Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
53097 Gegants de Viserta https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-viserta <p>REDÓ, Salvador; SOLDEVILA, Llorenç (1986). 'Monistrol de Montserrat. Cent anys d'història gràfica. 1882-1985.' Barcelona: l'Aixernador</p> XX <p>Conjunt de quatre figures. Les més antigues són les representacions de Ramir i Constança, estrenades l'any 1914. Als anys cinquanta es va afegir un nou gegant, la Diana, i als noranta el darrer, el Quim. Aquest últim és un homenatge a un veí molt estimat pels veïns del barri, el sr. Joaquim Espinosa.</p> 08127-73 Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs, 31 <p>Es tracta dels gegants d'un dels carrers del poble: el carrer Viserta. Els més antics han estat restaurat diverses vegades. Els caps van ser confeccionats per 'El Ingenio', i van costar 250 pessetes, recaptades els diumenges amb aportacions dels veïns. Els cossos van ser fets de vímet a cal Cisteller, i els primers vestits confeccionats a cal Sucre. Durant els primers temps van sortir sense mans, perquè no hi havia prou diners per a fer-les, i eren substituïdes per guants. Surten el segon diumenge de juliol, data en la qual se celebren les festes del carrer. La seva sortida consisteix en fer una passada per diferents carrers fins arribar a l'església, i en realitzar una trobada i una ballada amb altres gegants a l'era. Els gegants de Viserta tenen el seu origen en les festes de Corpus. A la sortida de l'Ofici es tornava al carrer en cercavila i a l'Era es feia una ballada amb els gegants, antigament, els gegants anaven fins l'antic cremallera a fi de què l'arribada d'un tren portes espectadors que contempléssin la ballada dels gegants i dongués algun que altre diner per la realització de les festes de l'any següent. Per la tarda es feien jocs de Cucanya i Xocolatada i seguidament es feia una cercavila (en la qual era típic que la gent hi anés disfressada amb disfresses al·lusives de les feines del carrer) per anar al rosari, aquesta cercavila era feta a mode de processó, i la gent hi anava amb ciris encesos, acabada la processó la gent tornava a l'Era on els gegants feien la seva darrera ballada i per la nit es feia un ball que obrien els quatrers i que es realitzava a l'Era de Viserta o a la Cabanya.</p> 41.6127400,1.8429500 403596 4607427 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53097-foto-08127-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53097-foto-08127-73-2.jpg Inexistent Realisme|Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Lúdic 2020-01-09 00:00:00 Helena Garcia Navarro 103|98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53080 Creu gòtica https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-gotica <p>Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> XVI <p>Creu de pedra de 147 x 75 cm (nus i creu) situada damunt una columna octogonal. A l'anvers hi ha la representació de la crucifixió, amb quatre caps d'àngel, i al revers la Mare de Déu amb el Nen i la serra, acompanyada de quatre àngels amb arpes als braços. El nus també és ornamentat, amb cinc sants i tres emblemes de Montserrat.</p> 08127-56 A l'entorn del monestir de Montserrat, a la plaça de Santa Maria <p>En alguns casos, com aquest, les creus assenyalaven el punt d'arribada d'un camí. Aquesta creu es trobava davant la porta del monestir, però va ser traslladada.</p> 41.5930300,1.8362800 403011 4605246 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53080-foto-08127-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53080-foto-08127-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53080-foto-08127-56-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-06-21 00:00:00 Helena Garcia Navarro 93|94|85 47 1.3 1781 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53095 Fons de la Biblioteca de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-biblioteca-de-montserrat <p>Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> V-XXI <p>Entre el fons bibliogràfic de la biblioteca de Montserrat, destaquen les seccions de filosofia, teologia, ciències bíbliques, patrologia, litúrgia, música i història de l'art. També té apartats d'història general universal, en particular medieval i d'Europa, d'història de Catalunya i la Corona d'Aragó, amb un fons d'històries locals i de la guerra civil espanyola. El fons actual està format per 330.000 monografies, 6.000 publicacions periòdiques, 1.500 manuscrits, 400 incunables, 3.700 obres del segle XVI, 18.000 gravats i 500 mapes antics. Entre el fons hi ha les col·leccions especials, que es troben en procés de digitalització: - Catàleg de manuscrits: conté les referències bibliogràfiques de les obres manuscrites del fons de la biblioteca des del segel VII fins al segle XX. - Catàleg d'incunables: conté les referències bibliogràfiques de les obres impreses del fons de la biblioteca des de l'aparició de la impremta fins al 1500. - Catàleg d'obres del segle XVI: conté les referències bibliogràfiques de les obres del fons de la biblioteca impreses al segle XVI. - Catàleg de gravats: conté les referències bibliogràfiques del Gabinet de Gravats de la biblioteca, amb una gran varietat d'estils i èpooques. - Catàleg de la cartoteca: conté les referències bibliogràfiques de la col·lecció de mapes de la bilioteca, amb plànols i mapes d'èpoques diverses i d'un abast geogràfic local i universal.</p> 08127-71 Biblioteca del Monestir de Montserrat. <p>L'existència d'obres manuscrites consta des del moment de la fundació del monestir, el segle XI. Des del segle XII, Montserrat va tenir el seu propi scriptorium. L'any 1499, l'abat Cisneros va promoure la inauguració d'un taller tipogràfic, fet que va afavorir la difusió cultural del monestir. Durant els segles XVII i XVIII, la biblioteca va créixer i va diversificar els seus fons fins a arribar a reunir, segons consta, milers d'obres en les seves prestatgeries. El moment més tràgic de la seva història va ocórrer durant les guerres napoleòniques, quan en 1811 el monestir va ser destruït i es va perdre la major part del seu tresor bibliogràfic. L'actual biblioteca té el seu inici a finals del segle XIX i va créixer durant l'abadia del P. Antoni M. Marcet, entre 1913 i 1946. El fons de la biblioteca va passar de quinze mil volums a aproximadament cent cinquanta mil. Posteriorment, amb motiu de les guerres civil espanyola i mundial, les adquisicions es van veure dificultades. Darrerament ha estat possible duplicar el seu fons. L'antiga biblioteca de Montserrat era notabilíssima pel nombre de volums i la qualitat de les obres impreses i manuscrites que contenia. Era considerada la primera de Catalunya després de la de Santa Caterina de Barcelona. Hi abundaven els llibres de ciències eclesiàstiques: teologia, Sagrada Escriptura, patrística, etc. No s'ha conservat cap catàleg especificat d'aquesta antiga llibreria, però el lot considerable que hom salvà de la destrucció, les llistes facilitades per Cisneros en distribuir a la quaresma els llibres als seus monjos, els índexs de còdexs conservats a l'Acadèmia d'Història de Madrid, els petits catàlegs de manuscrits i d'incunables redactats del P. Benet Ribes, les al·lusions d'alguns erudits que visitaren aquesta biblioteca abans de l'incendi de 1811 i, sobretot, el nombre prodigiós d'autors citats en les obres dels pares Llobet i Capellades, del G. Castell, etc, ens assebenden de la quantitat i la qualitat de l'antic fons. Després de l'incendi de 1811, els monjos salvaren quelcom entre els munts de paper fumejant, i l'actual biblioteca conserva encara algun volum de fulls mig cremats.</p> 41.5934100,1.8373000 403097 4605287 450-2008 08127 Monistrol de Montserrat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53095-foto-08127-71-1.jpg Física Medieval|Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons bibliogràfic Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Helena Garcia Navarro 85|94|98 57 3.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53171 Escut del prior Vilaragut, a Sant Antolí https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-prior-vilaragut-a-sant-antoli <p>Ferrer i Vives, Francesc d'A (1998). 'Heràldica catalana'. Barcelona: editorial Millà Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial.</p> XIV <p>Escut amb les armes de la família Vilaragut: tres faixes de color vermell sobre camp daurat. Està situat a la clau de l'arc d'entrada a l'ermita de Sant Antolí.</p> 08127-147 Als afores del nucli urbà, damunt la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat. <p>En morir Joan d'Aragó, el papa Joan XXII nomenà prior de Montserrat Ramon de Vilaragut (1334-1348), monjo de Ripoll. El nou prior donà al seu govern uns aires propis de gran senyor: continuà l'obra del pont de Monistrol de Montserrat i es féu construir en aquesta vila un palauet gòtic, féu uns claustres al davant de l'església de Montserrat i organità una capella dedicada a Santa Caterina a la planta baixa del campanar. El prior va morir al Palau Prioral de Monistrol, víctima de la pesta negra, i fou sepultat a Montserrat, a la capella de Santa Caterina.</p> 41.6186100,1.8576400 404829 4608063 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53171-foto-08127-147-1.jpg Legal Gòtic Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental BCIN National Monument Record Commemoratiu 2019-12-18 00:00:00 Helena Garcia Navarro 93 47 1.3 1769 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53172 Escut del prior Vilaragut, al Palau Prioral https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-prior-vilaragut-al-palau-prioral <p>Ferrer i Vives, Francesc d'A (1998). 'Heràldica catalana'. Barcelona: editorial Millà Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial.</p> XIV <p>Escut amb les armes de la família Vilaragut: tres faixes de color vermell sobre camp daurat.</p> 08127-148 Nucli urbà. Carrer del Pont. <p>En morir Joan d'Aragó, el papa Joan XXII nomenà prior de Montserrat Ramon de Vilaragut (1334-1348), monjo de Ripoll. El nou prior donà al seu govern uns aires propis de gran senyor: continuà l'obra del pont de Monistrol de Montserrat i es féu construir en aquesta vila un palauet gòtic, féu uns claustres al davant de l'església de Montserrat i organità una capella dedicada a Santa Caterina a la planta baixa del campanar. El prior va morir al Palau Prioral de Monistrol, víctima de la pesta negra, i fou sepultat a Montserrat, a la capella de Santa Caterina.</p> 41.6105500,1.8457100 403823 4607181 08127 Monistrol de Montserrat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53172-foto-08127-148-1.jpg Legal Gòtic Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BCIN National Monument Record Commemoratiu 2019-12-18 00:00:00 Helena Garcia Navarro 93 47 1.3 1769 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53173 Escut del prior Jaume de Vivers, al palau prioral https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-prior-jaume-de-vivers-al-palau-prioral <p>Ferrer i Vives, Francesc d'A (1998). 'Heràldica catalana'. Barcelona: editorial Millà Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial.</p> XIV <p>Escut amb les armes de la família del prior: d'atzur un peix d'argent en banda, situat en una dovella reaprofitada al Palau Prioral.</p> 08127-149 Nucli urbà. Carrer del Pont. <p>El papa Gregori XI nomenà prior de Montserrat Jaume de Vivers (1348-1375), antic monjo de Sant Pere de Camprodon, però trasplantat a Ripoll. Entre les obres que va dur a terme, hi va haver la millora del Palau Prioral de Monistrol, amb una capella dedicada a Santa Caterina. Jaume de Vivers va morir en aquesta casa el 19 de maig de 1373, amb fama de grans virtuts.</p> 41.6105500,1.8457100 403823 4607181 08127 Monistrol de Montserrat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53173-foto-08127-149-1.jpg Legal Gòtic Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BCIN National Monument Record Commemoratiu 2019-12-18 00:00:00 Helena Garcia Navarro 93 47 1.3 1769 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53134 Escut de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-montserrat <p>Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> XVI <p>Escut de Montserrat que corona el fragment de muralla que dóna accés a les escales que porten a la plaça de Santa Maria. L'escut està acabat amb una corona, i a la seva part inferior hi ha una inscripció que permet datar-lo: 'Anno 1565'</p> 08127-110 Muralla d'accés al monestir de Montserrat 41.5922300,1.8354700 402942 4605158 1565 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53134-foto-08127-110-1.jpg Legal Renaixement Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BCIN National Monument Record Commemoratiu 2019-12-18 00:00:00 Helena Garcia Navarro 95 47 1.3 1769 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53167 Escut dels Riusec https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-riusec <p>Història de les comarques de Catalunya, 'El Bages'.</p> XVI <p>Escut situat damunt la porta principal d'entrada a can Cavaller. Les armes del llinatge eren de plata, amb tres faixes fent ones d'atzur.</p> 08127-143 Nucli urbà <p>En el document fictici de donació que fa Guifred comte al monestir de Ripoll, de l'any 888 s'hi esmenten indrets com ara 'rio Sicco', que és el torrent del Tortuguer o Riusec. Alhora, aquest topònim donà nom a una de les famílies més importants de la municipalitat monistrolenca des dels primers temps fins a meitats del segle XVIII, la qual entroncà posteriorment amb la noblesa barcelonina. La llegenda de la trobada de la imatge de la marededéu de Montserrat diu que van ser els pastors de la família Riusec els que van trobar la imatge a la Santa Cova.</p> 41.6098300,1.8430100 403597 4607104 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53167-foto-08127-143-1.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BCIN National Monument Record Commemoratiu 2019-12-18 00:00:00 Helena Garcia Navarro 94 47 1.3 1769 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53187 Jaciment paleontològic del torrent del Fidené https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-torrent-del-fidene <p>AAVV (1994). Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic. Generalitat de Catalunya. Direcció General del Medi Natural. 'Fitxa de l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic' Lambert, J. (1927-1928) Revisión des echinidés fósiles de la Catalogne. Mem. Museu de Ciències Naturals de Barcelona. barcelona. Núm. 1 i 2.</p> Molt superficial <p>Jaciment paleontològic on apareixen restes fòssils d'invertebrats marins corresponents al període Bartonià (Eocè superior). Es pot observar fauna marina fòssil, i s'hi identifica l'equinoderm (eriçó marí) Echinolampas archiaci.</p> 08127-163 Torrent del Fidené 41.6137200,1.8336000 402819 4607546 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic 2020-01-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 1792 5.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53096 Fons del Museu de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-montserrat <p>Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> <p>Les obres del Museu de Montserrat es troben dividides en sis col·leccions diferenciades. Les peces exposades són més de 1.300, que abracen un període cronològic ampli (des del segle XXII a.C. fins el XXI). Les col·leccions són les següents: - Arqueologia de l'Orient Bíblic: peces de les cultures de Mesopotàmia, Egipte, Grècia, Terra Santa i Xipre. - Iconografia sobre la Mare de Déu de Montserrat: obres que testimonien l'evolució en la representació de la Mare de Déu al llarg del temps. - Iconografia bizantina: mostra d'icones bizantines i eslaves. - Orfebreria: objectes litúrgics dels segles XV al XX. - Pintura del segle XIII al XVIII: amb obres d'artistes com Berruguete, el Greco, Caravaggio, Luca Giordano, Tiépolo, etc. - Pintura dels segles XIX i XX: col·lecció d'obres representatives de la pintura catalana (d'artistes com Fortuny, Casas, Rusiñol, Nonell, Mir, etc), de l'impressionisme francès (d'artistes com Monet, Sisley, Degas, etc), i una mostra gràfica d'artistes com Chagall, Braque, le Corbussier, Miró, Dalí, Picasso, Tàpies, etc. Les peces s'exposen a l'edifici projectat per Josep Puig i Cadafalch, l'any 1929, dins el projecte de reforma de les places del monestir.</p> 08127-72 Monestir de Montserrat <p>Montserrat va perdre gairebé tot el seu patrimoni durant la Guerra Napoleònica, però des de la restauració del monestir, l'any 1844, el Museu ha aplegat un conjunt valuós d'objectes artístics molt diversos, la majoria són donacions de particulars (amb el desig que les peces siguin accessibles als visitants de Montserrat). L'arribada de les col·leccions italianes i de l'Orient Bíblic van ser possibles gràcies a la intervenció del P. Bonaventura Ubach.</p> 41.5927700,1.8363900 403020 4605217 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53096-foto-08127-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53096-foto-08127-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53096-foto-08127-72-3.jpg Física Prehistòric|Antic|Grec|Medieval|Bizantí|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Realisme|Impressionisme|Modernisme|Noucentisme|Avantguardes|Cubisme|Surrealisme|Abstracció|Expressionisme Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Helena Garcia Navarro 76|80|82|85|86|93|94|95|96|98|99|103|104|105|106|107|108|109|111|2138 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
97104 Mural amb la representació de l'aparició de la Mare de Déu de Montserrat als pastors https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-amb-la-representacio-de-laparicio-de-la-mare-de-deu-de-montserrat-als-pastors <p>Molas i Rifà, Jordi (2001). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> <p>Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors.</p> XX S'observa pèrdua de la superfície pictòrica. <p>Pintura mural que es conserva l'interior de l'edifici de l'Ajuntament, al vestíbul de la planta baixa. S'hi representa l'aparició de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat als pastors, segons relata la llegenda. </p> <p>Al centre de la composició hi ha la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que irradia llum. A banda i banda de la imatge, hi ha representades les figures dels pastors. Tres a la dreta i dos a l'esquerra, que van abillats de manera tradicional (barretines, sarrons, bastons, esclops...). Hi observem també diverses ovelles i un gos al centre. Al fons s'hi representa la muntanya de Montserrat i un cel estrellat. Cinc orenetes es dirigeixen tot volant cap a la imatge de la Mare de Déu. Les arquitectures representades al fons podrien fer referència a elements de la vila de Monistrol de Montserrat (es podria tractar de l'església parroquial de Sant Pere i del pont sobre el riu Llobregat).</p> 08127-164 Plaça de la Font Gran. <p>En conjunt, aquesta representació faria referència a la troballa de la Mare de Déu de Montserrat. Segons narra la llegenda, un vespre de cap a l'any 880 uns pastors van veure com una gran llum baixava del cel fins a mitja muntanya. Visió que se'ls va repetir altres dies fins que finalment el bisbe de Manresa va trobar la Mare de Déu en una cova. Tot i voler-la traslladar a Manresa, no la van poder moure de tan feixuga que era. Aquest seria l'origen que la imatge de la Mare de Déu es veneri a la muntanya de Montserrat.</p> 41.6098500,1.8427100 403572 4607107 1968 08127 Monistrol de Montserrat Restringit Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2024-05-23 00:00:00 Oficina de Patrimoni Cultural Cervelló (atribuïda, font: Ajuntament de Monistrol de Montserrat) 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53057 Pont sobre el Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-el-llobregat <p>Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Maristany, Manuel (1998). 'Els ponts de pedra de Catalunya'. Barcelona Generalitat de Catalunya, editorial 92. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Tous i Casals, J (1976). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Núm. 14220.</p> XIV - XX <p>Pont de pedra, amb quatre arcades desiguals (una d'elles tapada) que descansen sobre grans pilars. Després de la guerra civil els arcs centrals van ser refets amb arcs de mig punt, amb les pedres ben treballades. La llum del seu arc central fa 37 metres (rècord de Catalunya) i 25 metres de fletxa. Va ser eixamplat per a permetre el tràfic rodat.</p> 08127-33 Nucli urbà, amunt el riu Llobregat <p>El pont va començar a construir-se el 5 de setembre de 1317, per ordre del prior Bernat Escarrer, amb la finalitat de facilitar el pas del Llobregat als pelegrins que venien pel camí romeu en direcció a Montserrat. En el contracte inicial per a la seva construcció es fa referència a l'edificació, al centre mateix del pont, d'una capella dedicada a Sant Lluís d'Anjou, que finalment no es va construir. L'escriptura per finalitzar l'obra va signar-se el 9 de setembre de 1336. És possible que es transformés durant el segle XVIII, per les dificultats per suportar el pas de carruatges. El pont va ser derruït durant el mes de gener de 1939, i fou reconstruït poc després; l'arcada de la dreta i els basaments de les altres són originals.</p> 41.6105900,1.8466500 403901 4607184 1317 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53057-foto-08127-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53057-foto-08127-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53057-foto-08127-33-3.jpg Legal Gòtic|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural BCIN National Monument Record Monument 2020-06-21 00:00:00 Helena Garcia Navarro 93|98|85 49 1.5 1779 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53106 Llibre vermell de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-vermell-de-montserrat <p>Altés i Aguiló, Francesc (1989). 'Llibre vermell de Montserrat. Edició facsímil parcial del manuscrit núm. 1 de la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat'.</p> XIV La part conservada està en bon estat, però al llibre li manquen les pàgines inicials. <p>Primer volum del fons de la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, que rep el seu nom pel color de les cobertes. El seu contingut és una miscel·lània de textos teològics i devocionals, escrits per als monjos i preveres encarregats de la cura pastoral dels pelegrins que es dirigien a Montserrat. Al costat de textos pròpiament montserratins (miracles, privilegis, indulgències, etc) n'hi ha d'altres que són pràctiques devocionals, descripcions i lloances, etc. El recull constitueix un llibre singular perquè representa el testimoni d'una època i el reflex de la cultura montserratina. El còdex és format per diverses parts relligades entre elles per una unitat externa. Les seves dimensions són 432 x 313 mm.</p> 08127-82 Biblioteca de l'Abadia de Montserrat 41.5934100,1.8373000 403097 4605287 1399 08127 Monistrol de Montserrat Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53106-foto-08127-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53106-foto-08127-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53106-foto-08127-82-3.jpg Física Gòtic|Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2021-04-09 00:00:00 Helena Garcia Navarro 93|85 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53166 Escut de Monistrol https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-monistrol <p>MIRALDA I IÑIGO, Alfred; MIRALDA I IÑIGO, Jordi; FULLA I ABEL, Mercè; LOZANO I PALACÍN, Concepció; CALDERÓN I SOLER, Agnès. (1997). 'Els escuts municipals de Catalunya. Volum I, El Bages'. Manresa: L'Heràldica catalana.</p> XVI <p>Representació de l'escut a la clau de volta de la parròquia de Sant Pere. El senyal més propi i característic d'aquest escut és el món, que ja apareix el 1570 i el s. XVII, en la clau de volta de la parròquia de Sant Pere. El mateix signe apareix a altres municipis on hi ha la paraula 'món' (Montmajor, Montmaneu, Montbrió del Camp...).</p> 08127-142 Nucli urbà 41.6105600,1.8439600 403677 4607184 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2019-12-18 00:00:00 Helena Garcia Navarro 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53178 Escut de Monistrol https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-monistrol-0 <p>de Fluvià i Escorsa, Armand (1985). 'Informe sobre l'escut heràldic de la vila de Monistrol de Montserrat'.</p> XVII <p>Representació del senyal municipal del món, a la façana de la primera casa de la vila, concretament en l'edifici que va ser la primera casa de la vila. Al damunt del frontal superior hi ha la data de 1659 i, integrat en aquesta data, hi ha l'antic escut de la vila.</p> 08127-154 Nucli urbà <p>Es tracta d'una de les representacions de l'escut de Monistrol de Montserrat més antigues, després de la clau de volta de la parròquia de Sant Pere.</p> 41.6106700,1.8443000 403706 4607196 1659 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53178-foto-08127-154-1.jpg Legal Barroc Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BCIN National Monument Record Commemoratiu 2019-12-18 00:00:00 Helena Garcia Navarro 96 47 1.3 1769 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53046 La Bestorre https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bestorre <p>Barral i Altet, Xavier (1984). 'Catalunya Romànica. 11'. Barcelona: Digec Català, Pere (1982). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic' Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes IPAC (2005). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic'. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya</p> XII-XVIII Només resta dempeus una part de la zona de guaita, i en un equilibri precari. <p>Restes d'una antiga construcció militar. La torre era de planta circular i feta amb blocs de pedra. Als voltants es poden veure restes de fonaments. Actualment queda un fragment de paret (arquejat) d'uns 3,90 m, i un altre, més curt, que s'ha salvat de l'enderroc perquè en el moment de caure va quedar recolzat en el primer. El gruix dels murs és de 1,50 m, als quals s'han d'afegir 20 cm de sòcol a la part baixa del parament exterior. A l'interior hi ha un banc adossat al mur, que arriba als 80 cm d'amplada, i forma part de la fonamentació. El diàmetre intern és de 4,80 m i l'extern de 6,80 m (7,20 m a la socolada). Els dos murs es mantenen drets fins a l'alçada del que seria el primer pis, delimitat per restes de la cobertura, que hauria estat resolta amb una falsa cúpula rebaixada. També són perceptibles els vestigis d'una obertura situada sobre la cobertura del nivell inferior, de cara al poble. L'aparell és format per blocs de pedra ben escairats, de mida mitjana, ordenats en filades horitzontals i lligats amb un morter fet amb una mescla de calç i sorra de gra força gruixut.</p> 08127-22 Sobre la cruïlla de la carretera a Manresa, seguint el trencall que va a Montserrat. <p>Tot i que no hi ha referències històriques que documentin l'existència de la torre. Se suposa que hauria tingut funcions de guaita al servei dels habitants del terme i també hauria protegit el pont medieval que permetia travessar el riu Llobregat, formant part de les defenses que durant l'Edat Mitjana hi havia al voltant de la muntanya. Va ser destruïda durant l'ocupació napoleònica.</p> 41.6091200,1.8450900 403769 4607023 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53046-foto-08127-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53046-foto-08127-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53046-foto-08127-22-3.jpg Legal Romànic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-18 00:00:00 Helena Garcia Navarro Tradicionalment s'ha datat entre finals del segle XI o principis del XII, però una excavació arqueològica realitzada l'any 2002 apunta que es tractaria d'un edifici d'època més avançada, probablement del segle XVIII. 92|94|85 1754 1.4 1771 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53055 Enterraments a Sant Pere de Vilamarics https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterraments-a-sant-pere-de-vilamarics <p>IPAC. 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic', núm. 11215.</p> X Les úniques notícies d'aquesta necròpolis són bibliogràfiques, i fan referència a la data de reconstrucció del temple, al segle XIX. <p>Restes d'una necròpolis al voltant de l'església de Sant Pere de Vilamarics. Una de les úniques referències que hi ha és la trobem en un text de 1982, i s'indica que l'any 1834 fou reconstruït Sant Pere de de Vilamarics i que al voltant es van trobar sepultures força antigues als voltants.</p> 08127-31 A l'entorn de Sant Pere de Vilamarics 41.6535700,1.8180800 401586 4611988 08127 Monistrol de Montserrat Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-07-12 00:00:00 Helena Garcia Navarro 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53176 Imatge de Sant Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-pere <p>AAVV (1985). 'Diccionario Ràfols de artistas contemporáneos de Cataluña y Baleares'. Barcelona: Diccionario Ràfols REDÓ, Salvador; SOLDEVILA, Llorenç (1986). 'Monistrol de Montserrat. Cent anys d'història gràfica. 1882-1985.' Barcelona: l'Aixernador</p> XX <p>Talla de fusta, sense policromia, que respresenta la imatge de Sant Pere i que presideix l'altar de la parròquia. La talla reflexa el coneixement de la història de l'art que tenia el seu autor, en particular del romànic, ja que es tracta d'una imatge en la qual s'assimila el sentit esquemàtic i estereotipat de l'escultura romànica, buscant la intensa vida interior dels tallistes medievals.</p> 08127-152 Nucli urbà. Carrer de Sant Pere. <p>La devoció a Sant Pere està documentada al segle IX, quan una petita església li era dedicada. Al segle XVI es va erigir l'actual església parroquial, sota l'advocació de Sant Pere, a mitjan del segle passat es va encarregar a l'escultor Jaume Clavell que realitzés una imatge per presidir l'altar de la parròquia.</p> 41.6105600,1.8439600 403677 4607184 1962 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53176-foto-08127-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53176-foto-08127-152-2.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-10 00:00:00 Helena Garcia Navarro Jaume Clavell 116|98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53047 Cases del carrer dels Espilons https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-dels-espilons Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes REDÓ I MARTÍ, Salvador (1988). Monistrol de Montserrat a 'Història del Bages - II'. Manresa: Parcir, edicions selectes. A l'entrada del carrer (pel carrer del Puig) hi ha una façana força llarga amb uns arcs, per sota dels quals s'entra al carrer dels Espilons, a través d'unes escales. A l'inici del carrer, en aquesta casa, destaca una finestra gòtica. Les parets són de pedra i tàpia arrebossada, i la teulada de teula. El carrer presenta un fort desnivell, i és estret i tortuós, salvant amb escales els trams superior i inferior. 08127-23 Nucli urbà. Carrer dels Espilons. En l'època medieval, i fins entrat el segle XVII, el nucli urbà era format pels carrers de Sant Pere, del Pont, de Sant Joan, les places d ela Font Gran, del Pont (amb el Palau Prioral), la plaça del Bo-Bo, i més de l'indret d'Es Pilons. Ja durant el segle XVII s'afegirien el raval del Camp, la Concepció, el carrer de Manresa i el del Puig. La resta de carrerons intercalats s'anirien formant a les eixides d'uns i altres. 41.6101300,1.8433500 403626 4607137 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53047-foto-08127-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53047-foto-08127-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53047-foto-08127-23-3.jpg Inexistent Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 93|85 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53089 Places del monestir https://patrimonicultural.diba.cat/element/places-del-monestir Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes XX A la part exterior del monestir es distribueixen diverses places que serveixen per a ordenar el conjunt d'edificis en l'orografia escarpada de la muntanya. La plaça de Santa Maria n'és la principal i la que dóna accés al monestir. Les places presenten diferents nivells d'alçades, que se salven amb rampes i graons. Al voltant d'aquestes places hi ha l'edifici de l'Escolania, l'hotel Abat Cisneros, el claustre gòtic, el monestir, el Museu de Montserrat i edificis de serveis. El tancament de la plaça de Santa Maria és obra de l'arquitecte Francesc Folguera, i es fa a través d'unes arcades que van alternant una sèrie de nínxols amb escultures col·locades a dins, dedicades als sants fundadors dels instituts religiosos que s'han relacionat amb Montserrat: Sant Joan Baptista de la Salle, Santa Teresa, Josep de Calassanç, Sant Enric d'Ossó i Sant Vicenç de Paul. 08127-65 A l'entorn del monestir de Santa Maria de Montserrat L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos. A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana. 41.5930900,1.8367200 403048 4605252 1929 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53089-foto-08127-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53089-foto-08127-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53089-foto-08127-65-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro Puig i Cadafalch 106|98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53133 Muralla de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-de-montserrat Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. XV-XIX Es tracta d'un fragment A la plaça de Santa Maria, a la dreta, hi ha un fragment de l'antiga muralla. Al seu bell mig, el portal d'entrada amb l'escut de Montserrat datat de l'any 1565. Per aquest portal renaixentista s'accedeix a la Pujada de Nostra Senyora, que porta a la plaça de Santa Maria. 08127-109 Zona urbana al voltant del monestir de Montserrat, a la plaça de l'Abat Oliba Després de la primera arribada, pacífica, dels francesos, la Junta Superior de Catalunya decretà la fortificació de Montserrat. En signar l'acta, hom signà la destrucció del santuari. Era el mes de maig de l'any 1810. El santuari es convertí en caserna i fortalesa. La inèpcia que tria el santuari per a 'plaza de armas' presidí les obres de fortificació. Un estimoni ocular (el doctor Gibert, de Monistrol), anotà 'Feren venir ingeniers perquè disposassen lo modo de fortificar, però com tots los que vingueren eren una colla d'ignorants, encara que los mudaren vàries vegades mai no adelantaren res, sinó fer gastos crescudíssims a la província; i sempre feren pataqueries i coses inútils, com a ala fi es demostrà'. Els francesos es presentaren a Montserrat per segona vegada el 1811. La tercera vinguda dels francesos va ser el 28 de juliol de 1812. En abandonar el lloc, el dia 31 de juliol, col·locaren grans quantitats de pólvora en llocs estratègics i volaren el monestir. 41.5922300,1.8354700 402942 4605158 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53133-foto-08127-109-1.jpg Inexistent Renaixement|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 95|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53163 Llantions https://patrimonicultural.diba.cat/element/llantions Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial del Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. XIX-XX A la sortida de la sala d'accés al tron de la Moreneta, ja a l'exterior, però encara dins l'espai sagrat, hi ha el Camí de l'Ave Maria. En aquest camí hi ha milers de llantions que cada dia són oferts a la Verge. Els que no han pogut cremar del tot es fonen per a fer uns grans ciris, que estan enecesos nit i dia com a símbol. 08127-139 Monestir de Montserrat 41.5934100,1.8376000 403122 4605287 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53163-foto-08127-139-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53156 Anunciació https://patrimonicultural.diba.cat/element/anunciacio Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. XX A la sortida de la sala del tron de la Moreneta, ja a l'exterior però encara dins el recinte sagrat, hi ha el Camí de l'Ave Maria. A la part central hi ha una escultura de bronze que representa l'Anunciació a la Verge Maria, de dimensions reduïdes, i situada a la part central del camí. Aquesta obra va ser anomenada pel seu autor 'Beau temps Nº IV', i va fer l'original i cinc còpies. 08127-132 Monestir de Montserrat: Camí de l'Ave Maria 41.5936100,1.8377700 403136 4605309 1978 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53156-foto-08127-132-1.jpg Inexistent Realisme Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro Apel·les Fenosa Apel·les Fenosa va néixer a Barcelona l'any 1899 i va morir a París l'any 1988. Va afrontar la realització d'obres de mides monumentals i emotives escultures de dimensions reduïdes, com aquesta. 103 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53102 Font de les Guilleumes https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-guilleumes Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Difícil accés per poder ser netejada Aflorament d'aigua que sorgeix del torrent de les Guilleumes. L'aigua brolla durant tot l'any, en un entorn privilegiat, que actualment no es pot visitar perquè l'accés és a través de la via del cremallera i no es pot caminar per aquest espai. El Club Muntanyenc Monistrolenc va col·locar una majòlica l'any 1995. 08127-78 Torrent de les Guilleumes 41.6063900,1.8292600 402446 4606738 08127 Monistrol de Montserrat Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53102-foto-08127-78-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-27 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53148 Camí del monestir a Sant Jeroni pel Pla dels Ocells https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-monestir-a-sant-jeroni-pel-pla-dels-ocells Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Antic camí, ombrívol en la part central, que segueix el torrent de Santa Maria o de Vall Mala. És la ruta més ràpida per assolir, a peu, el cim de Sant Jeroni des del Santuari. Remunta el barranc tot zigzaguejant per diversos trams escalonats, i passant el Pas dels Francesos. Al Pla dels Ocells, a la dreta del camí, hi ha un petit monòlit, erigit per l'Institut Agrícola de Sant Isidre, l'any 1922 08127-124 Parc Natural de Montserrat 41.5928300,1.8282100 402338 4605233 08127 Monistrol de Montserrat Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53101 Masia de la Graella https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-graella Els afegits han desfigurat la seva fesomia original, amb volums i materials diferents. Actualment presenta humitats i l'estat de conservació no és bo. Antiga casa rural, avui pràcticament integrada en el nucli urbà. De planta irregular, originalment seria rectangular, però se li han anat afegint diferents cossos als laterals, que la desfiguren. La coberta de la part central és de teula, a dues aigües; els afegits també estan coberts amb teula. A la façana s'observen un seguit d'obertures, de forma rectangular en els dos pisos inferiors, i acabades en arc en la planta superior. Els laterals també tenien finestres, però estan parcialment tapades. 08127-77 Nucli urbà. Carrer de les Escoles. 41.6093500,1.8409900 403428 4607053 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53101-foto-08127-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53101-foto-08127-77-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53131 El Piteu https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-piteu Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. XV-XVIII Amb esquerdes. Antiga masia, avui abandonada, que estava formada per divesos edificis exempts com a construccions auxiliars i un de principal que presenta, com a mínim, dos cossos. La façana principal està orientada al sud i presenta una entrada amb arc de punt rodó, que es troba molt tapat per elements moderns. A l'edifici principal es poden distingir cups, i entre les construccions auxiliars semblen distingir-se restes de forns. També hi ha restes d'una petita bassa, plena de brossa. Les obertures són adintellades, exceptuant la de l'entrada principal, que és adovellada. 08127-107 Als afores del nucli urbà, en la obaga del Piteu Durant el segle XVIII Monistrol de Montserrat augmenta la seva població considerablement (gairebé el 400%). Una de les causes d'aquest creixement pot ser l'important augment de terres conreables, i va permetre l'aparició de masies com el Piteu. 41.6218500,1.8318200 402683 4608451 08127 Monistrol de Montserrat Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53131-foto-08127-107-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53181 Barraca de vinya al camí del Piteu https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-del-piteu Està ensorrada parcialment. Barraca de pedra seca, de planta circular, amb el sostre format per lloses primers i llargues, recolzades unes damunt les altres; per damunt hi ha terra i lliris. A l'interior s'hi havia fet foc, fet que ha ennegrit una part de les pedres. 08127-157 Camí del Piteu 41.6209100,1.8340300 402865 4608344 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53181-foto-08127-157-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53183 Barraca de vinya al Piteu https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-piteu Barraca de pedra seca, de planta circular. La porta té una llinda formada per tres lloses de mida considerable, col·locades paral·lelament. En general, les pedres amb les quals està construïda són de conglomerat pinyolenc i de dimensions considerables, encara que n'hi ha de més petites que serveixen per tapar forats o falcar les més grans. 08127-159 Zona del Piteu 41.6218700,1.8352500 402968 4608449 08127 Monistrol de Montserrat Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53183-foto-08127-159-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53182 Barraca al Piteu https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-piteu Barraca de pedra seca, en un entorn on hi ha altres construccions de pedra, com una rasa i un camí. La barraca servia d'aixopluc, la rasa com a conducció d'aigua fins al torrent, i el camí conduia a la Calsina. La forma exterior de la barraca és quadrangular, mentre l'interior és circular. El sostre està construït amb lloses de rajola vidriada, cobertes amb terra i lliris. Una part del mur està adossat a la paret. 08127-158 Als afores del nucli urbà, en la obaga del Piteu 41.6220200,1.8297300 402509 4608472 08127 Monistrol de Montserrat Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53182-foto-08127-158-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53180 Barraca de vinya, sota la serra de Canfranc https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-sota-la-serra-de-canfranc Necessita manteniment Barraca de vinya de planta circular, amb una part recolzada damunt una llenca de pedra. El material constructiu són les pedres de l'entorn, de tamanys irregulars, de conglomerat i gres. 08127-156 Damunt la via del cremallera, i sota la serra de Canfranc 41.6130000,1.8369500 403097 4607463 08127 Monistrol de Montserrat Sense accés Regular Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53110 Antic pont del cremallera https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-del-cremallera-0 Gurgui, Miquel (1982). 'El cremallera de Montserrat. 1892-1957'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política General i Obres públiques. Direcció general de transports. Masats i Llover, Joan (1982). 'El cremallera de Montserrat. Centenari de la seva fundació, 1882-1982'. Castellbell i el Vilar. XIX Només resten les bases Bases de l'antic pont pel qual passava el cremallera. El pont constava de tres trams de ferro: els dos dels extrems eren de 33,60 m i el central de 40,60 m, assentats sobre dos estreps de 2.40 m. La coronació dels murs d'acompanyament es construí de pedra i morter. El tauler de ferro del pont n'abraçava tots tres trams i recolzava damunt les piles i els estreps. Era format per quatre bigues contínues, de secció de doble 'T', col·locades en sentit linial. Damunt d'aquestes bigues recolzaven les biguetes transversals. Dels extrems de les biguetes sortien uns angles de ferro per la part superior dels quals corria un passamà que feia de barana del pont. Damunt les piles es col·locaven les plaques i els corrons que n'havien de regular les dilatacions i les contraccions. 08127-86 Sobre el riu Llobregat Després de modificar-se el traçat del cremallera, el pont va quedar en desús i es va desmuntar la part superior, que li donava personalitat. 41.6165800,1.8514500 404310 4607844 1892 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53110-foto-08127-86-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro El pont va ser dissenyat per deixebles o per l'escola d'Eiffel, segons una tècnica que en el moment de la seva construcció es considerava la més avançada.El pont també era conegut com 'Pont de ferro'. 98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53128 Sant Jeroni https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jeroni-0 Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. XIX Ben a prop del cim més alt de Montserrat, Sant Jeroni, hi ha una petita ermita amb el mateix nom. Es tracta d'una capella d'una única nau, amb porxo lateral i coberta de teula a dues aigües, amb un petit atri a l'entrada. 08127-104 Prop del cim de Sant Jeroni Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta capella va ser construïda en substitució de l'ermita de la mateixa advocació que estava situada una mica més amunt i que va ser aterrada durant la guerra del Francès. Solia residir-hi l'ermità més jove dels que s'aplegaven al massís 41.6043300,1.8134400 401125 4606527 1890 08127 Monistrol de Montserrat Difícil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro Cal no confondre aquesta ermita amb la capella de Santa Maria, que és la més alta d'aquesta zona. 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53060 Monument a Julià Fuchs https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-julia-fuchs Gurgui, Miquel (1982). 'El cremallera de Montserrat. 1892-1957'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política General i Obres públiques. Direcció general de transports. XX Bust de bronze amb la representació de la imatge figurativa de l'enginyer Julià Fuchs. Està situat damunt una columna de base quadrada, i una inscripció sobre marbre recorda el motiu del monument 'La vila de Monistrol a l'iniciador de la porta d'aigües. 1925-1928'. El monument està situat en una petita plaça amb un jardí. 08127-36 Al nucli urbà. Cantonada entre els carrers del Puig i de Manresa. Julian Fuchs i Leigme va ser cap d'explotació de la línia de Montserrat entre 1897 i 1925. El 20 de novembre signava contracte a Lausana amb la Societat de Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents amb el títol de director d'explotació del Ferrocarril de Monistrol de Montserrat. L'elecció de M. Fuchs es produí a causa de la seva relació amb el president de la societat, M. Masson, de Lausane, banquer de la 'Union des Banques Suisses' i també per influència de l'enginyer J. Champuis de Nidau, el qual havia intervingut en altres línies ferroviàries de muntanya. Ocupà oficialment el seu càrrec el dia primer de gener de 1898, un cop que hagué fet un període de pràctiques al seu país. Tingué la seva habitança a l'estació de Montserrat-Vila i el seu que li fou assignat era de 400 pessetes el primer any, 450 pessetes el segon any del tercer en endavant, 500 pessetes el mes. Durant els anys que romangué en el càrrec, el Cremallera va ser un model en tots es aspectes. Al llarg dels anys que estigué en el seu càrrec se succeïren les èpoques de prosperitat i en Fuchs disposà de l'absoluta confiança del Consell, de manera que podia dur sempre a la pràctica, sense entrebancs de l'altri, les seves idees i projectes. D'aquests projectes, els més importants van ser la prolongació de la línia fins a l'estació dels F.C. del Nord, la instal·lació elèctrica als tallers, la col·laboració en els plantejaments de l'estació d'enllaç amb els FFCC, l'adquisició de tres locomotores i diversos cotes i, encara, la idea que compartí amb en Macaya referent al projecte de prolongació de Montserrat, si bé aquests dos darrers no arribaren a dur-se a terme. Va guanyar-se l'admiració i respecte de tots els qui treballaven al Cremellera i dels veïns de la vila de Monistrol, on també va promoure el desvetllament material i cívic. L'any 1909 contribuí a la fundació del Col·legi de Santa Anna, de Monistrol. Potser l'obra més rellevant de les que va fer per a la vila de Monistrol fou la xarxa de distribució domiciliària d'aigua. L'execució es dugué a terme segons el seu projecte i amb el préstec de 100.000 pessetes, que concertaren l'Ajuntament i la Caixa de Pensions, a amortitzar en un termini de cinc anys. La terminació d'aquesta obra s'esdevingué el 1927, dos anys després de la seva mort. També va fer alguns projectes d'ornamentació de diversos carrers. El poble, conscient i agraït, el nomenà fill adoptiu. 41.6119000,1.8434100 403633 4607333 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53060-foto-08127-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53060-foto-08127-36-2.jpg Inexistent Realisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 103|98 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53143 Drecera de l'Agrella (de la Graella) https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-de-lagrella-de-la-graella Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Camí impracticable. Camí que puja a Montserrat adaptant-se a la topografia. Sortia de la carretera que va des de Castellbell i el Vilar a Montserrat, i acabava al terraplè de la via del tren del cremallera. Actualment està fora d'ús, perquè no es pot caminar per la via del cremallera. 08127-119 Parc natural de Montserrat 41.6046900,1.8393800 403287 4606537 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro S'anomena de l'Agrella o de la Graella. L'agrella és una planta, i potser és l'origen del topònim. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53142 Camí de l'Aigua https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-laigua Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Camí que puja serpentejant per les costes, adaptant-se a la topografia. Surt de la Colònia Gomis i acaba al camí de la Santa Cova. En el trajecte trobem diverses vegades el tub de conducció de l'aigua, i també es passa pel costat de les instal·lacions de bombatge d'aigua del santuari (d'aquí el nom del camí). Presenta un desnivell de 485 metres i una longitud total de 3.700 km. 08127-118 Parc natural de Montserrat 41.5952400,1.8489700 404072 4605477 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53144 Camí de l'Àngel https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-langel Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Camí que va des de Monistrol de Montserrat fins al monestir de Sant Benet. Surt del camí de l'Àngel i passa per la capella de l'Àngel. El camí en un començament conserva part de l'empedrat de l'antic camí ral, i passa per damunt d'un túnel del cremallera. 08127-120 Parc natural de Montserrat 41.6139500,1.8338500 402840 4607572 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53175 La Vall Mal https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-mal Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. Poc coneguda Cap al 1269, un jove guerrer del castell de la Guàrdia de Montserrat, Ramon, embarcà a Barcelona cap a Terra Santa, sota les ordres del rei Jaume I. Les naus catalanes van patí una tempesta i alguns vaixells foren desviats a Sant Joan d'Acre. Localitat on desembarcà Ramon de la Guàrdia. Ramon s'enamorà d'una dama grega, Georgina, que tenia molts pretendents, entre ells un d'una gran família de la noblesa local, Alexis, que no tolerà la presència del cavaller català. Ramon fou enviat a una missió diplomàtica amb destí a la cort del khan, a la llunyana Àsia. Ramon envià un amic a festejar la seva estimada. Alexis s'havia confabulat amb altres per eliminar Ramon. Mentre el seu substitut conversava amb la dama, es presentaren uns homes armats, que l'atacaren. Aquest es protegí amb l'escut i descarregà cops d'espasa contra els atacants, que acabaren fugint. El fet es va comentar, i alguns es van estranyar que Ramon s'amagués de dia i sortís només de nit, i altres feren córrer el rumor que no es tractava de Ramon de la Guàrdia, perquè l'havien vist sortir de la població. Alexis va propagar la notícia falsa d'un imminent atac dels turcs, i les famílies aristocràtiques embarcaren cap a Constantinoble. Quan Ramon de la Guàrdia desembarcà a Acre, fou informat de la marxa de Georgina. La desesperació envaí la seva ànima, ja que els catalans havien finalitzat la missió i el rei els ordenà partir cap a Barcelona. Però, un fet extraordinari agità la ciutat d'Acre: la fada Morgana hi arribà aquella mateixa tarda. Ramon n'havia sentit a parlar com a protectora dels bons guerrers, tant en la batalla com en l'amor. Dominat per aquest pensament, al capvespre s'encaminà a les afores d'Acre, on hi havia l'alberg de la fada. Allí fou rebut pel mag Amrú, astròleg persa de fama universal, el qual, parlant en nom d'aquella, li revelà que la seva senyora es mostraria propícia a parlar amb el cavaller català el proper pleniluni. Al cap de pocs dies arribaren a Acre els vaixells catalans que havien de retornar els expedicionaris a Barcelona. El cavaller de la Guàrdia va tornar trist al seu castell. Només esperava el pleniluni per anar a vistar la fada, aleshores ja retornada també al seu palau de Montserrat. Devorat per la impaciència, en el primer pleniluni que es presentà Ramon prengué son cavall i es dirigí a la Vall Mal, residència de la fada i de la seva cort d'encantades. Val a dir que les encantades eren molt geloses de llur casa i veien amb disgust tothom qui s'hi acostava. Per tal d'avisar els curiosos del perill que corrien si envaien el seu territori, aquelles fades havien envoltat tot el paratge on vivien amb un filet prim i daurat com el sol que gairebé no es veia. A la Vall Mal Ramon trobà aquest filet, senyal que l'Encantada Morgana no estava per visites, però ell, a causa de la presura, no féu cas de la indicació i caigué en un fons gorg amagat per una catifa d'herba. Al castell tot era ànsia i neguit. Guillem consultà astròlegs per esbrinar la situació del seu fill. Finalment, va saber que era hostatge de la fada Morgana a la Vall Mal. Guillem es dirigí vàries vegades al domini d'aquella, però sempre hi trobà el fill daurat. Un dia, quan ja començava a fer-se fosc i se'n tornava, va sentir una veu que li deia: 'si vols el teu fill, me l'has de pagar amb un altre home'. Per a un pare, tractant-se de salvar el seu fill, tot esforç és bo. Sabedor per la mateixa veu d'on era el seu fill, Guillem trencà el fil i s'endinsà a la Vall Mal. Va trobar un forat ample i profund com un pou, i va llançar-s'hi amb el seu cavall. Sentí com perdia el món de vista i arribà al fons esvaït. Quan retornà, es trobà acompanyat de Ramon a l'entrada de la Vall Mal. Pare i fill s'abraçaren. Prop d'ells una ombra els contemplava: era la fada Morgana: 'Ja tens el teu fill, que te l'has ben guanyat!'. El sacrifici del pare havia trencat l'encanteri que envoltava el seu fil. I, d'aleshores ençà, no s'ha sabut res més de l'Encantada Morgana a Montserrat. 08127-151 Muntanya de Montserrat 41.6098000,1.8427100 403572 4607101 08127 Monistrol de Montserrat Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53132 Les Escometes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escometes Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. XV-XVIII Part de la teulada ha estat substituïda per plàstic de color blau. Casa de forma rectangular allargada en sentit est-oest. Es troba al fons d'una coma, a l'obaga d'una vall. La propietat agrícola on es troba l'edifici es troba totalment envoltada de filat i la pròpia masia no es troba en gaire bon estat de conservació. Presenta una torre, de la mateixa amplada que el cos de l'edifici, a l'estrem oest. Les obertures són d'arc pla. 08127-108 Afores del nucli urbà, entre les carenes del Piteu i del Pinyó 41.6170900,1.8295900 402490 4607925 08127 Monistrol de Montserrat Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53132-foto-08127-108-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53039 Casa del doctor Juncà - cal Roig https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-doctor-junca-cal-roig Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya XX Casa entre mitgeres de dues plantes i soterrani i coberta de teula. La façana té una composició simètrica, i hi destaca una balconada que en sobresurt. Hi ha presència de motllures decoratives en les obertures. 08127-15 Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs. Forma part d eles cases bastides al carrer Julià Fuchs, d'època modernista. 41.6126400,1.8429000 403592 4607416 1920 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53039-foto-08127-15-1.jpg Inexistent Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 106 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53084 Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-6 Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya Casa entre mitgeres de grans dimensions. Els murs són de maçoneria i consta de quatre pisos en alçada, i una planta golfa. La coberta és de teula. Destaca la presència d'obertures, disposades de forma regular. D'aquestes obertures en destaquen dues, a la planta baixa, amb llindes amb dues dates gravades: 1567 i 1569, que correspondrien a les d'una antiga capella dedicada a Sant Roc. 08127-60 Plaça de la Font Gran Al llarg del temps, l'Ajuntament de Monistrol de Montserrat (o Consell de la Vila, antigament), ha tingut més d'una seu. Al segle XVII es va comparar una casa amb l'objectiu que fos la Casa de la Vila. L'edifici actual és posterior, i acull pràcticament tots els serveis municipals. 41.6098500,1.8427100 403572 4607107 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53084-foto-08127-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53084-foto-08127-60-2.jpg Inexistent Renaixement|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 95|98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53038 Casa Cal Tupinamba. Carrer de Sant Joan, 17. https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cal-tupinamba-carrer-de-sant-joan-17 Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya XIV La coberta no està en bon estat de conservació, i hi ha humitats a l'interior. Casa entre mitgeres de tres pisos d'alçada, amb les parets de carreus i una coberta de teulada. La seva amplada és reduïda, i està situada parcialment sobre el carrer. A la part inferior destaquen un seguit d'arcs d'accés, que podrien ser recuperats d'altres edificis. Entre els elements de desguàs també destaquen dos escuts amb galls que representen l'escut de l'abadia de Ripoll i que provenen del Palau Prioral. 08127-14 Nucli urbà 41.6101600,1.8438400 403667 4607140 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53038-foto-08127-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53038-foto-08127-14-2.jpg Inexistent Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 93|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53040 Casa del carrer Julià Fuchs, 29 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-julia-fuchs-29 Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. XIX Casa entre mitgeres, amb murs i cobertes de maçoneria, i tres pisos. Exteriorment s'observen balcons a banda i banda d'una gran portalada central, feta amb carreus de pedra. La composició és simètrica, al voltant de la porta adovellada. 08127-16 Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs, 29 41.6127900,1.8430400 403604 4607433 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53040-foto-08127-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53040-foto-08127-16-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53045 Antiga casa de la vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-la-vila Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya XVII Casa entre mitgeres, de planta irregular, formant xamfrà entre dos carrers. Presenta poques obertures, entre les quals destaca el balcó de la tercera planta amb una llosa barroca i una gran llinda, amb la data 1659, que també és la representació de l'escut de Monistrol. La façana és de maçoneria, amb carreus ben treballats, i està coronada per un ràfec de teula i ceràmica. Presenta moltes transformacions. 08127-21 Nucli urbà. Cantonada dels carrers de Sant Pere i Manresa L'any 1636 van iniciar-se les gestions per adquirir una casa i un trull. La compra de la casa (que havia de ser la Casa de la Vila) no es va materialitzar fins l'any següent, quan es compra una casa a Arcís Dobtra per 120 lliures i 10 sous. Les obres van començar quatre dies després, el 1638 ja es va celebrar el primer consell, però no va ser fins 1659 que no es donen per acabades. 41.6106700,1.8443000 403706 4607196 1659 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53045-foto-08127-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53045-foto-08127-21-2.jpg Inexistent Barroc|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro Actualment la casa està annexa a l'església parroquial. 96|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53066 Carnaval https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnaval-0 BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. Celebració de diferents actes coincidint amb carnaval: rua infantil i desfilada de disfresses per diferents carrers de la població, on les comparses van acompanyades per grups d'animació, o els grallers de Viserta, una xocolatada i un ball de nit posterior. 08127-42 Nucli urbà 41.6096000,1.8424600 403551 4607079 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53066-foto-08127-42-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53098 Aplec de l'11 de setembre https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-l11-de-setembre XXX Celebració de la Diada Nacional de Catalunya. Durant el matí es fa una ofrena floral a la plaça de l'11 de setembre (les Pubilles i els Hereus del municipi són els encarregats de realitzar l'ofrena), seguida d'una missa a l'ermita de Sant Antolí que acaba amb un esmorzar popular. A la tarda, continuen els actes amb una cantada d'havaneres a la plaça de la Font Gran. Com a cloenda, l'Ajuntament s'encarrega de repartit 'coca de la diada' als assistents a l'acte. 08127-74 Als afores del nucli urbà, damunt la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat. 41.6186100,1.8576400 404829 4608063 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53098-foto-08127-74-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53062 Imatges de Monistrol i de Montserrat al Fons Salvany https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatges-de-monistrol-i-de-montserrat-al-fons-salvany XX Col·lecció de 17 fotografies de Montserrat i 163 de Montserrat (una part de les quals han estat realitzades al terme de Monistrol de Montserrat). Es tracta d'imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre, en format 6x13 cm. 08127-38 Biblioteca de Catalunya El fons Salvany està format per aproximadament 10.000 imatges, que es conserven en les seves capses originals a la Biblioteca de Catalunya. 41.6098000,1.8427100 403572 4607101 1911-26 08127 Monistrol de Montserrat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53062-foto-08127-38-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 55 3.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53111 Col·lecció de peces del cremallera https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-peces-del-cremallera XX Col·lecció de peces, objectes, fotografies, maquetes, uniformes, fragments de maquinària, etc, relacionats amb l'emblemàtic transport que unia Montserrat i Monistrol. Una part de les peces exposades formen part de la col·lecció de l'entitat Amics del Cremallera. 08127-87 Nucli urbà El ferrocarril cremallera de Monistrol de Montserrat va ser inaugurat l'any 1892, sota la titularitat de la companyia Ferrocarriles de Montaña de Grandes Pendientes. Fins aleshores, els fidels que pelegrinaven a Montserrat només podien accedir-hi a peu, o amb l'ajut d'animals, però molts pelegrins eren persones malaltes o grans, i el cremallera va suposar una millora molt important en els accessos al monestir. Al llarg de l'esplotació del cremallera es van fer algunes obres de millora, com la prolongació de la línia. Després d'una època brillant, el ferrocarril va anar quedant estancat, sense poder arribar a realitzar el seu projecte d'electrificació. Amb el pas del temps, el material va anar envellint i durant la guerra civil va patir diverses destruccions. Un greu accident, l'any 1953, i la constant decadència van fer que l'any 1957 deixés de funcionar. L'entitat Amics del Cremallera s'ha dedicat a recollir peces i objectes relacionats amb el cremallera, que avui s'exposen parcialment. 41.6152700,1.8439800 403686 4607707 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53111-foto-08127-87-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53130 El Pinyó https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinyo Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. XIX-XX Conjunt d'edificacions amb diversos cossos, destinats a l'activitat agrícola. El cos principal, destinat a residència és de planta baixa i dues plantes, amb coberta a dues aigües i un cert aspecte turriforme. Els eixos de composició vertical són tres, un de central i dos laterals, un a cada costat. 08127-106 Afores del nucli urbà. Entre la carena del Pinyó i el Rossinyol Durant el segle XVIII Monistrol de Montserrat augmenta la seva població considerablement (gairebé el 400%). Una de les causes d'aquest creixement pot ser l'important augment de terres conreables, i va permetre l'aparició de masies com el Pinyó. 41.6189300,1.8356900 403001 4608123 1800-195 08127 Monistrol de Montserrat Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53130-foto-08127-106-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53051 Plaça de la Font Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-font-gran Galobart i Soler, Josep (1994). 'La Font Gran de Monistrol de Montserrat'. Argentona: l'Aixernador edicions. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya XV-XX Conjunt d'edificis al voltant d'una plaça de grans dimensions, a la part est del poble.Entre aquests edificis hi ha l'Ajuntament de la població, i també s'hi troba la Font Gran, que li dóna nom. Una part de la plaça està enjardinada i s'utilitza com a parc. 08127-27 Nucli urbà. Plaça de la Font Gran. Els orígens de la plaça cal cercar-los en la configuració primigència del nucli urbà. Una placa a la plaça indica que 'va aixoplugar els establiments de l'antic i poderós gremi dels paraires que utilitzaven l'aigua de la font per al rentat, perxat i tintat de la llana'. 41.6096000,1.8424600 403551 4607079 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53051-foto-08127-27-1.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 94|98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/