Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53647 | Torre Elisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-elisa | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici aïllat envoltat de jardí. De planta baixa i dos pisos. Al centre s'aixeca una torre hexagonal d'una alçada més amb coberta de sis vessants de ceràmica vidriada, com la resta de cobertes de l'edifici. Les façanes tenen sòcol de pedra, esgrafiats als dintells de les finestres amb temes florals i filigranes. A la part posterior hi ha una terrassa delimitada per pilarets i passamà de ferro. La tanca del carrer Vistalegra és feta amb pilastres d'obra amb decoració de ceràmica vidriada i reixa de ferro forjat. Té un jardí amb una gran palmera i altres arbres. | 08114-205 | C. Vistalegre, 37 | 41.4720300,1.9283400 | 410517 | 4591713 | 1914 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53647-foto-08114-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53647-foto-08114-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53647-foto-08114-205-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Josep Ros i Ros | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 94 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53648 | Casa Maria Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-canals | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Casa de planta rectangular i dues plantes amb coberta a dues aigües de teula ceràmica àrab. | 08114-206 | Carretera de Sant Genís de Rocafort | 41.4650900,1.9188000 | 409711 | 4590953 | 1976 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53648-foto-08114-206-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 95 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53649 | Oratori del Viacrucis del Convent del Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-del-viacrucis-del-convent-del-caputxins | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Es troba en estat ruïnós. | Restes dels murs de la capella de planta rectangular. | 08114-207 | La Torreta | Data probablement de la primera meitat del segle XIX. Es tracta d'un oratori que es troba dins el clos dels frares. Des del convent dels Caputxins s'hi accedeix per un camí que puja el turó serpentejant fins l'oratori; actualment es troba en un estat precari. | 41.4713000,1.9318700 | 410811 | 4591629 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53649-foto-08114-207-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 96 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53650 | Can Santjoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santjoan-0 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Masia formada per diferents volums de dues plantes amb coberta de teula ceràmica àrab. | 08114-208 | Camí de Can Santjoan | Es tracta d'una masia edificada l'any 1850 per Josep Porta i Arisó, que tenia el renom de 'l'hereu de Sant Joan'. El nom de 'lo Sant Joan' ja apareix l'any 1795 com a renom de Llorenç Porta, propietari de les finques on es troba edificada i que li dona nom a la masia . Es tractava d'una casa de pagès de planta , pis i corrals que va ser ampliada l'any 1875. | 41.4691600,1.9168800 | 409556 | 4591407 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53650-foto-08114-208-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 97 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53651 | Can Sunyolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sunyolet | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVII-XX | Edifici de planta rectangular de planta baixa i dues plantes pis i coberta de teula ceràmica àrab a dues aigües. Les finestres de les façanes han estat molt modificades. Al capcer superior hi ha una obertura amb arc de mig punt i barana metàl·lica. Al primer pis hi ha un rellotge de sol. | 08114-209 | Camí de Can Sunyolet, s/n | Està documentada des de l'any 1614 quan era propietat de Miquel Sunyol. Formava part de l'antic priorat de Sant Genís de Rocafort, al qual pagava un cens de dues lliures l'any.L'any 1660 era propietat d'Antoni Voltor; la darrera propietària de la família Voltor va ser Consòl Closas i Bultó (la família Voltor va modificar el seu cognom per Bultó). A la façana es mostra un singular rellotge de sol amb la inscripció: 'Jo sense sol I tu sense fe No valem res'. | 41.4677700,1.9135000 | 409272 | 4591256 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53651-foto-08114-209-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 98 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53652 | Plaça 25 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-25-de-setembre | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | La plaça està delimitada per una tanca al carrer de la Muntanya, les façanes posteriors del edificis situats als números 32 i 32a (La Torre de l'Àngel i seva Masoveria) i 34 del carrer Vistalegre, les escales que donen accés a aquest carrer situades en un extrem i altres edificis que acaben de definir el perímetre de l'espai. A la plaça hi ha vegetació formada per arbres joves i arbustos baixos. | 08114-210 | Plaça 25 de setembre | El nom de la plaça evoca l'aiguat que va patir Martorell el 25 de Setembre de 1962. Després de patir la pluja durant tot el dia, que va deixar caure 200 litres per metre quadrat, el Llobregat es va desbordar entre les 22 i les 23 hores. El nucli antic va patir un allau d'aigua, pedres i fang que va afectar especialment al barri de Rosanes i al carrer Pere Puig d'on es van esfondrar algunes cases provocant víctimes mortals; entre les que es troben les germanes Maestre. L'actual plaça és en el lloc que havien ocupat els edificis destruïts. Amb anterioritat a la construcció de les cases destruïdes l'indret era conegut per la Muntanyeta de l'Era on hi havia hagut el dipòsit d'aigua de Ramon Bultó i Planes, llavors propietari dels terrenys. | 41.4724500,1.9279800 | 410488 | 4591760 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53652-foto-08114-210-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 01 BPU-03.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53653 | Priorat de Sant Genís de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/priorat-de-sant-genis-de-rocafort | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>El Priorat ocupa un zona extensa de territori, dividit en dues parts per l'autopista AP-7. Una part es troba en una zona de bosc a la Serra de l'Ataix i l'altra en una zona d'horts al costa del cementiri a l'altre costat de l'autopista. Els diferents elements que s'han identificat ens indiquen la dimensió important del priorat.</p> | 08114-211 | Serra de l'Ataix i Pla de Santa Maria | <p>Es tracta d'un petit priorat benedictí. Ens han arribar dues copies simples del document de l'actA de fundació del priorat el 8 d'abril de l'any 1042. En el document s'esmenta Bonfill Guillem de Castellvell i la seva esposa Sicarda com els fundadors del priorat. Bonfill i Sicarda varen morir sense descendència pel que serà Guillem Ramon de Castellvell, fill del germà de Guillem Bonfill qui heretarà les terres. En origen el monestir s'anomenà St. Genis de Castellví, però ja en els primers documents es cita el topònim de Rocafort que fa referència a que es troba assentat directament sobre la roca. Les terres del priorat de Sant Genís dins la Baronia de Castellvell de Rosanes integraven territoris dins dels actuals municipis de Abrera, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca, Castellví de Rosanes, Sant Esteve Sesrovires i Martorell. Els edificis que constitueixen el priorat són l'església fortificada de Sant Genís de Rocafort i el monestir al cim del turo i l'església de Santa Margarida a peu del turó. La seva decadència comença al segle XIV. Els terratrèmols de 1488 van malmetre el monestir , es va esfondrar la volta del temple i la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. L'any 1534 l'estat dels edificis era descrit a la butlla del papa Climent VII com a ruïnosos. El mateix any St. Genís va ser secularitzada, i van ser el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa qui es faran responsables, respectivament, de la part econòmica i religiosa. En aquest període es va reparar l'església. El castell fou volat al 1713 per les tropes de Felip V L'ardiaca Pere Pau de Sentmenat, que va tenir la propietat del Priorat entre els any 1773 i com a mínim fins l'any 1844 va ser l'últim d'una llarga llista de propietaris del Priorat secular. Una nova nissaga es farà càrrec dels terrenys que ja havien deixat de ser Priorat; Josep Poch és el primer representant d'aquesta nissaga documentada l'any 1851 (Visita Pastoral 90, F, número 147 de l'Arxiu Diocesà de Barcelona). L'any 1967, l'últim representant de la nissaga, Pau Sendrós, va cedir L'església de Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort a vila de Martorell.</p> | 41.4653800,1.9233800 | 410094 | 4590980 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53653-foto-08114-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53653-foto-08114-211-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 02 BCIN-01.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 53654 | Carrer dels Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-caputxins-0 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVIII-XX | És un carrer de cases en finques estretes de poca alçària on destaquen els edificis amb esgrafiats de Jaume Amat, que són un element decoratiu de molts edificis que defineixen una part molt important del paisatge urbà de Martorell. Destaquen els edificis dels números 5, 13 i 19. | 08114-212 | C. dels Caputxins | El nom del carrer li ve donat perquè van ser els caputxins el que el varen edificar per albergar les cases dels servidors del convent; es tracta d'edificacions dels segle XVIII uniformes i modestes que s'han anat modernitzant. Carrer paral·lel amb el mur que tancava l'antic terreny dels caputxins anomenat el Clos dels Frares i que al 1928 varen ser ocupats per la Societat Recreativa El Progrés. A la cruïlla amb l'avinguda Vicençs Ros una creu monàstica restaurada recorda la jurisdicció de l'antic convent dels caputxins. | 41.4735300,1.9313700 | 410772 | 4591877 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53654-foto-08114-212-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 03 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53655 | Carrer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-dalt-1 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVIII-XX | És un carrer que es caracteritza pel tipus d'edificis que el configura de finca estreta i bàsicament de planta baixa i planta pis (cases de cos). Trobem també algun exemple de façana amb esgrafiats. Destaquen els edificis amb el números 12, 17, 25, 30 i 37. | 08114-213 | C. de Dalt | El nom del carrer fa referència a la seva situació a la part alta del carrer Nou; les seves cases més antigues, conservades, daten dels segles XVIII i XIX. | 41.4741300,1.9349000 | 411068 | 4591940 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53655-foto-08114-213-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 04 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53656 | Colònia de Can Bros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-de-can-bros | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Alguns edificis es troben en mal estat. | El conjunt està format pels habitatges, la casa del senyor (torre Elies), els edificis fabrils, el canal industrial de Can Bros, l'església de Sant Joan baptista i l'economat (Can Catarineu Ferran). | 08114-214 | C. Elies/ Plaça del Llobregat | La situació del terrenys que ocupa la Colònia de Can Bros, a la ribera del riu Llobregat, eren propicis per la implantació d'un nucli industrial. Tenim constància escrita que al 1666 Jaume Bros va comprar els terrenys anomenats ja des de l'edat mitjana: la ciutadilla. En aquest terrenys hi s'hi va construir la Masia de Can Bros (avui desapareguda). La colònia va prendre el nom del propietari d'aquest terrenys. Al 1816 l'intendent general de Catalunya va concedir Salvador Roca i Sunyol el permís per construir un Molí fariner, una molina per tallar fusta i un molí per fabricar paper d'estrassa, en els terrenys heretats de la seva dona Vicenta Bros. L'any 1817 un comerciant barceloní, Miquel Elias, rebia el permís per fer-hi una farga de coure, una fàbrica de filats, un molí fariner i un de paperer. Al 1850 funcionaven dues fàbriques i la colònia d'habitants vinculada a l'activitat fabril presentava un cens de 700 habitants. Les cases dels obrers, petites i mal ventilades, es situaven als carrers Sant Miquel, Sant Ramon, l'avinguda Fontdevila i Torres, Elias i el carrer de Santa Paula. Al 1889 el cens de la colònia havia disminuït fins als 300 habitants. Al 1897 s'hi va construir l'església neogòtica de Sant Joan Baptista, d'una sola nau, projectada per l'arquitecte Joaquim Bassegoda i costejada per la viuda del fabricant Ramon Catarineu. Al 1921 la família Catarineu van vendre el seu complex fabril a Fondevila i Prats. Al 1947, l'única fàbrica que quedava en funcionament era la de Fontdevila i Torres, S.A. i Can Bros tenia llavors una colònia de 336 habitants; la fabrica va tancar portes l'any 1967 i amb ella el futur de la colònia. | 41.4975800,1.9216600 | 409995 | 4594557 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53656-foto-08114-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53656-foto-08114-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53656-foto-08114-214-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 05 BPU-03.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53657 | Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-3 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XI-XX | El conjunt està format per uns edificis d'habitatges als números 3 i 4, l'església i l'edifici de la Rectoria que té esgrafiats de Jaume Amat a les façanes. El centre de la plaça hi ha quatre grans plàtans. | 08114-215 | Plaça de l'Església | Rep la seva denominació perquè al seu límit nord hi ha la Parròquia de Santa Maria. En aquest indret antigament hi havia el cementiri de la vila. Al 1851 l'alcalde Ramon Bultó i Planes, que tenia una casa a la Plaça, va cedir el Camp de les Pereres, uns terrenys situats al nord de l'església de Santa Margarida, per construir-hi el nou cementiri. Enmig de la plaça s'hi va construir una font pública que va subsistir fins al 1934. Al 1984 el centre d'estudis Martorellencs, sota direcció del Doctor Alfred Mauri i Martí, va realitzar unes excavacions arqueològiques. | 41.4742900,1.9277700 | 410473 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53657-foto-08114-215-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 06 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53658 | Carrer Francesc Santacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-francesc-santacana | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XI-XX | Edificat bàsicament amb edificis estrets de dues o tres plantes. Hi destaquen els edificis dels números 3, 9, 12, 14 ,15, 16, 18, 20, 21, 22, 23, 25, 27, 29, 30, 32, 33, 35 37, 40, 44, 46 i 50. També hi destaquen el teatre el Foment, la Volta de Cal Palet, el Museu l'Enrajolada, la Casa Bargalló. | 08114-216 | C. Francesc Santacana | Antigament rebia el nom de carrer d'Anoia en referència al riu. Es tracta d'un dels carrers més antics de la vila que es trobava ja en el primer recinte emmurallat de Martorell. Es correspon amb el pas de la Via Augusta i a partir del qual es va anar configurant la vila de Martorell. A l'inici del carrer a la banda del riu Anoia s'hi obria el portal de l'Anoia, una de les entrades principals del primer recinte emmurallat de Martorell que es pot datar envers el segle X. En el número 15 d'aquest carrer va néixer Francesc Santacana i Company , fundador del Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell i fundador del Museu de l'enrajolada al 1876. Al número 14 d'aquest carrer va néixer el tenor Josep Palet, l'any 1877. | 41.4743300,1.9295700 | 410623 | 4591967 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53658-foto-08114-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53658-foto-08114-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53658-foto-08114-216-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 07 BPU-02..CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53659 | Carrer Gomis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-gomis | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edificat bàsicament amb edificis estrets de dues o tres plantes. Tembé hi destaquen l'Ateneu de Martorell, el molí d'en Gomis i Cal Baviera. | 08114-217 | C. Gomis | Al carrer d'en Gomis rep el nom del l'antic propietari dels terrenys, Pau Agustí de Gomis i del Moli Paperer d'en Gomis, emplaçat en aquell indret per aprofitar l'aigua del riu Anoia. En aquest carrer els veïns del barri de les cases d'en Carreres varen fer construir , l'any 1930, l'Ateneu. | 41.4778800,1.9268300 | 410399 | 4592364 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53659-foto-08114-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53659-foto-08114-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 08 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53660 | Carrer de Joan Pau Par | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-joan-pau-par | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX-XX | Edificat bàsicament amb edificis estrets de dues o tres plantes, alguns d'ells amb esgrafiats. | 08114-218 | C. de Joan Pau Par | El carrer rep el nom del martorellenc Joan Pau Par i Voltà (1793-1850) destacat guerriller de la Guerra de la Independència i propietari dels terrenys on s'obrí el carrer. Era fill del notari Joaquim Par. A l'edat de 18 anys va entrar a en el Batalló de Caçadors de Catalunya, comandat per Manso, qui més endavant seria Comte de Llobregat. El mateix any va ascendí a capità. Acabada la guerra va decidir torna a Martorell, i a partir d'aquell moment es va dedicar a treballar la terra. A la dècada dels anys 1920 l'Ajuntament va homenatja la figura de Joan Pau Par dedicant-li un carrer de la vila. | 41.4736100,1.9326700 | 410881 | 4591884 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 09 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53661 | Carrer Josep Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-josep-anselm-clave | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edificat bàsicament amb edificis estrets de dues o tres plantes com són els edificis dels números 2, 5, 9, 15, 23, 25, 26, 27, 30, 31, 33, 37, 43, 45, 51, 53 i 55, alguns d'ells amb esgrafiats. Cal destacar els edificis de l'Espai d'Art i Creació Muxart, la Casa Gausà, Cal Ferraret i Cal Garrapet. | 08114-219 | C.Josep Anselm Clavé | Es tracta d'un tram de l'antiga Via Augusta pel seu pas per Martorell. Es correspon amb la continuació de la plaça de la Vila. Martorell va anar creixent de manera allargassada; aquest carrer es va configurar en l'ampliació que va comportar la construcció del tercer recinte emmurallat que anava del Portal de les Hores fins al portal de la Font. Aquest carrer era conegut antigament pel carrer de la font en referència a una Font que hi havia a tocar del portal. La font estava coberta per una arcada de punt rodó, construïda amb la característica pedra vermella de la zona, que configurava una petita cambra. La font va ser enderrocada l'any 1976. Des de l'any 1924, el carrer de la font, és conegut per el carrer d'Anselm Clavé en referència al compositor. D'aquest carrer hem de destacar la Casa Gausa, un dels edificis més antics de Martorell que conserva dos finestrals gòtics. | 41.4747000,1.9323700 | 410857 | 4592006 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53661-foto-08114-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53661-foto-08114-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53661-foto-08114-219-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 10 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53662 | Carrer Lloselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-lloselles | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX-XX | Edificat bàsicament amb edificis estrets de dues o tres plantes com són els edificis dels números 7, 13, 22, 27, 38, 46, 53, 59, 60, 64, 87, alguns d'ells amb esgrafiats. | 08114-220 | C. Lloselles | Antigament era conegut com el carrer del Vall en referència al fossat o vall de l'antiga muralla. Presentava tres voltes o passos alts que el comunicaven amb el Mur: el de la volta de les hores, la volta de Cal Notari i el de la botiga nova tots tres enderrocats en els anys 1925, 1936 i 1910, respectivament. A partir de l'any 1885 rep el nom de Ramon Lloselles en homenatge a la figura del potestat de Martorell que l'any 1845 va deixar les seves hisendes a l'antic hospital dels pobres de la vila. | 41.4740700,1.9296100 | 410626 | 4591938 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53662-foto-08114-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53662-foto-08114-220-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 11 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53663 | Carrer del Mercadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mercadal | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVII-XX | Edificat bàsicament amb edificis estrets de dues o tres plantes com són els edificis dels números 2, 26 i 32 amb esgrafiats. | 08114-221 | C. del Mercadal | Segons un capbreu del segle XVII, formava part d'uns terrenys on s'hi celebraven les fires de bestiar (a l'abril i l'agost). Al s. XVIII rebia el nom de carrer Estrada en referencia al propietari dels terrenys Agustí Estrada que és qui va començar a edificar casetes (pis, celler i eixida) pels pagesos i jornalers. Francesc Bargalló va edificar, a finals de segle XIX, un seguit de cases homogènies al carrer. L'any 1940 va rebre el nom del general Juan Bautista Sánchez i l'any 1980 va recuperar el nom de Carrer del Mercadal. | 41.4730200,1.9272000 | 410423 | 4591824 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53663-foto-08114-221-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 12 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53664 | Carrer Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-montserrat-0 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX-XX | Edificat bàsicament amb edificis estrets de dues o tres plantes com són els edificis dels números 39, 43, 45, 47, 50, 56, 65, 66, 70 i 74 alguns d'ells amb esgrafiats. També hi destaquen els Col·legi Montserrat, l'habitatge situat al número 12. també s'hi troben jaciments arqueològics com el de la Capella de la Mare de Déu del Pontarró i de la Vil·la Romana de Martorell-Enllaç. | 08114-222 | C. Montserrat | El carrer es començà a edificar a la segona meitat del segle XIX. Rep el nom de Montserrat perquè per allà hi passava l'antiga carretera que unia Barcelona amb el monestir de Montserrat. | 41.4832600,1.9205500 | 409882 | 4592968 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53664-foto-08114-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53664-foto-08114-222-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 13 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53665 | Cases d'en Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-parellada | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | El conjunt està format per 9 habitatges unifamiliars adossats de planta baixa i planta pis. Les trobem als números 18, 20, 22, 24, 26, 28, 30, 32 i 34. A la façana, en planta baixa hi ha la porta d'accés i una finestra i a la planta pis hi ha un balcó amb barana de ferro. Les façanes presenten decoracions d'estil modernista com les rajoles de la fàbrica Pujol i Bausis, que emmarquen les portes i finestres per la seva part superior. La part posterior dels habitatges dóna als horts de Can Carreras que es troben a tocar del Riu Anoia. | 08114-223 | C. Montserrat | Es tracta d'un conjunt de cases unifamiliars uniformes, de planta baixa i pis, situades al barri de Can Carreras, al carrer Montserrat. Projectades per l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros i construïdes entre els anys 1920 i 1929 pel mestre de cases Perallada. En aquell moment Martorell s'expandia al voltant del Ferrocarril i la carretera de Piera. | 41.4769600,1.9252900 | 410269 | 4592264 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53665-foto-08114-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53665-foto-08114-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53665-foto-08114-223-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 14 BCIL-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 102|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53666 | Carrer del Mur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mur | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Constituït bàsicament per edificis estrets de dues o tres plantes com són els dels números 2, 4, 12, 14, 20, 22, 24, 26, 34, 36-40, 42, 44, 46, 48, 50, 54, 58, 64, 84, 86, 88, 90, 92, 94, 98, 100, 102, 104, 106, 110, 120, 122, 124 i 130. Destaquen edificis emblemàtics del municipi com són la Casa Mestres, Cal Serdà, el Col·legi la Mercè, la Torre de les Hores, l'edifici del Progrés i la Torre d'en Malla. | 08114-224 | C. del Mur | Rep el seu significatiu nom perquè segueix el curs de l'antiga muralla de Martorell. El carrer va patir diversos canvis de nom: El carrer de mur va passar a dir-se, al 1909, carrer del Xic de la barraqueta (en motiu de la mort de Joan Martí i Torres, guerriller i diputat); al 1939 se'l va anomenar carrer Calvo Sotelo i al 1980 va recuperar l'antic nom de carrer de Mur. Anteriorment, els terrenys que ocupa el carrer hi havien les hortes anomenades illes Jussanes o de baix i les illes subiranes o de dalt. Les primeres edificacions daten del 1853 i van ser realitzades per Ramon Bultó i Planes. El carrer s'obrí entre els anys 1863 i 1865 per fer-hi passar l'antiga carretera de Madrid (N-II) que fins aquell moment havia de passar pels estrets carrers nou , de la font i de l'Anoia. Martorell va començar a créixer al llarg de la carretera . Els edificis més singulars de dit carrer són el cafè del progres del 1928, la Torre de les hores del 1928 i la Torre d'en Malla. A la dècada de 1960 el costat nord del carrer va ser destruït per eixamplar la carretera NII i solucionar els problemes d'un trànsit rodat cada vegada més dens. En el decurs d'aquesta ampliació varen ser enderrocats edificis emblemàtics com la façana neoclàssica del Saló-Cinema Millàs, l'Antic Hospital i la façana modernista de la societat el Progrés de l'any 1910. | 41.4738000,1.9303800 | 410690 | 4591908 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53666-foto-08114-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53666-foto-08114-224-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 15 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53667 | Carrer Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pedro | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edificat bàsicament amb edificis estrets de dues o tres plantes com són els dels números 3A, 7, 33 (1936), 35 (1940) i 37 (1945). | 08114-225 | C. Pedró | El carrer rep el nom perquè antigament allà s'ubicava una creu de terme o pedró. Al museu municipal Ros es conserva un fragment de la columna de la creu de terme. | 41.4771200,1.9245400 | 410207 | 4592282 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 16 BPU-04.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53668 | Carrer Pere Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pere-puig | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVII-XVIII | Edificat bàsicament per edificis estrets de dues o tres plantes com són els edificis dels números 3, 5, 11, 16, 18, 20 (Cal Feliu), 21, 24, 27, 30, 37, 39-43, 45, 46, 47-49, 50, 52, 54, 59, 61, 70, 74, 77, 78, 79, 86, 93, 100, 106 (Cal Siset) i 120, alguns d'ells amb esgrafiats. Tambe destaquen els edificis de la Casa de Josep Galvany, Ca l'Oliveres, la Capella de Sant Joan, l'edifici del número 78, la Casa Pelegrí, Ca l'Andalet i el Refugi antiaeri de Cal Granota. | 08114-226 | C. Pere Puig | El carrer rep el nom en homenatge a l'exalcalde de Martorell Pere Puig i Alegre (1864-1930), elegit alcalde l'any 1914 i que va destacar per la creació d'una xarxa d'aigües potables de Martorell l'any 1915 i promoure esports com el ciclisme i el futbol i espais culturals com el cafè del progrés. Es tracta d'un dels carrers més antics de Martorell, que s'obrí amb la quarta ampliació del recinte emmurallat. El carrer es configura continuant l'expansió de Martorell, cap a l'est, seguint l'antic camí; pel que antigament se'l coneixia com carrer nou. Quan encara es trobava fora muralles hi havia emplaçat, a peu del camí, l'antic Hospital de Sant Joan documentat al segle XIII al qual se li va afegir la Capella del mateix nom (que tenim documentada al 1303 però que deuria ser anterior). Actualment només es conserva la capella i part de la façana de l'antic hospital que presenta dues voltes ogivals; ambdós elements d'una remodelació del segle XVIII. | 41.4744300,1.9360700 | 411166 | 4591972 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53668-foto-08114-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53668-foto-08114-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53668-foto-08114-226-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 17 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53669 | Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-viticola-comarcal-de-martorell | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | El conjunt que es protegeix està format per: L'edifici principal és una fàbrica d'estil modernista de quatre plantes, amb quatre façanes vistes. A la de llevant hi apareix la inscripció '1917 Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell'. La façana nord (principal) té dues finestres amb reixes de ferro forjat a la planta baixa, una balconada amb dues obertures al primer pis i dos balcons a la segona, tots amb barana de ferro forjat. Al mig dels dos balcons de la segona planta hi ha una pintura al·legòrica sobre la verema. Està rematada per un coronament amb formes arrodonides i cornisa motllurada. A la façana oest hi ha la mateixa inscripció que a la de llevant i un gran mural referit a la verema. A la coberta, hi ha quatre hídries, una a cada cantonada de l'edifici. També es protegeix una torre construïda amb maons que es troba a l'extrem sud del recinte del sindicat. És una torre de base quadrada rematada amb una barana amb pilastres també construïda amb maons vistos. També es protegeix el monument al·legòric que hi ha al pati interior amb esgrafiats de Jaume Amat i uns dipòsits que hi ha en una nau a l'extrem de ponent del recinte. | 08114-227 | Carretera de Piera, 3 | Es tracta d'un edifici modernista de l'any 1917 construït per albergar el sindicat vitícola comarcal de Martorell. El propulsor del sindicat i primer president va ser Francesc Santacana que va promoure la seva idea cooperativista entre amics i coneguts; que van passar a formar part del Sindicat vitícola. La seva activitat inicial es va centrar en l'elaboració de dos sots-productes, infravalorats en aquell moment, derivats del vi: la brisa i la mares. L'eix de comunicacions on s'ubica Martorell i la seva proximitat a Barcelona varen fer que la producció d'alcohol, a partir d'aquest productes, trobés ràpidament el seu espai en el mercat. Al 1922 es va ampliar amb la secció d'adobs que va introduir els adobs químics a la comarca i l'any 1930 es va incorporar la fabrica de licors que va arribar a elaborar 24 especialitats de licor i 12 de colònia; al 1931 ses va incorporar un molí per a pinsos i es va comprar la fàbrica de licors de vda. Domènech. També es va obrir un comerç detallista a la plaça de la vila 'La Sucursal'. El sindicat vitícola va gaudir de gran prestigi a Catalunya arribant a participar en la Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929 i obtenint un 'gran premi' i 'medalla d'or'; també va participar en el II Congres internacional de la Vinya i el Vi de 1929, on també obtingué una medalla d'or pels seus productes. En poc temps es varen obrir 38 delegacions passant dels 1200 cooperativistes inicials a 3775 l'any 1932. Les instal·lacions comptaven amb 32 cups que podien contenir 4 milions de kg de brisa. Els costos de les instal·lacions eren suportats pels mateixos cooperativistes, fet que va provocar que els que més varen invertir volguessin entrar a la junta provocant discrepàncies que varen portar a la crisi de 1933. | 41.4785700,1.9238300 | 410150 | 4592444 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53669-foto-08114-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53669-foto-08114-227-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 18 BPU-03.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53670 | Passeig del Quarter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-del-quarter | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Els elements importants en aquest conjunt són la disposició dels arbres i la 'secció' del passeig i l'ambient que es crea. | 08114-228 | Passeig del Quarter | El nom li ve donat per l'existència de la caserna de cavalleria, construïda a la segona meitat del segle XVIII per allotjar tropes i evitar els mals usos i problemes que comportava l'allotjament de tropes en els domicilis. L'actual edifici és una restitució de part de l'antic que es va enderrocar l'any 1934. | 41.4748700,1.9364400 | 411197 | 4592020 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 19 BPU-04.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53671 | Cases del carrer Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-sant-josep | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Edificat bàsicament amb edificis estrets de dues o tres plantes com són els edificis dels números 6, 7, 21, 23 i 30-30A. Destaquen l'edifici del número 27 i l'edifici NH. | 08114-229 | C. Sant Josep | Les primeres cases que s'hi van construir daten de la segona meitat del segle passat i formen un conjunt homogeni de cases de planta baixa, celler i pis. Foren edificades pel mestre Josep Bargalló i llogades per a jornalers del camp. El carrer de Sant Josep es va denominar carrer del Capità Garcia Hernández des de l'any 1931, però al 1939 recuperà el nom de carrer de Sant Josep. | 41.4720700,1.9268300 | 410391 | 4591719 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53671-foto-08114-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53671-foto-08114-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53671-foto-08114-229-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 20 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53672 | Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-vila-0 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | La plaça de la vila presenta una peculiar forma que testimonia la seva original funció de mercat. Edificat bàsicament amb edificis estrets de dues o tres plantes com són els edificis dels números 2, 7, 8, 10, 12, 13, 15, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 28, 30, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 43, 44, 45, 46, 48, 50 i 52. Entre aquests cal destacar edificis de valor històric i patrimonial com la Casa Llopart, Can Nicolau Ric, Casa Fèlix de Mora, El Círcol Democràtic i Recreatiu, la Moderna, Cal Nial, la farmàcia Bujons, el Seny de les Hores, el Refugi Antiaeri i la Casa de la Vila. | 08114-230 | Plaça de la Vila | En un document del cartulari de Sant Cugat del Valles s'esmenta per primer cop la vila de Martorell. El document amb data del 3 de juliol de 1032 es el testimoni de 3 persones en un pleit celebrat entre El Monestir de Sant Cugat i Mir Geribert que actua en nom dels seus fills. En el seu jurament apareix mencionat el mercat de Martorell que es podria correspondre a l'espai que ocupa l'actual plaça de la vila. L'any 1592 s'hi va fer construir un pou, fet pel qual es coneixia la plaça pel nom de plaça del pou. Antigament també presentava una porxada que va ser enderrocada l'any 1925; al igual que al 1926 es va enderrocar el Portal de les Hores (porta d'accés de l'est del segon recinte emmurallat de Martorell). Després també varen ser enderrocades les antigues cases Illa i Sunyer i l'antiga casa de la Vila que havia estat destinada a la biblioteca i que no va arribar a inaugurar-se. Tots aquests edificis amb importants esgrafiats, tant característics de Martorell. El 1819 s'anomenà plaça Reial; al 1823 va rebre el nom de Ferran VII; al 1845 plaça de la Constitució; al 1870 Plaça Major; al 1931 Plaça de la República, al 1939 plaça del Caudillo i al 1980 va recuperar l'antic nom de plaça de la Vila. | 41.4744100,1.9306100 | 410710 | 4591975 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53672-foto-08114-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53672-foto-08114-230-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 21 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53673 | Jaciment arqueològic Castell i Priorat de Sant Genís de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-castell-i-priorat-de-sant-genis-de-rocafort | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XI-XVIII | Manca un tram de la capçalera i tota la coberta i el perímetre emmurallat presenta moltes discontinuïtats. | <p>Restes de la muralla del priorat, que envolta un recinte pseudocircular de prop de 2500 m2, del qual s'identifica una torre circular a l'angle sud-est del recinte, i de l'església de 105 m2. L'any 2010, amb motiu de la redacció del Pla director del Conjunt monumental de Sant Genís de Rocafort, es va realitzar una neteja del conjunt i alguna petita intervenció en els estrats superficial per conèixer el coronament d'algunes estructures. Aquests treballs van ser dirigits per l'arqueòloga Ainhoa Pancorbo Picó.</p> | 08114-231 | Serra de l'Ataix | <p>L'església romànica de Sant Genís de Rocafort va ser la seu d'un priorat benedictí fundat l'any 1042 pels senyors de Castellví de Rosanes, Guillem II Bonfill i la seva esposa Sicarda. Tot i el buit documental referent tant al priorat com als Castellví en el decurs de la segona meitat del segle XI, es coneixen un parell de donacions al monestir, la primera del 1084 i la segona del 1092. Guillem Ramon I, hereu i nebot del fundador, l'any 1110 fa testament a Sant Genís abans de marxar cap a Terra Santa i li llega 100 mancusos i 100 més per a obres a l'església i, a més, l'alou de Voltrera. Guillem Ramon I va morir l'any 1126, i el llegat no és va fer efectiu fins llavors. El 30 d'abril de l'any 1123 Udalard de Rosanes, feudatari dels Castellví, jurava testament a l'altar de Sant Joan de l'església de Sant Genís, davant de tres monjos, dos dels quals, probablement, del mateix cenobi benedictí. La següent notícia data de 1157 i fa referència al castell i a l'església de Sant Genís amb motiu d'una queixa que el senyor de Castellví, Guillem Ramon II, va elevar contra el seu feudatari, Berenguer de Castellví. L'acusava d'haver conquerit el monestir, on res no hi tenia perquè era una dominicatura del senyor; d'haver infringit la Treva de Déu, traient-ne un monjo i duent-lo, nu i captiu, a la roca, on li prengué tot el que tenia, i el fuetejà i vilipendià. El testament de Guillem Ramon III de Castellvi, de 1176, redactat dos anys abans de la seva mort, permet confirmar l'ús del temple com a panteó familiar, deixant-li terres i masos. Tot i que no se'n té constància és possible que també els seus fills, Guillem Arbert (mort el 1205) i Guilleuma, que el va succeir (1205-1226), s'hi fessin enterrar. Amb Guilleuma, a més d'extingir-se el llinatge familiar, es deurien acabar també els enterraments al panteó familiar. El primer descendent seu i de Guillem Ramon de Montcada, mort en la conquesta de Mallorca, va ser enterrat a Santes Creus. Els seus successors, els Foix, no van mostrar mai especial interès en la possessió de Sant Genís. No sabem com ni quan el priorat va ser annexat a Sant Miquel de Cruïlles, però se'n té constància des de 1288, quan Ferrer, prior de Cruïlles, dóna a Ramon de la canònica el priorat de Sant Genís de Rocafort. L'any 1311 passa a mans de Bernat de Bruguera, de nou per ordre del prior de Cruïlles. L'any 1317 el prior va voler desfer-se de la tutela de Cruïlles, però no ho va aconseguir. Dinou anys més tard, el següent prior va ser assassinat. Segons diversos autors, s'iniciava el període de decadència del priorat. El monestir va resultar molt afectat pel terratrèmol de 1448, que va causar la caiguda de la volta de l'església, i també de la de Santa Margarida, i de la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. D'aquests danys no se'n va refer. El priorat va ser secularitzat l'any 1534, quan el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa se'n van repartir la responsabilitat econòmica i els serveis religiosos, conveni que va ser autoritzat pel papa Climent VII. Joan Bolet va fer restaurar totes dues esglésies, reparar la casa rectoral i arreglar el camí que pujava cap a Sant Genís. En una visita de l'any 1535 el prior de Cruïlles, Jaume Mai, diu que l'església de Sant Genís no té portes, que les parets són de pedra i la volta és ensorrada en tota la nau.</p> | 41.4653500,1.9234300 | 410098 | 4590977 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53673-foto-08114-231-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 01 BCIN-01.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. (segueix de història: L'any 1713, durant la Guerra de Successió, sembla que es va fer volar el recinte fortificat de Sant Genís, respectant només l'església. De 1778 data la darrera visita pastoral a Sant Genís que aleshores era sufragània de la parroquia de Santa Maria de Martorell. L'any 1928 la capçalera va ser volada per tal d'aprofitar la pedra per a la construcció d'una casa en Martorell. Finalment, l'any 1967 la propietat del monument fou cedida per Pau Sendrós a l'Ajuntament de Martorell.) | 94 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 53674 | Jaciment arqueològic Cruïlla de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-cruilla-de-santa-margarida | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XII-XVI | Destruït. | El jaciment rep del nom d'una hipotètica cruïlla de camins d'època medieval que es trobaria en aquest indret i que podria tenir l'origen a l'època romana. Però les estructures més antigues documentades per l'excavació realitzada l'any 2010 es remunten a les darreries del segle XII. A aquell moment corresponen 28 sitges excavades a les argiles naturals de morfologia molt heterogènia que en cap cas es van trobar senceres en trobarse la boca o la part superior escapçada com a causa de l'aplanament que es va fer al segle XIV per bastir a sobre un mas. Majoritàriament eren circulars, d'entre 1 i 1,20 m de diàmetre i van aparèixer 15 globulars, amb el fons concau, i 13 cilíndriques, amb el fons pla. La construcció d'aquests dipòsits va ser diacrònica ja que casos es documenten algunes que tallen d'altres dipòsits prèviament amortitzats. Tot sembla indicar que l'amortització es va produir d'una manera ràpida molt a les darreries del segle XII o a començament del segle XIII. Els materials arqueològics aparegut al rebliments era molt unitari, format per olles de ceràmica grisa de perfil globular i vora girada, amb els llavis arrodonits i plans i base plana. Pocs exemplars van aparèixer decorats amb unes línies paralel·les incises al coll. A la mateixa fase, hom pot datar un petit forn metal·lúrgic, emprat probablement per a fer reparacions a les eines agrícoles, alguns murets molt escadussers, que podrien correspondre a coberts i un petit dipòsit. Al segle XIV, sobre el camp de sitges amortitzat, a l'igual que la resta d'estructures coetànies, es va construir una masia de la que es va poder excavar una part amb una superfície de 70 m2. D'aquest edifici es coneixen 2 estances principals, de planta rectangular que es distribuïen al voltant d'un pati de 25 m2 i altres dues secundaries, molt estretes que han estat interpretades una com a magatzem o estable i l'altra com a corredor o distruïdor. Al pati es va identificar un cos d'escales que confirmaria l'existència, d'almenys, una planta pis. L'edifici es va aixecar amb parets de maçoneria lligada amb calç o amb argila indistintament, de 0,6 m d'amplària que es conservaven fins a una alçària d'1,6 m. Hi ha indicis de l'existència de dues pilastres, que haurien sostingut una arcada. La coberta seria de teula àrab i el paviment de lloses. Al llarg del segle XVI es va produir un abandó gradual d'aquest edifici del qual es van espoliar alguns elements, abans de la seva caiguda, com per exemple les lloses que havien format el paviment. Després de l'abandó es va modificar la topografia de l'indret mitjançant l'aportació de terra i la construcció de murs de contenció i l'excavació va permetre documentar les rases de les vinyes que van estar en producció de l'autopista AP-7, moment a partir del qual es van abandonar els conreus i, va començar l'explotació de graves a la banda nord del pujolet sobre el que es documenten les restes descrites, que ha malmès una superfície de 400 m2 de jaciment. | 08114-232 | Prop de l'església de Santa Margarida | Jaciment arqueològic excavat entre els mesos d'abril i juny de 2010 per Roser Arcos López en el marc del projecte 'Autopista AP-7: La Jonquera-Salou. Remodelació de l'enllaç i implantació de peatges en sistema tancat a l'enllaç de Martorell (Martorell, Baix Llobregat)'. | 41.4668300,1.9151000 | 409404 | 4591150 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53674-foto-08114-232-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 02 BPU-06.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53675 | Jaciment arqueològic Bòbila Bonastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-bobila-bonastre | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | Destruït. | Troballa d'un sepulcre individual de fossa i d'un hipogeu col·lectiu amb un pou d'accés vertical i cambra funerària lateral, al nivell de la base del pou. Aquestes estructures van ser destruïdes en el moment del descobriment. | 08114-233 | El Camí Fondo | L'any 1962 durant els treballs de l'extracció d'argila per a la bòbila propietat de José Bonastre Mestres, als camps situats a banda meridional de l'antiga carretera de B-224 de Martorell a Capellades, avui Rambla de les Bòbiles, es va localitzar un sepulcre amb una inhumació col·locada en posició encongida. Aquest enterrament tenia com aixovar un vas de ceràmica negrosa de factura grollera. Tot el conjunt va ser destruït en el moment de la descoberta. Un segon sepulcre, va ser trobat a mitjans del mes de setembre del mateix any i en aquesta ocasió tampoc va poder ser estudiat de manera acurada però es va poder recuperar una part de l'aixovar que va ser dipositat al museu municipal Vicenç Ros. Eduard Ripoll i Isidre Clopas van visitar l'indret i per les dades recollides sobre el terreny i les informacions aportades pels operaris de la bòbila, van arribar a la conclusió de que es tractava d'un sepulcre que tenia l'entrada en forma de pou, de 2 m de fondària, la base del qual havia estat reblerta amb pedres. A un dels costats s'obria la cambra funerària, l'entrada de la qual estava tancada per una llosa de pedra sorrenca, gairebé quadrada amb el costat superior una mica arrodonit, que van poder veure i que mesurava 1,10 m per 0,90 m. La cambra era gairebé circular, de 2,20 m de diàmetre i les parets d'1 m d'alçària eren verticals. L'estructura es cobria amb una volta, retallada a les argiles. A l'interior hi havia un mínim de 10 inhumacions, si bé només es va conservar 1 crani trencat i algunes mandíbules. Barrejades amb les restes òssies hi havia també 6 atuells ceràmics, 3 carenats, 1 hemisfèric amb mameló, 1 cilíndric amb nansa i el sisè desconegut ja que es va perdre i dos resquills de sílex. El mati del dia 18 de juny de 1996 es va realitzar una excavació preventiva amb motiu de la construcció d'uns edificis al lloc de la troballa. Aquests treballs van estar motivats per l'aparició d'una cavitat retallada a les argiles amb un rebliment format per pedra, grava i runa a la confluència de l'avinguda del Camí Fondo amb el carrer Doctor Lluis Gayà. Van ser finançats per l'Ajuntament de Martorell i l'INCASOL i dirigits per l'arqueòloga Marta Miró García. L'excavació va donar un resultat negatiu ja que no va detectar cap indici vinculat a la necròpolis neolítica. | 41.4769100,1.9178100 | 409645 | 4592266 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53675-foto-08114-233-1.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 03 BPU-05.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53676 | Jaciment arqueològic Església de Santa Margarida del Priorat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-esglesia-de-santa-margarida-del-priorat | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | V-XVIII | Ruïnes consolidades i església parcialment reconstruïda. | L'església romànica de Santa Margarida és un edifici de planta rectangular bastit a finals del segle XII amb petits carreus de gres vermellós col·locats en filades horitzontals barrejades amb alguns carreus de pedra calcària. Per l'exterior la capçalera no es diferencia de la nau, mentre que per l'interior, l'espai presbiterià, que ocupa gairebé la meitat de la superfície del temple, està delimitat per un arc triomfal. Els murs de la capçalera, són més gruixuts per l'interior i hi ha indicis per suposar que la volta, que no s'ha conservat, seria més alta a la nau, la qual cosa individualitzaria l'absis mitjançant una mena d'embocadura. A la nau hi ha 2 arcosolis a banda i banda, mentre que al presbiteri només un a cada costat. El presbiteri i la testera es conserven gairebé integrament, mentre que a la nau hi manca bona part de l'alçat dels murs perimètrics i hom pot veure només els arcosolis. Aquest edifici va ser bastit sobre una església paleocristiana dels segles V o VI, que va ser monumentalitzada al segle VII, en època visigòtica de la qual hom pot veure, museïtzada, la traça de la planta. Es tractava d'un edifici de nau única de 15 m de llargària i 9 m d'amplària, inscrita dins de l'església romànica a excepció de les parets nord i sud de la nau que van ser aprofitades com a fonaments per bastir l'edifici medieval. Va ser aixecada amb pedres pertites i irregulars que combinen l'opus incertum amb l'opus spicatum. La capçalera era tripartida i més amplia que la nau, per la qual cosa sobresortia cap a l'exterior i donava a l'edifi una planta característica en forma de T. Al centre hi ha un absis amb planta semicircular lleugerament ultrapassada, o de ferradura, que està flanquejat a banda i banda per dos cambres de planta quadrangular, que haurien tingut la funció de sagraris o de relicaris, cosa que explicaria l'existència d'unes petites fornícules inscrites al gruix del mur. A una d'aquestes cambres i al centre de la nau es van trobar dues tombes, que han fet pensar en un possible origen funerari de l'església. Als peus de la nau s'identifiquen dos murs que s'han interpretat com a base d'un contracor. L'accés es realitzaria a través d'una porta rematada amb un arc de ferradura situada al mur de migdia de la nau. La coberta de l'edifici recolzaria sobre encavallades de seria de fusta a excepció de l'absis hom s'hi han trobat indicis que permeten suposar l'existència d'una semicúpula. Al voltant de l'edifici hi ha les restes d'una vil·la romana, que té els seus orígens a l'època alt-imperial i que per la troballa d'un mil·liari de l'emperador Magnenci (350-354), es podria identificar amb la mansio situada Ad Fines citada a les fonts literàries romanes. Completen el conjunt una àmplia necròpolis, amb inhumacions des del segle VI fins al segle XVIII i un habitat medieval amb diversos camps de sitges que abasten un radi força ampli al voltant de l'església, fins i tot fora de la sagrera, com es va poder comprovar a les excavacions que l'any 2010 es van realitzar als anomenats sectors SME i X de santa Margarida i al jaciment una mica més llunyà de la Cruïlla de Santa Margarida, que van estar en funcionament entre els segles XI al XIII. La construcció d'un mas entre els segles XVI i XVII i que va estar en ús fins a la segona meitat del segle XX. | 08114-234 | Camí del Cementiri | Santa Margarida era la parròquia del monestir de Sant Genís de Rocafort, fundat el 1042 i va ser fundada en un lloc, aleshores utilitzat com a cementiri, al redós de les restes d'una església visigòtica. La primera menció de l'església data de 1143. L'edifici va resultar afectat pel terratrèmol de 1448 i una visita pastoral de 1484 diu que aquell any l'edifici encara es trobava en un estat força precari. A partir de 1534 es van fer obres a l'església i es va dividir transversalment la nau en dues meitats, restant la part de ponent destinada a cementiri. EN 1870 es van realitzar les últimes obres de millora a l'església que a partir d'aleshores entrarà en una decadència que acabarà amb la seva destrucció l'any 1936 al començament de la Guerra Civil Espanyola. Les primeres actuacions arqueològiques al jaciment daten de la dècada de 1870, quan en el decurs d'unes obres de restauració Francesc Santacana Campmany, fundador del Museu de l'Enrajolada, va recollir alguns capitells i rajoles que va incorporar al fons del seu museu. A partir d'aleshores, a part d'algunes visites que van realitzar a les darreries del segle XIX els membres de l'Associació Catalana d'Excursions Científiques, l'edifici va caure en l'oblit fins que en 1967, Pau Sendrós, propietari dels terrenys va fer donació a l'Ajuntament de Martorell dels predis situats a tocar de Sant Genís de Rocafort i de Santa Margarida amb la voluntat manifesta que els darrers es destinessin a la recerca arqueològica. En 1972 es va crear el Centre d'Estudis Martorellencs, que va iniciar els treballs de recuperació i d'investigació del lloc i aviat van posar de relleu la importància històrica i arqueològica de Santa Margarida. El 1981 s'inicià la col·laboració amb la Universitat de Barcelona i des d'aleshores es realitzen pràctiques i activitats orientades a la formació de estudiants d'arqueologia. | 41.4676000,1.9170700 | 409570 | 4591233 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53676-foto-08114-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53676-foto-08114-234-2.jpg | Legal | Medieval|Modern|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 04 BCIL-02.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85|94|84 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53677 | Jaciment arqueològic Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-placa-de-lesglesia | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XI-XIX | Destruït | A tocar de l'església es van documentar dues tombes alt-medievals excavades a l'argila, cobertes amb lloses, una de les quals disposava d'una capçalera antropomorfa i una gran abundor de restes òssies humanes sense connexió anatòmica corresponents a la necròpolis que es va formar al voltant de l'església entre els segles XI al XIX. Al centre de la plaça van aparèixer sitges, dipòsits i estructures retallats al terreny natural de funció indeterminada, una de les quals disposava d'una rampa d'accés. Aquests retalls amiden entre 1,5 m i 3 m de diàmetre i tenen una fondària que oscil·la entre 1 m i 3 m. Van aparèixer colgades de runa i els materials arqueològics associats, permeten datar l'amortització al segle XII. Un dels dipòsits, que va aparèixer tallat per la meitat, presenta uns trets característics ja que estava revestit amb maçoneria de pedra petita lligada amb argamassa de calç i tenia el fons pavimentat amb lloses. Amidava 2 m de diàmetre i es conservava fins a una fondària de 2 m. Al seu interior van aparèixer uns fragments de terra sigillata. Una altra estructura peculiar, també tallada a les argiles tenia la secció troncocònica, amb la boca, delimitada per carreus de pedra, de major diàmetre que la base i el fons pavimentat amb morter. Sota el traçat del carrer Francesc Santacana es va documentar l'enllosat de l'antic camí medieval, fet amb carreus de gres ben escairats, que recolzaven sobre una base de sorra. Amb la construcció de la nova església de Santa Maria, entre els anys 1579 i 1592, es va reordenar la plaça, la qual cosa va comportar el rebaix del nivell de circulació, la mutilació del coronament de moltes de les estructures descrites i la destrucció dels elements que les relacionaven, la qual cosa dificulta la seva interpretació. Només es van trobar restes fefaents d'un mur traçat en direcció nord-sud. Tot això ha portat a pensar als investigadors que l'espai de la plaça de l'Església sempre ha estat d'ús públic, de manera que les sitges i les estructures d'emmagatzematge podrien estar relacionades amb la funció de mercat que recullen els documents dels anys 1032 i 1033, que parlen del 'Foro Martorellio' situat al costat d'una església sota la advocació de Santa Maria. o d'unes estructures destinades a rebost comunal. | 08114-235 | La Vila | Entre els anys 1987 i 1990 es va dur a terme l'excavació en extensió del subsòl de la plaça de l'Església com a fase prèvia d'unes obres de remodelació de l'espai. Es va intervenir a tot l'espai de la plaça, a excepció del perímetre, on es van deixar unes zones intactes per tal de permetre el transit de vianants i de vehicles. Els treballs van ser finançats per l'Ajuntament de Martorell i la Generalitat de Catalunya i van ser dirigits per Alfred Mauri amb la col·laboració dels membres del Centre d'Estudis Martorellencs. Els documents més antics que fan referència a la plaça de l'Església daten del 28 de juny de 1032 i del 30 de juliol de 1033 i esmenten l'existència d'una església dedicada a Santa Maria i de un mercat molt proper anomenat 'Forum Martorelium'. La troballa d'unes tombes medievals molt a prop de la façana de l'església permeten suposar que l'edifici esmentat per les fonts es trobava sota l'església actual o en un lloc molt proper. De la mateixa manera, el tipus d'estructures trobades al subsòl en el decurs d'aquells treballs, bàsicament d'emmagatzematge, permeten relacionar-los amb el 'Foro Martorelio' i associar-les a una finalitat comercial. En 1579 va començar la construcció de l'església actual i les obres van finalitzar en 1592. Aquelles obres van comportar també una remodelació de la plaça, un anivellament del terreny i la destrucció de les estructures associades al mercat medieval. | 41.4743000,1.9277600 | 410472 | 4591966 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53677-foto-08114-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53677-foto-08114-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53677-foto-08114-235-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 05 BCIL-06.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53678 | Jaciment arqueològic Museu Santacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-museu-santacana | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | -I / V | Parcialment destruït. | Troballa de materials constructius d'època romana (tegulae) al subsòl del Museu Santacana i de parets i monedes de la mateixa època en fer la piscina municipal, situada al costat. Informació oral molt escassa proporcionada fa anys pel conservador del museu municipal de Martorell Isidre Clopas Batlle, que no permet conèixer l'entitat amb detall de les restes trobades, ni la seva cronologia de manera acurada. | 08114-236 | C. Francesc Santacana, 16 | En fer les remocions al subsòl de la casa Santacana per instal·lar les Caves Rubricatus, fundades l'any 1942 per Lluís Santacana Faralt i els rebaixos per a la construcció de la piscina municipal Francesc Santacana Romeu es van documentar materials arqueològics d'època romana a uns 5 m de fondària -segons les informacions orals proporcionades per Isidre Clopas. Entre el 4 i l'11 de juliol de 1990 Alfred Mauri va fer una excavació d'urgència a una finca propera al al lloc de les troballes amb motiu de l'enderroc de l'habitatge situat al carrer Francesc Santacana núm. 17. | 41.4745900,1.9286000 | 410542 | 4591997 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53678-foto-08114-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53678-foto-08114-236-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 06 BCIL-06.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53679 | Restes de la Capella de la Mare de Déu del Pontarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-la-capella-de-la-mare-de-deu-del-pontarro | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIV | Destruït. | No hi ha elements a la vista. Per la documentació escrita sabem que l'any 1346 ja existia una capella a l'extrem de ponent d'un pont de fusta que travessava el riu Anoia al costat de l'indret on suposadament havia estat trobada una imatge de la Mare de Déu amagada sota el pont, i per això coneguda amb el nom de Verge del Pontarró, a la qual els viatgers en sortir de la vila demanaven la seva protecció. Es tractava d'un edifici espaiós que tenia annexa la residència de l'ermità, al voltant de la qual es va formar un petit barri. | 08114-237 | C. Montserrat | Documentada des de l'any 1346 va ser incendiada cap a les 4 de la matinada del dia 7 de juny de 1808 per l'exèrcit francès, en la seva retirada després de la derrota a la batalla del Bruc. La imatge de la Verge trobada es va poder recuperar i va ser guardada a una casa veïna del raval del Pontarró, anomenada Can Sayas. Poc després l'església va ser reedificada i continuà el culte. De la veneració per del lloc queda constància als 'Goigs de Nostra Senyora del Pontarró, que cantan a la sua capella, cerca lo Pont de Martorell' publicats en 1739, 1740 o en 1855 de la qual es va fer resó Pascual Madoz en descriure la vila de Martorell. Però va ser entre 1863 i 1865 amb la modificació del traçat de la carretera de Barcelona a Madrid (antiga N-II) que es va enderrocar l'edifici. L'església va ser citada per Rafael d'Amat i de Cortada al 'Viatge a Maldà i anada a Montserrat' redactat entre 1769 i 1794. També va ser esmentada per Francisco de Zamora al 'Diario de los viages hechos en Catalunya' de 1788-1789. A l'Enrajolada, Casa-Museu Santacana es conserva una pica d'aigua beneita procedent de l'església i a l'església parroquial de Santa Maria es venera una reproducció de la Verge de la Mare de Déu del Pontarró, feta per Joaquim Renart | 41.4766700,1.9243500 | 410190 | 4592233 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53679-foto-08114-237-1.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 07 BPU-06.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53680 | Jaciment arqueològic de la Vil·la Romana de Martorell-Enllaç Termes de Glude | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-villa-romana-de-martorell-enllac-termes-de-glude | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | -II/III | Ruïnes en part colgades i en part destruïdes. | No hi ha elements a la vista. Part de la retícula constructiva d'una vil·la romana, excavada en extensió, que correspon a la residencia que inclou diverses dependències de la zona de banys amb d'hipocaust, parets bastides amb opus incertum i amb paviments d'opus signinum. Diversos sondeigs realitzats a la part agrícola de la mateixa instal·lació dedicada a la producció vitivinícola han permès recuperar gran quantitat de fragments de dolia i d'àmfora. | 08114-238 | Estació de Ferrocarrils Catalans. C. Montserrat, s/n | El jaciment va ser descobert l'any 1965 quan en fer els fonaments d'una torre elèctrica d'alta tensió es va localitzar una dependència de la zona de banys de la vil·la. Aquesta troballa va ser comunicada a Isidre Clopas Batlle, aleshores director del Museu Francesc Santacana, que va sol·licitar ajuda tècnica al Museu Arqueològic de Barcelona, aleshores depenent de la Diputació de Barcelona. Entre desembre de 1965 i gener de 1966 es va dur a terme l'excavació ampliant el lloc de la descoberta inicial. Aquells treballs van ser dirigits per Pedro Manuel Berges Soriano però mai van ser publicats, ni es conserven els diaris, ni les memòries. Només hi ha algunes notes a publicacions locals, molt breus i succintes. El material arqueològic procedent d'aquella campanya va ser dipositat al Museu Arqueològic de Barcelona. Després de la realització d'aquella campanya el jaciment va restar abandonat i les estructures no van ser protegides de cap manera per assegurar la seva conservació, per la qual cosa amb el pas dels anys, aquella zona excavada es va anar degradant i es va tornar a colgar en part de manera natural amb sediments i vegetació i en part en urbanitzar la zona i fer un parc. Fins i tot hi ha constància que en 1970 es va fer la rasa per col·locar-hi una canonada de la instal·lació de gas que malmet part del jaciment. L'any 1985, a un sector proper a l'excavat l'any 1965 es van fer 14 sondeigs ja que es volia fer una ampliació dels tallers dels FGC. Aquests treballs van ser dirigits per Alfred Mauri i van permetre conèixer diversos fragments de murs època romana bastits amb opus incertum i amb tàpia, que no van poder ser interpretats, degut a la dimensió reduïda de les cales. Malgrat això es constata que el proveïment d'aigua de l'explotació es feia des de la propera font del Mamut, mitjançant una canonada de plom. A més els anys 2003 i 2005, com a fase prèvia de les obres de remodelació de l'estació dels FGC s'han fet prospeccions electromagnètiques al subsòl, el seguiment arqueològic del moviment de terres i alguns sondeigs que han donat resultats negatius. Tots aquests treballs han permès datar la fundació de la vil·la a inici del segle II aC i l'amortització a cavall entre els segles II i III dC. La part del balneum ha rebut la denominació de Termes Glude pel nom de l'empresa que hi havia instal·lada al predi adjacent, dedicada a la producció de glucosa i derivats. | 41.4848300,1.9201400 | 409850 | 4593143 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53680-foto-08114-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53680-foto-08114-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53680-foto-08114-238-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 08 BCIL-06.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53681 | Jaciment del carrer del Mur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-del-mur | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XI | Es desconeix si es conserven restes, probablement força malmeses. | Possibles restes de les muralles que envoltaven el nucli antic de Martorell. | 08114-239 | C. del Mur | L'estructura urbana de Martorell en els primers segles de l'edat mitjana va estar condicionada per la seva posició estratègica: Martorell fou construït de manera esglaonada sobre la falda de la serra de les Torretes, al peu del camí del Mercadal, entre l'Anoia i el torrent Pregon, a l'entrada del Congost. El nucli inicial s'estenia des del torrent de Rosanes, a l'Anoia, prop del gual del camí, i l'actual carrer de Sant Antoni, per allargarse posteriorment fins al Portal de les Hores. L'espai que avui forma la plaça de la Vila fou molt possiblement l'àrea on s'intensificà l'activitat mercantil. Aques fet explicaria la característica forma de la plaça: pròpiament un eixamplament del camí. En un segon moment, segurament encara dins el segle XI, aquest espai va ser emmurallat, definint així un recinte que arqueològicament ha estat força ben identificat. L'existència de Martorell possiblement es remunta als inicis del segle XI. De fet, la primera menció del nom en un document apareix el 1032, fent referència ja a l'existència del mercat, a les hores situat a l'actual plaça de l'Església. La vila estava encerclada per muralles segurament des del primer moment de la seva fundació; el testimoni més antic que es coneix va ser trobat al carrer Revall núm. 65 l'any 1969. Es tracta d'un tram de muralla del segle XI. Les muralles tenien portals per accedir a l'interior de la vila; els més antics coneguts són el Portal de les Hores (segles XI-XII) que estava adossat a una torre (a l'indret de l'actual torre del Campanar de les Hores), i el Portal del Mercadal o d'Anoia. Aquesta muralla era reforçada amb valls o fossats, de manera que el nom del carrer del Revall (el vall inferior) encara ho recorda. També el carrer Lloselles, antigament anomenat del Vall, pren el nom de la referència al vall superior. En aquest sector, però, el vall era a la part inferior, i després d'un marge (el Marge gros) que el separava de la muralla. L'espai que es formava entre el Marge gros i la muralla era aprofitat per a usos diversos i possiblement per instal·lar-hi horts i corrals. A la Baixa Edat Mitjana la muralla seguia el traçat de l'actual carrer del Mur, baixava per la Cambreta fins arribar al Portal de la Font. Després, probablement al segle XV, s'allargà per darrera del carrer Nou fins tancar al Portal de Subirats o de la Creu, davant de l'actual plaça de la Creu. Aquesta muralla era coneguda popularment com a Mur, i aquest topònim ha quedat fixat en el nom de l'actual carrer. | 41.4739200,1.9310300 | 410744 | 4591920 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 09 BPU-06.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53682 | Jaciment Paleontològic de la Font del Mamut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-font-del-mamut | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | Es desconeix si es conserven restes, probablement força malmeses. | <p>Es va localitzar una defensa de Mamut.</p> | 08114-240 | Carretera N-Iia | 41.4855800,1.9152700 | 409445 | 4593231 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 10 BPU-06.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 1792 | 5.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53683 | Capella i fossar de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-i-fossar-de-sant-bartomeu | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIII-XIX | Només queden restes de fonaments. | Nau i part de la capçalera de l'església que es conserva fins a l'alçària màxima d'1 m. Edifici de petites dimensions molt arrasat, de planta rectangular amb la capçalera no diferenciada a l'exterior. Presenta una fàbrica molt heterogènia, fruit de moltes reparacions, que combina panys de maçoneria molt barroera amb panys de tàpia, que recolzen sobre un sòcol de carreuat petit de pedres vermelloses. Amida uns 5,3 m d'amplària per 14,5 m de llargària, aproximadament i una alçària màxima d'1 m a la nau. La capçalera es troba molt arrasada, probablement per les esllavissades de la riba del Llobregat produïdes per les riuades. Està orientada d'est a oest, amb l'espai presbiterià situat a ponent. La nau va ser reforçada amb 4 contraforts, situats per parells a banda i banda. Actualment hom pot veure a l'interior el darrer paviment que va tenir l'edifici, format per grans lloses i cairons. Les excavacions arqueològiques realitzades al voltant de l'edifici han permès localitzar part de la necròpolis que hi havia a la sagrera i algunes parets d'època medieval. La capella va ser destruïda en 1835 i en 1870 s'hi va construir a sobre l'escorxador municipal que va ser enderrocat l'any 1990 com la resta de cases que hi havia al seu costat a la riba del Llobregat. | 08114-241 | C. de Sant Bartomeu | Desconeixem la data de construcció de l'església que trobem documentada per primera vegada en 1208 i l'excavació arqueològica realitzada no ha proporcionar dades per establir la seva fundació. A mitjan del segle XV rebia delmes i primícies de diverses finques situades als termes de Martorell i d'Esparreguera i posseïa sis masos i diverses cases al nucli urbà de Martorell a més dels censos de quatre abeuradors i d'un safareig. Va ser representada a diversos gravats dels segles XVII a XIX, que donen una visió parcial de l'edifici, format per una nau amb la capçalera rectangular amb el capcer coronat amb un campanar de cadireta. Al costat nord s'hi adossaria una petita sagristia i el conjunt estaria encerclat per una tanca que delimitaria l'espai de la sagrera. Els vestigis conservats permeten intuir que l'edifici havia estat aixecat amb una fàbrica molt pobre i deficient, que ja en 1504 presentava patologies importants. És per aixó que la nau es va reforçar amb l'afegitó de 4 contraforts. En trobar-se a tocar de l'estrep del pont del diable, l'edifici es va convertir en un lloc estratègic en el decurs dels diferents que van tenir lloc durant el primer terç del segle XIX. Durant la Guerra del Francès, entre 1808 i 1814, l'edifici va ser utilitzat com a paller, en 1819 va reintegrar-se el culte, en 1821 va ser saquejada, en 1830 va ser restaurada i en 1835 va ser novament destruïda durant la Primera Guerra Carlina i ja no es tornar a rehabilitar. En 1856 el bisbat va cedir els terrenys que ocupava a l'Ajuntament de Martorell que va construir a sobre l'escorxador municipal en 1870 que va ser enderrocat l'any 1990. Llavors es van dur a terme 3 campanyes d'excavació els anys 1990, 1991 i 1992 que han permès documentar i posar en valor les restes de l'edifici, que avui es poden veure encerclades per una zona verda i un parc infantil. A la necròpolis situada al voltant, coneguda popularment amb el nom de cementiri dels pobres es van enterrar entre d'altres les víctimes de la Guerra de Successió (1705-1714) i les de la Guerra del Francès (1808-1814). | 41.4750800,1.9369500 | 411240 | 4592043 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53683-foto-08114-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53683-foto-08114-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53683-foto-08114-241-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 11 BCIL-01.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 92|98|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53684 | Carreus amb figures a la barraca de l'era de Can Pasteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carreus-amb-figures-a-la-barraca-de-lera-de-can-pasteller | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | VII-XVIII | La pallissa on es troben està a punt d'esfondrar-se | Els elements objecte de catàleg son dos carreus decorats, de factura diacrònica, tallats en dos blocs rectangulars de pedra sorrenca de color vermell, col·locats un a tocar de l'altre en posició horitzontal. El que sembla més antic amida uns 60 cm d'alçària per uns 25 cm d'amplària. L'altre té una alçaria d'uns 60 cm i una amplària de 40 cm, aproximadament i a la base la inscripció 1754, que podria indicar la data de construcció de la pallissa. La pallissa és un edifici rectangular que amida 13 m de llargària per 6,70 m d'amplària, aproximadament i està precedida, a migdia, per un porxo de 5 m d'amplària que recolza sobre uns pilarets cilíndrics de fusta cobert amb fibrociment, que ocupa una part del que havia estat l'era. L'edifici principal ha perdut la coberta, a un vessant i es troba en estat ruïnós i a més a l'entorn hi ha un abocador incontrolat amb una gran acumulació de runa i deixalles. Els dos fragments escultòrics estan situats a la façana meridional de l'edifici, sobre la porta de entrada en una posició centrada i un d'ells delimita, a més, el brancal de una finestra. Fragment 1: Representació en relleu d'una figura, probablement masculina, col·locada dreta en posició frontal. El cap, té forma ovoide i està envoltat per un nimbe, els ulls són ametllats, els pòmuls estan molt marcats i el pentinat és en serrell. La boca té la comissura horitzontal i el nas està desdibuixat per efecte de l'erosió. El coll es llarg, estret i cilíndric. El cos, de forma troncocònica està vestit amb saia, a la qual s'endevinen unes incisions, poc fondes, que podrien representar els plecs. Les cames són visibles a l'alçaria dels panxells, però en aquesta part el relleu està molt perdut i només s'albiren algunes traces de la base del relleu. El braç esquerre està col·locat en alt, amb la mà oberta a l'alçaria del cap, amb la posició típica de les representacions d'orants, però a diferencia d'aquestes el braç dret està col·locat en repòs amb un plec a l'alçaria del colze, l'avantbraç molt curt i la mà a l'alçaria sobre la panxa. Aquesta peça podria haver format part de la decoració de l'església de Santa Margarida, que es troba molt a prop. La datació és incerta però la iconografia, el traç i el tractament del vestit fan suposar que es podria tractar d'una peça visigòtica datable entre els segles VII i VIII, i que probablement podria pertànyer a la fase de monumentalització de l'església paleocristiana que els excavadors han datat al segle VII. A la segona meitat del segle XII, l'església paleocristiana va ser enderrocada i substituïda per l'edifici romànic que es va bastir de bell nou i només es va aprofitar el vell edifici visigòtic a la base dels fonaments. Fragment 2: Té una representació incisa molt esquemàtica a la qual hi ha una escena amb una figura humana flanquejada a banda i banda per altres dos personatges de mida més petita que semblen gairebé gargots, tots tres personatges van ser esbossats dempeus. El personatge principal presenta certes similituds amb el del fragment número 1, però en aquest cas l'execució i el traç són molt més esquemàtics. Està dibuixat en posició frontal i el cap té forma de bombeta amb el coll molt gruixut. Els ulls estan reduïts al traçat d'unes celles curvilínies lligades al nas, la boca és desproporcionada. El cos és ovoide, potser indicant que el personatge va vestit amb túnica curta, i la part de les cames que sobresurt de la roba està definida per una senzilla incisió que acaba en angle recte per representar els peus. Els braços estan dibuixats també amb una sola línia cadascú amb les mans que semblen voler ajuntar-se a l'alçada del clatell. Amb aquesta posició defineixen una el·lipsi a l'entorn del coll. | 08114-242 | Can Pasteller. Carretera de Sant Genís de Rocafort | 41.4661200,1.9182900 | 409670 | 4591068 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53684-foto-08114-242-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 12 BPU-1.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.(segueix de descripció: La figura del costat esquerre de mida més petita en proporció 1,5:1 aproximadament té el cap rectangular que sembla mirar cap a l'esquerra amb els ulls i la boca representats per unes senzilles incisions, El cos és un rectangle i les extremitats estan esquematitzades per unes línies, en el cas de les cames, rectes i acabades en angle per dibuixar els peus i en el cas dels braços corbes, amb un cert moviment. El braç esquerre està replegat sobre el melic i el dret col·locat en posició horitzontal. La col·locació a la façana, a tocar del fragment núm 1, sembla voler reproduir de manera molt esquemàtica la decoració del fragment d'època visigòtica, fent aparèixer a banda i banda dos personatges, només esbossats, per tal d'omplir de dibuixos el carreu, que a més d'element decoratiu té també la funció de brancal d'una finestra. Donat els trets matussers de la representació no podem descartar que aquests personatges secundaris fossin dibuixats en un moment posterior. ) | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53685 | Jaciment arqueològic de la Torreta del Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-torreta-del-clos | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | I-XIV | <p>Torre de planta quadrada amb la porta d'entrada protegida per un minúscul baluard de planta quadrangular. Pels vols de 1960, Isidre Clopas va fer una petita excavació arqueològica a la base de la torre, que va permetre la identificació d'un mur. Pel domini visual de l'emplaçament, que controlava els passos de l'Anoia i el Congost del Llobregat, on està bastit el pont del Diable, situats a 650 m i 800 m de distància respectivament, va interpretar que es tractava de les restes d'una talaia romana. Aquesta estructura estava acompanyada de diversos fragments de terra sigil·lata, una pesa de teler i gran abundor de tegulae. A prop de la torre es va desmuntar el marge d'una feixa dins del qual es van identificar diversos fragments d'àmfora i de tegulae, que l'excavador va interpretar com trobades a la zona de la torre en 1874, en bastir la torre del Clos i que van ser traslladades al lloc de la troballa com a material de construcció per formalitzar la una terrassa.</p> | 08114-243 | Serra de les Torretes | <p>Jaciment parcialment excavat cap a 1960 per Isidre Clopas Batlle, com a delegat comarcal de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueológicas. Amb motiu de la creació de les Comissions Provincials de Monuments l'any 1844 es va elaborar un inventari d'edificis, monuments i objectes artístics, en el qual s'esmenta la torre del Clos, coneguda aleshores popularment amb el nom de torre d'en Nadal i considerada com a monument àrab. Aquest document fa una succinta descripció a la qual es diu que conserva unes dimensions iguals en tot a les de la torre Griminella, amb la diferencia de tenir menys destruïdes i altes les parets, sense que per això es conservin evidències de tenir marlets. La observació de la fàbrica permet veure a la planta baixa de la façana de migdia dos registres d'espitlleres, l'inferior pertany a la fàbrica més antiga, mentre que el segon, aixi com la resta de l'alçat, la porta i la garita que la protegeix, són fruit de la reforma de 1874. Les torretes del Clos i de Griminella probablement van actuar com a torres avançades del castell de Rosanes o de Peiret, que es troba a 400 m al sud, per a la protecció de les principals vies de comunicació i dels passos del Llobregat i de l'Anoia, que quedaven fora del control del castell. La construcció es podria situar tal vegada entre els segles XIII i XIV.</p> | 41.4702700,1.9315000 | 410779 | 4591515 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53685-foto-08114-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53685-foto-08114-243-2.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 13 BCIN-01.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 53686 | Jaciment arqueològic Convent dels Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-convent-dels-caputxins | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVII | L'església està parcialment restaurada i del claustre només se'n conserva la meitat. | Església de nau única amb cinc capelles a cada costat entre contraforts, coberta amb una falsa volta de maó sobre la qual hi ha unes encavallades que sostenen la teulada. Restes d'un claustre transformat i integrat en construccions modernes. | 08114-244 | Avinguda Vicenç Ros, 4 | La decisió de fundar un convent del framenors caputxins a Martorell es va decidir en el capítol provincial de l'ordre celebrat el 1663 al convent barceloní de Montcalvari, en resposta a una petició de la vila que ja s'havia fet el 1649 i que no es va poder materialitzar fins l'any 1684, que es va disposar del vist-i-plau de Fernando Joaquín Fajardo de Recasens, marquès de Los Vélez, senyors de la vila. En un primer moment els caputxins volgueren establir-se a la capella de Santa Margarida depenent del priorat de sant Genís de Rocafort, però finalment van aixecar el convent al peu de la serra de les Torretes al lloc de la roca de l'Archs i la primera pedra es va posar el mateix any 1684. Les obres es van perllongar fins el 1721, malgrat això l'església es va consagrar l'any 1700 sota al advocació de Sant Ferran, per voluntat del marquès. Les obres van ser dirigides pel frare Hilari Prats, que va morir en un accident en el decurs dels treballs, que va ser duts a terme en bona part pels mateixos religiosos. Els framenors caputxins van ser el resultat d'una reforma franciscana que va començar en 1525 cercant un retorn a l'esperit primigeni de l'ordre. En 1578 i gràcies a l'intervenció del Consell de Cent es van establir a Barcelona, des d'on van començar la seva ràpida expansió per la geografia catalana, gràcies a la seva tasca d'atenció als necessitats, especialment en les situacions catastròfiques com les epidèmies de pesta. Així, l'any 1700 hi havia una trentena de convents caputxins a Catalunya. Després d'una exclaustració temporal entre 1820 i 1823, el lloc va ser abandonat pels caputxins de manera definitiva arran de la desamortització de 1835. Però l'edifici no es va malmetre i va ser donat a l'Ajuntament. Des d'aleshores ha estat utilitzat com a caserna, hospital, escola i des de 1945, l'església és la seu del Museu Municipal Vicenç Ros i continua l'ús com a escola dels sector que havien ocupat les dependències monacals. L'any 1919 es va trobar una tomba vertical darrera de l'altar major de l'església. En 1925 en el decurs d'unes obres realitzades a l'edifici i al claustre es van descobrir moltes restes òssies humanes que van ser traslladades al cementiri municipal i elements de l'aixovar funerari. L'any 1947, Isidre Clopas va excavar la cripta que hi ha a l'interior de l'església i va recuperar crucifixos, rosaris, medalles, restes de tela, un reliquiari i molts fragments de ceràmica. En 1993 M. Farreny i A. Mauri van dirigir l'excavació arqueològica de les terres que reblien l'extradós i els carcanyols de 6 de les 13 voltes de les que disposa l'edifici (5 cúpules i 1 volta de mig canó) que van proporcionar un conjunt molt abundant de ceràmica datable entre els segles XVII a XIX i algunes peces residuals com ara fragments d'àmfora i de dolia d'època romana, ceràmica decorada en verd i manganès del segle XIV, i en manganés només del s. XV i blava valenciana del segle XV. | 41.4729000,1.9312800 | 410764 | 4591807 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53686-foto-08114-244-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 14 BPU-01.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53687 | Muralles de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-de-martorell | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XI-XVIII | Es desconeix el seu estat, tot i que probablement és deficient. | <p>Amb el pas del temps les muralles van esdevenir obsoletes i van ser integrades dins les cases quan no enderrocades. Així diverses actuacions constructives a la trama urbana de la vil·la han permès documentar alguns trams de manera discontinua. Del traçat del costat nord i de ponent a llevant, hi ha referències de la troballa de vestigis de la muralla a cal Montaner i ca la Moderna; els encara visibles descoberts l'any 1969 a una casa del carrer Revall, 65 que donen a la plaça de les hores on hi ha la traça d'una torre. Es tracta d'un llenç de 4,75 m de llargària per 2,64 m d'alçària amb una de les filades disposada de cantell. Aquest mur era perpendicular a la muralla i es va interpretar com a part d'una torre quadrada. També hi ha noticies de la troballa d'una torre de planta semicircular, enderrocada l'any 1963, que donava al carrer del Riu a l'alçada del carrer de Bailon i de traces de la muralla, del revall i el marge gros a l'interior d'alguns edificis del carrer Alselm Clavé, com per exemple cal Dalmau i cal Ferreret. Al sud, la muralla transcorria per la línia de façanes enderrocada entre 1960 i 1967 al carrer del Mur amb motiu de l'ampliació de la carretera Nacional IIa. A ponent es coneixen vestigis del Portal de l'Anoia, a la Plaça del mateix nom que van ser enderrocats l'any 1970 i d'una torre que encara roman 'in situ' al nord de l'església de Santa Maria. A més de la porta de l'Anoia, situada a l'oest, coneixem una sortida al nord del recinte més antic denominat Volta de Santacana; la porta de Subirats, o de la Creu, que conduïa al pont del Diable i el portal dels Frares, situat al sud que donava al convent del caputxins. Dins del recinte, el portal de les Hores, situat a la plaça del mateix nom, posava en comunicació la segona amb la tercera ampliació del recinte emmurallat pel carrer Santacana i el portal de la Font, situat a la plaça de les Germanes Maestre, havia comunicat la tercera amb la quarta ampliació. L'accés del vall i el revall amb les muralles es feia a través d'uns passos estrets que coincideixen amb el traçat dels actuals carrers de la Independència, Aigua, Sat Antoni, Llibertat, Flors, Cambreta i Bailon. Entre la muralla que tancava la vila pel sud -o muralla superior-, i el vall hi havia el Marge Gros, que era una feixa de terra destinada als conreus que tenia una amplària que oscil·lava entre els 12 m a l'alçària de l'antic hospital de Lloselles i 40 m a la del carrer de Dalt. En alçat, la situació i traçat dels diferents trams, torres i portals de la muralla els coneixem majoritàriament a través de gravats, pintures i fotografies que recullen diverses vistes de la població. El dibuix més antic ens permet conèixer el sector del portal de l'Anoia, data de 1668 i va ser realitzat per Pier Maria Baldi. El portal de Subirats, situat prop del Pont del Diable, va ser representat en un gravat de Gabriel Bodenher en 1707. La porta del Revall va ser dibuixada per Francesc Santacana poc abans de que s'enderroqués cap a 1890. El creixement urbanístic i la necessitat de connectar els diversos sectors en els que estava dividida la ciutat, com a conseqüència de la pervivència dels diferents recintes diacrònics de la muralla, que malgrat les ampliacions continuaven mantenint els seus portals al llarg dels carrers de Francesc Santacana i d'Anselm Clavé, va fer que s'enderroquessin en diferents moments a partir de 1925, en que es va procedir a la demolició del portal de les Hores. Actualment són visibles els trams esmentats a l'epígraf anterior, alguns dels quals han estat identificats en fer obres de remodelació als habitatges, però poden romandre en el subsòl o en alçat vestigis del seu traçat a les finques que no han estat objecte de remocions o desmuntatges, com per exemple les que es van posar al descobert fa pocs anys a la finca del carrer Revall 109A.</p> | 08114-245 | Nucli antic de Martorell | <p>Martorell va néixer com a vila fortificada a començament del segle XI, prop de l'aiguabarreix del Llobregat i l'Anoia, al peu del castell de Rosanes, en una cruïlla de camins que posava en comunicació el litoral i la Depressió prelitoral amb les terres de l'interior. Aquesta situació va afavorir una intensa activitat comercial que es desenvoluparia al solar de l'actual plaça de l'església, on ja aleshores es va construir un edifici religiós, els vestigis del qual probablement romanen al subsòl de l'església de Santa Maria. Les cases que formaven aquest nucli s'articulaven de manera esgraonada al peu de la serra de les Torretes, a tocar del camí del mercadal. La vila va tenir un creixement rectilini al llarg de la principal via de comunicació amb dos carrers paral·lels importants, creuats perpendicularment per d'altres de secundaris, la situació dels quals estava condicionada per la dels petits torrents que recollien les aigües del vessant septentrional la serra de les Torretes. La muralla va ser estudiada per primera vegada a començaments del segle XX per Fèlix Duran i Canyameres i posteriorment per Isidre Clopas, Ferran Balanza i Alfred Mauri i ha estat objecte de diverses recreacions gràfiques de la mà de Jaume Amat.</p> | 41.4749400,1.9320400 | 410830 | 4592033 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53687-foto-08114-245-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 15 BCIN-01.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 53688 | Penya-segats del Butsenstain amb Taffoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-segats-del-butsenstain-amb-taffoni | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | Afloraments de gresos i conglomerats triàsics del Buntsandstein. En ser roques més resistents, formen promontoris i penya-segats d'interès paisatgístic. Seccions de sedimentació creuada que correspon a dunes. Erosió alveolar (Taffoni) de mides variables (concavitats de decimètriques a balmes adossades al castell de Rosanes. Roques singulars que fan de referència topogràfica: Roca Dreta i Roca Torta. | 08114-246 | Turó del Peiret (Roca Dreta) | 41.4686600,1.9314400 | 410771 | 4591336 | 08114 | Martorell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53688-foto-08114-246-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa D 01 BPU-04.BN del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53689 | Jardí de la plaça 25 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-placa-25-de-setembre | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Presenta cert abandonament. | Jardí històric amb diferents espècies d'arbres, arbusts i setos. Brachychiton populneum (6 exemplars), Acer negundo (4 exemplars), Nerium oleander. | 08114-247 | Plaça 25 de setembre | Antigament era un jardí privat. | 41.4724500,1.9281000 | 410498 | 4591760 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53689-foto-08114-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53689-foto-08114-247-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 01 BPU-03.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53690 | Canal industrial Ca n'Alegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-industrial-ca-nalegre | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVIII | S'ha perdut la secció original en molts trams. Reparacions amb materials senzills i posible pèrdua del cabal original. | Canal de 4,5 km de recorregut total, amb inici al terme municipal de Sant Esteve de Sesrovires. Com a mínim existent des del segle XVIII. Ha estat força motriu d'un molí fariner (de l'Anoia) i d'un molí paperer (d'en Gomis o Carmona). Dins del terme apareixen trams soterrats i trams aeris. | 08114-248 | Riba esquerra del riu Anoia | 41.4747700,1.9239600 | 410155 | 4592022 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 02 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53691 | Sistemes fluvials conca de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistemes-fluvials-conca-de-lanoia | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | Manca de tractament i gestió del bosc de ribera. Qualitat de l'aigua variable al riu Anoia. | El conjunt de cursos d'aigua que desguassen al riu Anoia i el mateix riu Anoia al seu pas pel terme municipal de Martorell. Els torrents de Santa Margarida, de Rocafort, de la Vall i de Rosanes. Formacions de bosc de ribera amb àlbers (Populus alba) pollancres (Ppopulus nigra) i salzes (Salix alba) al riu Anoia. Rol fonamental de connector ecològic. | 08114-249 | Riu Anoia | 41.4703500,1.9206900 | 409876 | 4591535 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 03 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53692 | Parc de Sant Genís de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-sant-genis-de-rocafort | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Aprofitant el conjunt històric del Castell i ermita de Rocafort, i la presència de la font d'en Gilet, es crea el Parc de Sant Genís de Rocafort. Bona representació de la flora termòfila i de sòls àcids propis del Buntsandstein. Flora rupícola termòfila. Boscos mixtos de pins i roures. La font d'en Gilet. | 08114-250 | Serra de l'Ataix | 41.4653000,1.9233200 | 410089 | 4590971 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 04 BCIL-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53693 | Àlbers al carrer Cambreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albers-al-carrer-cambreta | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Tres àlbers (Populus alba) a la plaça de la Cambreta. Arbres rellevants pel seu desenvolupament. En part vinculat a la disponibilitat d'aigua associada a la font del carrer Clavé. Font del carrer Clavé, antiga font de la Cambreta. | 08114-251 | C. Cambreta / Plaça Plaça Germans Maestre | 41.4744700,1.9333800 | 410941 | 4591979 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 05 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53694 | Canal de la Colònia Can Bros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-colonia-can-bros | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX-XX | No es netegen els marges. Les canyes poden afectar estructures construïdes. | Canal industrial del segle XIX que s'inicia en una resclosa situada al terme municipal d'Abrera. 880 metres de recorregut total. Dóna lloc a la Colònia industrial de Can Bros. Explotació elèctrica en el tram final. Canal amb diversos sistemes de regulació i comportes. Vinculació amb sistema industrial com a força motriu. | 08114-252 | Can Bros | 41.4976900,1.9223600 | 410053 | 4594568 | 08114 | Martorell | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 06 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53695 | Parc de l'Eudó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-leudo | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Jardins de cap-pont amb la Font de l'Eudó, estan situats junt el pont del Diable. Font de l'Eudo; al·legoria a la construcció del pont del Diable, inaugurada el 20 de juny de 1967. | 08114-253 | La Vila | L'antiga font estava a l'altra banda del riu Llobregat a Castellbisbal. | 41.4746600,1.9372700 | 411266 | 4591996 | 1967 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53695-foto-08114-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53695-foto-08114-253-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 07 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53696 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-4 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVI-XX | La construcció de l'autopista va alterar el sistema hídric de la font. Aigua no potable i manca de flux d'aigua. | Font molt afectada per les obres de construcció de l'autopista AP-7. En una plaça pública que llinda amb el mur estructural de l'autopista. Aigua no potable. No raja aigua. Mur amb pedra sorrenca i mosaic entorn la font. Placa de marbre amb inscripció: Font de la Mina 1818-1965. | 08114-254 | Plaça de la Font de la Mina | Origen del s.XVI, reformada el 1876 i reconstruïda al 1935; hi ha una placa amb inscripció 1814-1936. | 41.4730200,1.9324500 | 410862 | 4591819 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53696-foto-08114-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53696-foto-08114-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53696-foto-08114-254-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 08 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/