Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53586 | Hidroelèctrica del Segre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hidroelectrica-del-segre | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | El que es conserva és l'antic magatzem de planta rectangular i coberta a dues aigües amb grans finestrals tripartits. | 08114-144 | Plaça Maria Canela, s/n, Passatge Central Elèctrica, s/n | Inicialment era una empresa de subministrament elèctrica modesta, coneguda com las fábricas de luz. L'inici de l'activitat es dur a terme a la colònia fabril Gomis de Monistrol de Montserrat (Bages) quan a la dècada de 1910 el germans manresans Joaquín i Enrique Gomis van començar proporcionant energia a la colònia fabril que era propietat del seu pare, Francisco Gomis Soler. Van anar construint i adquirint una xarxa d'hidroelèctriques conegudes com las fábricas de luz que dotaven d'electricitat fàbriques i enllumenat de poblacions properes; entre aquestes centrals s'hi trobava la de Martorell. El 7 d'abril de1945 es va constituir com a societat amb el nom de Fuerzas Hidroelèctricas del Segre i va començar la producció massiva d'electricitat. La hidroelèctrica va fer un salt qualitatiu que la va portar a ser una des tres més importants de la Catalunya de mitjans de segle XX. Al 1988 va ser absorbida per la seva major competidora Fuerzas Eléctricas de Catalunya (FECSA). El que es conserva és l'antic magatzem quan l'any 1999 es va construir un edifici d'habitatges i va desaparèixer la resta. Es va cedir a l'Ajuntament per equipament i el va rehabilitar l'escola taller la Via l'any 2007. | 41.4770900,1.9228800 | 410068 | 4592281 | 1933 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 33 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53594 | Col·legi de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-de-la-merce | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Edifici cantoner amb dos cossos de planta rectangular de planta baixa i planta pis units en el centre per una capella amb una porta de ferro forjat que dóna a la part posterior de l'escola. L'accés a la capella es fa per un tram d'escales. La façana té una porta d'arc ogival amb motllures i timpà i al damunt un rosetó. Als extrems hi ha dues semicolumnes i està coronat per una espadanya amb campana. Les façanes estan arrebossades i pintades. | 08114-152 | C. del Mur, 36-40 | L'any 1861, les monges Mercedàries Missioneres es varen establir a Martorell. Des del seu inici varen estar a l'antic convent dels Caputxins fins l'any 1872, període de temps en que va funcionar també com a escola. Entre el 1872 i el 1888 es varen ubicar en una casa particular de la vila al carrer del Revall fins el 31 d'agost de 1888 que es va inaugurar la casa-convent-escola del carrer del Mur. | 41.4736700,1.9298400 | 410645 | 4591894 | 1888 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53594-foto-08114-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53594-foto-08114-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53594-foto-08114-152-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 41 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53601 | Casa Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-teresa | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici rectangular de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de teula ceràmica a quatre aigües. Totes les obertures de façana estan emmarcades. Destaca la galeria de la planta superior amb vistes al nucli antic de Martorell i al riu Anoia. Les façanes estan pintades. A l'extrem sud-oest hi ha adossat un cos més petit de dues plantes. Hi ha dos grans xiprers a l'entrada i palmeres al pati davant la façana principal. | 08114-159 | Avinguda de Pau Claris, 11 | Es tracta d'una centenària masia de Martorell coneguda com a Casa Teresa (Verdú); la masia s'ha reformat per adaptar-la al seu nou ús de Residència i Centre de dia. S'accedeix per l'avinguda Pau Claris però la masia ja estava edificada abans de la formació de l'avinguda, que es formarà arran del nou traçat de la N-II. | 41.4746800,1.9232000 | 410092 | 4592013 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53601-foto-08114-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53601-foto-08114-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53601-foto-08114-159-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 48 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53639 | Farmàcia Bujons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farmacia-bujons | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Es troba en procés de reconstrucció. | Habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i dos pisos superiors amb coberta de teula àrab. Té dues entrades a la planta baixa, formada per un arc escarser amb porta de dues fulles de fusta; al costat oposat hi ha una entrada allindada de menors dimensions usada per accedir als habitatges. Al seu costat hi ha una finestra allindada senzilla. A les plantes superiors hi ha dos balcons amb barana de ferro a cada pis, flanquejant una finestra de petites dimensions. L'element més destacat, però, són els esgrafiats de motius verticals blanquinosos sobre fons més fosc. Es situen prop de les obertures i són medallons voltats d'ornaments de tipus vegetal. En planta baixa va haver-hi una farmàcia modernista que actualment està en procés de reconstrucció. | 08114-197 | Plaça de la Vila, 41 | La farmàcia Bujons era propietat de Josep Antoni Bujons. Va ser inaugurada l'any 1842 i va estar oberta al públic fins l'any 1957; durant aquest temps va continuar mantenint l'essència de les farmàcies del segle XIX. La façana va ser esgrafiada per Ferran Serra al 1954; conté l'al·legoria de la professió de farmacèutic : la serp cargolada en una copa i mostra la data de 1841 corresponent a la rehabilitació de l'edifici per convertir-lo en farmàcia. Tenia una gran vidriera amb contraportes de fusta típics dels comerços del segle XIX. A la part baixa de l'edifici trobàvem la botiga, amb un mostrador de fusta i prestatgeries amb pots farmacèutics amb els noms de les substàncies que contenen. L'interior de l'edifici es va ensorrar recentment i actualment (2014) està en procés de rehabilitació per poder restituir i museïtzar els elements de la farmàcia del segle XIX. L'edifici de la farmàcia és seu del Centre d'Estudis Martorellencs i de la Fundació Bujons -Vivó. | 41.4746500,1.9311600 | 410756 | 4592001 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53639-foto-08114-197-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 86 BCIL-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53691 | Sistemes fluvials conca de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistemes-fluvials-conca-de-lanoia | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | Manca de tractament i gestió del bosc de ribera. Qualitat de l'aigua variable al riu Anoia. | El conjunt de cursos d'aigua que desguassen al riu Anoia i el mateix riu Anoia al seu pas pel terme municipal de Martorell. Els torrents de Santa Margarida, de Rocafort, de la Vall i de Rosanes. Formacions de bosc de ribera amb àlbers (Populus alba) pollancres (Ppopulus nigra) i salzes (Salix alba) al riu Anoia. Rol fonamental de connector ecològic. | 08114-249 | Riu Anoia | 41.4703500,1.9206900 | 409876 | 4591535 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 03 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53699 | Sistemes fluvials de la Conca del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistemes-fluvials-de-la-conca-del-llobregat | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | Abocament de terres a l'espai del bosc de ribera al torrent de l'Arena. | <p>El Llobregat i els torrents que hi desguassen dins el terme municipal: Torrent de Llops; Torrent de Can Soteres; Torrent de l'Arena i Torrent de Can Noguera. Apareixen restes de bosc de ribera al Llobregat i als torrents de Llops i de l'Arena. Presència ocasional de llúdriga al riu. Funció de corredors ecològics. La restauració ecològica dels espais fluvials és la més viable i la que presenta millors resultats en poc temps. Llera del riu Llobregat (espai Xarxa Natura 2000). Torrents de Llops, Can Soteres, de l'Arena i al límit municipal amb Abrera, el torrent de Can Noguera. Fragments de bosc de ribera al Llobregat, torrent de Llops i de l'Arena.</p> | 08114-257 | Riu Llobregat | 41.4830500,1.9301200 | 410681 | 4592935 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53699-foto-08114-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53699-foto-08114-257-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-30 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 11 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53443 | Col·lecció de ceràmica de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-ceramica-de-lenrajolada | SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. | I-XIX | El fons ceràmic agrupa tant peces ceràmiques de vaixella i transport com rajoles, essent aquest últim grup el més nombrós del fons. Referent a la ceràmica de vaixella i transport, la col·lecció conté plats de reflexos metàl·lics (segles XVII-XVIII); plats i escudelles de ceràmica blava catalana (segles XVII-XVIII); plats de Manises, Ribesalbes i Alcora (segle XIX); pots d'apotecari blaus catalans (segles XV-XVIII); àmfora bètica (segles I-II), ceràmica islàmica (segles XI-XIII);i algunes escultures de porcellana (segle XIX). Pel què fa a les rajoles, agrupa una col·lecció que abraça una forquilla cronològica molt àmplia entre el segle XIV i el primer terç del segle XX, on s'hi observen diferents tècniques decoratives com l'estergit, la trepa, la corda seca, l'aresta i la mà alçada. Tipològicament es poden classificar com: gòtiques de paviment (catalanes i valencianes); de corda seca o d'aresta hispanoàrabs (andaluses i aragoneses); rajoles blaves i policromes de Talavera; rajoles blaves i policromes andaluses; rajoles bicolors catalanes; rajoles policromes de mostra, de dibuix tancat, d'ofici (catalanes) o de gènere (valencianes) i composicions (plafons de sants, paisatges, floreres i escenes historiades). La procedència de les rajoles és molt diversa, així doncs trobem peces procedents del monestir de Sant Pere de les Puelles (rajola amb l'escut del patró del monestir que conté la tiara pontifícia i les claus; i rajola amb l'escut de l'abadessa entre els anys 1517 i 1521, Isabel Desbosch); monestir de Santes Creus; convent de Montsió; claustre del monestir de Montserrat; castell de Vullpellac; cartoixa de Montalegre; catedral de Saragossa; cartoixa de Valdecrist; convent de Nostra Senyora de Jerusalem; església de Santa Maria de Martorell; i l'església de Santa Margarida de Martorell entre d'altres. | 08114-1 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53443-foto-08114-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53443-foto-08114-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53443-foto-08114-1-3.jpg | Legal i física | Antic|Mossàrab|Gòtic|Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 80|89|93|94|98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53444 | Col·lecció d'art de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lenrajolada | SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. Museus de Martorell (2007): Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894). Catàleg dels fons del Museu Municipal Vicenç Ros i l'Enrajolada Casa Museu Santacana, i la Col·lecció Bultó. Ajuntament de Martorell. Martorell. | XIV-XIX | Col·lecció de dibuixos, olis, aquarel·les, escultures, fotografies, estampes i gravats; la majoria atribuïbles al propi Francesc Santacana i Campmany (Igualada, 1810-Martorell, 1896) i d'altres de diversos autors amb qui va tenir contacte mentre estudiava a l'Escola Gratuïta de Nobles Arts de la Reial Junta de Comerç de Catalunya (posteriorment Escola Llotja), a Barcelona, com Claudi Lorenzale, Lluís Rigalt, Ramon Amado i Marià Fortuny, entre d'altres. De les obres que configuren el fons, algunes de les més rellevants són una baralla de cartes de Francesc Santacana (1836), diverses aquarel·les de Lluís Rigalt, realitzades entre els anys 1841 i 1850 i un dibuix dels almogàvers en lluita, atribuït a Marià Fortuny i Marsal. A la col·lecció també hi destaca un fragment de retaule gòtic (segles XIV-XV) dedicat a Sant Esteve, que hauria format part d'un retaule de la Seu d'Urgell. També es conserven nombroses pintures a l'oli erròniament atribuïdes a pintors o escoles de pintura rellevants, que realment es tracta de còpies realitzades per Francesc Santacana durant la seva etapa de formació a l'Escola Llotja. | 08114-2 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53444-foto-08114-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53444-foto-08114-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53444-foto-08114-2-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Romàntic|Realisme|Gòtic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98|101|103|93 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53445 | Col·lecció de mobles i objectes decoratius de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobles-i-objectes-decoratius-de-lenrajolada | FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa SÁNCHEZ, M.; RIPOLL, F. (2003): El mobiliari del Museu de l'Enrajolada. Inèdit. | XVI-XIX | Col·lecció formada per un conjunt d'unes 80 peces, com caixes de núvia, armaris, arquimeses, escriptoris, taules calaixeres i consoles, cadires, butaques, sofàs i dos llits; així com altres elements decoratius com ventalls, rellotges, floreres, capelletes, llums d'oli un gramòfon i un baròmetre. Majoritàriament corresponen a elements dels segles XVIII i XIX, però hi trobem alguns elements més antics com una caixa de núvia mudèjar renaixentista de producció catalano-aragonesa de la segona meitat del segle XVI o una arquimesa d'estil renaixentista mudèjar catalano-aragonesa, del segon terç del segle XVI. Entre els elements decoratius hi destaquen dos escuts de talla de fusta policromada procedents del convent de Jerusalem de Barcelona i un Baròmetre de Torricelli, d'inicis del segle XIX. | 08114-3 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 1876 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53445-foto-08114-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53445-foto-08114-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53445-foto-08114-3-3.jpg | Legal i física | Renaixement|Barroc|Rococó|Contemporani|Isabelí|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 95|96|97|98|100|94 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53446 | Col·lecció Faraudo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-faraudo | SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. | XIV-XX | Col·lecció formada per 329 peces ceràmiques que abracen una cronologia entre el segle XIV i el segle XX. La peça més antiga correspon a una rajola rectangular de producció en verd i manganès on hi surt representat un conill, mentre que la peça més moderna correspon a una gerra decorada amb l'escut de Barcelona, obra de Josep Aragay (1915). Entremig trobem plats i escudelles (producció en blanc i blau català i reflex metàl·lic), plats catalans policroms i de Banyoles, pots d'apotecari, salers, tinters i una pica beneitera. | 08114-4 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirida per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. La col·lecció Faraudo es va instal·lar en aquestes dependències l'any 1967 per indicació de la Diputació de Barcelona, provinent del Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53446-foto-08114-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53446-foto-08114-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53446-foto-08114-4-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 93|94|98|85 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53447 | Col·lecció d'elements arquitectònics i escultòrics de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-arquitectonics-i-escultorics-de-lenrajolada | RIBERA, R. (2004): Dues escultures pobletanes a l'Enrajolada. Museu Santacana de Martorell, dins Aplec de treballs, núm. 22, pp. 93-99. Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc. de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa | X-XVII | Conjunt format per més d'un centenar de peces amb una cronologia que va des del segle X fins al segle XVII, procedents majoritàriament de Barcelona (Convent de Nostra Senyora de Jerusalem; Convent de Nostra Senyora del Carme; església de Sant Miquel; Palau Menor; Casa Gralla; Sala del Trentenari de l'Ajuntament; Convent de Santa Caterina; Convent de Sant Pere de les Puelles; Santa Maria de Jonqueres; torres de Canaletes; Convent de Mont-Sió; portal de Mar del Pla de Palau) i en menor mesura de diversos indrets com el monestir de Poblet, de Montserrat, Santa Maria de Ripoll, Gelida, del priorat i castell de Sant Genís de Rocafort, l'església de Santa Margarida de Martorell i de l'ermita del Pontarró. Val a dir que els elements s'han integrat a l'arquitectura de l'edifici conservant, sempre que fou possible, la seva funcionalitat original. Com a peces rellevants de la col·lecció destaquem la llinda renaixentista procedent de la Casa Gralla, amb muntants i sòcol renaixentistes de la Sala del Trentenari. Al damunt s'hi observen tres medallons amb el bust d'un conseller al centre i dos macers a cada banda, procedents de la Sala del Trentenari. La porta està envoltada per escuts procedents del convent de Jerusalem, convent del Carme i convent de Jonqueres; aquest conjunt està situat a la façana de ponent. Altres elements a destacar són dues escultures d'alabastre procedents del monestir de Poblet, que representen Sant Antoni Abat i Sant Blai (aquest últim qüestionat), un cap de Medusa procedent del portal de Mar de la muralla de Barcelona i nombrosos capitells. | 08114-5 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53447-foto-08114-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53447-foto-08114-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53447-foto-08114-5-3.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 92|93|94|95|85 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53510 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-martorell | XIX-XXI | L'arxiu municipal de Martorell es troba al carrer de Lloselles. S'hi conserva la documentació administrativa generada per l'ajuntament des de finals del segle XIX fins l'actualitat. S'hi conserven aproximadament 600 documents, entre els que destaca un padró (no oficial) de l'any 1842, realitzat a partir dels focs. La documentació està classificada en les seccions següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficiència, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura, agricultura i medi ambient i col·leccions. | 08114-68 | C. Lloselles, 46 | 41.4739400,1.9293800 | 410607 | 4591924 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53510-foto-08114-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53510-foto-08114-68-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Actualment el fons documental es troba dividit en tres locals diferents (carrer Lloselles, 46 ; carrer Lloselles, 64; i carrer del Mur 61) atès que l'edifici on es troba (Antic Hospital de Sant Joan) està en obres d'ampliació. Un cop finalitzades, l'arxiu disposarà de 1516,2 m lineals. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53511 | Fons documental de la Fundació Francesc Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-fundacio-francesc-pujols | XIX-XX | <p>El fons documental de la Fundació Francesc Pujols està dividit en tres apartats, el fons hemerogràfic; el fons musical; i el fons epistolar. El fons hemerogràfic està format per un conjunt de 717 articles publicats a inicis del segle XX a revistes com El Poble Català; Las Notícias; La Publicidad; Papitu; Vell i Nou; Picarol; Mirador, etc. Entre aquests destaca l'article titulat 'Salvador Dalí', on Francesc Pujols elogia l'obra del pintor, i la traducció parafràsica del Llibre de Job (1922) i Medeia (1923). Pel què fa al fons musical, la col·lecció està formada per discs de pedra, discs de vinil i partitures, amb un total de 287 elements inventeriats, entre els que destaca una partitura reeditada l'any 1888, titulat 'Invencions a dues veus', del compositor Johann Sebastian Bach. Per últim, el fons epistolar es tracta d'un conjunt de 534 cartes escrites per Francesc Pujols entre els anys 1902 i 1961, destinades a personatges tan rellevants de l'època com Joan Maragall, Artur Bladé Desumvila, Francesc Santacana, Josep Mª de Segarra, Josep Aragay, Pau Casals, Feliu Elias, Lluís Llimona, Joaquim Casas Carbó, Enric Moragues, Xavier Nogués, Emili Vendrell, Josep Pla, Ricard Casals, Jaume Pahissa o Joan Borrell Nicolau.</p> | 08114-69 | Torre de les Hores. C. del Mur, 63. | <p>La Fundació Francesc Pujols i Morgades va néixer de la voluntat de Faust Pujols i Alcover (fill de Francesc Pujols) per tal de fomentar, divulgar, protegir i defensar l'obra cultural del seu pare. La carta fundacional es redactà el 17 de gener de l'any 1992, i té la seu a la Torre de les Hores, edifici on visqué Francesc Pujols entre els anys 1926 i 1962, i on s'hi conserva tota la documentació generada per ell mateix a la llar de la seva vida.</p> | 41.4741600,1.9314400 | 410779 | 4591947 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53511-foto-08114-69-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53515 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-martorell | <p>MARTÍ BONET, J. (1985): 'Els arxius històrics parroquials del Baix Llobregat' dins XXV Asamblea intercomarcal d'estudiosos, pp. 52-55. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Amics del Prat. El Prat de Llobregat. BALANZA, F. (1977): Ha començat la microfilmació de l'Arxiu Parroquial de Martorell, dins la revista Solc Martorell, núm. 52, agost-setembre, pp. 25-26</p> | XIV-XX | Alguns documents presenten traces d'humitat i requereixen una restauració urgent. | <p>El fons parroquial de l'església de Santa Maria està ubicat a la pròpia església. Conserva el fons eclesiàstic generat des de principis del segle XIV fins al segle XX. La documentació està agrupada de la següent manera: Llibres Sacramentals (96 documents entre llibres i lligalls, referents a baptismes, matrimonis, defuncions, confirmacions, comunions i expedients matrimonials que abracen una cronologia des de les acaballes del segle XVI fins a l'actualitat)- Documentació Notarial (8 documents referents a testaments, actes diverses, manuals parroquials, censals i capbreus, amb una cronologia entre els segles XVII i XX ) - Documentació de la Vida parroquial i Administrativa (57 documents entre llibres i lligalls, referents a aniversaris i celebracions, llibre fàbrica, visites pastorals, correspondència, comptes i llevadors de rendes, amb una cronologia que abraça des de finals del segle XVI i el segle XX) - Documentació d'Associacions (4 llibres dels segles XIX i XX, referents als Apòstols de l'Oració; Filles de Maria; i Sant Vicenç de Paül) - Documentació de les Confraries (15 llibres de les confraries de Nostra Senyora del Roser; Sant Isidre i Sant Antoni; Sant Roc i Sant Sebastià; Sant Francesc i Sant Ramon; Santa Llúcia i Santa Pau; i Nostra Senyora dels Dolors, d'entre finals del segle XVI i el segle XX) - Pergamins (13 pergamins datats entre el segle XIV i el segle XVIII, dels que la meitat fan referència a Cardedeu).</p> | 08114-73 | Plaça de l'Església, 2 | <p>La primera referència documental referent a l'església data de l'any 1032 '...ego Guillelmus sacerdos juro per... nomen Domini et per Altare consacratum Sancte Beatique Virginis Marie Matris Domini cuius Ecclesiae sita est in Comitatu Barcinone in foro Martorelio...'. La documentació generada al llarg dels anys ha patit diferents entrebancs que han fet minvar el volum de documentació. Entre aquests fets en destaca al saqueig realitzat per les tropes franceses el juny de 1808 i la crema de documentació per part de revolucionaris l'any 1936. Durant la guerra civil l'arxiu fou recollit per la Conselleria de Cultura de la Generalitat i dipositat al monestir de Pedralbes, on romangué fins el setembre de l'any 1946, quan fou retornat a les dependències actuals.</p> | 41.4744800,1.9277800 | 410474 | 4591986 | 08114 | Martorell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53515-foto-08114-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53515-foto-08114-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53515-foto-08114-73-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53516 | Fons documental de Martorell a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-a-larxiu-comarcal-del-baix-llobregat | XVIII-XX | L'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat està situat al Parc de la Torre del Roser, al municipi de Sant Feliu de Llobregat. Consta d'un fons documental referent al municipi de Martorell que s'emmarca en un context cronològic entre els segles XVIII i XX. Entre la documentació més rellevant destaca la generada al Jutjat de primera instància i instrucció núm. 1 de Martorell (1844-1984); Notaria de Martorell (1798-1979); Cambra Agrària de Martorell (1967-1994) i Junta Municipal del Cens Electoral de Martorell (1892-1979). | 08114-74 | Parc de la Torre del Roser s/n. 08980 Sant Feliu de Llobregat | Es va crear el 23 d'abril de l'any 1983 per mitjà d'un conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Actualment, el Consell Comarcal del Baix Llobregat també participa en la gestió d'aquest servei. La seu actual es va inaugurar el 13 de maig de l'any 1993. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53517 | Fons fotogràfic de Martorell al Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-martorell-al-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>Enguany l'arxiu disposa de 219 imatges ubicades cronològicament vers la primera meitat del segle XX, on hi apareixen diferents elements urbans i arquitectònics del municipi de Martorell, entre els que hi destaca nombroses fotografies del Pobnt del Diable, Castell i priorat de Sant Genís de Rocafort, les esglésies de Santa Margarida i de Santa Maria de Martorell, el museu L'Enrajolada, el museu Vicenç Ros i el riu Llobregat.</p> | 08114-75 | Centre Excursionista de Catalunya. C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | <p>El Centre Excursionista de Catalunya va ser fundat l'any 1876. El 1909 Geroni Martorell impulsà el projecte de l'Inventari Gràfic de Catalunya amb l'objectiu d'inventariar el patrimoni artístic i cultural del país, així doncs quedà format l'Arxiu Fotogràfic. El patrimoni del que gaudeix l'arxiu actualment és fruit de les donacions dels propis fons dels socis i de no socis. Actualment el fons d'imatges està situat a carrer Paradís, 12 de Barcelona.</p> | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53518 | Fons documental de Martorell al Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-al-centre-excursionista-de-catalunya | XIX-XX | <p>Actualment l'arxiu disposa d'un document cartogràfic imprès l'any 1985, de varis autors i 3 documents cartogràfics manuscrits de finals del segle XIX de l'autor Lluís Marià Vidal, referents al municipi de Martorell.</p> | 08114-76 | Centre Excursionista de Catalunya. C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | <p>La cartoteca del Centre Excursionista de Catalunya va vinculada a l'existència de la biblioteca, que fou fundada l'any 1879, com a biblioteca especialitzada en temàtica excursionista i d'esports de muntanya i vinculada amb la recerca científica i producció cultural.</p> | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53519 | Fons fotogràfic de Martorell a l'Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-martorell-a-larxiu-mas | XX | <p>A dia d'avui, l'Arxiu Mas, vinculat a la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic, conserva un total de 275 fotografies referents al municipi de Martorell, realitzades per Adolf i Pelai Mas, pare i fill, i Josep Gudiol Ricard entre els any 1908 i 1982. Entre aquestes, el volum més elevat (142 imatges) foren realitzades al Museu Santacana, mentre que la resta correponen a diversos elements arquitectònics com el Pont del Diable, carrers, el Pont de Ferro (actualment desaparegut), el castell i església de Sant Genís de Rocafort, església de Santa Maria, Casa Basols i la Casa Mas.</p> | 08114-77 | Institut Amatller d'Art Hispànic. Passeig de Gràcia, 41. 08007 Barcelona | <p>L'any 1941, Teresa Amatller, filla d'Antoni Amatller, va crear, amb el consell i assessorament de Josep Gudiol Ricart, la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic, amb la doble finalitat de conservar la Casa Amatller i les seves col·leccions, i de propulsar la recerca de la història de l'art hispànic.</p> | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53520 | Fons documental de Martorell a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-a-larxiu-nacional-de-catalunya | XIII-XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya disposa d'un fons documental de 1872 documents que fan referència al municipi de Martorell, dividit en 16 seccions que enumerem seguidament: Agència Catalana de l'Aigua (47 documents entre els anys 1964-1991); Arxiu del Palau-Requesens (200 documents entre els anys 1208-1900); Antonio Gutiérrez Díaz (1 document entre els anys 1977-1986); Antoni Correa Veglisón (4 documents de l'any 1943); Ca N'aguilera de Piera (3 documents del segle XVIII i del segle XX); Comissió Liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya (2 documents de l'any 1925); Federació Catalana de Futbol (1 document entre els anys 1940-1972); Generalitat de Catalunya (2a república) (36 documents entre els anys 1931-1936); Llinatge Marimon, Marquesos de Cerdanyola (3 documents dels anys 1374, 1434 i 1458); Llinatge Sentmenat, Marquèsos de Castelldosrius (16 documents entre els anys 1457 i 1647); Marià Rubió i Tudurí (1 document de l'any 1930); Prefectura del Districte Miner de Barcelona (30 documents entre els anys 1917-1975); Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques (698 documents entre els anys 1846 i 1965); President Francesc Macià (10 documents entre els anys 1931-1933); Reial Audiència de Catalunya (1 document de l'any 1745); i 819 documents generats tant pels diferents ministeris de l'Estat Espanyol com pels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya al llarg del segle XX. | 08114-78 | C. de Jaume I, s/n, 08195 Sant Cugat del Vallès | L'Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat per Decret de la Generalitat de Catalunya l'any 1980, per tal de preservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. L'arxiu va ser creat amb dos objectius, per una banda ser l'arxiu general de l'administració de la Generalitat i per altra, esdevenir un arxiu històric de Catalunya, acollint així fons privats. Inicialment l'arxiu estava situat en un edifici de l'Eixample de Barcelona fins l'any 1995, quan s'inaugurà la nova seu i actual, al municipi de Sant Cugat del Vallès. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53521 | Fons fotogràfic de Martorell a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-martorell-a-larxiu-nacional-de-catalunya | XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya disposa d'un fons de 200 imatges que fan referència al municipi de Martorell, dividit en 9 seccions que enumerem seguidament: Bert i Claret (4 imatges entre els anys 1915-1925); Bramgulí (17 imatges de principis del segle XX); Col·lecció fotogràfica d'Agustí Duran i Sanpere(12 imatges entre els anys 1910-1920); Francesc Brunet i Recasens (4 imatges entre els anys 1906-1907); Fuerzas Eléctricas de Cataluña, S.A. (FECSA) (19 imatges de la'ny 1960); Fuerzas Hidroeléctricas del Segre, S.A.(42 imatges entre els anys 1933-1972); Gabriel Casas i Galobardes (41 imatges entre els anys 1929-1961); Miquel Pons Bernareggi (1 imatge entre els anys 1903-1907) i Montserrat Segarra i Zacarini (60 imatges de l'any 1986). | 08114-79 | C. de Jaume I, s/n, 08195 Sant Cugat del Vallès | L'Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat per Decret de la Generalitat de Catalunya l'any 1980, per tal de preservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. L'arxiu va ser creat amb dos objectius, per una banda ser l'arxiu general de l'administració de la Generalitat i per altra, esdevenir un arxiu històric de Catalunya, acollint així fons privats. Inicialment l'arxiu estava situat en un edifici de l'Eixample de Barcelona fins l'any 1995, quan s'inaugurà la nova seu i actual, al municipi de Sant Cugat del Vallès. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53522 | Fons documental al 'Archivo Histórico Nacional' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-al-archivo-historico-nacional | XVI-XX | L''Archivo Histórico Nacional' disposa d'un fons de 42 documents que fan referència al municipi de Martorell, dividit en 8 seccions que enumerem seguidament: Fiscalia del Tribunal Supremo (4 documents entre els anys 1934-1968); Junta Central Suprema Gubernativa del Reino (1 document entre els anys 1808-1810); Consejo de Inquisición (1 document entre els anys 1590-1591); Delegación Provincial de Hacienda de Madrid (2 documents de cronologia indeterminada); Depósito de Guerra (10 documents entre els anys 1808-1868); Minsterio de HAcienda (4 documents entre els anys 1853-1930); Secretaria de la Órdenes Civiles (1 document de l'any 1844); Colección sellos en tinta (1 document de l'any 1876). A la secció noblesa hi consten l'Archivo de los Duques de Osuna (14 documents entre els anys 1581-1697); Archivo del Conde de Lacy (2 documents de l'any 1792); Archivo de los Marqueses de Mendigonía (1 document de la'ny 1892); Archivo de los de Ferrán Núñez (1 document de l'any 1903). | 08114-80 | C. Serrano, 115, 28006 Madrid | L''Archivo Histórico Nacional' va ser creat l'any 1866 per tal de preservar la documentació provinent d'institucions suprimides (administratives, eclesiàstiques, econòmiques, etc...) fruit de la reforma de l'administració pública durant el canvi de l'antic règim al Règim Liberal. La primera seu s'instal·là a l'edifici de la Reial Acadèmia de la Història. L'any 1896 fou traslladat al Palau de Biblioteques i Museus i finalment, l'any 1953 s'instal·là al complex del Consell Superior d'Investigacions Científiques. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53523 | Fons documental de Martorell a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-a-larxiu-de-la-corona-darago | XIII-XX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó disposa d'un fons de 285 documents que fan referència al municipi de Martorell, dividits en 19 seccions que enumerem seguidament: Archivo Real (Real Cancilleria) (15 documents entre els anys 1218-1590); Archivo del Real Patrimonio de Cataluña (22 documents entre els anys 1442-1816); Real Audiencia de Cataluña (60 documents entre els anys 1578-1847); Generalitat de Catalunya (97 documents entre els anys 1288-1707, ); Mapas y Planos (4 documents entre els anys 1690-1710); Mas de l''Ubac' (2 documents de l'any 1562 i 1579); Marquès de Monistrol (5 documents entre els anys 1430-1620); Pergaminos del monasterior de Sant Benet de Bages (2 documents dels anys 1397 i 1590); Delegación Provincial de Hacienda de Barcelona (18 documents entre els anys 1888-1854); Fondos notariales (15 documents entre els anys 1483-1789); Volúmenes (6 documents entre l'any 1572 i el segle XVIII); Junta Superior de Catalunya (4 documents entre els anys 1808-1812); Legajos (1 document referent a la fundació dels convents de Caputxins a Granollers, Igualada i Martorell); Subdelegación de Bienes Mostrencos de Barcelona (1 document entre els anys 1806-1815); Tribunal del Santo Oficio de la Inquisición de Barcelona (1 document de l'any 1800); Falguera de Mataró (3 documents entre els anys 1370-1604); Comandancia de Ingenieros de Barcelona (3 documents entre els anys 1854-1892); Tribunal de Comercio de Cataluña (19 documents entre els anys 1640-1820) i Consejo Supremo de Aragón (7 documents entre els anys 1626-1680). La major part de documentació correspon a requeriments de pagaments, liquidació de deutes, actes de processos judicials, llibres de procuració i correspondència general.</p> | 08114-81 | C. Almogàvers, 77, 08018 Barcelona | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó va ser creat l'any 1318 per Jaume II d'Aragó, com a Arxiu Reial amb la seu al Palau Reial Major de Barcelona, amb l'objectiu de conservar tota la documentació generada als territoris on s'exercia la soberania. Al segle XIX l'arxiu es traslladà al Palau del Lloctinent, i l'any 1994 s'inaugurà la seu actual al carrer dels Almogàvers. La titularitat de l'arxiu correspon a l'Estat Espanyol, però la gestió recau sobre els diferents governs autonòmics que formaven part de la Corona d'Aragó (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Aragó) a través del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó des de l'any 2007.</p> | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53524 | Fons documental de Martorell al Centro Documental de la Memoria Histórica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-al-centro-documental-de-la-memoria-historica | XX | Al Centro Documental de la Memoria Histórica disposa d'un fons de 9 documents que fan referència al municipi de Martorell, datats entre els anys 1934 i 1939, dins la serie de Delegación nacional de servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno. Es tracta d'expedients de constitució dels ajuntaments, processos electorals i documents acreditatius de pertinença a sindicats. | 08114-82 | C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca | El 'Centro Documental de la Memoria Histórica' va ser creat l'any 2007 amb l'objectiu d'organitzar i recuperar tots els fons documentals compresos durant el període històric de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fins la Constitució de l'any 1978. Té la seu a Salamanca i depèn del Ministeri de Cultura de l'Estat Espanyol. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53525 | Fons documental de Martorell a l''Archivo General de Índias' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-a-larchivo-general-de-indias | XVI-XVIII | L''Archivo General de Índias' disposa de 20 documents que fan referència al municipi de Martorell, dividits en dues seccions que enumerem seguidament: Indiferente General (19 documents de l'any 1533, consistents en cèdules reials creades a Martorell per tal de traslladar esclaus negres a les Índies ) i Casa de la Contratación (2 documents, un de l'any 1683 i l'altre de l'any 1775, consistent en llicències de passatgers per tal de viatjar a les Índies ). | 08114-83 | Avinguda de la Constitución, s/n, 41004 Sevilla | El 'Archivo General de Índias' va ser creat l'any 1785 per ordre del monarca Carles III, amb l'objectiu d'aglutinar tota la documentació referent a les colònies espanyoles (Amèrica del Sud i Filipines), en un mateix edifici, atès que fins aleshores estava dispersa entre els arxius de Simancas, Cadis i Sevilla. L'arxiu s'instal·là a la Casa Lonja de Mercaderes, on es troba actualment. Està regit pel 'Patronato del Archivo General de Índias', creat l'any 2005 i participat pel Ministeri de Cultura, la junta d'Andalusia, l'ajuntament de Sevilla, el Consell Superior d'Investigacions Científiques i la Universitat de Sevilla. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53526 | Fons documental de Martorell a l''Archivo de la Real Audiencia y Chancilleria de Valladolid' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-a-larchivo-de-la-real-audiencia-y-chancilleria-de-valladolid | XVII | L''Archivo de la Real Audiencia y Chancilleria de Valladolid' disposa d'un document referent al municipi de Martorell, que data de l'any 1617. Es tracta d'una execució d'un plet entre un veí de Martorell i un altre de Toro (Zamora). | 08114-84 | C. Chancillería, 4, 47003 Valladolid | L''Archivo de la Real Audiencia y Chancilleria de Valladolid' va ser creat a Valladolid l'any 1489 pels Reis Catòlics, amb l'objectiu de preservar la documentació generada per la Real Audiencia y Chancilleria de Valladolid, la qual funcionà entre els anys 1371 i 1834. Inicialment l'arxiu es trobava al corral de la Chancilleria. Posteriorment es traslladà a un nou edifici construït l'any 1682 on va estar ubicat fins l'any 1834. Després d'un període d'abandó, l'any 1906 es recuperà i abandonà el caràcter administratiu per convertir-se en arxiu històric. Entre els anys 1969 i 1972 es va construir un nou edifici semblant a l'original del segle XVI. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53528 | Fons documental i bibliogràfic de la farmàcia Bujons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-i-bibliografic-de-la-farmacia-bujons | XVIII-XX | Els fons documental i bibliogràfic, així com la col·lecció d'estris i elements farmacèutics i el mostrador modernista de la farmàcia Bujons estaven situats a l'edifici núm. 41 de la Plaça de la Vila fins el mes d'agost de l'any 2003, quan l'edifici es va ensorrar parcialment. El material recuperat es va retirar i dipositar en diferents equipaments culturals del municipi de Martorell. A la Torre de les Hores s'hi emmagatzemà el mostrador modernista original, construït l'any 1842; al Museu l'Enrajolada s'hi dipositaren els estris farmacèutics, productes naturals, extractes, olis i tintures necessaris per a l'elaboració de receptes, dues estufes de finals del segle XIX i alguna pintura; el Museu Vicenç Ros custodia actualment els plànols de les mines de plom (finals segle XIX-inicis segle XX), auques i pintures de sants; mentre que el fons bibliogràfic i el fons documental està dipositat a la seu del Centre d'Estudis Martorellencs al conjunt arqueològic de l'església de Santa Margarida de Martorell. El fons documental està format per documentació que abraça un marc cronològic entre el segle XVIII i XX, derivats de la tasca de recaptació de Delmes i de l'activitat farmacèutica i minera i documentació familiar, mentre que el fons bibliogràfic abraça temàtiques tant diverses com història, farmacèutica, química i religió. | 08114-86 | Torre de les Hores / Museu Vicenç Ros / Museu l'Enrajolada / Santa Margarida de Martorell | La farmàcia va obrir les seves portes l'any 1842 i va estar en funcionament fins l'any 1957, data en que tancà les portes sense alterar els espais de la botiga i la rebotiga, espais que foren restaurats l'any 1990 amb la col·laboració de l'Escola Taller de l'Ajuntament de Martorell. Els espais de la secretaria, la biblioteca i la sala -menjador també foren restaurats i rehabilitats posteriorment però en aquest cas pel Centre d'Estudis Martorellencs (CEM), associació que es va fer càrrec tant de la farmàcia com del fons arxivístic i bibliogràfic per petició dels últims propietaris, Josep Anton Bujons i Maria Vivó. L'any 2003 l'edifici va patir un ensorrament que comportà la retirada de tot el patrimoni moble recuperable i l'ensorrament complert de l'edifici, a excepció de la façana que dona a la plaça de la Vila. | 41.4743700,1.9307800 | 410724 | 4591971 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53528-foto-08114-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53528-foto-08114-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53528-foto-08114-86-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98|94 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53529 | Fons del Museu Municipal Vicenç Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-municipal-vicenc-ros | <p>FARRENY, M.; ESPAÑOL, F. (2011): El Museu Municipal Vicenç Ros i L'Enrajolada, casa museu Santacana. Els seus fundadors i les seves col·leccions. Museu Municipal Vicenç Ros (Inèdit).</p> | <p>El museu disposa de 10157 elements registrats manualment i actualment s'està realitzant la digitalització de les fitxes mitjançant el programa Museum Plus, amb 5986 fitxes digitalitzades fins al moment i amb una estimació de fins a 18500 entrades. Tot i que al museu s'hi pot visitar majoritàriament el fons etnològic i el fons de ceràmica, ja que aquests son els fons més importants dels que disposa, també gaudeix d'una col·lecció formada per materials paleontològics i geològics amb una antiguitat propera als 20 milions d'anys. Es tracta de restes fòssils d'ostres, bivalves (petxines), gasteròpodes (cargols marins) i plantes fòssils, les quals es varen anar recollint de manera particular, des del segle XVIII i fins l'actualitat. Un element paleontològic a destacar és una defensa (ullal) de l'Elephas antiquus (elefant) trobades l'any 1953 a la zona coneguda com la Font del Mamut i un molar de l'espècie Gomphotherium angustidens (mastodont). Les restes arqueològiques de que disposa el museu procedeixen majoritàriament de Martorell (la Baldanya, les Torretes, Sant Genís de Rocafort, Santa Margarida, Convent de Caputxins, la plaça de l'Església, Sant Bartomeu, la Bòbila Bonastre, Santa Margarida, la vil·la romana de Martorell-Enllaç i Can Simó) però també gaudeix de materials procedents d'Empúries, del Castell de Sant Jaume (Castellví de Rosanes) i Can Raimundet (Sant Llorenç d'Hortons). També disposa d'elements arquitectònics i escultòrics com gàrgoles, els sarcòfags dels Rosanes i Torrelles (segle XIV) ) i les làpides sepulcrals de Josep Caymó (1757), Antoni Sanso (1750) i Miquel Arquer (1718), de l'antiga església parroquial de Santa Maria de Martorell, i altres elements procedents del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i del Convent de les Monges Jerònimes de Barcelona. El conjunt de pintures està format per olis, aquarel·les i dibuixos de Lluís Rigalt, Pau Rigalt i Agustí Rigalt, així com d'altres obres de Jaume Amat i Bargués; Francesc Planas Dòria; Magí Oliver Bosch; Miquel Salas Suau; Josep Amat i Gaspar i algunes obres anònimes procedents segurament de l'antic convent de Caputxins. En menor mesura, la col·lecció es completa amb alguns exemplars d'arma de foc i d'arma blanca com una espingarda, trabucs, pistoles, escopetes amb baioneta, espases, punyals, ganivetes, algun casc, una cuirassa, una polvorera; un fons numismàtic molt escadusser degut a un robatori que va patir la institució l'any 1982; i un fons documental format per pergamins, cadastres, cap-breus, censos, portadors de delmes, llibres antics de religió, farmàcia, medicina, literatura, i contemporanis de ceràmica i arqueologia, i un fons d'imatges procedents de l'arxiu Porta, amb negatius des de l'any 1955 fins l'any 1964.</p> | 08114-87 | Avinguda Vicenç Ros i Batllevell, s/n | <p>El Museu Municipal Vicenç Ros va ser inaugurat el 15 d'agost de l'any 1945, a l'antic convent de Caputxins, construït entre els anys 1687 i 1721, ocupant l'església, el soterrani i part de les cel·les. Inicialment el fons estava format per la col·lecció de ceràmica que posseïa Vicenç Ros i alguns elements arquitectònics i escultòrics procedents de l'antiga església de Santa Maria de Martorell. La gran tasca realitzada per Vicenç Ros (director del museu) i Isidre Clopas (conservador) comportaren que es realitzessin nombroses donacions (fins l'any 2005 existien més de 300 donants) entre les que destaca la col·lecció de ceràmica de Joaquim Mir, incorporada al fons l'any 1972. Des del 1989 s'hi han dut a terme diverses fases de restauració del fons de ceràmica i de rehabilitació de l'edifici, que han culminat amb la remodelació de l'exposició permanent, situada a l'església de l'antic convent i la supressió de barreres arquitectòniques. Tant el museu com el fons van ser declarats Monumento histórico y artístico, l'any 1962.</p> | 41.4727800,1.9312500 | 410761 | 4591794 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53529-foto-08114-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53529-foto-08114-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53529-foto-08114-87-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Paleocristià|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 81|83|84|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 1773 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53530 | Fons de ceràmica del Museu Municipal Vicenç Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-ceramica-del-museu-municipal-vicenc-ros | <p>FARRENY, M.; ESPAÑOL, F. (2011): El Museu Municipal Vicenç Ros i L'Enrajolada, casa museu Santacana. Els seus fundadors i les seves col·leccions. Museu Municipal Vicenç Ros (Inèdit). AINAUD, J. (1983): Vicenç Ros, coleccionista e impulsor del comarcalismo, dins la revista La Vanguardia domingo, de 6 de novembre de 1983, pp. 27-38. Barcelona</p> | XIV-XVIII | <p>La col·lecció de ceràmica està formada per les col·leccions de Vicenç Ros i de Joaquim Mir, situades a l'antiga església del convent del Caputxins. Majoritàriament composades de rajoles (gairebé unes 15.000), distribuïdes en 94 plafons, 462 composicions i 451 rajoles soles. Es tracta d'arrambadors (muntatges de Vicenç Ros) fets amb rajoles de mostra i rajoles de dibuix tancat policromes i rajoles de la vela catalanes; frontals d'altar; plafons de sants (rajola valenciana dels segles XVII-XVIII); la sèrie de plafons de les caceres; el plafó de la batalla dels gats i les rates (al·legoria del setge de Perpinyà i Cotlliure durant la Guerra dels Segadors) de finals de la primera meitat del segle XVII; els conjunts de rajoles gòtiques de paviment valencianes o catalanes (segles XIV-XV); les rajoles de Pedralbes; les rajoles d'arts i oficis catalanes (de la margarida, de la palmeta, de l'atzavara) dels segle XVII i XVIII; rajoles de fruites i verdures; el conjunt de 15 plafons amb els misteris del Rosari (segle XVII); el plafó d'Andròmeda i el monstre de Tommaso Bruno (ceramista italià del segle XIX) o l''Aparició de la Verge de la Mercè en somnis a Jaume I, Sant Pere Nolasc i Sant Ramon de Penyafort', realitzat per Llorenç Passoles l'any 1673. La col·lecció també abraça un lot de aproximadament 350 peces de ceràmica blava catalana de faixes i cintes, influència francèsa o de larrecada, entre plats i pots d'apotecari, dels segles XVIII, i terrissa popular.</p> | 08114-88 | Avinguda Vicenç Ros i Batllevell, s/n | <p>El Museu Municipal Vicenç Ros va ser inaugurat el 15 d'agost de l'any 1945, a l'antic convent de Caputxins, construït entre els anys 1687 i 1721, ocupant l'església, el soterrani i part de les cel·les. Inicialment el fons estava format per la col·lecció de ceràmica que posseïa Vicenç Ros, qui va anar adquirint les rajoles dels diferents edificis que s'anaven ensorrant a Barcelona entre les acaballes del segle XIX i el segle XX i de compres pròpies. Aquest fons ceràmic es va veure incrementat l'any 1972, amb l'adquisició per part de l'ajuntament, de la col·lecció de Jaquim Mir i Trinxet. Tant el museu com el fons van ser declarats Monumento histórico y artístico, l'any 1962.</p> | 41.4727800,1.9312500 | 410761 | 4591794 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53530-foto-08114-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53530-foto-08114-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53530-foto-08114-88-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|85 | 53 | 2.3 | 1773 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 53531 | Fons etnològic del Museu Municipal Vicenç Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-etnologic-del-museu-municipal-vicenc-ros | <p>FARRENY, M.; ESPAÑOL, F. (2011): El Museu Municipal Vicenç Ros i L'Enrajolada, casa museu Santacana. Els seus fundadors i les seves col·leccions. Museu Municipal Vicenç Ros (Inèdit). AINAUD, J. (1983): Vicenç Ros, coleccionista e impulsor del comarcalismo, dins la revista La Vanguardia domingo, de 6 de novembre de 1983, pp. 27-38. Barcelona</p> | XVI-XX | <p>Juntament amb la col·lecció de ceràmica, constitueix un dels fons més grans del museu. La col·lecció està situada a les dependències inferiors de l'edifici, on hi havia els magatzems, celler i cisterna de l'antic convent dels Caputxins. L'integren eines tant d'època moderna com contemporània. Les eines més antigues corresponen a unes botes de vi procedents de la Vinya Nova (entre Collbató i el Bruc), que havien estat propietat d'una comunitat Benedictina del Real Monasterio de Montserrat. Es tracta de bótes de grans dimensions o 'vaixells', El Galió i La Galiona, amb cèrcols de fusta, ubicades cronològicament vers el segle XVI. El fons també consta d'eines tant de finals del segle XIX com d'inicis del segle XX relacionades amb el cultiu de la vinya, com portadores, eines i estris dels tallers de corder, fuster, cadiraire (torn), boter, espardenyer, baster, un carro de vi, arades de fusta, la primera màquina del rellotge ubicat al Seny de les Hores, de l'any 1686 i una campana (any 1690) de l'antic convent dels caputxins, entre d'altres.</p> | 08114-89 | Avinguda Vicenç Ros i Batllevell, s/n | <p>El Museu Municipal Vicenç Ros va ser inaugurat el 15 d'agost de l'any 1945, a l'antic convent de Caputxins, construït entre els anys 1687 i 1721, ocupant l'església, el soterrani i part de les cel·les. Inicialment el fons estava format per la col·lecció de ceràmica que posseïa Vicenç Ros, qui va anar adquirint les rajoles dels diferents edificis que s'anaven ensorrant a Barcelona entre les acaballes del segle XIX i el segle XX i de compres pròpies. Aquest fons ceràmic es va veure incrementat l'any 1972, amb l'adquisició per part de l'ajuntament, de la col·lecció de Jaquim Mir i Trinxet. Tant el museu com el fons van ser declarats Monumento histórico y artístico, l'any 1962.</p> | 41.4727800,1.9312500 | 410761 | 4591794 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53531-foto-08114-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53531-foto-08114-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53531-foto-08114-89-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98|94 | 53 | 2.3 | 1773 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 53536 | Fons de postals de Martorell al Museu de la Targeta Postal de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-postals-de-martorell-al-museu-de-la-targeta-postal-de-catalunya | XX | El fons d'imatges consta de 17 postals corresponents a la Col·lecció d'Àngel Toldrà Viazo. Es tracta de fotografies realitzades entre els anys 1905 i 1911 on hi apareixen diferents indrets del municipi on hi destaca el Pont del Diable, l'ermita de Santa Margarida, el convent dels Caputxins i els antics ponts de ferro de la carretera de Terrassa i el pont sobre el riu Anoia. | 08114-94 | Plaça de l'Ajuntament. 08480 L'Ametlla del Vallès | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53542 | Cantada de caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-caramelles-1 | Cinquantenari de les caramelles de Martorell (1980) . Comissió de Caramelles i Ajuntament de Martorell. Martorell | XIX-XXI | La tradició caramellaire segueix vigent avui dia a través de l'associació 'Caramelles de Martorell'. La cantada de caramelles es realitza el diumenge de Pasqua Florida al matí i el dilluns de Pasqua, també al matí. La coral duu com a indumentària uns pantalons i una jaqueta blanca amb el coll de color vermell per als nois, i de color blau per a les noies. En alguns casos les noies poden dur una còfia blanca amb una línia blava a la vora i els nois una barretina. També duen una cistella decorada amb cintes i lligada al capdamunt d'una vara, on els homenatjats hi dipositen les donacions. Els caramellaires recorren la zona urbana del municipi i algunes vegades van acompanyats d'instruments musicals com guitarres, timbals o flautes. Una característica rellevant de la cantada és que l'associació sorteja una mona de pasqua el dijous Sant, realitzada pel pastisser Sr. Antonio Conesa, on hi apareixen elements, personatges o efemèrides representatius de la vila. | 08114-100 | Martorell | Les caramelles són cançons típiques populars que es canten durant la Pasqua Florida o Pasqua de Resurrecció. A Catalunya tenen l'origen al món rural i el primer document que se'n coneix és del segle XVI. Inicialment les colles de caramellaires es traslladaven de masia en masia cantant cançons amb lletres senzilles, de temàtica religiosa o ressaltant les bondats dels amos de les masies, a canvi els propietaris de les masies els obsequiaven amb ous, llonganisses, cansalada, botifarra, formatges, aiguardent i d'altres queviures, per celebrar posteriorment un àpat en comú. Al llarg del segle XIX, mitjançant les societats corals, es va introduir aquesta tradició a les ciutats. A Martorell, la tradició caramellaire es remunta a l'any 1863, quan es fundà l'agrupació coral claveriana 'La Fraternitat', tot i que probablement aquesta tradició es celebrava ja amb anterioritat. L'any 1930, Mn. Jaume Urgell creà les 'Caramelles de la Mainada de Martorell' o 'Caramelles del Catecisme Parroquial', el qual substituí el caràcter pagà d'algunes lletres per una dignificació del cant. Actualment la tradició caramellaire segueix vigent a través a l'associació 'Caramelles de Martorell', hereva de l'agrupació cantaire formada per Jaume Urgell. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53542-foto-08114-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53542-foto-08114-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53557 | Masia de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-santa-margarida | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | La masia és un edifici de planta rectangular de dues plantes. La planta baixa és de pedra vista mentre que el nivell superior està arrebossat i les finestres que hi ha estan emmarcades per uns esgrafiats. | 08114-115 | Camí del Cementiri, s/n | La masia de Santa Margarida, que data del 1841, es trobava dins l'antic priorat de Sant Genís de Rocafort. A principi de la dècada de 1960 va quedar deshabitada, fet que avançà el seu procés de deteriorament. L'any 1967 Pau Sendrós va fer donació dels edificis de Sant Genís de Rocafort i de Santa Margarida ,així com d'un lot de terres al seu entorn, al municipi de Martorell. La voluntat de Pau Sendrós era la recuperació d''quests edificis i que Santa Margarida esdevingués un centre de recerca arqueològic. Al 1972 encara no s'havia fet cap acció; la masia estava en estat ruïnós i l'església ocupada per les bardisses; al maig d'aquell mateix any un grup d'entusiastes va començar els treballs de recuperació de la masia, que es va rehabilitar, així com de l'església; eren els inicis del que pocs anys després seria El Centre d'estudis Martorellencs. Avui en dia la masia de Santa Margarida acull l'equip d'excavació del jaciment de Santa Margarida; jaciment de referència obligada per a l'estudi de l'antiguitat tardana i l'època medieval i lloc de formació de molts arqueòlegs. | 41.4673400,1.9169200 | 409557 | 4591204 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53557-foto-08114-115-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 04 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53558 | Ca l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller-0 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici de planta baixa i planta pis. Al nivell superior hi ha finestres amb arc de mig punt i dos balcons amb balustrades situats als extrems de la façana principal. La coberta és a dues aigües amb coberta de teula àrab. El jardí està pavimentat i té un arbrat on destaquen un gran pi i dues palmeres. Hi ha una torre d'aigua amb molí de vent. | 08114-116 | C. Cambreta, 3 | Martorell tenia una important producció vitícola des de la segona meitat del segle XVIII. Es diu que hi havia fins a 7 facines de destil·lació d'aiguardent; els alambins utilitzats per la destil·lació així com tot l'equipament complementari era produït pels calderers. La família Oller es va establir a Martorell l'any 1781 i van exercir la professió de calderers fins l'any 1843. Llorenç Oller i Beí va dedicar-se al treball de les terres que la família havia anat adquirint; al 1880 va promoure la urbanització del carrer Vistalegre. Ca l'Oller es una construcció de finals de la primera meitat del segle XIX reconstruïda l'any 1926. | 41.4743200,1.9333800 | 410941 | 4591962 | 1926 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53558-foto-08114-116-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 05 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53561 | Centre Cultural de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-cultural-de-martorell | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici de nova construcció de planta rectangular i tres plantes. Rematat per la part superior amb unes plaques de colors vius. | 08114-119 | Plaça de les Cultures, s/n | Es tracta d'un modern edifici projectat pels arquitectes Albert Bargués i Grau i Joan Isart Alemany i construït l'any 1995. Es un espai cultural que alberga la Biblioteca municipal dedicada al poeta i filòsof Francesc Pujols (1882-1962) i l'auditori dedicat al compositor, músic i monge benedictí Joan Cererols. L'edifici també alberga altres espais dedicats a exposicions i la radio local de Martorell. | 41.4736600,1.9155200 | 409449 | 4591908 | 1995 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Albert Bargués i Grau i Joan Isart Alemany | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 08 BPU-05.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53570 | Memorial Vicenç Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-vicenc-ros | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici de planta aproximadament circular amb la façana recta, coberta ondulada de formigó armat de forma pentagonal que sobresurt del cos edificat. La façana principal està rematada amb un plafó escultòric que permet l'entrada de llum a l'interior de l'edifici. | 08114-128 | Plaça de la Font de la Mina, s/n | Al 1970 l'arquitecte Armando Mas Tulla va projectar l'edifici Memorial Vicencs Ros com una sala d'exposicions complementària al Museu Municipal Vicençs Ros. Aquest edifici havia d'acollir la col·lecció de ceràmica donada per Joaquim Mir al museu que finalment que finalment es va decidir exposar al museu municipal. El memorial Vicençs Ros actualment s'utilitza per exposicions temporals. | 41.4731700,1.9325600 | 410871 | 4591835 | 1970 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Armando Mas Tulla | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 17 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53571 | Teatre el Foment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-el-foment | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici de dues plantes de planta rectangular amb coberta de teula ceràmica àrab a dues aigües. La façana principal està acabada amb un remat esglaonat. | 08114-129 | C. Francesc Santacana, 3 | L'Arxipreste mossèn Marçal Martínez i la junta del Foment varen ser els impulsors de la construcció de la sala inaugurada el primer de juliol de 1945. La sala acollia funcions de teatre, projeccions de cinema i conferències. | 41.4742400,1.9274900 | 410449 | 4591959 | 1945 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 18 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53573 | Museu l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-lenrajolada | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Edifici de planta rectangular, planta baixa, dos pisos i coberta de teula àrab. La façana principal és d'obra vista, porta d'accés de pedra d'arc de mig punt amb carreus vistos, finestres geminades en grups de tres: dos cossos, capitells ornats, porta de quarterons ferrada, petites finestres amb arc de mig punt al nivell superior i merlets coronant l'edifici. La façana que dóna al pati posterior presenta una composició ornamental molt acurada: llinda i muntans de portes i finestres, amb aplacat de pedra artificial i relleus; escuts, filigrana; galeria coberta amb gran quantitat de peces de mosaic a les parets. Al soterrani hi ha una cava i fresquera. | 08114-131 | C. Francesc Santacana, 15 | L'any 1578 , l'arquitecte Jaume Santacana dirigia les obres de la nova església parroquial de Santa Maria de Martorell, moment en que va adquirir una casa al carrer d'Anoia. Un descendent també anomenat Jaume Santacana va ser alcalde de Martorell durant la guerra del Francès (1808-1814) i el seu fill Francesc Santacana i Capmany (1810-1896), va ser el precursor del col·leccionisme a Catalunya; a mitjans del segle XIX va començar a recollir elements arquitectònics d'edificis emblemàtics de Barcelona i altres localitats fins que al 1876 va convertir la casa familiar amb una casa museu. El 1909 es publica el catàleg del Museu. El fons del museu conté elements del convent de la Mare de Deu de Jerusalem (que es trobava on ara hi ha el mercat de la Boqueria),del Palau menor al carrer dels templers de Barcelona, de la Casa Gralla del carrer Duc de la Victòria de Barcelona, del convent de Sant Pere de Puel·les de Barcelona, de les muralles de Barcelona, medallons de la sala del trentenari de l'Ajuntament de Barcelona o del Monestir de Poblet entre d'altres. L'any 1917, el seu nét Francesc Santacana i Romeu, va edificar la façana del carrer d'Anoia i continuà augmentant el fons del museu amb les col·leccions de rajoles d'origen català, castellà, valencià i àrab de diverses èpoques de les que destaquen les anomenades d'oficis i les representacions d'escenes del martiri de Santa Eulàlia, procedents de l'antiga església parroquial de Santa Maria. Contemplen el fons pintures flamenques del segle XVIII , dibuixos i pintures de pintors catalans del segle XIX i mobles antics propis d'una casa benestant de finals del segle XIX. Al 1965 la casa-museu va passar a mans de la Diputació de Barcelona i serà gestionada per l'Ajuntament de Martorell. Entre l'any 1966 i 1969 es van fer obres de millores generals i acondiciament de l'edifici que van consistir en substituir el balcó i dues portes que hi havia en cada pis per tres finestres geminades d'estil neogòtic. Es va construir un portal d'arc de mig punt adovellat, es va fer nova tota la fusteria d'interiors i exteriors, es van instal·lar reixes en les finestres i a la porta d'entrada es va forjar els escuts de la Diputació de Barcelona i del Museu Santacana, es va construir una pèrgola, el brollador d'aigua del pati i la peanya d'escalons per la creu de terme. | 41.4743800,1.9284600 | 410530 | 4591974 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53573-foto-08114-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53573-foto-08114-131-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 20 BCIL-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53579 | Cal Baviera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baviera | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici de planta rectangular destinat originàriament a magatzem de vi. Les parets són de maó arrebossat i la coberta de teula ceràmica àrab. A la façana principal hi ha la porta d'accés sota un arc de pedra apuntat amb finestres allargades amb decoració ceràmica a cada costat. Està acabada amb un remat de formes arrodonides que reflecteixen el seu estil arquitectònic. Les façanes laterals estan fragmentades per pilastres que sobresurten per damunt el nivell de la coberta. Entre pilastres la façana està acabada amb un arc rebaixat. També hi ha unes finestres d'arc rebaixat emmarcades i amb decoració ceràmica. A un nivell més baix hi ha unes finestres rectangulars protegides amb reixes. Davant la façana hi ha una plaça amb arbrat que antigament havia estat el pati de l'edifici, fins que es va enderrocar la tanca i va passar a formar part de l'espai públic. | 08114-137 | C. Gomis, 29 | Es tracta d'un edifici d'estil modernista projectat per l'arquitecte Josep Ros i Ros i construït l'any 1925. La xarxa de comunicacions per carretera o per les properes vies de tren van fer que en aquesta zona del barri de Can Carreres s'hi establissin nombrosos negocis vitícoles com el de Cal Baviera que compartia zona amb altres negocis de renom com el Sindicat Vitícola Comarcal. A partir dels anys 60 del segle XX, Martorell passa de ser una vila principalment enfocada a la viticultura agrícola i els terrenys abans empleats pel mon agrari deixaran pas a l'edificació d'habitatges i a les grans indústries i companyies. Aquest canvi suposarà el tancament de molts negocis vitícoles com els de Cal Baviera. Actualment hi trobem unes oficines de la mútua Fremap. | 41.4783500,1.9277200 | 410474 | 4592416 | 1925 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53579-foto-08114-137-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Josep Ros i Ros | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 26 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53581 | Casa Par | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-par | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVI-XXI | És un edifici de dos volums i tres plantes cadascun. S'accedeix per una porta adovellada d'arc de mig punt amb carreus vistos. A la planta baixa hi ha unes gran obertures amb llinda de fusta. Al primer pis hi ha un balcó amb reixa metàl·lica i obertura amb arc rebaixat. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars. La resta de finestres de les façanes són petites i estan col·locades de forma que sembla aleatòria sense criteri compositiu. | 08114-139 | C. Josep Anselm Clavé, 2 | La família Par ha estat vinculada a Martorell des del segle XV. Tenim constància documental de Ramón Par, fabricant de ballestes de Martorell. La família anirà adquirint terres fins a convertir-se en grans terratinents de Martorell. La principal activitat de la família era el treball agrícola però des del segle XVIII fins a principis del XX es van dedicar a promoure la urbanització de terrenys. L'any 1903, Joan Par i Tusquets (1868-1937), va crear la raó social Aguas Potables de la Mina del Congost, que subministrava aigua potable a domicili, des de la mina situada al darrera del hostal d'en Boira, que era també propietat dels Par. L'antiga casa d'origen medieval de la família Par es trobava pràcticament en runes. El 2008 van començar les obres per obrir el pas de la Casa Par per habilitar el pas de vianants entre el carrer del mur i la plaça de les hores i salvar un desnivell de 8,5 metres. L'Antiga casa Par es va rehabilitar per albergar el nou espai Muxart, espai d'art i creació contemporanis que s'inaugurà el 25 de març de 2011; el nou espai volia incentivar la divulgació, la recerca i la conservació de la seva obra, i ser un punt de referència per a l'art i la creació contemporanis. Jaume Muxart i Domènech, pintor Martorrellenc nascut al 1922, va formar part del grup Taüll, sorgit al 1955, al costat d'altres artistes de renom com Marc Aleu, Cuixart, Guinovart, Mercadé, Tàpies i Tharrats. Al 1991 va ingressar com a acadèmic a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. | 41.4745300,1.9314500 | 410780 | 4591988 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53581-foto-08114-139-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Actualment també es coneix com a Espai d'Art i Creació Contemporani Muxart. La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 28 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53595 | Torre de les Hores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-hores | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | És un edifici de planta quadrada amb pis i golfes, rematat per una torreta mirador i envoltat de jardí. A la planta baixa hi ha un cancell d'accés amb una finestra a cada costat. Al pis superior hi ha tres balcons amb baranes metàl·liques. A la reixa d'entrada hi ha forjada 'l'escala de la vida', símbol del pensament de Francesc Pujols. El seu interior, conservat amb excepcional cura pels hereus del pensador, manté l'ambientació i els records del filòsof martorellenc. Cal destacar el despatx i la biblioteca, que guarda un important volum de la documentació i de l'obra de Francesc Pujols, així com un notable conjunt d'aquarel·les, olis, gravats i dibuixos dels seus amics artistes: Salvador Dalí, Xavier Nogués, Feliu Elies, Josep Aragay o Ricard Canals, entre d'altres. | 08114-153 | C. del Mur, 63 | Edifici construït al 1888 prop del rellotge de les Hores; d'aquí li ve el nom de Torre de les Hores. Va ser residència del filòsof, poeta, autor teatral i crític d'art martorellenc Francesc Pujols. Es tracta d'una mansió senyorial del segle XIX. Des de 1991 és la seu de la Fundació Francesc Pujols. | 41.4741600,1.9314400 | 410779 | 4591947 | 1888 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53595-foto-08114-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53595-foto-08114-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53595-foto-08114-153-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 42 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53596 | El Progrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-progres | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici de planta rectangular i coberta a dues aigües de teula ceràmica. L'edific està elevat respecte el nivell del carrer del Mur. Davant la façana hi ha un espai protegit amb una barana amb balustrades. La façana principal i la posterior tenen el coronament curvilini i tres portals semicirculars separats per pilastres decoratives estriades amb capitells jònics. Al centre hi ha un gran oval amb el nom El Progrés envoltat d'una decoració de garlandes. A les façanes laterals, un seguit d'arcs s'enllacen emmarcant les finestres. A la part posterior hi ha una de les sala d'espectacles, una de les de més capacitat de la comarca, de dues plantes i un gran escenari. A la planta baixa, llotges de fusta ventrudes amb motllures el·líptiques decorades envolten la pista de ball. En dues de les columnes el capitell té forma de petits caps amb barrets frigis, al·legòrics de la República. A la part posterior hi ha pista esportiva i una zona amb vegetació per sota de l'Avinguda de Vicenç Ros. | 08114-154 | C. del Mur, 64 | L'any 1929, l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros va projectar aquest edifici per albergar el cafè del Progrés del Centre Republicà del Progrés . A la façana de l'edifici s'hi pot veure la data de 1906, que no es correspon a la data de l'edifici sinó de la fundació de l'entitat. L'edifici es va edificar al davant de l'antiga seu del Progrés que es va enderrocar per adequar el pas de la N-II pel carrer del mur. | 41.4736400,1.9310700 | 410747 | 4591889 | 1917 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53596-foto-08114-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53596-foto-08114-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53596-foto-08114-154-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Josep Ros i Ros | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 43 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53610 | Refugi antiaeri Cal Granota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-cal-granota | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XX | <p>El refugi es troba a l'interior d'una finca delimitada per un mur de pedra. La porta està tancada amb una reixa.</p> | 08114-168 | C. Pere Puig, s/n | <p>Durant la guerra civil espanyola de 1936-1939, els bombardejos sobre les ciutats de Tarragona i Barcelona provocarà que la Generalitat de Catalunya crees la 'Junta de defensa passiva de Catalunya' i autoritzés la creació de les juntes locals i de vegueria per tal que es constituïssin refugis antiaeris. L'11 de juliol de 1938 es creà la 'Junta de defensa de Martorell'. La falta de finançament va fer que sovint aquests refugis es fessin en mines d'aigua, fresqueres de cases particulars o galeries de mina. Aquest és el cas del refugi de Cal Granota que es va fer a la mina de Can Cardellach. Martorell va ser bombardejat el 23 de gener de 1939.</p> | 41.4733100,1.9375000 | 411284 | 4591846 | 1938 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53610-foto-08114-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53610-foto-08114-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | Inexistent | 2024-07-16 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 57 BPU-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 53619 | Caserna de Cavalleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caserna-de-cavalleria | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XXI | Edifici de planta quadrada construït el 2008 fent cantonada, de planta rectangular de dues plantes i sotacoberta, amb coberta a quatre vessants. Façanes arrebossades i amb poques obertures, algunes tapiades i col·locades de manera aleatòria. Les cantonades de les façanes imiten carreus. | 08114-177 | Passeig del Quarter, 9 | El 8 de gener de 1733 es va firmar la venda perpètua dels terrenys on es va edificar la caserna. Una reial ordre del rei Carles III ordenà la construcció de casernes a les principals poblacions. Per solucionar la problemàtica i abusos de les tropes allotjades a les cases particulars se'n van haver de fer càrrec els Ajuntaments amb aportacions periòdiques recaptades entre els veïns més acabalats. Al 1768 es va dur a terme una campanya de restauració i consolidació de les principals vies de comunicació promoguda pe rei Carles III i s'arreglà el Pont del diable sota les ordres de l'enginyer militar gallec Juan Martín Cermeño (1773) i poc després o simultàniament es van començar les obres de construcció de la caserna obra de l'arquitecte Antoni Saus. Durant la guerra del francès (1808-1814) i el període de guerres civils que va de 1823 a 1873 va ser freqüentment ocupada per tropes. Al 1925 l'Ajuntament va restaurar, però a l'any 1934 la va vendre a un particular que la va fer enderrocar. Originalment ocupava tota l'illa, les modificacions van anar convertint-la en habitatges i reduint l'espai que ocupava fins que va resta només la part més oriental. L'any 2007 es varen fer unes reformes a la teulada però un any més tard un dels pilars que sostenia la teulada va cedir. A principis de l'any 2008 es va haver d'enderrocar. L'edifici actual es una restitució d'una part de l'antiga caserna i acull l'equipament cultural municipal del Centre de Interpretació del Patrimoni Històric. | 41.4750100,1.9364900 | 411202 | 4592036 | 2008 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53619-foto-08114-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53619-foto-08114-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53619-foto-08114-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 66 BCIL-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53632 | Museu Municipal Vicenç Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-municipal-vicenc-ros | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVII | El Convent dels Caputxins és un conjunt d'edificacions en forma d'ela, constituït pel cos conventual de planta rectangular i el claustre, i a ponent, l'església. Sota el claustre hi ha una gran cisterna, que recollia l'aigua procedent d'una mina propera. Avui, el Museu Municipal Vicenç Ros ocupa part de les dependències de l'antic Convent dels Caputxins. | 08114-190 | Avinguda Vicenç Ros, 4 | L'any 1686 el rei Carlos II autoritza l'ordre dels Caputxins per establir un convent a Martorell. Les obres van començar el 1687 i varen finalitzar al 1700. L'obra va ser realitzada pels propis religiosos sota la direcció del Frare Hilari Prats que va morir en un accident durant els transcurs de les obres. El recinte del convent era tancat per un mur que es coneixia com el clos dels frares; del qual encara es poden veure alguns vestigis. A conseqüència de les desamortitzacions de Mendizábal, l'any 1835 va ser expulsada la petita comunitat de frares que encara hi vivia, que era formada per set monjos i quatre llecs. La reina Maria Cristina va cedir l'edifici a l'Ajuntament per destinar-lo a finalitats benèfiques o instructives. Primer va acollir un hospital. Entre 1861 i 1872 va ser l'escola convent de les monges Mercedàries, més endavant va ser una caserna durant la darrera guerra carlista i posteriorment va acollir les escoles nacionals. Desde el 1945 acull el museu Municipal Vicenç Ros. En unes dependències annexes de l'antic convent es va habiltar una residència per al conservador del museu, Isidre Clopas que hi va viure fins la seva mort l'any 2001. | 41.4727800,1.9312500 | 410761 | 4591794 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53632-foto-08114-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53632-foto-08114-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53632-foto-08114-190-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 79 BCIL-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53641 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-4 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVI-XX | Edifici del segle XVI de planta baixa i dos plantes pis. De l'antic edifici del segle XVI només es conserva el portal d'accés amb dovelles vistes, els dos arcs escarsers del vestíbul, els tres pilars de pedra de la planta baixa i els dos portals del vestíbul de la segona planta així com altres elements estructurals. La planta baixa està construïda amb carreus de pedra. Al primer pis de la façana hi ha dues obertures amb un balcó corregut i al segon pis dues obertures cadascuna amb el seu balcó. La façana està decorada amb esgrafiats de Ferdinandus Serra. Al capdamunt de les llindes dels quatre balcons presenta un medalló d'estil gòtic amb referències a l'escut de la vila, al·legories d'una nimfa representant l'Anoia i un faune representant el Llobregat; al centre un fragment arquitectònic de pedra representa la torre de l'escut de la vila (pedra procedent del temple parroquial enderrocat l'any 1936). | 08114-199 | Plaça de la Vila, 46 | En el lloc que ocupa l'actual Casa de la Vila s'hi trobava la casa senyorial dels Rosanes, sub-feudataris de Martorell; després va passar a mans dels Castellvell, dels Foix, dels Requesens i al segle XVII i XVIII va pertànyer als Marquesos de Vélez, pel que antigament es coneixia com Casa del Marqués. L'any 1916 el notari martorellenc Josep Roig Buxeres, propietari llavors de l'immoble va fer desplaçar el portal de la façana i la finestra de la façana principal i va fer suprimir l'antiga escala gòtica per una barana modernista; durant aquest període era doncs coneguda com a Cal Notari. El 1936 el notari va vendre l'edifici a l'Ajuntament de Martorell, presidit aleshores per Miquel Cañameres i Salvany, i es destinà com a casa de la vila. Al 1937 es va restaurar la façana de l'edifici i es decorà amb esgrafiats de Ferran Serra. | 41.4743500,1.9308000 | 410726 | 4591968 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53641-foto-08114-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53641-foto-08114-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53641-foto-08114-199-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 88 BCIL-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53642 | Refugi antiaeri de la Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-de-la-placa-de-la-vila | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Refugi antiaeri excavat al subsòl de la plaça de la Vila amb parets i sostre de volta de rajola ceràmica. | 08114-200 | Plaça de la Vila | Durant la primera guerra mundial ja es varen produir atacs aeris però serà en la guerra civil espanyola (1936-1939) quan aquest atacs els patirà la població civil. Els atacs de la ciutat de Durango i Guernica l'any 1937 posen de manifest la mortaldat d'aquest nova estratègia bèl·lica. Els bombardejos sobre les ciutats de Tarragona i Barcelona provocarà que la Generalitat de Catalunya creés la 'Junta de defensa passiva de Catalunya' i autoritzés la creació de les juntes locals i de vegueria per tal que es construissin i financiessin refugis antiaeris. L'11 de juliol de 1938 es creà la 'Junta de defensa de Martorell'. La falta de finançament va fer que sovint aquests refugis es fessin en mines d'aigua, fresqueres de cases particulars o galeries de mina. Al mateix Juliol es va prendre la decisió de construir el refugi de la plaça de la Vila (que llavors s'anomenava plaça de la República) aprofitant l'existència de mines i grutes que hi havia en el subsòl. L'1 d'agost varen començar les obres. Martorell va ser bombardejat el 23 de juliol del 1939. | 41.4744600,1.9307800 | 410724 | 4591981 | 1938 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53642-foto-08114-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53642-foto-08114-200-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 89 BCIL-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53730 | Col·lecció Muxart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-muxart | JARDI, E. (1990): Muxart. Art Galery 90. Barcelona. MARTÍN DE RETANA, JM. (1974): Muxart. Maestros actuales de la pintura y escultura catalanas. | XX | La col·lecció d'imatges de l'Espai d'Art i Creació Contemporanis Muxart consta de 121 pintures, entre olis i tècnica mixta. Algunes d'aquestes obres són propietat de l'Ajuntament de Martorell, mentre que la gran majoria són fruit d'un conveni de col·laboració entre l'autor i l'ajuntament, per a la cessió de l'obra durant un període de vint anys. Des de l'any 2011, part d'aquesta obra (un total de 48 quadres) es troben a l'exposició permanent 'MUXART color i composició' situada a l'antic edifici casa Par, on ara s'hi troba l'Espai d'Art i Creació Contemporanis Muxart. L'exposició està situada a la planta pis i es divideix en sis sales. Cada una de les sales reuneix obres de diverses cronologies i temàtiques que segueixen un guió conceptual basat en les paraules del propi pintor. Entre aquests quadres hi destaca el retrat de Maria Teresa Muxart (1944); Les meves germanes (1947); Jesús (1973-1974) o Pessebre (1951) entre d'altres. L'exposició també recrea com seria el taller de l'autor. | 08114-288 | C. Josep Anselm Clavé, 2 | Jaume Muxart Domènech nasqué a Martorell l'any 1922. Amb 25 anys realitzà la seva primera exposició a la Sala Pictòrica de Barcelona. El 1948 participa en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, i viatja a París becat per l'Escola Superior de Belles Arts. Durant la segona meitat del segle XX exposa a nombroses sales de renom arreu del món com al Museu d'Art Modern del Caire (1956); 8 Contemporany Spanish Painters a l'Ohana Gallery de Londres (1958); V Biennal de Sao Paulo en representació d'Espanya (1958); American Art Gallery de Copenhaguen (1964) o a la Galleria della Babuina de Roma (1972). L'any 1982 és nomenat degà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i a l'any següent obtingué el doctorat en Belles Arts. L'evolució i trajectòria artística de l'autor quedà palesa l'any 2005 a l'exposició 'Antològica' ubicada a l'antiga fàbrica de Rubí i que fou inaugurada pels Prínceps d'Astúries. L'Ajuntament de Martorell i Jaume Muxart i Domènech van signar a finals de 2010 un conveni de col·laboració per a la cessió de l'obra més significativa de les diferents etapes del pintor. El conveni estipula que Muxart cedeix a l'Ajuntament l'ús de setanta obres representatives de tot el seu recorregut artístic, durant un període de vint anys. A banda, a l'Espai d'Art i Creació Contemporanis Muxart s'exposaran de manera permanent les obres del pintor i l'Ajuntament ha elaborat un primer catàleg de l'obra. L'espai comptarà també amb documents personals de l'artista (fotografies, catàlegs, notes de premsa, etc.), material audiovisual, llibres de la seva biblioteca particular i altres objectes d'interès relacionats amb la seva obra, els quals permetran el coneixement del pintor, tant des de la vessant artística com humana. | 41.4745300,1.9314500 | 410780 | 4591988 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53730-foto-08114-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53730-foto-08114-288-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53731 | Mil·liari de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari-de-santa-margarida | Història visual de Martorell [recurs electrònic]. Centre d'Estudis Martorellencs | IV | Està fragmentat en dues parts. | El mil·liari es va localitzar prop de l'església de Santa Margarida. Es tracta de dues pedres (probablement procedents de la pedrera de Can Raimundet) corresponents a un mateix mil·liari on s'hi observa una inscripció que transcrivim a continuació: (D(omino)) N (ostro) (Magno)(Magn) Entio (...)(...) O (...). La inscripció va dedicada a l'emperador Magnenci que va governar entre els anys 350 i 353 dC. Així mateix el mil·liari posa de manifest el punt per on transcorria la via augusta al seu pas per Martorell i ens indica que aquesta fou objecte de reformes. | 08114-289 | Passeig del Quarter, 9 | Durant unes obres de retirada de runa i pedres d'un camp de conreu proper a l'església de Santa Margarida l'any 1975, es van localitzar dos fragments de pedra corresponents a un mil·liari. Es tracta de pedra del tipus arenita bioclàstica, un tipus de pedra extreta de la pedrera de Can Raimundet a Sant Llorenç d'Hortons i d'on també procedeixen alguns carreus del pont romà del Pont del Diable. | 41.4750100,1.9364900 | 411202 | 4592036 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Les restes del mil·liari es localitzen actualment a Martorell. El fragment que presenta la inscripció està dipositat al Centre d'Interpretació del Patrimoni Històric 'La Caserna' mentre que el segon fragment està a la masia de Santa Margarida. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53733 | Col·lecció de material arqueològic de Martorell al Museu Arqueològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-martorell-al-museu-arqueologic-de-catalunya | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | -II/III | Restes de material ceràmic procedent del jaciment arqueològic de Vil·la romana de Martorell-Enllaç i termes Glude, a tocar de l'estació Martorell-Enllaç dels FGC. Es tracta de restes d'àmfora, dòlia i vidre. | 08114-291 | Passeig de Santa Madrona, 39 - 41, 08038 Barcelona | Durant la construcció d'una torre elèctrica l'any 1965, van aparèixer restes arqueològiques a l'entorn de l'estació de ferrocarrils de FGC per la qual la Diputació de Barcelona inicià una campanya d'excavació arqueològica entre els mesos de desembre de 1965 i gener de 1966 dirigida per Pedro Manuel Berges Soriano. La informació que ha arribat fins als nostres dies es limita a algunes notes en publicacions locals i el material extret es va dipositar al Museu Arqueològic de Catalunya. El jaciment arqueològic ha sigut objecte de diverses campanyes arqueològiques posteriors (1985 / 2003 / 2005) que han permès ubicar cronològicament les restes entre el segle II aC i el segle III dC. | 41.4743700,1.9307900 | 410725 | 4591971 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Física | Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 83 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53734 | Antic portal de la Casa Gralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-portal-de-la-casa-gralla | FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. | XVI | La part superior es troba erosionada. | El portal de la Casa Gralla està situada al pati del Museu de l'Enrajolada. Es tracta d'un fragment del portal principal de l'antic palau, consistent en el fris que sostenia els motius heràldics, així com dels brancals. El fris central es troba profusament decorat amb motius florals i una màscara al centre, i presenta diversos frisos intercalats amb motius esquemàtics i dentats. Descansen sobre brancals a mode de pilastres, que presenten mènsules d'ordre corinti a la part superior i garlandes decoratives al centre. | 08114-292 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | La Casa Gralla era un palau renaixentista situat al carrer Portaferrissa de Barcelona, que fou enderrocat l'any 1856. Els portals i finestrals més notables foren recuperats amb la finalitat de reconstruir el palau, però tot quedà en un projecte i la pèrdua de bona part dels elements escultòrics. Francesc Santacana va adquirir la part del portal principal i va situar-lo en l'emplaçament actual. En els gravats que s'han conservat del palau es poden observar les característiques de la portalada sencera. | 41.4745800,1.9285200 | 410536 | 4591996 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53734-foto-08114-292-1.jpg | Legal i física | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | A l'Inventari de Patrimoni Immoble de la Generalitat de Catalunya la fitxa porta la denominació 'Finestra de la Casa Gralla'. | 95 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.