API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
89960	Jaciment PK 7125 de la C-244	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-pk-7125-de-la-c-244			L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment conegut només en base a la troballa de materials en superfície és problemàtic. Indica que la remoció del terreny o l'erosió ha afectat els nivells arqueològics, però encara se'n poden conservar d'intactes.	<p><span>Jaciment descobert l’any 1997 en motiu de les prospeccions arqueològiques preventives associades a les obres de la variant de la C-244 de Capellades-St. Pere de Riudebitlles. Ala presència d’unes lloses en un talús va motivar una intervenció arqueològica d’urgència, el resultat de la qual va ser la descoberta d'un tram de paret seca (possiblement els fonaments d’un mur) i un retall excavat al sòl de 140 centímetres de diàmetre màxim i una profunditat conservada de 110 centímetres. </span></p> <p><span>Cap dels dos elements no va poder ser datat de forma concloent.</span></p>	08122-64	Vinya de Cal Regata.		41.4724100,1.6956300	391086	4592022	08122	Mediona	Fàcil	Regular		Legal		Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)			1754	1.4		3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
90363	Barraca 1695	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1695			Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no fou localitzada, de manera que la valoració del seu estat de conservació és la que consta a la Wikipedra, fruit d'una visita realitzada l'any 2003.	<p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular i coberta amb falsa cúpula. L'obertura és de llinda plana i està orientada cap al sud. Paravents als dos laterals.</p> <p>Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no fou localitzada.</p>	08122-144	Can Manou.	<p>És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions en la primera meitat del segle XIX.</p>	41.5051120,1.6650034	388585	4595692	08122	Mediona	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90363-img7464.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90363-1695f.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BPU	2023-08-02 00:00:00	Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)	Fitxa (de barraca) número 1695 de la Wikipedra.	98\|119\|94	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
90919	Festa Major de Can Paixano	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-can-paixano				<p><span lang='CA'><span><span>Festa Major del veïnat del mateix nom celebrada el dissabte de la primera setmana de Setembre amb diferents activitats<span><span>,com la trobada de plaques de cava, esmorzar popular, jocs infantils, sopar popular i ball. </span></span></span></span></span></p>	08122-535	Al nord est del nucli de sant Joan de Mediona, i al nord de la urbanita cio Font del Bosc.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Fa uns anys es celebrava conjuntament amb el barri de Sant Pere Sacarrera, però ara són festivitats independents.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El veïnat de Can Paixano sembla que ve del nom propi Paccius. És un veïnat de 29 habitants, fronterer amb el terme de la Torre de Claramunt. Sorgit com bona part d’aquests petits nuclis amb l’expansió de la vinya al segle XVIII amb la producció d’alcohol per exportar a Holanda i Americà. Aquest creixement es consolidà durant el segle XIX amb l’augment del preu del vi, degut a l’arrasament de les vinyes franceses per la fil·loxera, plaga que després també s’estengué a territori català.</span></span></span></span></p>		3875035	4595751	08122	Mediona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90919-imagen2022-08-19103959659.png	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic			Inexistent	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)		119	2116	4.1	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92403	PEIN Capçalera del Foix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-capcalera-del-foix				<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Espai d'Interès Natural (PEIN) 'Capçaleres del Foix' està situat a les comarques de l’Alt Penedès i l’Anoia, i compta amb una superfície de 2176,68 Ha que es reparteixen entre els municipis de Font-rubí (432,37 Ha), Mediona (490,86 Ha), Pontons (216,46 Ha) i Torrelles de Foix (938,21 Ha). Aquest PEIN està identificat amb el número 30 dins els llistat de 166 espais d'interès natural definits per la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’espai compren la capçalera del riu Foix, un sistema fluvial mediterrani d’alt valor paisatgístic marcat per zones escarpades,</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span> gorgs, massa forestal, flora i fauna. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>La nidificació de l'àliga cuabarrada és un dels seus principals exponents.</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span> A tot això s’ha de sumar nombroses rutes i senders i un ric patrimoni cultural.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08122-653	A tota la vessant sud oest- nord oest del terme municipal, entre el Torrent de Puigcogul i el Montpedrós fins Can Verdaguer.		41.4576900,1.6000900	383082	4590513	08122	Mediona	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92403-img20220818125023.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92403-img20220818155749.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92403-img20220818160226.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Lúdic/Cultural		Xarxa natura 2000	Natura 2000	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)	Les coordenades corresponen a un punt aleatori dins l'espai del PEIN del terme municipal de Mediona.Dins el terme municipal de Mediona hi ha un bon nombre de refugis, abrics i avencs que han estat ocupats en diferents periodes històrics, tots ells concentrats a les Cavitats o Forats del Fondal de Valldellòs.		2153	5.1	2136	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92610	Riera de Mediona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-mediona				<p><span>La riera de Mediona neix al terme de la Llacuna dels torrents que baixen de Puig Castellar i del torrent de la Molinada a tocar de la Torrebusqueta, on hi ha bastants sorgiments d’aigua. Rep una bona aportació de la riera de Rofes, encaixada en un congost, i entra al terme de Mediona passat el molí de Puigfred. Travessa les planes agrícoles de la zona de Can Xombo i alimenta les aigües subàlvies a la població de Sant Joan, on hi ha molts pous. Més endavant, secciona les elevacions que separen els termes de Mediona i San Quintí de Mediona. A partir d’aquest punt rep el nom de Riu de Bitlles, les aigües del qual aflueixen a l’Anoia al terme de Sant Sadurní d’Anoia.</span></p> <p><span>Al llarg del seu curs travessa diversos entorns físics i mediambientals. Al primer tram travessa boscos joves de pins que han colonitzat antics bancals agrícoles. Seguidament, passa unes planes agrícoles dedicades al conreu de cereals i vinya. A partir del nucli de Sant Joan de Mediona, que perfila pel sud-oest, comença a encaixonar-se en el terreny a través de les calcàries, traçant un solc cada cop més profund on creixen espècies de ribera. Pel congost de Santa Anna s’obre a les planes que alimenten les Deus, ja en el terme de sant Quintí de Mediona.</span></p> <p><span>Aquest ecosistema humit, en un punt de contrast respecte a planes de secà i elevacions abruptes, crea una especificitat d’interès paisatgístic i ecològic. Entre les espècies que hi habiten hi ha aus com el blauet (<em>Alcedo atthis</em>) o la cuereta torrentera (<em>Motacilla cinerea</em>); rèptils com la tortuga de rierol (<em>Mauremys leprosa</em>) i la colobra d’aigua (<em>Natrix maura</em>); amfibis com el gripau comú (<em>Bufo bufo</em>); peixos com la bagra (<em>Leuciscus cephalus</em>); mamífers com la rata d’aigua (<em>Arvicola sapidus</em>) i insectes com el cavallet del diable (<em>Anax imperator</em>).</span></p>	08122-721	A través del nucli de Mediona.		41.4735300,1.6141300	384283	4592252	08122	Mediona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92610-img20220603092247.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92610-img20220603093913.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Inexistent	2023-08-02 00:00:00	Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)			2153	5.1	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92638	Cavitats del Fondal de Valldellòs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavitats-del-fondal-de-valldellos				<p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt de blocs de pedra corresponents al despreniment d’una cinglera calcària, que han generat una multitud de concavitats i un petit laberint de passadissos i caus, que tot i no ser de gran interès espeleològic, si tenen valor arqueològic i patrimonial. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’indret està dominat per dos elements singulars, l’Agulla de Valldellòs, un monòlit que presideix el fondal i el pas dels lladres o de la guineu, una canal que permet passar el cingle.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Entre el conjunt de cavitats existents destaca la cova de Boira i d’aquest conjunt també són </span><span lang='CA'><span><span>la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08122-749	Al sud del nucli urbà, al cingle de les Pereres	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El fondal de Valldellòs ja apareix citat l'any 1928 en un itinerari del Centre Excursionista Rafel de Casanova (aleshores l'anomenaven Fondal de Clivelleres).</span></span></span><br /> <span lang='CA'><span><span>L'any 1956, Pere Giró fa esment d'una donació de material arqueològic feta per Josep Lloret al Museu de Vilafranca del Penedès de peces localitzades a la zona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La següent noticia no és fins el 1975 quan tres membres de l'Agrupació Excursionista Talaia (Vilanova i la Geltrú) (J. Alegret, M. Pàmies i J. Virella), redescobreixen l'indret i a partir de 1978 fins a 1986 la zona va ser objecte d'una important actuació arqueològica per part de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona</span></span></span></span></span></p>	41.4565100,1.6190900	384667	4590356	08122	Mediona	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92638-img20220818124349.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Científic/Lúdic/Cultural	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de protecció	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)	L’indret també conegut com Forats de Valldellòs, a banda del valor geològic i paisatgístic, destaca pels seu valor patrimonial amb una vintena de jaciments identificats. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix.		2153	5.1	1786	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92985	Font de Conilles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-conilles				<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font més maca de la contrada i que sempre té aigua. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una taula de pedra hi convida per quedar-s’hi a fer una menjada. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’aigua va a parar a un bassa que hi ha per regar. Un roure hi dona ombra, qui va a l'Agulla, al Fondal, sempre s'hi para.</span></span></span></span></span></p>	08122-762	Al nord del nucli urbà, a tocar del camí de Ginoles a Mas Bolet.		41.4559200,1.6050500	383493	4590310	08122	Mediona	Fàcil	Bo		Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Lúdic			Inexistent	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals(		119	49	1.5	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92986	Mines de Bauxita	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-bauxita					08122-763		<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A l’exposició Universal de Paris del <strong>1855</strong> es van exhibir barres d’alumini junt amb les joies de la corona de França. L’alumini era considerat un metall rar. A finals del mateix segle es va inventar un procés que permetia l’obtenció de l’òxid d’alumini a partir de la bauxita i el seu ús s’ha generalitzat, en la construcció, en la fabricació d’envasos, d’automòbils, d’avions, i en la fabricació del paper, com a pigment o per fabricar abrasius, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El <strong>1918 </strong>el Dr M. Faura i Sans a <em>Naturalesa, origen i edat de formació</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>de les Bauxites de la Serra de La Llacuna</span></span></span></em><span lang='CA'><span><span>, explica que les reserves de Bauxita de Mediona, junt amb les de La Llacuna i Miralles es troben entre les primeres conegudes a Catalunya.<em> Ell va practicar el reconeixement dels afloraments de prop de Sant Joan, Orpinell, Tossals dels Agullons, Puigfred, Montori i Rovinat. Tots els llits son verges, sense haver-s'hi practicat cap treball d'exploració; solament a Orpinell, i encara superficialment. Així es, que el mineral es troba, generalment, escampat en la superfície, d'on s'han recollit les mostres, i d'algun d’ells fins n'han extret certes partícules considerables.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>J. Closas i Miralles, de la Institució Catalana d'Història Natural de Barcelona, el 1949 explica que solament es coneixien els jaciments de Mediona, La Llacuna i Miralles, i que es van estudiar altres possibilitats a Peramola, Alinyà, Alòs de Balaguer, Rialb i Tuixent, entre altres. Precisament en esgotar-se les mines de la zona, l’empresa concessionària va continuar amb l’explotació de la bauxita en aquestes localitats. Actualment ja solament s’explota la mina de bauxita d'Horta de Sant Joan.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Entre <strong>1928</strong> i <strong>1933</strong> l'empresari miner L. Queraltó havia extret 5.686 Tm de les mines de la Llacuna-Mediona donant feina a 16 obrers. El 1933, se'n va fer càrrec una empresa bilbaïna. Amb el procés autàrquic després de la guerra civil, Alquímia C.A. va tornar a posar en marxa les mines. En aquesta època, va funcionar la mina Adelaida, ja en el terme municipal de Miralles.<br /> <br /> La concessió per l’explotació de la bauxita s’havia donat el <strong>1931</strong> i es va deixar d'extreure mineral l’any <strong>1965</strong>. La Mina de Puigfred s’anomenava <em>Neus</em>, la de Montori, <em>Agustina</em>, i la d’Orpinell, <em>Teresita</em>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El 23 de març de <strong>1971</strong> el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar la resolució de la Delegació Provincial de Barcelona del Ministeri d'Indústria per la que es feia pública la caducitat de les concessions d'explotació minera per renúncia:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.604. «Nevada». Bauxita. 14. Mediona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>3.170. «Vírgen de Nuria». Bauxita. 12. Mediona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.568. «Margarita». Bauxita. 20. Mediona i La Llacuna</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.569. «Elvira». Bauxita. 18. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.074. «Conobita». Bauxita. 10. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.636. «Francisca». Bauxita. 12. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.637. «Rita». Bauxita. 9. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.730. «Juan Antonio». Bauxita. 9. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.731. «Francisco de Asís». Bauxita. 29. La. Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>3.171. «San Eduardo». Bauxita. 80. La. Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.635. «Maria». Bauxita. 24. Santa Maria de Miralles.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.728. «Eulalia». Bauxita. 42. Santa Maria de Miralles, a cal Ramonet.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.4727020,1.5772676	381204	4592210	08122	Mediona	Fàcil	Regular		Inexistent		Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals(			49	1.5		3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92987	Trifini	https://patrimonicultural.diba.cat/element/trifini				<p><span lang='CA'><span><span>Fita de pedra que marca el trifini dels termes municipals de<strong> </strong><em>Sant Quintí de Mediona</em>, i <em>Sant Pere de Riudebitlles</em> amb <em>Mediona</em>. </span></span></span></p> <p> </p>	08122-764	A l'est del nucli urbà i de la C-15	<p>L'any 2000 es van trobar els batlles dels tres municipis per celebrar la recol·locació de la fita, desplaçada 2.40 m m al nord pel perill d'esllavissades. La trobada es va fer enmig d'una festa de germanor.</p>	41.4725600,1.6972400	391221	4592037	08122	Mediona	Fàcil	Regular		Inexistent		Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic				2023-08-02 00:00:00				47	1.3		3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92988	Font Nova	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-5				<p><span lang='CA'><span><span><span><span>Surgència natural canalitzada pel propietari de Can Pardo Vell i que porta l'aigua a una font de les Cases Noves de Can Pardo. Una pedra de molí d’oli fa de taula. El poeta Josep Suriol la descriu en un vers:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>'Taula plana ben rodona</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>mola fou d’un molí vell,</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>la rodeja un pedrís rústec</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><em><span lang='CA'><span><span><span><span>que mut diu, “si us plau seieu'</span></span></span></span></span></em></p>	08122-765	A llevant de les Cases Noves de Can Pardo	<p><span lang='CA'><span><span><span><span>A finals dels anys 1970 es va fer arribar l’aigua de la font fins les Cases Noves, on hi ha un altre font amb el mateix nom. Al costat de la font hi ha les restes d’un forn de calç.</span></span></span></span></span><br /> <br /> </p>	41.4595600,1.5985000	382953	4590723	08122	Mediona	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Lúdic				2023-08-02 00:00:00				49	1.5		3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
93017	Font de la Guixera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guixera-1				<p><span>Està situada en un indret molt pintoresc envoltada d’alzines centenàries amb els seus troncs de capritxoses formes. No és molt cabalosa, però el rajolí que surt és constant durant tot l’any. Segons la gent de l’entorn, es diu que la seva aigua té propietats curatives.</span></p>	08122-774						08122	Mediona	Fàcil	Bo		Inexistent	Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada accessible	Social			Inexistent	2024-11-19 00:00:00	Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)	També anomenada Font del Boix.	98\|119	49	1.5	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92378	Pla de Ginoles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-ginoles		(-11000-7000)	Destruït fruit d’unes profundes remocions agrícoles per plantar vinya.	<p><span lang='CA'><span><span><span><span>Durant les prospeccions dels anys ’80 es van localitzar restes d’indústria lítica, principalment de sílex i algun quars. Entre els elements recuperats, uns 300, destaquen dos gratadors, 8 nuclis centrípets, ascles i ascles amb retocs. Destaca la tècnica sobre ascla el que permet situar el jaciment al Paleolític superior final, tot i que és difícil acotar la cronologia.</span></span></span></span></span></p>	08122-628	Al nord est del nucli urbà, al pla de Ginoles.	<p><span lang='CA'><span><span>Jaciment localitzat per Josep Gallart i Romeu, que va prospectar el territori als anys ’80 localitzant diferents restes ceràmiques a la zona.</span></span></span></p>	41.4856200,1.6264900	385336	4593578	08122	Mediona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92378-img2502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92378-img2505.jpg	Legal	Paleolític\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			BPU	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)		77\|76	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92380	Vinya del Farriol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-farriol		(-1500-650)	Possiblement afectat per l'activitat agrícola.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment a uns 300 m tant de la Vinya d’en Maquinos com del Xic del Pont on s’han recollit restes de materials arqueològics. Es tracta principalment de ceràmica a mà, alguna amb decoració de cordons i restes de indústria lítica (sense retocs), en tots els casos molt rodats i erosionats. Tot i això sembla que el conjunt podria situar-se vers el bronze mitjà-final. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>També s’han localitzat alguns fragments de ceràmica medieval, molt marginals, fruit segurament de la dinàmica de vessant i les pròpies remocions dels terrenys a causa de l’activitat agrícola. </span></span></span></span></p>	08122-630	Al nord del nucli urbà, al Pla de Ginoles		41.4831800,1.6217100	384933	4593314	08122	Mediona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92380-img2527.jpg	Legal	Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)	Les restes podrien estar relacionades amb els jaciments propers de la mateixa cronologia de la Vinya d’en Maquino o el Xic del Pont.	79	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92357	Vinya d'en Joan Cegos	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-joan-cegos-0		(-2200 -1800); III-I aC	Possiblement afectat per l'activitat agrícola	<p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment situat en un camp de vinya del que durant les diferents campanyes de prospecció realitzades s’han recuperat un bon nombre de restes de cultura material. Pel que fa a la ceràmica és un repertori força ampli datat en l’ibèric ple-tardà, entre els que es troben informes de ceràmica comuna ibèrica a torn, nanses, vols, vores de contenidor, campanianes, àmfores Dressel1A, àmfora itàlica, etc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>De tota manera l’element més significatiu és la part passiva d’una sivella de cinturó de plata decorada amb la tècnica de “damasquinat”. El motiu ornamental consta de dobles “eses” simètriques en un eix central, J. Rovira i E. Santmartí la daten a finals del segle IV i principis del III aC, classificant-la en la tercera sèrie de la tipologia de Joan Cabré.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En aquests terrenys Gallart (del centre d'estudis de Mediona) també va localitzar un botó perforat en V, provinent del jaciment Sobre la Vinya de Joan Cegos i les restes d’un possible fons de cabana, el que fan pensar en un possible assentament durant el Calcolític a la zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest jaciment es podria relacionat a banda del Sobre la Vinya de Joan Cegos, amb la Vinya d’en Rafel i la Vinya d’en Bricus, tots molt propers entre si i amb un horitzó cronològic similar, que suggereix una ocupació i assentament en època ibero-romana a la zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Cal assenyalar que en cap d’ells s’hi ha fet una intervenció arqueològica, i que per tant només la recerca podrà concretar l’extensió i característiques d’aquests jaciments, determinant si corresponen a un únic assentament o no.</span></span></span></span></p>	08122-607	Al sud est del nucli urbà, quasi a la cruïlla entre la BV-2137 i el camí de Sant Joan de Mediona a Can Vic.	<p><span lang='CA'><span><span>Jaciment localitzat per Josep Gallart i Romeu, que va prospectar el territori als anys ’80 localitzant diferents restes ceràmiques a la zona.</span></span></span></p>	41.4712200,1.5968100	382833	4592019	08122	Mediona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92357-img2002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92357-img2009.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92357-img2073.jpg	Legal	Ibèric\|Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			BPU	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)		81\|79	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92358	Sobre la vinya d'en Joan Cegos	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobre-la-vinya-den-joan-cegos		(-2200-1800)	Possiblement afectat per l'activitat agrícola.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Situat per damunt el conegut jaciment ibèric de la Vinya d’en Joan Cegos, en uns terrenys actualment erms.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant els treballs de prospecció del anys ’80 es va localitzar una fulla de sílex amb retoc invasor que recorda a la tècnica solutriana. La localització d’un botó amb perforació en forma de V localitzat al jaciment de la Vinya d’en Joan Cegos, situa cronològicament les troballes durant el calcolític.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta per tant de dues úniques troballes, però per la seva singularitat són interessants ja que podrien indicar al presència d’un assentament a la zona d’aquesta cronologia. Un tipus d’habitat poc estudiat a la zona.</span></span></span></span></p>	08122-608	Situat per damunt el conegut jaciment ibèric de la Vinya d’en Joan Cegos, en uns terrenys actualment erms	<p><span lang='CA'><span><span>Jaciment localitzat per Josep Gallart i Romeu, que va prospectar el territori als anys ’80 localitzant diferents restes ceràmiques a la zona.</span></span></span></p>	41.4719500,1.5960000	382766	4592101	08122	Mediona	Fàcil	Dolent		Legal		Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)			1754	1.4		3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92636	Abric vora el camí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-vora-el-cami		(-2200-650)	Protegit per l'acumulació de sediment.	<p><span lang='CA'><span><span>Petit refugi o abric, del conjunt de cavitats del Fondal del Valldellòs, però en aquest cas proper al camí obert pels llenyataires, el que va permetre localitzar un extens taller de sílex. Actualment l’abric esta quasi totalment colmatat pel sediment i l’espai entre la roca i el terra no supera els 0.50 m. En superfície es van localitzar restes ceràmiques similars a les de la Cova de la Boira. El sediment de l’abric presenta una lleugera inclinació vers els camí, i J. Mestres el situa cronològicament en època del bronze.</span></span></span></p>	08122-747	Al sud del nucli urbà a la cinglera de Pereres.	<p><span lang='CA'><span><span>Jaciment descobert fruit de les prospeccions fetes per J. Mestres de Vilafranca el 1975, en concret durant la segona visita a la zona.</span></span></span></p>	41.4575400,1.6181600	384591	4590472	08122	Mediona	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92636-img20220818124352.jpg	Legal	Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Lúdic/Cultural	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de protecció	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)	Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova de la Boira, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix.	79	1754	1.4	1786	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92632	Casa nova del Bolet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-bolet	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>RAURET, A. M. <em>El proceso de la primitiva población del Panadés. </em>1963. p.61. esis de Licenciatura per la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>MONFORT SALIONS, J. <em>Talleres líticos de superficie del Penedès y sus extensiones. </em>setembre 1972. p.109-114. Tesi de Llicenciatura, Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	(-33000-24000); (-9000-2200)	Possiblement afectat per l'activitat agrícola.	<p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment es troba davant la masia, en una zona de feixes que van quedar al descobert després de l’incendi de 1989. El materials recuperats a la zona pertanyen a dos períodes cronològics diferents, per una banda un grup de l'Epipaleolitic- neolític, amb pocs materials com un gratador, ascles i algun fragment de destral, i per un altre restes del Paleolític superior inicial. Aquest segon grup conté un grup de materials més nombrós, i també força complex de definir segons esmenten els especialistes. En general doncs, tot i que les restes tenen un cert aspecte mosterià evolucionat, tot sembla indicar que el conjunt lític s’hauria d’adscriure al Paleolític superior inicial, principalment degut al predomini de retocs simples i profunds i d’ascles de 3.5 cm</span></span></span></span></p>	08122-743	Al sud del nucli urbà, a tocar de la Casa Nova del Bolet	<p><span lang='CA'><span><span>Descobert el 1959 per P. Giró i Josep M. Massachs. Els anys ’80 la zona es va tornar a prospectar per Josep Gallart i Romeu membre de l’AECCM</span></span></span></p>	41.4523200,1.6158000	384385	4589895	08122	Mediona	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92632-img20220818155304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92632-img20220818155448.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92632-img20220818155513.jpg	Legal	Neolític\|Paleolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			BPU	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)		78\|77	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92417	Taller del bosc de Pereres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-del-bosc-de-pereres		(-33000-9000)	Afectat per l'activitat agrícola.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al voltant del mas Pereres es van recuperar un bon nombre de peces d'indústria lítica, dipositades al Museu de Vilafranca. D'entrada es tenen les referències de J. Monfort que identifica entre els materials estudiats: 5 burins, i n'apunta una probable cronologia paleolítica, sense més precisions. Un cop revisada la indústria lítica dipositada al Museu de Vilafranca, s'ha pogut corroborar el seu aspecte Paleolític, especialment adscrit al Paleolític Superior. Destaquen, com a peces més significatives, una truncadura i un burí. Respecte els altres 4 burins, no s'ha pogut observar, així com tampoc les nombroses 'puntes de fletxa' que Monfort creu veure (quasi sempre en ascles i fragments de forma triangular-apuntada). D'altra banda dominen les rascadores, denticulats i són presents els elements abruptes-de dors. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els inventaris que fan Giró i Monfort no són coincidents ni en les descripcions ni en el número de peces. La revisió de la Carta Arqueològica confirmà el conjunt de Montfort, bé que no les seves anàlisis. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Tot i que des de 1962 sovint el jaciment s’ha situat a Font-rubí, fruit d’un error en la publicació de Giró, és clarament dins el terme municipal de Mediona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08122-667	Al sud del nucli urbà, al Montpedrós	<p><span lang='CA'><span><span>Les restes es van localitzar el mars de 1950 </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>a la part més septentrional de la finca de Pereres, al cantó del camí del Mas del Bolet</span></span></span></span></span></p>	41.4534100,1.6309500	385652	4589996	08122	Mediona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92417-img20220818144353.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92417-img20220818144550.jpg	Legal	Paleolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU	2022-11-19 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)		77	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92625	Cova B i C de Santa Anna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-b-i-c-de-santa-anna	<p><span><span><span><span><span><span><span>PINTA RODRIGUEZ, J. de la. 'Repertori de cavitats d'interès arqueològic'. <em>Exploracions. </em>7, p.17.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>VIRELLA BLODA, J. (1978) 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. <em>Actes XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'octubre 1976). </em>p.220. Reeditat a Miscel·lània Penedesenca, vol. I (1978), p. 264</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Rafecas, Eduard (1995).- <em>Mediona. Guia d'esports a la natura.</em> 74 pp + mapa. Ajuntament de Mediona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>VIRELLA BLODA, J. 'Habitacles troglodítics'. <em>Miscel·lània Penedesenca. </em>III.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	(-400-3500); Edat del Bronze (-1800-65); XII-XV	Ha estat parcialment excavada.Accés dificil i zona molt emboscada.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt de cavitats de 310 m de recorregut situat en una zona boscosa. La de ponent Cova 1 (B) té una boca de 1.30 m d’alçada per 2 m d’amplada, i una galeria que porta a una sala de grans dimensions on hi ha blocs caiguts i fracturats i d’on surt una gatera que comunica a la cova 2 (C).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La cova C obre al SE, i la boca fa 1.20 m d’alt per uns 1.50 m d’amplada a traves de la qual s’accedeix a una galeria de la mateixa amplada, que condueix a una petita sala. És en aquest espai on es conserva el sediment d’on provenen les restes de cultura material recuperades durant les prospeccions realitzades per Josep Gallart i que estan dipositades al Museu Municipal de Mediona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En concret es van recuperar algunes restes humanes, macrofauna, i també restes ceràmiques a mà possiblement del neolític i edat del bronze, així com altres fragments de ceràmica medieval i de cronologia indeterminada. Per tant tot i que de forma discontinua sembla que el lloc, va tenir ocupació en diferents moments històrics. La presència de restes humanes també pot suggerir que va tenir funcionalitat funerària en algun moment indeterminat, a banda de lloc d’hàbitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La falta d’intervencions arqueològiques impedeix aprofundir en el coneixement de la seqüencia ocupacional de l’indret.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Pel que fa al nom de les coves, sembla que el criteri de nomenclatura, que en algun cas ha portat confusió, ha sigut el de la grandària i no tal vegada el més lògic de la horitzontalitat. La Cova gran és la A, la mitjana és la C i la petita és la B.</span></span></span></span></p>	08122-736	A llevant del nucli urbà, a la serra de Clivelleres	<p><span><span><span><span lang='CA'>Malgrat l’indret és força conegut, no és fins la segona meitat del segle XX que es té la primera cita. L’any 1953 apareix una nota a la </span><span lang='CA'><span><span>biospeleològica del Dr. Francesc Español, que l'havia visitada el 18 de febrer del 1934. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1974 Àngel Lagar corroborà oralment l’existència d’altres cavitats, visitades per ell mateix l’any 1957. La cova ha estat topografiada dues vegades, una el 1977 per la SIE (S</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>ecció Investigacions Espeleològiques)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span> del CEA (C</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>entre Excursionista Àliga)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>, però resta inèdita i l’altre l’any 2005 per un equip de l’ERE (Equip de Recerques Espeleològiques) del CEC (Centre excursionista de Catalunya).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La cova va ser prospectada externament per Josep Gallart de l’Associació d’Estudis Culturals i Científics de Mediona.</span></span></span></span></p>	41.4598600,1.6297400	385562	4590714	08122	Mediona	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92625-img20220818122702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92625-boca-2-santa-anna.jpg	Legal	Edats dels Metalls\|Medieval\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Lúdic/Cultural			BPU\|Xarxa natura 2000	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)	Conjunt format per tres coves (A, B i C) de les quals, l’única amb restes arqueològiques és la C. A banda de la seva importància patrimonial i cultural destaquen pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troben dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix.	79\|85\|78	1754	1.4	1762\|1764	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92630	Cova d'en Barramon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-barramon		(-4000-2200); (-2200-650)	S'han recuperat restes de cultura material sense metodologia arqueològica.	<p><span lang='CA'><span><span><span><span>Espai pou sota un gran bloc amb una boca de 1 m d’alt per uns 1.20 m d’amplada. Com a la resta de coves o cavitats de la zona s’han recuperat restes de cultura material de diverses etapes, adscrites tant al neolític final com a l’edat dels metalls. Hi ha ceràmiques, restes d’indústria lítica, també ornament amb petxina i restes de fauna. En aquest cas però, a diferència d’altres coves és mes difícil donar una hipòtesi sobre el tipus d’assentament ja que per exemple no hi elements protohistòrics i clàssics de luxe ni tampoc restes humanes. La hipòtesi més plausible seria el us com a magatzem, però tampoc pot ser una afirmació concloent.</span></span></span></span></span></p>	08122-741	Al sud del nucli urbà, a la cinglera de les Pereres	<p><span><span><span><span lang='CA'>El fondal de Valldellòs, tot i que conegut ha estat poc freqüentat per l’excursionisme científic. La primera noticia als anys ’50 quan el J. Lloret mestre de Mediona i membre de AECCM formà una col·lecció didàctica amb troballes de superfície de tot el terme, centrant-se en buscar sílex, destrals i ceràmiques. Els anys ’70 el grup Talaia de Vilanova fan del lloc un punt habitual de les excursions, L’any 1978 l’indret és descobert i prospectat per l’AECCM, també s’hi fa una excavació i exposen les restes al Casal de Mediona. Als anys ’80 l’AECCM continua fent visites i prospeccions a l’indret.</span></span></span></span></p>	41.4567200,1.6184800	384616	4590380	08122	Mediona	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92630-202011053198barramon.jpg	Legal	Edats dels Metalls\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Lúdic/Cultural	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Àrea especial de protecció	2022-11-16 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)	Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, Cova de la Boira, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix.	79\|78	1754	1.4	1762\|1786	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92628	Cova del Tronc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-tronc		(-4000-2500); (-1500-1200); III-I aC	S'hi han fet algunes accions sense control arqueològic.	<p><span lang='CA'><span><span>El jaciment és un espai sota blocs accessible per dos accessos-pou intercomunicats. Les restes de cultura material localitzades són bàsicament ceràmiques, grans gerres, que van des del neolític fins l’ibèric final, d’aquesta ultima cronologia però, amb molt poca presència També s’han trobat restes esquelètiques humanes (fragments de crani adult i infantil) i de fauna, tot i que en poca abundància. Tots aquests elements fan pensar en una triple funcionalitat de l’indret: Un lloc de refugi esporàdic, magatzem (per la presència de grans gerres en un ambient de temperatura constant) i lloc d’enterrament.</span></span></span></p>	08122-739	Al sud del nucli urbà, a la cinglera de les Pereres	<p><span><span><span><span lang='CA'>El fondal de Valldellòs, tot i que conegut ha estat poc freqüentat per l’excursionisme científic. La primera noticia es té entre 1950-1956 quan P. Giró esmenta les troballes arqueològiques sobre la donació de materials per J. Lloret mestre de Mediona. El 1975 el grup Talaia de Vilanova fan del lloc un punt habitual de les excursions, localitzant 6 racons refugi entre els blocs de pedra. Finalment els anys ’80 l’Associació d’estudis Culturals i Científics de Mediona en fa prospeccions.</span></span></span></span></p>	41.4569800,1.6183100	384603	4590409	08122	Mediona	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92628-img20220818125014.jpg	Legal	Edats dels Metalls\|Ibèric\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Lúdic/Cultural	Xarxa natura 2000\|	Natura 2000\|	Àrea especial de protecció\|BPU	2022-11-19 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)	Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de la Boira, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat.L’indret a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix.	79\|81\|78	1754	1.4	1786\|1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92629	Cova de la Boira	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-boira	<p><span><span><span><span><span><span><span>MESTRES, J. <em>El Neolític Antic al Penedès. </em>Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona (en preparació).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ROVIRA i PORT, J.; SANMARTÍ, E.; GALLART ROMEU, J. <em>Mediona i l'Alt Penedès de la Prehistòria a la Antiguitat. </em>Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, 1983. (Sèrie de Monografies Arqueològiques; núm. 6). En premsa, original entregat en 1983.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	(-5000-2500); II-I aC, XI-XV	Pràcticament ja s’ha excavat en la seva totalitat.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El forat o Cova de la Boira, és tal vegada el més apte per esser ocupat del conjunt de cavitats del Fondal de Valldellòs. Té un recorregut d’uns 43 m amb tres entrades, una amb rampa, l’altre amb pou i l’ultima un estret laminador. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La pròpies característiques de la zona, amb grans blocs de pedra calcària despresos, produeixen espais buits que permeten quedar aixoplugats i aïllats, els quals van ser utilitzats per l’home des de la prehistòria. A la Cova de la Boira les dues entrades principals condueixen a dues sales, una davant de cada entrada i a dins es formen una sèrie de galeries que són els buits entre els blocs. Entre els blocs, tot i que no es conserva estratigrafia pròpiament dita, s’han recuperat restes de cultura material d’un ampli espectre cronològic; ceràmiques des del Neolític antic al Neolític final, incloent un penjoll d’os amb 7 ranures circumdants incises i una cullera de ceràmica, ambdós elements poc comuns.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>També hi ha restes ceràmiques del bronze final i mitjà, fragments de ceràmiques de l’ibèric tarda II-I aC, i ceràmica de cronologia medieval.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A banda d’això s’han recuperat restes de fauna, macrofauna especialment, i indústria sobre os, amb 21 punxons, 2 espàtules i 1 plaqueta. També hi ha ornaments de petxina 5 destrals de pedra polida i industria lítica en sílex.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08122-740	Al sud del nucli urbà a la cinglera de les Pereres.	<p><span lang='CA'><span><span>El fondal de Valldellòs, tot i que conegut des dels anys ‘20 ha estat poc freqüentat per l’excursionisme científic. La primera notícia és als anys ’50 per P. Giró que en fa menció arqueològica. També destaquen les exploracions del grup Talaia, publicades per J Virella. Per altra banda J. Mestres també visita el fondal, identificant 5 punts arqueològics. La zona des dels anys ’80 ha estat prospectada per membres de l’AECCM</span></span></span></p>	41.4568300,1.6185100	384619	4590393	08122	Mediona	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92629-img20220818125014.jpg	Legal	Ibèric\|Medieval\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Lúdic/Cultural	Xarxa natura 2000\|	Natura 2000\|	Àrea especial de protecció\|BPU	2022-11-16 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)	També coneguda com Cova de la Cuina forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix.	81\|85\|78	1754	1.4	1786\|1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92406	Mediona I	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mediona-i	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>'Sota la vinya d'en Busquets'. <em>El Portal de Sant Quintí de Mediona. </em>11</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>ANÒNIM. 'Entrevista amb Jordi Estévez, co-responsable de les Excavacions Arqueològiques'. <em>El Portal de Sant Quintí de Mediona. </em>11</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>ESTÉVEZ, J.; PIQUE, R. 'Mediona I: un asentamiento del paleolítico medio en Catalunya'. <em>Xàbiga. </em>6, p.126-143.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>ESTÉVEZ, J.; WENIGER, G. 'El jaciment paleolític de Mediona I'. A: <em>Tribuna d'Arqueologia 1989-1990. </em>Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1991. p.7-17.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ESTÉVEZ, J.; WENIGERD,G.;VILA, A.: Memòria excavacions al jaciment Mediona I (1987-1990). Nº 820</span></span></span></span></span></span></p>	(-50000-33000)	Està completament protegit.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Abric, zona d’ocupació amb estructures de caràcter perible de la que es disposa de poca informació. Sembla que el jaciment fou localitzat fruit d’unes prospeccions als anys ’80 degut a informacions orals que situaven la localització de sílex a la zona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En aquest jaciment es va fer un sondeig d’uns 6 m2 de superfície i una trinxera de 4 m2 a tocar d’una feixa. La metodologia arqueològica aplicada fou el mètode de coordenades cartesià Laplace-Méroc amb quadricula aèria, on sembla que es van localitzar un bon nombre d’estructures i sòls d’ocupació. Tanmateix encara no s’ha publicat els treballs de recerca i per tant és difícil aprofundir en les seves característiques.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Pel poc coneixement que es té, es sap de l’existència d’un nivell d’uns 0.40 m amb indicis d’una intensa ocupació i amb paral·lels a les ocupacions mosterianes de l’Abric Romaní. Són especialment interessants l’ampli espectre d’espècies caçades (senglars, grans bòvids, cérvols, èquids…): Pel que fa a la cultura material hi ha una indústria lítica de sílex de tècnica no laminar i predomini del retoc simple, que segons F. Bordes es podria adscriure al Mosterià avançat.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08122-656	A llevant del nucli urbà, al límit sud de Monterrey Park	<p><span><span><span><span lang='CA'>Des de la seva descoberta i inici de la recerca s’han fet diverses campanyes d’intervenció, incloses en projectes de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona sota la direcció de Jordi Estévez, Gerd Wenigerd i Rafael Mora.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>S’hi ha intervingut l’estiu de 1987,1988, 1989, 1990, 1991. El 1992, la direcció anà a càrrec de Teresa Argelés i Toló, Xavier Terrades i M. Àngela Taulé i els darrers tres anys 1993, 1994 i 1995 es van fer càrrec de l’excavació Teresa Argelés i Toló, M. Àngela Taulé</span></span></span></span></p>	41.4676600,1.6561000	387777	4591545	08122	Mediona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92406-img3133.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92406-img3077.jpg	Legal	Paleolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural			BPU	2022-08-31 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)		77	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92341	Les Oliveres d'en Valls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-oliveres-den-valls		(-5500-1800)	Zona totalment coberta de vegetació i que havia estat conreuada anteriorment.	<p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment correspon a un conjunt de troballes en superfície que es dispersen per uns camps d’oliveres avui abandonats. Els materials recollits estaven composats entre altres, per restes de sílex, una petxina polida i ascles que permeten situar la mostra de forma definida durant el Neolític. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment s’estén per uns replans prop de la carena de la Serra de Puigfred, dominant la plana fluvial de Can Xombo, per tant espais aptes per l’assentament humà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Actualment la zona és bastant inaccessible, es troba plena de vegetació.</span></span></span></span></p>	08122-591	Al nord de la Fassina i del veïnat de Can Xombo.	<p><span lang='CA'><span><span>La zona fou prospectada els anys ‘80 per Josep Gallart i Romeu membre de l’Associació d’Estudis Científics i Culturals de Mediona</span></span></span></p>	41.4915000,1.5890900	382225	4594281	08122	Mediona	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92341-img1768.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92341-img1770.jpg	Legal	Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU	2022-08-09 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)		78	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92635	Camí de l'Agulla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lagulla		(-5500-1800)	Destruït per l'obertura d'un camí forestal.	<p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els materials recuperats, són fruit d'una troballa fortuïta i corresponen a una destral polimentada i un fragment de destral. Tal vegada les restes formaven part d’un amagatall què podria suggerir la presència d’un assentament proper, potser una cabana. També podrien formar part de l’aixovar funerari d’un enterrament destruït en la obertura del camí. En qualsevol cas, són hipòtesis, ja que es té molt poca informació.</span></span></span></span></span></p>	08122-746	Al sud del nucli urbà, a la cinglera de Pereres.	<p><span lang='CA'><span><span>El jaciment es localitzà fruit d’una troballa fortuïta al obrir-se un camí de llenyataires vers l’any 1975, que enllaçava amb el de la Muntanya del Marquès o Clivelleres. Les restes però van ser localitzades uns 3 o 4 anys més tard ver el 1978-1979 per membres de l’AECCM</span></span></span></p>	41.4581800,1.6167800	384477	4590545	08122	Mediona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92635-img20220818123141.jpg	Legal	Edats dels Metalls\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Àrea especial de protecció	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)	Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova de la Boira, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix.	79\|78	1754	1.4	1762\|1786	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92334	Puigfred Vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigfred-vell		(-5500-1800); II-I aC; IV-V dC	Segurament arrasat per l’activitat agrícola.	<p><span><span><span><span lang='CA'>En uns camps de cultiu i en un àrea entorn els 100 m2 es van fer troballes superficials de tres moments diferenciats, que van des de la prehistòria fins a època romana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Diversos fragments de sílex i quars, alguns retocats, permetent situar en aquest punt un taller de talla lítica de sílex possiblement del Neolític final.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El segon moment d’ocupació ja seria d’època ibèrica, possiblement relacionada amb el jaciment de Puigfred a tocar del Can Mallofrè.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per últim la prese¡ència d’algun fragment de ceràmica de difícil adscripció cronològica, però potencialment d’època tardoantiga, podria indicar una nova ocupació al final del període romà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tanmateix cal tenir present la intensa activitat agrícola de la zona, que pot haver desplaçat els materials i haver-se recuperat en posició secundaria. A banda és molt possible que bona part d’ells hagin arribat al pla fruit de la dinàmica de vessant, és a dir arrossegats, i més tenint present que estem a peu del turó de Puigfred.</span></span></span></span></p>	08122-584	Al nord est del nucli urbà i a l’est de Can Xombo. A la solana de Puigfred, a tocar de Can Mallofrè.	<p><span lang='CA'><span><span>La zona ha estat prospectada durant el 1987 per Josep Gallart i Romeu membre de l’Associació d’Estudis Científics i Culturals de Mediona.</span></span></span></p>	41.4840900,1.5861300	381964	4593463	08122	Mediona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92334-img20220504164338.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92334-img20220504165701.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Productiu			Inexistent	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)	La concentració de ceràmica principalment ibèrica en dos punts diferenciats, propers però separats, un a la banda sud est del mas i l’altre al sud oest han fet que s’hagin identificat dos jaciments, Puigfred i Puigfred Vell respectivament.	81\|83\|78	1754	1.4	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92346	Mas Soler	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-soler-2		(-5500-1800); II-I aC; XVI-XVIII	Possiblement l'activitat agrícola ha malmés el jaciment.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Durant les prospeccions realitzades a l’indret els anys ’80 del segle XX es van localitzar restes de cultural material de tres cronologies diferents. Aquestes s’estenien pels camps de cereal i vinya situats al volant de l’edifici. En concret es van trobar restes d’indústria lítica atribuïbles al neolític, però que podrien ser conseqüència de la dinàmica de vessant. També es va localitzar ceràmica comuna ibèrica, molt escadussera i ceràmica medieval i vidrada moderna.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>De fet és aquest ultim el conjunt més destacable tant quantitativa com qualitativament, en relació segurament amb l’origen constructiu de Mas Solé o un edifici anterior emplaçat al mateix indret.</span></span></span></span></p>	08122-596	Al nord de l’edifici principal de Mas Soler, en una zona de pàrquing.	<p><span lang='CA'><span><span>Prospecció dels terrenys feta per J. Gallart als anys ’80 del segle XX al voltant dels terrenys de la Masia</span></span></span></p>	41.4788100,1.5825500	381656	4592881	08122	Mediona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92346-img1825.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92346-img1828.jpg	Legal	Ibèric\|Medieval\|Modern\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			BPU	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)	Catalogat com jaciment de Can Solé.	81\|85\|94\|78	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92355	Pla de Cal Xombo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-cal-xombo		(-5500-2200); III-I aC, XVII-XIV	L'activitat agrícola l'ha malmès.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Durant els treballs de prospecció en superfície d’aquesta zona es van recuperar restes de cultura material de diversa cronologia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per una banda hi ha restes d’indústria lítica, com ascles de sílex i un aixa polimentada que podrien suggerir l’existència d’un hàbitat durant el neolític. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El segon conjunt de materials són principalment d’època romana incloent alguns fragments informes de ceràmica ibèrica. Principalment es tracta de ceràmica comuna però en destaquen alguns fragments de dolia i un molí, que indiquen una ocupació, tal vegada un assentament tipus vil.la a la zona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Per últim destaca les ceràmiques de cronologia moderna, amb un ventall ampli entre els segles XVII i XIX. Aquest tipus de material és abundant a la zona i cal associar-lo a la intensa activitat agrícola del territori, amb una ampli ventall de masos i barraques de vinya en un entorn proper. </span></span></span></span></span></span></p>	08122-605	Al nucli de can Xombo, a la zona industrial	<p><span lang='CA'><span><span>El jaciment fou descobert el 1984 per Josep Gallart i Romeu membre de l’associació d’estudis científics i culturals de Mediona.</span></span></span></p>	41.4834200,1.6022500	383309	4593366	08122	Mediona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92355-img1994.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92355-img1996.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92355-img1999.jpg	Legal	Ibèric\|Modern\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			BPU	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)		81\|94\|78	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92370	Orpinell 'Mina'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/orpinell-mina		(-5500-2200); XVIII-XIX	Les estructures estan força deteriorades	<p><span><span><span><span lang='CA'>Troballes en superfície en una zona de producció agrícola a la capçalera del Torrent de Mas Bolet.<span><span> Consisteix en un taller lític en superfície amb una indústria elaborada bàsicament sobre sílex i quars. Es van recuperar diverses peces, ascles amb retocs, algun denticulat que permeten datar el jaciment vers el neolític final sobretot si es té present el domini de la tècnica laminar i de sílex xiloide. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A banda de la ocupació prehistòrica destaca l’explotació de bauxita que va estar activa fins els anys 50 i de la que encara es conserven restes d’alguna de les boques i algunes construccions fetes pels treballadors. Les restes van ser localitzades durant una visita del cos d'Agents Rurals l'any 2020.</span></span></span></span></span></span></p>	08122-620	A la zona de Mas Bolet, a llevant del GR-172.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'explotació de la bauxita va ser molt important al municipi durant la primera meitat del segle XX, generant fins i tot una punta de població, assolint els 1000 habitants. L’explotació es va dura a terme de de manera interrompuda entre els anys 30 i 40 però es va esgotar de forma ràpida i s’abandonà vers els 50. L’explotació va ser una de les més importants de Catalunya en aquell moment. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A banda d’aquesta mina, coneguda com Teresita, el municipi en tenia dues més, la de Puigfred, anomenada Neus i la de Montori, coneguda com Agustina.</span></span></span></span></span></span></p>	41.5025600,1.6138600	384312	4595476	08122	Mediona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92370-img2259.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92370-img20220818075359.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92370-img20220818075415.jpg	Legal	Contemporani\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			BPU	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)	També conegut com mina de Bauxita o Clot dels Llenegalls	98\|78	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92624	Cova gran A de Santa Anna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-gran-a-de-santa-anna	<p><span><span><span><span lang='CA'>A</span><span><span><span><span>NÒNIM. 'Prospecciones en cuevas de la comarca del Penedès (Barcelona)'. <em>Ampurias. </em>XVII-XVIII. Atribuïble a J. de C. Serra Ràfols.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>PINTA RODRIGUEZ, J. de la. 'Repertori de cavitats d'interès arqueològic'. <em>Exploracions. </em>7, p.17. Edita l'Espeleoclub de Gràcia.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>VIRELLA BLODA, J. 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions preshistòriques'. A: <em>Actex XIX Assemblea Intercomarcal d'Estuiosos (Vilanova i la Geltrú, 25-26 octubre 1975). </em>Vilanova: Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, 1983. p.220. Reeditat a Miscel·lània Penedesenca, vol. 1 (1978) p. 264.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Escolà, O. (1969).- “La contribució dels espeleòlegs al coneixement del gènere Troglocharinus Reitt.” Espeleòleg (8): 293-301. ERE del CEC. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Español, Francesc.(1953).-”Sobre Bathiscinae ibéricos: adiciones a la última revisión del profesor Jeannel (1924)”. <em><span>Speleon</span></em> (4):37-48. Oviedo</span></span></span></span></span></span></span></p>	(-650 -50); XII-XV	Es desconeix l'estat de conservació, ja que mai s'ha fet una intervenció arqueològica. Els accesos són molt dificils i estan molt emboscats.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Cova de 27 m de recorregut amb dues boques que donen accés a una sala amplia d’uns 8 x 12 x 3 m, al final de la qual hi ha una galeria d’uns 6 m de llarg, ascendent, que gira cap a llevant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>D’aquests dues boques, la que obre a sud té una un mur de tapia per fer de tancament i porta d’accés de l’espai, tancat al SE per un mur de pedra seca. J.Virella inclou àquest àmbit com espai d'hàbitat troglodític en els 16 que descriu a la seva obra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A banda de les restes de parets, l’interior està completament fumat evidenciant l’ús de fogueres. En la ultima fase d’ocupació de la cavitat, sembla evident que serví per tancar el bestiar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les úniques evidències de cultura material conegudes són les recuperades per Josep Gallart en les seves proposicions davant la cova, algunes de cronologia ibèrica.</span></span></span></span></p>	08122-735	Al sud del nucli urbà, a la serra de les Clivelleres	<p><span><span><span><span lang='CA'>Malgrat l’indret és força conegut, no és fins la segona meitat del segle XX que es té la primera cita. L’any 1953 apareix una nota a la </span><span lang='CA'><span><span>biospeleològica del Dr. Francesc Español, que l'havia visitada el 18 de febrer del 1934. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1974 Àngel Lagar corroborà oralment l’existència d’altres cavitats, visitades per ell mateix l’any 1957. La cova ha estat topografiada dues vegades, una el 1977 per la SIE (S</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>ecció Investigacions Espeleològiques)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span> del CEA (C</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>entre Excursionista Àliga)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>, però resta inèdita i l’altre l’any 2005 per un equip de l’ERE (Equip de Recerques Espeleològiques) del CEC (Centre Excursionista de Catalunya).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La cova va ser prospectada externament per Josep Gallart de l’Associació d’estudis Culturals i Científics de Mediona.</span></span></span></span></p>	41.4601400,1.6295000	385543	4590745	08122	Mediona	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92624-img20220818122756.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92624-img20220818123137.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92624-santa-anna.jpg	Legal	Medieval\|Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Lúdic/Cultural			BPU\|Xarxa natura 2000	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)	Conjunt format per tres coves (A, B i C) de les quals, l’única amb restes arqueològiques és la C. A banda de la seva importància patrimonial i cultural destaquen pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troben dins el Pla Especial d’interes naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix.	85\|79	1754	1.4	1762\|1764	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92626	Cova de l'Ametlla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lametlla	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aymamí, G. (1998).- “Les coves del Penedès: La seva descoberta i utilització per l'home al llarg del temps”. </span></span></span></span><em><span lang='CA'><span><span>Del Penedès </span></span></span></em><span lang='CA'><span><span><span>(7): 7-48. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Rafecas, Eduard (1995).- </span></span></span></span><em><span lang='CA'><span><span>Mediona. Guia d'esports d'aventura.</span></span></span></em><span lang='CA'><span><span><span> 76 pp. Ajuntament de Mediona.</span></span></span></span></span></span></span></p>	(-650-50)	Sembla que ha sofert poques accions clandestines o incontrolades.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Cova de 21 m de recorregut, l’entrada de la qual, forma una balma amb una gran visera de quasi 4 m de llarg per uns 2.75 m d’ample que dona accés a una sala de 12 x 23 m i uns 4 m d’alçada al punt més alt. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons Pere Giró a la cova es van recollir restes de ceràmica ibèrica pintada, essent aquesta la única noticia sobre cultura material que es conserva. La possible cala realitzada per C. Serra Ràfols l’estiu de 1954 no és visible sobre el terreny. Destaquen les altes possibilitats que la cavitat contingui estratigrafies similars a les de la Cova del Bolet o la Cova de la Guineu (Font-Rubí).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En els últims moments d’us va ser ocupada per tancar-hi ramats d’ovellles.</span></span></span></span></p>	08122-737	Al sud del terme, a tocar de la Casa Nova del Bolet	<p><span><span><span> La informació arqueològica que es té de la cova respon a la c</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>orrespondència entre J. d. C. Serra Ràfols i Josep Lloret (5 i 11 de novembre de 1954, arxiu AECC de Mediona).</span></span></span></span></span></p>	41.4534400,1.6175300	384531	4590018	08122	Mediona	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92626-img20220818125014.jpg	Legal	Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Lúdic/Cultural			Xarxa natura 2000	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)	També coneguda com Cova de l’Omella o Cova de l'Autmella. A banda de la seva importància patrimonial i cultural destaquen pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troben dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix.Per arribar-hi s'ha de seguir el camí que arrenca del davant mateix de la casa Nova de Bolet, està indicat. Un cop arribats a la torre d'alta tensió cal seguir paral·lelament a la línia elèctrica durant uns metres.	79	1754	1.4	1764	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92637	Forat del Punxó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-del-punxo		(-9000-2200)	Parcialment excavat sense metodologia arqueològica.	<p>El jaciment correspon a l’aixopluc format per dos grans blocs calcaris caiguts dins l’ampli conjunt de cavitats del Fondal de Valldellòs, que defineixen una boca de 1.40 m d’ample i uns 1.50 m d’alt obrint cap el NE una galeria pou. Com altres dels jaciments de la zona, s’han recuperat materials adscrits a tres moments diferenciats, Neolític antic evolucionat, Neolític mitja i Bronze Mitjà-final. En tots els casos destaquen els fragments ceràmics, però també hi ha restes lítiques, òssies i macrofauna. Les restes trobades i la manca de dades sobre la seva disposició no permeten afirmar més que és un probable refugi temporal fet servir en diferents moments de la Prehistòria</p>	08122-748	Al sud del nucli urbà, a la cinglera de Pereres.	<p><span><span><span><span lang='CA'>La zona va ser prospectada els anys’80 per membres de la l’AECCM, i es van recollir restes de cultural material d’època prehistòrica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Prèviament durant els anys ’70 la zona del Fondal de Valldellòs va ser visitat i incorporat a les rutes de l’agrupació excursionista Talaia de Vilanova.</span></span></span></span></p>	41.4568000,1.6183400	384605	4590389	08122	Mediona	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92637-img20220818125014.jpg	Legal	Edats dels Metalls\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Àrea especial de protecció	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)	Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova de la Boira, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix.	79\|78	1754	1.4	1762\|1786	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
90908	Torrent de Puigcúgol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-puigcugol		(-9000-5000); (-5500-2200)	Està molt arrasat.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Al nord del torrent de Puigcúgol, en uns camps de cultiu i una zona boscosa hi ha evidències d’un jaciment on s'ha recuperat indústria lítica amb materials de dos moments diferenciats, un epipaleolític antic microlaminar i l’altre del neolític final.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La diferència cronològica entre ambdós períodes, i la manca d’altres restes de cultura material impedeix afirmar si hi va haver continuïtat en la ocupació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>De l’Epipaleolític antic es van recuperar microburins, lamines, elements de falç i cinc fragments de destral. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Pel neolític avançat hi ha destral polides, ascles amb retocs simples, un parell de petxines i un possible polidor.<span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En cap dels casos s’han localitzat restes d’habitat i el materials es troben dispersos.</span></span></span></span></p>	08122-524	A l’est del nucli urbà i al sud del cementiri municipal	<p><span><span><span><span lang='CA'>Prospectat a finals dels anys ’80 del segle XX per Josep Gallart qui recupera fragments d’indústria lítica de dos períodes diferents. </span></span></span></span></p>	41.4730200,1.6076900	383744	4592205	08122	Mediona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90908-img20220818091616.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90908-img20220818091405.jpg	Legal	Neolític\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			BPU	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)		78\|76	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92404	Les Deus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-deus-0	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>GIRÓ, P. 'Notas de Arqueologia de Catalluña i Baleares. Sant Quintí de Mediona'. <em>Ampurias. </em>XXIV, p.234.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>GIRÓ, P.. 'Activitats Arqueològiques IV. Estacions-tallers superficials a la comarca del Penedès'. <em>Agrupació Excursionista 'Cataluña</em></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>GIRÓ, P.. 'Museos Arqueológicos no servidos por el Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos de Villafranca del Panadés (Barcelona)'. A: <em>Memorias de los Museos Arqueológicos. </em>Madrid, 1960. Vol. XVI-X. p.234</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>MONFOROT SALIONS, J. <em>Talleres líticos de superfície del Panadés y extensiones. </em>p.88-108</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	(-90000-33000); (-9000-5500)	Possiblement arrasat per l'activitat agrícola.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Taller de sílex a la dreta del riu Riudebitlles amb una extensió de quasi 1 km, en concret a l’últim revolt que fa el riu abans d’entrar a Sant Quintí de Mediona, molt proper al jaciment de Mediona 1. És una extensió de terreny molt gran, amb zones d’aiguabarreig i de difícil accés. </span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’indret és clarament apte per l’assentament humà, a tocar del riu molt protegit de les inclemències del temps degut als turons que l’envolten.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’estudi dels materials atribuïbles presenta un problema cronològic amb peces clarament Llevallois i d’altres, menys presents del Mosterià. El jaciment fou descobert el 1956 al revisitar la zona per la presència d’uns materials ibèrics. Tot i les dificultats del seu estudi s’han distingit tres zones: Taller de de “Les Deus” (Mosterià), el Taller de la vessant de dalt de la Cova del Toixó o de Can Llopart, tal vegada Neolític i els Hort davant de la Cova del Toixó (Neolític). </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Hi ha peces exposades al museu de Vilafranca.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08122-654	Al límit est del terme, a cavall amb Sant Quintí de Mediona.	<p><span lang='CA'><span><span>Jaciment descobert per Amador Romaní, de Capellades, que va trobar sílex al camí però la troballa no es va divulgar. Més endavant Pere Giró ja en parla en els seus Quaderns de camp vol. 4. La zona torna a ser investigada i es fa esment al 'Informe de Actividades Arqueológicas' del Museu de Vilafranca. Ja el 1957 es “redescobreix” i és estudiat per Pere Giró.</span></span></span></p>	41.4659200,1.6545500	387645	4591354	08122	Mediona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92404-img3046.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92404-img3058.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92404-img3094.jpg	Legal	Paleolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			BPU	2022-08-09 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)		77	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
89957	Cova del Bolet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-bolet	<p><span><span><span><span lang='CA'>AYMAMÍ, G. (1998).- 'Les coves del Penedès: La seva descoberta i utilització per l'home al llarg del temps'. Del Penedès (7): 7-48. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès Faura i Sans, M. (1909).- 'Les coves del Bolet'. Sota Terra (I): 43-52. Club Muntanyenc. Barcelona Lagar, </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A.; SABATER, J.; TORRELLA J. (1974).- 'La cova del Bolet (Mediona ' Barcelona)'. Senderos (174): 17-19. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. Rafecas, Eduard (1995).- Mediona. Guia d'esports d'aventura. 76 pp. Ajuntament de Mediona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO BOSCH, M.; SERRA RÀFOLS, José de C.; COLOMINAS ROCA, J ( 1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BALDELLOU, V 1979 – 1980 Pyrenae</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BALDELLOU, V Ponencias Aragón/ Litoral mediterráneo: intercambios culturales durante la prehistoria (Homenaje a Juan Maluquer de Motes) Zaragoza 7-10 de mayo de 1990</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MAYA, J. L.; PETIT, M. A (1986) Anales de Prehistoria y Arqueología</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MESTRES, J (1981) Taula Rodona de Montserrat sobre el 'Neolític a Catalunya' (maig de 1980)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MESTRES, J (1981) Taula Rodona de Montserrat sobre el 'Neolític a Catalunya' (maig de 1980)</span></span></span></span></p>	- 9000 a - 1200 aC; V aC - I dC	Jaciment parcialment excavat.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Cova natural de pedres calcaries de <span><span>Muschelkalk inferior, intensament karstificada,</span></span>d’uns 225 m de llarg per uns 10 m de desnivell . Ha estat un lloc d’habitació i d’enterrament col·lectiu, ocupada des de la prehistòria, en diferents moments, fins èpoques més recents amb funcionalitats vinculades a l’aixopluc de pastors.<span><span> La cavitat consisteix en un vestíbul principal abrigat, protegit dels freds del nord i dues sales més de difícil accés a través de gateres i estretes galeries. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les excavacions fetes fins avui en dia s'han centrat en el vestíbul principal i a la última de l'AECC de Mediona i l'AECC de Premià es va arribar a tocar el principi de les gateres.Tot i així l’única excavada amb criteris arqueològics és la de juliol de 1975 feta V. Balldellou, que consistí en quatre sondeigs de 4 m2 amb fondàries entre 1.30 i 0.50 m. Els resultats van permetre adscriure les restes a tres fases: Epipaleolític microlaminar (el 1er identificat d'aquest complex de Fortea a la zona del Penedès), del que es van recuperar un bon nombre de peces. En un estrat intermedi es van recuperar ceràmiques de tres diferents moments del neolític. També es va recuperar material del Bronze i algunes restes humanes, el que permet confirmar que també va ser un lloc d’enterrament. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Amb els anys s’han fet nombrosos estudis de les restes per diferents especialistes, que han permès aprofundir molt més en el coneixement tot i les limitacions de la mostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La presència de material culturalment adscrit a un moment ibèric tardà i de canvi d'era, la seva situació en la boca de les gateres més profundes, el fet que sabem de certs ritus i creences tel·lúrics entorn coves i avencs, la manca de sòls d'ocupació i estructures, fan plausible la hipòtesi plantejada per J de la Vega, de l'ús de la cova com a santuari o punt per a certs ritus màgics durant època ibèrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En el vestíbul s'han localitzat quasi en el superficial fragments de grisa medieval i terrissa moderna, que relacionats amb l'ennegriment de les parets del vestíbul, suggereixen l’ús temporal de la cavitat com a refugi de pastors</span></span></span></span></span></span></p>	08122-61	Al sud est del nucli urbà de Sant Joan de Mediona.	<p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1975 J. Baldellou va fer-hi una intervenció arqueològica que va permetre recollir materials adscrits tant al Epicardial microlaminar, el Neolític i el Bronze mig/antic. També es van recuperar diferents restes humanes, el que permet deduir que també va ser un lloc d’enterrament. Abans, l’any 1954 hi va accedir Serra Ràfols, però no es conserva ni s’ha pogut accedir a cap tipus de registre arqueològic. Posteriorment s’hi ha fet altres intervencions i sobretot molta recerca per part dels especialistes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La cova ja és esmentada per Font i Sagué en el seu Catàleg (1897), tot i així la primera exploració espeleològica la va portar a terme M. Faura i Sans amb uns amics del Mas Guinoles el dia 6 d'agost del 1907. Molts anys després va començar a ser visitada per espeleòlegs i també va ser objectiu de diferents campanyes arqueològiques. El 1934 és visitada per Francesc Español en les seves recerques biospeleològiques i, amb la mateixa finalitat la visita A. Lagar el 1950. El febrer del 1973, Lagar amb membres de la SIRE ' UEC fan una exploració detallada i, entre d'altres resultats, confeccionen una nova topografia més completa. No és fins l'any 1993 que, membres del GE Pedraforca (Barcelona), fan una sèrie d'exploracions per tota la zona de Mediona i realitzen una topografia clara i completa de la cavitat.</span></span></span></span></p>	41.4585200,1.6103600	383941	4590591	08122	Mediona	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89957-img20220818131555.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89957-img20220818131545.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89957-img20220818131600.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89957-img20220818131612.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89957-img20220818131629.jpg	Legal	Ibèric\|Medieval\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Lúdic/Cultural			BPU	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)	Destaca tant pel seu valor patrimonial com natural i paisatgístic.	81\|85\|78	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
89903	Cal Marimon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marimon		3r mil.leni aC; XI-XII; XVII-XVIII;	Edificació parcialment enderrocada	<p><span><span><span><span lang='CA'>A tocar d’uns camps d’explotació agrícola s’aixequen les restes força arrasades d’una edificació. Ha perdut completament la coberta, però tot i així encara s’intueixen diferents espais i alguns paraments amb pedra carejada i restes <em>d’opus spicatum</em>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Als camps propers a l’edificació es van recuperar diversos fragments de sílex, en destaca una làmina xiloide de 8 cm de llarg amb retocs simples i laterals que suggereixen també una ocupació de l’indret durant la prehistòria recent.</span></span></span></span></p>	08122-8	Al nord est del nucli urbà, a la Masia de Mas Pagès	<p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes de cultura material vinculades a la prehistòria recent, van ser localitzades als anys ’80 per Josep Gallart i Romeu (AECCM).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edificació, avui en ruïnes és d’origen medieval i estaria vinculada al caseriu de Mas Pagès, amb diverses edificacions i àrees d’explotació a la zona.</span></span></span></span></p>	41.4955900,1.6305400	385692	4594680	08122	Mediona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89903-img0257.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89903-img0258.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89903-img0259.jpg	Legal	Medieval\|Modern\|Popular\|Neolític	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BPU	2022-08-09 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)	Aquesta edificació també apareix amb el nom de Mas Vell i Masia de Mas Pagés.	85\|94\|119\|78	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92590	Camí de la Masia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-masia-0		CX-LXX aC i XXV-XVIII aC	L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment conegut només en base a la troballa de materials en superfície és problemàtic. Indica que la remoció del terreny o l'erosió ha afectat els nivells arqueològics, però encara se'n poden conservar d'intactes.	<p><span>Jaciment arqueològic conegut arran de la dispersió d’un interessant repertori de materials lítics en superfície, que corresponen a dos períodes cronològics: Paleolític Superior Final/Epipaleolític Antic i Neolític final/Eneolític.</span></p>	08122-701	Vessant oest del Turó de Can Sans.	<p><span>El jaciment fou prospectat per aficionats als anys 1980.</span></p>	41.4803100,1.6111000	384042	4593009	08122	Mediona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92590-img20220516111431.jpg	Legal	Neolític\|Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			BPU	2023-08-02 00:00:00	Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)		78\|79	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92594	Pujol d'Orpinell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujol-dorpinell	<p><span>GIRÓ, P. (1962): 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares', a <em>Ampurias, </em>24, p. 299.</span></p> <p><span>RAURET, A.M. (1963): <em>El proceso de la primitva población del Panadés</em>. Barcelona: Universidad de Barcelona, p.65. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona.</span></p>	CX-XXII aC	L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment conegut només en base a la troballa de materials en superfície és problemàtic. Indica que la remoció del terreny o l'erosió ha afectat els nivells arqueològics, però encara se'n poden conservar d'intactes.	<p><span>Jaciment conegut arran de la troballa de materials mobles (indústria lítica i un molí de granit) de cronologia imprecisa, però que <em>grosso modo</em> es poden datar al Paleolític Superior-Epipaleolític - Neolític Antic. </span></p>	08122-705	Vessant sud-est del Pujol d'Orpinell.	<p><span>El jaciment fou descrit ja per Amador Romaní entre els anys 1910 i 1921, i prospectat novament a les dècades de 1950 i de 1980. </span></p>	41.5095700,1.6104700	384042	4596259	08122	Mediona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92594-img20220520095142.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92594-img20220520095916.jpg	Legal	Neolític\|Paleolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU	2023-08-02 00:00:00	Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)		78\|77	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
89956	Turó Agullàdols II	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-agulladols-ii	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>Serra i Garcia, Josep (1998) Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant C-244. 1r Trimestre de 1998. Atena. Serveis al Patrimoni. Generalitat de Catalunya. Inèdita.</span></span></span></span></span></p>	Desconegut	Sembla que el jaciment està destruït	<p><span lang='CA'><span><span>Durant les prospeccions realitzades el 1997 per Conxita Ferrer i Josep Serra es van recuperar diferents fragments de sílex i industria lítica associats a un nivell geològic de còdols i graves. Durant els treballs de seguiment de les obres de la carretera es constatà el que detectaren les prospeccions. Els materials lítics corresponien a un taller de talla situat a la vessant del turó, però que segurament fou destruït amb l’aterrassament dels camps en feixes als segles XIX-XX. Per a construcció de les feixes es van rebaixar els nivells geològics on s’havia dut a terme l’activitat durant la prehistòria, quedant sobre el terreny només peces disperses.</span></span></span></p>	08122-60	Al sud de la BV-2304 entre el Turó i la vinya d’Agullàdols, a tocar amb el nucli de Canaletes.	<p><span lang='CA'><span><span>Durant les prospeccions prèvies a les obres es van recuperar en aquesta zona restes de cultura lítica, identificades amb la sigla UAB 9 i també material d’època medieval identificades com Atena 8. Més endavant durant els treballs de seguiment de les obres es constantà que pertanyien a dos jaciments diferents, ambdós arrasats.</span></span></span></p>		391278	459242	08122	Mediona	Fàcil	Dolent		Legal		Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)			1754	1.4		3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92561	Barraca de la Torreta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-torreta		II aC-I dC	L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment conegut només en base a la troballa de materials en superfície és problemàtic. Indica que la remoció del terreny o l'erosió ha afectat els nivells arqueològics, però encara se'n poden conservar d'intactes.	<p><span>Jaciment arqueològic descobert arran de la presència de materials mobles en superfície: ceràmica comuna ibèrica, doli, tègula i un molí de vaivé de granit. Malgrat que no se’n coneixen estructures i que el repertori de materials és limitat, es tractaria d’alguna mena d’enclavament a cavall del món ibèric tardà i l’època romana.</span></p>	08122-672	Can Vic.	<p><span>El jaciment fou prospectat per aficionats locals a la dècada de 1980.</span></p>	41.4678600,1.5908300	382327	4591654	08122	Mediona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92561-img20220504100001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92561-img20220504100014.jpg	Legal	Romà\|Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Productiu			BPU	2023-08-02 00:00:00	Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)		83\|81	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92559	Can Pardo Vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pardo-vell		II aC-IdC i XIII-XVIII	L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment conegut només en base a la troballa de materials en superfície és problemàtic. Indica que la remoció del terreny o l'erosió ha afectat els nivells arqueològics, però encara se'n poden conservar d'intactes.	<p><span>Jaciment format per restes de dues èpoques ben diferenciades. Al capdamunt del turó, entorn a les restes constructives encara visibles de l’antic mas de Can Pardo, s’hi troben restes ceràmiques en superfície coherents amb l’hàbitat al mas: ceràmica grisa medieval, blava catalana i de reflex metàl·lic. Als vessants, però, s’hi troben restes de ceràmica ibèrica mà, comuna ibèrica, comuna romana i terra sigil·lada, a més d’un fragment de molí i un de tègula.</span></p>	08122-670	Can Pardo.	<p><span>El jaciment fou descobert i prospectant per aficionats de l’AECCM. El jaciment fou prospectat l’any 1975 per aficionats de l'Agrupació Excursionista Talaia, de Vilanova i la Geltrú.</span></p>	41.4654700,1.5882900	382111	4591393	08122	Mediona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92559-img20220504094441.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92559-img20220504094724.jpg	Legal	Medieval\|Modern\|Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			BPU	2023-08-02 00:00:00	Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)		85\|94\|83	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92315	Barraca de Mas d'en Ponç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mas-den-ponc-0		II-I aC	L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment conegut només en base a la troballa de materials en superfície és problemàtic. Indica que la remoció del terreny o l'erosió ha afectat els nivells arqueològics, però encara se'n poden conservar d'intactes.	<p><span>Jaciment conegut gràcies a la presència de materials arqueològics mobles en superfície. El conjunt correspon majoritàriament a ceràmica ibèrica: ceràmica a mà, ceràmica ibèrica comuna i àmfora ibèrica. La presència, però, d’àmfora itàlica i doli permet ubicar la cronologia del jaciment en els darrers dos segles abans del canvi d’Era. No obstant, es desconeix la tipologia i l’abast del jaciment.</span></p>	08122-565	Mas d'en Ponç.	<p>El jaciment fou descobert arran de diverses prospeccions realitzades a la dècada de 1980 per Josep Gallart i Romeu, membre de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona.</p>	41.5074900,1.6376800	386309	4595992	08122	Mediona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92315-img20220214110858.jpg	Legal	Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			BPU	2023-08-02 00:00:00	Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)		81	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92330	Camps d'en Pardo Solé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-den-pardo-sole		II-I aC	No conserva estructures, i és possible que estigui arrasat per l'activitat agrícola.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment al peu de turó que ocupa un àrea de bosc i part dels camps conreats. NO conserva estructures i es possible que degut a la intensa activitat agrícola es trobi força arrasat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La zona prospectada de forma intermitent els anys 80, ha aportat restes ceràmiques tant d’època ibèrica així com alguna de cronòlogia romana (possible sigil·lada i dolia), per tant el conjunt es data de forma general en època ibèrica tardana. La manca d’excavacions i estructures constructives visibles dificulten la interpretació del tipus d’assentament, tal vegada una ocupació emplaçada dalt el turó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant els treballs de realització d’aquest mapa, principalment per l’estat del camp amb el cereal molt alt, va impedir veure restes ceràmica en superfície. </span></span></span></span></p>	08122-580	A l’oest del nucli urbà i del barri Can Xombo, a tocar amb el terme de la Llacuna.	<p>Jaciment localitzat per les prospeccions dutes a terme per membres de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona, d'ençà principis dels 80.</p>	41.4745200,1.5736100	380901	4592417	08122	Mediona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92330-img1552.jpg	Legal	Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			BPU	2022-08-09 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)		81	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92331	La Fassina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-11		II-I aC	Possiblement el jaciment es troba arrasat per l'activitat agríocla.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Als camps a peu del Camí a Can Mallofré/Puigfred, a la banda sud i a tocar de la font del mateix nom, es van recuperar diversos fragments ceràmics d’època ibèrica, així com algun fragment de ceràmica romana. L’extensió dels materials també inclouria part del camí i alguns marges. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la zona, a banda de la font, també hauria existit una antiga fassina, és a dir una destil·laria avui totalment enrunada.</span></span></span></span></span></span></p>	08122-581	Al nord de Can Xombo, on arranca el camí a la masia de Puigfred.		41.4894100,1.5930800	382554	4594044	08122	Mediona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92331-img20220504181429.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92331-img20220504181806.jpg	Legal	Modern\|Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			BPU	2022-11-16 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)		94\|81	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92565	Vinya d'en Bricus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-bricus		II-I aC.	L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment conegut només en base a la troballa de materials en superfície és problemàtic. Indica que la remoció del terreny o l'erosió ha afectat els nivells arqueològics, però encara se'n poden conservar d'intactes.	<p><span><span><span><span lang='ca-ES'>Jaciment arqueològic conegut arran de la troballa de materials mobles en superfície. El conjunt format per ceràmica comuna ibèrica, àmfora ibèrica, àmfora itàlica i cuina itàlica fan pensar en una ocupació dels darrers dos segles abans del canvi d’era, si bé la presència de fragments de molí barquiforme de granit (una tipologia que fou desplaçada pel molí rotatori) fa pensar en uns orígens encara anteriors.</span></span></span></span></p>	08122-676	Partida de la Torreta.	<p><span>El jaciment va ser prospectat per aficionats locals a la dècada de 1980.</span></p>	41.4679000,1.5970300	382845	4591650	08122	Mediona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92565-img20220504123134.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			BPU	2022-08-15 00:00:00	Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)		83	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
89937	Puigmoltó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigmolto-1		III-I aC	L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment conegut només en base a la troballa de materials en superfície és problemàtic. Indica que la remoció del terreny o l'erosió ha afectat els nivells arqueològics, però encara se'n poden conservar d'intactes.	<p><span>Jaciment arqueològic conegut arran de la troballa de materials mobles en superfície, pertanyents a la fase final del període ibèric. El conjunt correspon a ceràmica comuna ibèrica a torn, àmfora ibèrica i fragments de molí de granit, acompanyada per importacions itàliques (ceràmica campaniana A i B i algun possible fragment de ceràmica comuna romana). </span></p>	08122-41	Puigmoltó.	<p><span>Les prospeccions realitzades al jaciment, no reglades, daten de la dècada de 1980.</span></p>	41.4704400,1.6013300	383209	4591927	08122	Mediona	Fàcil	Regular		Legal		Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)			1754	1.4		3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92333	Puigfred	https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigfred-0		III-I aC	Segurament arrasat per l’activitat agrícola.	<p><span><span><span><span lang='CA'>A migdia d’un dels coberts de Mas Mallofré es van fer troballes superficial de fragments de ceràmica ibèrica comuna, entre les que hi havia algunes nanses i vores. La manca d’estructures fa difícil definir la tipologia del jaciment. <span><span>Durant els treballs de realització d’aquest mapa no es van observar restes ceràmiques a la zona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08122-583	Al nord est del nucli urbà i a l’est de Can Xombo. A la solana de Puigfred, a tocar de Can Mallofré.	<p><span><span><span><span lang='CA'>La zona va ser prospectada durant el 1987 per Josep Gallart i Romeu membre de l’associació d’estudis científics i culturals de Mediona.</span></span></span></span></p> <p> </p>	41.4844200,1.5902300	382307	4593494	08122	Mediona	Fàcil	Dolent		Legal		Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)	També conegut com Can Mallofré.La concentració de ceràmica principalment ibèrica en dos punts diferenciats, propers però separats, un a la banda sud est del mas i l’altre al sud oest han fet que s’hagin identificat dos jaciments, Puigfred i Puigfred Vell respectivament.		1754	1.4		3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92337	Serra de Puigfred	https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-puigfred		III-I aC	No es conserven estructures	<p><span><span><span><span lang='CA'>En una zona boscosa, troballes superficials de material ibèric molt homogeni que permeten establir una cronologia del Ibèric ple/tardà (ceràmica a mà, grisa de la costa catalana i campanianes A i B) clarament anterior al segle I aC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A l’àrea de la carena és on es dispersen més troballes entre espais aterrassats i zones abruptes. És evident la situació estratègica de l’indret, el cim de Cantacorbs és el més alt de la serra de Puigfred. Des d’aquest punt es té un domini visual de les planes tant a est com a oest, a banda que és un lloc de difícil accés per les característiques del terreny. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La manca d’estructures fa molt difícil determinar la tipologia d’ocupació, però igual que passa en altres llocs, sembla versemblant pensar que poc a poc, durant la romanització es va anar deshabitant. Si això es va produir de forma abrupta o progressiva dependrà del tipus de pressió romana a la zona.</span></span></span></span></p>	08122-587	A cavall entre el terme municipal de Mediona i la Llacuna	<p><span lang='CA'><span><span>Jaciment localitzat per Josep Rafecas i Feixas l’any 1984 que fou prospectat de forma intermitent posteriorment. </span></span></span></p>	41.4806500,1.5714700	380734	4593101	08122	Mediona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92337-img20220504145733.jpg	Legal	Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)		81	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92359	Penjat del Coll Curt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/penjat-del-coll-curt		III-I aC	Possiblement afectat per l'activitat agrícola	<p><span lang='CA'><span><span>Jaciment a l’aire lliure amb molt mal estat de conservació, en el que es van recuperar alguns fragments de ceràmica ibèrica els anys’80 fruit de les prospeccions realitzades per Josep Gallart. Durant la realització del present mapa no s’han vist restes ceràmiques en superfície.</span></span></span></p>	08122-609	Al sud est del nucli urbà, a peus del camí de Sant Joan de Mediona a Can Vic	<p><span lang='CA'><span><span>Jaciment localitzat per Josep Gallart i Romeu, que va prospectar el territori als anys ’80 localitzant diferents restes ceràmiques a la zona.</span></span></span></p>	41.4694500,1.5938500	382582	4591827	08122	Mediona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92359-img2083.jpg	Legal	Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			BPU	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)		81	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
92360	Vinya del Pelador	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-pelador		III-I aC	Possiblement afectat per l'activitat agrícola	<p><span><span><span><span lang='CA'>Actual camp de cereal en el que durant les prospeccions dels anys ’80 es van localitzar restes de cultura material. Principalment es tracta de restes de ceràmica ibèrica comuna, amb algunes nanses i vores, també ceràmica ibèrica decorada amb cordons incisos o un fragment de molí de pedra calcaria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tot i que molt malmesos sembla que també es van recuperar alguns fragments de sigil·lada, ceràmica medieval i sílex.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest jaciment es podria relacionar amb el de la Plana d’en Felip, molt proper i amb una cronologia similar. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Com en altres casos, la manca d’intervenció arqueològica de moment no permet concretar si es tracta d’un únic jaciment o bé son dos llocs d’ocupació diferenciats.</span></span></span></span></p>	08122-610	A l’oest del nucli urbà a tocar de la BV-2137, entorn el Km 0.5 abans de travessar la Rasa de Cal Marqués.	<p><span lang='CA'><span><span>Jaciment localitzat per Josep Gallart i Romeu, que va prospectar el territori als anys ’80 localitzant diferents restes ceràmiques a la zona.</span></span></span></p>	41.4772700,1.6058200	383596	4592679	08122	Mediona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92360-img2105.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92360-img2108.jpg	Legal	Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			BPU	2023-08-02 00:00:00	Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)	Aquest tros antigament es coneixia com Vinya d’en Tano.	81	1754	1.4	1762	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús