Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 90676 | Barraca 21996 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21996 | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Té la coberta completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular i coberta amb falsa cúpula. L'obertura és de llinda plana i està orientada cap al sud-est. Està envoltada per un contrafort perimetral complet.</p> | 08122-416 | Al límit nord del nucli urbà, a la serra d'Orpinell. | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5123633,1.6103066 | 384033 | 4596569 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90676-img20220520083444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90676-img20220520083501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90676-img20220520083527.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 21996 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 89917 | Ajuntament de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-mediona | XIX | <p>Casa consistorial de Mediona, ubicada en un edifici en planta baixa i primer i segon pis. Formalment, la façana està endreçada en tres rengles: a la planta baixa, el portal (rematat amb un arc rebaixat) es troba al centre, amb una finestra geminada (també rematades en arc i enreixades) a cada banda; al primer pis hi ha tres grans portes allindanades amb els respectius balcons i al segon pis hi ha tres balcons de mida més modesta entre els quals hi ha dues finestres menors. L'edifici, és cobert a dues aigües (amb el carener paral·lel a la façana) llevat d'un segment central al costat de la façana, on hi ha una terrassa.</p> | 08122-21 | Carrer Trueta, núm. 10. | <p>L'edifici fou inaugurat l'any 1888, i des d'aquell mateix any les seves funcions van quedar lligades a l'ús com a escola. Les aules n'ocupaven la planta baixa, primer com escola masculina (l'any 1888, com hem dit) i des de 1890 també per a nenes.</p> <p>Aquestes funcions van perdurar fins la inauguració de les escoles noves l'any 1968.</p> | 41.4768200,1.6113300 | 384055 | 4592622 | 1888 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89917-img0335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89917-img20211028130513.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2022-11-18 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La rellevància de l'edifici va més enllà dels seus valors estrictament formals, ja que hi cal sumar la seva significació cívica. Dins l'edifici hi ha un dels dos dispensaris municipals i l'arxiu municipal. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 89950 | Arxiu municipal de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-mediona | XIX-XX | <p><span>El Servei d’Arxiu Municipal de Mediona és el servei de l'ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Mediona. L´Arxiu Municipal de Mediiona forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l’any 2007. Els serveis que ofereix són la consulta de fons, reprografia, assessorament a arxius d'entitats i associacions i suport a la investigació</span></p> <p><span>L’arxiu municipal de Mediona conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</span></p> <p><span>El conjunt de fons i col·leccions s’estructura en els següents apartats:</span></p> <p><span>Fons de l'Administració Local</span></p> <p><span>101 Ajuntament de Mediona</span></p> <p><span>Fons públics no municipals</span></p> <p><span>201 Jutjat de Pau de Mediona (1848-2003), 6.3 m.</span></p> <p><span>Fons privats</span></p> <p><span>301 Cambra Agrària local (1952- 1996), 0.12 m.</span></p> <p><span>302 Associació de Defensa Forestal (1990-1999), 0.12 m.</span></p> <p><span>303 Delegació local de FET y de las JONS(1995-1998), 0.12 m.</span></p> <p><span>304 Creu Roja (1990-2002), 0.12 m.</span></p> <p><span>305 Patronat Mitjans de Comunicació</span></p> <p><span>306 Agrupació Coral Mediona (1980-1981), 0.12 m.</span></p> | 08122-54 | Carrer Doctor Trueta, 10. | 41.4768200,1.6113300 | 384055 | 4592622 | 1848 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 89922 | Garatge de Ca l'Agulló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garatge-de-ca-lagullo | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici de planta rectangular i coberta a doble vessant de teula àrab. Fet de maó i pedra vista en el sòcol, d’estil clarament modernista. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Trobem tres obertures a la façana, una gran porta rectangular al centre amb els extrems de llinda aixamfranats i definida per maons i una espècie de voladís de rajola, que sobresurt lleugerament de la façana. A banda i banda trobem dues finestres rectangulars, amb llinda de pedra, sobre la qual i ja de forma més estreta encara es prolonga una mica més l’obertura. En destaquen les reixes de ferro forjat amb motius florals d’aquestes finestres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El coronament de l’estructura hi ha un frontó esglaonat definit per quatre pilars de maó, sobre els quals hi havia un pinacle de base circular del que s’ha perdut el remat decoratiu. Al centre d’aquest frontó i dins d’un cercle hi ha la data de 1931 en relleu.</span></span></span></span></p> | 08122-26 | Carrer Florenci Gustems, 7 | <p><span lang='CA'><span><span>Correspon a una construcció vinculada a les tasques agrícoles, un magatzem, segurament relacionat ambla producció vitícola i la puixança d’aquesta producció durant els segles XVIII-XIX.<strong> </strong></span></span></span></p> | 41.4771600,1.6121100 | 384121 | 4592658 | 1931 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89922-img0358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89922-img0359.jpg | Legal | Popular|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|105 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 89924 | Ca l'Agulló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagullo | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici cantoner de planta quadrangular composat per planta baixa, entresol, dos pisos i golfes. Té coberta a doble vessant de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La façana principal obre al carrer Anselm Clavé i és de composició simètrica a partir de tres eixos que articulen les obertures, totes rectangulars a excepció de la gran porta d’entrada. Totes aquestes obertures tenen com element comú i destacat la <span>utilització del llenguatge clàssic en mènsules, emmarcaments de pedra, i ús de cornises. El gran portal d’accés, d’una alçada considerable, està definit per blocs de pedra motllurats que defineixen un arc de mig punt. A la clau, que sobresurt lleugerament de l’arc, entre lletres estilitzades i decoracions geomètriques, trobem la data 1884 a la part inferior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda d’aquesta porta trobem les finestres de la planta baixa i l’entresol i per sobre, tres balcons per planta. Els de la primera planta estan comunicats per una llarga balustrada de ferro forjat, els de la segona són individuals, també tenen barana de ferro forjat i motius esgrafiats per sota la balustrada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part posterior de l'edifici hi ha un pati on destaca una galeria porxada d'arcs de mig punt</span></span><span lang='CA'> amb balustrada ceràmica a cada una de les plantes. Després una escala també ceràmica dona accés a la zona enjardinada. <span>En conjunt, respon a les característiques del llenguatge eclèctic.</span> </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Passat el patí hi ha un garatge, al que s’accedeix des del Carrer Florenci Gustems amb trets clarament modernistes.</span></span></span></span></p> | 08122-28 | Anselm Clavé nº 52- Florenci Gustems, 7 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Afavorits pels bons preus del vi. acompanyat a més per la inseguretat que es vivia al camp. Jaume Torrens, propietari d</span></span></span><span lang='ca'><span><span>els Agullons decideix edificar Ca l’Agulló el 1884. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A l’altre cantó del carrer de la façana lateral hi mantenien un tancat on portaven els rolls que eren tallats a la serradora que es trobava en el local a continuació del pati de la casa. Arribada la Festa Major s’enretiraven els troncs i s’hi muntava l’envelat. L’Ajuntament va comprar aquest terreny del que avui és la Plaça dels Països Catalans.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En Jaume Torrents era casat amb la seva cosina Rosa Torrents. La seva única filla l’Alberta Torrents i Torrents es va casar amb en Ramon Queralt fill, d´en Josep Queralt Marti propietari de finques a la Segarra i l’Anoia i fundador de La Hispano Igualadina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’única germana d’en Ramon Queralt, la Rosa Queralt, casada amb en Josep Closa va tenir dues noies la Maria Alberta i la Maria Rosa. La Maria Alberta va viure sempre amb els seus tiets i a la seva mort va passar a ser l´hereva de Queralt Torrents.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4774000,1.6121800 | 384127 | 4592685 | 1884 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89924-img20211028132600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89924-img0362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89924-img0364.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BPU | 2022-11-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | L’any 2021 l’Ajuntament de Mediona ha signat un conveni amb la Fundació Provea per la cessió temporal de l’edifici amb l'objectiu d'iniciar el camí per donar-hi un ús col·lectiu i comunitari. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 89938 | Cementiri de Sant Joan de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-joan-de-mediona | XX | <p><span>Cementiri ubicat als afores del poble, que mostra el procés generalitzat de substitució dels cementiris religiosos dins les viles per altres de titularitat municipal. El recinte, situat en una elevació, té un mur perimetral emblanquinat amb una obertura principal de ferro forjat.</span></p> <p><span>A l’interior coexisteixen nínxols adossats a les parets i petits mausoleus familiars. En ambdós casos, n’hi ha que daten de les dècades de 1910 i 1920 i, en ocasions, incorporen elements arquitectònics o ornamentals modernistes.</span></p> <p><span>La fossa comuna, enjardinada, acull les restes de cinc soldats republicans.</span></p> | 08122-42 | Camps de Puigmoltó. | <p><span>El 21 de gener de 1939, ja a les acaballes de la Guerra Civil, van tenir lloc els darrers enfrontaments armats a l'entorn de Mediona. Hi va prendre part la companyia de metralladores del 145 Batalló de la 37 Brigada Mixta., a la que pot ser que pertanyin els cinc soldats republicans enterrats a la fossa comuna.</span></p> <p><span>Antoni Ramallets i Simón, qui fou porter del FC Barcelona i fill de Mediona, hi va ser enterrat l’any 2013.</span></p> | 41.4740600,1.6069300 | 383683 | 4592321 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89938-img0441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89938-img0447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89938-img0449.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89938-img0456.jpg | Física | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 105|119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 90910 | Font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bosc-3 | XX | Està plena de pintades i grafits. | <p><span lang='CA'><span><span>Font que es troba a peu de carretera amb la surgència natural canalitzada amb un tub de coure que raja directament de la paret de contenció de la muntanya. Aquesta paret és feta de maçoneria rematada amb una cornisa motllurada. El raig està delimitat per una espècie d’arc ogival fet de maó manual que arriba fins la pica de pedra que recull l’aigua. Davant de la font hi ha un petit replà amb bancs de pedra i obra a banda i banda per poder descansar i també aparcar. </span></span></span></p> | 08122-526 | A la urbanització la Font del Bosc, al km 16 de la C-244 | <p><span lang='CA'><span><span>Font que dona nom a la urbanització, al seu entorn es van edificar les primeres cases de segona residencia del terme vers l’any 1925.<strong> </strong></span></span></span></p> | 41.4883900,1.6588700 | 388044 | 4593843 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90910-img3426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90910-img3428.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2022-11-19 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 92322 | El Pou Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou-blanc | XX | <p><span>Pou situat al costat del camí d’accés a Can Paixano, en un racó rodejat per un petit marge de pedra i ciment i amb un enllosat de pedra. L’estructura consta d’un cos de planta quadrada elevat, amb una porta metàl·lica a mitja alçada i una coberta de rajols corbada, sota la qual hi ha una peça ceràmica amb la inscripció «EL POU BLANC» i un trèbol de quatre fulles. En un lateral hi ha una pica d’obra emblanquinada per fora, igual que el cos de pou.</span></p> | 08122-572 | Nucli de Can Paixano. | 41.5044900,1.6514500 | 387453 | 4595641 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92322-img20220214101504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92322-img20220214101517.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-08-15 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 92560 | Cementiri de Sant Pere Sacarrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-pere-sacarrera | XX | <p><span>Cementiri parroquial al qual s’accedeix des de la carretera C-244, just al sud de la urbanització de la Font del Bosc. Està perimetrat per una tanca d’obra emblanquinada en la qual s’obre una porta de forja al lateral orientat al nord-oest. Ja a l’interior, els nínxols s’adossen a la cara interna del mur perimetral, deixant al centre un espai arbrat entorn a una creu de forja.</span></p> <p><span>El recinte ha estat ampliat recentment cap al sud-oest.</span></p> | 08122-671 | Partida de la Creu. | 41.4901000,1.6592900 | 388082 | 4594033 | 1956 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92560-img20220818070524.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92560-img20220818070722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92560-img20220818070808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92560-img20220818070911.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 92608 | Font del molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-6 | XVIII-XX | <p><span>Font situada a la llera de la riera de Mediona, en un punt en el qual l’aigua hi ha excavat un abric i un seguit de gorgs. L’aigua salta un desnivell entre dos gorgs formant un raig.</span></p> | 08122-719 | Llera de la riera de Mediona. | 41.4736000,1.6137300 | 384250 | 4592261 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92608-img20220603091855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92608-img20220603091908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92608-img20220603092333.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 92610 | Riera de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-mediona | <p><span>La riera de Mediona neix al terme de la Llacuna dels torrents que baixen de Puig Castellar i del torrent de la Molinada a tocar de la Torrebusqueta, on hi ha bastants sorgiments d’aigua. Rep una bona aportació de la riera de Rofes, encaixada en un congost, i entra al terme de Mediona passat el molí de Puigfred. Travessa les planes agrícoles de la zona de Can Xombo i alimenta les aigües subàlvies a la població de Sant Joan, on hi ha molts pous. Més endavant, secciona les elevacions que separen els termes de Mediona i San Quintí de Mediona. A partir d’aquest punt rep el nom de Riu de Bitlles, les aigües del qual aflueixen a l’Anoia al terme de Sant Sadurní d’Anoia.</span></p> <p><span>Al llarg del seu curs travessa diversos entorns físics i mediambientals. Al primer tram travessa boscos joves de pins que han colonitzat antics bancals agrícoles. Seguidament, passa unes planes agrícoles dedicades al conreu de cereals i vinya. A partir del nucli de Sant Joan de Mediona, que perfila pel sud-oest, comença a encaixonar-se en el terreny a través de les calcàries, traçant un solc cada cop més profund on creixen espècies de ribera. Pel congost de Santa Anna s’obre a les planes que alimenten les Deus, ja en el terme de sant Quintí de Mediona.</span></p> <p><span>Aquest ecosistema humit, en un punt de contrast respecte a planes de secà i elevacions abruptes, crea una especificitat d’interès paisatgístic i ecològic. Entre les espècies que hi habiten hi ha aus com el blauet (<em>Alcedo atthis</em>) o la cuereta torrentera (<em>Motacilla cinerea</em>); rèptils com la tortuga de rierol (<em>Mauremys leprosa</em>) i la colobra d’aigua (<em>Natrix maura</em>); amfibis com el gripau comú (<em>Bufo bufo</em>); peixos com la bagra (<em>Leuciscus cephalus</em>); mamífers com la rata d’aigua (<em>Arvicola sapidus</em>) i insectes com el cavallet del diable (<em>Anax imperator</em>).</span></p> | 08122-721 | A través del nucli de Mediona. | 41.4735300,1.6141300 | 384283 | 4592252 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92610-img20220603092247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92610-img20220603093913.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 93009 | Font de Cal Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-sabater-0 | XVIII-XX | L'any 2011 va ser netejada dins el programa 'Recuperem les nostres Fonts' de l'AECCM. | <p>Font de clot situada en un paratge agrícola. En una secció del terreny, té un 'armariet' (una cavitat) de forma quadrada.</p> | 08122-766 | Finca de Cal Sabater. | 41.4935988,1.6057826 | 383622 | 4594492 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 93010 | Font de Rous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rous | XVIII-XX | <p>Font de clot.</p> | 08122-767 | 08122 | Mediona | Regular | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||||
| 93014 | Font de l'Obac de Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobac-de-pala | XVIII-XX | Avui es troba molt abandonada, però raja permanentment. | <p><span>El lloc té una gran alzina que forma dos troncs monumentals, la qual dona cert interès a l’indret. </span></p> | 08122-771 | <p><span>Era la font que subministrava l’aigua a l’antiga masia del mateix nom. </span></p> | 08122 | Mediona | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L’aigua és de molt bona qualitat. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 93016 | Font del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bolet | XVIII – XX | <p><span>És una cabalosa font, té l’aigua canalitzada i una llarga mina per recollir-la. Al seu entorn hi ha una gran alzina i un plafó de ceràmica amb la figura de la Mare de Déu.</span></p> | 08122-773 | A la zona de la quadra de Bolet, davant mateix de la casa. | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També denominada font de Mare de Déu de Montserrat. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 89932 | Cal Forner de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forner-de-la-placa | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Els treballs d’enderroc de l’edifici de Cal Forner de la plaça l’any 1989 van posar al descobert les restes d’un conjunt industrial destinat a la producció d’aiguardent. Les restes es troben a l’est de la Riera de Mediona, a la zona coneguda com “La Resclosa” i actualment són parcialment visibles en una petita zona enjardinada per sota l’edifici nº 51 de la Plaça del Montseny, </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La premsa de l’esquerra (nord) té uns 1.70 m de llarg per uns 0.40 m d’amplada i encara conserva el cargol premsador i peces de ferro verticals de subjecció. La de la dreta, (sud) és lleugerament inferior. Els muntants fets de conglomerat, tenen una fondària de 0.77 m i l’esquerra té un encaix de fusta encastat En aquesta mateixa estructura, la part del fons està revestida amb rajoles amb digitacions obliqües. La de la dreta el fons també és de pedra i no es conserven restes de rajols. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ambdues tenen dates inscrites, l’esquerra s’hi pot llegir 1789 i la de la dreta 1796, el que permet situar el conjunt a finals del segle XVIII. Tot i que actualment no són visibles a peu de carrer totes les restes recuperades, no hi són ni els plats ni dipòsits de les premses per exemple, la documentació feta al seu</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>dia va permetre entendre que la fassina va patir diferents transformacions i modificacions amb el temps, com la construcció d'una segona premsa, la necessitat de disposar de dos cups de gran capacitat etc. </span></span></span></span></span></span></p> | 08122-36 | Solar on s’uneixen el Passeig de Mediona i el Carrer de Pompeu Fabra. | <p><span><span><span><span lang='CA'>La neteja i documentació de les estructures es va fer <span><span>per membres de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona i que va permetre documentar, ambdues estructures, un parell de cups sota l’edifici i recuperar diferents restes de cultura material atribuïbles als segles XIX i XX. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A Mediona es tenen documentades a finals del XIX diverses fassines, una de les quals segurament aquesta, que s’abandona en un moment indeterminat del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Aquest tipus d’indústria representà un moment singular de la zona, on la destil·lació del vins va permetre comercialitzar els excedents de la producció, sobretot a partir de les grans plantacions de vinya del segle XVIII. La seva producció s’estengué entre els segles XIX i XX i sembla que el mercat de les colònies americanes, on tenint gran acceptació, va ser un dels més destacats.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4780006,1.6100647 | 383951 | 4592754 | 1789 -1796 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89932-img0407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89932-img0408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89932-img0409.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2022-11-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Visitable, integrat a la via pública. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 92406 | Mediona I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mediona-i | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>'Sota la vinya d'en Busquets'. <em>El Portal de Sant Quintí de Mediona. </em>11</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>ANÒNIM. 'Entrevista amb Jordi Estévez, co-responsable de les Excavacions Arqueològiques'. <em>El Portal de Sant Quintí de Mediona. </em>11</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>ESTÉVEZ, J.; PIQUE, R. 'Mediona I: un asentamiento del paleolítico medio en Catalunya'. <em>Xàbiga. </em>6, p.126-143.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>ESTÉVEZ, J.; WENIGER, G. 'El jaciment paleolític de Mediona I'. A: <em>Tribuna d'Arqueologia 1989-1990. </em>Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1991. p.7-17.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ESTÉVEZ, J.; WENIGERD,G.;VILA, A.: Memòria excavacions al jaciment Mediona I (1987-1990). Nº 820</span></span></span></span></span></span></p> | (-50000-33000) | Està completament protegit. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Abric, zona d’ocupació amb estructures de caràcter perible de la que es disposa de poca informació. Sembla que el jaciment fou localitzat fruit d’unes prospeccions als anys ’80 degut a informacions orals que situaven la localització de sílex a la zona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En aquest jaciment es va fer un sondeig d’uns 6 m2 de superfície i una trinxera de 4 m2 a tocar d’una feixa. La metodologia arqueològica aplicada fou el mètode de coordenades cartesià Laplace-Méroc amb quadricula aèria, on sembla que es van localitzar un bon nombre d’estructures i sòls d’ocupació. Tanmateix encara no s’ha publicat els treballs de recerca i per tant és difícil aprofundir en les seves característiques.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Pel poc coneixement que es té, es sap de l’existència d’un nivell d’uns 0.40 m amb indicis d’una intensa ocupació i amb paral·lels a les ocupacions mosterianes de l’Abric Romaní. Són especialment interessants l’ampli espectre d’espècies caçades (senglars, grans bòvids, cérvols, èquids…): Pel que fa a la cultura material hi ha una indústria lítica de sílex de tècnica no laminar i predomini del retoc simple, que segons F. Bordes es podria adscriure al Mosterià avançat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08122-656 | A llevant del nucli urbà, al límit sud de Monterrey Park | <p><span><span><span><span lang='CA'>Des de la seva descoberta i inici de la recerca s’han fet diverses campanyes d’intervenció, incloses en projectes de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona sota la direcció de Jordi Estévez, Gerd Wenigerd i Rafael Mora.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>S’hi ha intervingut l’estiu de 1987,1988, 1989, 1990, 1991. El 1992, la direcció anà a càrrec de Teresa Argelés i Toló, Xavier Terrades i M. Àngela Taulé i els darrers tres anys 1993, 1994 i 1995 es van fer càrrec de l’excavació Teresa Argelés i Toló, M. Àngela Taulé</span></span></span></span></p> | 41.4676600,1.6561000 | 387777 | 4591545 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92406-img3133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92406-img3077.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2022-08-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 77 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 92683 | Col·lecció d'arqueologia de l'AECCM | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-darqueologia-de-laeccm | XX | Malauradament, els mètodes utilitzats fa dècades per a l’obtenció dels materials arqueològics no van ser els adequats, i alguns objectes estaven mancats d’una procedència precisa. Actualment, s'està treballant per revertir aquesta situació (vegeu l'apartat de descripció). | <p><span><span><span><span><span>C</span></span></span></span><span><span><span><span>ol·lecció de materials mobles arqueològics d'interès notable procedents de diversos jaciments del municipi de Mediona, que s'exposen en vitrines a la sala d'exposicions del Casal Medionenc, on l'AECCM hi fa mostres temporals entorn al patrimoni del municipi. El fons reflecteix, per tant, al patrimoni arqueològic local, essent ben representades les fases prehistòrica, protohistòrica, romana i medieval. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08122-761 | Carrer Florenci Gustems, 12. | <p><span>La col·lecció es va anar formant des de finals dels anys 1970 amb materials procedents de prospeccions i excavacions d'aficionats als jaciments del terme municipal.</span></p> | 41.4777013,1.6126023 | 384163 | 4592718 | 1978 | 08122 | Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92683-10-vitrina-no-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92683-vityrina-6.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La visita a l'exposició es realitza prèvia concertació. A més de la part exposada, la col·lecció estava formada originalment per altres materials que no havien estat inventariats i estudiats de forma adequada. Amb bon criteri, l'AECCM va arribar a un acord amb el Vinseum, museu de les cultures del vi de Catalunya, per tal de dipositar-hi el gruix del material, i que tant aquest com el que restava en dipòsit a Mediona fossin catalogats. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 92624 | Cova gran A de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-gran-a-de-santa-anna | <p><span><span><span><span lang='CA'>A</span><span><span><span><span>NÒNIM. 'Prospecciones en cuevas de la comarca del Penedès (Barcelona)'. <em>Ampurias. </em>XVII-XVIII. Atribuïble a J. de C. Serra Ràfols.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>PINTA RODRIGUEZ, J. de la. 'Repertori de cavitats d'interès arqueològic'. <em>Exploracions. </em>7, p.17. Edita l'Espeleoclub de Gràcia.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>VIRELLA BLODA, J. 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions preshistòriques'. A: <em>Actex XIX Assemblea Intercomarcal d'Estuiosos (Vilanova i la Geltrú, 25-26 octubre 1975). </em>Vilanova: Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, 1983. p.220. Reeditat a Miscel·lània Penedesenca, vol. 1 (1978) p. 264.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Escolà, O. (1969).- “La contribució dels espeleòlegs al coneixement del gènere Troglocharinus Reitt.” Espeleòleg (8): 293-301. ERE del CEC. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Español, Francesc.(1953).-”Sobre Bathiscinae ibéricos: adiciones a la última revisión del profesor Jeannel (1924)”. <em><span>Speleon</span></em> (4):37-48. Oviedo</span></span></span></span></span></span></span></p> | (-650 -50); XII-XV | Es desconeix l'estat de conservació, ja que mai s'ha fet una intervenció arqueològica. Els accesos són molt dificils i estan molt emboscats. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Cova de 27 m de recorregut amb dues boques que donen accés a una sala amplia d’uns 8 x 12 x 3 m, al final de la qual hi ha una galeria d’uns 6 m de llarg, ascendent, que gira cap a llevant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>D’aquests dues boques, la que obre a sud té una un mur de tapia per fer de tancament i porta d’accés de l’espai, tancat al SE per un mur de pedra seca. J.Virella inclou àquest àmbit com espai d'hàbitat troglodític en els 16 que descriu a la seva obra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A banda de les restes de parets, l’interior està completament fumat evidenciant l’ús de fogueres. En la ultima fase d’ocupació de la cavitat, sembla evident que serví per tancar el bestiar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les úniques evidències de cultura material conegudes són les recuperades per Josep Gallart en les seves proposicions davant la cova, algunes de cronologia ibèrica.</span></span></span></span></p> | 08122-735 | Al sud del nucli urbà, a la serra de les Clivelleres | <p><span><span><span><span lang='CA'>Malgrat l’indret és força conegut, no és fins la segona meitat del segle XX que es té la primera cita. L’any 1953 apareix una nota a la </span><span lang='CA'><span><span>biospeleològica del Dr. Francesc Español, que l'havia visitada el 18 de febrer del 1934. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1974 Àngel Lagar corroborà oralment l’existència d’altres cavitats, visitades per ell mateix l’any 1957. La cova ha estat topografiada dues vegades, una el 1977 per la SIE (S</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>ecció Investigacions Espeleològiques)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span> del CEA (C</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>entre Excursionista Àliga)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>, però resta inèdita i l’altre l’any 2005 per un equip de l’ERE (Equip de Recerques Espeleològiques) del CEC (Centre Excursionista de Catalunya).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La cova va ser prospectada externament per Josep Gallart de l’Associació d’estudis Culturals i Científics de Mediona.</span></span></span></span></p> | 41.4601400,1.6295000 | 385543 | 4590745 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92624-img20220818122756.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92624-img20220818123137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92624-santa-anna.jpg | Legal | Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | BPU|Xarxa natura 2000 | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Conjunt format per tres coves (A, B i C) de les quals, l’única amb restes arqueològiques és la C. A banda de la seva importància patrimonial i cultural destaquen pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troben dins el Pla Especial d’interes naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 85|79 | 1754 | 1.4 | 1762|1764 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 92625 | Cova B i C de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-b-i-c-de-santa-anna | <p><span><span><span><span><span><span><span>PINTA RODRIGUEZ, J. de la. 'Repertori de cavitats d'interès arqueològic'. <em>Exploracions. </em>7, p.17.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>VIRELLA BLODA, J. (1978) 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. <em>Actes XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'octubre 1976). </em>p.220. Reeditat a Miscel·lània Penedesenca, vol. I (1978), p. 264</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Rafecas, Eduard (1995).- <em>Mediona. Guia d'esports a la natura.</em> 74 pp + mapa. Ajuntament de Mediona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>VIRELLA BLODA, J. 'Habitacles troglodítics'. <em>Miscel·lània Penedesenca. </em>III.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | (-400-3500); Edat del Bronze (-1800-65); XII-XV | Ha estat parcialment excavada.Accés dificil i zona molt emboscada. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt de cavitats de 310 m de recorregut situat en una zona boscosa. La de ponent Cova 1 (B) té una boca de 1.30 m d’alçada per 2 m d’amplada, i una galeria que porta a una sala de grans dimensions on hi ha blocs caiguts i fracturats i d’on surt una gatera que comunica a la cova 2 (C).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La cova C obre al SE, i la boca fa 1.20 m d’alt per uns 1.50 m d’amplada a traves de la qual s’accedeix a una galeria de la mateixa amplada, que condueix a una petita sala. És en aquest espai on es conserva el sediment d’on provenen les restes de cultura material recuperades durant les prospeccions realitzades per Josep Gallart i que estan dipositades al Museu Municipal de Mediona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En concret es van recuperar algunes restes humanes, macrofauna, i també restes ceràmiques a mà possiblement del neolític i edat del bronze, així com altres fragments de ceràmica medieval i de cronologia indeterminada. Per tant tot i que de forma discontinua sembla que el lloc, va tenir ocupació en diferents moments històrics. La presència de restes humanes també pot suggerir que va tenir funcionalitat funerària en algun moment indeterminat, a banda de lloc d’hàbitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La falta d’intervencions arqueològiques impedeix aprofundir en el coneixement de la seqüencia ocupacional de l’indret.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Pel que fa al nom de les coves, sembla que el criteri de nomenclatura, que en algun cas ha portat confusió, ha sigut el de la grandària i no tal vegada el més lògic de la horitzontalitat. La Cova gran és la A, la mitjana és la C i la petita és la B.</span></span></span></span></p> | 08122-736 | A llevant del nucli urbà, a la serra de Clivelleres | <p><span><span><span><span lang='CA'>Malgrat l’indret és força conegut, no és fins la segona meitat del segle XX que es té la primera cita. L’any 1953 apareix una nota a la </span><span lang='CA'><span><span>biospeleològica del Dr. Francesc Español, que l'havia visitada el 18 de febrer del 1934. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1974 Àngel Lagar corroborà oralment l’existència d’altres cavitats, visitades per ell mateix l’any 1957. La cova ha estat topografiada dues vegades, una el 1977 per la SIE (S</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>ecció Investigacions Espeleològiques)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span> del CEA (C</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>entre Excursionista Àliga)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>, però resta inèdita i l’altre l’any 2005 per un equip de l’ERE (Equip de Recerques Espeleològiques) del CEC (Centre excursionista de Catalunya).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La cova va ser prospectada externament per Josep Gallart de l’Associació d’Estudis Culturals i Científics de Mediona.</span></span></span></span></p> | 41.4598600,1.6297400 | 385562 | 4590714 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92625-img20220818122702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92625-boca-2-santa-anna.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | BPU|Xarxa natura 2000 | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Conjunt format per tres coves (A, B i C) de les quals, l’única amb restes arqueològiques és la C. A banda de la seva importància patrimonial i cultural destaquen pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troben dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|85|78 | 1754 | 1.4 | 1762|1764 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 92626 | Cova de l'Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lametlla | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aymamí, G. (1998).- “Les coves del Penedès: La seva descoberta i utilització per l'home al llarg del temps”. </span></span></span></span><em><span lang='CA'><span><span>Del Penedès </span></span></span></em><span lang='CA'><span><span><span>(7): 7-48. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Rafecas, Eduard (1995).- </span></span></span></span><em><span lang='CA'><span><span>Mediona. Guia d'esports d'aventura.</span></span></span></em><span lang='CA'><span><span><span> 76 pp. Ajuntament de Mediona.</span></span></span></span></span></span></span></p> | (-650-50) | Sembla que ha sofert poques accions clandestines o incontrolades. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Cova de 21 m de recorregut, l’entrada de la qual, forma una balma amb una gran visera de quasi 4 m de llarg per uns 2.75 m d’ample que dona accés a una sala de 12 x 23 m i uns 4 m d’alçada al punt més alt. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons Pere Giró a la cova es van recollir restes de ceràmica ibèrica pintada, essent aquesta la única noticia sobre cultura material que es conserva. La possible cala realitzada per C. Serra Ràfols l’estiu de 1954 no és visible sobre el terreny. Destaquen les altes possibilitats que la cavitat contingui estratigrafies similars a les de la Cova del Bolet o la Cova de la Guineu (Font-Rubí).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En els últims moments d’us va ser ocupada per tancar-hi ramats d’ovellles.</span></span></span></span></p> | 08122-737 | Al sud del terme, a tocar de la Casa Nova del Bolet | <p><span><span><span> La informació arqueològica que es té de la cova respon a la c</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>orrespondència entre J. d. C. Serra Ràfols i Josep Lloret (5 i 11 de novembre de 1954, arxiu AECC de Mediona).</span></span></span></span></span></p> | 41.4534400,1.6175300 | 384531 | 4590018 | 08122 | Mediona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92626-img20220818125014.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També coneguda com Cova de l’Omella o Cova de l'Autmella. A banda de la seva importància patrimonial i cultural destaquen pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troben dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix.Per arribar-hi s'ha de seguir el camí que arrenca del davant mateix de la casa Nova de Bolet, està indicat. Un cop arribats a la torre d'alta tensió cal seguir paral·lelament a la línia elèctrica durant uns metres. | 79 | 1754 | 1.4 | 1764 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 92628 | Cova del Tronc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-tronc | (-4000-2500); (-1500-1200); III-I aC | S'hi han fet algunes accions sense control arqueològic. | <p><span lang='CA'><span><span>El jaciment és un espai sota blocs accessible per dos accessos-pou intercomunicats. Les restes de cultura material localitzades són bàsicament ceràmiques, grans gerres, que van des del neolític fins l’ibèric final, d’aquesta ultima cronologia però, amb molt poca presència També s’han trobat restes esquelètiques humanes (fragments de crani adult i infantil) i de fauna, tot i que en poca abundància. Tots aquests elements fan pensar en una triple funcionalitat de l’indret: Un lloc de refugi esporàdic, magatzem (per la presència de grans gerres en un ambient de temperatura constant) i lloc d’enterrament.</span></span></span></p> | 08122-739 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de les Pereres | <p><span><span><span><span lang='CA'>El fondal de Valldellòs, tot i que conegut ha estat poc freqüentat per l’excursionisme científic. La primera noticia es té entre 1950-1956 quan P. Giró esmenta les troballes arqueològiques sobre la donació de materials per J. Lloret mestre de Mediona. El 1975 el grup Talaia de Vilanova fan del lloc un punt habitual de les excursions, localitzant 6 racons refugi entre els blocs de pedra. Finalment els anys ’80 l’Associació d’estudis Culturals i Científics de Mediona en fa prospeccions.</span></span></span></span></p> | 41.4569800,1.6183100 | 384603 | 4590409 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92628-img20220818125014.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|BPU | 2022-11-19 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de la Boira, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat.L’indret a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|81|78 | 1754 | 1.4 | 1786|1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 92629 | Cova de la Boira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-boira | <p><span><span><span><span><span><span><span>MESTRES, J. <em>El Neolític Antic al Penedès. </em>Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona (en preparació).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ROVIRA i PORT, J.; SANMARTÍ, E.; GALLART ROMEU, J. <em>Mediona i l'Alt Penedès de la Prehistòria a la Antiguitat. </em>Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, 1983. (Sèrie de Monografies Arqueològiques; núm. 6). En premsa, original entregat en 1983.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | (-5000-2500); II-I aC, XI-XV | Pràcticament ja s’ha excavat en la seva totalitat. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El forat o Cova de la Boira, és tal vegada el més apte per esser ocupat del conjunt de cavitats del Fondal de Valldellòs. Té un recorregut d’uns 43 m amb tres entrades, una amb rampa, l’altre amb pou i l’ultima un estret laminador. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La pròpies característiques de la zona, amb grans blocs de pedra calcària despresos, produeixen espais buits que permeten quedar aixoplugats i aïllats, els quals van ser utilitzats per l’home des de la prehistòria. A la Cova de la Boira les dues entrades principals condueixen a dues sales, una davant de cada entrada i a dins es formen una sèrie de galeries que són els buits entre els blocs. Entre els blocs, tot i que no es conserva estratigrafia pròpiament dita, s’han recuperat restes de cultura material d’un ampli espectre cronològic; ceràmiques des del Neolític antic al Neolític final, incloent un penjoll d’os amb 7 ranures circumdants incises i una cullera de ceràmica, ambdós elements poc comuns.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>També hi ha restes ceràmiques del bronze final i mitjà, fragments de ceràmiques de l’ibèric tarda II-I aC, i ceràmica de cronologia medieval.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A banda d’això s’han recuperat restes de fauna, macrofauna especialment, i indústria sobre os, amb 21 punxons, 2 espàtules i 1 plaqueta. També hi ha ornaments de petxina 5 destrals de pedra polida i industria lítica en sílex.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08122-740 | Al sud del nucli urbà a la cinglera de les Pereres. | <p><span lang='CA'><span><span>El fondal de Valldellòs, tot i que conegut des dels anys ‘20 ha estat poc freqüentat per l’excursionisme científic. La primera notícia és als anys ’50 per P. Giró que en fa menció arqueològica. També destaquen les exploracions del grup Talaia, publicades per J Virella. Per altra banda J. Mestres també visita el fondal, identificant 5 punts arqueològics. La zona des dels anys ’80 ha estat prospectada per membres de l’AECCM</span></span></span></p> | 41.4568300,1.6185100 | 384619 | 4590393 | 08122 | Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92629-img20220818125014.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|BPU | 2022-11-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També coneguda com Cova de la Cuina forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 81|85|78 | 1754 | 1.4 | 1786|1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||
| 92630 | Cova d'en Barramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-barramon | (-4000-2200); (-2200-650) | S'han recuperat restes de cultura material sense metodologia arqueològica. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Espai pou sota un gran bloc amb una boca de 1 m d’alt per uns 1.20 m d’amplada. Com a la resta de coves o cavitats de la zona s’han recuperat restes de cultura material de diverses etapes, adscrites tant al neolític final com a l’edat dels metalls. Hi ha ceràmiques, restes d’indústria lítica, també ornament amb petxina i restes de fauna. En aquest cas però, a diferència d’altres coves és mes difícil donar una hipòtesi sobre el tipus d’assentament ja que per exemple no hi elements protohistòrics i clàssics de luxe ni tampoc restes humanes. La hipòtesi més plausible seria el us com a magatzem, però tampoc pot ser una afirmació concloent.</span></span></span></span></span></p> | 08122-741 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de les Pereres | <p><span><span><span><span lang='CA'>El fondal de Valldellòs, tot i que conegut ha estat poc freqüentat per l’excursionisme científic. La primera noticia als anys ’50 quan el J. Lloret mestre de Mediona i membre de AECCM formà una col·lecció didàctica amb troballes de superfície de tot el terme, centrant-se en buscar sílex, destrals i ceràmiques. Els anys ’70 el grup Talaia de Vilanova fan del lloc un punt habitual de les excursions, L’any 1978 l’indret és descobert i prospectat per l’AECCM, també s’hi fa una excavació i exposen les restes al Casal de Mediona. Als anys ’80 l’AECCM continua fent visites i prospeccions a l’indret.</span></span></span></span></p> | 41.4567200,1.6184800 | 384616 | 4590380 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92630-202011053198barramon.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de protecció | 2022-11-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, Cova de la Boira, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1762|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 92636 | Abric vora el camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-vora-el-cami | (-2200-650) | Protegit per l'acumulació de sediment. | <p><span lang='CA'><span><span>Petit refugi o abric, del conjunt de cavitats del Fondal del Valldellòs, però en aquest cas proper al camí obert pels llenyataires, el que va permetre localitzar un extens taller de sílex. Actualment l’abric esta quasi totalment colmatat pel sediment i l’espai entre la roca i el terra no supera els 0.50 m. En superfície es van localitzar restes ceràmiques similars a les de la Cova de la Boira. El sediment de l’abric presenta una lleugera inclinació vers els camí, i J. Mestres el situa cronològicament en època del bronze.</span></span></span></p> | 08122-747 | Al sud del nucli urbà a la cinglera de Pereres. | <p><span lang='CA'><span><span>Jaciment descobert fruit de les prospeccions fetes per J. Mestres de Vilafranca el 1975, en concret durant la segona visita a la zona.</span></span></span></p> | 41.4575400,1.6181600 | 384591 | 4590472 | 08122 | Mediona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92636-img20220818124352.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova de la Boira, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79 | 1754 | 1.4 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 92638 | Cavitats del Fondal de Valldellòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavitats-del-fondal-de-valldellos | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt de blocs de pedra corresponents al despreniment d’una cinglera calcària, que han generat una multitud de concavitats i un petit laberint de passadissos i caus, que tot i no ser de gran interès espeleològic, si tenen valor arqueològic i patrimonial. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’indret està dominat per dos elements singulars, l’Agulla de Valldellòs, un monòlit que presideix el fondal i el pas dels lladres o de la guineu, una canal que permet passar el cingle.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Entre el conjunt de cavitats existents destaca la cova de Boira i d’aquest conjunt també són </span><span lang='CA'><span><span>la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08122-749 | Al sud del nucli urbà, al cingle de les Pereres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El fondal de Valldellòs ja apareix citat l'any 1928 en un itinerari del Centre Excursionista Rafel de Casanova (aleshores l'anomenaven Fondal de Clivelleres).</span></span></span><br /> <span lang='CA'><span><span>L'any 1956, Pere Giró fa esment d'una donació de material arqueològic feta per Josep Lloret al Museu de Vilafranca del Penedès de peces localitzades a la zona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La següent noticia no és fins el 1975 quan tres membres de l'Agrupació Excursionista Talaia (Vilanova i la Geltrú) (J. Alegret, M. Pàmies i J. Virella), redescobreixen l'indret i a partir de 1978 fins a 1986 la zona va ser objecte d'una important actuació arqueològica per part de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona</span></span></span></span></span></p> | 41.4565100,1.6190900 | 384667 | 4590356 | 08122 | Mediona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92638-img20220818124349.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | L’indret també conegut com Forats de Valldellòs, a banda del valor geològic i paisatgístic, destaca pels seu valor patrimonial amb una vintena de jaciments identificats. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 89941 | Biblioaccés de Mediona Roser Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioacces-de-mediona-roser-capdevila | XXI | <p><span><span>El municipi de Mediona, mitjançant el punt d’informació juvenil Pantinkillo i amb el suport del Bibliobús Montau, posa a disposició de la ciutadania el biblioaccés. En el seu horari d’obertura (durant tot l’any, entre setmana i majoritàriament a les tardes), proporciona els serveis d’accés a internet, consulta a sala i préstec personal.</span></span></p> | 08122-45 | Carrer del Molí, 25. | 384152 | 45924851 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89941-img20220818090102.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | El servei fou anomenat en honor a l’autora Roser Capdevila, molt vinculada a Mediona. | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 89972 | Santa Margarida d'Agullàdols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-dagulladols | XII-XIII | Ha estat restaurada. | <p><span>Església amb una nau de planta rectangular rematada en absis semicircular. La porta original, amb arc de mig punt adovellat, es troba en el lateral orientat a migdia, acompanyat per arcuacions cegues llombardes entre lesenes que s’estenen fins l’exterior de l’absis, on s'hi obren tres finestres de dobles esqueixada. El lateral nord, no obstant, no està decorat, i s’hi adossen dos contraforts. </span></p> <p><span>Més enllà de l’obra original, hi són visibles diverses reformes. En primer lloc, tota la construcció va ser sobrealçada, configurant una coberta amb volta de canó nervada. L’altra modificació substancial fou l’obertura d’una porta axial en l’extrem oposat a l’absis, feta amb brancals de pedra i una llinda de fusta, per sobre de la qual s’aixeca un altre element afegit: un petit campanar d’espadanya.</span></p> <p><span>Cal fer esment, també, que s’han eliminat alguns cossos afegits al llarg del temps, com la sagristia que tapava la porta primitiva.</span></p> | 08122-76 | Agullàdols. | <p><span>Al paviment de la nau hi destaca una làpida de marbre que data de 1835, amb la inscripció «D. Daniel Vardon Kennett, súbdito británico, comerciante y hacendado, natural de la Ysla de Guernsey, falleció el 12 de enero del 1835, a los 54 años de edad. Llorando su lamentable pérdida pusosa sus restos este mármol la ternura conyugal de Da Marta Francisca de Ferrer, natural de Barcelona.».</span></p> | 41.4842000,1.6803300 | 389829 | 4593351 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89972-img20211104101358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89972-img20211104101437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89972-img20211104101501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89972-img20211104101519.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | BPU | 2022-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 92 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 92397 | Llegenda de les encantades de la Cova del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-encantades-de-la-cova-del-bolet | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Cova del Bolet és un paratge molt freqüentat per caminadors i senderistes i àmpliament conegut al territori no només per les restes arqueològiques documentades sinó també per la quantitat d’històries que s’hi expliquen. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les encantades de la cova del Bolet explica la història de les tres filles de la família més rica de Font-Rubí. Les tres germanes, molt boniques i precioses feien anar de corcó a tos els xicots del poble. Elles es deixaven festejar i quan els nois ja eren ben enamorats els deixaven plantats, quedant tots ells un darrere l’altre ridiculitzats i escarmentats. Conegudes a tota la contrada, cada vegada eren més els nois ressentits per la seva actitud. Vist això els nois van decidir, enlloc de competir per elles, unir-se per planejar la venjança. Van anar a veure les bruixes i van demanar que les encantessin, al que van accedir enviant-les a la Cova del Bolet, on estarien tancades i encantades fins que s'aturés el soroll de l’aigua que se sent circular a l’interior. </span></span></span></span></p> | 08122-647 | Al sud est del nucli urbà de Sant Joan de Mediona, a la serra del Bolet, al nord est del mas del mateix nom. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Llegenda tramesa oralment de pares a fills. És encara força popular al municipi. Fou recollida per Joan Amades, </span><span lang='CA'><span>que la va escoltar de la Dolors Gual (la Lola de cal Gili, de Sant Quinti de Mediona), l’estiu de l’any 1922. </span></span></span></span></span></p> | 41.4585200,1.6103600 | 383941 | 4590591 | 08122 | Mediona | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 92398 | Llegenda de la filla de Can Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-filla-de-can-fabregas | <p><span lang='CA'><span><span>Moya, Bienve (2005) Llegendes del Penedès i les valls del Garraf. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Cova del Bolet és un paratge molt freqüentat per caminadors i senderistes i àmpliament conegut al territori no només per les restes arqueològiques documentades sinó també per la quantitat d’històries que s’hi expliquen. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la serra del Bolet hi havia una masia coneguda com Can Fàbregas (actualment al terme de Fontrubí) construïda anys enrere pels avis del mas, que fugien de la pesta que assolava Europa. Generacions després els habitants de la masia van tenir una filla preciosa, d’ulls verd i cabell negre. Això feia que tots els xicots de la contrada s’hi acostessin a festejar-la però ella, potser aclaparada per l’atenció, no els deia paraula i es limitava a somriure. Els nois s’ho prenien com una ofensa i veient que no es decidia per ningú es van unir per ordir una venjança.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Van pactar un preu amb una bruixa per tal que doblegues el seu orgull, però la bruixa, vella i sàvia, ràpidament va veure alguna cosa en la noia i es va allunyar dels homes. La noia no podia ser humana i tal vegada era fruit d’un pacte que potser els seus avis havien fet temps enrere, per salvar-se de la pesta. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Així doncs la bruixa va fer esclatar una enorme tempesta, tothom s’amagà a casa, i això va fer tornar a la noia al lloc d’on creia que provenia, el ventre de la mare terra, el món de les coves i els gorgs. Diuen que des d’aleshores la jove va quedar per sempre empresonada a la Font dels Llinars entre el brollador i els avencs dels Forats Bufadors. També diuen que quan se sent un soroll com la respiració d’un animal als brolladors, és l’alè de la serpent que la bruixa va destinar per a protegir al filla de Can Fàbregas.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La llegenda també explica que la noia, estimant-se la vida i on havia viscut demanà a la bruixa que la deixes contemplar els paratges. Un cop l’any, fita que passa la nit de Sant Joan, en una fracció de temps imperceptible per l’home, entre les dotze i la primera de la una de la nit, la noia surt de la font i escampa la seva màgica bugada sobre les roques vora la font.</span></span></span></span></p> | 08122-648 | Al sud est del nucli urbà de Sant Joan de Mediona, a la serra del Bolet, al nord est del mas del mateix nom. | <p><span lang='CA'><span><span>Llegenda oral molt popular a la zona, més enllà del terme municipal de Mediona.</span></span></span></p> | 41.4585200,1.6103600 | 383941 | 4590591 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92398-lencantada-de-can-fabregas-laia-ferrer-i-david-soria.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Can Fàbregues és una masia molt gran que hi ha a Fontrubí a l’altre cantó de la Serra de Bolet que passa a dir-se Serra de Fontrubí. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 92399 | Llegenda del riu de la cova del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-riu-de-la-cova-del-bolet | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Cova del Bolet és un paratge molt freqüentat per caminadors i senderistes i àmpliament conegut al territori no només per les restes arqueològiques documentades sinó també per la quantitat d’històries que s’hi expliquen. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una de les llegendes explica que al fons de la cova hi ha un riu molt cabalós, que si el creues et porta a un nou món. En aquest nou món, què de fet no té un tamany normal, és molt menut, hi ha boscos, prats, rius i mars, on naveguen molts vaixells. Aquest món s’estén per sota el Mar Mediterrani arribant ben bé fins les costes de Mallorca, on el món té un altre sortida, en un altre riu molt difícil de creuar. </span></span></span></span></span></span></p> | 08122-649 | Al sud est del nucli urbà de Sant Joan de Mediona, a la serra del Bolet, al nord est del mas del mateix nom. | <p><span lang='CA'><span><span>Llegenda tramesa oralment de pares a fills és encara força popular al municipi. Fou recollida per Joan Amades, </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>que la va escoltar de Pere Feliu, de Vilafranca del Penedès l’any 1935.</span></span></span></span></p> | 41.4585200,1.6103600 | 383941 | 4590591 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92399-img20220818131515.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 92400 | Llegenda dels homes vermells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-homes-vermells | <p><span lang='CA'><span><span>Moya, Bienve (2005) Llegendes del Penedès i les valls del Garraf. Publicacions de l’Abadia de Montserrat</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Cova del Bolet és un paratge molt freqüentat per caminadors i senderistes i àmpliament conegut al territori no només per les restes arqueològiques documentades sinó també per la quantitat d’històries que s’hi expliquen. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la part més interna de la cova, en una de les parets hi havia una sèrie de figures humanes pintades de color vermell. Ningú gosava endinsar-se a la cova, perquè segons la llegenda qui destorbés els homes vermells cauria en la mala sort i rebria un càstig. Segons sembla aquells homes vermells els haurien deixat els “moros” dins la cova perquè els guardessin el seus tresors, que van haver de guardar després de ser expulsats de les seves terres. Els “moros” pensaven que mentre no podien tornar a la seva terra, els tresors estarien protegits pels homes vermells. La llegenda també diu que hi havia una inscripció amb al seva llengua que deia que “que ningú s’atreveixi a acostar-se”. Passat molt temps, quan ningú recordava bé la història, un jove va entrar a la cova i va esberlar amb un mall el front dels homes vermells i la pedra, i de cop van començar a caure molts diners. El vailet no va haver de patir mai mes pels diners, no se sap si també va patir mala sort.</span></span></span></span></p> | 08122-650 | Al sud est del nucli urbà de Sant Joan de Mediona, a la serra del Bolet, al nord est del mas del mateix nom. | 41.4585200,1.6103600 | 383941 | 4590591 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92400-llegenda-dels-homes-sandra-ferran-i-marcal-navarro.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 92414 | La Recadera de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-recadera-de-sant-joan | <p><span><span><span><span lang='CA'>Ció Jover, Maria Lluïsa (coord) Llegendes de l’Alt Penedès. Col.lecció la Calaixera. Consell Comarcal de l’Alt Penedes. Diputació de Barcelona. 1999</span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>A Sant Joan no hi havia farmàcies, però hi havia una senyora que feia de recadera. Cada dia anava a buscar els medicaments que receptaven els metges del poble a Sant Quintí, caminant 8 km entre anada i tornada, no importava el temps. Aquesta senyora, també tocava les campanes del poble i per això li deien la “La Campanera”.</span></span></span></p> | 08122-664 | 41.4762900,1.6089900 | 383859 | 4592566 | 08122 | Mediona | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||||
| 92564 | Pont al torrent de Can Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-al-torrent-de-can-vic | XVIII-XX | <p><span>Petit pont de pedra que salta el torrent de Cal Vic. Està construït amb un aparell en sec de blocs desbastats de mida mitjana falcats per pedres de mida més reduïda. Té un únic arc de mig punt sobre el qual hi ha lloses que defineixen el pas, si bé el ferm pròpiament dit és de terra.</span></p> | 08122-675 | Horts de la Torreta, sobre el torrent de Cal Vic. | 41.4669800,1.5960100 | 382758 | 4591550 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92564-img20220504122610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92564-img20220504122554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92564-img20220504122629.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-08-20 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 90917 | Gegants nous de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-de-mediona | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>En Guillem i l’Aimerida són els dos gegants de Sant Joan, i fan referència a dos personatges històrics del mateix nom. Són de fusta i el Guillem fa 3.60 m d’alçada i 40 kg de pes, mentre que l’Aimerida té 3.40 m d’alçada i 35 kg de pes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Foren batejats el 23 d’abril de 2006 i els seus padrins són els Gegants de la Llacuna.</span></span></span></span></p> | 08122-533 | Ajuntament de Mediona | <p><span><span><span><span lang='CA'>La primera referencia històrica a Guillem de Mediona data del segle XI, degut al seu matrimoni amb l’Armenda, filla de Guifré i Guisla, i d’on va heretar el castell de Mediona i també el seu cognom. Aquest personatge fou senyor de Clariana, Oló, Corbera, Malla i Mediona entre altres propietats i fou mort pels sarraïns a l’entorn d’Argençola (Anoia) cap a l’any 1033.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Aimerida, per la seva banda, es creu que era la mare de Guifré de Mediona (sogre de Guillem de Mediona), esposa de Ervigi de Cabra i filla de del comte de Sunyer, que per lliurement del seu pare, es creu que va ser senyora de Mediona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4767500,1.6113000 | 384052 | 4592614 | 08122 | Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90917-gegants-nous-de-mediona1607299869.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Taller de Manel Casseras i Solé (Solsona9 | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 90919 | Festa Major de Can Paixano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-can-paixano | <p><span lang='CA'><span><span>Festa Major del veïnat del mateix nom celebrada el dissabte de la primera setmana de Setembre amb diferents activitats<span><span>,com la trobada de plaques de cava, esmorzar popular, jocs infantils, sopar popular i ball. </span></span></span></span></span></p> | 08122-535 | Al nord est del nucli de sant Joan de Mediona, i al nord de la urbanita cio Font del Bosc. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Fa uns anys es celebrava conjuntament amb el barri de Sant Pere Sacarrera, però ara són festivitats independents.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El veïnat de Can Paixano sembla que ve del nom propi Paccius. És un veïnat de 29 habitants, fronterer amb el terme de la Torre de Claramunt. Sorgit com bona part d’aquests petits nuclis amb l’expansió de la vinya al segle XVIII amb la producció d’alcohol per exportar a Holanda i Americà. Aquest creixement es consolidà durant el segle XIX amb l’augment del preu del vi, degut a l’arrasament de les vinyes franceses per la fil·loxera, plaga que després també s’estengué a territori català.</span></span></span></span></p> | 3875035 | 4595751 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90919-imagen2022-08-19103959659.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 90920 | Festa Major de Sant Pere Sacarrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-sacarrera | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Festa Major del veïnat del mateix nom que se celebra l’últim cap de setmana de mes de juny amb diferents activitats<span><span> lúdiques, tancant amb un ball i sopar de germanor.</span></span><strong> </strong></span></span></span></p> | 08122-536 | A l’est el nucli de Sant Joan de Mediona, entre aquest i la urbanització Sant Elies. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Fa uns anys es celebrava conjuntament amb el barri de Can Paixano, però ara són festivitats independents.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Nucli format al voltant de l’antiga capella de Sant Pere, de la que es té documentació des del 1030. Hi passava una antiga carrerada, d’on prové el topònim. Dins el veïnat també cal incloure una urbanització de construcció recent, la Font del Bosc i entre ambdós nuclis superen els 900 habitants. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4880900,1.6533600 | 387584 | 4593817 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 90921 | Festa Major de Sant Joan de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-joan-de-mediona | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Festa Major del nucli de Sant Joan, que es celebra el primer cap de setmana del mes de Juliol. Les activitats es concentren durant el cap de setmana, però algunes s’allarguen diversos dies del més. Són activitats lúdiques, socials i culturals que inclouen cercaviles, exposicions, misses, balls i sopars de germanor entre d’altres. Es tanca <span><span>amb un ball i sopar de germanor.</span></span><strong> </strong></span></span></span></p> | 08122-537 | Al nucli urbà. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capital del municipi i el nucli més gran, on hi ha l’Ajuntament i la majoria de Serveis. </span></span></span></span></span></p> | 41.4773200,1.6123400 | 384140 | 4592676 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90921-fm-mediona.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Capital del municipi i el nucli més gran, on hi ha l’Ajuntament i la majoria de Serveis. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 90922 | Festa Major de la Font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-font-del-bosc | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Festa Major de la urbanització del mateix nom que se celebra el primer cap de setmana d’agost amb diferents activitats<span><span> destacant el ball i el Sopar al restaurant Cal Maristany.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08122-538 | Al nord est del nucli de Sant Joan de Mediona, entre aquest i la urbanització Sant Elies. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El nom de la urbanització prové d’una Font d’aigua natural que hi a l’entrada del complex. És un dels nuclis amb més població del municipi, té biblioteca, instal·lacions esportives i diversos serveis.</span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’associació de veïns ciutat jardí de la Font del Bosc, és la gran dinamitzadora i organitzadora de les activitats socials i culturals de la urbanització.</span></span></span></span></span></p> | 41.4927500,1.6559100 | 387805 | 4594331 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90922-img20220818065946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90922-festa-major-fdb-xarxes_2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 92309 | Els rentadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-rentadors-0 | XX | S'han restaurat els rentadors i adequat l'espai al voltant, formant part del Parc dels Rentadors. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Antics rentadors dels que es conserva un del safareigs de planta rectangular i fet de formigó. És visible la taula, formada per diverses lloses de pedra per colpejar-hi la roba a mà o amb la pala de rentar. L’entorn està delimitat per una tanca de fusta sobre uns murets d'obra. El terra, que quan estava en ús seria un mullader, és de pedra i permet la sortida d’aigua.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08122-559 | A l’extrem del nucli antic de Sant Joan de Conilles, a tocar de la riera de Mediona. | <p><span><span><span><span lang='CA'>A inicis del segle XX, les dones de Mediona rentaven la roba a Can Ternet o bé pagavent 10 o 15 cèntims als rentadors del Marqués. La demanada d’uns rentadors públics al centre del poble era constant, però mai es van arribar a fer. Aprofitant un viatge de l’alcalde, la resta del consistori acordà la construcció dels rentadors al lloc actual. L’indret no era popular, ja que es trobava al curs baix de la riera i les aigües arribaven brutes després dels usos de la pagesia per netejar botes, llençar animals morts i altres elements. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es van construir l’any 1927 pel paleta Josep de la Ramona, conegut com “el gat”. Al principi la seva construcció va generar alguns problemes amb els regants que usaven el rec del Molí. Més endavant el 1943 el safareig es va dividir en dues parts, una per rentar i l’altre per esbandir. També hi havia un safareig més petit (avui desaparegut) entre aquests i la riera, que servia per rentar les robes dels malalts o morts, com una mesura higiènica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb l’arribada de les rentadores manuals, els rentadors van començar a entrar en desús. Això ja era evident als anys ’60 del segle XX i a partir de 1972, amb l’arribada de l’aigua corrent a totes les cases, esdevingué ja un lloc de pas. Durant molt de temps van restar abandonats fins que es van recuperar per seu valor etnològic i patrimonial. Formen part del parc del Rentador.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La feina de rentar al safareig era molt dura i cansada ,tot i així mentre rentaven, les dones aprofitaven per socialitzar-se, per posar-se al dia de totes les noticies. D’aquest parlar i riure</span></span><span lang='CA'><span><span> han quedat expressions com <em>fer safareig</em> per indicar quan s'està rumorejant o explicant coses de terceres persones. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4746000,1.6101300 | 383951 | 4592377 | 1927 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92309-img20220603091045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92309-img20220603091126.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Josep de la Ramona | Actualment és una zona lúdica, el Parc dels Rentadors, que inclou altres elements com una taula feta amb pedres d'un antic molí fariner. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 92310 | Font dels rentadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-rentadors-0 | XX | S'ha arrenjat i adequat l'entorn. | <p><span><span><span>Font situada a tocar dels rentadors, s'hi accedeix per un passadís delimitat per murs de pedra i baranes de fusta. Al lateral d'un d'ells hi ha una petita canal per recollir el sobrant d'aigua. El brollador surt directament del mur que delimita la font, on hi ha una pedra tosca d'on raja l'aigua, que cau en una petita pica d'obra feta amb maons.</span></span></span></p> | 08122-560 | Al Parc dels Rentadors. A l’extrem del nucli antic de Sant Joan de Conilles, a tocar de la riera de Mediona. | <p>L'espai s'ha habilitat darrerament coma zona lúdica.</p> | 41.4745700,1.6101100 | 383949 | 4592373 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92310-img20220603091148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92310-img20220603091202.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 92350 | Parc dels rentadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-dels-rentadors | XX-XXI | La zona s'ha arrenjat els darrers anys. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Zona lúdica a tocar de la riera on s'han habilitat i recuperat diferents elements i espais. Entre ells destaquen els antics rentadors, la font o també el monument dels donants de sang inaugurat el 2017.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>La zona, força frondosa és també un espai de picnic i descans, de fet hi ha alguna taula i bancs. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Forma part dels itineraris del camí del riu, on es gaudeix de diferents espais fluvials i de la diversitat ambiental de la zona..</span></span></span></span></p> | 08122-600 | A l’extrem del nucli antic de Sant Joan de Conilles, a tocar de la riera de Mediona. | <p><span><span lang='CA'><span>Els rentadors es van construir l’any 1927. El 1943 es van dividir els safareigs en dues parts: la més gran per rentar i la petita per esbaldir. També hi havia un safareig més petit que servia per rentar la roba dels malalts i dels morts.</span></span></span></p> <p><span><span lang='CA'><span>Els anys 60 del segle XX van aparèixer les primeres rentadores, però sempre s’esbaldia la roba als safareigs. El 1972: es van fer les clavegueres i el 1973 va arribar l’aigua a totes les cases del poble. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Per iniciativa popular van tornar als rentadors un aspecte endreçat i net i es van adequar els espais del voltant i els camins que hi porten</span></span></span></p> | 41.4746200,1.6101700 | 383954 | 4592379 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92350-img20220603091058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92350-img20220603091126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92350-img20220603091148.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 92351 | Font dels Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-capellans-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>De Palma de Mallorca, Mossèn Andrés (1946)<span> Mediona. Apuntes para una història. Imprès J. Casamajó. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII | Es va recuperar el 1989. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Surgència natural que surt directament de la roca, on s’hi ha col·locat un tub que fa de brollador. Just per sobre hi ha un rètol on es pot llegir el nom de la font i que es va recuperar l’any 1989. Posteriorment s’hi ha fet altres tasques de neteja i adequació dels camins i l’entorn.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>De fet s’hi accedeix per tres punts, un que surt de l’aparcament prop de la Torre del Castell de Mediona, un altre d’un pou elèctric vora la carretera que porta a Can Veraguer i el tercer camí és uns metres més endavant.</span></span></span></span></p> | 08122-601 | A llevant del nucli urbà, a Can Verdaguer | <p><span><span><span><span><span><span>L’existencia d’aquesta Font està documentada des dels segle XVII. E</span></span><span><span><span>l mossèn de Palme en el seu llibre, <em>Mediona. Apuntes para una Historia</em>, cita un text de 1687 on es parla de la Font i de les limitacions d’ús i rec.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4741200,1.6398200 | 386429 | 4592284 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92351-img20220818112044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92351-img20220818112018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92351-img20220818112102.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | Inexistent | 2022-11-19 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Durant la visita quasi no rajava aigua. | 119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 92985 | Font de Conilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-conilles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font més maca de la contrada i que sempre té aigua. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una taula de pedra hi convida per quedar-s’hi a fer una menjada. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’aigua va a parar a un bassa que hi ha per regar. Un roure hi dona ombra, qui va a l'Agulla, al Fondal, sempre s'hi para.</span></span></span></span></span></p> | 08122-762 | Al nord del nucli urbà, a tocar del camí de Ginoles a Mas Bolet. | 41.4559200,1.6050500 | 383493 | 4590310 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals( | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 92988 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-5 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Surgència natural canalitzada pel propietari de Can Pardo Vell i que porta l'aigua a una font de les Cases Noves de Can Pardo. Una pedra de molí d’oli fa de taula. El poeta Josep Suriol la descriu en un vers:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>'Taula plana ben rodona</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>mola fou d’un molí vell,</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>la rodeja un pedrís rústec</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><em><span lang='CA'><span><span><span><span>que mut diu, “si us plau seieu'</span></span></span></span></span></em></p> | 08122-765 | A llevant de les Cases Noves de Can Pardo | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A finals dels anys 1970 es va fer arribar l’aigua de la font fins les Cases Noves, on hi ha un altre font amb el mateix nom. Al costat de la font hi ha les restes d’un forn de calç.</span></span></span></span></span><br /> <br /> </p> | 41.4595600,1.5985000 | 382953 | 4590723 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||||
| 89926 | Casal de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-mediona | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici composat per tres cossos simètrics adossats uns als altres de clar estil modernista, fets de maó vist i pedra. Les obertures són singulars, amb finestres rectangulars de maó vist, allargades, amb un estretament de la part superior, coronat amb arc de mig punt, recordant la forma d’una ampolla. Les portes són similars, però de dimensions més grans, més quadrades i amb la part superior menys estilitzada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els tres cossos es troben rematats amb capcers semicirculars definits amb maó i la coberta és de volta catalana de maó pla. Aquesta coberta és encara visible a la sala d’Exposicions del centre d’estudis. </span></span></span></span></p> | 08122-30 | Carrer Florenci Gustems nº 10-12 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici construït el 1911 com a celler de Can Codorniu. Primer es van edificar dues naus de 100 m2 de superfície, afegint una tercera una mica més tard amb una premsa al pati. En aquest pati també hi havia uns dipòsits pel vi. Un cop la producció de Codorniu es centralitzà a Sant Sadurní el magatzem va deixar de tenir utilitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Mossèn Joan Rius<strong> </strong>va arribar a Mediona el 1948 en substitució de Mossèn Pau Giralt i va ser el fundador del Casal del municipi. Durant aquests anys de postguerra, la situació al municipi encara era complicada i l’ombra del conflicte bèl·lic, molt recent. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Les famílies centraven els esforços en l’autosuficiència, i Mossèn Joan veié la necessitat d’endegar un projecte col·lectiu destinat a infants i joves, “ El casal de l’infant” però que permetés a la població lluitar per un objectiu comú.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’antic magatzem de Can Codorniu, en aquell moment en desús, esdevingué el lloc idoni, i es van fer els passos per comprar-lo, transacció que es va fer per 100.000 pessetes. Aquests diners es van pagar, una part per la compra i la resta 40.000 pessetes per la seva adequació, i es van obtenir amb la venda de valors de 1.000, 500 i 100 pessetes que comprà la classe benestant del poble. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les accions s’havien d’amortitzar en 10 anys, en dos pagaments per any (Sant Joan i Nadal). Tómboles, sortejos, donacions, etc. junt amb el carisma del Mossèn per engrescar la gent van facilitar que es poguessin anar pagant les accions i fer entendre la importància del projecte a la gent del poble.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Un cop endegada l’adequació, en la que hi van participar molts veïns com a voluntaris, el primer que es va habilitar va ser l’actual Teatre, espai on des de l’inici es van començar a projectar pel·lícules, el que fomentà aquest projecte comú. A l’inici, també s’hi feien jocs infantils (després de la catequesi), obres de teatre, etc...</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El Casal de l'Infant es va inaugurar el 1950, i a partir de llavors ha estat el centre de la majoria de les activitats culturals i festives; s'hi han fet obres de teatre i moltes festes populars. També és la seu de nombroses associacions: L'Escorça Teatre, l’AECCM, Grup d'Acció per la Llengua, Vall de Vetes, Castellers de Mediona i Centre Excursionista l’Agulla. </span></span></span></span></p> | 41.4776400,1.6125900 | 384162 | 4592711 | 1911 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89926-img0371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89926-img0370.jpg | Legal | Popular|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | BPU | 2023-04-13 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Antic Celler de Can Codorniu. | 119|105 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 89949 | Festa Major de Sant Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-elies | XX | <p><span>Festa veïnal organitzada per la comissió de festes de l’Associació de veïns de Sant Elies i amb la col·laboració de l'ajuntament de Mediona. Se celebra durant un cap de setmana del mes d’agost, i inclou diversos actes lúdics i culturals. Hi destaquen el sopar popular, la festa infantil i la xocolatada.</span></p> <p> </p> | 08122-53 | Sant Elies. | 41.4922200,1.6670500 | 388734 | 4594258 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 89957 | Cova del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-bolet | <p><span><span><span><span lang='CA'>AYMAMÍ, G. (1998).- 'Les coves del Penedès: La seva descoberta i utilització per l'home al llarg del temps'. Del Penedès (7): 7-48. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès Faura i Sans, M. (1909).- 'Les coves del Bolet'. Sota Terra (I): 43-52. Club Muntanyenc. Barcelona Lagar, </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A.; SABATER, J.; TORRELLA J. (1974).- 'La cova del Bolet (Mediona ' Barcelona)'. Senderos (174): 17-19. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. Rafecas, Eduard (1995).- Mediona. Guia d'esports d'aventura. 76 pp. Ajuntament de Mediona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO BOSCH, M.; SERRA RÀFOLS, José de C.; COLOMINAS ROCA, J ( 1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BALDELLOU, V 1979 – 1980 Pyrenae</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BALDELLOU, V Ponencias Aragón/ Litoral mediterráneo: intercambios culturales durante la prehistoria (Homenaje a Juan Maluquer de Motes) Zaragoza 7-10 de mayo de 1990</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MAYA, J. L.; PETIT, M. A (1986) Anales de Prehistoria y Arqueología</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MESTRES, J (1981) Taula Rodona de Montserrat sobre el 'Neolític a Catalunya' (maig de 1980)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MESTRES, J (1981) Taula Rodona de Montserrat sobre el 'Neolític a Catalunya' (maig de 1980)</span></span></span></span></p> | - 9000 a - 1200 aC; V aC - I dC | Jaciment parcialment excavat. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Cova natural de pedres calcaries de <span><span>Muschelkalk inferior, intensament karstificada,</span></span>d’uns 225 m de llarg per uns 10 m de desnivell . Ha estat un lloc d’habitació i d’enterrament col·lectiu, ocupada des de la prehistòria, en diferents moments, fins èpoques més recents amb funcionalitats vinculades a l’aixopluc de pastors.<span><span> La cavitat consisteix en un vestíbul principal abrigat, protegit dels freds del nord i dues sales més de difícil accés a través de gateres i estretes galeries. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les excavacions fetes fins avui en dia s'han centrat en el vestíbul principal i a la última de l'AECC de Mediona i l'AECC de Premià es va arribar a tocar el principi de les gateres.Tot i així l’única excavada amb criteris arqueològics és la de juliol de 1975 feta V. Balldellou, que consistí en quatre sondeigs de 4 m2 amb fondàries entre 1.30 i 0.50 m. Els resultats van permetre adscriure les restes a tres fases: Epipaleolític microlaminar (el 1er identificat d'aquest complex de Fortea a la zona del Penedès), del que es van recuperar un bon nombre de peces. En un estrat intermedi es van recuperar ceràmiques de tres diferents moments del neolític. També es va recuperar material del Bronze i algunes restes humanes, el que permet confirmar que també va ser un lloc d’enterrament. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Amb els anys s’han fet nombrosos estudis de les restes per diferents especialistes, que han permès aprofundir molt més en el coneixement tot i les limitacions de la mostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La presència de material culturalment adscrit a un moment ibèric tardà i de canvi d'era, la seva situació en la boca de les gateres més profundes, el fet que sabem de certs ritus i creences tel·lúrics entorn coves i avencs, la manca de sòls d'ocupació i estructures, fan plausible la hipòtesi plantejada per J de la Vega, de l'ús de la cova com a santuari o punt per a certs ritus màgics durant època ibèrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En el vestíbul s'han localitzat quasi en el superficial fragments de grisa medieval i terrissa moderna, que relacionats amb l'ennegriment de les parets del vestíbul, suggereixen l’ús temporal de la cavitat com a refugi de pastors</span></span></span></span></span></span></p> | 08122-61 | Al sud est del nucli urbà de Sant Joan de Mediona. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1975 J. Baldellou va fer-hi una intervenció arqueològica que va permetre recollir materials adscrits tant al Epicardial microlaminar, el Neolític i el Bronze mig/antic. També es van recuperar diferents restes humanes, el que permet deduir que també va ser un lloc d’enterrament. Abans, l’any 1954 hi va accedir Serra Ràfols, però no es conserva ni s’ha pogut accedir a cap tipus de registre arqueològic. Posteriorment s’hi ha fet altres intervencions i sobretot molta recerca per part dels especialistes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La cova ja és esmentada per Font i Sagué en el seu Catàleg (1897), tot i així la primera exploració espeleològica la va portar a terme M. Faura i Sans amb uns amics del Mas Guinoles el dia 6 d'agost del 1907. Molts anys després va començar a ser visitada per espeleòlegs i també va ser objectiu de diferents campanyes arqueològiques. El 1934 és visitada per Francesc Español en les seves recerques biospeleològiques i, amb la mateixa finalitat la visita A. Lagar el 1950. El febrer del 1973, Lagar amb membres de la SIRE ' UEC fan una exploració detallada i, entre d'altres resultats, confeccionen una nova topografia més completa. No és fins l'any 1993 que, membres del GE Pedraforca (Barcelona), fan una sèrie d'exploracions per tota la zona de Mediona i realitzen una topografia clara i completa de la cavitat.</span></span></span></span></p> | 41.4585200,1.6103600 | 383941 | 4590591 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89957-img20220818131555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89957-img20220818131545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89957-img20220818131600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89957-img20220818131612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89957-img20220818131629.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Destaca tant pel seu valor patrimonial com natural i paisatgístic. | 81|85|78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 89974 | La Freixeneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-freixeneda | XIII, XVII-XVIII | Reformada recentment | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia de planta rectangular composada de planta baixa pis i golfes amb coberta de teula àrab a doble vessant. Al seu voltant s’hi distribueixen diversos volums tot delimitant un pati just davant la porta d’entrada del cos principal. Aquest pati queda tancat per un baluard completament reformat on es pot llegir el nom de la finca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El cos principal està orientat a est on trobem la façana i porta principal, adovellada amb arc de mig punt, la resta d’obertures totes rectangulars i fetes d’obra, es distribueixen de forma simètrica a partir de tres eixos. A banda i banda de la porta principal trobem dues finestres, a l’alçada del primer pis hi ha tres balcons, amb balustrada de ferro i les golfes s’obren amb dos pòrtics d’arc de mig punt. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la façana principal també hi ha un petit mural de rajols vidrats amb la imatge d’un Sant treballant la terra. En imatges antigues de la finca, hi havia tres bancs d’obra adossats a la façana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per la banda sud, aquest cos principal disposa d’una galeria porxada definida amb arcs de mig punt que té continuïtat, seguint la inclinació de la teulada a la façana oest. En aquesta façana trobem diverses obertures delimitades amb arc de mig punt i pedra tosca, entre elles dues portes adovellades. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al nord s’adossa perpendicularment un volum obert amb una galeria horitzontal i capçal superior. Aquest cos al s’hi pot accedir des del nord a dos nivells. Per una banda trobem una espècie d’eixida pavimentada i corredor que comunica amb els diferents àmbits i un petit pont, a l’extrem est, amb balustrada de ferro que comunica la part superior de l’edifici. Per sota aquest pont i mitjançant una rampa amb accés des de l’est s’accedeix al pati principal del recinte.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Un dels espais amb accés des de la banda nord està museïtzat i es poden veure un cup i diversos elements i eines vinculats amb la producció vitivinícola. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 08122-78 | Al nord est el nucli urbà, a la zona del mateix nom, al Km 3,5 de la carretera BV-2304 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Finca familiar de Pere Ferrer Bosh, fundador junt amb Dolors Sala de les caves Freixenet, actualment amb seu a Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Francesc Sala Ferrés va fundar el 1861 la Casa Sala, la primera marca exportadora de vins de Sant Sadurní d’Anoia. El seu fill va seguir amb el negoci, però el casament a inicis del segle XX de la seva filla, Dolors amb Pere Ferrer Bosch, el fill petit de la Freixeneda, té lloc el naixement del negoci del cava el 1914.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Pere Ferrer era fill de La Freixeneda, una finca documentada des del segle XIII i de la qual els Ferrer eren propietaris des de feia 18 generacions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El matrimoni ràpidament va esdevenir un tàndem guanyador introduint canvis claus en tot el procés productiu i apostant per un tipus de producció, el cava. Les dots comercials de Pere Ferrer el va portar a llençar diferents marques </span><span lang='CA'>una última relacionada amb l'origen familiar “Freixenet”, diminutiu de Freixeneda y sobrenom amb el que ell mateix era conegut a la zona per ser el petit de la família Ferrer. L’èxit va ser total i tot i diverses dificultats al llarg dels anys Freixenet és una de les marques més importants dins el món del cava.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Actualment Freixenet és propietat d'una empresa alemanya. En la compra no hi forma part La Freixeneda que la família conserva i que produeix i comercialitza vins i cava.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4797900,1.6867600 | 390358 | 4592853 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89974-img0679.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89974-img0639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89974-img3402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89974-img3394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89974-img3399.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89974-img3403.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | El conjunt ha estat completament reformat de forma recent i s'ha adaptat als diferents tipus d’esdeveniments i activitats gastronomiques, culturals i turístiques que hi tenen lloc actualment. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 90924 | Festa Major de les Cases Noves de Can Pardo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-les-cases-noves-de-can-pardo | XX | <p><span>Festa veïnal organitzada per la Associació de veïns de les Cases Noves de Can Pardo i amb la col·laboració de l'ajuntament de Mediona. Se celebra durant quatre dies (de dijous a diumenge) de finals d’agost, i inclou diversos actes lúdics i culturals. Hi destaquen el cinema a la fresca, el sopar espectacle, el torneig de bitlles i la festa infantil.</span></p> | 08122-540 | Les Cases Noves de Can Pardo. | 41.4631700,1.5888200 | 382151 | 4591136 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90924-casesnoves-programa2016.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml