Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92622 | Vinya d'en Barramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-barramon | XXV-XVIII aC | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment conegut només en base a la troballa de materials en superfície és problemàtic. Indica que la remoció del terreny o l'erosió ha afectat els nivells arqueològics, però encara se'n poden conservar d'intactes. | <p><span>Jaciment conegut arran de la presència en superfície d’un conjunt d’estris lítics la tipologia dels quals correspon al període neolític final-calcolític. </span></p> | 08122-733 | Les Planes. | <p><span>El jaciment fou prospectat per aficionats a inicis dels anys 1980.</span></p> | 41.4836100,1.6171400 | 384552 | 4593368 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92622-img20220520075157.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 92623 | Rellotge de sol de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torreta-0 | XIX-XX | <p><span>Rellotge de sol ubicat a la façana orientada a sud-est de la masia de la Torreta. De forma circular, està fet sobre d’un afegit de morter de la façana. Està pintat al fresc utilitzant un to blanc de fons amb els elements traçats en vermell: dins un cercle hi ha les línies radials que haurien de partir d’un gnòmon ara absent. Fora del cercle, en números àrabs, hi ha les hores abastant un rang que va de les 4 de la matinada a les 3 de la tarda.</span></p> | 08122-734 | Masia de la Torreta. | 41.4652300,1.5938000 | 382570 | 4591358 | 08122 | Mediona | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Durant les tasques de realització del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 92624 | Cova gran A de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-gran-a-de-santa-anna | <p><span><span><span><span lang='CA'>A</span><span><span><span><span>NÒNIM. 'Prospecciones en cuevas de la comarca del Penedès (Barcelona)'. <em>Ampurias. </em>XVII-XVIII. Atribuïble a J. de C. Serra Ràfols.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>PINTA RODRIGUEZ, J. de la. 'Repertori de cavitats d'interès arqueològic'. <em>Exploracions. </em>7, p.17. Edita l'Espeleoclub de Gràcia.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>VIRELLA BLODA, J. 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions preshistòriques'. A: <em>Actex XIX Assemblea Intercomarcal d'Estuiosos (Vilanova i la Geltrú, 25-26 octubre 1975). </em>Vilanova: Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, 1983. p.220. Reeditat a Miscel·lània Penedesenca, vol. 1 (1978) p. 264.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Escolà, O. (1969).- “La contribució dels espeleòlegs al coneixement del gènere Troglocharinus Reitt.” Espeleòleg (8): 293-301. ERE del CEC. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Español, Francesc.(1953).-”Sobre Bathiscinae ibéricos: adiciones a la última revisión del profesor Jeannel (1924)”. <em><span>Speleon</span></em> (4):37-48. Oviedo</span></span></span></span></span></span></span></p> | (-650 -50); XII-XV | Es desconeix l'estat de conservació, ja que mai s'ha fet una intervenció arqueològica. Els accesos són molt dificils i estan molt emboscats. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Cova de 27 m de recorregut amb dues boques que donen accés a una sala amplia d’uns 8 x 12 x 3 m, al final de la qual hi ha una galeria d’uns 6 m de llarg, ascendent, que gira cap a llevant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>D’aquests dues boques, la que obre a sud té una un mur de tapia per fer de tancament i porta d’accés de l’espai, tancat al SE per un mur de pedra seca. J.Virella inclou àquest àmbit com espai d'hàbitat troglodític en els 16 que descriu a la seva obra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A banda de les restes de parets, l’interior està completament fumat evidenciant l’ús de fogueres. En la ultima fase d’ocupació de la cavitat, sembla evident que serví per tancar el bestiar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les úniques evidències de cultura material conegudes són les recuperades per Josep Gallart en les seves proposicions davant la cova, algunes de cronologia ibèrica.</span></span></span></span></p> | 08122-735 | Al sud del nucli urbà, a la serra de les Clivelleres | <p><span><span><span><span lang='CA'>Malgrat l’indret és força conegut, no és fins la segona meitat del segle XX que es té la primera cita. L’any 1953 apareix una nota a la </span><span lang='CA'><span><span>biospeleològica del Dr. Francesc Español, que l'havia visitada el 18 de febrer del 1934. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1974 Àngel Lagar corroborà oralment l’existència d’altres cavitats, visitades per ell mateix l’any 1957. La cova ha estat topografiada dues vegades, una el 1977 per la SIE (S</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>ecció Investigacions Espeleològiques)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span> del CEA (C</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>entre Excursionista Àliga)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>, però resta inèdita i l’altre l’any 2005 per un equip de l’ERE (Equip de Recerques Espeleològiques) del CEC (Centre Excursionista de Catalunya).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La cova va ser prospectada externament per Josep Gallart de l’Associació d’estudis Culturals i Científics de Mediona.</span></span></span></span></p> | 41.4601400,1.6295000 | 385543 | 4590745 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92624-img20220818122756.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92624-img20220818123137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92624-santa-anna.jpg | Legal | Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | BPU|Xarxa natura 2000 | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Conjunt format per tres coves (A, B i C) de les quals, l’única amb restes arqueològiques és la C. A banda de la seva importància patrimonial i cultural destaquen pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troben dins el Pla Especial d’interes naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 85|79 | 1754 | 1.4 | 1762|1764 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 92625 | Cova B i C de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-b-i-c-de-santa-anna | <p><span><span><span><span><span><span><span>PINTA RODRIGUEZ, J. de la. 'Repertori de cavitats d'interès arqueològic'. <em>Exploracions. </em>7, p.17.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>VIRELLA BLODA, J. (1978) 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. <em>Actes XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'octubre 1976). </em>p.220. Reeditat a Miscel·lània Penedesenca, vol. I (1978), p. 264</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Rafecas, Eduard (1995).- <em>Mediona. Guia d'esports a la natura.</em> 74 pp + mapa. Ajuntament de Mediona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>VIRELLA BLODA, J. 'Habitacles troglodítics'. <em>Miscel·lània Penedesenca. </em>III.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | (-400-3500); Edat del Bronze (-1800-65); XII-XV | Ha estat parcialment excavada.Accés dificil i zona molt emboscada. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt de cavitats de 310 m de recorregut situat en una zona boscosa. La de ponent Cova 1 (B) té una boca de 1.30 m d’alçada per 2 m d’amplada, i una galeria que porta a una sala de grans dimensions on hi ha blocs caiguts i fracturats i d’on surt una gatera que comunica a la cova 2 (C).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La cova C obre al SE, i la boca fa 1.20 m d’alt per uns 1.50 m d’amplada a traves de la qual s’accedeix a una galeria de la mateixa amplada, que condueix a una petita sala. És en aquest espai on es conserva el sediment d’on provenen les restes de cultura material recuperades durant les prospeccions realitzades per Josep Gallart i que estan dipositades al Museu Municipal de Mediona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En concret es van recuperar algunes restes humanes, macrofauna, i també restes ceràmiques a mà possiblement del neolític i edat del bronze, així com altres fragments de ceràmica medieval i de cronologia indeterminada. Per tant tot i que de forma discontinua sembla que el lloc, va tenir ocupació en diferents moments històrics. La presència de restes humanes també pot suggerir que va tenir funcionalitat funerària en algun moment indeterminat, a banda de lloc d’hàbitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La falta d’intervencions arqueològiques impedeix aprofundir en el coneixement de la seqüencia ocupacional de l’indret.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Pel que fa al nom de les coves, sembla que el criteri de nomenclatura, que en algun cas ha portat confusió, ha sigut el de la grandària i no tal vegada el més lògic de la horitzontalitat. La Cova gran és la A, la mitjana és la C i la petita és la B.</span></span></span></span></p> | 08122-736 | A llevant del nucli urbà, a la serra de Clivelleres | <p><span><span><span><span lang='CA'>Malgrat l’indret és força conegut, no és fins la segona meitat del segle XX que es té la primera cita. L’any 1953 apareix una nota a la </span><span lang='CA'><span><span>biospeleològica del Dr. Francesc Español, que l'havia visitada el 18 de febrer del 1934. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1974 Àngel Lagar corroborà oralment l’existència d’altres cavitats, visitades per ell mateix l’any 1957. La cova ha estat topografiada dues vegades, una el 1977 per la SIE (S</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>ecció Investigacions Espeleològiques)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span> del CEA (C</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>entre Excursionista Àliga)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>, però resta inèdita i l’altre l’any 2005 per un equip de l’ERE (Equip de Recerques Espeleològiques) del CEC (Centre excursionista de Catalunya).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La cova va ser prospectada externament per Josep Gallart de l’Associació d’Estudis Culturals i Científics de Mediona.</span></span></span></span></p> | 41.4598600,1.6297400 | 385562 | 4590714 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92625-img20220818122702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92625-boca-2-santa-anna.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | BPU|Xarxa natura 2000 | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Conjunt format per tres coves (A, B i C) de les quals, l’única amb restes arqueològiques és la C. A banda de la seva importància patrimonial i cultural destaquen pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troben dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|85|78 | 1754 | 1.4 | 1762|1764 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 92626 | Cova de l'Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lametlla | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aymamí, G. (1998).- “Les coves del Penedès: La seva descoberta i utilització per l'home al llarg del temps”. </span></span></span></span><em><span lang='CA'><span><span>Del Penedès </span></span></span></em><span lang='CA'><span><span><span>(7): 7-48. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Rafecas, Eduard (1995).- </span></span></span></span><em><span lang='CA'><span><span>Mediona. Guia d'esports d'aventura.</span></span></span></em><span lang='CA'><span><span><span> 76 pp. Ajuntament de Mediona.</span></span></span></span></span></span></span></p> | (-650-50) | Sembla que ha sofert poques accions clandestines o incontrolades. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Cova de 21 m de recorregut, l’entrada de la qual, forma una balma amb una gran visera de quasi 4 m de llarg per uns 2.75 m d’ample que dona accés a una sala de 12 x 23 m i uns 4 m d’alçada al punt més alt. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons Pere Giró a la cova es van recollir restes de ceràmica ibèrica pintada, essent aquesta la única noticia sobre cultura material que es conserva. La possible cala realitzada per C. Serra Ràfols l’estiu de 1954 no és visible sobre el terreny. Destaquen les altes possibilitats que la cavitat contingui estratigrafies similars a les de la Cova del Bolet o la Cova de la Guineu (Font-Rubí).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En els últims moments d’us va ser ocupada per tancar-hi ramats d’ovellles.</span></span></span></span></p> | 08122-737 | Al sud del terme, a tocar de la Casa Nova del Bolet | <p><span><span><span> La informació arqueològica que es té de la cova respon a la c</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>orrespondència entre J. d. C. Serra Ràfols i Josep Lloret (5 i 11 de novembre de 1954, arxiu AECC de Mediona).</span></span></span></span></span></p> | 41.4534400,1.6175300 | 384531 | 4590018 | 08122 | Mediona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92626-img20220818125014.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També coneguda com Cova de l’Omella o Cova de l'Autmella. A banda de la seva importància patrimonial i cultural destaquen pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troben dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix.Per arribar-hi s'ha de seguir el camí que arrenca del davant mateix de la casa Nova de Bolet, està indicat. Un cop arribats a la torre d'alta tensió cal seguir paral·lelament a la línia elèctrica durant uns metres. | 79 | 1754 | 1.4 | 1764 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 92627 | Font de Sant Pere Sacarrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-pere-sacarrera | XX | La font està integrada en una plaça. | <p>Font integrada en una placeta pública, on a més hi ha una placa amb data 2015 de reconeixement al regidor Ferran Balaguer per la seva dedicació al poble, especialment al nucli de Sant Pere.<br /> <br /> La font, a la que s'accedeix a peu pla des del nord, forma part de la plaça actuant com a mur de contenció del carrer de baix, a una cota lleugerament superior. A l'oest trobem les escales d'accés des d'aquest carrer, les quals al mateix temps fan de límit de la font.<br /> <br /> La font s'articula a partir del mur de contenció,fet de pedra i a dues alçades. A la part més baixa i trobem una pica de pedra integrada al mur i una aixeta. L'altra part, correspon a una petita bassa de pedra i arrebossa amb ciment lliscat a l'interior, a peu de plaça adossada al mur. Del mateix mur en rajaria l'aigua en forma de petita cascada.</p> | 08122-738 | Al carrer de l'orient. | 41.4884600,1.6534900 | 387595 | 4593858 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92627-img20220818072254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92627-img20220818072153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92627-img20220818072200.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També te´una placa homenatge al regidor Ferran Balaguer. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 92628 | Cova del Tronc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-tronc | (-4000-2500); (-1500-1200); III-I aC | S'hi han fet algunes accions sense control arqueològic. | <p><span lang='CA'><span><span>El jaciment és un espai sota blocs accessible per dos accessos-pou intercomunicats. Les restes de cultura material localitzades són bàsicament ceràmiques, grans gerres, que van des del neolític fins l’ibèric final, d’aquesta ultima cronologia però, amb molt poca presència També s’han trobat restes esquelètiques humanes (fragments de crani adult i infantil) i de fauna, tot i que en poca abundància. Tots aquests elements fan pensar en una triple funcionalitat de l’indret: Un lloc de refugi esporàdic, magatzem (per la presència de grans gerres en un ambient de temperatura constant) i lloc d’enterrament.</span></span></span></p> | 08122-739 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de les Pereres | <p><span><span><span><span lang='CA'>El fondal de Valldellòs, tot i que conegut ha estat poc freqüentat per l’excursionisme científic. La primera noticia es té entre 1950-1956 quan P. Giró esmenta les troballes arqueològiques sobre la donació de materials per J. Lloret mestre de Mediona. El 1975 el grup Talaia de Vilanova fan del lloc un punt habitual de les excursions, localitzant 6 racons refugi entre els blocs de pedra. Finalment els anys ’80 l’Associació d’estudis Culturals i Científics de Mediona en fa prospeccions.</span></span></span></span></p> | 41.4569800,1.6183100 | 384603 | 4590409 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92628-img20220818125014.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|BPU | 2022-11-19 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de la Boira, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat.L’indret a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|81|78 | 1754 | 1.4 | 1786|1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 92629 | Cova de la Boira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-boira | <p><span><span><span><span><span><span><span>MESTRES, J. <em>El Neolític Antic al Penedès. </em>Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona (en preparació).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ROVIRA i PORT, J.; SANMARTÍ, E.; GALLART ROMEU, J. <em>Mediona i l'Alt Penedès de la Prehistòria a la Antiguitat. </em>Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, 1983. (Sèrie de Monografies Arqueològiques; núm. 6). En premsa, original entregat en 1983.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | (-5000-2500); II-I aC, XI-XV | Pràcticament ja s’ha excavat en la seva totalitat. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El forat o Cova de la Boira, és tal vegada el més apte per esser ocupat del conjunt de cavitats del Fondal de Valldellòs. Té un recorregut d’uns 43 m amb tres entrades, una amb rampa, l’altre amb pou i l’ultima un estret laminador. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La pròpies característiques de la zona, amb grans blocs de pedra calcària despresos, produeixen espais buits que permeten quedar aixoplugats i aïllats, els quals van ser utilitzats per l’home des de la prehistòria. A la Cova de la Boira les dues entrades principals condueixen a dues sales, una davant de cada entrada i a dins es formen una sèrie de galeries que són els buits entre els blocs. Entre els blocs, tot i que no es conserva estratigrafia pròpiament dita, s’han recuperat restes de cultura material d’un ampli espectre cronològic; ceràmiques des del Neolític antic al Neolític final, incloent un penjoll d’os amb 7 ranures circumdants incises i una cullera de ceràmica, ambdós elements poc comuns.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>També hi ha restes ceràmiques del bronze final i mitjà, fragments de ceràmiques de l’ibèric tarda II-I aC, i ceràmica de cronologia medieval.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A banda d’això s’han recuperat restes de fauna, macrofauna especialment, i indústria sobre os, amb 21 punxons, 2 espàtules i 1 plaqueta. També hi ha ornaments de petxina 5 destrals de pedra polida i industria lítica en sílex.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08122-740 | Al sud del nucli urbà a la cinglera de les Pereres. | <p><span lang='CA'><span><span>El fondal de Valldellòs, tot i que conegut des dels anys ‘20 ha estat poc freqüentat per l’excursionisme científic. La primera notícia és als anys ’50 per P. Giró que en fa menció arqueològica. També destaquen les exploracions del grup Talaia, publicades per J Virella. Per altra banda J. Mestres també visita el fondal, identificant 5 punts arqueològics. La zona des dels anys ’80 ha estat prospectada per membres de l’AECCM</span></span></span></p> | 41.4568300,1.6185100 | 384619 | 4590393 | 08122 | Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92629-img20220818125014.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|BPU | 2022-11-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També coneguda com Cova de la Cuina forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 81|85|78 | 1754 | 1.4 | 1786|1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 92630 | Cova d'en Barramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-barramon | (-4000-2200); (-2200-650) | S'han recuperat restes de cultura material sense metodologia arqueològica. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Espai pou sota un gran bloc amb una boca de 1 m d’alt per uns 1.20 m d’amplada. Com a la resta de coves o cavitats de la zona s’han recuperat restes de cultura material de diverses etapes, adscrites tant al neolític final com a l’edat dels metalls. Hi ha ceràmiques, restes d’indústria lítica, també ornament amb petxina i restes de fauna. En aquest cas però, a diferència d’altres coves és mes difícil donar una hipòtesi sobre el tipus d’assentament ja que per exemple no hi elements protohistòrics i clàssics de luxe ni tampoc restes humanes. La hipòtesi més plausible seria el us com a magatzem, però tampoc pot ser una afirmació concloent.</span></span></span></span></span></p> | 08122-741 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de les Pereres | <p><span><span><span><span lang='CA'>El fondal de Valldellòs, tot i que conegut ha estat poc freqüentat per l’excursionisme científic. La primera noticia als anys ’50 quan el J. Lloret mestre de Mediona i membre de AECCM formà una col·lecció didàctica amb troballes de superfície de tot el terme, centrant-se en buscar sílex, destrals i ceràmiques. Els anys ’70 el grup Talaia de Vilanova fan del lloc un punt habitual de les excursions, L’any 1978 l’indret és descobert i prospectat per l’AECCM, també s’hi fa una excavació i exposen les restes al Casal de Mediona. Als anys ’80 l’AECCM continua fent visites i prospeccions a l’indret.</span></span></span></span></p> | 41.4567200,1.6184800 | 384616 | 4590380 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92630-202011053198barramon.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de protecció | 2022-11-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, Cova de la Boira, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1762|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 92631 | El Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bolet-0 | XIX-XX | El cos principal està emmascarat pels cossos annexes i reformat recentment. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edificació composada per diversos volums, corresponents a diferents habitatges que han estat reformats modernament el que emmascara la construcció més antiga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El volum principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis amb coberta de teula àrab a una vessant. Les obertures són d’obra i estan totes arrebossades. En els punts on no hi ha arrebossat és veuen els murs de maçoneria. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A l’entorn immediat té altres cossos, vinculats a tasques agrícoles. Abans d’arribar al mas hi trobem la font del Bolet, actualment seca. Correspon a la Font FO148 del llistat adjunt com a inventari en el Catàleg de béns a protegir.</span></span></span></span></p> | 08122-742 | Al límit sud del terme, a la serra del Bolet | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’antiga quadra del Bolet era patrimoni dels Barberà, castlans de Mediona al segle XIV. D'aquesta antiga quadra en restes dues edificacions, que possiblement es van bastir en base a les seves característiques visibles, un cop aquesta va desaparèixer.</span></span></span></span></p> | 41.4558560,1.6074280 | 383692 | 4590300 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92631-img20220818151446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92631-img20220818151459.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-11-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 92632 | Casa nova del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-bolet | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>RAURET, A. M. <em>El proceso de la primitiva población del Panadés. </em>1963. p.61. esis de Licenciatura per la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>MONFORT SALIONS, J. <em>Talleres líticos de superficie del Penedès y sus extensiones. </em>setembre 1972. p.109-114. Tesi de Llicenciatura, Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | (-33000-24000); (-9000-2200) | Possiblement afectat per l'activitat agrícola. | <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment es troba davant la masia, en una zona de feixes que van quedar al descobert després de l’incendi de 1989. El materials recuperats a la zona pertanyen a dos períodes cronològics diferents, per una banda un grup de l'Epipaleolitic- neolític, amb pocs materials com un gratador, ascles i algun fragment de destral, i per un altre restes del Paleolític superior inicial. Aquest segon grup conté un grup de materials més nombrós, i també força complex de definir segons esmenten els especialistes. En general doncs, tot i que les restes tenen un cert aspecte mosterià evolucionat, tot sembla indicar que el conjunt lític s’hauria d’adscriure al Paleolític superior inicial, principalment degut al predomini de retocs simples i profunds i d’ascles de 3.5 cm</span></span></span></span></p> | 08122-743 | Al sud del nucli urbà, a tocar de la Casa Nova del Bolet | <p><span lang='CA'><span><span>Descobert el 1959 per P. Giró i Josep M. Massachs. Els anys ’80 la zona es va tornar a prospectar per Josep Gallart i Romeu membre de l’AECCM</span></span></span></p> | 41.4523200,1.6158000 | 384385 | 4589895 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92632-img20220818155304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92632-img20220818155448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92632-img20220818155513.jpg | Legal | Neolític|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 78|77 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 92633 | Casa nova del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-bolet-0 | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia de planta quadrangular composada de planta baixa i pis amb coberta a dues vessants de teula àrab i carener perpendicular a la façana. Pel que fa a la façana s’organitza a partir de tres eixos de simetria amb obertures d’obra rectangulars, amb l'excepció de la porta, centrada a façana i feta d’arc rebaixat. La finestra de ponent, ha estat parcialment tapiada per la construcció d’un petit cobert.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A banda d‘aquesta edificació a la façana de llevant s’hi adossa un altre cos, a dues alçades, una part és un garatge i la zona nord, amb planta baixa i pis té planta quadrangular amb coberta a una vessant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A ponent i a tramuntana té també diverses construccions de caire principalment agrícola adossades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Just davant del mas hi ha una gran bassa d’aigua on es llegeixen dues dates. La més moderna correspon al 26 de febrer de 2010 possiblement vinculada a una reforma, amb la construcció d’un registre. L’altre, tal vegada associada al moment de la construcció, és de Juliol de 1963.</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Correspon a la Font FO149 del llistat adjunt com a inventari en el Catàleg de béns a protegir.</span></span></span></p> | 08122-744 | Al límit sud del terme, a la serra del Bolet | <p><span lang='CA'><span><span>L’antiga quadra del Bolet era patrimoni dels Barberà, castlans de Mediona al segle XIV. D'aquesta antiga quadra en restes dues edificacions, el Mas Bolet al nord del municii i el Mas Bolet al Fondal. La Casa Nova del Bolet no formava part de al quadra.</span></span></span></p> | 41.4540500,1.6146900 | 384295 | 4590089 | 08122 | Mediona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92633-img20220818153053.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92633-img20220818152927.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92633-img20220818153103.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-11-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Accés molt difícil des de Mediona, cal accedir des de l’Avellà, per un camí amb trams complicats. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 92634 | Clivelleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clivelleres | XVIII | Està parcialment ensorrat. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia de planta rectangular composada per diversos cossos, principalment destinats a activitats agrícoles. L’edifici principal consta de planta baixa i pis i té coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Segurament era de teula àrab però actualment ja no es conserven les cobertes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Correspon a una construcció feta amb murs de maçoneria de pedra sense desbastar que encara manté algunes restes de l’arrebossat. La porta d’entrada, lleugerament descentrada és adovellada rematada amb arc de mig punt. La resta d’obertures, a l’alçada del primer pis són d’obra i rectangulars. La part posterior té reconstruccions amb maó i també s’observa un tapiat o reparació amb ciment a la façana principal.</span></span></span></span></p> <p>Té un forn de maó en una estructura exempta. Una gran terrassa fa de mirador al congost de Valldellòs.</p> | 08122-745 | Al sud del nucli urbà, a peu de Les Clivelleres | <p><span lang='CA'><span><span><span>Desconeixem el seu moment de construcció, però podria estar vinculada al creixement del municipi entre finals dels segle XVIII amb l’extensió de la vinya per la producció d’alcohol per exportar a Holanda i Amèrica. Aquest creixement es consolidà durant el segle XIX amb l’augment del preu del vi, degut a l’arrasament de les vinyes franceses per la fil·loxera.</span></span></span></span></p> | 41.4614500,1.6214300 | 384871 | 4590902 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92634-img20220818124809.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92634-img20220818124708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92634-img20220818124908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92634-img20220818124922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92634-img20220818125001.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 92635 | Camí de l'Agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lagulla | (-5500-1800) | Destruït per l'obertura d'un camí forestal. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els materials recuperats, són fruit d'una troballa fortuïta i corresponen a una destral polimentada i un fragment de destral. Tal vegada les restes formaven part d’un amagatall què podria suggerir la presència d’un assentament proper, potser una cabana. També podrien formar part de l’aixovar funerari d’un enterrament destruït en la obertura del camí. En qualsevol cas, són hipòtesis, ja que es té molt poca informació.</span></span></span></span></span></p> | 08122-746 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de Pereres. | <p><span lang='CA'><span><span>El jaciment es localitzà fruit d’una troballa fortuïta al obrir-se un camí de llenyataires vers l’any 1975, que enllaçava amb el de la Muntanya del Marquès o Clivelleres. Les restes però van ser localitzades uns 3 o 4 anys més tard ver el 1978-1979 per membres de l’AECCM</span></span></span></p> | 41.4581800,1.6167800 | 384477 | 4590545 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92635-img20220818123141.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de protecció | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova de la Boira, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1762|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 92636 | Abric vora el camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-vora-el-cami | (-2200-650) | Protegit per l'acumulació de sediment. | <p><span lang='CA'><span><span>Petit refugi o abric, del conjunt de cavitats del Fondal del Valldellòs, però en aquest cas proper al camí obert pels llenyataires, el que va permetre localitzar un extens taller de sílex. Actualment l’abric esta quasi totalment colmatat pel sediment i l’espai entre la roca i el terra no supera els 0.50 m. En superfície es van localitzar restes ceràmiques similars a les de la Cova de la Boira. El sediment de l’abric presenta una lleugera inclinació vers els camí, i J. Mestres el situa cronològicament en època del bronze.</span></span></span></p> | 08122-747 | Al sud del nucli urbà a la cinglera de Pereres. | <p><span lang='CA'><span><span>Jaciment descobert fruit de les prospeccions fetes per J. Mestres de Vilafranca el 1975, en concret durant la segona visita a la zona.</span></span></span></p> | 41.4575400,1.6181600 | 384591 | 4590472 | 08122 | Mediona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92636-img20220818124352.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova de la Boira, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79 | 1754 | 1.4 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 92637 | Forat del Punxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-del-punxo | (-9000-2200) | Parcialment excavat sense metodologia arqueològica. | <p>El jaciment correspon a l’aixopluc format per dos grans blocs calcaris caiguts dins l’ampli conjunt de cavitats del Fondal de Valldellòs, que defineixen una boca de 1.40 m d’ample i uns 1.50 m d’alt obrint cap el NE una galeria pou. Com altres dels jaciments de la zona, s’han recuperat materials adscrits a tres moments diferenciats, Neolític antic evolucionat, Neolític mitja i Bronze Mitjà-final. En tots els casos destaquen els fragments ceràmics, però també hi ha restes lítiques, òssies i macrofauna. Les restes trobades i la manca de dades sobre la seva disposició no permeten afirmar més que és un probable refugi temporal fet servir en diferents moments de la Prehistòria</p> | 08122-748 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de Pereres. | <p><span><span><span><span lang='CA'>La zona va ser prospectada els anys’80 per membres de la l’AECCM, i es van recollir restes de cultural material d’època prehistòrica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Prèviament durant els anys ’70 la zona del Fondal de Valldellòs va ser visitat i incorporat a les rutes de l’agrupació excursionista Talaia de Vilanova.</span></span></span></span></p> | 41.4568000,1.6183400 | 384605 | 4590389 | 08122 | Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92637-img20220818125014.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de protecció | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova de la Boira, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1762|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 92638 | Cavitats del Fondal de Valldellòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavitats-del-fondal-de-valldellos | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt de blocs de pedra corresponents al despreniment d’una cinglera calcària, que han generat una multitud de concavitats i un petit laberint de passadissos i caus, que tot i no ser de gran interès espeleològic, si tenen valor arqueològic i patrimonial. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’indret està dominat per dos elements singulars, l’Agulla de Valldellòs, un monòlit que presideix el fondal i el pas dels lladres o de la guineu, una canal que permet passar el cingle.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Entre el conjunt de cavitats existents destaca la cova de Boira i d’aquest conjunt també són </span><span lang='CA'><span><span>la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08122-749 | Al sud del nucli urbà, al cingle de les Pereres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El fondal de Valldellòs ja apareix citat l'any 1928 en un itinerari del Centre Excursionista Rafel de Casanova (aleshores l'anomenaven Fondal de Clivelleres).</span></span></span><br /> <span lang='CA'><span><span>L'any 1956, Pere Giró fa esment d'una donació de material arqueològic feta per Josep Lloret al Museu de Vilafranca del Penedès de peces localitzades a la zona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La següent noticia no és fins el 1975 quan tres membres de l'Agrupació Excursionista Talaia (Vilanova i la Geltrú) (J. Alegret, M. Pàmies i J. Virella), redescobreixen l'indret i a partir de 1978 fins a 1986 la zona va ser objecte d'una important actuació arqueològica per part de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona</span></span></span></span></span></p> | 41.4565100,1.6190900 | 384667 | 4590356 | 08122 | Mediona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92638-img20220818124349.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | L’indret també conegut com Forats de Valldellòs, a banda del valor geològic i paisatgístic, destaca pels seu valor patrimonial amb una vintena de jaciments identificats. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 92661 | Font de les Cases Noves de Can Pardo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-cases-noves-de-can-pardo | XX | <p>Edificació quadrangular feta de maçoneria i arrebossada amb morter de calç. La coberta és plana i a un vessant i té dues petites finestres d'obra a la part superior i una al mur de llevant, més gran i a la part inferior del parament. Sobre la coberta hi ha un dipòsit d'aigua circular.<br /> <br /> A la part inferior de l'estructura trobem una pedra tosca que sembla tapiar alguna obertura existent i també la porta d'accés. Aquesta és de petites dimensions i de ferro, pintada de negre. A l'oest trobem una gran roda de ferro que serviria per activar el mecanisme interior, just a tocar hi ha una pica d'obra, adossada al mur i també una aixeta de botó.</p> | 08122-750 | Al nº 2 de l'Avinguda del Dr. Sanmartí | 41.4629100,1.5878200 | 382067 | 4591109 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92661-img20220818093555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92661-img20220818093618.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-19 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 92662 | Barraca de la Font dels Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-dels-capellans | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Ja no conserva la coberta, està bona part enderrocada.Està completament coberta de vegetació | <p>Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular i coberta per aproximació de filades. Orientada a nord només conserva els brancals de la porta, la resta de l'estructura es troba pràcticament ensorrada, essent visible només part de les parets.<br /> L'estructura a peu del camí d'accés a la font dels Capellans està completament coberta de vegetació.</p> | 08122-751 | A Can Verdaguer, a llevant del nucli | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX</span></span></span></span></p> | 41.4736400,1.6403000 | 386468 | 4592230 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92662-img20220818111831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92662-img20220818111834.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Està a tocar de la Font del Verdaguer. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 92674 | Cova de la Rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-rasa | <p><span>Coll, J.M.; Molina, J.A.; Roig, J. (1995): «El fondal de Valldellós (Mediona, Alt Penedès): Un nucli eremític-cultual en cova del s. V», a <em>Miscel·lània Penedesenca</em> (20): 169-183. Institut d'Estudis Penedesencs. </span></p> <p><span><span><span><span><span>MESTRES, J. </span></span></span></span><span><span><span><span>(inèdit): </span></span></span></span><span><span><em><span>El Neolític Antic al Penedè</span></em></span></span><span><span><span><span>s. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROVIRA i PORT, J.; SANMARTÍ GREGO, E.; GALLART ROMEU, J. </span></span></span></span><span><span><span><span>(1983): </span></span></span></span><span><span><em><span>Mediona i l'Alt Penedès de la Prehistòria a l'Antiguitat</span></em></span></span><span><span><span><span>. Barcelona Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Sèrie Monografies Arqueològiques, núm. 6.</span></span></span></span></span></p> | XL-XXXV aC, XV-XII aC, II-I aC i II-V dC. | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment és problemàtic. Tan sols una intervenció arqueològica pot determinar si s’hi conserva estratigrafia. | <p><span>En una petita depressió es troba la boca de la cavitat (formada per l’amuntegament de blocs) a la qual s'accedeix per un petit ressalt. Al fons, entre blocs, el conducte gira bruscament cap a l'esquerra i fa de nou un curt ressalt. En total, el recorregut té 12 m de llargada i 3 m de desnivell. Al llarg dels anys s’hi ha localitzat restes ceràmiques del calcolític-edat del bronze, ceràmica campaniana B i altres restes romanes possiblement d’època imperial.</span></p> | 08122-752 | Fondal de Valldellòs. | <p><span>Es coneix la presència de restes arqueològiques al jaciment des de la dècada de 1950. Posteriorment, a les dècades de 1970 i 1980 s’hi van dur a terme diverses recollides i fins i tot una excavació sense metodologia arqueològica.</span></p> | 41.4562000,1.6189300 | 384653 | 4590322 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92674-752-a.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2022-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Durant les tasques de realització del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir. | 79|81|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 92675 | Cova A | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-a | <p><span><span><span><span><span>BACARIA, A. </span></span></span></span><span><span><span><span>(inèdit): </span></span></span></span><span><span><em><span>Importacions i produccions locals de D.S.P. (Derivées Sigillés Paléochrétiennes) a la Catalunya litoral i Prelitoral</span></em></span></span><span><span><span><span>. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelon</span></span></span></span><span><span><span><span>a.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Coll, J.M.; Molina, J.A.; Roig, J. (1995): «El fondal de Valldellós (Mediona, Alt Penedès): Un nucli eremític-cultual en cova del s. V», </span></span></span></span><span><span><span><span>a</span></span></span></span><span><span><span><span> </span></span></span></span><span><span><em><span>Miscel·lània Penedesenca (20)</span></em></span></span><span><span><span><span>: 169-183. Institut d'Estudis Penedesencs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MESTRES, J. </span></span></span></span><span><span><span><span>(inèdit): </span></span></span></span><span><span><span><span>El Neolític Antic al Penedès. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROVIRA i ALEMANY, P. 'Coneguem la comarca: El Cingle de l'Agulla (Agulla de font-rubí o de Pereres) i la Cova el Bolet'. El Cep. Revista d'Informació General.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROVIRA i PORT, J.; SANMARTÍ, E.; GALLART ROMEU, J. </span></span></span></span><span><span><span><span>(1983): </span></span></span></span><span><span><em><span>Mediona i l'Alt Penedès de la Prehistòria a la Antiguitat</span></em></span></span><span><span><span><span>. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, Sèrie de Monografies Arqueològiques, núm. 6.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA i BLODA, J. 'Redesc</span></span></span></span><span><span><span><span>o</span></span></span></span><span><span><span><span>briment d'un paratge al Penedès'. </span></span></span></span><span><span><em><span>Vèrtex</span></em></span></span><span><span><span><span>. 52, p.136.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA i BLODA, J. 'Un paratge oblidat: El Cingle de l'Agulla i les Coves de Pereres'. </span></span></span></span><span><span><em><span>Circular per als socis de l'Agrupació Excursionista Talaia.</span></em></span></span></span></p> | XL-XXXV aC, XV-XII aC, II-I aC i II-V dC. | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment és problemàtic. Tan sols una intervenció arqueològica pot determinar si s’hi conserva estratigrafia. | <p><span>L’obertura (entre grans blocs, no és pròpiament una cova) fa 5,2 m d’amplada i 3 m d’alçada. S’avança per una galeria de secció triangular, lleugerament descendent, que als pocs metres inicia un ascens per un conducte més estret i curt que porta a una petita boca que surt a l'exterior. En total, 6 m de fondària.</span></p> <p><span><span><span><span><span>S’hi ha localitzat material arqueològic d’un ampli ventall cronològic: ceràmiques del neolític antic evolucionat, indústria lítica del calcolític, ceràmica del bronze mitjà, ceràmica comuna i pintada ibèrica i ceràmica paleocristiana, així com restes de fauna i una dena de variscita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El lloc sembla haver estat un </span></span></span></span><span><span><span><span>un lloc d'emmagatz</span></span></span></span><span><span><span><span>e</span></span></span></span><span><span><span><span>matge i </span></span></span></span><span><span><span><span>aixopluc en les èpoques més antigues, però poser correspon a un lloc d’ofrenes rituals en època romana.</span></span></span></span></span></p> | 08122-753 | Fondal de Valldellòs. | <p><span>El jaciment és conegut des de la dècada de 1950, i s’hi han recollit materials sense metodologia arqueològics a la dècada de 1970 i, fins i tot, s’hi ha excavat a la dels 1980.</span></p> | 41.4561500,1.6190100 | 384660 | 4590316 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92675-753-a.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2022-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Durant les tasques de realització del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir. | 79|81|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 92676 | Balma de la Cullera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-cullera | <p><span><span><span><span><span>MESTRES, J. El Neolític Antic al Penedès. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona (en preparació).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROVIRA i PORT, J.; SANMARTÍ, E.; GALLART ROMEU, J. Mediona i l'Alt Penedès de la Prehistòria a l'Antiguitat. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, 1983. (Sèrie Monografies Arqueològiques; núm. 6). En premsa, original entregat el 1983.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, A. </span></span></span></span><span><span><span><span>(1984):</span></span></span></span><span><span><span><span> P</span></span></span></span><span><span><em><span>ereres, </span></em></span></span><span><span><em><span>l</span></em></span></span><span><span><em><span>a Valldellós i el Bolet (Setzena excursió a peu pel Penedès, 13 de maig de 1984)</span></em></span></span><span><span><span><span>. Institut d'Estudis penedesencs. </span></span></span></span></span></p> | XXXV-XXV aC i V-VIII dC | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment és problemàtic. Tan sols una intervenció arqueològica pot determinar si s’hi conserva estratigrafia. | <p><span><span><span><span><span>Es</span></span></span></span><span><span><span><span>querda </span></span></span></span><span><span><span><span>de 60 cm d’ample, encarada al nord, situada </span></span></span></span><span><span><span><span>al peu d'un gran bloc vertical. </span></span></span></span><span><span><span><span>La seva trajectòria la converteix</span></span></span></span><span><span><span><span> </span></span></span></span><span><span><span><span>en </span></span></span></span><span><span><span><span>una </span></span></span></span><span><span><span><span>mena de </span></span></span></span><span><span><span><span>galeria-pou. Els materials </span></span></span></span><span><span><span><span>que s’hi han trobat </span></span></span></span><span><span><span><span>són adscri</span></span></span></span><span><span><span><span>v</span></span></span></span><span><span><span><span>ibles a dos moments Neolític Antic Evolucionat </span></span></span></span><span><span><span><span>(</span></span></span></span><span><span><span><span>amb petits bols i vasos carenats i de cintes amples</span></span></span></span><span><span><span><span>) i època visigòtica (a la que pertany </span></span></span></span><span><span><span><span>una cullera d'argent </span></span></span></span><span><span><span><span>amb</span></span></span></span><span><span><span><span> mànec </span></span></span></span><span><span><span><span>en</span></span></span></span><span><span><span><span> forma d'agulla i una ranura perforad</span></span></span></span><span><span><span><span>a</span></span></span></span><span><span><span><span> a la unió amb la ca</span></span></span></span><span><span><span><span>ss</span></span></span></span><span><span><span><span>oleta. </span></span></span></span><span><span><span><span>La presència de macrofauna, en conjunt amb la cullera, </span></span></span></span><span><span><span><span>fan pensar en una ofrena ritual.</span></span></span></span></span></p> | 08122-754 | Fondal de Valldellòs. | <p><span>El jaciment fou prospectat per aficionats a inicis dels anys 1980.</span></p> | 41.4561400,1.6190600 | 384664 | 4590315 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92676-754-a.jpg | Legal | Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Durant les tasques de realització del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir. | 87 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 92677 | Racó Mai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-mai | LV-VII aC. | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment és problemàtic. Tan sols una intervenció arqueològica pot determinar si s’hi conserva estratigrafia. | <p><span><span><span><span><span>Espai entre els blocs que formen el Fondal de Valldellòs en el qual s’hi va excavar de manera irregular una cala de sondatge. La manca de rigor en l’excavació i el registre fa que es desconegui el material trobat al lloc més enllà de referències orals.</span></span></span></span></span></p> | 08122-755 | Fondal de Valldellòs. | <p><span>S’hi obrí una cala de sondatge de manera irregular a la dècada de 1970.</span></p> | 41.4558500,1.6193100 | 384684 | 4590283 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92677-755-a.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Durant les tasques de realització del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir. | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 92678 | Balma del Pèndol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-pendol | <p><span><span><span><span><span>MESTRES, J. </span></span></span></span><span><span><span><span>(inèdit): </span></span></span></span><span><span><span><span>El Neolític Antic al Penedès. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROVIRA i PORT, J.; SANMARTÍ, E.; GALLART ROMEU, J. </span></span></span></span><span><span><span><span>(1983): </span></span></span></span><span><span><em><span>Mediona i l'Alt Penedès de la Prehistòria a la Antiguitat</span></em></span></span><span><span><span><span>. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, Sèrie de Monografies Arqueològiques, núm. 6.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VIRELLA i BLODA, J. 'Redesc</span></span></span></span><span><span><span><span>o</span></span></span></span><span><span><span><span>briment d'un paratge al Penedès'. </span></span></span></span><span><span><em><span>Vèrtex</span></em></span></span><span><span><span><span>. 52, p.136.</span></span></span></span></span></span></p> | XL-XXXV aC, XXV-XXII aC, XV-VII aC i II aC-V dC. | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment és problemàtic. Tan sols una intervenció arqueològica pot determinar si s’hi conserva estratigrafia. | <p><span><span><span><span><span>B</span></span></span></span><span><span><span><span>alma </span></span></span></span><span><span><span><span>situada </span></span></span></span><span><span><span><span>sota un bloc del Fondal de Valldellòs. </span></span></span></span><span><span><span><span>Davant la balma </span></span></span></span><span><span><span><span>hi ha un petit espai rodejat per altres blocs més petits, </span></span></span></span><span><span><span><span>on s’hi va fer una cala de sondatge no autoritzada on van sorgir materials de diverses cronologies: ceràmica i indústria lítica neolítica, ceràmica de l’edat del bronze, ceràmica ibèrica tardana i vasos de vidre i una clau d’època romana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La presència de restes faunístiques junt amb els vasos romans fan pensar en que es tracti d’un lloc d’ofrenes rituals.</span></span></span></span> </span></p> | 08122-756 | Fondal de Valldellòs. | <p><span><span><span><span><span>S’hi van recollir materials i excavar una cala de sondatge de manera irregular a finals de la dècada de 19</span></span></span></span><span><span><span><span>7</span></span></span></span><span><span><span><span>0.</span></span></span></span></span></p> | 41.4559900,1.6198000 | 384725 | 4590298 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92678-756-a.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Durant les tasques de realització del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir. | 79|81|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 92679 | Cova de l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lhorta | <p><span><span><span><span><span>BACARIA, A. </span></span></span></span><span><span><span><span>(inèdit): </span></span></span></span><span><span><em><span>Importacions i produccions locals de D.S.P. (Derivées Sigillés Paléochrétiennes) a la Catalunya litoral i Prelitoral</span></em></span></span><span><span><span><span>. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA i BLODA, J. </span></span></span></span><span><span><span><span>(1983):</span></span></span></span><span><span><span><span> 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', </span></span></span></span><span><span><span><span>a</span></span></span></span><span><span><span><span>: </span></span></span></span><span><span><em><span>Actes de la XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'Octubre de 1975)</span></em></span></span><span><span><span><span>. Vilanova: Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, p.220. Reimprès a Miscel·lània Penedesenca, núm 1 (1978). Institut d'Estudis Penedesencs, p. 258.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA i BLODA, J.: 'Redescubriment d'un paratge al Penedès', </span></span></span></span><span><span><span><span>a </span></span></span></span><span><span><em><span>Vèrtex</span></em></span></span><span><span><span><span>. 52, p.136.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA i BLODA, J.: 'Un paratge oblidat: El Cingle de l'Agulla i les Coves de Pereres', </span></span></span></span><span><span><span><span>a </span></span></span></span><span><span><span><span>Circular per als socis de l'Agrupació Excursionista Talaia.</span></span></span></span></span></p> | XV-XII aC i II aC-V dC. | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment és problemàtic. Tan sols una intervenció arqueològica pot determinar si s’hi conserva estratigrafia. | <p><span><span><span><span><span>Amuntegament de grans blocs en els quals s’obren </span></span></span></span><span><span><span><span>dues </span></span></span></span><span><span><span><span>galeries</span></span></span></span><span><span><span><span> a l'altura de terra. </span></span></span></span><span><span><span><span>Els materials arqueològics que s’hi ha trobat corresponen</span></span></span></span><span><span><span><span> a un </span></span></span></span><span><span><span><span>ventall cronològic molt ampli: ceràmica del </span></span></span></span><span><span><span><span>Bronze Mitjà, </span></span></span></span><span><span><span><span>ceràmica pintada ibèrica i campaniana B i ceràmica paleocristiana, a més de botons d’ós, peces de bronze i ferro i vidre romà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aparició d’una mandíbula humana apunta a la possibilitat que els materials d’alguna de les fases enumerades corresponguin a un aixovar funerari, si bé l’ús ritual de la cavitat com a lloc d’ofrenes és el més plausible.</span></span></span></span> </span></p> | 08122-757 | Fondal de Valldellòs. | <p><span><span><span><span><span>El jaciment és conegut des de la dècada dels 1950, i s’hi han recollit materials de forma no metodològica a les dècades de 1970 i 1980.</span></span></span></span></span></p> | 41.4557100,1.6197300 | 384719 | 4590267 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92679-757-a.jpg | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Durant les tasques de realització del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 92680 | Balma del Sílex | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-silex | <p><span><span><span><span><span>ROVIRA i PORT, J.; SANMARTÍ, E.; GALLART ROMEU, J. </span></span></span></span><span><span><span><span>(1983): </span></span></span></span><span><span><em><span>Mediona i l'Alt Penedès de la Prehistòria a la Antiguitat</span></em></span></span><span><span><span><span>. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, Sèrie de Monografies Arqueològiques, núm. 6.</span></span></span></span></span></p> | LV-XL aC i XV-XII aC. | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment és problemàtic. Tan sols una intervenció arqueològica pot determinar si s’hi conserva estratigrafia. | <p><span><span><span><span><span>Obertura d’</span></span></span></span><span><span><span><span>1,30 m d'alt </span></span></span></span><span><span><span><span>i </span></span></span></span><span><span><span><span>2'75 d'ample </span></span></span></span><span><span><span><span>entre</span></span></span></span><span><span><span><span> 3 blocs erràtics </span></span></span></span><span><span><span><span>que dona pas a una cambra de </span></span></span></span><span><span><span><span>2'60 </span></span></span></span><span><span><span><span>m </span></span></span></span><span><span><span><span>d'amplada. </span></span></span></span><span><span><span><span>Llevat dos fragments de ceràmica cardial, el conjunt que s’hi va trobar correspon al </span></span></span></span><span><span><span><span>Bronze Mitjà: </span></span></span></span><span><span><span><span>ceràmica, útils lítics i restes de fauna corresponen a aquesta fase.</span></span></span></span> </span></p> | 08122-758 | Fondal de Valldellòs. | <p><span>El jaciment fou prospectat per aficionats a finals dels anys 1970.</span></p> | 41.4558000,1.6196200 | 384710 | 4590277 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92680-758-a.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Durant les tasques de realització del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir. | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 92681 | Cova de la Jeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-jeta | <p><span><span><span><span><span>BACARIA, A. Importacions i produccions locals de D.S.P. (Derivées Sigillés Paléochrétiennes) a la Catalunya litoral i Prelitoral. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona (en preparació).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Coll, J.M.; Molina, J.A.; Roig, J. (1995): 'El fondal de Valldellós (Mediona, Alt Penedès): Un nucli eremític-cultual en cova del s. V'. Miscel·lània Penedesenca (20): 169-183. Institut d'Estudis Penedesencs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MESTRES, J. El Neolític Antic al Penedès. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona (en preparació).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROVIRA i PORT, J.; SANMARTI, E.; GALLART ROMEU, J. Mediona i l'Alt Penedès de la Prehistòria a l'Antiguitat. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, 1983. (Sèrie Monografies Arqueològiques; núm. 6). En premsa, original entregat en 1983.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA i BLODA, J. 'Redescobriment d'un paratge al Penedès'. Vèrtex. 52, p.136.</span></span></span></span></span></p> | LV-XXII aC, XVIII-XII aC i II-V dC. | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment és problemàtic. Tan sols una intervenció arqueològica pot determinar si s’hi conserva estratigrafia. | <p><span>Cova de 15 m de desnivell i 62 m de recorregut. Per la boca inferior, plena de blocs, s'entra en un conducte alt i ample que poc a poc va ascendint entre els blocs. Un tram més estret i més baix comunica, al cap d'una trentena de metres, amb una cambra que surt a l'exterior per la seva part superior, sense deixar la tònica general de l'acumulament de grans blocs.</span></p> <p><span>S’hi han recollit materials que van des del neolític antic Cardial fins l’època romana, que semblen respondre a un ús inicial com a lloc d’aixopluc i, en la seva darrera fase, com a lloc d’ofrenes rituals.</span></p> | 08122-759 | Fondal de Valldellòs. | <p><span>El jaciment fou prospectat per aficionats a finals dels anys 1970.</span></p> | 41.4557300,1.6196500 | 384712 | 4590269 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92681-759-a.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Durant les tasques de realització del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir. | 79|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 92682 | Font del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-4 | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Font situada al costat d’un gran roure, </span></span></span></span><span><span><span><span>emprada per la masia </span></span></span></span><span><span><span><span>que li dona nom. Està canalitzada per tal de regar un hort. </span></span></span></span></span></p> | 08122-760 | Prop de l’antiga masia del Vilar. | 41.4722100,1.6464600 | 386980 | 4592063 | 08122 | Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92682-img20220818112916.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Durant les tasques de realització del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 92683 | Col·lecció d'arqueologia de l'AECCM | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-darqueologia-de-laeccm | XX | Malauradament, els mètodes utilitzats fa dècades per a l’obtenció dels materials arqueològics no van ser els adequats, i alguns objectes estaven mancats d’una procedència precisa. Actualment, s'està treballant per revertir aquesta situació (vegeu l'apartat de descripció). | <p><span><span><span><span><span>C</span></span></span></span><span><span><span><span>ol·lecció de materials mobles arqueològics d'interès notable procedents de diversos jaciments del municipi de Mediona, que s'exposen en vitrines a la sala d'exposicions del Casal Medionenc, on l'AECCM hi fa mostres temporals entorn al patrimoni del municipi. El fons reflecteix, per tant, al patrimoni arqueològic local, essent ben representades les fases prehistòrica, protohistòrica, romana i medieval. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08122-761 | Carrer Florenci Gustems, 12. | <p><span>La col·lecció es va anar formant des de finals dels anys 1970 amb materials procedents de prospeccions i excavacions d'aficionats als jaciments del terme municipal.</span></p> | 41.4777013,1.6126023 | 384163 | 4592718 | 1978 | 08122 | Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92683-10-vitrina-no-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92683-vityrina-6.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La visita a l'exposició es realitza prèvia concertació. A més de la part exposada, la col·lecció estava formada originalment per altres materials que no havien estat inventariats i estudiats de forma adequada. Amb bon criteri, l'AECCM va arribar a un acord amb el Vinseum, museu de les cultures del vi de Catalunya, per tal de dipositar-hi el gruix del material, i que tant aquest com el que restava en dipòsit a Mediona fossin catalogats. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 92985 | Font de Conilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-conilles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font més maca de la contrada i que sempre té aigua. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una taula de pedra hi convida per quedar-s’hi a fer una menjada. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’aigua va a parar a un bassa que hi ha per regar. Un roure hi dona ombra, qui va a l'Agulla, al Fondal, sempre s'hi para.</span></span></span></span></span></p> | 08122-762 | Al nord del nucli urbà, a tocar del camí de Ginoles a Mas Bolet. | 41.4559200,1.6050500 | 383493 | 4590310 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals( | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 92986 | Mines de Bauxita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-bauxita | 08122-763 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A l’exposició Universal de Paris del <strong>1855</strong> es van exhibir barres d’alumini junt amb les joies de la corona de França. L’alumini era considerat un metall rar. A finals del mateix segle es va inventar un procés que permetia l’obtenció de l’òxid d’alumini a partir de la bauxita i el seu ús s’ha generalitzat, en la construcció, en la fabricació d’envasos, d’automòbils, d’avions, i en la fabricació del paper, com a pigment o per fabricar abrasius, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El <strong>1918 </strong>el Dr M. Faura i Sans a <em>Naturalesa, origen i edat de formació</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>de les Bauxites de la Serra de La Llacuna</span></span></span></em><span lang='CA'><span><span>, explica que les reserves de Bauxita de Mediona, junt amb les de La Llacuna i Miralles es troben entre les primeres conegudes a Catalunya.<em> Ell va practicar el reconeixement dels afloraments de prop de Sant Joan, Orpinell, Tossals dels Agullons, Puigfred, Montori i Rovinat. Tots els llits son verges, sense haver-s'hi practicat cap treball d'exploració; solament a Orpinell, i encara superficialment. Així es, que el mineral es troba, generalment, escampat en la superfície, d'on s'han recollit les mostres, i d'algun d’ells fins n'han extret certes partícules considerables.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>J. Closas i Miralles, de la Institució Catalana d'Història Natural de Barcelona, el 1949 explica que solament es coneixien els jaciments de Mediona, La Llacuna i Miralles, i que es van estudiar altres possibilitats a Peramola, Alinyà, Alòs de Balaguer, Rialb i Tuixent, entre altres. Precisament en esgotar-se les mines de la zona, l’empresa concessionària va continuar amb l’explotació de la bauxita en aquestes localitats. Actualment ja solament s’explota la mina de bauxita d'Horta de Sant Joan.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Entre <strong>1928</strong> i <strong>1933</strong> l'empresari miner L. Queraltó havia extret 5.686 Tm de les mines de la Llacuna-Mediona donant feina a 16 obrers. El 1933, se'n va fer càrrec una empresa bilbaïna. Amb el procés autàrquic després de la guerra civil, Alquímia C.A. va tornar a posar en marxa les mines. En aquesta època, va funcionar la mina Adelaida, ja en el terme municipal de Miralles.<br /> <br /> La concessió per l’explotació de la bauxita s’havia donat el <strong>1931</strong> i es va deixar d'extreure mineral l’any <strong>1965</strong>. La Mina de Puigfred s’anomenava <em>Neus</em>, la de Montori, <em>Agustina</em>, i la d’Orpinell, <em>Teresita</em>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El 23 de març de <strong>1971</strong> el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar la resolució de la Delegació Provincial de Barcelona del Ministeri d'Indústria per la que es feia pública la caducitat de les concessions d'explotació minera per renúncia:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.604. «Nevada». Bauxita. 14. Mediona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>3.170. «Vírgen de Nuria». Bauxita. 12. Mediona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.568. «Margarita». Bauxita. 20. Mediona i La Llacuna</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.569. «Elvira». Bauxita. 18. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.074. «Conobita». Bauxita. 10. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.636. «Francisca». Bauxita. 12. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.637. «Rita». Bauxita. 9. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.730. «Juan Antonio». Bauxita. 9. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.731. «Francisco de Asís». Bauxita. 29. La. Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>3.171. «San Eduardo». Bauxita. 80. La. Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.635. «Maria». Bauxita. 24. Santa Maria de Miralles.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.728. «Eulalia». Bauxita. 42. Santa Maria de Miralles, a cal Ramonet.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4727020,1.5772676 | 381204 | 4592210 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals( | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||||
| 92987 | Trifini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trifini | <p><span lang='CA'><span><span>Fita de pedra que marca el trifini dels termes municipals de<strong> </strong><em>Sant Quintí de Mediona</em>, i <em>Sant Pere de Riudebitlles</em> amb <em>Mediona</em>. </span></span></span></p> <p> </p> | 08122-764 | A l'est del nucli urbà i de la C-15 | <p>L'any 2000 es van trobar els batlles dels tres municipis per celebrar la recol·locació de la fita, desplaçada 2.40 m m al nord pel perill d'esllavissades. La trobada es va fer enmig d'una festa de germanor.</p> | 41.4725600,1.6972400 | 391221 | 4592037 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||||
| 92988 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-5 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Surgència natural canalitzada pel propietari de Can Pardo Vell i que porta l'aigua a una font de les Cases Noves de Can Pardo. Una pedra de molí d’oli fa de taula. El poeta Josep Suriol la descriu en un vers:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>'Taula plana ben rodona</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>mola fou d’un molí vell,</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>la rodeja un pedrís rústec</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><em><span lang='CA'><span><span><span><span>que mut diu, “si us plau seieu'</span></span></span></span></span></em></p> | 08122-765 | A llevant de les Cases Noves de Can Pardo | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A finals dels anys 1970 es va fer arribar l’aigua de la font fins les Cases Noves, on hi ha un altre font amb el mateix nom. Al costat de la font hi ha les restes d’un forn de calç.</span></span></span></span></span><br /> <br /> </p> | 41.4595600,1.5985000 | 382953 | 4590723 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||||
| 93009 | Font de Cal Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-sabater-0 | XVIII-XX | L'any 2011 va ser netejada dins el programa 'Recuperem les nostres Fonts' de l'AECCM. | <p>Font de clot situada en un paratge agrícola. En una secció del terreny, té un 'armariet' (una cavitat) de forma quadrada.</p> | 08122-766 | Finca de Cal Sabater. | 41.4935988,1.6057826 | 383622 | 4594492 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 93010 | Font de Rous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rous | XVIII-XX | <p>Font de clot.</p> | 08122-767 | 08122 | Mediona | Regular | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||||
| 93011 | Font de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-jesus | XVIII-XX | 08122-768 | 08122 | Mediona | Regular | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Actualment està seca. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||||
| 93012 | Font Hortolana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-hortolana | XVIII-XX | 08122-769 | 08122 | Mediona | Regular | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Actualment està seca. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||||
| 93013 | Font de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-torreta | XVIII-XX | <p>Font que raja d'una paret que revesteix un tall del terreny. Té el nom en un cartell ceràmic.</p> | 08122-770 | A prop de la masia de la Torreta, a la part dreta de la rasa que baixa de Can Vic. | 08122 | Mediona | Regular | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 93014 | Font de l'Obac de Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobac-de-pala | XVIII-XX | Avui es troba molt abandonada, però raja permanentment. | <p><span>El lloc té una gran alzina que forma dos troncs monumentals, la qual dona cert interès a l’indret. </span></p> | 08122-771 | <p><span>Era la font que subministrava l’aigua a l’antiga masia del mateix nom. </span></p> | 08122 | Mediona | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L’aigua és de molt bona qualitat. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 93015 | Font del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-soler-2 | XVIII – XX | <p><span>El doll de la font és situat sota un grandiós roure, del qual es conta una llegenda.</span></p> | 08122-772 | Dins la hisenda del Soler, prop de la casa | 08122 | Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L’aigua té regust de mineral i és molt apreciada. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 93016 | Font del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bolet | XVIII – XX | <p><span>És una cabalosa font, té l’aigua canalitzada i una llarga mina per recollir-la. Al seu entorn hi ha una gran alzina i un plafó de ceràmica amb la figura de la Mare de Déu.</span></p> | 08122-773 | A la zona de la quadra de Bolet, davant mateix de la casa. | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També denominada font de Mare de Déu de Montserrat. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 93017 | Font de la Guixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guixera-1 | <p><span>Està situada en un indret molt pintoresc envoltada d’alzines centenàries amb els seus troncs de capritxoses formes. No és molt cabalosa, però el rajolí que surt és constant durant tot l’any. Segons la gent de l’entorn, es diu que la seva aigua té propietats curatives.</span></p> | 08122-774 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També anomenada Font del Boix. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 90722 | Barraca 8955 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8955 | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Enderroc total, es conserven només la part inferior dels murs. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular i coberta amb falsa cúpula. L'obertura és de llinda plana i està orientada cap a l’est/sud-est</p> | 08122-447 | Al sud de Sant Pere Sacarrera i el Mas Llumà | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.4849936,1.6491141 | 387224 | 4593479 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90722-img20220523085541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90722-img20220523085622.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-09 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 8955 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 90723 | Barraca 8956 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8956 | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Enderroc total de la coberta. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular i coberta amb falsa cúpula. L'obertura és de llinda plana i està orientada cap al sud. </p> | 08122-448 | Dins el Bosc de la Socarrada. | <p>És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions en la primera meitat del segle XIX.</p> | 41.4931616,1.6421040 | 386653 | 4594395 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90723-img20220214153504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90723-img20220214153512.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 8956 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 90724 | Barraca 8957 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8957 | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Enderroc total. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta el·líptica i coberta amb falsa cúpula. L'obertura és de llinda plana i està orientada cap al sud. </p> | 08122-449 | La Socarrada. | <p>És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions en la primera meitat del segle XIX.</p> | 41.4936477,1.6464199 | 387014 | 4594444 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90724-img20220214154237.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-29 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 8957 de la Wikipedra. | 98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 90725 | Barraca 8958 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8958 | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | El sostre i part de les parets estan enderrocades. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular i coberta amb falsa cúpula. L'obertura és de llinda plana i està orientada cap a l’est. </p> | 08122-450 | A ponent de la font del Bosc, al sud del camí de Sant Pere Sacarrera a Can Marimón. | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.4953239,1.6444429 | 386852 | 4594632 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90725-img7420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90725-img7419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90725-img7421.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-07-30 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 8958 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 90726 | Barraca 8959 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8959 | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Enderroc total, només es conserven part de les parets. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta quadrada i coberta amb falsa cúpula. L'obertura està orientada cap a 170º sud. </p> | 08122-451 | A ponent de la Font del Bosc, per sota el camí de Sant Pere Sacarrera a Can Marimón | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.4950646,1.6419853 | 386647 | 4594606 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90726-img7425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90726-img7426.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 8959 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 90727 | Barraca 8985 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8985 | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Té una esllavissada al lateral dret i s'ha trecat la llinda de la porta. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta semi circular de 2.25 m de diàmetre i coberta amb falsa cúpula. L'obertura de 0.75 m d'amplada és de llinda plana i està orientada cap a l’est. Té un cocó de 0.50 m de profunditat a la banda nord. Els murs fans 0.90 m de gruix. i téun contrafort al cantó dret.</p> | 08122-452 | A Sant Pere Sacarrera, a llevant del camí de Sant Joan de Mediona. | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX</span></span></span></p> | 41.4859438,1.6483633 | 387163 | 4593585 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90727-img20220523084756.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90727-img20220523084811.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 8985 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 90728 | Barraca 8986 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8986 | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular de 2.10 m de diàmetre i coberta amb falsa cúpula. L'obertura és de 0.80 m feta amb llinda plana i està orientada cap al sud. El mur de ponent té un grux de 0.90 m i es va estretint progressivament en direcció est fins assolir els 0.45 m.</p> | 08122-453 | A ponent de la Font del Bosc, al sud del camí de Sant Pere Sacarrera a Can Marimón. | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.4956159,1.6447603 | 386879 | 4594664 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90728-img7416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90728-img7413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90728-img7417.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 8986 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 90729 | Barraca 8987 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8987 | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Té una important esllavissada a la parets exterior del lateral esquerre, que no afecta l'estança interior. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular de 2.90 m de diàmetre i coberta amb falsa cúpula. L'obertura de 0.45 m, és de llinda plana i està orientada cap al sud. </p> | 08122-454 | A ponent de la Font del Bosc, al sud del camí de Sant Pere Sacarrera a Can Marimón. | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.4949461,1.6404709 | 386520 | 4594596 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90729-img7400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90729-img7404.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-07-30 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 8987 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.