Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53033 | Hostal de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-creu | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | La coberta està parcialment enrunada i l'interior no està en bon estat. | Edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis. Està parcialment enrunada, però conserva pràcticament tot el sostre de la planta baixa, amb coberta de mig canó, que és de pedra, igual que la resta de l'edifici. També conserva l'escala que portava al pis i part de l'enllosat. | 08127-9 | En la carena de la serra del Cul de la Portadora | L'Hostal de la Creu està situada al peu de l'antic camí romeu, construït per Pere el Cerimoniós. Al costat de la masia hi havia una antiga creu de terme, que li dóna nom. | 41.6099500,1.8600300 | 405015 | 4607098 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53033-foto-08127-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53033-foto-08127-9-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53047 | Cases del carrer dels Espilons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-dels-espilons | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes REDÓ I MARTÍ, Salvador (1988). Monistrol de Montserrat a 'Història del Bages - II'. Manresa: Parcir, edicions selectes. | A l'entrada del carrer (pel carrer del Puig) hi ha una façana força llarga amb uns arcs, per sota dels quals s'entra al carrer dels Espilons, a través d'unes escales. A l'inici del carrer, en aquesta casa, destaca una finestra gòtica. Les parets són de pedra i tàpia arrebossada, i la teulada de teula. El carrer presenta un fort desnivell, i és estret i tortuós, salvant amb escales els trams superior i inferior. | 08127-23 | Nucli urbà. Carrer dels Espilons. | En l'època medieval, i fins entrat el segle XVII, el nucli urbà era format pels carrers de Sant Pere, del Pont, de Sant Joan, les places d ela Font Gran, del Pont (amb el Palau Prioral), la plaça del Bo-Bo, i més de l'indret d'Es Pilons. Ja durant el segle XVII s'afegirien el raval del Camp, la Concepció, el carrer de Manresa i el del Puig. La resta de carrerons intercalats s'anirien formant a les eixides d'uns i altres. | 41.6101300,1.8433500 | 403626 | 4607137 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53047-foto-08127-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53047-foto-08127-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53047-foto-08127-23-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53056 | Tram del camí ral: camí dels tres quarts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-cami-ral-cami-dels-tres-quarts | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Durant molt de temps va estar abandonat, i en alguns trams la vegetació dificulta el camí. La pluja i els incendis també han provocat esfondraments d'alguns trams. | La vegetació que envolta el camí, que va des de Montserrat al nucli de Monistrol de Montserrat, és formada per marfulls, garrics, matabous, arboços, galzerans i arítjols, a més d'alguna alzina, que envaeixen el camí en algun tram. En altres trams, la vegetació són bàsicament plantes aromàtiques. El camí travessa una tartera de blocs de conglomerats, i baixa per zones humides, amb molsa. El tram final és una zona d'esglaons de conglomerat, i arribant al poble, està flanquejat per un mur de pedra seca. | 08127-32 | Parc Natural de Montserrat | 41.6036600,1.8415600 | 403467 | 4606421 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53056-foto-08127-32-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53058 | Aqüeducte de cal Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-cal-pla | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya Redó, Salvador. 'Montserrat i el seu entorn' | Es pot apreciar un deteriorament, especialment en la base d'alguna arcada. | Obra d'enginyeria dividida en dues parts: la primera és bastida damunt un alt mur de pedra, i recolzada per contraforts, la segona consta de 14 arcs de pedra, desiguals en la llum de 2,30 metres a 2, 72 metres. També en ampliada, alçada i pilastres. La llargada total d'aquest segon tram és de 50 metres, i l'alçada de 9. Cal destacar-ne els grans contraforts en les pilastres, també desiguals, així com la presència de tres desaigües. Apareix mamposteria desigual i mènsules en la formació dels pilars. | 08127-34 | Nucli urbà | Els origens documentats cal situar-los en el segle XVI, però és possible que sigui anterior. Duia l'aigua dels de la Font Gran als antics molins d'oli. | 41.6101300,1.8449500 | 403759 | 4607135 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53058-foto-08127-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53058-foto-08127-34-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53065 | Processó de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-corpus | BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. | El diumenge posterior a la diada de Corpus se celebra aquesta festivitat pels carrers del poble. En diferents carrers es fan catifes de flors, al terra, i es situen diversos altars. | 08127-41 | Nucli urbà | Les festes de Corpus se celebren des de temps immemorials. Antigament durant l'octava de Corpus tots els carrers de la Vila celebraven la seva festa un dia diferent de la setmana després del dijous de Corpus. Els veïns del carrer Viserta feien uns gegants per aquesta celebració, i realitzaven diferents ballades. | 41.6105600,1.8439600 | 403677 | 4607184 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53065-foto-08127-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53065-foto-08127-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53065-foto-08127-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98|94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53066 | Carnaval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnaval-0 | BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. | Celebració de diferents actes coincidint amb carnaval: rua infantil i desfilada de disfresses per diferents carrers de la població, on les comparses van acompanyades per grups d'animació, o els grallers de Viserta, una xocolatada i un ball de nit posterior. | 08127-42 | Nucli urbà | 41.6096000,1.8424600 | 403551 | 4607079 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53066-foto-08127-42-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53067 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-5 | BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. | El programa, que dura quatre o cinc dies, segons s'escau, ofereix actes culturals: exposició d'artistes monistrolencs, trobada de Gegants (des de 1990), balls (a l'envelat o al pavelló poliesportiu), concerts, espectacles infantils, actuació de l'Esbart Monistrol Dansaire, balls, sardanes, elecció de la Pubilla, les Dames d'Honor i l'Hereu, focs artificials, Correfoc a càrrec del grup de diables Els Tronats, i actes esportius (concurs de pesca, tir al plat, tennis taula, futbol). El Club Muntanyenc Monistrolenc organitza una caminada nocturna. | 08127-43 | Nucli urbà | 41.6096000,1.8424600 | 403551 | 4607079 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53067-foto-08127-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53070 | La ma morta dels Espilons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ma-morta-dels-espilons | Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | S'explica que als Espilons hi ha enterrada la mà d'un gegant que havia aterrit als monistrolencs en el passat. Aquest gegant engrapava amb les seves mans els nois i noies de la vila que passaven els límits del poble. En una nit de lluna plena, una colla de joves de Monistrol, aprofitant la claror que oferia la lluna i que les altes parets de la muntanya de Montserrat reflecteixen sobre la vall de Monistrol, van sortir a prendre el gegant. L'enorme cos dormia al ras, sota una gran alzina, en unes feixes properes al mur del poble, en la zona que es coneix com del Camp. Sense fer soroll, que és com es fan aquestes coses, es van acostar al gegant aterridor que feia uns bufets ben poc tranquil·litzadors i, armats més de por que de res més, el van lligar. Primer els peus a l'alçada dels turmells. Aprofitant que tenia les cames arronsades li van passar la grossa corda de cànem per sota, i després de donar dues voltes van estrènyer, tibant tots des de l'altre cap. Tibant, però amb cura de no estrènyer més del compte per no despertar tanta ingent massa de carn. Després van fer una cosa semblant amb les mans. Això ja va costar més, perquè les tenia sobre la panxa. La sort els va ajudar ja que en un moviment brusc del gegant, provocat sens dubte per un somni, les va deixar a l'abast de la colla de vailets que, si abans suaven, ara estaven ja completament xops. Finalment, van poder passar una tercera corda per sota el coll. Aquí sort en van tenir del més petit de tots, un vailet de set anys menut i escardalenc. Gràcies a la seva petita complexió, va poder passar amb la corda per sota del petit espai que hi havia entre el coll i el terra. Van repetir l'operació feta amb els peus i van lligar els dos extrems a l'alzina que donava aixopluc al gegant. Amb la feina acabada, els joves monistrolencs van anar a la recerca de la resta de la gent que, un cop assabentats del fet, van fer cap a l'indret de l'alzina armats amb mànecs i eines del camp. Era tant l'enrenou que el gegant es va despertar i en veure's en aquella situació tan poc galdosa, ple de ràbia i amb els ulls inflats d'ira, s'aixecà amb tota la força que els seus músculs, entumits encara pel son i la humitat de la nit, li podien donar. Va ser tanta la força, que arrencà l'alzina de socarrel. Però l'arbre, com si s'hagués volgut rabenjar per haver estat separat de la terra, va fer balança i desequilibrà el gegant fent-lo saltar per sobre el mur i fent-lo rodolar pendís avall fins al carrer del Puig, que aleshores només tenia unes cases aquí i unes allà, i del carrer del Puig als Es Pilons, on caigué mort en estavellar-se contra una roca que sobresortia. La gent de Monistrol cuità a enterrar el cos del gegant lluny del terme i d'ells. Un cop asserenats els ànims, el consell de la gent gran de Monistrol va debatre l'afer i va ser aleshores quan l'ancià més respectat de tots es va alçar i, amb veu serena però preoucpada, va dir: - Ara sense la por al gegant, els nois i les noies ronden vagarosos fora de les muralles, s'enfilen als arbres fruiters i salten i corren entre els conreus. Això no pot ser i cal prendre mesures. Els presents van assentir tots a una. Però, quina mesura es podia prendre per evitar les maltempsades de la jovenalla?. Va ser aleshores quan l'ancià va proposar: - Crearem un conte per fer por. Un conte en què intervingui el gegant. Així va ser com després de rumiar-hi molts dies, l'ancià va relatar la seva història: - A Es Pilons, sota la pedra on es va estavellar el cap del gegant, hi ha enterrada la seva mà, una mà morta que només reviu quan passa per aquell indret un noi o una noia. Aleshores la mà surt, l'engrapa pels peus i se l'endú a la foscor on ella resideix per sempre més. | 08127-46 | Nucli urbà. Carrer dels Espilons. | 41.6101300,1.8433500 | 403626 | 4607137 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53071 | El Cavall Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cavall-bernat | Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | La llegenda explica que, temps enrere, hi havia un boscater a la zona de Montserrat. Un dia, al capvespre, se li va aparèixer un cavaller que s'oferí a traginar-li la llenya, i el boscater acceptà l'ajuda; entre tots dos van carregar el cavall, i el cavaller li donà una ordre al cavall: 'Cavall Bernat, porta aquesta llenya a baix el Llobregat'. El cavall sortí corrent i al cap de poc temps tornà descarregat de llenya. El cavaller li va oferir la possibilitat de ser l'amo del cavall, amb una única condició: al cap de deu anys passaria a recollir-ne un de semblant i, si no en trobava cap, el boscater hauria d'anar a viure amb ell. El llenyataire va acceptar l'oferta, i amb els anys el cavall li va proporcionar molts guanys, omplint la seva vida de benestar, però no va trobar el moment de comprar un cavall igual. El dia que es complien els deu anys, es va presentar de nou el cavaller, que era el diable. Li va preguntar si havia trobat un altre cavall com el Cavall Bernat, i el boscater va contestar que no n'hi havia cap de semblant al món. El diable es va treure la màscara i li va recordar el pacte: el bosquerol havia d'anar a viure amb ell. Quan va comprendre-ho va demanar clemència, però el diable es mostrà insensible. La dona del boscater va defensar el seu marit i es va posar a pregar a la Mare de Déu de Montserrat. Va ser aleshores que el cavall va llençar un renill i s'encabrità, fugint muntanya amunt, on va quedar convertit en una roca dreta i eriçada. En veure-ho, el llenyataire li va dir al diable que es podia cobrar el deute amb qualsevol de les roques que s'assemblés al seu cavall. També s'explica que el diable va llançar una amenaça: ningú podria escalar la roca que havia estat el seu cavall, i el que ho fes, si és homes es tornarà dona i si és dona es tornarà home, motiu pel qual els que l'escalen un cop repeteixen l'escalada. | 08127-47 | Parc Natural de Montserrat | 41.6003200,1.8232900 | 401939 | 4606070 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53072 | Troballa de la imatge de la Moreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-imatge-de-la-moreneta | Molas i Rifà, Jordi (2001). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | La llegenda diu que cap a l'any 880 uns nens pastors del mas Riusec van veure davallar del cel una gran llum, acompanyada d'una melodia, que es posava a mitja muntanya. El dissabte següent hi anaren amb els seus pares i la visió es va repetir; els següents dissabtes els acompanyà el rector del poble d'Olesa, que també va tenir la visió. Posteriorment el bisbe de Manresa organitzà una visita, durant la qual van trobar la imatge de Santa Maria en una cova. Van intentar traslladar la imatge a la ciutat de Manresa, però no va ser possible, i van entendre que la voluntat divina era que la imatge fos venerada a la muntanya de Montserrat. | 08127-48 | Parc Natural de Montserrat | 41.5935200,1.8383600 | 403185 | 4605298 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | La Santa Cova està situada al terme municipal de Collbató. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53073 | Fer esquellots als vidus que es casaven | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fer-esquellots-als-vidus-que-es-casaven | AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat | Ja no es conserva aquesta tradició | Hi havia el costum de 'fer esquellots' als vidus quan aquests es casaven de nou. Aquesta tradició consistia en anar a visitar-los fent soroll, amb esquellots, fins que aquests feien una convidada. Generalment aquesta convidada es feia ben aviat, però hi va haver un cas en què els esquellots van durar aproximadament un mes; també es recorda una ocasió en que van arribar a assistir-hi trabucaires, per tal de fer més soroll. Al Costumari Català, Joan Amades indica que la confraria de Sant Sebastià estava regida per tres majorals, els dos primers casats, i el darrer, fadrí. Per tal d'arbitrar recursos tenien el dret d'aplicar un tribut a llur gust als vidus que es tornaven a casar. Si es negaven a satisfer-lo, els feien tres dies d'esquellots. Si això no els reduïen, els feien altres dies de fums, que consistien a cremar sabatots vells o d'altres substàncies intensament asfixiants en ésser cremades. Si així tampoc no pagaven, els majorals tenien dret d'entrar a casa dels nuvis, emportar-se'n els objectes que volguessin i vendre'ls a la plaça en subhasta pública. | 08127-49 | A casa dels vidus | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53074 | Parc natural de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-montserrat | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Vilarmau i Masferrer, Marc, i altres (coord.) (1997). 'Guia d'espais d'interès natural del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages i Institució Catalana d'Història Natural. | La Muntanya de Montserrat va ser declarada Parc Natural l'any 1987, pels seus valors naturals, el seu relleu característic i pel fet d'haver-s'hi documentat més de 1.000 espècies botàniques. La configuració del lloc prové de l'emergència de les pudingues (conglomerat de roques arrodonides), en la seva peculiar estructura de turons verticals, al peu del riu Llobregat. La composició dels conglomerats és molt heterogènia i estan constituïts per còdols de mides molt diverses, amb una matriu arenosa i tot plegat unit per un ciment calcari que dóna una gran duresa a la roca. El massís s'alça damunt dels relleus suaus que l'envolten, i a causa dels fenòmens d'erosió diferencial, ha anat modelant la massa de conglomerats de gran duresa. A l'interior del Parc es defineix una reserva natural parcial i, fora d'ell, un entorn de protecció. | 08127-50 | Muntanya de Montserrat | El 27 de gener de 1987 es va declarar la figura del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, amb l'objectiu de la conservació, gestió i difusió dels valors d'aquest patrimoni natural, cultural i històric, preservant-ne l'ús tradicional i el gaudi ordenat. | 41.5927900,1.8323800 | 402686 | 4605224 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53074-foto-08127-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53074-foto-08127-50-3.jpg | Legal | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 124 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53075 | El dit gros (El cavall Bernat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dit-gros-el-cavall-bernat | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. | El 'Dit gros', nom amb el qual es coneix el Cavall Bernat a Monistrol de Montserrat, és potser l'agulla més característica de Montserrat i una de les més preuades pels escaladors. Va ser escalat per primera vegada l'any 1935. Al seu cim hi ha una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. | 08127-51 | Parc Natural de Montserrat, en el límit amb el terme municipal de Marganell | 41.6003200,1.8232900 | 401939 | 4606070 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53075-foto-08127-51-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53076 | La Mentirosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mentirosa | Galobart i Soler, Josep (1994). 'La font gran de Monistrol de Montserrat'. Argentona: l'Aixernador. Masachs i Alavedra, Valentí (dir.) (1981). 'Itineraris geològics. Bages, Berguedà, Anoia, Solsonès'. Centre d'Estudis Geològics 'Valentí Masachs'. (2006). 'Montserrat. Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Mapa i guia excursionista'. Alpina - GeoEstel. | La Mentirosa és un sobreeixidor de la Font Gran. Rep aquest nom perquè són eixutes durant llargues temporades, fins i tot anys. En comptades ocasions, després de pluges molt intenses (especialment a la zona de Collbató), de la Mentirosa brolla un gran dabal d'aigua, originant un torrent. El cabal màxim que pot sortir de la Font Gran de Monistrol és de 60 litres per segon; en cas que hi arribi més aigua, s'acumula i surt per les Mentiroses, que tenen uns cabals de desguás superiors. La Mentirosa és una font intermitent, amb una boca de secció gairebé circular, d'un diàmetre d'uns dos metres, i practicable en una llargària d'uns quaranta metres. Al seu extrem hi ha aigua. | 08127-52 | A peu de la carretera que puja al monestir de Montserrat. | 41.6090600,1.8427800 | 403577 | 4607019 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53084 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-6 | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | Casa entre mitgeres de grans dimensions. Els murs són de maçoneria i consta de quatre pisos en alçada, i una planta golfa. La coberta és de teula. Destaca la presència d'obertures, disposades de forma regular. D'aquestes obertures en destaquen dues, a la planta baixa, amb llindes amb dues dates gravades: 1567 i 1569, que correspondrien a les d'una antiga capella dedicada a Sant Roc. | 08127-60 | Plaça de la Font Gran | Al llarg del temps, l'Ajuntament de Monistrol de Montserrat (o Consell de la Vila, antigament), ha tingut més d'una seu. Al segle XVII es va comparar una casa amb l'objectiu que fos la Casa de la Vila. L'edifici actual és posterior, i acull pràcticament tots els serveis municipals. | 41.6098500,1.8427100 | 403572 | 4607107 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53084-foto-08127-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53084-foto-08127-60-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53096 | Fons del Museu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-montserrat | <p>Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Les obres del Museu de Montserrat es troben dividides en sis col·leccions diferenciades. Les peces exposades són més de 1.300, que abracen un període cronològic ampli (des del segle XXII a.C. fins el XXI). Les col·leccions són les següents: - Arqueologia de l'Orient Bíblic: peces de les cultures de Mesopotàmia, Egipte, Grècia, Terra Santa i Xipre. - Iconografia sobre la Mare de Déu de Montserrat: obres que testimonien l'evolució en la representació de la Mare de Déu al llarg del temps. - Iconografia bizantina: mostra d'icones bizantines i eslaves. - Orfebreria: objectes litúrgics dels segles XV al XX. - Pintura del segle XIII al XVIII: amb obres d'artistes com Berruguete, el Greco, Caravaggio, Luca Giordano, Tiépolo, etc. - Pintura dels segles XIX i XX: col·lecció d'obres representatives de la pintura catalana (d'artistes com Fortuny, Casas, Rusiñol, Nonell, Mir, etc), de l'impressionisme francès (d'artistes com Monet, Sisley, Degas, etc), i una mostra gràfica d'artistes com Chagall, Braque, le Corbussier, Miró, Dalí, Picasso, Tàpies, etc. Les peces s'exposen a l'edifici projectat per Josep Puig i Cadafalch, l'any 1929, dins el projecte de reforma de les places del monestir.</p> | 08127-72 | Monestir de Montserrat | <p>Montserrat va perdre gairebé tot el seu patrimoni durant la Guerra Napoleònica, però des de la restauració del monestir, l'any 1844, el Museu ha aplegat un conjunt valuós d'objectes artístics molt diversos, la majoria són donacions de particulars (amb el desig que les peces siguin accessibles als visitants de Montserrat). L'arribada de les col·leccions italianes i de l'Orient Bíblic van ser possibles gràcies a la intervenció del P. Bonaventura Ubach.</p> | 41.5927700,1.8363900 | 403020 | 4605217 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53096-foto-08127-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53096-foto-08127-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53096-foto-08127-72-3.jpg | Física | Prehistòric|Antic|Grec|Medieval|Bizantí|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Realisme|Impressionisme|Modernisme|Noucentisme|Avantguardes|Cubisme|Surrealisme|Abstracció|Expressionisme | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 76|80|82|85|86|93|94|95|96|98|99|103|104|105|106|107|108|109|111|2138 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53101 | Masia de la Graella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-graella | Els afegits han desfigurat la seva fesomia original, amb volums i materials diferents. Actualment presenta humitats i l'estat de conservació no és bo. | Antiga casa rural, avui pràcticament integrada en el nucli urbà. De planta irregular, originalment seria rectangular, però se li han anat afegint diferents cossos als laterals, que la desfiguren. La coberta de la part central és de teula, a dues aigües; els afegits també estan coberts amb teula. A la façana s'observen un seguit d'obertures, de forma rectangular en els dos pisos inferiors, i acabades en arc en la planta superior. Els laterals també tenien finestres, però estan parcialment tapades. | 08127-77 | Nucli urbà. Carrer de les Escoles. | 41.6093500,1.8409900 | 403428 | 4607053 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53101-foto-08127-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53101-foto-08127-77-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53102 | Font de les Guilleumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-guilleumes | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Difícil accés per poder ser netejada | Aflorament d'aigua que sorgeix del torrent de les Guilleumes. L'aigua brolla durant tot l'any, en un entorn privilegiat, que actualment no es pot visitar perquè l'accés és a través de la via del cremallera i no es pot caminar per aquest espai. El Club Muntanyenc Monistrolenc va col·locar una majòlica l'any 1995. | 08127-78 | Torrent de les Guilleumes | 41.6063900,1.8292600 | 402446 | 4606738 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53102-foto-08127-78-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53103 | Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jeroni | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | És l'indret més alt de la muntanya de Montserrat i un dels seus indrets més emblemàtics. La seva alçada i ubicació (ben bé al centre de Catalunya) li permeten gaudir de vistes extraordinàries. El cim té dues puntes separades per un coll d'uns deu metres, on hi ha una alzina i un grèvol. A l'esquerre hi ha un vèrtex geodèsic i un pluviòmetre, i al de la dreta una taula d'orientació instal·lada pel Centre Excursionista de la Comarca del Bages i el Patronat de la Muntanya de Montserrat, i un mirador. Per assolir el cim cal pujar uns 1.350 graons. | 08127-79 | Al parc natural de Montserrat | 41.6053500,1.8113500 | 400952 | 4606642 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53103-foto-08127-79-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | El cim està situat entre els termes municipals de Monistrol de Montserrat, el Bruc i Marganell. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53104 | Regió de la Tebaida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regio-de-la-tebaida | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. | Conjunt de roques que destaquen, en la vall interior de la muntanya de Montserrat. Entre aquestes roques es distingeixen l'Elefant, la Trompa de l'Elefant, la Mòmia i la Momieta, la Prenyada o la Panxa del Bisbe, la majoria de les quals rep el nom perquè fa referència a la forma que tenen. La majoria d'aquestes roques tenen alçades superiors als 1.100 metres. | 08127-80 | Parc Natural de Montserrat | 41.5951400,1.8280700 | 402330 | 4605490 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53107 | El fra Garí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fra-gari | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | Vers l'any 859, essent comte de Barcelona Guifré el Pilós, vivia a la muntanya de Montserrat un anacoreta anomenat Joan Garí, tenia fama de sant i es dedicava a l'oració. S'alimentava només de fruits del bosc i d'aigua clara. Vivia en una cova a sol ixent, en un paratge espadat, i situada molt per damunt del camí que mena a l'ermita de Sant Miquel. Cada dia, en clarejar, fra Garí pujava als cims més alts de la muntanya per resar. De tornava, la campana de la llunyana ermita de Sant Iscle tocava sola per anunciar l'acció de l'anacoreta. Cada any fra Garí anava a Roma a visitar el Papa. Una hora abans d'arribar-hi, totes les campanes vogaven soles; així, el Papa sabia que l'asceta de Montserrat s'hi acostava i sortia a rebre'l en processó fins a l'entrada de Roma. Al cap de set anys que feia vida santa, el dimoni es proposà arruïnar la vida d'aquest home. Un matí, fra Garí ascendí a Sant Jeroni, el cim més alt de Montserrat, amb el desig de trobar-se més a prop del cel. Aquell dia el dimoni el temptà i en un breu moment, en comptes de mirar cap amunt, al cel, fra Garí baixà la seva mirada cap a la terra. Des d'una alçària tan prominent, romangué embadalit un llarg instant i es descuidà de Déu. Quan descendí d'aquell cimal, després d'haver resat menys del que era costum, la campana de Sant Iscle oferí un repicó trist. El dimoni se sentí cofoi, havia descobert que fra Garí tenia també debilitats. A través de l'anomenat 'Pou del Diable', de dins de les coves de Salnitre, sortí Lucifer vestit com un ermità vell i d'aspecte venerable. Escollí una cova al fons del pla de monestir, damunt del greny conegut per 'Roca del Diable'. Allí esperà el moment oportú per trobar-se amb fra Garí. A la tarda del dia següent, el diable va veure venir fra Garí de Sant Jeroni. Fingint que resava, li va sortir al pas. Fra Garí es va sorprendre i li preguntà des de quan vivia a Montserrat. El fals ermità li explicà que feia trenta anys que feia penitència dins d'una cova encara més petita que la seva, només sortia un cop cada deu anys, per això no el coneixia. El diable li ensenyà la seva cova, on només faltava la creu. En adonar-se'n fra Garí, el diable li respongué que les imatges i creus costaven diners, i que no en tenia. El diable anà convencent fa Garí i es guanyà la seva confiança. A partir d'aquell dia, fra Garí prengué el fals anacoreta com el seu mestre. Totes les tardes l'anava a veure per tal d'explicar-li el seus dubtes i el que pensava. El diable feia tot el possible per temptar i crear dubtes en fra Garí. Amb tot, la fe de fra Garí era molt sòlida i els malignes esforços del fals mestre no bastaven per anihilar-la. El diable ordí un altre parany. Decidí introduir un dimoniot en el cos d'una donzella, de nom Riquilda, filla del comte Guifré el Pilós. Riquilda es trobava aleshores al palau de Valldaura, a punt de vestir-se per anar a l'església. Tenia la finestra oberta i penetrà en la cambra un merlot que s'acostà a la jove i li piulà dolçament, cosa que li provocà estranyes sensacions. Com si estigués hipnotitzada, Riquilda es mirà al mirall i es veié més bella del que mai havia imaginat. La noia es guarnir amb joies i collars que no s'havia posat mai, i es va treure la creu beneïda que portava des de que va néixer. En aquest mateix moment caigué a terra i vociferà terribles crits. La comtessa entrà a la cambra i hi trobà la seva filla pàl·lida i recargolada de dolor. Avisà un metge, el qual, després d'inspeccionar la jove, declarà que la medicina no hi podia fer res, car tenia un dimoni al cos. Amoïnada, la comtessa lliurà aleshores Riquilda a un sacerdot per tal que l'exorcitzés; però com més resava el sacerdot, més enfurismada es mostrava Riquilda i més tronava la seva veu: - No me n'aniré d'aquí fins que me'n tregui fra Garí, penitent que viu amagat a la muntanya de Montserrat. En sentir aquelles paraules, el comte Guifré ordenà que fer una expedició a Montserrat a cercar fra Garí. | 08127-83 | Muntanya de Montserrat | La llegenda de fra Garí no és un producte autòcton, sinó una adaptació d'un text exòtic antic, que hom ha identificat amb l'anomenada 'Vida de Jaume l'Asceta', un sant anacoreta cristià que visqué a la Palestina del s. VI i que és esmentat al Martirologi romà. En qualsevol cas, aquesta llegenda parteix de dues realitats: la història de Montserrat comença en temps del comte Guifré de Barcelona, i que a Montserrat hi va haver un ermità anomenat fra Garí (documentat a la zona de Sant Miquel, entre els anys 1055 i 1062). Hi ha alguns topònims a la zona de Montserrat relacionats amb aquesta llegenda: 'la drecera del Garí', 'el llit del Garí', 'les petjades del Garí', etc. | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | (Continuació descripció) Amb un llarg seguici, el comte es va presentar amb la seva filla Riquilda, davant de la cova de fra Garí. Aquest va interrompre les seves meditacions per escoltar la dissort que afligia el comte. Acte seguit, fra Garí resà en silenci i, al cap de poc temps, el diable abandonà el cos de la noia.El comte i el seu seguici restaren meravellats. Guifré temia que la desaparició del dimoni no hagués estat definitiva i suplicà al penitent que la seva filla pogués quedar-se per assegurar la salvació del diable. En va protestà fra Garí i, finalment, acceptà d'allotjar Riquilda durant nou dies.Fra Garí se sentia estrany, insegur d'ell mateix. No podia deixar sola la noia per temor del retorn del dimoni. En veure que la temptació envaïa els seus pensaments, anà a buscar consell al fals ermità; però el diable, en comptes d'apaivagar-lo, més enardia els seus pensaments. Vençut per la temptació, fra Garí forçà la noia i caigué en el pecat. Horroritzat, confessà la seva execrable acció al seu veí. El diable, dissimulant la seva alegria, li aconsellà que es desfés de la noia i, li lliurà un ganivet.Morta la donzella, fra Garí se la va carregar al coll i l'enterrà en una petita esplanada. Quan hagué fet l'última paletada de terra, el fals ermità es mostrà com el que era, esclafint una sorollosa riallada que retronà en tota la muntanya. Fra Garí comprengué que havia estat la víctima d'un engany del maligne. Caigué a terra, sobre la tomba de Riquilda, plorant desesperadament, alhora que la campana de Sant Iscle tocava a morts.Fra Garí marxà aquella mateixa nit a Roma per demanar el perdó al Papa. El Sant Pare, després d'escoltar-lo, li digué:- El teu pecat és tan gran, que no sé pas si té perdó. Com una bèstia has pecat, com una bèstia has de fer penitència. Torna a Montserrat, camina sempre de mans a terra. No et rentis mai més ni toquis aigua si no és per beure. No diguis mai paraula, perquè les bèsties tampoc no enraonen. Menja herbes i arrels de la muntanya. No et posis al damunt cap fil de roba, rep del tot els raigs del sol i la humitat de la serena. Fuig i esquiva el tracte de la gent. No miris mai al cel, perquè no n'ets digne.Fra Garí sortí de Roma caminant de mans a terra. Trigà tres anys per arribar a Montserrat, on va viure sol durant set anys sense dir paraula, sense posar-se dret ni mirar el cel. El cos se li va ennegrir en cobrir-se-li de pèls llargs, talment com un ós.Un dia, a Montserrat, sonà el corn de caça. Uns cavallers havien capturat un animal estrany i, veient que no era ferotge, l'arrossegaren fins a Barcelona per regalar-lo al comte. Romangué als estables tancat dins una gàbia. En aquells dies, la comtessa donà a llum un nen, el príncep Miró. El baptisme se celebrà amb una gran solemnitat i, un cop a palau, els cavallers es recordaren del monstre que havien capturat. Els criats van portar l'animal en presència del comte; aquell es mostrava mansoi, acceptava les carícies i besava els peus dels convidats.Heus ací que la dida es passejava per allí portant el petit Miró, acabat de batejar. Tot d'una, l'infant fità l'animal i, davant la sorpresa de tothom, digué:- Alça't, fra Garí, que Déu ja t'ha perdonat!Aleshores s'aixecà fra Garí deixant parats tots els presents. El comte el féu pelar i el va vestir amb tota dignitat. Poc després li demanà què havia passat amb la seva filla. Fra Garí ho explicà tot i demanà un càstig per al seu horrible crim. El comte, magnànim, perdonà a qui Déu ja havia perdonat. Fra Garí acompanyà el comte i el seu seguici al lloc on havia enterrat Riquilda. El comte ordenà cavar la terra per tal de recollir les despulles de la seva filla i conduir-les a Barcelona. Davant la sorpresa de tothom la trobaren viva, miracle que fou atribuït a la intercessió de Mare de Déu. La joveneta els va dir que no pensava deixar Montserrat i el comte, en senyal de gratitud al Cel, aixecà en aquell mateix un convent de monges, del qual Riquilda fou la primera abadesa. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53129 | Tancat de bestiar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tancat-de-bestiar | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Molt refet | Construcció rectangular feta en pedra de tamany irregular que es troba prop del camí de Dalt les Canals, a Monistrol. Es troba refet i ha estat crescut amb totxo de ciment, en una explotació agrícola. | 08127-105 | La Pleta, entre els nuclis de Monistrol i la Colònia Gomis | 41.6022700,1.8410000 | 403418 | 4606267 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53129-foto-08127-105-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53140 | Els Degotalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-degotalls | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Placeta al final del camí dels Degotalls on es pot veure, a una balma ennegrida per la humitat, unes concrecions produïdes pel traspuament de l'aigua. El nom del camí procedeix d'aquest fenòmen geològic del degoteig de l'aigua en filtrar-se per la roca. | 08127-116 | Parc natural de Montserrat | 41.6010900,1.8316200 | 402635 | 4606146 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53140-foto-08127-116-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53141 | Camí de Dalt de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-dalt-de-les-canals | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Pista de la carretera de Castellbell i el Vilar al Santuari de Montserrat, que acaba en la caseta de l'estació elevadora d'aigua. Està senyalitzat com a sender de gran recorregut, amb un traçat que segueix un tros de l'antic camí. Presenta un desnivell de 125 m i una longitud total de 5.900 km. | 08127-117 | Parc natural de Montserrat | Hi havia un Camí de Baix de les Canals, que ara es desaparegut, per això aquest camí també es coneix senzillament com Camí de les Canals | 41.5978600,1.8454700 | 403784 | 4605772 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53142 | Camí de l'Aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-laigua | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Camí que puja serpentejant per les costes, adaptant-se a la topografia. Surt de la Colònia Gomis i acaba al camí de la Santa Cova. En el trajecte trobem diverses vegades el tub de conducció de l'aigua, i també es passa pel costat de les instal·lacions de bombatge d'aigua del santuari (d'aquí el nom del camí). Presenta un desnivell de 485 metres i una longitud total de 3.700 km. | 08127-118 | Parc natural de Montserrat | 41.5952400,1.8489700 | 404072 | 4605477 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53143 | Drecera de l'Agrella (de la Graella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-de-lagrella-de-la-graella | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Camí impracticable. | Camí que puja a Montserrat adaptant-se a la topografia. Sortia de la carretera que va des de Castellbell i el Vilar a Montserrat, i acabava al terraplè de la via del tren del cremallera. Actualment està fora d'ús, perquè no es pot caminar per la via del cremallera. | 08127-119 | Parc natural de Montserrat | 41.6046900,1.8393800 | 403287 | 4606537 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | S'anomena de l'Agrella o de la Graella. L'agrella és una planta, i potser és l'origen del topònim. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53144 | Camí de l'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-langel | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Camí que va des de Monistrol de Montserrat fins al monestir de Sant Benet. Surt del camí de l'Àngel i passa per la capella de l'Àngel. El camí en un començament conserva part de l'empedrat de l'antic camí ral, i passa per damunt d'un túnel del cremallera. | 08127-120 | Parc natural de Montserrat | 41.6139500,1.8338500 | 402840 | 4607572 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53145 | Drecera de les Guilleumes fins la Canal Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-de-les-guilleumes-fins-la-canal-plana | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Necessita manteniment | Drecera formada per quatre camins diferents, que es connecten a través del terraplè del cremallera i la carretera de Dalt: - camí de la Font de les Guilleumes - drecera de la Font d'en Janon (el camí s'ha perdut) - canal del Pou del Gat - camí de la Canal Plana | 08127-121 | Parc natural de Montserrat | 41.6001700,1.8301000 | 402507 | 4606046 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53146 | El Bisbetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bisbeto | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | L'elecció del bisbetó entre els membres de l'Escolania de Montserrat té lloc el dia de Santa Cecília. L'escollit regeix durant tot el dia, ajudat pel vicari general, el mestre de cerimònies i el secretari, i servit per dos patees, escollits, tots ells, també entre l'Escolania. Cap a les nou del matí té lloc la seva entronització, davant la comunitat, presidida pel Pare Abat. Els patees el vesteixen de pontifical. El petit prelat s'asseu al seu setial episcopal i el secretari llegeix una pastoral dirigida als menuts diocesans, en to mig festiu, mig seriós. L'escolania canta l'himne de Sant Nicolau, mentre el bisbetó prodiga benediccions al seu menut poble. Entre marxes triomfals, cantades a cor per l'escolania, es dirigeix cap al cambril, on canten una Salve en acció de gràcies a la Moreneta. El conjunt de les pastorals del bisbe dels nois constitueix un interessant aplec que reflecteix la vida d'aquesta diminuta diòcesi. | 08127-122 | Monestir de Montserrat | Aquest costum es remunta a l'edat mitjana i sempre s'ha celebrat al monestir sense que es tingui consciència de cap interrupció. | 41.5935200,1.8383600 | 403185 | 4605298 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53146-foto-08127-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53146-foto-08127-122-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|98|85 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53147 | Camí dels pobres i escala dels francesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-pobres-i-escala-dels-francesos | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | El camí forma part del tronc comú de molts altres. És el tram que puja des del monestir de Montserrat fins al replà que es troba al costat de l'ermita de Santa Anna. Salva un gran desnivell, la qual cosa fa que s'emprin escales en bona part dels camins. D'aquests trams d'escales el més destacat és el de l'escala dels francesos, un pas estret entre les roques. | 08127-123 | Parc Natural de Montserrat | 41.5914800,1.8309700 | 402566 | 4605080 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53148 | Camí del monestir a Sant Jeroni pel Pla dels Ocells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-monestir-a-sant-jeroni-pel-pla-dels-ocells | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Antic camí, ombrívol en la part central, que segueix el torrent de Santa Maria o de Vall Mala. És la ruta més ràpida per assolir, a peu, el cim de Sant Jeroni des del Santuari. Remunta el barranc tot zigzaguejant per diversos trams escalonats, i passant el Pas dels Francesos. Al Pla dels Ocells, a la dreta del camí, hi ha un petit monòlit, erigit per l'Institut Agrícola de Sant Isidre, l'any 1922 | 08127-124 | Parc Natural de Montserrat | 41.5928300,1.8282100 | 402338 | 4605233 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53162 | Gos de la casilla del cremallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gos-de-la-casilla-del-cremallera | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Masats i Llover, Joan (1982). 'El cremallera de Montserrat. Centenari de la seva fundació, 1882-1982'. Castellbell i el Vilar. | Es conserva el record del gos de la casilla, però actualment no hi ha el gos. | El gos de la 'casilla' és, tal vegada, l'únic gos guardabarreres que ha existit al món. En total n'hi hagut una trentena. L'últim guardabarreres, Joan Jorba, en va tenir vuit. Al llarg del temps va anar evolucionant la seva indumentària, i es convertí en un reclam: se'l destacava sobre un pedestal que portava publicitat de la casa Calisay, amb un cartell amb el nom de KU-KI (o BO-BI), ulleres, gorra de plat i un vestit de capa. | 08127-138 | Muntanya de Montserrat, en l'antic pas a nivell del cremallera de Montserrat | No se sap quan va començar la tradició, però sí que ja era a la línia almenys des de 1898. Segurament va començar amb el primer empleat que hi fou destinat, que tenia un gos al qual ensenyà a posar-se al mig de la carretera quan passava el tren. Amb el temps es van popularitzar el gos i el lloc, i la gent començà a tirar-li algun cèntim. El 1957 es va clausurar la línia, i fins 1982, quan va desaparèixer l'últim guardabarreres, el gosset va ser motiu d'atracció de turismes i autocars. | 41.6119700,1.8360500 | 403020 | 4607349 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Damunt el pas a nivell on hi havia el gos de la casilla del cremallera actualment hi ha el 'Pont del pas a nivell' | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53170 | Noms de les famílies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noms-de-les-families | Redó, Salvador (1983). 'Sobre-noms monistrolencs' a 'Un any de vida monistrolenca. L'anuari'. Monistrol de Montserrat: Associació cultural Art i Esplai. Redó, Salvador (1984). 'Sobre-noms monistrolencs' a 'Un any de vida monistrolenca. L'anuari'. Monistrol de Montserrat: Associació cultural Art i Esplai. | S'utilitzen cada vegada menys. | Un costum antic era el d'anomenar les diferents famílies amb motius o sobrenoms, que sovint passaven de generació en generació. Agrupats per carrers, i per ordre alfabètic, els que s'han pogut recollir de Monistrol són els següents: Carrer de Balmes: Cases del Llàtzer, Coma, Fonda Xica, Teresa Bruta Plaça del Bo-Bo: Figassa, Pepus Carrer del Camp: Barrum, Maure Plaça de Joan Carles Amat: Pla Plaça de la Font Gran: Corral, Culleraire, Esquellot, Pardal Carrer de Julià Fuchs: Assumpta, Arola, Babós, Cadiraire, Carinyo, Carles, Conques, Crispín, Grell, Jorba, Jaume Blanc, Maiola, Malampa, Miserachs, Mus, Nan, Patet, Pècora, Perura, Perureta, Pinyó, Plora, Poleia, Porreta, Rasquera, Roig, Sucre, Tal·lara, Urena, Vaqueres, Voluntària, Xicarró, Ximet Carrer de Manresa: Barruma, Burrella, Boter, Espardenyer coix, Felip llauner, Granera, Mata-russos, Nasi, Pauleta, Pepet de les candeles, Píndoles, Pono, Surroca, Tupinamba, Vela Carrer de Montserrat: Botifarra, Noi de la mare, Pere bonica Carrer del Pla: Canari, Cara tacada, Carlets, Coixet, Em cago en la paret, Escorçaire, Faldons, Fideuer, Figasso, Fustera, General o Tufa, Jaume cuit, Marcó, Maset, Meló, Moll, Pagès puta, Pagès puta ric, Pai, Panxa de curs, Pepet del carril, Rebedor, Seiet llauner Sembrador, Tarrida, Trementinaire, Tufa, Xinxeta Carrer del Pont: Boix, Ferrer, Garriga, Gildo, Graner, Llàgrima, Llorigó, Mandanga, Mònic, Parlet, Pinyol, Pixafaldilles, Poloni, Punxent, Salero, Sastre cotó, Sedó, Sembrador, Sol d'Espanya, Tano, Tinus, Xelín Carrer del Puig: Abadal, Avi del 'parque', Armengol, Armenter, Bardina, Baus, Boira, Cap blanc, Carasses, Carlí, Cascante, Cega, Doctora, Fumat, Gaitero, Guilleumes, Jordi, Llimona, Moll d'ulls, Pau Badet, Pau del Plora, Ponsa, Pota, Ros de l'oli, Ventres, Vilomara, Xaran, Xeringuilla, Xoxi Carrer de Sant Joan: Cavaller, Gibert Carrer de Sant Pere: Clemenda de cal Pardal, Corneta, El brillante, L'Aneu, Nando, Reiet/a, Riera, Seiet, Vacarissà Carrer de la Trinitat: Jepús Carrer de Sant Ramon: Ferrussa, Parreta Pujada de l'Estació: Bovet Carrer de Santa Anna: Batalla, Cigró, Col·lecta, Manel, Salindaga, Valenciana Cases aïllades: Coma (cal Baldiri), Escodines, Guingues, Graella, Hospitaler, Pinyó, Piteu, torre de la Figa | 08127-146 | Tot el municipi | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53170-foto-08127-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53170-foto-08127-146-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|98|85 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53174 | Existència d'una Cova Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/existencia-duna-cova-santa | Ginesta i Batllori, Salvador (1987). La comarca del Bages. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Poc coneguda | S'explica que prop del serrat dels Morts hi ha una cova anomenada Cova Santa. La tradició diu que allí fou trobada la imatge de sant Pere venerada a la capella de Sant Pere de Vilamarics. | 08127-150 | Zona de Vilamarics | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53175 | La Vall Mal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-mal | Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | Poc coneguda | Cap al 1269, un jove guerrer del castell de la Guàrdia de Montserrat, Ramon, embarcà a Barcelona cap a Terra Santa, sota les ordres del rei Jaume I. Les naus catalanes van patí una tempesta i alguns vaixells foren desviats a Sant Joan d'Acre. Localitat on desembarcà Ramon de la Guàrdia. Ramon s'enamorà d'una dama grega, Georgina, que tenia molts pretendents, entre ells un d'una gran família de la noblesa local, Alexis, que no tolerà la presència del cavaller català. Ramon fou enviat a una missió diplomàtica amb destí a la cort del khan, a la llunyana Àsia. Ramon envià un amic a festejar la seva estimada. Alexis s'havia confabulat amb altres per eliminar Ramon. Mentre el seu substitut conversava amb la dama, es presentaren uns homes armats, que l'atacaren. Aquest es protegí amb l'escut i descarregà cops d'espasa contra els atacants, que acabaren fugint. El fet es va comentar, i alguns es van estranyar que Ramon s'amagués de dia i sortís només de nit, i altres feren córrer el rumor que no es tractava de Ramon de la Guàrdia, perquè l'havien vist sortir de la població. Alexis va propagar la notícia falsa d'un imminent atac dels turcs, i les famílies aristocràtiques embarcaren cap a Constantinoble. Quan Ramon de la Guàrdia desembarcà a Acre, fou informat de la marxa de Georgina. La desesperació envaí la seva ànima, ja que els catalans havien finalitzat la missió i el rei els ordenà partir cap a Barcelona. Però, un fet extraordinari agità la ciutat d'Acre: la fada Morgana hi arribà aquella mateixa tarda. Ramon n'havia sentit a parlar com a protectora dels bons guerrers, tant en la batalla com en l'amor. Dominat per aquest pensament, al capvespre s'encaminà a les afores d'Acre, on hi havia l'alberg de la fada. Allí fou rebut pel mag Amrú, astròleg persa de fama universal, el qual, parlant en nom d'aquella, li revelà que la seva senyora es mostraria propícia a parlar amb el cavaller català el proper pleniluni. Al cap de pocs dies arribaren a Acre els vaixells catalans que havien de retornar els expedicionaris a Barcelona. El cavaller de la Guàrdia va tornar trist al seu castell. Només esperava el pleniluni per anar a vistar la fada, aleshores ja retornada també al seu palau de Montserrat. Devorat per la impaciència, en el primer pleniluni que es presentà Ramon prengué son cavall i es dirigí a la Vall Mal, residència de la fada i de la seva cort d'encantades. Val a dir que les encantades eren molt geloses de llur casa i veien amb disgust tothom qui s'hi acostava. Per tal d'avisar els curiosos del perill que corrien si envaien el seu territori, aquelles fades havien envoltat tot el paratge on vivien amb un filet prim i daurat com el sol que gairebé no es veia. A la Vall Mal Ramon trobà aquest filet, senyal que l'Encantada Morgana no estava per visites, però ell, a causa de la presura, no féu cas de la indicació i caigué en un fons gorg amagat per una catifa d'herba. Al castell tot era ànsia i neguit. Guillem consultà astròlegs per esbrinar la situació del seu fill. Finalment, va saber que era hostatge de la fada Morgana a la Vall Mal. Guillem es dirigí vàries vegades al domini d'aquella, però sempre hi trobà el fill daurat. Un dia, quan ja començava a fer-se fosc i se'n tornava, va sentir una veu que li deia: 'si vols el teu fill, me l'has de pagar amb un altre home'. Per a un pare, tractant-se de salvar el seu fill, tot esforç és bo. Sabedor per la mateixa veu d'on era el seu fill, Guillem trencà el fil i s'endinsà a la Vall Mal. Va trobar un forat ample i profund com un pou, i va llançar-s'hi amb el seu cavall. Sentí com perdia el món de vista i arribà al fons esvaït. Quan retornà, es trobà acompanyat de Ramon a l'entrada de la Vall Mal. Pare i fill s'abraçaren. Prop d'ells una ombra els contemplava: era la fada Morgana: 'Ja tens el teu fill, que te l'has ben guanyat!'. El sacrifici del pare havia trencat l'encanteri que envoltava el seu fil. I, d'aleshores ençà, no s'ha sabut res més de l'Encantada Morgana a Montserrat. | 08127-151 | Muntanya de Montserrat | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53179 | Barraca de vinya a les Cadiretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-les-cadiretes | En runes | Restes d'una barraca de pedra seca (encara que a les parets laterals s'observen reste de morter), de planta doble, i amb teulada de teula vermella a doble vessant. La paret frontal té dues funcions: paret de casa i de vinya. Al costat del rebost hi ha una columna d'obra. Una part del recinte, amb una amplada de 4,90 metres, era reservada per al pagès i també hi havia una part reservada a l'animal de càrrega. L'amplada total de la barraca és de 7,70 metres, la llargada és de 3,60 metres i fa 2,55 metres d'alçada. | 08127-155 | Les Cadiretes | La seva funció era la d'aixoplugar el pagès i el seu naimal. Durant la guerra civil va servir de refugi. | 41.6074200,1.8550700 | 404598 | 4606823 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53179-foto-08127-155-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53180 | Barraca de vinya, sota la serra de Canfranc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-sota-la-serra-de-canfranc | Necessita manteniment | Barraca de vinya de planta circular, amb una part recolzada damunt una llenca de pedra. El material constructiu són les pedres de l'entorn, de tamanys irregulars, de conglomerat i gres. | 08127-156 | Damunt la via del cremallera, i sota la serra de Canfranc | 41.6130000,1.8369500 | 403097 | 4607463 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53181 | Barraca de vinya al camí del Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-del-piteu | Està ensorrada parcialment. | Barraca de pedra seca, de planta circular, amb el sostre format per lloses primers i llargues, recolzades unes damunt les altres; per damunt hi ha terra i lliris. A l'interior s'hi havia fet foc, fet que ha ennegrit una part de les pedres. | 08127-157 | Camí del Piteu | 41.6209100,1.8340300 | 402865 | 4608344 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53181-foto-08127-157-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53182 | Barraca al Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-piteu | Barraca de pedra seca, en un entorn on hi ha altres construccions de pedra, com una rasa i un camí. La barraca servia d'aixopluc, la rasa com a conducció d'aigua fins al torrent, i el camí conduia a la Calsina. La forma exterior de la barraca és quadrangular, mentre l'interior és circular. El sostre està construït amb lloses de rajola vidriada, cobertes amb terra i lliris. Una part del mur està adossat a la paret. | 08127-158 | Als afores del nucli urbà, en la obaga del Piteu | 41.6220200,1.8297300 | 402509 | 4608472 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53182-foto-08127-158-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53183 | Barraca de vinya al Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-piteu | Barraca de pedra seca, de planta circular. La porta té una llinda formada per tres lloses de mida considerable, col·locades paral·lelament. En general, les pedres amb les quals està construïda són de conglomerat pinyolenc i de dimensions considerables, encara que n'hi ha de més petites que serveixen per tapar forats o falcar les més grans. | 08127-159 | Zona del Piteu | 41.6218700,1.8352500 | 402968 | 4608449 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53183-foto-08127-159-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53184 | Font de Coll de Vaca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-coll-de-vaca | Redó i Martí, Salvador. 'Hidrologia monistrolenca' a 'L'anuari. Un any de vida monistrolenca' | La font de Coll de Vaca és una surgència de caire intermitent, que només brolla en èpoques de pluges abundants i seguides, convertint-se aleshores en un veritable torrent d'aigua. Forma part del que podria considerar-se el segon nivell del torrent de les Guilleumes, i la seva emissió és en conglomerats i gres. | 08127-160 | Als afores del nucli urbà. | 41.6083200,1.8371900 | 403110 | 4606943 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53187 | Jaciment paleontològic del torrent del Fidené | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-torrent-del-fidene | <p>AAVV (1994). Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic. Generalitat de Catalunya. Direcció General del Medi Natural. 'Fitxa de l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic' Lambert, J. (1927-1928) Revisión des echinidés fósiles de la Catalogne. Mem. Museu de Ciències Naturals de Barcelona. barcelona. Núm. 1 i 2.</p> | Molt superficial | <p>Jaciment paleontològic on apareixen restes fòssils d'invertebrats marins corresponents al període Bartonià (Eocè superior). Es pot observar fauna marina fòssil, i s'hi identifica l'equinoderm (eriçó marí) Echinolampas archiaci.</p> | 08127-163 | Torrent del Fidené | 41.6137200,1.8336000 | 402819 | 4607546 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53095 | Fons de la Biblioteca de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-biblioteca-de-montserrat | <p>Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | V-XXI | <p>Entre el fons bibliogràfic de la biblioteca de Montserrat, destaquen les seccions de filosofia, teologia, ciències bíbliques, patrologia, litúrgia, música i història de l'art. També té apartats d'història general universal, en particular medieval i d'Europa, d'història de Catalunya i la Corona d'Aragó, amb un fons d'històries locals i de la guerra civil espanyola. El fons actual està format per 330.000 monografies, 6.000 publicacions periòdiques, 1.500 manuscrits, 400 incunables, 3.700 obres del segle XVI, 18.000 gravats i 500 mapes antics. Entre el fons hi ha les col·leccions especials, que es troben en procés de digitalització: - Catàleg de manuscrits: conté les referències bibliogràfiques de les obres manuscrites del fons de la biblioteca des del segel VII fins al segle XX. - Catàleg d'incunables: conté les referències bibliogràfiques de les obres impreses del fons de la biblioteca des de l'aparició de la impremta fins al 1500. - Catàleg d'obres del segle XVI: conté les referències bibliogràfiques de les obres del fons de la biblioteca impreses al segle XVI. - Catàleg de gravats: conté les referències bibliogràfiques del Gabinet de Gravats de la biblioteca, amb una gran varietat d'estils i èpooques. - Catàleg de la cartoteca: conté les referències bibliogràfiques de la col·lecció de mapes de la bilioteca, amb plànols i mapes d'èpoques diverses i d'un abast geogràfic local i universal.</p> | 08127-71 | Biblioteca del Monestir de Montserrat. | <p>L'existència d'obres manuscrites consta des del moment de la fundació del monestir, el segle XI. Des del segle XII, Montserrat va tenir el seu propi scriptorium. L'any 1499, l'abat Cisneros va promoure la inauguració d'un taller tipogràfic, fet que va afavorir la difusió cultural del monestir. Durant els segles XVII i XVIII, la biblioteca va créixer i va diversificar els seus fons fins a arribar a reunir, segons consta, milers d'obres en les seves prestatgeries. El moment més tràgic de la seva història va ocórrer durant les guerres napoleòniques, quan en 1811 el monestir va ser destruït i es va perdre la major part del seu tresor bibliogràfic. L'actual biblioteca té el seu inici a finals del segle XIX i va créixer durant l'abadia del P. Antoni M. Marcet, entre 1913 i 1946. El fons de la biblioteca va passar de quinze mil volums a aproximadament cent cinquanta mil. Posteriorment, amb motiu de les guerres civil espanyola i mundial, les adquisicions es van veure dificultades. Darrerament ha estat possible duplicar el seu fons. L'antiga biblioteca de Montserrat era notabilíssima pel nombre de volums i la qualitat de les obres impreses i manuscrites que contenia. Era considerada la primera de Catalunya després de la de Santa Caterina de Barcelona. Hi abundaven els llibres de ciències eclesiàstiques: teologia, Sagrada Escriptura, patrística, etc. No s'ha conservat cap catàleg especificat d'aquesta antiga llibreria, però el lot considerable que hom salvà de la destrucció, les llistes facilitades per Cisneros en distribuir a la quaresma els llibres als seus monjos, els índexs de còdexs conservats a l'Acadèmia d'Història de Madrid, els petits catàlegs de manuscrits i d'incunables redactats del P. Benet Ribes, les al·lusions d'alguns erudits que visitaren aquesta biblioteca abans de l'incendi de 1811 i, sobretot, el nombre prodigiós d'autors citats en les obres dels pares Llobet i Capellades, del G. Castell, etc, ens assebenden de la quantitat i la qualitat de l'antic fons. Després de l'incendi de 1811, els monjos salvaren quelcom entre els munts de paper fumejant, i l'actual biblioteca conserva encara algun volum de fulls mig cremats.</p> | 41.5934100,1.8373000 | 403097 | 4605287 | 450-2008 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53095-foto-08127-71-1.jpg | Física | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 85|94|98 | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53030 | Sant Pere de Vilamarics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vilamarics | 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | X | En runes, i amb la coberta esfondrada. | Església romànica bastida en un indret on anteriorment hi hauria un petit temple pre-romànic. L'edifici consta d'una sola nau capçada per un absis semicircular, dirigit a llevant, al centre del qual s'obre una finestra de doble esqueixada, rematada amb un arc de mig punt monolític. La nau havia estat coberta amb una volta de pedra (que ara està esfondrada), que arrencaria d'una cornisa que segueix tot l'edifici, estenent-se també a l'absis, que encara conserva la coberta, resolta amb un quart d'esfera. Inicialment s'entrava al temple per una porta situada al capdavall del mur de migdia, rematada amb un arc de mig punt fet amb dovelles de grans dimensions, emmarcades per una motllura. El mur de ponent és coronat per un petit campanar d'espadanya. L'edifici va ser refet l'any 1834, i durant aquestes obres els paraments interiors van ser enguixats i s'obrí una altra porta, de la qual només resta l'obertura. Possiblement també sigui d'aquesta època el contrafort que apuntala un dels murs laterals de la nau. Els murs exteriors pràcticament no estan decorats, només hi ha una cornisa al voltant de l'absis, sota el ràfec de la teulada. L'aparell és fet de blocs de pedra disposats en filades paral·leles. Segons Xavier Sitjes, encara conserva elements pre-romànics, tot i que a Catalunya Romànica els consideren dubtosos. Aquests vestigis consistirien en un tros de paret del costat sud i un fragment de l'arc triomfal, que era de ferradura. | 08127-6 | Vilamarics. Entre els municipis de Castellbell i el Vilar i Sant Vicenç de Castellet. | Petita església que va dependre del monestir de Santa Maria de Montserrat per donació comtal de Manresa. El 925, el bisbe Jordi de Vic va fer donació al monestir de Ripoll, entre altres coses, dels delmes de l'alou de 'Vila Milech', que ja havia donat el comte Sunyer al monestir. Aquest 'Vila Milech' correspondria a l'enclavament de Monistrol de Montserrat, situat entre els municipis de Sant Vicenç de Castellet, Marganell i Castellbell i el Vilar, anomenat Vilamarics. Encara que en aquests documents l'església de Sant Pere no és esmentada de forma explícita, podria estar construïda en aquells moments. Quan s'organitzà un priorat a l'església de Santa Maria de Montserrat, aquesta església i el seu alou passaren a formar part del seu patrimoni. L'edifici no degué sofrir grans reformes fins al 1834, quan es van dur a terme diverses obres, durant les quals es van trobar unes tombes antigues als voltants. | 41.6535700,1.8180800 | 401586 | 4611988 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 91|92|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53055 | Enterraments a Sant Pere de Vilamarics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterraments-a-sant-pere-de-vilamarics | <p>IPAC. 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic', núm. 11215.</p> | X | Les úniques notícies d'aquesta necròpolis són bibliogràfiques, i fan referència a la data de reconstrucció del temple, al segle XIX. | <p>Restes d'una necròpolis al voltant de l'església de Sant Pere de Vilamarics. Una de les úniques referències que hi ha és la trobem en un text de 1982, i s'indica que l'any 1834 fou reconstruït Sant Pere de de Vilamarics i que al voltant es van trobar sepultures força antigues als voltants.</p> | 08127-31 | A l'entorn de Sant Pere de Vilamarics | 41.6535700,1.8180800 | 401586 | 4611988 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-12 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53078 | Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-iscle-i-santa-victoria-0 | Barral i Altet, Xavier (1984). 'Catalunya Romànica. 11'. Barcelona: Digec Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pladevall, Antoni (dir.) (2002). 'El Bages. Catalunya romànica. Guies comarcals'. Barcelona: Pòrtic | X | Edifici d'una nau amb coberta de volta de mig punt; ampliada a la banda de llevant amb un absis semicircular llis, on s'obre una finestra de doble esqueixada. L'absis va cobert amb volta de quart d'esfera i s'uneix a la nau mitjançant un ressalt que fa la degradació entre els dos elements arquitectònics. A banda de migjorn hi ha un petit cos d'edifici adossat, que hauria fet les funcions de sagristia i que fou afegit a la capella posteriorment. La façana de ponent també està molt modificada; és el lloc on s'obre la porta i sobre la qual hi ha tres obertures esglaonades (la única que dóna llum al temple és la central; les laterals es disposen a manera de capelletes). Tant la porta com les obertures són rematades amb arcs de mig punt. Hi ha un petit campanar d'espadanya coronant la façana. El parament exterior és recobert amb argamassa, però hi ha llocs on és visible i es poden observar blocs de pedra de mides voluminoses, disposats en fileres. A l'interior el parament ha estat enguixat. | 08127-54 | Al jardí del monestir de Montserrat | L'església es troba documentada el 933, quan el comte Sunyer de Barcelona va donar-la al monestir de Santa Maria de Ripoll, junt amb altres esglésies montserratines (Santa Maria, Sant Martí i Sant Pere). Les dades posteriors són molt reduïdes, es constata la seva existència durant el segle XIII (llegat testamentari que el 1294 es feia a Sant Iscle de Montserrat) i les notícies continuen donant-la com a existent el segle XIV. Durant els segles XV i XVI s'utilitzà com a hospital pels pelegrins que pujaven a la muntanya de Montserrat, i posteriorment s'utilitzà com a capella del cementiri que hi havia al costat. Durant la Guerra del Francès el monestir fou utilitzat com a polvorí i la capella quedà afectada. El 1858 fou restaurada. L'extensió del culte a sant Iscle en època visigòtica ens fa pensar que possiblement el teme actual pugui tenir antecedents d'aquesta època. | 41.5959500,1.8386100 | 403210 | 4605568 | 933 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53078-foto-08127-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53078-foto-08127-54-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53042 | Santa Maria de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-montserrat | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. (2006). 'Montserrat. Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Mapa i guia excursionista'. Alpina - GeoEstel. | XI-XX | El conjunt del monestir de Santa Maria de Montserrat és format per dos blocs d'edificis amb funcions diferenciades: d'una part hi hauria la basílica (amb les dependències monacals)I i de l'altra els edificis destinats a acollir i atendre els pelegrins i visitants, amb establiments hotelers i de restauració, i espais informatius. El conjunt és irregular, per diferents motius, entre els quals hi ha el terreny accidentat damunt el qual s'assenta el conjunt, i les diferents èpoques en les quals s'ha construït. La basílica és d'una sola nau al voltant de la qual hi ha diverses capelles, i a la capçalera hi ha el cor i l'altar major, damunt el qual hi ha el cambril de la Mare de Déu. El claustre és de dos pisos sostinguts per columnes de pedra. El pis inferior comunica amb el jardí i disposa d'una font central. A la part exterior, diverses places ordenen el conjunt d'edificis. | 08127-18 | Muntanya de Montserrat | L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos. A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana. | 41.5932600,1.8371200 | 403081 | 4605271 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53042-foto-08127-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53042-foto-08127-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53042-foto-08127-18-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modernisme|Noucentisme|Racionalisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | El monestir de Santa Maria de Montserrat, dins d'uns orígens humils, ha esdevingut el santuari marià de Catalunya i la seva Mare de Déu ha estat reconeguda com a patrona de les terres catalanes. Al llarg del temps ha estat un rellevant focus de la cultura catalana.Destaca especialment el fons pictòric o escultòric del seu museu, amb obres de gran valor. La biblioteca també constitueix un patrimoni cultural molt valuós. Un altre dels valors del monestir és l'Escolania, una escola de formació musical d'arrels antiquíssimes (considerada la més antiga d'Europa) i de sòlid prestigi internacional. | 92|93|94|95|96|98|99|105|106|120|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53081 | Portal romànic de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-romanic-de-montserrat | Barral i Altet, Xavier (1984). 'Catalunya Romànica. 11'. Barcelona: Digec Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XII | El seu material constructiu i els anys en què ha estat a la intempèrie han afavorit el seu deteriorament. | La forma d'aquest portal recorda el de Ripoll, però simplificat. Consta de cinc arquivoltes de mig punt en degradació, dues d'elles recolzades sobre columnes amb capitells i les altres sobre una imposta amb un fris molt treballat. La segona i quarta arquivolta estan decorades amb una simple motllura, mentre la primera, tercera i cinquena tenen una ornamentació més rica. El primer capitell de la dreta (que ha estat més resguardat de les inclemències meteorològiques) conté representacions de la creació de l'home i el pecat original. Els altres capitells presenten motius decoratius vegetals amb bèsties fantàstiques, fruit de la fantasia de l'artista. | 08127-57 | A l'entrada del recinte de la basílica, per la plaça de Santa Maria | El portal és un afegit a l'antiga església preromànica de Montserrat, afegit després de la seva construcció. Aquest portal, que va ser traslladat del seu lloc original, és la única part de l'església original que es conserva. L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos. A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana. | 41.5930800,1.8372700 | 403094 | 4605251 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53081-foto-08127-57-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 92 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53082 | Marededéu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-montserrat | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Llaràs i Uson, C (1998). 'El Bages. Catalunya romànica'. Barcelona: Digec | XII | Talla de fusta daurada i policromada, de 95 x 34,5 x 38 cm, de gran qualitat artística. La Mare de Déu està asseguda en posició frontal de la imatge i el seu gest són característics de les representacions romàniques de la Mare de Déu. Les proporcions també són romàniques: el cap és prominent, el nas rectilini i el cos prim. La seva actitud és hieràtica. | 08127-58 | Dins la basílica de Montserrat | Tant la figura de l'Infant com les dues mans de la Mare de Déu van ser fetes de nou durant la primera meitat del segle XIX. La restauració portada a terme l'any 2001 per part del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, va donar com a resultat que la talla de la Mare de Déu de Montserrat havia estat blanca en un principi, però havent estat pintada la cara amb un fons de blanc de plom, aquest s'havia anat enfosquint. L'enfosquiment de la fusta pel fum de les llànties i espelmes s'havia sumat al químic, però l'últim responsable del color negre de la talla va ser un restaurador de finals del segle XVIII o principis del XIX. | 41.5935200,1.8383600 | 403185 | 4605298 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53082-foto-08127-58-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | El 27 d'abril de 1947, la imatge va ser col·locada en un tro de plata, dissenyat per Folguera i realitzat en plata de Sunyer. El tro està pensat com un tríptic, les fulles laterals del qual fan al·lusió a dues festes montserratines: el Naixement de Santa Maria (8 de setembre) i la lectura de l'Evangeli a la Visitació (el 27 d'abril). | 92 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53122 | Santa Creu o de Santa Helena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-o-de-santa-helena | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XII-XV | Molt reconstruïda | Dalt d'uns penya-segats, a recer d'una balma, es troba una petita ermita, formada per dues petites dependències. Posseïa tres cisternes. L'ermita va ser destruïda durant la guerra del Francès; el que es pot veure avui dia és una reconstrucció. | 08127-98 | Zona de Sant Salvador o la Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Va ser destruïda durant la geurra del Francès, i reconstruïda recentment. En aquesta ermita va estar el P. Benet d'Aragó, que esdevingué famós: d'infant fou escolà al monestir de Montserrat i, molt jove, ingressà a l'ermita de la Santa Creu, que habità seixanta-set anys. Els monjos del seu temps escriviren un llibre sobre les seves virtuts i gravaren uns dístics que recordaven l'altíssima perfecció assolida en aquell humil habitacle. | 41.5947400,1.8368500 | 403061 | 4605436 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53122-foto-08127-98-1.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Per la seva proximitat al Monestir, solien habitar-la els ermitans més vells. Fou aterrada durant la guerra del Francès per evitar que l'ocupessin les tropes napoleòniques. Convertit el santuari en 'plaza de armas', es fortificà. Les obres començaren el 17 de maig de 1810 amb l'enderrocament de l'antiga capella de Sant Miquel i l'ermita de la Santa Creu. | 92|93|98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml