Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
75823 Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-les-masies-de-roda-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic <p>ABEV Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic (n.d.): 'Inici'. Obtinguda el 28 de maig de 2010. http://www.abev.net/default.htm</p> XIII-XX <p>Fons documental de les institucions eclesiàstiques relacionat amb les Masies de Roda i que es troba emplaçat a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Encara que la segregació de 1815 afecta a la divisió civil del terme, eclesiàsticament no fou així, donat que el territori de les Masies de Roda forma part, tant antiga com actualment, de la parròquia de Sant Pere de Roda. En aquest sentit, en la documentació conservada de la parròquia, hi ha informació tant de l'àrea que correspon al municipi de Roda de Ter com de l'àrea que correspon al municipi de les Masies de Roda. El fons parroquial pròpiament dit s'organitza en tres grans categories: llibres sacramentals, administració i llibres notarials. Els documents adscrits a la primera categoria corresponen al període comprès entre els anys 1605-1776 i fan referència a defuncions, aniversaris i celebracions, llibres de l'obra, visites pastorals i documents episcopals, així com comunions, compliment pasqual, etc. Pel que fa a l'administració es conserva un volum de consueta del període 1590-1780, documentació referida a llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials etc., dels períodes 1461-1476, 1788-1798 i del segle XIX. També es conserva el cens parroquial dels períodes 1794-1795 i 1833, així com documentació generada per la Cofraria del Roser entre els anys 1788-1863. Quant als llibres notarials es recullen manuals del període 1410-1411, capbreus dels segles XIV al XVII, resums de documents dels segles XIII-XIX i el 'Llibre de importantíssimas notas per la Rectoria de St. Pere de Roda' o el Cartulari de Roda del segle XVII. Pel que fa al fons episcopal pròpiament dit també hi ha informació sobre la parròquia de Sant Pere. Per últim, cal fer referència a la documentació referida al monestir de Sant Pere de Casserres, donat que a l'Arxiu Episcopal de Vic també se'n conserva. En concret es tracta d'un llibre de delmes del segle XVIII i diverses referències aïllades al cenobi en la documentació episcopal i catedralícia.</p> 08116-125 Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic <p>'L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. Això i el fet que ha estat un dels centres cabdals en la cultura catalana moderna confereixen a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic una especial rellevància i projecció, tant a nivell nacional com internacional' (ABEV, n.d.).</p> 41.9901400,2.3066000 442565 4648914 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75823-foto-08116-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75823-foto-08116-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75823-foto-08116-125-3.jpg Física Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 94|98|119|85 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75836 Goigs de Sant Salvador https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador <p>ARIMANY JUVETENY, J. (2009): 'Segon diumenge de maig: aplec a l'ermita de Sant Salvador d'Horta (Les Masies de Roda)'. Imatges obtingudes el 28 de maig de 2010. http://devocioteca.blogspot.com/2009/05/segon-diumenge-de-maig-aplec-lermita-de.html BARTÉS I BUSOM, M. A.; HEREU I RIELLS, C. (2005): 'Colomencs il·lustres. Biografies de colomencs treballant el plànol' a la Col·lecció 'Coneixent Santa Coloma, aprenem, número 5. Generalitat de Catalunya, Departament d'Educació, CRP de la Selva I. Obtingut el 20 de maig de 2010. http://www.xtec.es/serveis/crp/b7990112/colomencs%20illustres.pdf ENCICLOPEDIA CATALANA (n. d.): 'Sant Salvador d'Horta'. Obtinguda el 28 de maig de 2010. http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0058356 ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XIX-XX <p>Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment per lloar un sant o bé la Mare de Déu. En el cas de Les Masies de Roda es conserven dos goigs importants dedicats a Sant Salvador d'Horta. Un d'ells és datat l'any 1845 i està escrit per Ignasi Valls. A l'encapçalament es pot llegir: 'Goigs en Alabansa del Catalá dels miracles el beato Savador d'Horta, que se cantan en la sua Capella de la Casa del Sangles de la Parroquia de Sant Pere de Roda, Bicbat de Vich'. El document presenta una imatge central del sant i a continuació tot el goig redactat. Més posterior és el segon document que data de mitjans del segle XX. Aquests són escrits per mossèn Guiteres i Joaquim Mercader, l'escrivent de la colònia de Còdol Dret i en essència, són una còpia dels anteriors. Foren presentats en públic per primera vegada el mateix dia de la festa de la reconstrucció de la capella, celebrada el 21 de novembre de 1943. A l'encapçalament es pot llegir 'Goigs a honra del català dels miracles, Sant Salvador d'Horta que es canten en la seva capella de Còdol-Dret de la Parròquia de Sant Pere de Roda, Bisbat de Vich'. El document, com l'anterior, presenta un imatge central del sant, molt semblant al de l'antic, i a continuació tot els goigs redactats perquè hom pugui cantar-ho.</p> 08116-138 Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic <p>Salvador Pladevall i Bie, nom secular de Fra Sant Salvador d'Horta (Santa Coloma de Farners, Catalunya, desembre de 1520 - Càller, Sardenya, 18 de març de 1567), fou un religiós franciscà i miracler popular que és venerat com a sant de l'Església catòlica. La seva memòria litúrgica es celebra una vegada a l'any el 18 de març arreu de Catalunya. Fou beatificat pel papa Pau V, sota petició de Felip III de Castella el 15 de febrer de 1606 encara que no fou canonitzat fins el 17 d'abril de 1938 pel papa Pius XI. Les relíquies del sant es van conservar inicialment al convent de Santa Maria de Jesús, a Càller, lloc on va morir. El 1607 en fou sostret el cor, que van portar al convent franciscà de Sant Pere de Silki, prop de Sàsser. El 1718, arran de la demolició de Santa Maria de Jesús, la despulla del sant foren traslladades primer a l'església de Sant Maur, al barri callerità de Vilanova (on encara se'n conserva una relíquia i el cofre de pedra que en contenia el cos) i, des d'allà, el 1758, a l'església de Santa Rosalia, al barri de la Marina. Santa Rosalia de Càller és el principal santuari de sant Salvador, on s'exposa el seu cos dins una caixa de vidre sota la taula de l'altar major, per a la veneració dels fidels. És el patró dels sabaters aprenents i iconogràficament és representat amb hàbitat franciscà, envoltat de nens o fent sabates. Els franciscans celebren la seva festa el 17 d'abril, i l'Església en general</p> 41.9901400,2.3066000 442565 4648914 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75836-foto-08116-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75836-foto-08116-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75836-foto-08116-138-3.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Actualment aquests documents es troben a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. 119|98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75837 Document de segregació de les Masies de Roda https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-de-segregacio-de-les-masies-de-roda <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XVIII <p>El document original de la segregació dels municipis de les Masies de Roda i Roda de Ter, del 'despacho del Real Supremo Consejo de Castilla sobre la división de Jurisdicción del lugar de San Pedro de Roda' es conserva a l'Arxiu Municipal de les Masies de Roda (AMMR), ubicat a l'Ajuntament de les Masies de Roda. En aquest es reflecteixen les posicions contràries i el perquè d'aquesta separació. Està datat vers el 1815, consta de 36 fulls i està firmat a la 'Ciudad de Vich' el 28 de gener de l'any esmentat.</p> 08116-139 Arxiu Municipal, Ctra. de Roda a Manlleu, s/n, 08510. <p>Els precedents de la separació de Roda de Ter i les Masies de Roda són varis, però en grans termes, es poden resumir en tres apartats. D'una banda començà a aguditzar-se el procés d'industrialització, caracteritzat per una nova organització de treball i l'aparició dels primers edifici fàbrica. Això agreujà la separació entre els propietaris terratinents i els pagesos benestants de la societat rural i els comerciants, paraires i vilatans de la societat pre-industrial. D'altra banda sorgí una qüestió econòmica, donat que els ciutadans de Roda i els pagesos de les Masies tenien divergències respecte als impostos a pagar. Per últim caldria esmentar les diferències que sorgiren al formar els sometents (grups d'autodefensa formats per diversos pobles o particulars) i com es devien organitzar, quan havia de pagar cadascú i quants efectius havien d'aportar. S'ha de recordar que Catalunya es trobava dividida per les disputes entre la monarquia espanyola dels Borbons, encapçalats per la persona de Carles IV, i la França de la Convenció Republicana primer i napoleònica després. Això provoca que vers el desembre de 1802, l'Ajuntament de Sant Pere de Roda demanés al Consell de Castella la segregació dels termes, tot i que l'acord no es firmà fins el 8 de maig de 1803. Posteriorment a aquest principi d'acord, el 21 de gener de 1805 les Corts Espanyoles sancionaren la divisió de jurisdicció, i el 15 de juliol de 1805, el Reial Suprem Consell de Castellà donà el seu vist-i-plau. És per aquest motiu que cada any, pel 15 de juliol, des de l'Ajuntament s'organitzen actes de celebració de l'aniversari del municipi de les Masies de Roda.</p> 41.9901400,2.3066000 442565 4648914 1815 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75837-foto-08116-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75837-foto-08116-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75837-foto-08116-139-3.jpg Física Popular|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|94 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75844 Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Comarcal d'Osona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-les-masies-de-roda-a-larxiu-comarcal-dosona <p>ARXIU COMARCAL D'OSONA (n.d): 'Inici'. Extret el dia 9 de juny de 2010. http://www.ccosona.es/index1.php?idF=2&amp;idSubF=324</p> XVIII-XIX El mapa ha restaurat recentment i el llibre es manté en bon estat. <p>El fons de l'Arxiu Comarcal d'Osona presenta, a grans trets, dos documents relacionats amb Les Masies de Roda. El primer consisteix en una fotografia d'un plànol a color, datat a mitjans del segle XIX i titulat 'Canal de San Pedro de Casserras' i com a subtítol 'Proyecto de conducción de aguas del rio Ter para abastecimiento de BCN, Sabadell y riegos en el Vallès'. En el mapa es pot apreciar la península de Casserres amb el traçat del canal en vermell. El mapa fa referència a un projecte no realitzat encarregat per 'Ayuntamiento Constitucional de Gerona' com s'aprecia en el marge esquerre del document. El marge oposat presenta el nom del autor 'Manuel Duran i Gert' (?). Cal dir que el segon cognom no es llegeix bé i tant pot ser Gert com Gart. El segon document és un manuscrit provinent del Monestir de Sant Pere de Casserres, titulat 'Llibre de las Rendas de Casseras en Vich y Gerona'. Aquest consisteix en una recopilació dels actes i papers de les rendes del priorat de mitjans del segle XVIII. El mateix llibre a la intitulació detalla el contingut i l'any que es realitza: 'Recopilació dels actes y papers pertanyents a las rendas del priorat y demés oficis del monastir de Sant Pere de Casseras, que en virtut de unió apostòlica percibían los regulars del col·legi de Betlem de Barcelona en distinctas parròquias dels bisbats de Vich y Gerona, concistint estas en lo delme de Vilanova de Sau, tersó de Tagament, altres delmes de particulars y vàrios censos de totas espècies; tot lo que posseheix D. Salvador de March per pròpia compra; comensant per los que pertañen a la successió de ditas renda y seguint los demés per ordre de antiguetat però ab separació de cada una de ditas pàrròquias. Fou format lo present llibre 14 de mars 1787'. El volum presenta cobertes de pergamí i paper foli major. Té unes mides de 38x27x5 centímetres i uns 220 folis, on també es detallen, en un índex, les parròquies que conté el llibre i una breu història del monestir.</p> 08116-146 Arxiu Comarcal d'Osona (ACOS) c/ Era d'en Sallés, núm. 6. 08500 Vic <p>L'Arxiu Comarcal d'Osona (ACOS) va ser creat en data de 6 de març de 1990, mitjançant conveni subscrit pel Departament de Cultura, el Consell Comarcal d'Osona i l'Ajuntament de Vic. L'Arxiu Comarcal d'Osona funciona des de l'1 d'abril de 1995, encara que no es va inaugurar fins el 2 de novembre del mateix any. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat pel Consell Comarcal d'Osona, segons competències delegades per la Generalitat. La primera seu de l'Arxiu Comarcal era l'antic convent del Carme, situat dins del nucli urbà de la ciutat de Vic. Actualment i des de fa poc temps, l'arxiu està ubicat a la seva nova seu, situada als afores de la ciutat, al carrer de l'Era d'en Sallés. La Llei 10/2001, d'Arxius i documents, reglamenta les seves funcions, entre les quals destaquen la de col·laborar amb les administracions, donant suport a altres arxius de la comarca, ingressar i custodiar el patrimoni documental osonenc i fomentar i organitzar activitats de divulgació d'aquest patrimoni' (ARXIU COMARCAL D'OSONA, n.d).</p> 41.9901400,2.3066000 442565 4648914 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75844-foto-08116-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75844-foto-08116-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75844-foto-08116-146-3.jpg Física Popular|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|94 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75845 Fons documental de l'Arxiu Municipal de les Masies de Roda https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-les-masies-de-roda <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (n.d): 'Arxiu Municipal'. Obtinguda el dia 10 de juny de 2010. http://lesmasiesderoda.cat/public/Ajuntament/Arxiu_municipal/</p> XIX-XXI <p>L'arxiu municipal de Les Masies de Roda, actualment ubicat en un nou edifici annex a l'ajuntament, té un extens i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme que abasta un volum total de 95 metres. Aquest està gestionat mitjançant el programa informàtic Gestió Integral d'Arxius Municipals de la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La seva documentació abasta des de l'any 1815 fins el 2010. A grans trets es poden destacar diferents fons que es troben a l'arxiu. D'una banda es troba tota la documentació pública relacionada amb l'administració local: hisenda, proveïments, serveis socials, sanitat, obres i urbanisme, immobles, seguretat pública, població, eleccions, ensenyament, cultura i serveis agropecuaris i medi ambient. D'altra banda també es té arxivat el fons judicial, on destaca el registre civil municipal del jutjat de pau des de 1871 fins al 2010. A l'arxiu també es tenen recollits dos fons privats d'importància molt rellevant al terme i relacionada amb les colònies tèxtils del Ter. Aquests són el fons privat de la colònia Còdol Dret (1918-2000) i el fons de la colònia Salou-Baurier (1939-1963). Cal destacar també el fons que es té respecte a la correspondència de la falange (FET i JONS) entre els anys 1966 i el 1971. Per últim, entre els diferents documents, s'ha de ressaltar el document de segregació de Roda de Ter i els goigs de Sant Salvador, que es tracten en fitxa pròpia.</p> 08116-147 Arxiu Municipal, Ctra. de Roda a Manlleu, s/n, 08510. <p>El nou arxiu municipal fou traslladat a l'edifici annex del nou ajuntament l'any 2009, immoble que compleix tots els requisits necessaris per la classificació i conservació idònia dels documents antics i nous. Presenta una primera fase d'intervenció que es comença al 1998 i a partir del 2004 s'inicia el programa de manteniment. Des de l'any 2004 l'Arxiu Municipal de Masies de Roda forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona.</p> 41.9901400,2.3066000 442565 4648914 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75845-foto-08116-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75845-foto-08116-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75845-foto-08116-147-3.jpg Física Contemporani|Popular|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 98|119|94 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75846 Fons d'imatges de les Masies de Roda https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-les-masies-de-roda <p>CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2008): 'La vida a pagès. Imatges de vida quotidiana a les Masies de Roda'. Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XIX-XX <p>Fons de fotografies antigues que foren escanejades i recopilades en suport CD-ROM i que actualment són dipositades a l'ajuntament de Les Masies de Roda i gestionades pel mateix. Arran de la redacció i posterior publicació de l'obra 'La vida a pagès. Imatges de vida quotidiana a Les Masies de Roda', sota la direcció de Raquel Castellà i Perarnau, es varen recopilar més de 700 fotografies, de les que es va fer una selecció de 400 per elaborar el llibre. Aquest recull gràfic es va fer gràcies a la col·laboració del veïns, més de 70 veïns diferents donaren desinteressadament fotos d'àlbums familiars/particulars, i d'altres provinents d'arxius, entre els que s'han de mencionar l'Arxiu Comarcal d'Osona, l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, les Biblioteques Municipals de Roda de Ter i de Manlleu i el Taller de Memòria Històrica de Roda. Cal esmentar que també disposen d'un fons de fotografies actuals, on hi ha fotos del municipi relacionades amb les diverses festes populars, sopars i celebracions esportives.</p> 08116-148 Ajuntament de Les Masies de Roda, Ctra. de Roda a Manlleu. S/n. 08510 <p>La directora de l'obra fou Raquel Castellà i Perarnau, filla de les Masies de Roda, nascuda l'any 1987. En el moment de la publicació del llibre, l'any 2008, l'autor era encara estudiant d'Història Moderna i Contemporània a la Universitat de Barcelona. És l'autora del llibre 'Còdol-Dret, vida d'una colònia industrial (1862-1964)'. Arran d'aquest treball va aconseguir diferents premis entre els que destaquen el segon premi Narcis Feliu de la Penya de la Universitat de Vic; el Premi Bonaplata Joves que atorga el Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya; premi Gerbert Rivium que adjudica l'Ajuntament de Ripoll al millor premi d'humanitats i ciències socials i el premi del 'XVIII Certamen de Jóvenes Investigadores', organitzat per 'L'Instituto de la Joventud (Injuve) del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales' i 'la Dirección General de Universidades del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte'.</p> 41.9901400,2.3066000 442565 4648914 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75846-foto-08116-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75846-foto-08116-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75846-foto-08116-148-3.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75847 Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Municipal de Roda de Ter https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-les-masies-de-roda-a-larxiu-municipal-de-roda-de-ter <p>AJUNTAMENT DE RODA DE TER (2009): 'Recursos'. Obtinguda el dia 10 de juny de 2010. http://www.rodadeter.cat/perfil/rodater/recursos/recursos/20091119.pdf DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n. D): 'XAM. Roda de Ter'. Obtinguda el dia 10 de juny de 2010. http://www.diba.cat/opc/xam/08183.asp</p> XVIII-XX <p>Fons documental de l'arxiu municipal disposat a l'Ajuntament de Roda de Ter. Aquest abasta documentació tant anterior com posterior a la segregació de les Masies de Roda (1813). L'arxiu municipal de Roda de Ter disposa d'un fons documental generat pel mateix Ajuntament des de principi del segle XVIII fins a l'actualitat, destacant la continuïtat de la Secció d'Hisenda. La documentació inventariada de l'arxiu municipal de Roda de Ter ocupa un total 274 metres lineals. Pel que respecta als documents relacionats amb Les Masies de Roda, es pot fer una primera divisió genèrica entre els que són anteriors a la segregació i els que són posteriors a aquesta. En el fons anterior a la segregació hi destaca documentació de l'Administració General de l'Alcadia (bans, edictes, avisos); correspondència general (militar, de l'ensenyament, eclesiàstiques, circulars, personals, etc.); llibre de comtes (recaptacions, pressupost per a obres, de misses i aniversaris, etc.); cadastre i fiscalitat; obres i urbanisme (comunicacions: camins, carreteres, ponts, ports); documents dels serveis militars (quintes, allistaments, lleves forçoses i prestació substitutòria); expedients generals; cens electoral i documentació sobre les eleccions (municipals, provincials, generals a les corts, senat i congrés). El fons posterior a la segregació no és, naturalment, tan extens. Entre la documentació es troben documents relacionats amb hisenda de l'any 1993 (manaments de pagament generals i de la Mancomunitat amb Les Masies de Roda) i un projecte d'obra titulat 'Proyecto Fábrica Serrat del Bach' de l'any 1949-1950.</p> 08116-149 Arxiu Municipal de Roda de Ter. Pl. Major,4. 08510, Roda de Ter <p>L'arxiu conserva el fons documental que genera el mateix ajuntament des de principi del segle XVIII fins a l'actualitat, destacant la continuïtat de la Secció d'Hisenda. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Roda de Ter ocupa 274 metres lineals. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: El dia 12 de novembre de 2009, l'Ajuntament de Roda de Ter va firmar un conveni amb l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, per a l'actualització del inventari de l'arxiu municipal.</p> 41.9901400,2.3066000 442565 4648914 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75847-foto-08116-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75847-foto-08116-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75847-foto-08116-149-3.jpg Física Contemporani|Popular|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 98|119|94 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75754 El Pla de Sant Pau https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-sant-pau <p>ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet.</p> <p>El lloc del pla de Sant Pau també té la seva pròpia llegenda. A continuació es transcriu la llegenda, narració extreta del llibre '100 Llegendes de la Plana de Vic' on, basant-se en les converses amb en Manel Bas, veí de Roda de Ter, el dia 19 de juliol de 1988, acabaven recollint aquesta narració. 'També a sobre Roda hi ha el pla de Sant Pau, perquè es diu que San Pau va venir a predicar aquí a Roda. Aquest pla és l'únic lloc on s'hi aguantava el raïm quan hi havia vinyes per aquí. S'hi poden veure unes taques de rovell de la sant de quan Sant Jaume va treure els moros. Són de la sang dels morts de la batalla que van fer'</p> 08116-56 Península del Pla de Sant Pau, 08510. 41.9699200,2.3389600 445228 4646648 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75754-foto-08116-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75754-foto-08116-56-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Lúdic 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75794 El pou de Santa Magdalena de Conangle https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou-de-santa-magdalena-de-conangle <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet.</p> <p>La tradició popular recull diferents llegendes o creences populars lligades amb Santa Maria de Conangle. Aquesta fa referència al pou de Santa Magdalena, que es troba al costat de l'edifici. 'A Santa Magadalena, a sobre de Roda de Ter, hi ha un pou, a darrera l'ermita, d'on treien les criatures. Deien que els nens eren a dormir a dins el pou, i quan la canalla mirava cap avall veien els ullets dels nen que des de dins el pouels miraven. Quan veien això és que havia arribat el temps de sortir i llavors la llevadora treia les criatures del pou' (ROVIRA, 2005: 266).</p> 08116-96 Península de Salou, 08510. <p>Encara que el lloc de Conangle és esmenat per primera vegada vers el 980, l'origen del monestir és desconegut i no es té constància fins el 1231 quan la capella ja existia i era consagrada a Santa Maria. En un document de 1239 es fa referència a Santa Magdalena com un antic castell de defensa adquirit pels rectors de Sant Pere de Roda a una tal Arnald (ROVIRA, 2005: 262). El 1304, Maria del mas el Bosc fa donació dels seus béns a la capella i signa un contracte pel qual hi estableix la seva vivenda junt amb altres dones devotes que hi volguessin conviure. S'hi aplegà una comunitat de 4 o 5 religioses que es varen acollir sota l'ordre de Sant Agustí. Vers l'any 1375 s'estén la propietat a través d'una compra a l'hereu del Bosc, es renova la capella i és probable que canviés l'advocació de Maria per la de Santa Magdalena. L'any següent, amb motiu de la consagració de l'altar, es reforma i s'amplia l'església. Va ser el 27 de maig quan el bisbe Francesc, titular de Cunaviense, amb llicència del bisbe de Vic, que beneí l'església i el cementiri adjunt bastit per donar sepultura a les religioses. Vers l'any 1451 s'hi bastí una casa pels ermitans que el mateix any ja fou ocupada. Les monges s'havien traslladat al convent de les Magdalenes del c/ Canuda de Barcelona. Ja en el segle XX la família Baurier arribà el 1927 a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Encara que durant la guerra la capella no va patir agressions remarcables a nivell estructural sí que el 1936, durant el conflicte de la Guerra Civil, es cremà el Sant Crist de fusta del que només es conserven els claus. Vers el 1955 fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjà els camins d'accés. El 1960 s'ha adossà el claustre neoclàssic del convent de carmelites descalços de Sant Josep de Vic. Posteriorment vers el 1984 fou cobert amb teules. Avui en dia encara es celebren diferents s'hi celebren cerimònies religioses, sobretot casaments. Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva un retaule de Santa Magdalena.</p> 41.9714500,2.3207300 443719 4646829 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75794-foto-08116-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75794-foto-08116-96-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Lúdic 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75795 El Sant Crist de Santa Magdalena de Conangle https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sant-crist-de-santa-magdalena-de-conangle <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> <p>La tradició popular recull diferents llegendes o creences populars lligades amb Santa Maria de Conangle. Aquesta fa referència al santcrist que hi ha a l'interior de l'ermita. 'A dins de l'ermita hi ha un santcrist. Al santcrist li creixien les ungles i l'ermitana les hi tallava. Era molt apropiat per a les dones prenyades. També el treien quan convenia que plogués' (ROVIRA, 2005: 266).</p> 08116-97 Península de Salou, 08510. <p>Encara que el lloc de Conangle és esmenat per primera vegada vers el 980, l'origen del monestir és desconegut i no es té constància fins el 1231 quan la capella ja existia i era consagrada a Santa Maria. En un document de 1239 es fa referència a Santa Magdalena com un antic castell de defensa adquirit pels rectors de Sant Pere de Roda a una tal Arnald (ROVIRA, 2005: 262). El 1304, Maria del mas el Bosc fa donació dels seus béns a la capella i signa un contracte pel qual hi estableix la seva vivenda junt amb altres dones devotes que hi volguessin conviure. S'hi aplegà una comunitat de 4 o 5 religioses que es varen acollir sota l'ordre de Sant Agustí. Vers l'any 1375 s'estén la propietat a través d'una compra a l'hereu del Bosc, es renova la capella i és probable que canviés l'advocació de Maria per la de Santa Magdalena. L'any següent, amb motiu de la consagració de l'altar, es reforma i s'amplia l'església. Va ser el 27 de maig quan el bisbe Francesc, titular de Cunaviense, amb llicència del bisbe de Vic, que beneí l'església i el cementiri adjunt bastit per donar sepultura a les religioses. Vers l'any 1451 s'hi bastí una casa pels ermitans que el mateix any ja fou ocupada. Les monges s'havien traslladat al convent de les Magdalenes del c/ Canuda de Barcelona. Ja en el segle XX la família Baurier arribà el 1927 a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Encara que durant la guerra la capella no va patir agressions remarcables a nivell estructural sí que el 1936, durant el conflicte de la Guerra Civil, es cremà el Sant Crist de fusta del que només es conserven els claus. Vers el 1955 fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjà els camins d'accés. El 1960 s'ha adossà el claustre neoclàssic del convent de carmelites descalços de Sant Josep de Vic. Posteriorment vers el 1984 fou cobert amb teules. Avui en dia encara es celebren diferents s'hi celebren cerimònies religioses, sobretot casaments.</p> 41.9714500,2.3207300 443719 4646829 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75795-foto-08116-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75795-foto-08116-97-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Lúdic 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75808 El Roc de la Llum https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-de-la-llum <p>MOLIST FERRER, M (n. d.).: El Monestir de les Dames. Obtinguda el 26 d'abril de 2010. http://ww2.grn.es/merce/literature/casserres/index.html PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona.</p> <p>El lloc de Casserres ha estat i és font inesgotable de llegendes, contes i narracions vàries a la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present al monestir. El paisatge, l'encant, la isolació, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant de Casserres es creés un mite. Cal diferenciar enter aquelles històries que són exclusives del monestir i altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan es enquadrar els fets en l'entorn físic de Casserres. A continuació l'escriptora Mercè Molist Ferrer recull una de les llegendes referents al lloc Casserres i relata perquè és conegut el lloc de Casserres com la Roca de la Llum. Aquesta llegenda històrica succeeix en temps de Lluís I el Pietós. 'Any 800 del naixement de Nostre Senyor. Fa 33 llunes que Lluís, dit el Pietós, fill de l'emperador de noble memòria dit el Magne, que escometé i feu recular braument les hosts morisques fins més enllà dels Pirineus, conquerí l'estratègic cim dit Kastro Serras. Els homes, cruels de bravura, van matar tots els assetjats i, a força d'espasa, es varen fer seva la torre aixecada en els temps tan antics dels avis romans. Era negra nit, Lluís a la tenda, un nen va saltar, en silenci espectral, de dalt les cingleres. Els homes del noble dit en Ramon Folc el troben i a empentes i cops li presenten. Diu el Pietós: -Qui ets i què busques? -Cerco el gran senyor dels homes que envolten els cingles en setge i volen matar els soldats del meu pare, que és el capitost. Es mouen espases, el volen fer seu per tallar-li el coll. Però el Pietós, de tan gran memòria, mogué una mà i tothom callà. -No vinc, gran senyor, a vós atacar. Jo no vull la guerra. Doneu-me tres dies i tots els soldats cauran en gran somni per un beure d'herbes que tinc amagat. Jo us faré el senyal, en aquesta roca: un fanal encès. -Traïdor al teu pare! -Només us demano que no hi hagi mal. És la rendició, no hi haurà cap lluita, ni un sol home mort. Jureu-ho senyor. I així una nit, era lluna nova, tots els acampats al peu de la Serra van veure, tres cops, pujar una llum just en una roca. I els nostres cristians prest van ocupar el volgut castell al penya-segat. Potser en record de tal gran Atzar, Lluís, el Pietós, se n'enamorà i no gaire lluny del castell, on deixava els soldats més fidels, aixecà una església: Sant Pere, la pedra, Roca de la Llum'. (MOLIST, n. d.).</p> 08116-110 Collet de Casserres, 08510. <p>Lluís I el Pietós (Cassinogilum, 778-Ingelheim, 840), fou l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador (814-840).</p> 42.0014100,2.3406300 445394 4650143 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75808-foto-08116-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75808-foto-08116-110-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75809 Llegendes del Sant Nin de Casserres https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-sant-nin-de-casserres <p>PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. VINYETA I LEYES, R. (1979): 'Llegendes i tradicions de la Vall del Ges i dels seus contorns'. Edicions Celblau, Torelló.</p> <p>La llegenda del Sant Nin de Casserres es remunta en el temps fins el segle XVI. Vers el 1556 es té constància d'una visita canònica efectuada pel bisbe de Vic al monestir de Casserres en el que al·ludeix a la presència del Cos Sant en el monestir (VINYETA, 1979), del que es conserva un cos de nadó momificat. La llegenda de Casserres és molt difosa i té diferents versions amb certs elements centrals inamovibles. Per saber més al respecte de tant antiga llegenda, s'ha de recorrer a la tradició oral popular. L'escriptor Ramón Vinyeta ens recull aquesta llegenda que a continuació transcrivim: 'Era el començ del segle onzè i al Castell de Toles, dependent del de Cardona i que mossèn Parassols identifica amb la fortalesa de Rupit, nasqué un infantó que, prodigiosament, parlà al cap de tres dies i disposà que després de la seva mort, que esdevindria en el terme d'un mes, es col·loqués el seu cos en una urna damunt d'una mula, la qual deixada en llibertat, deuria caminar de nord i que allà on s'aturés seria el lloc de la seva sepultura. Els pares compliren al peu de la lletra el manament del prodigiós infantó. Deixaren en llibertat la mula més escollida i aquesta s'allunà seguida de patges, avançant camí a traves de cims i carenades, valls i xòrrecs, fins que romangué aturada al cim d'un penyals que el riu Ter contorneja de gran profunditat. Aleshores la seva mare, que segons la tradició, no era altra que Ermetrudis, vescomtessa de Cardona, ordenà que en aquell abrupte lloc tan singularment escollit hi fos fundat un monestir en honor del rei del apòstols que perpetués tan notable esdeveniment'. Altres versions populars amb diferents variants es poden trobar en el llibre 'Sant Pere de Casserres: Història i llegenda', on a partir del treball de GRPO (Grup de Recerca Folklòrica d'Osona) es transcriuen diferents històries explicades pels veïns de la contrada. A continuació en citem algunes: El Cos Sant, nascut a moreria, història explicada per Manel Coromines, de Roda de Ter, el dia 10 de juliol de 1988: 'El Cos Sant de Casserres havia nascut a moreria. I a moreria aquest nen tenia tres dies i va dir que no tenia cura. I que quan es morís el carreguessin a una euga que hi havia a baix a la cort. Que li carreguessin dugues ampolles de llet, una per banda, i que aquella eura, l'euga era cega, no lo diguessin bo ni arri. I aquella euga anava tirant, com que era cega anava tirant, si hi havia un cingle el baixava , i si hi havia un cingle el pujava, i s'hi havia un mar, si li va apartar l'aiga i el va travessar. I dos omes havien d'anar al darrere, però no li havien de dir ni bo ni arri, i l'euga marxava. Li carreguen aquell nano, les dugues ampolles de llet i va anar marxant. I va travessar el mar. I va venir a Casserres, diu que encara hi havia les ferradures marcades al cingle, de quan pujava . I quan va ser a dalt s'atura. I allà on s'aturés l'havien de descarregar, però ni bo ni arri. Va pujar pel mig del cingle i els germans de la meva mare diu que havien vist les ferradures marcades a la roca, al mig del cingle. L'euga era tordilla, era cega i quan va arribar a dalt al cingle, la descarreguen, fan tres o quatre volts i queda morta allà mateix. Varen descarregar el nen amb les dugues ampolles de llet que portava. Aquestes dugues ampolles de llet, els germans de la mare encara les havien vistes. Llavors diu que van fer una mica de barraca, i es va anar fent el monestir, i hi van posar-hi frares' (SOLDEVILA, 1998: 139).</p> 08116-111 Collet de Casserres, 08510. <p>El Cos Sant, nascut a Montserrat, història recitada per Concepció Verdague, de Vic, el 21 de juliol de 1988, on la llegenda es barreja amb l'imaginari de Montserrat: 'El Cos Sant jo l'havia vist a Casserres. L'última vegada que el va vaig veure, el cap ja li tapava la meitat de la cara. El tenien a dins d'una capsa amb un cotó fluix de color blau. Tenia una ampolleta al costat i semblava una criatura de debò, eh? No un Nen Jesús d'aquells grossos, no, era una criatura de debò. I al costat tenia una ampolleta que hi va un líquid... Jo de petita l'havia vist que anava aixís. En una bressola petita el tenien i al costat hi tenien una ampolleta i una miqueta de cotó fluix. Aquesta criatura diu que tenia dos o tres dies i ja parlava, ja parlava com una persona gran. Era el Cos Sant. Deien que la mula ja venia, no sé si venia des de Montserrat aquesta mula, perquè diu que s'anava parant. Havien dit que allà on se pararia la mula, havia passat per aquells sots de Casserres, i portava unes alforges, quan allà on se pararia la mular farien el convent. I la mula es va para no ben bé a dins de l'aiga, casi bé a la pujada de Casserres, entre l'aiga i el bosc. I allà varen dir que farien el santuari' (SOLDEVILA, 1998: 140). Durant un temps el Cos Sant restà en una arqueta darrera de l'altar del temple, fins que a la dècada dels setanta algú el va agafar. Anys després un capellà recuperà el Cos Sant després que el lladre el va tornar fruit d'un secret de confessió poc abans de la seva mort. Actualment l'estat de conservació és força precari com a conseqüència dels canvis climàtics i el trasllat inadequat del cos que va patir durant el robatori (ROVIRA, 2005: 252). A l'arxiu comarcal d'Osona es poden apreciar la documentació fotogràfica del Cos Sant. Relacionades amb el Cos Sant també existeixen diferents llegendes respecte als miracles que realitzava. Així doncs molta gent de la contrada venia expressament a demanar que guarís les malalties de les criatures. Una de les històries relata que si s'agafava un mica del cotó fluix que cobria el sarcòfag i es posava a l'orella, es curava el mal d'orella. També es venerava per altre malalties com al sordesa, la quequesa, el mal d'orella... Advocat dels tartamuts: Història contada per Concepció Pasqüet, de Folgueroles, el dia 27 juliol de 1988: 'Ui, les mares hi anaven, hi anaven a peu. I feien caminades per porta-hi les canaies, dones d'aquí a Folgueroles hi havien anat, sí. Perquè enraonés, perquè es curés, perquè no fos tartamut. Es deia que havia feta algun miracle, hi anava amb molta fe, la gent. I havien de fer una caminada molt grossa, perquè ja sabeu on és, eh? Passaven per Fussimanya, pel dret. Per all`al Mal Graó, que en diuen, allà sota Sant Feliuet, en diuen el Mal Graó perquè el camí és molt dolent i anaven fins a Casserres' (SOLDEVILA, 1998: 142). Advocat de la sordesa: història explicada per en Miquel Serrabassa, de Tavèrnoles, el dia 21 de juliol de 1988, qui a més afirmava que la germana del seu avi es va curar de la sordesa gràcies a la devoció al Cos Sant. 'La tradició que hi havia, que havien troba un nen mort que anava amb una burra cega i que el va deixa allà. Diu que era apropiat per als sords. Que quan un era sord anava allà i que el va deixa allà i quedava curat. El meu avi, amb una seva germana, van anar allà i es va curar de la sordera' (SOLDEVILA, 1998: 142). També era especialment advocat per demanar la pluja. 'En aquest cas les pregàries desprès d'una gran sequera consistien a baixar el Cos Sant i remullar-lo al Ter; aquest fet va portar problemes en la conservació de les cames. Una vegada es veu que en lloc de posar els peus a l'aigua, li remullaren el cul i aquell cop caigué una pedregada seca molt forta i de cop. Es diu que es conservava gràcies al líquid o llet que guardava a les ampolles que tenia sempre al seu costat i que si es trencaven i se'n vessava el contingut, s'aniria descomponent el cos' (SOLDEVILA, 1998: 142).</p> 42.0014100,2.3406300 445394 4650143 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75809-foto-08116-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75809-foto-08116-111-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez El Cos Sant fill de comtes, història transmesa per Concepció Pasqüet, de Folgueroles, el dia 27 de juliol de 1988: 'Hi havia uns comtes, una gent molt rica, que tenien títol, i havien de baixar de dalt de Tavertet. Van anar amb una mula i portaven una dona, una dona que havia de tenir una canaia, amb una mula. I diu, allà on tindrà la canaia, la mula caurà. I passava pel riu Ter. Eren la mula i l'euga i diu: -Ui, jo abans d'emprendre aquesta d'això ( es veu que era de quan parlaven les bèsties, o s'ho imaginaven), abans de travessar em vull ben atipar- li va dir l'euga. I es ve que va sentir una veu que li deia: -Euga ets, euga seràs, per tant que mengis mai t'atiparàs. I l'euga menja sempre. Llavors van carregar la mula i varen sentir una veu que deia que el fill d'aquell comte, allà on cauria la mula de cansada, que hi edifiquessin una basílica. I es veu que a Casserres era basílica. I allà els va caure la mula, i varen guardar aquell infant i llavors va ser aquell... No el sabeu la llegenda d'aquell infant? Fins ara hi havia esset, eh? Fins fa pocs anys. Hi havia l'infant en una urna i es guardava intacte, i era d'això de la mula. Que l'euga va dir que es volia atipar i la mula la va aguantar i varen sentir la veu que els hi deia que allà on cauria la mula rendida hi fessin la basílica. I durant anys i anys s'havia conservat l'infant. Un cop varen tenir la basílica edificada, es veu que hi havia uns frares allà, aquells llavors els varen conservar i era el Cos Sant de Casserres. Hi ha esset ara fins acabada la guerra' (SOLDEVILA, 1998: 140). 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75810 Llegendes del monestir de Casserres https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-monestir-de-casserres <p>PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. VINYETA I LEYES, R. (1979): 'Llegendes i tradicions de la Vall del Ges i dels seus contorns'. Edicions Celblau, Torelló.</p> <p>El lloc de Casserres ha estat i és font inesgotable de llegendes, contes i narracions vàries a la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present al monestir. El paisatge, l'encant, la isolació, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant de Casserres es creés un mite. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del monestir i altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets a l'entorn físic de Casserres. A continuació transcrivim algunes d'elles, relacionades amb els frares, el dret de cuixa, la màgia, la bruixeria, els moros i cristians... El Dret de Cuixa: Explicada per Manel Coromines, de Roda de Ter, el dia 10 de juliol de 1988. 'Aquests frares tenien el Dret de Cuixa. Per aquí a Sant Bartomeu i tos aquest voltants que tenien dominats ells, quan es casava un.. ho va acabar aquest del Colom. El Dret de Cuixa quan se casaven uns nuvis, la primera nit... Això de Catalunya que l'amo és l'hereu ho van posar aquests frares, perquè el fill del frare fos l'amo de la casa. Perquè quan se casaven un nuvis a tos aquests voltants, la primera nit havia d'anar a dormir amb el frare, per estrena`-la. Perquè no sé que passava, però la primera nit de nuvis havia d'anar-hi el frare a estrena'-la. Llavonses aquest, l'hereu del Colom, ja devia ser una mica més espavilat, és clar el dia que es va casar aquest hereu, em penso que en el convit ja hi anava el frare. I a la primera nit hi havia d'anar el frare. Diu que va dir: -Tinc d'anar a dormir amb la núvia, jo! –Sí, sí, ja hi pots prou anar-hi! Però agafo l'escopeta i el primer que es mogui li foto un tiro. Quina por devia passar aquell frare al costat de la núvia. Tota la nit el nuvi es va passar allà al costat del llit amb l'escopeta: -El primer que es mogui li foto un tiro! I es va haver acabat el Dret de Cuixa' (SOLDEVILA, 1998: 142). El prior i el cabrit: Contada per Josep Verdaguer 'Roviretes', de Folgueroles, el dia 21 de juliol de 1988. 'Abans a Casserres feien una festa i hi havia de costum que totes les cases que pertanyeixien de Casserres, o sigui de tot Savassona, els regalaven, un any una casa un any una altra, un cabrit. Diu que el superior ho tenia muntat d'una manera. S'acostumava a porta'ls-hi les dones, i arribava allà_ -Agoiti, li portem el cabrit. -Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Vol veure el Cos Sant? Vol veure el Cos Sant? -Ah si. El tenien allà en un asmariet. -Oiti, fiqui el cap aquí, veu allò? I quan tenien el cap ficat, crac! Baixaven una trapa i les enganxaven allà amb el cap. I les adobaven. Va venir que quan va tornar, al cap d'uns quants anys va tornar a tocar a la mateixa dona, dona, va pensar: -Ja veuràs, ja l'arreglaràs tu, ja! Va fer ben be l'innocent. - Vol veure el Cos Sant? Vol veure el Cos Sant? -Sí, sí, prou. -Oiti, fiqui el cap aquí. -Com s'ha de fer? Aviam com se fa? -Oiti veu?, ben fàcil, faci aixís. I el superior fica el cap, i l'altra, crac! I li tanca. Collons! Li fa abaixar els pantalons, talla una cama del cabrit i li fica al cul. I el superior mai pujava, mai pujava. I al final hi baixaven els altres, hi baixa un frare d'aquells a veure el superior què feia. Cordons, el troba amb aquesta positura, amb el pobre cabrit que li havia tallat la cama allà a terra i ell amb aquesta positura que li sortia el cabrit del cul. Se gira, s'arrenca a córrer i diu: -Correu, correu, que el superior ha cabridat! I farà bessonada perquè n'hi ha un i surt el peu de l'altre!' (SOLDEVILA, 1998: 145).</p> 08116-112 Collet de Casserres, 08510. <p>Altres llegendes fan referència a la desaparició sobtada dels frares. Hi ha vàries d'elles, una d'elles relata que després d'una revolució a Barcelona varen voler matar el frares i per això ho van fer saber a l'alcalde del poble, però aquest al no saber llegir va demanar ajuda al prior que al veure la carta pogué fugir a temps. Hi una altra versió en que és el rei que vol matar-los, no uns revolucionaris de Barcelona. Sigui com sigui, varen aconseguir escapar. A més d'aquestes llegendes hi ha un grup de narracions que fan referència a les creences i supersticions que ho té d'aquest lloc. Les més comunes parlen de tresors enterrats o amagats en el lloc. Una altre parla de la por que estranyament invadeix quan visites el lloc, i que hom atorga al poder del frares morts que encara campen pel paratge de Casserres. Fins i tot hi ha gent que afirma que han enregistrat psicofonies. Això ha provocat que en els anys 80 diferent grups ocultistes celebressin diferents misses negres en el lloc de Casserres. També s'ha explicat l'existència d'algun serpent de grans dimensions que es podia veure al voltant del forat que baixa fins al Ter. Altres històries són les del Mal caçador, encara que aquesta és una història molt estesa per tota Europa. Fa referència a un caçador que va quedar condemnat a voltar eternament pel món a perseguir una llebre, càstig diví per haver anat a caçar en un dia prohibit. També es coneguda la llegenda del Roc del Llum que diu que 'un sant baró de fora, d'Italia, va naufragar a la desembocadura del Ter. Va anar pujant riu amunt i es va establir a sota Casserres en una masia que va rebre el nom de Sentfores (està situada a la riera de les Gorges). Cada viatge que feia anava pujant part del tresor que portava al seu vaixell. Quan es va morir, va sortir un llum a sobre un roc que assenyalava on havia amagat el tresor. Li varen dir el Roc del Llum' (SOLDEVILA, 1998: 148). Per últim recollim la història del Moros i Cristians, explicada per Ramón Puntí, de Manlleu, el dia 29 de juliol de 1988: 'En parlava d'aquest moro de Casserres i de la noia de can Regàs, que era filla del jefe dels cristians d'aquí a Manlleu. Era el cabecilla cristià vivia en un puesto que en deien a can Regàs. I el moro aquesta es va enamorar de la filla de can Regàs, i el de Regàs, el pare d'aqueta noia, va fer mans i mànigues perquè s'entegués amb el moro. La va venir a buscar i varen rebel el moro a les mil maravilles, ja ho crec! Encata que el moro es pogués casar amb una cristiana, amb la condició de que s'havia d'emportar tres noies com a donzelles i tres nois joves com a donzells, com a servitud, a Casserres. Diu que van dir a les guàrdies que hi havia que quan arribés el cabecilla dels cristians de Manlleu, doncs que ningú disparés i que ningú li fes cap d'allò. I d'aquet modo varen fer una l'aliança amb el cabecilla dels moros de Casserres, i em penso que es van casar. Con varen se a Casserres es varen ajuntar tots i a una hora convinguda, ha s'havien posat en contacte d'allà a Casserres amb els d'aquí a can Regàs, i quan els cristians eren allà, en un moment determinant els de dintre es varen assabotejar i varen entrar els cristians a Sant Pere de Casserres. Però no es va acabar aquí això, perquè el moro no agafés venjança, que s'ho pensaven, com que s'havia enamorat tan fortament d'aquella noia, els va dir que es cuidaria d'aquesta noia, es casaria amb ella i que viuria a Sant Pere de Casserres mentres visqués ell, encara que fos en vigilància dels cristians, però que ell no es mouria d'allà. Però li havien de donar aquesta condició: un presoner vivent, a Sant Pere de Casserres' (SOLDEVILA, 1998: 150).</p> 42.0014100,2.3406300 445394 4650143 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75810-foto-08116-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75810-foto-08116-112-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Lúdic 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75812 El Castell dels Moros de Casserres https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-dels-moros-de-casserres <p>ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet.</p> <p>El lloc de Casserres ha estat i és font inesgotable de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. El paisatge, l'encant, la isolació, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant de Casserres es creés un mite. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en l'entorn físic de Casserres. A continuació transcrivim la llegenda del Castell de Moros de Casserres, narració extreta del llibre '100 Llegendes de la Plana de Vic' on, basant-se en les converses amb en Ramon Puntí, veí de Manlleu, el dia 29 de juliol de 1988, acabaven recollint aquesta narració: 'Al castell dels moros de Casserres hi havia un cabdill que es va enamorar perdudament de la noia de can Regàs de Manlleu. Aquest cabdill no era pas molt sanguinari. Era ben vist pels cristians ja que sempre els havia respectat. Però resulta que can Regàs era la casa del cap dels cristians de Manlleu. El pare de la noia no ho veia pas gaire clar, ja que el seu enemic s'havia enamorat de la seva filla. Però la seva dona li va fer veure que aquest cabdill no era pas tan dolent i que si estaven tots dos enamorats, era millor que els deixessin fer. No n'estava gaire convençut, d'aquest amor, però va acceptar rebre el cabdill moro quan aquest li va sol·licitar audiència per demanar la mà de la noia. Va prepara la trobada amb tots els honors tal com l'ocasió requeria. Al final, veient que la seva dona tenia raó, va acceptar i pactaren el casament. Va dir al cabdill: - Et pots emportar la noia però amb tres condicions: primer, ha d'anar acompanyada de tres serventes i des tres servents perquè tingui cura; segons, has de prometre que en cuidaràs i li donaràs tot el que ella necessiti; i tercera, heu de viure sempre més al castell de Casserres; no te la pots emportar a la moreria. El cabdill moro va estar d'acord amb totes les condicions que li va imposar, i va prometre complir-les al peu de la lletra. El dia del casament van fer una gran festa. La celebració es féu a can Regàs. Tothom hi va estar convidat. Va ser un esdeveniment important tal com pertocava a tan alta categoria. Mentrestant el pare de can Regàs, que no veia gens clar com respondrien els altres moros, va enviar un negociador a parlamentar al castell. La intenció era que acceptessin la parella de nuvis quan retornessin al castell. La negociació va sortir més bé del que es pensava. Els comandants de les tropes mores van acceptar abandonar el castell en mans cristianes. Aquests comandants tenien una bona visió militar i veien que les tropes enemigues eren molt nombroses i ells eren molt pocs i estaven cansats. Varen pactar la tàctica d'abandonament: podien entrar al castell a canvi de deixar escapar els que no posessin cap resistència, i el dia que tot estigués a punt ells posarien un senya a sobre el roc del Llum. Els senyal voldria dir que les portes serien obertes i la tropa podria entrar a dins el castell sense cap perill.</p> 08116-114 Collet de Casserres, 08510. 41.9892300,2.3514000 446275 4648784 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75812-foto-08116-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75812-foto-08116-114-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez La parella després del casament va anar a viure al castell de Casserres. Varen ser molt ben rebuts per tots. Durant una temporada van viure molt feliços i tos els moros estaven contents de la seva jove mestressa. El de can Regàs ja es pensava que els comandants no compliren el tracte. Però va arribar un dia que van posar un llum a sobre una gran roca. Aquest roc era sota mateix de Casserres, al mig del riu Ter. (Ara ja és cobert per l'aigua del l'embassament): Des d'aquell dia en van dir el Roc del Llum. Aquella nit era molt fosca i sense gaire dificultat varen poder entrar tota la tropa a dins del castell. Només algun moro hi va posar resistència. Els cristians van dir als moros: - Podeu marxar tots, però el qui es quedi aquí serà el nostre presoner. Tots varen marxar. Tots menys el cabdill. Ell va preferir quedar-se a viure a Casserres amb la seva estimada, ho havia promès. Encara que fos presoner dels cristians per sempre més, ell es volia quedar al castell. Van viure feliços durant molts anys al castell' (ROVIRÓ 2000: 28-30). 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75825 Aplec de Sant Salvador d'Horta https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-salvador-dhorta <p>AA.DD. (2007): 'XXI Aplec de Sant Salvador d'Horta. Especial homenatge a Josep Maria Castellà', a El Masienc: Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, núm. 1, Ajuntament de Les Masies de Rodes, pàg 11.</p> XX <p>Aplec anual consagrat a Sant Salvador. L'aplec es celebra actualment cada segon diumenge de maig a l'església de Sant Salvador d'Horta. Durant els actes es fa un arrossada popular, una missa a mitja tarda i els darrers anys s'ha introduït l'ofrena floral al monòlit de Josep Maria Castellà. A més a més, el dia de Sant Salvador, el 19 de març, s'hi celebra una missa.</p> 08116-127 Paratge de Serra Llarga, 08510. <p>Josep Maria Castellà i Suriñach (1935-2007) fou regidor de CiU a l'Ajuntament de Les Masies de Roda des de 1967. A més a més, durant 14 anys va ser l'encarregat d'obres de la brigada de l'Ajuntament de Roda de Ter. Fou impulsor de la restauració de l'ermita així com de la instauració de l'Aplec de Sant Salvador. El 16 de febrer de 2007 morí, en record a la seva figura, durant l'aplec de Sant Salvador el 13 de maig de 2007 se l'homenatjà amb la instal·lació i descoberta de la placa. Des de llavors, es realitza una ofrena floral al monòlit cada any durant l'aplec i tot seguit es ballen sardanes.</p> 41.9820800,2.3233500 443946 4648008 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75825-foto-08116-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75825-foto-08116-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75825-foto-08116-127-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75826 Festa de Sant Antoni Abat https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-6 <p>AA.DD. (2009): 'Passant de Sant Antoni', a El Masienc: Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, núm. 5, Ajuntament de Les Masies de Rodes, pàg. 19. AA.DD. (2009): 'Festa Tonis 2010', a El Masienc: Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, núm. 8, Ajuntament de Les Masies de Rodes, pàg. 17.</p> XIX-XX <p>La festa anual consagrada a Sant Antoni Abat es celebra el dia 17 de gener i la seva vigília. El dia 16 de gener per la nit es realitza un passant nocturn on participen un gran número de cavalls amb genets i 2 o 3 carruatges. Finalitzada la desfilada es realitza un sopar de germanor. Al dia següent es realitza un recorregut des de la Plaça de l'Era de les Masies de Roda fins a la Plaça Major de Roda de Ter, on té lloc la benedicció dels animals. Després el passant continua per finalitzar al carrer Bac de Roda. Al migdia es realitza una arrosada de germanor seguida del Joc del Mocador amb el cavall. Per finalitzar la diada, al vespre, es realitza una representació teatral.</p> 08116-128 Plaça de l'Era Masies de Roda- Plaça Major de Roda de Ter, 08510. <p>Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251? - 356) fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases. Arreu de Catalunya es celebren diades de benedicció dels animals sota la consagració de Sant Antoni Abat. Moltes d'aquests festes son conegudes amb el sobrenom de La Festa dels Tonis.</p> 41.9711400,2.3003600 442031 4646809 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75826-foto-08116-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75826-foto-08116-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75826-foto-08116-128-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75699 Can Basunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-basunya-0 <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XVIII-XIX La masia originària ha estat transformada amb el pas del temps i convertida en garatge i magatzem, tot i que conserva una part de les quadres destinada al bestiar. <p>Masia formada per diversos cossos adossats, construïts en diferents etapes, que li confereixen una planta més o menys rectangular. La construcció originària està situada a la banda de ponent del conjunt, consta de dos volums estructurals, amb les cobertes de teula de dos vessants, i està distribuïda en planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i presenten els brancals i les llindes bastides amb maons, tot i que algunes han estat reformades o bé presenten els emmarcaments simplement arrebossats. Des de la façana principal s'accedeix a la part destinada al bestiar, ubicada a la planta baixa de la mateixa manera que el garatge, al que s'accedeix des de la banda de ponent. Al pis destaca el porxo o terrassa, delimitat per una barana de ferro i cobert per un sostre embigat de fusta. A la cantonada sud-oest de la construcció hi ha un cos rectangular adossat amb la coberta d'un sol vessant, destinat a les tasques agrícoles. La masia està construïda amb pedra sense treballar lligada amb morter, tot i que els paraments exteriors es troben arrebossats. Adossat a l'extrem de llevant del conjunt hi ha l'habitatge actual. Presenta una planta irregular, amb la coberta de teula i està distribuït en planta baixa i dos pisos. Les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments simples. Destaquen dos balcons, un d'ells amb la llosana sostinguda per revoltons i barana de ferro treballada, ubicat a la primera planta. La construcció està arrebossada i pintada. El conjunt el completen diverses edificacions auxiliars destinades a l'activitat agrícola i ramadera. En general són rectangulars, amb les cobertes de teula i estan bastides en pedra lligada amb morter. En canvi, els coberts més moderns són bastits en maons i presenten les cobertes de plaques de fibrociment.</p> 08116-1 Barri del Vicenç, 08510 <p>Tot i que no hi ha una relació directa amb l'edifici, cal indicar que durant la baixa Edat Mitjana es documenten uns molins fariners anomenats de Beçora o Besunya, emplaçats a la Parròquia de la Guàrdia. Malgrat tot, aquests molins s'ubicaven a certa distància de l'actual casa, al torrent que passava a tocar del Mas Bac. La masia de Can Basunya sempre ha estat habitada per la mateixa família. Destaca, per la seva proximitat, la cisterna ubicada al cim del Serrat del Vicenç.</p> 41.9915400,2.2990400 441940 4649075 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75699-foto-08116-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75699-foto-08116-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75699-foto-08116-1-3.jpg Legal Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'edifici és conegut també amb el topònim Can Besunya Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 94|119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75700 Can Boixeda https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boixeda <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XIX-XX La masia original ha estat recentment reformada. La majoria de coberts i estables s'han construït de nou. <p>Masia formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta en forma d'L. El volum original presenta la coberta de teula de tres vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits en pedra i les llindes planes. Diverses finestres però, han estat reformades i tenen els emmarcaments arrebossats. Les més genuïnes estan situades al pis superior, tant a la façana principal com a la posterior. De la façana de ponent destaca la galeria oberta al pis, formada per quatre arcs rebaixats que donen accés a una terrassa descoberta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i fragments de maons, tot lligat amb morter. La façana principal presenta un placat de pedra a mode de revestiment de recent factura. Adossat a la façana de llevant hi ha un cobert amb teulada d'un sol vessant, actualment reformat. Adossat a l'extrem de migdia de la façana principal hi ha un volum auxiliar amb la coberta de teula de dos vessants, que consta de planta baixa i pis. La planta baixa, força reformada, presenta obertures rectangulars emmarcades en fusta i un revestiment exterior arrebossat i emblanquinat. El pis, en canvi, està obert a l'exterior i es troba cobert per un embigat de fusta sostingut per pilars bastits en maons. La resta de la construcció és bastida en pedra sense treballar lligada amb morter. A la façana posterior es conserven dues obertures originals situades al pis que presenten els brancals bastits amb maons i les llindes de fusta. Davant d'aquest parament hi ha adossat un cobert longitudinal reformat, que també s'adossa a la façana de ponent del cos principal. El conjunt es completa amb diversos volums auxiliars on es desenvolupava l'activitat agro-ramadera. Són bastits amb totxo i tenen les cobertes de fibrociment. A l'extrem de migdia del conjunt destaca la bassa, de planta més o menys trapezoïdal.</p> 08116-2 Barri de les Cases Noves, 08510 <p>Gràcies al Reial Cadastre de l'any 1813 es té notícies de l'existència del mas de can Boixeda, en aquell moment propietat de Ramon Boixeda. Aproximadament als anys setanta del segle XIX, tant la seu de l'Ajuntament com l'escola municipal estaven ubicades al mas. Gràcies a les Actes Municipals de l'any 1909 hom sap que Isidre Parcet Vilaseca, propietari de can Boixeda, era un dels principals contribuents del municipi.</p> 41.9909500,2.3208100 443743 4648994 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75700-foto-08116-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75700-foto-08116-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75700-foto-08116-2-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75701 Can Grau https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-4 <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda. Http//:www.rutadelter.cat</p> XIX <p>La fàbrica de riu de can Grau està constituïda per les instal·lacions fabrils i l'antiga casa del director de la fàbrica. La nau presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures es corresponen amb grans finestrals d'arc rebaixat bastits en maons. La façana principal, orientada a ponent, presenta una porta d'accés rectangular emmarcada en maons, amb el rètol de l'empresa Salamí S.A. encara al damunt. La planta baixa està bastida amb còdols de riu disposats en filades més o menys regulars mentre que el pis està construït amb maons vistos. La nau presenta un cos adossat a tramuntana, de construcció posterior. Aquest té la coberta de teula de tres vessants i està distribuït en soterrani, planta baixa i pis. El nivell inferior es comunica amb el canal, que desvia el cabal del riu Gurri cap a les instal·lacions fabrils. Els nivells superiors presenten finestrals rectangulars amb els brancals bastits en maons i la resta del parament arrebossat i pintat. La casa del director està situada a ponent de la nau fabril. És de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures són d'arc rebaixat, amb els emmarcaments bastits en maons. La façana principal presenta un portal d'accés centrat al bell mig del parament, amb un finestral a cada banda. Al pis, damunt del portal, hi ha un balcó exempt amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. La façana de tramuntana, orientada al camí de Malars, i la de migdia també presenten els finestrals ordenats simètricament, quatre per planta. La construcció té els paraments exteriors arrebossats i pintats. El conjunt es completa amb una altra nau de construcció més recent i diversos volums adossats a la façana de llevant de la fàbrica original. Pel que fa a les instal·lacions directament relacionades amb el riu i l'aigua, destaca la resclosa, de forma curvilínia i disposada entre l'illa formada per la devesa del Pujolar i l'edifici que albergava la maquinària. Aquest és de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en dos nivells. L'inferior està fonamentat a la llera del riu i fa d'intermediari entre aquest i el canal d'entrada a la fàbrica, d'uns 40 metres de longitud per 7 metres d'amplada. La construcció, bastida amb còdols de riu disposats en filades regulars, presenta les obertures bastides amb maons. Destaquen les quatre comportes que deixen entrar l'aigua a l'interior del canal, totes d'arc rebaixat adovellat, les quals funcionaven amb contrapesos i eren accionades per volants i engranatges. El canal està delimitat per dos grans murs construïts en pedra. El seu traçat està canalitzat i regulat mitjançant comportes de ferro. L'estructura passa per sota del camí de Malars fins a dues vegades. En la primera ocasió, davant de la casa del director, es salva el desnivell mitjançant un pont d'un sol ull de mig punt, bastit en maons. En la segona ocasió, el pont és de dues arcades rebaixades bastides amb lloses de pedra disposades a sardinell. La resta de l'estructura està bastida amb còdols de riu disposats regularment.</p> 08116-3 La Prada, 08510 <p>Ramon Portavella Valls va iniciar l'any 1872 la construcció de la fàbrica de riu de can Grau en uns terrenys de la seva propietat situats a la riba dreta del riu Gurri, en el paratge de la Coromina de Mas Monjo. Tot i que tothom la coneixia com can Grau pel cognom de la persona encarregada de vigilar-la durant els anys de construcció, la indústria s'anomenà oficialment 'Fàbrica Nova de Portavella', donat que anteriorment ja existia la fàbrica de can Portavella. Les obres finalitzaren l'any 1875 sota la propietat de Mercè Portavella Mas, filla de l'anterior. En les Escriptures Notarials constava com a 'Fábrica a propósito para 170 telares de planta baja y 3000 husos de hilar en la planta primera, sobrando local para tornos y rodetes, y un salto de agua de 1,61 metros produce una fuerza útil de 53 C.V., formando este salto con las aguas de los ríos Gurri y Ter los cuales en cantidad de 4000/4500 litros por segundo fueron concedidos por el Gobernador Civil de la Provincia el 17 de enero de 1876'. El 3 de juliol de 1894, Mercè Govern Portavella, filla de l'anterior, heretà la fàbrica i l'arrendà a diversos industrial que l'explotaren com a fàbrica llanera i cotonera productora de filats i teixits: Jacint Rifà i Puntí (finals del segle XIX), Pascual Font Viguer i Cia. (1904), Manuel Serrat, Francisco Sabatés i Joan Vila (1912) i Esteban Calveras. Des del 24 de setembre de 1927 fins l'any 1949, la societat barcelonina Vilar y Barbany S.A. es convertí en l'única arrendatària explotant-la com a indústria cotonera de teixits. A partir de l'1 de març de 1949, la firma Hijos de B. Salamí dels germans Tomàs i Jaume Salamí iniciaren la fabricació de filats de regenerat a la fàbrica de can Grau (la propietat era seva des del 15 d'octubre de 1946). Les instal·lacions comptaven amb l'edifici-fàbrica, el salt d'aigua i la casa-vivenda del director de la fàbrica, Joan Godayol Riera. L'1 de març del 1952, la firma es constituí en societat anònima i passà a anomenar-se Salamí S.A. A mitjans anys 50, la fàbrica comptava amb un centenar de treballadors, un 60% eren dones, i s'hi feien tres torns. S'electrificà la força motriu amb 2 turbines que generaven 60 C.V. de potència més l'energia subministrada per la companyia elèctrica. L'any 1964, amb la mort de Jaume Salamí, Tomàs Salamí hagué d'incorporar el seu nebot Jacint de 20 anys, i tots dos emprengueren una profunda renovació de les instal·lacions fabrils, ampliant les dependències i invertint en maquinària. El 1976, Martí Salamí, fill de Tomàs, es feu càrrec de la direcció d'empresa i apostà per la filatura de turbina. Tot i això, a mitjan dels anys vuitanta, les pèrdues es multiplicaren i s'incrementaren les despeses de producció fins que l'any 1992 s'entrà en suspensió de pagaments i acabà tancant el 1994.</p> 41.9831200,2.2995100 441972 4648139 1875 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75701-foto-08116-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75701-foto-08116-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75701-foto-08116-3-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75702 Capella de Salou https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-salou <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2007). Les Masies de Roda, tot un món per descubrir. Guia gratuïta. Ajuntament de les Masies de Roda. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XIX <p>Capella d'una sola nau amb l'absis poligonal capçat a llevant. Tant la nau com l'absis estan coberts per voltes de creueria ornamentades i sostingudes als murs laterals mitjançant culs de llàntia decorats. Les claus de volta estan decorades amb les inicials del propietari i fundador de la colònia Salou, Pierre Baurier. La il·luminació del temple es fa mitjançant quatre grans rosetons de pedra situats als murs de la nau i cinc finestrals més d'arc apuntat situats a l'absis. La sagristia, adossada al mur de migdia i amb accés des del presbiteri, és de planta quadrada i està coberta per una volta de creueria de les mateixes característiques que les de la nau. La façana principal presenta un portal rectangular amb l'emmarcament motllurat, rematat per un timpà d'arc apuntat decorat amb motius vegetals, coronat per una creu i delimitat per dos petits pinacles a banda i banda. Unes escales de pedra donen accés a la porta des del nivell del carrer. Damunt del portal hi ha una rosassa de grans dimensions motllurada i decorada, mentre que la façana està coronada per una creu de pedra situada damunt del carener i emmarcada per dos pinacles a cada costat. Els murs laterals presenten contraforts de reforç. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, tant a l'interior com a l'exterior del temple. Pel que fa als béns mobles destaca la imatge del patró del temple, Sant Pere, així com les representacions de la verge, el nen i un bust del fundador situat damunt d'una gàrgola.</p> 08116-4 Zona Salou, 08510 <p>El 6 d'abril de 1864, la societat Baurier Germans comprà a Josep Oller de Mas la finca anomenada Molinet de Salou, embrió de la colònia. De seguida s'edificaren la fàbrica i diversos habitatges destinats als treballadors. A la capella de Salou s'hi feia missa a diari i els diumenges dues, la matinal i la del migdia. També es celebraven cerimònies religioses i processons en dates assenyalades (ROVIRA, 2005). Els capellans, amb funcions docents, foren Antoni Fontseré i Alfons Vila, aquest últim després de la guerra. Durant el conflicte, tant la capella com l'ermita de Santa Magdalena, situada a poca distància del conjunt, foren incendiades.</p> 41.9755300,2.3154800 443288 4647286 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75702-foto-08116-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75702-foto-08116-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75702-foto-08116-4-3.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 116|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75703 Capella del Macià https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-macia <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XVIII L'exterior del temple fou restaurat durant l'any 2009, mentre que l'interior resta a l'espera de la rehabilitació, tot essent utilitzat com a magatzem. <p>Capella d'una sola nau rectangular amb l'absis semicircular capçat a tramuntana. La nau està coberta per una volta de canó decorada amb llunetes, recolzada damunt d'una cornisa motllurada que recorre els murs laterals de la nau. La volta està dividida en tres tramades mitjançant arcs torals de mig punt, sostinguts damunt pilastres adossades als murs laterals. L'absis està cobert per una volta ametllada amb el parament arrebossat. La resta de la nau conserva restes de les pintures murals que decoraven la volta i els murs laterals. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la dovella clau gravada amb l'any 1782. Damunt seu hi ha un rosetó bastit en pedra, rematat per una cornisa motllurada disposada a mode de frontó. La part superior del parament està coronada per un petit campanar d'espadanya d'un sol arc de mig punt. La construcció, recentment rehabilitada exteriorment, presenta els paraments bastits en còdols de pedra petits i mitjans, disposats en filades més o menys regulars.</p> 08116-5 La Prada, 08510 <p>Segons la data inscrita a la clau del portal d'accés, la capella fou construïda a finals del segle XVIII (1782), tot i que és força probable que anteriorment ja existís un altre edifici més antic. Així doncs, en origen, el conjunt del Macià estava format per la capella i la masia. De fet, diversos masos de la comarca que havien prosperat econòmicament entre els segles XVI-XVIII, construïren capelles d'ús particular com en el cas que ens ocupa. Després de la Guerra Civil, l'amo del Macià, un militar anomenat Fonterubinat, va vendre la finca a un altre militar, Trino Fontcuberta Roger. Aquest propietari va restaurar la capella i la masia degut al seu mal estat de conservació (ROVIRA, 2005: 167). Actualment, el conjunt està totalment restaurat i ampliat, i la capella resta per ús particular dels propietaris de la finca, tot i que amb funcions d'emmagatzematge.</p> 41.9816500,2.2931000 441439 4647980 1782 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75703-foto-08116-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75703-foto-08116-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75703-foto-08116-5-3.jpg Legal Barroc|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 96|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75705 El Gelabert https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gelabert <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XVIII <p>Masia de planta en forma d'L que consta de diferents cossos adossats, que conformen un conjunt tancat amb un petit barri davanter. El cos principal, distribuït en planta baixa, pis i golfes, presenta la coberta de dos vessants de teula disposada a diferent nivell, amb el carener perpendicular a la façana principal. En general, totes les obertures són rectangulars, les de la façana posterior força reformades. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana. Al pis destaquen dues finestres de les mateixes característiques, la de la dreta amb la llinda gravada amb la data 1789 i una creu de Malta central. Al costat de llevant hi ha una terrassa coberta a la que s'accedeix mitjançant un portal amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda de fusta. Les finestres de les golfes tenen els emmarcaments arrebossats. Adossat a l'extrem de ponent de la façana destaca un cos rectangular transversal amb la coberta d'un sol vessant, distribuït en planta baixa i dos pisos, els quals presenten dues grans galeries obertes destinades a les tasques agrícoles. Les galeries conserven els sostres formats per bigues de fusta, i la del pis superior està delimitada per una barana de fusta. Adossats a la banda de llevant de la façana hi ha dos cossos auxiliars més disposats formant angle recte, que juntament amb l'anterior formen un pati tancat o barri just abans de l'entrada a l'habitatge. El portal d'accés al barri presenta els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats i la llinda de fusta gravada amb la data 1789 i una creu llatina com a motiu central. El portal està protegit per una teulada de dues vessants sostinguda amb barbacanes de fusta. El conjunt es completa amb diversos cossos auxiliars i coberts destinats en origen a l'activitat ramadera, adossats a ponent i tramuntana de l'edifici principal. La masia presenta la planta baixa construïda amb pedra i bigues de roure mentre que el pis superior és de tapia i bigues de pollancre.</p> 08116-7 Plans del Coll, 08510 <p>La primera menció documentada on s'esmenta l'edifici és el Cartoral de Roda dels anys 1639-1651. La masia apareix anomenada dins d'una relació de cases de pagès situades fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, però dins del terme municipal. Segons el Reial Cadastre de l'any 1813, el Gelabert era una masoveria propietat de Domingo de Boufart, amo del Pujolar. Gràcies a la Matrícula Industrial de l'any 1930 es sap que el propietari del Gelabert era Ramon Font Berenguer, un important tractant de bestiar del municipi el qual tributava per una parada de guarans (els ases mascles autòctons de la Plana de Vic).</p> 41.9898300,2.2862000 440875 4648893 1789 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75705-foto-08116-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75705-foto-08116-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75705-foto-08116-7-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75706 El Macià https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-macia <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XVIII-XIX El conjunt ha estat completament rehabilitat en els últims anys. <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i barbacana sostinguda per colls de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud, presenta dos portals d'accés d'arc carpanell adovellats, mentre que al pis hi ha una finestra geminada rectangular bastida en pedra, amb columneta central i situada al bell mig del parament. A banda i banda hi ha dues finestres simples amb els emmarcaments en pedra. Totes aquestes obertures presenten els ampits motllurats i les llindes decorades amb arcs conopials. La construcció està arrebossada i pintada amb el mateix color que la masia principal.</p> 08116-8 La Prada, 08510 <p>La primera menció documental que es disposa sobre el Macià apareix al Cartoral de Roda, on s'esmenta la relació de cases de pagès del terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, entre els anys 1639-1651. A principis del segle XIX, el Mas Macià apareix anomenat en el llistat de la concòrdia generat amb la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), com a propietat de Josep Macià. Durant aquest període, Ramona Vilaseca i tres oncles seus es traslladaren al Macià com a masovers, deixant una casa de Sant Martí anomenada Gosc. Després de la Guerra Civil, l'amo del Macià era un militar anomenat Fonterubinat que va vendre la casa a un altre militar, Trino Fontcuberta Roger, el qual transformà el Macià en una de les explotacions més dinàmiques de mitjans de segle XX sota el nom de 'Los Chopos'. L'abril de l'any 1951, el propietari sol·licita el tancament de la finca 'para evitar que el ganado que vive y pace escape a fincas vecinas ocasionando daño a terceros' (ROVIRA, 2005: 164). El mes de març de l'any següent, la revista 'Ganadería' del Sindicat Vertical de Ramaderia número 105 publica un article on el propietari explica el nou model d'explotació pecuària i de regadiu de la finca (ROVIRA, 2005: 166-169). Gràcies a aquest document sabem que la masia originària data de l'any 1692, i que Fontcuberta va refer tot l'interior i rehabilità les façanes i la coberta, donat que la construcció s'estava enderrocant. També va restaurar la capella i va construïr de nova planta l'edifici auxiliar situat al seu costat 'copiando las líneas arquitectónicas de la casa antigua' (ROVIRA, 2005: 167). En origen, l'edifici es va construir per ser la vivenda de l'administrador de la finca. En l'article també es menciona una pedrera fora d'ús situada a migdia del conjunt arquitectònic, la qual s'havia explotat com a mínim durant el segle XIX.</p> 41.9810600,2.2940200 441515 4647914 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75706-foto-08116-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75706-foto-08116-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75706-foto-08116-8-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75707 El Pla de Roda https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-roda <p>AADD (2010): 'Premi literari Miquel Arimany', a El Masienc, butlletí informatiu de les Masies de Roda, núm 8, Ajuntament de les Masies de Roda, pàg. 18. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XVIII-XX L'any 1752 es realitzaren obres de reforma i ampliació. L'any 1923 s'amplià l'entrada i es bastiren les arcades actuals. <p>Masia formada per cinc cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. Consta d'un volum rectangular amb la coberta de teula de quatre vessants, situat a la banda de tramuntana de la construcció, que alhora presenta un petit cos adossat a la façana nord, amb teulada de tres aigües. El sector sud de la construcció presenta, a la banda de llevant, un cos de planta quadrada amb la coberta de tres vessants, i a la banda de ponent, un cos de planta i teulada pentagonal. Tots dos cossos estan units per un volum rectangular central, cobert per una terrassa al nivell superior. En general, la construcció està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb alguna part soterrada degut al desnivell del terreny. Totes les obertures presents a l'edifici són rectangulars o bé d'arc de mig punt, exceptuant les finestres de la planta baixa del cos pentagonal. La façana principal presenta dos arcs de mig punt arrebossats al cos situat al centre del parament, al que s'accedeix mitjançant unes escales exteriors de pedra. Damunt seu hi ha una terrassa descoberta amb balustrada de pedra. El cos de llevant presenta finestrals rectangulars emmarcats en carreus de pedra a la planta baixa, mentre que al pis hi ha una galeria de quatre arcs de mig punt, sostinguts per columnes, coberta per un embigat de fusta. El cos pentagonal presenta finestres rectangulars a la planta baixa, amb les llindes esglaonades. La central presenta una inscripció gravada: 'JOSEP ARISA ANY: 1923'. Al pis hi ha tres finestres balconeres de mig punt, protegides amb baranes de fusta. De la resta de paraments destaquen les obertures de la façana de llevant de la masia, totes rectangulars. A la planta baixa hi ha petites finestres bastides amb quatre carreus mentre que als pisos superiors es combinen les finestres simples, amb els ampits motllurats, i finestres balconeres. Del cos adossat a tramuntana cal destacar la galeria del nivell superior, oberta a l'exterior mitjançant obertures d'arc deprimit còncau, amb les llindes de fusta i protegides per baranes de fusta. A tramuntana de l'edifici hi ha un pati tancat al que s'accedeix pel costat de ponent, mitjançant una porta rectangular amb els brancals bastits en maons, la qual està protegida per una teulada de dos vessants. Presenta la data 1926 damunt del portal. Aquest espai de pati està delimitat al nord per tres volums auxiliars destinats a les tasques agrícoles i ramaderes. La masia presenta els paraments arrebossats i emblanquinats mentre que els volums auxiliars més antics estan bastits en pedra i amb les obertures fetes en maons.</p> 08116-9 Camp del Sot, 08510. <p>L'origen del mas Pla es remunta al segle XIII. La nissaga Pla apareix documentada l'any 1208 en relació a Bernat de Pla de la parròquia de Sant Pere de Roda. A finals del segle XVI, el Pla apareix mencionat en un llistat de masos del terme i, posteriorment, en el Cartoral de Roda corresponent als anys 1639-1651, el qual inventaria els masos situats en el terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda. La família Pla s'emparentà, al llarg del temps, amb les famílies Corcó de Manlleu, Llafrenca de les Masies de Roda, Fàbrega de Castellterçol i els Pallàs de Sant Julià de Vilatorta. L'època d'esplendor econòmica del Pla s'inicia a mitjans del segle XVIII fins la dècada dels seixanta del segle XIX, sobretot amb la gestió de Pau Pla i Llafrenca. A principis del segle XIX, en el llistat de la concòrdia signat poc després de la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), apareix mencionat el Mas Pla i les seves masoveries de Masdamunt, Granotera i Pla Xic o Pla Condal, propietat de Pau Pla i Llafrenca. El Mas Monjo i Casserres també foren masoveries de la propietat del mas, aquest últim adquirit l'any 1774. En el Reial Cadastre de l'any 1813 es recullen les tributacions que Pau Pla i Llafrenca havia de fer per les seves propietats (ROVIRA, 2005: 134). Destaca el fet que les masoveries de Masdamunt, Pla Xic i Granotera es consideren de tercera categoria, mentre que el Mas Monjo i Casserres són de segona. A mitjans del segle XIX, la propietat del mas Pla passa a la família Arisa, emparentada amb els Pla pel matrimoni de dos dels seus descendents. En aquest moment, la finca es recuperà, així com les masoveries subsidiàries i les terres de conreu. En Josep Arisa Solerdelloveres encarregà l'any 1923 a l'arquitecte Miquel Pallàs Sala una reforma de la finca. S'amplià l'entrada i es construïren les arcades actuals. Es té notícia que la casa del Pla havia disposat d'una capella particular bastida al segle XVIII i dedicada a Sant Ignasi i Sant Francesc Xavier, on s'hi feia missa pels veïns de la zona. Com anècdota cal destacar que les cendres de l'escriptor català Miquel Arimany (1920-1996) foren escampades dins l'heretat.</p> 41.9963800,2.3166600 443404 4649600 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75707-foto-08116-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75707-foto-08116-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75707-foto-08116-9-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75708 El Pla de Roda - masoveria https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-roda-masoveria <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XIX <p>Masia de planta rectangular formada per dos cossos adossats amb les cobertes de teula de dos vessants. El cos situat a migdia presenta el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats. A la planta baixa destaca el portal d'accés i una finestra al seu costat, mentre que al pis hi ha un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de fusta. Les cantonades estan decorades per dues filades bastides en pedra desbastada. Adossat a la façana principal hi ha un antic brollador de pedra, el qual compta amb un brollador per omplir-lo. El cos principal, situat al nord de la construcció, presenta el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant el portal d'accés a l'interior que té els brancals bastits en pedra desbastada. Al seu costat hi ha una finestra emmarcada en carreus de pedra i amb la llinda plana. La construcció està arrebossada i emblanquinada, i està situada al costat de ponent de la masia, a la que es troba unida mitjançant un petit arc rebaixat adovellat.</p> 08116-10 Camp del Sot, 08510. <p>Tot i que no s'han trobat referències històriques directes d'aquesta edificació, la seva construcció va directament relacionada amb el mas Pla. És probable que la masoveria es bastís a mitjans de segle XIX, quan la finca superà la seva etapa d'abandó i inicià la seva recuperació, la de les seves masoveries subsidiàries i la de les terres.</p> 41.9963700,2.3163800 443381 4649599 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75708-foto-08116-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75708-foto-08116-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75708-foto-08116-10-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75709 El Pla Xic https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-xic <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XVII,XX La casa es reformà l'any 1965 i fou rehabilitada completament l'any 2005. <p>Masia rehabilitada de planta en forma d'L, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures presents a la construcció són rectangulars. A la façana principal, orientada a migdia, les obertures estan ordenades seguint tres eixos verticals descentrats respecte el carener. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana monolítica gravada: 'PLA CONDAL IHS 1630'. El portal està emmarcat per dues finestres de diferents dimensions bastides amb carreus de pedra, llindes planes i ampits motllurats. Al pis hi ha tres finestres de les mateixes característiques, tot i que la central presenta la data 1695 gravada a la llinda (és probable que faci referència a una ampliació o reforma). La resta de paraments també han estat arranjats amb l'obertura de noves finestres i la reforma de les anteriors. Tenen una característica en comú, els ampits estan formats per lloses de pedra. El cos adossat a l'extrem de ponent de la façana principal s'utilitza com a garatge. A l'extrem de llevant s'observa un contrafort de reforç. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat en una tonalitat groguenca.</p> 08116-11 Carrer Cooperació, 08510. <p>La construcció de la casa data de mitjans del segle XVII, en concret l'any 1630 tal i com indica la llinda del portal d'accés, mentre que a la llinda d'una de les finestres del pis hi ha la inscripció 1695. A principis del segle XIX, la masia apareix mencionada amb el nom de Pla Xic en el llistat de la concòrdia generat amb la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805). En aquest moment és propietat de Pau Pla i Llafrenca i poc després passà a mans del seu nét Ramon Pla i Vila. En aquest sentit, cal indicar que la nissaga dels Pla, amos del mas del Pla, van adquirir diverses masoveries en època moderna, entre elles el Pla Xic. Pel Reial Cadastre de l'any 1813 es documenta que la masoveria del Pla Xic, juntament amb la de Masdamunt i la Granotera, eren de tercera categoria. Després de la Guerra Civil, l'any 1939, els propietaris que hi anaren a viure tenien casualment el mateix cognom que el nom de la casa. El proper nucli de cases unifamiliars construïdes recentment, i que formen part de la població de Roda de Ter, han adoptat el nom actual de la casa, Pla Xic, com el nom del barri.</p> 41.9912100,2.3150000 443262 4649027 1630 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75709-foto-08116-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75709-foto-08116-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75709-foto-08116-11-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'edifici és conegut també amb el nom de Pla Condal. Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75710 El Pujolar https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujolar <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XVII, XX Fa aproximadament uns 35 anys, l'edifici va patir un procés de restauració que la deixà en perfecte estat. <p>Gran masia de planta en forma de 'L', que consta de quatre cossos adossats amb un petit pati davanter tancat a mode de barri. L'edifici principal presenta la coberta de dos vessants de teula i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats. El portal d'accés a l'interior presenta la llinda gravada amb la data 1784. A banda i banda de la façana principal hi ha dos cossos adossats amb les teulades de dos aiguavessos, que delimiten el pati interior lateralment. Destaca l'edifici de llevant, distribuït en dos nivells i del que destaquen els grans finestrals d'arcs escarsers sostinguts per pilars de planta quadrada, situats al pis. Actualment tenen sortida a un balcó corregut delimitat per una barana de fusta, tot i que en origen formaven part d'una galeria oberta a l'exterior. A nivell decoratiu destaca un escut de pedra amb les quatre barres, situat al bell mig de les obertures. L'últim cos que delimita el pati està situat a la part frontal del conjunt i actualment s'utilitza de garatge i magatzem. Presenta la coberta de teula de quatre vessants, sostinguda per un embigat de fusta, i està distribuït en planta baixa i pis. Unes escales exteriors donen accés al nivell superior, obert a l'exterior. Per últim, el portal d'accés a l'interior del pati és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben tallats i protegit per una teulada ondulada. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc. Completant el conjunt hi ha diverses edificacions aïllades utilitzades per a l'activitat ramadera i com a magatzems.</p> 08116-12 Plans del Coll, 08510 <p>El Pujolar apareix mencionat per primera vegada en un llistat de masos datat a finals del segle XVI. A mitjans del segle XVII, en el Cartoral de Roda dels anys 1639-1651, apareix anomenat dins d'una relació de cases de pagès situades fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, però dins del terme municipal. Tenim notícia que s'hi efectuaren obres de reforma entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, concretades mitjançant les típiques galeries que actualment la caracteritzen. A principis del segle XIX, el mas és propietat de Domingo de Boufart. Segons el Reial Cadastre de l'any 1813, el propietari tributava per 'mesurones' de cereals, farratges, vinya, horta, rocam; per una casa de segona categoria, 2 bous, 34 xais i pel diputat. Una de les seves masoveries era la del Gelabert. Durant les primeres dècades del segle XX, el Pujolar era una casa important amb força terres de cultiu que també posseïa terrenys al Pla de Cabrera de Cantonigrós, per a la plantació de patates. De fet, els amos del Pujolar s'especialitzaren en les patates de bufé (procedents de Beauvais), una varietat de ràpid creixement que predominava a l'època. Per la relació de socis de la Cambra Agrícola Ausetana dels anys 1917-1919, es documenta que el propietari del mas era Esteve Montmany Gallach. A mitjans del segle XX, l'any 1958 o 1959, amb la generalització de l'ús de la maquinària, el Pujolar adquirí un dels primers tractors de la contrada, un 'Anomac' que funcionava amb benzina. Disposa d'un camí de pagès de fàcil accés que el comunica amb les Rieres del Pujolar, edifici que probablement fou una altra de les seves masoveries, i que actualment és de la seva propietat. Segons el Catàleg de Béns del POUM 2008, a l'edifici es conserven parets de tapia d'uns 40 centímetres d'amplada que eviten que les inclemències climàtiques es facin notar dins la residència, tot i que els revestiments arrebossats dels murs no deixen apreciar-ho.</p> 41.9884700,2.2937000 441495 4648737 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75710-foto-08116-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75710-foto-08116-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75710-foto-08116-12-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75711 El Torrent https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrent-0 <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XIV-XIX <p>Masia de grans dimensions i planta irregular, formada per diversos cossos adossats. El cos principal, rectangular, presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al pis destaca un balcó exempt rehabilitat, al que s'accedeix des d'un finestral rectangular amb l'emmarcament de pedra i la llinda plana gravada amb la data 1829. Les finestres de les golfes són de petites dimensions i tenen els emmarcaments arrebossats. Cal destacar la façana de ponent, donat que conserva diverses finestres bastides amb carreus de pedra i llindes planes incloent-hi l'obertura de la sala, situada al pis i amb un festejador intern. A l'interior, la sala presenta diverses portes que la comuniquen amb la resta d'estances de la planta, les quals estan emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats i amb les llindes planes majoritàriament decorades. Destaquen dues portes datades els anys 1650 i 1797, i una obertura de mig punt adovellada que dóna accés a la sala des de les escales de pedra que pugen del vestíbul. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats. Adossats a la banda de llevant de la façana principal hi ha dos cossos més de planta rectangular, amb les cobertes de teula de dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis. El primer volum tanca l'espai de pati interior o barri que es troba situat davant la façana principal. Està pavimentat amb grans blocs de pedra ben desbastats i s'hi accedeix mitjançant un gran portal rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb una creu central i l'any 1638. De la planta baixa destaca un portal rectangular amb els brancals fets de maons, mentre que al pis hi ha una galeria oberta mitjançant tres grans arcs rebaixats i coberta per un embigat de fusta interior. La construcció està bastida amb còdols de riu lligats amb morter i diverses refeccions amb maons. Des d'aquesta galeria s'accedeix a una terrassa que es comunica amb l'altre volum. La façana principal, orientada al sud, presenta dos grans portals d'accés de mig punt amb els emmarcaments motllurats en pedra. Al pis, les obertures són rectangulars, amb el mateix tipus d'emmarcament i tenen sortida a un balcó corregut que envolta el perímetre lliure de la construcció. Presenta la barana de ferro treballat i la llosana decorada amb trencadís de ceràmica vidrada de diversos colors. La resta de façanes presenten el mateix tipus d'obertures i emmarcaments que els de la façana principal. La construcció presenta un placat exterior a mode de carreus de pedra combinat amb revestiments arrebossats. El conjunt es completa amb una sèrie d'edificacions auxiliars utilitzades per a l'activitat agro-ramadera, situades a ponent de la construcció original. Les més antigues estan bastides en pedra lligada amb morter i amb les cobertes de teula de dos vessants, mentre que les més modernes són construïdes amb obra ceràmica i les cobertes de plaques de fibrociment.</p> 08116-13 Paratge de La Guàrdia, 08510 <p>La masia del Torrent apareix mencionada en diversos documents ja des de la baixa Edat Mitjana. En concret fou construïda a mitjans del segle XIV. A finals del segle XVI, el nom del Torrent apareix en una llista dels masos més recurrents del terme. A principis del segle XIX, el mas apareix mencionat en el llistat de la concòrdia relacionat amb la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805). Es menciona el mas Torrent o Torrents, propietat de Josep Torrent. A principis del segle XX, en la relació de socis de la Cambra Agrícola Ausetana dels anys 1917-1919, apareix mencionat el mas com a propietat de Joan i Ramon Torrent. Es té notícia que diverses noies de masos petits de Folgueroles i Vilanova de Sau s'ocupaven com a servei domèstic en masos benestants de Les Masies. Un d'aquests masos era el Torrent. Segons Josep Arderiu, del mas Puigcendre, el Torrent és una de les principals explotacions agràries del municipi, concentrades a la zona de Sant Miquel de la Guàrdia, des de ben entrat el segle XX.</p> 41.9870900,2.3035200 442307 4648577 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75711-foto-08116-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75711-foto-08116-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75711-foto-08116-13-3.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 94|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75712 El Vicenç https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vicenc <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, 1981. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XVII Els revestiments exteriors estan degradats. <p>Masia de planta rectangular, formada per tres grans cossos adossats, amb la façana principal orientada a ponent. El cos principal, situat al centre de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. El portal d'accés és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana gravada amb el monograma del nom de Jesucrist (IHS) i la data 1587. Damunt seu hi ha un balcó exempt amb el finestral de sortida rectangular. El cos adossat a tramuntana presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener en paral·lel a la façana i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Les obertures són rectangulars, majoritàriament emmarcades amb carreus de pedra desbastats i amb les llindes planes. Algunes finestres tenen els ampits motllurats. A la façana nord destaca una finestra situada a les golfes, gravada amb la data 1727. Aquest parament presenta un cos adossat al centre, cobert per una terrassa al nivell del pis. és de factura més moderna que la resta del volum i està delimitada per una barana de ferro treballada unida mitjançant pilars quadrats fets amb maons. L'altre volum està adossat a migdia, presenta la coberta de teula de tres vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. El portal d'accés és d'arc rebaixat, amb l'emmarcament arrebossat. Damunt seu hi ha una finestra rectangular emmarcada en pedra, amb la llinda gravada amb la data 1769. A la segona planta hi ha una finestra balconera que conserva part de l'emmarcament de pedra original. La part més destacable d'aquest volum és la façana de migdia, on hi ha arcades obertes de pedra i morter a la planta baixa i una doble galeria tancada situada als pisos superiors. Les de la planta baixa estan obertes a un jardí de planta rectangular, delimitat per les quadres i la masoveria del conjunt, i amb accés directe a l'església de Sant Miquel de la Guàrdia. Un portal d'arc escarser adovellat dóna accés al jardí des de la façana principal del conjunt. Les obertures superiors de la façana de migdia són d'arc carpanell i estan adovellades, tot i que les de la segona planta presenten baranes de fusta. Val la pena destacar la façana de llevant del conjunt, donat que la pràctica totalitat de les obertures estan bastides amb carreus de pedra ben desbastats i amb les llindes planes. Les finestres presenten ampits motllurats també. La construcció està bastida amb còdols de pedra lligats amb morter, amb refeccions en maons. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, amb carreus de pedra a les cantonades. El volum principal presenta el pis superior bastit en terra, probablement amb la tècnica de la tàpia.</p> 08116-14 Paratge de La Guàrdia, 08510 <p>La primera menció documental del Vicenç apareix en el Cartoral de Roda del període 1639-1651, on s'esmenta la relació de cases de pagès que hi havia al terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda. Tot i això, la llinda del portal d'accés principal indica que la masia fou bastida l'any 1587. Durant l'Edat Moderna, el mas va anar creixent amb la incorporació a l'heretat de diverses masoveries de la zona. Es té notícia que Josep Sanglas del Vicenç posseïa les masoveries de Massans, la Casa del Vicenç i Fontdelrestobles. En el Reial Cadastre de l'any 1813 es reafirmà la propietat del Vicenç a mans de Josep Sanglas i Vicens, i també la propietat de les masoveries anteriors, totes tres cases de tercera categoria. A més a més, a la relació de 'Casas Nuevas', apareixen les 'casetes' Sentinella Vicens i Rieres Vicens (ROVIRA, 2005: 134). Degut a la proximitat geogràfica entre els dos edificis, la història del Vicenç va lligada a la de l'església de Sant Miquel de la Guàrdia. En aquest sentit es documenta que a la casa del Vicenç es conservava una antiga imatge mariana gòtica d'alabastre trossejada (documentada des de l'any 1012) que es venerà a l'església de Sant Miquel de la Guàrdia durant molts segles. Fou portada a la casa durant la Guerra Civil. També es coneix, tant pel catàleg de béns del municipi com per l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat, que a l'interior de la casa es conserva un portal amb la següent inscripció gravada: 'HOC SIGITO Vinces - FER ME FEU VICARIED MANLLEU 1665'. La inscripció ens relaciona directament la construcció de l'edifici amb l'estament religiós de la vila de Manlleu. L'edifici va patir diferents reformes i ampliacions durant els segles XVII i sobretot XVIII, època en que també es reformà l'església de Sant Miquel. Es té constància gràcies a les llindes gravades en diverses obertures exteriors i interiors de la masia. Així doncs, és força probable que el cos adossat a tramuntana es correspongui amb una ampliació duta a terme durant la segona meitat del segle XVIII. També seria el cas del volum adossat a la banda de migdia, amb les característiques galeries dels pisos superiors, documentades entre la segona meitat del segle XVIII i el segle XIX.</p> 41.9933300,2.2932100 441459 4649277 1587 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75713 Font del Macià https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-macia <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> XIX-XX L'abundant vegetació de la zona fa que l'estructura estigui malmesa. Presenta una esquerda al bell mig del mur i un petit enderrocament a la part inferior de l'estructura. Les lloses que fan de bancs estan força inclinades, degut a la força de les arrels. <p>Font situada a llevant del mas Macià, en un desnivell del terreny entre el paratge de la Prada i el Puigsabró, completament coberta per l'abundant vegetació de la zona que ha condicionat el seu estat de conservació. Està formada per un mur de planta rectangular d'uns dos metres d'alçada, inserit en un talús del terreny. Està bastit en pedra de diverses mides sense treballar lligada amb morter de calç. A la part inferior de l'estructura hi ha una obertura quadrada delimitada per tres pedres ben desbastades, decorades amb una motllura en el punt de l'obertura. La llinda presenta la data 1789, tot i que està força degradada. La pedra de la part inferior està desbastada i treballada a mode de canal. A l'interior s'observa el brollador, constituït per una pedra allargada que presenta un petit canal al mig per on discorre l'aigua. Adossades en perpendicular als extrems del mur hi ha dues grans lloses de pedra disposades a mode de bancs per seure.</p> 08116-15 Paratge de la Prada, 08510 <p>En origen, la font havia estat propietat de la finca del Macià, tot i que en vendre's aquesta part de les terres passà a mans del nou propietari.</p> 41.9815100,2.2965900 441728 4647963 1789 08116 Les Masies de Roda Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75713-foto-08116-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75713-foto-08116-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75713-foto-08116-15-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75714 La Carrera del Pujolar https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carrera-del-pujolar <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XVII La coberta i els revestiments arrebossats presenten certa degradació. <p>Masia de planta més o menys quadrangular, amb la coberta de teula de dos vessants disposada a diferent nivell i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis i està organitzada en tres crugies perpendiculars a la façana. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal, orientada a migdia, presenta a la planta baixa un portal d'accés central, amb la llinda de fusta, i a banda i banda una altra obertura d'accés a l'interior i un senzill finestral. La part més destacable de la construcció és la galeria situada al pis superior. Es troba oberta a l'exterior, coberta per un embigat de fusta sostingut per dos pilars quadrats i delimitada per una senzilla barana de ferro. Conserva una obertura d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat a la banda de ponent i, des de l'interior de l'edifici, s'hi accedeix mitjançant tres finestrals arrebossats. La construcció està bastida en pedra lligada amb morter i amb algunes refeccions fetes amb maons. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, tot i que actualment deteriorats. Adossat a la façana de ponent de la masia hi ha un cobert de planta rectangular, amb la coberta de plaques de fibrociment i bastit en maons, amb els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> 08116-16 Serrat del Vicenç, 08510 <p>La primera referència documental sobre l'edifici s'ha d'adscriure al segle XIV, en un moment d'expansió i creixement del nombre de masos i masies, documentat entre les primeres dècades de segle i fins poc abans de les pestes iniciades l'any 1348. La masia torna a aparèixer en el Cartoral de Roda de principis del segle XVII, en concret entre els anys 1639-1651, en una relació de les cases de pagès que hi havia al terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda. A principis del segle XIX, després de la separació dels dos municipis (1803-1805), l'edifici no apareix en el llistat de la concòrdia, tot i que, gràcies al document del Reial Cadastre de l'any 1813, es sap que se l'anomena la Carrera de la Guàrdia i que és propietat d'Onofre Feu. Segons el Catàleg de Béns, en origen, la planta baixa de la masia estava destinada al bestiar, mentre que el pis superior era per les persones i hi havia els dormitoris. L'habitatge actual, adossat a l'antiga construcció, és una edificació construïda durant el segle XX, i actualment pertany en propietat al mas Pujolar.</p> 41.9915900,2.2981700 441868 4649081 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75714-foto-08116-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75714-foto-08116-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75714-foto-08116-16-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75715 La Casa del Mig https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-del-mig <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> XVIII-XX Els revestiments exteriors estan força degradats. <p>Masia de planta més o menys quadrangular, amb la coberta de teula de dos vessants disposada a diferent nivell i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis i està organitzada en tres crugies perpendiculars a la façana. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal, orientada a migdia, presenta a la planta baixa un portal d'accés central, amb la llinda de fusta, i a banda i banda una altra obertura d'accés a l'interior i un senzill finestral. La part més destacable de la construcció és la galeria situada al pis superior. Es troba oberta a l'exterior, coberta per un embigat de fusta sostingut per dos pilars quadrats i delimitada per una senzilla barana de ferro. Conserva una obertura d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat a la banda de ponent i, des de l'interior de l'edifici, s'hi accedeix mitjançant tres finestrals arrebossats. La construcció està bastida en pedra lligada en morter i amb algunes refeccions fetes en maons. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, tot i que actualment deteriorats. Adossat a la façana de ponent de la masia hi ha un cobert de planta rectangular, amb la coberta de plaques de fibrociment i bastit en maons, amb els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> 08116-17 BV-5222 (km. 2), 08510. <p>Segons el catàleg de béns de la població, en origen, a la planta baixa de l'edifici hi havia les quadres pel bestiar, tot i que actualment hi ha la cuina i la sala d'estar. Al nivell superior hi ha els dormitoris.</p> 41.9938400,2.3074900 442642 4649324 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75715-foto-08116-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75715-foto-08116-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75715-foto-08116-17-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75716 La Mesquita https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mesquita-2 <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XIX-XX El revestiment del cos principal està un pèl degradat i deixa el parament de terra del pis superior vist. <p>Masia de planta rectangular formada per tres cossos adossats, amb les cobertes de teula de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis. La part més genuïna es correspon amb el cos central, el qual presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb maons i la llinda de fusta. Al costat hi ha una finestra rectangular reformada i damunt seu una petita finestra rectangular amb l'emmarcament emblanquinat. Les obertures del cos adossat a ponent també són rectangulars i estan bastides amb maons. El cos adossat a llevant, en canvi, presenta obertures d'arc rebaixat, tot i que també estan construïdes amb maons, igual que les cantonades de tot el volum. A la part posterior de la construcció hi ha un cobert adossat destinat, en origen, al bestiar. El cos principal presenta la planta baixa bastida en pedra lligada amb morter, mentre que el pis és bastit en terra. Un revestiment arrebossat un xic degradat protegeix els paraments exteriors. En canvi, els cossos laterals estan bastits en pedra sense treballar lligada amb abundant morter. El conjunt el completen també unes edificacions construïdes en totxo, algunes amb un acabat arrebossat, i les cobertes de plaques de fobrociment, utlitzades per a l'explotació agro-ramadera. El mas compta amb dues basses per emmagatzemar aigua.</p> 08116-18 Barri de les Cases Noves, 08510. <p>L'única referència del mas indica que a mitjans del segle XX, la Mesquita era propietat de Joan Escarrabill i els seus fills, que també eren masovers del Fontserè. És probable que fos construïda entre finals del segle XIX i principis del segle XX.</p> 41.9904500,2.3232300 443943 4648937 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75716-foto-08116-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75716-foto-08116-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75716-foto-08116-18-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75717 La Serra dels Munts https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-dels-munts <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XVII-XVIII Els revestiments exteriors de les façanes estan força degradats. <p>Masia de planta quadrada, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular que únicament conserva la llinda plana de pedra, la qual presenta la següent inscripció: '1779 JUAN VILAMALA MUNT'. La resta d'obertures han estat reformades i, actualment, presenten els emmarcaments arrebossats. Cal mencionar que conserva les bigues de fusta de la coberta, les quals sostenen el voladís. La construcció és bastida en pedra lligada amb morter, tot i que els paraments exteriors estan arrebossats. S'observen diverses refeccions bastides en maons. Adossat a la cantonada sud-oest de l'edifici hi ha un volum de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant, de cronologia més recent. Està bastit amb maons i en origen es destinà a les tasques agrícoles del mas. El conjunt el formen també uns coberts construïts amb obra i amb la coberta de fibrociment, on es desenvolupa l'activitat ramadera. A escassa distància hi ha la casa nova, bastida al segle XX.</p> 08116-19 A uns 200 metres al nord del terme de Roda de Ter, entre el mas Puigcendre i el Pla de Roda, 08510. <p>El seu origen es remunta al segle XV, tot i que la llinda és d'època força més tardana. Després de la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), en el llistat de la concòrdia apareix mencionat el Mas Serradamunt com a propietat de Jacint Mur. En origen, la planta baixa era destinada a estable mentre que al pis hi havia els dormitoris. Actualment, la casa és propietat dels antics masovers que la treballaven, els quals van comprar la finca als amos del Pla.</p> 41.9947300,2.3135000 443141 4649419 1779 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75718 La Teuleria del Torrent https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-del-torrent <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XIX La masia fou ampliada l'any 1971. Recentment ha estat reformada i arranjada. <p>Masia de planta irregular formada per diversos cossos adossats. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant el portal d'accés, d'arc rebaixat. A la part superior del parament hi ha el nom de la casa pintat en lletres vermelles i, més amunt, l'any de les últimes reformes, 1971. La construcció està arrebossada i emblanquinada. Adossat a l'extrem de llevant de la façana principal hi ha un cos annex de construcció més recent, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en dos nivells, que conserva les bigues de fusta de la coberta. El conjunt el completen també altres edificacions destinades a l'activitat ramadera i com a magatzems. Són edificis bastits amb totxos i amb les cobertes de fibrociment. A pocs metres de distància del mas hi ha la casa nova.</p> 08116-20 Zona del Bac de Roda, 08510. <p>Tot i que segons el catàleg de béns del municipi la masia data de l'any 1850, en la relació de contribuents del terme de les Masies pel pagament del Reial Cadastre de l'any 1813, ja apareix catalogada com a 'Casas Nuevas'. Sembla ser que el nom de teuleria fa referència a l'antic ofici dels propietaris de l'edifici. En cap cas s'ha pogut aclarir si la construcció comptava amb un forn o bòbila per fabricar teules. Actualment no hi resideix ningú, encara que presenta un estat òptim per habitar-la.</p> 41.9910100,2.3042900 442375 4649012 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75718-foto-08116-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75718-foto-08116-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75718-foto-08116-20-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75719 Les Rieres del Pujolar https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-rieres-del-pujolar <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XVIII <p>Masia de planta rectangular amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis. En general, les obertures són rectangulars, de diverses mides i estan bastides amb maons. Destaca el portal d'accés principal, descentrat respecte l'eix del carener. Es tracta d'una gran obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda plana monolítica, gravada amb l'any 1771 i un motiu decoratiu central. Del pis destaca la terrassa, oberta tant a la façana principal com a la lateral, i coberta per un embigat de fusta, rastells i rajola plana. La construcció està bastida en pedra de riu sense treballar, lligada amb morter i disposada irregularment, amb les cantonades decorades amb maons. La façana principal combina el parament de pedra amb un revestiment arrebossat força matusser. A la resta de paraments s'observen diverses reformes i refeccions bastides amb maons i totxo. Al costat de la masia hi ha un edifici auxiliar de planta rectangular, amb la coberta d'un sol aiguavés i distribuït en dues plantes, que en origen estava destinat a quadres i pallissa.</p> 08116-21 Plans del Coll, 08510. <p>L'única referència que es coneix es troba a la façana principal, on es conserva la llinda gravada amb la data 1771. Fa relativament poc temps, la façana principal va ser rehabilitada. El topònim de la casa sembla indicar la possibilitat que es tractés d'una de les masoveries vinculades al mas Pujolar, aquest últim situat a escassa distància al nord de la construcció.</p> 41.9871000,2.2911500 441283 4648587 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75719-foto-08116-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75719-foto-08116-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75719-foto-08116-21-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75720 Masdemunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/masdemunt <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XVIII Hi ha diverses parts exteriors de l'edifici malmeses. <p>Masia de planta rectangular amb la coberta de teula de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i estan bastides en maons, tot i que algunes d'elles han estat reformades i presenten els emmarcaments arrebossats. El volum més genuí està situat al bell mig del conjunt i presenta els paraments exteriors arrebossats, tot i que està bastit en pedra sense treballar lligada amb morter. Els cossos laterals són fruit d'ampliacions i reformes posteriors, i combinen la construcció en pedra i morter amb reformes bastides en totxo. Cal destacar la coberta de l'edifici, de bigues de fusta i voladís, i la façana de ponent, on hi ha dues grans finestres balconeres amb baranes de ferro. El conjunt es completa amb dues edificacions aïllades destinades a l'activitat agro-ramadera.</p> 08116-22 Barri de les Cases Noves, 08510. <p>Els Pla Llafrenca, propietaris del mas Pla, adquiriren el Masdemunt com a masoveria cap a finals del segle XVIII. De fet, en el llistat de la concòrdia signat poc després de la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), apareix mencionat com a masoveria del mas Pla juntament amb la Granotera i el Pla Xic. En el Reial Cadastre de l'any 1813, dins la relació de tributacions del mas Pla, la masoveria del Masdamunt apareix anomenada com casa de tercera categoria.</p> 41.9922700,2.3185700 443559 4649143 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75720-foto-08116-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75720-foto-08116-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75720-foto-08116-22-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75721 Mesavall https://patrimonicultural.diba.cat/element/mesavall <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> XVIII Els revestiments exteriors estan força degradats, sobretot a la part inferior de la façana principal. <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis i està distribuïda en tres crugies perpendiculars a la façana principal. Totes les obertures són rectangulars, les finestres de petites dimensions i amb els emmarcaments arrebossats. Destaca el portal d'accés a l'interior, d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats i la llinda plana sostinguda amb permòdols. Està gravada amb una creu de Malta central emmarcada amb la data 1787. De la finestra situada damunt del portal destaca l'ampit, format per una llosa de pedra. La coberta és de bigues de fusta. La construcció té els paraments arrebossats, tot i que força degradats sobretot a la part inferior de la façana principal. Està bastida en pedra sense treballar lligada en morter i amb fragments de maons a les juntes per regularitzar-les.</p> 08116-23 BV-5222 (km. 2), 08510. 41.9936500,2.3070300 442604 4649303 1787 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75721-foto-08116-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75721-foto-08116-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75721-foto-08116-23-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75723 Palanca de Malars https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-malars <p>ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter.</p> XIX-XX L'estructura està en bones condicions, tot i que deixada degut a la seva falta d'ús. <p>Palanca que dóna accés a la colònia i fàbrica tèxtil de Malars (dins del terme municipal de Gurb), salvant el cabal del riu Gurri. De fet, una part de l'estructura pertany al terme de Gurb mentre que l'altra està dins del terme de les Masies de Roda. Es tracta d'una passera elevada de ferro, amb barana inclosa, que comunica el camí de Malars amb els edificis de la colònia. L'accés des del camí es fa mitjançant unes escales d'obra. La passera està sostinguda per grans pilons troncocònics bastits en formigó i fixats dins la llera del riu i també a les ribes d'aquest.</p> 08116-25 Paratge de la Devesa del Pujolar, 08510. <p>Encara que no es tenen referències històriques de l'any de la construcció de la palanca, la seva història va lligada amb la colònia de Malars. La colònia tèxtil de Malars fou una de les primeres fàbriques de la comarca i es documenta que el 1827 Gaspar demanà una nova concessió d'aigües per augmentar la producció de cardar cotó. Vers el 1837 el complex fabril fou incendiat pel carlí Tristany. Posteriorment fou rehabilitada i constava de 2 edificis i algunes cases amb maquinaria accionada amb energia hidràulica mitjançant rodes de fusta. En un principi la colònia era formada 25 habitatges i la fàbrica. Entre els edificis destacaven una església, un economat, una fonda i una escola. Actualment sols resten uns quants habitatges deshabitats, l'habitatge de l'antic director, la turbina i l'església. L'any 1996 va ser subhastada per 46 milions de pessetes.</p> 41.9837400,2.2917600 441330 4648213 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75723-foto-08116-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75723-foto-08116-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75723-foto-08116-25-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75724 Passera del torrent de la font de la Teula https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-del-torrent-de-la-font-de-la-teula XIX-XX <p>Passera situada damunt del torrent de la Font de la Teula, que comunica el paratge de la Guàrdia de les Masies de Roda amb la població de Roda de Ter. Està formada per tres grans lloses de pedra desbastades, actualment sostingudes per dues bigues de formigó.</p> 08116-26 Zona del Bac de Roda, 08510. 41.9873200,2.3041000 442356 4648603 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75724-foto-08116-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75724-foto-08116-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75724-foto-08116-26-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75726 Pont del torrent de la font de la Teula https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-font-de-la-teula XVII-XVIII <p>Pont de pedra format per dues obertures rectangulars, una de mida força més gran que l'altra. Ambdues estan bastides en pedres desbastades, disposades en filades més o menys regulars, lligades amb morter. La de majors dimensions presenta una llosa de pedra a mode de llinda. El paviment actual està asfaltat.</p> 08116-28 Zona del Bac de Roda, 08510. 41.9898900,2.3041200 442360 4648888 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75726-foto-08116-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75726-foto-08116-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75726-foto-08116-28-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75727 Puigcendre https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcendre <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XVIII Actualment, l'edifici originari no està habitat i s'utilitza per al desenvolupament de les tasques agrícoles i ramaderes. <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i bigues de fusta, distribuïda en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, majoritàriament reformades i amb els emmarcaments arrebossats. El portal d'accés, situat a la façana de ponent, ha estat completament reformat i resta protegit pel cos estructural de totxo adossat a l'oest. Destaca un petit cos de planta quadrada, bastit amb maons, que es troba adossat a la façana de migdia, el qual es podria correspondre amb un forn o bé un pou. L'edifici combina la construcció originària en pedra lligada amb morter amb les reformes i ampliacions bastides en totxo i maons. Els paraments exteriors estan arrebossats, tot i que en estat de degradació. La construcció originària s'ha mantingut, tot i que el seu entorn ha patit grans transformacions amb la incorporació de volums i edificis adossats al seu voltant, destinats a les tasques agrícoles i ramaderes. En concret, aquestes construccions es localitzen als sectors de llevant i ponent de la masia i es caracteritzen per estar bastides amb totxo i maons, i amb les cobertes de teula d'un i dos vessants, o bé de plaques de fibrociment.</p> 08116-29 BV-5222, km 1, 08510. <p>A principis del segle XVIII es té constància de la masia del 'Puigsendra'. Després de la separació dels municipis de Roda i Les Masies (1803-1805), en el llistat de la concòrdia apareix mencionat el mas Puigcendre de Pau Arimany. Es documenta que el gra per moldre que es produïa al mas es portava als molins de can Viñas i can Montada, de Manlleu. L'any 1913, la família Arderiu, masovers del mas de Salou, adquiriren el mas Puigcendre. Per la contribució rústica de l'any 1917 sabem que Isidre Arderiu de Puigcendre tributava per les plantacions de blat, blat de moro, civada i en menor mesura alfals i palla de cereals. Dins del context de la Guerra Civil sabem que molts propietaris i masovers s'exiliaren o bé s'amagaren en masies i boscos de la contrada. Aquest és el cas de Pere Arderiu de Puigcendre que s'ocultà en un refugi situat dins la mateixa finca, mentre que el seu germà Antón i el mosso Isidre Faja s'amagaren al Sot de Balà de Tavertet, i Jaume Arderiu va fugir a França. Així doncs, les germanes Maria i Dolors Arderiu s'ocuparen del mas i de les feines del camp, donada l'absència d'homes. Segons Josep Arderiu, propietari del mas, des de ben entrat el segle XX és una de les principals explotacions agràries del municipi, les quals estan concentrades a la zona de Sant Miquel de la Guàrdia. De fet és un exemple d'explotació 'mitjana' que encara viu de l'explotació agropecuària (35 quarteres de terra per alimentar 200 mares reproductores, mig miler de garrins de bestiar porcí i 200 vaques de carn). Probablement l'any 1967, amb la construcció de la nova casa, la masia originària es deixà d'utilitzar com habitatge.</p> 41.9960400,2.3098500 442840 4649567 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75727-foto-08116-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75727-foto-08116-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75727-foto-08116-29-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75728 Resclosa de l'Obra https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-lobra <p>· CONSORCI ALBA-TER (n. d.): La Ruta del Ter, seguint el curs del riu. Obtinguda el 15 febrer de 2010. http://www.rutadelter.cat</p> XIX L'edifici es troba en desús i la resclosa està molt malmesa, sobretot a la part central de l'estructura. <p>Resclosa de planta curvilínia disposada sobre el Ter i bastida damunt la roca que conforma la llera del riu. Aquesta roca està rebaixada antròpicament i presenta diversos encaixos de planta quadrada actualment en desús. Té una alçada aproximada d'uns dos metres i està construïda amb rierencs disposats en filades més o menys regulars, lligats amb ciment. Compta amb un seguit de pals de fusta que reforcen l'estructura, sobretot a la part central que és la que es troba més malmesa. La resclosa s'adossa al mur de ponent de l'edifici que albergava la comporta, situat a la riba nord del riu. L'edifici és de planta rectangular, distribuït en un sol nivell, i es fonamenta damunt la roca de la llera del riu. Està cobert per una volta rebaixada bastida en maons disposats a sardinell. Presenta una porta d'accés rectangular, situada al mur de llevant, bastida amb carreus de pedra ben desbastats i amb la llinda plana. A l'interior, el paviment està format per grans lloses de pedra de planta rectangular que cobreixen el canal, el qual circula per sota l'edifici. Per captar l'aigua procedent de la resclosa, a la part inferior del mur de ponent hi ha dues obertures d'arc escarser bastides amb grans carreus de pedra ben desbastats. El mur de llevant, en canvi, es fonamenta damunt d'un gran arc rebaixat bastit en maons disposats a sardinell, que permet que el canal surti de l'edifici i circuli fins a l'antiga fàbrica de l'Obra, situada al terme municipal de Roda de Ter. La construcció està bastida amb maons i còdols o rierencs lligats amb morter de calç. Destaca la cantonada sud-oest, donat que està bastida amb carreus de pedra ben desbastats.</p> 08116-30 Zona de la Devesa del Pujolar, 08510. <p>La resclosa recollia aigua per al funcionament de la fàbrica de l'Obra de Roda de Ter, la qual tenia el dret d'utilitzar l'aigua que sobrava de la resclosa de Malars, situada a poca distància d'aquesta. El canal per on circulava l'aigua es va construir entre el 1826 i el 1845.</p> 41.9860600,2.2934600 441473 4648470 1826 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75728-foto-08116-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75728-foto-08116-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75728-foto-08116-30-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75729 Resclosa de Malars https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-malars <p>· CONSORCI ALBA-TER (n. d.): La Ruta del Ter, seguint el curs del riu. Obtinguda el 15 febrer de 2010. http://www.rutadelter.cat</p> XIX-XX <p>La colònia de Malars pertany al terme municipal de Gurb, tot i que una part de la seva resclosa es troba dins del terme de les Masies de Roda. Aquest tram té una forma rectilínia i presenta actualment una de les comportes, probablement de descàrrega de fons. La resclosa està bastida en formigó i la comporta es correspon amb una estructura de formigó i ferro.</p> 08116-31 Zona de la Devesa del Pujolar, 08510. <p>Possiblement ja existia una petita resclosa relacionada amb l'antic molí fariner i draper inicial. La resclosa actual es va rehabilitar entre el 1986 i el 1990. L'empresa constructora va ser Prat i Homs de Vic. Durant els segles XIX-XX, la resclosa s'utilitzava per agafar aigua per a la fàbrica tèxtil de Malars. Des del 1996, l'aigua s'agafa per produir electricitat.</p> 41.9854300,2.2891700 441117 4648403 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75729-foto-08116-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75729-foto-08116-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75729-foto-08116-31-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75730 Sant Miquel de la Guàrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-la-guardia <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2007): 'Les Masies de Roda, tot un món per descobrir. Guia gratuïta'. Ajuntament de les Masies de Roda. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1981. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XVIII <p>Església d'una sola nau de planta rectangular, amb l'absis carrat orientat a llevant. La nau està coberta per una volta de canó amb llunetes, dividida en quatre tramades per arcs torals sostinguts per pilastres adossades als murs laterals. Una cornisa motllurada recorre el perímetre de l'església, al nivell dels capitells. Als peus de la nau hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada. A l'extrem sud-est hi ha adossada la sagristia, amb la coberta exterior d'un sol vessant. Tant la porta d'accés a l'interior des del presbiteri com la finestra orientada a l'exterior del temple presenten les llindes gravades l'any 1786. De la mateixa manera, el portal d'accés a l'interior del campanar, situat al presbiteri, presenta la mateixa data gravada. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc escarser bastit en pedra, damunt del qual hi ha un rosetó adovellat amb vitralls acolorits. El campanar de torre, adossat a la sagristia, és de planta quadrada, amb la coberta de pavelló i quatre finestrals allargats de mig punt, situats a la part superior de cada un dels paraments. La construcció està bastida amb carreuons ben desbastats disposats en filades regulars, exceptuant la part superior que sustenta la coberta, bastida amb còdols i pedra sense treballar. A les cantonades hi ha carreus ben treballats.</p> 08116-32 Barri del Vicenç, 08510. <p>Les primeres notícies de l'església són de l'any 1012, mentre que el paratge de la Guàrdia consta des del 927. Amb anterioritat a l'any 1050 figurava com a parròquia independent. L'any 1116, el bisbe de Vic Ramon Gausfred la va donar al monestir de Sant Pere de Casserres, passant a ser sufragània d'aquest. En aquest sentit, el rector de Roda tingué problemes amb l'esmentat monestir, cosa que motivà que l'any 1435 Sant Pere de Casserres denunciés unes usurpacions de drets que el rector de Roda realitzava a l'església de Sant Miquel de la Guàrdia. A partir del segle XIV consta com a sufragània de la parròquia de Sant Pere de Roda, la qual cosa motivà algun conflicte. Abans del 1050 figurava com a parròquia però deixà aquesta condició abans del 1330. Es sap que durant la baixa Edat Mitjana hi havia un petit nucli rural habitat al voltant de l'església, format pel mateix temple, un petit cementiri amb una placeta, una bassa i tres o quatre cases ocupades. Funcionalment, el temple feia serveis religiosos i de culte a les masies de l'entorn a canvi del pagament dels censals. L'església fou restaurada l'any 1786, tal i com indiquen les llindes del portal de la sagristia i del campanar. Fins l'any 1936 es conservava una imatge gòtica d'alabastre que fou amagada pels propietaris en motiu de la guerra. Finalitzat el conflicte només se'n trobaren els trossos. A l'exterior s'hi conservaven les tombes dels antics propietaris, les quals formaven part de l'antic cementiri que fou traslladat als anys 60. L'actual està situat a pocs metres de distància a llevant del temple.</p> 41.9930100,2.2935000 441483 4649242 1786 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75730-foto-08116-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75730-foto-08116-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75730-foto-08116-32-3.jpg Legal Barroc|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat Durant el mes de maig de 2010, l'església fou objecte d'una intervenció que consistí en el repicat dels revestiments arrebossats exteriors que fins aquell moment cobrien les façanes, deixant d'aquesta manera l'obra vista. 96|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75731 Sant Salvador d'Horta https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-dhorta <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2007). Les Masies de Roda, tot un món per descubrir. Guia gratuïta. Ajuntament de les Masies de Roda. CASTELLÀ, R. (2006): 'Còdol-Dret. Vida d'una colònia industrial (1862-1964)', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX <p>Ermita d'una sola nau de planta rectangular, amb l'absis poligonal de tres cares orientat a llevant. La nau, d'uns 5 metres d'amplada per 12 metres de longitud, està coberta per una volta apuntada de perfil molt rebaixat recolzada als murs laterals, mentre que la volta i la capçalera de l'absis estan dividits per motllures decorades que alhora integren les imatges religioses de l'espai. De fet, tot l'interior del temple està decorat amb motllures rectilínies que tracen figures geomètriques. Adossada a la banda de tramuntana de l'absis hi ha la sagristia, d'uns 16 metres de llargada i actualment reformada, a la que s'accedeix mitjançant dues obertures d'arc apuntat, ornamentades amb el mateix tipus de motllures que decoren l'interior del temple. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc apuntat bastit en maons, damunt del qual hi ha un rosetó amb el mateix tipus d'emmarcament. Està coronada per un petit campanar d'espadanya d'un sol ull bastit en pedra i maons. El parament està bastit amb pedra ben desbastada disposada en filades regulars, amb les cantonades decorades en maons. La resta de façanes es troben arrebossades i pintades. Tots els paraments estan protegits per barbacanes sostingudes amb colls de fusta.</p> 08116-33 Paratge de la Serra Llarga, 08510. <p>En origen, l'ermita fou edificada en època medieval com a capella de la casa de pagès del Sanglas Nou, tot i que a finals del segle XIX es comença a utilitzar com a ermita de la colònia Còdol-Dret, degut a la seva proximitat. Era propietat de la societat 'Bosch Hermanos, Llusá i Cía' i pertanyia al conjunt colonial. Malauradament, el mes de juliol de l'any 1936, un incendi destruí l'arxiu parroquial, fet que impedeix donar dades històriques concretes sobre l'edifici. Després de la Guerra Civil, la capella fou restaurada per la Gerència i Direcció de l'empresa Unión Industrial Algodonera S.A. (UIASA), tot i que fins fa poc temps es creia que havia estat restaurada per Julio Muñoz, amo de la Unión Industrial Textil S.A. (UNITESA). En la restauració hi va col·laborar mossèn Guiteres de la parròquia de la 'Calle' de Vic, per indicació del Bisbat. Les imatges de Sant Salvador i Sant Antoni Maria Claret, patró del tèxtil, foren col·locades durant aquest treballs, incloent posteriorment la imatge de Sant Julio quan la colònia de Còdol-Dret entrà a la Unión Industrial Textil S.A. (UNITESA). Després de la restauració, la capella fou inaugurada el 21 de novembre de 1943 en presència del bisbe de Vic, Joan Perelló Pou, entre d'altres autoritats. Des de 1943 fins a 1963, cada diumenge a les dotze s'hi feia missa i en festes importants també s'assistia al temple. Després del tancament de la colònia, el temple quedà semiabandonat fins l'any 1987 quan l'adquirí l'actual propietari Josep Montmany. Novament fou restaurada destacant l'interior, la portalada d'entrada i part del mobiliari. Actualment s'hi fa l'Aplec de Sant Salvador cada segon diumenge de maig i una missa el 18 de març, dia de Sant Salvador.</p> 41.9820600,2.3233600 443946 4648006 1943 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75731-foto-08116-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75731-foto-08116-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75731-foto-08116-33-3.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 116|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75732 Font de la Teula https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-10 XIX-XX El brollador està en males condicions i l'estructura s'hauria de rehabilitar. <p>Font formada per un cos de planta quadrada bastit amb maons. Damunt seu, a mode de coberta, presenta una gran llosa de pedra desbastada lligada a l'estructura amb morter. El brollador, situat a la part inferior del volum, està força malmès i consta d'una pedra adossada a l'estructura d'on neix el broc. L'estructura té restes del revestiment arrebossat que la cobria, probablement en origen.</p> 08116-34 Zona del mas Bac de Roda, 08510. 41.9892300,2.3035300 442310 4648815 08116 Les Masies de Roda Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75732-foto-08116-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75732-foto-08116-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75732-foto-08116-34-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75733 Fontserè https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontsere <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XVII El revestiment arrebossat de la façana principal està un xic malmès. <p>Masia de planta irregular formada per quatre grans cossos adossats. El cos original és rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus, descentrat respecte l'eix del carener. Al pis, les finestres són rectangulars, amb els brancals fets de carreus i les llindes planes. La del damunt del portal és d'arc conopial i presenta una motllura decorativa a l'intradós. De les golfes destaca una obertura asimètrica actualment reformada, que correspon a una galeria oberta a la cantonada sud-oest de la construcció. La resta de paraments de l'edifici presenten obertures rectangulars, destacant les de la façana posterior donat que estan bastides en pedra. Adossat a aquest parament hi ha un cobert bastit en totxo, amb la coberta de fibrociment. La masia està construïda en pedra disposada en filades més o menys regulars, lligada amb morter. Un revestiment arrebossat un xic malmès protegeix el parament de la façana principal. Emmarcant aquest mur hi ha dos cossos que delimiten l'espai d'era davanter, protegida per una tanca. El cos situat a tramuntana presenta la coberta de teula d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. En origen, el nivell inferior estava destinat a les corts i quadres, mentre que el pis, obert a l'exterior, està cobert per un embigat de fusta sostingut per pilars bastits amb maons. La construcció està bastida en pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç. El volum adossat a migdia del cos principal té la coberta de teula de dos vessants i consta de planta baixa i pis. Tot i que la façana orientada a l'interior del conjunt està força transformada, la resta de paraments conserven la tipologia original. Destaca l'obertura de mig punt bastida en maons, situada al pis i orientada a l'exterior del conjunt. Aquest cos està bastit en pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç. Adossat darrera d'aquest volum hi ha un cos rectangular allargat, bastit en totxo i destinat, en origen, al bestiar. El conjunt el formen també unes edificacions aïllades construïdes amb totxo, que presenten les cobertes de fibrociment i estan destinades a l'activitat agro-ramadera.</p> 08116-35 Barri de les Cases Noves, 08510. <p>En diversos documents conservats corresponents a la baixa Edat Mitjana, sobretot capbreus i llevadors, ja apareix mencionat el nom del mas Fontserè. La primera menció directa al mas apareix l'any 1414. En el Cartoral de Roda corresponent al període 1639-1651, on s'esmenta la relació de cases de pagès que hi havia al terme fora del nucli urbà, torna a aparèixer anomenat. Posteriorment també apareix en una llista de masos del terme municipal corresponent a finals del segle XVI. A finals del segle XVII hi ha constància que el mas sofrí algunes obres de reforma i ampliació. En el llistat de la concòrdia signat poc després de la separació dels municipis de Roda de Ter i les Masies de Roda (1803-1805) apareix el mas Fontserè i el Bosch de Fontserè de Joan Pebre. Pel Reial Cadastre de l'any 1813 sabem que el Bosch de Fontserè estava catalogat com a 'Casas Nuevas' i que el mas Fontserè era propietat de Castelló de Folgueroles. A principis dels anys 40 del segle XX, el masover del Fontserè Joan Escarrabill, comprà el mas a Bonaventura Cerdà, de Ripoll. També tenia en propietat per compra el mas de la Mesquita.</p> 41.9900200,2.3249900 444088 4648888 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75733-foto-08116-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75733-foto-08116-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75733-foto-08116-35-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75734 Pou de glaç de Salou https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-salou <p>CASTELLÀ I PERARNAU, Raquel (2008). 'Pou de glaç de Salou' a El Masienc, butlletí informatiu de Les Masies de Roda, núm 2, Les Masies de Roda, pp. 26-28. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1982.</p> XVI-XVII A l'interior hi han deixalles i l'exterior està recobert de vegetació que no deixa apreciar l'element. <p>Pou de glaç semisoterrat de planta circular i tronc cilíndric amb volta de cúpula que es troba adossat a un marge en un desnivell del terreny a prop del torrent de Tavèrnoles. Disposa d'una única porta d'accés d'arc a nivell de 1'10 metres d'amplada per 1'40 metres d'alçada que es troba orientada al sud-est. L'interior té una profunditat de 8,23 metres i 6m de dimàtre. A la cúpula el parament encara conserva part del arrebossat, que en la resta del pany interior s'ha perdut. El pou actualment està recobert de terra i vegetació quedant amagat i formant un petit turonet on només es pot contemplar la porta.</p> 08116-36 Península de Salou, 08510. <p>La utilització dels pous de glaç, vers la fi de la edat mitjana i sobretot a l'inici de la època moderna, passa de ser un producte de luxe a convertir-se en un element necessari en la vida quotidiana. Això provoca que la construcció de pous de glaç s'estengui i que amb el temps es converteixi en una de les activitats preindustrials més importants per a la gent de la muntanya. Encara que els estudis no donen una cronologia absoluta, la historiadora Castellà i Perarnau (CASTELLÀ, 2008: 28) apunta més a una cronologia del segle XVI-XVII més que la tradicional del segle XVIII que se li ha atorgat. Durant la primer meitat del segle XX alguns pous continuaren funcionant, malgrat que l'aparició del gel artificial amb l'arribada de l'electricitat i els transports moderns fessin desaparèixer aquest tipus d'indústria. Per l'obtenció del gel calia en primer lloc tenir a prop aigua estancada per tal que es pogués gelar. Aquesta aigua es trobava en el torrent que transcórrer a pocs metres del pou o en la proximitat del riu Ter. Una vegada l'aigua s'havia gelat i havia assolit un gruix d'uns 20cm es procedia o bé a trancar-lo amb ajuda de palanques, tràmecs, cordes, bastons, magalls o masses, donant com a resultat mides i pesos irregulars o es tallava amb serres similars a les de fuster i amb l'ajuda de motlles es podien obtenir blocs de tipus molt més regular. Un cop tallats es transportaven cap el pou. El gel s'extreia del pou i es carregava en sàrries de fusta, ben tapades amb boll i recoberts amb sacs i era transportat en el seu lloc de destí generalment a les poblacions veïnes o a grans ciutats on el comerç d'aquest producte tenia una gran demanda. L'abandó dels pous de glaç es produir a les darreries del segles XIX, amb l'aparició del gel artificial. L'octubre de 2010 es va portar a terme una restauració del pou de glaç, consistent en la neteja de l'entorn i del camí d'accés, la consolidació de l'estructura i adeqüació per fer visites a l'interior. A càrrec de l'Ajuntament de les Masies de Roda amb col·laboració del Consorci Alba-Ter.</p> 41.9661000,2.3210100 443738 4646235 08116 Les Masies de Roda Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75734-foto-08116-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75734-foto-08116-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75734-foto-08116-36-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez L'Ajuntament de les Masies de Roda i el Consorci Alba Ter han signat un conveni l'any 2010 per a l'arranjament del pou de glaç de Salou, així com la neteja de l'entorn i del camí d'accés des de la carretera. Amb aquesta actuació s'ha deixat al descobert la cúpula del pou de glaç , mostrant totalment el seu volum. S'han rejuntat totes les juntes de pedra del pou i s'ha col·locat una escala interior per fer-lo visitable. L'Ajuntament de les Masies de Roda ha signat un conveni de cessió d'ús de l'àmbit del Pou del Glaç amb la companyia mercantil REDICASA, propietària de la finca on està ubicat el pou de glaç, que el cedeix a l'Ajuntament de les Masies de Roda durant 30 anys, per tal que es rehabiliti i es mantingui l'entorn en condicions adequades per als visitants. L'execució d'aquesta actuació ha obtingut una part de subvenció subvencionats a través del projecte de Taller Transfronterer de l'Aigua II, cofinançat pel Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra, Iniciativa Comunitària Interreg. 119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
75735 El Bac de Roda https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bac-de-roda <p>BARNIOL I BOIXADER, F.; VILAMALA SALVANS, J. (2007):'Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713). Família i trajectòria d'un dirigent de la Guerra de Successió'. Edita Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1981. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. VILAMALA, J.; HERNÁNDEZ MASSEGÚ, D. (2007): 'Auca d'en Bar de Roda (1658-1713)'. Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XVII-XVIII <p>Masia rehabilitada de planta en forma d'U que consta de quatre grans cossos adossats, amb les cobertes de teula de dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o bé dues plantes. L'edifici principal, amb la façana principal orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. Damunt seu hi ha una finestra biforada amb llinda d'arquets trilobulats, pilaret central i ampit motllurat. La resta d'obertures de l'edifici són totes rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, les llindes planes i els ampits motllurats. Adossat a la façana de migdia del volum hi ha un petit cos rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant, cobert per una terrassa al pis. La coberta està sostinguda per tres pilars bastits amb carreus de pedra, fonamentats al nivell de circulació exterior. A la façana de llevant del cos principal, que presenta el parament de còdols i pedra sense treballar vist, hi ha la placa commemorativa de Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda. Tant els dos cossos adossats a tramuntana del principal com el de la banda de ponent presenten grans finestrals d'arc rebaixat, amb els emmarcaments de pedra, situats a les façanes principals. Les de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro decorades, mentre que al primer pis presenten baranes de fusta. La resta de façanes, que tenen el parament de pedra vist, presenten obertures rectangulars emmarcades amb carreus escairats, les llindes planes i els ampits motllurats. Adossat a la façana de ponent del conjunt destaca un cos rectangular amb la teulada d'un sol aiguavés, que presenta una terrassa al pis, delimitada per pilars quadrats bastits amb carreus de pedra. A continuació hi ha un porxo obert amb la coberta de bigues de fusta. A l'interior, l'edifici està completament rehabilitat i presenta majoritàriament sostres embigats de fusta. Les estances es comuniquen mitjançant obertures d'arc rebaixat adovellades, a la planta baixa del cos principal. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats de color rosat, exceptuant els paraments posteriors que deixen l'aparell vist.</p> 08116-37 Zona del mas Bac de Roda, 08510. <p>La masia del Bac de Roda és coneguda per la seva relació amb el personatge masienc Francesc Macià i Ambert que es casà amb la pubilla del mas i se'l conegué més tard amb el sobrenom de Bac de Roda, pres de l'heretat. Aquest personatge històric va ser un militar nat a Roda de Ter el 28 de maig de 1658. Fou un dels signataris del Pacte dels Vigatans i participà en l'aixecament a favor de Carles d'Àustria. Va lluitar en la Guerra de Successió com a cap dels Miquelets entre els anys 1703 i 1713. Fou condemnat a mort i penjat a Vic el 2 de novembre de 1713. La seva personalitat adquirí ben aviat un gran ressò popular, que ha recollit el cançoner català, i literari. Actualment a la façana de l'edifici hi ha una placa commemorativa, recentment recuperada, ja que els partidaris de Franco la varen destruir el 1939.</p> 41.9890600,2.3058600 442503 4648795 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75735-foto-08116-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75735-foto-08116-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75735-foto-08116-37-3.jpg Legal i física Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez/Adriana Geladó Prat Pràcticament la totalitat de les obertures presents a la construcció estan reaprofitades i provenen d'altres llocs, exceptuant el portal d'accés principal adovellat. Cal esmentar que a l'interior del mas l'actual propietari disposa d'una col·lecció de vidre esmentada en fitxa a part i diferent mobiliari del segle XVI, XVI i XVII, a més de diferents objectes provinents de cases d'antiquaris que decoren tot l'interior. 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5