Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53627 | Torreta Grimenella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torreta-grimenella | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XIII-XIV | Es troba en estat ruïnós. | <p>Edifici de planta quadrada que es conserva en un estat ruïnós, bastit amb carreus de pedra calcària, barrejats amb d'altres de gres vermell. Les pedres estan disposades amb filades horitzontals, a excepció de les que es troben a l'alçaria de les espitlleres, on es va combinar la disposició horitzontal i la vertical per tal d'aconseguir una posició regular de les obertures. Els ampits es van delimitar amb lloses verticals. Els murs est i oest es conserven íntegrament fins a l'alçària de la planta baixa, mentre que al bell mig de les parets nord i sud hi ha amplis forats que emmascaren la posició de la porta d'accés. L'interior i l'entorn proper al monument estan colgats per un potent estrat de destrucció.</p> | 08114-185 | Serra de les Torretes | <p>L'edifici no ha estat objecte de cap estudi històric o arqueològic, per la qual cosa no es pot establir de manera fefaent la data de construcció ni les seves vicissituds. Sense gaires evidències científiques s'ha volgut veure un origen romà en associar-la al control i protecció de la via Augusta, al seu pas pel Congost de Martorell on es va aixecar el pont del Diable. Però hores d'ara, a través de l'observació de la fàbrica, només podem afirmar que es tracta d'una construcció baixmedieval, probablement vinculada al castell de Rosanes. Disposem d'una descripció realitzada l'any 1844 amb motiu de la creació de les Comissions Provincials de Monuments en la que en parlar dels 'monumentos árabes' es descriu l'edifici: 'A este género colocaremos los tres toreones que al S.E. de esta villa nos dejaron según expresión del vulgo, los Moros. Colocados en línea horizontal, un cuarto de hora distantes el uno del otro y edificados en estudiadas alturas, no son más que una continuación de los muchos, que sin perderse vista, Catalunya en sus más elevados puntos tiene. El primero, situado á la cúspide de la montaña llamada Griminella, forma un cuadrado de 25 palmos catalanes, cuyas robustas paredes no suben más que a 12 o 14 palmos por haberse destruído lo demás y haberse extraído furtivamente la mayor parte de piedra que tendría.' Així doncs, aquesta referència ens mostra que, a mitjans del segle XIX, l'edifici presentava una aparença semblant a la que té actualment i que aquest estat va ser en part conseqüència de l'expili.</p> | 41.4702600,1.9342000 | 411004 | 4591511 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53627-foto-08114-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53627-foto-08114-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53627-foto-08114-185-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 74 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 53640 | El Seny de les Hores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-seny-de-les-hores | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XII-XIX | <p>Torre que havia format part de l'antiga muralla, coronada amb una espadanya amb dues campanes, sota les quals hi ha un rellotge.</p> | 08114-198 | Plaça de la Vila, 45 | <p>El portal de les hores tancava el segon recinte de la muralla de Martorell; també se'l coneixia per Volta del Forn (per la presència d'un forn a prop). A l'altra banda s'hi trobava una altra torre que es va utilitzar com a presó. Al 1668 el municipi va instal·lar un rellotge a la torre i des d'aquest moment es conegut com torre de les hores o seny de les hores. L'any 1925 es va enderrocar el portal de les hores per facilitat el trànsit rodat que en aquell moment passava pel mig de Martorell. Al Museu Municipal Vicenç Ros es conserva la maquinaria del rellotge del Seny de les Hores.</p> | 41.4746800,1.9313400 | 410771 | 4592004 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53640-foto-08114-198-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 87 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 53653 | Priorat de Sant Genís de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/priorat-de-sant-genis-de-rocafort | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>El Priorat ocupa un zona extensa de territori, dividit en dues parts per l'autopista AP-7. Una part es troba en una zona de bosc a la Serra de l'Ataix i l'altra en una zona d'horts al costa del cementiri a l'altre costat de l'autopista. Els diferents elements que s'han identificat ens indiquen la dimensió important del priorat.</p> | 08114-211 | Serra de l'Ataix i Pla de Santa Maria | <p>Es tracta d'un petit priorat benedictí. Ens han arribar dues copies simples del document de l'actA de fundació del priorat el 8 d'abril de l'any 1042. En el document s'esmenta Bonfill Guillem de Castellvell i la seva esposa Sicarda com els fundadors del priorat. Bonfill i Sicarda varen morir sense descendència pel que serà Guillem Ramon de Castellvell, fill del germà de Guillem Bonfill qui heretarà les terres. En origen el monestir s'anomenà St. Genis de Castellví, però ja en els primers documents es cita el topònim de Rocafort que fa referència a que es troba assentat directament sobre la roca. Les terres del priorat de Sant Genís dins la Baronia de Castellvell de Rosanes integraven territoris dins dels actuals municipis de Abrera, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca, Castellví de Rosanes, Sant Esteve Sesrovires i Martorell. Els edificis que constitueixen el priorat són l'església fortificada de Sant Genís de Rocafort i el monestir al cim del turo i l'església de Santa Margarida a peu del turó. La seva decadència comença al segle XIV. Els terratrèmols de 1488 van malmetre el monestir , es va esfondrar la volta del temple i la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. L'any 1534 l'estat dels edificis era descrit a la butlla del papa Climent VII com a ruïnosos. El mateix any St. Genís va ser secularitzada, i van ser el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa qui es faran responsables, respectivament, de la part econòmica i religiosa. En aquest període es va reparar l'església. El castell fou volat al 1713 per les tropes de Felip V L'ardiaca Pere Pau de Sentmenat, que va tenir la propietat del Priorat entre els any 1773 i com a mínim fins l'any 1844 va ser l'últim d'una llarga llista de propietaris del Priorat secular. Una nova nissaga es farà càrrec dels terrenys que ja havien deixat de ser Priorat; Josep Poch és el primer representant d'aquesta nissaga documentada l'any 1851 (Visita Pastoral 90, F, número 147 de l'Arxiu Diocesà de Barcelona). L'any 1967, l'últim representant de la nissaga, Pau Sendrós, va cedir L'església de Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort a vila de Martorell.</p> | 41.4653800,1.9233800 | 410094 | 4590980 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53653-foto-08114-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53653-foto-08114-211-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 02 BCIN-01.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 53673 | Jaciment arqueològic Castell i Priorat de Sant Genís de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-castell-i-priorat-de-sant-genis-de-rocafort | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XI-XVIII | Manca un tram de la capçalera i tota la coberta i el perímetre emmurallat presenta moltes discontinuïtats. | <p>Restes de la muralla del priorat, que envolta un recinte pseudocircular de prop de 2500 m2, del qual s'identifica una torre circular a l'angle sud-est del recinte, i de l'església de 105 m2. L'any 2010, amb motiu de la redacció del Pla director del Conjunt monumental de Sant Genís de Rocafort, es va realitzar una neteja del conjunt i alguna petita intervenció en els estrats superficial per conèixer el coronament d'algunes estructures. Aquests treballs van ser dirigits per l'arqueòloga Ainhoa Pancorbo Picó.</p> | 08114-231 | Serra de l'Ataix | <p>L'església romànica de Sant Genís de Rocafort va ser la seu d'un priorat benedictí fundat l'any 1042 pels senyors de Castellví de Rosanes, Guillem II Bonfill i la seva esposa Sicarda. Tot i el buit documental referent tant al priorat com als Castellví en el decurs de la segona meitat del segle XI, es coneixen un parell de donacions al monestir, la primera del 1084 i la segona del 1092. Guillem Ramon I, hereu i nebot del fundador, l'any 1110 fa testament a Sant Genís abans de marxar cap a Terra Santa i li llega 100 mancusos i 100 més per a obres a l'església i, a més, l'alou de Voltrera. Guillem Ramon I va morir l'any 1126, i el llegat no és va fer efectiu fins llavors. El 30 d'abril de l'any 1123 Udalard de Rosanes, feudatari dels Castellví, jurava testament a l'altar de Sant Joan de l'església de Sant Genís, davant de tres monjos, dos dels quals, probablement, del mateix cenobi benedictí. La següent notícia data de 1157 i fa referència al castell i a l'església de Sant Genís amb motiu d'una queixa que el senyor de Castellví, Guillem Ramon II, va elevar contra el seu feudatari, Berenguer de Castellví. L'acusava d'haver conquerit el monestir, on res no hi tenia perquè era una dominicatura del senyor; d'haver infringit la Treva de Déu, traient-ne un monjo i duent-lo, nu i captiu, a la roca, on li prengué tot el que tenia, i el fuetejà i vilipendià. El testament de Guillem Ramon III de Castellvi, de 1176, redactat dos anys abans de la seva mort, permet confirmar l'ús del temple com a panteó familiar, deixant-li terres i masos. Tot i que no se'n té constància és possible que també els seus fills, Guillem Arbert (mort el 1205) i Guilleuma, que el va succeir (1205-1226), s'hi fessin enterrar. Amb Guilleuma, a més d'extingir-se el llinatge familiar, es deurien acabar també els enterraments al panteó familiar. El primer descendent seu i de Guillem Ramon de Montcada, mort en la conquesta de Mallorca, va ser enterrat a Santes Creus. Els seus successors, els Foix, no van mostrar mai especial interès en la possessió de Sant Genís. No sabem com ni quan el priorat va ser annexat a Sant Miquel de Cruïlles, però se'n té constància des de 1288, quan Ferrer, prior de Cruïlles, dóna a Ramon de la canònica el priorat de Sant Genís de Rocafort. L'any 1311 passa a mans de Bernat de Bruguera, de nou per ordre del prior de Cruïlles. L'any 1317 el prior va voler desfer-se de la tutela de Cruïlles, però no ho va aconseguir. Dinou anys més tard, el següent prior va ser assassinat. Segons diversos autors, s'iniciava el període de decadència del priorat. El monestir va resultar molt afectat pel terratrèmol de 1448, que va causar la caiguda de la volta de l'església, i també de la de Santa Margarida, i de la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. D'aquests danys no se'n va refer. El priorat va ser secularitzat l'any 1534, quan el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa se'n van repartir la responsabilitat econòmica i els serveis religiosos, conveni que va ser autoritzat pel papa Climent VII. Joan Bolet va fer restaurar totes dues esglésies, reparar la casa rectoral i arreglar el camí que pujava cap a Sant Genís. En una visita de l'any 1535 el prior de Cruïlles, Jaume Mai, diu que l'església de Sant Genís no té portes, que les parets són de pedra i la volta és ensorrada en tota la nau.</p> | 41.4653500,1.9234300 | 410098 | 4590977 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53673-foto-08114-231-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 01 BCIN-01.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. (segueix de història: L'any 1713, durant la Guerra de Successió, sembla que es va fer volar el recinte fortificat de Sant Genís, respectant només l'església. De 1778 data la darrera visita pastoral a Sant Genís que aleshores era sufragània de la parroquia de Santa Maria de Martorell. L'any 1928 la capçalera va ser volada per tal d'aprofitar la pedra per a la construcció d'una casa en Martorell. Finalment, l'any 1967 la propietat del monument fou cedida per Pau Sendrós a l'Ajuntament de Martorell.) | 94 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 53685 | Jaciment arqueològic de la Torreta del Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-torreta-del-clos | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | I-XIV | <p>Torre de planta quadrada amb la porta d'entrada protegida per un minúscul baluard de planta quadrangular. Pels vols de 1960, Isidre Clopas va fer una petita excavació arqueològica a la base de la torre, que va permetre la identificació d'un mur. Pel domini visual de l'emplaçament, que controlava els passos de l'Anoia i el Congost del Llobregat, on està bastit el pont del Diable, situats a 650 m i 800 m de distància respectivament, va interpretar que es tractava de les restes d'una talaia romana. Aquesta estructura estava acompanyada de diversos fragments de terra sigil·lata, una pesa de teler i gran abundor de tegulae. A prop de la torre es va desmuntar el marge d'una feixa dins del qual es van identificar diversos fragments d'àmfora i de tegulae, que l'excavador va interpretar com trobades a la zona de la torre en 1874, en bastir la torre del Clos i que van ser traslladades al lloc de la troballa com a material de construcció per formalitzar la una terrassa.</p> | 08114-243 | Serra de les Torretes | <p>Jaciment parcialment excavat cap a 1960 per Isidre Clopas Batlle, com a delegat comarcal de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueológicas. Amb motiu de la creació de les Comissions Provincials de Monuments l'any 1844 es va elaborar un inventari d'edificis, monuments i objectes artístics, en el qual s'esmenta la torre del Clos, coneguda aleshores popularment amb el nom de torre d'en Nadal i considerada com a monument àrab. Aquest document fa una succinta descripció a la qual es diu que conserva unes dimensions iguals en tot a les de la torre Griminella, amb la diferencia de tenir menys destruïdes i altes les parets, sense que per això es conservin evidències de tenir marlets. La observació de la fàbrica permet veure a la planta baixa de la façana de migdia dos registres d'espitlleres, l'inferior pertany a la fàbrica més antiga, mentre que el segon, aixi com la resta de l'alçat, la porta i la garita que la protegeix, són fruit de la reforma de 1874. Les torretes del Clos i de Griminella probablement van actuar com a torres avançades del castell de Rosanes o de Peiret, que es troba a 400 m al sud, per a la protecció de les principals vies de comunicació i dels passos del Llobregat i de l'Anoia, que quedaven fora del control del castell. La construcció es podria situar tal vegada entre els segles XIII i XIV.</p> | 41.4702700,1.9315000 | 410779 | 4591515 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53685-foto-08114-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53685-foto-08114-243-2.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 13 BCIN-01.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 53687 | Muralles de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-de-martorell | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XI-XVIII | Es desconeix el seu estat, tot i que probablement és deficient. | <p>Amb el pas del temps les muralles van esdevenir obsoletes i van ser integrades dins les cases quan no enderrocades. Així diverses actuacions constructives a la trama urbana de la vil·la han permès documentar alguns trams de manera discontinua. Del traçat del costat nord i de ponent a llevant, hi ha referències de la troballa de vestigis de la muralla a cal Montaner i ca la Moderna; els encara visibles descoberts l'any 1969 a una casa del carrer Revall, 65 que donen a la plaça de les hores on hi ha la traça d'una torre. Es tracta d'un llenç de 4,75 m de llargària per 2,64 m d'alçària amb una de les filades disposada de cantell. Aquest mur era perpendicular a la muralla i es va interpretar com a part d'una torre quadrada. També hi ha noticies de la troballa d'una torre de planta semicircular, enderrocada l'any 1963, que donava al carrer del Riu a l'alçada del carrer de Bailon i de traces de la muralla, del revall i el marge gros a l'interior d'alguns edificis del carrer Alselm Clavé, com per exemple cal Dalmau i cal Ferreret. Al sud, la muralla transcorria per la línia de façanes enderrocada entre 1960 i 1967 al carrer del Mur amb motiu de l'ampliació de la carretera Nacional IIa. A ponent es coneixen vestigis del Portal de l'Anoia, a la Plaça del mateix nom que van ser enderrocats l'any 1970 i d'una torre que encara roman 'in situ' al nord de l'església de Santa Maria. A més de la porta de l'Anoia, situada a l'oest, coneixem una sortida al nord del recinte més antic denominat Volta de Santacana; la porta de Subirats, o de la Creu, que conduïa al pont del Diable i el portal dels Frares, situat al sud que donava al convent del caputxins. Dins del recinte, el portal de les Hores, situat a la plaça del mateix nom, posava en comunicació la segona amb la tercera ampliació del recinte emmurallat pel carrer Santacana i el portal de la Font, situat a la plaça de les Germanes Maestre, havia comunicat la tercera amb la quarta ampliació. L'accés del vall i el revall amb les muralles es feia a través d'uns passos estrets que coincideixen amb el traçat dels actuals carrers de la Independència, Aigua, Sat Antoni, Llibertat, Flors, Cambreta i Bailon. Entre la muralla que tancava la vila pel sud -o muralla superior-, i el vall hi havia el Marge Gros, que era una feixa de terra destinada als conreus que tenia una amplària que oscil·lava entre els 12 m a l'alçària de l'antic hospital de Lloselles i 40 m a la del carrer de Dalt. En alçat, la situació i traçat dels diferents trams, torres i portals de la muralla els coneixem majoritàriament a través de gravats, pintures i fotografies que recullen diverses vistes de la població. El dibuix més antic ens permet conèixer el sector del portal de l'Anoia, data de 1668 i va ser realitzat per Pier Maria Baldi. El portal de Subirats, situat prop del Pont del Diable, va ser representat en un gravat de Gabriel Bodenher en 1707. La porta del Revall va ser dibuixada per Francesc Santacana poc abans de que s'enderroqués cap a 1890. El creixement urbanístic i la necessitat de connectar els diversos sectors en els que estava dividida la ciutat, com a conseqüència de la pervivència dels diferents recintes diacrònics de la muralla, que malgrat les ampliacions continuaven mantenint els seus portals al llarg dels carrers de Francesc Santacana i d'Anselm Clavé, va fer que s'enderroquessin en diferents moments a partir de 1925, en que es va procedir a la demolició del portal de les Hores. Actualment són visibles els trams esmentats a l'epígraf anterior, alguns dels quals han estat identificats en fer obres de remodelació als habitatges, però poden romandre en el subsòl o en alçat vestigis del seu traçat a les finques que no han estat objecte de remocions o desmuntatges, com per exemple les que es van posar al descobert fa pocs anys a la finca del carrer Revall 109A.</p> | 08114-245 | Nucli antic de Martorell | <p>Martorell va néixer com a vila fortificada a començament del segle XI, prop de l'aiguabarreix del Llobregat i l'Anoia, al peu del castell de Rosanes, en una cruïlla de camins que posava en comunicació el litoral i la Depressió prelitoral amb les terres de l'interior. Aquesta situació va afavorir una intensa activitat comercial que es desenvoluparia al solar de l'actual plaça de l'església, on ja aleshores es va construir un edifici religiós, els vestigis del qual probablement romanen al subsòl de l'església de Santa Maria. Les cases que formaven aquest nucli s'articulaven de manera esgraonada al peu de la serra de les Torretes, a tocar del camí del mercadal. La vila va tenir un creixement rectilini al llarg de la principal via de comunicació amb dos carrers paral·lels importants, creuats perpendicularment per d'altres de secundaris, la situació dels quals estava condicionada per la dels petits torrents que recollien les aigües del vessant septentrional la serra de les Torretes. La muralla va ser estudiada per primera vegada a començaments del segle XX per Fèlix Duran i Canyameres i posteriorment per Isidre Clopas, Ferran Balanza i Alfred Mauri i ha estat objecte de diverses recreacions gràfiques de la mà de Jaume Amat.</p> | 41.4749400,1.9320400 | 410830 | 4592033 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53687-foto-08114-245-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 15 BCIN-01.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 53682 | Jaciment Paleontològic de la Font del Mamut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-font-del-mamut | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | Es desconeix si es conserven restes, probablement força malmeses. | <p>Es va localitzar una defensa de Mamut.</p> | 08114-240 | Carretera N-Iia | 41.4855800,1.9152700 | 409445 | 4593231 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 10 BPU-06.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 1792 | 5.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53699 | Sistemes fluvials de la Conca del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistemes-fluvials-de-la-conca-del-llobregat | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | Abocament de terres a l'espai del bosc de ribera al torrent de l'Arena. | <p>El Llobregat i els torrents que hi desguassen dins el terme municipal: Torrent de Llops; Torrent de Can Soteres; Torrent de l'Arena i Torrent de Can Noguera. Apareixen restes de bosc de ribera al Llobregat i als torrents de Llops i de l'Arena. Presència ocasional de llúdriga al riu. Funció de corredors ecològics. La restauració ecològica dels espais fluvials és la més viable i la que presenta millors resultats en poc temps. Llera del riu Llobregat (espai Xarxa Natura 2000). Torrents de Llops, Can Soteres, de l'Arena i al límit municipal amb Abrera, el torrent de Can Noguera. Fragments de bosc de ribera al Llobregat, torrent de Llops i de l'Arena.</p> | 08114-257 | Riu Llobregat | 41.4830500,1.9301200 | 410681 | 4592935 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53699-foto-08114-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53699-foto-08114-257-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-30 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 11 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53555 | Castell de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rocafort | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XI-XII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Restes de la muralla del priorat, que envolta un recinte pseudocircular de prop de 2500 m2, del qual s'identifica una torre circular a l'angle sud-est del recinte, i de l'església de 105 m2. Al cim es troba l'església de Sant Genís, i al seu redós s'albiren encara les restes de diverses estructures que n'haurien conformat el monestir, que ocupen una superfície aproximada de 1000 m2. El priorat estava envoltat per un recinte fortificat, del qual només se n'observen alguns trams del llenç de migdia i la base d'una torre de planta circular al sud-est. Aquest segon recinte hauria tancat un espai de prop de 0,25 Ha, incloent les restes el monestir benedictí. Del monestir actualment només en resta, sense volta, l'església de Sant Genís, de planta rectangular, de prop de 18,10 m de llarg a l'interior i 5,8 d'amplada, obrada amb carreus de pedra rogenca, molt ben escairada. Li falta gran part de la capçalera de la qual en resta només l'extrem sud-oriental. La fàbrica és molt uniforme llevat d'algunes reparacions, com ara la reforma de l'arc escarser que hi ha sobre el portal de ponent. A banda i banda del portal de migdia, que hauria comunicat l'església amb les dependències del monestir, hi ha dos urnes funeràries, encabides en sengles arcosolis encabits al gruix del mur. L'església està dividida en tres espais separats per arcs torals apuntats, un dels quals, el de llevant, es conserva encara sencer i ens permet saber que la volta hauria estat apuntada: el presbiteri, de prop de 4,8 m; el cor central, de 3,7 m, on es troba, a migdia, la porta que comunicava el temple amb el monestir; i la nau, de 7,9 m. En cadascun dels tres espais s'obren, a banda i banda, sengles arcosolis, a excepció del de llevant de la nau, que en té dos a cada costat. En la part de capçalera que es conserven les traces d'una finestra de doble esqueixada. La porta principal, centrada al mur de ponent, és de doble arquivolta, emmarcada per una senzilla imposta, i guardapols exterior ornat amb semiesferes. Al centre del timpà hi ha una roseta de sis pètals gravada. Les peces de l'arquivolta interior han desaparegut en gran part, fins i tot les columnes o brancals sobre les quals hauria descansat. És molt probable, però, que un capitell conservat al museu de l'Enrajolada procedeixi d'aquesta portalada. A part de les tres finestres que hauria posseït originàriament l'absis, el presbiteri era il·luminat per dues finestres més, una, de doble esqueixada, situada al mur nord, i l'altra, d'esqueixada senzilla, col·locada al mur sud. Al cor no hi ha cap obertura, i a la nau hi ha dues espitlleres que s'obren a migdia. L'església de Sant Genís era tancada dins un recinte fortificat, del qual actualment només se'n distingeixen alguns panys de muralla que la protegia. Tot i que l'origen de la fortificació podria ser anterior, les restes que avui s'observen es poden datar, de manera provisional al segle XII. Concretament són visibles, un llenç que ressegueix el perfil de la roca pel vessant de migdia i una torre de planta rodona a l'extrem sud-est. Tanmateix, es conserven plànols de principis del segle XX on es dibuixen d'altres construccions corresponents al monestir i a la fortificació.</p> | 08114-113 | Serra de l'Ataix | <p>El priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort fou fundat pels senyors de Castellví l'any 1042. Des de l'any 1146 hi havia una comunitat amb un prior, dos monjos i dos beneficiats. La seva decadència comença al segle XIV. Els terratrèmols de 1488 van malmetre el monestir , es va esfondrar la volta del temple i la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. L'any 1534 l'estat dels edificis era descrit a la butlla del papa Climent VII com a ruïnosos. El mateix any l'església de Sant Genís va ser secularitzada, i van ser el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa qui es faran responsables, respectivament, de la part econòmica i religiosa. En aquest període es va reparar l'església. El castell fou volat al 1713 per les tropes de Felip V. L'ardiaca Pere Pau de Sentmanat, que va tenir la propietat del Priorat entre els any 1773 i com a mínim fins l'any 1844, va ser l'últim d'una llarga llista de propietaris del Priorat secular. Una nova nissaga es farà càrrec dels terrenys que ja havien deixat de ser Priorat; Josep Poch és el primer representant d'aquesta nissaga documentada l'any 1851 (Visita Pastoral 90, F, número 147 de l'Arxiu Diocesà de Barcelona). L'any 1967, l'últim representant de la nissaga, Pau Sendrós, va cedir l'església de Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort a vila de Martorell.</p> | 41.4653900,1.9233700 | 410093 | 4590981 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53555-foto-08114-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53555-foto-08114-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53555-foto-08114-113-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-21 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 02 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 53625 | Castell de Rosanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rosanes | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XII-XVIII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Diversos trams de la muralla, vestigis d'una torre de planta circular, una dependència deplanta rectangular que conserva parcialment una volta i una cisterna excavada al terreny. El recinte fortificat se situa a la plataforma superior del turó cobert per arbres i densos matolls que dificulten la visió de les restes conservades. Amida 20 m d'amplària per 36 m de llargària aproximadament. Al perímetre s'hi distingeixen diversos trams de la muralla que ressegueix el perfil del cim que té forma pentagonal allargada. Va ser bastida amb carreus de gres ben escairats col·locats en filades regulars a trencajunt, ocasionalment s'hi documenta algun tram fet amb opus spicatum. Les pedres estan lligades amb argamassa de bona qualitat i els angles són arrodonits. A la part més estreta del recinte, situada a l'extrem sud, hi ha les traces d'una torre de planta circular. A ponent, adossada a la muralla hi ha una dependència rectangular que amida 6 m d'amplària per 9 de llargària que encara conserva les restes d'una volta lleugerament apuntada feta amb carreus. A més, a tramuntana del recinte hi ha una cisterna rectangular soterrada. A diferents punts s'hi poden veure afloraments de la roca on hi ha la traça de diferents encaixos que fan pensar que, en els primers temps, bona part de les estructures s'haurien construït amb fusta. Es possible també que algunes dependències del castell s'hi establissin a les nombroses balmes que hi ha als pendents del turó.</p> | 08114-183 | Turó del Peiret | <p>El primer esment documental del castell data de 1033 amb el nom de Rodanas. El 1103 Guillem Ramon de Castellvell concedí en feu a Udalard Ramon el castell hi va fer ampliacions i fins i tot prengué el nom de Ramon de Rodanes. Vers l'any 1209, el castlà era Ramon de Recasens que tenia disputes relacionades amb els delmes de Martorell, i que fou substituït per Guillem de Rosanes (1217). En aquell moment tenia jurisdiccions a Abrera, Castellbisbal i Sant Esteve de Sesrovires. El llinatge dels Rosanes sempre fou feudatari dels Castellvell i, per tant, passà també a mans de la casa de Foix del 1309 al 1396. Galceran de Rosanes es distingí pel seu ajut i fidelitat a Jaume d'Urgell (1411). A començament del segle XVI, el castell passà a mans dels Torrelles, si bé l'any 1538 Hipòlita de Lihori, com a procuradora de la seva filla Estefania de Requesens i del seu gendre Juan de Zúñiga, comprà els béns que havia posseït Miquel Joan de Torrelles en el castell de Rosanes i en la vila de Martorell. Dels documents de compra es desprèn que ja aleshores el castell estava molt malmès. La darrera notícia del castell data del 1713 quan els filipistes inutilitzaren les defenses del castell, com van fer amb les del Castell del Priorat de Sant Genís de Rocafort i les Torres Grimenella i del Clos.</p> | 41.4657800,1.9306900 | 410705 | 4591017 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53625-foto-08114-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53625-foto-08114-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53625-foto-08114-183-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-21 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 72 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 53628 | Torreta del Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torreta-del-clos | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XIII-XVIII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Torre de planta quadrada amb la porta d'entrada protegida per un minúscul baluard de planta quadrangular. Pels vols de 1960, Isidre Clopas va fer una petita excavació arqueològica a la base de la torre, que va permetre la identificació d'un mur. Pel domini visual de l'emplaçament, que controlava els passos de l'Anoia i el Congost del Llobregat, on està bastit el pont del Diable, situats a 650 m i 800 m de distància respectivament, va interpretar que es tractava de les restes d'una talaia romana. Aquesta estructura estava acompanyada de diversos fragments de terra sigil·lata, una pesa de teler i gran abundor de tegulae. A prop de la torre es va desmuntar el marge d'una feixa dins del qual es van identificar diversos fragments d'àmfora i de tegulae, que l'excavador va interpretar com trobades a la zona de la torre en 1874, en bastir la torre del Clos i que van ser traslladades al lloc de la troballa com a material de construcció per formalitzar la una terrassa.</p> | 08114-186 | Serra de les Torretes | <p>Els seus antecedents podrien ser d'època romana i respondrien a la defensa i vigia de la via Augusta que passava pel congost travessant el Llobregat pel pont del diable. Aquesta cronologia es veuria reforçada per les troballes de ceràmica i teules d'època romana; localitzades al 1952 per Isidre Clopas, historiador local de Martorell. Fou refeta i sobrealçada el 1873 en motiu de la segona guerra carlista i va ser utilitzada com a torre de guaita; d'aquest període són els murs amb finestra, bona part de les espitlleres i una garita que controlava la porta d'accés.</p> | 41.4702700,1.9315300 | 410781 | 4591515 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53628-foto-08114-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53628-foto-08114-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53628-foto-08114-186-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-21 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 75 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 53629 | Pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-diable-0 | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | -I / XIII | <p>El pont amida uns 130 m de llargària, si bé la longitud del pont romà podria haver estat major i trobar-se soterrat per la banda de Martorell sota els actuals carrer de Sant Bartomeu i Passeig del Quarter. Va ser bastit amb opus caementicium i revestit amb opus quadratum de grans carreus de gres vermell i en menor proporció de pedra calcària. L'amplària oscil·la entre 10 m a l'estrep oriental, 6 m a l'estrep occidental i 3,9 m sobre els arcs. L'estrep oest amida 6 m d'amplària i l'alçària i la longitud són indeterminades, per l'acumulació de terres i l'enjardinament al voltant d'aquesta part del monument. Als paraments s'hi observen fins a 17 carreus amb marques de les L[egio] IIII (Macedònica), L[egio] VI (Victrix) i L[egio] X (Gèmina) i es combinen els carreus plans amb d'altres amb encoixinat. A la cara sud hi ha una part reconstruïda en 1965. El paviment està format per una rampa de pendent suau. L'arc menor és apuntat, de 16,4 m de llum amb doble filera de dovelles l'amplada de la caixa del pont es redueix a 4,7 m. Entre aquest arc i l'estrep oest hi ha un arc de desguàs amb volta de canó. El pilar central és de factura gòtica i amida uns 6 m d'amplària i és de forma prismàtica. Aigües amunt té un tallamar angulós en forma de V i aigües avall hi ha un contratallamar arrodonit, en forma de U. El mòdul de les pedres emprades disminueix en guanyar alçària fins a rematar en una cornisa on recolzaria la cintra. L'arc central té una llum de 36,4 m fet amb formigó armat revestit amb carreuat i doble filera de dovelles. És de línies gòtiques i va ser bastit entre 1960 i 1962 per a substituir l'original, construït entre 1283 i 1295 i que va ser destruït en 1939 per l'exercit republicà en el decurs de la Guerra Civil Espanyola. És fet amb dues filades de dovelles i un gran arc de descàrrega a l'extradós. Sobre la clau hi ha una construcció en forma de templet amb coberta a dues aigües, que té com a funció la de compensar les empremtes dels costats. El pilar est amida 4 m per 5 m i és de fàbrica gòtica. Recolza sobre l'estrep d'època romana d'opus quadratum i una base reforçada en forma de ventall. A la cara nord hom pot distingir dos carreus decorats amb estries que procedeixen del desmuntatge del revestiment de l'arc honorífic. A continuació hi ha un arc de mig punt amb una rosca de dovelles, de 5,5 m de llum. A través seu només circularia l'aigua en períodes de crescuda ja que està elevat en relació amb la llera del riu per l'aflorament de vetes de llicorella. L'estrep oriental amida 10,7 m de llargària i s'adossa a la roca que delimita el Congost de Martorell que en aquest indret està tallat gairebé a pic. La seva fàbrica correspon majoritàriament a l'època romana, si bé hom documenta un bon nombre de reparacions. El mòdul de les pedres emprades a la construcció és més petit que l'utilitzat a l'altra llera del riu. S'hi documenten carreus encoixinats, i al menys tres carreus amb inscripció de les legions VI i IV. A la banda nord hi ha una estructura paredada inscrita al gruix del mur, rematada per un arc escarser que correspon a l'habitatge de la persona encarregada del cobrament del pontatge. L'arc honorífic per l'exterior només es conserva el nucli de opus caementicium a excepció d'alguns blocs dispersos de la base que encara romanen in situ o que van ser recol·locats en la restauració de 1933. Estava decorat amb lesenes d'angle, acanalades amb bases àtiques sense plint, col·locades en els quatre angles externs. Als angles interns del f´rrnix un segon ordre de lesenes, llises, simulava ésser el suport de la imposta de la volta. El cos central de la construcció descansava sobre un podi, delimitat per motllures. No disposem de dades per parlar de l'entaulament però les característiques del nucli en opus caementicium permeten pensar en un coronament sense àtic. Va ser desmuntat per aprofitar el material en la reconstrucció del segle XIII.</p> | 08114-187 | La Vila. Sobre el riu Llobregat | <p>El pont va ser construït per soldats de les legions IIII, VI i X, seguin una pràctica habitual en el mon romà que confiava a l'exèrcit l'execució de bona part de les obres públiques. Aquestes unitats van participar durant el Principat d'August en les guerres càntabres i una vegada acabada la primera fase de la guerra la X Gèmina va fundar la ciutat de Mérida l'any 25 aC i després de finalitzada la segona fase van fundar Saragossa, l'any 19 aC i la de Barcelona va tenir lloc entre el 15 i el 10 aC. Aquesta política de fundacions de ciutats va comportar la reestructuració del territori de la Península Ibèrica i va fer necessària l'actualització de la xarxa viaria per tal de garantir la rapidesa i la seguretat entre les zones litorals i interiors i és en el marc d'aquest programa que cal la construcció del pont, en un punt clau per anar cap a Tarragona, des d'on sortirien les rutes cap a l'interior. Així concs, la construcció se situa de manera àmplia entre els anys 16 i 5 aC i més probablement entre el 10 i el 5 aC. Desconeixem com seria el pont construït a l'època romana, del qual coneixem l'arc honorífic, els estreps d'ambdues ribes i el basament del pilar central. S'han realitzat diferents hipòtesis que oscil·len entre els 3 i els 7 arcs o bé que parlen d'una fàbrica mixta amb pilars de pedra i caixa de fusta, i amb la calçada horitzontal o amb una lleugera esquena d'ase. Tenim documentades reparacions els anys 1089, 1091, 1092 i 1143, probablement motivades pels efectes de les riuades sobre la seva estructura, que pobablement va acabar cedint, el cert és que el perfil tan característic que coneixem, en els trets essencials, és fruit de la reconstrucció de 1283-1295 quan es va refer tota la fàbrica que hi havia sobre la llera, de la qual només es va aprofitar algun tram per recolzar els fonaments dels nous pilars i els estreps, que amb diverses reparacions han arribat a nosaltres sense modificacions importants i es va desmuntar el folre de carreus de l'arc honorífic per utilitzar les pedres en la fàbrica dels pilars. A partir de l'any 1768 es duran a terme una sèrie de reparacions, motivades per l'estat precari en el que es trobava i per l'ús intensiu que es feia d'aquesta estructura per salvar el Llobregat, a la qual es van recreixer els perfils i es van abocar una gran quantitat de rebliments al seu interior per suavitzar el pendent i permetre la circulació de carruatges. Entre 1928 i 1932 el Sevei de Catalogació i Conservació de Monuments (actual Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona) va fer diverses intervencions dirigides per Jeroni Martorell per tal consolidar i recuperar l'arc romà , al peu del qual s'havien acumulat més de 2,5 m de terra, en modificar el pendent de la caixa. L'any 1939, l'arc central va ser volat per l'exèrcit republicà en la seva retirada al final de la Guerra Civil Espanyola. Entre els anys 1961 i 1962 el SCCM sota la direcció de Camil Pallàs va reconstruir l'arc gòtic. En 1997 Pere Izquierdo va dirigir una excavació arqueològica que va permetre conèixer aspectes inèdits del pont com ara els murs de contenció a tocar de l'estrep est i cinc filades del basament de l'arc honorífic a tocar de la llera del riu, que romanien colgades pels sediments. Entre 1998 i 1999 va continuar la recerca arqueològica sota la direcció d'Isidre Pastor i d'Albert Martin.</p> | 41.4749800,1.9378000 | 411311 | 4592031 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53629-foto-08114-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53629-foto-08114-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53629-foto-08114-187-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Romànic|Gòtic|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-06-21 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 76 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 83|85|92|93|80 | 49 | 1.5 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 53511 | Fons documental de la Fundació Francesc Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-fundacio-francesc-pujols | XIX-XX | <p>El fons documental de la Fundació Francesc Pujols està dividit en tres apartats, el fons hemerogràfic; el fons musical; i el fons epistolar. El fons hemerogràfic està format per un conjunt de 717 articles publicats a inicis del segle XX a revistes com El Poble Català; Las Notícias; La Publicidad; Papitu; Vell i Nou; Picarol; Mirador, etc. Entre aquests destaca l'article titulat 'Salvador Dalí', on Francesc Pujols elogia l'obra del pintor, i la traducció parafràsica del Llibre de Job (1922) i Medeia (1923). Pel què fa al fons musical, la col·lecció està formada per discs de pedra, discs de vinil i partitures, amb un total de 287 elements inventeriats, entre els que destaca una partitura reeditada l'any 1888, titulat 'Invencions a dues veus', del compositor Johann Sebastian Bach. Per últim, el fons epistolar es tracta d'un conjunt de 534 cartes escrites per Francesc Pujols entre els anys 1902 i 1961, destinades a personatges tan rellevants de l'època com Joan Maragall, Artur Bladé Desumvila, Francesc Santacana, Josep Mª de Segarra, Josep Aragay, Pau Casals, Feliu Elias, Lluís Llimona, Joaquim Casas Carbó, Enric Moragues, Xavier Nogués, Emili Vendrell, Josep Pla, Ricard Casals, Jaume Pahissa o Joan Borrell Nicolau.</p> | 08114-69 | Torre de les Hores. C. del Mur, 63. | <p>La Fundació Francesc Pujols i Morgades va néixer de la voluntat de Faust Pujols i Alcover (fill de Francesc Pujols) per tal de fomentar, divulgar, protegir i defensar l'obra cultural del seu pare. La carta fundacional es redactà el 17 de gener de l'any 1992, i té la seu a la Torre de les Hores, edifici on visqué Francesc Pujols entre els anys 1926 i 1962, i on s'hi conserva tota la documentació generada per ell mateix a la llar de la seva vida.</p> | 41.4741600,1.9314400 | 410779 | 4591947 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53511-foto-08114-69-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53515 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-martorell | <p>MARTÍ BONET, J. (1985): 'Els arxius històrics parroquials del Baix Llobregat' dins XXV Asamblea intercomarcal d'estudiosos, pp. 52-55. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Amics del Prat. El Prat de Llobregat. BALANZA, F. (1977): Ha començat la microfilmació de l'Arxiu Parroquial de Martorell, dins la revista Solc Martorell, núm. 52, agost-setembre, pp. 25-26</p> | XIV-XX | Alguns documents presenten traces d'humitat i requereixen una restauració urgent. | <p>El fons parroquial de l'església de Santa Maria està ubicat a la pròpia església. Conserva el fons eclesiàstic generat des de principis del segle XIV fins al segle XX. La documentació està agrupada de la següent manera: Llibres Sacramentals (96 documents entre llibres i lligalls, referents a baptismes, matrimonis, defuncions, confirmacions, comunions i expedients matrimonials que abracen una cronologia des de les acaballes del segle XVI fins a l'actualitat)- Documentació Notarial (8 documents referents a testaments, actes diverses, manuals parroquials, censals i capbreus, amb una cronologia entre els segles XVII i XX ) - Documentació de la Vida parroquial i Administrativa (57 documents entre llibres i lligalls, referents a aniversaris i celebracions, llibre fàbrica, visites pastorals, correspondència, comptes i llevadors de rendes, amb una cronologia que abraça des de finals del segle XVI i el segle XX) - Documentació d'Associacions (4 llibres dels segles XIX i XX, referents als Apòstols de l'Oració; Filles de Maria; i Sant Vicenç de Paül) - Documentació de les Confraries (15 llibres de les confraries de Nostra Senyora del Roser; Sant Isidre i Sant Antoni; Sant Roc i Sant Sebastià; Sant Francesc i Sant Ramon; Santa Llúcia i Santa Pau; i Nostra Senyora dels Dolors, d'entre finals del segle XVI i el segle XX) - Pergamins (13 pergamins datats entre el segle XIV i el segle XVIII, dels que la meitat fan referència a Cardedeu).</p> | 08114-73 | Plaça de l'Església, 2 | <p>La primera referència documental referent a l'església data de l'any 1032 '...ego Guillelmus sacerdos juro per... nomen Domini et per Altare consacratum Sancte Beatique Virginis Marie Matris Domini cuius Ecclesiae sita est in Comitatu Barcinone in foro Martorelio...'. La documentació generada al llarg dels anys ha patit diferents entrebancs que han fet minvar el volum de documentació. Entre aquests fets en destaca al saqueig realitzat per les tropes franceses el juny de 1808 i la crema de documentació per part de revolucionaris l'any 1936. Durant la guerra civil l'arxiu fou recollit per la Conselleria de Cultura de la Generalitat i dipositat al monestir de Pedralbes, on romangué fins el setembre de l'any 1946, quan fou retornat a les dependències actuals.</p> | 41.4744800,1.9277800 | 410474 | 4591986 | 08114 | Martorell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53515-foto-08114-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53515-foto-08114-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53515-foto-08114-73-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53517 | Fons fotogràfic de Martorell al Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-martorell-al-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>Enguany l'arxiu disposa de 219 imatges ubicades cronològicament vers la primera meitat del segle XX, on hi apareixen diferents elements urbans i arquitectònics del municipi de Martorell, entre els que hi destaca nombroses fotografies del Pobnt del Diable, Castell i priorat de Sant Genís de Rocafort, les esglésies de Santa Margarida i de Santa Maria de Martorell, el museu L'Enrajolada, el museu Vicenç Ros i el riu Llobregat.</p> | 08114-75 | Centre Excursionista de Catalunya. C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | <p>El Centre Excursionista de Catalunya va ser fundat l'any 1876. El 1909 Geroni Martorell impulsà el projecte de l'Inventari Gràfic de Catalunya amb l'objectiu d'inventariar el patrimoni artístic i cultural del país, així doncs quedà format l'Arxiu Fotogràfic. El patrimoni del que gaudeix l'arxiu actualment és fruit de les donacions dels propis fons dels socis i de no socis. Actualment el fons d'imatges està situat a carrer Paradís, 12 de Barcelona.</p> | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53518 | Fons documental de Martorell al Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-al-centre-excursionista-de-catalunya | XIX-XX | <p>Actualment l'arxiu disposa d'un document cartogràfic imprès l'any 1985, de varis autors i 3 documents cartogràfics manuscrits de finals del segle XIX de l'autor Lluís Marià Vidal, referents al municipi de Martorell.</p> | 08114-76 | Centre Excursionista de Catalunya. C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | <p>La cartoteca del Centre Excursionista de Catalunya va vinculada a l'existència de la biblioteca, que fou fundada l'any 1879, com a biblioteca especialitzada en temàtica excursionista i d'esports de muntanya i vinculada amb la recerca científica i producció cultural.</p> | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53519 | Fons fotogràfic de Martorell a l'Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-martorell-a-larxiu-mas | XX | <p>A dia d'avui, l'Arxiu Mas, vinculat a la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic, conserva un total de 275 fotografies referents al municipi de Martorell, realitzades per Adolf i Pelai Mas, pare i fill, i Josep Gudiol Ricard entre els any 1908 i 1982. Entre aquestes, el volum més elevat (142 imatges) foren realitzades al Museu Santacana, mentre que la resta correponen a diversos elements arquitectònics com el Pont del Diable, carrers, el Pont de Ferro (actualment desaparegut), el castell i església de Sant Genís de Rocafort, església de Santa Maria, Casa Basols i la Casa Mas.</p> | 08114-77 | Institut Amatller d'Art Hispànic. Passeig de Gràcia, 41. 08007 Barcelona | <p>L'any 1941, Teresa Amatller, filla d'Antoni Amatller, va crear, amb el consell i assessorament de Josep Gudiol Ricart, la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic, amb la doble finalitat de conservar la Casa Amatller i les seves col·leccions, i de propulsar la recerca de la història de l'art hispànic.</p> | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53529 | Fons del Museu Municipal Vicenç Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-municipal-vicenc-ros | <p>FARRENY, M.; ESPAÑOL, F. (2011): El Museu Municipal Vicenç Ros i L'Enrajolada, casa museu Santacana. Els seus fundadors i les seves col·leccions. Museu Municipal Vicenç Ros (Inèdit).</p> | <p>El museu disposa de 10157 elements registrats manualment i actualment s'està realitzant la digitalització de les fitxes mitjançant el programa Museum Plus, amb 5986 fitxes digitalitzades fins al moment i amb una estimació de fins a 18500 entrades. Tot i que al museu s'hi pot visitar majoritàriament el fons etnològic i el fons de ceràmica, ja que aquests son els fons més importants dels que disposa, també gaudeix d'una col·lecció formada per materials paleontològics i geològics amb una antiguitat propera als 20 milions d'anys. Es tracta de restes fòssils d'ostres, bivalves (petxines), gasteròpodes (cargols marins) i plantes fòssils, les quals es varen anar recollint de manera particular, des del segle XVIII i fins l'actualitat. Un element paleontològic a destacar és una defensa (ullal) de l'Elephas antiquus (elefant) trobades l'any 1953 a la zona coneguda com la Font del Mamut i un molar de l'espècie Gomphotherium angustidens (mastodont). Les restes arqueològiques de que disposa el museu procedeixen majoritàriament de Martorell (la Baldanya, les Torretes, Sant Genís de Rocafort, Santa Margarida, Convent de Caputxins, la plaça de l'Església, Sant Bartomeu, la Bòbila Bonastre, Santa Margarida, la vil·la romana de Martorell-Enllaç i Can Simó) però també gaudeix de materials procedents d'Empúries, del Castell de Sant Jaume (Castellví de Rosanes) i Can Raimundet (Sant Llorenç d'Hortons). També disposa d'elements arquitectònics i escultòrics com gàrgoles, els sarcòfags dels Rosanes i Torrelles (segle XIV) ) i les làpides sepulcrals de Josep Caymó (1757), Antoni Sanso (1750) i Miquel Arquer (1718), de l'antiga església parroquial de Santa Maria de Martorell, i altres elements procedents del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i del Convent de les Monges Jerònimes de Barcelona. El conjunt de pintures està format per olis, aquarel·les i dibuixos de Lluís Rigalt, Pau Rigalt i Agustí Rigalt, així com d'altres obres de Jaume Amat i Bargués; Francesc Planas Dòria; Magí Oliver Bosch; Miquel Salas Suau; Josep Amat i Gaspar i algunes obres anònimes procedents segurament de l'antic convent de Caputxins. En menor mesura, la col·lecció es completa amb alguns exemplars d'arma de foc i d'arma blanca com una espingarda, trabucs, pistoles, escopetes amb baioneta, espases, punyals, ganivetes, algun casc, una cuirassa, una polvorera; un fons numismàtic molt escadusser degut a un robatori que va patir la institució l'any 1982; i un fons documental format per pergamins, cadastres, cap-breus, censos, portadors de delmes, llibres antics de religió, farmàcia, medicina, literatura, i contemporanis de ceràmica i arqueologia, i un fons d'imatges procedents de l'arxiu Porta, amb negatius des de l'any 1955 fins l'any 1964.</p> | 08114-87 | Avinguda Vicenç Ros i Batllevell, s/n | <p>El Museu Municipal Vicenç Ros va ser inaugurat el 15 d'agost de l'any 1945, a l'antic convent de Caputxins, construït entre els anys 1687 i 1721, ocupant l'església, el soterrani i part de les cel·les. Inicialment el fons estava format per la col·lecció de ceràmica que posseïa Vicenç Ros i alguns elements arquitectònics i escultòrics procedents de l'antiga església de Santa Maria de Martorell. La gran tasca realitzada per Vicenç Ros (director del museu) i Isidre Clopas (conservador) comportaren que es realitzessin nombroses donacions (fins l'any 2005 existien més de 300 donants) entre les que destaca la col·lecció de ceràmica de Joaquim Mir, incorporada al fons l'any 1972. Des del 1989 s'hi han dut a terme diverses fases de restauració del fons de ceràmica i de rehabilitació de l'edifici, que han culminat amb la remodelació de l'exposició permanent, situada a l'església de l'antic convent i la supressió de barreres arquitectòniques. Tant el museu com el fons van ser declarats Monumento histórico y artístico, l'any 1962.</p> | 41.4727800,1.9312500 | 410761 | 4591794 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53529-foto-08114-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53529-foto-08114-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53529-foto-08114-87-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Paleocristià|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 81|83|84|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 1773 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53530 | Fons de ceràmica del Museu Municipal Vicenç Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-ceramica-del-museu-municipal-vicenc-ros | <p>FARRENY, M.; ESPAÑOL, F. (2011): El Museu Municipal Vicenç Ros i L'Enrajolada, casa museu Santacana. Els seus fundadors i les seves col·leccions. Museu Municipal Vicenç Ros (Inèdit). AINAUD, J. (1983): Vicenç Ros, coleccionista e impulsor del comarcalismo, dins la revista La Vanguardia domingo, de 6 de novembre de 1983, pp. 27-38. Barcelona</p> | XIV-XVIII | <p>La col·lecció de ceràmica està formada per les col·leccions de Vicenç Ros i de Joaquim Mir, situades a l'antiga església del convent del Caputxins. Majoritàriament composades de rajoles (gairebé unes 15.000), distribuïdes en 94 plafons, 462 composicions i 451 rajoles soles. Es tracta d'arrambadors (muntatges de Vicenç Ros) fets amb rajoles de mostra i rajoles de dibuix tancat policromes i rajoles de la vela catalanes; frontals d'altar; plafons de sants (rajola valenciana dels segles XVII-XVIII); la sèrie de plafons de les caceres; el plafó de la batalla dels gats i les rates (al·legoria del setge de Perpinyà i Cotlliure durant la Guerra dels Segadors) de finals de la primera meitat del segle XVII; els conjunts de rajoles gòtiques de paviment valencianes o catalanes (segles XIV-XV); les rajoles de Pedralbes; les rajoles d'arts i oficis catalanes (de la margarida, de la palmeta, de l'atzavara) dels segle XVII i XVIII; rajoles de fruites i verdures; el conjunt de 15 plafons amb els misteris del Rosari (segle XVII); el plafó d'Andròmeda i el monstre de Tommaso Bruno (ceramista italià del segle XIX) o l''Aparició de la Verge de la Mercè en somnis a Jaume I, Sant Pere Nolasc i Sant Ramon de Penyafort', realitzat per Llorenç Passoles l'any 1673. La col·lecció també abraça un lot de aproximadament 350 peces de ceràmica blava catalana de faixes i cintes, influència francèsa o de larrecada, entre plats i pots d'apotecari, dels segles XVIII, i terrissa popular.</p> | 08114-88 | Avinguda Vicenç Ros i Batllevell, s/n | <p>El Museu Municipal Vicenç Ros va ser inaugurat el 15 d'agost de l'any 1945, a l'antic convent de Caputxins, construït entre els anys 1687 i 1721, ocupant l'església, el soterrani i part de les cel·les. Inicialment el fons estava format per la col·lecció de ceràmica que posseïa Vicenç Ros, qui va anar adquirint les rajoles dels diferents edificis que s'anaven ensorrant a Barcelona entre les acaballes del segle XIX i el segle XX i de compres pròpies. Aquest fons ceràmic es va veure incrementat l'any 1972, amb l'adquisició per part de l'ajuntament, de la col·lecció de Jaquim Mir i Trinxet. Tant el museu com el fons van ser declarats Monumento histórico y artístico, l'any 1962.</p> | 41.4727800,1.9312500 | 410761 | 4591794 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53530-foto-08114-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53530-foto-08114-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53530-foto-08114-88-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|85 | 53 | 2.3 | 1773 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 53531 | Fons etnològic del Museu Municipal Vicenç Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-etnologic-del-museu-municipal-vicenc-ros | <p>FARRENY, M.; ESPAÑOL, F. (2011): El Museu Municipal Vicenç Ros i L'Enrajolada, casa museu Santacana. Els seus fundadors i les seves col·leccions. Museu Municipal Vicenç Ros (Inèdit). AINAUD, J. (1983): Vicenç Ros, coleccionista e impulsor del comarcalismo, dins la revista La Vanguardia domingo, de 6 de novembre de 1983, pp. 27-38. Barcelona</p> | XVI-XX | <p>Juntament amb la col·lecció de ceràmica, constitueix un dels fons més grans del museu. La col·lecció està situada a les dependències inferiors de l'edifici, on hi havia els magatzems, celler i cisterna de l'antic convent dels Caputxins. L'integren eines tant d'època moderna com contemporània. Les eines més antigues corresponen a unes botes de vi procedents de la Vinya Nova (entre Collbató i el Bruc), que havien estat propietat d'una comunitat Benedictina del Real Monasterio de Montserrat. Es tracta de bótes de grans dimensions o 'vaixells', El Galió i La Galiona, amb cèrcols de fusta, ubicades cronològicament vers el segle XVI. El fons també consta d'eines tant de finals del segle XIX com d'inicis del segle XX relacionades amb el cultiu de la vinya, com portadores, eines i estris dels tallers de corder, fuster, cadiraire (torn), boter, espardenyer, baster, un carro de vi, arades de fusta, la primera màquina del rellotge ubicat al Seny de les Hores, de l'any 1686 i una campana (any 1690) de l'antic convent dels caputxins, entre d'altres.</p> | 08114-89 | Avinguda Vicenç Ros i Batllevell, s/n | <p>El Museu Municipal Vicenç Ros va ser inaugurat el 15 d'agost de l'any 1945, a l'antic convent de Caputxins, construït entre els anys 1687 i 1721, ocupant l'església, el soterrani i part de les cel·les. Inicialment el fons estava format per la col·lecció de ceràmica que posseïa Vicenç Ros, qui va anar adquirint les rajoles dels diferents edificis que s'anaven ensorrant a Barcelona entre les acaballes del segle XIX i el segle XX i de compres pròpies. Aquest fons ceràmic es va veure incrementat l'any 1972, amb l'adquisició per part de l'ajuntament, de la col·lecció de Jaquim Mir i Trinxet. Tant el museu com el fons van ser declarats Monumento histórico y artístico, l'any 1962.</p> | 41.4727800,1.9312500 | 410761 | 4591794 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53531-foto-08114-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53531-foto-08114-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53531-foto-08114-89-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98|94 | 53 | 2.3 | 1773 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 53443 | Col·lecció de ceràmica de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-ceramica-de-lenrajolada | SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. | I-XIX | El fons ceràmic agrupa tant peces ceràmiques de vaixella i transport com rajoles, essent aquest últim grup el més nombrós del fons. Referent a la ceràmica de vaixella i transport, la col·lecció conté plats de reflexos metàl·lics (segles XVII-XVIII); plats i escudelles de ceràmica blava catalana (segles XVII-XVIII); plats de Manises, Ribesalbes i Alcora (segle XIX); pots d'apotecari blaus catalans (segles XV-XVIII); àmfora bètica (segles I-II), ceràmica islàmica (segles XI-XIII);i algunes escultures de porcellana (segle XIX). Pel què fa a les rajoles, agrupa una col·lecció que abraça una forquilla cronològica molt àmplia entre el segle XIV i el primer terç del segle XX, on s'hi observen diferents tècniques decoratives com l'estergit, la trepa, la corda seca, l'aresta i la mà alçada. Tipològicament es poden classificar com: gòtiques de paviment (catalanes i valencianes); de corda seca o d'aresta hispanoàrabs (andaluses i aragoneses); rajoles blaves i policromes de Talavera; rajoles blaves i policromes andaluses; rajoles bicolors catalanes; rajoles policromes de mostra, de dibuix tancat, d'ofici (catalanes) o de gènere (valencianes) i composicions (plafons de sants, paisatges, floreres i escenes historiades). La procedència de les rajoles és molt diversa, així doncs trobem peces procedents del monestir de Sant Pere de les Puelles (rajola amb l'escut del patró del monestir que conté la tiara pontifícia i les claus; i rajola amb l'escut de l'abadessa entre els anys 1517 i 1521, Isabel Desbosch); monestir de Santes Creus; convent de Montsió; claustre del monestir de Montserrat; castell de Vullpellac; cartoixa de Montalegre; catedral de Saragossa; cartoixa de Valdecrist; convent de Nostra Senyora de Jerusalem; església de Santa Maria de Martorell; i l'església de Santa Margarida de Martorell entre d'altres. | 08114-1 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53443-foto-08114-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53443-foto-08114-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53443-foto-08114-1-3.jpg | Legal i física | Antic|Mossàrab|Gòtic|Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 80|89|93|94|98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53444 | Col·lecció d'art de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lenrajolada | SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. Museus de Martorell (2007): Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894). Catàleg dels fons del Museu Municipal Vicenç Ros i l'Enrajolada Casa Museu Santacana, i la Col·lecció Bultó. Ajuntament de Martorell. Martorell. | XIV-XIX | Col·lecció de dibuixos, olis, aquarel·les, escultures, fotografies, estampes i gravats; la majoria atribuïbles al propi Francesc Santacana i Campmany (Igualada, 1810-Martorell, 1896) i d'altres de diversos autors amb qui va tenir contacte mentre estudiava a l'Escola Gratuïta de Nobles Arts de la Reial Junta de Comerç de Catalunya (posteriorment Escola Llotja), a Barcelona, com Claudi Lorenzale, Lluís Rigalt, Ramon Amado i Marià Fortuny, entre d'altres. De les obres que configuren el fons, algunes de les més rellevants són una baralla de cartes de Francesc Santacana (1836), diverses aquarel·les de Lluís Rigalt, realitzades entre els anys 1841 i 1850 i un dibuix dels almogàvers en lluita, atribuït a Marià Fortuny i Marsal. A la col·lecció també hi destaca un fragment de retaule gòtic (segles XIV-XV) dedicat a Sant Esteve, que hauria format part d'un retaule de la Seu d'Urgell. També es conserven nombroses pintures a l'oli erròniament atribuïdes a pintors o escoles de pintura rellevants, que realment es tracta de còpies realitzades per Francesc Santacana durant la seva etapa de formació a l'Escola Llotja. | 08114-2 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53444-foto-08114-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53444-foto-08114-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53444-foto-08114-2-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Romàntic|Realisme|Gòtic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98|101|103|93 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53445 | Col·lecció de mobles i objectes decoratius de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobles-i-objectes-decoratius-de-lenrajolada | FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa SÁNCHEZ, M.; RIPOLL, F. (2003): El mobiliari del Museu de l'Enrajolada. Inèdit. | XVI-XIX | Col·lecció formada per un conjunt d'unes 80 peces, com caixes de núvia, armaris, arquimeses, escriptoris, taules calaixeres i consoles, cadires, butaques, sofàs i dos llits; així com altres elements decoratius com ventalls, rellotges, floreres, capelletes, llums d'oli un gramòfon i un baròmetre. Majoritàriament corresponen a elements dels segles XVIII i XIX, però hi trobem alguns elements més antics com una caixa de núvia mudèjar renaixentista de producció catalano-aragonesa de la segona meitat del segle XVI o una arquimesa d'estil renaixentista mudèjar catalano-aragonesa, del segon terç del segle XVI. Entre els elements decoratius hi destaquen dos escuts de talla de fusta policromada procedents del convent de Jerusalem de Barcelona i un Baròmetre de Torricelli, d'inicis del segle XIX. | 08114-3 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 1876 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53445-foto-08114-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53445-foto-08114-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53445-foto-08114-3-3.jpg | Legal i física | Renaixement|Barroc|Rococó|Contemporani|Isabelí|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 95|96|97|98|100|94 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53446 | Col·lecció Faraudo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-faraudo | SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. | XIV-XX | Col·lecció formada per 329 peces ceràmiques que abracen una cronologia entre el segle XIV i el segle XX. La peça més antiga correspon a una rajola rectangular de producció en verd i manganès on hi surt representat un conill, mentre que la peça més moderna correspon a una gerra decorada amb l'escut de Barcelona, obra de Josep Aragay (1915). Entremig trobem plats i escudelles (producció en blanc i blau català i reflex metàl·lic), plats catalans policroms i de Banyoles, pots d'apotecari, salers, tinters i una pica beneitera. | 08114-4 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirida per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. La col·lecció Faraudo es va instal·lar en aquestes dependències l'any 1967 per indicació de la Diputació de Barcelona, provinent del Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53446-foto-08114-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53446-foto-08114-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53446-foto-08114-4-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 93|94|98|85 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53447 | Col·lecció d'elements arquitectònics i escultòrics de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-arquitectonics-i-escultorics-de-lenrajolada | RIBERA, R. (2004): Dues escultures pobletanes a l'Enrajolada. Museu Santacana de Martorell, dins Aplec de treballs, núm. 22, pp. 93-99. Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc. de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa | X-XVII | Conjunt format per més d'un centenar de peces amb una cronologia que va des del segle X fins al segle XVII, procedents majoritàriament de Barcelona (Convent de Nostra Senyora de Jerusalem; Convent de Nostra Senyora del Carme; església de Sant Miquel; Palau Menor; Casa Gralla; Sala del Trentenari de l'Ajuntament; Convent de Santa Caterina; Convent de Sant Pere de les Puelles; Santa Maria de Jonqueres; torres de Canaletes; Convent de Mont-Sió; portal de Mar del Pla de Palau) i en menor mesura de diversos indrets com el monestir de Poblet, de Montserrat, Santa Maria de Ripoll, Gelida, del priorat i castell de Sant Genís de Rocafort, l'església de Santa Margarida de Martorell i de l'ermita del Pontarró. Val a dir que els elements s'han integrat a l'arquitectura de l'edifici conservant, sempre que fou possible, la seva funcionalitat original. Com a peces rellevants de la col·lecció destaquem la llinda renaixentista procedent de la Casa Gralla, amb muntants i sòcol renaixentistes de la Sala del Trentenari. Al damunt s'hi observen tres medallons amb el bust d'un conseller al centre i dos macers a cada banda, procedents de la Sala del Trentenari. La porta està envoltada per escuts procedents del convent de Jerusalem, convent del Carme i convent de Jonqueres; aquest conjunt està situat a la façana de ponent. Altres elements a destacar són dues escultures d'alabastre procedents del monestir de Poblet, que representen Sant Antoni Abat i Sant Blai (aquest últim qüestionat), un cap de Medusa procedent del portal de Mar de la muralla de Barcelona i nombrosos capitells. | 08114-5 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53447-foto-08114-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53447-foto-08114-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53447-foto-08114-5-3.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 92|93|94|95|85 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53449 | El pont del Diable i la Fira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-del-diable-i-la-fira-0 | RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal FONTALBA, J. (setembre de 1965): El pont del Diable i la fira. La leyenda del pont del Diable de Martorell, dins Revista Plaza de Cataluña, núm. 29. Barcelona. | XX | Fa molts anys vivia prop de Martorell, a l'altra banda del riu, en una casa molt atrotinada i mig ensorrada, una vella molt vella, tant vella que ningú no sabia els seus anys, encara que tothom suposava que en tenia més de cent. Aquesta dona que als seus anys es conservava molt desperta d'intel·ligència i lleugera de cames era considerada a la comarca com una màgica que tant aviat feia receptes per a guarir les bèsties o les persones, com donava consells referents a les collites o a la vida de família. Però vet aquí, a la vigília de la Fira anual, a la qual hi venien pastors d'arreu de Catalunya amb ramats de tota mena de bestiar, com que no cabien tots a la vila, molts pastors construïren pletes i corrals a l'altra banda del riu, prop de la casa de la vella, des d'on per un vell pont de fusta passaven el bestiar a la Fira. Doncs un any, un dia abans de començar la Fira de Martorell, va esclatar una gran tempesta. La pobra vella que també criava aviram per a vendre'l a la Fira, no parava de resar i mirar al cel demanant que el temporal acabés aviat, però semblava que ningú no l'escoltés. Els núvols eren cada cop més foscos, la pluja era més forta i els llampecs i els trons més esglaiadors. A mitjanit es va sentir, per damunt del brogit de la tempesta, una forta remor que anà augmentant fins a dominar tots els altres sorolls. Era el riu que, engrossit el seu cabal fins a uns límits mai vistos, ho arrasava tot al seu pas. Canyes, arbres, cabanes s'anaven inclinant al seu pas i desapareixien sota l'aigua. Quan aquesta va arribar a l'alçada del vell pont de fusta, amb un lleuger espetec, se'l va endur sense cap esforç. La vella es va adonar de seguida que tant per a ella com per als pastors d'aquella banda del riu la Fira havia acabat abans de començar i va exclamar: - Diable, quina mala sort! Acabava de pronunciar aquestes paraules quan al bell mig de les flames de la llar va sortir el Diable en persona i li va dir: -M'has cridat? Què vols de mi? La vella s'emportà una gran ensurt amb l'aparició. De seguida, pensant què en podria treure de profit de la visita, va contestar: -T'he cridat perquè m'ajudis. Vull que en aquesta mateixa nit construeixis un pont tan sòlid que l'aigua no se'l pugui endur mai més. -I què em donaràs a canvi?- replicà el Diable. -L'ànima del primer que passi pel pont- va dir la vella després d'un moment de reflexió. -Tracte fet- acabà el Diable, i va desparèixer per on havia vingut envoltat per una boira de fum intens i olor de sofre. I mentre continuava plovent, una legió de dimonis construïen un pont sòlid i esvelt, el qual ja tenien acabat al despuntar l'alba. En fer-se de dia va deixar de ploure i la gent que s'apropà al riu ja va poder contemplar el nou pont. Es quedaren bocabadats i feien grups parlant del prodigi quan es va presentar la vella i els va dir: -De què us estranyeu? No us feia falta un pont? Doncs el Diable ens l'ha construït. I els va explicar el tracte que havia fet aquella nit. A l'escoltar-lo tothom va quedar esgarrifat i la gent deia: -Si és així ningú de nosaltres passarà el pont. -I qui ha dit que hagi de ser un de vosaltres- va dir la vella somrient maliciosament. I obrint el sac que portava va deixar escapar un gat que, en veure's lliure, li va faltar temps per a travessar el pont corrent com un llampec. -Tractes són tractes- va dir aleshores la vella. -Estem en paus, Àngel del Mal. | 08114-7 | Martorell | L'origen de la llegenda es desconeix, no obstant sabem que el pont, fins la reconstrucció de l'any 1768, s'anomenava Pont de Sant Bartomeu. Aquesta i quatre llegendes més van ser publicades en un calendari de l'any 1983, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'obra gòtica del pont del Diable. | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53450 | El senyor del Castell de Sant Jaume i el Pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-senyor-del-castell-de-sant-jaume-i-el-pont-del-diable | AMADES J. (1981): Llegendes populars. Ed. Selecta. | XX | Diu la llegenda que al Castell de Sant Jaume a l'època d'esplendor d' aquest castell hi vivia un senyor feudal que tenia atemorida la contrada pel seu caràcter despòtic i abusiu. Els seus vassalls vivien sempre amb l'ai al cor i la seva fama tenia esporuguits tots els que el coneixien. Volent mantenir la seva aurèola de gosadia i augmentar el temor i el respecte que se li tenia, decidí d'anar a la Festa Major de Gelida i entrar a la plaça on els gelidencs feien balls i danses tradicionals. Es presentà cavalcant en un formós corser i davant l'estupor i el pànic de tot el poble que allí estava congregat, raptà la més bella de les noies presents i se l'emportà cap al Castell de Sant Jaume. El poble va avalotar-se i, ardit, emprengué la persecució del despòtic cavaller; llavors es desencadenà una tempesta aparatosa, amb un aiguat esglaiador. El genet, en veure's perseguit, intentà burlar els homes de Gelida i, deixant el camí de Sant Jaume, es dirigí a Martorell, però els perseguidors s'adonaren tot seguit de l'estratagema i el perseguiren fins a les cases de la vila. La tempesta creixia per moments i els perseguidors encalçaven ja el raptor. Sobtadament, i abans de lliurar-se als homes de Gelida, el senyor de Sant Jaume es decidí a llençar-se al Llobregat, que baixava cabalós per l'efecte de la pluja. En tirar-se al riu amb la donzella i el cavall, llançà una imprecació al Diable, invocant el seu ajut i protecció. Sense saber com, es trobà a l'altra banda del riu i continuà la seva veloç carrera. Els perseguidors del cavaller, en adonar-se que havia saltat l'aigua, recularen astorats, creient que el corrent tumultuós del Llobregat s'havia emportat el senyor de Sant Jaume, el seu cavall i la donzella raptada. En fer-se de dia, aparegué als ulls dels veïns de Martorell un magnífic pont de construcció esvelta i atrevida; el Diable havia escoltat la demanda del mal cavaller i el volgué protegir: en un moment de llamp, sota les potes del seu cavall, construí el magnífic pont, avui anomenat, per això, del Diable. | 08114-8 | Martorell | L'origen de la llegenda es desconeix, no obstant sabem que el pont, fins la reconstrucció de l'any 1768, s'anomenava Pont de Sant Bartomeu. Aquesta i quatre llegendes més van ser publicades en un calendari de l'any 1983, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'obra gòtica del pont del Diable. | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53451 | Mandoni i el pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mandoni-i-el-pont-del-diable-0 | DIAZ SANTILLANA, S. (1951) 'Mandoni i el Pont del Diable' a Leyendas españolas. Editorial Ayax. Barcelona. AMADES J. (1981): Llegendes populars. Ed. Selecta. | XX | Diu la llegenda que en el temps de la conquesta romana, per causa de la brutalitat i les rapinyes dels romans, les tribus iberes es varen revoltar. Els ilergetes (tribu íbera establerta a l'entorn de Lleida) dirigits pel valent Mandoni, encara que lluitaven amb força i coratge, no podien contenir l'empenta abassegadora de les legions romanes, dotades del millor armament i la millor organització militar de l'antiguitat. Resistint heroicament, però en constant retrocés, un nombrós grup d'ilergetes arribà al Llobregat, a les immediacions de Martorell. No hi havia cap pont i baixava massa aigua per passar-lo a gual. Estaven en un cul de sac. En fer-se de nit els caps ilergetes es reuniren a deliberar a la tenda de Mandoni; tenien un exèrcit encara nombrós però cansat i desmoralitzat pels mesos de combat i les últimes derrotes. Si podien escapolir-se de les legions romanes podrien refer-se i, qui ho sap què podria passar? Podria ser que en una nova campanya es poguessin venjar dels romans. Però el riu, infranquejable, els barrava el pas. Només quedaven dues possibilitats: rendir-se o bé morir lluitant. La discussió no va ser llarga, els ilergetes preferiren la mort a l'esclavitud i la rendició suposava que automàticament serien venuts com esclaus. Els capitans marxaren a posar-se al front dels seus escamots per esperar l'alba del dia fatal. Mandoni restà sol a la tenda capficat en els seus tristos pensaments. De cop i volta es desvetllà. Un soroll darrera seu li indicava que no estava sol a la tenda. Es girà i davant seu hi havia el Diable, terrorífic i torbador. - Vinc a salvarte - va dir-. Em coneixes? - Sí- respongué Mandoni-. Què vols? - He dit que vinc a proposar-te la salvació. La teva i la de tot el teu exèrcit. Només vull una cosa. - Digues-la de seguida. - Només vull la teva ànima. Que quan et moris pugui disposar del teu esperit com jo vulgui. A canvi jo us salvaré, a tu i a les teves tropes. Mandoni va dubtar un instant. La proposició era molt dura. Però, tanmateix, la situació era desesperada. -D'acord. Accepto. Què pots fer? -Deixa-ho del meu compte- va respondre el Diable i aixecant el tapís de l'entrada va afegir assenyalant cap a la fosca: -Veus cap on marca el meu dit? D'aquí un moment veste-n'hi i arriba fins al riu. Quan hi siguis sabràs el que has de fer. I va desaparèixer tot seguit, discretament, tal com havia arribat. Mandoni en veure's sol es passà la mà pels ulls. Ho hauria somniat? Seria una al·lucinació deguda a la fam i al cansament? Va decidir-se però, i baixà fins al riu, en la direcció que havia dit el Diable. I la seva sorpresa va ser immensa, terrible. Allà mateix sobre el riu hi havia un pont. Un pont real, tangible! Un pont que era la salvació de l'exèrcit i, a la vegada, el testimoni de la seva perdició. Ràpidament es posà en moviment. Els capitans ordenaren als sentinelles que despertessin els grups d'homes cansats que dormien a la vora del riu i abans que es fes de dia ja havien passat tots a l'altra banda, en direcció al seu territori. Gràcies al pont del Diable, Mandoni i els seus guerrers van combatre encara dos anys contra Roma, i van guanyar moltes batalles. La potència econòmica i militar romana, però, era massa forta per a ells. Al final foren vençuts i Mandoni fet presoner. Conduït a Tarragona fou condemnat a mort i executat de cap per avall a la creu. | 08114-9 | Martorell | L'origen de la llegenda es desconeix, no obstant sabem que el pont, fins la reconstrucció de l'any 1768, s'anomenava Pont de Sant Bartomeu. Aquesta i quatre llegendes més van ser publicades en un calendari de l'any 1983, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'obra gòtica del pont del Diable. | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53452 | El Pont del Diable de Martorell i el menhir de Palausolità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-del-diable-de-martorell-i-el-menhir-de-palausolita | DIAZ SANTILLANA, S. (1951) 'Mandoni i el Pont del Diable' a Leyendas españolas. Ed. Ayax. Barcelona. | XX | En una casa molt important de Martorell hi havia una minyona a la qual gairebé tot el dia feien anar a cercar aigua a la font. Aquesta es trobava a l'altra banda del Llobregat, per la qual cosa la pobra serventa havia de travessar el riu per una palanca molt estreta, que fimbrejava molt. Molt sovint el riu baixava ple, l'aigua s'emportava la palanca i aquella noia l'havia de passar a peu amb gran perill de la vida. La pobra prou s'exclamava passar ni un sol dia sense fer-la anar a la font. Un dia d'una gran riuada, mentre la pobra minyona passava el riu, jurà i perjurà i oferí qualsevol cosa a qui la tragués d'aquell cruel martiri. En arribar a la vorera trobà un home petitó, el qual li digué: 'si vols et faré un pont perquè puguis anar a la font amb tota la seguretat i tranquil·litat. Te'l faré aquesta nit, de manera que, demà al matí ja hi podrà passar. Solament, t'exigeixo que, en morir, em donis l'ànima'. La pobra serventa, en un gest de desesperació, s'hi avingué, puix ja estava cansada d'aquell martiri. De seguida que el sol fou post, el dimoni es posà a la tasca, puix que solament pot treballar de nit. Se n'anà al Montseny i amb una sola estibada arrancà unes grans pedres que, a corre-cuita va portar a Martorell, i féu el pont amb gran delit, perquè la feina era llarga i el temps curt. La minyona va anar a dormir amb certa recança, però no creia possible que el dimoni pogués fer aquell prodigi en una sola nit. Passada la mitja nit no pogué dormir d'inquietud, i en començar la matinada es llevà, tragué el cap per la finestra i veié, sorpresa i horroritzada, que el pont ja estava gairebé llest. Aleshores, espantada, explicà a la mestressa el que li passava. Aquesta li digué -No t'espantis que ho arranjaré-. La mestressa anà al galliner i tirà una galleda d'aigua a un gall, el qual es va espantar i tot espolsant-se la mullena, es posà a cantar. Tots els altres galls de la rodalia li contestaren i, d'aquesta manera, el cant va anar corrent moltes hores lluny. Va arribar a Palausolità en el precís moment que el dimoni hi passava carregat amb la darrera pedra per deixar el pont llest. Quan el dimoni sentí el cant del gall cregué que ja era l'anunci de l'alba, i que tot i haver-se afanyat tant, encara no havia tingut temps d'acabar la seva obra, perdent així la jugada i l'ànima de la minyona. Rabiós va llençar la pedra a terra, la qual quedà ensorrada fins a la meitat. El poble creu que el Pont del Diable no està acabat perquè hi manca la pedra del menhir de Palausolità. | 08114-10 | Martorell | L'origen de la llegenda es desconeix, no obstant sabem que el pont, fins la reconstrucció de l'any 1768, s'anomenava Pont de Sant Bartomeu. Aquesta i quatre llegendes més van ser publicades en un calendari de l'any 1983, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'obra gòtica del pont del Diable. | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | El menhir de Palau-solità i Plegamans es tracta d'un monument megalític amb diverses interpretacions respecte a la seva funcionalitat. Podria tenir funcions religioses dedicades al culte dels morts o als poders de les divinitats, però també es podria tractar d'una senyalització de límit territorial. Presenta 2,5m d'alçada i es troba disposat verticalment. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53453 | El Pont del Diable i el vell usurer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-del-diable-i-el-vell-usurer | XX | Antigament existia a l'entrada del pont, situat en el mateix indret on avui en dia hi ha el pont del Diable, un hostal, anomenat Hostal de la Llebre. A l'hostal s'hi reunia una gran gentada, que els hostalers Bernat i Coloma atenien amablement. Un dia del mes de setembre es celebrava en una vila propera a Martorell una fira força interessant. A la vigília nombrosos forasters entraven i sortien de l'hostal, malgrat el dia havia començat plujós. Queia l'aigua a torrents. Entre aquells forasters arribà a l'hostal, acompanyat d'alguns mossos, amb els seus cavalls i alguns ramats, un vellet d'aspecte roí. I malgrat haver-li ofert l'allotjament l'hostalera, el rebutjà i preferí quedar-se assegut al costat de la llar, que estava encesa, sens dubte per estalviar-se el pagament del llit. Zacaries, que així es deia, era un ric marxant de ramats del qual tothom deia que tenia molts diners i una gran avarícia. Per vendre a la fira portava nombroses i vistoses mules, magnífics bous i moltíssims xais i ovelles, tot de la millor qualitat. Era tan fort el temporal, que Zacaries arribà a preocupar-se per la sort que l'esperava l'endemà. Tant diluviava que el corrent del riu arribà a cobrir el pont, que en aquella època era més baix, fins a endur-se'l, deixant únicament en peu l'arc de triomf i els caps-ponts. Tots els que estaven hostatjats a l'Hostal de la Llebre van quedar aïllats, ja que era impossible vorejar el riu i traspassar-lo, degut a l'enorme cabdal d'aigua que portava. Desesperat Zacaries, pensant que no podria vendre els seus ramats, tant implorava el Diable perquè se l'emportés, com li demanava auxili. En aquesta situació li va semblar escoltar una veu misteriosa, que no sabia d'on venia, perquè es trobava sol a la cambra, acompanyat només d'un gat de grans dimensions, propietat de l'hostalera, arrupit damunt la taula. Per segon cop va escoltar Zacaries l'estranya veu, a la qual va demanar que es mostrés encara que fos el propi Diable, tot pregant-li que li construís un pont per poder portar els seus ramats a la fira, si és que tenia prou poder per fer-ho. En aquell moment se li aparegué enmig de la flama de la llar la misteriosa figura d'un home alt, embolicat amb una capa negra, i llargues cames, enfundades en calces vermelles, i cobert el cap amb un barret vermell, del qual s'escapaven uns cabells arrissats entre els quals destacaven dues plomes de corb com si fossin banyes. L'home li va dir al vell avar que construiria el pont a canvi de l'ànima del primer que el creués. Aleshores va desaparèixer entre flames i sortí a fora. S'apropà al riu i amb els braços alçats i la capa penjant per tots dos costats, va fer sortir de les seves tombes els soldats de les tropes d'Aníbal, que estaven sepultats sota les aigües del Llobregat, perquè es posessin a treballar immediatament en el pont. De sobte, deixà de ploure i aparegué damunt les aigües una gran quantitat de focs que, transformant-se en figures estranyes, resultaren ser un exèrcit d'esquelets, els caps dels quals estaven coberts per cascos i els cossos per cuirasses de color groguenc. Sense gens de brogit, van treure del fons de les aigües pedres gegantines que col·locaren per art d'encantament. Un cop acabat de construir el pont, es va escoltar el cant del gall anunciant el nou dia, i el fantasma satisfet de la seva obra es dirigí al vell marxant i li digué: - La meva promesa està complerta. Aquest pont durarà tota l'eternitat. Ara tu compleix la teva. Quan el dissabte desaparegué Zacaries cridà els seus criats i els altres hostes per comunicar-los el màgic esdeveniment. Com que tots es negaren a passar el pont, fins i tot els seus criats, es va tirar damunt del gat i agafant-lo pel bescoll, després de sostenir una lluita aferrissada amb l'hostalera, es dirigí cap el pont; donant-li una empenta, el pobre gat va creuar el pont de manera fulminant. Així Zacaries va arribar a enganyar al diable. | 08114-11 | Martorell | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53454 | Mare de Déu del pontarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-pontarro | CARDELLACH, C. (1977): Excursions a, dins la revista Solc, núm. 48. pp. 22-27. | XX | Al costat de la porta lateral de l'església de Santa Maria, hi ha una fornícula que conté la petita imatge de la Verge del Pontarró. La llegenda explica que un marxant va veure aquesta imatge surant per les aigües de l'Anoia i, pensant-se que era una nina, la va agafar per la seva filleta. En arribar a casa, la nina havia desaparegut. Tornant a passar per Martorell, va veure-la un altre cop al riu i la va tornar a agafar, aquesta vegada embolicant-la molt bé. Però novament desaparegué. Aquest fet va passar tres vegades més. El marxant ho posà en coneixement del Sr. Rector, qui considerà que això era un miracle i li feren una processó fins l'església, però un altre cop la imatge va desaparèixer. S'adonaren que l'escultura volia ser venerada allà mateix, per aquest motiu li construïren una capella molt a la vora (a l'ermita del Pontarró), on s'hi quedà fins la construcció de la carretera que n'implicà la destrucció, i l'escultura fou traslladada a l'església, d'on no s'ha mogut fins al moment. | 08114-12 | Martorell | La imatge de la Mare de Déu del Pontarró era una petita talla gòtica de fusta policromada. L'ermita del Potarró, on es trobava la talla, va ser enderrocada l'any 1863 per la modificació del traçat de la carretera a Madrid i traslladada a l'església de Santa Maria, on la talla va ser destruïda el 20 de juliol de l'any 1936 per un incendi. | 41.4766700,1.9243500 | 410190 | 4592233 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53455 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat | CLOPAS, I.; CASANOVAS, J. (1984): Evocació històrica de les centenàries festes de Sant Antoni Abat. Amics de Sant Antoni. Martorell. | XVII-XXI | La Festa de Sant Antoni Abat es celebra el cap de setmana següent a la Cavalcada de Reis. Els actes festius comencen dissabte amb el pregó des del balcó de l'Ajuntament i amb l'intercanvi de banderes, la gran i la jove, entre els portadors de l'any anterior i els nous banderers d'enguany. Posteriorment es realitza la ballada de sardanes i es reparteix coca i mistela als assistents. El diumenge al matí es celebra l'acte troncal de la festa, consistent en la cavalcada dels Tres Tombs (a càrrec dels Amics de Sant Antoni Abat) amb la presència de genets, carros i carruatges de Martorell i també de diferents poblacions convidades pels carrers de la Vila i la benedicció dels animals. La festa finalitza a la vesprada amb al Ball de Sant Antoni al Centre Cultural i Recreatiu El Progrés. | 08114-13 | La Vila | La cofraria de Sant Antoni Abat fou creada l'any 1642, en honor a Sant Antoni Abat, patró dels carreters i traginers, i de Sant Iscle, patró dels pagèsos. Les primeres referències escrites sobre la festivitat daten de l'any 1854. | 41.4743700,1.9307800 | 410724 | 4591971 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53455-foto-08114-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53455-foto-08114-13-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | La festivitat també s'anomena Tres Tombs. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53456 | Ball de la Quadrilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-quadrilla | XVIII-XXI | Actualment es balla parcialment. | Avui dia del ball de la Quadrilla només se'n balla una part el dia de Carnaval al Centre Cultural Recreatiu El Progrés, però originàriament es ballava el diumenge de Quaresma a la plaça pública. El ball s'iniciava amb una música amb aires de marxa, que contrasta amb l'aire més cortesà de la resta de parts, com la contradansa, els 'mirallets', el ball pla o els cargols. És una dansa amb múltiples evolucions, la majoria d'elles molt característiques de la dansa tradicional catalana: cadenes, cargols, anades i vingudes de les parelles encarades, passades en diagonal, voltes de les parelles agafats amb una mà, etc. Altres evolucions, en canvi, només existeixen en aquesta dansa, com són els festeigs dels balladors amb les balladores i la figura anomenada els 'mirallets'. | 08114-14 | La Vila | Té un origen incert, però es creu que fou introduït al municipi per uns soldats que participaven a la guerra del Rosselló (1793-1795). La coreografia està inspirada en els balls de saló del segle XVIII. Fou una dansa que perdurà fins ben entrat el segle XX, com així s'en desprèn d'una nota oral de Josep Ventura i Llatas de l'any 1924 que es conserva a l'Arxiu de Dansa Tradicional de l'Esbart Català de Dansaires, que diu 'El dimarts de Carnestoltes la ballen a la plaça després de seguir varis carrers acompanyats de la música'. El ball anà desapareixent paulatinament fins a desaparèixer, i fou recuperat de nou l'any 1956, després de les investigacions d'Isidre Clopas i l'Esbart Català de Dansaires. Fou representat per l'Esbart Dansaire de Martorell, però de nou caigué en desús fins a ésser representat parcialment al Centre Cultural Recreatiu El Progrés. | 41.4736800,1.9310800 | 410748 | 4591894 | 1959 | 08114 | Martorell | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53456-foto-08114-14-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53457 | Fira de Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-primavera | Programes de la Fira de Primavera. | XV-XXI | La Fira de Primavera és una de les festivitats més antigues que es coneix de Martorell. Es celebra l'ultima setmana d'abril i inicis del més de maig (antigament s'iniciava el dia de Sant Marc i s'allargava els quatre dies següents). L'acte central és la fira de bestiar, l'últim diumenge d'abril, com a mostra del que eren antigament els espais de compra-venda de cavalls, animals de tir i diferents productes del camp. Fins a mitjan segle XX l'element bàsic de la Fira va ser el mercat de bestiar, però paulatinament s'hi han anat incorporant elements industrials agrupats amb la Fira del Comerç i la Indústria creada l'any 1987, i representacions de tècniques artesanes i venda de productes agropecuaris a la Fira d'artesania de la Vila i la Fira d'Entitats que es va engegar l'any 1992. La Fira es complementa amb altres activitats lúdiques i festives com la ballada de sardanes, el pregó d'inici de la fira, concurs d'arrossegament de pes per cavalls, representació de danses populars catalanes, cercavila, ball de gegants i concerts. | 08114-15 | La Vila | Va ser fundada l'any 1422, quan la reina Maria, esposa d'Alfons El Magnànim, va concedir el privilegi de la celebració d'una fira a Martorell que tingués lloc el dia de Sant Marc, el 25 d'abril, i que es perllongués en els quatre dies posteriors. La Fira, que en el passat va ser ramadera i agrícola, s'ha anat transformant al llarg dels segles. | 41.4743700,1.9307800 | 410724 | 4591971 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53457-foto-08114-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53457-foto-08114-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53457-foto-08114-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Antigament s'anomenava Fira de Sant Marc. | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53458 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-11 | Programes de la Festa Major. http://martorell.cat/martorell/el-municipi/calendari-de-festes-i-fires.htm | XI-XXI | La Festa Major es celebra entorn el 15 d'agost, en honor a la patrona de la localitat, Santa Maria de l'Assumpta. La programació de la festa s'inicia a la vesprada amb el repic de campanes des del campanar de l'església de Santa Maria. El dia principal de la festa és el 15 d'agost, quan a les 12 h del matí es realitza la missa solemne de Santa Maria, seguit de l'actuació castellera. A la tarda s'exposen les figures participants a la cercavila, realitzades per diferents entitats i barris del municipi (gegants, capgrossos, dracs...). La cloenda s'inicia a la vesprada de l'últim dia amb un correfoc a càrrec dels Diables de la població i la Carpafera, que donen lloc a l'encesa del castell de focs. La festa es complementa amb diferents activitats culturals, lúdiques i festives com exposicions als diferents museus i sales, activitats per a nens (Garvilada des de l'any 2005), joves i grans (Brellogat des de l'any 2003). Una altra de les activitats que es consolida dins el programa d'actes de la Festa Major és la mostra viva d'oficis artesans de Martorell, l'Artesanàlia (2002) que es fa a la plaça de la Vila, la qual reuneix alguns oficis ja desapareguts en la vida laboral i d'altres que estan de plena actualitat. | 08114-16 | Martorell | Aquesta festa es troba documentada des de l'any 1032 i s'aprofitava com a parèntesi entre les feines agrícoles de segar i veremar. A Martorell, com en d'altres parròquies dedicades a la Mare de Déu, s'instal·lava al mig de la nau de l'església un túmul, és a dir un cadafal cobert per un baldaquí, amb un altar als peus, amb la imatge jaient de la Mare de Déu de la Dormició, popularment coneguda com a la Mare de Déu del Llit. A part del dia 15 d'agost, el dia central de la festa, també es celebra el dia 16, festa de Sant Roc, copatró de la vila des de 1589 com a segon dia de Festa Major. Aquests dos dies les activitats eren organitzades per la parròquia i l'Ajuntament i es basaven en representacions litúrgiques i ball. El dia 17, el tercer dia de Festa Major, fou instituït a la segona meitat del segle XIX a petició de les societats recreatives de Martorell. | 41.4743700,1.9307800 | 410724 | 4591971 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53458-foto-08114-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53458-foto-08114-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53458-foto-08114-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53459 | Drac Fafum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-fafum | XX | Drac format per un cap de petites dimensions fet de paper maché de color verd amb cresta de color groc, seguit d'un cos de roba de color verd de aproximadament 10m de longitud, amb serrel de color groc. Sota la roba s'hi col·loquen els nens que manipulen l'animal. | 08114-17 | Escola els Convents. Avinguda Vicenç Ros s/n. 08760 Martorell | Creat l'any 1997 i impulsat per l'APA de l'escola Els Convents. | 41.4729800,1.9319000 | 410816 | 4591815 | 1997 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53459-foto-08114-17-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Mercedes Barrachina | També anomenat Drac de Sant Jordi. Actualment va acompanyat de dues figures més, el cavaller Sant Jordi i la princesa. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53460 | Carpafera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carpafera | XX | La carpafera és una bestia que acompanya la Colla de Diables de Martorell en totes les cercaviles. Es tracta d'una figura que representa un animal amb cap de carpa i cua de drac,w cavalcada pel diable. Està feta amb una estructura d'alumini recoberta de cartró pedra, sis rodes i focus de llums als ulls i al llom . Presenta una longitud de 6,5m, una alçada de 3,5m, una amplada de 2,5m i un pes de 120 Kg. Pel què fa a punts de foc està format per 42 carretilles i 14 francesos. | 08114-18 | Can Nicolau. Plaça de la Vila, 7 | 41.4792600,1.9174900 | 409621 | 4592527 | 1995 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53460-foto-08114-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53461 | Gegants Pep i Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-pep-i-eulalia | XX | Parella de gegants formada per una figura masculina i una altra femenina, anomenats Pep i Eulàlia. Ambdós vesteixen indumentària de boda i ella sosté un ram de flors en una mà. Estan construïts amb fusta i cartró amb una alçada de 2,7m i un pes de 18 kg cada un. | 08114-19 | Barri de Can Bros. C. d'Elias, 14 | Josep Rodríguez i Eulàlia Bosch van rebre aquests gegants com a regal de noces, que va ser el mes de març del 1992. Durant un temps van ser els gegants del barri de Can Bros i actualment es troben en desús. | 41.4975600,1.9216800 | 409996 | 4594555 | 1992 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Com a peces musicals pròpies tenen el Valset d'en Pep i l'Eulàlia, composat per Esther Martínez, i no gaudeixen de cap coreografia pròpia. Actualment estan en desús. | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53462 | Gegants Joan i Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-joan-i-joana | XX | Parella de gegants formada per una figura masculina i una altra femenina, anomenats Joan i Joana. Ambdós personatges estan representats de forma caricaturitzada. Estan construïts amb fusta i cartró amb una alçada de 3,5m i un pes de 50 kg. | 08114-20 | Barri del Pont del Diable. C. Cambreta, 3 08760 Martorell | Els gegants foren creats pel grup d'animació El Galliner (gegant) i la Cuca de Llum (geganta) i presentats al Barri del Pont del Diable el 22 de juny de l'any 1985. | 41.4770900,1.9229700 | 410076 | 4592281 | 1985 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53462-foto-08114-20-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Grups El Galliner i La Cuca de Llum | També coneguts com a gegants del Carrer Nou. | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53463 | Gegants de la Vella i el Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-vella-i-el-diable | XX | Conjunt de dos gegants construïts amb cartró pedra, formats pels personatges que protagonitzen una de les llegendes del Pont del Diable, el Diable i la Vella. El Diable té una alçada de 3,8m i un pes de 57 kg. Està representat per un gegant antropomòrfic amb indumentària militar d'època medieval. Porta el ceptre a la mà esquerra, el medalló al pit, la pluma o el pergamí a la mà dreta, com a senyal del contracte que anava a firmar amb la Velleta. La Velleta està representada per un personatge femení, amb la indumentària típica d'ambients rurals a principis del segle XX. Presenta una alçada de 3,56m i un pes de 42 kg. A la mà esquerra duu el càntir per anar a recollir aigua a la font i a la mà dreta un cistell amb el gat, utilitzat per enganyar al Diable segons la llegenda. | 08114-21 | Ajuntament de Martorell. Plaça de la Vila, 46 | L'any 1991 l'Ajuntament de Martorell encarregà una nova parella de gegants al Taller del Drac Petit de Terrassa, basada en un dels elements més representatius del municipi, com són els personatges protagonistes de la Llegenda del Pont del Diable. La parella de gegants foren estrenats el 25 d'abril de l'any 1992 en el marc de la Festa de Primavera. | 41.4744200,1.9301100 | 410668 | 4591977 | 1991 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53463-foto-08114-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53463-foto-08114-21-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Taller del Drac Petit de Terrassa | La parella de gegants, també coneguts com a gegants nous de Martorell, tenen una coreografia pròpia creada pels Geganters de Martorell que es dansa amb la peça musical de la Polca (peça musical pròpia). | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53464 | Monument a Josep Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-anselm-clave | XX | El monument es troba situat en un extrem de la plaça en una zona enjardinada. És un monòlit rectangular de pedra de Sant Vicenç amb una franja de pedra vermella del Figaró. A la part superior esquerra hi ha fixada una placa on hi ha l'efígie d'Anselm Clavé en relleu, que es superposa a la franja de pedra vermella. En aquesta hi ha gravat un pentagrama amb una clau de sol i notes musicals. A la part inferior de l'escultura, hi ha gravada la llegenda: 'MARTORELL A ANSELM CLAVÉ'. | 08114-22 | Al costat del pont del Riu Anoia | 41.4742800,1.9254400 | 410278 | 4591966 | 1968 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53464-foto-08114-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53464-foto-08114-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Joan Puigdollers | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53465 | Monument a Sant Joan Bosco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-sant-joan-bosco | XX | Coberta de líquens i diverses pintades vandàliques. | El conjunt escultòric es troba situat al mig de la plaça. Es tracta d'una escultura feta de marbre que representa a Sant Joan Bosco al mig de dos infants. L'escultura està fixada sobre una base poligonal de pedra. | 08114-23 | Plaça de Sant Joan Bosco | 41.4741300,1.9202900 | 409848 | 4591955 | 1968 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53465-foto-08114-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53465-foto-08114-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Joan Puigdollers | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53466 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-5 | XXI | L'escultura es situa en un parterre a la vorera del carrer de Lluís Companys. Es tracta d'un monòlit de granit fixat al damunt d'una base poligonal. Hi ha un plafó de bronze fixat a la part superior amb la llegenda: 'MARTORELL EN RECORD I HOMENATGE AL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS (1883-1940) EN CONMEMORACIÓ DEL 60 È ANIVERSARI DE LA SEVA MORT'. | 08114-24 | C. Lluís Companys | Aquest monument commemoratiu va ser creat per l'arquitecte maroterellenc Joan Romagosa. | 41.4806300,1.9131200 | 409258 | 4592684 | 2000 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53466-foto-08114-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53466-foto-08114-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Joan Romagosa | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53467 | Monument a Josep Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-pla | XX | A la vorera de la confluència entre el carrer de Lluís Companys amb el carrer del Camí Fondo hi ha el monument a Josep Pla. Es tracta d'un d'un bloc metàl·lic rectangular fixat a la vorera. Hi ha una incripció: 'MARTORELLA JOSEP PLA', disposada en forma creuada jugant amb volums de les paraules buit-ple. A la part superior dreta hi ha una placa fixada amb el text següent: 'A l'aire, hi flotava el perfum, un mica dolç, de les flors d'acant. La roda blanca del poble contemplava, absorta, l'estructura de les teulades. Els arcs voltaics posaven, sobre les parets fosques, unes vagues taques de llum. En alguna d'aquelles nits vaig poder veure el poble embolicat per a la mòrbida i pàl·lida llum de la lluna, mentre que en la llunyania xiulava una locomotora..' Josep Pla 'Martorell' a Guía de Catalunya, 1966. | 08114-25 | C. Josep Pla | Aquest monument commemoratiu va ser creat per l'arquitecte maroterellenc Joan Romagosa, i va ser inaugurat el 23 d'abril de 1997. | 41.4757200,1.9168500 | 409563 | 4592135 | 1997 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53467-foto-08114-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53467-foto-08114-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Joan Romagosa | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53468 | Monument a Lluís Marquès Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-marques-carbo | XX | El monument es troba desmuntat al magatzem de la brigada municipal del carrer del Mur. Està format per sis blocs poligonals disposats al terra. En un d'aquests blocs hi havia una efígie en relleu. En un altre la data de '1969'.En una altre hi havia una inscripció: ' LA EXCMA DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA A D. LUIS MARQUES CARBO ILUSTRE MUNICIPALISTA Y PROPULSOR DE LAS MANCOMUNIDADES COMARCALES. DIA DE LA PROVINCIA'. | 08114-26 | Magatzem brigada municipal. C. del Mur | El monument estava situat a la vorera de l'Avinguda Mancomunitats Comarcals, en una zona enjardinada. Va ser desmuntat i dipositat al magatzem de la brigada municipal a causa d'unes obres de remodelació de l'espai on estava ubicat. | 41.4736200,1.9309200 | 410735 | 4591887 | 1969 | 08114 | Martorell | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Joan Puigdollers | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53469 | Monument a Joan Serrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-joan-serrats | XX | El monument es troba situat al mig de la plaça i consta de tres blocs monolítics. El més gran és un monolít de granit amb unes inscripcions al frontal i al darrera. A la part superior frontal hi ha un medalló de bronze amb el retrat de Joan Serrats, per sota d'aquest, una inscripció: 'JOAN SERRAT I LLUPART -MESTRE D'ESCOLA- (PALAU-SAVERDERA 1882-MARTORELL 1954) HOMENATGE DELS EXALUMNES I DEL POBLE DE MARTORELL. 14 DE JUNY 1998'. La llegenda de la banda posterior: ' ALS MESTRES CATALANS QUE EN TEMPS DIFÍCILS MANTINGUEREN VIVA LA FLAMA DE LA LLENGUA I DE LA PÀTRIA. HOMENATGE DEL POBLE DE MARTORELL. 14 DE JUNY DE 1998'. Just davant el monolít, hi ha dos polígons de petits disposats l'un davant de l'altre de forma simètrica. | 08114-27 | Plaça Joan Serrats | 41.4826400,1.9176000 | 409635 | 4592902 | 1998 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53469-foto-08114-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53469-foto-08114-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Joan Romagosa | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53472 | Placa de l'ermita i fossar Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lermita-i-fossar-sant-bartomeu | XX | La placa commmemortativa es troba situada al damunt d'un pilaret de pedra. La llegenda gravada sobre la placa de bronze diu: 'EN MEMÒRIA DELS MORTS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ (1705-1714) I LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) ENTERRATS AL FOSSAR DE SANT BARTOMEU I DE TOTES PERSONES SEPULTADES EN AQUEST CEMENTIRI AL LLARG DE LA SEVA HISTÒRIA. MARTORELL, 11 SETEMBRE 1996'. | 08114-30 | Jardins del Pont del Diable | 41.4750300,1.9369000 | 411236 | 4592038 | 1996 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53472-foto-08114-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53472-foto-08114-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53473 | Escultura 'Preservem el riu i el seu entorn' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-preservem-el-riu-i-el-seu-entorn | XX | Manca la placa commemorativa. Té líquens. | Escultura situada als Jardins del Pont del Diable. És un bloc de pedra vermella que representa el perfil de la comarca i el riu Llobregat que la travessa de froma sinuosa. Es troba fixada damunt d'un cub de formigó. Tenia una placa commemorativa amb la inscripció: 'MARXA CICLISTA RIBERA DEL LLOBREGAT. CCOO LLOBREGAT. CLUB COCOS ESPORT I CULTURA'. | 08114-31 | Jardins del Pont del Diable | 41.4747100,1.9368700 | 411233 | 4592002 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53473-foto-08114-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53473-foto-08114-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Actualment la placa commemorativa no hi és. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53474 | Placa del Pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-pont-del-diable | XX | Placa situada al camí d'accés al Pont del Diable, feta de marbre de Carrara i fixada en un marc de pedra vermella. S'hi pot llegir la següent inscripció: 'PONT DEL DIABLE. SEGLE II ARC I BASAMENT DEL PONT ROMÀ. ANY 1283 PONT GÒTIC. ANY 1768 RECONSTRUCCIÓ DEL PONT. ANY 1928 RESTAURACIÓ DE L'ARC ROMÀ. ANY 1933 DESENTERRAMENT DELS SÒCOLS DE L'ARC ROMÀ COLGATS PER LA CONSTRUCCIÓ DE LA CARRETERA REBAIXAMENT DE LES BRANES I CONSTRUCCIÓ DE L'ESCALA'. | 08114-32 | Accés al Pont del Diable | Va ser fixat per la Generalitat de Catalunya. | 41.4749300,1.9368200 | 411229 | 4592026 | 1934 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53474-foto-08114-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53474-foto-08114-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53475 | Escultura de les Inundacions de 1971 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-les-inundacions-de-1971 | XX | Aquest element es troba situat al jardí del costat del Pont del Diable. Es tracta d'una estructura de planta i secció rectangular, recoberta de granit. Està fixat al terra per mitjà d'una base de de formigó. Al front superior hi ha l'escut de la vila de Martorell i al costat d'aquest una inscripció: 'MARTORELL A LOS CIUDADANOS ANÓNIMOS FORMIDABLES COLABORADORES EN EL SALVAMENTO DE CUANTAS PERSONAS SE VIERON AFECTADAS EN LAS INUNDACIONES DEL 20 DE SETIEMBRE DE 1971. NIVEL DE LAS AGUAS'. Hi ha una línia que indica el nivell fins on va arribar l'aigua. | 08114-33 | Jardins del Pont del diable | El 20 de setembre de 1971, la forta tempesta que va assolar Catalunya, va provocar que el riu Llobregat arribés a un cabdal màxim històric de 3150 metres cúbics per segon. Aquesta crescuda va provocar destrosses a moltes indústries i el desallotjament de dues-centes famílies. | 41.4746300,1.9372300 | 411263 | 4591993 | 1971 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53475-foto-08114-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53475-foto-08114-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.