Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75699 | Can Basunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-basunya-0 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XIX | La masia originària ha estat transformada amb el pas del temps i convertida en garatge i magatzem, tot i que conserva una part de les quadres destinada al bestiar. | <p>Masia formada per diversos cossos adossats, construïts en diferents etapes, que li confereixen una planta més o menys rectangular. La construcció originària està situada a la banda de ponent del conjunt, consta de dos volums estructurals, amb les cobertes de teula de dos vessants, i està distribuïda en planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i presenten els brancals i les llindes bastides amb maons, tot i que algunes han estat reformades o bé presenten els emmarcaments simplement arrebossats. Des de la façana principal s'accedeix a la part destinada al bestiar, ubicada a la planta baixa de la mateixa manera que el garatge, al que s'accedeix des de la banda de ponent. Al pis destaca el porxo o terrassa, delimitat per una barana de ferro i cobert per un sostre embigat de fusta. A la cantonada sud-oest de la construcció hi ha un cos rectangular adossat amb la coberta d'un sol vessant, destinat a les tasques agrícoles. La masia està construïda amb pedra sense treballar lligada amb morter, tot i que els paraments exteriors es troben arrebossats. Adossat a l'extrem de llevant del conjunt hi ha l'habitatge actual. Presenta una planta irregular, amb la coberta de teula i està distribuït en planta baixa i dos pisos. Les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments simples. Destaquen dos balcons, un d'ells amb la llosana sostinguda per revoltons i barana de ferro treballada, ubicat a la primera planta. La construcció està arrebossada i pintada. El conjunt el completen diverses edificacions auxiliars destinades a l'activitat agrícola i ramadera. En general són rectangulars, amb les cobertes de teula i estan bastides en pedra lligada amb morter. En canvi, els coberts més moderns són bastits en maons i presenten les cobertes de plaques de fibrociment.</p> | 08116-1 | Barri del Vicenç, 08510 | <p>Tot i que no hi ha una relació directa amb l'edifici, cal indicar que durant la baixa Edat Mitjana es documenten uns molins fariners anomenats de Beçora o Besunya, emplaçats a la Parròquia de la Guàrdia. Malgrat tot, aquests molins s'ubicaven a certa distància de l'actual casa, al torrent que passava a tocar del Mas Bac. La masia de Can Basunya sempre ha estat habitada per la mateixa família. Destaca, per la seva proximitat, la cisterna ubicada al cim del Serrat del Vicenç.</p> | 41.9915400,2.2990400 | 441940 | 4649075 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75699-foto-08116-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75699-foto-08116-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75699-foto-08116-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici és conegut també amb el topònim Can Besunya Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 94|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75700 | Can Boixeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boixeda | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | La masia original ha estat recentment reformada. La majoria de coberts i estables s'han construït de nou. | <p>Masia formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta en forma d'L. El volum original presenta la coberta de teula de tres vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits en pedra i les llindes planes. Diverses finestres però, han estat reformades i tenen els emmarcaments arrebossats. Les més genuïnes estan situades al pis superior, tant a la façana principal com a la posterior. De la façana de ponent destaca la galeria oberta al pis, formada per quatre arcs rebaixats que donen accés a una terrassa descoberta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i fragments de maons, tot lligat amb morter. La façana principal presenta un placat de pedra a mode de revestiment de recent factura. Adossat a la façana de llevant hi ha un cobert amb teulada d'un sol vessant, actualment reformat. Adossat a l'extrem de migdia de la façana principal hi ha un volum auxiliar amb la coberta de teula de dos vessants, que consta de planta baixa i pis. La planta baixa, força reformada, presenta obertures rectangulars emmarcades en fusta i un revestiment exterior arrebossat i emblanquinat. El pis, en canvi, està obert a l'exterior i es troba cobert per un embigat de fusta sostingut per pilars bastits en maons. La resta de la construcció és bastida en pedra sense treballar lligada amb morter. A la façana posterior es conserven dues obertures originals situades al pis que presenten els brancals bastits amb maons i les llindes de fusta. Davant d'aquest parament hi ha adossat un cobert longitudinal reformat, que també s'adossa a la façana de ponent del cos principal. El conjunt es completa amb diversos volums auxiliars on es desenvolupava l'activitat agro-ramadera. Són bastits amb totxo i tenen les cobertes de fibrociment. A l'extrem de migdia del conjunt destaca la bassa, de planta més o menys trapezoïdal.</p> | 08116-2 | Barri de les Cases Noves, 08510 | <p>Gràcies al Reial Cadastre de l'any 1813 es té notícies de l'existència del mas de can Boixeda, en aquell moment propietat de Ramon Boixeda. Aproximadament als anys setanta del segle XIX, tant la seu de l'Ajuntament com l'escola municipal estaven ubicades al mas. Gràcies a les Actes Municipals de l'any 1909 hom sap que Isidre Parcet Vilaseca, propietari de can Boixeda, era un dels principals contribuents del municipi.</p> | 41.9909500,2.3208100 | 443743 | 4648994 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75700-foto-08116-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75700-foto-08116-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75700-foto-08116-2-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75703 | Capella del Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-macia | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | L'exterior del temple fou restaurat durant l'any 2009, mentre que l'interior resta a l'espera de la rehabilitació, tot essent utilitzat com a magatzem. | <p>Capella d'una sola nau rectangular amb l'absis semicircular capçat a tramuntana. La nau està coberta per una volta de canó decorada amb llunetes, recolzada damunt d'una cornisa motllurada que recorre els murs laterals de la nau. La volta està dividida en tres tramades mitjançant arcs torals de mig punt, sostinguts damunt pilastres adossades als murs laterals. L'absis està cobert per una volta ametllada amb el parament arrebossat. La resta de la nau conserva restes de les pintures murals que decoraven la volta i els murs laterals. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la dovella clau gravada amb l'any 1782. Damunt seu hi ha un rosetó bastit en pedra, rematat per una cornisa motllurada disposada a mode de frontó. La part superior del parament està coronada per un petit campanar d'espadanya d'un sol arc de mig punt. La construcció, recentment rehabilitada exteriorment, presenta els paraments bastits en còdols de pedra petits i mitjans, disposats en filades més o menys regulars.</p> | 08116-5 | La Prada, 08510 | <p>Segons la data inscrita a la clau del portal d'accés, la capella fou construïda a finals del segle XVIII (1782), tot i que és força probable que anteriorment ja existís un altre edifici més antic. Així doncs, en origen, el conjunt del Macià estava format per la capella i la masia. De fet, diversos masos de la comarca que havien prosperat econòmicament entre els segles XVI-XVIII, construïren capelles d'ús particular com en el cas que ens ocupa. Després de la Guerra Civil, l'amo del Macià, un militar anomenat Fonterubinat, va vendre la finca a un altre militar, Trino Fontcuberta Roger. Aquest propietari va restaurar la capella i la masia degut al seu mal estat de conservació (ROVIRA, 2005: 167). Actualment, el conjunt està totalment restaurat i ampliat, i la capella resta per ús particular dels propietaris de la finca, tot i que amb funcions d'emmagatzematge.</p> | 41.9816500,2.2931000 | 441439 | 4647980 | 1782 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75703-foto-08116-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75703-foto-08116-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75703-foto-08116-5-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75712 | El Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vicenc | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, 1981. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII | Els revestiments exteriors estan degradats. | <p>Masia de planta rectangular, formada per tres grans cossos adossats, amb la façana principal orientada a ponent. El cos principal, situat al centre de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. El portal d'accés és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana gravada amb el monograma del nom de Jesucrist (IHS) i la data 1587. Damunt seu hi ha un balcó exempt amb el finestral de sortida rectangular. El cos adossat a tramuntana presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener en paral·lel a la façana i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Les obertures són rectangulars, majoritàriament emmarcades amb carreus de pedra desbastats i amb les llindes planes. Algunes finestres tenen els ampits motllurats. A la façana nord destaca una finestra situada a les golfes, gravada amb la data 1727. Aquest parament presenta un cos adossat al centre, cobert per una terrassa al nivell del pis. és de factura més moderna que la resta del volum i està delimitada per una barana de ferro treballada unida mitjançant pilars quadrats fets amb maons. L'altre volum està adossat a migdia, presenta la coberta de teula de tres vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. El portal d'accés és d'arc rebaixat, amb l'emmarcament arrebossat. Damunt seu hi ha una finestra rectangular emmarcada en pedra, amb la llinda gravada amb la data 1769. A la segona planta hi ha una finestra balconera que conserva part de l'emmarcament de pedra original. La part més destacable d'aquest volum és la façana de migdia, on hi ha arcades obertes de pedra i morter a la planta baixa i una doble galeria tancada situada als pisos superiors. Les de la planta baixa estan obertes a un jardí de planta rectangular, delimitat per les quadres i la masoveria del conjunt, i amb accés directe a l'església de Sant Miquel de la Guàrdia. Un portal d'arc escarser adovellat dóna accés al jardí des de la façana principal del conjunt. Les obertures superiors de la façana de migdia són d'arc carpanell i estan adovellades, tot i que les de la segona planta presenten baranes de fusta. Val la pena destacar la façana de llevant del conjunt, donat que la pràctica totalitat de les obertures estan bastides amb carreus de pedra ben desbastats i amb les llindes planes. Les finestres presenten ampits motllurats també. La construcció està bastida amb còdols de pedra lligats amb morter, amb refeccions en maons. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, amb carreus de pedra a les cantonades. El volum principal presenta el pis superior bastit en terra, probablement amb la tècnica de la tàpia.</p> | 08116-14 | Paratge de La Guàrdia, 08510 | <p>La primera menció documental del Vicenç apareix en el Cartoral de Roda del període 1639-1651, on s'esmenta la relació de cases de pagès que hi havia al terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda. Tot i això, la llinda del portal d'accés principal indica que la masia fou bastida l'any 1587. Durant l'Edat Moderna, el mas va anar creixent amb la incorporació a l'heretat de diverses masoveries de la zona. Es té notícia que Josep Sanglas del Vicenç posseïa les masoveries de Massans, la Casa del Vicenç i Fontdelrestobles. En el Reial Cadastre de l'any 1813 es reafirmà la propietat del Vicenç a mans de Josep Sanglas i Vicens, i també la propietat de les masoveries anteriors, totes tres cases de tercera categoria. A més a més, a la relació de 'Casas Nuevas', apareixen les 'casetes' Sentinella Vicens i Rieres Vicens (ROVIRA, 2005: 134). Degut a la proximitat geogràfica entre els dos edificis, la història del Vicenç va lligada a la de l'església de Sant Miquel de la Guàrdia. En aquest sentit es documenta que a la casa del Vicenç es conservava una antiga imatge mariana gòtica d'alabastre trossejada (documentada des de l'any 1012) que es venerà a l'església de Sant Miquel de la Guàrdia durant molts segles. Fou portada a la casa durant la Guerra Civil. També es coneix, tant pel catàleg de béns del municipi com per l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat, que a l'interior de la casa es conserva un portal amb la següent inscripció gravada: 'HOC SIGITO Vinces - FER ME FEU VICARIED MANLLEU 1665'. La inscripció ens relaciona directament la construcció de l'edifici amb l'estament religiós de la vila de Manlleu. L'edifici va patir diferents reformes i ampliacions durant els segles XVII i sobretot XVIII, època en que també es reformà l'església de Sant Miquel. Es té constància gràcies a les llindes gravades en diverses obertures exteriors i interiors de la masia. Així doncs, és força probable que el cos adossat a tramuntana es correspongui amb una ampliació duta a terme durant la segona meitat del segle XVIII. També seria el cas del volum adossat a la banda de migdia, amb les característiques galeries dels pisos superiors, documentades entre la segona meitat del segle XVIII i el segle XIX.</p> | 41.9933300,2.2932100 | 441459 | 4649277 | 1587 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75714 | La Carrera del Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carrera-del-pujolar | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII | La coberta i els revestiments arrebossats presenten certa degradació. | <p>Masia de planta més o menys quadrangular, amb la coberta de teula de dos vessants disposada a diferent nivell i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis i està organitzada en tres crugies perpendiculars a la façana. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal, orientada a migdia, presenta a la planta baixa un portal d'accés central, amb la llinda de fusta, i a banda i banda una altra obertura d'accés a l'interior i un senzill finestral. La part més destacable de la construcció és la galeria situada al pis superior. Es troba oberta a l'exterior, coberta per un embigat de fusta sostingut per dos pilars quadrats i delimitada per una senzilla barana de ferro. Conserva una obertura d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat a la banda de ponent i, des de l'interior de l'edifici, s'hi accedeix mitjançant tres finestrals arrebossats. La construcció està bastida en pedra lligada amb morter i amb algunes refeccions fetes amb maons. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, tot i que actualment deteriorats. Adossat a la façana de ponent de la masia hi ha un cobert de planta rectangular, amb la coberta de plaques de fibrociment i bastit en maons, amb els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08116-16 | Serrat del Vicenç, 08510 | <p>La primera referència documental sobre l'edifici s'ha d'adscriure al segle XIV, en un moment d'expansió i creixement del nombre de masos i masies, documentat entre les primeres dècades de segle i fins poc abans de les pestes iniciades l'any 1348. La masia torna a aparèixer en el Cartoral de Roda de principis del segle XVII, en concret entre els anys 1639-1651, en una relació de les cases de pagès que hi havia al terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda. A principis del segle XIX, després de la separació dels dos municipis (1803-1805), l'edifici no apareix en el llistat de la concòrdia, tot i que, gràcies al document del Reial Cadastre de l'any 1813, es sap que se l'anomena la Carrera de la Guàrdia i que és propietat d'Onofre Feu. Segons el Catàleg de Béns, en origen, la planta baixa de la masia estava destinada al bestiar, mentre que el pis superior era per les persones i hi havia els dormitoris. L'habitatge actual, adossat a l'antiga construcció, és una edificació construïda durant el segle XX, i actualment pertany en propietat al mas Pujolar.</p> | 41.9915900,2.2981700 | 441868 | 4649081 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75714-foto-08116-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75714-foto-08116-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75714-foto-08116-16-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75715 | La Casa del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-del-mig | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVIII-XX | Els revestiments exteriors estan força degradats. | <p>Masia de planta més o menys quadrangular, amb la coberta de teula de dos vessants disposada a diferent nivell i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis i està organitzada en tres crugies perpendiculars a la façana. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal, orientada a migdia, presenta a la planta baixa un portal d'accés central, amb la llinda de fusta, i a banda i banda una altra obertura d'accés a l'interior i un senzill finestral. La part més destacable de la construcció és la galeria situada al pis superior. Es troba oberta a l'exterior, coberta per un embigat de fusta sostingut per dos pilars quadrats i delimitada per una senzilla barana de ferro. Conserva una obertura d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat a la banda de ponent i, des de l'interior de l'edifici, s'hi accedeix mitjançant tres finestrals arrebossats. La construcció està bastida en pedra lligada en morter i amb algunes refeccions fetes en maons. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, tot i que actualment deteriorats. Adossat a la façana de ponent de la masia hi ha un cobert de planta rectangular, amb la coberta de plaques de fibrociment i bastit en maons, amb els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08116-17 | BV-5222 (km. 2), 08510. | <p>Segons el catàleg de béns de la població, en origen, a la planta baixa de l'edifici hi havia les quadres pel bestiar, tot i que actualment hi ha la cuina i la sala d'estar. Al nivell superior hi ha els dormitoris.</p> | 41.9938400,2.3074900 | 442642 | 4649324 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75715-foto-08116-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75715-foto-08116-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75715-foto-08116-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75716 | La Mesquita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mesquita-2 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | El revestiment del cos principal està un pèl degradat i deixa el parament de terra del pis superior vist. | <p>Masia de planta rectangular formada per tres cossos adossats, amb les cobertes de teula de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis. La part més genuïna es correspon amb el cos central, el qual presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb maons i la llinda de fusta. Al costat hi ha una finestra rectangular reformada i damunt seu una petita finestra rectangular amb l'emmarcament emblanquinat. Les obertures del cos adossat a ponent també són rectangulars i estan bastides amb maons. El cos adossat a llevant, en canvi, presenta obertures d'arc rebaixat, tot i que també estan construïdes amb maons, igual que les cantonades de tot el volum. A la part posterior de la construcció hi ha un cobert adossat destinat, en origen, al bestiar. El cos principal presenta la planta baixa bastida en pedra lligada amb morter, mentre que el pis és bastit en terra. Un revestiment arrebossat un xic degradat protegeix els paraments exteriors. En canvi, els cossos laterals estan bastits en pedra sense treballar lligada amb abundant morter. El conjunt el completen també unes edificacions construïdes en totxo, algunes amb un acabat arrebossat, i les cobertes de plaques de fobrociment, utlitzades per a l'explotació agro-ramadera. El mas compta amb dues basses per emmagatzemar aigua.</p> | 08116-18 | Barri de les Cases Noves, 08510. | <p>L'única referència del mas indica que a mitjans del segle XX, la Mesquita era propietat de Joan Escarrabill i els seus fills, que també eren masovers del Fontserè. És probable que fos construïda entre finals del segle XIX i principis del segle XX.</p> | 41.9904500,2.3232300 | 443943 | 4648937 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75716-foto-08116-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75716-foto-08116-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75716-foto-08116-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75717 | La Serra dels Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-dels-munts | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | Els revestiments exteriors de les façanes estan força degradats. | <p>Masia de planta quadrada, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular que únicament conserva la llinda plana de pedra, la qual presenta la següent inscripció: '1779 JUAN VILAMALA MUNT'. La resta d'obertures han estat reformades i, actualment, presenten els emmarcaments arrebossats. Cal mencionar que conserva les bigues de fusta de la coberta, les quals sostenen el voladís. La construcció és bastida en pedra lligada amb morter, tot i que els paraments exteriors estan arrebossats. S'observen diverses refeccions bastides en maons. Adossat a la cantonada sud-oest de l'edifici hi ha un volum de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant, de cronologia més recent. Està bastit amb maons i en origen es destinà a les tasques agrícoles del mas. El conjunt el formen també uns coberts construïts amb obra i amb la coberta de fibrociment, on es desenvolupa l'activitat ramadera. A escassa distància hi ha la casa nova, bastida al segle XX.</p> | 08116-19 | A uns 200 metres al nord del terme de Roda de Ter, entre el mas Puigcendre i el Pla de Roda, 08510. | <p>El seu origen es remunta al segle XV, tot i que la llinda és d'època força més tardana. Després de la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), en el llistat de la concòrdia apareix mencionat el Mas Serradamunt com a propietat de Jacint Mur. En origen, la planta baixa era destinada a estable mentre que al pis hi havia els dormitoris. Actualment, la casa és propietat dels antics masovers que la treballaven, els quals van comprar la finca als amos del Pla.</p> | 41.9947300,2.3135000 | 443141 | 4649419 | 1779 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75718 | La Teuleria del Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-del-torrent | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX | La masia fou ampliada l'any 1971. Recentment ha estat reformada i arranjada. | <p>Masia de planta irregular formada per diversos cossos adossats. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant el portal d'accés, d'arc rebaixat. A la part superior del parament hi ha el nom de la casa pintat en lletres vermelles i, més amunt, l'any de les últimes reformes, 1971. La construcció està arrebossada i emblanquinada. Adossat a l'extrem de llevant de la façana principal hi ha un cos annex de construcció més recent, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en dos nivells, que conserva les bigues de fusta de la coberta. El conjunt el completen també altres edificacions destinades a l'activitat ramadera i com a magatzems. Són edificis bastits amb totxos i amb les cobertes de fibrociment. A pocs metres de distància del mas hi ha la casa nova.</p> | 08116-20 | Zona del Bac de Roda, 08510. | <p>Tot i que segons el catàleg de béns del municipi la masia data de l'any 1850, en la relació de contribuents del terme de les Masies pel pagament del Reial Cadastre de l'any 1813, ja apareix catalogada com a 'Casas Nuevas'. Sembla ser que el nom de teuleria fa referència a l'antic ofici dels propietaris de l'edifici. En cap cas s'ha pogut aclarir si la construcció comptava amb un forn o bòbila per fabricar teules. Actualment no hi resideix ningú, encara que presenta un estat òptim per habitar-la.</p> | 41.9910100,2.3042900 | 442375 | 4649012 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75718-foto-08116-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75718-foto-08116-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75718-foto-08116-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75720 | Masdemunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masdemunt | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | Hi ha diverses parts exteriors de l'edifici malmeses. | <p>Masia de planta rectangular amb la coberta de teula de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i estan bastides en maons, tot i que algunes d'elles han estat reformades i presenten els emmarcaments arrebossats. El volum més genuí està situat al bell mig del conjunt i presenta els paraments exteriors arrebossats, tot i que està bastit en pedra sense treballar lligada amb morter. Els cossos laterals són fruit d'ampliacions i reformes posteriors, i combinen la construcció en pedra i morter amb reformes bastides en totxo. Cal destacar la coberta de l'edifici, de bigues de fusta i voladís, i la façana de ponent, on hi ha dues grans finestres balconeres amb baranes de ferro. El conjunt es completa amb dues edificacions aïllades destinades a l'activitat agro-ramadera.</p> | 08116-22 | Barri de les Cases Noves, 08510. | <p>Els Pla Llafrenca, propietaris del mas Pla, adquiriren el Masdemunt com a masoveria cap a finals del segle XVIII. De fet, en el llistat de la concòrdia signat poc després de la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), apareix mencionat com a masoveria del mas Pla juntament amb la Granotera i el Pla Xic. En el Reial Cadastre de l'any 1813, dins la relació de tributacions del mas Pla, la masoveria del Masdamunt apareix anomenada com casa de tercera categoria.</p> | 41.9922700,2.3185700 | 443559 | 4649143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75720-foto-08116-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75720-foto-08116-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75720-foto-08116-22-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75721 | Mesavall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mesavall | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVIII | Els revestiments exteriors estan força degradats, sobretot a la part inferior de la façana principal. | <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis i està distribuïda en tres crugies perpendiculars a la façana principal. Totes les obertures són rectangulars, les finestres de petites dimensions i amb els emmarcaments arrebossats. Destaca el portal d'accés a l'interior, d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats i la llinda plana sostinguda amb permòdols. Està gravada amb una creu de Malta central emmarcada amb la data 1787. De la finestra situada damunt del portal destaca l'ampit, format per una llosa de pedra. La coberta és de bigues de fusta. La construcció té els paraments arrebossats, tot i que força degradats sobretot a la part inferior de la façana principal. Està bastida en pedra sense treballar lligada en morter i amb fragments de maons a les juntes per regularitzar-les.</p> | 08116-23 | BV-5222 (km. 2), 08510. | 41.9936500,2.3070300 | 442604 | 4649303 | 1787 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75721-foto-08116-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75721-foto-08116-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75721-foto-08116-23-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75723 | Palanca de Malars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-malars | <p>ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter.</p> | XIX-XX | L'estructura està en bones condicions, tot i que deixada degut a la seva falta d'ús. | <p>Palanca que dóna accés a la colònia i fàbrica tèxtil de Malars (dins del terme municipal de Gurb), salvant el cabal del riu Gurri. De fet, una part de l'estructura pertany al terme de Gurb mentre que l'altra està dins del terme de les Masies de Roda. Es tracta d'una passera elevada de ferro, amb barana inclosa, que comunica el camí de Malars amb els edificis de la colònia. L'accés des del camí es fa mitjançant unes escales d'obra. La passera està sostinguda per grans pilons troncocònics bastits en formigó i fixats dins la llera del riu i també a les ribes d'aquest.</p> | 08116-25 | Paratge de la Devesa del Pujolar, 08510. | <p>Encara que no es tenen referències històriques de l'any de la construcció de la palanca, la seva història va lligada amb la colònia de Malars. La colònia tèxtil de Malars fou una de les primeres fàbriques de la comarca i es documenta que el 1827 Gaspar demanà una nova concessió d'aigües per augmentar la producció de cardar cotó. Vers el 1837 el complex fabril fou incendiat pel carlí Tristany. Posteriorment fou rehabilitada i constava de 2 edificis i algunes cases amb maquinaria accionada amb energia hidràulica mitjançant rodes de fusta. En un principi la colònia era formada 25 habitatges i la fàbrica. Entre els edificis destacaven una església, un economat, una fonda i una escola. Actualment sols resten uns quants habitatges deshabitats, l'habitatge de l'antic director, la turbina i l'església. L'any 1996 va ser subhastada per 46 milions de pessetes.</p> | 41.9837400,2.2917600 | 441330 | 4648213 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75723-foto-08116-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75723-foto-08116-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75723-foto-08116-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75727 | Puigcendre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcendre | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | Actualment, l'edifici originari no està habitat i s'utilitza per al desenvolupament de les tasques agrícoles i ramaderes. | <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i bigues de fusta, distribuïda en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, majoritàriament reformades i amb els emmarcaments arrebossats. El portal d'accés, situat a la façana de ponent, ha estat completament reformat i resta protegit pel cos estructural de totxo adossat a l'oest. Destaca un petit cos de planta quadrada, bastit amb maons, que es troba adossat a la façana de migdia, el qual es podria correspondre amb un forn o bé un pou. L'edifici combina la construcció originària en pedra lligada amb morter amb les reformes i ampliacions bastides en totxo i maons. Els paraments exteriors estan arrebossats, tot i que en estat de degradació. La construcció originària s'ha mantingut, tot i que el seu entorn ha patit grans transformacions amb la incorporació de volums i edificis adossats al seu voltant, destinats a les tasques agrícoles i ramaderes. En concret, aquestes construccions es localitzen als sectors de llevant i ponent de la masia i es caracteritzen per estar bastides amb totxo i maons, i amb les cobertes de teula d'un i dos vessants, o bé de plaques de fibrociment.</p> | 08116-29 | BV-5222, km 1, 08510. | <p>A principis del segle XVIII es té constància de la masia del 'Puigsendra'. Després de la separació dels municipis de Roda i Les Masies (1803-1805), en el llistat de la concòrdia apareix mencionat el mas Puigcendre de Pau Arimany. Es documenta que el gra per moldre que es produïa al mas es portava als molins de can Viñas i can Montada, de Manlleu. L'any 1913, la família Arderiu, masovers del mas de Salou, adquiriren el mas Puigcendre. Per la contribució rústica de l'any 1917 sabem que Isidre Arderiu de Puigcendre tributava per les plantacions de blat, blat de moro, civada i en menor mesura alfals i palla de cereals. Dins del context de la Guerra Civil sabem que molts propietaris i masovers s'exiliaren o bé s'amagaren en masies i boscos de la contrada. Aquest és el cas de Pere Arderiu de Puigcendre que s'ocultà en un refugi situat dins la mateixa finca, mentre que el seu germà Antón i el mosso Isidre Faja s'amagaren al Sot de Balà de Tavertet, i Jaume Arderiu va fugir a França. Així doncs, les germanes Maria i Dolors Arderiu s'ocuparen del mas i de les feines del camp, donada l'absència d'homes. Segons Josep Arderiu, propietari del mas, des de ben entrat el segle XX és una de les principals explotacions agràries del municipi, les quals estan concentrades a la zona de Sant Miquel de la Guàrdia. De fet és un exemple d'explotació 'mitjana' que encara viu de l'explotació agropecuària (35 quarteres de terra per alimentar 200 mares reproductores, mig miler de garrins de bestiar porcí i 200 vaques de carn). Probablement l'any 1967, amb la construcció de la nova casa, la masia originària es deixà d'utilitzar com habitatge.</p> | 41.9960400,2.3098500 | 442840 | 4649567 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75727-foto-08116-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75727-foto-08116-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75727-foto-08116-29-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75728 | Resclosa de l'Obra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-lobra | <p>· CONSORCI ALBA-TER (n. d.): La Ruta del Ter, seguint el curs del riu. Obtinguda el 15 febrer de 2010. http://www.rutadelter.cat</p> | XIX | L'edifici es troba en desús i la resclosa està molt malmesa, sobretot a la part central de l'estructura. | <p>Resclosa de planta curvilínia disposada sobre el Ter i bastida damunt la roca que conforma la llera del riu. Aquesta roca està rebaixada antròpicament i presenta diversos encaixos de planta quadrada actualment en desús. Té una alçada aproximada d'uns dos metres i està construïda amb rierencs disposats en filades més o menys regulars, lligats amb ciment. Compta amb un seguit de pals de fusta que reforcen l'estructura, sobretot a la part central que és la que es troba més malmesa. La resclosa s'adossa al mur de ponent de l'edifici que albergava la comporta, situat a la riba nord del riu. L'edifici és de planta rectangular, distribuït en un sol nivell, i es fonamenta damunt la roca de la llera del riu. Està cobert per una volta rebaixada bastida en maons disposats a sardinell. Presenta una porta d'accés rectangular, situada al mur de llevant, bastida amb carreus de pedra ben desbastats i amb la llinda plana. A l'interior, el paviment està format per grans lloses de pedra de planta rectangular que cobreixen el canal, el qual circula per sota l'edifici. Per captar l'aigua procedent de la resclosa, a la part inferior del mur de ponent hi ha dues obertures d'arc escarser bastides amb grans carreus de pedra ben desbastats. El mur de llevant, en canvi, es fonamenta damunt d'un gran arc rebaixat bastit en maons disposats a sardinell, que permet que el canal surti de l'edifici i circuli fins a l'antiga fàbrica de l'Obra, situada al terme municipal de Roda de Ter. La construcció està bastida amb maons i còdols o rierencs lligats amb morter de calç. Destaca la cantonada sud-oest, donat que està bastida amb carreus de pedra ben desbastats.</p> | 08116-30 | Zona de la Devesa del Pujolar, 08510. | <p>La resclosa recollia aigua per al funcionament de la fàbrica de l'Obra de Roda de Ter, la qual tenia el dret d'utilitzar l'aigua que sobrava de la resclosa de Malars, situada a poca distància d'aquesta. El canal per on circulava l'aigua es va construir entre el 1826 i el 1845.</p> | 41.9860600,2.2934600 | 441473 | 4648470 | 1826 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75728-foto-08116-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75728-foto-08116-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75728-foto-08116-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75732 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-10 | XIX-XX | El brollador està en males condicions i l'estructura s'hauria de rehabilitar. | <p>Font formada per un cos de planta quadrada bastit amb maons. Damunt seu, a mode de coberta, presenta una gran llosa de pedra desbastada lligada a l'estructura amb morter. El brollador, situat a la part inferior del volum, està força malmès i consta d'una pedra adossada a l'estructura d'on neix el broc. L'estructura té restes del revestiment arrebossat que la cobria, probablement en origen.</p> | 08116-34 | Zona del mas Bac de Roda, 08510. | 41.9892300,2.3035300 | 442310 | 4648815 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75732-foto-08116-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75732-foto-08116-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75732-foto-08116-34-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 75733 | Fontserè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontsere | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII | El revestiment arrebossat de la façana principal està un xic malmès. | <p>Masia de planta irregular formada per quatre grans cossos adossats. El cos original és rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus, descentrat respecte l'eix del carener. Al pis, les finestres són rectangulars, amb els brancals fets de carreus i les llindes planes. La del damunt del portal és d'arc conopial i presenta una motllura decorativa a l'intradós. De les golfes destaca una obertura asimètrica actualment reformada, que correspon a una galeria oberta a la cantonada sud-oest de la construcció. La resta de paraments de l'edifici presenten obertures rectangulars, destacant les de la façana posterior donat que estan bastides en pedra. Adossat a aquest parament hi ha un cobert bastit en totxo, amb la coberta de fibrociment. La masia està construïda en pedra disposada en filades més o menys regulars, lligada amb morter. Un revestiment arrebossat un xic malmès protegeix el parament de la façana principal. Emmarcant aquest mur hi ha dos cossos que delimiten l'espai d'era davanter, protegida per una tanca. El cos situat a tramuntana presenta la coberta de teula d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. En origen, el nivell inferior estava destinat a les corts i quadres, mentre que el pis, obert a l'exterior, està cobert per un embigat de fusta sostingut per pilars bastits amb maons. La construcció està bastida en pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç. El volum adossat a migdia del cos principal té la coberta de teula de dos vessants i consta de planta baixa i pis. Tot i que la façana orientada a l'interior del conjunt està força transformada, la resta de paraments conserven la tipologia original. Destaca l'obertura de mig punt bastida en maons, situada al pis i orientada a l'exterior del conjunt. Aquest cos està bastit en pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç. Adossat darrera d'aquest volum hi ha un cos rectangular allargat, bastit en totxo i destinat, en origen, al bestiar. El conjunt el formen també unes edificacions aïllades construïdes amb totxo, que presenten les cobertes de fibrociment i estan destinades a l'activitat agro-ramadera.</p> | 08116-35 | Barri de les Cases Noves, 08510. | <p>En diversos documents conservats corresponents a la baixa Edat Mitjana, sobretot capbreus i llevadors, ja apareix mencionat el nom del mas Fontserè. La primera menció directa al mas apareix l'any 1414. En el Cartoral de Roda corresponent al període 1639-1651, on s'esmenta la relació de cases de pagès que hi havia al terme fora del nucli urbà, torna a aparèixer anomenat. Posteriorment també apareix en una llista de masos del terme municipal corresponent a finals del segle XVI. A finals del segle XVII hi ha constància que el mas sofrí algunes obres de reforma i ampliació. En el llistat de la concòrdia signat poc després de la separació dels municipis de Roda de Ter i les Masies de Roda (1803-1805) apareix el mas Fontserè i el Bosch de Fontserè de Joan Pebre. Pel Reial Cadastre de l'any 1813 sabem que el Bosch de Fontserè estava catalogat com a 'Casas Nuevas' i que el mas Fontserè era propietat de Castelló de Folgueroles. A principis dels anys 40 del segle XX, el masover del Fontserè Joan Escarrabill, comprà el mas a Bonaventura Cerdà, de Ripoll. També tenia en propietat per compra el mas de la Mesquita.</p> | 41.9900200,2.3249900 | 444088 | 4648888 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75733-foto-08116-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75733-foto-08116-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75733-foto-08116-35-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75734 | Pou de glaç de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-salou | <p>CASTELLÀ I PERARNAU, Raquel (2008). 'Pou de glaç de Salou' a El Masienc, butlletí informatiu de Les Masies de Roda, núm 2, Les Masies de Roda, pp. 26-28. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1982.</p> | XVI-XVII | A l'interior hi han deixalles i l'exterior està recobert de vegetació que no deixa apreciar l'element. | <p>Pou de glaç semisoterrat de planta circular i tronc cilíndric amb volta de cúpula que es troba adossat a un marge en un desnivell del terreny a prop del torrent de Tavèrnoles. Disposa d'una única porta d'accés d'arc a nivell de 1'10 metres d'amplada per 1'40 metres d'alçada que es troba orientada al sud-est. L'interior té una profunditat de 8,23 metres i 6m de dimàtre. A la cúpula el parament encara conserva part del arrebossat, que en la resta del pany interior s'ha perdut. El pou actualment està recobert de terra i vegetació quedant amagat i formant un petit turonet on només es pot contemplar la porta.</p> | 08116-36 | Península de Salou, 08510. | <p>La utilització dels pous de glaç, vers la fi de la edat mitjana i sobretot a l'inici de la època moderna, passa de ser un producte de luxe a convertir-se en un element necessari en la vida quotidiana. Això provoca que la construcció de pous de glaç s'estengui i que amb el temps es converteixi en una de les activitats preindustrials més importants per a la gent de la muntanya. Encara que els estudis no donen una cronologia absoluta, la historiadora Castellà i Perarnau (CASTELLÀ, 2008: 28) apunta més a una cronologia del segle XVI-XVII més que la tradicional del segle XVIII que se li ha atorgat. Durant la primer meitat del segle XX alguns pous continuaren funcionant, malgrat que l'aparició del gel artificial amb l'arribada de l'electricitat i els transports moderns fessin desaparèixer aquest tipus d'indústria. Per l'obtenció del gel calia en primer lloc tenir a prop aigua estancada per tal que es pogués gelar. Aquesta aigua es trobava en el torrent que transcórrer a pocs metres del pou o en la proximitat del riu Ter. Una vegada l'aigua s'havia gelat i havia assolit un gruix d'uns 20cm es procedia o bé a trancar-lo amb ajuda de palanques, tràmecs, cordes, bastons, magalls o masses, donant com a resultat mides i pesos irregulars o es tallava amb serres similars a les de fuster i amb l'ajuda de motlles es podien obtenir blocs de tipus molt més regular. Un cop tallats es transportaven cap el pou. El gel s'extreia del pou i es carregava en sàrries de fusta, ben tapades amb boll i recoberts amb sacs i era transportat en el seu lloc de destí generalment a les poblacions veïnes o a grans ciutats on el comerç d'aquest producte tenia una gran demanda. L'abandó dels pous de glaç es produir a les darreries del segles XIX, amb l'aparició del gel artificial. L'octubre de 2010 es va portar a terme una restauració del pou de glaç, consistent en la neteja de l'entorn i del camí d'accés, la consolidació de l'estructura i adeqüació per fer visites a l'interior. A càrrec de l'Ajuntament de les Masies de Roda amb col·laboració del Consorci Alba-Ter.</p> | 41.9661000,2.3210100 | 443738 | 4646235 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75734-foto-08116-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75734-foto-08116-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75734-foto-08116-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | L'Ajuntament de les Masies de Roda i el Consorci Alba Ter han signat un conveni l'any 2010 per a l'arranjament del pou de glaç de Salou, així com la neteja de l'entorn i del camí d'accés des de la carretera. Amb aquesta actuació s'ha deixat al descobert la cúpula del pou de glaç , mostrant totalment el seu volum. S'han rejuntat totes les juntes de pedra del pou i s'ha col·locat una escala interior per fer-lo visitable. L'Ajuntament de les Masies de Roda ha signat un conveni de cessió d'ús de l'àmbit del Pou del Glaç amb la companyia mercantil REDICASA, propietària de la finca on està ubicat el pou de glaç, que el cedeix a l'Ajuntament de les Masies de Roda durant 30 anys, per tal que es rehabiliti i es mantingui l'entorn en condicions adequades per als visitants. L'execució d'aquesta actuació ha obtingut una part de subvenció subvencionats a través del projecte de Taller Transfronterer de l'Aigua II, cofinançat pel Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra, Iniciativa Comunitària Interreg. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75742 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-2 | XX | L'estrucutra exterior i la volta estan molt descuidats. | <p>Font natural que es troba soterrada sota un camí no asfaltat. Aquesta disposa d'una petita bassa rectangular retallada en la pedra, que es troba coberta per una volta de canó bastida amb maons que es sosté sobre la roca i sobre una paret, també de maons. S'hi pot accedir a l'interior per una petita finestra oberta a l'interior. No s'aprecia brollador. A pocs metres vessant avall, a l'altra banda del camí, hi ha un abeurador retallat en la roca natural.</p> | 08116-44 | Península de Salou. 08510. | 41.9790400,2.3187300 | 443560 | 4647674 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75742-foto-08116-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75742-foto-08116-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75742-foto-08116-44-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La font es troba emplaçada en el marge esquerre d'un camí no asfaltat. S'agafarà el camí que mena del mas Bosc de Salou a la colònia Salou-Baurier, i abans d'arribar aquesta, en el interior d'un giravolt es trobarà. ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 75746 | El Bosc de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-de-salou | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX | L'estructura exterior està un xic descuidada | <p>Masia de planta rectangular orientada ponent formada per quatre cossos. El cos principal consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Als laterals presenta dues construccions adossades, la de tramuntana a mode de garatge amb teulada de dos aiguavessos, i la de migdia a mode de cobert amb la teulada d'un aiguavés. A la façana posterior presenta un altre cos adossat longitudinalment. Totes tres sols consten de planta baixa i coberta a un aiguavés. Al sud-est de la masia, a escaigs metres, s'hi observa una pallissa. A la façana principal s'han de destacar un petit pou adossat, bastit amb maons vistos amb teulada d'una vessant; les finestres d'arc a nivell adovellat i la porta principal d'arc rebaixat, també adovellada i on destaca la llinda amb una inscripció actualment és inintel·ligible. Tot el conjunt està bastit de pedra desbastada i maons massissos vermells lligats amb morter que formen fileres irregulars, i arrebossat per sobre d'aquests, encara que majoritàriament s'ha perdut.</p> | 08116-48 | Península de Salou, 08510. | <p>Masia situada cronològicament dins del segle XVIII pel Catàleg de Béns d'Interès Històric Arquitectònic i Paisatgístic (POUM, 2008) de Les Masies de Roda, encara que es desconeix la data exacta de la seva construcció. Talment, poc després de la independència del municipi de les Masies de Roda, en el Reial Cadastre de 1813 ens informa de l'aparició de nous masos, catalogades com a Casas Nuevas, entre ells el Bosch Salou (ROVIRA, 2005: 84). Cal destacar que a la llinda de la porta principal presenta una inscripció difícil d'entendre: 'FONCH CREM{ }T JA LOS FRAN'.</p> | 41.9760600,2.3228400 | 443898 | 4647340 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75746-foto-08116-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75746-foto-08116-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75746-foto-08116-48-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Es troba situat a prop del Monestir de Santa Magdalena. Per arribar-hi s'ha de prendre el camí que va per darrera del Mas de Salou fins al monestir i continuar una mica més endavant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75747 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-10 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | L'estrucutra exterior està un xic descuidada | <p>Masia de planta rectangular orientada al sud-oest format per tres cossos principals i diversos cossos auxiliars i annexes de construcció recent emprats de magatzems i per activitats agrícoles. L'edifici primigeni està format per dos cossos de planta rectangular de la mateixa longitud, adossats paral·lelament, sent, el de la façana posterior, una ampliació de l'altre. Consten de planta baixa i pis, amb teulada a dos aiguavessos. Totes les obertures d'aquest conjunt son d'arc de llinda, excepte a la façana lateral dreta, on s'ha de destacar una finestra d'arc conopial de taló amb arquets de bella factura. A l'esquerre d'aquest, en un nivell inferior provocat per la pendent del terreny, es troba un cos rectangular a mode de torre format per planta baixa, dos pisos, golfes i teulada de dos vessants amb la mateixa orientació que cos primari. Totes les obertures de les façanes són d'arc a nivell. Tot el conjunt està bastit amb pedra desbastada lligada amb morter formant fileres irregulars, excepte a les cantonades i emmarcant les obertures, on s'aprecien carreus de bella factura. Cal matissar que la masia era arrebossada, encara que l'ha perdut en la majoria del paraments. Dintre dels cossos auxiliars cal destacar al sud de la masia l'edifici anomenat la Cabana del Pujol. Es tracta d'una antiga pallissa de pedra i maons que presenta planta rectangular orientada a tramuntana i que consta de planta baixa, pis i coberta de dos aiguavessos. S'ha de mencionar que la masia és fruit de diferents ampliacions, reestructuracions i noves construccions que s'han realitzat a través dels segles.</p> | 08116-49 | Zona del Pujol, 08510. | <p>Durant l'època moderna, coincidint amb la plenitud dels masos i la bonança econòmica del moment, sorgí una pagesia benestant que invertí en reformar i/o ampliar els seus immobles. Es té constància de obres de reforma en el Mas el Pujol al segle XVIII (ROVIRA, 2005: 77). Posteriorment en el llistat de la concòrdia on, poc després de la independència del municipi dels Masos de Rodes (1803-1805), es recullen els masos que quedaven sota la seva jurisdicció, es troba inscrit el Mas Pujol de Francesc Pujol (ROVIRA, 2005: 83). Altrament, en el Cadastre de 1813 es menciona una altre vegada el 'Pujol de Tavèrnoles que consta com a propietat de la Reverenda Comunidad de Presbíteros de Nuestra Señora de la Piedad de Vic' (ROVIRA, 2005: 83). L'heretat fou venuda a Francesc Roura i Casals el 1968 (POUM, 2008).</p> | 41.9626700,2.3248600 | 444054 | 4645852 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75747-foto-08116-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75747-foto-08116-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75747-foto-08116-49-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75750 | Pont de Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-codol | XIX-XX | L'immoble està envoltat de bardissa i no es pot apreciar bé. Caldria desbrossar-lo. | <p>Pont emplaçat a l'actual carretera de Còdol a Tavèrnoles. Presenta un arc de mig punt i està bastit amb pedra desbastada i lligada amb morter, formant fileres irregulars. Actualment està asfaltat per sobre i envoltat per bardissa cosa que dificulta poder apreciar l'element.</p> | 08116-52 | Paratge de Serra Llarga, 08510. | <p>El pont fou construït en l'època que la fàbrica del Còdol Dret començà a funcionar.</p> | 41.9822600,2.3198900 | 443659 | 4648030 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75750-foto-08116-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75750-foto-08116-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75750-foto-08116-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 75752 | Barraca de Vallecona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vallecona | XX | L'interior i el portal d'accés així la coberta estan molt deteriorades. | <p>Barraca moderna de planta rectangular orientada a llevant. Consta de planta i teulada a una vessant. Presenta una porta d'accés d'arc a nivell, i a la façana posterior un petita finestra rectangular, a més d'un forat de ventilació a la façana de migjorn. A l'interior es troba en mal estat i no hi ha res remarcable. Tot el conjunt està bastit amb maons lligats amb ciment que formen filades regulars. Per últim cal esmentar que a fora, vora la façana principal, disposa d'una taula rectangular i de seients bastits amb pedra i maons.</p> | 08116-54 | Camp de les Basses, 08510. | 41.9908800,2.3360700 | 445007 | 4648977 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75752-foto-08116-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75752-foto-08116-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75752-foto-08116-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 75755 | Mas de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-salou | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XV | Algunes de les parts del mas estan descuidades i caldria preservar-les. | <p>Masia de planta irregular formada per dos cossos adossats més un seguit de construccions annexes. El cos principal és rectangular i consta de planta semi-soterrada, planta baixa i pis, amb la teulada de quatre vessants i doble ràfec de teula. A la façana principal destaca un gran portal adovellat d'arc de mig punt. La resta d'obertures de l'edifici són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus desbastats, les llindes planes i els ampits de les finestres motllurats. A la façana de migdia hi ha adossada una escala d'un tram bastida amb maons i arrebossada, que dóna accés directament al pis. D'aquesta façana cal destacar que, situat a la cantonada sud-oest, a l'alçada del pis, un rellotge de sol amb data de 1681 inscrita i amb una creu de Malta decorativa. La façana de llevant presenta també obertures d'arc de llinda emmarcades en pedra. Per últim, la façana nord es troba protegida per una tanca de pedra que crea un pati. Aquesta tanca disposa d'un gran portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra, on s'aprecia incisa la data 1799 a la llinda. Dins d'aquest pati cal destacar una font bastida amb grans carreus, que presenta una paret vertical amb un coronament en punxa sobre el que està situat una esfera decorativa de pedra. La font porta gravada la data 1804 en baix relleu. Sota d'aquesta està ubicada una aixeta i sota l'aixeta una petita pica rectangular de pedra on va a parar l'aigua. També es pot apreciar un pou de pedra circular de bella factura, amb una teulada pròpia de dos aiguavessos, que es troba adossat a la façana de tramuntana. Cal destacar que en aquesta façana, a més de vàries obertures rectangulars (algunes d'elles tapiades), hi ha un portal d'accés d'arc a nivell, coronat per un gran òcul emblanquinat que es repeteix a la cantonada de ponent del mur. A l'extrem de ponent de la façana s'adossa un petit cos rectangular, amb la coberta d'un sol vessant i dos pisos, que presenta un portal d'accés amb la data de 1843 inscrita a la llinda. L'interior presenta estances cobertes amb voltes de canó arrebossades i emblanquinades, a la planta soterrada. Segons la tradició oral, una de les estances fou antigament utilitzada de presó, tot i que actualment s'utilitza de magatzem. També és d'especial menció una gran sala d'estar, amb pintures murals i sostre embigat de fusta. Aquest edifici principal es troba bastit amb pedres desbastades, excepte a les cantonades, on es poden apreciar carreus de bella factura. Cal destacar que la masoveria La masoveria es troba adossada perpendicularment a la part de tramuntana de la façana principal i que davant de la façana principal dels dos volums hi ha un espai de pati tancat, delimitat per un mur o baluard de pedra que presenta el coronament decorat a mode de merlets bastits de forma piramidal, amb la base quadrangular. Per últim esmentar que el mas de Salou i la masoveria presenten fins a quatre construccions annexes destinades a usos agrícoles i de recent construcció.</p> | 08116-57 | Península de Salou, 08510. | <p>L'origen del mas de Salou es remunta a la baixa Edat Mitjana. El primer esment que es documenta data del 1422 en relació amb la Bruguera (ROVIRA, 2005: 70). En aquest document també es menciona la selva o el bosc que l'envolta. És durant l'època moderna quan el mas pateix un seguit d'ampliacions i reformes coincidint amb el moment de bonança econòmica que viuen els masos que comencen a practicar la masoveria. Aquest subarrendaments permetien aprofitar al màxim les possibilitats de la finca amb un cost mínim. Això provoca l'aparició de petits masos o masoveries de mas al voltant del mas principal, com és el cas del mas de Salou. Aquesta tesi queda reforçada per les diferents anys que es documenten a les llindes, que indiquen diferents etapes constructives. Així, en el casa del mas de Salou es tenen com a mínim sis dates registrades: 1643, 1672, 1776, 1799, 1804 ,1843. Cal esmentar que fou de les primeres cases pairals que disposa d'un camí de pagès d'accés fàcil i conegut. Els indicis de fortificació com els merles de mur de tancament del patí i el fet que presenti una sala semi-soterrada que la tradició oral assenyala com una presó, fa pensar que fou residència de soldats, encara que aquest fet no està històricament documentat. 'Mencionar que el mas guarda relació amb Santa Joaquina de Vedruna. Aquesta relació amb les Masies de Roda vindria per via matrimonial, al casar-se amb Teodoro de Mas, l'hereu del Mas de Salou tot i que no hi residien' (POUM, 2008).</p> | 41.9681400,2.3238800 | 443977 | 4646460 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75755-foto-08116-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75755-foto-08116-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75755-foto-08116-57-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75756 | Casa Xica del mas de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-xica-del-mas-de-salou | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII | Algunes de les parts de l'edifici estan descuidades i caldria preservar-les. | <p>Conjunt amb planta irregular format per tres edificacions i tancat per un pati. L'edifici principal és de planta rectangular orientat a migjorn i està construït sobre un terreny en desnivell cap el sud. Consta de planta baixa, pis i teulada a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana està desproveïda de murs obrats ja que es troba oberta per facilitar els treballs agrícoles que es realitzen a l'interior. A la façana posterior s'observa una gran obertura rectangular, en mesura condicionada per a la realització dels treballs de càrrega i descàrrega. Cal esmentar que la façana de ponent està adossada a una pedra de grans dimensions. A ponent de l'edifici principal, adossat també a la pedra, però en aquest cas en la seva façana dreta, es troba un segon edifici que forma també part del conjunt. Aquest és de planta rectangular orientat a llevant. Consta de planta baixa, pis i teulada a dos vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. De la mateixa manera que l'anterior presenta obertures rectangulars en totes les seves façanes. Adossat a l'extrem esquerre de la seva façana principal es troba un tercer edifici, d'una sola planta rectangular trapezoïdal, orientat a tramuntana i amb teulada a un vessant. A la façana posterior no presenta cap obertura, i des de l'exterior solament és visible una obertura rectangular a mode de porta, a la façana dreta a la façana. Finalment el conjunt és tancat per un pati. S'ha d'esmentar que en la tanca del pati hi ha un portal d'accés de grans dimensions amb un arc de llinda on es pot apreciar la següent inscripció: IHS / IOSEPHMAS / Y TORRA / 1672. Tot el conjunt és d'obra vista, majoritàriament bastit amb pedra treballada, encara que també es poden apreciar maons (molts d'ells emprats per a reparacions) i carreus a les cantonades i emmarcant les obertures. Cal esmentar que la casa Xica de Salou forma part de les construccions annexes del Mas de Salou.</p> | 08116-58 | Península de Salou, 08510. | <p>L'origen del mas de Salou es remunta a la baixa Edat Mitjana. El primer esment que es documenta data del 1422 en relació amb la Bruguera (ROVIRA, 2005: 70). En aquest document també es menciona la selva o el bosc que l'envolta. És durant l'època moderna quan el mas pateix un seguit d'ampliacions i reformes coincidint amb el moment de bonança econòmica que viuen els masos que comencen a practicar la masoveria. Aquest subarrendaments permetien aprofitar al màxim les possibilitats de la finca amb un cost mínim. Això provoca l'aparició de petits masos o masoveries de mas al voltant del mas principal, com és el cas del mas de Salou. Aquesta tesi queda reforçada per les diferents anys que es documenten a les llindes, que indiquen diferents etapes constructives. Així, en el casa del mas de Salou es tenen com a mínim sis dates registrades: 1643, 1672, 1776, 1799, 1804 ,1843. Cal esmentar que fou de les primeres cases pairals que disposa d'un camí de pagès d'accés fàcil i conegut. Els indicis de fortificació com els merles de mur de tancament del patí i el fet que presenti una sala semi-soterrada que la tradició oral la senyala com una presó, fa pensar que fou residència de soldats, encara que aquest fet no està històricament documentat. 'Mencionar que el mas guarda relació amb Santa Joaquina de Vedruna. Aquesta relació amb les Masies de Roda vindria per via matrimonial, al casar-se a,b Teodoro de Mas, l'hereu del Mas de Salou tot i que no hi residien' (POUM, 2008).</p> | 41.9684900,2.3239300 | 443982 | 4646499 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75756-foto-08116-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75756-foto-08116-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75756-foto-08116-58-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75764 | Resclosa dels Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-dels-molins | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | La passera està trencada i l'interior de l'edifici molt deixat. | <p>Assut obrat amb formigó i ferro que es troba situat transversalment sobre el riu Ter, entre la zona de la font de Molins i la península de l'Esquerda. Està format per un coronament i un vessador de formigó sobre els que es basteixen tres cadirals de planta rectangular previstos d'un element d'obturació metàl·lic d'obertura manual, emprat per a impedir o regular el pas de l'aigua. A la mateixa alçada i en línia amb aquests es pot apreciar dos blocs més de planta ovalada i obrats amb formigó que serveixen per assentar-hi, juntament amb els cadirats, una palanca de ferro forjat que passaria per sobre del riu. Actualment la passera està trencada i no es pot ser utilitzada per passar d'un costat a l'altre del riu. Cal esmentar que a la banda de llevant de la passera es troba situat un edifici des d'on es controlava el nivell del riu i s'adequaven les obertures segons el cabal d'aquest. Aquest és de planta rectangular orientat a ponent i bastit en el desnivell que presenta el vessant occidental de la península de l'Esquerda. Consta de planta soterrada, planta baixa i coberta d'obra a dos vessant amb el carener en paral·lel a la façana. A la façana principal presenta dos grans finestrals rectangulars trigeminats i un gran portal d'accés d'arc de mig punts. A la façana de migjorn presenta adossada una escala de tres trams a escaire obrada amb de formigó. A la façana de tramuntana presenta tres petites obertures de mig punt esbiaixades. Per últim la façana posterior dona al talús d'un terraplè i no presenta cap obertura. Tota l'obra està arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08116-66 | Península de l'Esquerda, 08510. | <p>La construcció de la resclosa de Molins està relacionada amb la construcció del pantà de Sau. Aquest fou bastit per la Hidroelèctrica de Catalunya S.A. a partir del 1949 i finalment fou inaugurat el 1962. És lògic pensar que les dues obres són contemporànies.</p> | 41.9758900,2.3099900 | 442833 | 4647330 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75764-foto-08116-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75764-foto-08116-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75764-foto-08116-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Durant la realització del mapa amb els elements situats en cartografia, alguns d'ells, com en aquest cas, quedaven fora dels límits municipals. Cal esmentar que el mapa emprat està extret del ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya) i que els actuals límits del terme municipals de les Masies de Roda i de Santa Maria de Corcó han variat i varen quedar actualitzats el 28 de febrer de 2005. Aplicant aquests nous límits l'element s'emplaça dins el municipi. | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75768 | La Calcineria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-calcineria | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | L'arrebossat i pintat exterior s'està perdent | <p>Edifici de planta rectangular orientada al sud-oest i teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis. A la façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat i grans dimensions i al pis dos obertures rectangulars i un ull de bou tapiat, tots ells emmarcats amb maons massissos vermells. La façana posterior no és visible donat que està orientada contra un talús. Al parament esquerre presenta una escala bastida en pedra que dóna accés al pis. Tot el conjunt està arrebossat i, al primer pis, pintat de groc.</p> | 08116-70 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes de l'edifici</p> | 41.9675300,2.3178000 | 443473 | 4646396 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75768-foto-08116-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75768-foto-08116-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75768-foto-08116-70-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75778 | Casa del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mig | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | L'exterior està descuidat. | <p>Casa de planta rectangular orientada a ponent amb la teulada de dos vessant amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta està formada per tres cossos, un central i dos laterals a mode de torres que tenen la línia de la façana un xic més avançada. El cos central consta de planta baixa i pis. Al mig de la façana es localitza la porta d'accés d'arc de rebaixat, un xic enlairada respecte al nivell de circulació exterior. Aquest desnivell és salvat per una escala de pedra d'un tram, adossada paral·lelament a la façana, ornamentada amb una barana balustrada i, a sota d'aquesta, una font obrada. La resta d'obertures d'aquesta façana són d'arc a nivell. Els cossos laterals són bessons i simètrics, i consten de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a mode de llucana. A la planta baixa les façanes presenten obertures rectangulars i d'arc rebaixat. Al pis presenta tant obertures rectangulars com d'arc rebaixat i destaca a la façana principal un finestral rectangular amb sortida a un balcó de llosana motllurada sostingut per dos grans mènsules i tancat per una reixa de ferro forjat. Les golfes estan coronades per un ull de bou a la façana principal i un altre al lateral. La façana posterior presenta un línia homogènia on es poden apreciar obertures rectangulars. Tot el conjunt és de pedra vista sense treballar i còdols petits lligats amb morter, excepte a les obertures on presenten emmarcaments arrebossats. Mencionar que al sud-est de la casa, en un nivell enlairat, hi ha un dipòsit d'aigua. Per últim esmentar que les línies arquitectòniques i constructives d'aquest edifici són casi idèntiques a la Casa del Guarda.</p> | 08116-80 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier.</p> | 41.9776200,2.3156900 | 443307 | 4647518 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75778-foto-08116-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75778-foto-08116-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75778-foto-08116-80-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75783 | Font del torrent de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-de-santa-magdalena | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | La part exterior de la font està malmesa. | <p>Font natural que es troba al marge esquerre del torrent que creua la colònia Salou. La font es troba en una entrada natural en un paret de la roca que dona pas a una piscina natural plena d'aigua. Cal mencionar que, tot i que l'entrada és natural, l'exterior està obrat amb maons creant l'emmarcament per una porta, encara que aquesta esta desapareguda. En aquest tram el torrent està obrat i han creat bells desnivells a mode de cascades amb basses on s'acumula l'aigua entre salt i salt. També s'han excavat diverses escales a la pedra natural. A migjorn de la font, el conjunt es completa amb passera d'arc recte bastida amb lloses i pedres desbastades sense lligar, i que es sostén per un pilar rectangular. Aquesta dona accés a la font si es vé des de la Vil·la Annie Marie.</p> | 08116-85 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> | 41.9742600,2.3165900 | 443379 | 4647144 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75783-foto-08116-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75783-foto-08116-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75783-foto-08116-85-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75786 | Galliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galliner | XX | <p>Edificació de planta rectangular orientada a migjorn que fou destinada a usos ramaders a mode de galliner. Consta de tres construccions adossades lateralment que presenten planta baixa i teulada a dos vessants cada una. Davant de la façana principal s'obre un petit pati bastit amb fusta i protegit per una malla metàl·lica. La construcció és de maons i està arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08116-88 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> | 41.9752800,2.3157400 | 443309 | 4647258 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75786-foto-08116-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75786-foto-08116-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75786-foto-08116-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 75805 | L'Esquerda: jaciment medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquerda-jaciment-medieval | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ASENSI, R. M (1999): 'Osona. Catalunya Romànica, guies comarcals volum 2'. Pòrtic, Barcelona. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), Les Masies de Roda, 1990. ERRA I ZUBIRI, A.; OCAÑA I SUBIRANA, M. (1992): '118 Testimonis de la història d'Osona'. Vallès, Figueres. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda. OLLICH I CASTANYER, I. [et al.] (2006): 'Desperta Ferro! Vida quotidiana, treball, comerç i guerra a l'Esquerda'. Berikars 1. Publicacions del Museu Arqueològic de l'Esquerda, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (1991): 'L'Esquerda, poblat ibèric i medieval. Roda de Ter, Osona. Guia del Jaciment i del Museu'. Ajuntament de Roda de Ter- Ajuntament de Les Masies de Roda-Caixa de Manlleu, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (2001): '2500 Anys d'Història, 25 Anys de Recerca'. Fundació Privada L'Esquerda, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER, I. (1982): 'El jaciment arqueològic medieval de l'Esquerda, a les Masies de Roda (Osona): V El material arqueològic' a Quaderns d'estudi medievals, núm. 10, volum I, Artestudi edicions, Barcelona, pàg. 609-619.</p> | XI-XIV | Algunes de les estructures arqueològiques estan consolidades, altres encara no i estan descuidades. | <p>El jaciment de L'Esquerda es troba situat a la península del mateix nom, a un dels meandres del Ter, constituint una fortalesa natural que explica per si mateixa el perquè es va escollir aquest precís indret. El jaciment té una extensió de 12 ha, amb ocupació humana des del segle VIII aC (bronze final), en el període ibèric (segle V aC- segle I aC) i en època medieval (segle VIII dC-1314). L'àrea medieval està situada a la part meridional del jaciment i està formada per les restes de l'església romànica de Sant Pere, per la necròpolis annexa aquesta, els diferents edificis del poblat i la muralla perimetral amb les diferents torres. Cal esmentar que a excepció del mur de migjorn de l'església, tots els edificis solament conserven el sòcol del parament, restes que tenen de 50 a 80 metres d'alçada. La construcció més coneguda és l'antiga és l'església romànica. Aquesta conserva els murs perimetrals que mostren un temple d'una nau amb l'absis semicircular i part d'un altar que són el que resten de l'església preromànica esmentada el 927. Sobre d'aquesta s'edificà la nova església vers el 1042. Al parament sud s'adossen les restes d'una torre o campanar. El poblat es basteix al voltant de l'església, urbanitzat vers la plaça central, al costat de tramuntana de l'església i s'arrengleren al llarg d'un carrer. Aquests eren de planta quadrada o rectangular, construïts amb carreus de pedra lligats amb argamassa i amb teulada amb embigat de fusta. Entre els edificis excavats s'ha de ressaltar un paller, un molí, un graner, la casa del ferrer i la ferreria (on s'ha documentat un forn amb xemeneia) i la casa del picapedrer. Vora a aquests edificis també s'han documentat diferents sitges i cisternes, semiexcavades en la roca. S'ha d'esmentar que entorn de l'església s'hi han localitzat una necròpolis amb diversos tipus de tomba: de fossa (segles VIII-IX), antropomorfes (segles IX-X), de llosa (segles XI-XIII) i enterraments col·lectius (segles XIII-XIV) que s'estenen també a la part de la plaça. Pel que respecte als elements defensius es poden apreciar a tramuntana les restes de la muralla medieval que s'assenta i reaprofita trams de la muralla ibèrica. Cal destacar una torre de defensa rectangular que presenta trams bastits amb opus spicatum i que es troba adossada a la muralla del segle II aC. Per últim, a migjorn del jaciment es troba una torre de base circular bastida amb fusta de la que solament s'han pogut documentar els diversos forats de pal excavats a la roca. El jaciment de l'esquerda es començà a excavar a inici del segle XIX a mans d'aficionats locals, però no va ser fins l'any 1977 quan s'iniciaren les excavacions arqueològiques sistemàtiques per part d'un equip interdisciplinari del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, dirigit per la Dra. I. Ollich, amb el permís corresponent de la Direcció General de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Les primeres intervencions es centraren entorn l'església medieval i les estructures d'hàbitat i producció organitzades al voltant. Posteriorment es continua excavant aquest sector medieval anualment. L'any 1981, diverses cales efectuades a la zona de la muralla van confirmar la presència de restes de l'edat del bronze i d'època ibèrica. A partir de l'any 1982, es passà a excavar anualment aquesta zona. S'ha d'esmentar que actualment encara es realitzen campanyes anuals.</p> | 08116-107 | Península de l'Esquerda, 08510. | <p>A grans termes, el jaciment medieval presenta tres etapes ben diferenciades en la seva l'evolució: La destrucció de la civitas (època d'invasions), la formació del poblat medieval (època de reestructuració i repoblació del país) i la formació del nucli de població de Sant Pere de Roda que posteriorment originà Roda de Ter i les Masies de Roda. La primera està enquadrada cronològicament entre els segles VIII i IX, un període de invasions i moviments migratoris. Després de l'entrada i instal·lació del visigots, la invasió musulmana suposa una desorganització i despoblació que durà fins el primer alliberament portat a terme pel rei franc Carles vers el 798, casi vuitanta anys després de l'ocupació musulmana. És en aquest moment quan es documenta la primera menció de L'Esquerda medieval, quan l'any 826, als Annals Reials de Lluís el Piadós, es relata que Aissó va destruir Roda ciutat (Roda Civitas), nom antic de L'Esquerda, durant una revolta indigenista contra la ocupació franca. La segona etapa obeeix al repoblament de la plana de Vic dirigit per Guifré el Pelós, moment en el que es basteix una nova església consagrada a Sant Pere i es fortifica el poblat. En aquesta època alt-medieval (segles X-XI) les excavacions han documentat cases fetes amb pedra i tàpia, i els estudis paleogràfics de diversos documents (donacions, compra-vendes, testaments, etc.) han pogut reconstruir la vida que es desenvolupava en aquest poblat i fins i tot situar les cases i llocs esmentats en aquests. S'ha de ressaltar que els noms que surten en aquest documents (Eldregod, Witard, Wisall, etc.) denoten un origen netament germànic. La tercera fase coincideix amb la màxima evolució urbanística del poblat i la formació el nucli de la població de Sant Pere de Roda que posteriorment originà Roda de Ter i les Masies de Roda. Finalment vers el segle XIV, el poblat fortificat es destruït enmig de les lluites senyorials i feudals. El jaciment de l'esquerda es començà a excavar a inici del segle XIX a mans d'aficionats locals, però no va ser fins l'any 1977 quan s'iniciaren les excavacions arqueològiques sistemàtiques per part d'un equip interdisciplinari del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, dirigit per la Dra. I. Ollich, amb el permís corresponent de la Direcció General de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Les primeres intervencions es centraren entorn l'església medieval i les estructures d'hàbitat i producció organitzades al voltant. Posteriorment es continua excavant aquest sector medieval anualment. L'any 1981, diverses cales efectuades a la zona de la muralla van confirmar la presència de restes de l'edat del bronze i d'època ibèrica. A partir de l'any 1982, es passà a excavar anualment aquesta zona. S'ha d'esmentar que actualment encara es realitzen campanyes anuals.</p> | 41.9737100,2.3126700 | 443053 | 4647086 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75805-foto-08116-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75805-foto-08116-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75805-foto-08116-107-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | BCIN R-I-51-553, per disposició addicional 1. 2 de la Llei 9/93, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Zona arqueològica i jaciment ibèric i medieval (DOGC núm. 4738 – 11/10/2006). Està gestionat per la Fundació Privada l'Esquerda, de la que forma part l'Ajuntament de les Masies de Roda. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 75813 | Canal de l'Obra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-lobra | <p>CONSORCI ALBA-TER (n.d):'La ruta del Ter'. Obtinguda el 30 d'abril de 2010. http://www.rutadelter.cat/</p> | XIX-XX | Alguns trams del camí estan embrossats. | <p>Canal d'aigua situat al marge de tramuntana del riu Ter, entre el paratge de Malars i la fàbrica de l'Obra a qui subministrava, situada dins del terme municipal de Roda de Ter. De fet, neix a partir de l'edifici de la resclosa. El canal amida aproximadament 930 metres de longitud i discorre en paral·lel al riu, del que està separat mitjançant un mur bastit amb rierencs lligats amb morter de calç. El canal es troba descobert a la part propera a la fàbrica i en determinats trams intermitjos, mentre que les parts cobertes corresponen a petites voltes rebaixades bastides amb maons, còdols de riu i morter. Aproximadament cada tres metres i mig, el canal compta amb un pou o sobreeixidor utilitzat per a la recollida d'aigua de pluja. Aquests pous són de planta quadrada, amb les cantonades arrodonides i la part superior bastida en maons, tot i que en algunes ocasions es fonamenten damunt d'un basament bastit amb rierencs lligats amb morter. En total es comptabilitzen uns 7 pous.</p> | 08116-115 | Zona de la Devesa del Pujolar, 08510. | <p>Aquest canal es va construïr entre els anys 1826 i 1845. Subministrava aigua a la fàbrica de l'Obra de Roda de Ter, des de la resclosa construïda per aquest motiu. La fàbrica, propietat de Pere Moret en origen, tenia el dret d'utilitzar l'aigua que sobrava de la resclosa de Malars. El traçat coincideix amb la ruta de senders GR 210 camí vora Ter</p> | 41.9852500,2.2989500 | 441927 | 4648376 | 1845 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75813-foto-08116-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75813-foto-08116-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75813-foto-08116-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El canal de l'obra és també conegut com Camí del Pous i abasta Sender vora Ter-GR 210, des de la resclosa de l'Obra fins a la fàbrica de l'Obra de Roda de Ter. | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 75817 | Font de la Cargolera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cargolera | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XIX-XX | Una de les cantonades de l'estructura està trencada i la tapa també. | <p>Font formada per un bassi de planta rectangular de pedra, que presenta una tapadora de fibrociment actualment malmesa. L'estructura es troba soterrada respecte el nivell dels camps i està delimitada per grans pedres de la zona sense treballar. Alhora, el bassi s'adossa a un petit talús d'on brolla l'aigua naturalment. Aquest talús delimita una zona d'horta situada al mig dels camps de conreu.</p> | 08116-119 | Paratge de les Albes, 08510. | <p>No es tenen notícies històriques de l'element. La seva datació no s'ha pogut determinar.</p> | 41.9929900,2.3225000 | 443885 | 4649220 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75817-foto-08116-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75817-foto-08116-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75817-foto-08116-119-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75818 | Camí ral de Vic a Olot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-olot-0 | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2007): 'Projecte de senyalització del camí ral de Vic a Olot per la Diputació de Barcelona'. Obtinguda el 4 d'agost de 2010 : http://camiral.bloc.cat/ POUM Les Masies de Roda, 2008. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. SEVILLA, R. (2006). 'Recuperació i rehabilitació del camí ral de Vic a Olot', revista Els cingles de Collsacabra, nº 55, Tavertet, juliol 2006, p. 8-11.</p> | X | Hi ha diversos trams arranjats amb ciment i graves per regularitzar el camí. | <p>Tram de l'antic camí ral que uneix les poblacions de Vic i Olot, al seu pas pel terme municipal de les Masies de Roda. Es tracta d'un camí rural que discorre entre els camps de conreu de les diferents masies situades al marge dret de la carretera C-153. És un camí eminentment de terra i de traçat sinuós, amb grans afloraments de margues de tonalitat gris-blavosa que presenten fractures o clivelles probablement degudes als moviments tectònics. També s'observen, en determinades zones de la via, reparacions actuals efectuades amb ciment ja sigui per regularitzar el ferm o bé per passar serveis utilitzats pels masos. El traçat està senyalitzat amb pals de fusta que identifiquen la via.</p> | 08116-120 | Paratge de les Albes, 08510. | <p>El camí ral de Vic a Olot s'identifica com la Via o 'Strata Francisca' (o camí d'anar a França), d'origen prehistòric o romà, esmentada des del segle X i citada repetidament fins al XV. Venia de França pel coll d'Ares i traspassava el Collsacabra pel grau de Falgars. Aquest camí, en època medieval, es va convertir en la via de comunicació entre Vic i Olot, o sigui, el camí ral. Probablement, aquesta via fou una de les més transitades de Catalunya entre els segles XVI i XIX, convertint-se en un eix de poblament. A partir del segle XVII se la denomina 'camino regio' i 'camino regalio de civitate Vici ad Olot'. El declivi d'aquesta via s'inicià l'any 1934, moment en que s'obre al trànsit la nova carretera que enllaçava Vic amb Olot. Aquesta via estava en construcció des de l'any 1849. L'entitat dels 'Amics del Camí Ral de Vic a Olot' van promoure la recuperació del camí ral l'any 2007, definint el traçat del camí, senyalitzant-lo i recuperant el patrimoni.</p> | 41.9932800,2.3220900 | 443851 | 4649252 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75818-foto-08116-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75818-foto-08116-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75818-foto-08116-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75821 | La Granotera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-granotera | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | Els revestiments exteriors estan un xic degradats | <p>Masia formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. La part originària està situada a la banda de llevant de la construcció. Consta de dos cossos adossats, amb les cobertes de teula d'un i dos vessants, distribuïts en planta baixa i pis. Totes les obertures són rectangulars. A la façana principal, orientada a migdia, destaquen dos portals d'accés a l'interior, un a cada extrem del parament. El de llevant està bastit amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana de pedra, mentre que el de ponent té els emmarcaments arrebossats i la llinda plana de fusta. El conjunt es completa amb dues petites finestres amb les llindes i els ampits de fusta. A l'oest, damunt del portal relacionat amb les tasques agrícoles, hi ha una galeria oberta amb un pilar central que sosté la coberta de llates i bigues de fusta que la cobreix. Una senzilla barana de ferro de barrots delimita i protegeix la caiguda des de la galeria. Adossat a la part inferior de la façana hi ha un abeurador de pedra. La construcció és bastida en pedra sense treballar i maons, lligats amb morter. Les façanes presenten un revestiment arrebossat que les protegeix. Els cossos adossats a la banda de ponent de la construcció són de factura més moderna, estan bastits amb totxo i ciment, i presenten cobertes d'un i dos vessants de teula. Estaven destinats a les tasques agro-ramaderes. A escassa distància a ponent del conjunt hi ha un porxo obert de recent factura.</p> | 08116-123 | Paratge de les Albes, 08510. | <p>Durant l'Edat Moderna, els Pla Llafrenca del mas el Pla de Roda van adquirir vàries masoveries com el Masdamunt, el Pla Xic, el mas Monjo i la Granotera. En el llistat de la concòrdia aparegut poc després de la separació dels municipis de Roda de Ter i les Masies de Roda (1803-1805) apareixen les cases de pagès del terme, i entre elles s'anomena la Granotera com a masoveria del Mas Pla. En aquesta època és propietat de Ramón Pla i Vila. En el repartiment cadastral pel cobrament del Reial Cadastre de l'any 1813, la Granotera apareix com una de les masoveries de Pau Pla i Llafrenca, per la qual pagava com a casa de tercera categoria.</p> | 41.9964600,2.3210800 | 443770 | 4649606 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75821-foto-08116-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75821-foto-08116-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75821-foto-08116-123-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Durant la realització del mapa amb els elements situats en cartografia, alguns d'ells, com en aquest cas, quedaven fora dels límits municipals. Cal esmentar que el mapa emprat està extret del ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya) i que els actuals límits del terme municipals de les Masies de Roda i de Santa Maria de Corcó han variat i varen quedar actualitzats el 28 de febrer de 2005. Aplicant aquests nous límits l'element s'emplaça dins el municipi. Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75828 | Creu de la finca Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-finca-fontanelles | XX | La creu ha estat trencada i restituïda mitjançant ciment. | <p>Creu funerària de pedra ubicada en el camí cap al mas Fontanelles. La creu està col·locada sobre un pedestal en forma de trapezi regular. Aquesta està ben escairada en les seves cantonades, tot i que han deixat la superfície abrupta, sense polir. Sobre d'aquest s'alça una creu llatina. En la seva part davantera, orientada vers ponent, hi ha una inscripció precedida de l'Alfa i Omega, que representa a deu, i també el nom i cognom del difunt, la causa de la seva mort i quants anys tenia, a més del desig que descansi en pau. La inscripció relata: ' A Ω / JOAN TORRENT / NATURAL DE RODA / MORT EN ACCIDENT DE SEU CARRO / A LA EDAD DE 80 ANYS 19 NOV / R.I.P'.</p> | 08116-130 | Plans de Can Riera, 08510. | <p>No es tenen referències històriques relacionades amb l'element.</p> | 41.9663800,2.3024400 | 442199 | 4646279 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75828-foto-08116-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75828-foto-08116-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75828-foto-08116-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 75830 | Pla Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-bosc | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XX | Presenta un estat exterior un xic descuidat. | <p>Masia aïllada de planta en forma d'L, formada per tres cossos diferents. El cos principal és de planta rectangular orientat a migjorn. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana presenta dos portals, un situat al mig del parament que correspon a l'accés principal i un altre desplaçat a la dreta d'aquest. Tots dos són d'arc a nivell, emmarcats per grans carreus de bella factura. A l'esquerra d'aquests dos portals, encara a l'alçada de la planta baixa, s'aprecia una obertura rectangular de construcció recent, bastida amb maons vistos. A l'alçada del pis es troben dos finestres més, d'arc a nivell emmarcades per carreus vistos. A la façana de llevant no presenta cap element a considerar. A la façana posterior, encarada a tramuntana, es poden apreciar tres obertures de factura més aviat moderna ubicades a la planta baixa. Una d'elles és una porta d'arc a nivell bastida amb maons vistos i, situades a banda i banda, es poden apreciar dues més, també construïdes amb maons. una al mig del parament. Al pis superior es troben tres obertures més a mode de finestres amb l'arc a nivell, encara que aquestes estan emmarcades amb carreus. A l'extrem occidental de la façana posterior s'adossa una altre cos de planta baixa rectangular orientat a llevant amb teulada d'un aiguavés. Aquesta construcció és un cos bastant modern i no presenta cap element interessant, solament cal a destacar que a la façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat per maons. Per últim, a la façana lateral del cos principal, orientada a occident, se li adossa un altre cos que, al mateix temps està en contacte amb el cos secundari esmentat. Aquest també és d'una sola planta rectangular orientada a ponent i amb teulada d'un aiguavés. Presenta obertures emmarcades amb maons. Tot el cos principal és bastit amb pedres desbastades de mida gran i mitjana al parament, i pedra més treballada a les cantonades. Aquestes estan lligades amb morter i disposades amb la tècnica de la maçoneria sense arribar a formar fileres regulars. Per sobre està arrebossat, excepte a la façana de llevant que és d'obra vista i als emmarcaments de les obertures que són vistos. Els altres dos cossos secundaris són bastits amb pedra desbastada vista de diferents mides i amb refaccions obrades amb maons. Cal dir que el cos principal és emprat com vivenda, els altres dos secundaris són per a usos agrícoles. Per últim esmentar que davant la façana posterior del cos principal s'aprecien un cisterna i un pou cobert bastits amb maons i, a escassos metres al sud-oest de la construcció, hi ha una pallissa de planta rectangular i coberta d'obra.</p> | 08116-132 | Sot de Can Pla de Mill, 08510. | <p>El Pla Bosc és una antiga porteria d'una finca situada prop del Bosch de Còdol. Va ser reformat vers el 1930 (POUM Les Masies de Roda, 2008: fitxa 24).</p> | 41.9853500,2.3315400 | 444627 | 4648366 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75830-foto-08116-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75830-foto-08116-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75830-foto-08116-132-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75831 | Can Pla de Mill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pla-de-mill | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | Actualment s'estan fent obres | <p>Masia aïllada de planta rectangular orientada a ponent, formada per tres cossos principals, i que es troba bastida en un terreny amb un desnivell d'oest a est, fet que provoca que la planta baixa de l'edifici quedi semisoterrada a la banda de ponent. El cos més septentrional és de planta rectangular orientat a llevant. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal presenta, a la planta baixa, que en aquest costat queda semisoterrada, una finestra a l'alçada del nivell de circulació exterior. Aquesta és d'arc a nivell emmarcada amb carreus. Al pis presenta un portal d'accés d'arc a nivell, emmarcat per maons. Aquests està precedit per una escala de pedra que ajuda a salvar el desnivell que hi ha fins al pis, on està ubicada l'entrada. A l'esquerra d'aquesta es pot apreciar un finestra d'arc de llinda, emmarcada per carreus. Al costat esquerre d'aquesta, sobresurt una estructura de planta semircircular, integrada al parament, que correspon a la vista d'un forn des de l'exterior. La façana lateral, orientada a tramuntana presenta a la planta baixa un portal d'accés d'arc rebaixat de grans dimensions, amb el brancals de pedra i la llinda bastida amb maons. Al pis presenta tres finestres: una aïllada més a llevant, d'arc de llinda sostinguda per impostes i emmarcada per carreus, i dos més a la part de ponent del parament. Aquestes són emmarcades per maons, una d'arc deprimit còncau i l'altra en forma de trapezi. A la façana posterior no hi ha cap obertura ni element destacable. Tot aquest cos és bastit en pedra desbastada de mida gran, mitjana i petita, lligada amb morter, sense presentar fileres regulars, i amb afegitons de maons i totxo. Adossat a la façana de migjorn es troba emplaçat el cos primigeni de la masia. Aquest és de planta rectangular orientat a ponent. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana principal presenta un portal d'accés d'arc a nivell emmarcat amb carreus de grans proporcions i una inscripció a la llinda on s'aprecia la data 1781. A la dreta d'aquest, i també a sobre, es troben ubicades dos finestres d'arc de llinda emmarcades també amb carreus. D'aquesta façana sobresurt una estructura subjectada mitjançant tres columnes rectangulars bastides amb maons i arrebossades. Aquesta forma, al nivell de la planta baixa, un porxo obert, i al nivell superior, una terrassa amb tanca de ferro que està coberta per una teulada d'un aiguavés. A la façana posterior, orientada a llevant, solament hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb maons. Aquest cos, com l'anterior, es troba bastit amb pedra desbastada de mida gran, mitjana i petita, lligada amb morter, sense presentar fileres regulars, i amb afegitons de maons i totxo. Presenta també un arrebossat, encara que a la major part del parament l'ha perdut. Per últim, a la façana lateral de migjorn, hi ha un altre cos adossat. Aquest és de planta rectangular orientat al sud. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta façana presenta dos grans portals rectangulars que casi ocupen tota la planta baixa, precedits per una estructura de ferro i coberta de fibrociment a mode de porxo. Sobre d'aquest, a l'alçada del pis superior, es poden apreciar dos finestres rectangulars situades a la banda oriental del parament. A la mateixa façana, a la banda occidental, sobresurt una estructura sostinguda mitjançant dues columnes rectangulars de maons que formen, a l'alçada de la planta baixa un porxo, i al pis una terrassa amb teulada a un aiguavés. Aquesta terrassa té accés mitjançant un finestral d'arc a nivell. Cal esmentar que, una mica més a llevant encara a la mateixa façana i a l'alçada del pis, s'aprecia un rellotge de sol pintat sobre l'arrebossat del parament.</p> | 08116-133 | Sot de Can Pla de Mill, 08510. | <p>La masia és remunta vers el segle XVIII, tal com ho testimonia la llinda de la porta d'accés on es pot llegir la data 1781. Actualment està en procés de rehabilitació.</p> | 41.9837200,2.3319400 | 444659 | 4648185 | 1781 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75831-foto-08116-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75831-foto-08116-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75831-foto-08116-133-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La façana lateral, orientada a ponent, solament presenta un portal d'arc a nivell i a l'altre lateral, no presenta cap obertura o element destacable. Aquest últim cos també és bastit, com els anteriors, amb pedra, maons i totxos, lligats amb morter, i presenta parts arrebossades i altres que no. Per últim s'ha d'esmentar que vers l'oest es troba un cobert independent, obrat mitjançant una estructura de ferro i coberta de fibrociment i que al sud-est està ubicat un altre edifici de planta rectangular i d'obra vista amb teulada de dos vessant, emprat per a usos agrícoles. Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 75840 | Resclosa de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-salou | <p>CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2006): 'Còdol-Dret. Vida d'una colònia industrial (1862-1964)'. Ajuntament de les Masies de Roda. Les Masies de Roda, 2006.</p> | XX | Les estructures queden inundades, solament són visibles quan el nivell del riu baixa. | <p>Dins de la colònia Salou-Baurier encara queden les restes de la resclosa i del canal de la fàbrica que s'utilitzava el segle passat i de les que, encara avui quan el caudal del riu es baix, es poden apreciar les seves restes. La resclosa damunt del riu amida uns 4 o 5 metres d'alçada i uns 80 metres de longitud bastida amb còdols i lligada amb ciment. Aquesta presenta un perfil lleugerament corbat. A l'extrem occidental encara es pot apreciar part del sistema manual d'obertura que consisteix en una palanca de ferro. D'altra banda, des de la riba dreta del Ter, neix un canal de còdols i ciment que discorre paral·lel al riu i que passa vora la fàbrica. Aquest presenta uns 350 metres de longitud i uns 4 metres d'amplada. Actualment, ambdues estructures estan en desús i quan puja el nivell de l'aigua queden inundades.</p> | 08116-142 | Península de Salou, 08510. | <p>Anys després de posar en funcionament la fàbrica de la colònia Salou-Baurier, que en aquell moment no tenia encara l'estatut de colònia i que es presentava sota el nom de societat Bosch, Llusá i Companyia, es va rebre l'any 1872 'la primera concessió d'aigües per assegurar-se un increment en el potencial energètic que fes possible augmentar la producció' (CASTELLÀ, 2006:30). Tant la resclosa com el canal quedaren fora d'ús l'any 1964 quan la fàbrica fou expropiada per posar en funcionament el pantà de Sau.</p> | 41.9747100,2.3140700 | 443170 | 4647196 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75840-foto-08116-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75840-foto-08116-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75840-foto-08116-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75844 | Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Comarcal d'Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-les-masies-de-roda-a-larxiu-comarcal-dosona | <p>ARXIU COMARCAL D'OSONA (n.d): 'Inici'. Extret el dia 9 de juny de 2010. http://www.ccosona.es/index1.php?idF=2&idSubF=324</p> | XVIII-XIX | El mapa ha restaurat recentment i el llibre es manté en bon estat. | <p>El fons de l'Arxiu Comarcal d'Osona presenta, a grans trets, dos documents relacionats amb Les Masies de Roda. El primer consisteix en una fotografia d'un plànol a color, datat a mitjans del segle XIX i titulat 'Canal de San Pedro de Casserras' i com a subtítol 'Proyecto de conducción de aguas del rio Ter para abastecimiento de BCN, Sabadell y riegos en el Vallès'. En el mapa es pot apreciar la península de Casserres amb el traçat del canal en vermell. El mapa fa referència a un projecte no realitzat encarregat per 'Ayuntamiento Constitucional de Gerona' com s'aprecia en el marge esquerre del document. El marge oposat presenta el nom del autor 'Manuel Duran i Gert' (?). Cal dir que el segon cognom no es llegeix bé i tant pot ser Gert com Gart. El segon document és un manuscrit provinent del Monestir de Sant Pere de Casserres, titulat 'Llibre de las Rendas de Casseras en Vich y Gerona'. Aquest consisteix en una recopilació dels actes i papers de les rendes del priorat de mitjans del segle XVIII. El mateix llibre a la intitulació detalla el contingut i l'any que es realitza: 'Recopilació dels actes y papers pertanyents a las rendas del priorat y demés oficis del monastir de Sant Pere de Casseras, que en virtut de unió apostòlica percibían los regulars del col·legi de Betlem de Barcelona en distinctas parròquias dels bisbats de Vich y Gerona, concistint estas en lo delme de Vilanova de Sau, tersó de Tagament, altres delmes de particulars y vàrios censos de totas espècies; tot lo que posseheix D. Salvador de March per pròpia compra; comensant per los que pertañen a la successió de ditas renda y seguint los demés per ordre de antiguetat però ab separació de cada una de ditas pàrròquias. Fou format lo present llibre 14 de mars 1787'. El volum presenta cobertes de pergamí i paper foli major. Té unes mides de 38x27x5 centímetres i uns 220 folis, on també es detallen, en un índex, les parròquies que conté el llibre i una breu història del monestir.</p> | 08116-146 | Arxiu Comarcal d'Osona (ACOS) c/ Era d'en Sallés, núm. 6. 08500 Vic | <p>L'Arxiu Comarcal d'Osona (ACOS) va ser creat en data de 6 de març de 1990, mitjançant conveni subscrit pel Departament de Cultura, el Consell Comarcal d'Osona i l'Ajuntament de Vic. L'Arxiu Comarcal d'Osona funciona des de l'1 d'abril de 1995, encara que no es va inaugurar fins el 2 de novembre del mateix any. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat pel Consell Comarcal d'Osona, segons competències delegades per la Generalitat. La primera seu de l'Arxiu Comarcal era l'antic convent del Carme, situat dins del nucli urbà de la ciutat de Vic. Actualment i des de fa poc temps, l'arxiu està ubicat a la seva nova seu, situada als afores de la ciutat, al carrer de l'Era d'en Sallés. La Llei 10/2001, d'Arxius i documents, reglamenta les seves funcions, entre les quals destaquen la de col·laborar amb les administracions, donant suport a altres arxius de la comarca, ingressar i custodiar el patrimoni documental osonenc i fomentar i organitzar activitats de divulgació d'aquest patrimoni' (ARXIU COMARCAL D'OSONA, n.d).</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75844-foto-08116-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75844-foto-08116-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75844-foto-08116-146-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75855 | El mas de Salou - masoveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-de-salou-masoveria | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XV-XVIII | Algunes de les parts del mas estan descuidades i caldria preservar-les. | <p>La masoveria es troba adossada perpendicularment a la part de tramuntana de la façana principal del mas Salou. És de planta rectangular, distribuïda en planta baixa, pis i golfes, i amb la teulada a dos vessants. La façana principal, orientada a migdia, és ampliada a la planta baixa per un porxo format per tres arcs escarsers adovellats sostinguts per pilars bastits amb carreus. Al pis es crea una galeria sostinguda per quatre pilars de pedra coronats per capitells pentagonals, damunt dels que s'assenten uns altres pilars arrebossats que van a parar directament a la coberta. En un dels capitells es pot observar la data 1776. En aquest pis també es pot apreciar una altra data. Es troba incisa a la llinda de la porta que comunica la galeria de la masoveria amb l'edifici principal de la masia i ens indica l'any 1643. Adossat a l'extrem de ponent de la façana hi ha una ampliació a mode de cobert destinada a garatge, coberta per una terrassa oberta al pis. Presenta la coberta de teula d'un sol vessant. Adossada a la façana posterior de la masoveria hi ha una construcció moderna de planta rectangular i bastida amb maons, destinada als usos agrícoles i ramaders. Cal destacar que davant de les façanes principals dels dos volums hi ha un espai de pati tancat, delimitat per un mur o baluard de pedra que presenta el coronament decorat a mode de merlets bastits de forma piramidal, amb la base quadrangular. El conjunt de la masoveria presenta parts arrebossades, tot i que l'aparell és de pedres desbastades lligades amb morter, disposades en filades irregulars, excepte a les cantonades, on es poden apreciar carreus de bella factura. Talment es poden apreciar reparacions o ampliacions fetes amb maons. Per últim esmentar que el mas de Salou i la masoveria presenta fins a quatre construccions annexes destinades a usos agrícoles i de recent construcció.</p> | 08116-157 | Península de Salou, 08510. | <p>L'origen del mas de Salou es remunta a la baixa Edat Mitjana. El primer esment que es documenta data del 1422 en relació amb la Bruguera (ROVIRA, 2005: 70). En aquest document també es menciona la selva o el bosc que l'envolta. És durant l'època moderna quan el mas pateix un seguit d'ampliacions i reformes coincidint amb el moment de bonança econòmica que viuen els masos que comencen a practicar la masoveria. Aquest subarrendaments permetien aprofitar al màxim les possibilitats de la finca amb un cost mínim. Això provoca l'aparició de petits masos o masoveries de mas al voltant del mas principal, com és el cas del mas de Salou. Aquesta tesi queda reforçada per les diferents anys que es documenten a les llindes, que indiquen diferents etapes constructives. Així, en el casa del mas de Salou es tenen com a mínim sis dates registrades: 1643, 1672, 1776, 1799, 1804 ,1843. Cal esmentar que fou de les primeres cases pairals que disposa d'un camí de pagès d'accés fàcil i conegut. Els indicis de fortificació com els merles de mur de tancament del patí i el fet que presenti una sala semi-soterrada que la tradició oral assenyala com una presó, fa pensar que fou residència de soldats, encara que aquest fet no està històricament documentat. 'Mencionar que el mas guarda relació amb Santa Joaquina de Vedruna. Aquesta relació amb les Masies de Roda vindria per via matrimonial, al casar-se amb Teodoro de Mas, l'hereu del Mas de Salou tot i que no hi residien' (POUM, 2008).</p> | 41.9680900,2.3236700 | 443960 | 4646454 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75855-foto-08116-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75855-foto-08116-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75855-foto-08116-157-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75713 | Font del Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-macia | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XIX-XX | L'abundant vegetació de la zona fa que l'estructura estigui malmesa. Presenta una esquerda al bell mig del mur i un petit enderrocament a la part inferior de l'estructura. Les lloses que fan de bancs estan força inclinades, degut a la força de les arrels. | <p>Font situada a llevant del mas Macià, en un desnivell del terreny entre el paratge de la Prada i el Puigsabró, completament coberta per l'abundant vegetació de la zona que ha condicionat el seu estat de conservació. Està formada per un mur de planta rectangular d'uns dos metres d'alçada, inserit en un talús del terreny. Està bastit en pedra de diverses mides sense treballar lligada amb morter de calç. A la part inferior de l'estructura hi ha una obertura quadrada delimitada per tres pedres ben desbastades, decorades amb una motllura en el punt de l'obertura. La llinda presenta la data 1789, tot i que està força degradada. La pedra de la part inferior està desbastada i treballada a mode de canal. A l'interior s'observa el brollador, constituït per una pedra allargada que presenta un petit canal al mig per on discorre l'aigua. Adossades en perpendicular als extrems del mur hi ha dues grans lloses de pedra disposades a mode de bancs per seure.</p> | 08116-15 | Paratge de la Prada, 08510 | <p>En origen, la font havia estat propietat de la finca del Macià, tot i que en vendre's aquesta part de les terres passà a mans del nou propietari.</p> | 41.9815100,2.2965900 | 441728 | 4647963 | 1789 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75713-foto-08116-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75713-foto-08116-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75713-foto-08116-15-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 75753 | El Sanglas Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sanglas-nou | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVII-XVIII | Està enrunada. | <p>Restes d'una antiga masia. Actualment solament es pot apreciar una planta rectangular de la que es conserva una potència murària d'un metre i escaig. La vegetació abundant fa difícil la seva apreciació donat que la cobreix integrament. Abans de ser enderrocada 'era una casa de planta rectangular amb la coberta a dues vessant i el carner perpendicular a la façana. Constava de dos plantes amb una superfície aproximada de 200 m2. Estava construïda amb pedra i la coberta de bigues de fusta amb un acabat amb teula ceràmica aràbiga. Originalment era una masia que havia estat habitada però que es va enderrocar degut al seu mal estat de conservació' (POUM, 2008).</p> | 08116-55 | Zona de la Colònia del Còdol-Dret, 08510. | <p>Cronològicament és una construcció emmarcada en els segles XVII-XVIII.</p> | 41.9813600,2.3239300 | 443993 | 4647928 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75753-foto-08116-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75753-foto-08116-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75753-foto-08116-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75759 | Forn de calç de Salou 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-salou-1 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVI-XVIII | L'estrucutra ha perdut la volta i les parets amenacen runes. | <p>Restes d'un forn de calç. És de planta circular, de secció cònica i està bastit amb pedra desbastada de diferents mides emprant la tècnica de la pedra seca. Actualment està mig enderrocat, especialment per la coberta, encara que conserva tot el seu perímetre. A llevant presenta una obertura rectangular coronada per una llinda monolítica amb els brancals esbiaixats que funcionava com a boca d'alimentació. Al pany interior presenta l'interior presenta restes de calç o de l'efecte que produeix l'elaboració d'aquest material. Cal esmentar que normalment disposaven d'una obertura a la part superior per evacuar els fums, encara que no s'observa donat que la volta està enderrocada. A escaig metres a tramuntana es troba una altre forn. La superfície aproximada que ocupen els dos forns és d'uns 75 metres quadrats. En aquestes estructures s'hi coïa la pedra calcària a 900-1000º de temperatura. Cal mencionar que el seu voltant està ple de vegetació que dificulta la seva apreciació i la seva localització.</p> | 08116-61 | Península de Salou, 08510. | <p>El forn té una cronologia incerta donat que no hi ha documentació que l'esmenti i tampoc s'ha realitzat cap campanya d'excavació que pogués datar mínimament el moment de construcció de l'element. Cal mencionar que algunes fonts creuen que pot tenir un origen medieval i que estaria relacionat directament amb la construcció del Castell de S'Avellana, encara que solament són conjetures sense fonament documental.</p> | 41.9701400,2.3311200 | 444579 | 4646677 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75759-foto-08116-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75759-foto-08116-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75759-foto-08116-61-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75760 | Forn de calç de Salou 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-salou-2 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVI-XVIII | L'immoble està envoltat de vegetació i no es pot aprecia bé. | <p>Restes d'un forn de calç. Actualment està molt malmès i cobert totalment de vegetació cosa que no permet fer una descripció acurada. Encara així, part del perímetre format per pedres de diferents mides. S'ha d'esmentar que a migjorn d'aquest es troba les restes d'un segon forn en millors condicions. És de suposar que funcionaven en el mateix moment i que tenien la mateixa forma i tècnica constructiva. La superfície aproximada que ocupen els dos forns és d'uns 75 metres quadrats. En aquestes estructures s'hi coïa la pedra calcària a 900-1000º de temperatura.</p> | 08116-62 | Península de Salou, 08510. | <p>El forn té una cronologia incerta donat que no hi ha documentació que l'esmenti i tampoc s'ha realitzat cap campanya d'excavació que pogués datar mínimament el moment de construcció de l'element. Cal mencionar que algunes fonts creuen que pot tenir un origen medieval i que estaria relacionat directament amb la construcció del Castell de S'Avellana, encara que solament són conjetures sense fonament documental.</p> | 41.9702400,2.3309500 | 444565 | 4646688 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75760-foto-08116-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75760-foto-08116-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75760-foto-08116-62-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75761 | Colònia Còdol-Dret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-codol-dret | <p>CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2006): 'Còdol-Dret. Vida d'una colònia industrial (1862-1964)'. Ajuntament de les Masies de Roda. Les Masies de Roda, 2006. GURT I CASES, P. (1989): 'La indústria tèxtil a Roda de Ter i les Masies de Roda (1950/65). La construcció del Pantà de Sau com a fet determinant'. Inèdit. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | Els edificis que formen la colònia estan enrunats i depenent del nivell del pantà, coberts per l'aigua. | <p>Restes dels antics edificis que formaven la colònia industrial Còdol-Dret. El lloc està presidit per una entrada formada per dos columnes bastides amb totxos i pedra que donen pas a una gran esplanada en la que encara es pot apreciar panys de parets arrebossats, paviments enrajolats i edificis mig enderrocats que foren absorbits pel cabal del riu quan es creà l'embassament de Sau. L'edifici que conserva més volum correspon a un immoble bastit amb pedra i arrebossat del que es pot apreciar a dues cantonades amb part de la planta baixa i part del pis amb les obertures d'arc escarser. D'altres edificis solament s'observa el sòcol i algun element, com és el cas d'una escala d'un tram bastida amb maons. Encara així gràcies a les fons documentals i als estudis realitzats sobre la colònia, hom pot descriure el traçat urbanístic de la colònia situant al centre del conjunt la fàbrica, i a banda i banda, paral·leles a aquesta, les cases adossades dels treballadors. Davant la fàbrica estava emplaçada una petita plaça, i a l'altra banda d'aquesta, la casa del director. A més a més la colònia arribà a disposar d'una cooperativa, un economat que després derivà a una botiga de comestibles, una escola situada darrera del jardí de casa del director, una fonda i un cafè situats al carrer del Patí o de Baix amb una sala de ball al costat, un dispensari, un safareig al costat de l'horta del director, una barberia, una perruqueria i una sabateria que eren dins la mateixa casa del barber, de la perruquera i del sabater, encara que si feia sol i bon temps no es descartaven treballar a l'aire lliure. També a l'aire lliure, a ponent de la casa rural del Sanglas Nou es va construir un camp de futbol durant l'època republicana, en el que va jugar el C. D. El Bosc, equip de la colònia.</p> | 08116-63 | Zona de la Colònia de Còdol-Dret, 08510. | <p>La colònia de Còdol-Dret fou bastida vers el 1862, i encara que no s'ha pogut documentar la Matrícula Industrial, tot indica que vers aquestes dates el complex tèxtil fou fundat per l'empresari Ròmul Bosch i Alsina. Vers el 1862 ja es tenen les primeres notícies històriques referents al permís d'una concessió d'aigües i ja el 27 de juliol de 1882 la societat Bosch, Llusá i Companyia rebé la concessió d'estatut de colònia. Pocs anys després, vers el 1904, es documenta que la colònia tributava per l'edifici fàbrica, 33 habitacions per obrers, un col·legi, un local per a montepío i una cantina. (CASTELLÀ, 2006: 32). El 1912 també tributava per una taverna, a més de tota la maquinària de la fàbrica, que en aquest període ja disposava de 110 telers mecànics senzills, 9878 fusos de filar, una màquina de parar, un taller d'ajustaments annex d' ¼ de cavall de vapor i una dinamo elèctrica per a ús propi, a més d'uns 228 treballadors censats al 1918. El creixement econòmic del sector propulsà la creació de la Unión Industrial Algodonera S. A. (UIASA) on el 1929, la colònia, ara dita Fábricas de Rómulo Bosch S.A. s'integrà. Aquesta societat va fusionar fins dotze diferents fàbriques. Els complexos anys de la Guerra Civil espanyola comportaren una estabilitat econòmica al sector caracteritzat per l'escassetat de cotó i energia elèctrica, agreujant els problemes d'atur i les tensions socials. Després que en aquest període la fàbrica fos assentament republicà, aquests, veient que la seva derrota era inevitable, decidiren cremar-la amb tot l'armament, abans d'abandonar-la al final de la guerra. Així, vers el 1939 la Unión Industrial Algodonera va tancar i vendre algunes de les seves fàbriques. No acabaren aquí les desgràcies pel Còdol-Dret, a més, després de ser reconstruïda, el 18 d'octubre de 1940 patí un aiguat que afectà la central elèctrica, dues cases i que destruí parcialment el canal. En aquest moment el número de treballadors havia descendit a 166. Vers el 1944 els accionistes de la Unión Industrial Algodonera decidiren vendre quasi la totalitat de les seves accions a la Unión Industrial Textil S. A. (UNITESA). Aquesta aposta suposà un altre fracàs econòmic a curt termini, en especial a partir de 1959. Finalment la colònia de Còdol-Dret tancà les seves portes al mes de febrer de 1964 després de ser expropiada a causà de la construcció de l'embassament de Sau deixant a l'atur 287 treballadors.</p> | 41.9812100,2.3277700 | 444311 | 4647909 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75761-foto-08116-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75761-foto-08116-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75761-foto-08116-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75780 | Fàbrica Salou-Baurier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-salou-baurier | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | La majoria dels edificis que la conformen estan enrunats, o tenen malmesa l'estructura. | <p>Conjunt d'edificis, alguns adossats i altres annexes, que formaven la fàbrica de la colònia Salou-Baurrier. L'edifici més significatiu que resta dempeus és de planta rectangular orientat a ponent. Consta de dos cossos adossats lateralment. El més modern, emplaçat a migjorn, és format per un cos rectangular amb planta soterrada, planta baixa, dos pisos, golfes i coberta d'obra a dos vessants amb els extrems acabats en tres aiguavessos. A la seva façana principal presenta adossats i flanquejant-lo per tramuntana i migjorn, dos torres quadrangulars orientades a ponent. Aquestes estan formades per planta semisoterrada, planta baixa, dos pisos i coberta d'obra de pavelló. A la façana posterior cal destacar una gran obertura d'arc de mig punt que s'alça fins al primer pis i que era destinada a la càrrega i descàrrega. Sobre l'arc es pot apreciar la data 1941. A migjorn d'aquest es troba adossat un altre que actualment es troba enrunat i solament es pot apreciar la planta rectangular i, gràcies als negatius de les bigues sobre la façana lateral de l'anterior edifici esmentat, que disposava d'una teulada a dos vessant. A tramuntana s'erigeix un cos també rectangular, més homogeni i de dimensions més grans que obeïen a la necessitat de tenir zones espaioses per treballar. Aquest consta de planta soterrada, planta baixa i dos pisos amb teulada a tres vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes estan organitzades a partir de la successió d'un eix que consta d'una finestra rectangular a cada pis, encara que en el pis superior l'obertura és més ampla i arriba fins a sota teulada, a mode de galeria. Destacar que a escaigs metres a tramuntana d'aquest edifici encara resta dempeus una xemeneia circular bastida amb maons i altres edificis adossats que actualment estan enrunats encara que es pot apreciar, en part la seva planta i algun parament. Els material emprats per la construcció de la fàbrica són la pedra, el totxo i el ferro i presenta tota la façana arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08116-82 | Península de Salou, 08510. | <p>Durant el segle XVIII (1764-1789) hi va haver un gran increment d'implantació de fàbriques de teixits a Roda i Masies de Roda, però fou durant el segle XIX, entre 1825-50, quan la industrialització fou un fenomen ja irreversible. La fàbrica va començar a funcionar el 1854, la nova tecnologia tèxtil i el nou ús de l'energia hidràulica canviaren el paisatge i l'economia de Roda de manera definitiva. La fàbrica fou refeta vers el 1940-41 després que un aiguat destrossés el complex fabril. En la façana posterior de l'edifici més modern es pot apreciar, sobre una gran obertura d'arc de mig punt, la data 1941, testimoni d'aquesta reparació. El 1963 Salou-Baurier quedà inundada pel pantà de Sau i ja no recuperaren mai el ritme d'activitat que havien aconseguit. Actualment les fàbriques estan abandonades. Salou-Baurier, però, està relacionat amb un conjunt de vivendes, construïdes en relació a la fàbrica, que no s'han abandonat, conservant l'activitat de la finca.</p> | 41.9780300,2.3150900 | 443258 | 4647564 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75780-foto-08116-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75780-foto-08116-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75780-foto-08116-82-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75785 | Cobert de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-de-salou | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XX | Ha perdut la coberta i amenaça runa. | <p>Edificació enrunada de planta rectangular orientada a ponent i emprada per usos ramaders a mode de cobert per animals. Consta d'una planta separada en dos àmbits i teulada d'una vessant, encara que ara està desapareguda. A la façana principal encara es poden apreciar els portals d'accés d'arc rebaixat amb els emmarcaments de maó. La resta de la construcció presenta grans carreus a les cantonades i pedra desbastada de diferents mides lligada amb morter a la resta del parament.</p> | 08116-87 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1864 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> | 41.9731100,2.3154600 | 443284 | 4647017 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75785-foto-08116-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75785-foto-08116-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75785-foto-08116-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-22 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 75787 | Palanca de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-salou | <p>ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | La palanca està mig enrunada, solament queden els pilar. | <p>Palanca penjant que comunicava la península de Salou amb la de L'Esquerda. Consta de tres pilastres rectangulars sobre el riu a mode de basament. Sobre aquestes s'alcen tres portes de estil neoclàssic semblants a les que es troben en els temples egipcis. Aquestes, tot i que de formigó, intenten imitar carreus de grans dimensions. A la part superior de les portes s'aprecia un coronament motllurat. La passera que les unia actualment resta desapareguda. Cal esmentar que en la riba dreta del Ter, a llevant de la passera, es troba molt a prop un edifici enrunat de planta rectangular.</p> | 08116-89 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. Gràcies a la documentació fotogràfica es sap que l'antiga palanca que comunicava la península de Salou amb la de L'Esquerda era de fusta i que la baixada era des de Can Talaia i que anava a parar directament a prop de l'entrada de la fàbrica. Posteriorment aquesta fou obrada amb materials més perdurables que ha fet que en part arribés als nostres dies. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> | 41.9771000,2.3145600 | 443213 | 4647461 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75787-foto-08116-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75787-foto-08116-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75787-foto-08116-89-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 99|119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75791 | La Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-baga-2 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVII | L'immoble ha perdut la teulada i amenaça runa. | <p>Masia aïllada de planta rectangular orientada a migjorn, actualment en estat ruïnós i que es troba mig enderrocada. L'edifici actualment està envoltat de vegetació, ha perdut la coberta i els diferents pisos. Tot i així conserva els murs exteriors, les obertures i es pot entreveure el seu volum. Es pot observar que constava de planta baixa, pis, golfes i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures són d'arc a nivell emmarcades per carreus de bella factura, exceptuant el portal d'accés principal i el finestral que es troba a les golfes, al mig de la façana principal, que han estat reformats i són d'arc rebaixat bastits amb maons. Tota la construcció és majoritàriament de pedra vista desbastada al pany sense formar fileres regulars i carreus a les cantonades, tot i que també presenta afegitons de maons vermells a les obertures que han estat refetes.</p> | 08116-93 | Paratge de la Baga de la Bruguera, 08510. | <p>No es tenen notícies històriques concretes de l'heretat, encara que cronològicament se la enquadra al segle XVIII (POUM Les Masies de Roda, 2008).</p> | 41.9835600,2.3467300 | 445884 | 4648157 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75791-foto-08116-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75791-foto-08116-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75791-foto-08116-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75797 | La sitja de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sitja-de-la-bauma | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), Les Masies de Roda. GENERALITAT DE CATALUNYA, DEPARTAMENTS DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ: Consulta de l'inventari de patrimoni on-line. Obtinguda el 18 de març de 2010. http://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI/login.aspx H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XV-XVIII | La sitja està tapada i no es pot localitzar a simple vista. | <p>La sitja de la Bauma, després de ser excavada i documentada, fou amortitzada amb terra donat que es troba en un camp de conreu. Actualment no s'aprecia cap indici des de l'exterior, així doncs per localitzar-la i descriure-la ens hem de remetre a les coordenades extretes de la memòria de excavació: Latitud 41ª 57' 57'' / longitud 2º 19' 15''. En el seu moment d'excavació, els treballs arqueològics van permetre documentar una 'estructura excavada en un nivell sedimentari inorgànic (margues degradades), que té forma cilíndrica lleugerament tancada, amb una alçada total de 130 cm, tapada per una llosa de pedra de forma arrodonida. El coll, de parets rectes, té una alçada de 20 cm i una amplada màxima,del mateix tamany que la boca, de 62 cm. Des de la base del coll, les parets de l'estructura es van eixamplant fins arribar a tenir, a 110 cm de fondària respecte el nivell del sòl i a 80 cm de la boca, la seva màxima amplada (110 cm), que es manté fins que s'arriba al final de l'estructura. L'estructura, en el moment de la intervenció, era quasi buida. Gairebé al fons de la mateixa, hi havia el fragment de tapa trencat i la terra que caigué en cedir aquell. Per sota d'aquests, hi havia un reompliment d'uns 18 cm de potència format per un sediment molt rentat, originat per l'escolament de l'aigua per les escletxes de la fossa. Les parets de l'estructura no presenten cap senyal de preparació de la seva superfície amb algun tipus de recobriment, ni d'haver patit cap mena d'acció pel foc. El material recuperat han estat 30 fragments de ceràmica i de teules o rajoles. Per les característiques de l'estructura, es pot afirmar que es tracta d'una sitja d'emmagatzematge de dimensions reduïdes i pels materials associats, molt probablement podria situar-se en uns límits cronològics amples, baix medievals-moderns'.</p> | 08116-99 | Zona del Mas de la Bauma, 08510. | <p>La sitja es va localitzar de manera fortuïta l'any 1994, moment en que es va realitzar la fitxa d'inventari del patrimoni arqueològic. El pagès propietari del camp no tenia constància de la seva existència fins que al llaurar el camp, el tractor va trencar la llosa superior de la sitja quedant aquesta al descobert. Posteriorment, la sitja va quedar tapada pel que actualment no es pot precisar exactament la ubicació d'aquesta tot i que es té una lleugera idea de la seva situació. Degut a les transformacions de l'entorn es dubte si encara es conserva l'estructura inicial. Segons Memòria l'excavació d'urgència fou realitzada els dies 30 de juliol- 1 d'agost. I el director de l'excavació, l'arqueòleg Xavier Clop, li va dona una cronologia molt amplia baix-medieval-modern.</p> | 41.9649600,2.3204700 | 443692 | 4646109 | 08116 | Les Masies de Roda | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75797-foto-08116-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75797-foto-08116-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75797-foto-08116-99-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Està tapada i actualment la seva situació és difícil. Les UTM de la fitxa són aproximades. Ens hem de remtre a les coordenades de la memòria d'excavació: Latitud 41ª 57' 57'' / longitud 2º 19' 15''. Element classificat com AEAP (Àrees d'expectativa arquològica o palentològica) i com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.