Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53138 | Abastament hidràulic antic del monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abastament-hidraulic-antic-del-monestir | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVII | Només queden algunes restes de l'antiga canalització. | Restes de diverses conduccions excavades a la roca, que van a parar a petits dipòsits o a safareigs. També existeixen altres elements com restes de canalitzacions en totxo o la boca d'un pou o dipòsit amb brancals i llinda de pedra amb la data de 1606. | 08127-114 | Al torrent de Santa Maria, aigües amunt del monestir | Al torrent de Santa Maria, accedint des del monestir es poden veure diversos elements d'abastament hidràulic en divers estat de conservació. L'abastament hídric a una comunitat de monjos que, especialment en època moderna, va ser nombrosa, podia resultar un problema i va fer que es realitzessin diferents intervencions per tal d'assegurar l'arribada d'aigua. | 41.5921400,1.8337200 | 402796 | 4605150 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 53119 | Absis de la basílica de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/absis-de-la-basilica-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Gran absis a la capçalera de la basílica de Santa Maria de Montserrat, envoltat per dues petites absidioles. Està estructurat en dos nivells, amb cinc finestres a cada un d'ells, amb contraforts entre aquestes. Les obertures del nivell inferior són més simples que les del segon pis; mentre les primeres presenten una columna a la part central i un petit òcul, les de la part superior tenen un petit rossetó. Es pot observar com s'havia previst la col·locació de diverses escultures que finalment no es van poder instal·lar; s'havien d'ubicar damunt els contraforts, que tenen els pedestals que havien de subjectar-les. En un nivell superior hi ha una fila d'arcuacions cegues, on també es poden veure els dossers que havien de cobrir aquestes imatges. | 08127-95 | Basílica de Montserrat | Al segle XVI, Montserrat tenia un problema: l'estretor de l'església. Aquest problema es va resoldre amb el P. Bartomeu Garriga, elegit abat el 1599. El dia 11 de juliol de 1560 col·locà la primera pedra de l'església nova: l'actual basílica, que es va poder consagrar el 2 de febrer de 1592. L'església va ser malmesa durant la guerra del Francès, i hagué de ser molt refeta després. L'absis, que és la part exterior del cambril de Montserrat, i es va construir per tal d'afavorir que els visitants accedissin a besar a la imatge, s'inscriu dins el conjunt de les múltiples obres que afectaren l'estructura del monestir de Montserrat des del segle XIX fins a meitats del XX per tal de consolidar i restaurar les obres l'obra malmesa del monestir. | 41.5934900,1.8383800 | 403187 | 4605295 | 1871 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53119-foto-08127-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53119-foto-08127-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53119-foto-08127-95-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Francesc de P. Villar Lozano | En el projecte va intervenir Antoni Gaudí, tot i que és difícil aclararir el seu grau de participació. | 116|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 53059 | Aeri de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aeri-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Mitjà de transport característic, format per dues cistelles grogues que pugen i baixen des del peu de la muntanya fins el mestir, penjades per un cable d'acer. El seu recorregut és de 1350 metres, salva un desnivell de 556 (en alguns moments, el desnivell arriba al 45 %), i la seva velocitat mitjana és de 5 m/s. Cada una de les cabines por portar fins a 35 passatgers i la seva forma, arrodonida, permet gaudir d'una vista panoràmica de la muntanya i les rodalies. | 08127-35 | Entre el riu (a l'alçada de la Colònia Gomis) i el monestir, sobre la vall del torrent de Sta. Maria | L'any 1922 va arribar a Monistrol la línia de ferrocarril que unia Barcelona amb Manresa. Arran d'aquest fet, un grup d'empresaris es va plantejar la possibilitat de crear un nou accés a Montserrat; aquest grup va ser encapçalat per Josep Marsans i Claramunt, i finalment s'optà pel cable. L'objectiu inicial era escurçar la distància entre Barcelona i el monestir de Montserrat. El projecte es va encarregar a l'enginyer Ricard López i l'empresa Adolf Bleichert i Cia, de Leipzig (Alemanya). L'any 1928, el rei Alfons XIII va atorgar la concessió per a construir i esplotar el telefèric a Marsans Claramunt. Les obres van acabar el 1929, data en la qual es constituí la companyia Funicular Aeri de Montserrat, SA (que actualment encara explota el servei). La inauguració va tenir lloc el 17 de maig de 1930. | 41.5929100,1.8384800 | 403194 | 4605231 | 1930 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53059-foto-08127-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53059-foto-08127-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53084 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-6 | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | Casa entre mitgeres de grans dimensions. Els murs són de maçoneria i consta de quatre pisos en alçada, i una planta golfa. La coberta és de teula. Destaca la presència d'obertures, disposades de forma regular. D'aquestes obertures en destaquen dues, a la planta baixa, amb llindes amb dues dates gravades: 1567 i 1569, que correspondrien a les d'una antiga capella dedicada a Sant Roc. | 08127-60 | Plaça de la Font Gran | Al llarg del temps, l'Ajuntament de Monistrol de Montserrat (o Consell de la Vila, antigament), ha tingut més d'una seu. Al segle XVII es va comparar una casa amb l'objectiu que fos la Casa de la Vila. L'edifici actual és posterior, i acull pràcticament tots els serveis municipals. | 41.6098500,1.8427100 | 403572 | 4607107 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53084-foto-08127-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53084-foto-08127-60-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53120 | Altar del cambril de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-del-cambril-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Sala de forma elíptica i amb decoració profusa, amb abundants perforacions i calats, daurats i policromia. En el moment de la seva construcció es va creure que no podria acabar-se si es feia amb materials nobles, motiu pel qual s'optà per utilitzar altres més abastables, tractats de forma efectista. L'altar que hi ha sota el cambril presenta una decoració amb mosaics, que representen Jesús coronant la seva mare. | 08127-96 | Basílica de Montserrat | Al segle XVI, Montserrat tenia un problema: l'estretor de l'església. Aquest problema es va resoldre amb el P. Bartomeu Garriga, elegit abat el 1599. El dia 11 de juliol de 1560 col·locà la primera pedra de l'església nova: l'actual basílica, que es va poder consagrar el 2 de febrer de 1592. L'església va ser malmesa durant la guerra del Francès, i hagué de ser molt refeta després. Antigament la imatge de la Mare de Déu girava sobre una plataforma mòbil cap al cambril o la nau de l'església. No va ser fins després de la guerra civil que va ser col·locada fixa, mirant sempre cap a la nau de l'església. | 41.5935200,1.8383600 | 403185 | 4605298 | 1885-87 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53120-foto-08127-96-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Francesc de P. Villar Lozano i Villar Carmona | 105 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53110 | Antic pont del cremallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-del-cremallera-0 | Gurgui, Miquel (1982). 'El cremallera de Montserrat. 1892-1957'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política General i Obres públiques. Direcció general de transports. Masats i Llover, Joan (1982). 'El cremallera de Montserrat. Centenari de la seva fundació, 1882-1982'. Castellbell i el Vilar. | XIX | Només resten les bases | Bases de l'antic pont pel qual passava el cremallera. El pont constava de tres trams de ferro: els dos dels extrems eren de 33,60 m i el central de 40,60 m, assentats sobre dos estreps de 2.40 m. La coronació dels murs d'acompanyament es construí de pedra i morter. El tauler de ferro del pont n'abraçava tots tres trams i recolzava damunt les piles i els estreps. Era format per quatre bigues contínues, de secció de doble 'T', col·locades en sentit linial. Damunt d'aquestes bigues recolzaven les biguetes transversals. Dels extrems de les biguetes sortien uns angles de ferro per la part superior dels quals corria un passamà que feia de barana del pont. Damunt les piles es col·locaven les plaques i els corrons que n'havien de regular les dilatacions i les contraccions. | 08127-86 | Sobre el riu Llobregat | Després de modificar-se el traçat del cremallera, el pont va quedar en desús i es va desmuntar la part superior, que li donava personalitat. | 41.6165800,1.8514500 | 404310 | 4607844 | 1892 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53110-foto-08127-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | El pont va ser dissenyat per deixebles o per l'escola d'Eiffel, segons una tècnica que en el moment de la seva construcció es considerava la més avançada.El pont també era conegut com 'Pont de ferro'. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 53045 | Antiga casa de la vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-la-vila | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XVII | Casa entre mitgeres, de planta irregular, formant xamfrà entre dos carrers. Presenta poques obertures, entre les quals destaca el balcó de la tercera planta amb una llosa barroca i una gran llinda, amb la data 1659, que també és la representació de l'escut de Monistrol. La façana és de maçoneria, amb carreus ben treballats, i està coronada per un ràfec de teula i ceràmica. Presenta moltes transformacions. | 08127-21 | Nucli urbà. Cantonada dels carrers de Sant Pere i Manresa | L'any 1636 van iniciar-se les gestions per adquirir una casa i un trull. La compra de la casa (que havia de ser la Casa de la Vila) no es va materialitzar fins l'any següent, quan es compra una casa a Arcís Dobtra per 120 lliures i 10 sous. Les obres van començar quatre dies després, el 1638 ja es va celebrar el primer consell, però no va ser fins 1659 que no es donen per acabades. | 41.6106700,1.8443000 | 403706 | 4607196 | 1659 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53045-foto-08127-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53045-foto-08127-21-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Actualment la casa està annexa a l'església parroquial. | 96|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53156 | Anunciació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anunciacio | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | A la sortida de la sala del tron de la Moreneta, ja a l'exterior però encara dins el recinte sagrat, hi ha el Camí de l'Ave Maria. A la part central hi ha una escultura de bronze que representa l'Anunciació a la Verge Maria, de dimensions reduïdes, i situada a la part central del camí. Aquesta obra va ser anomenada pel seu autor 'Beau temps Nº IV', i va fer l'original i cinc còpies. | 08127-132 | Monestir de Montserrat: Camí de l'Ave Maria | 41.5936100,1.8377700 | 403136 | 4605309 | 1978 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53156-foto-08127-132-1.jpg | Inexistent | Realisme | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Apel·les Fenosa | Apel·les Fenosa va néixer a Barcelona l'any 1899 i va morir a París l'any 1988. Va afrontar la realització d'obres de mides monumentals i emotives escultures de dimensions reduïdes, com aquesta. | 103 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53098 | Aplec de l'11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-l11-de-setembre | XXX | Celebració de la Diada Nacional de Catalunya. Durant el matí es fa una ofrena floral a la plaça de l'11 de setembre (les Pubilles i els Hereus del municipi són els encarregats de realitzar l'ofrena), seguida d'una missa a l'ermita de Sant Antolí que acaba amb un esmorzar popular. A la tarda, continuen els actes amb una cantada d'havaneres a la plaça de la Font Gran. Com a cloenda, l'Ajuntament s'encarrega de repartit 'coca de la diada' als assistents a l'acte. | 08127-74 | Als afores del nucli urbà, damunt la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat. | 41.6186100,1.8576400 | 404829 | 4608063 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53098-foto-08127-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 53058 | Aqüeducte de cal Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-cal-pla | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya Redó, Salvador. 'Montserrat i el seu entorn' | Es pot apreciar un deteriorament, especialment en la base d'alguna arcada. | Obra d'enginyeria dividida en dues parts: la primera és bastida damunt un alt mur de pedra, i recolzada per contraforts, la segona consta de 14 arcs de pedra, desiguals en la llum de 2,30 metres a 2, 72 metres. També en ampliada, alçada i pilastres. La llargada total d'aquest segon tram és de 50 metres, i l'alçada de 9. Cal destacar-ne els grans contraforts en les pilastres, també desiguals, així com la presència de tres desaigües. Apareix mamposteria desigual i mènsules en la formació dels pilars. | 08127-34 | Nucli urbà | Els origens documentats cal situar-los en el segle XVI, però és possible que sigui anterior. Duia l'aigua dels de la Font Gran als antics molins d'oli. | 41.6101300,1.8449500 | 403759 | 4607135 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53058-foto-08127-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53058-foto-08127-34-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53158 | Baixrelleu de Joan XXIII | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baixrelleu-de-joan-xxiii | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Relleu de bronze i pedra, encastat al mur. Es tracta d'una placa rodona de pedra blanca amb el perfil escolpit del papa Joan XXIII. Fora de la pedra esculpida, però formant part del mateix conjunt, hi ha una branca d'olivera en bronze. En la part inferior esquerre hi ha una placa rectangular on hi consta la data i qui la va encarregar: 'La cooperativa de viviendas Juan XXIII de Vic a su titular. Año MIMLXVI' | 08127-134 | Parc Natural de Montserrat: Camí de la Santa Cova | 41.5933400,1.8411900 | 403421 | 4605275 | 1966 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53158-foto-08127-134-1.jpg | Inexistent | Realisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | L. Comas | 103 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53117 | Ball del Bo-Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-bo-bo | AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. | XVI | El ballen tres parelles, dues dones casades vestides de color i una fadrina que va de negre. Un dels ballaires representa l'abat de Montserrat, un altre el batlle, que dansa amb la fadrina i vesteix de gambeto, i el tercer, el pare prior. El batlle llueix la vara emborlada. Un altre ballaire fa de capdanser. Les tres balladores se situen davant de la presidència sense agafar-se. El capdanser, amb la mà dreta, pren la de la primera balladora situada a la seva esquerra. L'agafa per la dreta. Elles tres, agafades una darrera l'altra, donen una volta menades pel capdanser. Acabada la volta, el capdanser lliura les balladores a llurs balladors i es retira del ball. La primera parella romp la dansa, encarats els ballaires, sense agafar-se de les mans, reculant graciosament ell i encalçant-la ella. Fan tres passes ençà i enllà en sentit oposat l'un de l'altre, tot marcant un punteig suau i un graciós vaivé de cos, mentre mantenen els braços arquejats. Quan la primera parella és vers la tercera part del volt, surt la segona, que fa com la primera, i quan aquesta és així mateix a la tercer part, surt la darrar. Cal mesurar la volta de manera que, en acabar la tercera repetició del primer motiu melòdic, arribi la darrera parella davant de la presidència, on ja l'esperen les altres dues que hi han arribat primer. A la segona part de la tornada fan ball rodó. Una tirada de la melodia volten vers la dreta i, en repetir, vers l'esquerra. Cal, però, procurar en voltar vers la dreta, fer les passes més llargues per tal que la rodona avanci terreny enllà de la plaça, amb l'objecte de donar una volta sencera al clos durant totes les repeticions de la melodia. El traspàs de càrrecs s'anuncia en un moment de la dansa: si el poble els admet, crida Bo! Bo!, i si els refusa, crida: Pega! Pega', però aquest cas s'ha donat en raríssimes ocasions. El crit típic d'afirmació electiva ha donat nom a aquesta dansa, coneguda pel Ball del Bo! Bo!. Aquest costum recorda la forma electiva típica. Els membres sortints d'un càrrec escollien a llur criteri els qui els podien substituir i sotmetien llur candidatura a l'aprovació de la multitud, donant a conéixer el nom dels escollits. Si era admesa, es manifestaa pel crit que ha donat nom al ball de Monistrol, i si era rebutjada, s'indicava tal com acabem d'explicar. En aquest cas, els encarregats sortints cercaven d'altres substituts, i el diumenge següent, o quan fos, tornaven a proposar-los. El cas de marcar el traspàs de càrrecs per mitjà de la dansa havia estat bastant usat antigament i conté un sentit marcat de cerimònia. | 08127-93 | Nucli urbà | El ball del Bo-Bo té el seu orígen en un vot de poble, el segle XVI. | 41.6105300,1.8443200 | 403707 | 4607180 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53117-foto-08127-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53117-foto-08127-93-2.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | S'ha sol·licitat la inscripció de la festa en el catàleg del Patrimoni Festiu. Aquesta catalogació requereix que el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana realitzi les gestions de comprovació escaients. Un cop inscrita, pot ser objecte de reconeixement especial a través de diferents categories. | 95|94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53182 | Barraca al Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-piteu | Barraca de pedra seca, en un entorn on hi ha altres construccions de pedra, com una rasa i un camí. La barraca servia d'aixopluc, la rasa com a conducció d'aigua fins al torrent, i el camí conduia a la Calsina. La forma exterior de la barraca és quadrangular, mentre l'interior és circular. El sostre està construït amb lloses de rajola vidriada, cobertes amb terra i lliris. Una part del mur està adossat a la paret. | 08127-158 | Als afores del nucli urbà, en la obaga del Piteu | 41.6220200,1.8297300 | 402509 | 4608472 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53182-foto-08127-158-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 53179 | Barraca de vinya a les Cadiretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-les-cadiretes | En runes | Restes d'una barraca de pedra seca (encara que a les parets laterals s'observen reste de morter), de planta doble, i amb teulada de teula vermella a doble vessant. La paret frontal té dues funcions: paret de casa i de vinya. Al costat del rebost hi ha una columna d'obra. Una part del recinte, amb una amplada de 4,90 metres, era reservada per al pagès i també hi havia una part reservada a l'animal de càrrega. L'amplada total de la barraca és de 7,70 metres, la llargada és de 3,60 metres i fa 2,55 metres d'alçada. | 08127-155 | Les Cadiretes | La seva funció era la d'aixoplugar el pagès i el seu naimal. Durant la guerra civil va servir de refugi. | 41.6074200,1.8550700 | 404598 | 4606823 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53179-foto-08127-155-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53181 | Barraca de vinya al camí del Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-del-piteu | Està ensorrada parcialment. | Barraca de pedra seca, de planta circular, amb el sostre format per lloses primers i llargues, recolzades unes damunt les altres; per damunt hi ha terra i lliris. A l'interior s'hi havia fet foc, fet que ha ennegrit una part de les pedres. | 08127-157 | Camí del Piteu | 41.6209100,1.8340300 | 402865 | 4608344 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53181-foto-08127-157-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 53183 | Barraca de vinya al Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-piteu | Barraca de pedra seca, de planta circular. La porta té una llinda formada per tres lloses de mida considerable, col·locades paral·lelament. En general, les pedres amb les quals està construïda són de conglomerat pinyolenc i de dimensions considerables, encara que n'hi ha de més petites que serveixen per tapar forats o falcar les més grans. | 08127-159 | Zona del Piteu | 41.6218700,1.8352500 | 402968 | 4608449 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53183-foto-08127-159-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 53180 | Barraca de vinya, sota la serra de Canfranc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-sota-la-serra-de-canfranc | Necessita manteniment | Barraca de vinya de planta circular, amb una part recolzada damunt una llenca de pedra. El material constructiu són les pedres de l'entorn, de tamanys irregulars, de conglomerat i gres. | 08127-156 | Damunt la via del cremallera, i sota la serra de Canfranc | 41.6130000,1.8369500 | 403097 | 4607463 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 53126 | Basílica de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basilica-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVI | Malmesa durant la guerra del Francès, hagué de ser molt refeta després: la façana original va ser substituïda per l'actual. La nau central, sostinguda per columnes amb escultures de fusta de Josep Llimona, està coberta amb arcs arrodonits. Té sis capelles a cada costat, i a les parets hi ha les escultures dels quatre profetes majors. A la capçalera està situat l'altar major i la zona del cor. El 1977 fou transformada la capella del Santíssim. L'absis és format pel cambril, i la volta conté pintures de Joan Llimona. En una estança contígua hi ha el tron de la Mare de Déu. Les recents obres de restauració que s'hi han portat a terme han posat de relleu la seva estructura renaixentista, que havia quedat dissimulada per les nombroses modificacions posteriors. A l'interior hom pot trobar aportacions realitzades per tota la societat civil catalana: des dels llantions votius a les escultures i, en general, totes les obres d'art que s'han anat sumant al seu interior, formant un conjunt heterogeni però harmoniós. | 08127-102 | Monestir de Montserrat | Al segle XVI, Montserrat tenia un problema: l'estretor de l'església. Aquest problema es va resoldre amb el P. Bartomeu Garriga, elegit abat el 1599. El dia 11 de juliol de 1560 col·locà la primera pedra de l'església nova: l'actual basílica, que es va poder consagrar el 2 de febrer de 1592. L'església va ser malmesa durant la guerra del Francès, i hagué de ser molt refeta després. | 41.5935200,1.8383600 | 403185 | 4605298 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53126-foto-08127-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53126-foto-08127-102-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Noucentisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|98|106|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53185 | Cal Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pla-1 | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes. | XX | Edifici construït a principis de segle XX aprofitant antigues parets de pedra del Palau Prioral. Consta de planta baixa i dos pisos, amb un gran balcó al primer nivell de la façana principal i finestres amb arcs de mig punt al segon pis. La façana és arrebossada, i la casa al darrera dóna a un jardí fet sobre el tram final del torrent de les Guilleumes. | 08127-161 | Nucli urbà | El palau prioral va ser edificat al voltant de 1340, per Ramon de Vilaregut, prior del monestir de Santa Maria de Montserrat, com a residència del prior a la vila que començava a aparèixer al peu del monestir. Durant un temps l'edifici es va conèixer com la Sala, i va ser el lloc on va morir el seu principal promotor, Ramon de Vilaregut L'edifici va quedar desfigurat en el decurs del temps, i ha anat variant els seus usos, fins a convertir-se en hostal i oficina bancària. | 41.6104400,1.8457600 | 403827 | 4607169 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53185-foto-08127-161-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53141 | Camí de Dalt de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-dalt-de-les-canals | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Pista de la carretera de Castellbell i el Vilar al Santuari de Montserrat, que acaba en la caseta de l'estació elevadora d'aigua. Està senyalitzat com a sender de gran recorregut, amb un traçat que segueix un tros de l'antic camí. Presenta un desnivell de 125 m i una longitud total de 5.900 km. | 08127-117 | Parc natural de Montserrat | Hi havia un Camí de Baix de les Canals, que ara es desaparegut, per això aquest camí també es coneix senzillament com Camí de les Canals | 41.5978600,1.8454700 | 403784 | 4605772 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 53086 | Camí de la Santa Cova (inici) i Rosari Monumental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-santa-cova-inici-i-rosari-monumental | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquiectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya 'El rosari monumental del camí de la Cova'. Montserrat: Impremta de l'Abadia, 1970. | XVII-XX | Recorregut que va des de la plaça de l'abat Oliba fins la Santa Cova, tallat en la roca. Durant el recorregut hi ha un seguit de grups escultòrics que corresponen als misteris del rosari, realitzats amb l'aportació econòmica d'associacions, institucions i famílies. Els dos primers misteris de goig són els que hi ha dins el terme municipal de Monistrol de Montserrat. El primer és l'Anunciació de l'àngel Gabriel a Maria, que es representa en un petit relleu de marbre, costejat per la família Llopart de Sivatte i inaugurat el 9 de setembre de 1896. El segon és la Visitació de Maria a Santa Isabel, i és un grup escultural amb les figures de les dues mares, va ser erigit amb donacions de dones que duen el nom de Montserrat, i s'inaugurà el mes de maig de 1902. En la construcció del Rosari monumental van intervenir diversos artistes, motiu pel qual cada grup escultòric presenta un estil propi. La intervenció de Josep Puig i Cadafalch, Antoni Gaudí, Josep Llimona o els germans Vallmitjana van dotar-li d'una certa unitat. | 08127-62 | A l'entorn del monestir de Montserrat | Les obres del camí es van iniciar l'any 1693 i no van acabar-se fins 1704, uns quants anys més tard del que estava previst. Es va construir a expenses de na Gertrudis de Camporrell i Montserrat (marquesa de Tamarit) . El Rosari monumental s'inicià el 1896 i s'acabà el 1916, i fou una iniciativa del canonge Jaume Collell. | 41.5931400,1.8401300 | 403332 | 4605254 | 1693 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53086-foto-08127-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53086-foto-08127-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53086-foto-08127-62-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Del primer misteri: Garcia i Pujol (escultors), del segon Sagnier i Vallmitjana i Abarca | 96|98|105|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53142 | Camí de l'Aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-laigua | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Camí que puja serpentejant per les costes, adaptant-se a la topografia. Surt de la Colònia Gomis i acaba al camí de la Santa Cova. En el trajecte trobem diverses vegades el tub de conducció de l'aigua, i també es passa pel costat de les instal·lacions de bombatge d'aigua del santuari (d'aquí el nom del camí). Presenta un desnivell de 485 metres i una longitud total de 3.700 km. | 08127-118 | Parc natural de Montserrat | 41.5952400,1.8489700 | 404072 | 4605477 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 53144 | Camí de l'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-langel | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Camí que va des de Monistrol de Montserrat fins al monestir de Sant Benet. Surt del camí de l'Àngel i passa per la capella de l'Àngel. El camí en un començament conserva part de l'empedrat de l'antic camí ral, i passa per damunt d'un túnel del cremallera. | 08127-120 | Parc natural de Montserrat | 41.6139500,1.8338500 | 402840 | 4607572 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 53127 | Camí de l'Ave Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lave-maria | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Espai delimitat pel gruixut mur del temple i per la mateixa muntanya. Per tal de donar sentit de continuïtat entre l'interior i l'exterior i, a la vegada, protegir els fidels de la pluja, es va construir una coberta amb una volta de canó de metacrilat sostinguda per una estructura de ferro i de ciment armat que n'enfasitza l'agilitat volguda. Hi ha milers de llantions i, a sobre (a les parets) hi trobem les lletanies marianes del rosari forjades en ferro i conegudes oracions adreçades a la Mare de Déu, escrites en majòliques. A la part central del camí hi trobem una escultura en bronze d'Apel·les Fenosa, que evoca l'Anunciació de l'àngel a Maria i, al final, altre vegada la imatge de Santa Maria tal com la representaven els artistes d'època barroca, reproduïda en una gran majòlica, obra del ceramista Joan Guivernau. | 08127-103 | Basílica de Montserrat. Via de sortida des del cambril de la Verge i l'atri d'entrada | 41.5936100,1.8377700 | 403136 | 4605309 | 1982 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53127-foto-08127-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53127-foto-08127-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53148 | Camí del monestir a Sant Jeroni pel Pla dels Ocells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-monestir-a-sant-jeroni-pel-pla-dels-ocells | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Antic camí, ombrívol en la part central, que segueix el torrent de Santa Maria o de Vall Mala. És la ruta més ràpida per assolir, a peu, el cim de Sant Jeroni des del Santuari. Remunta el barranc tot zigzaguejant per diversos trams escalonats, i passant el Pas dels Francesos. Al Pla dels Ocells, a la dreta del camí, hi ha un petit monòlit, erigit per l'Institut Agrícola de Sant Isidre, l'any 1922 | 08127-124 | Parc Natural de Montserrat | 41.5928300,1.8282100 | 402338 | 4605233 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 53090 | Camí dels Degotalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-degotalls | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. 'Montserrat. Mapa i guia excursionista'. Ed. Alpina. | XX | El Camí dels Degotalls s'inicia al revolt dels Apòstols, a la banda de dalt de la carretera. Circula enlairat i paral·lel a la carretera d'accés al monestir, però que malgrat la proximitat està perfectament aïllat dels sorolls. En alguns trams està protegit per baranes de fusta, i flanquejat per l'alzinar natural, integrat per alzines, marfulls i matabous, a més de xiprers (plantats) en algun punt i alguna mata de boix. Al començament hi una una escultura de bronze que representa a Jacint Verdaguer i una placa de bronze commemorativa del 125è aniversari del Virolai. El primer tram és anomenat 'dels Artistes', i s'hi poden trobar recordatoris a diversos artistes catalans. A continuació hi ha el 'camí del Magnificat', que és guarnit amb majòliques que representen els santuaris marians de Catalunya. Si agafem el camí a la zona del monestir, acaba a la zona coneguda com 'Els Degotalls', formacions de roca conglomerada amb degotalls d'aigua que baixen de la muntanya (i que a l'hivern poden arribar a glaçar-se), que dónen nom a l'indret. | 08127-66 | Entorn del monestir de Montserrat | 41.5959700,1.8386500 | 403213 | 4605570 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53090-foto-08127-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53090-foto-08127-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53147 | Camí dels pobres i escala dels francesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-pobres-i-escala-dels-francesos | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | El camí forma part del tronc comú de molts altres. És el tram que puja des del monestir de Montserrat fins al replà que es troba al costat de l'ermita de Santa Anna. Salva un gran desnivell, la qual cosa fa que s'emprin escales en bona part dels camins. D'aquests trams d'escales el més destacat és el de l'escala dels francesos, un pas estret entre les roques. | 08127-123 | Parc Natural de Montserrat | 41.5914800,1.8309700 | 402566 | 4605080 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 53036 | Can Carlí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carli | Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XVI-XX | La casa de can Carlí es testimoni de les cases d'origen medieval en antics portals de muralla que al ampliar-se la vila van quedar integrats en un recinte més ampli. L'origen medieval és fa evident en els carreus i els murs de tancament, tot i que es veuen ampliacions més modernes, com un finestral d'estil renaixentista. Les obertures són a base de finestres bífores i arcs apuntats amb dovelles de pedra que formen el pas cobert del carrer. | 08127-12 | Nucli urbà. Carrer dels Espilons. | Testimonis de la vila medieval de Monistrol, el carrer dels Espilons comunica el carrer de Manresa (antic camí que des del peu del Llobregat portava a la muntanya de Montserrat) i el carrer del Puig. La casa és testimoni de les cases d'origen medieval en antics portals de muralls que al ampliar-se la vila quedaren integrats en un recinte més ampli | 41.6101300,1.8433500 | 403626 | 4607137 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53036-foto-08127-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53036-foto-08127-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53036-foto-08127-12-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53035 | Can Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cavaller-0 | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XVI-XX | Les estructures no estan en bon estat, i tant els forjats com les cobertes, les façanes i l'interior presenten un estat dolent. | Gran habitatge unifamiliar pensat com a gran residència o masia urbana, formada per dos cossos perpendiculars que formen un tancat amb un jardí. L'estructura evidencia el creixement de la gran casa, unificant els estils de les façanes que donen als carrers amb finestrals d'arc conopials amb decoració geomètrica i floral d'esgrafiats a les façanes de migdia i llevant. Façanes arrebossades reproduint aparell d'encoixinat força senzill, i amb un gran ràfec de fusta envoltant l'edifici. A l'interior de la casa destaquen un oratori amb pintures de 1628, restaurades del 1899 i uns cellers amb arcades de pedra i voltes de rajola. A la façana hi ha representat l'escut dels Riusec. | 08127-11 | Nucli urbà | Edifici originari d'època gòtica, però molt transformat, especialment als segles XIX i XX. | 41.6098300,1.8430100 | 403597 | 4607104 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53035-foto-08127-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53035-foto-08127-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53035-foto-08127-11-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | El topònim es troba escrit com a can Cavaller i com a can Caballé. | 93|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53034 | Can Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comes | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XX | Edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis a la façana, i amb semisoterrani al darrera, i cobertes de teula. És flanquejat per una característica torre punxaguda. La part del darrera té un petit jardí que dóna al riu Llobregat. | 08127-10 | Nucli urbà | La casa va ser construïda com a habitatge de l'amo de la fàbrica situada a tocar del riu. Durant uns anys va ser quarter de la Guàrdia Civil. | 41.6085000,1.8472500 | 403948 | 4606952 | 1917 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53034-foto-08127-10-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Trobem el topònim com can Coma o can Comes. | 105 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53031 | Can Cros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cros | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XIX | Edifici de planta quadrada, amb una escala interior al centre. Té una planta baixa i dos pisos, i la teulada és de teula. Les parets són d'obra arrebossada. | 08127-7 | Afores del nucli urbà | L'actual edifici va construir-se sobre les restes de l'antiga masia de can Trullas, i prop de la casa hi ha els antics cellers i cups, que van ser reconstruïts. | 41.6084800,1.8417100 | 403487 | 4606956 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53031-foto-08127-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53031-foto-08127-7-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Forma un conjunt amb can Japus, amb la qual comparteix el jardí | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53037 | Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-1 | Cumplido, Jordi (2007). 'El centre cultural de Monistrol quedarà enllestit el setembre'. Article de Regió 7, 30/04/07 Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XVIII | Edifici entre mitgeres, de tres plantes d'alçada, amb dues portes adovellades. La façana sud presenta un fort desnivell; en aquesta mateixa banda s'hi obren grans galeries amb terrasses obertes a la zona del torrent. En aquesta zona s'hi troben antigues construccions de pedra que allotjaven els molins d'oli i de gra. Els murs són de maçoneria i les cobertes de teula. Com a elements destacables hi ha la volta que hi ha al mig del carrer, edificada amb materials de desguàs que provenien de l'antic Palau Prioral, com el finestral gòtic. | 08127-13 | Nucli urbà. Carrer de Sant Joan. | L'actual casa de can Gibert data de finals del segle XVIII, però està edificat sobre una altra construcció que té els seus orígens al segle XV. Després d'un deteriorament considerable, fou rehabilitat amb l'objectiu de reconvertir-lo en centre cultural; aquest centre va obrir les seves portes durant l'any 2007. | 41.6102000,1.8443600 | 403710 | 4607144 | 1783 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53037-foto-08127-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53037-foto-08127-13-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53032 | Can Japus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-japus | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XX | Edifici de planta quadrada, de planta baixa i pis, i coberta a quatre aigües, amb teules vidriades de color. Presenta tres obertures en forma de finestres a cada una de les façanes laterals, i un balcó que uneix les tres obertures de la planta pis en la façana principal. Per damunt de la teulada, una petita terrassa de planta quadrada permet l'entrada de llum. | 08127-8 | Afores del nucli urbà | 41.6084500,1.8410900 | 403435 | 4606953 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53032-foto-08127-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53032-foto-08127-8-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Forma un conjunt amb can Cros, amb la qual comparteix jardí. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53124 | Capella dels Apòstols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-dels-apostols | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV-XVIII | Pràcticament no queden restes | L'ermita va ser construïda al segle XVI, en memòria dels Sants Apòstols. Mig destruïda per la Guerra del Francès, fou reedificada el 1858 i restaurada el 1907. A l'inici de la guerra civil va ser enderrocada, i el seu lloc fou enjardinat. El P. Albareda en parla al nomenar les ermites habitades. Es trobava on actualment hi ha la plaça dels Apòstols, a l'aparcament del monestir. Aquesta rep el nom en record de la capella. Sota mateix de la placeta rodona hi ha la capella funerària (1958) que conté les despulles dels membres del Terç dels Requetés de la Mare de Déu de Montserrat morts durant la guerra civil. El projecte i la decoració són obra del P. Crisòleg Picas. | 08127-100 | A l'entorn del monestir de Montserrat, a l'actual plaça de l'aparcament | El 1939 el P. Abat Marcet va col·locar la primera pedra de la capella funerària, que no es començà a construir fins l'any 1958. El nom de l'antiga capella ha arribat fins als nostres dies per a denominar aquest espai, gran part del qual es fa servir d'aparcament. | 41.5943600,1.8411900 | 403422 | 4605388 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53124-foto-08127-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53124-foto-08127-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53124-foto-08127-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53066 | Carnaval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnaval-0 | BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. | Celebració de diferents actes coincidint amb carnaval: rua infantil i desfilada de disfresses per diferents carrers de la població, on les comparses van acompanyades per grups d'animació, o els grallers de Viserta, una xocolatada i un ball de nit posterior. | 08127-42 | Nucli urbà | 41.6096000,1.8424600 | 403551 | 4607079 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53066-foto-08127-42-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 53041 | Casa al carrer de Sant Pere, 4 / carrer de Montserrat, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-sant-pere-4-carrer-de-montserrat-22 | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVI | L'estat de la coberta és dolent, igual que els forjats. També presenta humitats. | Habitatge entre mitgeres, amb quatre alçades i planta golfa, construïda amb galeria d'arcs rebaixats a la façana principal. A la planta baixa destaca una gran porta adovellada (acabada en arc de mig punt), on s'hi pot llegir la data 1567. La resta d'obertures són balcons, i a la façana que dóna al carrer Montserrat destaca un ràfec de teules i rajoles. | 08127-17 | Nucli urbà, entre els carrers de Sant Pere i de Montserrat. | La inscripció que fa referència a l'any 1567 podria correspondre a una etapa de reforma. | 41.6104200,1.8438400 | 403667 | 4607169 | 1567 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53041-foto-08127-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53041-foto-08127-17-2.jpg | Inexistent | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|93 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53038 | Casa Cal Tupinamba. Carrer de Sant Joan, 17. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cal-tupinamba-carrer-de-sant-joan-17 | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XIV | La coberta no està en bon estat de conservació, i hi ha humitats a l'interior. | Casa entre mitgeres de tres pisos d'alçada, amb les parets de carreus i una coberta de teulada. La seva amplada és reduïda, i està situada parcialment sobre el carrer. A la part inferior destaquen un seguit d'arcs d'accés, que podrien ser recuperats d'altres edificis. Entre els elements de desguàs també destaquen dos escuts amb galls que representen l'escut de l'abadia de Ripoll i que provenen del Palau Prioral. | 08127-14 | Nucli urbà | 41.6101600,1.8438400 | 403667 | 4607140 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53038-foto-08127-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53038-foto-08127-14-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53040 | Casa del carrer Julià Fuchs, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-julia-fuchs-29 | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Casa entre mitgeres, amb murs i cobertes de maçoneria, i tres pisos. Exteriorment s'observen balcons a banda i banda d'una gran portalada central, feta amb carreus de pedra. La composició és simètrica, al voltant de la porta adovellada. | 08127-16 | Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs, 29 | 41.6127900,1.8430400 | 403604 | 4607433 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53040-foto-08127-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53040-foto-08127-16-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53039 | Casa del doctor Juncà - cal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-doctor-junca-cal-roig | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XX | Casa entre mitgeres de dues plantes i soterrani i coberta de teula. La façana té una composició simètrica, i hi destaca una balconada que en sobresurt. Hi ha presència de motllures decoratives en les obertures. | 08127-15 | Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs. | Forma part d eles cases bastides al carrer Julià Fuchs, d'època modernista. | 41.6126400,1.8429000 | 403592 | 4607416 | 1920 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53039-foto-08127-15-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53049 | Cases del carrer de Julià Fuchs o Viserta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-julia-fuchs-o-viserta | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XIX | Conjunt d'habitatges format per cases de diferents èpoques, però respectant una tipologia típica de la zona. Destaca la part del darrera de les cases dels números parells, amb unes galeries que donen la imatge de Monistrol de Montserrat des de la carretera. | 08127-25 | Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs | El carrer va ser bastit en gran part en el segle XIX, seguint un antic camí. Destaca la presència de cases d'època modernista. | 41.6129000,1.8432800 | 403624 | 4607445 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53049-foto-08127-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53049-foto-08127-25-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53048 | Cases del carrer de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-sant-joan | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XV-XII | Conjunt d'habitatges format per les cases situades a les dues bandes del carrer de Sant Joan, i delimitat per dos edificis amb sengles arcades. La tipologia de les cases és diferent, però gairebé totes són de planta baixa i un o dos pisos, i presenten portes adovellades o amb dintells que, en ocasions, assenyalen les dates de construcció. Destaca la presència d'enllosat al llarg de tot el carrer i la presència d'edificis amb elements importants, com cal Jordi Banquer o el casal del número 3. | 08127-24 | Nucli urbà. Carrer de Sant Joan | El carrer és un dels més vells del poble, i conserva l'estructura de carrer medieval estret, amb torres que marquen les entrades a aquest sector de la vila; segurament es va formar durant la baixa edat mitjana, coincidint amb el creixement de la vila sota el patrocini de Montserrat. | 41.6102400,1.8439600 | 403677 | 4607148 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53048-foto-08127-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53048-foto-08127-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53048-foto-08127-24-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93|94|96|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53047 | Cases del carrer dels Espilons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-dels-espilons | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes REDÓ I MARTÍ, Salvador (1988). Monistrol de Montserrat a 'Història del Bages - II'. Manresa: Parcir, edicions selectes. | A l'entrada del carrer (pel carrer del Puig) hi ha una façana força llarga amb uns arcs, per sota dels quals s'entra al carrer dels Espilons, a través d'unes escales. A l'inici del carrer, en aquesta casa, destaca una finestra gòtica. Les parets són de pedra i tàpia arrebossada, i la teulada de teula. El carrer presenta un fort desnivell, i és estret i tortuós, salvant amb escales els trams superior i inferior. | 08127-23 | Nucli urbà. Carrer dels Espilons. | En l'època medieval, i fins entrat el segle XVII, el nucli urbà era format pels carrers de Sant Pere, del Pont, de Sant Joan, les places d ela Font Gran, del Pont (amb el Palau Prioral), la plaça del Bo-Bo, i més de l'indret d'Es Pilons. Ja durant el segle XVII s'afegirien el raval del Camp, la Concepció, el carrer de Manresa i el del Puig. La resta de carrerons intercalats s'anirien formant a les eixides d'uns i altres. | 41.6101300,1.8433500 | 403626 | 4607137 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53047-foto-08127-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53047-foto-08127-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53047-foto-08127-23-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53043 | CEIP Sant Pere ('Escoles Noves') | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceip-sant-pere-escoles-noves | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XX | En obres en el moment de redacció de l'inventari | Edifici de planta gairebé rectangular, amb dos cossos al voltant d'un altre cos central, que sobresurt en façana. En aquest cos central hi ha l'escala que fa de distribuidor. Els laterals tenen planta baixa i pis, mentre que el cos central disposa d'un altre pis. Les parets són d'obra, arrebossades i pintades; la teulada és de teula. Al voltant de l'edifici hi ha una zona amb jardins i equipaments esportius per als alumnes. | 08127-19 | Nucli urbà. Carrer de les Escoles. | El projecte és de 1935 i les obres van iniciar-se el 1936. L'any 1939, durant un bombardeig, l'edifici va ser enrunat parcialment, però després de la guerra es van reemprendre les obres, que es van donar per acabades el 1940. | 41.6109900,1.8429300 | 403592 | 4607233 | 1935-40 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53043-foto-08127-19-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Manuel Puig i Jané | 106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 53094 | Cel·les | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celles | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIII-XX | Les cel·les actuals són una evolució de les antigues, en les quals es van allotjar, durant segles, els pelegrins que anaven a Montserrat. L'edifici actual, contemporani, és un edifici de planta baixa i set pisos, amb la façana principal arrebossada, i amb diferents fileres de finestres. A la planta baixa, que s'obre amb diferents arcades, hi ha diferents serveis pels visitants. Les actuals cel·les són apartaments totalment equipats. | 08127-70 | En la zona urbanitzada a l'entorn del monestir, a la plaça de l'Abat Oliba | Es pot considerar qaue al segle XIV Montserrat ja feia molts anys que havia entrat en els cercles dels grans santuaris i dels centres de pelegrinatge més famosos del món cristià occidental. A més de la gent del país, hi pujaven romeus provinents d'una gran part de la Península i de les regions properes de l'altre vessant dels Pirineus. S'havia convertit també en lloc gairebé obligat de visita per als pelegrins de Sant Jaume de Galícia procedents d'Itàlia, per als qui feien els camins del Llenguadoc i per als qui, procedents de les Illes o d'altres contrades de la Mediterrània, començaven el pelegrinatge al port de Barcedlona. Els camins de Montserrat anaven plens de pelegrins. Per facilitar-los l'accés, els priors de Montserrat havien fet construjir el majestuós pont de pedra sobre el riu Llobregat, a l'alçada de Monistrol. El rei Pere III de Catalunya i Aragó, per la seva part, havia fet manat adobar els camins de la muntanya de Montserrat i erigir en el camí de Collbató a Montserrat set creus de pedra coronades amb relleus de l'escultor Pere Moragues que representaven els set goigs i els set dolors terrenals de la Mere de Déu per acompanyar de manera pietosa i evocadora els qui feien la costa de Montserrat. L'autoritat reial vetllava també pels pelegrins, i en controlava la procedència política i l'ordre públic per mitjà de guiatges i salvaguardes personals i col·lectives, concedides i renovades per tots els monarques des de Jaume I. L'afluència taumatúrgica de Montserrat atreia també un bon nombre de pelegrins, sovint xacrosos. L'afluència continuada dels romeus i les aglomeracions en ocasió de pelegrinatges col·lectius o de les principals festes anyals comportaven, en un indret tan singular i aïllat, uns serveis d'acolliment material que durant tot el segle XIV hom anà adequant a les noves necessitats, d'acord amb les possibilitats, els mitjans i l'estil propis del santuari. Al costat de l'avituallament gratuït als romeus, hi havia plantejat el problema de l'hostalatge, agreujat per l'especial clima de Montserrat. | 41.5922100,1.8351100 | 402912 | 4605157 | 1200-195 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53094-foto-08127-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53094-foto-08127-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53154 | Ceràmica 'Poema de cara als cims' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramica-poema-de-cara-als-cims | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | En el primer tram dels camí dels Degotalls hi ha una majòlica de ceràmica on hi ha escrit el poema de Maria Cardona que commemora el primer romiatge de Calella a Montserrat, l'any 1928: 'Ja fa tants anys que als vostres cims pugem fa tants anys que us donem una besada, que quan som lluny de Vós ens enyorem i ens cal pujar de nou una altre anyada. Érem infants i tots enjogassats, a Vós veníem de la mà dels pares; de grans ens hi acostem tots angoixats al bes de les gentils pupil·les clares. Si sempre els calellencs heu acollit dalt la muntanya que sospira i canta feu-nos pujar quan ja vingui la nit, aquella triomfal Muntanya Santa vers l'etern Montserrat de l'infinit!' | 08127-130 | Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls | 41.5954100,1.8388200 | 403226 | 4605508 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53154-foto-08127-130-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 106 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53111 | Col·lecció de peces del cremallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-peces-del-cremallera | XX | Col·lecció de peces, objectes, fotografies, maquetes, uniformes, fragments de maquinària, etc, relacionats amb l'emblemàtic transport que unia Montserrat i Monistrol. Una part de les peces exposades formen part de la col·lecció de l'entitat Amics del Cremallera. | 08127-87 | Nucli urbà | El ferrocarril cremallera de Monistrol de Montserrat va ser inaugurat l'any 1892, sota la titularitat de la companyia Ferrocarriles de Montaña de Grandes Pendientes. Fins aleshores, els fidels que pelegrinaven a Montserrat només podien accedir-hi a peu, o amb l'ajut d'animals, però molts pelegrins eren persones malaltes o grans, i el cremallera va suposar una millora molt important en els accessos al monestir. Al llarg de l'esplotació del cremallera es van fer algunes obres de millora, com la prolongació de la línia. Després d'una època brillant, el ferrocarril va anar quedant estancat, sense poder arribar a realitzar el seu projecte d'electrificació. Amb el pas del temps, el material va anar envellint i durant la guerra civil va patir diverses destruccions. Un greu accident, l'any 1953, i la constant decadència van fer que l'any 1957 deixés de funcionar. L'entitat Amics del Cremallera s'ha dedicat a recollir peces i objectes relacionats amb el cremallera, que avui s'exposen parcialment. | 41.6152700,1.8439800 | 403686 | 4607707 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53111-foto-08127-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53113 | Col·lecció municipal de pintura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-pintura | XX | La col·lecció municipal de pintura és formada principalment pels segons premis del concurs de pintura ràpida que organitza l'entitat Art i Esplai des de fa vint-i-tres anys. | 08127-89 | Nucli urbà | L'entitat cultural monistrolenca Art i Esplai organitza des de fa més de vint anys un concurs de pintura ràpida. Darrerament, aquest concurs s'ha incorporat com un dels actes de la Fira de la Coca i el Mató. Les obres guanyadores dels dos primers premis passen a formar part de les col·leccions de l'entitat Art i Esplai (primers premis) i l'Ajuntament (segons premis). | 41.6098500,1.8427100 | 403572 | 4607107 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 53053 | Colònia Gomis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-gomis | Serra, Rosa (2000). 'Colònies tèxtils de Catalunya'. Manresa: Fundació Caixa Manresa i Angle editorial. Col·lecció Patrimoni Artístic de la Catalunya Central, 8. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Conjunt d'habitatges i altres edificis construïts per als treballadors de la fàbrica Gomis, a prop de la fàbrica. Consta dels habitatges i del que havien estat els serveis bàsics per als treballadors: escola (i habitatge per al mestre), cafè, teatre i església, al voltant d'un petit parc central. | 08127-29 | Ctra. C-55, km 12 | La colònia industrial textil de Can Gomis fou fundada l'any 1891 per l'industrial manresà Francesc Gomis i Soler. L'any 1927, l'arquitecte Alexandre Soler i March va dissenyar el seu creixement. Després del tancament de la fàbrica, van deixar de funcionar els equipaments, però les cases dels treballadors continuen habitades. | 41.5948300,1.8527600 | 404387 | 4605428 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 53080 | Creu gòtica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-gotica | <p>Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | XVI | <p>Creu de pedra de 147 x 75 cm (nus i creu) situada damunt una columna octogonal. A l'anvers hi ha la representació de la crucifixió, amb quatre caps d'àngel, i al revers la Mare de Déu amb el Nen i la serra, acompanyada de quatre àngels amb arpes als braços. El nus també és ornamentat, amb cinc sants i tres emblemes de Montserrat.</p> | 08127-56 | A l'entorn del monestir de Montserrat, a la plaça de Santa Maria | <p>En alguns casos, com aquest, les creus assenyalaven el punt d'arribada d'un camí. Aquesta creu es trobava davant la porta del monestir, però va ser traslladada.</p> | 41.5930300,1.8362800 | 403011 | 4605246 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53080-foto-08127-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53080-foto-08127-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53080-foto-08127-56-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-21 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93|94|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 53143 | Drecera de l'Agrella (de la Graella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-de-lagrella-de-la-graella | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Camí impracticable. | Camí que puja a Montserrat adaptant-se a la topografia. Sortia de la carretera que va des de Castellbell i el Vilar a Montserrat, i acabava al terraplè de la via del tren del cremallera. Actualment està fora d'ús, perquè no es pot caminar per la via del cremallera. | 08127-119 | Parc natural de Montserrat | 41.6046900,1.8393800 | 403287 | 4606537 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | S'anomena de l'Agrella o de la Graella. L'agrella és una planta, i potser és l'origen del topònim. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml