Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53590 | Antic Col·legi Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-collegi-montserrat | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Escola formada per dos edificis de planta rectangular de baixa i planta pis amb coberta a dues aigües separats per un pati. | 08114-148 | C. Montserrat, 15 | Al 1935 Josep Lluís Sert (Barcelona 1902-1983) va projectar dos edificis escolars per a Martorell. El col·legi de Montserrat, al barri de Can Carreres, i el col·legi dels Convents. La construcció d'ambdós edificis va ser paralitzada durant la guerra civil de 1936-1939 i l'arquitecte Sert no va poder continuar la seva obra; el col·legi dels Convents es va finalitzar respectant el projectat per Sert, però no va ser així amb el col·legi de Montserrat. Durant el franquisme l'escola es va anomenar Correa Weglison. | 41.4769800,1.9236900 | 410136 | 4592268 | 1935 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53590-foto-08114-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53590-foto-08114-148-2.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Josep Lluís Sert | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 37 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 120|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53600 | Antic hostal de Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hostal-de-congost | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Es troba en estat ruïnós. Ha perdut la coberta. | El que queda són les restes d'una edificació de planta quadrada i un petit cos adossat. Està construït amb paret de pedra i obertures amb arcs i brancals de maó vist. Hi ha restes d'un antic forjat interior. També es conserven restes de la cornisa ceràmica de la coberta. | 08114-158 | Carretera N-lla Km 590,5 | L'hostal es troba situat a l'estratègic pas del congost, paral·lel al riu Llobregat. Es va edificar l'any 1865. També era conegut pel nom d'Hostal d'en Boira, en referència al cognom d'un dels seus hostalers. Era propietat de Joan Pau Par i Voltà que el tenia llogat. El mes d'abril de 1942, una esllavissada de les terres del congost, provocades per una persistent pluja, va provocar l'enfonsament de trams de la carretera que transitava pel davant i greus desperfectes a l'Hostal. Pocs mesos després s'edificà un nou Hostal metres a dalt del congost que porta el nom del seu predecessor. | 41.4688400,1.9415000 | 411612 | 4591346 | 1865 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53600-foto-08114-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53600-foto-08114-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53600-foto-08114-158-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 47 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53734 | Antic portal de la Casa Gralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-portal-de-la-casa-gralla | FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. | XVI | La part superior es troba erosionada. | El portal de la Casa Gralla està situada al pati del Museu de l'Enrajolada. Es tracta d'un fragment del portal principal de l'antic palau, consistent en el fris que sostenia els motius heràldics, així com dels brancals. El fris central es troba profusament decorat amb motius florals i una màscara al centre, i presenta diversos frisos intercalats amb motius esquemàtics i dentats. Descansen sobre brancals a mode de pilastres, que presenten mènsules d'ordre corinti a la part superior i garlandes decoratives al centre. | 08114-292 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | La Casa Gralla era un palau renaixentista situat al carrer Portaferrissa de Barcelona, que fou enderrocat l'any 1856. Els portals i finestrals més notables foren recuperats amb la finalitat de reconstruir el palau, però tot quedà en un projecte i la pèrdua de bona part dels elements escultòrics. Francesc Santacana va adquirir la part del portal principal i va situar-lo en l'emplaçament actual. En els gravats que s'han conservat del palau es poden observar les característiques de la portalada sencera. | 41.4745800,1.9285200 | 410536 | 4591996 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53734-foto-08114-292-1.jpg | Legal i física | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | A l'Inventari de Patrimoni Immoble de la Generalitat de Catalunya la fitxa porta la denominació 'Finestra de la Casa Gralla'. | 95 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53718 | Antigues mines de plom la Martorellense | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-mines-de-plom-la-martorellense | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | La inscripció força degradada per la vegetació. | El Socavón de San Eusebio està situat junt Can Pastallé, sota la carretera de Martorell a Gelida, i aquesta vegada ja dins el terme municipal de Martorell. Després de la Guerra Civil de 1936-1939 es van excavar noves galeries a major profunditat i que avui dia resten inundades. L'entrada de la galeria resta tancada per una reixa permeable al pas de quiròpters. Cal comprovar si aquest túnel manté poblacions de ratpenats. Entrada del túnel amb la inscripció 'Socavón de San Eusebio 1918' i galeria. Actualment envaïda i deteriorada per la vegetació | 08114-276 | C. de Sant Genís | El Socavón de San Eusebio va ser excavat el 1918 per facilitar l'extracció de galena de la mina La Martorellense (situada a Castellví de Rosanes) en vagonetes de tracció animal i no a través del pou mestre que arribava a 239 metres de profunditat. El túnel connecta amb el pou mestre amb un recorregut que supera els 860m. | 41.4672200,1.9207800 | 409879 | 4591187 | 1918 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 30 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53707 | Arbres del passeig del Quarter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbres-del-passeig-del-quarter | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Conjunt de plàtans, alguns d'ells amb bon estat de desenvolupament situats al carrer dels Quarters. Platanus hybrida, 8 exemplars amb major desenvolupament. | 08114-265 | Passeig del Quarter | 41.4748100,1.9361600 | 411174 | 4592014 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 19 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53577 | Ateneu de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-de-martorell | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici destinat a centre social de l'entitat Ateneu de Martorell, fundat l'any 1929. L'edifici es compon de semisoterranis, d'un altell, de planta baixa o principal i d'un amfiteatre cinema. Els materials predominants són el maó i l'estuc. | 08114-135 | C. Gomis, 10 | Entre els anys 1860 i 1936 es van crear a Catalunya 130 ateneus; pretenien cobrir part de les mancances socials de l'època: eren centres de divulgació social, cultural i oci i donaven assistència en cas malaltia i formació escolar. Al 1928 es va crear l'entitat i es van redactar els seus estatuts que van ser aprovats pel governador civil Milans del Bosch el 8 d'abril de 1929. L'any 1930 s'inaugurà la sala-cafè que farà de local social de la societat i acollirà diversos actes culturals i d'oci; L'edifici presenta una façana d'estil modernista projectada per l'Arquitecte Josep Ros i Ros. L'Ateneu coexistia amb les societats del Círcol (dretes) i les del Progrés d'esquerres; l'ateneu es definia com apolític pel que donava cabuda a tot el conjunt de la població. Es fomentava el teatre, es feien conferències, es promovia el ciclisme, es feien campionats de billar i als baixos de l'edifici s'inaugurà una escola que el seu primer curs (1930-1931) va tenir 40 alumnes d'entre 6 a 12 anys i a la nit era escola d'adults . La sala-cafè va quedar petita, per la festa major s'havia de muntar un embalat a terrassa, i el 21 de març 1936 s'inaugura la sala d'espectacles de l'Ateneu, que es va destruir pels efectes de la voladura del pont d'Anoia, l'any 1939, afectant també a l'edifici de la salacafè. L'Any 1955 l'arquitecte municipal Armand Mas Tulla, va adaptar a mínims el seu propi projecte de rehabilitació i l'any 1957 es va tornar a obrir l'Ateneu que ha anat acollint diverses propostes culturals i d'oci fins al dia d'avui. | 41.4777700,1.9265100 | 410372 | 4592352 | 1930 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53577-foto-08114-135-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Josep Ros i Ros | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 24 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53456 | Ball de la Quadrilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-quadrilla | XVIII-XXI | Actualment es balla parcialment. | Avui dia del ball de la Quadrilla només se'n balla una part el dia de Carnaval al Centre Cultural Recreatiu El Progrés, però originàriament es ballava el diumenge de Quaresma a la plaça pública. El ball s'iniciava amb una música amb aires de marxa, que contrasta amb l'aire més cortesà de la resta de parts, com la contradansa, els 'mirallets', el ball pla o els cargols. És una dansa amb múltiples evolucions, la majoria d'elles molt característiques de la dansa tradicional catalana: cadenes, cargols, anades i vingudes de les parelles encarades, passades en diagonal, voltes de les parelles agafats amb una mà, etc. Altres evolucions, en canvi, només existeixen en aquesta dansa, com són els festeigs dels balladors amb les balladores i la figura anomenada els 'mirallets'. | 08114-14 | La Vila | Té un origen incert, però es creu que fou introduït al municipi per uns soldats que participaven a la guerra del Rosselló (1793-1795). La coreografia està inspirada en els balls de saló del segle XVIII. Fou una dansa que perdurà fins ben entrat el segle XX, com així s'en desprèn d'una nota oral de Josep Ventura i Llatas de l'any 1924 que es conserva a l'Arxiu de Dansa Tradicional de l'Esbart Català de Dansaires, que diu 'El dimarts de Carnestoltes la ballen a la plaça després de seguir varis carrers acompanyats de la música'. El ball anà desapareixent paulatinament fins a desaparèixer, i fou recuperat de nou l'any 1956, després de les investigacions d'Isidre Clopas i l'Esbart Català de Dansaires. Fou representat per l'Esbart Dansaire de Martorell, però de nou caigué en desús fins a ésser representat parcialment al Centre Cultural Recreatiu El Progrés. | 41.4736800,1.9310800 | 410748 | 4591894 | 1959 | 08114 | Martorell | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53456-foto-08114-14-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53729 | Barraca de vinya de la Serra d'Ataix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-serra-dataix | XVIII-XX | Barraca de vinya situada a la vessant nord de la Serra d'Ataix, entre el torrent de la Vall i el torrent de Rocafort. És una edificació aïllada de planta circular construïda mitjançant pedra seca. La tipologia és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra. | 08114-287 | Serra d'Ataix | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.4680100,1.9249200 | 410226 | 4591271 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53729-foto-08114-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53729-foto-08114-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53729-foto-08114-287-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53609 | Ca l'Andalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landalet | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | La façana presenta cert estat de deteriorament. | Edifici de planta rectangular de planta baixa i dues plantes pis i coberta amb voladiu a dues vessants de teula ceràmica àrab. La porta de planta baixa és d'arc rebaixat. A les dues plantes pis hi ha dos balcons circulars amb barana de ferro. A nivell de la primera planta hi ha un esgrafiat noucentista que representa una dona treballant a una carnisseria i amb el text CARNECERIA. | 08114-167 | C. Pere Puig, 82 | El nom prové del renom pel que era conegut el seu propietari Eudal Guitart; sota el balcó hi ha la llegenda Ca l'Andalet ;a les reixes del portal d'entrada hi figuren les inicials E.G. que fan referencia al nom del seu propietari. A la façana encara és visible un esgrafiat que evoca la professió, afició o caràcter de l'edifici: en aquest cas una carnisseria que va tancar les portes fa més de 40 anys i des de llavors no ha estat habitada. Encara presenta els mostradors i altres mobles antics de l'establiment. | 41.4743600,1.9360000 | 411160 | 4591964 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53609-foto-08114-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53609-foto-08114-167-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 56 BPU-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53605 | Ca l'Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliveres | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa tres pisos superiors cobert amb teula àrab. Als baixos hi trobem dues entrades, totes dues arcs escarsers de grans dimensions. Al primer pis hi ha un balcó corregut que ocupa tota la façana, la seva barana és de ferro forjat amb motius florals. Al segon pis hi ha dos balcons individuals i al tercer, dues finestres de menors dimensions. La façana destaca pels seus esgrafiats, motius vegetals verticalitzants obra de Jaume Amat. | 08114-163 | C. Pere Puig, 44 | Aquest edifici data de l'any 1886; presenta una tipologia arquitectònica freqüent a la vila de Martorell; la planta baixa de l'edifici ha conservat l'arquitectura original sense que els portals s'hagin vist afectats per la presència d'una entrada de pàrquing en un d'ells. Destaquen d'aquest immoble els esgrafiats de motius florals. | 41.4747100,1.9349000 | 411069 | 4592004 | 1886 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53605-foto-08114-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53605-foto-08114-163-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 52 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53558 | Ca l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller-0 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici de planta baixa i planta pis. Al nivell superior hi ha finestres amb arc de mig punt i dos balcons amb balustrades situats als extrems de la façana principal. La coberta és a dues aigües amb coberta de teula àrab. El jardí està pavimentat i té un arbrat on destaquen un gran pi i dues palmeres. Hi ha una torre d'aigua amb molí de vent. | 08114-116 | C. Cambreta, 3 | Martorell tenia una important producció vitícola des de la segona meitat del segle XVIII. Es diu que hi havia fins a 7 facines de destil·lació d'aiguardent; els alambins utilitzats per la destil·lació així com tot l'equipament complementari era produït pels calderers. La família Oller es va establir a Martorell l'any 1781 i van exercir la professió de calderers fins l'any 1843. Llorenç Oller i Beí va dedicar-se al treball de les terres que la família havia anat adquirint; al 1880 va promoure la urbanització del carrer Vistalegre. Ca l'Oller es una construcció de finals de la primera meitat del segle XIX reconstruïda l'any 1926. | 41.4743200,1.9333800 | 410941 | 4591962 | 1926 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53558-foto-08114-116-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 05 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53579 | Cal Baviera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baviera | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici de planta rectangular destinat originàriament a magatzem de vi. Les parets són de maó arrebossat i la coberta de teula ceràmica àrab. A la façana principal hi ha la porta d'accés sota un arc de pedra apuntat amb finestres allargades amb decoració ceràmica a cada costat. Està acabada amb un remat de formes arrodonides que reflecteixen el seu estil arquitectònic. Les façanes laterals estan fragmentades per pilastres que sobresurten per damunt el nivell de la coberta. Entre pilastres la façana està acabada amb un arc rebaixat. També hi ha unes finestres d'arc rebaixat emmarcades i amb decoració ceràmica. A un nivell més baix hi ha unes finestres rectangulars protegides amb reixes. Davant la façana hi ha una plaça amb arbrat que antigament havia estat el pati de l'edifici, fins que es va enderrocar la tanca i va passar a formar part de l'espai públic. | 08114-137 | C. Gomis, 29 | Es tracta d'un edifici d'estil modernista projectat per l'arquitecte Josep Ros i Ros i construït l'any 1925. La xarxa de comunicacions per carretera o per les properes vies de tren van fer que en aquesta zona del barri de Can Carreres s'hi establissin nombrosos negocis vitícoles com el de Cal Baviera que compartia zona amb altres negocis de renom com el Sindicat Vitícola Comarcal. A partir dels anys 60 del segle XX, Martorell passa de ser una vila principalment enfocada a la viticultura agrícola i els terrenys abans empleats pel mon agrari deixaran pas a l'edificació d'habitatges i a les grans indústries i companyies. Aquest canvi suposarà el tancament de molts negocis vitícoles com els de Cal Baviera. Actualment hi trobem unes oficines de la mútua Fremap. | 41.4783500,1.9277200 | 410474 | 4592416 | 1925 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53579-foto-08114-137-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Josep Ros i Ros | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 26 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53583 | Cal Farreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farreret | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVIII-XIX | Habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i pis. Als baixos hi ha un local d'ús comercial, això fa que hi hagi molt d'espai amb obertures. La transició entre pisos està marcada per una sanefa amb baixos relleus geomètrics entrellaçats. Al primer pis hi ha tres obertures amb les llindes remarcades amb falsos entaulaments amb un cap antropomorf al centre, voltat de vegetació en baix relleu. Totes tres obertures són balcons independents. Remata l'edifici una cornisa suportada per mènsules. | 08114-141 | C. Josep Anselm Clavé, 30 | L'any 1748 Miquel Esplugas i Cristòfol va muntar una ferreteria en aquest edifici. La ferreteria, encara oberta al públic, és probablement l'establiment comercial més antic de Martorell. Deu generacions han regentat el negoci familiar. L'edifici rep el nom de Cal Farreret en referència al renom que rebia Miquel Esplugas i Vives per la seva professió de ferrer. Va ser alcalde de Martorell en dues ocasions: de l'any 1843 al 1844 i de l'any 1848 al 1849. L'any 1897, el fill Rossend Esplugas i Bros va aixecar la façana neoclàssica que veiem en l'actualitat. Part de la història de Martorell ha quedat reflectida en les transformacions del negoci familiar de Cal Farreret. Del seu taller han sortit han sortit les reixes de la Torra Malla, Cal Betlla, Cal Nial, entre d'altres. En el moment d'esplandor dels negocis vitícoles , abans de l'arribada de la fil·loxera l'any 1879, i quan Martorell vivia del camp i la vinya, la ferreteria venia eines als pagesos i disposava d'una foneria especialitzada en sínies, premses i altres maquinàries utilitzades per la elaboració de productes vitícoles. Durant la revolució industrial es feien treballs de forja, i es venien frontisses, filat, filferro, claus entre d'altres. La guerra civil espanyola 1936-1939 representa el tancament del taller i la permanència de la botiga. | 41.4746400,1.9322700 | 410849 | 4591999 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53583-foto-08114-141-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 30 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|102|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53584 | Cal Garrapet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garrapet | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici entre mitgeres, planta quadrada amb planta baixa, dos piso, i terrat a la catalana. Composició simètrica dels buits de les façanes. Els dos pisos i la barana del terrat formen un conjunt ornamental: peanya ondulada, balcó corregut, obertures balconeres allindada amb motllures i elements esculpits que s'allarguen a part dels muntants. Coronament de façana a manera de frontó: cornisa corba amb motllures i ondulacions; centrat en aquest cos hi ha relleus de temes florals. Barana de ferro forjat tanca l'espai baix del cos. Part de la façana té simulació de carreus senzills picats. | 08114-142 | C. Josep Anselm Clavé, 33 | Tenim documentat el renom de Garrapet l'any 1817; renom amb que era conegut Geroni Pastells i que dona nom a l'edifici. L'edifici es va ensorrar i l'any 1910 va ser reconstruït. Des de l'any 1930 va ser una fonda fins que al 1936 la va llogar Joan Miró Inglés, secretari de l'Ajuntament de Martorell i casat amb Pepita Costat (professora a l'escola del convent), pel que l'edifici era conegut com Cal Secretari. | 41.4745700,1.9309000 | 410734 | 4591993 | 1910 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53584-foto-08114-142-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 31 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53603 | Cal Montal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-montal | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Habitatge de planta quadrada i dues plantes amb terrat a la catalana o hi sobresurt el badalot de la caixa d'escales. Porta d'accés a la planta baixa i al costat dues finestres estretes. Al pis superior balcó amb barana metàl·lica. La façana lateral està acabada amb una línia ondulant. Té un jardí que queda per damunt l'avinguda de Montserrat que té una balustrada. | 08114-161 | C. del Pedró, 31 | Es tracta d'un edifici modernista projectat per l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros i edificat l'any 1917. El carrer rep el nom perquè antigament allà s'ubicava una creu de terme o pedró. Al museu municipal Ros es conserva un fragment de la columna de la creu de terme. | 41.4770300,1.9243500 | 410191 | 4592273 | 1917 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53603-foto-08114-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53603-foto-08114-161-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Josep Ros i Ros | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 50 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53638 | Cal Nial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nial | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i coberta de teula àrab. Els buits de façana presenten composició simètrica. L'obertura balconera del primer és allindada, ornada per frontó doble i semi pilastres en els muntants amb barana metàl·lica. El segon pis és la part més representativa de l'edifici: tres finestres allindades, geminades per columnes amb capitell ornat i vidres emplomats. El ràfec està format per carteles intercalades per aplacat ceràmic. | 08114-196 | Plaça de la Vila, 37 | El fenomen de l'estiueig va ser més estès a la veïna població de Gelida, tot i així, aquest fenomen també es va donar a Martorell. L'edifici pertanyia a una família de Barcelona que tenia un negoci de descàrrega de vaixells i que varen triar Martorell per tenir-hi una casa d'estiueig. Cal Nial és una de les primeres cases que acull aquest fenomen a Martorell. | 41.4746200,1.9310300 | 410745 | 4591998 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53638-foto-08114-196-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 85 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53563 | Cal Pep el Garbellador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pep-el-garbellador | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Habitatge unifamiliar de planta baixa i planta pis. A la façana principal en planta baixa hi ha la porta d'accés centrada i a cada banda una finestra amb una barana amb balustrada. A la llinda hi ha esgrafiats que representen un carro amb mules. Al pis superior hi ha tres balcons amb reixes metàl·liques. L'edifici està rematat amb un frontó triangular situat al centre de la façana amb la imatge en ceràmica de Sant Francesc d'Assís. Té un terrat amb balustrada. Al costat té un petit pati, com una androna, que està tancat amb una reixa de fosa. | 08114-121 | Plaça de la Creu, 6 | Casa de Josep Prats més conegut com Pep el Garbellador (1929). Empresari dedicat als transports. La casa era una antiga parada de diligències. La privilegiada situació de Martorell va propicia que fos lloc de pas obligat de les diligències que feien el trajecte de Barcelona-Madrid seguint la via del camí ral. Era lloc de parada i fonda. Martorell comptava llavors amb una bona xarxa de comunicacions de diligències; el lloc de sortida era l'Hostal de la Creu situat a l'entrada del pont del diable. Els esgrafiats que presenta la part alta de la porta representen el seu passat. | 41.4746500,1.9360300 | 411163 | 4591996 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53563-foto-08114-121-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 10 BPU-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53593 | Cal Sardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sarda | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX-XX | Habitatge de planta rectangular de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula àrab a quatre aigües. L'edifici té tres patis interiors coberts amb lluernaris. A la façana principal, en planta baixa hi ha grans obertures i les portes d'accés als nivells superior, al segon pis hi ha un balcó central corregut de tres obertures i dues a cada banda i al tercer pis hi ha sis finestres. La façana està rematada per una barana d'obra, una part massissa i una part amb balustrada. Hi ha medallons amb la data de 1940 i el nom de Sardà Carol que commemora quan la família del mateix nom la va adquirir. | 08114-151 | C. del Mur, 34 | L'edifici està datat de l'any 1888, quan era propietat de Magí Vives. La finca tenia extensos camps de les quals després de vendes i les expropiacions que es van dur a terme per l'eixamplament del carrer del Mur només en resta l'edifici i el pati intern. Antigament tenia una entrada, probablement la principal , des del corredor que avui forma part del col·legi de la Mercè. En dir corredor encara es pot veure una reixa amb la data de 1888. S'abastia d'aigua d'una mina a prop de la Roca dreta, que era coneguda llavors per la mina del Vives. L'any 1940 la va comprar la família Sardà que tenia una fàbrica de cotó a la plaça de la creu. L'arquitecte Josep Ros i Ros va ser qui va projectar la reforma. Es varen fer quatre botigues a la part dels baixos i dues escales de quatre pisos cadascuna. Un habitatge va ser destinat per la residència de la família Sardà- Querolt, on encara hi viuen els seus descendents. Els altres habitatges, junt amb els 4 locals comercials, es varen posar a lloguer. Entre 2011 i 2012 es varen dur a terme reformes a l'edifici i la façana seguint els plànols de l'arquitecte Josep Ros i Ros, que havia projectat la reforma del 1940. | 41.4735700,1.9295300 | 410619 | 4591883 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53593-foto-08114-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53593-foto-08114-151-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 40 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53725 | Camí de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-jaume-0 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Un camí que interconnecta amb una xarxa viària més ampla del camí de Sant Jaume. Part del traçat coincideix amb camins històrics. Particularment el passeig del Pontarró. | 08114-283 | Passeig del Pontarró | 41.4856000,1.9189400 | 409751 | 4593230 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 37 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53566 | Can Catarineu- Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catarineu-ferran | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | La coberta es troba parcialment esfondrada. Presenta un estat de deteriorament avançat per trobar-se deshabitada. | Edifici de planta rectangular i dos pisos amb coberta a dues aigües de teula ceràmica àrab. La façana principal té un basament i una imposta que clarament defineix els dos nivells interiors. A la planta baixa hi ha la porta d'accés centrada amb un arc de mig punt i tres finestres tapiades. Al nivell superior hi ha una petita finestra sobre la porta i a cada banda dos medallons de forma romboïdal que a l'interior tenen la representació d'una flor de pedra esculpida. La façana està acabada amb un remat graonat que va creixent en alçada dels laterals al centre. Està arrebossada reproduint carreus de pedra. A la façana lateral hi ha obertures d'arc de mig punt amb balustrada com si d'una galeria es tractés, que van ser tapiades i convertides en petites finestres rectangulars amb marc de fusta molt simples. | 08114-124 | Colònia Can Bros. Plaça Fontdevila Prat, s/n | La casa d'estil neogòtic de la família Caterineu-Ferran va ser construïda l'any 1895; es obra de l'arquitecte Joaquim Bassegoda i Amigó (1854-1938). Tres generacions Catarineu gestionarien el complex fabril de Can Bros fins que l'any 1921 va passar a mans de Fontdevila i Prat, industrials del gènere de punt establerts a Mataró. L'Any 1920 ja estava en funcionament, a Can Catarineu, l'economat de la Colònia de Can Bros, una cooperativa de consumidors que rebia el nom de 'Agrupació Econòmica'. L'economat subministrava els següents productes: Arròs, bacallà, blat de moro, botifarra, cafè, cansalada, espècies, galetes, garró, llard, lleixiu, mongetes, oli, pastes, sabó, sardines, segó, cigrons, sucre, vi, xocolata, pa i espardenyes. També albergava una escola per els infants de la colònia. | 41.4961900,1.9214900 | 409979 | 4594403 | 1895 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53566-foto-08114-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53566-foto-08114-124-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Joaquim Bassegoda Amigó | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 13 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 53634 | Can Nicolau Ric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nicolau-ric | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Edifici de planta baixa i dues plantes pis. La planta baixa està construïda amb pedra i la resta amb maó, amb quatre obertures, les dues centrals amb arc de mig punt. La façana clàssica és ordenada amb obertures rectangulars. Al primer pis hi ha un balcó doble al centre i un de senzill a cada costat. Al segon pis quatre balcons senzills. Tots els balcons tenen barana metàl·lica. La façana està rematada per una cornisa amb dentellons. Destaca a l'interior el pati central. | 08114-192 | Plaça de la Vila, 7 | Es tracta d'una casa-palau d'estil neoclàssic edificada pel benestant terratinent viticultor Antoni Nicolau; les obres de la qual es varen finalitzar l'any 1834. Es coneix pel nom de Can Nicolau Ric en referència al nom del seu propietari i la seva ostentació. L'increment del preu del vi i dels mercats durant les dècades dels anys 20 i els 30 del segle XIX va motivar l'expansió dels conreus de vins i el sorgiment de grans fortunes dels terratinents, especialment a partir de la crisis de la producció francesa que pati la fil·loxera (1869). J.Antoni Nicolau i Bojons va amassar una important fortuna fins l'arribada de la fil·loxera a terres catalanes. Reuní una important pinacoteca d'autors de l'escola italiana com Carracci, Claudio Coello o Mario de Fiori. Les dependències estaven decorades amb obres d'autors de prestigi com Modest Urgell, Lluís Rigalt o Tamburini. Una de les cambres rep el nom de 'el dormitori de la reina' ja que es diu que la reina Isabel II , amiga personal de J. Antoni Nicolau, va fer nit en el seu pas per Martorell. La fil·loxera va malmetre les finances familiars i la primera guerra mundial va agreujar la situació i la família es va vendre part de les col·leccions. Al 1959 a la Feria Internacional del campo , la masia catalana que es va reproduir s'hi podien veure els mobles de Cal Nicolau, cedits pel seu propietari Joan Nicolau. L'any 1976, Joan Nicolau va vendre la casa a l'Ajuntament de Martorell. El celler es va convertir en sala d'exposicions, la planta baixa s'hi va instal·lar el Club Cine-Foto, al primer pis es varen instal·lar les dependències del jutjat i el segon pis el van compartir l'emissora municipal i l'entitat d'ombres xineses 'la Cuca de llum'. Actualment és la seu de l'escola Municipal de Música de Martorell. | 41.4744200,1.9296300 | 410628 | 4591977 | 1834 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53634-foto-08114-192-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 81 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53621 | Can Pastallé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pastalle-0 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVIII | Es troba en mal estat estructural i de conservació per trobar-se deshabitada. Part de la coberta s'ha esfondrat. | Masia composada de diferents cossos essent el principal de planta baixa i dues plantes pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab. Hi ha les restes de l'antiga era. | 08114-179 | Carretera de Sant Genís de Rocafort, s/n | Es troba situada al entorn de l'antic priorat de Sant Genís de Rocafort i podria tenir els seus antecedents en època medieval. Tenim documentat que l'any 1780 pertanyia a Francesc Pastaller. L'edifici que es conserva té els trets típics de la masia catalana del segle XIX. Dins els seus terrenys hi havia una ampla pallissa, una era de batre el gra, dues fonts anomenades de la Casa i Font Tancada i uns safareigs que en les dècades de 1920 i 1930 eren utilitzats pels veïns a canvi de deu cèntims diaris. El declivi general de les masies catalanes a la dècada del 1960 i la construcció de l'Ap-7 cap al 1970 , moment en què desapareixen els safareigs afectats per la construcció de l'autopista, van provocar l'abandó i l'actual estat ruïnós. | 41.4659500,1.9193500 | 409758 | 4591048 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53621-foto-08114-179-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 68 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53650 | Can Santjoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santjoan-0 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Masia formada per diferents volums de dues plantes amb coberta de teula ceràmica àrab. | 08114-208 | Camí de Can Santjoan | Es tracta d'una masia edificada l'any 1850 per Josep Porta i Arisó, que tenia el renom de 'l'hereu de Sant Joan'. El nom de 'lo Sant Joan' ja apareix l'any 1795 com a renom de Llorenç Porta, propietari de les finques on es troba edificada i que li dona nom a la masia . Es tractava d'una casa de pagès de planta , pis i corrals que va ser ampliada l'any 1875. | 41.4691600,1.9168800 | 409556 | 4591407 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53650-foto-08114-208-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 97 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53651 | Can Sunyolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sunyolet | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVII-XX | Edifici de planta rectangular de planta baixa i dues plantes pis i coberta de teula ceràmica àrab a dues aigües. Les finestres de les façanes han estat molt modificades. Al capcer superior hi ha una obertura amb arc de mig punt i barana metàl·lica. Al primer pis hi ha un rellotge de sol. | 08114-209 | Camí de Can Sunyolet, s/n | Està documentada des de l'any 1614 quan era propietat de Miquel Sunyol. Formava part de l'antic priorat de Sant Genís de Rocafort, al qual pagava un cens de dues lliures l'any.L'any 1660 era propietat d'Antoni Voltor; la darrera propietària de la família Voltor va ser Consòl Closas i Bultó (la família Voltor va modificar el seu cognom per Bultó). A la façana es mostra un singular rellotge de sol amb la inscripció: 'Jo sense sol I tu sense fe No valem res'. | 41.4677700,1.9135000 | 409272 | 4591256 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53651-foto-08114-209-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 98 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53694 | Canal de la Colònia Can Bros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-colonia-can-bros | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX-XX | No es netegen els marges. Les canyes poden afectar estructures construïdes. | Canal industrial del segle XIX que s'inicia en una resclosa situada al terme municipal d'Abrera. 880 metres de recorregut total. Dóna lloc a la Colònia industrial de Can Bros. Explotació elèctrica en el tram final. Canal amb diversos sistemes de regulació i comportes. Vinculació amb sistema industrial com a força motriu. | 08114-252 | Can Bros | 41.4976900,1.9223600 | 410053 | 4594568 | 08114 | Martorell | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 06 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53690 | Canal industrial Ca n'Alegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-industrial-ca-nalegre | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVIII | S'ha perdut la secció original en molts trams. Reparacions amb materials senzills i posible pèrdua del cabal original. | Canal de 4,5 km de recorregut total, amb inici al terme municipal de Sant Esteve de Sesrovires. Com a mínim existent des del segle XVIII. Ha estat força motriu d'un molí fariner (de l'Anoia) i d'un molí paperer (d'en Gomis o Carmona). Dins del terme apareixen trams soterrats i trams aeris. | 08114-248 | Riba esquerra del riu Anoia | 41.4747700,1.9239600 | 410155 | 4592022 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 02 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53542 | Cantada de caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-caramelles-1 | Cinquantenari de les caramelles de Martorell (1980) . Comissió de Caramelles i Ajuntament de Martorell. Martorell | XIX-XXI | La tradició caramellaire segueix vigent avui dia a través de l'associació 'Caramelles de Martorell'. La cantada de caramelles es realitza el diumenge de Pasqua Florida al matí i el dilluns de Pasqua, també al matí. La coral duu com a indumentària uns pantalons i una jaqueta blanca amb el coll de color vermell per als nois, i de color blau per a les noies. En alguns casos les noies poden dur una còfia blanca amb una línia blava a la vora i els nois una barretina. També duen una cistella decorada amb cintes i lligada al capdamunt d'una vara, on els homenatjats hi dipositen les donacions. Els caramellaires recorren la zona urbana del municipi i algunes vegades van acompanyats d'instruments musicals com guitarres, timbals o flautes. Una característica rellevant de la cantada és que l'associació sorteja una mona de pasqua el dijous Sant, realitzada pel pastisser Sr. Antonio Conesa, on hi apareixen elements, personatges o efemèrides representatius de la vila. | 08114-100 | Martorell | Les caramelles són cançons típiques populars que es canten durant la Pasqua Florida o Pasqua de Resurrecció. A Catalunya tenen l'origen al món rural i el primer document que se'n coneix és del segle XVI. Inicialment les colles de caramellaires es traslladaven de masia en masia cantant cançons amb lletres senzilles, de temàtica religiosa o ressaltant les bondats dels amos de les masies, a canvi els propietaris de les masies els obsequiaven amb ous, llonganisses, cansalada, botifarra, formatges, aiguardent i d'altres queviures, per celebrar posteriorment un àpat en comú. Al llarg del segle XIX, mitjançant les societats corals, es va introduir aquesta tradició a les ciutats. A Martorell, la tradició caramellaire es remunta a l'any 1863, quan es fundà l'agrupació coral claveriana 'La Fraternitat', tot i que probablement aquesta tradició es celebrava ja amb anterioritat. L'any 1930, Mn. Jaume Urgell creà les 'Caramelles de la Mainada de Martorell' o 'Caramelles del Catecisme Parroquial', el qual substituí el caràcter pagà d'algunes lletres per una dignificació del cant. Actualment la tradició caramellaire segueix vigent a través a l'associació 'Caramelles de Martorell', hereva de l'agrupació cantaire formada per Jaume Urgell. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53542-foto-08114-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53542-foto-08114-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53606 | Capella de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIII-XX | Capella d'una sola nau de planta rectangular, sense absis diferenciat, coberta amb volta de canó apuntada reforçada per dos arcs torals. A l'entrada hi ha una arcada gòtica que pot datar-se el 1370. Al segle XVIII s'hi feren reformes, amb la construcció d'un cor enlairat i la façana. La porta d'entrada, adovellada i emmarcada amb grossos carreus, té al damunt una fornícula amb la imatge del patró, Sant Joan Baptista, i una rosassa amb una flor de sis pètals. Modernament ha estat decorada amb esgrafiats de l'artista local Jaume Amat. | 08114-164 | C. Pere Puig, 61 | L'Any 1205 Guillemina de Castellvell fundà l'Hospital de Malalts Pobres (Hospital de Sant Joan) que s'utilitzà com a tal fins al segle XIX. Posteriorment s'amplià amb la construcció de la capella adossada de la qual no tenim la data de fundació però que s'esmenta en una visita pastoral al 1313. La capella consta d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta (antigament les voltes sustentaven la coberta de bigues); al interior s'observen varies estructures amb gres roig. En les reformes del segle XVIII, promogudes pel vicari general, també es construeix un cor enlairat; presenta una porta adovellada emmarcada per grans carreus i que presenta al damunt una fornícula dedicada al patró Sant Joan Baptista i una rosassa de sis pètals. Els moderns esgrafiats que presenta els va realitzar Jaume Amat. L'edifici de l'antic hospital es va vendre a uns particulars que el van enderrocar al 1987 amb el compromís d'incorporar elements de l'antic edifici en la construcció del nou; del qual només en queden els dos arc gòtics de la façana en peu; actuació que a dia d'avui no s'ha produït. | 41.4747700,1.9353500 | 411106 | 4592010 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53606-foto-08114-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53606-foto-08114-164-2.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 53 BCIL-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 92|93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53683 | Capella i fossar de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-i-fossar-de-sant-bartomeu | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIII-XIX | Només queden restes de fonaments. | Nau i part de la capçalera de l'església que es conserva fins a l'alçària màxima d'1 m. Edifici de petites dimensions molt arrasat, de planta rectangular amb la capçalera no diferenciada a l'exterior. Presenta una fàbrica molt heterogènia, fruit de moltes reparacions, que combina panys de maçoneria molt barroera amb panys de tàpia, que recolzen sobre un sòcol de carreuat petit de pedres vermelloses. Amida uns 5,3 m d'amplària per 14,5 m de llargària, aproximadament i una alçària màxima d'1 m a la nau. La capçalera es troba molt arrasada, probablement per les esllavissades de la riba del Llobregat produïdes per les riuades. Està orientada d'est a oest, amb l'espai presbiterià situat a ponent. La nau va ser reforçada amb 4 contraforts, situats per parells a banda i banda. Actualment hom pot veure a l'interior el darrer paviment que va tenir l'edifici, format per grans lloses i cairons. Les excavacions arqueològiques realitzades al voltant de l'edifici han permès localitzar part de la necròpolis que hi havia a la sagrera i algunes parets d'època medieval. La capella va ser destruïda en 1835 i en 1870 s'hi va construir a sobre l'escorxador municipal que va ser enderrocat l'any 1990 com la resta de cases que hi havia al seu costat a la riba del Llobregat. | 08114-241 | C. de Sant Bartomeu | Desconeixem la data de construcció de l'església que trobem documentada per primera vegada en 1208 i l'excavació arqueològica realitzada no ha proporcionar dades per establir la seva fundació. A mitjan del segle XV rebia delmes i primícies de diverses finques situades als termes de Martorell i d'Esparreguera i posseïa sis masos i diverses cases al nucli urbà de Martorell a més dels censos de quatre abeuradors i d'un safareig. Va ser representada a diversos gravats dels segles XVII a XIX, que donen una visió parcial de l'edifici, format per una nau amb la capçalera rectangular amb el capcer coronat amb un campanar de cadireta. Al costat nord s'hi adossaria una petita sagristia i el conjunt estaria encerclat per una tanca que delimitaria l'espai de la sagrera. Els vestigis conservats permeten intuir que l'edifici havia estat aixecat amb una fàbrica molt pobre i deficient, que ja en 1504 presentava patologies importants. És per aixó que la nau es va reforçar amb l'afegitó de 4 contraforts. En trobar-se a tocar de l'estrep del pont del diable, l'edifici es va convertir en un lloc estratègic en el decurs dels diferents que van tenir lloc durant el primer terç del segle XIX. Durant la Guerra del Francès, entre 1808 i 1814, l'edifici va ser utilitzat com a paller, en 1819 va reintegrar-se el culte, en 1821 va ser saquejada, en 1830 va ser restaurada i en 1835 va ser novament destruïda durant la Primera Guerra Carlina i ja no es tornar a rehabilitar. En 1856 el bisbat va cedir els terrenys que ocupava a l'Ajuntament de Martorell que va construir a sobre l'escorxador municipal en 1870 que va ser enderrocat l'any 1990. Llavors es van dur a terme 3 campanyes d'excavació els anys 1990, 1991 i 1992 que han permès documentar i posar en valor les restes de l'edifici, que avui es poden veure encerclades per una zona verda i un parc infantil. A la necròpolis situada al voltant, coneguda popularment amb el nom de cementiri dels pobres es van enterrar entre d'altres les víctimes de la Guerra de Successió (1705-1714) i les de la Guerra del Francès (1808-1814). | 41.4750800,1.9369500 | 411240 | 4592043 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53683-foto-08114-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53683-foto-08114-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53683-foto-08114-241-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 11 BCIL-01.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 92|98|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53508 | Capgrossos de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-martorell | XX-XXI | L'Associació de Capgrossos de Martorell disposa d'un total d'onze personatges i quatre dracs petits. L'any 1992 l'ajuntament adquirí un grup de cinc capgrossos construïts a L'Ingenio de Barcelona. El grup està format per dos capgrossos que representen dos andalusos. El personatge masculí s'anomena Roc (copatró de la ciutat de Martorell) i el personatge femení s'anomena Madrona. El grup també consta d'una parella de catalans anomenats Joanàs i Roser (copatrona de Martorell, la Mare de Déu del Roser) i del Petit, que representa el fill del Joanàs i la Roser. L'any 2003 s'hi afegí El Tabaler com a nou personatge. Va ser construït al Taller del Drac Petit de Terrassa i representa la figura de Jaume Ferrer (1884-1971), comerciant de Martorell. Un dels aspectes característics d'aquest capgròs és la pipa que es va copiar amb exactitud de la pipa original per fer-la en cartró pedra. Aquest mateix any es recuperaren dos personatges, l'Indi i en Gepeto, que ja existiren des de la dècada dels anys 50 i que foren dos dels primers capgrossos de la vila. Els actuals corresponen a còpies dels originals. L'any 2005, en motiu de la celebració del 75è aniversari de les caramelles es construïren (Taller del Drac Petit) dos nous personatges, en Met (en honor a Jaume Urgell, que creà les 'Caramelles de la Mainada de Martorell') i la Queta (en honor a l'Enriqueta Sucarrats, una de les primeres cantaires). El vestuari que duen els capgrossos descrits, fou realitzat per Carme Cabezas. L'últim capgròs correspon a la imatge del personatge il·lustre Francesc Pujols, realitzat l'any 2008 al Taller del Drac Petit, per l'escultor Jordi Grau Martí. | 08114-66 | Plaça de les Cultures s/n | 41.4736100,1.9155600 | 409452 | 4591902 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53508-foto-08114-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53508-foto-08114-66-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | L'Ingenio / Taller del Drac Petit | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53460 | Carpafera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carpafera | XX | La carpafera és una bestia que acompanya la Colla de Diables de Martorell en totes les cercaviles. Es tracta d'una figura que representa un animal amb cap de carpa i cua de drac,w cavalcada pel diable. Està feta amb una estructura d'alumini recoberta de cartró pedra, sis rodes i focus de llums als ulls i al llom . Presenta una longitud de 6,5m, una alçada de 3,5m, una amplada de 2,5m i un pes de 120 Kg. Pel què fa a punts de foc està format per 42 carretilles i 14 francesos. | 08114-18 | Can Nicolau. Plaça de la Vila, 7 | 41.4792600,1.9174900 | 409621 | 4592527 | 1995 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53460-foto-08114-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53658 | Carrer Francesc Santacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-francesc-santacana | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XI-XX | Edificat bàsicament amb edificis estrets de dues o tres plantes. Hi destaquen els edificis dels números 3, 9, 12, 14 ,15, 16, 18, 20, 21, 22, 23, 25, 27, 29, 30, 32, 33, 35 37, 40, 44, 46 i 50. També hi destaquen el teatre el Foment, la Volta de Cal Palet, el Museu l'Enrajolada, la Casa Bargalló. | 08114-216 | C. Francesc Santacana | Antigament rebia el nom de carrer d'Anoia en referència al riu. Es tracta d'un dels carrers més antics de la vila que es trobava ja en el primer recinte emmurallat de Martorell. Es correspon amb el pas de la Via Augusta i a partir del qual es va anar configurant la vila de Martorell. A l'inici del carrer a la banda del riu Anoia s'hi obria el portal de l'Anoia, una de les entrades principals del primer recinte emmurallat de Martorell que es pot datar envers el segle X. En el número 15 d'aquest carrer va néixer Francesc Santacana i Company , fundador del Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell i fundador del Museu de l'enrajolada al 1876. Al número 14 d'aquest carrer va néixer el tenor Josep Palet, l'any 1877. | 41.4743300,1.9295700 | 410623 | 4591967 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53658-foto-08114-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53658-foto-08114-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53658-foto-08114-216-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 07 BPU-02..CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53659 | Carrer Gomis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-gomis | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edificat bàsicament amb edificis estrets de dues o tres plantes. Tembé hi destaquen l'Ateneu de Martorell, el molí d'en Gomis i Cal Baviera. | 08114-217 | C. Gomis | Al carrer d'en Gomis rep el nom del l'antic propietari dels terrenys, Pau Agustí de Gomis i del Moli Paperer d'en Gomis, emplaçat en aquell indret per aprofitar l'aigua del riu Anoia. En aquest carrer els veïns del barri de les cases d'en Carreres varen fer construir , l'any 1930, l'Ateneu. | 41.4778800,1.9268300 | 410399 | 4592364 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53659-foto-08114-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53659-foto-08114-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 08 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53661 | Carrer Josep Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-josep-anselm-clave | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edificat bàsicament amb edificis estrets de dues o tres plantes com són els edificis dels números 2, 5, 9, 15, 23, 25, 26, 27, 30, 31, 33, 37, 43, 45, 51, 53 i 55, alguns d'ells amb esgrafiats. Cal destacar els edificis de l'Espai d'Art i Creació Muxart, la Casa Gausà, Cal Ferraret i Cal Garrapet. | 08114-219 | C.Josep Anselm Clavé | Es tracta d'un tram de l'antiga Via Augusta pel seu pas per Martorell. Es correspon amb la continuació de la plaça de la Vila. Martorell va anar creixent de manera allargassada; aquest carrer es va configurar en l'ampliació que va comportar la construcció del tercer recinte emmurallat que anava del Portal de les Hores fins al portal de la Font. Aquest carrer era conegut antigament pel carrer de la font en referència a una Font que hi havia a tocar del portal. La font estava coberta per una arcada de punt rodó, construïda amb la característica pedra vermella de la zona, que configurava una petita cambra. La font va ser enderrocada l'any 1976. Des de l'any 1924, el carrer de la font, és conegut per el carrer d'Anselm Clavé en referència al compositor. D'aquest carrer hem de destacar la Casa Gausa, un dels edificis més antics de Martorell que conserva dos finestrals gòtics. | 41.4747000,1.9323700 | 410857 | 4592006 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53661-foto-08114-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53661-foto-08114-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53661-foto-08114-219-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 10 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53662 | Carrer Lloselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-lloselles | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX-XX | Edificat bàsicament amb edificis estrets de dues o tres plantes com són els edificis dels números 7, 13, 22, 27, 38, 46, 53, 59, 60, 64, 87, alguns d'ells amb esgrafiats. | 08114-220 | C. Lloselles | Antigament era conegut com el carrer del Vall en referència al fossat o vall de l'antiga muralla. Presentava tres voltes o passos alts que el comunicaven amb el Mur: el de la volta de les hores, la volta de Cal Notari i el de la botiga nova tots tres enderrocats en els anys 1925, 1936 i 1910, respectivament. A partir de l'any 1885 rep el nom de Ramon Lloselles en homenatge a la figura del potestat de Martorell que l'any 1845 va deixar les seves hisendes a l'antic hospital dels pobres de la vila. | 41.4740700,1.9296100 | 410626 | 4591938 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53662-foto-08114-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53662-foto-08114-220-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 11 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53664 | Carrer Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-montserrat-0 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX-XX | Edificat bàsicament amb edificis estrets de dues o tres plantes com són els edificis dels números 39, 43, 45, 47, 50, 56, 65, 66, 70 i 74 alguns d'ells amb esgrafiats. També hi destaquen els Col·legi Montserrat, l'habitatge situat al número 12. també s'hi troben jaciments arqueològics com el de la Capella de la Mare de Déu del Pontarró i de la Vil·la Romana de Martorell-Enllaç. | 08114-222 | C. Montserrat | El carrer es començà a edificar a la segona meitat del segle XIX. Rep el nom de Montserrat perquè per allà hi passava l'antiga carretera que unia Barcelona amb el monestir de Montserrat. | 41.4832600,1.9205500 | 409882 | 4592968 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53664-foto-08114-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53664-foto-08114-222-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 13 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53667 | Carrer Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pedro | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edificat bàsicament amb edificis estrets de dues o tres plantes com són els dels números 3A, 7, 33 (1936), 35 (1940) i 37 (1945). | 08114-225 | C. Pedró | El carrer rep el nom perquè antigament allà s'ubicava una creu de terme o pedró. Al museu municipal Ros es conserva un fragment de la columna de la creu de terme. | 41.4771200,1.9245400 | 410207 | 4592282 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 16 BPU-04.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53668 | Carrer Pere Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pere-puig | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVII-XVIII | Edificat bàsicament per edificis estrets de dues o tres plantes com són els edificis dels números 3, 5, 11, 16, 18, 20 (Cal Feliu), 21, 24, 27, 30, 37, 39-43, 45, 46, 47-49, 50, 52, 54, 59, 61, 70, 74, 77, 78, 79, 86, 93, 100, 106 (Cal Siset) i 120, alguns d'ells amb esgrafiats. Tambe destaquen els edificis de la Casa de Josep Galvany, Ca l'Oliveres, la Capella de Sant Joan, l'edifici del número 78, la Casa Pelegrí, Ca l'Andalet i el Refugi antiaeri de Cal Granota. | 08114-226 | C. Pere Puig | El carrer rep el nom en homenatge a l'exalcalde de Martorell Pere Puig i Alegre (1864-1930), elegit alcalde l'any 1914 i que va destacar per la creació d'una xarxa d'aigües potables de Martorell l'any 1915 i promoure esports com el ciclisme i el futbol i espais culturals com el cafè del progrés. Es tracta d'un dels carrers més antics de Martorell, que s'obrí amb la quarta ampliació del recinte emmurallat. El carrer es configura continuant l'expansió de Martorell, cap a l'est, seguint l'antic camí; pel que antigament se'l coneixia com carrer nou. Quan encara es trobava fora muralles hi havia emplaçat, a peu del camí, l'antic Hospital de Sant Joan documentat al segle XIII al qual se li va afegir la Capella del mateix nom (que tenim documentada al 1303 però que deuria ser anterior). Actualment només es conserva la capella i part de la façana de l'antic hospital que presenta dues voltes ogivals; ambdós elements d'una remodelació del segle XVIII. | 41.4744300,1.9360700 | 411166 | 4591972 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53668-foto-08114-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53668-foto-08114-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53668-foto-08114-226-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 17 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53655 | Carrer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-dalt-1 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVIII-XX | És un carrer que es caracteritza pel tipus d'edificis que el configura de finca estreta i bàsicament de planta baixa i planta pis (cases de cos). Trobem també algun exemple de façana amb esgrafiats. Destaquen els edificis amb el números 12, 17, 25, 30 i 37. | 08114-213 | C. de Dalt | El nom del carrer fa referència a la seva situació a la part alta del carrer Nou; les seves cases més antigues, conservades, daten dels segles XVIII i XIX. | 41.4741300,1.9349000 | 411068 | 4591940 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53655-foto-08114-213-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 04 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53660 | Carrer de Joan Pau Par | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-joan-pau-par | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX-XX | Edificat bàsicament amb edificis estrets de dues o tres plantes, alguns d'ells amb esgrafiats. | 08114-218 | C. de Joan Pau Par | El carrer rep el nom del martorellenc Joan Pau Par i Voltà (1793-1850) destacat guerriller de la Guerra de la Independència i propietari dels terrenys on s'obrí el carrer. Era fill del notari Joaquim Par. A l'edat de 18 anys va entrar a en el Batalló de Caçadors de Catalunya, comandat per Manso, qui més endavant seria Comte de Llobregat. El mateix any va ascendí a capità. Acabada la guerra va decidir torna a Martorell, i a partir d'aquell moment es va dedicar a treballar la terra. A la dècada dels anys 1920 l'Ajuntament va homenatja la figura de Joan Pau Par dedicant-li un carrer de la vila. | 41.4736100,1.9326700 | 410881 | 4591884 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 09 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53663 | Carrer del Mercadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mercadal | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVII-XX | Edificat bàsicament amb edificis estrets de dues o tres plantes com són els edificis dels números 2, 26 i 32 amb esgrafiats. | 08114-221 | C. del Mercadal | Segons un capbreu del segle XVII, formava part d'uns terrenys on s'hi celebraven les fires de bestiar (a l'abril i l'agost). Al s. XVIII rebia el nom de carrer Estrada en referencia al propietari dels terrenys Agustí Estrada que és qui va començar a edificar casetes (pis, celler i eixida) pels pagesos i jornalers. Francesc Bargalló va edificar, a finals de segle XIX, un seguit de cases homogènies al carrer. L'any 1940 va rebre el nom del general Juan Bautista Sánchez i l'any 1980 va recuperar el nom de Carrer del Mercadal. | 41.4730200,1.9272000 | 410423 | 4591824 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53663-foto-08114-221-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 12 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53666 | Carrer del Mur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mur | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Constituït bàsicament per edificis estrets de dues o tres plantes com són els dels números 2, 4, 12, 14, 20, 22, 24, 26, 34, 36-40, 42, 44, 46, 48, 50, 54, 58, 64, 84, 86, 88, 90, 92, 94, 98, 100, 102, 104, 106, 110, 120, 122, 124 i 130. Destaquen edificis emblemàtics del municipi com són la Casa Mestres, Cal Serdà, el Col·legi la Mercè, la Torre de les Hores, l'edifici del Progrés i la Torre d'en Malla. | 08114-224 | C. del Mur | Rep el seu significatiu nom perquè segueix el curs de l'antiga muralla de Martorell. El carrer va patir diversos canvis de nom: El carrer de mur va passar a dir-se, al 1909, carrer del Xic de la barraqueta (en motiu de la mort de Joan Martí i Torres, guerriller i diputat); al 1939 se'l va anomenar carrer Calvo Sotelo i al 1980 va recuperar l'antic nom de carrer de Mur. Anteriorment, els terrenys que ocupa el carrer hi havien les hortes anomenades illes Jussanes o de baix i les illes subiranes o de dalt. Les primeres edificacions daten del 1853 i van ser realitzades per Ramon Bultó i Planes. El carrer s'obrí entre els anys 1863 i 1865 per fer-hi passar l'antiga carretera de Madrid (N-II) que fins aquell moment havia de passar pels estrets carrers nou , de la font i de l'Anoia. Martorell va començar a créixer al llarg de la carretera . Els edificis més singulars de dit carrer són el cafè del progres del 1928, la Torre de les hores del 1928 i la Torre d'en Malla. A la dècada de 1960 el costat nord del carrer va ser destruït per eixamplar la carretera NII i solucionar els problemes d'un trànsit rodat cada vegada més dens. En el decurs d'aquesta ampliació varen ser enderrocats edificis emblemàtics com la façana neoclàssica del Saló-Cinema Millàs, l'Antic Hospital i la façana modernista de la societat el Progrés de l'any 1910. | 41.4738000,1.9303800 | 410690 | 4591908 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53666-foto-08114-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53666-foto-08114-224-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 15 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53654 | Carrer dels Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-caputxins-0 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVIII-XX | És un carrer de cases en finques estretes de poca alçària on destaquen els edificis amb esgrafiats de Jaume Amat, que són un element decoratiu de molts edificis que defineixen una part molt important del paisatge urbà de Martorell. Destaquen els edificis dels números 5, 13 i 19. | 08114-212 | C. dels Caputxins | El nom del carrer li ve donat perquè van ser els caputxins el que el varen edificar per albergar les cases dels servidors del convent; es tracta d'edificacions dels segle XVIII uniformes i modestes que s'han anat modernitzant. Carrer paral·lel amb el mur que tancava l'antic terreny dels caputxins anomenat el Clos dels Frares i que al 1928 varen ser ocupats per la Societat Recreativa El Progrés. A la cruïlla amb l'avinguda Vicençs Ros una creu monàstica restaurada recorda la jurisdicció de l'antic convent dels caputxins. | 41.4735300,1.9313700 | 410772 | 4591877 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53654-foto-08114-212-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 03 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53684 | Carreus amb figures a la barraca de l'era de Can Pasteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carreus-amb-figures-a-la-barraca-de-lera-de-can-pasteller | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | VII-XVIII | La pallissa on es troben està a punt d'esfondrar-se | Els elements objecte de catàleg son dos carreus decorats, de factura diacrònica, tallats en dos blocs rectangulars de pedra sorrenca de color vermell, col·locats un a tocar de l'altre en posició horitzontal. El que sembla més antic amida uns 60 cm d'alçària per uns 25 cm d'amplària. L'altre té una alçaria d'uns 60 cm i una amplària de 40 cm, aproximadament i a la base la inscripció 1754, que podria indicar la data de construcció de la pallissa. La pallissa és un edifici rectangular que amida 13 m de llargària per 6,70 m d'amplària, aproximadament i està precedida, a migdia, per un porxo de 5 m d'amplària que recolza sobre uns pilarets cilíndrics de fusta cobert amb fibrociment, que ocupa una part del que havia estat l'era. L'edifici principal ha perdut la coberta, a un vessant i es troba en estat ruïnós i a més a l'entorn hi ha un abocador incontrolat amb una gran acumulació de runa i deixalles. Els dos fragments escultòrics estan situats a la façana meridional de l'edifici, sobre la porta de entrada en una posició centrada i un d'ells delimita, a més, el brancal de una finestra. Fragment 1: Representació en relleu d'una figura, probablement masculina, col·locada dreta en posició frontal. El cap, té forma ovoide i està envoltat per un nimbe, els ulls són ametllats, els pòmuls estan molt marcats i el pentinat és en serrell. La boca té la comissura horitzontal i el nas està desdibuixat per efecte de l'erosió. El coll es llarg, estret i cilíndric. El cos, de forma troncocònica està vestit amb saia, a la qual s'endevinen unes incisions, poc fondes, que podrien representar els plecs. Les cames són visibles a l'alçaria dels panxells, però en aquesta part el relleu està molt perdut i només s'albiren algunes traces de la base del relleu. El braç esquerre està col·locat en alt, amb la mà oberta a l'alçaria del cap, amb la posició típica de les representacions d'orants, però a diferencia d'aquestes el braç dret està col·locat en repòs amb un plec a l'alçaria del colze, l'avantbraç molt curt i la mà a l'alçaria sobre la panxa. Aquesta peça podria haver format part de la decoració de l'església de Santa Margarida, que es troba molt a prop. La datació és incerta però la iconografia, el traç i el tractament del vestit fan suposar que es podria tractar d'una peça visigòtica datable entre els segles VII i VIII, i que probablement podria pertànyer a la fase de monumentalització de l'església paleocristiana que els excavadors han datat al segle VII. A la segona meitat del segle XII, l'església paleocristiana va ser enderrocada i substituïda per l'edifici romànic que es va bastir de bell nou i només es va aprofitar el vell edifici visigòtic a la base dels fonaments. Fragment 2: Té una representació incisa molt esquemàtica a la qual hi ha una escena amb una figura humana flanquejada a banda i banda per altres dos personatges de mida més petita que semblen gairebé gargots, tots tres personatges van ser esbossats dempeus. El personatge principal presenta certes similituds amb el del fragment número 1, però en aquest cas l'execució i el traç són molt més esquemàtics. Està dibuixat en posició frontal i el cap té forma de bombeta amb el coll molt gruixut. Els ulls estan reduïts al traçat d'unes celles curvilínies lligades al nas, la boca és desproporcionada. El cos és ovoide, potser indicant que el personatge va vestit amb túnica curta, i la part de les cames que sobresurt de la roba està definida per una senzilla incisió que acaba en angle recte per representar els peus. Els braços estan dibuixats també amb una sola línia cadascú amb les mans que semblen voler ajuntar-se a l'alçada del clatell. Amb aquesta posició defineixen una el·lipsi a l'entorn del coll. | 08114-242 | Can Pasteller. Carretera de Sant Genís de Rocafort | 41.4661200,1.9182900 | 409670 | 4591068 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53684-foto-08114-242-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 12 BPU-1.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.(segueix de descripció: La figura del costat esquerre de mida més petita en proporció 1,5:1 aproximadament té el cap rectangular que sembla mirar cap a l'esquerra amb els ulls i la boca representats per unes senzilles incisions, El cos és un rectangle i les extremitats estan esquematitzades per unes línies, en el cas de les cames, rectes i acabades en angle per dibuixar els peus i en el cas dels braços corbes, amb un cert moviment. El braç esquerre està replegat sobre el melic i el dret col·locat en posició horitzontal. La col·locació a la façana, a tocar del fragment núm 1, sembla voler reproduir de manera molt esquemàtica la decoració del fragment d'època visigòtica, fent aparèixer a banda i banda dos personatges, només esbossats, per tal d'omplir de dibuixos el carreu, que a més d'element decoratiu té també la funció de brancal d'una finestra. Donat els trets matussers de la representació no podem descartar que aquests personatges secundaris fossin dibuixats en un moment posterior. ) | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53574 | Casa Bargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bargallo | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i tres pisos superiors. La façana és arrebossada i les obertures són totes centrades. Destaca sobretot per l'alçada de l'entrada principal, un arc deprimit còncau que arriba més amunt del primer pis de l'edifici annex. Al primer i segon pis hi ha obertures allindades amb balcons amb barana de ferro treballat. A l'últim pis hi trobem dos arcs de mig punt de petites dimensions separats per una petita columna. Remata l'edifici una cornisa. | 08114-132 | C. Francesc Santacana, 16 | L'edifici data de finals del segle XIX. Elena Nicolau es va casar amb Francisco Bargalló i s'establiren en aquest edifici que es va ampliar i remodelar per convertir-lo en un edifici senyorial . El pare d'Elena Nicolau era Josep Antoni Nicolau i Bujons un adinerat terratinent viticultor que havia amasat una gran fortuna abans de la desfeta que va suposar l'arribada de la fil·loxera. El primer pis encara conserva les pintures decoratives de la paret i el mobiliari antic. El segon pis ha estat reformat a finals del segle XX, però sota el paper de la paret encara hi ha les pintures decoratives originals. També es conserva un llit on es diu que el rei Alfons XIII hi va dormir-hi , en una parada del carruatge reial a Martorell; al voltant del pom esta hi ha un escrit que en dona fe. | 41.4741400,1.9280400 | 410495 | 4591948 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53574-foto-08114-132-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 21 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53635 | Casa Fèlix de Mora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-felix-de-mora | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. El conjunt de la façana presenta una acurada composició senyorial. Semi pilastres emmarquen tots els buits de façana, carteles ornades amb motius de filigrana (repetits en les baranes de ferro forjat); balustres ceràmiques a las baranes dels balcons ampitadors del primer pis. Medalló amb l'escut de les quatre províncies de Catalunya a més del de la Vila. Coronament de cornisa amb filera de dentellons. | 08114-193 | Plaça de la Vila, 13 | L'any 1780 ens consta que la casa pertanyia a Maria de Mora, vídua de de Félix Mora. Durant la guerra del Francès (1808-1814) s'hi reuní la Junta Correccional , que durant un temps va estar refugiada a Martorell. L'edifici es va enderrocar l'any 1930 per construir-hi un nou edifici de la caixa de pensions (que actualment s'ha traslladat). La porta i l'escala de pedra de l'edifici antic van ser cedits i col·locats a la façana que dona al jardí del Museu Santacana, l'any 1966. | 41.4744200,1.9300500 | 410663 | 4591977 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53635-foto-08114-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53635-foto-08114-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53635-foto-08114-193-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 82 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53582 | Casa Gausa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gausa | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIV | Presenta cert estat de deteriorament. | Edifici de planta rectangular i una planta pis. La façana és de pedra vista. A la planta baixa hi ha dues obertures adovellades d'arc rebaixat. Una és un comerç i l'altre l'accés a l'habitatge. Damunt la porta hi ha una finestra coronella amb dues columnes, capitells amb ornamentació floral i vidres emplomats. A l'altra part de la façana s'observen les restes d'una finestra simètrica que ha estat mutilada. Al damunt hi ha una remunta que desfigura la simetria de la façana. | 08114-140 | C. Josep Anselm Clavé, 8-10 | Es tracta de la casa més antiga de Martorell; va ser construïda entre el segle XIV i XV. L'antiga casa constava de planta baixa i pis superior que presentava dues finestres coronelles tripartides gòtiques. La de la dreta es troba més ben conservada i encara presenta la finestra tripartida mentre que la de l'esquerra (núm. 10) ha aixecat un pis nou amb materials moderns i ha tapiat la finestra gòtica, eliminant una de les columnes per encabir-hi un finestró i un cartell de la rellotgeria que va albergar en temps recents la planta baixa; el portal de la planta baixa es de factura recent. Rep el nom d'un dels seus antics propietaris Manuel Gausa. | 41.4745700,1.9317700 | 410807 | 4591992 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53582-foto-08114-140-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 29 BPU-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53643 | Casa JC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jc | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici de planta rectangular d'un únic pis amb coberta de teula ceràmica. A la façana hi ha la porta a un costat, i la finestra centrada. Hi ha dues rajoles ceràmiques amb color i un medalló de trencadís amb les inicials JC. La façana està rematada per un capcer d'arc rebaixat entretallat amb cornisa motllurada. | 08114-201 | C. Vistalegre, 18A | La façana de l'edifici presenta les inicials de JC i la data 1923 . La primera construcció en aquest carrer va ser el dipòsit d'Aigua de Ramon Boltó, l'any 1850, per subministrar aigua potable als edificis que tenia al carrer del Mur i a la plaça de l'Església; les primeres cases edificades d'aquest carrer daten de 1888. | 41.4726300,1.9287500 | 410552 | 4591779 | 1923 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53643-foto-08114-201-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 90 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53575 | Casa Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Habitatge estructurat en planta baixa i tres pisos superiors. A cada planta hi ha dues obertures allindades amb els marcs destacats amb llindes i muntants de pedra vista. A cada pis hi ha un balcó corregut suportats per mènsules amb baranes de ferro forjat molt simples. L'edifici és rematat per una cornisa mixtilínia que ens impedeix veure la coberta de l'edifici. | 08114-133 | C. Francesc Santacana, 23 | L'edifici projectat per Antoni de Facerias data de l'any 1914. En el lloc que ocupa l'edifici actual, va néixer al 1618 Joan Cererols i Fornells (1618-1680); el músic i compositor de més renom de l'escola de Montserrat. Va ser escolà a Montserrat on ben aviat va destacar en l'art de la música de la ma del seu mestre Joan Marc. Al 1636 prengué els hàbits a Montserrat on fou mestre de música de l'escolania i mestre de capella. Va ser proposat com a Abad, però declinar l'honor. Va morir el 27 d'agost de 1680 a Montserrat. | 41.4743400,1.9287700 | 410556 | 4591969 | 1914 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53575-foto-08114-133-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Antoni de Facerias | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 22 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53633 | Casa Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llopart | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XV-XX | Habitatge situat a una cantonada del carrer, estructurat en planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dues aigües amb pendent irregular feta de teula àrab. Al primer pis s'obren dues interessants finestres, una de gòtica amb arc conopial i l'altre renaixentista amb la llinda esculpida. L'edifici sobretot destaca per les seves façanes, coberts d'esgrafiats vermellosos amb motius blancs. La temàtica dels esgrafiats realitzats per Ferdinandus Serra és relacionada amb les tasques del camp (sega, etc). | 08114-191 | C. Lloselles, 35 | El nom li ve donat pel propietari de l'edifici en el segle XVIII. Marià Llopart, cavaller de Santiago i coronel dels reials exèrcits. L'edifici encara conserva elements de l'edifici antic com les dues finestres, una d'estil gòtic i l'altre renaixentista. Posteriorment va ser la Casa de Vicençs Ros i Batllevell. Al 1950, l'artista Ferran Serra i Sala va decorar la façana amb motius de temàtica camperola on també hi apareix un molí fruit de la vocació molinera del seu antic propietari: Vicençs Ros i Batllevell, que va ser alcalde de Martorell en dues ocasions. Aquest esgrafiats van ser restaurats a principis de 2011 per Xavier Pérez Alcázar que ha agafat el relleu dels seus predecessors : Ferran Serra i Jaume Amat. Aquest edifici va albergar unes oficines del Banc de Vizcaya, Banc Central i, més recentment, del BBVA. | 41.4741700,1.9294400 | 410612 | 4591950 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53633-foto-08114-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53633-foto-08114-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53633-foto-08114-191-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 80 BPU-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml