Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53025 | Palau Prioral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-prioral | AAVV (2003). 'Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural.' Manresa: Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció Guies, núm. 4 Ballús, Glòria (2000). 'Els municipis del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages Ginesta i Batllori, Salvador (1987). 'La comarca del Bages'. Monistrol de Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes. Redó, Salvador (1994). 'El Bages'. Barcelona: Dissenys culturals. Col·lecció 'Les comarques de Catalunya', núm. 24 Gran Geografia comarcal de Catalunya. Redó, Salvador (1988). 'Història de les comarques de Catalunya. El Bages'. Manresa: ed. Parcir. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XIV | La part gòtica ha estat desfigurada per modificacions posteriors. | El Palau Prioral és un dels edificis del gòtic civil català més remarcables. De planta irregular, hi destaca el seu claustre, al qual s'accedeix per un portal adovellat situat al carrer del Pont, amb un pati, una escala -que dóna accés a l'habitatge- i una galeria d'arcs apuntats, que recorden els de la Generalitat de Catalunya. A cada capitell de la galeria del primer pis hi ha l'escut d'un prior diferent. L'altra part remarcable del Palau Prioral de Monistrol és el que ara correspon a la finca de cal Pla. En les façanes que es conserven de l'antic edifici hi ha vestigis de l'època en què fou edificat. | 08127-1 | Nucli urbà. Carrer del Pont. | El palau prioral va ser edificat al voltant de 1340, per Ramon de Vilaregut, prior del monestir de Santa Maria de Montserrat, com a residència del prior a la vila que començava a aparèixer al peu del monestir. Durant un temps l'edifici es va conèixer com la Sala, i va ser el lloc on va morir el seu principal promotor, Ramon de Vilaregut L'edifici va quedar desfigurat en el decurs del temps, i ha anat variant els seus usos, fins a convertir-se en hostal i oficina bancària. | 41.6105500,1.8457100 | 403823 | 4607181 | 1340 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53025-foto-08127-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53025-foto-08127-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53025-foto-08127-1-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Actualment la finca es divideix en diverses propietats (Cal Pla i la Fonda Llobregat formen part del mateix edifici), i ha estat desfigurat per les diferents modificacions, tot i que conserva parts d'arquitectura gòtica. | 85|93|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53028 | El Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roser | Ballús, Glòria (2000). 'Els municipis del Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages Benavente i Freixas, Ramon (1992). 'Can Gomis. Història d'una colònia industrial a les ribes del Llobregat'. Argentona: l'Aixernador edicions. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Església d'estil neoromànic, amb una capçalera formada per un absis central envoltat de petites absidioles que donen amplitud a l'espai al voltant de l'altar, amb una cúpula aixecada sobre petxines. És construïda amb pedra calcària, que li dóna un color groguenc característic. Pel cantó de ponent s'accedeix a la sagristia, que està adossada a l'església, i a l'extrem hi havia un petit campanar d'espadanya, que va desaparéixer (durant la guerra civil) i va ser reemplaçat per l'actual, que es va començar a aixecar l'any 1960. | 08127-4 | Colònia Gomis. Ctra. C-55, km 12 | El projecte és de novembre de 1927, i comprenia l'església, l'escola i una casa-habitació. La direcció de l'obra va ser adjudicada a començaments de 1929 i les obres es van donar per enllestides a mitjan de 1930. | 41.5950500,1.8529900 | 404407 | 4605452 | 1930 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53028-foto-08127-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53028-foto-08127-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53028-foto-08127-4-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Alexandre Soler i March | L'autor era deixeble de Domènech i Montaner. Es va centrar en l'arqueologia medieval i renaixentista, fet que queda palès en treballs com aquest. | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53029 | Sant Pere de Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-monistrol | Ballús, Glòria (2000). 'Els municipis del Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages Dalmau i Argemir, Delfí (2004). 'Campanars del Bages. Campanars parroquials de torre: característiques i mesures'. Manresa: Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la comarca del Bages. Gavín, Josep M (1979). 'Inventari d'esglésies. Bages, vol. 5'. Barcelona: Artestudi. Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de protecció del patrimini cultural europeu'. Col·legi d'arquitectes de Barcelona. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XVI, XX | En obres en el moment de redacció de l'inventari | Església de tres naus, amb coberta a doble vessant, i la façana orientada a ponent. La façana és coronada per un frontó triangular, decorat de forma auster amb una cornisa. Al centre hi ha un òcul que il·lumina l'interior. Destaca la manca d'ornamentació: pràcticament l'únic element decoratiu és el mateix frontó, que es repeteix com a emmarcament de la porta, decorada amb pilars dòrics. El campanar és de planta quadrada, amb motllures a diverses alçades, un rellotge d'esfera i finestres d'arc de mig punt a les quatre cares. A l'interior del temple destaquen diferents claus de volta, amb representacions de Sant Pere i l'escut de la vila. Presenta un absis octogonal i uns contraforts importants. L'absis, però, queda dissimulat perquè es va aprofitar l'espai entre els contraforts per a bastir-hi construccions. En una de les claus de volta hi ha la representació més antiga de l'escut de Monistrol de Montserrat. | 08127-5 | Nucli urbà. Carrer de Sant Pere. | L'església de Sant Pere és l'hereva d'una antiga esglesiola esmentada en el segle IX. L'església actual neix de la necessitat de disposar d'un temple de majors dimensions, perquè en aquells moments la vila havia experimentat un augment de població considerable. Fou construïda durant el renaixement (contemporàniament amb la basílica de Montserrat),: l'acte de col·locació de la primera pedra es va celebrar el 24 de juny de 1569. Va ser destruïda parcialment durant la guerra civil, fet que va fer necessària la seva reconstrucció als anys quaranta. | 41.6105600,1.8439600 | 403677 | 4607184 | 1570 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53029-foto-08127-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53029-foto-08127-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53029-foto-08127-5-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53030 | Sant Pere de Vilamarics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vilamarics | 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | X | En runes, i amb la coberta esfondrada. | Església romànica bastida en un indret on anteriorment hi hauria un petit temple pre-romànic. L'edifici consta d'una sola nau capçada per un absis semicircular, dirigit a llevant, al centre del qual s'obre una finestra de doble esqueixada, rematada amb un arc de mig punt monolític. La nau havia estat coberta amb una volta de pedra (que ara està esfondrada), que arrencaria d'una cornisa que segueix tot l'edifici, estenent-se també a l'absis, que encara conserva la coberta, resolta amb un quart d'esfera. Inicialment s'entrava al temple per una porta situada al capdavall del mur de migdia, rematada amb un arc de mig punt fet amb dovelles de grans dimensions, emmarcades per una motllura. El mur de ponent és coronat per un petit campanar d'espadanya. L'edifici va ser refet l'any 1834, i durant aquestes obres els paraments interiors van ser enguixats i s'obrí una altra porta, de la qual només resta l'obertura. Possiblement també sigui d'aquesta època el contrafort que apuntala un dels murs laterals de la nau. Els murs exteriors pràcticament no estan decorats, només hi ha una cornisa al voltant de l'absis, sota el ràfec de la teulada. L'aparell és fet de blocs de pedra disposats en filades paral·leles. Segons Xavier Sitjes, encara conserva elements pre-romànics, tot i que a Catalunya Romànica els consideren dubtosos. Aquests vestigis consistirien en un tros de paret del costat sud i un fragment de l'arc triomfal, que era de ferradura. | 08127-6 | Vilamarics. Entre els municipis de Castellbell i el Vilar i Sant Vicenç de Castellet. | Petita església que va dependre del monestir de Santa Maria de Montserrat per donació comtal de Manresa. El 925, el bisbe Jordi de Vic va fer donació al monestir de Ripoll, entre altres coses, dels delmes de l'alou de 'Vila Milech', que ja havia donat el comte Sunyer al monestir. Aquest 'Vila Milech' correspondria a l'enclavament de Monistrol de Montserrat, situat entre els municipis de Sant Vicenç de Castellet, Marganell i Castellbell i el Vilar, anomenat Vilamarics. Encara que en aquests documents l'església de Sant Pere no és esmentada de forma explícita, podria estar construïda en aquells moments. Quan s'organitzà un priorat a l'església de Santa Maria de Montserrat, aquesta església i el seu alou passaren a formar part del seu patrimoni. L'edifici no degué sofrir grans reformes fins al 1834, quan es van dur a terme diverses obres, durant les quals es van trobar unes tombes antigues als voltants. | 41.6535700,1.8180800 | 401586 | 4611988 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 91|92|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53031 | Can Cros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cros | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XIX | Edifici de planta quadrada, amb una escala interior al centre. Té una planta baixa i dos pisos, i la teulada és de teula. Les parets són d'obra arrebossada. | 08127-7 | Afores del nucli urbà | L'actual edifici va construir-se sobre les restes de l'antiga masia de can Trullas, i prop de la casa hi ha els antics cellers i cups, que van ser reconstruïts. | 41.6084800,1.8417100 | 403487 | 4606956 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53031-foto-08127-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53031-foto-08127-7-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Forma un conjunt amb can Japus, amb la qual comparteix el jardí | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53032 | Can Japus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-japus | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XX | Edifici de planta quadrada, de planta baixa i pis, i coberta a quatre aigües, amb teules vidriades de color. Presenta tres obertures en forma de finestres a cada una de les façanes laterals, i un balcó que uneix les tres obertures de la planta pis en la façana principal. Per damunt de la teulada, una petita terrassa de planta quadrada permet l'entrada de llum. | 08127-8 | Afores del nucli urbà | 41.6084500,1.8410900 | 403435 | 4606953 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53032-foto-08127-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53032-foto-08127-8-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Forma un conjunt amb can Cros, amb la qual comparteix jardí. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53033 | Hostal de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-creu | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | La coberta està parcialment enrunada i l'interior no està en bon estat. | Edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis. Està parcialment enrunada, però conserva pràcticament tot el sostre de la planta baixa, amb coberta de mig canó, que és de pedra, igual que la resta de l'edifici. També conserva l'escala que portava al pis i part de l'enllosat. | 08127-9 | En la carena de la serra del Cul de la Portadora | L'Hostal de la Creu està situada al peu de l'antic camí romeu, construït per Pere el Cerimoniós. Al costat de la masia hi havia una antiga creu de terme, que li dóna nom. | 41.6099500,1.8600300 | 405015 | 4607098 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53033-foto-08127-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53033-foto-08127-9-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53035 | Can Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cavaller-0 | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XVI-XX | Les estructures no estan en bon estat, i tant els forjats com les cobertes, les façanes i l'interior presenten un estat dolent. | Gran habitatge unifamiliar pensat com a gran residència o masia urbana, formada per dos cossos perpendiculars que formen un tancat amb un jardí. L'estructura evidencia el creixement de la gran casa, unificant els estils de les façanes que donen als carrers amb finestrals d'arc conopials amb decoració geomètrica i floral d'esgrafiats a les façanes de migdia i llevant. Façanes arrebossades reproduint aparell d'encoixinat força senzill, i amb un gran ràfec de fusta envoltant l'edifici. A l'interior de la casa destaquen un oratori amb pintures de 1628, restaurades del 1899 i uns cellers amb arcades de pedra i voltes de rajola. A la façana hi ha representat l'escut dels Riusec. | 08127-11 | Nucli urbà | Edifici originari d'època gòtica, però molt transformat, especialment als segles XIX i XX. | 41.6098300,1.8430100 | 403597 | 4607104 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53035-foto-08127-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53035-foto-08127-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53035-foto-08127-11-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | El topònim es troba escrit com a can Cavaller i com a can Caballé. | 93|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53036 | Can Carlí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carli | Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XVI-XX | La casa de can Carlí es testimoni de les cases d'origen medieval en antics portals de muralla que al ampliar-se la vila van quedar integrats en un recinte més ampli. L'origen medieval és fa evident en els carreus i els murs de tancament, tot i que es veuen ampliacions més modernes, com un finestral d'estil renaixentista. Les obertures són a base de finestres bífores i arcs apuntats amb dovelles de pedra que formen el pas cobert del carrer. | 08127-12 | Nucli urbà. Carrer dels Espilons. | Testimonis de la vila medieval de Monistrol, el carrer dels Espilons comunica el carrer de Manresa (antic camí que des del peu del Llobregat portava a la muntanya de Montserrat) i el carrer del Puig. La casa és testimoni de les cases d'origen medieval en antics portals de muralls que al ampliar-se la vila quedaren integrats en un recinte més ampli | 41.6101300,1.8433500 | 403626 | 4607137 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53036-foto-08127-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53036-foto-08127-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53036-foto-08127-12-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53038 | Casa Cal Tupinamba. Carrer de Sant Joan, 17. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cal-tupinamba-carrer-de-sant-joan-17 | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XIV | La coberta no està en bon estat de conservació, i hi ha humitats a l'interior. | Casa entre mitgeres de tres pisos d'alçada, amb les parets de carreus i una coberta de teulada. La seva amplada és reduïda, i està situada parcialment sobre el carrer. A la part inferior destaquen un seguit d'arcs d'accés, que podrien ser recuperats d'altres edificis. Entre els elements de desguàs també destaquen dos escuts amb galls que representen l'escut de l'abadia de Ripoll i que provenen del Palau Prioral. | 08127-14 | Nucli urbà | 41.6101600,1.8438400 | 403667 | 4607140 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53038-foto-08127-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53038-foto-08127-14-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53039 | Casa del doctor Juncà - cal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-doctor-junca-cal-roig | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XX | Casa entre mitgeres de dues plantes i soterrani i coberta de teula. La façana té una composició simètrica, i hi destaca una balconada que en sobresurt. Hi ha presència de motllures decoratives en les obertures. | 08127-15 | Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs. | Forma part d eles cases bastides al carrer Julià Fuchs, d'època modernista. | 41.6126400,1.8429000 | 403592 | 4607416 | 1920 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53039-foto-08127-15-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53040 | Casa del carrer Julià Fuchs, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-julia-fuchs-29 | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Casa entre mitgeres, amb murs i cobertes de maçoneria, i tres pisos. Exteriorment s'observen balcons a banda i banda d'una gran portalada central, feta amb carreus de pedra. La composició és simètrica, al voltant de la porta adovellada. | 08127-16 | Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs, 29 | 41.6127900,1.8430400 | 403604 | 4607433 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53040-foto-08127-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53040-foto-08127-16-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53041 | Casa al carrer de Sant Pere, 4 / carrer de Montserrat, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-sant-pere-4-carrer-de-montserrat-22 | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVI | L'estat de la coberta és dolent, igual que els forjats. També presenta humitats. | Habitatge entre mitgeres, amb quatre alçades i planta golfa, construïda amb galeria d'arcs rebaixats a la façana principal. A la planta baixa destaca una gran porta adovellada (acabada en arc de mig punt), on s'hi pot llegir la data 1567. La resta d'obertures són balcons, i a la façana que dóna al carrer Montserrat destaca un ràfec de teules i rajoles. | 08127-17 | Nucli urbà, entre els carrers de Sant Pere i de Montserrat. | La inscripció que fa referència a l'any 1567 podria correspondre a una etapa de reforma. | 41.6104200,1.8438400 | 403667 | 4607169 | 1567 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53041-foto-08127-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53041-foto-08127-17-2.jpg | Inexistent | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|93 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53042 | Santa Maria de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-montserrat | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. (2006). 'Montserrat. Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Mapa i guia excursionista'. Alpina - GeoEstel. | XI-XX | El conjunt del monestir de Santa Maria de Montserrat és format per dos blocs d'edificis amb funcions diferenciades: d'una part hi hauria la basílica (amb les dependències monacals)I i de l'altra els edificis destinats a acollir i atendre els pelegrins i visitants, amb establiments hotelers i de restauració, i espais informatius. El conjunt és irregular, per diferents motius, entre els quals hi ha el terreny accidentat damunt el qual s'assenta el conjunt, i les diferents èpoques en les quals s'ha construït. La basílica és d'una sola nau al voltant de la qual hi ha diverses capelles, i a la capçalera hi ha el cor i l'altar major, damunt el qual hi ha el cambril de la Mare de Déu. El claustre és de dos pisos sostinguts per columnes de pedra. El pis inferior comunica amb el jardí i disposa d'una font central. A la part exterior, diverses places ordenen el conjunt d'edificis. | 08127-18 | Muntanya de Montserrat | L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos. A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana. | 41.5932600,1.8371200 | 403081 | 4605271 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53042-foto-08127-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53042-foto-08127-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53042-foto-08127-18-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modernisme|Noucentisme|Racionalisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | El monestir de Santa Maria de Montserrat, dins d'uns orígens humils, ha esdevingut el santuari marià de Catalunya i la seva Mare de Déu ha estat reconeguda com a patrona de les terres catalanes. Al llarg del temps ha estat un rellevant focus de la cultura catalana.Destaca especialment el fons pictòric o escultòric del seu museu, amb obres de gran valor. La biblioteca també constitueix un patrimoni cultural molt valuós. Un altre dels valors del monestir és l'Escolania, una escola de formació musical d'arrels antiquíssimes (considerada la més antiga d'Europa) i de sòlid prestigi internacional. | 92|93|94|95|96|98|99|105|106|120|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53045 | Antiga casa de la vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-la-vila | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XVII | Casa entre mitgeres, de planta irregular, formant xamfrà entre dos carrers. Presenta poques obertures, entre les quals destaca el balcó de la tercera planta amb una llosa barroca i una gran llinda, amb la data 1659, que també és la representació de l'escut de Monistrol. La façana és de maçoneria, amb carreus ben treballats, i està coronada per un ràfec de teula i ceràmica. Presenta moltes transformacions. | 08127-21 | Nucli urbà. Cantonada dels carrers de Sant Pere i Manresa | L'any 1636 van iniciar-se les gestions per adquirir una casa i un trull. La compra de la casa (que havia de ser la Casa de la Vila) no es va materialitzar fins l'any següent, quan es compra una casa a Arcís Dobtra per 120 lliures i 10 sous. Les obres van començar quatre dies després, el 1638 ja es va celebrar el primer consell, però no va ser fins 1659 que no es donen per acabades. | 41.6106700,1.8443000 | 403706 | 4607196 | 1659 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53045-foto-08127-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53045-foto-08127-21-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Actualment la casa està annexa a l'església parroquial. | 96|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53046 | La Bestorre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bestorre | <p>Barral i Altet, Xavier (1984). 'Catalunya Romànica. 11'. Barcelona: Digec Català, Pere (1982). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic' Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes IPAC (2005). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic'. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya</p> | XII-XVIII | Només resta dempeus una part de la zona de guaita, i en un equilibri precari. | <p>Restes d'una antiga construcció militar. La torre era de planta circular i feta amb blocs de pedra. Als voltants es poden veure restes de fonaments. Actualment queda un fragment de paret (arquejat) d'uns 3,90 m, i un altre, més curt, que s'ha salvat de l'enderroc perquè en el moment de caure va quedar recolzat en el primer. El gruix dels murs és de 1,50 m, als quals s'han d'afegir 20 cm de sòcol a la part baixa del parament exterior. A l'interior hi ha un banc adossat al mur, que arriba als 80 cm d'amplada, i forma part de la fonamentació. El diàmetre intern és de 4,80 m i l'extern de 6,80 m (7,20 m a la socolada). Els dos murs es mantenen drets fins a l'alçada del que seria el primer pis, delimitat per restes de la cobertura, que hauria estat resolta amb una falsa cúpula rebaixada. També són perceptibles els vestigis d'una obertura situada sobre la cobertura del nivell inferior, de cara al poble. L'aparell és format per blocs de pedra ben escairats, de mida mitjana, ordenats en filades horitzontals i lligats amb un morter fet amb una mescla de calç i sorra de gra força gruixut.</p> | 08127-22 | Sobre la cruïlla de la carretera a Manresa, seguint el trencall que va a Montserrat. | <p>Tot i que no hi ha referències històriques que documentin l'existència de la torre. Se suposa que hauria tingut funcions de guaita al servei dels habitants del terme i també hauria protegit el pont medieval que permetia travessar el riu Llobregat, formant part de les defenses que durant l'Edat Mitjana hi havia al voltant de la muntanya. Va ser destruïda durant l'ocupació napoleònica.</p> | 41.6091200,1.8450900 | 403769 | 4607023 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53046-foto-08127-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53046-foto-08127-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53046-foto-08127-22-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-18 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Tradicionalment s'ha datat entre finals del segle XI o principis del XII, però una excavació arqueològica realitzada l'any 2002 apunta que es tractaria d'un edifici d'època més avançada, probablement del segle XVIII. | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 53047 | Cases del carrer dels Espilons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-dels-espilons | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes REDÓ I MARTÍ, Salvador (1988). Monistrol de Montserrat a 'Història del Bages - II'. Manresa: Parcir, edicions selectes. | A l'entrada del carrer (pel carrer del Puig) hi ha una façana força llarga amb uns arcs, per sota dels quals s'entra al carrer dels Espilons, a través d'unes escales. A l'inici del carrer, en aquesta casa, destaca una finestra gòtica. Les parets són de pedra i tàpia arrebossada, i la teulada de teula. El carrer presenta un fort desnivell, i és estret i tortuós, salvant amb escales els trams superior i inferior. | 08127-23 | Nucli urbà. Carrer dels Espilons. | En l'època medieval, i fins entrat el segle XVII, el nucli urbà era format pels carrers de Sant Pere, del Pont, de Sant Joan, les places d ela Font Gran, del Pont (amb el Palau Prioral), la plaça del Bo-Bo, i més de l'indret d'Es Pilons. Ja durant el segle XVII s'afegirien el raval del Camp, la Concepció, el carrer de Manresa i el del Puig. La resta de carrerons intercalats s'anirien formant a les eixides d'uns i altres. | 41.6101300,1.8433500 | 403626 | 4607137 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53047-foto-08127-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53047-foto-08127-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53047-foto-08127-23-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53048 | Cases del carrer de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-sant-joan | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XV-XII | Conjunt d'habitatges format per les cases situades a les dues bandes del carrer de Sant Joan, i delimitat per dos edificis amb sengles arcades. La tipologia de les cases és diferent, però gairebé totes són de planta baixa i un o dos pisos, i presenten portes adovellades o amb dintells que, en ocasions, assenyalen les dates de construcció. Destaca la presència d'enllosat al llarg de tot el carrer i la presència d'edificis amb elements importants, com cal Jordi Banquer o el casal del número 3. | 08127-24 | Nucli urbà. Carrer de Sant Joan | El carrer és un dels més vells del poble, i conserva l'estructura de carrer medieval estret, amb torres que marquen les entrades a aquest sector de la vila; segurament es va formar durant la baixa edat mitjana, coincidint amb el creixement de la vila sota el patrocini de Montserrat. | 41.6102400,1.8439600 | 403677 | 4607148 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53048-foto-08127-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53048-foto-08127-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53048-foto-08127-24-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93|94|96|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53049 | Cases del carrer de Julià Fuchs o Viserta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-julia-fuchs-o-viserta | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XIX | Conjunt d'habitatges format per cases de diferents èpoques, però respectant una tipologia típica de la zona. Destaca la part del darrera de les cases dels números parells, amb unes galeries que donen la imatge de Monistrol de Montserrat des de la carretera. | 08127-25 | Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs | El carrer va ser bastit en gran part en el segle XIX, seguint un antic camí. Destaca la presència de cases d'època modernista. | 41.6129000,1.8432800 | 403624 | 4607445 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53049-foto-08127-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53049-foto-08127-25-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53050 | Plaça del Bo-Bo. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-bo-bo | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Els edificis són de diferents èpoques, i destaca la part central de la plaça, amb una coberta suportada per diferents arcs de pedra. Els porxos sostenen edificis de dos pisos d'alçada, amb arcs de mig punt adovellats de gran amplària, sostinguts per columnes amb capitells monolítics de forma trapezoidal. Hi arriben diferents carrers, a diferents nivells; aquesta diferència de nivell es lliga a través d'escales. La plaça porxada forma un esquema irregular, amb dos àmbits més petits. La plaça conserva l'empedrat original i les bigues de fusta que sostenen els pisos superiors. | 08127-26 | Nucli urbà. Plaça del Bo-Bo. | La plaça esdeveé el centre històric de la vila, i és la única obertura més o menys espaiosa que hi ha al peu de l'antic camí que pujava cap a Montserrat. Va crear-se als anys de creixement de la vila moderna. | 41.6105300,1.8443200 | 403707 | 4607180 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53050-foto-08127-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53050-foto-08127-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53050-foto-08127-26-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 96|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53053 | Colònia Gomis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-gomis | Serra, Rosa (2000). 'Colònies tèxtils de Catalunya'. Manresa: Fundació Caixa Manresa i Angle editorial. Col·lecció Patrimoni Artístic de la Catalunya Central, 8. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Conjunt d'habitatges i altres edificis construïts per als treballadors de la fàbrica Gomis, a prop de la fàbrica. Consta dels habitatges i del que havien estat els serveis bàsics per als treballadors: escola (i habitatge per al mestre), cafè, teatre i església, al voltant d'un petit parc central. | 08127-29 | Ctra. C-55, km 12 | La colònia industrial textil de Can Gomis fou fundada l'any 1891 per l'industrial manresà Francesc Gomis i Soler. L'any 1927, l'arquitecte Alexandre Soler i March va dissenyar el seu creixement. Després del tancament de la fàbrica, van deixar de funcionar els equipaments, però les cases dels treballadors continuen habitades. | 41.5948300,1.8527600 | 404387 | 4605428 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53054 | Enterraments a Sant Pere de Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterraments-a-sant-pere-de-monistrol | XVI-XVIII | Restes d'una antiga sagrera on s'han localitzat més d'un centenar de restes òssies, que en les capes més superficials apareixien amb sepultures molt ben conservades i disposades, però que a mesura que s'ha anat baixant de cota, es trobaven més amuntegades. La primera estimació data els enterraments entre el segles XVI i XVIII. A més dels ossos, també s'han trobat alguns rosaris (molt deteriorats), anells i restes ceràmiques. | 08127-30 | Nucli urbà. Carrer de Sant Pere. | Tradicionalment, la proximitat dels enterraments a les esglésies era directament proporcional al poder adquisitiu de la família del finat. Les troballes localitzades corresponen a enterraments efectuats en el decurs del segle XVIII, i la disposició de les restes correspon a una forma d'enterrament tradicional fins al segle XIX, en la qual els cadàvers eren enterrats de forma juxtaposada, en l'espai colindant als temples anomenat sagrera. | 41.6105600,1.8439600 | 403677 | 4607184 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53054-foto-08127-30-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53055 | Enterraments a Sant Pere de Vilamarics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterraments-a-sant-pere-de-vilamarics | <p>IPAC. 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic', núm. 11215.</p> | X | Les úniques notícies d'aquesta necròpolis són bibliogràfiques, i fan referència a la data de reconstrucció del temple, al segle XIX. | <p>Restes d'una necròpolis al voltant de l'església de Sant Pere de Vilamarics. Una de les úniques referències que hi ha és la trobem en un text de 1982, i s'indica que l'any 1834 fou reconstruït Sant Pere de de Vilamarics i que al voltant es van trobar sepultures força antigues als voltants.</p> | 08127-31 | A l'entorn de Sant Pere de Vilamarics | 41.6535700,1.8180800 | 401586 | 4611988 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-12 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53058 | Aqüeducte de cal Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-cal-pla | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya Redó, Salvador. 'Montserrat i el seu entorn' | Es pot apreciar un deteriorament, especialment en la base d'alguna arcada. | Obra d'enginyeria dividida en dues parts: la primera és bastida damunt un alt mur de pedra, i recolzada per contraforts, la segona consta de 14 arcs de pedra, desiguals en la llum de 2,30 metres a 2, 72 metres. També en ampliada, alçada i pilastres. La llargada total d'aquest segon tram és de 50 metres, i l'alçada de 9. Cal destacar-ne els grans contraforts en les pilastres, també desiguals, així com la presència de tres desaigües. Apareix mamposteria desigual i mènsules en la formació dels pilars. | 08127-34 | Nucli urbà | Els origens documentats cal situar-los en el segle XVI, però és possible que sigui anterior. Duia l'aigua dels de la Font Gran als antics molins d'oli. | 41.6101300,1.8449500 | 403759 | 4607135 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53058-foto-08127-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53058-foto-08127-34-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53059 | Aeri de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aeri-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Mitjà de transport característic, format per dues cistelles grogues que pugen i baixen des del peu de la muntanya fins el mestir, penjades per un cable d'acer. El seu recorregut és de 1350 metres, salva un desnivell de 556 (en alguns moments, el desnivell arriba al 45 %), i la seva velocitat mitjana és de 5 m/s. Cada una de les cabines por portar fins a 35 passatgers i la seva forma, arrodonida, permet gaudir d'una vista panoràmica de la muntanya i les rodalies. | 08127-35 | Entre el riu (a l'alçada de la Colònia Gomis) i el monestir, sobre la vall del torrent de Sta. Maria | L'any 1922 va arribar a Monistrol la línia de ferrocarril que unia Barcelona amb Manresa. Arran d'aquest fet, un grup d'empresaris es va plantejar la possibilitat de crear un nou accés a Montserrat; aquest grup va ser encapçalat per Josep Marsans i Claramunt, i finalment s'optà pel cable. L'objectiu inicial era escurçar la distància entre Barcelona i el monestir de Montserrat. El projecte es va encarregar a l'enginyer Ricard López i l'empresa Adolf Bleichert i Cia, de Leipzig (Alemanya). L'any 1928, el rei Alfons XIII va atorgar la concessió per a construir i esplotar el telefèric a Marsans Claramunt. Les obres van acabar el 1929, data en la qual es constituí la companyia Funicular Aeri de Montserrat, SA (que actualment encara explota el servei). La inauguració va tenir lloc el 17 de maig de 1930. | 41.5929100,1.8384800 | 403194 | 4605231 | 1930 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53059-foto-08127-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53059-foto-08127-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53075 | El dit gros (El cavall Bernat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dit-gros-el-cavall-bernat | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. | El 'Dit gros', nom amb el qual es coneix el Cavall Bernat a Monistrol de Montserrat, és potser l'agulla més característica de Montserrat i una de les més preuades pels escaladors. Va ser escalat per primera vegada l'any 1935. Al seu cim hi ha una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. | 08127-51 | Parc Natural de Montserrat, en el límit amb el terme municipal de Marganell | 41.6003200,1.8232900 | 401939 | 4606070 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53075-foto-08127-51-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53077 | Via Crucis del monestir de Santa Maria de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-crucis-del-monestir-de-santa-maria-de-montserrat | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. | XX | Les esllavissades i el vandalisme han fet que s'hagin hagut de substituir algunes escultures. | El camí s'inicia a la plaça de l'Abat Oliba, i segueix un recorregut a l'ombra d'un alzinar. Al llarg del camí hi ha un Via Crucis monumental, amb escultures identificant les catorze estacions. Actualment algunes de les estacions han estat substituïdes per esteles. | 08127-53 | A l'entorn del monestir de Santa Maria de Montserrat | El Via crucis original va ser aixecat entre 1904 i 1919, per Enric Sagnier i Eduard Mercader, amb escultures d'Eusebi Arnau. Va ser destruït durant la guerra civil; d'aquesta època només es conserva la capella de la Soledat o de la Dolorosa (amb pintures de Darius Vilàs) i una escultura de Josep Llimona. En els anys cinquanta es va projectar un nou Viacrucis, amb la intervenció de Francesc Folguera. | 41.5920400,1.8344700 | 402859 | 4605138 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53077-foto-08127-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53077-foto-08127-53-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 106|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53078 | Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-iscle-i-santa-victoria-0 | Barral i Altet, Xavier (1984). 'Catalunya Romànica. 11'. Barcelona: Digec Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pladevall, Antoni (dir.) (2002). 'El Bages. Catalunya romànica. Guies comarcals'. Barcelona: Pòrtic | X | Edifici d'una nau amb coberta de volta de mig punt; ampliada a la banda de llevant amb un absis semicircular llis, on s'obre una finestra de doble esqueixada. L'absis va cobert amb volta de quart d'esfera i s'uneix a la nau mitjançant un ressalt que fa la degradació entre els dos elements arquitectònics. A banda de migjorn hi ha un petit cos d'edifici adossat, que hauria fet les funcions de sagristia i que fou afegit a la capella posteriorment. La façana de ponent també està molt modificada; és el lloc on s'obre la porta i sobre la qual hi ha tres obertures esglaonades (la única que dóna llum al temple és la central; les laterals es disposen a manera de capelletes). Tant la porta com les obertures són rematades amb arcs de mig punt. Hi ha un petit campanar d'espadanya coronant la façana. El parament exterior és recobert amb argamassa, però hi ha llocs on és visible i es poden observar blocs de pedra de mides voluminoses, disposats en fileres. A l'interior el parament ha estat enguixat. | 08127-54 | Al jardí del monestir de Montserrat | L'església es troba documentada el 933, quan el comte Sunyer de Barcelona va donar-la al monestir de Santa Maria de Ripoll, junt amb altres esglésies montserratines (Santa Maria, Sant Martí i Sant Pere). Les dades posteriors són molt reduïdes, es constata la seva existència durant el segle XIII (llegat testamentari que el 1294 es feia a Sant Iscle de Montserrat) i les notícies continuen donant-la com a existent el segle XIV. Durant els segles XV i XVI s'utilitzà com a hospital pels pelegrins que pujaven a la muntanya de Montserrat, i posteriorment s'utilitzà com a capella del cementiri que hi havia al costat. Durant la Guerra del Francès el monestir fou utilitzat com a polvorí i la capella quedà afectada. El 1858 fou restaurada. L'extensió del culte a sant Iscle en època visigòtica ens fa pensar que possiblement el teme actual pugui tenir antecedents d'aquesta època. | 41.5959500,1.8386100 | 403210 | 4605568 | 933 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53078-foto-08127-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53078-foto-08127-54-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53079 | L'abat Oliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labat-oliba | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Escultura de bronze dedicada a l'abat Oliba, que hi apareix assegut en una seu al respatller de la qual hi ha una representació dels campanars dels monestirs de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà. La mà esquerra sosté uns plànols, que representen l'antiga església de Montserrat, i amb la dreta fa un gest de benvinguda. | 08127-55 | Al voltant del monestir de Montserrat (plaça de l'Abat Oliba) | Des de 1931 es considera l'abat Oliba com a fundador de Montserrat. | 41.5920600,1.8350400 | 402906 | 4605140 | 1992 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Manuel Cusachs | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53080 | Creu gòtica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-gotica | <p>Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | XVI | <p>Creu de pedra de 147 x 75 cm (nus i creu) situada damunt una columna octogonal. A l'anvers hi ha la representació de la crucifixió, amb quatre caps d'àngel, i al revers la Mare de Déu amb el Nen i la serra, acompanyada de quatre àngels amb arpes als braços. El nus també és ornamentat, amb cinc sants i tres emblemes de Montserrat.</p> | 08127-56 | A l'entorn del monestir de Montserrat, a la plaça de Santa Maria | <p>En alguns casos, com aquest, les creus assenyalaven el punt d'arribada d'un camí. Aquesta creu es trobava davant la porta del monestir, però va ser traslladada.</p> | 41.5930300,1.8362800 | 403011 | 4605246 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53080-foto-08127-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53080-foto-08127-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53080-foto-08127-56-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-21 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93|94|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 53081 | Portal romànic de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-romanic-de-montserrat | Barral i Altet, Xavier (1984). 'Catalunya Romànica. 11'. Barcelona: Digec Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XII | El seu material constructiu i els anys en què ha estat a la intempèrie han afavorit el seu deteriorament. | La forma d'aquest portal recorda el de Ripoll, però simplificat. Consta de cinc arquivoltes de mig punt en degradació, dues d'elles recolzades sobre columnes amb capitells i les altres sobre una imposta amb un fris molt treballat. La segona i quarta arquivolta estan decorades amb una simple motllura, mentre la primera, tercera i cinquena tenen una ornamentació més rica. El primer capitell de la dreta (que ha estat més resguardat de les inclemències meteorològiques) conté representacions de la creació de l'home i el pecat original. Els altres capitells presenten motius decoratius vegetals amb bèsties fantàstiques, fruit de la fantasia de l'artista. | 08127-57 | A l'entrada del recinte de la basílica, per la plaça de Santa Maria | El portal és un afegit a l'antiga església preromànica de Montserrat, afegit després de la seva construcció. Aquest portal, que va ser traslladat del seu lloc original, és la única part de l'església original que es conserva. L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos. A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana. | 41.5930800,1.8372700 | 403094 | 4605251 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53081-foto-08127-57-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 92 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53083 | Escala de l'Enteniment (Ramon Llull) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-de-lenteniment-ramon-llull | AAVV (2007). 'Subirachs a Montserrat'. Barcelona: ed. Mediterrània Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Construcció formada per vuit blocs rectangulars de pedra que s'enfilen de forma helicoidal i que acaben en un cub. Cada bloc representa un èsser cognoscible, seguint una jerarquia que va des del més material fins al més espiritual: pedra, flama, planta, bèstia, home, cel, àngel, déu. L'alçada total del monument és de 870 cm, i representa l'Escala de l'Enteniment de Ramon Llull, en la qual tot gira entorn de la formulació òptima d'una eina racional, capaç de 'demostrar' la Veritat, és a dir, el Déu de la Trinitat i l'Encarnació, que salva l'ésser humà i dóna raó del món. | 08127-59 | Zona urbana a l'entorn del monestir de Montserrat (plaça dels Apòstols) | Entre alguns dels temes que apareixen al llarg de la trajectòria de Subirachs hi ha l'evocació a l'escriptor Ramon Llull. L'any 1976 va fer el seu primer homenatge a Ramon Llull, amb la realització d'aquest monument escultòric, encarregat per la Diputació Provincial de Barcelona. A partir d'aleshores, l'escala, com a forma concreta però també com a signe enigmàtic, ha estat una de les imatges que l'escultor ha incorporat amb més freqüència en el seu habitual món de símbols. | 41.5943700,1.8411300 | 403417 | 4605390 | 1976-77 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53083-foto-08127-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53083-foto-08127-59-2.jpg | Inexistent | Cubisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Josep M. Subirachs | 108|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53085 | Restes del claustre gòtic del monestir de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-claustre-gotic-del-monestir-de-montserrat | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV | Només es conserven les restes del que hauria estat un claustre gòtic. | Obra del final del gòtic català, que manté la delicadesa i sobrietat del període anterior. Les columnes són fines, i els capitells porten decoració floral i també éssers fantàstics (caps d'homes i dones amb cossos d'animals fantàstics), caps de frares amb caputxa amb cos de bèstia i ales de ratpenat. Destaca un capitell que representa una mena de ball format per homes i dones despullats, mentre un músic toca el sac de gemecs. Unes mènsules ostenten els emblemes de Montserrat i el del mecenes sostinguts per àngels. En un segon nivell del mateix claustre els capitells són més senzills, amb arcades rebaixades formant arcs carpanells. | 08127-61 | Al conjunt del monestir | El claustre és la construcció més luxosa que es va fer a Montserrat durant aquesta època i que ha perdurat, en part, fins els nostres dies. La seva obra respon a la necessitat de dotar als monjos d'un marc arquitectònic adequat per a resguardar la seva intimitat. Durant la guerra del francès va quedar malmès, i al segle XIX el seu estat podia considerar-se ruinós. No obstant això, van guardar-se moltes peces, fet que va permetre la seva reconstrucció l'any 1955, amb l'assessorament de Camil Pallàs. | 41.5933100,1.8367200 | 403048 | 4605277 | 1476 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53085-foto-08127-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53085-foto-08127-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53085-foto-08127-61-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Jaume Alfonso | L'autor era un mestre de cases que l'any 1480 va treballar a Santa Maria del Pi, a Barcelona, i que també va treballar al convent dels Jerònims de la Vall d'Hebron, entre d'altres obres destacades. També va participar de forma activa en el bàndol del condestable Pere de Portugal en la guerra civil catalana. | 93|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 53086 | Camí de la Santa Cova (inici) i Rosari Monumental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-santa-cova-inici-i-rosari-monumental | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquiectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya 'El rosari monumental del camí de la Cova'. Montserrat: Impremta de l'Abadia, 1970. | XVII-XX | Recorregut que va des de la plaça de l'abat Oliba fins la Santa Cova, tallat en la roca. Durant el recorregut hi ha un seguit de grups escultòrics que corresponen als misteris del rosari, realitzats amb l'aportació econòmica d'associacions, institucions i famílies. Els dos primers misteris de goig són els que hi ha dins el terme municipal de Monistrol de Montserrat. El primer és l'Anunciació de l'àngel Gabriel a Maria, que es representa en un petit relleu de marbre, costejat per la família Llopart de Sivatte i inaugurat el 9 de setembre de 1896. El segon és la Visitació de Maria a Santa Isabel, i és un grup escultural amb les figures de les dues mares, va ser erigit amb donacions de dones que duen el nom de Montserrat, i s'inaugurà el mes de maig de 1902. En la construcció del Rosari monumental van intervenir diversos artistes, motiu pel qual cada grup escultòric presenta un estil propi. La intervenció de Josep Puig i Cadafalch, Antoni Gaudí, Josep Llimona o els germans Vallmitjana van dotar-li d'una certa unitat. | 08127-62 | A l'entorn del monestir de Montserrat | Les obres del camí es van iniciar l'any 1693 i no van acabar-se fins 1704, uns quants anys més tard del que estava previst. Es va construir a expenses de na Gertrudis de Camporrell i Montserrat (marquesa de Tamarit) . El Rosari monumental s'inicià el 1896 i s'acabà el 1916, i fou una iniciativa del canonge Jaume Collell. | 41.5931400,1.8401300 | 403332 | 4605254 | 1693 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53086-foto-08127-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53086-foto-08127-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53086-foto-08127-62-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Del primer misteri: Garcia i Pujol (escultors), del segon Sagnier i Vallmitjana i Abarca | 96|98|105|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53087 | Sepulcre de don Joan d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-don-joan-darago | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVI | Malgrat la restauració a la qual va ser sotmès, no es conserven íntegrament totes les parts del sepulcre. | Sepulcre de marbre, amb forma d'edicle, amb una volta acassetonada sostinguda per dues columnes i pilastres amb basament i entaulament. A dalt s'observa l'escena de l'Adoració dels Reis, amb figures estilitzades.El comte està retratat com un jove (tot i que va morir amb setanta-un anys), amb vestit militar i en actitud de genuflexió, mirant la Mare de Déu. Dues figures agenollades sotenen l'escut d'armes del difunt. | 08127-63 | Porxada del Monestir de Santa Maria de Montserrat | El sepulcre va ser encarregat per Joan d'Aragó (nebot del rei Ferran el Catòlic), quan era virrei a Nàpols; va voler ser retratat jove i en actitut orant mirant la Mare de Déu de Montserrat. El va fer instal·lar a Montserrat, i l'ocupà l'any 1528, quan morí. Durant la guerra del Francès, la sepultura va ser profanada i les escultures mutilades. El monument va ser restaurat l'any 1956. | 41.5931900,1.8372600 | 403093 | 4605263 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53087-foto-08127-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53087-foto-08127-63-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53088 | Sepulcre de Bernat de Vilamarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-bernat-de-vilamari | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVI | El sepulcre actual és una recomposició de l'original. | Sepulcre de marbre, amb forma d'arc triomfal, amb la part central ocupada pel sarcòfag amb la imatge jacent de l'almirall, representant com si estigués dormint, inclinat cap a l'espectador i amb el cap reposant sobre l'elm. La caixa porta decoració de trofeus i dofins i una inscripció 'Vixit ut semper viveret' (visqué per viure sempre). També formen part del conjunt la representació de les tres virtuts teologals (fe, esperança i caritat) i les quatre cardinals (justícia, fortalesa, temperança i prudència). | 08127-64 | Porxada del Monestir de Santa Maria de Montserrat | Bernat de Vilamarí va ser nomenat almirall de Nàpols el 1502, i va morir el 1512. Era fill de Bernat de Vilamarí, que havia estat capità general de l'armada i governador del Roselló. Intervingué en diverses accions a la costa italiana en servei d'Alfons IV. Feta la pau amb Gènova, passà del servei de Ferran I de Nàpols al de Joan II de Catalunya - Aragó. El seu sepulcre és d'estil renaixentista, i va ser malmès per les tropes napoleòniques. | 41.5931600,1.8372300 | 403090 | 4605260 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53088-foto-08127-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53088-foto-08127-64-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53089 | Places del monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/places-del-monestir | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XX | A la part exterior del monestir es distribueixen diverses places que serveixen per a ordenar el conjunt d'edificis en l'orografia escarpada de la muntanya. La plaça de Santa Maria n'és la principal i la que dóna accés al monestir. Les places presenten diferents nivells d'alçades, que se salven amb rampes i graons. Al voltant d'aquestes places hi ha l'edifici de l'Escolania, l'hotel Abat Cisneros, el claustre gòtic, el monestir, el Museu de Montserrat i edificis de serveis. El tancament de la plaça de Santa Maria és obra de l'arquitecte Francesc Folguera, i es fa a través d'unes arcades que van alternant una sèrie de nínxols amb escultures col·locades a dins, dedicades als sants fundadors dels instituts religiosos que s'han relacionat amb Montserrat: Sant Joan Baptista de la Salle, Santa Teresa, Josep de Calassanç, Sant Enric d'Ossó i Sant Vicenç de Paul. | 08127-65 | A l'entorn del monestir de Santa Maria de Montserrat | L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos. A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana. | 41.5930900,1.8367200 | 403048 | 4605252 | 1929 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53089-foto-08127-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53089-foto-08127-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53089-foto-08127-65-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Puig i Cadafalch | 106|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53090 | Camí dels Degotalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-degotalls | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. 'Montserrat. Mapa i guia excursionista'. Ed. Alpina. | XX | El Camí dels Degotalls s'inicia al revolt dels Apòstols, a la banda de dalt de la carretera. Circula enlairat i paral·lel a la carretera d'accés al monestir, però que malgrat la proximitat està perfectament aïllat dels sorolls. En alguns trams està protegit per baranes de fusta, i flanquejat per l'alzinar natural, integrat per alzines, marfulls i matabous, a més de xiprers (plantats) en algun punt i alguna mata de boix. Al començament hi una una escultura de bronze que representa a Jacint Verdaguer i una placa de bronze commemorativa del 125è aniversari del Virolai. El primer tram és anomenat 'dels Artistes', i s'hi poden trobar recordatoris a diversos artistes catalans. A continuació hi ha el 'camí del Magnificat', que és guarnit amb majòliques que representen els santuaris marians de Catalunya. Si agafem el camí a la zona del monestir, acaba a la zona coneguda com 'Els Degotalls', formacions de roca conglomerada amb degotalls d'aigua que baixen de la muntanya (i que a l'hivern poden arribar a glaçar-se), que dónen nom a l'indret. | 08127-66 | Entorn del monestir de Montserrat | 41.5959700,1.8386500 | 403213 | 4605570 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53090-foto-08127-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53090-foto-08127-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53091 | Sant Dimes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-dimes | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Gavín, Josep M (1979). 'Inventari d'esglésies. Bages, vol. 5'. Barcelona: Artestudi. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV-XVIII | Només hi ha les restes. | En una balma, dalt d'uns penya-segats, hi ha les restes d'una ermita edificada sobre les runes d'un antic castell que també va ser refugi de bandolers. És de reduïdes dimensions, amb una única nau i una capçalera amb absis. La coberta és de teula, a dues aigües i les pedres que formen les parets són de mides irregulars. La façana presenta dues obertures: la porta i una finestra de forma circular. A banda i banda de la porta, dues columnes fan funcions decoratives. Coronant la façana hi ha una decoració amb arcuacions cegues. | 08127-67 | Regió de Sant Salvador o de la Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta va ser construïda en l'època de l'abat Pere de Burgos, va ser anomenada 'Ermita del Castell' en recordatori del que havia existit en aquest indret, que Joan II va fer enderrocar el 1474. S'explica que en aquesta ermita va confessar-s'hi Ignasi de Loiola. Durant la guerra del Francès, els francesos s'hi van refugiar i posteriorment la van destruir. | 41.5950300,1.8375500 | 403120 | 4605467 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53091-foto-08127-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53091-foto-08127-67-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53092 | Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-0 | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIII | En estat de ruïnes | Restes d'una antiga ermita, de la qual només es conserva una part, sota la balma que formen l'Elefant i la bassa de l'ermita. La paret és feta amb pedres de tamany irregular, amorterades, amb l'obertura d'una porta i una finestra que permet l'entrada de llum. Al voltant de l'ermita es troben elements dels antics murs. La capella s'excavà a la roca de forma quasi circular, i és d'uns disset pams de diàmetre. | 08127-68 | Regió de Sant Salvador o de la Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta és una de les més antigues del conjunt d'ermites de Montserrat. L'existència de l'ermita, dita també de la Transfiguració, figura documentada des dels primers anys del segle XIII. De primer s'aprofità una balma per a alberg de l'ermità, balma anomenada de les cabres que, en constrituir l'ermita d'obra, fou transformada en un oratori dedicat a la Nativitat. | 41.5954500,1.8299000 | 402483 | 4605522 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53092-foto-08127-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53092-foto-08127-68-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 92|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53093 | Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-benet | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Dalt dels penya-segats i prop d'una balma, es localitza l'ermita de reduïdes dimensions, amb coberta a dues aigües de teula, acabada amb un absis, i amb un campanar d'espadanya (sense campana) coronant la façana. La façana presenta una senzilla ornamentació, amb arquacions cegues i lesenes, i una finestra en l'eix central. A les parets laterals presenta petites obertures. | 08127-69 | Al Parc Natural de Montserrat, a la zona de la Tebaida. | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta és la més moderna de la zona, i va ser restaurada pels monjos benedictins per tal d'homenatjar el seu patró. Actualment fa de refugi. La seva proximitat al monestir i la seva posició topogràfica la feien especialment indicada per a habitació dels ermitans més vells o malalts. Per bé que el titular era Sant Benet, la festa d'aquesta ermita era celebrada el dia de Santa Escolàstica, ja que monjos i ermitans solemnitzaven plegats en el monestir la festivitat de llur fundador. L'original fou destruïda durant la Guerra del Francès i abandonada el 1822. | 41.5933700,1.8310300 | 402574 | 4605290 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53093-foto-08127-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53094 | Cel·les | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celles | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIII-XX | Les cel·les actuals són una evolució de les antigues, en les quals es van allotjar, durant segles, els pelegrins que anaven a Montserrat. L'edifici actual, contemporani, és un edifici de planta baixa i set pisos, amb la façana principal arrebossada, i amb diferents fileres de finestres. A la planta baixa, que s'obre amb diferents arcades, hi ha diferents serveis pels visitants. Les actuals cel·les són apartaments totalment equipats. | 08127-70 | En la zona urbanitzada a l'entorn del monestir, a la plaça de l'Abat Oliba | Es pot considerar qaue al segle XIV Montserrat ja feia molts anys que havia entrat en els cercles dels grans santuaris i dels centres de pelegrinatge més famosos del món cristià occidental. A més de la gent del país, hi pujaven romeus provinents d'una gran part de la Península i de les regions properes de l'altre vessant dels Pirineus. S'havia convertit també en lloc gairebé obligat de visita per als pelegrins de Sant Jaume de Galícia procedents d'Itàlia, per als qui feien els camins del Llenguadoc i per als qui, procedents de les Illes o d'altres contrades de la Mediterrània, començaven el pelegrinatge al port de Barcedlona. Els camins de Montserrat anaven plens de pelegrins. Per facilitar-los l'accés, els priors de Montserrat havien fet construjir el majestuós pont de pedra sobre el riu Llobregat, a l'alçada de Monistrol. El rei Pere III de Catalunya i Aragó, per la seva part, havia fet manat adobar els camins de la muntanya de Montserrat i erigir en el camí de Collbató a Montserrat set creus de pedra coronades amb relleus de l'escultor Pere Moragues que representaven els set goigs i els set dolors terrenals de la Mere de Déu per acompanyar de manera pietosa i evocadora els qui feien la costa de Montserrat. L'autoritat reial vetllava també pels pelegrins, i en controlava la procedència política i l'ordre públic per mitjà de guiatges i salvaguardes personals i col·lectives, concedides i renovades per tots els monarques des de Jaume I. L'afluència taumatúrgica de Montserrat atreia també un bon nombre de pelegrins, sovint xacrosos. L'afluència continuada dels romeus i les aglomeracions en ocasió de pelegrinatges col·lectius o de les principals festes anyals comportaven, en un indret tan singular i aïllat, uns serveis d'acolliment material que durant tot el segle XIV hom anà adequant a les noves necessitats, d'acord amb les possibilitats, els mitjans i l'estil propis del santuari. Al costat de l'avituallament gratuït als romeus, hi havia plantejat el problema de l'hostalatge, agreujat per l'especial clima de Montserrat. | 41.5922100,1.8351100 | 402912 | 4605157 | 1200-195 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53094-foto-08127-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53094-foto-08127-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53101 | Masia de la Graella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-graella | Els afegits han desfigurat la seva fesomia original, amb volums i materials diferents. Actualment presenta humitats i l'estat de conservació no és bo. | Antiga casa rural, avui pràcticament integrada en el nucli urbà. De planta irregular, originalment seria rectangular, però se li han anat afegint diferents cossos als laterals, que la desfiguren. La coberta de la part central és de teula, a dues aigües; els afegits també estan coberts amb teula. A la façana s'observen un seguit d'obertures, de forma rectangular en els dos pisos inferiors, i acabades en arc en la planta superior. Els laterals també tenien finestres, però estan parcialment tapades. | 08127-77 | Nucli urbà. Carrer de les Escoles. | 41.6093500,1.8409900 | 403428 | 4607053 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53101-foto-08127-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53101-foto-08127-77-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53102 | Font de les Guilleumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-guilleumes | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Difícil accés per poder ser netejada | Aflorament d'aigua que sorgeix del torrent de les Guilleumes. L'aigua brolla durant tot l'any, en un entorn privilegiat, que actualment no es pot visitar perquè l'accés és a través de la via del cremallera i no es pot caminar per aquest espai. El Club Muntanyenc Monistrolenc va col·locar una majòlica l'any 1995. | 08127-78 | Torrent de les Guilleumes | 41.6063900,1.8292600 | 402446 | 4606738 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53102-foto-08127-78-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53103 | Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jeroni | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | És l'indret més alt de la muntanya de Montserrat i un dels seus indrets més emblemàtics. La seva alçada i ubicació (ben bé al centre de Catalunya) li permeten gaudir de vistes extraordinàries. El cim té dues puntes separades per un coll d'uns deu metres, on hi ha una alzina i un grèvol. A l'esquerre hi ha un vèrtex geodèsic i un pluviòmetre, i al de la dreta una taula d'orientació instal·lada pel Centre Excursionista de la Comarca del Bages i el Patronat de la Muntanya de Montserrat, i un mirador. Per assolir el cim cal pujar uns 1.350 graons. | 08127-79 | Al parc natural de Montserrat | 41.6053500,1.8113500 | 400952 | 4606642 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53103-foto-08127-79-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | El cim està situat entre els termes municipals de Monistrol de Montserrat, el Bruc i Marganell. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53104 | Regió de la Tebaida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regio-de-la-tebaida | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. | Conjunt de roques que destaquen, en la vall interior de la muntanya de Montserrat. Entre aquestes roques es distingeixen l'Elefant, la Trompa de l'Elefant, la Mòmia i la Momieta, la Prenyada o la Panxa del Bisbe, la majoria de les quals rep el nom perquè fa referència a la forma que tenen. La majoria d'aquestes roques tenen alçades superiors als 1.100 metres. | 08127-80 | Parc Natural de Montserrat | 41.5951400,1.8280700 | 402330 | 4605490 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53105 | Santíssima Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santissima-trinitat | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XII-XVII | Ermita en runes | Restes de l'oratori que havia format part d'una antiga ermita. Només queden dempeus restes d'alguna paret on hi destaquen les obertures (porta i finestres) adovellades. | 08127-81 | Regió de Sant Salvador o Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. S'explica que en aquesta ermita va viure durant deu anys Bernat de Boïl, el primer missioner que va acompanyar Cristòfor Colom en els seus viatges a Amèrica. El 1581, una ambaixada de Venècia a Felip II passà i s'aturà a Montserrat. Els més ardits visitaren les ermites. El cronista explica que en arribar a la de la Santíssima Trinitat fou rebut 'per un pare gentilíssim i graciosíssim; que havia estat patge de Carles V i s'interessà molt per saber els noms dels ambaixadors i del seguici'. Li mostrà l'ermita i els seus contorns. El colpí una conca d'aigua excavada a la roca viva, 'piena -textualment- di molto pesce'. Era una peixera o potser millor un viver? El P. Albareda diu que és anomenada el Palau de les ermites, per les seves proporcions molt més grans que les altres. L'estiu de 1812, el coronel anglès Eduard Green es fortificà a l'ermita de Sant Dimes. La nit del 28 de juliol del mateix any, els homes del general francès Maurice Mathieu, aconseguiren muntar un canó en el pla de l'ermita de la Santíssima Trinitat que domina la de Sant Dimes. L'endemà Green va capitular, amb el seu batallò anglo-català. Continuava habitada el 27 d'abril de 1821, quan el P. Gaspar Soler hi fou assassinat i llançat a la cisterna per uns bandolers. Els superiors del monestir decidiren acabar amb la vida eremítica, pels perills de viure sol. | 41.5963100,1.8334200 | 402778 | 4605614 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53105-foto-08127-81-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53118 | Façana de la basílica de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-de-la-basilica-de-montserrat | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | La façana està dividida en tres alçades. La part baixa és disposada com un arc triomfal de tres portes, amb columnes exemptes i un entaulament que abraça tota l'amplada de la façana. Les parts laterals s'acaben amb una cresteria, mentre la central s'enfila fins dalt de tot de la façana, amb tres cossos superposats: el primer és presidit pel Salvador acompanyat de l'apostolat (amb figures més grans que el natural), dretes sobre ares romanes invertides. Totes les figures es troben sota un dosser amb cúpula i pinacle. El cos superior emmarca la rossassa de l'església i en els angles inclou quatre medallons amb els busts de les quatre virtuts cardinals. El darrer cos inclou el rellotje i l'entaulament, que és una creu entre dos gerros decoratius. La part de la façana no coberta per la decoració deixa veure la disposició de la pedra tallada a carreus | 08127-94 | Monestir de Montserrat | Al segle XVI, Montserrat tenia un problema: l'estretor de l'església. Aquest problema es va resoldre amb el P. Bartomeu Garriga, elegit abat el 1599. El dia 11 de juliol de 1560 col·locà la primera pedra de l'església nova: l'actual basílica, que es va poder consagrar el 2 de febrer de 1592. L'església va ser malmesa durant la guerra del Francès, i hagué de ser molt refeta després. Una de les parts que es va refer va ser la façana, amb la substitució de l'original per l'actual. | 41.5933100,1.8376300 | 403124 | 4605276 | 1901 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53118-foto-08127-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53118-foto-08127-94-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Francesc de P. Villar Carmona, i escultura dels germans Vallmitjana | 116|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53119 | Absis de la basílica de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/absis-de-la-basilica-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Gran absis a la capçalera de la basílica de Santa Maria de Montserrat, envoltat per dues petites absidioles. Està estructurat en dos nivells, amb cinc finestres a cada un d'ells, amb contraforts entre aquestes. Les obertures del nivell inferior són més simples que les del segon pis; mentre les primeres presenten una columna a la part central i un petit òcul, les de la part superior tenen un petit rossetó. Es pot observar com s'havia previst la col·locació de diverses escultures que finalment no es van poder instal·lar; s'havien d'ubicar damunt els contraforts, que tenen els pedestals que havien de subjectar-les. En un nivell superior hi ha una fila d'arcuacions cegues, on també es poden veure els dossers que havien de cobrir aquestes imatges. | 08127-95 | Basílica de Montserrat | Al segle XVI, Montserrat tenia un problema: l'estretor de l'església. Aquest problema es va resoldre amb el P. Bartomeu Garriga, elegit abat el 1599. El dia 11 de juliol de 1560 col·locà la primera pedra de l'església nova: l'actual basílica, que es va poder consagrar el 2 de febrer de 1592. L'església va ser malmesa durant la guerra del Francès, i hagué de ser molt refeta després. L'absis, que és la part exterior del cambril de Montserrat, i es va construir per tal d'afavorir que els visitants accedissin a besar a la imatge, s'inscriu dins el conjunt de les múltiples obres que afectaren l'estructura del monestir de Montserrat des del segle XIX fins a meitats del XX per tal de consolidar i restaurar les obres l'obra malmesa del monestir. | 41.5934900,1.8383800 | 403187 | 4605295 | 1871 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53119-foto-08127-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53119-foto-08127-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53119-foto-08127-95-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Francesc de P. Villar Lozano | En el projecte va intervenir Antoni Gaudí, tot i que és difícil aclararir el seu grau de participació. | 116|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53120 | Altar del cambril de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-del-cambril-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Sala de forma elíptica i amb decoració profusa, amb abundants perforacions i calats, daurats i policromia. En el moment de la seva construcció es va creure que no podria acabar-se si es feia amb materials nobles, motiu pel qual s'optà per utilitzar altres més abastables, tractats de forma efectista. L'altar que hi ha sota el cambril presenta una decoració amb mosaics, que representen Jesús coronant la seva mare. | 08127-96 | Basílica de Montserrat | Al segle XVI, Montserrat tenia un problema: l'estretor de l'església. Aquest problema es va resoldre amb el P. Bartomeu Garriga, elegit abat el 1599. El dia 11 de juliol de 1560 col·locà la primera pedra de l'església nova: l'actual basílica, que es va poder consagrar el 2 de febrer de 1592. L'església va ser malmesa durant la guerra del Francès, i hagué de ser molt refeta després. Antigament la imatge de la Mare de Déu girava sobre una plataforma mòbil cap al cambril o la nau de l'església. No va ser fins després de la guerra civil que va ser col·locada fixa, mirant sempre cap a la nau de l'església. | 41.5935200,1.8383600 | 403185 | 4605298 | 1885-87 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53120-foto-08127-96-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Francesc de P. Villar Lozano i Villar Carmona | 105 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.