Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53443 | Col·lecció de ceràmica de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-ceramica-de-lenrajolada | SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. | I-XIX | El fons ceràmic agrupa tant peces ceràmiques de vaixella i transport com rajoles, essent aquest últim grup el més nombrós del fons. Referent a la ceràmica de vaixella i transport, la col·lecció conté plats de reflexos metàl·lics (segles XVII-XVIII); plats i escudelles de ceràmica blava catalana (segles XVII-XVIII); plats de Manises, Ribesalbes i Alcora (segle XIX); pots d'apotecari blaus catalans (segles XV-XVIII); àmfora bètica (segles I-II), ceràmica islàmica (segles XI-XIII);i algunes escultures de porcellana (segle XIX). Pel què fa a les rajoles, agrupa una col·lecció que abraça una forquilla cronològica molt àmplia entre el segle XIV i el primer terç del segle XX, on s'hi observen diferents tècniques decoratives com l'estergit, la trepa, la corda seca, l'aresta i la mà alçada. Tipològicament es poden classificar com: gòtiques de paviment (catalanes i valencianes); de corda seca o d'aresta hispanoàrabs (andaluses i aragoneses); rajoles blaves i policromes de Talavera; rajoles blaves i policromes andaluses; rajoles bicolors catalanes; rajoles policromes de mostra, de dibuix tancat, d'ofici (catalanes) o de gènere (valencianes) i composicions (plafons de sants, paisatges, floreres i escenes historiades). La procedència de les rajoles és molt diversa, així doncs trobem peces procedents del monestir de Sant Pere de les Puelles (rajola amb l'escut del patró del monestir que conté la tiara pontifícia i les claus; i rajola amb l'escut de l'abadessa entre els anys 1517 i 1521, Isabel Desbosch); monestir de Santes Creus; convent de Montsió; claustre del monestir de Montserrat; castell de Vullpellac; cartoixa de Montalegre; catedral de Saragossa; cartoixa de Valdecrist; convent de Nostra Senyora de Jerusalem; església de Santa Maria de Martorell; i l'església de Santa Margarida de Martorell entre d'altres. | 08114-1 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53443-foto-08114-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53443-foto-08114-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53443-foto-08114-1-3.jpg | Legal i física | Antic|Mossàrab|Gòtic|Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 80|89|93|94|98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53452 | El Pont del Diable de Martorell i el menhir de Palausolità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-del-diable-de-martorell-i-el-menhir-de-palausolita | DIAZ SANTILLANA, S. (1951) 'Mandoni i el Pont del Diable' a Leyendas españolas. Ed. Ayax. Barcelona. | XX | En una casa molt important de Martorell hi havia una minyona a la qual gairebé tot el dia feien anar a cercar aigua a la font. Aquesta es trobava a l'altra banda del Llobregat, per la qual cosa la pobra serventa havia de travessar el riu per una palanca molt estreta, que fimbrejava molt. Molt sovint el riu baixava ple, l'aigua s'emportava la palanca i aquella noia l'havia de passar a peu amb gran perill de la vida. La pobra prou s'exclamava passar ni un sol dia sense fer-la anar a la font. Un dia d'una gran riuada, mentre la pobra minyona passava el riu, jurà i perjurà i oferí qualsevol cosa a qui la tragués d'aquell cruel martiri. En arribar a la vorera trobà un home petitó, el qual li digué: 'si vols et faré un pont perquè puguis anar a la font amb tota la seguretat i tranquil·litat. Te'l faré aquesta nit, de manera que, demà al matí ja hi podrà passar. Solament, t'exigeixo que, en morir, em donis l'ànima'. La pobra serventa, en un gest de desesperació, s'hi avingué, puix ja estava cansada d'aquell martiri. De seguida que el sol fou post, el dimoni es posà a la tasca, puix que solament pot treballar de nit. Se n'anà al Montseny i amb una sola estibada arrancà unes grans pedres que, a corre-cuita va portar a Martorell, i féu el pont amb gran delit, perquè la feina era llarga i el temps curt. La minyona va anar a dormir amb certa recança, però no creia possible que el dimoni pogués fer aquell prodigi en una sola nit. Passada la mitja nit no pogué dormir d'inquietud, i en començar la matinada es llevà, tragué el cap per la finestra i veié, sorpresa i horroritzada, que el pont ja estava gairebé llest. Aleshores, espantada, explicà a la mestressa el que li passava. Aquesta li digué -No t'espantis que ho arranjaré-. La mestressa anà al galliner i tirà una galleda d'aigua a un gall, el qual es va espantar i tot espolsant-se la mullena, es posà a cantar. Tots els altres galls de la rodalia li contestaren i, d'aquesta manera, el cant va anar corrent moltes hores lluny. Va arribar a Palausolità en el precís moment que el dimoni hi passava carregat amb la darrera pedra per deixar el pont llest. Quan el dimoni sentí el cant del gall cregué que ja era l'anunci de l'alba, i que tot i haver-se afanyat tant, encara no havia tingut temps d'acabar la seva obra, perdent així la jugada i l'ànima de la minyona. Rabiós va llençar la pedra a terra, la qual quedà ensorrada fins a la meitat. El poble creu que el Pont del Diable no està acabat perquè hi manca la pedra del menhir de Palausolità. | 08114-10 | Martorell | L'origen de la llegenda es desconeix, no obstant sabem que el pont, fins la reconstrucció de l'any 1768, s'anomenava Pont de Sant Bartomeu. Aquesta i quatre llegendes més van ser publicades en un calendari de l'any 1983, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'obra gòtica del pont del Diable. | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | El menhir de Palau-solità i Plegamans es tracta d'un monument megalític amb diverses interpretacions respecte a la seva funcionalitat. Podria tenir funcions religioses dedicades al culte dels morts o als poders de les divinitats, però també es podria tractar d'una senyalització de límit territorial. Presenta 2,5m d'alçada i es troba disposat verticalment. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 53542 | Cantada de caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-caramelles-1 | Cinquantenari de les caramelles de Martorell (1980) . Comissió de Caramelles i Ajuntament de Martorell. Martorell | XIX-XXI | La tradició caramellaire segueix vigent avui dia a través de l'associació 'Caramelles de Martorell'. La cantada de caramelles es realitza el diumenge de Pasqua Florida al matí i el dilluns de Pasqua, també al matí. La coral duu com a indumentària uns pantalons i una jaqueta blanca amb el coll de color vermell per als nois, i de color blau per a les noies. En alguns casos les noies poden dur una còfia blanca amb una línia blava a la vora i els nois una barretina. També duen una cistella decorada amb cintes i lligada al capdamunt d'una vara, on els homenatjats hi dipositen les donacions. Els caramellaires recorren la zona urbana del municipi i algunes vegades van acompanyats d'instruments musicals com guitarres, timbals o flautes. Una característica rellevant de la cantada és que l'associació sorteja una mona de pasqua el dijous Sant, realitzada pel pastisser Sr. Antonio Conesa, on hi apareixen elements, personatges o efemèrides representatius de la vila. | 08114-100 | Martorell | Les caramelles són cançons típiques populars que es canten durant la Pasqua Florida o Pasqua de Resurrecció. A Catalunya tenen l'origen al món rural i el primer document que se'n coneix és del segle XVI. Inicialment les colles de caramellaires es traslladaven de masia en masia cantant cançons amb lletres senzilles, de temàtica religiosa o ressaltant les bondats dels amos de les masies, a canvi els propietaris de les masies els obsequiaven amb ous, llonganisses, cansalada, botifarra, formatges, aiguardent i d'altres queviures, per celebrar posteriorment un àpat en comú. Al llarg del segle XIX, mitjançant les societats corals, es va introduir aquesta tradició a les ciutats. A Martorell, la tradició caramellaire es remunta a l'any 1863, quan es fundà l'agrupació coral claveriana 'La Fraternitat', tot i que probablement aquesta tradició es celebrava ja amb anterioritat. L'any 1930, Mn. Jaume Urgell creà les 'Caramelles de la Mainada de Martorell' o 'Caramelles del Catecisme Parroquial', el qual substituí el caràcter pagà d'algunes lletres per una dignificació del cant. Actualment la tradició caramellaire segueix vigent a través a l'associació 'Caramelles de Martorell', hereva de l'agrupació cantaire formada per Jaume Urgell. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53542-foto-08114-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53542-foto-08114-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53543 | Goigs del Gloriós Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-sant-antoni-abat | CLOPAS, I.; CASANOVAS, J. (1984): Evocació històrica de les centenàries festes de Sant Antoni Abat. Amics de Sant Antoni. Martorell. | XX | Les primeres estrofes del goigs fan: Ja que sempre vencedor del domini sòu estat: implorem per protector a Vos, sant Antoni Abat / En lo Egipte Vos nasquereu, y en lo aspre de un desert de la Tebayda visquereu volent estar encobert: mes generós lo Senyor, vostra vostra fama ha publicat / Fou tanta vostra virtut, que sabuda en Barcelona, per lo Rey foreu mogut a venir, com sa pregona, per assò un embaixador fou al Egipte enviat / Lo llop, os, tigre y lleó publican vostra excel·lència; arribat lo embaixador davant la vostra presència, sa petició de bon cor li haveu pres despatxat (etc...) i la tornada diu així: Fa que curàu tot dolor, y a tot lo infern dau combat imploram per protector a Vos, sant Antoni Abat. | 08114-101 | Museu Municipal Vicenç Ros | 41.4728900,1.9313200 | 410767 | 4591806 | 1972 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 53544 | Goigs a la verge i màrtir Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-i-martir-santa-margarida | XIX | Els goigs en honor a Sta. Margarida, patrona de Sant Genís de Rocafort. La versió que es conserva al Museu Vicenç Ros comença així: 'Puig que sempre habeu estada de las Verges elegida; siau la nostra advocada Verge y Santa Margarida. Tant bon punt com vareu naixer vos donaren á criar, gran ditxa va ser la vostra, bona dida vau trobar; puig en sabent de parlar vos ensenya la doctrina.,,(...)' | 08114-102 | Museu Municipal Vicenç Ros | 41.4728900,1.9313200 | 410767 | 4591806 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 53545 | Pintures murals de Can Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-can-nicolau | BALANZA, F. (2006): Proposta de declaració de Béns Culturals d'Interès Local. Inèdit. | XIX | Algunes de les pintures es troben en bon estat, mentre que d'altres foren malmèses durant les reformes per a l'adequació de l'espai amb Escola de Música. | Els espais de la planta noble de l'edifici de Can Nicolau, estan decorats amb pintures murals d'estil imperi. Segons el Dr. Francesc Fontbona, es tracta d'un conjunt mural del segle XIX únic a Catalunya. Els motius decoratius estan formats per blondes, draperies, guirnaldes, corns de flors i fullams, ventalls, corones de plomes, cariàtides, cistells de fruita i escenes de paisatges i mitològiques. Els sostres estaven decorats amb teles de grans dimensions pintades amb els mateixos motius decoratius. | 08114-103 | Plaça de la Vila, 7 | La decoració de la planta noble de l'edifici de Can Nicolau data del segle XIX, quan el propietari de la finca, Anton Nicolau, va iniciar la construcció de l'edifici l'any 1834. Probablement la realització de la decoració es realitzà en motiu del matrimoni del seu fill i hereu Josep Nicolau Pasteller amb Rosa Bujons, celebrat l'any 1839. No obstant, en desconeixem l'autoria. L'any 1975 l'edifici fou adquirit per l'Ajuntament de Martorell en compra a Joan Nicolau Trillas. La construcció de l'Escola municipal de Música va comportar la destrucció parcial d'algunes de les pintures murals i la retirada de les teles dels sostres, que actualment es troben al soterrani de la Torre de les Hores. L'any 2003, l'Ajuntament de Martorell va aprovar i executar un projecte de restauració per tal de salvaguardar les pintures. | 41.4744300,1.9296400 | 410629 | 4591978 | 1839 | 08114 | Martorell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53545-foto-08114-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53545-foto-08114-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53545-foto-08114-103-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 99|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53546 | Monument a la Germana Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-germana-sant-ramon | XXI | Conjunt escultòric format per quatre figures humanes de bronze, una adulta i tres infants. La persona adulta representa la germana Sant Ramon i duu els hàbits de monja amb l'escut de les mercedàries al pit. És una escultura en honor a la germana Sant Ramon (Ramona Boldú Ricart), qui va dedicar la seva vida a l'educació dels infants al col·legi de La Mercè (ubicat just al costat de l'escultura) i a l'ajut a les persones més necessitades. | 08114-104 | Plaça de la Germana Sant Ramon, s/n | La germana Sant Ramon nasqué a Penelles (Lleida) l'any 1916. Durant la seva joventut va estar influenciada pels pares mercedaris fins al punt d'adquirir devoció per la Mare de Déu de la Mercè. Ingressà a l'Institut de Religioses de Nostra Senyora de la Mercè de Barcelona. Posteriorment es traslladà a Martorell durant aproximadament 40 anys, on hi visqué fins a la seva mort, el 23 d'abril de l'any 2009. A Martorell desenvolupà una excel·lent tasca pedagògica als infants del col:legi de La Mercè (fundat l'any 1861) i a la Guarderia Parroquial i ajudant a les famílies més necessitades. | 41.4738400,1.9296500 | 410629 | 4591913 | 2011 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53546-foto-08114-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53546-foto-08114-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Marta Solsona | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53547 | Monument als germans Martí i Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-germans-marti-i-torres | XXI | Té una inscripció il·legible en un dels laterals. | Monument situat a l'entrada del cementiri municipal. Està format per una base de pedra amb una inscripció molt malmesa a una de les bandes; una placa de bronze amb el relleu de les cares de Vicenç Martí i Torres 'El Noi de la barraqueta' (1830-1866) i Joan Martí i Torres 'El Xic de la barraqueta' (1834-1909); i una figura femenina de bronze amb el braç alçat, de dos metres i mig d'alçada. El monument es va inaugurar el 25 d'octubre de l'any 2009, en motiu de la celebració del centenari de la mort del Xic de la Barraqueta, l'any 1909. | 08114-105 | Cementiri Municipal de Martorell | Tant Vicenç Martí i Torres 'El Noi de la barraqueta' com Joan Martí i Torres 'El Xic de la barraqueta' foren dos personatges molt importants del municipi de Martorell, que varen lluitar en defensa de les llibertats i la primera República espanyola l'any 1873. El més gran dels germans va dirigir la resistència de la Vila de Gràcia front les tropes del general Zapatero el juliol de l'any 1856, mentre que el germà petit fou un líder republicà revolucionari que participà als preparatius de la Revolució de setembre de l'any 1868; els fets de les revoltes de les Quintes a l'abril de l'any 1870 a la vila de Gràcia; i organitzà lluites de resistència a Sabadell, Rubí i a la vila de Sarrià, contra el general Pavía, un cop aquest dissolgués les Corts sorgides de la 1ª República Espanyola. | 41.4686500,1.9173600 | 409596 | 4591349 | 2009 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53547-foto-08114-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Marta Solsona | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53548 | Rellotge de sol de la Masia de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-masia-de-santa-margarida | XIX | Rellotge il·legible. | Està situat a la part superior, al centre de la façana meridional de la masia de Santa Margarida Es tracta d'un rellotge rectangular de sol vertical declinant, el qual només conserva el gnòmon. | 08114-106 | Masia de Santa Margarida | 41.4672700,1.9169400 | 409559 | 4591197 | 1841 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53548-foto-08114-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53548-foto-08114-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53549 | Escultura del Club Natació Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-del-club-natacio-martorell | XXI | Escultura monolítica en forma de torre, construïda de pedra roja local assentada damunt una base circular de formigó. La torre està envoltada per una estructura d'acer inoxidable. Presenta una alçada aproximada de 3m i una amplada de 2,4m. L'escultura és una al·legoria de l'escut del Club Natació Martorell i es va realitzar en motiu del 75è aniversari de la fundació del Club (1930-2005). | 08114-107 | C. del Mestre Gomila i Reniu, 42 | La seva inauguració fou al desembre de l'any 2006 com a acte de cloenda de l'any de celebració del 75è aniversari. | 41.4748900,1.9284100 | 410527 | 4592031 | 2006 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53549-foto-08114-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53549-foto-08114-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Josep Canals i Miquel | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53550 | Goigs del gloriós Sant Prospero Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-sant-prospero-martir | XIX | Els goigs en honor a Sant Prospero Màrtir es cantaven al convent dels Caputxins de Martorell, actualment desaparegut parcialment. L'edifici va ser construït al segle XVIII i va ser ocupat pels monjos fins l'any 1835. La còpia dels goigs que es conserva al Museu Municipal Vicenç Ros data del segle XIX i comença així 'Puix de Deu fou exaltát à fer Martir valerós; fiáu lo nostre Advocat Sant Prospero gloriós. En la gran Ciutat de Roma fou lo vostre naixement, y en ella com à Paloma visquereu sensillament: fent per Vos tranquillitát aquell temps tan borrascós...(...)' | 08114-108 | Museu Municipal Vicenç Ros | 41.4728900,1.9313200 | 410767 | 4591806 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 53551 | Goigs del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist | XIX | Els goigs en honor al Sant Crist de Martorell es cantaven a l'església de Santa Maria de Martorell. La còpia dels goigs que es conserva al Museu Municipal Vicenç Ros data del segle XIX i comença així 'Martorell que ab tal tresor le miras condecorat; suglicamvos, Redemptor, perdoneu nostre pecat. En casa Presas trobaren vostra divina figura, y's judica que formaren los angels vostre hermosura; pues sens saber altra autor allí foreu encontrat...(...)'. | 08114-109 | Museu Municipal Vicenç Ros | 41.4728900,1.9313200 | 410767 | 4591806 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 53453 | El Pont del Diable i el vell usurer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-del-diable-i-el-vell-usurer | XX | Antigament existia a l'entrada del pont, situat en el mateix indret on avui en dia hi ha el pont del Diable, un hostal, anomenat Hostal de la Llebre. A l'hostal s'hi reunia una gran gentada, que els hostalers Bernat i Coloma atenien amablement. Un dia del mes de setembre es celebrava en una vila propera a Martorell una fira força interessant. A la vigília nombrosos forasters entraven i sortien de l'hostal, malgrat el dia havia començat plujós. Queia l'aigua a torrents. Entre aquells forasters arribà a l'hostal, acompanyat d'alguns mossos, amb els seus cavalls i alguns ramats, un vellet d'aspecte roí. I malgrat haver-li ofert l'allotjament l'hostalera, el rebutjà i preferí quedar-se assegut al costat de la llar, que estava encesa, sens dubte per estalviar-se el pagament del llit. Zacaries, que així es deia, era un ric marxant de ramats del qual tothom deia que tenia molts diners i una gran avarícia. Per vendre a la fira portava nombroses i vistoses mules, magnífics bous i moltíssims xais i ovelles, tot de la millor qualitat. Era tan fort el temporal, que Zacaries arribà a preocupar-se per la sort que l'esperava l'endemà. Tant diluviava que el corrent del riu arribà a cobrir el pont, que en aquella època era més baix, fins a endur-se'l, deixant únicament en peu l'arc de triomf i els caps-ponts. Tots els que estaven hostatjats a l'Hostal de la Llebre van quedar aïllats, ja que era impossible vorejar el riu i traspassar-lo, degut a l'enorme cabdal d'aigua que portava. Desesperat Zacaries, pensant que no podria vendre els seus ramats, tant implorava el Diable perquè se l'emportés, com li demanava auxili. En aquesta situació li va semblar escoltar una veu misteriosa, que no sabia d'on venia, perquè es trobava sol a la cambra, acompanyat només d'un gat de grans dimensions, propietat de l'hostalera, arrupit damunt la taula. Per segon cop va escoltar Zacaries l'estranya veu, a la qual va demanar que es mostrés encara que fos el propi Diable, tot pregant-li que li construís un pont per poder portar els seus ramats a la fira, si és que tenia prou poder per fer-ho. En aquell moment se li aparegué enmig de la flama de la llar la misteriosa figura d'un home alt, embolicat amb una capa negra, i llargues cames, enfundades en calces vermelles, i cobert el cap amb un barret vermell, del qual s'escapaven uns cabells arrissats entre els quals destacaven dues plomes de corb com si fossin banyes. L'home li va dir al vell avar que construiria el pont a canvi de l'ànima del primer que el creués. Aleshores va desaparèixer entre flames i sortí a fora. S'apropà al riu i amb els braços alçats i la capa penjant per tots dos costats, va fer sortir de les seves tombes els soldats de les tropes d'Aníbal, que estaven sepultats sota les aigües del Llobregat, perquè es posessin a treballar immediatament en el pont. De sobte, deixà de ploure i aparegué damunt les aigües una gran quantitat de focs que, transformant-se en figures estranyes, resultaren ser un exèrcit d'esquelets, els caps dels quals estaven coberts per cascos i els cossos per cuirasses de color groguenc. Sense gens de brogit, van treure del fons de les aigües pedres gegantines que col·locaren per art d'encantament. Un cop acabat de construir el pont, es va escoltar el cant del gall anunciant el nou dia, i el fantasma satisfet de la seva obra es dirigí al vell marxant i li digué: - La meva promesa està complerta. Aquest pont durarà tota l'eternitat. Ara tu compleix la teva. Quan el dissabte desaparegué Zacaries cridà els seus criats i els altres hostes per comunicar-los el màgic esdeveniment. Com que tots es negaren a passar el pont, fins i tot els seus criats, es va tirar damunt del gat i agafant-lo pel bescoll, després de sostenir una lluita aferrissada amb l'hostalera, es dirigí cap el pont; donant-li una empenta, el pobre gat va creuar el pont de manera fulminant. Així Zacaries va arribar a enganyar al diable. | 08114-11 | Martorell | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 53552 | Goigs a la Mare de Déu Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-assumpta | XX | Els goigs en honor a la Mare de Déu Assumpta es cantaren el 15 d'agost de l'any 1992 a l'església parroquial de Santa Maria de Martorell, en motiu de la commemoració del IV centenari de l'església de Santa Maria de Martorell. L'autoria de la lletra correspon al mossèn Pere Ribot; la música va ser composada per F. Xavier Jorba i les il·lustracions per Francesc Querol. La lletra comença així 'Déu vos guard, Verge Maria. Lloem amb devoció: Martorell us pren per guia en la nostra Assumpció. Vós sou la plena de gràcia, obra de l'Omnipotent. Vostra mort no fou desgràcia sinó un dolç adormiment. El cel en fa festa. Oh dia etern d'eterna claror!...(...)'. | 08114-110 | Museu Municipal Vicenç Ros | 41.4728900,1.9313200 | 410767 | 4591806 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53552-foto-08114-110-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 53553 | Pou del Merli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-merli | XIX-XX | Presenta deteriorament de les parets. | Pou circular amb parets de pedra i morter, situat en un terreny inclinat que és la falda del turó anomenat Pou del Merli. La part del pou que sobresurt i que es veu per sobre del terreny és també de mur de maçoneria amb parets d'obra de fàbrica de totxo. La part superior del pou és plana i està reparada i acabada amb totxo i arrebossat per la part superior. La cara que dóna a la carretera és plana, feta amb totxo i presenta una obertura rectangular on hi ha una porta metàl·lica amb dues frontisses i pany de passador. Aquesta obertura presenta un dintell a base de llosa plana de pedra i un ampit rematat per una llosa plana de pedra, que se subjecta sobre una llosa de pedra vertical. A banda i banda de la porta hi ha dues pedres col·locades a manera de repisa sortint cap a fora del mur del pou. L'arrebossat exterior del pou està molt deteriorat i ha desaparegut en bona part. | 08114-111 | Carretera B-224, km 25,250 | Aquest pou ha donat nom a la urbanització que s'ha desenvolupat a banda i banda de la carretera B-224. El pou es troba al costat de la carretera, a la banda nord de la mateixa. El nom de merli no se sap a què fa referència, ja que no s'ha trobat cap mot català amb aquesta grafia. Els mots que més s'hi assemblen són merla (ocell) i merlet (part d'un castell), però no se sap si hi ha cap relació amb el topònim merli. Aquest nom apareix documentat per primer cop l'any 1949 al 'Censo de ganado caballar, asnal i bovino sujeto a requisición militar' (1940-1965) que es troba dipositat a l'Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires. Aquest pou està ubicat just a tocar de la carretera, i el límit entre els termes municipals de Sant Esteve Sesrovires i Martorell. Al cadastre apareix el límit territorial pel marge esquerre de la carretera, per la qual cosa el pou és a tocar del municipi de Sant Esteve, però dins el terme de Martorell. | 41.4754700,1.9024800 | 408363 | 4592122 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53553-foto-08114-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53553-foto-08114-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Element núm. 08208/46, del Mapa de Patrimoni Cultural de Sant Esteve Sesrovires | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53554 | Pont Prínceps d'Espanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-princeps-despanya | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Pont amb estructura de formigó sobre el riu Llobregat, formada per dos pilars en forma de V i units per la part superior per jàsseres de formigó. | 08114-112 | Carretera 243-C | El pont és una obra projectada per l'arquitecte Jose Antonio Fernández Ordónez i construït l'any 1970. La situació geogràfica de Martorell, en la intersecció formada per la Depressió Prelitoral i la Vall del Llobregat, ha estat ja des de època romana un punt de cruïlla de camins. La Via Augusta sobrepassava el Llobregat a través del Pont del Diable de la mateixa manera que ara ho fa el pont Prínceps d'Espanya per la carretera C-243. Al construir el Pont dels Prínceps d'Espanya, es va aprofitar per treure la cruïlla de la N-II fora del recinte urbà; per aquest motiu el pont no es va construir de manera perpendicular al corrent del riu i paral·lel al Pont del Diable sinó en diagonal, com havia estat l'antic pont de ferro. Això va comportar que l'espai de la riba entre el pont del diable i el pont dels prínceps d'Espanya fos remodelat: es varen enderrocar varis edificis i murs, es va reubicar la font de les malaltes i es va fer el passeig del riu. El Congost de Martorell és pas quasi obligat en la xarxa viària que comunica Barcelona amb les zones centrals i meridionals de Catalunya. | 41.4733800,1.9385300 | 411370 | 4591853 | 1970 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53554-foto-08114-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53554-foto-08114-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Jose Antonio Fernández Ordóñez | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 01 BPU-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 53555 | Castell de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rocafort | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XI-XII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Restes de la muralla del priorat, que envolta un recinte pseudocircular de prop de 2500 m2, del qual s'identifica una torre circular a l'angle sud-est del recinte, i de l'església de 105 m2. Al cim es troba l'església de Sant Genís, i al seu redós s'albiren encara les restes de diverses estructures que n'haurien conformat el monestir, que ocupen una superfície aproximada de 1000 m2. El priorat estava envoltat per un recinte fortificat, del qual només se n'observen alguns trams del llenç de migdia i la base d'una torre de planta circular al sud-est. Aquest segon recinte hauria tancat un espai de prop de 0,25 Ha, incloent les restes el monestir benedictí. Del monestir actualment només en resta, sense volta, l'església de Sant Genís, de planta rectangular, de prop de 18,10 m de llarg a l'interior i 5,8 d'amplada, obrada amb carreus de pedra rogenca, molt ben escairada. Li falta gran part de la capçalera de la qual en resta només l'extrem sud-oriental. La fàbrica és molt uniforme llevat d'algunes reparacions, com ara la reforma de l'arc escarser que hi ha sobre el portal de ponent. A banda i banda del portal de migdia, que hauria comunicat l'església amb les dependències del monestir, hi ha dos urnes funeràries, encabides en sengles arcosolis encabits al gruix del mur. L'església està dividida en tres espais separats per arcs torals apuntats, un dels quals, el de llevant, es conserva encara sencer i ens permet saber que la volta hauria estat apuntada: el presbiteri, de prop de 4,8 m; el cor central, de 3,7 m, on es troba, a migdia, la porta que comunicava el temple amb el monestir; i la nau, de 7,9 m. En cadascun dels tres espais s'obren, a banda i banda, sengles arcosolis, a excepció del de llevant de la nau, que en té dos a cada costat. En la part de capçalera que es conserven les traces d'una finestra de doble esqueixada. La porta principal, centrada al mur de ponent, és de doble arquivolta, emmarcada per una senzilla imposta, i guardapols exterior ornat amb semiesferes. Al centre del timpà hi ha una roseta de sis pètals gravada. Les peces de l'arquivolta interior han desaparegut en gran part, fins i tot les columnes o brancals sobre les quals hauria descansat. És molt probable, però, que un capitell conservat al museu de l'Enrajolada procedeixi d'aquesta portalada. A part de les tres finestres que hauria posseït originàriament l'absis, el presbiteri era il·luminat per dues finestres més, una, de doble esqueixada, situada al mur nord, i l'altra, d'esqueixada senzilla, col·locada al mur sud. Al cor no hi ha cap obertura, i a la nau hi ha dues espitlleres que s'obren a migdia. L'església de Sant Genís era tancada dins un recinte fortificat, del qual actualment només se'n distingeixen alguns panys de muralla que la protegia. Tot i que l'origen de la fortificació podria ser anterior, les restes que avui s'observen es poden datar, de manera provisional al segle XII. Concretament són visibles, un llenç que ressegueix el perfil de la roca pel vessant de migdia i una torre de planta rodona a l'extrem sud-est. Tanmateix, es conserven plànols de principis del segle XX on es dibuixen d'altres construccions corresponents al monestir i a la fortificació.</p> | 08114-113 | Serra de l'Ataix | <p>El priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort fou fundat pels senyors de Castellví l'any 1042. Des de l'any 1146 hi havia una comunitat amb un prior, dos monjos i dos beneficiats. La seva decadència comença al segle XIV. Els terratrèmols de 1488 van malmetre el monestir , es va esfondrar la volta del temple i la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. L'any 1534 l'estat dels edificis era descrit a la butlla del papa Climent VII com a ruïnosos. El mateix any l'església de Sant Genís va ser secularitzada, i van ser el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa qui es faran responsables, respectivament, de la part econòmica i religiosa. En aquest període es va reparar l'església. El castell fou volat al 1713 per les tropes de Felip V. L'ardiaca Pere Pau de Sentmanat, que va tenir la propietat del Priorat entre els any 1773 i com a mínim fins l'any 1844, va ser l'últim d'una llarga llista de propietaris del Priorat secular. Una nova nissaga es farà càrrec dels terrenys que ja havien deixat de ser Priorat; Josep Poch és el primer representant d'aquesta nissaga documentada l'any 1851 (Visita Pastoral 90, F, número 147 de l'Arxiu Diocesà de Barcelona). L'any 1967, l'últim representant de la nissaga, Pau Sendrós, va cedir l'església de Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort a vila de Martorell.</p> | 41.4653900,1.9233700 | 410093 | 4590981 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53555-foto-08114-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53555-foto-08114-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53555-foto-08114-113-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-21 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 02 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||
| 53556 | Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | VI-XIX | Es troba en estat ruïnós. | Les primeres restes arqueològiques es corresponen a una església de l'antiguitat tardana que podríem datar entre finals del segle IV i principis del segle VI, moment d'implantació del cristianisme al territori de la Catalunya actual. La primera església presentava una única nau de planta rectangular i una capçalera tripartida on destacava la cambra central en forma de ferradura. El teulat era de bigues de fusta i encavallades que sustentaven una coberta a doble vessant amb teules planes i ímbrex. La posterior església preromànica mantenia l'estructura de l'anterior elevant el nivell del sòl de la nau central fins igualar-lo amb el de l'absis. Les excavacions arqueològiques que es van dur a terme van localitzar un forn que es pot datar entre finals del segle X i principis del segle XI que podria haver estat utilitzat per fabricar la campana. Al segle XII l'església es va transformar seguint l'estil romànic. Es van reutilitzar els dos murs laterals, es va construir una nova façana que acollirà la nova porta principal d'accés i es va tapiar l'antiga porta del mur de migdia, s'enderrocà la capçalera antiga i es va fer una de nova allargada cap a l'est i es creà un paviment que anivella tot l'interior. Església de planta rectangular amb façanes de pedra vista i coberta de teules ceràmiques. A la façana de ponent hi ha la porta d'accés i dues finestres d'arc de mig punt. A cada façana lateral hi ha dos arc de pedra que comuniquen amb l'interior. | 08114-114 | Camí del Cementiri, s/n | Els terratrèmols de 1448 van provocar l'esfondrament de la volta i part dels murs i la van deixar en estat de ruïna. Al 1534 es va secularitzar l'església i s'hi van fer reformes que van reduir a la meitat les dimensions de l'església. Es va fer una nova façana que va dividir la nau en dos espais: l'est serà ocupat per l'església i l'oest serà utilitzat com a cementiri. Aquestes reformes perduraran fins al segle XIX moment de desamortització; les últimes reformes es duran a terme cap a l'any 1870. Els esdeveniments de la guerra civil de 1936-1939 van causar importants danys a l'església, amb l'enderrocament de la coberta. | 41.4675500,1.9170400 | 409567 | 4591228 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53556-foto-08114-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53556-foto-08114-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53556-foto-08114-114-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Contemporani|Paleocristià | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 03 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85|92|98|84 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53557 | Masia de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-santa-margarida | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | La masia és un edifici de planta rectangular de dues plantes. La planta baixa és de pedra vista mentre que el nivell superior està arrebossat i les finestres que hi ha estan emmarcades per uns esgrafiats. | 08114-115 | Camí del Cementiri, s/n | La masia de Santa Margarida, que data del 1841, es trobava dins l'antic priorat de Sant Genís de Rocafort. A principi de la dècada de 1960 va quedar deshabitada, fet que avançà el seu procés de deteriorament. L'any 1967 Pau Sendrós va fer donació dels edificis de Sant Genís de Rocafort i de Santa Margarida ,així com d'un lot de terres al seu entorn, al municipi de Martorell. La voluntat de Pau Sendrós era la recuperació d''quests edificis i que Santa Margarida esdevingués un centre de recerca arqueològic. Al 1972 encara no s'havia fet cap acció; la masia estava en estat ruïnós i l'església ocupada per les bardisses; al maig d'aquell mateix any un grup d'entusiastes va començar els treballs de recuperació de la masia, que es va rehabilitar, així com de l'església; eren els inicis del que pocs anys després seria El Centre d'estudis Martorellencs. Avui en dia la masia de Santa Margarida acull l'equip d'excavació del jaciment de Santa Margarida; jaciment de referència obligada per a l'estudi de l'antiguitat tardana i l'època medieval i lloc de formació de molts arqueòlegs. | 41.4673400,1.9169200 | 409557 | 4591204 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53557-foto-08114-115-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 04 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53558 | Ca l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller-0 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici de planta baixa i planta pis. Al nivell superior hi ha finestres amb arc de mig punt i dos balcons amb balustrades situats als extrems de la façana principal. La coberta és a dues aigües amb coberta de teula àrab. El jardí està pavimentat i té un arbrat on destaquen un gran pi i dues palmeres. Hi ha una torre d'aigua amb molí de vent. | 08114-116 | C. Cambreta, 3 | Martorell tenia una important producció vitícola des de la segona meitat del segle XVIII. Es diu que hi havia fins a 7 facines de destil·lació d'aiguardent; els alambins utilitzats per la destil·lació així com tot l'equipament complementari era produït pels calderers. La família Oller es va establir a Martorell l'any 1781 i van exercir la professió de calderers fins l'any 1843. Llorenç Oller i Beí va dedicar-se al treball de les terres que la família havia anat adquirint; al 1880 va promoure la urbanització del carrer Vistalegre. Ca l'Oller es una construcció de finals de la primera meitat del segle XIX reconstruïda l'any 1926. | 41.4743200,1.9333800 | 410941 | 4591962 | 1926 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53558-foto-08114-116-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 05 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53559 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-6 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | El cementiri és un recinte delimitat per una tanca d'obra. La part sud és la més antiga mentre que la nord és fruit d'ampliacions. A la façana de llevant de la tanca que està decorada, hi ha la porta d'accés amb una reixa metàl·lica amb les lletres C i M. A l'interior cal destacar la presència de la capella i de tombes i sepulcres, essent el de la Família Bové, obra de Josep Ros i Ros, el més important. Al costat de la porta d'accés hi ha sis xiprers (tres a cada banda). A l'interior també hi ha arbres de gran tamany. | 08114-117 | Camí del Riu, s/n | L'Antic cementiri de Martorell estava situat a la plaça de l'església. Fou l'alcalde Ramon Bultó, que tenia una casa a dita plaça , que va cedir l'any 1851 l'anomenat camp de les Pereres , al nord de l'església de Santa Margarida, per tal d'ubicar-hi l'actual cementiri. El 26 de Juliol de 1852 varen ser beneïdes les terres del nou cementiri. El primer en ser sepultat va ser un fill de Félix Salvay Basté de 10 anys que va morir al dia 27 del mateix mes de juliol. | 41.4686100,1.9168700 | 409555 | 4591345 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53559-foto-08114-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53559-foto-08114-117-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Josep Ros i Ros | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 06 BPU-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 99|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53560 | Estació de tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-tren-0 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | L'edifici de l'estació està format exteriorment per cinc cossos, El central i els extrems són de planta baixa i una planta pis, mentre que els dos intermitjos són de planta baixa i dues plantes pis. Les façanes estan pintades amb les finestres emmarcades en blanc. Tots els cossos estan rematats per una barana massissa de pedra. També hi ha un edifici que s'utilitzava pel descans dels treballadors de la companyia ferroviària, que està situat una mica separat de l'edifici de l'estació. Està format per tres volums, essent el central més alt, de planta baixa i dues plantes pis amb les façanes arrebossades i pintades i rematades també amb una barana massissa. | 08114-118 | C. Comerç, 2 | La fusió entre la Compañia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell i el Ferrocarril de Tarragona a Martorell i de la qual va sorgir la de Camino de Hierro del Centro, es va aprovar al consell de ministres d'Espanya del 10 de setembre de 1861. Al 14 de setembre de 1861 va tenir lloc l'acte de col·locació de la primera pedra; la inauguració va ser presidida per el rei Francisco de Asis comissionat per la seva esposa la reina Isabel II, l'Arquebisba de Tarragona i el Bisbe de Barcelona. El juny de 1864 a les nou i tres quarts del matí va arrancar de l'estació de Martorell la primera màquina, amb el número 9 i un cartell que posava Tarragona, amb destinació Tarragona . El dia 15 d'abril de 1865 es va obrir al públic la línia de Barcelona - Martorell - Tarragona. | 41.4788200,1.9262400 | 410351 | 4592469 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53560-foto-08114-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53560-foto-08114-118-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 07 BPU-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53561 | Centre Cultural de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-cultural-de-martorell | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici de nova construcció de planta rectangular i tres plantes. Rematat per la part superior amb unes plaques de colors vius. | 08114-119 | Plaça de les Cultures, s/n | Es tracta d'un modern edifici projectat pels arquitectes Albert Bargués i Grau i Joan Isart Alemany i construït l'any 1995. Es un espai cultural que alberga la Biblioteca municipal dedicada al poeta i filòsof Francesc Pujols (1882-1962) i l'auditori dedicat al compositor, músic i monge benedictí Joan Cererols. L'edifici també alberga altres espais dedicats a exposicions i la radio local de Martorell. | 41.4736600,1.9155200 | 409449 | 4591908 | 1995 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Albert Bargués i Grau i Joan Isart Alemany | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 08 BPU-05.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53454 | Mare de Déu del pontarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-pontarro | CARDELLACH, C. (1977): Excursions a, dins la revista Solc, núm. 48. pp. 22-27. | XX | Al costat de la porta lateral de l'església de Santa Maria, hi ha una fornícula que conté la petita imatge de la Verge del Pontarró. La llegenda explica que un marxant va veure aquesta imatge surant per les aigües de l'Anoia i, pensant-se que era una nina, la va agafar per la seva filleta. En arribar a casa, la nina havia desaparegut. Tornant a passar per Martorell, va veure-la un altre cop al riu i la va tornar a agafar, aquesta vegada embolicant-la molt bé. Però novament desaparegué. Aquest fet va passar tres vegades més. El marxant ho posà en coneixement del Sr. Rector, qui considerà que això era un miracle i li feren una processó fins l'església, però un altre cop la imatge va desaparèixer. S'adonaren que l'escultura volia ser venerada allà mateix, per aquest motiu li construïren una capella molt a la vora (a l'ermita del Pontarró), on s'hi quedà fins la construcció de la carretera que n'implicà la destrucció, i l'escultura fou traslladada a l'església, d'on no s'ha mogut fins al moment. | 08114-12 | Martorell | La imatge de la Mare de Déu del Pontarró era una petita talla gòtica de fusta policromada. L'ermita del Potarró, on es trobava la talla, va ser enderrocada l'any 1863 per la modificació del traçat de la carretera a Madrid i traslladada a l'església de Santa Maria, on la talla va ser destruïda el 20 de juliol de l'any 1936 per un incendi. | 41.4766700,1.9243500 | 410190 | 4592233 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 53562 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-4 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XXI | Creu de pedra erigida damunt d'una base de dos graons de planta circular. Al centre es diposa la columna de planta hexagonal amb un volum a la part inferior més ample. A la part superior, s'hi encasta la magolla o capitell rematat per dues motllures planes i amb les cares decorades de sants i/o evangelistes. La creu pròpiament dita és de tipologia llatina amb el braços acabats amb formes vegetals que recorden la flor de lis. Els plans mostren a l'anvers, la figura del crucificat i al revers motllures nervades. | 08114-120 | Plaça de la Creu | Es tracta d'una creu de terme aixecada l'any 2000 a al lloc on hi havia hagut l'original. L'any 1576 l'Ajuntament de la vila va adquirir part del camp de Sant Bartomeu per poder-hi aixecar una creu de terme de pedra. La creu es va aixecar a prop del portal de la muralla; anomenat d'en Subirats i que passarà a ser conegut com el portal de la creu. Fou destruïda durant la Guerra Civil i no va restituir-se fins a l'any 2000. | 41.4746900,1.9358800 | 411150 | 4592001 | 2000 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53562-foto-08114-120-1.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 09 BPU-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 116 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53563 | Cal Pep el Garbellador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pep-el-garbellador | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Habitatge unifamiliar de planta baixa i planta pis. A la façana principal en planta baixa hi ha la porta d'accés centrada i a cada banda una finestra amb una barana amb balustrada. A la llinda hi ha esgrafiats que representen un carro amb mules. Al pis superior hi ha tres balcons amb reixes metàl·liques. L'edifici està rematat amb un frontó triangular situat al centre de la façana amb la imatge en ceràmica de Sant Francesc d'Assís. Té un terrat amb balustrada. Al costat té un petit pati, com una androna, que està tancat amb una reixa de fosa. | 08114-121 | Plaça de la Creu, 6 | Casa de Josep Prats més conegut com Pep el Garbellador (1929). Empresari dedicat als transports. La casa era una antiga parada de diligències. La privilegiada situació de Martorell va propicia que fos lloc de pas obligat de les diligències que feien el trajecte de Barcelona-Madrid seguint la via del camí ral. Era lloc de parada i fonda. Martorell comptava llavors amb una bona xarxa de comunicacions de diligències; el lloc de sortida era l'Hostal de la Creu situat a l'entrada del pont del diable. Els esgrafiats que presenta la part alta de la porta representen el seu passat. | 41.4746500,1.9360300 | 411163 | 4591996 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53563-foto-08114-121-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 10 BPU-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53564 | Habitatges de la Colònia Can Bros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-de-la-colonia-can-bros | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Algunes cases presenten cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitades. | Els habitatges del carrer Elies són habitatges de planta baixa i planta pis amb una porta al nivell superior i un balcó amb barana metàl·lica al pis superior. Coberta de teula a dues aigües. Alguns habitatges tenen pati posterior. Els habitatges del carrer Fontdevila i Prat estan abandonats i està previst el seu enderroc. Els habitatges de la plaça del Llobregat són edificis de dues plantes amb coberta de teules. La porta d'accés a planta baixa i balcó amb barana a la planta pis. | 08114-122 | C. Elies, C. Fontdevila Prat i Plaça del Llobregat | Aquest conjunt d'habitatges de mitjans del segle XIX, s'articulen al voltant dels espais fabrils seguint el model d'industrialització anglès. La construcció d'aquest conjunt de cases es va dur a terme en dues fases: Miquel Elies va fer construir 12 cases al carrer que va prendre el seu nom; documentades per primera vegada l'any 1845. Les cases del carrer Fontdevila i plaça Llobregat es van construir entre el 1854 i 1858 seguint el model anglès dels 'cottages' , col·locats d'esquena en doble renglera. | 41.4971000,1.9212900 | 409963 | 4594504 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53564-foto-08114-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53564-foto-08114-122-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 11 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53565 | Torre Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-elies | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Edifici construït amb maó, amb planta baixa i dos pisos. La façana de la planta baixa està tractada com el basament de la casa a la manera clàssica. La part central de la façana, al primer pis, és ocupada per una galeria coberta. Al pis superior, de menor alçada, hi ha petites finestres quadrades emmarcades amb maó vist. La coberta és teula ceràmica a quatre aigües. Al costat de la casa hi ha la capella de la Puríssima, delimitada per una tanca de maó amb una reixa. La capella és una petita estança amb la façana rematada per un frontó triangular. A la coberta hi ha el cos del rellotge amb dues campanes i penell. La casa té un jardí al davant on hi ha tres grans pins. | 08114-123 | Colònia Can Bros. C. Elies, 6 | L'empresari Miquel Elies es va fer fa construir, l'any 1827, una torre senyorial d'estil neoclàssic dins la colònia de Can Bros. La torre té annexionada una capella, consagrada l'any 1832, dedicada a la Immaculada Concepció; al 1841 va morir Miquel Elies que va ser enterrat sota l'altar de dita capella. Al 1838 la torre va albergar temporalment la rectoria de Martorell per protegir-se de les nombroses incursions carlines. | 41.4980900,1.9213800 | 409972 | 4594614 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53565-foto-08114-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53565-foto-08114-123-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 12 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53566 | Can Catarineu- Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catarineu-ferran | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | La coberta es troba parcialment esfondrada. Presenta un estat de deteriorament avançat per trobar-se deshabitada. | Edifici de planta rectangular i dos pisos amb coberta a dues aigües de teula ceràmica àrab. La façana principal té un basament i una imposta que clarament defineix els dos nivells interiors. A la planta baixa hi ha la porta d'accés centrada amb un arc de mig punt i tres finestres tapiades. Al nivell superior hi ha una petita finestra sobre la porta i a cada banda dos medallons de forma romboïdal que a l'interior tenen la representació d'una flor de pedra esculpida. La façana està acabada amb un remat graonat que va creixent en alçada dels laterals al centre. Està arrebossada reproduint carreus de pedra. A la façana lateral hi ha obertures d'arc de mig punt amb balustrada com si d'una galeria es tractés, que van ser tapiades i convertides en petites finestres rectangulars amb marc de fusta molt simples. | 08114-124 | Colònia Can Bros. Plaça Fontdevila Prat, s/n | La casa d'estil neogòtic de la família Caterineu-Ferran va ser construïda l'any 1895; es obra de l'arquitecte Joaquim Bassegoda i Amigó (1854-1938). Tres generacions Catarineu gestionarien el complex fabril de Can Bros fins que l'any 1921 va passar a mans de Fontdevila i Prat, industrials del gènere de punt establerts a Mataró. L'Any 1920 ja estava en funcionament, a Can Catarineu, l'economat de la Colònia de Can Bros, una cooperativa de consumidors que rebia el nom de 'Agrupació Econòmica'. L'economat subministrava els següents productes: Arròs, bacallà, blat de moro, botifarra, cafè, cansalada, espècies, galetes, garró, llard, lleixiu, mongetes, oli, pastes, sabó, sardines, segó, cigrons, sucre, vi, xocolata, pa i espardenyes. També albergava una escola per els infants de la colònia. | 41.4961900,1.9214900 | 409979 | 4594403 | 1895 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53566-foto-08114-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53566-foto-08114-124-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Joaquim Bassegoda Amigó | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 13 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 53567 | Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-baptista-1 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se sense ús. | Edifici construït amb pedra i maó, de planta rectangular i amb absis. Els murs laterals són reforçats amb contraforts. Sobre la porta, culminant la façana, hi ha una espadanya i sota d'ell un rosetó. Damunt la porta principal, d'arc apuntat amb arquivoltes, hi ha la imatge esculpida d'un anyell, representació de Sant Joan Baptista. A les façanes laterals, entre els contraforts hi ha gran finestres rodones. A cadascuna d'elles a tocar de la façana principal hi ha una escala de cargol dins d'una torre de pedra. Els contraforts estan rematats per gàrgoles que recullen l'aigua de la coberta de teula ceràmica de l'església. | 08114-125 | Colònia Can Bros. C. Fontdevila Prat, s/n. | La colònia de Can Bros necessitava una església per donar servei a la població de la colònia i a la vegada evitar que s'haguessin de desplaçar cap a l'església de Santa Maria i entorpir els horaris que requeria el treball fabril. El 3 de juny de 1850 l'empresari Ignasi Herp en nom propi i també dels empresaris Josep Elies, Joan Guëll i Jaume Ballès, van enviar una carta al Bisbe de Barcelona sol·licitant que la capella de la Immaculada de la Torre Elies pogués ser d'ús públic; després de negatives i vicissituds van aconseguir que al 1861 es consagrés la capella de Sant Joan en un dels magatzems de cotó de l'empresari Miquel Caterineu. Caterineu es va comprometre a fer construir una església en menys d'un any, però no va ser fins el 1895 que la viuda del seu fill Ramon, Francesca Ferran i Dalmau, va encarregar la construcció de l'església de Sant Joan Baptista a l'arquitecte Joaquim Bessagoda i Amigó (1854-1938) el qual també va projectar totes les decoracions de l'altar, reixes i interiors. L'església d'estil neogòtic va ser consagrada el 21 de juny de 1896 pel rector de Martorell, Joan Vallès. Durant la guerra civil (1936-1939) l'església va ser profanada però es va salvar de ser cremada, passant a ser utilitzada com a magatzem d'intendència d'un camp de presoners establert a Can Bros. | 41.4966300,1.9213100 | 409964 | 4594452 | 1895 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53567-foto-08114-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53567-foto-08114-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53567-foto-08114-125-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Joaquim Bessagoda i Amigó | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 14 BCIL-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 53568 | Fàbrica Fontdevila i Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-fontdevila-i-torres | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Es troba en estat de deteriorament per trobar-se sense ús. | Conjunt d'edificacions de mitjans del segle passat. Són naus de quatre plantes amb finestrals i les instal·lacions corresponents per l'aprofitament de l'aigua del Llobregat. Són construïdes amb maó i coberta ceràmica a dues aigües. També forma part del conjunt la xemeneia de maó de planta hexagonal. | 08114-126 | C. Fontdevila Prat, s/n | Miquel Elies és l'impulsor de l'activitat productiva de Can Bros quan l'any 1817 obté els permisos per construir un molí fariner, una fàbrica de draps i un molí paperer; fins l'any de la seva mort al 1841. L'activitat principal era la producció relacionada amb el paper. L'hereva Rosa Serra i Fontanelles va morir poc després i les propietats van passar a mans del seu Oncle Josep Elies l'any 1843. L'any 1852, Josep Elies i el seu fill Jaume Elies van arrendar les propietats a Jaume Vallés i Ramón Castells, fabricant d'igualada pel que la fabrica es coneix pel nom de 'la igualadina'; moment en que comença l'activitat industrial i Can Bros es converteix en una colònia fabril. Al 1860 Miquel Catarineu adquireix la major part dels edificis industrials i equipaments de la Colònia de Can Bros. L'any 1912 totes les pertinences de la vídua de Miquel Catarineu van passar a mans de l'empresa Fontdevila i Torres, S.A. amb seu a Mataró; la seu encara l'edifici de Mataró encara on també tenia una fàbrica tèxtil que encara es conserva l'edifici al carrer Goya núm. 2. Al 1946 la fàbrica de filats Fontdevila i Torres era l'única que quedava en funcionament a la colònia de Can Bros, que en aquell moment presentava un cens de 336 habitants entre treballadors de la fàbrica, del camp o ferroviaris. La fàbrica de filats va tancar l'any 1967 i els habitants que quedaven varen anar deixant les cases i la colònia va entrar en decadència. La fàbrica i seu de l'empresa a Mataró va tancar pocs anys després. | 41.4974100,1.9220300 | 410025 | 4594538 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53568-foto-08114-126-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 15 BCIL-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53569 | Santa Maria de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-martorell | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XV-XX | L'edifici actual és construït amb pedra i maó, aprofitant part de les estructures de l'església anterior però sense respectar la construcció original. L'església actual té una entrada frontal i una de lateral; el seu interior és de tres naus, separades per columnes de maó. Solsament té capelles laterals al cantó nord. | 08114-127 | Plaça de l'Església, 2 | La primitiva església apareix documentada al segle XI, en el foli 89r del Cartulari de Sant Cugat del Vallés on s'esmenta una antiga església prope forum martorelium. Cronologia que es veu reforçada per dos enterraments localitzats en l' excavació arqueològica que es van fer a la plaça de l'església l'any 1986. Al segle XVI es va construir la nova església en un emplaçament proper de l'antiga; la nova església presentava una espaiosa nau central, absis poligonal, un campanar i una façana d'estil renaixentista feta d'una pedra groguenca que contrastava amb la pedra pròpia de la zona de color vermell amb què estava feta la resta de l'església; la porta d'entrada quedava emmarcada per un frontó triangular sustentat per dues columnes corínties; a l'interior del frontó: l'escut de Martorell i representacions de la verge i Sant Pere. Al 1936 l'església va ser cremada i es perderen els retaules barrocs del segle XVIII realitzats per Agustí Pujol així com l'orgue obra de Francesc Espill. Fruit de l'incendi es va haver d'enderrocar part de l'església i només es conservaren els murs laterals que donaven a l'església i la façana principal. Al 1941 es van començar les obres de reconstrucció projectada per Josep Francesc Folguera i Josep Ros i Ros. L'any 1992, coincidint amb els 400 anys de l'església es va tornar a aixecar un campanar i poc més tard es restituir la façana renaixentista que havia estat desmuntada en la reconstrucció dels anys 40 del segle XX. | 41.4745600,1.9278100 | 410476 | 4591995 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53569-foto-08114-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53569-foto-08114-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53569-foto-08114-127-3.jpg | Legal | Gòtic|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 16 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93|95|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53570 | Memorial Vicenç Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-vicenc-ros | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici de planta aproximadament circular amb la façana recta, coberta ondulada de formigó armat de forma pentagonal que sobresurt del cos edificat. La façana principal està rematada amb un plafó escultòric que permet l'entrada de llum a l'interior de l'edifici. | 08114-128 | Plaça de la Font de la Mina, s/n | Al 1970 l'arquitecte Armando Mas Tulla va projectar l'edifici Memorial Vicencs Ros com una sala d'exposicions complementària al Museu Municipal Vicençs Ros. Aquest edifici havia d'acollir la col·lecció de ceràmica donada per Joaquim Mir al museu que finalment que finalment es va decidir exposar al museu municipal. El memorial Vicençs Ros actualment s'utilitza per exposicions temporals. | 41.4731700,1.9325600 | 410871 | 4591835 | 1970 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Armando Mas Tulla | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 17 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53571 | Teatre el Foment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-el-foment | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici de dues plantes de planta rectangular amb coberta de teula ceràmica àrab a dues aigües. La façana principal està acabada amb un remat esglaonat. | 08114-129 | C. Francesc Santacana, 3 | L'Arxipreste mossèn Marçal Martínez i la junta del Foment varen ser els impulsors de la construcció de la sala inaugurada el primer de juliol de 1945. La sala acollia funcions de teatre, projeccions de cinema i conferències. | 41.4742400,1.9274900 | 410449 | 4591959 | 1945 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 18 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53455 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat | CLOPAS, I.; CASANOVAS, J. (1984): Evocació històrica de les centenàries festes de Sant Antoni Abat. Amics de Sant Antoni. Martorell. | XVII-XXI | La Festa de Sant Antoni Abat es celebra el cap de setmana següent a la Cavalcada de Reis. Els actes festius comencen dissabte amb el pregó des del balcó de l'Ajuntament i amb l'intercanvi de banderes, la gran i la jove, entre els portadors de l'any anterior i els nous banderers d'enguany. Posteriorment es realitza la ballada de sardanes i es reparteix coca i mistela als assistents. El diumenge al matí es celebra l'acte troncal de la festa, consistent en la cavalcada dels Tres Tombs (a càrrec dels Amics de Sant Antoni Abat) amb la presència de genets, carros i carruatges de Martorell i també de diferents poblacions convidades pels carrers de la Vila i la benedicció dels animals. La festa finalitza a la vesprada amb al Ball de Sant Antoni al Centre Cultural i Recreatiu El Progrés. | 08114-13 | La Vila | La cofraria de Sant Antoni Abat fou creada l'any 1642, en honor a Sant Antoni Abat, patró dels carreters i traginers, i de Sant Iscle, patró dels pagèsos. Les primeres referències escrites sobre la festivitat daten de l'any 1854. | 41.4743700,1.9307800 | 410724 | 4591971 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53455-foto-08114-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53455-foto-08114-13-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | La festivitat també s'anomena Tres Tombs. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53572 | Volta de Cal Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/volta-de-cal-palet | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | La volta és un pas que existeix a la finca del carrer Francesc Santacana 12, que comunica el carrer Lloselles amb la plaça de l'Església. És una volta catalana, d'arc rebaixat amb ceràmica rectangular col·locada de pla. | 08114-130 | C. Francesc Santacana, 12 | Es tracta d'un pas, sota l'edifici del carrer Santacana número 12, que des del carrer Lloselles dona pas a la plaça de l'església. Es conegut per la volta del Palet ja que molt a prop es troba la casa natal del Tenor Josep Palet, nascut l'any 1876 al número 18 del carrer Santacana. | 41.4741100,1.9278200 | 410477 | 4591945 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53572-foto-08114-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53572-foto-08114-130-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 19 BPU-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53573 | Museu l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-lenrajolada | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Edifici de planta rectangular, planta baixa, dos pisos i coberta de teula àrab. La façana principal és d'obra vista, porta d'accés de pedra d'arc de mig punt amb carreus vistos, finestres geminades en grups de tres: dos cossos, capitells ornats, porta de quarterons ferrada, petites finestres amb arc de mig punt al nivell superior i merlets coronant l'edifici. La façana que dóna al pati posterior presenta una composició ornamental molt acurada: llinda i muntans de portes i finestres, amb aplacat de pedra artificial i relleus; escuts, filigrana; galeria coberta amb gran quantitat de peces de mosaic a les parets. Al soterrani hi ha una cava i fresquera. | 08114-131 | C. Francesc Santacana, 15 | L'any 1578 , l'arquitecte Jaume Santacana dirigia les obres de la nova església parroquial de Santa Maria de Martorell, moment en que va adquirir una casa al carrer d'Anoia. Un descendent també anomenat Jaume Santacana va ser alcalde de Martorell durant la guerra del Francès (1808-1814) i el seu fill Francesc Santacana i Capmany (1810-1896), va ser el precursor del col·leccionisme a Catalunya; a mitjans del segle XIX va començar a recollir elements arquitectònics d'edificis emblemàtics de Barcelona i altres localitats fins que al 1876 va convertir la casa familiar amb una casa museu. El 1909 es publica el catàleg del Museu. El fons del museu conté elements del convent de la Mare de Deu de Jerusalem (que es trobava on ara hi ha el mercat de la Boqueria),del Palau menor al carrer dels templers de Barcelona, de la Casa Gralla del carrer Duc de la Victòria de Barcelona, del convent de Sant Pere de Puel·les de Barcelona, de les muralles de Barcelona, medallons de la sala del trentenari de l'Ajuntament de Barcelona o del Monestir de Poblet entre d'altres. L'any 1917, el seu nét Francesc Santacana i Romeu, va edificar la façana del carrer d'Anoia i continuà augmentant el fons del museu amb les col·leccions de rajoles d'origen català, castellà, valencià i àrab de diverses èpoques de les que destaquen les anomenades d'oficis i les representacions d'escenes del martiri de Santa Eulàlia, procedents de l'antiga església parroquial de Santa Maria. Contemplen el fons pintures flamenques del segle XVIII , dibuixos i pintures de pintors catalans del segle XIX i mobles antics propis d'una casa benestant de finals del segle XIX. Al 1965 la casa-museu va passar a mans de la Diputació de Barcelona i serà gestionada per l'Ajuntament de Martorell. Entre l'any 1966 i 1969 es van fer obres de millores generals i acondiciament de l'edifici que van consistir en substituir el balcó i dues portes que hi havia en cada pis per tres finestres geminades d'estil neogòtic. Es va construir un portal d'arc de mig punt adovellat, es va fer nova tota la fusteria d'interiors i exteriors, es van instal·lar reixes en les finestres i a la porta d'entrada es va forjar els escuts de la Diputació de Barcelona i del Museu Santacana, es va construir una pèrgola, el brollador d'aigua del pati i la peanya d'escalons per la creu de terme. | 41.4743800,1.9284600 | 410530 | 4591974 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53573-foto-08114-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53573-foto-08114-131-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 20 BCIL-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53574 | Casa Bargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bargallo | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i tres pisos superiors. La façana és arrebossada i les obertures són totes centrades. Destaca sobretot per l'alçada de l'entrada principal, un arc deprimit còncau que arriba més amunt del primer pis de l'edifici annex. Al primer i segon pis hi ha obertures allindades amb balcons amb barana de ferro treballat. A l'últim pis hi trobem dos arcs de mig punt de petites dimensions separats per una petita columna. Remata l'edifici una cornisa. | 08114-132 | C. Francesc Santacana, 16 | L'edifici data de finals del segle XIX. Elena Nicolau es va casar amb Francisco Bargalló i s'establiren en aquest edifici que es va ampliar i remodelar per convertir-lo en un edifici senyorial . El pare d'Elena Nicolau era Josep Antoni Nicolau i Bujons un adinerat terratinent viticultor que havia amasat una gran fortuna abans de la desfeta que va suposar l'arribada de la fil·loxera. El primer pis encara conserva les pintures decoratives de la paret i el mobiliari antic. El segon pis ha estat reformat a finals del segle XX, però sota el paper de la paret encara hi ha les pintures decoratives originals. També es conserva un llit on es diu que el rei Alfons XIII hi va dormir-hi , en una parada del carruatge reial a Martorell; al voltant del pom esta hi ha un escrit que en dona fe. | 41.4741400,1.9280400 | 410495 | 4591948 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53574-foto-08114-132-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 21 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53575 | Casa Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Habitatge estructurat en planta baixa i tres pisos superiors. A cada planta hi ha dues obertures allindades amb els marcs destacats amb llindes i muntants de pedra vista. A cada pis hi ha un balcó corregut suportats per mènsules amb baranes de ferro forjat molt simples. L'edifici és rematat per una cornisa mixtilínia que ens impedeix veure la coberta de l'edifici. | 08114-133 | C. Francesc Santacana, 23 | L'edifici projectat per Antoni de Facerias data de l'any 1914. En el lloc que ocupa l'edifici actual, va néixer al 1618 Joan Cererols i Fornells (1618-1680); el músic i compositor de més renom de l'escola de Montserrat. Va ser escolà a Montserrat on ben aviat va destacar en l'art de la música de la ma del seu mestre Joan Marc. Al 1636 prengué els hàbits a Montserrat on fou mestre de música de l'escolania i mestre de capella. Va ser proposat com a Abad, però declinar l'honor. Va morir el 27 d'agost de 1680 a Montserrat. | 41.4743400,1.9287700 | 410556 | 4591969 | 1914 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53575-foto-08114-133-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Antoni de Facerias | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 22 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 53576 | Habitatge al carrer Francesc Santacana, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-francesc-santacana-29 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Només queda la façana de la planta baixa formada per cinc obertures amb arc una mica rebaixat i arrebossat imitant carreus. | 08114-134 | C. Francesc Santacana, 29 | L'edifici constava de planta baixa i 2 pisos . El 6 de març de 2013 es va esfondrar part de l'edifici del núm. 31 que també va afectar el 29 i l'11 de març es va esfondra del tot . L'edifici estava abandonat i es va enderrocar per seguretat conservant la façana de la planta baixa. | 41.4743700,1.9289800 | 410574 | 4591972 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53576-foto-08114-134-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 23 BPU-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53577 | Ateneu de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-de-martorell | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici destinat a centre social de l'entitat Ateneu de Martorell, fundat l'any 1929. L'edifici es compon de semisoterranis, d'un altell, de planta baixa o principal i d'un amfiteatre cinema. Els materials predominants són el maó i l'estuc. | 08114-135 | C. Gomis, 10 | Entre els anys 1860 i 1936 es van crear a Catalunya 130 ateneus; pretenien cobrir part de les mancances socials de l'època: eren centres de divulgació social, cultural i oci i donaven assistència en cas malaltia i formació escolar. Al 1928 es va crear l'entitat i es van redactar els seus estatuts que van ser aprovats pel governador civil Milans del Bosch el 8 d'abril de 1929. L'any 1930 s'inaugurà la sala-cafè que farà de local social de la societat i acollirà diversos actes culturals i d'oci; L'edifici presenta una façana d'estil modernista projectada per l'Arquitecte Josep Ros i Ros. L'Ateneu coexistia amb les societats del Círcol (dretes) i les del Progrés d'esquerres; l'ateneu es definia com apolític pel que donava cabuda a tot el conjunt de la població. Es fomentava el teatre, es feien conferències, es promovia el ciclisme, es feien campionats de billar i als baixos de l'edifici s'inaugurà una escola que el seu primer curs (1930-1931) va tenir 40 alumnes d'entre 6 a 12 anys i a la nit era escola d'adults . La sala-cafè va quedar petita, per la festa major s'havia de muntar un embalat a terrassa, i el 21 de març 1936 s'inaugura la sala d'espectacles de l'Ateneu, que es va destruir pels efectes de la voladura del pont d'Anoia, l'any 1939, afectant també a l'edifici de la salacafè. L'Any 1955 l'arquitecte municipal Armand Mas Tulla, va adaptar a mínims el seu propi projecte de rehabilitació i l'any 1957 es va tornar a obrir l'Ateneu que ha anat acollint diverses propostes culturals i d'oci fins al dia d'avui. | 41.4777700,1.9265100 | 410372 | 4592352 | 1930 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53577-foto-08114-135-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Josep Ros i Ros | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 24 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 53578 | Molí d'en Gomis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-gomis | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVII | Es troba en mal estat estructural i de conservació. | Edifici de tres plantes, amb dues ales d'edificació perpendiculars entre sí. Fou construït i ampliat en diversos moments, amb maó i reble. Es conserva, encara que en molt mal estat, una part de la instal·lació per a l'aprofitament de l'aigua del riu Anoia. | 08114-136 | C. Gomis, 20 | Antigament era conegut com el molí d'en Carmona perquè el seu primer propietari va ser Francesc de Carmona. Era un molí de dues moles connectades a rodes de fusta, que eren mogudes per les aigües d'un rec, que paral·lel al riu Anoia, prenia l'aigua d'una resclosa del terme de Gelida. Fins al segle XVIII va continuar en propietat dels Carmona. L'any 1790, el molí va canviar de mans i el seu nou propietari va ser el barceloní doctor Bonaventura Vallocera que va fer construir un molí paperer, una molina de serrar fusta i una farga d'aram al costat del molí fariner. Al 1840 el molí va passar a mans de Francesc Gomis; a partir d'aquest moment el molí és conegut com el molí d'en Gomis. Al molí hi treballaven 16 mossos i 6 aprenents. Durant la guerra del francès (1808-1814) el molí va haver d'aturar la seva activitat. Entre 1930 i 1962 el molí era propietat de l'empresa 'Vda. Voltá, Frígola y Rius S.L, però de nou unes riuades l'any 1962 van malmetre el molí i poc després van suspendre la seva activitat. | 41.4777000,1.9273100 | 410439 | 4592344 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53578-foto-08114-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53578-foto-08114-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53578-foto-08114-136-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 25 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53579 | Cal Baviera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baviera | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici de planta rectangular destinat originàriament a magatzem de vi. Les parets són de maó arrebossat i la coberta de teula ceràmica àrab. A la façana principal hi ha la porta d'accés sota un arc de pedra apuntat amb finestres allargades amb decoració ceràmica a cada costat. Està acabada amb un remat de formes arrodonides que reflecteixen el seu estil arquitectònic. Les façanes laterals estan fragmentades per pilastres que sobresurten per damunt el nivell de la coberta. Entre pilastres la façana està acabada amb un arc rebaixat. També hi ha unes finestres d'arc rebaixat emmarcades i amb decoració ceràmica. A un nivell més baix hi ha unes finestres rectangulars protegides amb reixes. Davant la façana hi ha una plaça amb arbrat que antigament havia estat el pati de l'edifici, fins que es va enderrocar la tanca i va passar a formar part de l'espai públic. | 08114-137 | C. Gomis, 29 | Es tracta d'un edifici d'estil modernista projectat per l'arquitecte Josep Ros i Ros i construït l'any 1925. La xarxa de comunicacions per carretera o per les properes vies de tren van fer que en aquesta zona del barri de Can Carreres s'hi establissin nombrosos negocis vitícoles com el de Cal Baviera que compartia zona amb altres negocis de renom com el Sindicat Vitícola Comarcal. A partir dels anys 60 del segle XX, Martorell passa de ser una vila principalment enfocada a la viticultura agrícola i els terrenys abans empleats pel mon agrari deixaran pas a l'edificació d'habitatges i a les grans indústries i companyies. Aquest canvi suposarà el tancament de molts negocis vitícoles com els de Cal Baviera. Actualment hi trobem unes oficines de la mútua Fremap. | 41.4783500,1.9277200 | 410474 | 4592416 | 1925 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53579-foto-08114-137-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Josep Ros i Ros | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 26 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 53580 | Torre de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-santa-llucia | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIII-XVIII | Es troba en mal estat estructural i de conservació. | La torre de Santa Llúcia s'aixeca entorn d'un pati rectangular, porticat en dos dels seus costats i amb escala recta exterior. El pati té, als baixos, arcades escarseres sobre columnes de fust vuitavat i el pis té una galeria d'arcs el·líptics molt rebaixats sobre columnes de fust polilobulat. En aquesta galeria hi ha els únics detalls escultòrics, que són els escuts dels Requesens i dels Calders, els seus procuradors. A la façana principal de la Torre hi ha el portal, fet amb grans dovelles, i diverses finestres gòtiques biforades tapiades. N'hi ha algunes, també tapiades, a la façana lateral. En aquesta façana hi ha dos altres cossos afegits: un és apaïsat, té balcons i finestres rectangulars i sembla obra posterior (segles XVII-XVIII) i l'altre és la capella del seu costat, neomedieval, de la fi del segle XIX. | 08114-138 | Avinguda J. de Barnola i Bassols, s/n | Es tracta d'una masia senyorial que trobem documentada ja a l'any 1208. Va pertànyer a la família Calders, que eren els procuradors dels Requesens i senyors de Martorell; també van trobar hostatge en els seus viatges membres de la família reial com Carles V i Felip II. En època medieval es coneixia per Torre dels Crossos i actualment es coneix per Torre Bassols , en referència als seus propietaris, o Torre de Santa Llúcia, nom que li ve donat per la capella neoromànica de què disposa i que està dedicada a Santa Llúcia, patrona dels modistes. El 13 de desembre de cada any s'hi feia un aplec. La capella fou edificada el 1896 per l'arquitecte Antoni Robert Morera. | 41.4828400,1.9269700 | 410418 | 4592915 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53580-foto-08114-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53580-foto-08114-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53580-foto-08114-138-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 27 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53581 | Casa Par | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-par | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVI-XXI | És un edifici de dos volums i tres plantes cadascun. S'accedeix per una porta adovellada d'arc de mig punt amb carreus vistos. A la planta baixa hi ha unes gran obertures amb llinda de fusta. Al primer pis hi ha un balcó amb reixa metàl·lica i obertura amb arc rebaixat. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars. La resta de finestres de les façanes són petites i estan col·locades de forma que sembla aleatòria sense criteri compositiu. | 08114-139 | C. Josep Anselm Clavé, 2 | La família Par ha estat vinculada a Martorell des del segle XV. Tenim constància documental de Ramón Par, fabricant de ballestes de Martorell. La família anirà adquirint terres fins a convertir-se en grans terratinents de Martorell. La principal activitat de la família era el treball agrícola però des del segle XVIII fins a principis del XX es van dedicar a promoure la urbanització de terrenys. L'any 1903, Joan Par i Tusquets (1868-1937), va crear la raó social Aguas Potables de la Mina del Congost, que subministrava aigua potable a domicili, des de la mina situada al darrera del hostal d'en Boira, que era també propietat dels Par. L'antiga casa d'origen medieval de la família Par es trobava pràcticament en runes. El 2008 van començar les obres per obrir el pas de la Casa Par per habilitar el pas de vianants entre el carrer del mur i la plaça de les hores i salvar un desnivell de 8,5 metres. L'Antiga casa Par es va rehabilitar per albergar el nou espai Muxart, espai d'art i creació contemporanis que s'inaugurà el 25 de març de 2011; el nou espai volia incentivar la divulgació, la recerca i la conservació de la seva obra, i ser un punt de referència per a l'art i la creació contemporanis. Jaume Muxart i Domènech, pintor Martorrellenc nascut al 1922, va formar part del grup Taüll, sorgit al 1955, al costat d'altres artistes de renom com Marc Aleu, Cuixart, Guinovart, Mercadé, Tàpies i Tharrats. Al 1991 va ingressar com a acadèmic a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. | 41.4745300,1.9314500 | 410780 | 4591988 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53581-foto-08114-139-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Actualment també es coneix com a Espai d'Art i Creació Contemporani Muxart. La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 28 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53456 | Ball de la Quadrilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-quadrilla | XVIII-XXI | Actualment es balla parcialment. | Avui dia del ball de la Quadrilla només se'n balla una part el dia de Carnaval al Centre Cultural Recreatiu El Progrés, però originàriament es ballava el diumenge de Quaresma a la plaça pública. El ball s'iniciava amb una música amb aires de marxa, que contrasta amb l'aire més cortesà de la resta de parts, com la contradansa, els 'mirallets', el ball pla o els cargols. És una dansa amb múltiples evolucions, la majoria d'elles molt característiques de la dansa tradicional catalana: cadenes, cargols, anades i vingudes de les parelles encarades, passades en diagonal, voltes de les parelles agafats amb una mà, etc. Altres evolucions, en canvi, només existeixen en aquesta dansa, com són els festeigs dels balladors amb les balladores i la figura anomenada els 'mirallets'. | 08114-14 | La Vila | Té un origen incert, però es creu que fou introduït al municipi per uns soldats que participaven a la guerra del Rosselló (1793-1795). La coreografia està inspirada en els balls de saló del segle XVIII. Fou una dansa que perdurà fins ben entrat el segle XX, com així s'en desprèn d'una nota oral de Josep Ventura i Llatas de l'any 1924 que es conserva a l'Arxiu de Dansa Tradicional de l'Esbart Català de Dansaires, que diu 'El dimarts de Carnestoltes la ballen a la plaça després de seguir varis carrers acompanyats de la música'. El ball anà desapareixent paulatinament fins a desaparèixer, i fou recuperat de nou l'any 1956, després de les investigacions d'Isidre Clopas i l'Esbart Català de Dansaires. Fou representat per l'Esbart Dansaire de Martorell, però de nou caigué en desús fins a ésser representat parcialment al Centre Cultural Recreatiu El Progrés. | 41.4736800,1.9310800 | 410748 | 4591894 | 1959 | 08114 | Martorell | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53456-foto-08114-14-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53582 | Casa Gausa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gausa | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIV | Presenta cert estat de deteriorament. | Edifici de planta rectangular i una planta pis. La façana és de pedra vista. A la planta baixa hi ha dues obertures adovellades d'arc rebaixat. Una és un comerç i l'altre l'accés a l'habitatge. Damunt la porta hi ha una finestra coronella amb dues columnes, capitells amb ornamentació floral i vidres emplomats. A l'altra part de la façana s'observen les restes d'una finestra simètrica que ha estat mutilada. Al damunt hi ha una remunta que desfigura la simetria de la façana. | 08114-140 | C. Josep Anselm Clavé, 8-10 | Es tracta de la casa més antiga de Martorell; va ser construïda entre el segle XIV i XV. L'antiga casa constava de planta baixa i pis superior que presentava dues finestres coronelles tripartides gòtiques. La de la dreta es troba més ben conservada i encara presenta la finestra tripartida mentre que la de l'esquerra (núm. 10) ha aixecat un pis nou amb materials moderns i ha tapiat la finestra gòtica, eliminant una de les columnes per encabir-hi un finestró i un cartell de la rellotgeria que va albergar en temps recents la planta baixa; el portal de la planta baixa es de factura recent. Rep el nom d'un dels seus antics propietaris Manuel Gausa. | 41.4745700,1.9317700 | 410807 | 4591992 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53582-foto-08114-140-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 29 BPU-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53583 | Cal Farreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farreret | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVIII-XIX | Habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i pis. Als baixos hi ha un local d'ús comercial, això fa que hi hagi molt d'espai amb obertures. La transició entre pisos està marcada per una sanefa amb baixos relleus geomètrics entrellaçats. Al primer pis hi ha tres obertures amb les llindes remarcades amb falsos entaulaments amb un cap antropomorf al centre, voltat de vegetació en baix relleu. Totes tres obertures són balcons independents. Remata l'edifici una cornisa suportada per mènsules. | 08114-141 | C. Josep Anselm Clavé, 30 | L'any 1748 Miquel Esplugas i Cristòfol va muntar una ferreteria en aquest edifici. La ferreteria, encara oberta al públic, és probablement l'establiment comercial més antic de Martorell. Deu generacions han regentat el negoci familiar. L'edifici rep el nom de Cal Farreret en referència al renom que rebia Miquel Esplugas i Vives per la seva professió de ferrer. Va ser alcalde de Martorell en dues ocasions: de l'any 1843 al 1844 i de l'any 1848 al 1849. L'any 1897, el fill Rossend Esplugas i Bros va aixecar la façana neoclàssica que veiem en l'actualitat. Part de la història de Martorell ha quedat reflectida en les transformacions del negoci familiar de Cal Farreret. Del seu taller han sortit han sortit les reixes de la Torra Malla, Cal Betlla, Cal Nial, entre d'altres. En el moment d'esplandor dels negocis vitícoles , abans de l'arribada de la fil·loxera l'any 1879, i quan Martorell vivia del camp i la vinya, la ferreteria venia eines als pagesos i disposava d'una foneria especialitzada en sínies, premses i altres maquinàries utilitzades per la elaboració de productes vitícoles. Durant la revolució industrial es feien treballs de forja, i es venien frontisses, filat, filferro, claus entre d'altres. La guerra civil espanyola 1936-1939 representa el tancament del taller i la permanència de la botiga. | 41.4746400,1.9322700 | 410849 | 4591999 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53583-foto-08114-141-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 30 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|102|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53584 | Cal Garrapet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garrapet | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici entre mitgeres, planta quadrada amb planta baixa, dos piso, i terrat a la catalana. Composició simètrica dels buits de les façanes. Els dos pisos i la barana del terrat formen un conjunt ornamental: peanya ondulada, balcó corregut, obertures balconeres allindada amb motllures i elements esculpits que s'allarguen a part dels muntants. Coronament de façana a manera de frontó: cornisa corba amb motllures i ondulacions; centrat en aquest cos hi ha relleus de temes florals. Barana de ferro forjat tanca l'espai baix del cos. Part de la façana té simulació de carreus senzills picats. | 08114-142 | C. Josep Anselm Clavé, 33 | Tenim documentat el renom de Garrapet l'any 1817; renom amb que era conegut Geroni Pastells i que dona nom a l'edifici. L'edifici es va ensorrar i l'any 1910 va ser reconstruït. Des de l'any 1930 va ser una fonda fins que al 1936 la va llogar Joan Miró Inglés, secretari de l'Ajuntament de Martorell i casat amb Pepita Costat (professora a l'escola del convent), pel que l'edifici era conegut com Cal Secretari. | 41.4745700,1.9309000 | 410734 | 4591993 | 1910 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53584-foto-08114-142-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 31 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53585 | Església de Crist Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-crist-salvador | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici religiós format per dos cossos, un de planta baixa i un altre de dues plantes. El primer destinat a la litúrgia, és de nau única i té vidrieres a la façana i una coberta formada per plans inclinats que formen petites cobertes a dues aigües. L'altre cos destinat a usos administratius, és de planta rectangular amb façanes amb finestres rectangulars i la coberta plana. | 08114-143 | C. Lluís Requesens, s/n | L'església del Crist Salvador es va aixecar l'any 1988 per donar servei a la població dels barris més moderns de Martorell. El 21 de Juny de 2009 l'església de Crist Salvador es va convertir en Parròquia, el bisbe de Sant Feliu del Llobregat, Agustí Cortés, va celebrar l'eucaristia, per tal d'inaugurar el temple com a nova parròquia oficial dels barris martorellencs de Buenosaires, Camí Fondo, les Bòbiles, Torrent de Llops i Can Cases. | 41.4734700,1.9185300 | 409700 | 4591883 | 1988 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53585-foto-08114-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53585-foto-08114-143-2.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Isidre Poudevida | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 32 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 120|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/