Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53053 | Colònia Gomis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-gomis | Serra, Rosa (2000). 'Colònies tèxtils de Catalunya'. Manresa: Fundació Caixa Manresa i Angle editorial. Col·lecció Patrimoni Artístic de la Catalunya Central, 8. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Conjunt d'habitatges i altres edificis construïts per als treballadors de la fàbrica Gomis, a prop de la fàbrica. Consta dels habitatges i del que havien estat els serveis bàsics per als treballadors: escola (i habitatge per al mestre), cafè, teatre i església, al voltant d'un petit parc central. | 08127-29 | Ctra. C-55, km 12 | La colònia industrial textil de Can Gomis fou fundada l'any 1891 per l'industrial manresà Francesc Gomis i Soler. L'any 1927, l'arquitecte Alexandre Soler i March va dissenyar el seu creixement. Després del tancament de la fàbrica, van deixar de funcionar els equipaments, però les cases dels treballadors continuen habitades. | 41.5948300,1.8527600 | 404387 | 4605428 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53055 | Enterraments a Sant Pere de Vilamarics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterraments-a-sant-pere-de-vilamarics | <p>IPAC. 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic', núm. 11215.</p> | X | Les úniques notícies d'aquesta necròpolis són bibliogràfiques, i fan referència a la data de reconstrucció del temple, al segle XIX. | <p>Restes d'una necròpolis al voltant de l'església de Sant Pere de Vilamarics. Una de les úniques referències que hi ha és la trobem en un text de 1982, i s'indica que l'any 1834 fou reconstruït Sant Pere de de Vilamarics i que al voltant es van trobar sepultures força antigues als voltants.</p> | 08127-31 | A l'entorn de Sant Pere de Vilamarics | 41.6535700,1.8180800 | 401586 | 4611988 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-12 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53068 | Fira de la coca i del mató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-la-coca-i-del-mato | XX | Fira que se celebra a finals del mes d'octubre, i que durant l'any 2007 va arribar a la seva catorzena edició. El seu objectiu és promocionar els productes típics de l'entorn de Montserrat, especialment la coca i el mató, tot i que també es presenten productes (preferentment artesanals) d'altres zones. Durant tot un cap de setmana se celebren diferents activitats: degustacions de productes, balls tradicionals, cercaviles, exposicions, i celebració i entrega de premis del concurs de pintura ràpida. | 08127-44 | Nucli urbà | Des de la seva primera edició, la Fira de la Coca i el Mató s'ha especialitzat en productes gastronòmics que són signe d'identitat del territori. Amb els anys ha anat evolucionant, i cada vegada s'ofereixen més activitats complementàries, com exposicions... | 41.6096000,1.8424600 | 403551 | 4607079 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53070 | La ma morta dels Espilons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ma-morta-dels-espilons | Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | S'explica que als Espilons hi ha enterrada la mà d'un gegant que havia aterrit als monistrolencs en el passat. Aquest gegant engrapava amb les seves mans els nois i noies de la vila que passaven els límits del poble. En una nit de lluna plena, una colla de joves de Monistrol, aprofitant la claror que oferia la lluna i que les altes parets de la muntanya de Montserrat reflecteixen sobre la vall de Monistrol, van sortir a prendre el gegant. L'enorme cos dormia al ras, sota una gran alzina, en unes feixes properes al mur del poble, en la zona que es coneix com del Camp. Sense fer soroll, que és com es fan aquestes coses, es van acostar al gegant aterridor que feia uns bufets ben poc tranquil·litzadors i, armats més de por que de res més, el van lligar. Primer els peus a l'alçada dels turmells. Aprofitant que tenia les cames arronsades li van passar la grossa corda de cànem per sota, i després de donar dues voltes van estrènyer, tibant tots des de l'altre cap. Tibant, però amb cura de no estrènyer més del compte per no despertar tanta ingent massa de carn. Després van fer una cosa semblant amb les mans. Això ja va costar més, perquè les tenia sobre la panxa. La sort els va ajudar ja que en un moviment brusc del gegant, provocat sens dubte per un somni, les va deixar a l'abast de la colla de vailets que, si abans suaven, ara estaven ja completament xops. Finalment, van poder passar una tercera corda per sota el coll. Aquí sort en van tenir del més petit de tots, un vailet de set anys menut i escardalenc. Gràcies a la seva petita complexió, va poder passar amb la corda per sota del petit espai que hi havia entre el coll i el terra. Van repetir l'operació feta amb els peus i van lligar els dos extrems a l'alzina que donava aixopluc al gegant. Amb la feina acabada, els joves monistrolencs van anar a la recerca de la resta de la gent que, un cop assabentats del fet, van fer cap a l'indret de l'alzina armats amb mànecs i eines del camp. Era tant l'enrenou que el gegant es va despertar i en veure's en aquella situació tan poc galdosa, ple de ràbia i amb els ulls inflats d'ira, s'aixecà amb tota la força que els seus músculs, entumits encara pel son i la humitat de la nit, li podien donar. Va ser tanta la força, que arrencà l'alzina de socarrel. Però l'arbre, com si s'hagués volgut rabenjar per haver estat separat de la terra, va fer balança i desequilibrà el gegant fent-lo saltar per sobre el mur i fent-lo rodolar pendís avall fins al carrer del Puig, que aleshores només tenia unes cases aquí i unes allà, i del carrer del Puig als Es Pilons, on caigué mort en estavellar-se contra una roca que sobresortia. La gent de Monistrol cuità a enterrar el cos del gegant lluny del terme i d'ells. Un cop asserenats els ànims, el consell de la gent gran de Monistrol va debatre l'afer i va ser aleshores quan l'ancià més respectat de tots es va alçar i, amb veu serena però preoucpada, va dir: - Ara sense la por al gegant, els nois i les noies ronden vagarosos fora de les muralles, s'enfilen als arbres fruiters i salten i corren entre els conreus. Això no pot ser i cal prendre mesures. Els presents van assentir tots a una. Però, quina mesura es podia prendre per evitar les maltempsades de la jovenalla?. Va ser aleshores quan l'ancià va proposar: - Crearem un conte per fer por. Un conte en què intervingui el gegant. Així va ser com després de rumiar-hi molts dies, l'ancià va relatar la seva història: - A Es Pilons, sota la pedra on es va estavellar el cap del gegant, hi ha enterrada la seva mà, una mà morta que només reviu quan passa per aquell indret un noi o una noia. Aleshores la mà surt, l'engrapa pels peus i se l'endú a la foscor on ella resideix per sempre més. | 08127-46 | Nucli urbà. Carrer dels Espilons. | 41.6101300,1.8433500 | 403626 | 4607137 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53071 | El Cavall Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cavall-bernat | Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | La llegenda explica que, temps enrere, hi havia un boscater a la zona de Montserrat. Un dia, al capvespre, se li va aparèixer un cavaller que s'oferí a traginar-li la llenya, i el boscater acceptà l'ajuda; entre tots dos van carregar el cavall, i el cavaller li donà una ordre al cavall: 'Cavall Bernat, porta aquesta llenya a baix el Llobregat'. El cavall sortí corrent i al cap de poc temps tornà descarregat de llenya. El cavaller li va oferir la possibilitat de ser l'amo del cavall, amb una única condició: al cap de deu anys passaria a recollir-ne un de semblant i, si no en trobava cap, el boscater hauria d'anar a viure amb ell. El llenyataire va acceptar l'oferta, i amb els anys el cavall li va proporcionar molts guanys, omplint la seva vida de benestar, però no va trobar el moment de comprar un cavall igual. El dia que es complien els deu anys, es va presentar de nou el cavaller, que era el diable. Li va preguntar si havia trobat un altre cavall com el Cavall Bernat, i el boscater va contestar que no n'hi havia cap de semblant al món. El diable es va treure la màscara i li va recordar el pacte: el bosquerol havia d'anar a viure amb ell. Quan va comprendre-ho va demanar clemència, però el diable es mostrà insensible. La dona del boscater va defensar el seu marit i es va posar a pregar a la Mare de Déu de Montserrat. Va ser aleshores que el cavall va llençar un renill i s'encabrità, fugint muntanya amunt, on va quedar convertit en una roca dreta i eriçada. En veure-ho, el llenyataire li va dir al diable que es podia cobrar el deute amb qualsevol de les roques que s'assemblés al seu cavall. També s'explica que el diable va llançar una amenaça: ningú podria escalar la roca que havia estat el seu cavall, i el que ho fes, si és homes es tornarà dona i si és dona es tornarà home, motiu pel qual els que l'escalen un cop repeteixen l'escalada. | 08127-47 | Parc Natural de Montserrat | 41.6003200,1.8232900 | 401939 | 4606070 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53072 | Troballa de la imatge de la Moreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-imatge-de-la-moreneta | Molas i Rifà, Jordi (2001). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | La llegenda diu que cap a l'any 880 uns nens pastors del mas Riusec van veure davallar del cel una gran llum, acompanyada d'una melodia, que es posava a mitja muntanya. El dissabte següent hi anaren amb els seus pares i la visió es va repetir; els següents dissabtes els acompanyà el rector del poble d'Olesa, que també va tenir la visió. Posteriorment el bisbe de Manresa organitzà una visita, durant la qual van trobar la imatge de Santa Maria en una cova. Van intentar traslladar la imatge a la ciutat de Manresa, però no va ser possible, i van entendre que la voluntat divina era que la imatge fos venerada a la muntanya de Montserrat. | 08127-48 | Parc Natural de Montserrat | 41.5935200,1.8383600 | 403185 | 4605298 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | La Santa Cova està situada al terme municipal de Collbató. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53073 | Fer esquellots als vidus que es casaven | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fer-esquellots-als-vidus-que-es-casaven | AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat | Ja no es conserva aquesta tradició | Hi havia el costum de 'fer esquellots' als vidus quan aquests es casaven de nou. Aquesta tradició consistia en anar a visitar-los fent soroll, amb esquellots, fins que aquests feien una convidada. Generalment aquesta convidada es feia ben aviat, però hi va haver un cas en què els esquellots van durar aproximadament un mes; també es recorda una ocasió en que van arribar a assistir-hi trabucaires, per tal de fer més soroll. Al Costumari Català, Joan Amades indica que la confraria de Sant Sebastià estava regida per tres majorals, els dos primers casats, i el darrer, fadrí. Per tal d'arbitrar recursos tenien el dret d'aplicar un tribut a llur gust als vidus que es tornaven a casar. Si es negaven a satisfer-lo, els feien tres dies d'esquellots. Si això no els reduïen, els feien altres dies de fums, que consistien a cremar sabatots vells o d'altres substàncies intensament asfixiants en ésser cremades. Si així tampoc no pagaven, els majorals tenien dret d'entrar a casa dels nuvis, emportar-se'n els objectes que volguessin i vendre'ls a la plaça en subhasta pública. | 08127-49 | A casa dels vidus | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53075 | El dit gros (El cavall Bernat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dit-gros-el-cavall-bernat | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. | El 'Dit gros', nom amb el qual es coneix el Cavall Bernat a Monistrol de Montserrat, és potser l'agulla més característica de Montserrat i una de les més preuades pels escaladors. Va ser escalat per primera vegada l'any 1935. Al seu cim hi ha una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. | 08127-51 | Parc Natural de Montserrat, en el límit amb el terme municipal de Marganell | 41.6003200,1.8232900 | 401939 | 4606070 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53075-foto-08127-51-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53076 | La Mentirosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mentirosa | Galobart i Soler, Josep (1994). 'La font gran de Monistrol de Montserrat'. Argentona: l'Aixernador. Masachs i Alavedra, Valentí (dir.) (1981). 'Itineraris geològics. Bages, Berguedà, Anoia, Solsonès'. Centre d'Estudis Geològics 'Valentí Masachs'. (2006). 'Montserrat. Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Mapa i guia excursionista'. Alpina - GeoEstel. | La Mentirosa és un sobreeixidor de la Font Gran. Rep aquest nom perquè són eixutes durant llargues temporades, fins i tot anys. En comptades ocasions, després de pluges molt intenses (especialment a la zona de Collbató), de la Mentirosa brolla un gran dabal d'aigua, originant un torrent. El cabal màxim que pot sortir de la Font Gran de Monistrol és de 60 litres per segon; en cas que hi arribi més aigua, s'acumula i surt per les Mentiroses, que tenen uns cabals de desguás superiors. La Mentirosa és una font intermitent, amb una boca de secció gairebé circular, d'un diàmetre d'uns dos metres, i practicable en una llargària d'uns quaranta metres. Al seu extrem hi ha aigua. | 08127-52 | A peu de la carretera que puja al monestir de Montserrat. | 41.6090600,1.8427800 | 403577 | 4607019 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53079 | L'abat Oliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labat-oliba | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Escultura de bronze dedicada a l'abat Oliba, que hi apareix assegut en una seu al respatller de la qual hi ha una representació dels campanars dels monestirs de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà. La mà esquerra sosté uns plànols, que representen l'antiga església de Montserrat, i amb la dreta fa un gest de benvinguda. | 08127-55 | Al voltant del monestir de Montserrat (plaça de l'Abat Oliba) | Des de 1931 es considera l'abat Oliba com a fundador de Montserrat. | 41.5920600,1.8350400 | 402906 | 4605140 | 1992 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Manuel Cusachs | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53099 | Plàtan de la plaça Carles Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-placa-carles-amat | Ginesta i Batllori, Salvador (1987). 'La comarca del Bages'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX | Plataner (platanus hispanica) centenari de grans dimensions. Segurament va ser plantat durant el segle XIX, i formaria part d'una filera de plataners plantats per a guarnir el camí que vorejava Monistrol per la riba dreta del riu Llobregat. | 08127-75 | Nucli urbà. Plaça de Carles Amat. | 41.6104200,1.8458900 | 403838 | 4607166 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | L'arbre està situat en la plaça de Joan Carles i Amat, que va ser metge de Monistrol el segle XVII (morí el 1642). Va escriure 'Guitarra Española' i '400 aforismes catalans', que fou llibre de text a les escoles fins ben entrat el segle XIX | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53100 | Plàtan d'en Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-den-gibert | XIX | Exemplar de l'espècie Platanus hispanica, declarat arbre monumental de Catalunya per les seves característiques. La seva alçada és de 33 metres, la volta de copa és de 4,45 metres i una volta de soca de 5,5 metres. | 08127-76 | Nucli urbà | El plataner de can Gibert o d'en Gibert és l'únic que resta d'una filera de plataners que voltava el camí que vorejava la Canaleta per la seva part superior, i que van desaparéixer en el moment de la construcció de la carretera a Montserrat. | 41.6100500,1.8450500 | 403767 | 4607126 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53102 | Font de les Guilleumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-guilleumes | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Difícil accés per poder ser netejada | Aflorament d'aigua que sorgeix del torrent de les Guilleumes. L'aigua brolla durant tot l'any, en un entorn privilegiat, que actualment no es pot visitar perquè l'accés és a través de la via del cremallera i no es pot caminar per aquest espai. El Club Muntanyenc Monistrolenc va col·locar una majòlica l'any 1995. | 08127-78 | Torrent de les Guilleumes | 41.6063900,1.8292600 | 402446 | 4606738 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53102-foto-08127-78-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53103 | Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jeroni | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | És l'indret més alt de la muntanya de Montserrat i un dels seus indrets més emblemàtics. La seva alçada i ubicació (ben bé al centre de Catalunya) li permeten gaudir de vistes extraordinàries. El cim té dues puntes separades per un coll d'uns deu metres, on hi ha una alzina i un grèvol. A l'esquerre hi ha un vèrtex geodèsic i un pluviòmetre, i al de la dreta una taula d'orientació instal·lada pel Centre Excursionista de la Comarca del Bages i el Patronat de la Muntanya de Montserrat, i un mirador. Per assolir el cim cal pujar uns 1.350 graons. | 08127-79 | Al parc natural de Montserrat | 41.6053500,1.8113500 | 400952 | 4606642 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53103-foto-08127-79-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | El cim està situat entre els termes municipals de Monistrol de Montserrat, el Bruc i Marganell. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53104 | Regió de la Tebaida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regio-de-la-tebaida | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. | Conjunt de roques que destaquen, en la vall interior de la muntanya de Montserrat. Entre aquestes roques es distingeixen l'Elefant, la Trompa de l'Elefant, la Mòmia i la Momieta, la Prenyada o la Panxa del Bisbe, la majoria de les quals rep el nom perquè fa referència a la forma que tenen. La majoria d'aquestes roques tenen alçades superiors als 1.100 metres. | 08127-80 | Parc Natural de Montserrat | 41.5951400,1.8280700 | 402330 | 4605490 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53107 | El fra Garí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fra-gari | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | Vers l'any 859, essent comte de Barcelona Guifré el Pilós, vivia a la muntanya de Montserrat un anacoreta anomenat Joan Garí, tenia fama de sant i es dedicava a l'oració. S'alimentava només de fruits del bosc i d'aigua clara. Vivia en una cova a sol ixent, en un paratge espadat, i situada molt per damunt del camí que mena a l'ermita de Sant Miquel. Cada dia, en clarejar, fra Garí pujava als cims més alts de la muntanya per resar. De tornava, la campana de la llunyana ermita de Sant Iscle tocava sola per anunciar l'acció de l'anacoreta. Cada any fra Garí anava a Roma a visitar el Papa. Una hora abans d'arribar-hi, totes les campanes vogaven soles; així, el Papa sabia que l'asceta de Montserrat s'hi acostava i sortia a rebre'l en processó fins a l'entrada de Roma. Al cap de set anys que feia vida santa, el dimoni es proposà arruïnar la vida d'aquest home. Un matí, fra Garí ascendí a Sant Jeroni, el cim més alt de Montserrat, amb el desig de trobar-se més a prop del cel. Aquell dia el dimoni el temptà i en un breu moment, en comptes de mirar cap amunt, al cel, fra Garí baixà la seva mirada cap a la terra. Des d'una alçària tan prominent, romangué embadalit un llarg instant i es descuidà de Déu. Quan descendí d'aquell cimal, després d'haver resat menys del que era costum, la campana de Sant Iscle oferí un repicó trist. El dimoni se sentí cofoi, havia descobert que fra Garí tenia també debilitats. A través de l'anomenat 'Pou del Diable', de dins de les coves de Salnitre, sortí Lucifer vestit com un ermità vell i d'aspecte venerable. Escollí una cova al fons del pla de monestir, damunt del greny conegut per 'Roca del Diable'. Allí esperà el moment oportú per trobar-se amb fra Garí. A la tarda del dia següent, el diable va veure venir fra Garí de Sant Jeroni. Fingint que resava, li va sortir al pas. Fra Garí es va sorprendre i li preguntà des de quan vivia a Montserrat. El fals ermità li explicà que feia trenta anys que feia penitència dins d'una cova encara més petita que la seva, només sortia un cop cada deu anys, per això no el coneixia. El diable li ensenyà la seva cova, on només faltava la creu. En adonar-se'n fra Garí, el diable li respongué que les imatges i creus costaven diners, i que no en tenia. El diable anà convencent fa Garí i es guanyà la seva confiança. A partir d'aquell dia, fra Garí prengué el fals anacoreta com el seu mestre. Totes les tardes l'anava a veure per tal d'explicar-li el seus dubtes i el que pensava. El diable feia tot el possible per temptar i crear dubtes en fra Garí. Amb tot, la fe de fra Garí era molt sòlida i els malignes esforços del fals mestre no bastaven per anihilar-la. El diable ordí un altre parany. Decidí introduir un dimoniot en el cos d'una donzella, de nom Riquilda, filla del comte Guifré el Pilós. Riquilda es trobava aleshores al palau de Valldaura, a punt de vestir-se per anar a l'església. Tenia la finestra oberta i penetrà en la cambra un merlot que s'acostà a la jove i li piulà dolçament, cosa que li provocà estranyes sensacions. Com si estigués hipnotitzada, Riquilda es mirà al mirall i es veié més bella del que mai havia imaginat. La noia es guarnir amb joies i collars que no s'havia posat mai, i es va treure la creu beneïda que portava des de que va néixer. En aquest mateix moment caigué a terra i vociferà terribles crits. La comtessa entrà a la cambra i hi trobà la seva filla pàl·lida i recargolada de dolor. Avisà un metge, el qual, després d'inspeccionar la jove, declarà que la medicina no hi podia fer res, car tenia un dimoni al cos. Amoïnada, la comtessa lliurà aleshores Riquilda a un sacerdot per tal que l'exorcitzés; però com més resava el sacerdot, més enfurismada es mostrava Riquilda i més tronava la seva veu: - No me n'aniré d'aquí fins que me'n tregui fra Garí, penitent que viu amagat a la muntanya de Montserrat. En sentir aquelles paraules, el comte Guifré ordenà que fer una expedició a Montserrat a cercar fra Garí. | 08127-83 | Muntanya de Montserrat | La llegenda de fra Garí no és un producte autòcton, sinó una adaptació d'un text exòtic antic, que hom ha identificat amb l'anomenada 'Vida de Jaume l'Asceta', un sant anacoreta cristià que visqué a la Palestina del s. VI i que és esmentat al Martirologi romà. En qualsevol cas, aquesta llegenda parteix de dues realitats: la història de Montserrat comença en temps del comte Guifré de Barcelona, i que a Montserrat hi va haver un ermità anomenat fra Garí (documentat a la zona de Sant Miquel, entre els anys 1055 i 1062). Hi ha alguns topònims a la zona de Montserrat relacionats amb aquesta llegenda: 'la drecera del Garí', 'el llit del Garí', 'les petjades del Garí', etc. | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | (Continuació descripció) Amb un llarg seguici, el comte es va presentar amb la seva filla Riquilda, davant de la cova de fra Garí. Aquest va interrompre les seves meditacions per escoltar la dissort que afligia el comte. Acte seguit, fra Garí resà en silenci i, al cap de poc temps, el diable abandonà el cos de la noia.El comte i el seu seguici restaren meravellats. Guifré temia que la desaparició del dimoni no hagués estat definitiva i suplicà al penitent que la seva filla pogués quedar-se per assegurar la salvació del diable. En va protestà fra Garí i, finalment, acceptà d'allotjar Riquilda durant nou dies.Fra Garí se sentia estrany, insegur d'ell mateix. No podia deixar sola la noia per temor del retorn del dimoni. En veure que la temptació envaïa els seus pensaments, anà a buscar consell al fals ermità; però el diable, en comptes d'apaivagar-lo, més enardia els seus pensaments. Vençut per la temptació, fra Garí forçà la noia i caigué en el pecat. Horroritzat, confessà la seva execrable acció al seu veí. El diable, dissimulant la seva alegria, li aconsellà que es desfés de la noia i, li lliurà un ganivet.Morta la donzella, fra Garí se la va carregar al coll i l'enterrà en una petita esplanada. Quan hagué fet l'última paletada de terra, el fals ermità es mostrà com el que era, esclafint una sorollosa riallada que retronà en tota la muntanya. Fra Garí comprengué que havia estat la víctima d'un engany del maligne. Caigué a terra, sobre la tomba de Riquilda, plorant desesperadament, alhora que la campana de Sant Iscle tocava a morts.Fra Garí marxà aquella mateixa nit a Roma per demanar el perdó al Papa. El Sant Pare, després d'escoltar-lo, li digué:- El teu pecat és tan gran, que no sé pas si té perdó. Com una bèstia has pecat, com una bèstia has de fer penitència. Torna a Montserrat, camina sempre de mans a terra. No et rentis mai més ni toquis aigua si no és per beure. No diguis mai paraula, perquè les bèsties tampoc no enraonen. Menja herbes i arrels de la muntanya. No et posis al damunt cap fil de roba, rep del tot els raigs del sol i la humitat de la serena. Fuig i esquiva el tracte de la gent. No miris mai al cel, perquè no n'ets digne.Fra Garí sortí de Roma caminant de mans a terra. Trigà tres anys per arribar a Montserrat, on va viure sol durant set anys sense dir paraula, sense posar-se dret ni mirar el cel. El cos se li va ennegrir en cobrir-se-li de pèls llargs, talment com un ós.Un dia, a Montserrat, sonà el corn de caça. Uns cavallers havien capturat un animal estrany i, veient que no era ferotge, l'arrossegaren fins a Barcelona per regalar-lo al comte. Romangué als estables tancat dins una gàbia. En aquells dies, la comtessa donà a llum un nen, el príncep Miró. El baptisme se celebrà amb una gran solemnitat i, un cop a palau, els cavallers es recordaren del monstre que havien capturat. Els criats van portar l'animal en presència del comte; aquell es mostrava mansoi, acceptava les carícies i besava els peus dels convidats.Heus ací que la dida es passejava per allí portant el petit Miró, acabat de batejar. Tot d'una, l'infant fità l'animal i, davant la sorpresa de tothom, digué:- Alça't, fra Garí, que Déu ja t'ha perdonat!Aleshores s'aixecà fra Garí deixant parats tots els presents. El comte el féu pelar i el va vestir amb tota dignitat. Poc després li demanà què havia passat amb la seva filla. Fra Garí ho explicà tot i demanà un càstig per al seu horrible crim. El comte, magnànim, perdonà a qui Déu ja havia perdonat. Fra Garí acompanyà el comte i el seu seguici al lloc on havia enterrat Riquilda. El comte ordenà cavar la terra per tal de recollir les despulles de la seva filla i conduir-les a Barcelona. Davant la sorpresa de tothom la trobaren viva, miracle que fou atribuït a la intercessió de Mare de Déu. La joveneta els va dir que no pensava deixar Montserrat i el comte, en senyal de gratitud al Cel, aixecà en aquell mateix un convent de monges, del qual Riquilda fou la primera abadesa. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53113 | Col·lecció municipal de pintura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-pintura | XX | La col·lecció municipal de pintura és formada principalment pels segons premis del concurs de pintura ràpida que organitza l'entitat Art i Esplai des de fa vint-i-tres anys. | 08127-89 | Nucli urbà | L'entitat cultural monistrolenca Art i Esplai organitza des de fa més de vint anys un concurs de pintura ràpida. Darrerament, aquest concurs s'ha incorporat com un dels actes de la Fira de la Coca i el Mató. Les obres guanyadores dels dos primers premis passen a formar part de les col·leccions de l'entitat Art i Esplai (primers premis) i l'Ajuntament (segons premis). | 41.6098500,1.8427100 | 403572 | 4607107 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53125 | Mur antic sobre el monestir de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-antic-sobre-el-monestir-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV - XVIII | Només queden algunes restes | En un gran espadat, damunt el monestir, es pot observar al cim d'una de les grans roques que s'hi troben, un petit muret de pedra. Quan hom el mira des de dalt pot observar que ens trobem davant d'un terrassament del terreny que està format per tres murs que aconseguiren crear un espai de circulació relativament gran. Es tracta d'un tipus d'estructura que es repeteix en diverses ermites. Es troba relativament a prop de Sant Dimes i el seu domini sobre el monestir de Santa Maria és total. | 08127-101 | Sobre el monestir de Montserrat | 41.5943900,1.8369900 | 403072 | 4605397 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53128 | Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jeroni-0 | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Ben a prop del cim més alt de Montserrat, Sant Jeroni, hi ha una petita ermita amb el mateix nom. Es tracta d'una capella d'una única nau, amb porxo lateral i coberta de teula a dues aigües, amb un petit atri a l'entrada. | 08127-104 | Prop del cim de Sant Jeroni | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta capella va ser construïda en substitució de l'ermita de la mateixa advocació que estava situada una mica més amunt i que va ser aterrada durant la guerra del Francès. Solia residir-hi l'ermità més jove dels que s'aplegaven al massís | 41.6043300,1.8134400 | 401125 | 4606527 | 1890 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Cal no confondre aquesta ermita amb la capella de Santa Maria, que és la més alta d'aquesta zona. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53138 | Abastament hidràulic antic del monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abastament-hidraulic-antic-del-monestir | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVII | Només queden algunes restes de l'antiga canalització. | Restes de diverses conduccions excavades a la roca, que van a parar a petits dipòsits o a safareigs. També existeixen altres elements com restes de canalitzacions en totxo o la boca d'un pou o dipòsit amb brancals i llinda de pedra amb la data de 1606. | 08127-114 | Al torrent de Santa Maria, aigües amunt del monestir | Al torrent de Santa Maria, accedint des del monestir es poden veure diversos elements d'abastament hidràulic en divers estat de conservació. L'abastament hídric a una comunitat de monjos que, especialment en època moderna, va ser nombrosa, podia resultar un problema i va fer que es realitzessin diferents intervencions per tal d'assegurar l'arribada d'aigua. | 41.5921400,1.8337200 | 402796 | 4605150 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53140 | Els Degotalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-degotalls | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Placeta al final del camí dels Degotalls on es pot veure, a una balma ennegrida per la humitat, unes concrecions produïdes pel traspuament de l'aigua. El nom del camí procedeix d'aquest fenòmen geològic del degoteig de l'aigua en filtrar-se per la roca. | 08127-116 | Parc natural de Montserrat | 41.6010900,1.8316200 | 402635 | 4606146 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53140-foto-08127-116-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53141 | Camí de Dalt de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-dalt-de-les-canals | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Pista de la carretera de Castellbell i el Vilar al Santuari de Montserrat, que acaba en la caseta de l'estació elevadora d'aigua. Està senyalitzat com a sender de gran recorregut, amb un traçat que segueix un tros de l'antic camí. Presenta un desnivell de 125 m i una longitud total de 5.900 km. | 08127-117 | Parc natural de Montserrat | Hi havia un Camí de Baix de les Canals, que ara es desaparegut, per això aquest camí també es coneix senzillament com Camí de les Canals | 41.5978600,1.8454700 | 403784 | 4605772 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53142 | Camí de l'Aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-laigua | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Camí que puja serpentejant per les costes, adaptant-se a la topografia. Surt de la Colònia Gomis i acaba al camí de la Santa Cova. En el trajecte trobem diverses vegades el tub de conducció de l'aigua, i també es passa pel costat de les instal·lacions de bombatge d'aigua del santuari (d'aquí el nom del camí). Presenta un desnivell de 485 metres i una longitud total de 3.700 km. | 08127-118 | Parc natural de Montserrat | 41.5952400,1.8489700 | 404072 | 4605477 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53143 | Drecera de l'Agrella (de la Graella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-de-lagrella-de-la-graella | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Camí impracticable. | Camí que puja a Montserrat adaptant-se a la topografia. Sortia de la carretera que va des de Castellbell i el Vilar a Montserrat, i acabava al terraplè de la via del tren del cremallera. Actualment està fora d'ús, perquè no es pot caminar per la via del cremallera. | 08127-119 | Parc natural de Montserrat | 41.6046900,1.8393800 | 403287 | 4606537 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | S'anomena de l'Agrella o de la Graella. L'agrella és una planta, i potser és l'origen del topònim. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53144 | Camí de l'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-langel | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Camí que va des de Monistrol de Montserrat fins al monestir de Sant Benet. Surt del camí de l'Àngel i passa per la capella de l'Àngel. El camí en un començament conserva part de l'empedrat de l'antic camí ral, i passa per damunt d'un túnel del cremallera. | 08127-120 | Parc natural de Montserrat | 41.6139500,1.8338500 | 402840 | 4607572 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53145 | Drecera de les Guilleumes fins la Canal Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-de-les-guilleumes-fins-la-canal-plana | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Necessita manteniment | Drecera formada per quatre camins diferents, que es connecten a través del terraplè del cremallera i la carretera de Dalt: - camí de la Font de les Guilleumes - drecera de la Font d'en Janon (el camí s'ha perdut) - canal del Pou del Gat - camí de la Canal Plana | 08127-121 | Parc natural de Montserrat | 41.6001700,1.8301000 | 402507 | 4606046 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53147 | Camí dels pobres i escala dels francesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-pobres-i-escala-dels-francesos | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | El camí forma part del tronc comú de molts altres. És el tram que puja des del monestir de Montserrat fins al replà que es troba al costat de l'ermita de Santa Anna. Salva un gran desnivell, la qual cosa fa que s'emprin escales en bona part dels camins. D'aquests trams d'escales el més destacat és el de l'escala dels francesos, un pas estret entre les roques. | 08127-123 | Parc Natural de Montserrat | 41.5914800,1.8309700 | 402566 | 4605080 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53148 | Camí del monestir a Sant Jeroni pel Pla dels Ocells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-monestir-a-sant-jeroni-pel-pla-dels-ocells | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Antic camí, ombrívol en la part central, que segueix el torrent de Santa Maria o de Vall Mala. És la ruta més ràpida per assolir, a peu, el cim de Sant Jeroni des del Santuari. Remunta el barranc tot zigzaguejant per diversos trams escalonats, i passant el Pas dels Francesos. Al Pla dels Ocells, a la dreta del camí, hi ha un petit monòlit, erigit per l'Institut Agrícola de Sant Isidre, l'any 1922 | 08127-124 | Parc Natural de Montserrat | 41.5928300,1.8282100 | 402338 | 4605233 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53155 | Plegària de Torras i Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plegaria-de-torras-i-bages | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | En el primer tram del camí dels Degotalls hi ha un conjunt de quatre majòliques dedicades per la Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat per a commemorar el primer centenari de la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat del bisbe Torras i Bages. En la primera majòlica hi ha la inscripció 'Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat', en les altres tres, col·locades en un nivell inferior, es pot llegir la pregària del bisbe de l'any 1899. | 08127-131 | Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls | 41.5953900,1.8387000 | 403216 | 4605506 | 1999 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53162 | Gos de la casilla del cremallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gos-de-la-casilla-del-cremallera | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Masats i Llover, Joan (1982). 'El cremallera de Montserrat. Centenari de la seva fundació, 1882-1982'. Castellbell i el Vilar. | Es conserva el record del gos de la casilla, però actualment no hi ha el gos. | El gos de la 'casilla' és, tal vegada, l'únic gos guardabarreres que ha existit al món. En total n'hi hagut una trentena. L'últim guardabarreres, Joan Jorba, en va tenir vuit. Al llarg del temps va anar evolucionant la seva indumentària, i es convertí en un reclam: se'l destacava sobre un pedestal que portava publicitat de la casa Calisay, amb un cartell amb el nom de KU-KI (o BO-BI), ulleres, gorra de plat i un vestit de capa. | 08127-138 | Muntanya de Montserrat, en l'antic pas a nivell del cremallera de Montserrat | No se sap quan va començar la tradició, però sí que ja era a la línia almenys des de 1898. Segurament va començar amb el primer empleat que hi fou destinat, que tenia un gos al qual ensenyà a posar-se al mig de la carretera quan passava el tren. Amb el temps es van popularitzar el gos i el lloc, i la gent començà a tirar-li algun cèntim. El 1957 es va clausurar la línia, i fins 1982, quan va desaparèixer l'últim guardabarreres, el gosset va ser motiu d'atracció de turismes i autocars. | 41.6119700,1.8360500 | 403020 | 4607349 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Damunt el pas a nivell on hi havia el gos de la casilla del cremallera actualment hi ha el 'Pont del pas a nivell' | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53166 | Escut de Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-monistrol | <p>MIRALDA I IÑIGO, Alfred; MIRALDA I IÑIGO, Jordi; FULLA I ABEL, Mercè; LOZANO I PALACÍN, Concepció; CALDERÓN I SOLER, Agnès. (1997). 'Els escuts municipals de Catalunya. Volum I, El Bages'. Manresa: L'Heràldica catalana.</p> | XVI | <p>Representació de l'escut a la clau de volta de la parròquia de Sant Pere. El senyal més propi i característic d'aquest escut és el món, que ja apareix el 1570 i el s. XVII, en la clau de volta de la parròquia de Sant Pere. El mateix signe apareix a altres municipis on hi ha la paraula 'món' (Montmajor, Montmaneu, Montbrió del Camp...).</p> | 08127-142 | Nucli urbà | 41.6105600,1.8439600 | 403677 | 4607184 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-18 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53174 | Existència d'una Cova Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/existencia-duna-cova-santa | Ginesta i Batllori, Salvador (1987). La comarca del Bages. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Poc coneguda | S'explica que prop del serrat dels Morts hi ha una cova anomenada Cova Santa. La tradició diu que allí fou trobada la imatge de sant Pere venerada a la capella de Sant Pere de Vilamarics. | 08127-150 | Zona de Vilamarics | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53175 | La Vall Mal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-mal | Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | Poc coneguda | Cap al 1269, un jove guerrer del castell de la Guàrdia de Montserrat, Ramon, embarcà a Barcelona cap a Terra Santa, sota les ordres del rei Jaume I. Les naus catalanes van patí una tempesta i alguns vaixells foren desviats a Sant Joan d'Acre. Localitat on desembarcà Ramon de la Guàrdia. Ramon s'enamorà d'una dama grega, Georgina, que tenia molts pretendents, entre ells un d'una gran família de la noblesa local, Alexis, que no tolerà la presència del cavaller català. Ramon fou enviat a una missió diplomàtica amb destí a la cort del khan, a la llunyana Àsia. Ramon envià un amic a festejar la seva estimada. Alexis s'havia confabulat amb altres per eliminar Ramon. Mentre el seu substitut conversava amb la dama, es presentaren uns homes armats, que l'atacaren. Aquest es protegí amb l'escut i descarregà cops d'espasa contra els atacants, que acabaren fugint. El fet es va comentar, i alguns es van estranyar que Ramon s'amagués de dia i sortís només de nit, i altres feren córrer el rumor que no es tractava de Ramon de la Guàrdia, perquè l'havien vist sortir de la població. Alexis va propagar la notícia falsa d'un imminent atac dels turcs, i les famílies aristocràtiques embarcaren cap a Constantinoble. Quan Ramon de la Guàrdia desembarcà a Acre, fou informat de la marxa de Georgina. La desesperació envaí la seva ànima, ja que els catalans havien finalitzat la missió i el rei els ordenà partir cap a Barcelona. Però, un fet extraordinari agità la ciutat d'Acre: la fada Morgana hi arribà aquella mateixa tarda. Ramon n'havia sentit a parlar com a protectora dels bons guerrers, tant en la batalla com en l'amor. Dominat per aquest pensament, al capvespre s'encaminà a les afores d'Acre, on hi havia l'alberg de la fada. Allí fou rebut pel mag Amrú, astròleg persa de fama universal, el qual, parlant en nom d'aquella, li revelà que la seva senyora es mostraria propícia a parlar amb el cavaller català el proper pleniluni. Al cap de pocs dies arribaren a Acre els vaixells catalans que havien de retornar els expedicionaris a Barcelona. El cavaller de la Guàrdia va tornar trist al seu castell. Només esperava el pleniluni per anar a vistar la fada, aleshores ja retornada també al seu palau de Montserrat. Devorat per la impaciència, en el primer pleniluni que es presentà Ramon prengué son cavall i es dirigí a la Vall Mal, residència de la fada i de la seva cort d'encantades. Val a dir que les encantades eren molt geloses de llur casa i veien amb disgust tothom qui s'hi acostava. Per tal d'avisar els curiosos del perill que corrien si envaien el seu territori, aquelles fades havien envoltat tot el paratge on vivien amb un filet prim i daurat com el sol que gairebé no es veia. A la Vall Mal Ramon trobà aquest filet, senyal que l'Encantada Morgana no estava per visites, però ell, a causa de la presura, no féu cas de la indicació i caigué en un fons gorg amagat per una catifa d'herba. Al castell tot era ànsia i neguit. Guillem consultà astròlegs per esbrinar la situació del seu fill. Finalment, va saber que era hostatge de la fada Morgana a la Vall Mal. Guillem es dirigí vàries vegades al domini d'aquella, però sempre hi trobà el fill daurat. Un dia, quan ja començava a fer-se fosc i se'n tornava, va sentir una veu que li deia: 'si vols el teu fill, me l'has de pagar amb un altre home'. Per a un pare, tractant-se de salvar el seu fill, tot esforç és bo. Sabedor per la mateixa veu d'on era el seu fill, Guillem trencà el fil i s'endinsà a la Vall Mal. Va trobar un forat ample i profund com un pou, i va llançar-s'hi amb el seu cavall. Sentí com perdia el món de vista i arribà al fons esvaït. Quan retornà, es trobà acompanyat de Ramon a l'entrada de la Vall Mal. Pare i fill s'abraçaren. Prop d'ells una ombra els contemplava: era la fada Morgana: 'Ja tens el teu fill, que te l'has ben guanyat!'. El sacrifici del pare havia trencat l'encanteri que envoltava el seu fil. I, d'aleshores ençà, no s'ha sabut res més de l'Encantada Morgana a Montserrat. | 08127-151 | Muntanya de Montserrat | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53177 | Fons documental sobre l'empresa Roca Umbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-sobre-lempresa-roca-umbert | Arxiu Municipal de Granollers. 'Fons Roca Umbert. Catàleg per quadre de classificació'. Benavente i Freixas, Ramon (1982). 'Can Gomis. Història d'una colònia industrial a les ribes del Llobregat'. Argentona: L'Aixernador edicions. | XIX-XX | Documentació administrativa generada durant el temps en el qual Roca Umbert va estar instal·lada a Monistrol de Montserrat: fitxes del personal, contractes de treball, llibre de matrícula del personal, informació d'horaris dels treballadors, llibre d'inspeccions del Ministeri de Treball, Padrons, altes i baixes al Retiro Obrero, padrons de la inscripció als règims obligatoris del subsidi de vellesa i assegurança de maternitat, fulls de padró inicial i rectificacions de la 'Caja de jubilaciones y subsidio de los trabajadores de la industria textil. Mutualidad de previsión social', liquidacions C1 i C2, memòria de l'actuació del Comité de Seguretat i Higiene del Treball, índex de freqüència i gravetat d'accidents laborals, àlbum de producció, hores treballades, albarans i despeses, dietes dels treballadors que la fàbrica compensa, plànols de maquinària i de la fàbrica, | 08127-153 | Arxiu Municipal de Granollers | Durant un temps, l'empresa Roca Umbert va gestionar la fàbrica de Cal Batalla, generant documentació administrativa que va passar a formar part del fons d'aquesta empresa. | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53184 | Font de Coll de Vaca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-coll-de-vaca | Redó i Martí, Salvador. 'Hidrologia monistrolenca' a 'L'anuari. Un any de vida monistrolenca' | La font de Coll de Vaca és una surgència de caire intermitent, que només brolla en èpoques de pluges abundants i seguides, convertint-se aleshores en un veritable torrent d'aigua. Forma part del que podria considerar-se el segon nivell del torrent de les Guilleumes, i la seva emissió és en conglomerats i gres. | 08127-160 | Als afores del nucli urbà. | 41.6083200,1.8371900 | 403110 | 4606943 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53187 | Jaciment paleontològic del torrent del Fidené | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-torrent-del-fidene | <p>AAVV (1994). Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic. Generalitat de Catalunya. Direcció General del Medi Natural. 'Fitxa de l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic' Lambert, J. (1927-1928) Revisión des echinidés fósiles de la Catalogne. Mem. Museu de Ciències Naturals de Barcelona. barcelona. Núm. 1 i 2.</p> | Molt superficial | <p>Jaciment paleontològic on apareixen restes fòssils d'invertebrats marins corresponents al període Bartonià (Eocè superior). Es pot observar fauna marina fòssil, i s'hi identifica l'equinoderm (eriçó marí) Echinolampas archiaci.</p> | 08127-163 | Torrent del Fidené | 41.6137200,1.8336000 | 402819 | 4607546 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 97104 | Mural amb la representació de l'aparició de la Mare de Déu de Montserrat als pastors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-amb-la-representacio-de-laparicio-de-la-mare-de-deu-de-montserrat-als-pastors | <p>Molas i Rifà, Jordi (2001). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> <p>Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors.</p> | XX | S'observa pèrdua de la superfície pictòrica. | <p>Pintura mural que es conserva l'interior de l'edifici de l'Ajuntament, al vestíbul de la planta baixa. S'hi representa l'aparició de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat als pastors, segons relata la llegenda. </p> <p>Al centre de la composició hi ha la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que irradia llum. A banda i banda de la imatge, hi ha representades les figures dels pastors. Tres a la dreta i dos a l'esquerra, que van abillats de manera tradicional (barretines, sarrons, bastons, esclops...). Hi observem també diverses ovelles i un gos al centre. Al fons s'hi representa la muntanya de Montserrat i un cel estrellat. Cinc orenetes es dirigeixen tot volant cap a la imatge de la Mare de Déu. Les arquitectures representades al fons podrien fer referència a elements de la vila de Monistrol de Montserrat (es podria tractar de l'església parroquial de Sant Pere i del pont sobre el riu Llobregat).</p> | 08127-164 | Plaça de la Font Gran. | <p>En conjunt, aquesta representació faria referència a la troballa de la Mare de Déu de Montserrat. Segons narra la llegenda, un vespre de cap a l'any 880 uns pastors van veure com una gran llum baixava del cel fins a mitja muntanya. Visió que se'ls va repetir altres dies fins que finalment el bisbe de Manresa va trobar la Mare de Déu en una cova. Tot i voler-la traslladar a Manresa, no la van poder moure de tan feixuga que era. Aquest seria l'origen que la imatge de la Mare de Déu es veneri a la muntanya de Montserrat.</p> | 41.6098500,1.8427100 | 403572 | 4607107 | 1968 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-05-23 00:00:00 | Oficina de Patrimoni Cultural | Cervelló (atribuïda, font: Ajuntament de Monistrol de Montserrat) | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53061 | La Font Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-gran | Galobart i Soler, Josep (1994). 'La font gran de Monistrol de Montserrat'. Argentona: l'Aixernador. Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XX | És la deu principal que abasteix de l'aigua a la població. L'estructura de la font és de pedra, i ha anat canviant amb el pas del temps. Fins fa unes dècades, tenia un frontal de pedra amb tres brocs per on sortia l'aigua, i un abeurador per als animals al lateral esquerre. El 1965 va ser restaurada, envoltant-la d'una jardinera i eliminant l'aburador. Està situada en un nivell enfonsat respecte el nivell del terra. | 08127-37 | Nucli urbà. Plaça de la Font Gran. | La font s'ha anat anomenat successivament, i des del segle XIII, la Font de la Resclosella, la Font Major i actualment la Font Gran. Les primeres notícies donen a entendre que no podia servir per regar part dels horts de la vila perquè estaven en un punt superior al punt on rajava la font. Per poder aprofitar l'aigua de la font, es va fer una paret o resclosa, i d'aquí li vé el nom de 'font de la Resclosella' (al segle XIII ja existien terres i horts anomenats 'de la Resclosella'). Al segle XVI ja surt anomenada en documents notarials com 'fontem maiorem' (font Gran o font Major). Originalment quedava fora del nucli de la vila, però amb els anys el poble va anar creixent, i avui queda integrada dins el nucli urbà. A banda de ser un punt d'abastament d'aigua potable per a ús domèstic, era utilitzada per a rentar-hi la roba, per a regar els horts, per a moure petits molins i per a altres activitats paraindustrials. | 41.6096000,1.8419600 | 403509 | 4607080 | 1965 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53061-foto-08127-37-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 102 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53028 | El Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roser | Ballús, Glòria (2000). 'Els municipis del Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages Benavente i Freixas, Ramon (1992). 'Can Gomis. Història d'una colònia industrial a les ribes del Llobregat'. Argentona: l'Aixernador edicions. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Església d'estil neoromànic, amb una capçalera formada per un absis central envoltat de petites absidioles que donen amplitud a l'espai al voltant de l'altar, amb una cúpula aixecada sobre petxines. És construïda amb pedra calcària, que li dóna un color groguenc característic. Pel cantó de ponent s'accedeix a la sagristia, que està adossada a l'església, i a l'extrem hi havia un petit campanar d'espadanya, que va desaparéixer (durant la guerra civil) i va ser reemplaçat per l'actual, que es va començar a aixecar l'any 1960. | 08127-4 | Colònia Gomis. Ctra. C-55, km 12 | El projecte és de novembre de 1927, i comprenia l'església, l'escola i una casa-habitació. La direcció de l'obra va ser adjudicada a començaments de 1929 i les obres es van donar per enllestides a mitjan de 1930. | 41.5950500,1.8529900 | 404407 | 4605452 | 1930 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53028-foto-08127-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53028-foto-08127-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53028-foto-08127-4-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Alexandre Soler i March | L'autor era deixeble de Domènech i Montaner. Es va centrar en l'arqueologia medieval i renaixentista, fet que queda palès en treballs com aquest. | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53044 | Estació dels Ferrocarrils Catalans: Monistrol Enllaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-dels-ferrocarrils-catalans-monistrol-enllac | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XIX | Edifici de planta rectangular, de planta i pis, amb teulada de teula a quatre aigües. Les façanes estan arrebossades i pintades en color blanc, i hi ha una sanefa amb motius ornamentals ceràmics. | 08127-20 | Nucli urbà | 41.6091000,1.8505000 | 404220 | 4607015 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53044-foto-08127-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53044-foto-08127-20-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53108 | Estació de ferrocarril: Monistrol Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-ferrocarril-monistrol-vila | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XIX | Edifici de planta rectangular, gairebé quadrada, amb planta baixa i pis i coberta de teula a dues aigües, de teula planta. La planta baixa és de totxo, i està arrebossada i pintada amb motius ornamentals. | 08127-84 | Als afores del nucli urbà | L'estació va construir-se coincidint amb la instal·lació del cremallera de Montserrat, a finals del segle XIX. Durant els anys en els quals va estar en funcionament, a la planta baixa s'ubicava la sala d'espera i dependències pròpies de l'estació, i a la planta pis hi havia l'habitatge del cap d'estació. Actualment s'ubica una col·lecció de peces relacionades amb aquest mitjà de transport. | 41.6152700,1.8439800 | 403686 | 4607707 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53108-foto-08127-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53108-foto-08127-84-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53150 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-3 | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat | XX | En la primera part del camí dels Degotalls, el camí dels Artistes, es troba situat un monument de pedra dedicat al compositor Josep Anselm Clavé, fundadador dels cors que duen el seu nom. A la part de dalt hi ha un medalló de bronze amb l'efigie del compositor, i sota trobem un baix relleu amb una partitura, una batuta i una branca de llorer; a sota hi ha el nom del compositor i la data MDCCCXXIV-MDCCCLXXIV. Una mica més abaix, un baix-relleu d'una lira i dues plaques commemoratives de bronze: la primera correspon a un aplec dels Cors d'en Clavé, de l'any 1981, i la segona indica 'Al mestre compositor Josep Rodoreda Santiagos (1851-1922), autor del Virolai, successor de Clavé' | 08127-126 | Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls | 41.5955500,1.8389300 | 403236 | 4605523 | 1955 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53150-foto-08127-126-1.jpg | Inexistent | Realisme | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Ferran Serra i Sala | 103 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53156 | Anunciació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anunciacio | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | A la sortida de la sala del tron de la Moreneta, ja a l'exterior però encara dins el recinte sagrat, hi ha el Camí de l'Ave Maria. A la part central hi ha una escultura de bronze que representa l'Anunciació a la Verge Maria, de dimensions reduïdes, i situada a la part central del camí. Aquesta obra va ser anomenada pel seu autor 'Beau temps Nº IV', i va fer l'original i cinc còpies. | 08127-132 | Monestir de Montserrat: Camí de l'Ave Maria | 41.5936100,1.8377700 | 403136 | 4605309 | 1978 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53156-foto-08127-132-1.jpg | Inexistent | Realisme | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Apel·les Fenosa | Apel·les Fenosa va néixer a Barcelona l'any 1899 i va morir a París l'any 1988. Va afrontar la realització d'obres de mides monumentals i emotives escultures de dimensions reduïdes, com aquesta. | 103 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53158 | Baixrelleu de Joan XXIII | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baixrelleu-de-joan-xxiii | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Relleu de bronze i pedra, encastat al mur. Es tracta d'una placa rodona de pedra blanca amb el perfil escolpit del papa Joan XXIII. Fora de la pedra esculpida, però formant part del mateix conjunt, hi ha una branca d'olivera en bronze. En la part inferior esquerre hi ha una placa rectangular on hi consta la data i qui la va encarregar: 'La cooperativa de viviendas Juan XXIII de Vic a su titular. Año MIMLXVI' | 08127-134 | Parc Natural de Montserrat: Camí de la Santa Cova | 41.5933400,1.8411900 | 403421 | 4605275 | 1966 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53158-foto-08127-134-1.jpg | Inexistent | Realisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | L. Comas | 103 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53060 | Monument a Julià Fuchs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-julia-fuchs | Gurgui, Miquel (1982). 'El cremallera de Montserrat. 1892-1957'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política General i Obres públiques. Direcció general de transports. | XX | Bust de bronze amb la representació de la imatge figurativa de l'enginyer Julià Fuchs. Està situat damunt una columna de base quadrada, i una inscripció sobre marbre recorda el motiu del monument 'La vila de Monistrol a l'iniciador de la porta d'aigües. 1925-1928'. El monument està situat en una petita plaça amb un jardí. | 08127-36 | Al nucli urbà. Cantonada entre els carrers del Puig i de Manresa. | Julian Fuchs i Leigme va ser cap d'explotació de la línia de Montserrat entre 1897 i 1925. El 20 de novembre signava contracte a Lausana amb la Societat de Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents amb el títol de director d'explotació del Ferrocarril de Monistrol de Montserrat. L'elecció de M. Fuchs es produí a causa de la seva relació amb el president de la societat, M. Masson, de Lausane, banquer de la 'Union des Banques Suisses' i també per influència de l'enginyer J. Champuis de Nidau, el qual havia intervingut en altres línies ferroviàries de muntanya. Ocupà oficialment el seu càrrec el dia primer de gener de 1898, un cop que hagué fet un període de pràctiques al seu país. Tingué la seva habitança a l'estació de Montserrat-Vila i el seu que li fou assignat era de 400 pessetes el primer any, 450 pessetes el segon any del tercer en endavant, 500 pessetes el mes. Durant els anys que romangué en el càrrec, el Cremallera va ser un model en tots es aspectes. Al llarg dels anys que estigué en el seu càrrec se succeïren les èpoques de prosperitat i en Fuchs disposà de l'absoluta confiança del Consell, de manera que podia dur sempre a la pràctica, sense entrebancs de l'altri, les seves idees i projectes. D'aquests projectes, els més importants van ser la prolongació de la línia fins a l'estació dels F.C. del Nord, la instal·lació elèctrica als tallers, la col·laboració en els plantejaments de l'estació d'enllaç amb els FFCC, l'adquisició de tres locomotores i diversos cotes i, encara, la idea que compartí amb en Macaya referent al projecte de prolongació de Montserrat, si bé aquests dos darrers no arribaren a dur-se a terme. Va guanyar-se l'admiració i respecte de tots els qui treballaven al Cremellera i dels veïns de la vila de Monistrol, on també va promoure el desvetllament material i cívic. L'any 1909 contribuí a la fundació del Col·legi de Santa Anna, de Monistrol. Potser l'obra més rellevant de les que va fer per a la vila de Monistrol fou la xarxa de distribució domiciliària d'aigua. L'execució es dugué a terme segons el seu projecte i amb el préstec de 100.000 pessetes, que concertaren l'Ajuntament i la Caixa de Pensions, a amortitzar en un termini de cinc anys. La terminació d'aquesta obra s'esdevingué el 1927, dos anys després de la seva mort. També va fer alguns projectes d'ornamentació de diversos carrers. El poble, conscient i agraït, el nomenà fill adoptiu. | 41.6119000,1.8434100 | 403633 | 4607333 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53060-foto-08127-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53060-foto-08127-36-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 103|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53097 | Gegants de Viserta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-viserta | <p>REDÓ, Salvador; SOLDEVILA, Llorenç (1986). 'Monistrol de Montserrat. Cent anys d'història gràfica. 1882-1985.' Barcelona: l'Aixernador</p> | XX | <p>Conjunt de quatre figures. Les més antigues són les representacions de Ramir i Constança, estrenades l'any 1914. Als anys cinquanta es va afegir un nou gegant, la Diana, i als noranta el darrer, el Quim. Aquest últim és un homenatge a un veí molt estimat pels veïns del barri, el sr. Joaquim Espinosa.</p> | 08127-73 | Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs, 31 | <p>Es tracta dels gegants d'un dels carrers del poble: el carrer Viserta. Els més antics han estat restaurat diverses vegades. Els caps van ser confeccionats per 'El Ingenio', i van costar 250 pessetes, recaptades els diumenges amb aportacions dels veïns. Els cossos van ser fets de vímet a cal Cisteller, i els primers vestits confeccionats a cal Sucre. Durant els primers temps van sortir sense mans, perquè no hi havia prou diners per a fer-les, i eren substituïdes per guants. Surten el segon diumenge de juliol, data en la qual se celebren les festes del carrer. La seva sortida consisteix en fer una passada per diferents carrers fins arribar a l'església, i en realitzar una trobada i una ballada amb altres gegants a l'era. Els gegants de Viserta tenen el seu origen en les festes de Corpus. A la sortida de l'Ofici es tornava al carrer en cercavila i a l'Era es feia una ballada amb els gegants, antigament, els gegants anaven fins l'antic cremallera a fi de què l'arribada d'un tren portes espectadors que contempléssin la ballada dels gegants i dongués algun que altre diner per la realització de les festes de l'any següent. Per la tarda es feien jocs de Cucanya i Xocolatada i seguidament es feia una cercavila (en la qual era típic que la gent hi anés disfressada amb disfresses al·lusives de les feines del carrer) per anar al rosari, aquesta cercavila era feta a mode de processó, i la gent hi anava amb ciris encesos, acabada la processó la gent tornava a l'Era on els gegants feien la seva darrera ballada i per la nit es feia un ball que obrien els quatrers i que es realitzava a l'Era de Viserta o a la Cabanya.</p> | 41.6127400,1.8429500 | 403596 | 4607427 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53097-foto-08127-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53097-foto-08127-73-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 103|98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53149 | Monument a Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-verdaguer | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Pocs metres abans del camí del Magnificat o dels Degotalls es troba ubicat el monument a Jacint Verdaguer. Es tracta d'una escultura de bronze que representa al poeta Jacint Verdaguer, sobre un pedestal de pedra, amb la dedicatòria en placa de pedra: 'Montserrat a Verdaguer'. | 08127-125 | Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls | L'escultura la va erigir l'any 1931 el Centre Social de Betlem (Barcelona), en memòria a Jacint Verdaguer el qual, entre altres poemes dedicats a Montserrat, escriví la lletra del Virolai. L'emplaçament de l'escultura en aquest indret data de 1953, quan s'inicià el camí dels Artistes a la primera part del Camí dels Degotalls. | 41.5947400,1.8395700 | 403288 | 4605432 | 1931 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53149-foto-08127-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53149-foto-08127-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53149-foto-08127-125-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Carles Flotats | 103|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53151 | Monument a Folch i Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-folch-i-torres | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | En el camí dels Artistes, la primera part del camí dels Degotalls, hi ha un monument dedicat a Josep M. Folch i Torres. Es tracta d'un monòlit quadrangular, amb l'efígie de bronze de l'escriptor Josep M. Folch i Torres. A la part de davant, sota la placa de bronze, hi ha una dedicatòria: 'Josep Mª Folch i Torres, escriptor, 1880-1958, l'amor a Déu i els humils, i la fidelitat a Catalunya van inspirar tota la seva obra'. Al lateral dret es presenta una relació de les seves principals obres. | 08127-127 | Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls | Va ser col·locat durant el VI Romiatge de Puiggraciós, el 13 de juny de 1998. | 41.5954100,1.8388800 | 403231 | 4605508 | 1998 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53151-foto-08127-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53151-foto-08127-127-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 103|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53153 | Monument a Pep Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pep-ventura | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | En el primer tram dels camí dels Degotalls, el camí dels Artistes, es troba situat un monument de pedra dedicat al compositor de sardanes. El monument és un mur corbat de pedra. A l'esquerra hi ha un medalló de bronze amb el perfil de Pep Ventura, el nom i la data. A la dreta hi ha un baix-relleu de pedra amb una rodona sardanista. Al centre hi ha la zona on algunes ciutats pubilles de la sardana col·loquen plaques commemoratives. A la part superior hi ha la dedicatòria 'A Pep Ventura, impulsor de la sardana'. A la part de davant, al terra, hi ha vuit petits monòlits que figuren el tancament del cercle. | 08127-129 | Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls | 41.5953900,1.8388200 | 403226 | 4605505 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53153-foto-08127-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53153-foto-08127-129-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Josep Mainar i Alexandre Cirici i Pellicer, amb l'intervenció de Rafael Solanic i Carles Collet | 103|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53034 | Can Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comes | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XX | Edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis a la façana, i amb semisoterrani al darrera, i cobertes de teula. És flanquejat per una característica torre punxaguda. La part del darrera té un petit jardí que dóna al riu Llobregat. | 08127-10 | Nucli urbà | La casa va ser construïda com a habitatge de l'amo de la fàbrica situada a tocar del riu. Durant uns anys va ser quarter de la Guàrdia Civil. | 41.6085000,1.8472500 | 403948 | 4606952 | 1917 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53034-foto-08127-10-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Trobem el topònim com can Coma o can Comes. | 105 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.