nau.</p> | 41.4653500,1.9234300 | 410098 | 4590977 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53673-foto-08114-231-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 01 BCIN-01.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. (segueix de història: L'any 1713, durant la Guerra de Successió, sembla que es va fer volar el recinte fortificat de Sant Genís, respectant només l'església. De 1778 data la darrera visita pastoral a Sant Genís que aleshores era sufragània de la parroquia de Santa Maria de Martorell. L'any 1928 la capçalera va ser volada per tal d'aprofitar la pedra per a la construcció d'una casa en Martorell. Finalment, l'any 1967 la propietat del monument fou cedida per Pau Sendrós a l'Ajuntament de Martorell.) | 94 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 53687 | Muralles de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-de-martorell | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XI-XVIII | Es desconeix el seu estat, tot i que probablement és deficient. | <p>Amb el pas del temps les muralles van esdevenir obsoletes i van ser integrades dins les cases quan no enderrocades. Així diverses actuacions constructives a la trama urbana de la vil·la han permès documentar alguns trams de manera discontinua. Del traçat del costat nord i de ponent a llevant, hi ha referències de la troballa de vestigis de la muralla a cal Montaner i ca la Moderna; els encara visibles descoberts l'any 1969 a una casa del carrer Revall, 65 que donen a la plaça de les hores on hi ha la traça d'una torre. Es tracta d'un llenç de 4,75 m de llargària per 2,64 m d'alçària amb una de les filades disposada de cantell. Aquest mur era perpendicular a la muralla i es va interpretar com a part d'una torre quadrada. També hi ha noticies de la troballa d'una torre de planta semicircular, enderrocada l'any 1963, que donava al carrer del Riu a l'alçada del carrer de Bailon i de traces de la muralla, del revall i el marge gros a l'interior d'alguns edificis del carrer Alselm Clavé, com per exemple cal Dalmau i cal Ferreret. Al sud, la muralla transcorria per la línia de façanes enderrocada entre 1960 i 1967 al carrer del Mur amb motiu de l'ampliació de la carretera Nacional IIa. A ponent es coneixen vestigis del Portal de l'Anoia, a la Plaça del mateix nom que van ser enderrocats l'any 1970 i d'una torre que encara roman 'in situ' al nord de l'església de Santa Maria. A més de la porta de l'Anoia, situada a l'oest, coneixem una sortida al nord del recinte més antic denominat Volta de Santacana; la porta de Subirats, o de la Creu, que conduïa al pont del Diable i el portal dels Frares, situat al sud que donava al convent del caputxins. Dins del recinte, el portal de les Hores, situat a la plaça del mateix nom, posava en comunicació la segona amb la tercera ampliació del recinte emmurallat pel carrer Santacana i el portal de la Font, situat a la plaça de les Germanes Maestre, havia comunicat la tercera amb la quarta ampliació. L'accés del vall i el revall amb les muralles es feia a través d'uns passos estrets que coincideixen amb el traçat dels actuals carrers de la Independència, Aigua, Sat Antoni, Llibertat, Flors, Cambreta i Bailon. Entre la muralla que tancava la vila pel sud -o muralla superior-, i el vall hi havia el Marge Gros, que era una feixa de terra destinada als conreus que tenia una amplària que oscil·lava entre els 12 m a l'alçària de l'antic hospital de Lloselles i 40 m a la del carrer de Dalt. En alçat, la situació i traçat dels diferents trams, torres i portals de la muralla els coneixem majoritàriament a través de gravats, pintures i fotografies que recullen diverses vistes de la població. El dibuix més antic ens permet conèixer el sector del portal de l'Anoia, data de 1668 i va ser realitzat per Pier Maria Baldi. El portal de Subirats, situat prop del Pont del Diable, va ser representat en un gravat de Gabriel Bodenher en 1707. La porta del Revall va ser dibuixada per Francesc Santacana poc abans de que s'enderroqués cap a 1890. El creixement urbanístic i la necessitat de connectar els diversos sectors en els que estava dividida la ciutat, com a conseqüència de la pervivència dels diferents recintes diacrònics de la muralla, que malgrat les ampliacions continuaven mantenint els seus portals al llarg dels carrers de Francesc Santacana i d'Anselm Clavé, va fer que s'enderroquessin en diferents moments a partir de 1925, en que es va procedir a la demolició del portal de les Hores. Actualment són visibles els trams esmentats a l'epígraf anterior, alguns dels quals han estat identificats en fer obres de remodelació als habitatges, però poden romandre en el subsòl o en alçat vestigis del seu traçat a les finques que no han estat objecte de remocions o desmuntatges, com per exemple les que es van posar al descobert fa pocs anys a la finca del carrer Revall 109A.</p> | 08114-245 | Nucli antic de Martorell | <p>Martorell va néixer com a vila fortificada a començament del segle XI, prop de l'aiguabarreix del Llobregat i l'Anoia, al peu del castell de Rosanes, en una cruïlla de camins que posava en comunicació el litoral i la Depressió prelitoral amb les terres de l'interior. Aquesta situació va afavorir una intensa activitat comercial que es desenvoluparia al solar de l'actual plaça de l'església, on ja aleshores es va construir un edifici religiós, els vestigis del qual probablement romanen al subsòl de l'església de Santa Maria. Les cases que formaven aquest nucli s'articulaven de manera esgraonada al peu de la serra de les Torretes, a tocar del camí del mercadal. La vila va tenir un creixement rectilini al llarg de la principal via de comunicació amb dos carrers paral·lels importants, creuats perpendicularment per d'altres de secundaris, la situació dels quals estava condicionada per la dels petits torrents que recollien les aigües del vessant septentrional la serra de les Torretes. La muralla va ser estudiada per primera vegada a començaments del segle XX per Fèlix Duran i Canyameres i posteriorment per Isidre Clopas, Ferran Balanza i Alfred Mauri i ha estat objecte de diverses recreacions gràfiques de la mà de Jaume Amat.</p> | 41.4749400,1.9320400 | 410830 | 4592033 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53687-foto-08114-245-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 15 BCIN-01.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 53657 | Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-3 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XI-XX | El conjunt està format per uns edificis d'habitatges als números 3 i 4, l'església i l'edifici de la Rectoria que té esgrafiats de Jaume Amat a les façanes. El centre de la plaça hi ha quatre grans plàtans. | 08114-215 | Plaça de l'Església | Rep la seva denominació perquè al seu límit nord hi ha la Parròquia de Santa Maria. En aquest indret antigament hi havia el cementiri de la vila. Al 1851 l'alcalde Ramon Bultó i Planes, que tenia una casa a la Plaça, va cedir el Camp de les Pereres, uns terrenys situats al nord de l'església de Santa Margarida, per construir-hi el nou cementiri. Enmig de la plaça s'hi va construir una font pública que va subsistir fins al 1934. Al 1984 el centre d'estudis Martorellencs, sota direcció del Doctor Alfred Mauri i Martí, va realitzar unes excavacions arqueològiques. | 41.4742900,1.9277700 | 410473 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53657-foto-08114-215-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 06 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53658 | Carrer Francesc Santacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-francesc-santacana | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XI-XX | Edificat bàsicament amb edificis estrets de dues o tres plantes. Hi destaquen els edificis dels números 3, 9, 12, 14 ,15, 16, 18, 20, 21, 22, 23, 25, 27, 29, 30, 32, 33, 35 37, 40, 44, 46 i 50. També hi destaquen el teatre el Foment, la Volta de Cal Palet, el Museu l'Enrajolada, la Casa Bargalló. | 08114-216 | C. Francesc Santacana | Antigament rebia el nom de carrer d'Anoia en referència al riu. Es tracta d'un dels carrers més antics de la vila que es trobava ja en el primer recinte emmurallat de Martorell. Es correspon amb el pas de la Via Augusta i a partir del qual es va anar configurant la vila de Martorell. A l'inici del carrer a la banda del riu Anoia s'hi obria el portal de l'Anoia, una de les entrades principals del primer recinte emmurallat de Martorell que es pot datar envers el segle X. En el número 15 d'aquest carrer va néixer Francesc Santacana i Company , fundador del Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell i fundador del Museu de l'enrajolada al 1876. Al número 14 d'aquest carrer va néixer el tenor Josep Palet, l'any 1877. | 41.4743300,1.9295700 | 410623 | 4591967 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53658-foto-08114-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53658-foto-08114-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53658-foto-08114-216-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 07 BPU-02..CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53458 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-11 | Programes de la Festa Major. http://martorell.cat/martorell/el-municipi/calendari-de-festes-i-fires.htm | XI-XXI | La Festa Major es celebra entorn el 15 d'agost, en honor a la patrona de la localitat, Santa Maria de l'Assumpta. La programació de la festa s'inicia a la vesprada amb el repic de campanes des del campanar de l'església de Santa Maria. El dia principal de la festa és el 15 d'agost, quan a les 12 h del matí es realitza la missa solemne de Santa Maria, seguit de l'actuació castellera. A la tarda s'exposen les figures participants a la cercavila, realitzades per diferents entitats i barris del municipi (gegants, capgrossos, dracs...). La cloenda s'inicia a la vesprada de l'últim dia amb un correfoc a càrrec dels Diables de la població i la Carpafera, que donen lloc a l'encesa del castell de focs. La festa es complementa amb diferents activitats culturals, lúdiques i festives com exposicions als diferents museus i sales, activitats per a nens (Garvilada des de l'any 2005), joves i grans (Brellogat des de l'any 2003). Una altra de les activitats que es consolida dins el programa d'actes de la Festa Major és la mostra viva d'oficis artesans de Martorell, l'Artesanàlia (2002) que es fa a la plaça de la Vila, la qual reuneix alguns oficis ja desapareguts en la vida laboral i d'altres que estan de plena actualitat. | 08114-16 | Martorell | Aquesta festa es troba documentada des de l'any 1032 i s'aprofitava com a parèntesi entre les feines agrícoles de segar i veremar. A Martorell, com en d'altres parròquies dedicades a la Mare de Déu, s'instal·lava al mig de la nau de l'església un túmul, és a dir un cadafal cobert per un baldaquí, amb un altar als peus, amb la imatge jaient de la Mare de Déu de la Dormició, popularment coneguda com a la Mare de Déu del Llit. A part del dia 15 d'agost, el dia central de la festa, també es celebra el dia 16, festa de Sant Roc, copatró de la vila des de 1589 com a segon dia de Festa Major. Aquests dos dies les activitats eren organitzades per la parròquia i l'Ajuntament i es basaven en representacions litúrgiques i ball. El dia 17, el tercer dia de Festa Major, fou instituït a la segona meitat del segle XIX a petició de les societats recreatives de Martorell. | 41.4743700,1.9307800 | 410724 | 4591971 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53458-foto-08114-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53458-foto-08114-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53458-foto-08114-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53640 | El Seny de les Hores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-seny-de-les-hores | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XII-XIX | <p>Torre que havia format part de l'antiga muralla, coronada amb una espadanya amb dues campanes, sota les quals hi ha un rellotge.</p> | 08114-198 | Plaça de la Vila, 45 | <p>El portal de les hores tancava el segon recinte de la muralla de Martorell; també se'l coneixia per Volta del Forn (per la presència d'un forn a prop). A l'altra banda s'hi trobava una altra torre que es va utilitzar com a presó. Al 1668 el municipi va instal·lar un rellotge a la torre i des d'aquest moment es conegut com torre de les hores o seny de les hores. L'any 1925 es va enderrocar el portal de les hores per facilitat el trànsit rodat que en aquell moment passava pel mig de Martorell. Al Museu Municipal Vicenç Ros es conserva la maquinaria del rellotge del Seny de les Hores.</p> | 41.4746800,1.9313400 | 410771 | 4592004 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53640-foto-08114-198-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 87 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 53674 | Jaciment arqueològic Cruïlla de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-cruilla-de-santa-margarida | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XII-XVI | Destruït. | El jaciment rep del nom d'una hipotètica cruïlla de camins d'època medieval que es trobaria en aquest indret i que podria tenir l'origen a l'època romana. Però les estructures més antigues documentades per l'excavació realitzada l'any 2010 es remunten a les darreries del segle XII. A aquell moment corresponen 28 sitges excavades a les argiles naturals de morfologia molt heterogènia que en cap cas es van trobar senceres en trobarse la boca o la part superior escapçada com a causa de l'aplanament que es va fer al segle XIV per bastir a sobre un mas. Majoritàriament eren circulars, d'entre 1 i 1,20 m de diàmetre i van aparèixer 15 globulars, amb el fons concau, i 13 cilíndriques, amb el fons pla. La construcció d'aquests dipòsits va ser diacrònica ja que casos es documenten algunes que tallen d'altres dipòsits prèviament amortitzats. Tot sembla indicar que l'amortització es va produir d'una manera ràpida molt a les darreries del segle XII o a començament del segle XIII. Els materials arqueològics aparegut al rebliments era molt unitari, format per olles de ceràmica grisa de perfil globular i vora girada, amb els llavis arrodonits i plans i base plana. Pocs exemplars van aparèixer decorats amb unes línies paralel·les incises al coll. A la mateixa fase, hom pot datar un petit forn metal·lúrgic, emprat probablement per a fer reparacions a les eines agrícoles, alguns murets molt escadussers, que podrien correspondre a coberts i un petit dipòsit. Al segle XIV, sobre el camp de sitges amortitzat, a l'igual que la resta d'estructures coetànies, es va construir una masia de la que es va poder excavar una part amb una superfície de 70 m2. D'aquest edifici es coneixen 2 estances principals, de planta rectangular que es distribuïen al voltant d'un pati de 25 m2 i altres dues secundaries, molt estretes que han estat interpretades una com a magatzem o estable i l'altra com a corredor o distruïdor. Al pati es va identificar un cos d'escales que confirmaria l'existència, d'almenys, una planta pis. L'edifici es va aixecar amb parets de maçoneria lligada amb calç o amb argila indistintament, de 0,6 m d'amplària que es conservaven fins a una alçària d'1,6 m. Hi ha indicis de l'existència de dues pilastres, que haurien sostingut una arcada. La coberta seria de teula àrab i el paviment de lloses. Al llarg del segle XVI es va produir un abandó gradual d'aquest edifici del qual es van espoliar alguns elements, abans de la seva caiguda, com per exemple les lloses que havien format el paviment. Després de l'abandó es va modificar la topografia de l'indret mitjançant l'aportació de terra i la construcció de murs de contenció i l'excavació va permetre documentar les rases de les vinyes que van estar en producció de l'autopista AP-7, moment a partir del qual es van abandonar els conreus i, va començar l'explotació de graves a la banda nord del pujolet sobre el que es documenten les restes descrites, que ha malmès una superfície de 400 m2 de jaciment. | 08114-232 | Prop de l'església de Santa Margarida | Jaciment arqueològic excavat entre els mesos d'abril i juny de 2010 per Roser Arcos López en el marc del projecte 'Autopista AP-7: La Jonquera-Salou. Remodelació de l'enllaç i implantació de peatges en sistema tancat a l'enllaç de Martorell (Martorell, Baix Llobregat)'. | 41.4668300,1.9151000 | 409404 | 4591150 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53674-foto-08114-232-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 02 BPU-06.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53625 | Castell de Rosanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rosanes | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XII-XVIII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Diversos trams de la muralla, vestigis d'una torre de planta circular, una dependència deplanta rectangular que conserva parcialment una volta i una cisterna excavada al terreny. El recinte fortificat se situa a la plataforma superior del turó cobert per arbres i densos matolls que dificulten la visió de les restes conservades. Amida 20 m d'amplària per 36 m de llargària aproximadament. Al perímetre s'hi distingeixen diversos trams de la muralla que ressegueix el perfil del cim que té forma pentagonal allargada. Va ser bastida amb carreus de gres ben escairats col·locats en filades regulars a trencajunt, ocasionalment s'hi documenta algun tram fet amb opus spicatum. Les pedres estan lligades amb argamassa de bona qualitat i els angles són arrodonits. A la part més estreta del recinte, situada a l'extrem sud, hi ha les traces d'una torre de planta circular. A ponent, adossada a la muralla hi ha una dependència rectangular que amida 6 m d'amplària per 9 de llargària que encara conserva les restes d'una volta lleugerament apuntada feta amb carreus. A més, a tramuntana del recinte hi ha una cisterna rectangular soterrada. A diferents punts s'hi poden veure afloraments de la roca on hi ha la traça de diferents encaixos que fan pensar que, en els primers temps, bona part de les estructures s'haurien construït amb fusta. Es possible també que algunes dependències del castell s'hi establissin a les nombroses balmes que hi ha als pendents del turó.</p> | 08114-183 | Turó del Peiret | <p>El primer esment documental del castell data de 1033 amb el nom de Rodanas. El 1103 Guillem Ramon de Castellvell concedí en feu a Udalard Ramon el castell hi va fer ampliacions i fins i tot prengué el nom de Ramon de Rodanes. Vers l'any 1209, el castlà era Ramon de Recasens que tenia disputes relacionades amb els delmes de Martorell, i que fou substituït per Guillem de Rosanes (1217). En aquell moment tenia jurisdiccions a Abrera, Castellbisbal i Sant Esteve de Sesrovires. El llinatge dels Rosanes sempre fou feudatari dels Castellvell i, per tant, passà també a mans de la casa de Foix del 1309 al 1396. Galceran de Rosanes es distingí pel seu ajut i fidelitat a Jaume d'Urgell (1411). A començament del segle XVI, el castell passà a mans dels Torrelles, si bé l'any 1538 Hipòlita de Lihori, com a procuradora de la seva filla Estefania de Requesens i del seu gendre Juan de Zúñiga, comprà els béns que havia posseït Miquel Joan de Torrelles en el castell de Rosanes i en la vila de Martorell. Dels documents de compra es desprèn que ja aleshores el castell estava molt malmès. La darrera notícia del castell data del 1713 quan els filipistes inutilitzaren les defenses del castell, com van fer amb les del Castell del Priorat de Sant Genís de Rocafort i les Torres Grimenella i del Clos.</p> | 41.4657800,1.9306900 | 410705 | 4591017 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53625-foto-08114-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53625-foto-08114-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53625-foto-08114-183-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-21 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 72 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 53627 | Torreta Grimenella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torreta-grimenella | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XIII-XIV | Es troba en estat ruïnós. | <p>Edifici de planta quadrada que es conserva en un estat ruïnós, bastit amb carreus de pedra calcària, barrejats amb d'altres de gres vermell. Les pedres estan disposades amb filades horitzontals, a excepció de les que es troben a l'alçaria de les espitlleres, on es va combinar la disposició horitzontal i la vertical per tal d'aconseguir una posició regular de les obertures. Els ampits es van delimitar amb lloses verticals. Els murs est i oest es conserven íntegrament fins a l'alçària de la planta baixa, mentre que al bell mig de les parets nord i sud hi ha amplis forats que emmascaren la posició de la porta d'accés. L'interior i l'entorn proper al monument estan colgats per un potent estrat de destrucció.</p> | 08114-185 | Serra de les Torretes | <p>L'edifici no ha estat objecte de cap estudi històric o arqueològic, per la qual cosa no es pot establir de manera fefaent la data de construcció ni les seves vicissituds. Sense gaires evidències científiques s'ha volgut veure un origen romà en associar-la al control i protecció de la via Augusta, al seu pas pel Congost de Martorell on es va aixecar el pont del Diable. Però hores d'ara, a través de l'observació de la fàbrica, només podem afirmar que es tracta d'una construcció baixmedieval, probablement vinculada al castell de Rosanes. Disposem d'una descripció realitzada l'any 1844 amb motiu de la creació de les Comissions Provincials de Monuments en la que en parlar dels 'monumentos árabes' es descriu l'edifici: 'A este género colocaremos los tres toreones que al S.E. de esta villa nos dejaron según expresión del vulgo, los Moros. Colocados en línea horizontal, un cuarto de hora distantes el uno del otro y edificados en estudiadas alturas, no son más que una continuación de los muchos, que sin perderse vista, Catalunya en sus más elevados puntos tiene. El primero, situado á la cúspide de la montaña llamada Griminella, forma un cuadrado de 25 palmos catalanes, cuyas robustas paredes no suben más que a 12 o 14 palmos por haberse destruído lo demás y haberse extraído furtivamente la mayor parte de piedra que tendría.' Així doncs, aquesta referència ens mostra que, a mitjans del segle XIX, l'edifici presentava una aparença semblant a la que té actualment i que aquest estat va ser en part conseqüència de l'expili.</p> | 41.4702600,1.9342000 | 411004 | 4591511 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53627-foto-08114-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53627-foto-08114-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53627-foto-08114-185-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 74 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 53683 | Capella i fossar de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-i-fossar-de-sant-bartomeu | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIII-XIX | Només queden restes de fonaments. | Nau i part de la capçalera de l'església que es conserva fins a l'alçària màxima d'1 m. Edifici de petites dimensions molt arrasat, de planta rectangular amb la capçalera no diferenciada a l'exterior. Presenta una fàbrica molt heterogènia, fruit de moltes reparacions, que combina panys de maçoneria molt barroera amb panys de tàpia, que recolzen sobre un sòcol de carreuat petit de pedres vermelloses. Amida uns 5,3 m d'amplària per 14,5 m de llargària, aproximadament i una alçària màxima d'1 m a la nau. La capçalera es troba molt arrasada, probablement per les esllavissades de la riba del Llobregat produïdes per les riuades. Està orientada d'est a oest, amb l'espai presbiterià situat a ponent. La nau va ser reforçada amb 4 contraforts, situats per parells a banda i banda. Actualment hom pot veure a l'interior el darrer paviment que va tenir l'edifici, format per grans lloses i cairons. Les excavacions arqueològiques realitzades al voltant de l'edifici han permès localitzar part de la necròpolis que hi havia a la sagrera i algunes parets d'època medieval. La capella va ser destruïda en 1835 i en 1870 s'hi va construir a sobre l'escorxador municipal que va ser enderrocat l'any 1990 com la resta de cases que hi havia al seu costat a la riba del Llobregat. | 08114-241 | C. de Sant Bartomeu | Desconeixem la data de construcció de l'església que trobem documentada per primera vegada en 1208 i l'excavació arqueològica realitzada no ha proporcionar dades per establir la seva fundació. A mitjan del segle XV rebia delmes i primícies de diverses finques situades als termes de Martorell i d'Esparreguera i posseïa sis masos i diverses cases al nucli urbà de Martorell a més dels censos de quatre abeuradors i d'un safareig. Va ser representada a diversos gravats dels segles XVII a XIX, que donen una visió parcial de l'edifici, format per una nau amb la capçalera rectangular amb el capcer coronat amb un campanar de cadireta. Al costat nord s'hi adossaria una petita sagristia i el conjunt estaria encerclat per una tanca que delimitaria l'espai de la sagrera. Els vestigis conservats permeten intuir que l'edifici havia estat aixecat amb una fàbrica molt pobre i deficient, que ja en 1504 presentava patologies importants. És per aixó que la nau es va reforçar amb l'afegitó de 4 contraforts. En trobar-se a tocar de l'estrep del pont del diable, l'edifici es va convertir en un lloc estratègic en el decurs dels diferents que van tenir lloc durant el primer terç del segle XIX. Durant la Guerra del Francès, entre 1808 i 1814, l'edifici va ser utilitzat com a paller, en 1819 va reintegrar-se el culte, en 1821 va ser saquejada, en 1830 va ser restaurada i en 1835 va ser novament destruïda durant la Primera Guerra Carlina i ja no es tornar a rehabilitar. En 1856 el bisbat va cedir els terrenys que ocupava a l'Ajuntament de Martorell que va construir a sobre l'escorxador municipal en 1870 que va ser enderrocat l'any 1990. Llavors es van dur a terme 3 campanyes d'excavació els anys 1990, 1991 i 1992 que han permès documentar i posar en valor les restes de l'edifici, que avui es poden veure encerclades per una zona verda i un parc infantil. A la necròpolis situada al voltant, coneguda popularment amb el nom de cementiri dels pobres es van enterrar entre d'altres les víctimes de la Guerra de Successió (1705-1714) i les de la Guerra del Francès (1808-1814). | 41.4750800,1.9369500 | 411240 | 4592043 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53683-foto-08114-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53683-foto-08114-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53683-foto-08114-241-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 11 BCIL-01.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 92|98|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53580 | Torre de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-santa-llucia | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIII-XVIII | Es troba en mal estat estructural i de conservació. | La torre de Santa Llúcia s'aixeca entorn d'un pati rectangular, porticat en dos dels seus costats i amb escala recta exterior. El pati té, als baixos, arcades escarseres sobre columnes de fust vuitavat i el pis té una galeria d'arcs el·líptics molt rebaixats sobre columnes de fust polilobulat. En aquesta galeria hi ha els únics detalls escultòrics, que són els escuts dels Requesens i dels Calders, els seus procuradors. A la façana principal de la Torre hi ha el portal, fet amb grans dovelles, i diverses finestres gòtiques biforades tapiades. N'hi ha algunes, també tapiades, a la façana lateral. En aquesta façana hi ha dos altres cossos afegits: un és apaïsat, té balcons i finestres rectangulars i sembla obra posterior (segles XVII-XVIII) i l'altre és la capella del seu costat, neomedieval, de la fi del segle XIX. | 08114-138 | Avinguda J. de Barnola i Bassols, s/n | Es tracta d'una masia senyorial que trobem documentada ja a l'any 1208. Va pertànyer a la família Calders, que eren els procuradors dels Requesens i senyors de Martorell; també van trobar hostatge en els seus viatges membres de la família reial com Carles V i Felip II. En època medieval es coneixia per Torre dels Crossos i actualment es coneix per Torre Bassols , en referència als seus propietaris, o Torre de Santa Llúcia, nom que li ve donat per la capella neoromànica de què disposa i que està dedicada a Santa Llúcia, patrona dels modistes. El 13 de desembre de cada any s'hi feia un aplec. La capella fou edificada el 1896 per l'arquitecte Antoni Robert Morera. | 41.4828400,1.9269700 | 410418 | 4592915 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53580-foto-08114-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53580-foto-08114-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53580-foto-08114-138-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 27 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53628 | Torreta del Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torreta-del-clos | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XIII-XVIII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Torre de planta quadrada amb la porta d'entrada protegida per un minúscul baluard de planta quadrangular. Pels vols de 1960, Isidre Clopas va fer una petita excavació arqueològica a la base de la torre, que va permetre la identificació d'un mur. Pel domini visual de l'emplaçament, que controlava els passos de l'Anoia i el Congost del Llobregat, on està bastit el pont del Diable, situats a 650 m i 800 m de distància respectivament, va interpretar que es tractava de les restes d'una talaia romana. Aquesta estructura estava acompanyada de diversos fragments de terra sigil·lata, una pesa de teler i gran abundor de tegulae. A prop de la torre es va desmuntar el marge d'una feixa dins del qual es van identificar diversos fragments d'àmfora i de tegulae, que l'excavador va interpretar com trobades a la zona de la torre en 1874, en bastir la torre del Clos i que van ser traslladades al lloc de la troballa com a material de construcció per formalitzar la una terrassa.</p> | 08114-186 | Serra de les Torretes | <p>Els seus antecedents podrien ser d'època romana i respondrien a la defensa i vigia de la via Augusta que passava pel congost travessant el Llobregat pel pont del diable. Aquesta cronologia es veuria reforçada per les troballes de ceràmica i teules d'època romana; localitzades al 1952 per Isidre Clopas, historiador local de Martorell. Fou refeta i sobrealçada el 1873 en motiu de la segona guerra carlista i va ser utilitzada com a torre de guaita; d'aquest període són els murs amb finestra, bona part de les espitlleres i una garita que controlava la porta d'accés.</p> | 41.4702700,1.9315300 | 410781 | 4591515 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53628-foto-08114-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53628-foto-08114-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53628-foto-08114-186-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-21 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 75 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 53520 | Fons documental de Martorell a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-a-larxiu-nacional-de-catalunya | XIII-XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya disposa d'un fons documental de 1872 documents que fan referència al municipi de Martorell, dividit en 16 seccions que enumerem seguidament: Agència Catalana de l'Aigua (47 documents entre els anys 1964-1991); Arxiu del Palau-Requesens (200 documents entre els anys 1208-1900); Antonio Gutiérrez Díaz (1 document entre els anys 1977-1986); Antoni Correa Veglisón (4 documents de l'any 1943); Ca N'aguilera de Piera (3 documents del segle XVIII i del segle XX); Comissió Liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya (2 documents de l'any 1925); Federació Catalana de Futbol (1 document entre els anys 1940-1972); Generalitat de Catalunya (2a república) (36 documents entre els anys 1931-1936); Llinatge Marimon, Marquesos de Cerdanyola (3 documents dels anys 1374, 1434 i 1458); Llinatge Sentmenat, Marquèsos de Castelldosrius (16 documents entre els anys 1457 i 1647); Marià Rubió i Tudurí (1 document de l'any 1930); Prefectura del Districte Miner de Barcelona (30 documents entre els anys 1917-1975); Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques (698 documents entre els anys 1846 i 1965); President Francesc Macià (10 documents entre els anys 1931-1933); Reial Audiència de Catalunya (1 document de l'any 1745); i 819 documents generats tant pels diferents ministeris de l'Estat Espanyol com pels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya al llarg del segle XX. | 08114-78 | C. de Jaume I, s/n, 08195 Sant Cugat del Vallès | L'Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat per Decret de la Generalitat de Catalunya l'any 1980, per tal de preservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. L'arxiu va ser creat amb dos objectius, per una banda ser l'arxiu general de l'administració de la Generalitat i per altra, esdevenir un arxiu històric de Catalunya, acollint així fons privats. Inicialment l'arxiu estava situat en un edifici de l'Eixample de Barcelona fins l'any 1995, quan s'inaugurà la nova seu i actual, al municipi de Sant Cugat del Vallès. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53523 | Fons documental de Martorell a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-a-larxiu-de-la-corona-darago | XIII-XX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó disposa d'un fons de 285 documents que fan referència al municipi de Martorell, dividits en 19 seccions que enumerem seguidament: Archivo Real (Real Cancilleria) (15 documents entre els anys 1218-1590); Archivo del Real Patrimonio de Cataluña (22 documents entre els anys 1442-1816); Real Audiencia de Cataluña (60 documents entre els anys 1578-1847); Generalitat de Catalunya (97 documents entre els anys 1288-1707, ); Mapas y Planos (4 documents entre els anys 1690-1710); Mas de l''Ubac' (2 documents de l'any 1562 i 1579); Marquès de Monistrol (5 documents entre els anys 1430-1620); Pergaminos del monasterior de Sant Benet de Bages (2 documents dels anys 1397 i 1590); Delegación Provincial de Hacienda de Barcelona (18 documents entre els anys 1888-1854); Fondos notariales (15 documents entre els anys 1483-1789); Volúmenes (6 documents entre l'any 1572 i el segle XVIII); Junta Superior de Catalunya (4 documents entre els anys 1808-1812); Legajos (1 document referent a la fundació dels convents de Caputxins a Granollers, Igualada i Martorell); Subdelegación de Bienes Mostrencos de Barcelona (1 document entre els anys 1806-1815); Tribunal del Santo Oficio de la Inquisición de Barcelona (1 document de l'any 1800); Falguera de Mataró (3 documents entre els anys 1370-1604); Comandancia de Ingenieros de Barcelona (3 documents entre els anys 1854-1892); Tribunal de Comercio de Cataluña (19 documents entre els anys 1640-1820) i Consejo Supremo de Aragón (7 documents entre els anys 1626-1680). La major part de documentació correspon a requeriments de pagaments, liquidació de deutes, actes de processos judicials, llibres de procuració i correspondència general.</p> | 08114-81 | C. Almogàvers, 77, 08018 Barcelona | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó va ser creat l'any 1318 per Jaume II d'Aragó, com a Arxiu Reial amb la seu al Palau Reial Major de Barcelona, amb l'objectiu de conservar tota la documentació generada als territoris on s'exercia la soberania. Al segle XIX l'arxiu es traslladà al Palau del Lloctinent, i l'any 1994 s'inaugurà la seu actual al carrer dels Almogàvers. La titularitat de l'arxiu correspon a l'Estat Espanyol, però la gestió recau sobre els diferents governs autonòmics que formaven part de la Corona d'Aragó (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Aragó) a través del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó des de l'any 2007.</p> | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53606 | Capella de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIII-XX | Capella d'una sola nau de planta rectangular, sense absis diferenciat, coberta amb volta de canó apuntada reforçada per dos arcs torals. A l'entrada hi ha una arcada gòtica que pot datar-se el 1370. Al segle XVIII s'hi feren reformes, amb la construcció d'un cor enlairat i la façana. La porta d'entrada, adovellada i emmarcada amb grossos carreus, té al damunt una fornícula amb la imatge del patró, Sant Joan Baptista, i una rosassa amb una flor de sis pètals. Modernament ha estat decorada amb esgrafiats de l'artista local Jaume Amat. | 08114-164 | C. Pere Puig, 61 | L'Any 1205 Guillemina de Castellvell fundà l'Hospital de Malalts Pobres (Hospital de Sant Joan) que s'utilitzà com a tal fins al segle XIX. Posteriorment s'amplià amb la construcció de la capella adossada de la qual no tenim la data de fundació però que s'esmenta en una visita pastoral al 1313. La capella consta d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta (antigament les voltes sustentaven la coberta de bigues); al interior s'observen varies estructures amb gres roig. En les reformes del segle XVIII, promogudes pel vicari general, també es construeix un cor enlairat; presenta una porta adovellada emmarcada per grans carreus i que presenta al damunt una fornícula dedicada al patró Sant Joan Baptista i una rosassa de sis pètals. Els moderns esgrafiats que presenta els va realitzar Jaume Amat. L'edifici de l'antic hospital es va vendre a uns particulars que el van enderrocar al 1987 amb el compromís d'incorporar elements de l'antic edifici en la construcció del nou; del qual només en queden els dos arc gòtics de la façana en peu; actuació que a dia d'avui no s'ha produït. | 41.4747700,1.9353500 | 411106 | 4592010 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53606-foto-08114-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53606-foto-08114-164-2.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 53 BCIL-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 92|93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53582 | Casa Gausa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gausa | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIV | Presenta cert estat de deteriorament. | Edifici de planta rectangular i una planta pis. La façana és de pedra vista. A la planta baixa hi ha dues obertures adovellades d'arc rebaixat. Una és un comerç i l'altre l'accés a l'habitatge. Damunt la porta hi ha una finestra coronella amb dues columnes, capitells amb ornamentació floral i vidres emplomats. A l'altra part de la façana s'observen les restes d'una finestra simètrica que ha estat mutilada. Al damunt hi ha una remunta que desfigura la simetria de la façana. | 08114-140 | C. Josep Anselm Clavé, 8-10 | Es tracta de la casa més antiga de Martorell; va ser construïda entre el segle XIV i XV. L'antiga casa constava de planta baixa i pis superior que presentava dues finestres coronelles tripartides gòtiques. La de la dreta es troba més ben conservada i encara presenta la finestra tripartida mentre que la de l'esquerra (núm. 10) ha aixecat un pis nou amb materials moderns i ha tapiat la finestra gòtica, eliminant una de les columnes per encabir-hi un finestró i un cartell de la rellotgeria que va albergar en temps recents la planta baixa; el portal de la planta baixa es de factura recent. Rep el nom d'un dels seus antics propietaris Manuel Gausa. | 41.4745700,1.9317700 | 410807 | 4591992 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53582-foto-08114-140-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 29 BPU-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53679 | Restes de la Capella de la Mare de Déu del Pontarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-la-capella-de-la-mare-de-deu-del-pontarro | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIV | Destruït. | No hi ha elements a la vista. Per la documentació escrita sabem que l'any 1346 ja existia una capella a l'extrem de ponent d'un pont de fusta que travessava el riu Anoia al costat de l'indret on suposadament havia estat trobada una imatge de la Mare de Déu amagada sota el pont, i per això coneguda amb el nom de Verge del Pontarró, a la qual els viatgers en sortir de la vila demanaven la seva protecció. Es tractava d'un edifici espaiós que tenia annexa la residència de l'ermità, al voltant de la qual es va formar un petit barri. | 08114-237 | C. Montserrat | Documentada des de l'any 1346 va ser incendiada cap a les 4 de la matinada del dia 7 de juny de 1808 per l'exèrcit francès, en la seva retirada després de la derrota a la batalla del Bruc. La imatge de la Verge trobada es va poder recuperar i va ser guardada a una casa veïna del raval del Pontarró, anomenada Can Sayas. Poc després l'església va ser reedificada i continuà el culte. De la veneració per del lloc queda constància als 'Goigs de Nostra Senyora del Pontarró, que cantan a la sua capella, cerca lo Pont de Martorell' publicats en 1739, 1740 o en 1855 de la qual es va fer resó Pascual Madoz en descriure la vila de Martorell. Però va ser entre 1863 i 1865 amb la modificació del traçat de la carretera de Barcelona a Madrid (antiga N-II) que es va enderrocar l'edifici. L'església va ser citada per Rafael d'Amat i de Cortada al 'Viatge a Maldà i anada a Montserrat' redactat entre 1769 i 1794. També va ser esmentada per Francisco de Zamora al 'Diario de los viages hechos en Catalunya' de 1788-1789. A l'Enrajolada, Casa-Museu Santacana es conserva una pica d'aigua beneita procedent de l'església i a l'església parroquial de Santa Maria es venera una reproducció de la Verge de la Mare de Déu del Pontarró, feta per Joaquim Renart | 41.4766700,1.9243500 | 410190 | 4592233 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53679-foto-08114-237-1.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 07 BPU-06.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53444 | Col·lecció d'art de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lenrajolada | SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. Museus de Martorell (2007): Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894). Catàleg dels fons del Museu Municipal Vicenç Ros i l'Enrajolada Casa Museu Santacana, i la Col·lecció Bultó. Ajuntament de Martorell. Martorell. | XIV-XIX | Col·lecció de dibuixos, olis, aquarel·les, escultures, fotografies, estampes i gravats; la majoria atribuïbles al propi Francesc Santacana i Campmany (Igualada, 1810-Martorell, 1896) i d'altres de diversos autors amb qui va tenir contacte mentre estudiava a l'Escola Gratuïta de Nobles Arts de la Reial Junta de Comerç de Catalunya (posteriorment Escola Llotja), a Barcelona, com Claudi Lorenzale, Lluís Rigalt, Ramon Amado i Marià Fortuny, entre d'altres. De les obres que configuren el fons, algunes de les més rellevants són una baralla de cartes de Francesc Santacana (1836), diverses aquarel·les de Lluís Rigalt, realitzades entre els anys 1841 i 1850 i un dibuix dels almogàvers en lluita, atribuït a Marià Fortuny i Marsal. A la col·lecció també hi destaca un fragment de retaule gòtic (segles XIV-XV) dedicat a Sant Esteve, que hauria format part d'un retaule de la Seu d'Urgell. També es conserven nombroses pintures a l'oli erròniament atribuïdes a pintors o escoles de pintura rellevants, que realment es tracta de còpies realitzades per Francesc Santacana durant la seva etapa de formació a l'Escola Llotja. | 08114-2 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53444-foto-08114-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53444-foto-08114-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53444-foto-08114-2-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Romàntic|Realisme|Gòtic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98|101|103|93 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53530 | Fons de ceràmica del Museu Municipal Vicenç Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-ceramica-del-museu-municipal-vicenc-ros | <p>FARRENY, M.; ESPAÑOL, F. (2011): El Museu Municipal Vicenç Ros i L'Enrajolada, casa museu Santacana. Els seus fundadors i les seves col·leccions. Museu Municipal Vicenç Ros (Inèdit). AINAUD, J. (1983): Vicenç Ros, coleccionista e impulsor del comarcalismo, dins la revista La Vanguardia domingo, de 6 de novembre de 1983, pp. 27-38. Barcelona</p> | XIV-XVIII | <p>La col·lecció de ceràmica està formada per les col·leccions de Vicenç Ros i de Joaquim Mir, situades a l'antiga església del convent del Caputxins. Majoritàriament composades de rajoles (gairebé unes 15.000), distribuïdes en 94 plafons, 462 composicions i 451 rajoles soles. Es tracta d'arrambadors (muntatges de Vicenç Ros) fets amb rajoles de mostra i rajoles de dibuix tancat policromes i rajoles de la vela catalanes; frontals d'altar; plafons de sants (rajola valenciana dels segles XVII-XVIII); la sèrie de plafons de les caceres; el plafó de la batalla dels gats i les rates (al·legoria del setge de Perpinyà i Cotlliure durant la Guerra dels Segadors) de finals de la primera meitat del segle XVII; els conjunts de rajoles gòtiques de paviment valencianes o catalanes (segles XIV-XV); les rajoles de Pedralbes; les rajoles d'arts i oficis catalanes (de la margarida, de la palmeta, de l'atzavara) dels segle XVII i XVIII; rajoles de fruites i verdures; el conjunt de 15 plafons amb els misteris del Rosari (segle XVII); el plafó d'Andròmeda i el monstre de Tommaso Bruno (ceramista italià del segle XIX) o l''Aparició de la Verge de la Mercè en somnis a Jaume I, Sant Pere Nolasc i Sant Ramon de Penyafort', realitzat per Llorenç Passoles l'any 1673. La col·lecció també abraça un lot de aproximadament 350 peces de ceràmica blava catalana de faixes i cintes, influència francèsa o de larrecada, entre plats i pots d'apotecari, dels segles XVIII, i terrissa popular.</p> | 08114-88 | Avinguda Vicenç Ros i Batllevell, s/n | <p>El Museu Municipal Vicenç Ros va ser inaugurat el 15 d'agost de l'any 1945, a l'antic convent de Caputxins, construït entre els anys 1687 i 1721, ocupant l'església, el soterrani i part de les cel·les. Inicialment el fons estava format per la col·lecció de ceràmica que posseïa Vicenç Ros, qui va anar adquirint les rajoles dels diferents edificis que s'anaven ensorrant a Barcelona entre les acaballes del segle XIX i el segle XX i de compres pròpies. Aquest fons ceràmic es va veure incrementat l'any 1972, amb l'adquisició per part de l'ajuntament, de la col·lecció de Jaquim Mir i Trinxet. Tant el museu com el fons van ser declarats Monumento histórico y artístico, l'any 1962.</p> | 41.4727800,1.9312500 | 410761 | 4591794 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53530-foto-08114-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53530-foto-08114-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53530-foto-08114-88-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|85 | 53 | 2.3 | 1773 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 53446 | Col·lecció Faraudo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-faraudo | SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. | XIV-XX | Col·lecció formada per 329 peces ceràmiques que abracen una cronologia entre el segle XIV i el segle XX. La peça més antiga correspon a una rajola rectangular de producció en verd i manganès on hi surt representat un conill, mentre que la peça més moderna correspon a una gerra decorada amb l'escut de Barcelona, obra de Josep Aragay (1915). Entremig trobem plats i escudelles (producció en blanc i blau català i reflex metàl·lic), plats catalans policroms i de Banyoles, pots d'apotecari, salers, tinters i una pica beneitera. | 08114-4 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirida per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. La col·lecció Faraudo es va instal·lar en aquestes dependències l'any 1967 per indicació de la Diputació de Barcelona, provinent del Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53446-foto-08114-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53446-foto-08114-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53446-foto-08114-4-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 93|94|98|85 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53515 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-martorell | <p>MARTÍ BONET, J. (1985): 'Els arxius històrics parroquials del Baix Llobregat' dins XXV Asamblea intercomarcal d'estudiosos, pp. 52-55. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Amics del Prat. El Prat de Llobregat. BALANZA, F. (1977): Ha començat la microfilmació de l'Arxiu Parroquial de Martorell, dins la revista Solc Martorell, núm. 52, agost-setembre, pp. 25-26</p> | XIV-XX | Alguns documents presenten traces d'humitat i requereixen una restauració urgent. | <p>El fons parroquial de l'església de Santa Maria està ubicat a la pròpia església. Conserva el fons eclesiàstic generat des de principis del segle XIV fins al segle XX. La documentació està agrupada de la següent manera: Llibres Sacramentals (96 documents entre llibres i lligalls, referents a baptismes, matrimonis, defuncions, confirmacions, comunions i expedients matrimonials que abracen una cronologia des de les acaballes del segle XVI fins a l'actualitat)- Documentació Notarial (8 documents referents a testaments, actes diverses, manuals parroquials, censals i capbreus, amb una cronologia entre els segles XVII i XX ) - Documentació de la Vida parroquial i Administrativa (57 documents entre llibres i lligalls, referents a aniversaris i celebracions, llibre fàbrica, visites pastorals, correspondència, comptes i llevadors de rendes, amb una cronologia que abraça des de finals del segle XVI i el segle XX) - Documentació d'Associacions (4 llibres dels segles XIX i XX, referents als Apòstols de l'Oració; Filles de Maria; i Sant Vicenç de Paül) - Documentació de les Confraries (15 llibres de les confraries de Nostra Senyora del Roser; Sant Isidre i Sant Antoni; Sant Roc i Sant Sebastià; Sant Francesc i Sant Ramon; Santa Llúcia i Santa Pau; i Nostra Senyora dels Dolors, d'entre finals del segle XVI i el segle XX) - Pergamins (13 pergamins datats entre el segle XIV i el segle XVIII, dels que la meitat fan referència a Cardedeu).</p> | 08114-73 | Plaça de l'Església, 2 | <p>La primera referència documental referent a l'església data de l'any 1032 '...ego Guillelmus sacerdos juro per... nomen Domini et per Altare consacratum Sancte Beatique Virginis Marie Matris Domini cuius Ecclesiae sita est in Comitatu Barcinone in foro Martorelio...'. La documentació generada al llarg dels anys ha patit diferents entrebancs que han fet minvar el volum de documentació. Entre aquests fets en destaca al saqueig realitzat per les tropes franceses el juny de 1808 i la crema de documentació per part de revolucionaris l'any 1936. Durant la guerra civil l'arxiu fou recollit per la Conselleria de Cultura de la Generalitat i dipositat al monestir de Pedralbes, on romangué fins el setembre de l'any 1946, quan fou retornat a les dependències actuals.</p> | 41.4744800,1.9277800 | 410474 | 4591986 | 08114 | Martorell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53515-foto-08114-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53515-foto-08114-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53515-foto-08114-73-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53544 | Goigs a la verge i màrtir Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-i-martir-santa-margarida | XIX | Els goigs en honor a Sta. Margarida, patrona de Sant Genís de Rocafort. La versió que es conserva al Museu Vicenç Ros comença així: 'Puig que sempre habeu estada de las Verges elegida; siau la nostra advocada Verge y Santa Margarida. Tant bon punt com vareu naixer vos donaren á criar, gran ditxa va ser la vostra, bona dida vau trobar; puig en sabent de parlar vos ensenya la doctrina.,,(...)' | 08114-102 | Museu Municipal Vicenç Ros | 41.4728900,1.9313200 | 410767 | 4591806 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53545 | Pintures murals de Can Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-can-nicolau | BALANZA, F. (2006): Proposta de declaració de Béns Culturals d'Interès Local. Inèdit. | XIX | Algunes de les pintures es troben en bon estat, mentre que d'altres foren malmèses durant les reformes per a l'adequació de l'espai amb Escola de Música. | Els espais de la planta noble de l'edifici de Can Nicolau, estan decorats amb pintures murals d'estil imperi. Segons el Dr. Francesc Fontbona, es tracta d'un conjunt mural del segle XIX únic a Catalunya. Els motius decoratius estan formats per blondes, draperies, guirnaldes, corns de flors i fullams, ventalls, corones de plomes, cariàtides, cistells de fruita i escenes de paisatges i mitològiques. Els sostres estaven decorats amb teles de grans dimensions pintades amb els mateixos motius decoratius. | 08114-103 | Plaça de la Vila, 7 | La decoració de la planta noble de l'edifici de Can Nicolau data del segle XIX, quan el propietari de la finca, Anton Nicolau, va iniciar la construcció de l'edifici l'any 1834. Probablement la realització de la decoració es realitzà en motiu del matrimoni del seu fill i hereu Josep Nicolau Pasteller amb Rosa Bujons, celebrat l'any 1839. No obstant, en desconeixem l'autoria. L'any 1975 l'edifici fou adquirit per l'Ajuntament de Martorell en compra a Joan Nicolau Trillas. La construcció de l'Escola municipal de Música va comportar la destrucció parcial d'algunes de les pintures murals i la retirada de les teles dels sostres, que actualment es troben al soterrani de la Torre de les Hores. L'any 2003, l'Ajuntament de Martorell va aprovar i executar un projecte de restauració per tal de salvaguardar les pintures. | 41.4744300,1.9296400 | 410629 | 4591978 | 1839 | 08114 | Martorell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53545-foto-08114-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53545-foto-08114-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53545-foto-08114-103-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 99|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53548 | Rellotge de sol de la Masia de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-masia-de-santa-margarida | XIX | Rellotge il·legible. | Està situat a la part superior, al centre de la façana meridional de la masia de Santa Margarida Es tracta d'un rellotge rectangular de sol vertical declinant, el qual només conserva el gnòmon. | 08114-106 | Masia de Santa Margarida | 41.4672700,1.9169400 | 409559 | 4591197 | 1841 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53548-foto-08114-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53548-foto-08114-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53550 | Goigs del gloriós Sant Prospero Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-sant-prospero-martir | XIX | Els goigs en honor a Sant Prospero Màrtir es cantaven al convent dels Caputxins de Martorell, actualment desaparegut parcialment. L'edifici va ser construït al segle XVIII i va ser ocupat pels monjos fins l'any 1835. La còpia dels goigs que es conserva al Museu Municipal Vicenç Ros data del segle XIX i comença així 'Puix de Deu fou exaltát à fer Martir valerós; fiáu lo nostre Advocat Sant Prospero gloriós. En la gran Ciutat de Roma fou lo vostre naixement, y en ella com à Paloma visquereu sensillament: fent per Vos tranquillitát aquell temps tan borrascós...(...)' | 08114-108 | Museu Municipal Vicenç Ros | 41.4728900,1.9313200 | 410767 | 4591806 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml