Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53474 | Placa del Pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-pont-del-diable | XX | Placa situada al camí d'accés al Pont del Diable, feta de marbre de Carrara i fixada en un marc de pedra vermella. S'hi pot llegir la següent inscripció: 'PONT DEL DIABLE. SEGLE II ARC I BASAMENT DEL PONT ROMÀ. ANY 1283 PONT GÒTIC. ANY 1768 RECONSTRUCCIÓ DEL PONT. ANY 1928 RESTAURACIÓ DE L'ARC ROMÀ. ANY 1933 DESENTERRAMENT DELS SÒCOLS DE L'ARC ROMÀ COLGATS PER LA CONSTRUCCIÓ DE LA CARRETERA REBAIXAMENT DE LES BRANES I CONSTRUCCIÓ DE L'ESCALA'. | 08114-32 | Accés al Pont del Diable | Va ser fixat per la Generalitat de Catalunya. | 41.4749300,1.9368200 | 411229 | 4592026 | 1934 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53474-foto-08114-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53474-foto-08114-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53463 | Gegants de la Vella i el Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-vella-i-el-diable | XX | Conjunt de dos gegants construïts amb cartró pedra, formats pels personatges que protagonitzen una de les llegendes del Pont del Diable, el Diable i la Vella. El Diable té una alçada de 3,8m i un pes de 57 kg. Està representat per un gegant antropomòrfic amb indumentària militar d'època medieval. Porta el ceptre a la mà esquerra, el medalló al pit, la pluma o el pergamí a la mà dreta, com a senyal del contracte que anava a firmar amb la Velleta. La Velleta està representada per un personatge femení, amb la indumentària típica d'ambients rurals a principis del segle XX. Presenta una alçada de 3,56m i un pes de 42 kg. A la mà esquerra duu el càntir per anar a recollir aigua a la font i a la mà dreta un cistell amb el gat, utilitzat per enganyar al Diable segons la llegenda. | 08114-21 | Ajuntament de Martorell. Plaça de la Vila, 46 | L'any 1991 l'Ajuntament de Martorell encarregà una nova parella de gegants al Taller del Drac Petit de Terrassa, basada en un dels elements més representatius del municipi, com són els personatges protagonistes de la Llegenda del Pont del Diable. La parella de gegants foren estrenats el 25 d'abril de l'any 1992 en el marc de la Festa de Primavera. | 41.4744200,1.9301100 | 410668 | 4591977 | 1991 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53463-foto-08114-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53463-foto-08114-21-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Taller del Drac Petit de Terrassa | La parella de gegants, també coneguts com a gegants nous de Martorell, tenen una coreografia pròpia creada pels Geganters de Martorell que es dansa amb la peça musical de la Polca (peça musical pròpia). | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53479 | Placa Martorell Ciutat Pubilla de la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-martorell-ciutat-pubilla-de-la-sardana | XX | La placa es troba fixada a la façana de l'Ajuntament de la vila, al costat dret de la porta d'entrada. La placa és rectangular amb les vores bisellades, feta de pedra de Sant Vicenç. S'hi pot llegir: 'EL DIA 1 DE MAIG DE 1993 LA INSTITUCIÓ 'OBRA BALLET POPULAR' HA PROCLAMAT MARTORELL CIUTAT PUBILLA DE LA SARDANA'. | 08114-37 | Ajuntament de Martorell. Plaça de la Vila, 46 | L'Obra del Ballet Popular és una institució dedicada a conrear i a difondre la dansa tradicional catalana i la seva música. Va ser fundada a Barcelona el 1960. Inicialment es va dedicar als esbarts, però a partir de 1955 va iniciar cursos de capacitació sardanista. El 1960 instaurà el Dia Universal de la Sardana i la proclamació de la Ciutat Pubillad de la Sardana. | 41.4743900,1.9307800 | 410724 | 4591973 | 1993 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53479-foto-08114-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53479-foto-08114-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53506 | El Secretari Garvil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-secretari-garvil | XX | Gegant creat pel Taller del Drac Petit de Terrassa amb cartró pedra. Presenta una alçada de 2,65m i un pes de 18 kg. El personatge representa el secretari desastre del Diable i sempre acompanya la parella de gegats de la Velleta i el Diable. Com a elements característics duu un llapis a la mà esquerra i una llibreta a la mà dreta. | 08114-64 | Ajuntament de Martorell. Plaça de la Vila, 46 | La Colla de Geganters de Martorell realitzà un concurs destinat a les escoles de primària i secundària del municipi per tal d'escollir un nou gegantó, essent guanyador Miquel Sabe Marín, de 2on d'ESO del Col·legi La Mercè. El personatge guanyador va ser el secretari desastre del Diable i la classe de 2on d'ESO es convertí en la padrina del nou gegantó, que es presentà el 26 d'abril de l'any 2003 en el marc de la Festa de Primavera. | 41.4744200,1.9301100 | 410668 | 4591977 | 2003 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53506-foto-08114-64-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Jordi Grau del Taller del Drac Petit de Terrasa | Dins la programació de la Festa Major, es celebra la Garvilada des de l'any 2005, corresponent a una festa Major per a infants, on el protagonista és el secretari Garvil. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53507 | Els gegants Ferran i Isabel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-ferran-i-isabel | XX | Es tracta d'una parella de gegants antropomòrfics que representen els Reis Catòlics, Ferran i Isabel, construïts amb cartró pedra, al taller d'imatgeria de l'Ingenio de Barcelona, entre els anys 1943 i 1945. El gegant del Ferran té una alçada de 3,7m i un pes de 37 kg. Mentre que la geganta Isabel té una alçada de 3,7m i un pes de 35 kg. Ambdues figures estan coronades amb una corona daurada i duen brodada al pit una torre damunt un mar ondat (símbol de l'escut de Martorell). | 08114-65 | Ajuntament de Martorell. Plaça de la Vila, 46 | L'any 1946 es van estrenar els primers gegants de Martorell, el Ferran i la Isabel, un donatiu de Pau Sendrós a El Foment. Van sortir de casa seva, de Can Carreres per participar a la festa de Corpus. Els primers geganters martorellencs van ser Josep Porta (Jep de les Puntes), Joan Bou, Antoni Martínez i Melcior Calis. Cal destacar l'acompanyament musical amb acordió diatònic de Jordi Gargallo. A finals dels anys 50 l'Ajuntament assumeix els gegants com a propis i es va fer càrrec de la reposició dels vestits, que són els que porten actualment. | 41.4743700,1.9307800 | 410724 | 4591971 | 1946 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53507-foto-08114-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53507-foto-08114-65-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | L'Ingenio | També coneguts com a gegants vells de Martorell. | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53509 | Mascota de la ciutat pubilla de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mascota-de-la-ciutat-pubilla-de-martorell | XX | Màscara de cartró pedra dissenyada per Ricard Soler i construïda pel Taller del Drac Petit de Terrassa. Va ser estrenada el 17 de gener de l'any 1993, en motiu del nomenament de Martorell com a ciutat Pubilla de la Sardana. Com a accessoris, la persona que duu la màscara, també duu un banderí de la Ciutat Pubilla i un contrabaix. | 08114-67 | Ajuntament de Martorell. Plaça de la Vila, 46 | 41.4744200,1.9301100 | 410668 | 4591977 | 1993 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53509-foto-08114-67-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Ricard Soler / Taller del Drac Petit | Actualment la màscara està en desús. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53464 | Monument a Josep Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-anselm-clave | XX | El monument es troba situat en un extrem de la plaça en una zona enjardinada. És un monòlit rectangular de pedra de Sant Vicenç amb una franja de pedra vermella del Figaró. A la part superior esquerra hi ha fixada una placa on hi ha l'efígie d'Anselm Clavé en relleu, que es superposa a la franja de pedra vermella. En aquesta hi ha gravat un pentagrama amb una clau de sol i notes musicals. A la part inferior de l'escultura, hi ha gravada la llegenda: 'MARTORELL A ANSELM CLAVÉ'. | 08114-22 | Al costat del pont del Riu Anoia | 41.4742800,1.9254400 | 410278 | 4591966 | 1968 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53464-foto-08114-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53464-foto-08114-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Joan Puigdollers | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53580 | Torre de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-santa-llucia | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIII-XVIII | Es troba en mal estat estructural i de conservació. | La torre de Santa Llúcia s'aixeca entorn d'un pati rectangular, porticat en dos dels seus costats i amb escala recta exterior. El pati té, als baixos, arcades escarseres sobre columnes de fust vuitavat i el pis té una galeria d'arcs el·líptics molt rebaixats sobre columnes de fust polilobulat. En aquesta galeria hi ha els únics detalls escultòrics, que són els escuts dels Requesens i dels Calders, els seus procuradors. A la façana principal de la Torre hi ha el portal, fet amb grans dovelles, i diverses finestres gòtiques biforades tapiades. N'hi ha algunes, també tapiades, a la façana lateral. En aquesta façana hi ha dos altres cossos afegits: un és apaïsat, té balcons i finestres rectangulars i sembla obra posterior (segles XVII-XVIII) i l'altre és la capella del seu costat, neomedieval, de la fi del segle XIX. | 08114-138 | Avinguda J. de Barnola i Bassols, s/n | Es tracta d'una masia senyorial que trobem documentada ja a l'any 1208. Va pertànyer a la família Calders, que eren els procuradors dels Requesens i senyors de Martorell; també van trobar hostatge en els seus viatges membres de la família reial com Carles V i Felip II. En època medieval es coneixia per Torre dels Crossos i actualment es coneix per Torre Bassols , en referència als seus propietaris, o Torre de Santa Llúcia, nom que li ve donat per la capella neoromànica de què disposa i que està dedicada a Santa Llúcia, patrona dels modistes. El 13 de desembre de cada any s'hi feia un aplec. La capella fou edificada el 1896 per l'arquitecte Antoni Robert Morera. | 41.4828400,1.9269700 | 410418 | 4592915 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53580-foto-08114-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53580-foto-08114-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53580-foto-08114-138-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 27 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53493 | Placa commemorativa del cinquantenari de la creació del Museu Vicenç Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-del-cinquantenari-de-la-creacio-del-museu-vicenc-ros | XX | La placa es troba fixada al costat esquerre de la porta d'entrada al Museu Vicenç Ros, al número 4 de l'avinguda que porta el mateix nom. Es tracta d'una plca rectangular de pedra de Sant Vicenç amb la següent inscripció: 'EL DIA 10 DE GENER DE 1945, L'AJUNTAMENT DE MARTORELL, PRESIDIT PER L' IL·LM. SR. VICENÇ ROS I BALLETVELL, PRENGUÉ L'ACORD DE CREAR EN AQUESTA ESGLÉSIA DE L'ANTIC CONVENT DE CAPUTXINS (SEGLE XVII) EL MUSEU MUNICIPAL DE MARTORELL, INAUGURAT EL 15 D'AGOST DE 1945. LA VILA DE MARTORELL EN HOMENATGE A VICENÇ ROS I BALLETVELL I ISIDRE CLOPAS I BATLLE, EN EL CINQUANTENARI DE LA FUNDACIÓ DEL MUSEU. MARTORELL FESTA MAJOR 1995'. | 08114-51 | Avinguda Vicenç Ros i Balletvell, 4 | 41.4728500,1.9311500 | 410753 | 4591801 | 1995 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53493-foto-08114-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53493-foto-08114-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53529 | Fons del Museu Municipal Vicenç Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-municipal-vicenc-ros | <p>FARRENY, M.; ESPAÑOL, F. (2011): El Museu Municipal Vicenç Ros i L'Enrajolada, casa museu Santacana. Els seus fundadors i les seves col·leccions. Museu Municipal Vicenç Ros (Inèdit).</p> | <p>El museu disposa de 10157 elements registrats manualment i actualment s'està realitzant la digitalització de les fitxes mitjançant el programa Museum Plus, amb 5986 fitxes digitalitzades fins al moment i amb una estimació de fins a 18500 entrades. Tot i que al museu s'hi pot visitar majoritàriament el fons etnològic i el fons de ceràmica, ja que aquests son els fons més importants dels que disposa, també gaudeix d'una col·lecció formada per materials paleontològics i geològics amb una antiguitat propera als 20 milions d'anys. Es tracta de restes fòssils d'ostres, bivalves (petxines), gasteròpodes (cargols marins) i plantes fòssils, les quals es varen anar recollint de manera particular, des del segle XVIII i fins l'actualitat. Un element paleontològic a destacar és una defensa (ullal) de l'Elephas antiquus (elefant) trobades l'any 1953 a la zona coneguda com la Font del Mamut i un molar de l'espècie Gomphotherium angustidens (mastodont). Les restes arqueològiques de que disposa el museu procedeixen majoritàriament de Martorell (la Baldanya, les Torretes, Sant Genís de Rocafort, Santa Margarida, Convent de Caputxins, la plaça de l'Església, Sant Bartomeu, la Bòbila Bonastre, Santa Margarida, la vil·la romana de Martorell-Enllaç i Can Simó) però també gaudeix de materials procedents d'Empúries, del Castell de Sant Jaume (Castellví de Rosanes) i Can Raimundet (Sant Llorenç d'Hortons). També disposa d'elements arquitectònics i escultòrics com gàrgoles, els sarcòfags dels Rosanes i Torrelles (segle XIV) ) i les làpides sepulcrals de Josep Caymó (1757), Antoni Sanso (1750) i Miquel Arquer (1718), de l'antiga església parroquial de Santa Maria de Martorell, i altres elements procedents del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i del Convent de les Monges Jerònimes de Barcelona. El conjunt de pintures està format per olis, aquarel·les i dibuixos de Lluís Rigalt, Pau Rigalt i Agustí Rigalt, així com d'altres obres de Jaume Amat i Bargués; Francesc Planas Dòria; Magí Oliver Bosch; Miquel Salas Suau; Josep Amat i Gaspar i algunes obres anònimes procedents segurament de l'antic convent de Caputxins. En menor mesura, la col·lecció es completa amb alguns exemplars d'arma de foc i d'arma blanca com una espingarda, trabucs, pistoles, escopetes amb baioneta, espases, punyals, ganivetes, algun casc, una cuirassa, una polvorera; un fons numismàtic molt escadusser degut a un robatori que va patir la institució l'any 1982; i un fons documental format per pergamins, cadastres, cap-breus, censos, portadors de delmes, llibres antics de religió, farmàcia, medicina, literatura, i contemporanis de ceràmica i arqueologia, i un fons d'imatges procedents de l'arxiu Porta, amb negatius des de l'any 1955 fins l'any 1964.</p> | 08114-87 | Avinguda Vicenç Ros i Batllevell, s/n | <p>El Museu Municipal Vicenç Ros va ser inaugurat el 15 d'agost de l'any 1945, a l'antic convent de Caputxins, construït entre els anys 1687 i 1721, ocupant l'església, el soterrani i part de les cel·les. Inicialment el fons estava format per la col·lecció de ceràmica que posseïa Vicenç Ros i alguns elements arquitectònics i escultòrics procedents de l'antiga església de Santa Maria de Martorell. La gran tasca realitzada per Vicenç Ros (director del museu) i Isidre Clopas (conservador) comportaren que es realitzessin nombroses donacions (fins l'any 2005 existien més de 300 donants) entre les que destaca la col·lecció de ceràmica de Joaquim Mir, incorporada al fons l'any 1972. Des del 1989 s'hi han dut a terme diverses fases de restauració del fons de ceràmica i de rehabilitació de l'edifici, que han culminat amb la remodelació de l'exposició permanent, situada a l'església de l'antic convent i la supressió de barreres arquitectòniques. Tant el museu com el fons van ser declarats Monumento histórico y artístico, l'any 1962.</p> | 41.4727800,1.9312500 | 410761 | 4591794 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53529-foto-08114-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53529-foto-08114-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53529-foto-08114-87-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Paleocristià|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 81|83|84|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 1773 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53530 | Fons de ceràmica del Museu Municipal Vicenç Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-ceramica-del-museu-municipal-vicenc-ros | <p>FARRENY, M.; ESPAÑOL, F. (2011): El Museu Municipal Vicenç Ros i L'Enrajolada, casa museu Santacana. Els seus fundadors i les seves col·leccions. Museu Municipal Vicenç Ros (Inèdit). AINAUD, J. (1983): Vicenç Ros, coleccionista e impulsor del comarcalismo, dins la revista La Vanguardia domingo, de 6 de novembre de 1983, pp. 27-38. Barcelona</p> | XIV-XVIII | <p>La col·lecció de ceràmica està formada per les col·leccions de Vicenç Ros i de Joaquim Mir, situades a l'antiga església del convent del Caputxins. Majoritàriament composades de rajoles (gairebé unes 15.000), distribuïdes en 94 plafons, 462 composicions i 451 rajoles soles. Es tracta d'arrambadors (muntatges de Vicenç Ros) fets amb rajoles de mostra i rajoles de dibuix tancat policromes i rajoles de la vela catalanes; frontals d'altar; plafons de sants (rajola valenciana dels segles XVII-XVIII); la sèrie de plafons de les caceres; el plafó de la batalla dels gats i les rates (al·legoria del setge de Perpinyà i Cotlliure durant la Guerra dels Segadors) de finals de la primera meitat del segle XVII; els conjunts de rajoles gòtiques de paviment valencianes o catalanes (segles XIV-XV); les rajoles de Pedralbes; les rajoles d'arts i oficis catalanes (de la margarida, de la palmeta, de l'atzavara) dels segle XVII i XVIII; rajoles de fruites i verdures; el conjunt de 15 plafons amb els misteris del Rosari (segle XVII); el plafó d'Andròmeda i el monstre de Tommaso Bruno (ceramista italià del segle XIX) o l''Aparició de la Verge de la Mercè en somnis a Jaume I, Sant Pere Nolasc i Sant Ramon de Penyafort', realitzat per Llorenç Passoles l'any 1673. La col·lecció també abraça un lot de aproximadament 350 peces de ceràmica blava catalana de faixes i cintes, influència francèsa o de larrecada, entre plats i pots d'apotecari, dels segles XVIII, i terrissa popular.</p> | 08114-88 | Avinguda Vicenç Ros i Batllevell, s/n | <p>El Museu Municipal Vicenç Ros va ser inaugurat el 15 d'agost de l'any 1945, a l'antic convent de Caputxins, construït entre els anys 1687 i 1721, ocupant l'església, el soterrani i part de les cel·les. Inicialment el fons estava format per la col·lecció de ceràmica que posseïa Vicenç Ros, qui va anar adquirint les rajoles dels diferents edificis que s'anaven ensorrant a Barcelona entre les acaballes del segle XIX i el segle XX i de compres pròpies. Aquest fons ceràmic es va veure incrementat l'any 1972, amb l'adquisició per part de l'ajuntament, de la col·lecció de Jaquim Mir i Trinxet. Tant el museu com el fons van ser declarats Monumento histórico y artístico, l'any 1962.</p> | 41.4727800,1.9312500 | 410761 | 4591794 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53530-foto-08114-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53530-foto-08114-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53530-foto-08114-88-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|85 | 53 | 2.3 | 1773 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 53531 | Fons etnològic del Museu Municipal Vicenç Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-etnologic-del-museu-municipal-vicenc-ros | <p>FARRENY, M.; ESPAÑOL, F. (2011): El Museu Municipal Vicenç Ros i L'Enrajolada, casa museu Santacana. Els seus fundadors i les seves col·leccions. Museu Municipal Vicenç Ros (Inèdit). AINAUD, J. (1983): Vicenç Ros, coleccionista e impulsor del comarcalismo, dins la revista La Vanguardia domingo, de 6 de novembre de 1983, pp. 27-38. Barcelona</p> | XVI-XX | <p>Juntament amb la col·lecció de ceràmica, constitueix un dels fons més grans del museu. La col·lecció està situada a les dependències inferiors de l'edifici, on hi havia els magatzems, celler i cisterna de l'antic convent dels Caputxins. L'integren eines tant d'època moderna com contemporània. Les eines més antigues corresponen a unes botes de vi procedents de la Vinya Nova (entre Collbató i el Bruc), que havien estat propietat d'una comunitat Benedictina del Real Monasterio de Montserrat. Es tracta de bótes de grans dimensions o 'vaixells', El Galió i La Galiona, amb cèrcols de fusta, ubicades cronològicament vers el segle XVI. El fons també consta d'eines tant de finals del segle XIX com d'inicis del segle XX relacionades amb el cultiu de la vinya, com portadores, eines i estris dels tallers de corder, fuster, cadiraire (torn), boter, espardenyer, baster, un carro de vi, arades de fusta, la primera màquina del rellotge ubicat al Seny de les Hores, de l'any 1686 i una campana (any 1690) de l'antic convent dels caputxins, entre d'altres.</p> | 08114-89 | Avinguda Vicenç Ros i Batllevell, s/n | <p>El Museu Municipal Vicenç Ros va ser inaugurat el 15 d'agost de l'any 1945, a l'antic convent de Caputxins, construït entre els anys 1687 i 1721, ocupant l'església, el soterrani i part de les cel·les. Inicialment el fons estava format per la col·lecció de ceràmica que posseïa Vicenç Ros, qui va anar adquirint les rajoles dels diferents edificis que s'anaven ensorrant a Barcelona entre les acaballes del segle XIX i el segle XX i de compres pròpies. Aquest fons ceràmic es va veure incrementat l'any 1972, amb l'adquisició per part de l'ajuntament, de la col·lecció de Jaquim Mir i Trinxet. Tant el museu com el fons van ser declarats Monumento histórico y artístico, l'any 1962.</p> | 41.4727800,1.9312500 | 410761 | 4591794 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53531-foto-08114-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53531-foto-08114-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53531-foto-08114-89-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98|94 | 53 | 2.3 | 1773 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 53491 | Placa d'homenatge a Vicenç Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dhomenatge-a-vicenc-ros | XX | Actualment està coberta de líquens. | La placa es troba fixada al mur de l'escala del Museu, que es troba situat a l'Avinguda Vicenç Ros i Batllevell, 1. La placa és de pedra de Sant Vicenç . A la part superior esquerra té un escut en baix relleu. La inscripció diu: 'AL ILMO. SR. D. VICENTE ROS i BATLLEVELL. FUNDADOR Y MECENAS DEL MUSEO MUNICIPAL VICENTE ROS CON MOTIVO DEL XXV ANIVERSARIO DE SU INAUGURACIÓN Y EN PRUEBA DE AFECTUOSO RECUERDO Y PERENNE AGRADECIMIENTO'. | 08114-49 | Avinguda Vicenç Ros, 1 | Vicenç Ros i Batllevell (Martorell 1883, Martorell 1970) va ser un industrial, polític i promotor cultural. Va ser batlle de Martorell dues vegades. Va cedir la seva col·lecció de ceràmica i rajoles, per tal de poder fundar el Museu Municipal el 1945. | 41.4729500,1.9311700 | 410755 | 4591812 | 1970 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53491-foto-08114-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53491-foto-08114-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53502 | Rellotge de sol a l'avinguda Vicenç Ros, 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-lavinguda-vicenc-ros-36 | XXI | Es tracta d'un rellotge situat a l'edifici del carrer Vicenç Ros, 36. És un rellotge fet d'acer inoxidable amb els números fixats a la paret. Els números són en xifres aràbigues de 6 a 5. No hi ha línies horàries. Actualment li falta el gnòmon. El lema a la part inferior, collat a la paret com els números diu: 'PRIOR IN TEMPORE, POTIOR IN IURE' (Primer en el temps, millor en el Dret). | 08114-60 | Avinguda Vicenç Ros, 36 | 41.4732600,1.9317600 | 410804 | 4591846 | 2005 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53502-foto-08114-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53492 | Plafó del 50è aniversari de la celebració de l'Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-del-50e-aniversari-de-la-celebracio-de-lassemblea-intercomarcal-destudiosos | XXI | Plafó ceràmic del 50è aniversari de la celebració de l'Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (1950-2000). Es tracta d'un plafó fet de rajoles policromes, emmarcat amb unes rajoletes en baix relleu que representen una corda. La llegenda del plafó està envoltada per un seguit de fulles d'acant grogues i blaves. A la banda esquerra hi ha l'escut de Martorell. La inscripció diu: 'LA VILA DE MARTORELL I LA XLIII ASSEMBLEA INTERCOMARCAL D'ESTUDIOSOS EN RECORD I HOMENAGE ALS PROMOTORS DE LA 1ª ASSEMBLEA INTERCOMARCAL CELEBRADA AL MUSEU MUNICIPAL VICENÇ ROS DE MARTORELL, EL 5 DE NOVEMBRE DE L'ANY 1950. MARTORELL A 5 DE NOVEMBRE 2000'. | 08114-50 | Avinguda Vicenç Ros, 4 | 41.4729400,1.9312300 | 410760 | 4591811 | 2000 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53492-foto-08114-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53632 | Museu Municipal Vicenç Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-municipal-vicenc-ros | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVII | El Convent dels Caputxins és un conjunt d'edificacions en forma d'ela, constituït pel cos conventual de planta rectangular i el claustre, i a ponent, l'església. Sota el claustre hi ha una gran cisterna, que recollia l'aigua procedent d'una mina propera. Avui, el Museu Municipal Vicenç Ros ocupa part de les dependències de l'antic Convent dels Caputxins. | 08114-190 | Avinguda Vicenç Ros, 4 | L'any 1686 el rei Carlos II autoritza l'ordre dels Caputxins per establir un convent a Martorell. Les obres van començar el 1687 i varen finalitzar al 1700. L'obra va ser realitzada pels propis religiosos sota la direcció del Frare Hilari Prats que va morir en un accident durant els transcurs de les obres. El recinte del convent era tancat per un mur que es coneixia com el clos dels frares; del qual encara es poden veure alguns vestigis. A conseqüència de les desamortitzacions de Mendizábal, l'any 1835 va ser expulsada la petita comunitat de frares que encara hi vivia, que era formada per set monjos i quatre llecs. La reina Maria Cristina va cedir l'edifici a l'Ajuntament per destinar-lo a finalitats benèfiques o instructives. Primer va acollir un hospital. Entre 1861 i 1872 va ser l'escola convent de les monges Mercedàries, més endavant va ser una caserna durant la darrera guerra carlista i posteriorment va acollir les escoles nacionals. Desde el 1945 acull el museu Municipal Vicenç Ros. En unes dependències annexes de l'antic convent es va habiltar una residència per al conservador del museu, Isidre Clopas que hi va viure fins la seva mort l'any 2001. | 41.4727800,1.9312500 | 410761 | 4591794 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53632-foto-08114-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53632-foto-08114-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53632-foto-08114-190-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 79 BCIL-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53686 | Jaciment arqueològic Convent dels Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-convent-dels-caputxins | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVII | L'església està parcialment restaurada i del claustre només se'n conserva la meitat. | Església de nau única amb cinc capelles a cada costat entre contraforts, coberta amb una falsa volta de maó sobre la qual hi ha unes encavallades que sostenen la teulada. Restes d'un claustre transformat i integrat en construccions modernes. | 08114-244 | Avinguda Vicenç Ros, 4 | La decisió de fundar un convent del framenors caputxins a Martorell es va decidir en el capítol provincial de l'ordre celebrat el 1663 al convent barceloní de Montcalvari, en resposta a una petició de la vila que ja s'havia fet el 1649 i que no es va poder materialitzar fins l'any 1684, que es va disposar del vist-i-plau de Fernando Joaquín Fajardo de Recasens, marquès de Los Vélez, senyors de la vila. En un primer moment els caputxins volgueren establir-se a la capella de Santa Margarida depenent del priorat de sant Genís de Rocafort, però finalment van aixecar el convent al peu de la serra de les Torretes al lloc de la roca de l'Archs i la primera pedra es va posar el mateix any 1684. Les obres es van perllongar fins el 1721, malgrat això l'església es va consagrar l'any 1700 sota al advocació de Sant Ferran, per voluntat del marquès. Les obres van ser dirigides pel frare Hilari Prats, que va morir en un accident en el decurs dels treballs, que va ser duts a terme en bona part pels mateixos religiosos. Els framenors caputxins van ser el resultat d'una reforma franciscana que va començar en 1525 cercant un retorn a l'esperit primigeni de l'ordre. En 1578 i gràcies a l'intervenció del Consell de Cent es van establir a Barcelona, des d'on van començar la seva ràpida expansió per la geografia catalana, gràcies a la seva tasca d'atenció als necessitats, especialment en les situacions catastròfiques com les epidèmies de pesta. Així, l'any 1700 hi havia una trentena de convents caputxins a Catalunya. Després d'una exclaustració temporal entre 1820 i 1823, el lloc va ser abandonat pels caputxins de manera definitiva arran de la desamortització de 1835. Però l'edifici no es va malmetre i va ser donat a l'Ajuntament. Des d'aleshores ha estat utilitzat com a caserna, hospital, escola i des de 1945, l'església és la seu del Museu Municipal Vicenç Ros i continua l'ús com a escola dels sector que havien ocupat les dependències monacals. L'any 1919 es va trobar una tomba vertical darrera de l'altar major de l'església. En 1925 en el decurs d'unes obres realitzades a l'edifici i al claustre es van descobrir moltes restes òssies humanes que van ser traslladades al cementiri municipal i elements de l'aixovar funerari. L'any 1947, Isidre Clopas va excavar la cripta que hi ha a l'interior de l'església i va recuperar crucifixos, rosaris, medalles, restes de tela, un reliquiari i molts fragments de ceràmica. En 1993 M. Farreny i A. Mauri van dirigir l'excavació arqueològica de les terres que reblien l'extradós i els carcanyols de 6 de les 13 voltes de les que disposa l'edifici (5 cúpules i 1 volta de mig canó) que van proporcionar un conjunt molt abundant de ceràmica datable entre els segles XVII a XIX i algunes peces residuals com ara fragments d'àmfora i de dolia d'època romana, ceràmica decorada en verd i manganès del segle XIV, i en manganés només del s. XV i blava valenciana del segle XV. | 41.4729000,1.9312800 | 410764 | 4591807 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53686-foto-08114-244-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 14 BPU-01.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53631 | Col·legi els Convents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-els-convents | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici format per dos cossos de planta rectangular formant un angle recte deixant espai per un pati interior i coberts amb terrats. Les façanes del pati són fetes amb vidrieres. Les façanes laterals també tenen vidrieres mentre que la que està orientada cap a Martorell té finestres rectangulars de mida petita. L'edifici està situat sobre una plataforma suportada per un gran mur de contenció en un lloc prominent sobre el municipi de Martorell. | 08114-189 | Avinguda Vicenç Ros, s/n | Al 1935 Josep Lluís Sert (1902-1983) va projectar dos edificis escolars per a Martorell. El col·legi de Montserrat, al barri de Can Carreres, i el col·legi dels Convents, que pren el nom de l'antic convent dels Caputxins, una part del qual va ser incorporada al nou edifici. La construcció d'ambdós edificis va ser paralitzada durant la guerra civil de 1936-1939 i l'arquitecte Sert no va poder continuar la seva obra, tot i que el col·legi dels Convents es va finalitzar respectant el projectat per Sert. Duran el franquisme l'escola es va anomenar Generalísimo Franco. La construcció de l'AP-7 a finals de la dècada de 1960 va comportar la modificació dels espais oberts del col·legi, així com l'enderrocament de la casa del conserge. | 41.4730100,1.9318100 | 410808 | 4591818 | 1935 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53631-foto-08114-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53631-foto-08114-189-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Josep Lluis Sert | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 78 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53630 | Creu dels Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-caputxins | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | S'hi han fet pintades vandàliques. | De la primitiva creu situada a l'entrada de l'antic convent del Caputxins només en resta la base formada per una roca de pinyolenc lleugerament desbastada, de forma troncocònica. El conjunt actual correspon a una restauració de l'any 1968. Així, la columna és de pedra, de perfil sisavat i, la magolla, presenta forma de tulipa de vuit pètals de la qual emergeix la creu. Aquesta presenta els extrems rectes i la secció dels braços hexagonal. | 08114-188 | Avinguda Vinenç Ros, s/n | Es tracta d'una restitució en pedra, de l'any 1968, dissenyada per Jaume Amat. La creu original era del segle XVIII i era feta en fusta sobre un basament en pedra. Va ser destruïda l'any 1835 per anticlericals i durant més d'un segle en el lloc va quedar-hi la seva base de pedra sobre la qual ara hi trobem la restitució feta en pedra. | 41.4731800,1.9318400 | 410811 | 4591837 | 1968 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53630-foto-08114-188-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 77 BPU-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53601 | Casa Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-teresa | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici rectangular de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de teula ceràmica a quatre aigües. Totes les obertures de façana estan emmarcades. Destaca la galeria de la planta superior amb vistes al nucli antic de Martorell i al riu Anoia. Les façanes estan pintades. A l'extrem sud-oest hi ha adossat un cos més petit de dues plantes. Hi ha dos grans xiprers a l'entrada i palmeres al pati davant la façana principal. | 08114-159 | Avinguda de Pau Claris, 11 | Es tracta d'una centenària masia de Martorell coneguda com a Casa Teresa (Verdú); la masia s'ha reformat per adaptar-la al seu nou ús de Residència i Centre de dia. S'accedeix per l'avinguda Pau Claris però la masia ja estava edificada abans de la formació de l'avinguda, que es formarà arran del nou traçat de la N-II. | 41.4746800,1.9232000 | 410092 | 4592013 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53601-foto-08114-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53601-foto-08114-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53601-foto-08114-159-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 48 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53525 | Fons documental de Martorell a l''Archivo General de Índias' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-a-larchivo-general-de-indias | XVI-XVIII | L''Archivo General de Índias' disposa de 20 documents que fan referència al municipi de Martorell, dividits en dues seccions que enumerem seguidament: Indiferente General (19 documents de l'any 1533, consistents en cèdules reials creades a Martorell per tal de traslladar esclaus negres a les Índies ) i Casa de la Contratación (2 documents, un de l'any 1683 i l'altre de l'any 1775, consistent en llicències de passatgers per tal de viatjar a les Índies ). | 08114-83 | Avinguda de la Constitución, s/n, 41004 Sevilla | El 'Archivo General de Índias' va ser creat l'any 1785 per ordre del monarca Carles III, amb l'objectiu d'aglutinar tota la documentació referent a les colònies espanyoles (Amèrica del Sud i Filipines), en un mateix edifici, atès que fins aleshores estava dispersa entre els arxius de Simancas, Cadis i Sevilla. L'arxiu s'instal·là a la Casa Lonja de Mercaderes, on es troba actualment. Està regit pel 'Patronato del Archivo General de Índias', creat l'any 2005 i participat pel Ministeri de Cultura, la junta d'Andalusia, l'ajuntament de Sevilla, el Consell Superior d'Investigacions Científiques i la Universitat de Sevilla. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53461 | Gegants Pep i Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-pep-i-eulalia | XX | Parella de gegants formada per una figura masculina i una altra femenina, anomenats Pep i Eulàlia. Ambdós vesteixen indumentària de boda i ella sosté un ram de flors en una mà. Estan construïts amb fusta i cartró amb una alçada de 2,7m i un pes de 18 kg cada un. | 08114-19 | Barri de Can Bros. C. d'Elias, 14 | Josep Rodríguez i Eulàlia Bosch van rebre aquests gegants com a regal de noces, que va ser el mes de març del 1992. Durant un temps van ser els gegants del barri de Can Bros i actualment es troben en desús. | 41.4975600,1.9216800 | 409996 | 4594555 | 1992 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Com a peces musicals pròpies tenen el Valset d'en Pep i l'Eulàlia, composat per Esther Martínez, i no gaudeixen de cap coreografia pròpia. Actualment estan en desús. | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53462 | Gegants Joan i Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-joan-i-joana | XX | Parella de gegants formada per una figura masculina i una altra femenina, anomenats Joan i Joana. Ambdós personatges estan representats de forma caricaturitzada. Estan construïts amb fusta i cartró amb una alçada de 3,5m i un pes de 50 kg. | 08114-20 | Barri del Pont del Diable. C. Cambreta, 3 08760 Martorell | Els gegants foren creats pel grup d'animació El Galliner (gegant) i la Cuca de Llum (geganta) i presentats al Barri del Pont del Diable el 22 de juny de l'any 1985. | 41.4770900,1.9229700 | 410076 | 4592281 | 1985 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53462-foto-08114-20-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Grups El Galliner i La Cuca de Llum | També coneguts com a gegants del Carrer Nou. | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53523 | Fons documental de Martorell a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-a-larxiu-de-la-corona-darago | XIII-XX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó disposa d'un fons de 285 documents que fan referència al municipi de Martorell, dividits en 19 seccions que enumerem seguidament: Archivo Real (Real Cancilleria) (15 documents entre els anys 1218-1590); Archivo del Real Patrimonio de Cataluña (22 documents entre els anys 1442-1816); Real Audiencia de Cataluña (60 documents entre els anys 1578-1847); Generalitat de Catalunya (97 documents entre els anys 1288-1707, ); Mapas y Planos (4 documents entre els anys 1690-1710); Mas de l''Ubac' (2 documents de l'any 1562 i 1579); Marquès de Monistrol (5 documents entre els anys 1430-1620); Pergaminos del monasterior de Sant Benet de Bages (2 documents dels anys 1397 i 1590); Delegación Provincial de Hacienda de Barcelona (18 documents entre els anys 1888-1854); Fondos notariales (15 documents entre els anys 1483-1789); Volúmenes (6 documents entre l'any 1572 i el segle XVIII); Junta Superior de Catalunya (4 documents entre els anys 1808-1812); Legajos (1 document referent a la fundació dels convents de Caputxins a Granollers, Igualada i Martorell); Subdelegación de Bienes Mostrencos de Barcelona (1 document entre els anys 1806-1815); Tribunal del Santo Oficio de la Inquisición de Barcelona (1 document de l'any 1800); Falguera de Mataró (3 documents entre els anys 1370-1604); Comandancia de Ingenieros de Barcelona (3 documents entre els anys 1854-1892); Tribunal de Comercio de Cataluña (19 documents entre els anys 1640-1820) i Consejo Supremo de Aragón (7 documents entre els anys 1626-1680). La major part de documentació correspon a requeriments de pagaments, liquidació de deutes, actes de processos judicials, llibres de procuració i correspondència general.</p> | 08114-81 | C. Almogàvers, 77, 08018 Barcelona | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó va ser creat l'any 1318 per Jaume II d'Aragó, com a Arxiu Reial amb la seu al Palau Reial Major de Barcelona, amb l'objectiu de conservar tota la documentació generada als territoris on s'exercia la soberania. Al segle XIX l'arxiu es traslladà al Palau del Lloctinent, i l'any 1994 s'inaugurà la seu actual al carrer dels Almogàvers. La titularitat de l'arxiu correspon a l'Estat Espanyol, però la gestió recau sobre els diferents governs autonòmics que formaven part de la Corona d'Aragó (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Aragó) a través del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó des de l'any 2007.</p> | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53477 | Placa al Noi i Xic de la Barraqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-al-noi-i-xic-de-la-barraqueta | XX | Aquesta placa de granit es troba fixada a la casa situada al número 45 del carrer d'Anselm Clavé. Conté una inscripció: 'EN AQUESTA CASA HI VAN VIURE EL NOI I EL XIC DE LA BARRAQUETA. VICENÇ MARTÍ I TORRES (1830-1866) I JOAN MARTÍ I TORRES (1834-1909) LLUITADORS PER LA LLIBERTAT. HOMENATGE A LA VILA DE MARTORELL. 11 DE SETEMBRE DE 1995'. | 08114-35 | C. Anselm Clavé, 45 | Vicenç Martí i Torras va ser un heroi republicà, que va intervenir en la guerra dels Matiners, i fou condemnat a mort. Fugí a França i tornà abans de la revolució de 1954, un cop indultat. El 1856 es va fer fort a Gràcia contra les forces del general Zapatero i contra el cop d'estat del General O'Donnell. Va ser mort pels mossos d'esquadra el 1866. Joan Martí i Torras fou republicà i germà de Vicenç. Va assolir renom intentant ajudar al seu germà. Durant la Primera República va lluitar contra els carlins. El 1893 va ser incorporat a la Unió Republicana i fou diputat per Sant Feliu de Llobregat. | 41.4746700,1.9329200 | 410903 | 4592002 | 1995 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53477-foto-08114-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53477-foto-08114-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53693 | Àlbers al carrer Cambreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albers-al-carrer-cambreta | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Tres àlbers (Populus alba) a la plaça de la Cambreta. Arbres rellevants pel seu desenvolupament. En part vinculat a la disponibilitat d'aigua associada a la font del carrer Clavé. Font del carrer Clavé, antiga font de la Cambreta. | 08114-251 | C. Cambreta / Plaça Plaça Germans Maestre | 41.4744700,1.9333800 | 410941 | 4591979 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 05 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53558 | Ca l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller-0 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici de planta baixa i planta pis. Al nivell superior hi ha finestres amb arc de mig punt i dos balcons amb balustrades situats als extrems de la façana principal. La coberta és a dues aigües amb coberta de teula àrab. El jardí està pavimentat i té un arbrat on destaquen un gran pi i dues palmeres. Hi ha una torre d'aigua amb molí de vent. | 08114-116 | C. Cambreta, 3 | Martorell tenia una important producció vitícola des de la segona meitat del segle XVIII. Es diu que hi havia fins a 7 facines de destil·lació d'aiguardent; els alambins utilitzats per la destil·lació així com tot l'equipament complementari era produït pels calderers. La família Oller es va establir a Martorell l'any 1781 i van exercir la professió de calderers fins l'any 1843. Llorenç Oller i Beí va dedicar-se al treball de les terres que la família havia anat adquirint; al 1880 va promoure la urbanització del carrer Vistalegre. Ca l'Oller es una construcció de finals de la primera meitat del segle XIX reconstruïda l'any 1926. | 41.4743200,1.9333800 | 410941 | 4591962 | 1926 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53558-foto-08114-116-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 05 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53526 | Fons documental de Martorell a l''Archivo de la Real Audiencia y Chancilleria de Valladolid' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-a-larchivo-de-la-real-audiencia-y-chancilleria-de-valladolid | XVII | L''Archivo de la Real Audiencia y Chancilleria de Valladolid' disposa d'un document referent al municipi de Martorell, que data de l'any 1617. Es tracta d'una execució d'un plet entre un veí de Martorell i un altre de Toro (Zamora). | 08114-84 | C. Chancillería, 4, 47003 Valladolid | L''Archivo de la Real Audiencia y Chancilleria de Valladolid' va ser creat a Valladolid l'any 1489 pels Reis Catòlics, amb l'objectiu de preservar la documentació generada per la Real Audiencia y Chancilleria de Valladolid, la qual funcionà entre els anys 1371 i 1834. Inicialment l'arxiu es trobava al corral de la Chancilleria. Posteriorment es traslladà a un nou edifici construït l'any 1682 on va estar ubicat fins l'any 1834. Després d'un període d'abandó, l'any 1906 es recuperà i abandonà el caràcter administratiu per convertir-se en arxiu històric. Entre els anys 1969 i 1972 es va construir un nou edifici semblant a l'original del segle XVI. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53560 | Estació de tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-tren-0 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | L'edifici de l'estació està format exteriorment per cinc cossos, El central i els extrems són de planta baixa i una planta pis, mentre que els dos intermitjos són de planta baixa i dues plantes pis. Les façanes estan pintades amb les finestres emmarcades en blanc. Tots els cossos estan rematats per una barana massissa de pedra. També hi ha un edifici que s'utilitzava pel descans dels treballadors de la companyia ferroviària, que està situat una mica separat de l'edifici de l'estació. Està format per tres volums, essent el central més alt, de planta baixa i dues plantes pis amb les façanes arrebossades i pintades i rematades també amb una barana massissa. | 08114-118 | C. Comerç, 2 | La fusió entre la Compañia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell i el Ferrocarril de Tarragona a Martorell i de la qual va sorgir la de Camino de Hierro del Centro, es va aprovar al consell de ministres d'Espanya del 10 de setembre de 1861. Al 14 de setembre de 1861 va tenir lloc l'acte de col·locació de la primera pedra; la inauguració va ser presidida per el rei Francisco de Asis comissionat per la seva esposa la reina Isabel II, l'Arquebisba de Tarragona i el Bisbe de Barcelona. El juny de 1864 a les nou i tres quarts del matí va arrancar de l'estació de Martorell la primera màquina, amb el número 9 i un cartell que posava Tarragona, amb destinació Tarragona . El dia 15 d'abril de 1865 es va obrir al públic la línia de Barcelona - Martorell - Tarragona. | 41.4788200,1.9262400 | 410351 | 4592469 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53560-foto-08114-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53560-foto-08114-118-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 07 BPU-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53564 | Habitatges de la Colònia Can Bros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-de-la-colonia-can-bros | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Algunes cases presenten cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitades. | Els habitatges del carrer Elies són habitatges de planta baixa i planta pis amb una porta al nivell superior i un balcó amb barana metàl·lica al pis superior. Coberta de teula a dues aigües. Alguns habitatges tenen pati posterior. Els habitatges del carrer Fontdevila i Prat estan abandonats i està previst el seu enderroc. Els habitatges de la plaça del Llobregat són edificis de dues plantes amb coberta de teules. La porta d'accés a planta baixa i balcó amb barana a la planta pis. | 08114-122 | C. Elies, C. Fontdevila Prat i Plaça del Llobregat | Aquest conjunt d'habitatges de mitjans del segle XIX, s'articulen al voltant dels espais fabrils seguint el model d'industrialització anglès. La construcció d'aquest conjunt de cases es va dur a terme en dues fases: Miquel Elies va fer construir 12 cases al carrer que va prendre el seu nom; documentades per primera vegada l'any 1845. Les cases del carrer Fontdevila i plaça Llobregat es van construir entre el 1854 i 1858 seguint el model anglès dels 'cottages' , col·locats d'esquena en doble renglera. | 41.4971000,1.9212900 | 409963 | 4594504 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53564-foto-08114-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53564-foto-08114-122-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 11 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53656 | Colònia de Can Bros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-de-can-bros | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Alguns edificis es troben en mal estat. | El conjunt està format pels habitatges, la casa del senyor (torre Elies), els edificis fabrils, el canal industrial de Can Bros, l'església de Sant Joan baptista i l'economat (Can Catarineu Ferran). | 08114-214 | C. Elies/ Plaça del Llobregat | La situació del terrenys que ocupa la Colònia de Can Bros, a la ribera del riu Llobregat, eren propicis per la implantació d'un nucli industrial. Tenim constància escrita que al 1666 Jaume Bros va comprar els terrenys anomenats ja des de l'edat mitjana: la ciutadilla. En aquest terrenys hi s'hi va construir la Masia de Can Bros (avui desapareguda). La colònia va prendre el nom del propietari d'aquest terrenys. Al 1816 l'intendent general de Catalunya va concedir Salvador Roca i Sunyol el permís per construir un Molí fariner, una molina per tallar fusta i un molí per fabricar paper d'estrassa, en els terrenys heretats de la seva dona Vicenta Bros. L'any 1817 un comerciant barceloní, Miquel Elias, rebia el permís per fer-hi una farga de coure, una fàbrica de filats, un molí fariner i un de paperer. Al 1850 funcionaven dues fàbriques i la colònia d'habitants vinculada a l'activitat fabril presentava un cens de 700 habitants. Les cases dels obrers, petites i mal ventilades, es situaven als carrers Sant Miquel, Sant Ramon, l'avinguda Fontdevila i Torres, Elias i el carrer de Santa Paula. Al 1889 el cens de la colònia havia disminuït fins als 300 habitants. Al 1897 s'hi va construir l'església neogòtica de Sant Joan Baptista, d'una sola nau, projectada per l'arquitecte Joaquim Bassegoda i costejada per la viuda del fabricant Ramon Catarineu. Al 1921 la família Catarineu van vendre el seu complex fabril a Fondevila i Prats. Al 1947, l'única fàbrica que quedava en funcionament era la de Fontdevila i Torres, S.A. i Can Bros tenia llavors una colònia de 336 habitants; la fabrica va tancar portes l'any 1967 i amb ella el futur de la colònia. | 41.4975800,1.9216600 | 409995 | 4594557 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53656-foto-08114-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53656-foto-08114-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53656-foto-08114-214-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 05 BPU-03.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53568 | Fàbrica Fontdevila i Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-fontdevila-i-torres | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Es troba en estat de deteriorament per trobar-se sense ús. | Conjunt d'edificacions de mitjans del segle passat. Són naus de quatre plantes amb finestrals i les instal·lacions corresponents per l'aprofitament de l'aigua del Llobregat. Són construïdes amb maó i coberta ceràmica a dues aigües. També forma part del conjunt la xemeneia de maó de planta hexagonal. | 08114-126 | C. Fontdevila Prat, s/n | Miquel Elies és l'impulsor de l'activitat productiva de Can Bros quan l'any 1817 obté els permisos per construir un molí fariner, una fàbrica de draps i un molí paperer; fins l'any de la seva mort al 1841. L'activitat principal era la producció relacionada amb el paper. L'hereva Rosa Serra i Fontanelles va morir poc després i les propietats van passar a mans del seu Oncle Josep Elies l'any 1843. L'any 1852, Josep Elies i el seu fill Jaume Elies van arrendar les propietats a Jaume Vallés i Ramón Castells, fabricant d'igualada pel que la fabrica es coneix pel nom de 'la igualadina'; moment en que comença l'activitat industrial i Can Bros es converteix en una colònia fabril. Al 1860 Miquel Catarineu adquireix la major part dels edificis industrials i equipaments de la Colònia de Can Bros. L'any 1912 totes les pertinences de la vídua de Miquel Catarineu van passar a mans de l'empresa Fontdevila i Torres, S.A. amb seu a Mataró; la seu encara l'edifici de Mataró encara on també tenia una fàbrica tèxtil que encara es conserva l'edifici al carrer Goya núm. 2. Al 1946 la fàbrica de filats Fontdevila i Torres era l'única que quedava en funcionament a la colònia de Can Bros, que en aquell moment presentava un cens de 336 habitants entre treballadors de la fàbrica, del camp o ferroviaris. La fàbrica de filats va tancar l'any 1967 i els habitants que quedaven varen anar deixant les cases i la colònia va entrar en decadència. La fàbrica i seu de l'empresa a Mataró va tancar pocs anys després. | 41.4974100,1.9220300 | 410025 | 4594538 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53568-foto-08114-126-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 15 BCIL-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53658 | Carrer Francesc Santacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-francesc-santacana | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XI-XX | Edificat bàsicament amb edificis estrets de dues o tres plantes. Hi destaquen els edificis dels números 3, 9, 12, 14 ,15, 16, 18, 20, 21, 22, 23, 25, 27, 29, 30, 32, 33, 35 37, 40, 44, 46 i 50. També hi destaquen el teatre el Foment, la Volta de Cal Palet, el Museu l'Enrajolada, la Casa Bargalló. | 08114-216 | C. Francesc Santacana | Antigament rebia el nom de carrer d'Anoia en referència al riu. Es tracta d'un dels carrers més antics de la vila que es trobava ja en el primer recinte emmurallat de Martorell. Es correspon amb el pas de la Via Augusta i a partir del qual es va anar configurant la vila de Martorell. A l'inici del carrer a la banda del riu Anoia s'hi obria el portal de l'Anoia, una de les entrades principals del primer recinte emmurallat de Martorell que es pot datar envers el segle X. En el número 15 d'aquest carrer va néixer Francesc Santacana i Company , fundador del Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell i fundador del Museu de l'enrajolada al 1876. Al número 14 d'aquest carrer va néixer el tenor Josep Palet, l'any 1877. | 41.4743300,1.9295700 | 410623 | 4591967 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53658-foto-08114-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53658-foto-08114-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53658-foto-08114-216-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 07 BPU-02..CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53572 | Volta de Cal Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/volta-de-cal-palet | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | La volta és un pas que existeix a la finca del carrer Francesc Santacana 12, que comunica el carrer Lloselles amb la plaça de l'Església. És una volta catalana, d'arc rebaixat amb ceràmica rectangular col·locada de pla. | 08114-130 | C. Francesc Santacana, 12 | Es tracta d'un pas, sota l'edifici del carrer Santacana número 12, que des del carrer Lloselles dona pas a la plaça de l'església. Es conegut per la volta del Palet ja que molt a prop es troba la casa natal del Tenor Josep Palet, nascut l'any 1876 al número 18 del carrer Santacana. | 41.4741100,1.9278200 | 410477 | 4591945 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53572-foto-08114-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53572-foto-08114-130-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 19 BPU-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53478 | Placa de la casa natal Josep Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-casa-natal-josep-palet | XX | Al número 14 del carrer de Francesc Santacana, hi ha la casa de Josep Palet. En la façana d'aquesta casa hi ha fixades dues plaques commemoratives. Una, feta de marbre del país, es troba situada al damunt de la porta d'entrada de la casa; mentre que l'altra, de bronze, es situa al costat de la llinda de la mateixa porta. La placa de marbre té una llegenda: 'EL DIA 7 DE MAYO DE 1877 NACIÓ EN ESTA CASA EL TENOR JOSÉ PALET, HIJO PREDILECTO DE LA VILLA Y GLORIA DEL ARTE LIRICO MUSICAL. AGOSTO 1946'. A la placa de bronze hi ha un retrat en relleu del tenor, una arpa i l'escut de la vila també hi ha una llegenda: 'MARTORELL AL TENOR JOSEP PALET. 1877-1946. 15 D'AGOST DE 1996. | 08114-36 | C. Francesc Santacana, 14 | Josep Pallet ( Martorell 1876-Milà 1946) va ser un conegut tenor. Estudià amb Joan Goula i debutà a Barcelona amb La Favorita, de Donizetti. El 1900 es presentà al Liceu barceloní i des d'aleshores cantà a la majoria dels grans teatres europeus i americans, i fou un notable intèrpret del repertori romàntic italià. Retirat, s'establí a Milà. | 41.4741700,1.9279600 | 410488 | 4591951 | 1996 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53478-foto-08114-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53478-foto-08114-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53573 | Museu l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-lenrajolada | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Edifici de planta rectangular, planta baixa, dos pisos i coberta de teula àrab. La façana principal és d'obra vista, porta d'accés de pedra d'arc de mig punt amb carreus vistos, finestres geminades en grups de tres: dos cossos, capitells ornats, porta de quarterons ferrada, petites finestres amb arc de mig punt al nivell superior i merlets coronant l'edifici. La façana que dóna al pati posterior presenta una composició ornamental molt acurada: llinda i muntans de portes i finestres, amb aplacat de pedra artificial i relleus; escuts, filigrana; galeria coberta amb gran quantitat de peces de mosaic a les parets. Al soterrani hi ha una cava i fresquera. | 08114-131 | C. Francesc Santacana, 15 | L'any 1578 , l'arquitecte Jaume Santacana dirigia les obres de la nova església parroquial de Santa Maria de Martorell, moment en que va adquirir una casa al carrer d'Anoia. Un descendent també anomenat Jaume Santacana va ser alcalde de Martorell durant la guerra del Francès (1808-1814) i el seu fill Francesc Santacana i Capmany (1810-1896), va ser el precursor del col·leccionisme a Catalunya; a mitjans del segle XIX va començar a recollir elements arquitectònics d'edificis emblemàtics de Barcelona i altres localitats fins que al 1876 va convertir la casa familiar amb una casa museu. El 1909 es publica el catàleg del Museu. El fons del museu conté elements del convent de la Mare de Deu de Jerusalem (que es trobava on ara hi ha el mercat de la Boqueria),del Palau menor al carrer dels templers de Barcelona, de la Casa Gralla del carrer Duc de la Victòria de Barcelona, del convent de Sant Pere de Puel·les de Barcelona, de les muralles de Barcelona, medallons de la sala del trentenari de l'Ajuntament de Barcelona o del Monestir de Poblet entre d'altres. L'any 1917, el seu nét Francesc Santacana i Romeu, va edificar la façana del carrer d'Anoia i continuà augmentant el fons del museu amb les col·leccions de rajoles d'origen català, castellà, valencià i àrab de diverses èpoques de les que destaquen les anomenades d'oficis i les representacions d'escenes del martiri de Santa Eulàlia, procedents de l'antiga església parroquial de Santa Maria. Contemplen el fons pintures flamenques del segle XVIII , dibuixos i pintures de pintors catalans del segle XIX i mobles antics propis d'una casa benestant de finals del segle XIX. Al 1965 la casa-museu va passar a mans de la Diputació de Barcelona i serà gestionada per l'Ajuntament de Martorell. Entre l'any 1966 i 1969 es van fer obres de millores generals i acondiciament de l'edifici que van consistir en substituir el balcó i dues portes que hi havia en cada pis per tres finestres geminades d'estil neogòtic. Es va construir un portal d'arc de mig punt adovellat, es va fer nova tota la fusteria d'interiors i exteriors, es van instal·lar reixes en les finestres i a la porta d'entrada es va forjar els escuts de la Diputació de Barcelona i del Museu Santacana, es va construir una pèrgola, el brollador d'aigua del pati i la peanya d'escalons per la creu de terme. | 41.4743800,1.9284600 | 410530 | 4591974 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53573-foto-08114-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53573-foto-08114-131-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 20 BCIL-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53574 | Casa Bargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bargallo | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i tres pisos superiors. La façana és arrebossada i les obertures són totes centrades. Destaca sobretot per l'alçada de l'entrada principal, un arc deprimit còncau que arriba més amunt del primer pis de l'edifici annex. Al primer i segon pis hi ha obertures allindades amb balcons amb barana de ferro treballat. A l'últim pis hi trobem dos arcs de mig punt de petites dimensions separats per una petita columna. Remata l'edifici una cornisa. | 08114-132 | C. Francesc Santacana, 16 | L'edifici data de finals del segle XIX. Elena Nicolau es va casar amb Francisco Bargalló i s'establiren en aquest edifici que es va ampliar i remodelar per convertir-lo en un edifici senyorial . El pare d'Elena Nicolau era Josep Antoni Nicolau i Bujons un adinerat terratinent viticultor que havia amasat una gran fortuna abans de la desfeta que va suposar l'arribada de la fil·loxera. El primer pis encara conserva les pintures decoratives de la paret i el mobiliari antic. El segon pis ha estat reformat a finals del segle XX, però sota el paper de la paret encara hi ha les pintures decoratives originals. També es conserva un llit on es diu que el rei Alfons XIII hi va dormir-hi , en una parada del carruatge reial a Martorell; al voltant del pom esta hi ha un escrit que en dona fe. | 41.4741400,1.9280400 | 410495 | 4591948 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53574-foto-08114-132-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 21 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53678 | Jaciment arqueològic Museu Santacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-museu-santacana | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | -I / V | Parcialment destruït. | Troballa de materials constructius d'època romana (tegulae) al subsòl del Museu Santacana i de parets i monedes de la mateixa època en fer la piscina municipal, situada al costat. Informació oral molt escassa proporcionada fa anys pel conservador del museu municipal de Martorell Isidre Clopas Batlle, que no permet conèixer l'entitat amb detall de les restes trobades, ni la seva cronologia de manera acurada. | 08114-236 | C. Francesc Santacana, 16 | En fer les remocions al subsòl de la casa Santacana per instal·lar les Caves Rubricatus, fundades l'any 1942 per Lluís Santacana Faralt i els rebaixos per a la construcció de la piscina municipal Francesc Santacana Romeu es van documentar materials arqueològics d'època romana a uns 5 m de fondària -segons les informacions orals proporcionades per Isidre Clopas. Entre el 4 i l'11 de juliol de 1990 Alfred Mauri va fer una excavació d'urgència a una finca propera al al lloc de les troballes amb motiu de l'enderroc de l'habitatge situat al carrer Francesc Santacana núm. 17. | 41.4745900,1.9286000 | 410542 | 4591997 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53678-foto-08114-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53678-foto-08114-236-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 06 BCIL-06.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53575 | Casa Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Habitatge estructurat en planta baixa i tres pisos superiors. A cada planta hi ha dues obertures allindades amb els marcs destacats amb llindes i muntants de pedra vista. A cada pis hi ha un balcó corregut suportats per mènsules amb baranes de ferro forjat molt simples. L'edifici és rematat per una cornisa mixtilínia que ens impedeix veure la coberta de l'edifici. | 08114-133 | C. Francesc Santacana, 23 | L'edifici projectat per Antoni de Facerias data de l'any 1914. En el lloc que ocupa l'edifici actual, va néixer al 1618 Joan Cererols i Fornells (1618-1680); el músic i compositor de més renom de l'escola de Montserrat. Va ser escolà a Montserrat on ben aviat va destacar en l'art de la música de la ma del seu mestre Joan Marc. Al 1636 prengué els hàbits a Montserrat on fou mestre de música de l'escolania i mestre de capella. Va ser proposat com a Abad, però declinar l'honor. Va morir el 27 d'agost de 1680 a Montserrat. | 41.4743400,1.9287700 | 410556 | 4591969 | 1914 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53575-foto-08114-133-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Antoni de Facerias | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 22 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53576 | Habitatge al carrer Francesc Santacana, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-francesc-santacana-29 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Només queda la façana de la planta baixa formada per cinc obertures amb arc una mica rebaixat i arrebossat imitant carreus. | 08114-134 | C. Francesc Santacana, 29 | L'edifici constava de planta baixa i 2 pisos . El 6 de març de 2013 es va esfondrar part de l'edifici del núm. 31 que també va afectar el 29 i l'11 de març es va esfondra del tot . L'edifici estava abandonat i es va enderrocar per seguretat conservant la façana de la planta baixa. | 41.4743700,1.9289800 | 410574 | 4591972 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53576-foto-08114-134-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 23 BPU-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53571 | Teatre el Foment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-el-foment | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici de dues plantes de planta rectangular amb coberta de teula ceràmica àrab a dues aigües. La façana principal està acabada amb un remat esglaonat. | 08114-129 | C. Francesc Santacana, 3 | L'Arxipreste mossèn Marçal Martínez i la junta del Foment varen ser els impulsors de la construcció de la sala inaugurada el primer de juliol de 1945. La sala acollia funcions de teatre, projeccions de cinema i conferències. | 41.4742400,1.9274900 | 410449 | 4591959 | 1945 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 18 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53480 | Placa de la Casa natal Joan Cererols i Fornells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-casa-natal-joan-cererols-i-fornells | XX | El plafó es troba situat a la façana de la casa, al costat esquerre de la porta d'entrada a l'edifici. Es tracta d'un plafó fet de rajoles policromes. Al costat superior esquerre hi ha l'escut de Martorell i al costat comença la inscripció: 'EN AQUEST LLOC VA NÉIXER JOAN CEREROLS I FORNELLS (1618-1680) MESTRE DE L'ESCOLANIA DE MONTSERRAT I GLÒRIA DE LA MUSICA UNIVERSAL. HOMENATGE DE LA VILA DE MARTORELL EN EL III CENTENARI DE LA SEVA MORT MCMLXXX'. A la cantonada inferior dreta hi ha l'escut de Montserrat. Els escuts i el text es troben emmarcats per un seguit de fulles d'acant blaves i grogues, sobre fons blanc. | 08114-38 | C. Francesc Santacana, 45 | 41.4743200,1.9287600 | 410555 | 4591967 | 1980 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53480-foto-08114-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53524 | Fons documental de Martorell al Centro Documental de la Memoria Histórica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-al-centro-documental-de-la-memoria-historica | XX | Al Centro Documental de la Memoria Histórica disposa d'un fons de 9 documents que fan referència al municipi de Martorell, datats entre els anys 1934 i 1939, dins la serie de Delegación nacional de servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno. Es tracta d'expedients de constitució dels ajuntaments, processos electorals i documents acreditatius de pertinença a sindicats. | 08114-82 | C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca | El 'Centro Documental de la Memoria Histórica' va ser creat l'any 2007 amb l'objectiu d'organitzar i recuperar tots els fons documentals compresos durant el període històric de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fins la Constitució de l'any 1978. Té la seu a Salamanca i depèn del Ministeri de Cultura de l'Estat Espanyol. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53659 | Carrer Gomis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-gomis | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edificat bàsicament amb edificis estrets de dues o tres plantes. Tembé hi destaquen l'Ateneu de Martorell, el molí d'en Gomis i Cal Baviera. | 08114-217 | C. Gomis | Al carrer d'en Gomis rep el nom del l'antic propietari dels terrenys, Pau Agustí de Gomis i del Moli Paperer d'en Gomis, emplaçat en aquell indret per aprofitar l'aigua del riu Anoia. En aquest carrer els veïns del barri de les cases d'en Carreres varen fer construir , l'any 1930, l'Ateneu. | 41.4778800,1.9268300 | 410399 | 4592364 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53659-foto-08114-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53659-foto-08114-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 08 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53577 | Ateneu de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-de-martorell | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici destinat a centre social de l'entitat Ateneu de Martorell, fundat l'any 1929. L'edifici es compon de semisoterranis, d'un altell, de planta baixa o principal i d'un amfiteatre cinema. Els materials predominants són el maó i l'estuc. | 08114-135 | C. Gomis, 10 | Entre els anys 1860 i 1936 es van crear a Catalunya 130 ateneus; pretenien cobrir part de les mancances socials de l'època: eren centres de divulgació social, cultural i oci i donaven assistència en cas malaltia i formació escolar. Al 1928 es va crear l'entitat i es van redactar els seus estatuts que van ser aprovats pel governador civil Milans del Bosch el 8 d'abril de 1929. L'any 1930 s'inaugurà la sala-cafè que farà de local social de la societat i acollirà diversos actes culturals i d'oci; L'edifici presenta una façana d'estil modernista projectada per l'Arquitecte Josep Ros i Ros. L'Ateneu coexistia amb les societats del Círcol (dretes) i les del Progrés d'esquerres; l'ateneu es definia com apolític pel que donava cabuda a tot el conjunt de la població. Es fomentava el teatre, es feien conferències, es promovia el ciclisme, es feien campionats de billar i als baixos de l'edifici s'inaugurà una escola que el seu primer curs (1930-1931) va tenir 40 alumnes d'entre 6 a 12 anys i a la nit era escola d'adults . La sala-cafè va quedar petita, per la festa major s'havia de muntar un embalat a terrassa, i el 21 de març 1936 s'inaugura la sala d'espectacles de l'Ateneu, que es va destruir pels efectes de la voladura del pont d'Anoia, l'any 1939, afectant també a l'edifici de la salacafè. L'Any 1955 l'arquitecte municipal Armand Mas Tulla, va adaptar a mínims el seu propi projecte de rehabilitació i l'any 1957 es va tornar a obrir l'Ateneu que ha anat acollint diverses propostes culturals i d'oci fins al dia d'avui. | 41.4777700,1.9265100 | 410372 | 4592352 | 1930 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53577-foto-08114-135-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Josep Ros i Ros | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 24 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53578 | Molí d'en Gomis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-gomis | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVII | Es troba en mal estat estructural i de conservació. | Edifici de tres plantes, amb dues ales d'edificació perpendiculars entre sí. Fou construït i ampliat en diversos moments, amb maó i reble. Es conserva, encara que en molt mal estat, una part de la instal·lació per a l'aprofitament de l'aigua del riu Anoia. | 08114-136 | C. Gomis, 20 | Antigament era conegut com el molí d'en Carmona perquè el seu primer propietari va ser Francesc de Carmona. Era un molí de dues moles connectades a rodes de fusta, que eren mogudes per les aigües d'un rec, que paral·lel al riu Anoia, prenia l'aigua d'una resclosa del terme de Gelida. Fins al segle XVIII va continuar en propietat dels Carmona. L'any 1790, el molí va canviar de mans i el seu nou propietari va ser el barceloní doctor Bonaventura Vallocera que va fer construir un molí paperer, una molina de serrar fusta i una farga d'aram al costat del molí fariner. Al 1840 el molí va passar a mans de Francesc Gomis; a partir d'aquest moment el molí és conegut com el molí d'en Gomis. Al molí hi treballaven 16 mossos i 6 aprenents. Durant la guerra del francès (1808-1814) el molí va haver d'aturar la seva activitat. Entre 1930 i 1962 el molí era propietat de l'empresa 'Vda. Voltá, Frígola y Rius S.L, però de nou unes riuades l'any 1962 van malmetre el molí i poc després van suspendre la seva activitat. | 41.4777000,1.9273100 | 410439 | 4592344 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53578-foto-08114-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53578-foto-08114-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53578-foto-08114-136-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 25 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53579 | Cal Baviera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baviera | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici de planta rectangular destinat originàriament a magatzem de vi. Les parets són de maó arrebossat i la coberta de teula ceràmica àrab. A la façana principal hi ha la porta d'accés sota un arc de pedra apuntat amb finestres allargades amb decoració ceràmica a cada costat. Està acabada amb un remat de formes arrodonides que reflecteixen el seu estil arquitectònic. Les façanes laterals estan fragmentades per pilastres que sobresurten per damunt el nivell de la coberta. Entre pilastres la façana està acabada amb un arc rebaixat. També hi ha unes finestres d'arc rebaixat emmarcades i amb decoració ceràmica. A un nivell més baix hi ha unes finestres rectangulars protegides amb reixes. Davant la façana hi ha una plaça amb arbrat que antigament havia estat el pati de l'edifici, fins que es va enderrocar la tanca i va passar a formar part de l'espai públic. | 08114-137 | C. Gomis, 29 | Es tracta d'un edifici d'estil modernista projectat per l'arquitecte Josep Ros i Ros i construït l'any 1925. La xarxa de comunicacions per carretera o per les properes vies de tren van fer que en aquesta zona del barri de Can Carreres s'hi establissin nombrosos negocis vitícoles com el de Cal Baviera que compartia zona amb altres negocis de renom com el Sindicat Vitícola Comarcal. A partir dels anys 60 del segle XX, Martorell passa de ser una vila principalment enfocada a la viticultura agrícola i els terrenys abans empleats pel mon agrari deixaran pas a l'edificació d'habitatges i a les grans indústries i companyies. Aquest canvi suposarà el tancament de molts negocis vitícoles com els de Cal Baviera. Actualment hi trobem unes oficines de la mútua Fremap. | 41.4783500,1.9277200 | 410474 | 4592416 | 1925 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53579-foto-08114-137-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Josep Ros i Ros | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 26 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53490 | Placa d'homenatge a Josep Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dhomenatge-a-josep-anselm-clave | XX | La placa de marbre del país es troba fixada a la paret de l'edifici situat al número 2 del carrer Josep Anselm Clavé. Es tracta d'una placa rectangular de marbre del país amb les vores bisellades i els angles rectes. A la part superior i inferior hi ha unes branques de llorer que emmarquen la inscripció: 'HOMENAJE TRIBUTADO EL 15 DE AGOSTO DE 1924 POR LA AGRUPACIÓN CORAL FRATERNIDADA EL PROGRESO CON EL CONSENTIMIENTO DEL CONSEJO MUNICIPAL'. | 08114-48 | C. Josep Anselm Clavé | L'entitat El Progrés va ser creada l'any 1906, coincidint amb l'apogeu de les societats recreatives del primer quart del segle XX. | 41.4745900,1.9314500 | 410780 | 4591994 | 1924 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53490-foto-08114-48-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53581 | Casa Par | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-par | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVI-XXI | És un edifici de dos volums i tres plantes cadascun. S'accedeix per una porta adovellada d'arc de mig punt amb carreus vistos. A la planta baixa hi ha unes gran obertures amb llinda de fusta. Al primer pis hi ha un balcó amb reixa metàl·lica i obertura amb arc rebaixat. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars. La resta de finestres de les façanes són petites i estan col·locades de forma que sembla aleatòria sense criteri compositiu. | 08114-139 | C. Josep Anselm Clavé, 2 | La família Par ha estat vinculada a Martorell des del segle XV. Tenim constància documental de Ramón Par, fabricant de ballestes de Martorell. La família anirà adquirint terres fins a convertir-se en grans terratinents de Martorell. La principal activitat de la família era el treball agrícola però des del segle XVIII fins a principis del XX es van dedicar a promoure la urbanització de terrenys. L'any 1903, Joan Par i Tusquets (1868-1937), va crear la raó social Aguas Potables de la Mina del Congost, que subministrava aigua potable a domicili, des de la mina situada al darrera del hostal d'en Boira, que era també propietat dels Par. L'antiga casa d'origen medieval de la família Par es trobava pràcticament en runes. El 2008 van començar les obres per obrir el pas de la Casa Par per habilitar el pas de vianants entre el carrer del mur i la plaça de les hores i salvar un desnivell de 8,5 metres. L'Antiga casa Par es va rehabilitar per albergar el nou espai Muxart, espai d'art i creació contemporanis que s'inaugurà el 25 de març de 2011; el nou espai volia incentivar la divulgació, la recerca i la conservació de la seva obra, i ser un punt de referència per a l'art i la creació contemporanis. Jaume Muxart i Domènech, pintor Martorrellenc nascut al 1922, va formar part del grup Taüll, sorgit al 1955, al costat d'altres artistes de renom com Marc Aleu, Cuixart, Guinovart, Mercadé, Tàpies i Tharrats. Al 1991 va ingressar com a acadèmic a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. | 41.4745300,1.9314500 | 410780 | 4591988 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53581-foto-08114-139-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Actualment també es coneix com a Espai d'Art i Creació Contemporani Muxart. La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 28 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53730 | Col·lecció Muxart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-muxart | JARDI, E. (1990): Muxart. Art Galery 90. Barcelona. MARTÍN DE RETANA, JM. (1974): Muxart. Maestros actuales de la pintura y escultura catalanas. | XX | La col·lecció d'imatges de l'Espai d'Art i Creació Contemporanis Muxart consta de 121 pintures, entre olis i tècnica mixta. Algunes d'aquestes obres són propietat de l'Ajuntament de Martorell, mentre que la gran majoria són fruit d'un conveni de col·laboració entre l'autor i l'ajuntament, per a la cessió de l'obra durant un període de vint anys. Des de l'any 2011, part d'aquesta obra (un total de 48 quadres) es troben a l'exposició permanent 'MUXART color i composició' situada a l'antic edifici casa Par, on ara s'hi troba l'Espai d'Art i Creació Contemporanis Muxart. L'exposició està situada a la planta pis i es divideix en sis sales. Cada una de les sales reuneix obres de diverses cronologies i temàtiques que segueixen un guió conceptual basat en les paraules del propi pintor. Entre aquests quadres hi destaca el retrat de Maria Teresa Muxart (1944); Les meves germanes (1947); Jesús (1973-1974) o Pessebre (1951) entre d'altres. L'exposició també recrea com seria el taller de l'autor. | 08114-288 | C. Josep Anselm Clavé, 2 | Jaume Muxart Domènech nasqué a Martorell l'any 1922. Amb 25 anys realitzà la seva primera exposició a la Sala Pictòrica de Barcelona. El 1948 participa en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, i viatja a París becat per l'Escola Superior de Belles Arts. Durant la segona meitat del segle XX exposa a nombroses sales de renom arreu del món com al Museu d'Art Modern del Caire (1956); 8 Contemporany Spanish Painters a l'Ohana Gallery de Londres (1958); V Biennal de Sao Paulo en representació d'Espanya (1958); American Art Gallery de Copenhaguen (1964) o a la Galleria della Babuina de Roma (1972). L'any 1982 és nomenat degà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i a l'any següent obtingué el doctorat en Belles Arts. L'evolució i trajectòria artística de l'autor quedà palesa l'any 2005 a l'exposició 'Antològica' ubicada a l'antiga fàbrica de Rubí i que fou inaugurada pels Prínceps d'Astúries. L'Ajuntament de Martorell i Jaume Muxart i Domènech van signar a finals de 2010 un conveni de col·laboració per a la cessió de l'obra més significativa de les diferents etapes del pintor. El conveni estipula que Muxart cedeix a l'Ajuntament l'ús de setanta obres representatives de tot el seu recorregut artístic, durant un període de vint anys. A banda, a l'Espai d'Art i Creació Contemporanis Muxart s'exposaran de manera permanent les obres del pintor i l'Ajuntament ha elaborat un primer catàleg de l'obra. L'espai comptarà també amb documents personals de l'artista (fotografies, catàlegs, notes de premsa, etc.), material audiovisual, llibres de la seva biblioteca particular i altres objectes d'interès relacionats amb la seva obra, els quals permetran el coneixement del pintor, tant des de la vessant artística com humana. | 41.4745300,1.9314500 | 410780 | 4591988 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53730-foto-08114-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53730-foto-08114-288-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml