Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75811 | Col·lecció d'objectes del monestir de Sant Pere de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-monestir-de-sant-pere-de-casserres | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ABRIL I LÒPEZ, J. M. [et al.] (1986): 'Catalunya Romànica. Volum 22: Museu Episcopal de Vic; El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. PLADEVALL I FONT, A. (2002): 'Sant Pere de Casserres. Guia del visitant'. Fundació Caixa de Manlleu/Consell Comarcal d'Osona, Manlleu. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona.</p> | IV-V/XI | El cinc capitells descrits presenten un estat de conservació força deplorable i l'ara d'altar està mutilada. En general, la resta de lapidari, la lipsanoteca i el fragment de pintura presenten un estat dolent. | <p>El Museu Episcopal de Vic té en les seves col·leccions diferents materials provinents del terme de les Masies de Roda. Alguns d'ells estan exposats al públic i d'altres no. Destaquen entre ells el lot de cinc capitells (MEV 173, 174, 175, 176, 177) i un ara d'altar (MEV 5252) procedents del Monestir de Sant Pere de Casserres. Els capitells són de mides grans, tallats en una pedra força dolenta que s'ha anat desintegrant fins al punt que en alguns és difícil apreciar els motius ornamentals. S'ha d'esmentar que els capitells són de forma i figuració força diversificades. Els motius ornamentals són florals amb tiges cargolades als angles derivades en volutes i fulles disposades en tres registres. Estilísticament parlant, alguns d'ells deriven del model corinti. L'ara d'altar és una pedra rectangular de marbre blanc força malmesa, amb els cantells trencats per diferents llocs i mutilada especialment a un lloc on queda afectada tota la motllura d'un dels laterals menors. A més a més, fou retallada geomètricament i substituïda la motllura d'un dels costats llargs per una imitació obrada amb calç. Cal esmentar que en la banda afectada s'aprecia una franja plena de marques de picot. L'ara presenta grafits a la motllura on es poden llegir diferents noms, encara que alguns d'ells són de difícils d'interpretar: 'RODULFO, EVIDARDUS, ERACLIUS PBR., DANIEL PBR., BORESINDUS, CENDEVIRA, ATTO PBR., OLIBA, BANAFIA, MAFREDUS, ADOVISUS, VIRGILIUS, SENDIMIRUS, SAVERIDUS UNA CUM UXORE CUM FILIUS, ARIELA CUM UXORE, TRASOVADUS CUM UXORE, AVAT CUM UXORE, ESCLUVA CUM UXORE, BEAT, SUNIFREDUS', etc. Encara que l'ara s'enquadra en un període paleocristià, la seva pervivència és llarga i la antroponímia es correspon al començament del segle XI. Cal esmentar que la col·lecció del Museu Episcopal de Vic procedent de Sant Pere de Casserres presenta altres elements que a continuació detallem en un llistat amb el codi registrat al catàleg i la cronologia que presenten: MEV 10623: Sepulcre monestir de Sant Pere de Casserres, segle XII. MEV 10648: Sepulcre de la família Tavertet monestir Sant Pere de Casserres segle XIII. MEV 10649: Pica d'aigua beneïda amb l'escut de la família Tavertet monestir Sant Pere de Casserres segle XIII. MEV 10650: Làpida monestir Sant Pere de Casserres segle XIV. MEV 13681: Capitell monestir Sant Pere de Casserres inicis segle XI. MEV 13719: Àbac monestir Sant Pere de Casserres segle XIII-XIV. MEV 13681: Capitell monestir Sant Pere de Casserres inicis segle XI. MEV 13719: Àbac monestir Sant Pere de Casserres segle XIII-XIV. MEV 2286: Lipsanoteca monestir Sant Pere de Casserres primera meitat segle XI. MEV 3358: Pintura mural església Sant Pere de Casserres finals segle XII-principis segle XIII.</p> | 08116-113 | Museu Episcopal de Vic, Plaça Bisbe Oliba, 3, Vic, 08500. | <p>És documentat que aquest grup de cinc capitells ingressaren a la Secció Lapidària del Museu abans del 1898, pertanyents al conjunt de Casserres. No estar clar d'on provenen exactament. Segons E. Junyent devien ser, originalment, part de l'església, tot i que al principi del segle XI devien ser reutilitzats pel claustre (ABRIL, 1986: 42). D'altra banda, hom pensa que podrien forma part, des de un principi, de l'obra claustral. Pel que fa a la filiació estilística també hi ha diversificació de opinions. D'una banda, els estudiosos E. Junyent, F. Hernández, G. Gaillard, J. Gudiol i Ricart i J. A. Guyo Nuño, pensen que el seu origen és califal, obrats per un artesà provinent de Còrdova que vingué a Catalunya vers el segle X. D'altra banda altres historiadors com X. Barral, defensen que la producció és autòctona, realitzada per artesans locals del segle XI (ABRIL, 1986: 42). Respecte a l'ara d'altar, va passar a formar part del museu posteriorment, vers el 1918. Per la seva tipologia hom la enquadra en un període paleocristià , encara que no es pot precisar cap cronologia exacta. Encara així, per paral·lelisme i tipologia es pot situar l'element entre els segles IV i VI. Alguns paral·lels més directes trobats a la basílica paleocristiana de Roses donen una datació més aproximada, situant-los entre els segles IV i V (ABRIL, 1986: 44).</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75811-foto-08116-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75811-foto-08116-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75811-foto-08116-113-3.jpg | Física | Paleocristià|Medieval|Romànic|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | El museu solament ha donat permís per consultar i fotografiar aquells elements que estan exposats. | 84|85|92|80 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75718 | La Teuleria del Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-del-torrent | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX | La masia fou ampliada l'any 1971. Recentment ha estat reformada i arranjada. | <p>Masia de planta irregular formada per diversos cossos adossats. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant el portal d'accés, d'arc rebaixat. A la part superior del parament hi ha el nom de la casa pintat en lletres vermelles i, més amunt, l'any de les últimes reformes, 1971. La construcció està arrebossada i emblanquinada. Adossat a l'extrem de llevant de la façana principal hi ha un cos annex de construcció més recent, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en dos nivells, que conserva les bigues de fusta de la coberta. El conjunt el completen també altres edificacions destinades a l'activitat ramadera i com a magatzems. Són edificis bastits amb totxos i amb les cobertes de fibrociment. A pocs metres de distància del mas hi ha la casa nova.</p> | 08116-20 | Zona del Bac de Roda, 08510. | <p>Tot i que segons el catàleg de béns del municipi la masia data de l'any 1850, en la relació de contribuents del terme de les Masies pel pagament del Reial Cadastre de l'any 1813, ja apareix catalogada com a 'Casas Nuevas'. Sembla ser que el nom de teuleria fa referència a l'antic ofici dels propietaris de l'edifici. En cap cas s'ha pogut aclarir si la construcció comptava amb un forn o bòbila per fabricar teules. Actualment no hi resideix ningú, encara que presenta un estat òptim per habitar-la.</p> | 41.9910100,2.3042900 | 442375 | 4649012 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75718-foto-08116-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75718-foto-08116-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75718-foto-08116-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75708 | El Pla de Roda - masoveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-roda-masoveria | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular formada per dos cossos adossats amb les cobertes de teula de dos vessants. El cos situat a migdia presenta el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats. A la planta baixa destaca el portal d'accés i una finestra al seu costat, mentre que al pis hi ha un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de fusta. Les cantonades estan decorades per dues filades bastides en pedra desbastada. Adossat a la façana principal hi ha un antic brollador de pedra, el qual compta amb un brollador per omplir-lo. El cos principal, situat al nord de la construcció, presenta el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant el portal d'accés a l'interior que té els brancals bastits en pedra desbastada. Al seu costat hi ha una finestra emmarcada en carreus de pedra i amb la llinda plana. La construcció està arrebossada i emblanquinada, i està situada al costat de ponent de la masia, a la que es troba unida mitjançant un petit arc rebaixat adovellat.</p> | 08116-10 | Camp del Sot, 08510. | <p>Tot i que no s'han trobat referències històriques directes d'aquesta edificació, la seva construcció va directament relacionada amb el mas Pla. És probable que la masoveria es bastís a mitjans de segle XIX, quan la finca superà la seva etapa d'abandó i inicià la seva recuperació, la de les seves masoveries subsidiàries i la de les terres.</p> | 41.9963700,2.3163800 | 443381 | 4649599 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75708-foto-08116-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75708-foto-08116-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75708-foto-08116-10-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75699 | Can Basunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-basunya-0 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XIX | La masia originària ha estat transformada amb el pas del temps i convertida en garatge i magatzem, tot i que conserva una part de les quadres destinada al bestiar. | <p>Masia formada per diversos cossos adossats, construïts en diferents etapes, que li confereixen una planta més o menys rectangular. La construcció originària està situada a la banda de ponent del conjunt, consta de dos volums estructurals, amb les cobertes de teula de dos vessants, i està distribuïda en planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i presenten els brancals i les llindes bastides amb maons, tot i que algunes han estat reformades o bé presenten els emmarcaments simplement arrebossats. Des de la façana principal s'accedeix a la part destinada al bestiar, ubicada a la planta baixa de la mateixa manera que el garatge, al que s'accedeix des de la banda de ponent. Al pis destaca el porxo o terrassa, delimitat per una barana de ferro i cobert per un sostre embigat de fusta. A la cantonada sud-oest de la construcció hi ha un cos rectangular adossat amb la coberta d'un sol vessant, destinat a les tasques agrícoles. La masia està construïda amb pedra sense treballar lligada amb morter, tot i que els paraments exteriors es troben arrebossats. Adossat a l'extrem de llevant del conjunt hi ha l'habitatge actual. Presenta una planta irregular, amb la coberta de teula i està distribuït en planta baixa i dos pisos. Les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments simples. Destaquen dos balcons, un d'ells amb la llosana sostinguda per revoltons i barana de ferro treballada, ubicat a la primera planta. La construcció està arrebossada i pintada. El conjunt el completen diverses edificacions auxiliars destinades a l'activitat agrícola i ramadera. En general són rectangulars, amb les cobertes de teula i estan bastides en pedra lligada amb morter. En canvi, els coberts més moderns són bastits en maons i presenten les cobertes de plaques de fibrociment.</p> | 08116-1 | Barri del Vicenç, 08510 | <p>Tot i que no hi ha una relació directa amb l'edifici, cal indicar que durant la baixa Edat Mitjana es documenten uns molins fariners anomenats de Beçora o Besunya, emplaçats a la Parròquia de la Guàrdia. Malgrat tot, aquests molins s'ubicaven a certa distància de l'actual casa, al torrent que passava a tocar del Mas Bac. La masia de Can Basunya sempre ha estat habitada per la mateixa família. Destaca, per la seva proximitat, la cisterna ubicada al cim del Serrat del Vicenç.</p> | 41.9915400,2.2990400 | 441940 | 4649075 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75699-foto-08116-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75699-foto-08116-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75699-foto-08116-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici és conegut també amb el topònim Can Besunya Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 94|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75798 | Castell de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-casserres-0 | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), Les Masies de Roda. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona.</p> | X-XI | Solament es conserven restes del mur perimetral | <p>Restes de la possible muralla del Castell de Casserres. Aquestes restes es limiten a un mur amb orientació est-oest, que es troba ubicat a banda i banda de la carretera que porta al monestir de Casserres. Sembla ser que durant la construcció d'aquesta via es va destruir la part del parament que manca entre tots dos. A la banda de llevant de la carretera es troba una part d'aquesta muralla, bastida en desnivell a la vessant oriental del Puig del Moros. Aquesta està formada per pedres desbastades de mida gran i mitjana, lligades entre ells amb morter i disposades amb la tècnica de la maçoneria que formen fileres uniformes, encara que també presenta algunes fileres d'opus spicatum. Aquest mur té aproximadament una llargada d'uns 21 metres, amb una amplada màxima d'un metre i una alçada que varia dels 40 centímetres als 3 metres i mig depenent del tram. Per últim, a la banda de ponent, es poden apreciar les restes d'un cos d'edifici robust de planta quadrada, similar a una torre o a un possible portal d'entrada, les quals deixaven veure un aparell bastit també amb pedres desbastades mitjanes i grans, lligades amb morter i disposades mitjançant la tècnica de la maçoneria, formant fileres uniformes, encara que també es pot apreciar alguna filera d'opus spicatum. Aquest cos presenta uns 4 metres de costat per 3'5 metres aproximadament, amb una alçada aproximada d'uns 2 metres.</p> | 08116-100 | Collet de Casserres, 08510. | <p>Tot i que l'existència del castell està ben documentada, la ubicació del seu edifici és avui difícil degut, possiblement, a la seva destrucció en època medieval. El que sí que s'ha conservat són els vestigis d'una fortificació que hom relaciona amb el castell. Potser es tracta de la muralla que, igual com la ciutat de Roda, tancava el meandre i protegia a la vegada el castell i el monestir. Hom ha volgut identificar aquest castell amb el castell de Casserres que el 798 Lluís el Piadós manà fortificà, juntament amb el de Cardona. Encara així molts historiadors pensen que el castell mencionat va referència a la població de Casserres del Berguedà, no d'Osona. Així dons, no és fins el 898 quan es té la primera notícia fidedigna de l'existència del castell i del seu terme, en un documenta la compra per Matrí i Algerada d'una casa amb terres situada al comtat d'Osona, dintre de Casserres (Castroserras). El castell de Casserres es trobava dins l'antic terme de la ciutat de Roda, de la qual devia ser un puntual ferm en l'estructura defensiva del terme de la ciutat. En desintegrar-se el terme de la ciutat de Roda, el castell de Casserres adquirí un terme propi, el qual sobrepassava l'estreta península que forma un dels meandres que fa el riu Ter en aquest sector, estenent-se per l'antiga parròquia de Sant Vicenç sa Riera o de Casserres, negada pel pantà de Sau, i pertanyent al municipi de Santa Maria de Corcó. 'El domini del castell pertanyia als comtes de Barcelona, encara que per la poca entitat territorial no a pareix en els actes feudals. Els feudataris del castell de Casserres foren els vescomtes d'Osona-Cardona, que devien posseir els castell almenys des del final del segle X o principi de l'XI, ja que la família disposava com a feu comtal dels termes de Savassona, Tavertet, Rupit i Fornils, tots situats pels contorns de Casserres. Quan els vescomtes d'Osona-Cardona a partir del 1006 anaren dotant la primitiva església de Sant Pere de Casserres per convertir-la en un monestir benedictí, degueren traspassar-hi els seus drets sobre el domini del Castell de Casserres. Així els abats, primerament, i els priors a partir del 1079, quan el monestir fou unit a Cluny, exercirien el domini del terme del castell com a senyors feudals, tenint el domini alodial i podent posar multes fins a cinc sous. La resta de la jurisdicció corresponia al rei, que l'exercia a través del veguer d'Osona. Serà el 1356, al moment de la creació del comtat d'Osona, quan el castell de Casserres reapareix amb entitat pròpia per a formar part dels castell amb què el rei Pere el Cerimoniós volia premiar Bernat III de Cabrera, però el rei posava la condició que havia de ser enderroca abans d'un any juntament amb moltes d'altres. És difícil saber si aquest ordre es complí, i encara que no s'hagi conservat l'edifici del castell, potser ja feia temps que no existia, substituït per la muralla de defensa a la part més septentrional de la península, que és l'únic element conservat. El domini dels Cabrera com a comtes d'Osona sobre el terme del castell de Casserres durà fins el 1364, quan el mateix rei Pere el Cerimoniós confiscà el comtat osonenc, però el rei el 1372 restituí diversos castells a la família Cabrera, entre els quals figurava el de Casserres, i continuaren exercint el domini del castell a través d'un batlle anomenat pels Cabrera. (segueix a Observacions)</p> | 42.0014100,2.3406300 | 445394 | 4650143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75798-foto-08116-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75798-foto-08116-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75798-foto-08116-100-3.jpg | Legal | Romànic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | L'any 2010 es van realitzar una campanya de desforestació i documentació de les restes de la muralla, encara que la memòria científica de l'excavació encara no està dipositada al servei d'arqueologia. (segueix d'història) Durant la guerra civil entre la Generalitat i el rei Joan II, el castell de Casserres tornà a adquirir un cer protagonisme: Per un banda, el juliol del 1463 els consellers de la ciutat de Vic instaren al prior de Casserres que abandonés la fortalesa que construïa i es recollís amb tota la seva gent dins les muralles de Vic, si bé el prior s'hi negà i ordenà als seus homes de recollir-se al monestir, però al setembre del mateix any 1463, Casserres havia caigut en mans de les forces remences manades per Bernat Guillem d'alta-riba, que s'hi instal·laren fins que les forces de la ciutat de Vic els expulsaren. Al final de la guerra , el 1472, el castell de Casserres es trobava enderrocat, segurament a causa de la impossibilitat de defensar homes tots els castell de la zona contra les tropes remences' (ADELL, 1984: 353-354). Per últim esmentar que l'any 2010 es va endegar una campanya de desforestació, estudi i documentació de la muralla que de ben segur aportarà noves dades sobre la construcció. | 92|119|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 75703 | Capella del Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-macia | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | L'exterior del temple fou restaurat durant l'any 2009, mentre que l'interior resta a l'espera de la rehabilitació, tot essent utilitzat com a magatzem. | <p>Capella d'una sola nau rectangular amb l'absis semicircular capçat a tramuntana. La nau està coberta per una volta de canó decorada amb llunetes, recolzada damunt d'una cornisa motllurada que recorre els murs laterals de la nau. La volta està dividida en tres tramades mitjançant arcs torals de mig punt, sostinguts damunt pilastres adossades als murs laterals. L'absis està cobert per una volta ametllada amb el parament arrebossat. La resta de la nau conserva restes de les pintures murals que decoraven la volta i els murs laterals. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la dovella clau gravada amb l'any 1782. Damunt seu hi ha un rosetó bastit en pedra, rematat per una cornisa motllurada disposada a mode de frontó. La part superior del parament està coronada per un petit campanar d'espadanya d'un sol arc de mig punt. La construcció, recentment rehabilitada exteriorment, presenta els paraments bastits en còdols de pedra petits i mitjans, disposats en filades més o menys regulars.</p> | 08116-5 | La Prada, 08510 | <p>Segons la data inscrita a la clau del portal d'accés, la capella fou construïda a finals del segle XVIII (1782), tot i que és força probable que anteriorment ja existís un altre edifici més antic. Així doncs, en origen, el conjunt del Macià estava format per la capella i la masia. De fet, diversos masos de la comarca que havien prosperat econòmicament entre els segles XVI-XVIII, construïren capelles d'ús particular com en el cas que ens ocupa. Després de la Guerra Civil, l'amo del Macià, un militar anomenat Fonterubinat, va vendre la finca a un altre militar, Trino Fontcuberta Roger. Aquest propietari va restaurar la capella i la masia degut al seu mal estat de conservació (ROVIRA, 2005: 167). Actualment, el conjunt està totalment restaurat i ampliat, i la capella resta per ús particular dels propietaris de la finca, tot i que amb funcions d'emmagatzematge.</p> | 41.9816500,2.2931000 | 441439 | 4647980 | 1782 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75703-foto-08116-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75703-foto-08116-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75703-foto-08116-5-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75715 | La Casa del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-del-mig | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVIII-XX | Els revestiments exteriors estan força degradats. | <p>Masia de planta més o menys quadrangular, amb la coberta de teula de dos vessants disposada a diferent nivell i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis i està organitzada en tres crugies perpendiculars a la façana. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal, orientada a migdia, presenta a la planta baixa un portal d'accés central, amb la llinda de fusta, i a banda i banda una altra obertura d'accés a l'interior i un senzill finestral. La part més destacable de la construcció és la galeria situada al pis superior. Es troba oberta a l'exterior, coberta per un embigat de fusta sostingut per dos pilars quadrats i delimitada per una senzilla barana de ferro. Conserva una obertura d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat a la banda de ponent i, des de l'interior de l'edifici, s'hi accedeix mitjançant tres finestrals arrebossats. La construcció està bastida en pedra lligada en morter i amb algunes refeccions fetes en maons. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, tot i que actualment deteriorats. Adossat a la façana de ponent de la masia hi ha un cobert de planta rectangular, amb la coberta de plaques de fibrociment i bastit en maons, amb els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08116-17 | BV-5222 (km. 2), 08510. | <p>Segons el catàleg de béns de la població, en origen, a la planta baixa de l'edifici hi havia les quadres pel bestiar, tot i que actualment hi ha la cuina i la sala d'estar. Al nivell superior hi ha els dormitoris.</p> | 41.9938400,2.3074900 | 442642 | 4649324 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75715-foto-08116-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75715-foto-08116-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75715-foto-08116-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75826 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-6 | <p>AA.DD. (2009): 'Passant de Sant Antoni', a El Masienc: Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, núm. 5, Ajuntament de Les Masies de Rodes, pàg. 19. AA.DD. (2009): 'Festa Tonis 2010', a El Masienc: Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, núm. 8, Ajuntament de Les Masies de Rodes, pàg. 17.</p> | XIX-XX | <p>La festa anual consagrada a Sant Antoni Abat es celebra el dia 17 de gener i la seva vigília. El dia 16 de gener per la nit es realitza un passant nocturn on participen un gran número de cavalls amb genets i 2 o 3 carruatges. Finalitzada la desfilada es realitza un sopar de germanor. Al dia següent es realitza un recorregut des de la Plaça de l'Era de les Masies de Roda fins a la Plaça Major de Roda de Ter, on té lloc la benedicció dels animals. Després el passant continua per finalitzar al carrer Bac de Roda. Al migdia es realitza una arrosada de germanor seguida del Joc del Mocador amb el cavall. Per finalitzar la diada, al vespre, es realitza una representació teatral.</p> | 08116-128 | Plaça de l'Era Masies de Roda- Plaça Major de Roda de Ter, 08510. | <p>Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251? - 356) fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases. Arreu de Catalunya es celebren diades de benedicció dels animals sota la consagració de Sant Antoni Abat. Moltes d'aquests festes son conegudes amb el sobrenom de La Festa dels Tonis.</p> | 41.9711400,2.3003600 | 442031 | 4646809 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75826-foto-08116-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75826-foto-08116-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75826-foto-08116-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 75836 | Goigs de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador | <p>ARIMANY JUVETENY, J. (2009): 'Segon diumenge de maig: aplec a l'ermita de Sant Salvador d'Horta (Les Masies de Roda)'. Imatges obtingudes el 28 de maig de 2010. http://devocioteca.blogspot.com/2009/05/segon-diumenge-de-maig-aplec-lermita-de.html BARTÉS I BUSOM, M. A.; HEREU I RIELLS, C. (2005): 'Colomencs il·lustres. Biografies de colomencs treballant el plànol' a la Col·lecció 'Coneixent Santa Coloma, aprenem, número 5. Generalitat de Catalunya, Departament d'Educació, CRP de la Selva I. Obtingut el 20 de maig de 2010. http://www.xtec.es/serveis/crp/b7990112/colomencs%20illustres.pdf ENCICLOPEDIA CATALANA (n. d.): 'Sant Salvador d'Horta'. Obtinguda el 28 de maig de 2010. http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0058356 ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | <p>Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment per lloar un sant o bé la Mare de Déu. En el cas de Les Masies de Roda es conserven dos goigs importants dedicats a Sant Salvador d'Horta. Un d'ells és datat l'any 1845 i està escrit per Ignasi Valls. A l'encapçalament es pot llegir: 'Goigs en Alabansa del Catalá dels miracles el beato Savador d'Horta, que se cantan en la sua Capella de la Casa del Sangles de la Parroquia de Sant Pere de Roda, Bicbat de Vich'. El document presenta una imatge central del sant i a continuació tot el goig redactat. Més posterior és el segon document que data de mitjans del segle XX. Aquests són escrits per mossèn Guiteres i Joaquim Mercader, l'escrivent de la colònia de Còdol Dret i en essència, són una còpia dels anteriors. Foren presentats en públic per primera vegada el mateix dia de la festa de la reconstrucció de la capella, celebrada el 21 de novembre de 1943. A l'encapçalament es pot llegir 'Goigs a honra del català dels miracles, Sant Salvador d'Horta que es canten en la seva capella de Còdol-Dret de la Parròquia de Sant Pere de Roda, Bisbat de Vich'. El document, com l'anterior, presenta un imatge central del sant, molt semblant al de l'antic, i a continuació tot els goigs redactats perquè hom pugui cantar-ho.</p> | 08116-138 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>Salvador Pladevall i Bie, nom secular de Fra Sant Salvador d'Horta (Santa Coloma de Farners, Catalunya, desembre de 1520 - Càller, Sardenya, 18 de març de 1567), fou un religiós franciscà i miracler popular que és venerat com a sant de l'Església catòlica. La seva memòria litúrgica es celebra una vegada a l'any el 18 de març arreu de Catalunya. Fou beatificat pel papa Pau V, sota petició de Felip III de Castella el 15 de febrer de 1606 encara que no fou canonitzat fins el 17 d'abril de 1938 pel papa Pius XI. Les relíquies del sant es van conservar inicialment al convent de Santa Maria de Jesús, a Càller, lloc on va morir. El 1607 en fou sostret el cor, que van portar al convent franciscà de Sant Pere de Silki, prop de Sàsser. El 1718, arran de la demolició de Santa Maria de Jesús, la despulla del sant foren traslladades primer a l'església de Sant Maur, al barri callerità de Vilanova (on encara se'n conserva una relíquia i el cofre de pedra que en contenia el cos) i, des d'allà, el 1758, a l'església de Santa Rosalia, al barri de la Marina. Santa Rosalia de Càller és el principal santuari de sant Salvador, on s'exposa el seu cos dins una caixa de vidre sota la taula de l'altar major, per a la veneració dels fidels. És el patró dels sabaters aprenents i iconogràficament és representat amb hàbitat franciscà, envoltat de nens o fent sabates. Els franciscans celebren la seva festa el 17 d'abril, i l'Església en general</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75836-foto-08116-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75836-foto-08116-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75836-foto-08116-138-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Actualment aquests documents es troben a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 119|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75701 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-4 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda. Http//:www.rutadelter.cat</p> | XIX | <p>La fàbrica de riu de can Grau està constituïda per les instal·lacions fabrils i l'antiga casa del director de la fàbrica. La nau presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures es corresponen amb grans finestrals d'arc rebaixat bastits en maons. La façana principal, orientada a ponent, presenta una porta d'accés rectangular emmarcada en maons, amb el rètol de l'empresa Salamí S.A. encara al damunt. La planta baixa està bastida amb còdols de riu disposats en filades més o menys regulars mentre que el pis està construït amb maons vistos. La nau presenta un cos adossat a tramuntana, de construcció posterior. Aquest té la coberta de teula de tres vessants i està distribuït en soterrani, planta baixa i pis. El nivell inferior es comunica amb el canal, que desvia el cabal del riu Gurri cap a les instal·lacions fabrils. Els nivells superiors presenten finestrals rectangulars amb els brancals bastits en maons i la resta del parament arrebossat i pintat. La casa del director està situada a ponent de la nau fabril. És de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures són d'arc rebaixat, amb els emmarcaments bastits en maons. La façana principal presenta un portal d'accés centrat al bell mig del parament, amb un finestral a cada banda. Al pis, damunt del portal, hi ha un balcó exempt amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. La façana de tramuntana, orientada al camí de Malars, i la de migdia també presenten els finestrals ordenats simètricament, quatre per planta. La construcció té els paraments exteriors arrebossats i pintats. El conjunt es completa amb una altra nau de construcció més recent i diversos volums adossats a la façana de llevant de la fàbrica original. Pel que fa a les instal·lacions directament relacionades amb el riu i l'aigua, destaca la resclosa, de forma curvilínia i disposada entre l'illa formada per la devesa del Pujolar i l'edifici que albergava la maquinària. Aquest és de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en dos nivells. L'inferior està fonamentat a la llera del riu i fa d'intermediari entre aquest i el canal d'entrada a la fàbrica, d'uns 40 metres de longitud per 7 metres d'amplada. La construcció, bastida amb còdols de riu disposats en filades regulars, presenta les obertures bastides amb maons. Destaquen les quatre comportes que deixen entrar l'aigua a l'interior del canal, totes d'arc rebaixat adovellat, les quals funcionaven amb contrapesos i eren accionades per volants i engranatges. El canal està delimitat per dos grans murs construïts en pedra. El seu traçat està canalitzat i regulat mitjançant comportes de ferro. L'estructura passa per sota del camí de Malars fins a dues vegades. En la primera ocasió, davant de la casa del director, es salva el desnivell mitjançant un pont d'un sol ull de mig punt, bastit en maons. En la segona ocasió, el pont és de dues arcades rebaixades bastides amb lloses de pedra disposades a sardinell. La resta de l'estructura està bastida amb còdols de riu disposats regularment.</p> | 08116-3 | La Prada, 08510 | <p>Ramon Portavella Valls va iniciar l'any 1872 la construcció de la fàbrica de riu de can Grau en uns terrenys de la seva propietat situats a la riba dreta del riu Gurri, en el paratge de la Coromina de Mas Monjo. Tot i que tothom la coneixia com can Grau pel cognom de la persona encarregada de vigilar-la durant els anys de construcció, la indústria s'anomenà oficialment 'Fàbrica Nova de Portavella', donat que anteriorment ja existia la fàbrica de can Portavella. Les obres finalitzaren l'any 1875 sota la propietat de Mercè Portavella Mas, filla de l'anterior. En les Escriptures Notarials constava com a 'Fábrica a propósito para 170 telares de planta baja y 3000 husos de hilar en la planta primera, sobrando local para tornos y rodetes, y un salto de agua de 1,61 metros produce una fuerza útil de 53 C.V., formando este salto con las aguas de los ríos Gurri y Ter los cuales en cantidad de 4000/4500 litros por segundo fueron concedidos por el Gobernador Civil de la Provincia el 17 de enero de 1876'. El 3 de juliol de 1894, Mercè Govern Portavella, filla de l'anterior, heretà la fàbrica i l'arrendà a diversos industrial que l'explotaren com a fàbrica llanera i cotonera productora de filats i teixits: Jacint Rifà i Puntí (finals del segle XIX), Pascual Font Viguer i Cia. (1904), Manuel Serrat, Francisco Sabatés i Joan Vila (1912) i Esteban Calveras. Des del 24 de setembre de 1927 fins l'any 1949, la societat barcelonina Vilar y Barbany S.A. es convertí en l'única arrendatària explotant-la com a indústria cotonera de teixits. A partir de l'1 de març de 1949, la firma Hijos de B. Salamí dels germans Tomàs i Jaume Salamí iniciaren la fabricació de filats de regenerat a la fàbrica de can Grau (la propietat era seva des del 15 d'octubre de 1946). Les instal·lacions comptaven amb l'edifici-fàbrica, el salt d'aigua i la casa-vivenda del director de la fàbrica, Joan Godayol Riera. L'1 de març del 1952, la firma es constituí en societat anònima i passà a anomenar-se Salamí S.A. A mitjans anys 50, la fàbrica comptava amb un centenar de treballadors, un 60% eren dones, i s'hi feien tres torns. S'electrificà la força motriu amb 2 turbines que generaven 60 C.V. de potència més l'energia subministrada per la companyia elèctrica. L'any 1964, amb la mort de Jaume Salamí, Tomàs Salamí hagué d'incorporar el seu nebot Jacint de 20 anys, i tots dos emprengueren una profunda renovació de les instal·lacions fabrils, ampliant les dependències i invertint en maquinària. El 1976, Martí Salamí, fill de Tomàs, es feu càrrec de la direcció d'empresa i apostà per la filatura de turbina. Tot i això, a mitjan dels anys vuitanta, les pèrdues es multiplicaren i s'incrementaren les despeses de producció fins que l'any 1992 s'entrà en suspensió de pagaments i acabà tancant el 1994.</p> | 41.9831200,2.2995100 | 441972 | 4648139 | 1875 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75701-foto-08116-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75701-foto-08116-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75701-foto-08116-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75729 | Resclosa de Malars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-malars | <p>· CONSORCI ALBA-TER (n. d.): La Ruta del Ter, seguint el curs del riu. Obtinguda el 15 febrer de 2010. http://www.rutadelter.cat</p> | XIX-XX | <p>La colònia de Malars pertany al terme municipal de Gurb, tot i que una part de la seva resclosa es troba dins del terme de les Masies de Roda. Aquest tram té una forma rectilínia i presenta actualment una de les comportes, probablement de descàrrega de fons. La resclosa està bastida en formigó i la comporta es correspon amb una estructura de formigó i ferro.</p> | 08116-31 | Zona de la Devesa del Pujolar, 08510. | <p>Possiblement ja existia una petita resclosa relacionada amb l'antic molí fariner i draper inicial. La resclosa actual es va rehabilitar entre el 1986 i el 1990. L'empresa constructora va ser Prat i Homs de Vic. Durant els segles XIX-XX, la resclosa s'utilitzava per agafar aigua per a la fàbrica tèxtil de Malars. Des del 1996, l'aigua s'agafa per produir electricitat.</p> | 41.9854300,2.2891700 | 441117 | 4648403 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75729-foto-08116-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75729-foto-08116-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75729-foto-08116-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 75828 | Creu de la finca Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-finca-fontanelles | XX | La creu ha estat trencada i restituïda mitjançant ciment. | <p>Creu funerària de pedra ubicada en el camí cap al mas Fontanelles. La creu està col·locada sobre un pedestal en forma de trapezi regular. Aquesta està ben escairada en les seves cantonades, tot i que han deixat la superfície abrupta, sense polir. Sobre d'aquest s'alça una creu llatina. En la seva part davantera, orientada vers ponent, hi ha una inscripció precedida de l'Alfa i Omega, que representa a deu, i també el nom i cognom del difunt, la causa de la seva mort i quants anys tenia, a més del desig que descansi en pau. La inscripció relata: ' A Ω / JOAN TORRENT / NATURAL DE RODA / MORT EN ACCIDENT DE SEU CARRO / A LA EDAD DE 80 ANYS 19 NOV / R.I.P'.</p> | 08116-130 | Plans de Can Riera, 08510. | <p>No es tenen referències històriques relacionades amb l'element.</p> | 41.9663800,2.3024400 | 442199 | 4646279 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75828-foto-08116-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75828-foto-08116-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75828-foto-08116-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 75851 | Mas Monjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-monjo | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XIX | Es troba en runes i envoltat de vegetació. | <p>Restes d'una masia que actualment no es poden apreciar donat que estan cobertes de terra i vegetació. Segons la descripció del POUM de Les Masies de Roda l'heretat consistia en una masia de planta quadrada amb la coberta dos vessant i el carener paral·lel a la façana. L'edifici presentava 'dos plantes amb una superfície aproximada de 200 m2 per planta. A la façana posterior s'hi adossava un cos de dos plantes, i la lateral un petit cobert d'una sola planta. El conjunt el formava també un cobert de planta baixa, construït amb les mateixes característiques que l'edifici principal. Originalment era una masia que havia esta habitada però es va enderrocar degut al seu mal estat de conservació' (POUM de Les Masies de Roda: Fitxa 51).</p> | 08116-153 | Zona de Puigsabró, 08510. | <p>No es tenen referències històriques de l'heretat.</p> | 41.9782900,2.3014000 | 442124 | 4647602 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75851-foto-08116-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75851-foto-08116-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75851-foto-08116-153-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75822 | Capella del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-0 | XIX-XX | <p>Ermita de planta quadrangular integrada al bell mig de les dues filades de nínxols que conformen el cementiri de la població. Presenta la coberta de teula d'un sol vessant. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb grans carreus de pedra desbastats, i la dovella clau destacada. Damunt del portal hi ha un òcul circular adovellat a mode de rosetó. La part inferior del parament presenta un sòcol del mateix tipus de pedra que basteix les obertures. La façana està rematada per un coronament esglaonat decorat amb motllures, amb una creu de ferro al bell mig de la testera. La construcció està arrebossada i emblanquinada.</p> | 08116-124 | Paratge de la Guàrdia, 08510. | <p>No es tenen referències històriques d'aquesta construcció.</p> | 41.9924200,2.2957900 | 441672 | 4649174 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75822-foto-08116-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75822-foto-08116-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75822-foto-08116-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 75768 | La Calcineria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-calcineria | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | L'arrebossat i pintat exterior s'està perdent | <p>Edifici de planta rectangular orientada al sud-oest i teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis. A la façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat i grans dimensions i al pis dos obertures rectangulars i un ull de bou tapiat, tots ells emmarcats amb maons massissos vermells. La façana posterior no és visible donat que està orientada contra un talús. Al parament esquerre presenta una escala bastida en pedra que dóna accés al pis. Tot el conjunt està arrebossat i, al primer pis, pintat de groc.</p> | 08116-70 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes de l'edifici</p> | 41.9675300,2.3178000 | 443473 | 4646396 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75768-foto-08116-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75768-foto-08116-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75768-foto-08116-70-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75775 | Pont de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-salou | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | <p>Pont situat a l'entrada de la colònia Salou. És d'una arcada de mig punt bastit majoritàriament amb pedra desbastada de diferents mides lligada amb morter, encara que també es pot observar diferents maons en la part inferior de l'arc. En la seva part superior està asfaltat i es pot apreciar a banda i banda paretons de pedra coronats per carreus de grans dimensions.</p> | 08116-77 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes de l'edifici, encara que es lògic que es bastís a finals del segle XIX-principis del XX, moment que comença a funcionar la colònia.</p> | 41.9673200,2.3176000 | 443456 | 4646373 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75775-foto-08116-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75775-foto-08116-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75775-foto-08116-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 75776 | Vil·la Annie | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-annie | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Casa de planta rectangular orientada a llevant. Consta de planta soterrada, planta baixa, pis i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici té obertures d'arc a nivell en totes les seves façanes i presenta un portal d'accés particular, amb coberta pròpia i un cos triangular sobreeixit formant un angle agut respecte a la línea de façana. A migjorn presenta una estructura metàl·lica adossada amb un tancament envidriat i coberta de planxes de fibrociment de tres vessants. Sota d'aquesta es situa un accés al garatge, que ocupa la planta soterrada. Els altres dos pisos superiors són destinats a habitatges. Tota la construcció és d'obra vista emprant pedres desbastades de diferents mides i lligades amb morter, excepte als emmarcaments de les obertures i a les cantonades on el parament es troba arrebossat i pintat de rosa.</p> | 08116-78 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier.</p> | 41.9788400,2.3158700 | 443323 | 4647653 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75776-foto-08116-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75776-foto-08116-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75776-foto-08116-78-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75777 | Cal Torrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrat | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Casa de planta rectangular orientada ponent. Està format per un cos principal i un secundari de construcció més recent, adossat a migjorn del primer. El cos principal consta de planta baixa, pis i teulada a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana principal cal destacar el portal d'entrada de la planta baixa, situat al centre del parament, que es troba alçat respecte al nivell de circulació exterior. Aquest desnivell és salvat gràcies a una escala de dos trams, un a cada banda. A la façana de tramuntana destaca una gran llar de foc que es pot apreciar des de fora, ja que té la seva forma sobreeixida. A la façana posterior destaca un petit cos adossat cobert per una terrassa a l'alçada del pis, on es troba una claraboia. A la planta baixa el cos és tancat per una gran vidriera. Al mig de d'aquesta façana i coronant-la presenta un altre frontó esglaonat idèntic al de la principal. A totes les façanes d'aquest cos principal s'aprecien obertures rectangulars i els paraments d'obra vista, emprant pedres desbastades de diferents mides i lligades amb morter, excepte als emmarcaments de les obertures i a les cantonades on el parament es troba arrebossat i pintat de rosa. Per últim a la façana de migjorn presenta un cos secundari de planta també rectangular, orientat de la mateixa manera i que consta de planta baixa, on es situa el garatge, pis destinat a vivenda i teulada a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, tot i que aquesta última està al mateix nivell que el pis del cos principal. Tota aquest cos presenta obertures d'arc de llinda, una d'elles de grans dimensions, situada a la façana de migjorn. La resta del parament és arrebossat i pintat, de rosa els emmarcaments de les obertures, de verd el sòcol i de blanc la resta.</p> | 08116-79 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier.</p> | 41.9786200,2.3159800 | 443332 | 4647629 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75777-foto-08116-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75777-foto-08116-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75777-foto-08116-79-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75778 | Casa del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mig | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | L'exterior està descuidat. | <p>Casa de planta rectangular orientada a ponent amb la teulada de dos vessant amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta està formada per tres cossos, un central i dos laterals a mode de torres que tenen la línia de la façana un xic més avançada. El cos central consta de planta baixa i pis. Al mig de la façana es localitza la porta d'accés d'arc de rebaixat, un xic enlairada respecte al nivell de circulació exterior. Aquest desnivell és salvat per una escala de pedra d'un tram, adossada paral·lelament a la façana, ornamentada amb una barana balustrada i, a sota d'aquesta, una font obrada. La resta d'obertures d'aquesta façana són d'arc a nivell. Els cossos laterals són bessons i simètrics, i consten de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a mode de llucana. A la planta baixa les façanes presenten obertures rectangulars i d'arc rebaixat. Al pis presenta tant obertures rectangulars com d'arc rebaixat i destaca a la façana principal un finestral rectangular amb sortida a un balcó de llosana motllurada sostingut per dos grans mènsules i tancat per una reixa de ferro forjat. Les golfes estan coronades per un ull de bou a la façana principal i un altre al lateral. La façana posterior presenta un línia homogènia on es poden apreciar obertures rectangulars. Tot el conjunt és de pedra vista sense treballar i còdols petits lligats amb morter, excepte a les obertures on presenten emmarcaments arrebossats. Mencionar que al sud-est de la casa, en un nivell enlairat, hi ha un dipòsit d'aigua. Per últim esmentar que les línies arquitectòniques i constructives d'aquest edifici són casi idèntiques a la Casa del Guarda.</p> | 08116-80 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier.</p> | 41.9776200,2.3156900 | 443307 | 4647518 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75778-foto-08116-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75778-foto-08116-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75778-foto-08116-80-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75781 | Els Conills | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-conills | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Edifici destinat a l'ús ramader amb planta en forma de L orientat a llevant. Consta d'una sola planta i coberta de fibrociment a dos vessants. Presenta obertures rectangulars a totes les façanes. Tot el conjunt està arrebossat i alguna façana pintada de blanc.</p> | 08116-83 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier.</p> | 41.9744800,2.3160500 | 443334 | 4647169 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75781-foto-08116-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75781-foto-08116-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75781-foto-08116-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 75783 | Font del torrent de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-de-santa-magdalena | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | La part exterior de la font està malmesa. | <p>Font natural que es troba al marge esquerre del torrent que creua la colònia Salou. La font es troba en una entrada natural en un paret de la roca que dona pas a una piscina natural plena d'aigua. Cal mencionar que, tot i que l'entrada és natural, l'exterior està obrat amb maons creant l'emmarcament per una porta, encara que aquesta esta desapareguda. En aquest tram el torrent està obrat i han creat bells desnivells a mode de cascades amb basses on s'acumula l'aigua entre salt i salt. També s'han excavat diverses escales a la pedra natural. A migjorn de la font, el conjunt es completa amb passera d'arc recte bastida amb lloses i pedres desbastades sense lligar, i que es sostén per un pilar rectangular. Aquesta dona accés a la font si es vé des de la Vil·la Annie Marie.</p> | 08116-85 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> | 41.9742600,2.3165900 | 443379 | 4647144 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75783-foto-08116-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75783-foto-08116-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75783-foto-08116-85-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75784 | La Pallisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pallisa | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Pallissa de planta rectangular orientada a tramuntana. Consta de planta baixa i teulada de dos vessants amb al carener perpendicular a la façana principal. Cal destacar a la façana principal, a la posterior i a la de ponent, obertures de mig punt protegides amb gelosies. Tota la construcció és de pedra i maó encara que arrebossada, excepte a les emmarcaments que són d'obra vista.</p> | 08116-86 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> | 41.9746500,2.3158500 | 443318 | 4647188 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75784-foto-08116-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75784-foto-08116-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75784-foto-08116-86-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 75786 | Galliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galliner | XX | <p>Edificació de planta rectangular orientada a migjorn que fou destinada a usos ramaders a mode de galliner. Consta de tres construccions adossades lateralment que presenten planta baixa i teulada a dos vessants cada una. Davant de la façana principal s'obre un petit pati bastit amb fusta i protegit per una malla metàl·lica. La construcció és de maons i està arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08116-88 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> | 41.9752800,2.3157400 | 443309 | 4647258 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75786-foto-08116-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75786-foto-08116-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75786-foto-08116-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 75785 | Cobert de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-de-salou | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XX | Ha perdut la coberta i amenaça runa. | <p>Edificació enrunada de planta rectangular orientada a ponent i emprada per usos ramaders a mode de cobert per animals. Consta d'una planta separada en dos àmbits i teulada d'una vessant, encara que ara està desapareguda. A la façana principal encara es poden apreciar els portals d'accés d'arc rebaixat amb els emmarcaments de maó. La resta de la construcció presenta grans carreus a les cantonades i pedra desbastada de diferents mides lligada amb morter a la resta del parament.</p> | 08116-87 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1864 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> | 41.9731100,2.3154600 | 443284 | 4647017 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75785-foto-08116-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75785-foto-08116-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75785-foto-08116-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-22 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 75787 | Palanca de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-salou | <p>ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | La palanca està mig enrunada, solament queden els pilar. | <p>Palanca penjant que comunicava la península de Salou amb la de L'Esquerda. Consta de tres pilastres rectangulars sobre el riu a mode de basament. Sobre aquestes s'alcen tres portes de estil neoclàssic semblants a les que es troben en els temples egipcis. Aquestes, tot i que de formigó, intenten imitar carreus de grans dimensions. A la part superior de les portes s'aprecia un coronament motllurat. La passera que les unia actualment resta desapareguda. Cal esmentar que en la riba dreta del Ter, a llevant de la passera, es troba molt a prop un edifici enrunat de planta rectangular.</p> | 08116-89 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. Gràcies a la documentació fotogràfica es sap que l'antiga palanca que comunicava la península de Salou amb la de L'Esquerda era de fusta i que la baixada era des de Can Talaia i que anava a parar directament a prop de l'entrada de la fàbrica. Posteriorment aquesta fou obrada amb materials més perdurables que ha fet que en part arribés als nostres dies. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> | 41.9771000,2.3145600 | 443213 | 4647461 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75787-foto-08116-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75787-foto-08116-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75787-foto-08116-89-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 99|119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75841 | Baumes del Cànem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baumes-del-canem | <p>Balma situada a la riba del Ter. Es tracta d'una cavitat no gaire pronunciada ubicada a l'extrem nord-occidental de la península de Casserres, formada per gresos calcaris que formen els plans inclinats on se situa Sant Pere de Casserres; margues blaves, formacions calcàries i ja a nivell de l'aigua de l'embassament, conglomerats rojos. Aquest terreny és de microglomerats i gresos de composició arcòsica. Aquestes formacions són conegudes com Gresos de Folgueroles i es formaren al període del Bartonià inferior (40,4 ± 0,2 milions d'anys). Estratigràficament, el seu inici queda marcat per la quasi-extinció del nanofòssil calcari Reticulofenestra reticulata. El seu final (37,2 ± 0,2 milions d'anys) queda marcat per una de les aparicions més inferiors del nanofòssil calcari Chiasmolithus oamaruensis.</p> | 08116-143 | Collet de Casserres, 08510. | <p>No es tenen notícies històriques directes amb la balma, encara que ho creu que el topònim de la balma deu ser una concessió popular a aquells llocs on antigament secaven les plantes de cànem per després convertir-los en teixit. D'altra banda cal esmentar que el període de creació de Casserres, el Bartonià, és un estatge faunal de l'eocè que comença fa uns 40 milions d'anys i que s'acabà fa uns 37 milions d'anys. El seu nom li fou donat per Kral Mayer-Eymar, que en definí els límits l'any 1857 a partir de sediments argilosos del sud d'Anglaterra rics en fòssils, a la localitat de Barton, a la que deu el seu nom.</p> | 41.9965300,2.3394200 | 445289 | 4649602 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75841-foto-08116-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75841-foto-08116-143-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 124 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 75842 | Font de l'Olivera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lolivera | XIX-XX | El terreny on està emplaçada la font està ple de bardissa que dificulta el seu accés i ús. | <p>Font natural obrada que es troba en un paratge obac i ple de bardissa, dificultant la seva localització. Presenta un dipòsit rectangular a la roca que presenta una obertura precedida per dues columnes d'uns 50 centímetres d'alçada per 20 centímetres d'amplada bastides amb maó vermell. Damunt d'aquestes hi ha una coberta de llosa que no s'aprecia donat que està coberta d'humus.</p> | 08116-144 | Al paratge de la Baga de la Bruguera, 08510. | <p>No es tenen notícies històriques de l'element.</p> | 41.9898500,2.3383900 | 445198 | 4648861 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75842-foto-08116-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75842-foto-08116-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75842-foto-08116-144-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75843 | Forn de la Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-bruguera | XVIII-XX | Solament conserva part dels seus murs perimetrals. | <p>Restes d'un forn de calç que es troba en estat de runa i ha perdut la seva coberta. El seu estat actual, ple de bardisses i enrunat, dificulta realitzar una descripció acurada. Encara així, gràcies a les restes dels murs perimetrals, es pot intuir una planta rectangular amb la façana orientada a llevant, on es troba una petita obertura d'arc a nivell. El parament del forn està format per pedra desbastada de diferents mides, disposada sense arribar a formar fileres i sense estar lligada amb morter. Tot l'interior està ple de sediment i vegetació.</p> | 08116-145 | Al paratge de la Baga de la Bruguera, 08510. | <p>No es tenen notícies històriques de l'element.</p> | 41.9877700,2.3414300 | 445448 | 4648628 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75843-foto-08116-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75843-foto-08116-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75843-foto-08116-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Hom parla d'un pou a prop de la Bruguera que no s'ha pogut localitzar. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75817 | Font de la Cargolera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cargolera | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XIX-XX | Una de les cantonades de l'estructura està trencada i la tapa també. | <p>Font formada per un bassi de planta rectangular de pedra, que presenta una tapadora de fibrociment actualment malmesa. L'estructura es troba soterrada respecte el nivell dels camps i està delimitada per grans pedres de la zona sense treballar. Alhora, el bassi s'adossa a un petit talús d'on brolla l'aigua naturalment. Aquest talús delimita una zona d'horta situada al mig dels camps de conreu.</p> | 08116-119 | Paratge de les Albes, 08510. | <p>No es tenen notícies històriques de l'element. La seva datació no s'ha pogut determinar.</p> | 41.9929900,2.3225000 | 443885 | 4649220 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75817-foto-08116-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75817-foto-08116-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75817-foto-08116-119-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75791 | La Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-baga-2 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVII | L'immoble ha perdut la teulada i amenaça runa. | <p>Masia aïllada de planta rectangular orientada a migjorn, actualment en estat ruïnós i que es troba mig enderrocada. L'edifici actualment està envoltat de vegetació, ha perdut la coberta i els diferents pisos. Tot i així conserva els murs exteriors, les obertures i es pot entreveure el seu volum. Es pot observar que constava de planta baixa, pis, golfes i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures són d'arc a nivell emmarcades per carreus de bella factura, exceptuant el portal d'accés principal i el finestral que es troba a les golfes, al mig de la façana principal, que han estat reformats i són d'arc rebaixat bastits amb maons. Tota la construcció és majoritàriament de pedra vista desbastada al pany sense formar fileres regulars i carreus a les cantonades, tot i que també presenta afegitons de maons vermells a les obertures que han estat refetes.</p> | 08116-93 | Paratge de la Baga de la Bruguera, 08510. | <p>No es tenen notícies històriques concretes de l'heretat, encara que cronològicament se la enquadra al segle XVIII (POUM Les Masies de Roda, 2008).</p> | 41.9835600,2.3467300 | 445884 | 4648157 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75791-foto-08116-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75791-foto-08116-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75791-foto-08116-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75839 | Les Baumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-baumes | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | La coberta s'ha enfonsat i tot el conjunt amenaça runa. | <p>Restes d'una antiga masia aïllada que actualment es troba en runes. Es conserven els murs perimetrals i algunes compartimentacions interiors, tot i que l'excés de bardissa i vegetació en general dificulten un estudi acurat de les estructures. Presenta una planta irregular formada per diferents cossos adossats, fruit de les ampliacions i reformes que ha patit durant el temps. De les restes que es conserven es pot concloure que la masia presentava al menys dues plantes i que estava bastida per diferents materials i tècniques. D'una banda s'aprecien paraments bastits en pedra desbastada de diferents mides, on també hi ha afegitons i refeccions fetes amb maons. D'altra banda s'aprecien també murs bastits mitjançant la tècnica de la tàpia, amb argila local barrejada amb còdols petits. De la masia solament es conserva una obertura. Aquesta és d'arc de llinda emmarcada amb grans carreus de bella factura. A escassos metres al sud-oest de la masia hi ha un edifici segurament destinat a usos agrícoles. Aquest també es troba enrunat, encara que del volum que resta es pot entreveure que constava d'una planta baixa rectangular amb teulada d'un aiguavés. El parament està format per pedra desbastada lligada amb morter de calç, amb alguns afegitons d'obra ceràmica. Per últim, cal esmentar que a uns 100 metres al sud es pot apreciar un pou de pedra circular que està relacionat amb l'heretat.</p> | 08116-141 | El canals de Vilardell, 08510. | <p>No es documenten notícies històriques referents al mas, encara que per tipologia se'l enquadra vers el segle XVIII (POUM Les Masies de Roda, 2008: Fitxa 63).</p> | 41.9688300,2.3111800 | 442926 | 4646545 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75839-foto-08116-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75839-foto-08116-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75839-foto-08116-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75793 | Les Basses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-basses-1 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVII-XX | <p>Masia aïllada de planta rectangular i orientada a migjorn. Està formada per un cos principal i diferents construccions secundàries adossades a ella. El cos primigeni consta de planta baixa, pis, golfes i teulada de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la façana principal s'aprecia un gran portal d'accés rectangular, emmarcat per grans carreus de bella factura, i amb una llinda monolítica on s'observa la inscripció 17 IHS 51 i a sobre una creu de Malta. A la mateixa alçada que la porta però a l'extrem occidental del parament està ubicada una petita finestra quadrangular. Al pis es troba un gran finestral també emmarcat per carreus i, a banda i banda, dos finestres d'arc a nivell. Per últim a les golfes es detecten tres obertures quadrangulars. A les altres façanes, l'edifici no presenta cap element destacable, solament diferents obertures rectangulars d'arc a nivell. Cal destacar que a la façana posterior se li adossa un cos rectangular de planta baixa que sobresurt cap a l'oest. Perpendicularment a aquest, s'adossa un altre cos de planta rectangular i, a continuació, seguint la mateixa orientació i línea, un altre cos de planta rectangular però amb teulada a dos vessants. Per últim, a l'extrem oriental d'aquest cos se li adossa un mur de pedra que serveix de tanca amb un portal d'accés propi. Tots aquests cossos formen un pati tancat a ponent del cos principal. Tota la construcció és de pedra desbastada de diferents mides i pedra més treballada a les cantonades, amb grans carreus emmarcant les obertures de la façana principal, totes elles lligades amb morter. Cal destacar que la façana principal és arrebossada i pintada de groc, excepte els emmarcaments. La resta de les façanes són d'obra vista.</p> | 08116-95 | Camp de Les Bases, 08510. | <p>No es documenten notícies històriques referents a l'heretat, tot i que a la llinda del portal d'accés de la façana principal es documenta un inscripció amb la data de 1751, possible data de construcció de l'edifici. Segons el planejament de Les Masies de Roda, l'heretat es remuntà al segle XIV-XV.</p> | 41.9910000,2.3323200 | 444696 | 4648993 | 1751 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75793-foto-08116-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75793-foto-08116-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75793-foto-08116-95-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75746 | El Bosc de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-de-salou | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX | L'estructura exterior està un xic descuidada | <p>Masia de planta rectangular orientada ponent formada per quatre cossos. El cos principal consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Als laterals presenta dues construccions adossades, la de tramuntana a mode de garatge amb teulada de dos aiguavessos, i la de migdia a mode de cobert amb la teulada d'un aiguavés. A la façana posterior presenta un altre cos adossat longitudinalment. Totes tres sols consten de planta baixa i coberta a un aiguavés. Al sud-est de la masia, a escaigs metres, s'hi observa una pallissa. A la façana principal s'han de destacar un petit pou adossat, bastit amb maons vistos amb teulada d'una vessant; les finestres d'arc a nivell adovellat i la porta principal d'arc rebaixat, també adovellada i on destaca la llinda amb una inscripció actualment és inintel·ligible. Tot el conjunt està bastit de pedra desbastada i maons massissos vermells lligats amb morter que formen fileres irregulars, i arrebossat per sobre d'aquests, encara que majoritàriament s'ha perdut.</p> | 08116-48 | Península de Salou, 08510. | <p>Masia situada cronològicament dins del segle XVIII pel Catàleg de Béns d'Interès Històric Arquitectònic i Paisatgístic (POUM, 2008) de Les Masies de Roda, encara que es desconeix la data exacta de la seva construcció. Talment, poc després de la independència del municipi de les Masies de Roda, en el Reial Cadastre de 1813 ens informa de l'aparició de nous masos, catalogades com a Casas Nuevas, entre ells el Bosch Salou (ROVIRA, 2005: 84). Cal destacar que a la llinda de la porta principal presenta una inscripció difícil d'entendre: 'FONCH CREM{ }T JA LOS FRAN'.</p> | 41.9760600,2.3228400 | 443898 | 4647340 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75746-foto-08116-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75746-foto-08116-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75746-foto-08116-48-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Es troba situat a prop del Monestir de Santa Magdalena. Per arribar-hi s'ha de prendre el camí que va per darrera del Mas de Salou fins al monestir i continuar una mica més endavant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75832 | El Bosc de Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-de-codol | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIV-XV | <p>Masia aïllada de planta irregular formada per quatre cossos adossats, que es troba bastida en un terreny amb un desnivell d'est a oest. El cos principal és de planta rectangular orientat a migjorn. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta s'aprecien sis finestres d'arc a nivell, tres a la planta baixa i tres al pis. Ubicat al mig del parament es troba el portal d'accés, rectangular i d'arc a nivell. L'obertura ha patit diferents remodelacions i actualment els brancals estan formats per maons i la llinda per un carreu de grans dimensions. A la façana lateral de llevant sols s'aprecia una petita obertura rectangular. La façana posterior presenta, a la meitat oriental, quatre obertures, dos finestres rectangulars al pis i, a la planta baixa, una finestra rectangular i una porta també d'arc a nivell. A l'altra meitat del parament, l'occidental, s'adossa un cos de planta baixa amb teulada d'un aiguavés. A la façana lateral de ponent s'adossen dos cossos més, de planta rectangular i coberta de fibrociment d'un aiguavés, que funcionen com a coberts. Tot el cos principal i el que s'adossa a la seva façana posterior són d'obra vista, bastits amb pedra desbastada de totes mides i afegitons de maons i totxo, encara que presenta algun sector del parament arrebossat i sense pintar. Per contra, les dues edificacions adossades a ponent són d'obra vista bastida amb toxtos i maons. Per últim esmentar que al voltant d'aquesta masia s'aprecien tres construccions més de planta rectangular, d'obra ceràmica i coberta de fibrociment, totes elles destinades a usos agrícola-ramaders.</p> | 08116-134 | Camp de la Punta, 08510. | <p>Masia datada vers el segle XIV-XV segons s'indica al POUM Les Masies de Roda, 2008: fitxa 26.</p> | 41.9833000,2.3400200 | 445328 | 4648133 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75832-foto-08116-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75832-foto-08116-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75832-foto-08116-134-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75835 | Col·lecció de Santa Magdalena de Conangle al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-santa-magdalena-de-conangle-al-museu-episcopal-de-vic | XV | <p>El Museu Episcopal de Vic té dins les seves col·leccions diferents materials provinents del terme de les Masies de Roda. A continuació detallem els materials que pertanyen a Santa Magdalena de Conangle amb el codi que correspon al catàleg del museu i la seva datació: MEV 14: Compartiment central del retaule de Santa Magdalena de Conangle, datat vers la primera meitat segle XV. MEV 18: Compartiment del retaule de Santa Magdalena de Conangle, datat vers la primera meitat segle XV. Tots dos elements estan actualment exposats per separat. La part central del retaule està exposada a les sales obertes al públic general, i el compartiment general està exposat a les galeries d'estudi, accessible solament sota demanda prèvia. En el retaule central s'aprecia a una Santa Magdalena majestuosa, engalonada amb una túnica vermella amb decoracions daurades. Aquesta es presenta dempeus, amb un tro darrera seu, una corona daurada sobre el cap, un rosari a la seva mà dreta i, a l'altre, un pot de perfum, com atribut que fa referència al ungiment dels peus de crist. El segon compartiment, més petit i que conformaria un lateral, presenta un episodi de la seva vida. En ell es presenta la santa amb una aurèola daurada sobre el cap i amb un cabells molt llargs que la cobreixen a mode de vestit. Al voltant seu s'aprecia un grup de quatre àngels que la subjecten en l'aire. A la seva dreta es pot observar un altre ermità, testimoni del miracle. Aquesta pintura descriu la penitència de la santa a la Provença, on va arribar per mar. Aquesta es retirà a una cova -la Sainte-Baume- als afores de Marsella, on hauria dut una vida de penitència durant 30 anys. Degut al seu aïllament, uns àngels la pujaven al cel per alimentar-la i després era retornada a l'ermitori. Segons aquesta llegenda, quan va arribar l'hora de la seva mort, fou portada pels àngels a Ais de Provença, on va rebre l'eucaristia de mans de Maximí d'Ais. Totes dues són pintures al tremp sobre fusta, de marcat caràcter gòtic i realitzades vers el segle XV. La seva autoria s'atribueix al mestre Fonollosa, es creu que foren pintades a Vic i posteriorment portades a Conangle.</p> | 08116-137 | Museu Episcopal de Vic, Plaça Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic | <p>Maria Magdalena és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret. És considerada santa per l'Església Catòlica Romana, l'Església Ortodoxa i la Comunió Anglicana, les quals en celebren la festa el 22 de juliol. Revesteix una especial importància per als corrents gnòstics del cristianisme. El seu nom fa referència al lloc de procedència: Magdala, una ciutat situada a la costa occidental del llac de Tiberíades l'existència històrica de la qual és objecte de debat. El seu cos fou sepultat en un oratori construït per Maximí d'Ais a Villa Lata, conegut des de llavors com Sant Maissemin de la Santa Bauma (Ais de Provença). En aquesta ubicació, es va construir un gran monestir dominic, d'estil gòtic, un dels més importants del sud de França. El 1600, les suposades relíquies foren dipositades dins un sarcòfag encarregat pel papa Climent VIII, però el cap es va dipositar a part, en un reliquiari. Les relíquies foren profanades durant la Revolució Francesa. El 1814 es va restaurar el temple i es va recuperar el cap de la santa, que es venera actualment a aquest indret.</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75835-foto-08116-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75835-foto-08116-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75835-foto-08116-137-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 93|85 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 75808 | El Roc de la Llum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-de-la-llum | <p>MOLIST FERRER, M (n. d.).: El Monestir de les Dames. Obtinguda el 26 d'abril de 2010. http://ww2.grn.es/merce/literature/casserres/index.html PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona.</p> | <p>El lloc de Casserres ha estat i és font inesgotable de llegendes, contes i narracions vàries a la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present al monestir. El paisatge, l'encant, la isolació, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant de Casserres es creés un mite. Cal diferenciar enter aquelles històries que són exclusives del monestir i altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan es enquadrar els fets en l'entorn físic de Casserres. A continuació l'escriptora Mercè Molist Ferrer recull una de les llegendes referents al lloc Casserres i relata perquè és conegut el lloc de Casserres com la Roca de la Llum. Aquesta llegenda històrica succeeix en temps de Lluís I el Pietós. 'Any 800 del naixement de Nostre Senyor. Fa 33 llunes que Lluís, dit el Pietós, fill de l'emperador de noble memòria dit el Magne, que escometé i feu recular braument les hosts morisques fins més enllà dels Pirineus, conquerí l'estratègic cim dit Kastro Serras. Els homes, cruels de bravura, van matar tots els assetjats i, a força d'espasa, es varen fer seva la torre aixecada en els temps tan antics dels avis romans. Era negra nit, Lluís a la tenda, un nen va saltar, en silenci espectral, de dalt les cingleres. Els homes del noble dit en Ramon Folc el troben i a empentes i cops li presenten. Diu el Pietós: -Qui ets i què busques? -Cerco el gran senyor dels homes que envolten els cingles en setge i volen matar els soldats del meu pare, que és el capitost. Es mouen espases, el volen fer seu per tallar-li el coll. Però el Pietós, de tan gran memòria, mogué una mà i tothom callà. -No vinc, gran senyor, a vós atacar. Jo no vull la guerra. Doneu-me tres dies i tots els soldats cauran en gran somni per un beure d'herbes que tinc amagat. Jo us faré el senyal, en aquesta roca: un fanal encès. -Traïdor al teu pare! -Només us demano que no hi hagi mal. És la rendició, no hi haurà cap lluita, ni un sol home mort. Jureu-ho senyor. I així una nit, era lluna nova, tots els acampats al peu de la Serra van veure, tres cops, pujar una llum just en una roca. I els nostres cristians prest van ocupar el volgut castell al penya-segat. Potser en record de tal gran Atzar, Lluís, el Pietós, se n'enamorà i no gaire lluny del castell, on deixava els soldats més fidels, aixecà una església: Sant Pere, la pedra, Roca de la Llum'. (MOLIST, n. d.).</p> | 08116-110 | Collet de Casserres, 08510. | <p>Lluís I el Pietós (Cassinogilum, 778-Ingelheim, 840), fou l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador (814-840).</p> | 42.0014100,2.3406300 | 445394 | 4650143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75808-foto-08116-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75808-foto-08116-110-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 75730 | Sant Miquel de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-la-guardia | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2007): 'Les Masies de Roda, tot un món per descobrir. Guia gratuïta'. Ajuntament de les Masies de Roda. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1981. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | <p>Església d'una sola nau de planta rectangular, amb l'absis carrat orientat a llevant. La nau està coberta per una volta de canó amb llunetes, dividida en quatre tramades per arcs torals sostinguts per pilastres adossades als murs laterals. Una cornisa motllurada recorre el perímetre de l'església, al nivell dels capitells. Als peus de la nau hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada. A l'extrem sud-est hi ha adossada la sagristia, amb la coberta exterior d'un sol vessant. Tant la porta d'accés a l'interior des del presbiteri com la finestra orientada a l'exterior del temple presenten les llindes gravades l'any 1786. De la mateixa manera, el portal d'accés a l'interior del campanar, situat al presbiteri, presenta la mateixa data gravada. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc escarser bastit en pedra, damunt del qual hi ha un rosetó adovellat amb vitralls acolorits. El campanar de torre, adossat a la sagristia, és de planta quadrada, amb la coberta de pavelló i quatre finestrals allargats de mig punt, situats a la part superior de cada un dels paraments. La construcció està bastida amb carreuons ben desbastats disposats en filades regulars, exceptuant la part superior que sustenta la coberta, bastida amb còdols i pedra sense treballar. A les cantonades hi ha carreus ben treballats.</p> | 08116-32 | Barri del Vicenç, 08510. | <p>Les primeres notícies de l'església són de l'any 1012, mentre que el paratge de la Guàrdia consta des del 927. Amb anterioritat a l'any 1050 figurava com a parròquia independent. L'any 1116, el bisbe de Vic Ramon Gausfred la va donar al monestir de Sant Pere de Casserres, passant a ser sufragània d'aquest. En aquest sentit, el rector de Roda tingué problemes amb l'esmentat monestir, cosa que motivà que l'any 1435 Sant Pere de Casserres denunciés unes usurpacions de drets que el rector de Roda realitzava a l'església de Sant Miquel de la Guàrdia. A partir del segle XIV consta com a sufragània de la parròquia de Sant Pere de Roda, la qual cosa motivà algun conflicte. Abans del 1050 figurava com a parròquia però deixà aquesta condició abans del 1330. Es sap que durant la baixa Edat Mitjana hi havia un petit nucli rural habitat al voltant de l'església, format pel mateix temple, un petit cementiri amb una placeta, una bassa i tres o quatre cases ocupades. Funcionalment, el temple feia serveis religiosos i de culte a les masies de l'entorn a canvi del pagament dels censals. L'església fou restaurada l'any 1786, tal i com indiquen les llindes del portal de la sagristia i del campanar. Fins l'any 1936 es conservava una imatge gòtica d'alabastre que fou amagada pels propietaris en motiu de la guerra. Finalitzat el conflicte només se'n trobaren els trossos. A l'exterior s'hi conservaven les tombes dels antics propietaris, les quals formaven part de l'antic cementiri que fou traslladat als anys 60. L'actual està situat a pocs metres de distància a llevant del temple.</p> | 41.9930100,2.2935000 | 441483 | 4649242 | 1786 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75730-foto-08116-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75730-foto-08116-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75730-foto-08116-32-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Durant el mes de maig de 2010, l'església fou objecte d'una intervenció que consistí en el repicat dels revestiments arrebossats exteriors que fins aquell moment cobrien les façanes, deixant d'aquesta manera l'obra vista. | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75734 | Pou de glaç de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-salou | <p>CASTELLÀ I PERARNAU, Raquel (2008). 'Pou de glaç de Salou' a El Masienc, butlletí informatiu de Les Masies de Roda, núm 2, Les Masies de Roda, pp. 26-28. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1982.</p> | XVI-XVII | A l'interior hi han deixalles i l'exterior està recobert de vegetació que no deixa apreciar l'element. | <p>Pou de glaç semisoterrat de planta circular i tronc cilíndric amb volta de cúpula que es troba adossat a un marge en un desnivell del terreny a prop del torrent de Tavèrnoles. Disposa d'una única porta d'accés d'arc a nivell de 1'10 metres d'amplada per 1'40 metres d'alçada que es troba orientada al sud-est. L'interior té una profunditat de 8,23 metres i 6m de dimàtre. A la cúpula el parament encara conserva part del arrebossat, que en la resta del pany interior s'ha perdut. El pou actualment està recobert de terra i vegetació quedant amagat i formant un petit turonet on només es pot contemplar la porta.</p> | 08116-36 | Península de Salou, 08510. | <p>La utilització dels pous de glaç, vers la fi de la edat mitjana i sobretot a l'inici de la època moderna, passa de ser un producte de luxe a convertir-se en un element necessari en la vida quotidiana. Això provoca que la construcció de pous de glaç s'estengui i que amb el temps es converteixi en una de les activitats preindustrials més importants per a la gent de la muntanya. Encara que els estudis no donen una cronologia absoluta, la historiadora Castellà i Perarnau (CASTELLÀ, 2008: 28) apunta més a una cronologia del segle XVI-XVII més que la tradicional del segle XVIII que se li ha atorgat. Durant la primer meitat del segle XX alguns pous continuaren funcionant, malgrat que l'aparició del gel artificial amb l'arribada de l'electricitat i els transports moderns fessin desaparèixer aquest tipus d'indústria. Per l'obtenció del gel calia en primer lloc tenir a prop aigua estancada per tal que es pogués gelar. Aquesta aigua es trobava en el torrent que transcórrer a pocs metres del pou o en la proximitat del riu Ter. Una vegada l'aigua s'havia gelat i havia assolit un gruix d'uns 20cm es procedia o bé a trancar-lo amb ajuda de palanques, tràmecs, cordes, bastons, magalls o masses, donant com a resultat mides i pesos irregulars o es tallava amb serres similars a les de fuster i amb l'ajuda de motlles es podien obtenir blocs de tipus molt més regular. Un cop tallats es transportaven cap el pou. El gel s'extreia del pou i es carregava en sàrries de fusta, ben tapades amb boll i recoberts amb sacs i era transportat en el seu lloc de destí generalment a les poblacions veïnes o a grans ciutats on el comerç d'aquest producte tenia una gran demanda. L'abandó dels pous de glaç es produir a les darreries del segles XIX, amb l'aparició del gel artificial. L'octubre de 2010 es va portar a terme una restauració del pou de glaç, consistent en la neteja de l'entorn i del camí d'accés, la consolidació de l'estructura i adeqüació per fer visites a l'interior. A càrrec de l'Ajuntament de les Masies de Roda amb col·laboració del Consorci Alba-Ter.</p> | 41.9661000,2.3210100 | 443738 | 4646235 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75734-foto-08116-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75734-foto-08116-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75734-foto-08116-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | L'Ajuntament de les Masies de Roda i el Consorci Alba Ter han signat un conveni l'any 2010 per a l'arranjament del pou de glaç de Salou, així com la neteja de l'entorn i del camí d'accés des de la carretera. Amb aquesta actuació s'ha deixat al descobert la cúpula del pou de glaç , mostrant totalment el seu volum. S'han rejuntat totes les juntes de pedra del pou i s'ha col·locat una escala interior per fer-lo visitable. L'Ajuntament de les Masies de Roda ha signat un conveni de cessió d'ús de l'àmbit del Pou del Glaç amb la companyia mercantil REDICASA, propietària de la finca on està ubicat el pou de glaç, que el cedeix a l'Ajuntament de les Masies de Roda durant 30 anys, per tal que es rehabiliti i es mantingui l'entorn en condicions adequades per als visitants. L'execució d'aquesta actuació ha obtingut una part de subvenció subvencionats a través del projecte de Taller Transfronterer de l'Aigua II, cofinançat pel Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra, Iniciativa Comunitària Interreg. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75797 | La sitja de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sitja-de-la-bauma | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), Les Masies de Roda. GENERALITAT DE CATALUNYA, DEPARTAMENTS DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ: Consulta de l'inventari de patrimoni on-line. Obtinguda el 18 de març de 2010. http://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI/login.aspx H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XV-XVIII | La sitja està tapada i no es pot localitzar a simple vista. | <p>La sitja de la Bauma, després de ser excavada i documentada, fou amortitzada amb terra donat que es troba en un camp de conreu. Actualment no s'aprecia cap indici des de l'exterior, així doncs per localitzar-la i descriure-la ens hem de remetre a les coordenades extretes de la memòria de excavació: Latitud 41ª 57' 57'' / longitud 2º 19' 15''. En el seu moment d'excavació, els treballs arqueològics van permetre documentar una 'estructura excavada en un nivell sedimentari inorgànic (margues degradades), que té forma cilíndrica lleugerament tancada, amb una alçada total de 130 cm, tapada per una llosa de pedra de forma arrodonida. El coll, de parets rectes, té una alçada de 20 cm i una amplada màxima,del mateix tamany que la boca, de 62 cm. Des de la base del coll, les parets de l'estructura es van eixamplant fins arribar a tenir, a 110 cm de fondària respecte el nivell del sòl i a 80 cm de la boca, la seva màxima amplada (110 cm), que es manté fins que s'arriba al final de l'estructura. L'estructura, en el moment de la intervenció, era quasi buida. Gairebé al fons de la mateixa, hi havia el fragment de tapa trencat i la terra que caigué en cedir aquell. Per sota d'aquests, hi havia un reompliment d'uns 18 cm de potència format per un sediment molt rentat, originat per l'escolament de l'aigua per les escletxes de la fossa. Les parets de l'estructura no presenten cap senyal de preparació de la seva superfície amb algun tipus de recobriment, ni d'haver patit cap mena d'acció pel foc. El material recuperat han estat 30 fragments de ceràmica i de teules o rajoles. Per les característiques de l'estructura, es pot afirmar que es tracta d'una sitja d'emmagatzematge de dimensions reduïdes i pels materials associats, molt probablement podria situar-se en uns límits cronològics amples, baix medievals-moderns'.</p> | 08116-99 | Zona del Mas de la Bauma, 08510. | <p>La sitja es va localitzar de manera fortuïta l'any 1994, moment en que es va realitzar la fitxa d'inventari del patrimoni arqueològic. El pagès propietari del camp no tenia constància de la seva existència fins que al llaurar el camp, el tractor va trencar la llosa superior de la sitja quedant aquesta al descobert. Posteriorment, la sitja va quedar tapada pel que actualment no es pot precisar exactament la ubicació d'aquesta tot i que es té una lleugera idea de la seva situació. Degut a les transformacions de l'entorn es dubte si encara es conserva l'estructura inicial. Segons Memòria l'excavació d'urgència fou realitzada els dies 30 de juliol- 1 d'agost. I el director de l'excavació, l'arqueòleg Xavier Clop, li va dona una cronologia molt amplia baix-medieval-modern.</p> | 41.9649600,2.3204700 | 443692 | 4646109 | 08116 | Les Masies de Roda | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75797-foto-08116-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75797-foto-08116-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75797-foto-08116-99-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Està tapada i actualment la seva situació és difícil. Les UTM de la fitxa són aproximades. Ens hem de remtre a les coordenades de la memòria d'excavació: Latitud 41ª 57' 57'' / longitud 2º 19' 15''. Element classificat com AEAP (Àrees d'expectativa arquològica o palentològica) i com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75807 | Castell de s'Avellana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-savellana | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda.</p> | X | Ruïnes | <p>Restes arqueològiques d'un castell medieval d'època romànica situat a dalt d'un turó. S'hi accedeix per unes escales retallades a la roca que corresponen al castell. Les restes es redueixen a alguns trams de murs i diferents negatius excavats a la roca per poder assentar-hi les estructures. Les restes del mur perimetral s'adeqüen al relleu geogràfic, formant una planta irregular que s'assembla a la forma d'un vaixell. L'aparell del parament està format per pedres grans i mitjanes desbastades i lligades amb morter de calç. Aquestes formen fileres regulars i, en alguns trams, es poden apreciar encara els forats de bastida emprats per bastir-los. La majoria dels murs no tenen més de mig metre de potència, encara que a tramuntana se'n troba un d'uns 3 metres d'alçada. Cal esmentar que en el sector nord-occidental encara hi queda potència excavable, on s‘intueixen les restes d'una torre circular, tot el contrari del sector oposat, on solament queda la roca mare vista. S'ha d'esmentar que la vegetació a tramuntana no deixa apreciar les restes del seu conjunt.</p> | 08116-109 | Península de l'Esquerda, 08510. | <p>La seva història coneguda s'inicia el 1067, quan el Bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, va encomanar aquest castell de s'Avellana, amb els seus termes i pertinences, als vescomtes de Girona, Ponç de Cabrera i muller (Beatriu), pactant-se que sempre que el bisbe en demanés la potestat o que vulgués entrar i sortir del castell, els vescomtes ho acatessin. Sembla desprendre's d'aquest document que el domini anterior de s'Avellana era dels bisbes de Vic, tot i que és probable que calgui relacionar el document anterior amb la cessió de Vilagelans als vescomtes de Girona-Cabrera, feta pel Bisbe de Vic el 1059, la qual portaria, com a compensació , la cessió de s'Avellana per part dels vescomtes, al bisbe. La família més vinculada amb s'Avellana va ésser la família Eures. El 12 de juny de 1099, el vescomte de Cabrera infeudà a Guillem Borrell d'Eures el castell de s'Avellana. Es tracta de la mateixa família que exercí la castlania de Vilagelans. Els Eures i els seus successors, els Santa Eugènia, posseïren s'Avellana fins cap al 1375. La importància d'aquest castell s'eclipsa durant el segle XIV, fins al punt de desaparèixer de la documentació posterior. És possible que el castell fos enderrocat el 1302, en motiu de les ràtzies contra els Cabrera. També podria ésser que la demolició s'hagués produït en motiu de l'expedició armada que el 18 de setembre del 1317 va malmetre les defenses de la sagrera de Sant Pere de Roda, o de l'Esquerda, expedició comandada pels sotsveguer Català de Soler i instada pels Bisbe de Vic.</p> | 41.9700400,2.3301300 | 444497 | 4646667 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75807-foto-08116-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75807-foto-08116-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75807-foto-08116-109-3.jpg | Legal | Romànic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Les restes del Castell de Savellana o s'Avellana es troben dintre del terme de les Masies de Roda, darrera el Puig de Conangle, no lluny del Mas, a un extrem rocós de la serra i proper al pantà de Sau. | 92|119|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 75728 | Resclosa de l'Obra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-lobra | <p>· CONSORCI ALBA-TER (n. d.): La Ruta del Ter, seguint el curs del riu. Obtinguda el 15 febrer de 2010. http://www.rutadelter.cat</p> | XIX | L'edifici es troba en desús i la resclosa està molt malmesa, sobretot a la part central de l'estructura. | <p>Resclosa de planta curvilínia disposada sobre el Ter i bastida damunt la roca que conforma la llera del riu. Aquesta roca està rebaixada antròpicament i presenta diversos encaixos de planta quadrada actualment en desús. Té una alçada aproximada d'uns dos metres i està construïda amb rierencs disposats en filades més o menys regulars, lligats amb ciment. Compta amb un seguit de pals de fusta que reforcen l'estructura, sobretot a la part central que és la que es troba més malmesa. La resclosa s'adossa al mur de ponent de l'edifici que albergava la comporta, situat a la riba nord del riu. L'edifici és de planta rectangular, distribuït en un sol nivell, i es fonamenta damunt la roca de la llera del riu. Està cobert per una volta rebaixada bastida en maons disposats a sardinell. Presenta una porta d'accés rectangular, situada al mur de llevant, bastida amb carreus de pedra ben desbastats i amb la llinda plana. A l'interior, el paviment està format per grans lloses de pedra de planta rectangular que cobreixen el canal, el qual circula per sota l'edifici. Per captar l'aigua procedent de la resclosa, a la part inferior del mur de ponent hi ha dues obertures d'arc escarser bastides amb grans carreus de pedra ben desbastats. El mur de llevant, en canvi, es fonamenta damunt d'un gran arc rebaixat bastit en maons disposats a sardinell, que permet que el canal surti de l'edifici i circuli fins a l'antiga fàbrica de l'Obra, situada al terme municipal de Roda de Ter. La construcció està bastida amb maons i còdols o rierencs lligats amb morter de calç. Destaca la cantonada sud-oest, donat que està bastida amb carreus de pedra ben desbastats.</p> | 08116-30 | Zona de la Devesa del Pujolar, 08510. | <p>La resclosa recollia aigua per al funcionament de la fàbrica de l'Obra de Roda de Ter, la qual tenia el dret d'utilitzar l'aigua que sobrava de la resclosa de Malars, situada a poca distància d'aquesta. El canal per on circulava l'aigua es va construir entre el 1826 i el 1845.</p> | 41.9860600,2.2934600 | 441473 | 4648470 | 1826 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75728-foto-08116-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75728-foto-08116-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75728-foto-08116-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75714 | La Carrera del Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carrera-del-pujolar | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII | La coberta i els revestiments arrebossats presenten certa degradació. | <p>Masia de planta més o menys quadrangular, amb la coberta de teula de dos vessants disposada a diferent nivell i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis i està organitzada en tres crugies perpendiculars a la façana. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal, orientada a migdia, presenta a la planta baixa un portal d'accés central, amb la llinda de fusta, i a banda i banda una altra obertura d'accés a l'interior i un senzill finestral. La part més destacable de la construcció és la galeria situada al pis superior. Es troba oberta a l'exterior, coberta per un embigat de fusta sostingut per dos pilars quadrats i delimitada per una senzilla barana de ferro. Conserva una obertura d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat a la banda de ponent i, des de l'interior de l'edifici, s'hi accedeix mitjançant tres finestrals arrebossats. La construcció està bastida en pedra lligada amb morter i amb algunes refeccions fetes amb maons. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, tot i que actualment deteriorats. Adossat a la façana de ponent de la masia hi ha un cobert de planta rectangular, amb la coberta de plaques de fibrociment i bastit en maons, amb els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08116-16 | Serrat del Vicenç, 08510 | <p>La primera referència documental sobre l'edifici s'ha d'adscriure al segle XIV, en un moment d'expansió i creixement del nombre de masos i masies, documentat entre les primeres dècades de segle i fins poc abans de les pestes iniciades l'any 1348. La masia torna a aparèixer en el Cartoral de Roda de principis del segle XVII, en concret entre els anys 1639-1651, en una relació de les cases de pagès que hi havia al terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda. A principis del segle XIX, després de la separació dels dos municipis (1803-1805), l'edifici no apareix en el llistat de la concòrdia, tot i que, gràcies al document del Reial Cadastre de l'any 1813, es sap que se l'anomena la Carrera de la Guàrdia i que és propietat d'Onofre Feu. Segons el Catàleg de Béns, en origen, la planta baixa de la masia estava destinada al bestiar, mentre que el pis superior era per les persones i hi havia els dormitoris. L'habitatge actual, adossat a l'antiga construcció, és una edificació construïda durant el segle XX, i actualment pertany en propietat al mas Pujolar.</p> | 41.9915900,2.2981700 | 441868 | 4649081 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75714-foto-08116-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75714-foto-08116-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75714-foto-08116-16-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75706 | El Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-macia | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XIX | El conjunt ha estat completament rehabilitat en els últims anys. | <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i barbacana sostinguda per colls de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud, presenta dos portals d'accés d'arc carpanell adovellats, mentre que al pis hi ha una finestra geminada rectangular bastida en pedra, amb columneta central i situada al bell mig del parament. A banda i banda hi ha dues finestres simples amb els emmarcaments en pedra. Totes aquestes obertures presenten els ampits motllurats i les llindes decorades amb arcs conopials. La construcció està arrebossada i pintada amb el mateix color que la masia principal.</p> | 08116-8 | La Prada, 08510 | <p>La primera menció documental que es disposa sobre el Macià apareix al Cartoral de Roda, on s'esmenta la relació de cases de pagès del terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, entre els anys 1639-1651. A principis del segle XIX, el Mas Macià apareix anomenat en el llistat de la concòrdia generat amb la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), com a propietat de Josep Macià. Durant aquest període, Ramona Vilaseca i tres oncles seus es traslladaren al Macià com a masovers, deixant una casa de Sant Martí anomenada Gosc. Després de la Guerra Civil, l'amo del Macià era un militar anomenat Fonterubinat que va vendre la casa a un altre militar, Trino Fontcuberta Roger, el qual transformà el Macià en una de les explotacions més dinàmiques de mitjans de segle XX sota el nom de 'Los Chopos'. L'abril de l'any 1951, el propietari sol·licita el tancament de la finca 'para evitar que el ganado que vive y pace escape a fincas vecinas ocasionando daño a terceros' (ROVIRA, 2005: 164). El mes de març de l'any següent, la revista 'Ganadería' del Sindicat Vertical de Ramaderia número 105 publica un article on el propietari explica el nou model d'explotació pecuària i de regadiu de la finca (ROVIRA, 2005: 166-169). Gràcies a aquest document sabem que la masia originària data de l'any 1692, i que Fontcuberta va refer tot l'interior i rehabilità les façanes i la coberta, donat que la construcció s'estava enderrocant. També va restaurar la capella i va construïr de nova planta l'edifici auxiliar situat al seu costat 'copiando las líneas arquitectónicas de la casa antigua' (ROVIRA, 2005: 167). En origen, l'edifici es va construir per ser la vivenda de l'administrador de la finca. En l'article també es menciona una pedrera fora d'ús situada a migdia del conjunt arquitectònic, la qual s'havia explotat com a mínim durant el segle XIX.</p> | 41.9810600,2.2940200 | 441515 | 4647914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75706-foto-08116-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75706-foto-08116-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75706-foto-08116-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75852 | El Macià II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-macia-ii | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia formada per dos cossos adossats amb les cobertes de teula de dos vessants i la barbacana sostinguda per colls de fusta. El principal està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta dos portals d'arc de mig punt adovellats a cada extrem del parament, amb una finestra geminada rectangular al centre, amb l'emmarcament bastit en pedra. Les obertures del pis es corresponen amb finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Les dues centrals presenten decoració central a la llinda. A les golfes, les finestres són rectangulars i de dimensions més petites, amb els emmarcaments de pedra d'un sol carreu. Es corresponen simètricament amb les obertures del pis inferior, tot i que no concorden amb les de la planta baixa. A la façana de llevant, les finestres també han estat molt refetes, tot i que se'n conserven dues bastides en pedra, amb les llindes decorades amb arcs conopials. El parament exterior està arrebossat i pintat amb una tonalitat groguenca, amb carreus de pedra a les cantonades. El cos auxiliar està adossat a la façana de ponent de la masia i consta de planta baixa i pis. Tot i els canvis experimentats amb la rehabilitació integral del conjunt, cal destacar la galeria de quatre arcs carpanells situada al pis. La construcció està arrebossada i emblanquinada.</p> | 08116-154 | La Prada, 08510 | <p>La primera menció documental que es disposa sobre el Macià apareix al Cartoral de Roda, on s'esmenta la relació de cases de pagès del terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, entre els anys 1639-1651. A principis del segle XIX, el Mas Macià apareix anomenat en el llistat de la concòrdia generat amb la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), com a propietat de Josep Macià. Durant aquest període, Ramona Vilaseca i tres oncles seus es traslladaren al Macià com a masovers, deixant una casa de Sant Martí anomenada Gosc. Després de la Guerra Civil, l'amo del Macià era un militar anomenat Fonterubinat que va vendre la casa a un altre militar, Trino Fontcuberta Roger, el qual transformà el Macià en una de les explotacions més dinàmiques de mitjans de segle XX sota el nom de 'Los Chopos'. L'abril de l'any 1951, el propietari sol·licita el tancament de la finca 'para evitar que el ganado que vive y pace escape a fincas vecinas ocasionando daño a terceros' (ROVIRA, 2005: 164). El mes de març de l'any següent, la revista 'Ganadería' del Sindicat Vertical de Ramaderia número 105 publica un article on el propietari explica el nou model d'explotació pecuària i de regadiu de la finca (ROVIRA, 2005: 166-169). Gràcies a aquest document sabem que la masia originària data de l'any 1692, i que Fontcuberta va refer tot l'interior i rehabilità les façanes i la coberta, donat que la construcció s'estava enderrocant. També va restaurar la capella i va construïr de nova planta l'edifici auxiliar situat al seu costat 'copiando las líneas arquitectónicas de la casa antigua' (ROVIRA, 2005: 167). En origen, l'edifici es va construir per ser la vivenda de l'administrador de la finca. En l'article també es menciona una pedrera fora d'ús situada a migdia del conjunt arquitectònic, la qual s'havia explotat com a mínim durant el segle XIX.</p> | 41.9815000,2.2936400 | 441484 | 4647963 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75852-foto-08116-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75852-foto-08116-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75852-foto-08116-154-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75712 | El Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vicenc | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, 1981. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII | Els revestiments exteriors estan degradats. | <p>Masia de planta rectangular, formada per tres grans cossos adossats, amb la façana principal orientada a ponent. El cos principal, situat al centre de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. El portal d'accés és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana gravada amb el monograma del nom de Jesucrist (IHS) i la data 1587. Damunt seu hi ha un balcó exempt amb el finestral de sortida rectangular. El cos adossat a tramuntana presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener en paral·lel a la façana i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Les obertures són rectangulars, majoritàriament emmarcades amb carreus de pedra desbastats i amb les llindes planes. Algunes finestres tenen els ampits motllurats. A la façana nord destaca una finestra situada a les golfes, gravada amb la data 1727. Aquest parament presenta un cos adossat al centre, cobert per una terrassa al nivell del pis. és de factura més moderna que la resta del volum i està delimitada per una barana de ferro treballada unida mitjançant pilars quadrats fets amb maons. L'altre volum està adossat a migdia, presenta la coberta de teula de tres vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. El portal d'accés és d'arc rebaixat, amb l'emmarcament arrebossat. Damunt seu hi ha una finestra rectangular emmarcada en pedra, amb la llinda gravada amb la data 1769. A la segona planta hi ha una finestra balconera que conserva part de l'emmarcament de pedra original. La part més destacable d'aquest volum és la façana de migdia, on hi ha arcades obertes de pedra i morter a la planta baixa i una doble galeria tancada situada als pisos superiors. Les de la planta baixa estan obertes a un jardí de planta rectangular, delimitat per les quadres i la masoveria del conjunt, i amb accés directe a l'església de Sant Miquel de la Guàrdia. Un portal d'arc escarser adovellat dóna accés al jardí des de la façana principal del conjunt. Les obertures superiors de la façana de migdia són d'arc carpanell i estan adovellades, tot i que les de la segona planta presenten baranes de fusta. Val la pena destacar la façana de llevant del conjunt, donat que la pràctica totalitat de les obertures estan bastides amb carreus de pedra ben desbastats i amb les llindes planes. Les finestres presenten ampits motllurats també. La construcció està bastida amb còdols de pedra lligats amb morter, amb refeccions en maons. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, amb carreus de pedra a les cantonades. El volum principal presenta el pis superior bastit en terra, probablement amb la tècnica de la tàpia.</p> | 08116-14 | Paratge de La Guàrdia, 08510 | <p>La primera menció documental del Vicenç apareix en el Cartoral de Roda del període 1639-1651, on s'esmenta la relació de cases de pagès que hi havia al terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda. Tot i això, la llinda del portal d'accés principal indica que la masia fou bastida l'any 1587. Durant l'Edat Moderna, el mas va anar creixent amb la incorporació a l'heretat de diverses masoveries de la zona. Es té notícia que Josep Sanglas del Vicenç posseïa les masoveries de Massans, la Casa del Vicenç i Fontdelrestobles. En el Reial Cadastre de l'any 1813 es reafirmà la propietat del Vicenç a mans de Josep Sanglas i Vicens, i també la propietat de les masoveries anteriors, totes tres cases de tercera categoria. A més a més, a la relació de 'Casas Nuevas', apareixen les 'casetes' Sentinella Vicens i Rieres Vicens (ROVIRA, 2005: 134). Degut a la proximitat geogràfica entre els dos edificis, la història del Vicenç va lligada a la de l'església de Sant Miquel de la Guàrdia. En aquest sentit es documenta que a la casa del Vicenç es conservava una antiga imatge mariana gòtica d'alabastre trossejada (documentada des de l'any 1012) que es venerà a l'església de Sant Miquel de la Guàrdia durant molts segles. Fou portada a la casa durant la Guerra Civil. També es coneix, tant pel catàleg de béns del municipi com per l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat, que a l'interior de la casa es conserva un portal amb la següent inscripció gravada: 'HOC SIGITO Vinces - FER ME FEU VICARIED MANLLEU 1665'. La inscripció ens relaciona directament la construcció de l'edifici amb l'estament religiós de la vila de Manlleu. L'edifici va patir diferents reformes i ampliacions durant els segles XVII i sobretot XVIII, època en que també es reformà l'església de Sant Miquel. Es té constància gràcies a les llindes gravades en diverses obertures exteriors i interiors de la masia. Així doncs, és força probable que el cos adossat a tramuntana es correspongui amb una ampliació duta a terme durant la segona meitat del segle XVIII. També seria el cas del volum adossat a la banda de migdia, amb les característiques galeries dels pisos superiors, documentades entre la segona meitat del segle XVIII i el segle XIX.</p> | 41.9933300,2.2932100 | 441459 | 4649277 | 1587 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 75705 | El Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gelabert | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | <p>Masia de planta en forma d'L que consta de diferents cossos adossats, que conformen un conjunt tancat amb un petit barri davanter. El cos principal, distribuït en planta baixa, pis i golfes, presenta la coberta de dos vessants de teula disposada a diferent nivell, amb el carener perpendicular a la façana principal. En general, totes les obertures són rectangulars, les de la façana posterior força reformades. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana. Al pis destaquen dues finestres de les mateixes característiques, la de la dreta amb la llinda gravada amb la data 1789 i una creu de Malta central. Al costat de llevant hi ha una terrassa coberta a la que s'accedeix mitjançant un portal amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda de fusta. Les finestres de les golfes tenen els emmarcaments arrebossats. Adossat a l'extrem de ponent de la façana destaca un cos rectangular transversal amb la coberta d'un sol vessant, distribuït en planta baixa i dos pisos, els quals presenten dues grans galeries obertes destinades a les tasques agrícoles. Les galeries conserven els sostres formats per bigues de fusta, i la del pis superior està delimitada per una barana de fusta. Adossats a la banda de llevant de la façana hi ha dos cossos auxiliars més disposats formant angle recte, que juntament amb l'anterior formen un pati tancat o barri just abans de l'entrada a l'habitatge. El portal d'accés al barri presenta els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats i la llinda de fusta gravada amb la data 1789 i una creu llatina com a motiu central. El portal està protegit per una teulada de dues vessants sostinguda amb barbacanes de fusta. El conjunt es completa amb diversos cossos auxiliars i coberts destinats en origen a l'activitat ramadera, adossats a ponent i tramuntana de l'edifici principal. La masia presenta la planta baixa construïda amb pedra i bigues de roure mentre que el pis superior és de tapia i bigues de pollancre.</p> | 08116-7 | Plans del Coll, 08510 | <p>La primera menció documentada on s'esmenta l'edifici és el Cartoral de Roda dels anys 1639-1651. La masia apareix anomenada dins d'una relació de cases de pagès situades fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, però dins del terme municipal. Segons el Reial Cadastre de l'any 1813, el Gelabert era una masoveria propietat de Domingo de Boufart, amo del Pujolar. Gràcies a la Matrícula Industrial de l'any 1930 es sap que el propietari del Gelabert era Ramon Font Berenguer, un important tractant de bestiar del municipi el qual tributava per una parada de guarans (els ases mascles autòctons de la Plana de Vic).</p> | 41.9898300,2.2862000 | 440875 | 4648893 | 1789 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75705-foto-08116-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75705-foto-08116-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75705-foto-08116-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75831 | Can Pla de Mill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pla-de-mill | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | Actualment s'estan fent obres | <p>Masia aïllada de planta rectangular orientada a ponent, formada per tres cossos principals, i que es troba bastida en un terreny amb un desnivell d'oest a est, fet que provoca que la planta baixa de l'edifici quedi semisoterrada a la banda de ponent. El cos més septentrional és de planta rectangular orientat a llevant. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal presenta, a la planta baixa, que en aquest costat queda semisoterrada, una finestra a l'alçada del nivell de circulació exterior. Aquesta és d'arc a nivell emmarcada amb carreus. Al pis presenta un portal d'accés d'arc a nivell, emmarcat per maons. Aquests està precedit per una escala de pedra que ajuda a salvar el desnivell que hi ha fins al pis, on està ubicada l'entrada. A l'esquerra d'aquesta es pot apreciar un finestra d'arc de llinda, emmarcada per carreus. Al costat esquerre d'aquesta, sobresurt una estructura de planta semircircular, integrada al parament, que correspon a la vista d'un forn des de l'exterior. La façana lateral, orientada a tramuntana presenta a la planta baixa un portal d'accés d'arc rebaixat de grans dimensions, amb el brancals de pedra i la llinda bastida amb maons. Al pis presenta tres finestres: una aïllada més a llevant, d'arc de llinda sostinguda per impostes i emmarcada per carreus, i dos més a la part de ponent del parament. Aquestes són emmarcades per maons, una d'arc deprimit còncau i l'altra en forma de trapezi. A la façana posterior no hi ha cap obertura ni element destacable. Tot aquest cos és bastit en pedra desbastada de mida gran, mitjana i petita, lligada amb morter, sense presentar fileres regulars, i amb afegitons de maons i totxo. Adossat a la façana de migjorn es troba emplaçat el cos primigeni de la masia. Aquest és de planta rectangular orientat a ponent. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana principal presenta un portal d'accés d'arc a nivell emmarcat amb carreus de grans proporcions i una inscripció a la llinda on s'aprecia la data 1781. A la dreta d'aquest, i també a sobre, es troben ubicades dos finestres d'arc de llinda emmarcades també amb carreus. D'aquesta façana sobresurt una estructura subjectada mitjançant tres columnes rectangulars bastides amb maons i arrebossades. Aquesta forma, al nivell de la planta baixa, un porxo obert, i al nivell superior, una terrassa amb tanca de ferro que està coberta per una teulada d'un aiguavés. A la façana posterior, orientada a llevant, solament hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb maons. Aquest cos, com l'anterior, es troba bastit amb pedra desbastada de mida gran, mitjana i petita, lligada amb morter, sense presentar fileres regulars, i amb afegitons de maons i totxo. Presenta també un arrebossat, encara que a la major part del parament l'ha perdut. Per últim, a la façana lateral de migjorn, hi ha un altre cos adossat. Aquest és de planta rectangular orientat al sud. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta façana presenta dos grans portals rectangulars que casi ocupen tota la planta baixa, precedits per una estructura de ferro i coberta de fibrociment a mode de porxo. Sobre d'aquest, a l'alçada del pis superior, es poden apreciar dos finestres rectangulars situades a la banda oriental del parament. A la mateixa façana, a la banda occidental, sobresurt una estructura sostinguda mitjançant dues columnes rectangulars de maons que formen, a l'alçada de la planta baixa un porxo, i al pis una terrassa amb teulada a un aiguavés. Aquesta terrassa té accés mitjançant un finestral d'arc a nivell. Cal esmentar que, una mica més a llevant encara a la mateixa façana i a l'alçada del pis, s'aprecia un rellotge de sol pintat sobre l'arrebossat del parament.</p> | 08116-133 | Sot de Can Pla de Mill, 08510. | <p>La masia és remunta vers el segle XVIII, tal com ho testimonia la llinda de la porta d'accés on es pot llegir la data 1781. Actualment està en procés de rehabilitació.</p> | 41.9837200,2.3319400 | 444659 | 4648185 | 1781 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75831-foto-08116-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75831-foto-08116-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75831-foto-08116-133-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La façana lateral, orientada a ponent, solament presenta un portal d'arc a nivell i a l'altre lateral, no presenta cap obertura o element destacable. Aquest últim cos també és bastit, com els anteriors, amb pedra, maons i totxos, lligats amb morter, i presenta parts arrebossades i altres que no. Per últim s'ha d'esmentar que vers l'oest es troba un cobert independent, obrat mitjançant una estructura de ferro i coberta de fibrociment i que al sud-est està ubicat un altre edifici de planta rectangular i d'obra vista amb teulada de dos vessant, emprat per a usos agrícoles. Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 75799 | Bac de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bac-de-sau | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda,1985. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | XVI | <p>Masia aïllada edificada en un terreny amb desnivell de nord a sud, i formada per tres cossos que conjuntament formen una planta irregular, de forma escalonada. El cos ubicat més al sud és de planta rectangular orientat a migjorn. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta façana té la particularitat que en la seva meitat oriental presenta un porxo cobert a la planta baixa i una galeria oberta al pis, totes dues sostingudes mitjançant un pilar rectangular bastit amb pedres. En la seva altra meitat només presenta una finestra d'arc de llinda a l'alçada del pis. La façana oriental no presenta cap obertura, i a l'occidental sols una petita finestra d'arc a nivell emmarcada amb carreus. Cal esmentar que davant la façana meridional hi ha un petit pati rectangular tancat amb un mur de pedra. La façana posterior té adossat una altre cos, de dimensions semblants, encara que un xic desplaçat cap ponent, no mantenint la mateixa línea de façana lateral. Aquesta consta de planta baixa, pis, golfes i teulada de dos vessant amb la mateixa orientació que el cos de migjorn. Aquesta presenta, a la façana de ponent, un gran portal d'accés, d'arc a nivell emmarcat per carreus de bella factura, i a la façana de llevant tres obertures rectangulars: una porta d'accés a la planta baixa, d'arc de llinda emmarcada per carreus, una finestra rectangular al pis, també emmarcada amb carreus, i una petita obertura a l'alçada de les golfes, sense emmarcaments. La façana posterior presenta quatre finestres d'arc a nivell repartides irregularment en el parament i destaca una gran tribuna rectangular de fusta i pedra, tancada amb vidre, que presenta teulada pròpia a un aiguavés. A l'extrem occidental d'aquesta façana hi ha un últim cos adossat. És de planta rectangular orientat a ponent, i es troba format per una planta inferior, una superior i coberta d'un aiguavés. Presenta diferents obertures rectangulars a mode de finestres sense emmarcar a totes les seves façanes, i sols és destacable una porta d'accés d'arc a nivell a la façana meridional, que presenta una llinda de fusta. Per finalitzar cal esmentar que tota la construcció és de pedra desbastada vista, de mida gran i mitjana, lligades amb morter, sense arribar a formar fileres regulars. També esmentar que la majoria de les obertures són rectangulars, emmarcades amb grans carreus, exceptuant alguna petita, que no disposa de carreus sinó de pedres desbastades a mode d'emmarcament i d'una altra que presenta llinda de fusta.</p> | 08116-101 | Paratge de la Sabella, 08510. | <p>La masia és documentada al 'fogatge de la parròquia i terme de Sau de l'any 1553, moment en què habitava el mas un tal SEGIMON BACH. La casa presenta una data constructiva il·legible: --03' (POUM Les Masies de Roda, 2008: fitxa 27). La masia ha sofert moltes restauracions que, en alguns moments, no han respectat l'arquitectura original ni la tipologia tradicional.</p> | 41.9803300,2.3629100 | 447221 | 4647789 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75799-foto-08116-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75799-foto-08116-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75799-foto-08116-101-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75792 | Mas Samalasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-samalasa | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XIX-XX | <p>Masia aïllada de planta rectangular orientada a ponent. Consta de planta baixa, pis, golfes i teulada de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, i una llucana a l'aiguavés oriental. La façana principal presenta, a la planta baixa, un gran portal d'accés d'arc rebaixat i dos finestres d'arc de llinda a cada costat. Al pis es repeteix aquesta distribució encara que sobre el portal d'accés s'aprecia un finestral que no disposa de balcó. Per últim, a les golfes es troben tres ulls de bou ovalats i el voladís de la teulada, on s'aprecien les bigues de fusta sobresortides. A la façana de tramuntana s'aprecia, a la planta baixa, una línea de dos finestres d'arc de llinda i de tres també rectangulars i amb l'ampit motllurat al pis. Coronant la façana, a l'alçada de les golfes, es troben tres ulls de bou ovalats. La façana de migjorn presenta a la planta baixa una finestra rectangular d'arc de llinda al cantó occidental i un portal d'accés, també rectangular a la part oriental. Sobre d'aquest una línea de tres finestres d'arc a llinda al pis i per últim, coronant a l'alçada de les golfes, una finestral d'arc rebaixat al mig, i dos ulls de bous ovalats a banda i banda d'aquest. Tota la construcció està arrebossada i pintada de blanc, i a les obertures presenta decoracions a mode d'encoixinat. S'ha d'esmentar que a la façana posterior no presenta cap obertura i que s'hi adossa un cos rectangular més modern que s'utilitza a mode de pati sense coberta. Més a llevant d'aquest es troba adossat un altre cos a mode de pallissa amb coberta de làmines de fibrociment. Totes dues construccions són de totxo, la primera arrebossada i la segona sense arrebossar. Per últim mencionar que l'heretat presenta altres construccions annexes de recent construcció i destinades a usos agrícoles que no presenten cap element especial o distintiu a mencionar.</p> | 08116-94 | Península de L'Esquerda. 08510. | <p>La masia fou construïda vers el final del segle XIX, principis del segle XX i fou residència del vigilant de la resclosa del riu que es troba a ponent de l'immoble.</p> | 41.9713500,2.3130800 | 443085 | 4646823 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75792-foto-08116-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75792-foto-08116-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75792-foto-08116-94-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 75711 | El Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrent-0 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIV-XIX | <p>Masia de grans dimensions i planta irregular, formada per diversos cossos adossats. El cos principal, rectangular, presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al pis destaca un balcó exempt rehabilitat, al que s'accedeix des d'un finestral rectangular amb l'emmarcament de pedra i la llinda plana gravada amb la data 1829. Les finestres de les golfes són de petites dimensions i tenen els emmarcaments arrebossats. Cal destacar la façana de ponent, donat que conserva diverses finestres bastides amb carreus de pedra i llindes planes incloent-hi l'obertura de la sala, situada al pis i amb un festejador intern. A l'interior, la sala presenta diverses portes que la comuniquen amb la resta d'estances de la planta, les quals estan emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats i amb les llindes planes majoritàriament decorades. Destaquen dues portes datades els anys 1650 i 1797, i una obertura de mig punt adovellada que dóna accés a la sala des de les escales de pedra que pugen del vestíbul. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats. Adossats a la banda de llevant de la façana principal hi ha dos cossos més de planta rectangular, amb les cobertes de teula de dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis. El primer volum tanca l'espai de pati interior o barri que es troba situat davant la façana principal. Està pavimentat amb grans blocs de pedra ben desbastats i s'hi accedeix mitjançant un gran portal rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb una creu central i l'any 1638. De la planta baixa destaca un portal rectangular amb els brancals fets de maons, mentre que al pis hi ha una galeria oberta mitjançant tres grans arcs rebaixats i coberta per un embigat de fusta interior. La construcció està bastida amb còdols de riu lligats amb morter i diverses refeccions amb maons. Des d'aquesta galeria s'accedeix a una terrassa que es comunica amb l'altre volum. La façana principal, orientada al sud, presenta dos grans portals d'accés de mig punt amb els emmarcaments motllurats en pedra. Al pis, les obertures són rectangulars, amb el mateix tipus d'emmarcament i tenen sortida a un balcó corregut que envolta el perímetre lliure de la construcció. Presenta la barana de ferro treballat i la llosana decorada amb trencadís de ceràmica vidrada de diversos colors. La resta de façanes presenten el mateix tipus d'obertures i emmarcaments que els de la façana principal. La construcció presenta un placat exterior a mode de carreus de pedra combinat amb revestiments arrebossats. El conjunt es completa amb una sèrie d'edificacions auxiliars utilitzades per a l'activitat agro-ramadera, situades a ponent de la construcció original. Les més antigues estan bastides en pedra lligada amb morter i amb les cobertes de teula de dos vessants, mentre que les més modernes són construïdes amb obra ceràmica i les cobertes de plaques de fibrociment.</p> | 08116-13 | Paratge de La Guàrdia, 08510 | <p>La masia del Torrent apareix mencionada en diversos documents ja des de la baixa Edat Mitjana. En concret fou construïda a mitjans del segle XIV. A finals del segle XVI, el nom del Torrent apareix en una llista dels masos més recurrents del terme. A principis del segle XIX, el mas apareix mencionat en el llistat de la concòrdia relacionat amb la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805). Es menciona el mas Torrent o Torrents, propietat de Josep Torrent. A principis del segle XX, en la relació de socis de la Cambra Agrícola Ausetana dels anys 1917-1919, apareix mencionat el mas com a propietat de Joan i Ramon Torrent. Es té notícia que diverses noies de masos petits de Folgueroles i Vilanova de Sau s'ocupaven com a servei domèstic en masos benestants de Les Masies. Un d'aquests masos era el Torrent. Segons Josep Arderiu, del mas Puigcendre, el Torrent és una de les principals explotacions agràries del municipi, concentrades a la zona de Sant Miquel de la Guàrdia, des de ben entrat el segle XX.</p> | 41.9870900,2.3035200 | 442307 | 4648577 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75711-foto-08116-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75711-foto-08116-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75711-foto-08116-13-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml