Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53459 | Drac Fafum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-fafum | XX | Drac format per un cap de petites dimensions fet de paper maché de color verd amb cresta de color groc, seguit d'un cos de roba de color verd de aproximadament 10m de longitud, amb serrel de color groc. Sota la roba s'hi col·loquen els nens que manipulen l'animal. | 08114-17 | Escola els Convents. Avinguda Vicenç Ros s/n. 08760 Martorell | Creat l'any 1997 i impulsat per l'APA de l'escola Els Convents. | 41.4729800,1.9319000 | 410816 | 4591815 | 1997 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53459-foto-08114-17-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Mercedes Barrachina | També anomenat Drac de Sant Jordi. Actualment va acompanyat de dues figures més, el cavaller Sant Jordi i la princesa. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53461 | Gegants Pep i Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-pep-i-eulalia | XX | Parella de gegants formada per una figura masculina i una altra femenina, anomenats Pep i Eulàlia. Ambdós vesteixen indumentària de boda i ella sosté un ram de flors en una mà. Estan construïts amb fusta i cartró amb una alçada de 2,7m i un pes de 18 kg cada un. | 08114-19 | Barri de Can Bros. C. d'Elias, 14 | Josep Rodríguez i Eulàlia Bosch van rebre aquests gegants com a regal de noces, que va ser el mes de març del 1992. Durant un temps van ser els gegants del barri de Can Bros i actualment es troben en desús. | 41.4975600,1.9216800 | 409996 | 4594555 | 1992 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Com a peces musicals pròpies tenen el Valset d'en Pep i l'Eulàlia, composat per Esther Martínez, i no gaudeixen de cap coreografia pròpia. Actualment estan en desús. | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53462 | Gegants Joan i Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-joan-i-joana | XX | Parella de gegants formada per una figura masculina i una altra femenina, anomenats Joan i Joana. Ambdós personatges estan representats de forma caricaturitzada. Estan construïts amb fusta i cartró amb una alçada de 3,5m i un pes de 50 kg. | 08114-20 | Barri del Pont del Diable. C. Cambreta, 3 08760 Martorell | Els gegants foren creats pel grup d'animació El Galliner (gegant) i la Cuca de Llum (geganta) i presentats al Barri del Pont del Diable el 22 de juny de l'any 1985. | 41.4770900,1.9229700 | 410076 | 4592281 | 1985 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53462-foto-08114-20-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Grups El Galliner i La Cuca de Llum | També coneguts com a gegants del Carrer Nou. | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53463 | Gegants de la Vella i el Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-vella-i-el-diable | XX | Conjunt de dos gegants construïts amb cartró pedra, formats pels personatges que protagonitzen una de les llegendes del Pont del Diable, el Diable i la Vella. El Diable té una alçada de 3,8m i un pes de 57 kg. Està representat per un gegant antropomòrfic amb indumentària militar d'època medieval. Porta el ceptre a la mà esquerra, el medalló al pit, la pluma o el pergamí a la mà dreta, com a senyal del contracte que anava a firmar amb la Velleta. La Velleta està representada per un personatge femení, amb la indumentària típica d'ambients rurals a principis del segle XX. Presenta una alçada de 3,56m i un pes de 42 kg. A la mà esquerra duu el càntir per anar a recollir aigua a la font i a la mà dreta un cistell amb el gat, utilitzat per enganyar al Diable segons la llegenda. | 08114-21 | Ajuntament de Martorell. Plaça de la Vila, 46 | L'any 1991 l'Ajuntament de Martorell encarregà una nova parella de gegants al Taller del Drac Petit de Terrassa, basada en un dels elements més representatius del municipi, com són els personatges protagonistes de la Llegenda del Pont del Diable. La parella de gegants foren estrenats el 25 d'abril de l'any 1992 en el marc de la Festa de Primavera. | 41.4744200,1.9301100 | 410668 | 4591977 | 1991 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53463-foto-08114-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53463-foto-08114-21-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Taller del Drac Petit de Terrassa | La parella de gegants, també coneguts com a gegants nous de Martorell, tenen una coreografia pròpia creada pels Geganters de Martorell que es dansa amb la peça musical de la Polca (peça musical pròpia). | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53506 | El Secretari Garvil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-secretari-garvil | XX | Gegant creat pel Taller del Drac Petit de Terrassa amb cartró pedra. Presenta una alçada de 2,65m i un pes de 18 kg. El personatge representa el secretari desastre del Diable i sempre acompanya la parella de gegats de la Velleta i el Diable. Com a elements característics duu un llapis a la mà esquerra i una llibreta a la mà dreta. | 08114-64 | Ajuntament de Martorell. Plaça de la Vila, 46 | La Colla de Geganters de Martorell realitzà un concurs destinat a les escoles de primària i secundària del municipi per tal d'escollir un nou gegantó, essent guanyador Miquel Sabe Marín, de 2on d'ESO del Col·legi La Mercè. El personatge guanyador va ser el secretari desastre del Diable i la classe de 2on d'ESO es convertí en la padrina del nou gegantó, que es presentà el 26 d'abril de l'any 2003 en el marc de la Festa de Primavera. | 41.4744200,1.9301100 | 410668 | 4591977 | 2003 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53506-foto-08114-64-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Jordi Grau del Taller del Drac Petit de Terrasa | Dins la programació de la Festa Major, es celebra la Garvilada des de l'any 2005, corresponent a una festa Major per a infants, on el protagonista és el secretari Garvil. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53507 | Els gegants Ferran i Isabel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-ferran-i-isabel | XX | Es tracta d'una parella de gegants antropomòrfics que representen els Reis Catòlics, Ferran i Isabel, construïts amb cartró pedra, al taller d'imatgeria de l'Ingenio de Barcelona, entre els anys 1943 i 1945. El gegant del Ferran té una alçada de 3,7m i un pes de 37 kg. Mentre que la geganta Isabel té una alçada de 3,7m i un pes de 35 kg. Ambdues figures estan coronades amb una corona daurada i duen brodada al pit una torre damunt un mar ondat (símbol de l'escut de Martorell). | 08114-65 | Ajuntament de Martorell. Plaça de la Vila, 46 | L'any 1946 es van estrenar els primers gegants de Martorell, el Ferran i la Isabel, un donatiu de Pau Sendrós a El Foment. Van sortir de casa seva, de Can Carreres per participar a la festa de Corpus. Els primers geganters martorellencs van ser Josep Porta (Jep de les Puntes), Joan Bou, Antoni Martínez i Melcior Calis. Cal destacar l'acompanyament musical amb acordió diatònic de Jordi Gargallo. A finals dels anys 50 l'Ajuntament assumeix els gegants com a propis i es va fer càrrec de la reposició dels vestits, que són els que porten actualment. | 41.4743700,1.9307800 | 410724 | 4591971 | 1946 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53507-foto-08114-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53507-foto-08114-65-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | L'Ingenio | També coneguts com a gegants vells de Martorell. | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53508 | Capgrossos de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-martorell | XX-XXI | L'Associació de Capgrossos de Martorell disposa d'un total d'onze personatges i quatre dracs petits. L'any 1992 l'ajuntament adquirí un grup de cinc capgrossos construïts a L'Ingenio de Barcelona. El grup està format per dos capgrossos que representen dos andalusos. El personatge masculí s'anomena Roc (copatró de la ciutat de Martorell) i el personatge femení s'anomena Madrona. El grup també consta d'una parella de catalans anomenats Joanàs i Roser (copatrona de Martorell, la Mare de Déu del Roser) i del Petit, que representa el fill del Joanàs i la Roser. L'any 2003 s'hi afegí El Tabaler com a nou personatge. Va ser construït al Taller del Drac Petit de Terrassa i representa la figura de Jaume Ferrer (1884-1971), comerciant de Martorell. Un dels aspectes característics d'aquest capgròs és la pipa que es va copiar amb exactitud de la pipa original per fer-la en cartró pedra. Aquest mateix any es recuperaren dos personatges, l'Indi i en Gepeto, que ja existiren des de la dècada dels anys 50 i que foren dos dels primers capgrossos de la vila. Els actuals corresponen a còpies dels originals. L'any 2005, en motiu de la celebració del 75è aniversari de les caramelles es construïren (Taller del Drac Petit) dos nous personatges, en Met (en honor a Jaume Urgell, que creà les 'Caramelles de la Mainada de Martorell') i la Queta (en honor a l'Enriqueta Sucarrats, una de les primeres cantaires). El vestuari que duen els capgrossos descrits, fou realitzat per Carme Cabezas. L'últim capgròs correspon a la imatge del personatge il·lustre Francesc Pujols, realitzat l'any 2008 al Taller del Drac Petit, per l'escultor Jordi Grau Martí. | 08114-66 | Plaça de les Cultures s/n | 41.4736100,1.9155600 | 409452 | 4591902 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53508-foto-08114-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53508-foto-08114-66-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | L'Ingenio / Taller del Drac Petit | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53509 | Mascota de la ciutat pubilla de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mascota-de-la-ciutat-pubilla-de-martorell | XX | Màscara de cartró pedra dissenyada per Ricard Soler i construïda pel Taller del Drac Petit de Terrassa. Va ser estrenada el 17 de gener de l'any 1993, en motiu del nomenament de Martorell com a ciutat Pubilla de la Sardana. Com a accessoris, la persona que duu la màscara, també duu un banderí de la Ciutat Pubilla i un contrabaix. | 08114-67 | Ajuntament de Martorell. Plaça de la Vila, 46 | 41.4744200,1.9301100 | 410668 | 4591977 | 1993 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53509-foto-08114-67-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Ricard Soler / Taller del Drac Petit | Actualment la màscara està en desús. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53511 | Fons documental de la Fundació Francesc Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-fundacio-francesc-pujols | XIX-XX | <p>El fons documental de la Fundació Francesc Pujols està dividit en tres apartats, el fons hemerogràfic; el fons musical; i el fons epistolar. El fons hemerogràfic està format per un conjunt de 717 articles publicats a inicis del segle XX a revistes com El Poble Català; Las Notícias; La Publicidad; Papitu; Vell i Nou; Picarol; Mirador, etc. Entre aquests destaca l'article titulat 'Salvador Dalí', on Francesc Pujols elogia l'obra del pintor, i la traducció parafràsica del Llibre de Job (1922) i Medeia (1923). Pel què fa al fons musical, la col·lecció està formada per discs de pedra, discs de vinil i partitures, amb un total de 287 elements inventeriats, entre els que destaca una partitura reeditada l'any 1888, titulat 'Invencions a dues veus', del compositor Johann Sebastian Bach. Per últim, el fons epistolar es tracta d'un conjunt de 534 cartes escrites per Francesc Pujols entre els anys 1902 i 1961, destinades a personatges tan rellevants de l'època com Joan Maragall, Artur Bladé Desumvila, Francesc Santacana, Josep Mª de Segarra, Josep Aragay, Pau Casals, Feliu Elias, Lluís Llimona, Joaquim Casas Carbó, Enric Moragues, Xavier Nogués, Emili Vendrell, Josep Pla, Ricard Casals, Jaume Pahissa o Joan Borrell Nicolau.</p> | 08114-69 | Torre de les Hores. C. del Mur, 63. | <p>La Fundació Francesc Pujols i Morgades va néixer de la voluntat de Faust Pujols i Alcover (fill de Francesc Pujols) per tal de fomentar, divulgar, protegir i defensar l'obra cultural del seu pare. La carta fundacional es redactà el 17 de gener de l'any 1992, i té la seu a la Torre de les Hores, edifici on visqué Francesc Pujols entre els anys 1926 i 1962, i on s'hi conserva tota la documentació generada per ell mateix a la llar de la seva vida.</p> | 41.4741600,1.9314400 | 410779 | 4591947 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53511-foto-08114-69-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53517 | Fons fotogràfic de Martorell al Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-martorell-al-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>Enguany l'arxiu disposa de 219 imatges ubicades cronològicament vers la primera meitat del segle XX, on hi apareixen diferents elements urbans i arquitectònics del municipi de Martorell, entre els que hi destaca nombroses fotografies del Pobnt del Diable, Castell i priorat de Sant Genís de Rocafort, les esglésies de Santa Margarida i de Santa Maria de Martorell, el museu L'Enrajolada, el museu Vicenç Ros i el riu Llobregat.</p> | 08114-75 | Centre Excursionista de Catalunya. C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | <p>El Centre Excursionista de Catalunya va ser fundat l'any 1876. El 1909 Geroni Martorell impulsà el projecte de l'Inventari Gràfic de Catalunya amb l'objectiu d'inventariar el patrimoni artístic i cultural del país, així doncs quedà format l'Arxiu Fotogràfic. El patrimoni del que gaudeix l'arxiu actualment és fruit de les donacions dels propis fons dels socis i de no socis. Actualment el fons d'imatges està situat a carrer Paradís, 12 de Barcelona.</p> | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53518 | Fons documental de Martorell al Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-al-centre-excursionista-de-catalunya | XIX-XX | <p>Actualment l'arxiu disposa d'un document cartogràfic imprès l'any 1985, de varis autors i 3 documents cartogràfics manuscrits de finals del segle XIX de l'autor Lluís Marià Vidal, referents al municipi de Martorell.</p> | 08114-76 | Centre Excursionista de Catalunya. C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | <p>La cartoteca del Centre Excursionista de Catalunya va vinculada a l'existència de la biblioteca, que fou fundada l'any 1879, com a biblioteca especialitzada en temàtica excursionista i d'esports de muntanya i vinculada amb la recerca científica i producció cultural.</p> | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53519 | Fons fotogràfic de Martorell a l'Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-martorell-a-larxiu-mas | XX | <p>A dia d'avui, l'Arxiu Mas, vinculat a la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic, conserva un total de 275 fotografies referents al municipi de Martorell, realitzades per Adolf i Pelai Mas, pare i fill, i Josep Gudiol Ricard entre els any 1908 i 1982. Entre aquestes, el volum més elevat (142 imatges) foren realitzades al Museu Santacana, mentre que la resta correponen a diversos elements arquitectònics com el Pont del Diable, carrers, el Pont de Ferro (actualment desaparegut), el castell i església de Sant Genís de Rocafort, església de Santa Maria, Casa Basols i la Casa Mas.</p> | 08114-77 | Institut Amatller d'Art Hispànic. Passeig de Gràcia, 41. 08007 Barcelona | <p>L'any 1941, Teresa Amatller, filla d'Antoni Amatller, va crear, amb el consell i assessorament de Josep Gudiol Ricart, la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic, amb la doble finalitat de conservar la Casa Amatller i les seves col·leccions, i de propulsar la recerca de la història de l'art hispànic.</p> | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53528 | Fons documental i bibliogràfic de la farmàcia Bujons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-i-bibliografic-de-la-farmacia-bujons | XVIII-XX | Els fons documental i bibliogràfic, així com la col·lecció d'estris i elements farmacèutics i el mostrador modernista de la farmàcia Bujons estaven situats a l'edifici núm. 41 de la Plaça de la Vila fins el mes d'agost de l'any 2003, quan l'edifici es va ensorrar parcialment. El material recuperat es va retirar i dipositar en diferents equipaments culturals del municipi de Martorell. A la Torre de les Hores s'hi emmagatzemà el mostrador modernista original, construït l'any 1842; al Museu l'Enrajolada s'hi dipositaren els estris farmacèutics, productes naturals, extractes, olis i tintures necessaris per a l'elaboració de receptes, dues estufes de finals del segle XIX i alguna pintura; el Museu Vicenç Ros custodia actualment els plànols de les mines de plom (finals segle XIX-inicis segle XX), auques i pintures de sants; mentre que el fons bibliogràfic i el fons documental està dipositat a la seu del Centre d'Estudis Martorellencs al conjunt arqueològic de l'església de Santa Margarida de Martorell. El fons documental està format per documentació que abraça un marc cronològic entre el segle XVIII i XX, derivats de la tasca de recaptació de Delmes i de l'activitat farmacèutica i minera i documentació familiar, mentre que el fons bibliogràfic abraça temàtiques tant diverses com història, farmacèutica, química i religió. | 08114-86 | Torre de les Hores / Museu Vicenç Ros / Museu l'Enrajolada / Santa Margarida de Martorell | La farmàcia va obrir les seves portes l'any 1842 i va estar en funcionament fins l'any 1957, data en que tancà les portes sense alterar els espais de la botiga i la rebotiga, espais que foren restaurats l'any 1990 amb la col·laboració de l'Escola Taller de l'Ajuntament de Martorell. Els espais de la secretaria, la biblioteca i la sala -menjador també foren restaurats i rehabilitats posteriorment però en aquest cas pel Centre d'Estudis Martorellencs (CEM), associació que es va fer càrrec tant de la farmàcia com del fons arxivístic i bibliogràfic per petició dels últims propietaris, Josep Anton Bujons i Maria Vivó. L'any 2003 l'edifici va patir un ensorrament que comportà la retirada de tot el patrimoni moble recuperable i l'ensorrament complert de l'edifici, a excepció de la façana que dona a la plaça de la Vila. | 41.4743700,1.9307800 | 410724 | 4591971 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53528-foto-08114-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53528-foto-08114-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53528-foto-08114-86-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98|94 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53536 | Fons de postals de Martorell al Museu de la Targeta Postal de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-postals-de-martorell-al-museu-de-la-targeta-postal-de-catalunya | XX | El fons d'imatges consta de 17 postals corresponents a la Col·lecció d'Àngel Toldrà Viazo. Es tracta de fotografies realitzades entre els anys 1905 i 1911 on hi apareixen diferents indrets del municipi on hi destaca el Pont del Diable, l'ermita de Santa Margarida, el convent dels Caputxins i els antics ponts de ferro de la carretera de Terrassa i el pont sobre el riu Anoia. | 08114-94 | Plaça de l'Ajuntament. 08480 L'Ametlla del Vallès | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53543 | Goigs del Gloriós Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-sant-antoni-abat | CLOPAS, I.; CASANOVAS, J. (1984): Evocació històrica de les centenàries festes de Sant Antoni Abat. Amics de Sant Antoni. Martorell. | XX | Les primeres estrofes del goigs fan: Ja que sempre vencedor del domini sòu estat: implorem per protector a Vos, sant Antoni Abat / En lo Egipte Vos nasquereu, y en lo aspre de un desert de la Tebayda visquereu volent estar encobert: mes generós lo Senyor, vostra vostra fama ha publicat / Fou tanta vostra virtut, que sabuda en Barcelona, per lo Rey foreu mogut a venir, com sa pregona, per assò un embaixador fou al Egipte enviat / Lo llop, os, tigre y lleó publican vostra excel·lència; arribat lo embaixador davant la vostra presència, sa petició de bon cor li haveu pres despatxat (etc...) i la tornada diu així: Fa que curàu tot dolor, y a tot lo infern dau combat imploram per protector a Vos, sant Antoni Abat. | 08114-101 | Museu Municipal Vicenç Ros | 41.4728900,1.9313200 | 410767 | 4591806 | 1972 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53544 | Goigs a la verge i màrtir Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-i-martir-santa-margarida | XIX | Els goigs en honor a Sta. Margarida, patrona de Sant Genís de Rocafort. La versió que es conserva al Museu Vicenç Ros comença així: 'Puig que sempre habeu estada de las Verges elegida; siau la nostra advocada Verge y Santa Margarida. Tant bon punt com vareu naixer vos donaren á criar, gran ditxa va ser la vostra, bona dida vau trobar; puig en sabent de parlar vos ensenya la doctrina.,,(...)' | 08114-102 | Museu Municipal Vicenç Ros | 41.4728900,1.9313200 | 410767 | 4591806 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53550 | Goigs del gloriós Sant Prospero Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-sant-prospero-martir | XIX | Els goigs en honor a Sant Prospero Màrtir es cantaven al convent dels Caputxins de Martorell, actualment desaparegut parcialment. L'edifici va ser construït al segle XVIII i va ser ocupat pels monjos fins l'any 1835. La còpia dels goigs que es conserva al Museu Municipal Vicenç Ros data del segle XIX i comença així 'Puix de Deu fou exaltát à fer Martir valerós; fiáu lo nostre Advocat Sant Prospero gloriós. En la gran Ciutat de Roma fou lo vostre naixement, y en ella com à Paloma visquereu sensillament: fent per Vos tranquillitát aquell temps tan borrascós...(...)' | 08114-108 | Museu Municipal Vicenç Ros | 41.4728900,1.9313200 | 410767 | 4591806 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53551 | Goigs del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist | XIX | Els goigs en honor al Sant Crist de Martorell es cantaven a l'església de Santa Maria de Martorell. La còpia dels goigs que es conserva al Museu Municipal Vicenç Ros data del segle XIX i comença així 'Martorell que ab tal tresor le miras condecorat; suglicamvos, Redemptor, perdoneu nostre pecat. En casa Presas trobaren vostra divina figura, y's judica que formaren los angels vostre hermosura; pues sens saber altra autor allí foreu encontrat...(...)'. | 08114-109 | Museu Municipal Vicenç Ros | 41.4728900,1.9313200 | 410767 | 4591806 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53552 | Goigs a la Mare de Déu Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-assumpta | XX | Els goigs en honor a la Mare de Déu Assumpta es cantaren el 15 d'agost de l'any 1992 a l'església parroquial de Santa Maria de Martorell, en motiu de la commemoració del IV centenari de l'església de Santa Maria de Martorell. L'autoria de la lletra correspon al mossèn Pere Ribot; la música va ser composada per F. Xavier Jorba i les il·lustracions per Francesc Querol. La lletra comença així 'Déu vos guard, Verge Maria. Lloem amb devoció: Martorell us pren per guia en la nostra Assumpció. Vós sou la plena de gràcia, obra de l'Omnipotent. Vostra mort no fou desgràcia sinó un dolç adormiment. El cel en fa festa. Oh dia etern d'eterna claror!...(...)'. | 08114-110 | Museu Municipal Vicenç Ros | 41.4728900,1.9313200 | 410767 | 4591806 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53552-foto-08114-110-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53730 | Col·lecció Muxart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-muxart | JARDI, E. (1990): Muxart. Art Galery 90. Barcelona. MARTÍN DE RETANA, JM. (1974): Muxart. Maestros actuales de la pintura y escultura catalanas. | XX | La col·lecció d'imatges de l'Espai d'Art i Creació Contemporanis Muxart consta de 121 pintures, entre olis i tècnica mixta. Algunes d'aquestes obres són propietat de l'Ajuntament de Martorell, mentre que la gran majoria són fruit d'un conveni de col·laboració entre l'autor i l'ajuntament, per a la cessió de l'obra durant un període de vint anys. Des de l'any 2011, part d'aquesta obra (un total de 48 quadres) es troben a l'exposició permanent 'MUXART color i composició' situada a l'antic edifici casa Par, on ara s'hi troba l'Espai d'Art i Creació Contemporanis Muxart. L'exposició està situada a la planta pis i es divideix en sis sales. Cada una de les sales reuneix obres de diverses cronologies i temàtiques que segueixen un guió conceptual basat en les paraules del propi pintor. Entre aquests quadres hi destaca el retrat de Maria Teresa Muxart (1944); Les meves germanes (1947); Jesús (1973-1974) o Pessebre (1951) entre d'altres. L'exposició també recrea com seria el taller de l'autor. | 08114-288 | C. Josep Anselm Clavé, 2 | Jaume Muxart Domènech nasqué a Martorell l'any 1922. Amb 25 anys realitzà la seva primera exposició a la Sala Pictòrica de Barcelona. El 1948 participa en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, i viatja a París becat per l'Escola Superior de Belles Arts. Durant la segona meitat del segle XX exposa a nombroses sales de renom arreu del món com al Museu d'Art Modern del Caire (1956); 8 Contemporany Spanish Painters a l'Ohana Gallery de Londres (1958); V Biennal de Sao Paulo en representació d'Espanya (1958); American Art Gallery de Copenhaguen (1964) o a la Galleria della Babuina de Roma (1972). L'any 1982 és nomenat degà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i a l'any següent obtingué el doctorat en Belles Arts. L'evolució i trajectòria artística de l'autor quedà palesa l'any 2005 a l'exposició 'Antològica' ubicada a l'antiga fàbrica de Rubí i que fou inaugurada pels Prínceps d'Astúries. L'Ajuntament de Martorell i Jaume Muxart i Domènech van signar a finals de 2010 un conveni de col·laboració per a la cessió de l'obra més significativa de les diferents etapes del pintor. El conveni estipula que Muxart cedeix a l'Ajuntament l'ús de setanta obres representatives de tot el seu recorregut artístic, durant un període de vint anys. A banda, a l'Espai d'Art i Creació Contemporanis Muxart s'exposaran de manera permanent les obres del pintor i l'Ajuntament ha elaborat un primer catàleg de l'obra. L'espai comptarà també amb documents personals de l'artista (fotografies, catàlegs, notes de premsa, etc.), material audiovisual, llibres de la seva biblioteca particular i altres objectes d'interès relacionats amb la seva obra, els quals permetran el coneixement del pintor, tant des de la vessant artística com humana. | 41.4745300,1.9314500 | 410780 | 4591988 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53730-foto-08114-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53730-foto-08114-288-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53731 | Mil·liari de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari-de-santa-margarida | Història visual de Martorell [recurs electrònic]. Centre d'Estudis Martorellencs | IV | Està fragmentat en dues parts. | El mil·liari es va localitzar prop de l'església de Santa Margarida. Es tracta de dues pedres (probablement procedents de la pedrera de Can Raimundet) corresponents a un mateix mil·liari on s'hi observa una inscripció que transcrivim a continuació: (D(omino)) N (ostro) (Magno)(Magn) Entio (...)(...) O (...). La inscripció va dedicada a l'emperador Magnenci que va governar entre els anys 350 i 353 dC. Així mateix el mil·liari posa de manifest el punt per on transcorria la via augusta al seu pas per Martorell i ens indica que aquesta fou objecte de reformes. | 08114-289 | Passeig del Quarter, 9 | Durant unes obres de retirada de runa i pedres d'un camp de conreu proper a l'església de Santa Margarida l'any 1975, es van localitzar dos fragments de pedra corresponents a un mil·liari. Es tracta de pedra del tipus arenita bioclàstica, un tipus de pedra extreta de la pedrera de Can Raimundet a Sant Llorenç d'Hortons i d'on també procedeixen alguns carreus del pont romà del Pont del Diable. | 41.4750100,1.9364900 | 411202 | 4592036 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Les restes del mil·liari es localitzen actualment a Martorell. El fragment que presenta la inscripció està dipositat al Centre d'Interpretació del Patrimoni Històric 'La Caserna' mentre que el segon fragment està a la masia de Santa Margarida. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53732 | Goigs de Nostra Senyora del Pontarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-pontarro | XIX | Els goigs de Nostra Senyora del Pontarró es cantaven a la capella de la Mare de Déu del Pontarró, actualment desapareguda. Es tracta d'una edició de l'any 1817 impresa per l'estamper Francisco Generas. La lletra comença així 'Puix tota consolació ha Deu per Vos franquejada siau la nostra Advocada, ó Verge del Pontarró. La Imatge ab que la escultura á tota la Christiandat, expresa vostra pietat, aquí adoram Verge pura; donantnos nova invocaciò lo lloch hon sou venerada: siau la nostra Advocada, ó Verge del Pontarró…(…)' Existeix una segona edició de l'any 1855, impresa per Hereus de la V. De Pla. | 08114-290 | Museu Municipal Vicenç Ros | 41.4728900,1.9313200 | 410767 | 4591806 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53732-foto-08114-290-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53733 | Col·lecció de material arqueològic de Martorell al Museu Arqueològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-martorell-al-museu-arqueologic-de-catalunya | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | -II/III | Restes de material ceràmic procedent del jaciment arqueològic de Vil·la romana de Martorell-Enllaç i termes Glude, a tocar de l'estació Martorell-Enllaç dels FGC. Es tracta de restes d'àmfora, dòlia i vidre. | 08114-291 | Passeig de Santa Madrona, 39 - 41, 08038 Barcelona | Durant la construcció d'una torre elèctrica l'any 1965, van aparèixer restes arqueològiques a l'entorn de l'estació de ferrocarrils de FGC per la qual la Diputació de Barcelona inicià una campanya d'excavació arqueològica entre els mesos de desembre de 1965 i gener de 1966 dirigida per Pedro Manuel Berges Soriano. La informació que ha arribat fins als nostres dies es limita a algunes notes en publicacions locals i el material extret es va dipositar al Museu Arqueològic de Catalunya. El jaciment arqueològic ha sigut objecte de diverses campanyes arqueològiques posteriors (1985 / 2003 / 2005) que han permès ubicar cronològicament les restes entre el segle II aC i el segle III dC. | 41.4743700,1.9307900 | 410725 | 4591971 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Física | Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 83 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53448 | La velleta, el gat i el Pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-velleta-el-gat-i-el-pont-del-diable | CLOPAS, I. (1963): Historia y leyenda del Puente del Diablo de Martorell. Ajuntament de Martorell. Martorell. RIPOLL, G. (1955): Història i llegenda, núm. 4 (Còmic) | XX | Vet aquí una vegada a l'altra banda del riu Llobregat, hi vivia una velleta carregada d'anys i d'experiència la sort de la qual era fer tintines per damunt d'un pont de fusta, rònec i estret per a buscar aigua a la font de l'Eudó. I així ho feia cada dia. El pont de fusta, molt senzill, va desaparèixer engolit per una crescuda del riu un vespre de tardor que la terra i el cel semblaven capgirar-se menats per tot allò que carreteja una bona tempesta. Pobra dona, que en feia de dies que es mullava en travessar el riu - que ningú no es decideixi a fer un pont nou?- es preguntava cada cop. Al cap d'uns dies, mentre embadalida escoltava el so de l'aigua que brollava de la font, no parà esment en qui la guaitava. -I del pont, àvia, què se n'ha fet?- la va interrompre la veu d'un cavaller molt ben vestit. La dona, en acabar la melodia del càntir que s'omplia, es girà amb calma, i dolguda li contà les peripècies que havia de córrer per travessar el riu i el risc d'emmalaltir de tanta mullena. -Què us sembla si jo us construís aquest pont que tan desitgeu? -Que amb poc us podria pagar, l'agraïment però, no em mancaria. -No us amoïneu pel pagament (el dimoni que s'havia disfressat de cavaller, feia fira sense anar a mercat) que demà, quan ja estigui llest, m'enduré l'ànima del primer que passarà, i vós... Aquest -i vós- anava pels anys de l'àvia, però, just per això, d'experiència en tenia un munt, un tou, fins i tot, una pila. El cavaller infernal no va parar en tota la nit i l'endemà, poc abans de l'hora que l'àvia s'havia de remullar va enllestir un pont ple de gosadia. -Bon dia àvia, us esperava. Què n'heu de dir d'aquesta fotesa?- No era falsa modèstia, més aviat estratègia per guanyar-se la vella. Ell prou veia que la dona no es decidia a passar-hi i que remenava un sac que duia en lloc del càntir.Quina sorpresa va tenir en veure que del sac havia sortit, rabent, un gat tot estarrufat que un cop hagué passat el pont, mentre l'esgarrapava, se l'havia d'emportar cap a l'infern ja que aquesta havia estat la condició. El diable ben escuat, deuria maleir ben bé prou i durant força temps l'astúcia de la iaia. | 08114-6 | Martorell | L'origen de la llegenda es desconeix, no obstant sabem que el pont, fins la reconstrucció de l'any 1768, s'anomenava Pont de Sant Bartomeu. Aquesta i quatre llegendes més van ser publicades en un calendari de l'any 1983, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'obra gòtica del pont del Diable. | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53448-foto-08114-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53448-foto-08114-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53449 | El pont del Diable i la Fira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-del-diable-i-la-fira-0 | RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal FONTALBA, J. (setembre de 1965): El pont del Diable i la fira. La leyenda del pont del Diable de Martorell, dins Revista Plaza de Cataluña, núm. 29. Barcelona. | XX | Fa molts anys vivia prop de Martorell, a l'altra banda del riu, en una casa molt atrotinada i mig ensorrada, una vella molt vella, tant vella que ningú no sabia els seus anys, encara que tothom suposava que en tenia més de cent. Aquesta dona que als seus anys es conservava molt desperta d'intel·ligència i lleugera de cames era considerada a la comarca com una màgica que tant aviat feia receptes per a guarir les bèsties o les persones, com donava consells referents a les collites o a la vida de família. Però vet aquí, a la vigília de la Fira anual, a la qual hi venien pastors d'arreu de Catalunya amb ramats de tota mena de bestiar, com que no cabien tots a la vila, molts pastors construïren pletes i corrals a l'altra banda del riu, prop de la casa de la vella, des d'on per un vell pont de fusta passaven el bestiar a la Fira. Doncs un any, un dia abans de començar la Fira de Martorell, va esclatar una gran tempesta. La pobra vella que també criava aviram per a vendre'l a la Fira, no parava de resar i mirar al cel demanant que el temporal acabés aviat, però semblava que ningú no l'escoltés. Els núvols eren cada cop més foscos, la pluja era més forta i els llampecs i els trons més esglaiadors. A mitjanit es va sentir, per damunt del brogit de la tempesta, una forta remor que anà augmentant fins a dominar tots els altres sorolls. Era el riu que, engrossit el seu cabal fins a uns límits mai vistos, ho arrasava tot al seu pas. Canyes, arbres, cabanes s'anaven inclinant al seu pas i desapareixien sota l'aigua. Quan aquesta va arribar a l'alçada del vell pont de fusta, amb un lleuger espetec, se'l va endur sense cap esforç. La vella es va adonar de seguida que tant per a ella com per als pastors d'aquella banda del riu la Fira havia acabat abans de començar i va exclamar: - Diable, quina mala sort! Acabava de pronunciar aquestes paraules quan al bell mig de les flames de la llar va sortir el Diable en persona i li va dir: -M'has cridat? Què vols de mi? La vella s'emportà una gran ensurt amb l'aparició. De seguida, pensant què en podria treure de profit de la visita, va contestar: -T'he cridat perquè m'ajudis. Vull que en aquesta mateixa nit construeixis un pont tan sòlid que l'aigua no se'l pugui endur mai més. -I què em donaràs a canvi?- replicà el Diable. -L'ànima del primer que passi pel pont- va dir la vella després d'un moment de reflexió. -Tracte fet- acabà el Diable, i va desparèixer per on havia vingut envoltat per una boira de fum intens i olor de sofre. I mentre continuava plovent, una legió de dimonis construïen un pont sòlid i esvelt, el qual ja tenien acabat al despuntar l'alba. En fer-se de dia va deixar de ploure i la gent que s'apropà al riu ja va poder contemplar el nou pont. Es quedaren bocabadats i feien grups parlant del prodigi quan es va presentar la vella i els va dir: -De què us estranyeu? No us feia falta un pont? Doncs el Diable ens l'ha construït. I els va explicar el tracte que havia fet aquella nit. A l'escoltar-lo tothom va quedar esgarrifat i la gent deia: -Si és així ningú de nosaltres passarà el pont. -I qui ha dit que hagi de ser un de vosaltres- va dir la vella somrient maliciosament. I obrint el sac que portava va deixar escapar un gat que, en veure's lliure, li va faltar temps per a travessar el pont corrent com un llampec. -Tractes són tractes- va dir aleshores la vella. -Estem en paus, Àngel del Mal. | 08114-7 | Martorell | L'origen de la llegenda es desconeix, no obstant sabem que el pont, fins la reconstrucció de l'any 1768, s'anomenava Pont de Sant Bartomeu. Aquesta i quatre llegendes més van ser publicades en un calendari de l'any 1983, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'obra gòtica del pont del Diable. | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53450 | El senyor del Castell de Sant Jaume i el Pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-senyor-del-castell-de-sant-jaume-i-el-pont-del-diable | AMADES J. (1981): Llegendes populars. Ed. Selecta. | XX | Diu la llegenda que al Castell de Sant Jaume a l'època d'esplendor d' aquest castell hi vivia un senyor feudal que tenia atemorida la contrada pel seu caràcter despòtic i abusiu. Els seus vassalls vivien sempre amb l'ai al cor i la seva fama tenia esporuguits tots els que el coneixien. Volent mantenir la seva aurèola de gosadia i augmentar el temor i el respecte que se li tenia, decidí d'anar a la Festa Major de Gelida i entrar a la plaça on els gelidencs feien balls i danses tradicionals. Es presentà cavalcant en un formós corser i davant l'estupor i el pànic de tot el poble que allí estava congregat, raptà la més bella de les noies presents i se l'emportà cap al Castell de Sant Jaume. El poble va avalotar-se i, ardit, emprengué la persecució del despòtic cavaller; llavors es desencadenà una tempesta aparatosa, amb un aiguat esglaiador. El genet, en veure's perseguit, intentà burlar els homes de Gelida i, deixant el camí de Sant Jaume, es dirigí a Martorell, però els perseguidors s'adonaren tot seguit de l'estratagema i el perseguiren fins a les cases de la vila. La tempesta creixia per moments i els perseguidors encalçaven ja el raptor. Sobtadament, i abans de lliurar-se als homes de Gelida, el senyor de Sant Jaume es decidí a llençar-se al Llobregat, que baixava cabalós per l'efecte de la pluja. En tirar-se al riu amb la donzella i el cavall, llançà una imprecació al Diable, invocant el seu ajut i protecció. Sense saber com, es trobà a l'altra banda del riu i continuà la seva veloç carrera. Els perseguidors del cavaller, en adonar-se que havia saltat l'aigua, recularen astorats, creient que el corrent tumultuós del Llobregat s'havia emportat el senyor de Sant Jaume, el seu cavall i la donzella raptada. En fer-se de dia, aparegué als ulls dels veïns de Martorell un magnífic pont de construcció esvelta i atrevida; el Diable havia escoltat la demanda del mal cavaller i el volgué protegir: en un moment de llamp, sota les potes del seu cavall, construí el magnífic pont, avui anomenat, per això, del Diable. | 08114-8 | Martorell | L'origen de la llegenda es desconeix, no obstant sabem que el pont, fins la reconstrucció de l'any 1768, s'anomenava Pont de Sant Bartomeu. Aquesta i quatre llegendes més van ser publicades en un calendari de l'any 1983, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'obra gòtica del pont del Diable. | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53451 | Mandoni i el pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mandoni-i-el-pont-del-diable-0 | DIAZ SANTILLANA, S. (1951) 'Mandoni i el Pont del Diable' a Leyendas españolas. Editorial Ayax. Barcelona. AMADES J. (1981): Llegendes populars. Ed. Selecta. | XX | Diu la llegenda que en el temps de la conquesta romana, per causa de la brutalitat i les rapinyes dels romans, les tribus iberes es varen revoltar. Els ilergetes (tribu íbera establerta a l'entorn de Lleida) dirigits pel valent Mandoni, encara que lluitaven amb força i coratge, no podien contenir l'empenta abassegadora de les legions romanes, dotades del millor armament i la millor organització militar de l'antiguitat. Resistint heroicament, però en constant retrocés, un nombrós grup d'ilergetes arribà al Llobregat, a les immediacions de Martorell. No hi havia cap pont i baixava massa aigua per passar-lo a gual. Estaven en un cul de sac. En fer-se de nit els caps ilergetes es reuniren a deliberar a la tenda de Mandoni; tenien un exèrcit encara nombrós però cansat i desmoralitzat pels mesos de combat i les últimes derrotes. Si podien escapolir-se de les legions romanes podrien refer-se i, qui ho sap què podria passar? Podria ser que en una nova campanya es poguessin venjar dels romans. Però el riu, infranquejable, els barrava el pas. Només quedaven dues possibilitats: rendir-se o bé morir lluitant. La discussió no va ser llarga, els ilergetes preferiren la mort a l'esclavitud i la rendició suposava que automàticament serien venuts com esclaus. Els capitans marxaren a posar-se al front dels seus escamots per esperar l'alba del dia fatal. Mandoni restà sol a la tenda capficat en els seus tristos pensaments. De cop i volta es desvetllà. Un soroll darrera seu li indicava que no estava sol a la tenda. Es girà i davant seu hi havia el Diable, terrorífic i torbador. - Vinc a salvarte - va dir-. Em coneixes? - Sí- respongué Mandoni-. Què vols? - He dit que vinc a proposar-te la salvació. La teva i la de tot el teu exèrcit. Només vull una cosa. - Digues-la de seguida. - Només vull la teva ànima. Que quan et moris pugui disposar del teu esperit com jo vulgui. A canvi jo us salvaré, a tu i a les teves tropes. Mandoni va dubtar un instant. La proposició era molt dura. Però, tanmateix, la situació era desesperada. -D'acord. Accepto. Què pots fer? -Deixa-ho del meu compte- va respondre el Diable i aixecant el tapís de l'entrada va afegir assenyalant cap a la fosca: -Veus cap on marca el meu dit? D'aquí un moment veste-n'hi i arriba fins al riu. Quan hi siguis sabràs el que has de fer. I va desaparèixer tot seguit, discretament, tal com havia arribat. Mandoni en veure's sol es passà la mà pels ulls. Ho hauria somniat? Seria una al·lucinació deguda a la fam i al cansament? Va decidir-se però, i baixà fins al riu, en la direcció que havia dit el Diable. I la seva sorpresa va ser immensa, terrible. Allà mateix sobre el riu hi havia un pont. Un pont real, tangible! Un pont que era la salvació de l'exèrcit i, a la vegada, el testimoni de la seva perdició. Ràpidament es posà en moviment. Els capitans ordenaren als sentinelles que despertessin els grups d'homes cansats que dormien a la vora del riu i abans que es fes de dia ja havien passat tots a l'altra banda, en direcció al seu territori. Gràcies al pont del Diable, Mandoni i els seus guerrers van combatre encara dos anys contra Roma, i van guanyar moltes batalles. La potència econòmica i militar romana, però, era massa forta per a ells. Al final foren vençuts i Mandoni fet presoner. Conduït a Tarragona fou condemnat a mort i executat de cap per avall a la creu. | 08114-9 | Martorell | L'origen de la llegenda es desconeix, no obstant sabem que el pont, fins la reconstrucció de l'any 1768, s'anomenava Pont de Sant Bartomeu. Aquesta i quatre llegendes més van ser publicades en un calendari de l'any 1983, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'obra gòtica del pont del Diable. | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53452 | El Pont del Diable de Martorell i el menhir de Palausolità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-del-diable-de-martorell-i-el-menhir-de-palausolita | DIAZ SANTILLANA, S. (1951) 'Mandoni i el Pont del Diable' a Leyendas españolas. Ed. Ayax. Barcelona. | XX | En una casa molt important de Martorell hi havia una minyona a la qual gairebé tot el dia feien anar a cercar aigua a la font. Aquesta es trobava a l'altra banda del Llobregat, per la qual cosa la pobra serventa havia de travessar el riu per una palanca molt estreta, que fimbrejava molt. Molt sovint el riu baixava ple, l'aigua s'emportava la palanca i aquella noia l'havia de passar a peu amb gran perill de la vida. La pobra prou s'exclamava passar ni un sol dia sense fer-la anar a la font. Un dia d'una gran riuada, mentre la pobra minyona passava el riu, jurà i perjurà i oferí qualsevol cosa a qui la tragués d'aquell cruel martiri. En arribar a la vorera trobà un home petitó, el qual li digué: 'si vols et faré un pont perquè puguis anar a la font amb tota la seguretat i tranquil·litat. Te'l faré aquesta nit, de manera que, demà al matí ja hi podrà passar. Solament, t'exigeixo que, en morir, em donis l'ànima'. La pobra serventa, en un gest de desesperació, s'hi avingué, puix ja estava cansada d'aquell martiri. De seguida que el sol fou post, el dimoni es posà a la tasca, puix que solament pot treballar de nit. Se n'anà al Montseny i amb una sola estibada arrancà unes grans pedres que, a corre-cuita va portar a Martorell, i féu el pont amb gran delit, perquè la feina era llarga i el temps curt. La minyona va anar a dormir amb certa recança, però no creia possible que el dimoni pogués fer aquell prodigi en una sola nit. Passada la mitja nit no pogué dormir d'inquietud, i en començar la matinada es llevà, tragué el cap per la finestra i veié, sorpresa i horroritzada, que el pont ja estava gairebé llest. Aleshores, espantada, explicà a la mestressa el que li passava. Aquesta li digué -No t'espantis que ho arranjaré-. La mestressa anà al galliner i tirà una galleda d'aigua a un gall, el qual es va espantar i tot espolsant-se la mullena, es posà a cantar. Tots els altres galls de la rodalia li contestaren i, d'aquesta manera, el cant va anar corrent moltes hores lluny. Va arribar a Palausolità en el precís moment que el dimoni hi passava carregat amb la darrera pedra per deixar el pont llest. Quan el dimoni sentí el cant del gall cregué que ja era l'anunci de l'alba, i que tot i haver-se afanyat tant, encara no havia tingut temps d'acabar la seva obra, perdent així la jugada i l'ànima de la minyona. Rabiós va llençar la pedra a terra, la qual quedà ensorrada fins a la meitat. El poble creu que el Pont del Diable no està acabat perquè hi manca la pedra del menhir de Palausolità. | 08114-10 | Martorell | L'origen de la llegenda es desconeix, no obstant sabem que el pont, fins la reconstrucció de l'any 1768, s'anomenava Pont de Sant Bartomeu. Aquesta i quatre llegendes més van ser publicades en un calendari de l'any 1983, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'obra gòtica del pont del Diable. | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | El menhir de Palau-solità i Plegamans es tracta d'un monument megalític amb diverses interpretacions respecte a la seva funcionalitat. Podria tenir funcions religioses dedicades al culte dels morts o als poders de les divinitats, però també es podria tractar d'una senyalització de límit territorial. Presenta 2,5m d'alçada i es troba disposat verticalment. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53453 | El Pont del Diable i el vell usurer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-del-diable-i-el-vell-usurer | XX | Antigament existia a l'entrada del pont, situat en el mateix indret on avui en dia hi ha el pont del Diable, un hostal, anomenat Hostal de la Llebre. A l'hostal s'hi reunia una gran gentada, que els hostalers Bernat i Coloma atenien amablement. Un dia del mes de setembre es celebrava en una vila propera a Martorell una fira força interessant. A la vigília nombrosos forasters entraven i sortien de l'hostal, malgrat el dia havia començat plujós. Queia l'aigua a torrents. Entre aquells forasters arribà a l'hostal, acompanyat d'alguns mossos, amb els seus cavalls i alguns ramats, un vellet d'aspecte roí. I malgrat haver-li ofert l'allotjament l'hostalera, el rebutjà i preferí quedar-se assegut al costat de la llar, que estava encesa, sens dubte per estalviar-se el pagament del llit. Zacaries, que així es deia, era un ric marxant de ramats del qual tothom deia que tenia molts diners i una gran avarícia. Per vendre a la fira portava nombroses i vistoses mules, magnífics bous i moltíssims xais i ovelles, tot de la millor qualitat. Era tan fort el temporal, que Zacaries arribà a preocupar-se per la sort que l'esperava l'endemà. Tant diluviava que el corrent del riu arribà a cobrir el pont, que en aquella època era més baix, fins a endur-se'l, deixant únicament en peu l'arc de triomf i els caps-ponts. Tots els que estaven hostatjats a l'Hostal de la Llebre van quedar aïllats, ja que era impossible vorejar el riu i traspassar-lo, degut a l'enorme cabdal d'aigua que portava. Desesperat Zacaries, pensant que no podria vendre els seus ramats, tant implorava el Diable perquè se l'emportés, com li demanava auxili. En aquesta situació li va semblar escoltar una veu misteriosa, que no sabia d'on venia, perquè es trobava sol a la cambra, acompanyat només d'un gat de grans dimensions, propietat de l'hostalera, arrupit damunt la taula. Per segon cop va escoltar Zacaries l'estranya veu, a la qual va demanar que es mostrés encara que fos el propi Diable, tot pregant-li que li construís un pont per poder portar els seus ramats a la fira, si és que tenia prou poder per fer-ho. En aquell moment se li aparegué enmig de la flama de la llar la misteriosa figura d'un home alt, embolicat amb una capa negra, i llargues cames, enfundades en calces vermelles, i cobert el cap amb un barret vermell, del qual s'escapaven uns cabells arrissats entre els quals destacaven dues plomes de corb com si fossin banyes. L'home li va dir al vell avar que construiria el pont a canvi de l'ànima del primer que el creués. Aleshores va desaparèixer entre flames i sortí a fora. S'apropà al riu i amb els braços alçats i la capa penjant per tots dos costats, va fer sortir de les seves tombes els soldats de les tropes d'Aníbal, que estaven sepultats sota les aigües del Llobregat, perquè es posessin a treballar immediatament en el pont. De sobte, deixà de ploure i aparegué damunt les aigües una gran quantitat de focs que, transformant-se en figures estranyes, resultaren ser un exèrcit d'esquelets, els caps dels quals estaven coberts per cascos i els cossos per cuirasses de color groguenc. Sense gens de brogit, van treure del fons de les aigües pedres gegantines que col·locaren per art d'encantament. Un cop acabat de construir el pont, es va escoltar el cant del gall anunciant el nou dia, i el fantasma satisfet de la seva obra es dirigí al vell marxant i li digué: - La meva promesa està complerta. Aquest pont durarà tota l'eternitat. Ara tu compleix la teva. Quan el dissabte desaparegué Zacaries cridà els seus criats i els altres hostes per comunicar-los el màgic esdeveniment. Com que tots es negaren a passar el pont, fins i tot els seus criats, es va tirar damunt del gat i agafant-lo pel bescoll, després de sostenir una lluita aferrissada amb l'hostalera, es dirigí cap el pont; donant-li una empenta, el pobre gat va creuar el pont de manera fulminant. Així Zacaries va arribar a enganyar al diable. | 08114-11 | Martorell | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53454 | Mare de Déu del pontarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-pontarro | CARDELLACH, C. (1977): Excursions a, dins la revista Solc, núm. 48. pp. 22-27. | XX | Al costat de la porta lateral de l'església de Santa Maria, hi ha una fornícula que conté la petita imatge de la Verge del Pontarró. La llegenda explica que un marxant va veure aquesta imatge surant per les aigües de l'Anoia i, pensant-se que era una nina, la va agafar per la seva filleta. En arribar a casa, la nina havia desaparegut. Tornant a passar per Martorell, va veure-la un altre cop al riu i la va tornar a agafar, aquesta vegada embolicant-la molt bé. Però novament desaparegué. Aquest fet va passar tres vegades més. El marxant ho posà en coneixement del Sr. Rector, qui considerà que això era un miracle i li feren una processó fins l'església, però un altre cop la imatge va desaparèixer. S'adonaren que l'escultura volia ser venerada allà mateix, per aquest motiu li construïren una capella molt a la vora (a l'ermita del Pontarró), on s'hi quedà fins la construcció de la carretera que n'implicà la destrucció, i l'escultura fou traslladada a l'església, d'on no s'ha mogut fins al moment. | 08114-12 | Martorell | La imatge de la Mare de Déu del Pontarró era una petita talla gòtica de fusta policromada. L'ermita del Potarró, on es trobava la talla, va ser enderrocada l'any 1863 per la modificació del traçat de la carretera a Madrid i traslladada a l'església de Santa Maria, on la talla va ser destruïda el 20 de juliol de l'any 1936 per un incendi. | 41.4766700,1.9243500 | 410190 | 4592233 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53455 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat | CLOPAS, I.; CASANOVAS, J. (1984): Evocació històrica de les centenàries festes de Sant Antoni Abat. Amics de Sant Antoni. Martorell. | XVII-XXI | La Festa de Sant Antoni Abat es celebra el cap de setmana següent a la Cavalcada de Reis. Els actes festius comencen dissabte amb el pregó des del balcó de l'Ajuntament i amb l'intercanvi de banderes, la gran i la jove, entre els portadors de l'any anterior i els nous banderers d'enguany. Posteriorment es realitza la ballada de sardanes i es reparteix coca i mistela als assistents. El diumenge al matí es celebra l'acte troncal de la festa, consistent en la cavalcada dels Tres Tombs (a càrrec dels Amics de Sant Antoni Abat) amb la presència de genets, carros i carruatges de Martorell i també de diferents poblacions convidades pels carrers de la Vila i la benedicció dels animals. La festa finalitza a la vesprada amb al Ball de Sant Antoni al Centre Cultural i Recreatiu El Progrés. | 08114-13 | La Vila | La cofraria de Sant Antoni Abat fou creada l'any 1642, en honor a Sant Antoni Abat, patró dels carreters i traginers, i de Sant Iscle, patró dels pagèsos. Les primeres referències escrites sobre la festivitat daten de l'any 1854. | 41.4743700,1.9307800 | 410724 | 4591971 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53455-foto-08114-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53455-foto-08114-13-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | La festivitat també s'anomena Tres Tombs. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53456 | Ball de la Quadrilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-quadrilla | XVIII-XXI | Actualment es balla parcialment. | Avui dia del ball de la Quadrilla només se'n balla una part el dia de Carnaval al Centre Cultural Recreatiu El Progrés, però originàriament es ballava el diumenge de Quaresma a la plaça pública. El ball s'iniciava amb una música amb aires de marxa, que contrasta amb l'aire més cortesà de la resta de parts, com la contradansa, els 'mirallets', el ball pla o els cargols. És una dansa amb múltiples evolucions, la majoria d'elles molt característiques de la dansa tradicional catalana: cadenes, cargols, anades i vingudes de les parelles encarades, passades en diagonal, voltes de les parelles agafats amb una mà, etc. Altres evolucions, en canvi, només existeixen en aquesta dansa, com són els festeigs dels balladors amb les balladores i la figura anomenada els 'mirallets'. | 08114-14 | La Vila | Té un origen incert, però es creu que fou introduït al municipi per uns soldats que participaven a la guerra del Rosselló (1793-1795). La coreografia està inspirada en els balls de saló del segle XVIII. Fou una dansa que perdurà fins ben entrat el segle XX, com així s'en desprèn d'una nota oral de Josep Ventura i Llatas de l'any 1924 que es conserva a l'Arxiu de Dansa Tradicional de l'Esbart Català de Dansaires, que diu 'El dimarts de Carnestoltes la ballen a la plaça després de seguir varis carrers acompanyats de la música'. El ball anà desapareixent paulatinament fins a desaparèixer, i fou recuperat de nou l'any 1956, després de les investigacions d'Isidre Clopas i l'Esbart Català de Dansaires. Fou representat per l'Esbart Dansaire de Martorell, però de nou caigué en desús fins a ésser representat parcialment al Centre Cultural Recreatiu El Progrés. | 41.4736800,1.9310800 | 410748 | 4591894 | 1959 | 08114 | Martorell | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53456-foto-08114-14-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53457 | Fira de Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-primavera | Programes de la Fira de Primavera. | XV-XXI | La Fira de Primavera és una de les festivitats més antigues que es coneix de Martorell. Es celebra l'ultima setmana d'abril i inicis del més de maig (antigament s'iniciava el dia de Sant Marc i s'allargava els quatre dies següents). L'acte central és la fira de bestiar, l'últim diumenge d'abril, com a mostra del que eren antigament els espais de compra-venda de cavalls, animals de tir i diferents productes del camp. Fins a mitjan segle XX l'element bàsic de la Fira va ser el mercat de bestiar, però paulatinament s'hi han anat incorporant elements industrials agrupats amb la Fira del Comerç i la Indústria creada l'any 1987, i representacions de tècniques artesanes i venda de productes agropecuaris a la Fira d'artesania de la Vila i la Fira d'Entitats que es va engegar l'any 1992. La Fira es complementa amb altres activitats lúdiques i festives com la ballada de sardanes, el pregó d'inici de la fira, concurs d'arrossegament de pes per cavalls, representació de danses populars catalanes, cercavila, ball de gegants i concerts. | 08114-15 | La Vila | Va ser fundada l'any 1422, quan la reina Maria, esposa d'Alfons El Magnànim, va concedir el privilegi de la celebració d'una fira a Martorell que tingués lloc el dia de Sant Marc, el 25 d'abril, i que es perllongués en els quatre dies posteriors. La Fira, que en el passat va ser ramadera i agrícola, s'ha anat transformant al llarg dels segles. | 41.4743700,1.9307800 | 410724 | 4591971 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53457-foto-08114-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53457-foto-08114-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53457-foto-08114-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Antigament s'anomenava Fira de Sant Marc. | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53458 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-11 | Programes de la Festa Major. http://martorell.cat/martorell/el-municipi/calendari-de-festes-i-fires.htm | XI-XXI | La Festa Major es celebra entorn el 15 d'agost, en honor a la patrona de la localitat, Santa Maria de l'Assumpta. La programació de la festa s'inicia a la vesprada amb el repic de campanes des del campanar de l'església de Santa Maria. El dia principal de la festa és el 15 d'agost, quan a les 12 h del matí es realitza la missa solemne de Santa Maria, seguit de l'actuació castellera. A la tarda s'exposen les figures participants a la cercavila, realitzades per diferents entitats i barris del municipi (gegants, capgrossos, dracs...). La cloenda s'inicia a la vesprada de l'últim dia amb un correfoc a càrrec dels Diables de la població i la Carpafera, que donen lloc a l'encesa del castell de focs. La festa es complementa amb diferents activitats culturals, lúdiques i festives com exposicions als diferents museus i sales, activitats per a nens (Garvilada des de l'any 2005), joves i grans (Brellogat des de l'any 2003). Una altra de les activitats que es consolida dins el programa d'actes de la Festa Major és la mostra viva d'oficis artesans de Martorell, l'Artesanàlia (2002) que es fa a la plaça de la Vila, la qual reuneix alguns oficis ja desapareguts en la vida laboral i d'altres que estan de plena actualitat. | 08114-16 | Martorell | Aquesta festa es troba documentada des de l'any 1032 i s'aprofitava com a parèntesi entre les feines agrícoles de segar i veremar. A Martorell, com en d'altres parròquies dedicades a la Mare de Déu, s'instal·lava al mig de la nau de l'església un túmul, és a dir un cadafal cobert per un baldaquí, amb un altar als peus, amb la imatge jaient de la Mare de Déu de la Dormició, popularment coneguda com a la Mare de Déu del Llit. A part del dia 15 d'agost, el dia central de la festa, també es celebra el dia 16, festa de Sant Roc, copatró de la vila des de 1589 com a segon dia de Festa Major. Aquests dos dies les activitats eren organitzades per la parròquia i l'Ajuntament i es basaven en representacions litúrgiques i ball. El dia 17, el tercer dia de Festa Major, fou instituït a la segona meitat del segle XIX a petició de les societats recreatives de Martorell. | 41.4743700,1.9307800 | 410724 | 4591971 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53458-foto-08114-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53458-foto-08114-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53458-foto-08114-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53460 | Carpafera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carpafera | XX | La carpafera és una bestia que acompanya la Colla de Diables de Martorell en totes les cercaviles. Es tracta d'una figura que representa un animal amb cap de carpa i cua de drac,w cavalcada pel diable. Està feta amb una estructura d'alumini recoberta de cartró pedra, sis rodes i focus de llums als ulls i al llom . Presenta una longitud de 6,5m, una alçada de 3,5m, una amplada de 2,5m i un pes de 120 Kg. Pel què fa a punts de foc està format per 42 carretilles i 14 francesos. | 08114-18 | Can Nicolau. Plaça de la Vila, 7 | 41.4792600,1.9174900 | 409621 | 4592527 | 1995 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53460-foto-08114-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53464 | Monument a Josep Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-anselm-clave | XX | El monument es troba situat en un extrem de la plaça en una zona enjardinada. És un monòlit rectangular de pedra de Sant Vicenç amb una franja de pedra vermella del Figaró. A la part superior esquerra hi ha fixada una placa on hi ha l'efígie d'Anselm Clavé en relleu, que es superposa a la franja de pedra vermella. En aquesta hi ha gravat un pentagrama amb una clau de sol i notes musicals. A la part inferior de l'escultura, hi ha gravada la llegenda: 'MARTORELL A ANSELM CLAVÉ'. | 08114-22 | Al costat del pont del Riu Anoia | 41.4742800,1.9254400 | 410278 | 4591966 | 1968 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53464-foto-08114-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53464-foto-08114-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Joan Puigdollers | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53465 | Monument a Sant Joan Bosco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-sant-joan-bosco | XX | Coberta de líquens i diverses pintades vandàliques. | El conjunt escultòric es troba situat al mig de la plaça. Es tracta d'una escultura feta de marbre que representa a Sant Joan Bosco al mig de dos infants. L'escultura està fixada sobre una base poligonal de pedra. | 08114-23 | Plaça de Sant Joan Bosco | 41.4741300,1.9202900 | 409848 | 4591955 | 1968 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53465-foto-08114-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53465-foto-08114-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Joan Puigdollers | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53466 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-5 | XXI | L'escultura es situa en un parterre a la vorera del carrer de Lluís Companys. Es tracta d'un monòlit de granit fixat al damunt d'una base poligonal. Hi ha un plafó de bronze fixat a la part superior amb la llegenda: 'MARTORELL EN RECORD I HOMENATGE AL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS (1883-1940) EN CONMEMORACIÓ DEL 60 È ANIVERSARI DE LA SEVA MORT'. | 08114-24 | C. Lluís Companys | Aquest monument commemoratiu va ser creat per l'arquitecte maroterellenc Joan Romagosa. | 41.4806300,1.9131200 | 409258 | 4592684 | 2000 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53466-foto-08114-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53466-foto-08114-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Joan Romagosa | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53467 | Monument a Josep Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-pla | XX | A la vorera de la confluència entre el carrer de Lluís Companys amb el carrer del Camí Fondo hi ha el monument a Josep Pla. Es tracta d'un d'un bloc metàl·lic rectangular fixat a la vorera. Hi ha una incripció: 'MARTORELLA JOSEP PLA', disposada en forma creuada jugant amb volums de les paraules buit-ple. A la part superior dreta hi ha una placa fixada amb el text següent: 'A l'aire, hi flotava el perfum, un mica dolç, de les flors d'acant. La roda blanca del poble contemplava, absorta, l'estructura de les teulades. Els arcs voltaics posaven, sobre les parets fosques, unes vagues taques de llum. En alguna d'aquelles nits vaig poder veure el poble embolicat per a la mòrbida i pàl·lida llum de la lluna, mentre que en la llunyania xiulava una locomotora..' Josep Pla 'Martorell' a Guía de Catalunya, 1966. | 08114-25 | C. Josep Pla | Aquest monument commemoratiu va ser creat per l'arquitecte maroterellenc Joan Romagosa, i va ser inaugurat el 23 d'abril de 1997. | 41.4757200,1.9168500 | 409563 | 4592135 | 1997 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53467-foto-08114-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53467-foto-08114-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Joan Romagosa | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53468 | Monument a Lluís Marquès Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-marques-carbo | XX | El monument es troba desmuntat al magatzem de la brigada municipal del carrer del Mur. Està format per sis blocs poligonals disposats al terra. En un d'aquests blocs hi havia una efígie en relleu. En un altre la data de '1969'.En una altre hi havia una inscripció: ' LA EXCMA DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA A D. LUIS MARQUES CARBO ILUSTRE MUNICIPALISTA Y PROPULSOR DE LAS MANCOMUNIDADES COMARCALES. DIA DE LA PROVINCIA'. | 08114-26 | Magatzem brigada municipal. C. del Mur | El monument estava situat a la vorera de l'Avinguda Mancomunitats Comarcals, en una zona enjardinada. Va ser desmuntat i dipositat al magatzem de la brigada municipal a causa d'unes obres de remodelació de l'espai on estava ubicat. | 41.4736200,1.9309200 | 410735 | 4591887 | 1969 | 08114 | Martorell | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Joan Puigdollers | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53469 | Monument a Joan Serrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-joan-serrats | XX | El monument es troba situat al mig de la plaça i consta de tres blocs monolítics. El més gran és un monolít de granit amb unes inscripcions al frontal i al darrera. A la part superior frontal hi ha un medalló de bronze amb el retrat de Joan Serrats, per sota d'aquest, una inscripció: 'JOAN SERRAT I LLUPART -MESTRE D'ESCOLA- (PALAU-SAVERDERA 1882-MARTORELL 1954) HOMENATGE DELS EXALUMNES I DEL POBLE DE MARTORELL. 14 DE JUNY 1998'. La llegenda de la banda posterior: ' ALS MESTRES CATALANS QUE EN TEMPS DIFÍCILS MANTINGUEREN VIVA LA FLAMA DE LA LLENGUA I DE LA PÀTRIA. HOMENATGE DEL POBLE DE MARTORELL. 14 DE JUNY DE 1998'. Just davant el monolít, hi ha dos polígons de petits disposats l'un davant de l'altre de forma simètrica. | 08114-27 | Plaça Joan Serrats | 41.4826400,1.9176000 | 409635 | 4592902 | 1998 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53469-foto-08114-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53469-foto-08114-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Joan Romagosa | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53470 | Monument commemoratiu de Martorell Ciutat Pubilla de la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-de-martorell-ciutat-pubilla-de-la-sardana | XX | El conjunt escultòric es situa al mig de la plaça Catalunya. Està format per un bloc de pedra calcària de Capellades, una estructura metàl·lica i un octògon de ceràmica. L'estructura metàl·lica és un trespeus, un dels quals es recolza sobre el bloc de pedra i els altres dos a terra. Al capdamunt hi ha representada una sardana que encercla una flama, i al voltant dels peus diversos instruments de cobla. A sota l'estructura, hi ha un hexàgon de ceràmica amb els noms de totes les ciutats pubilles de la sardana precedents. Fixades al bloc de pedra hi ha una placa de metacrilat amb la llegenda: 'MARTORELL A LA SARDANA. ANY DEL PUBILLATGE, 2 DE MAIG DE 1993'. | 08114-28 | Passeig Catalunya | 41.4752800,1.9194800 | 409782 | 4592083 | 1993 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53470-foto-08114-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53470-foto-08114-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Francesc Querol | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53471 | Placa dels 50 anys colles sardanistes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-50-anys-colles-sardanistes | XXI | Placa d'acer inoxidable fixada sobre el bloc de pedra de l'escultura de Francesc Querol de commemoració de la Ciutat Pubilla de la Sardana. La inscripció: '50 ANYS 1955-2005 COLLES SARDANISTES. EN RECORD DELS COMPANYS DANSAIRES'. | 08114-29 | Plaça Catalunya | 41.4752800,1.9194800 | 409782 | 4592083 | 2005 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53471-foto-08114-29-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53472 | Placa de l'ermita i fossar Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lermita-i-fossar-sant-bartomeu | XX | La placa commmemortativa es troba situada al damunt d'un pilaret de pedra. La llegenda gravada sobre la placa de bronze diu: 'EN MEMÒRIA DELS MORTS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ (1705-1714) I LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) ENTERRATS AL FOSSAR DE SANT BARTOMEU I DE TOTES PERSONES SEPULTADES EN AQUEST CEMENTIRI AL LLARG DE LA SEVA HISTÒRIA. MARTORELL, 11 SETEMBRE 1996'. | 08114-30 | Jardins del Pont del Diable | 41.4750300,1.9369000 | 411236 | 4592038 | 1996 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53472-foto-08114-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53472-foto-08114-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53473 | Escultura 'Preservem el riu i el seu entorn' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-preservem-el-riu-i-el-seu-entorn | XX | Manca la placa commemorativa. Té líquens. | Escultura situada als Jardins del Pont del Diable. És un bloc de pedra vermella que representa el perfil de la comarca i el riu Llobregat que la travessa de froma sinuosa. Es troba fixada damunt d'un cub de formigó. Tenia una placa commemorativa amb la inscripció: 'MARXA CICLISTA RIBERA DEL LLOBREGAT. CCOO LLOBREGAT. CLUB COCOS ESPORT I CULTURA'. | 08114-31 | Jardins del Pont del Diable | 41.4747100,1.9368700 | 411233 | 4592002 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53473-foto-08114-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53473-foto-08114-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Actualment la placa commemorativa no hi és. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53474 | Placa del Pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-pont-del-diable | XX | Placa situada al camí d'accés al Pont del Diable, feta de marbre de Carrara i fixada en un marc de pedra vermella. S'hi pot llegir la següent inscripció: 'PONT DEL DIABLE. SEGLE II ARC I BASAMENT DEL PONT ROMÀ. ANY 1283 PONT GÒTIC. ANY 1768 RECONSTRUCCIÓ DEL PONT. ANY 1928 RESTAURACIÓ DE L'ARC ROMÀ. ANY 1933 DESENTERRAMENT DELS SÒCOLS DE L'ARC ROMÀ COLGATS PER LA CONSTRUCCIÓ DE LA CARRETERA REBAIXAMENT DE LES BRANES I CONSTRUCCIÓ DE L'ESCALA'. | 08114-32 | Accés al Pont del Diable | Va ser fixat per la Generalitat de Catalunya. | 41.4749300,1.9368200 | 411229 | 4592026 | 1934 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53474-foto-08114-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53474-foto-08114-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53475 | Escultura de les Inundacions de 1971 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-les-inundacions-de-1971 | XX | Aquest element es troba situat al jardí del costat del Pont del Diable. Es tracta d'una estructura de planta i secció rectangular, recoberta de granit. Està fixat al terra per mitjà d'una base de de formigó. Al front superior hi ha l'escut de la vila de Martorell i al costat d'aquest una inscripció: 'MARTORELL A LOS CIUDADANOS ANÓNIMOS FORMIDABLES COLABORADORES EN EL SALVAMENTO DE CUANTAS PERSONAS SE VIERON AFECTADAS EN LAS INUNDACIONES DEL 20 DE SETIEMBRE DE 1971. NIVEL DE LAS AGUAS'. Hi ha una línia que indica el nivell fins on va arribar l'aigua. | 08114-33 | Jardins del Pont del diable | El 20 de setembre de 1971, la forta tempesta que va assolar Catalunya, va provocar que el riu Llobregat arribés a un cabdal màxim històric de 3150 metres cúbics per segon. Aquesta crescuda va provocar destrosses a moltes indústries i el desallotjament de dues-centes famílies. | 41.4746300,1.9372300 | 411263 | 4591993 | 1971 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53475-foto-08114-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53475-foto-08114-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53476 | Monument a Francesc Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-francesc-pujols | XXI | Aquesta escultura es troba situada al jardí de la Torre de les Hores, on hi ha la seu de la fundació de Francesc Pujols. Aquesta escultura està formada per un bust en bronze de Francesc Pujols, fixat al damunt d'un polígon de pedra vermella. A la part frontal del polígon hi ha una inscripció: 'Homenatge de la vila de Martorell, 2002'. A la part posterior s'hi pot llegir: 'Francesc Pujols i Morgades ( 1882-1962) Filòsof'. | 08114-34 | C. Mur, 63 | Francesc Pujols i Morgades ( Barcelona 1882-Martorell 1962) va estudiar filosofia i conreà la poesia, i el 1903 va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona. Publicà diversos llibres. Es va dedicar a la crítica d'art i va participar en diverses publicacions (El Poble Català, Papitu, Vell i Nou, Picarol, etc). Va contribuir a l'intent de creació d'un teatre líric català. Durant uns anys va estar exiliat a França, però el 1942 va tornar i es va instal·lar a la Torre de les Hores a Martorell, on va continuar escrivint. | 41.4740000,1.9316000 | 410792 | 4591929 | 2002 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53476-foto-08114-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Josep Salvador i Joan Romagosa López | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53477 | Placa al Noi i Xic de la Barraqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-al-noi-i-xic-de-la-barraqueta | XX | Aquesta placa de granit es troba fixada a la casa situada al número 45 del carrer d'Anselm Clavé. Conté una inscripció: 'EN AQUESTA CASA HI VAN VIURE EL NOI I EL XIC DE LA BARRAQUETA. VICENÇ MARTÍ I TORRES (1830-1866) I JOAN MARTÍ I TORRES (1834-1909) LLUITADORS PER LA LLIBERTAT. HOMENATGE A LA VILA DE MARTORELL. 11 DE SETEMBRE DE 1995'. | 08114-35 | C. Anselm Clavé, 45 | Vicenç Martí i Torras va ser un heroi republicà, que va intervenir en la guerra dels Matiners, i fou condemnat a mort. Fugí a França i tornà abans de la revolució de 1954, un cop indultat. El 1856 es va fer fort a Gràcia contra les forces del general Zapatero i contra el cop d'estat del General O'Donnell. Va ser mort pels mossos d'esquadra el 1866. Joan Martí i Torras fou republicà i germà de Vicenç. Va assolir renom intentant ajudar al seu germà. Durant la Primera República va lluitar contra els carlins. El 1893 va ser incorporat a la Unió Republicana i fou diputat per Sant Feliu de Llobregat. | 41.4746700,1.9329200 | 410903 | 4592002 | 1995 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53477-foto-08114-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53477-foto-08114-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53478 | Placa de la casa natal Josep Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-casa-natal-josep-palet | XX | Al número 14 del carrer de Francesc Santacana, hi ha la casa de Josep Palet. En la façana d'aquesta casa hi ha fixades dues plaques commemoratives. Una, feta de marbre del país, es troba situada al damunt de la porta d'entrada de la casa; mentre que l'altra, de bronze, es situa al costat de la llinda de la mateixa porta. La placa de marbre té una llegenda: 'EL DIA 7 DE MAYO DE 1877 NACIÓ EN ESTA CASA EL TENOR JOSÉ PALET, HIJO PREDILECTO DE LA VILLA Y GLORIA DEL ARTE LIRICO MUSICAL. AGOSTO 1946'. A la placa de bronze hi ha un retrat en relleu del tenor, una arpa i l'escut de la vila també hi ha una llegenda: 'MARTORELL AL TENOR JOSEP PALET. 1877-1946. 15 D'AGOST DE 1996. | 08114-36 | C. Francesc Santacana, 14 | Josep Pallet ( Martorell 1876-Milà 1946) va ser un conegut tenor. Estudià amb Joan Goula i debutà a Barcelona amb La Favorita, de Donizetti. El 1900 es presentà al Liceu barceloní i des d'aleshores cantà a la majoria dels grans teatres europeus i americans, i fou un notable intèrpret del repertori romàntic italià. Retirat, s'establí a Milà. | 41.4741700,1.9279600 | 410488 | 4591951 | 1996 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53478-foto-08114-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53478-foto-08114-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.