Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53077 | Via Crucis del monestir de Santa Maria de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-crucis-del-monestir-de-santa-maria-de-montserrat | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. | XX | Les esllavissades i el vandalisme han fet que s'hagin hagut de substituir algunes escultures. | El camí s'inicia a la plaça de l'Abat Oliba, i segueix un recorregut a l'ombra d'un alzinar. Al llarg del camí hi ha un Via Crucis monumental, amb escultures identificant les catorze estacions. Actualment algunes de les estacions han estat substituïdes per esteles. | 08127-53 | A l'entorn del monestir de Santa Maria de Montserrat | El Via crucis original va ser aixecat entre 1904 i 1919, per Enric Sagnier i Eduard Mercader, amb escultures d'Eusebi Arnau. Va ser destruït durant la guerra civil; d'aquesta època només es conserva la capella de la Soledat o de la Dolorosa (amb pintures de Darius Vilàs) i una escultura de Josep Llimona. En els anys cinquanta es va projectar un nou Viacrucis, amb la intervenció de Francesc Folguera. | 41.5920400,1.8344700 | 402859 | 4605138 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53077-foto-08127-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53077-foto-08127-53-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 106|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53186 | Trull de can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-gibert | XIX | No es troba sencer | El casal de can Gibert aixopluga en el seu soterrani les restes del trull o l'antic molí d'oli que la família utilitzava per donar sortida a les seves importants extensions d'oliverars. Després de la rehabilitació del casal, el trull es pot observar a través d'uns vidres, des de la planta principal. | 08127-162 | Nucli urbà. Carrer de Sant Joan. | Un dels cultius tradicionals de Monistrol de Montserrat havia estat l'olivera. | 41.6102100,1.8443000 | 403705 | 4607145 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53186-foto-08127-162-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53072 | Troballa de la imatge de la Moreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-imatge-de-la-moreneta | Molas i Rifà, Jordi (2001). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | La llegenda diu que cap a l'any 880 uns nens pastors del mas Riusec van veure davallar del cel una gran llum, acompanyada d'una melodia, que es posava a mitja muntanya. El dissabte següent hi anaren amb els seus pares i la visió es va repetir; els següents dissabtes els acompanyà el rector del poble d'Olesa, que també va tenir la visió. Posteriorment el bisbe de Manresa organitzà una visita, durant la qual van trobar la imatge de Santa Maria en una cova. Van intentar traslladar la imatge a la ciutat de Manresa, però no va ser possible, i van entendre que la voluntat divina era que la imatge fos venerada a la muntanya de Montserrat. | 08127-48 | Parc Natural de Montserrat | 41.5935200,1.8383600 | 403185 | 4605298 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | La Santa Cova està situada al terme municipal de Collbató. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53056 | Tram del camí ral: camí dels tres quarts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-cami-ral-cami-dels-tres-quarts | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Durant molt de temps va estar abandonat, i en alguns trams la vegetació dificulta el camí. La pluja i els incendis també han provocat esfondraments d'alguns trams. | La vegetació que envolta el camí, que va des de Montserrat al nucli de Monistrol de Montserrat, és formada per marfulls, garrics, matabous, arboços, galzerans i arítjols, a més d'alguna alzina, que envaeixen el camí en algun tram. En altres trams, la vegetació són bàsicament plantes aromàtiques. El camí travessa una tartera de blocs de conglomerats, i baixa per zones humides, amb molsa. El tram final és una zona d'esglaons de conglomerat, i arribant al poble, està flanquejat per un mur de pedra seca. | 08127-32 | Parc Natural de Montserrat | 41.6036600,1.8415600 | 403467 | 4606421 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53056-foto-08127-32-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53129 | Tancat de bestiar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tancat-de-bestiar | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Molt refet | Construcció rectangular feta en pedra de tamany irregular que es troba prop del camí de Dalt les Canals, a Monistrol. Es troba refet i ha estat crescut amb totxo de ciment, en una explotació agrícola. | 08127-105 | La Pleta, entre els nuclis de Monistrol i la Colònia Gomis | 41.6022700,1.8410000 | 403418 | 4606267 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53129-foto-08127-105-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53087 | Sepulcre de don Joan d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-don-joan-darago | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVI | Malgrat la restauració a la qual va ser sotmès, no es conserven íntegrament totes les parts del sepulcre. | Sepulcre de marbre, amb forma d'edicle, amb una volta acassetonada sostinguda per dues columnes i pilastres amb basament i entaulament. A dalt s'observa l'escena de l'Adoració dels Reis, amb figures estilitzades.El comte està retratat com un jove (tot i que va morir amb setanta-un anys), amb vestit militar i en actitud de genuflexió, mirant la Mare de Déu. Dues figures agenollades sotenen l'escut d'armes del difunt. | 08127-63 | Porxada del Monestir de Santa Maria de Montserrat | El sepulcre va ser encarregat per Joan d'Aragó (nebot del rei Ferran el Catòlic), quan era virrei a Nàpols; va voler ser retratat jove i en actitut orant mirant la Mare de Déu de Montserrat. El va fer instal·lar a Montserrat, i l'ocupà l'any 1528, quan morí. Durant la guerra del Francès, la sepultura va ser profanada i les escultures mutilades. El monument va ser restaurat l'any 1956. | 41.5931900,1.8372600 | 403093 | 4605263 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53087-foto-08127-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53087-foto-08127-63-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53088 | Sepulcre de Bernat de Vilamarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-bernat-de-vilamari | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVI | El sepulcre actual és una recomposició de l'original. | Sepulcre de marbre, amb forma d'arc triomfal, amb la part central ocupada pel sarcòfag amb la imatge jacent de l'almirall, representant com si estigués dormint, inclinat cap a l'espectador i amb el cap reposant sobre l'elm. La caixa porta decoració de trofeus i dofins i una inscripció 'Vixit ut semper viveret' (visqué per viure sempre). També formen part del conjunt la representació de les tres virtuts teologals (fe, esperança i caritat) i les quatre cardinals (justícia, fortalesa, temperança i prudència). | 08127-64 | Porxada del Monestir de Santa Maria de Montserrat | Bernat de Vilamarí va ser nomenat almirall de Nàpols el 1502, i va morir el 1512. Era fill de Bernat de Vilamarí, que havia estat capità general de l'armada i governador del Roselló. Intervingué en diverses accions a la costa italiana en servei d'Alfons IV. Feta la pau amb Gènova, passà del servei de Ferran I de Nàpols al de Joan II de Catalunya - Aragó. El seu sepulcre és d'estil renaixentista, i va ser malmès per les tropes napoleòniques. | 41.5931600,1.8372300 | 403090 | 4605260 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53088-foto-08127-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53088-foto-08127-64-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53105 | Santíssima Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santissima-trinitat | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XII-XVII | Ermita en runes | Restes de l'oratori que havia format part d'una antiga ermita. Només queden dempeus restes d'alguna paret on hi destaquen les obertures (porta i finestres) adovellades. | 08127-81 | Regió de Sant Salvador o Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. S'explica que en aquesta ermita va viure durant deu anys Bernat de Boïl, el primer missioner que va acompanyar Cristòfor Colom en els seus viatges a Amèrica. El 1581, una ambaixada de Venècia a Felip II passà i s'aturà a Montserrat. Els més ardits visitaren les ermites. El cronista explica que en arribar a la de la Santíssima Trinitat fou rebut 'per un pare gentilíssim i graciosíssim; que havia estat patge de Carles V i s'interessà molt per saber els noms dels ambaixadors i del seguici'. Li mostrà l'ermita i els seus contorns. El colpí una conca d'aigua excavada a la roca viva, 'piena -textualment- di molto pesce'. Era una peixera o potser millor un viver? El P. Albareda diu que és anomenada el Palau de les ermites, per les seves proporcions molt més grans que les altres. L'estiu de 1812, el coronel anglès Eduard Green es fortificà a l'ermita de Sant Dimes. La nit del 28 de juliol del mateix any, els homes del general francès Maurice Mathieu, aconseguiren muntar un canó en el pla de l'ermita de la Santíssima Trinitat que domina la de Sant Dimes. L'endemà Green va capitular, amb el seu batallò anglo-català. Continuava habitada el 27 d'abril de 1821, quan el P. Gaspar Soler hi fou assassinat i llançat a la cisterna per uns bandolers. Els superiors del monestir decidiren acabar amb la vida eremítica, pels perills de viure sol. | 41.5963100,1.8334200 | 402778 | 4605614 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53105-foto-08127-81-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53042 | Santa Maria de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-montserrat | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. (2006). 'Montserrat. Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Mapa i guia excursionista'. Alpina - GeoEstel. | XI-XX | El conjunt del monestir de Santa Maria de Montserrat és format per dos blocs d'edificis amb funcions diferenciades: d'una part hi hauria la basílica (amb les dependències monacals)I i de l'altra els edificis destinats a acollir i atendre els pelegrins i visitants, amb establiments hotelers i de restauració, i espais informatius. El conjunt és irregular, per diferents motius, entre els quals hi ha el terreny accidentat damunt el qual s'assenta el conjunt, i les diferents èpoques en les quals s'ha construït. La basílica és d'una sola nau al voltant de la qual hi ha diverses capelles, i a la capçalera hi ha el cor i l'altar major, damunt el qual hi ha el cambril de la Mare de Déu. El claustre és de dos pisos sostinguts per columnes de pedra. El pis inferior comunica amb el jardí i disposa d'una font central. A la part exterior, diverses places ordenen el conjunt d'edificis. | 08127-18 | Muntanya de Montserrat | L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos. A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana. | 41.5932600,1.8371200 | 403081 | 4605271 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53042-foto-08127-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53042-foto-08127-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53042-foto-08127-18-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modernisme|Noucentisme|Racionalisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | El monestir de Santa Maria de Montserrat, dins d'uns orígens humils, ha esdevingut el santuari marià de Catalunya i la seva Mare de Déu ha estat reconeguda com a patrona de les terres catalanes. Al llarg del temps ha estat un rellevant focus de la cultura catalana.Destaca especialment el fons pictòric o escultòric del seu museu, amb obres de gran valor. La biblioteca també constitueix un patrimoni cultural molt valuós. Un altre dels valors del monestir és l'Escolania, una escola de formació musical d'arrels antiquíssimes (considerada la més antiga d'Europa) i de sòlid prestigi internacional. | 92|93|94|95|96|98|99|105|106|120|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53122 | Santa Creu o de Santa Helena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-o-de-santa-helena | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XII-XV | Molt reconstruïda | Dalt d'uns penya-segats, a recer d'una balma, es troba una petita ermita, formada per dues petites dependències. Posseïa tres cisternes. L'ermita va ser destruïda durant la guerra del Francès; el que es pot veure avui dia és una reconstrucció. | 08127-98 | Zona de Sant Salvador o la Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Va ser destruïda durant la geurra del Francès, i reconstruïda recentment. En aquesta ermita va estar el P. Benet d'Aragó, que esdevingué famós: d'infant fou escolà al monestir de Montserrat i, molt jove, ingressà a l'ermita de la Santa Creu, que habità seixanta-set anys. Els monjos del seu temps escriviren un llibre sobre les seves virtuts i gravaren uns dístics que recordaven l'altíssima perfecció assolida en aquell humil habitacle. | 41.5947400,1.8368500 | 403061 | 4605436 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53122-foto-08127-98-1.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Per la seva proximitat al Monestir, solien habitar-la els ermitans més vells. Fou aterrada durant la guerra del Francès per evitar que l'ocupessin les tropes napoleòniques. Convertit el santuari en 'plaza de armas', es fortificà. Les obres començaren el 17 de maig de 1810 amb l'enderrocament de l'antiga capella de Sant Miquel i l'ermita de la Santa Creu. | 92|93|98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53121 | Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-anna-0 | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV | En estat de runa | En un context de penya-segats i abundant vegetació, es troben les restes de la que havia estat ermita de Santa Anna, formades per alguns panys de paret, que denoten les notables dimensions que podria haver tingut aquesta ermita, que va funcionar també com a parròquia de les ermites. Disposava de capella amb cor d'amplitud suficient per a acomodar-hi tots els ermitans, que s'hi reunien els dies de festa per a fer-hi celebracions litúrgiques. | 08127-97 | Zona de Sant Salvador o la Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta va ser edificada a les darreries del segle XV, a expenses de Joana d'Aragó (filla de Ferran el Catòlic). Hi residia el monjo representant de l'abat, superior immediat dels ermitans. | 41.5922200,1.8294200 | 402438 | 4605164 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53121-foto-08127-97-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53092 | Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-0 | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIII | En estat de ruïnes | Restes d'una antiga ermita, de la qual només es conserva una part, sota la balma que formen l'Elefant i la bassa de l'ermita. La paret és feta amb pedres de tamany irregular, amorterades, amb l'obertura d'una porta i una finestra que permet l'entrada de llum. Al voltant de l'ermita es troben elements dels antics murs. La capella s'excavà a la roca de forma quasi circular, i és d'uns disset pams de diàmetre. | 08127-68 | Regió de Sant Salvador o de la Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta és una de les més antigues del conjunt d'ermites de Montserrat. L'existència de l'ermita, dita també de la Transfiguració, figura documentada des dels primers anys del segle XIII. De primer s'aprofità una balma per a alberg de l'ermità, balma anomenada de les cabres que, en constrituir l'ermita d'obra, fou transformada en un oratori dedicat a la Nativitat. | 41.5954500,1.8299000 | 402483 | 4605522 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53092-foto-08127-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53092-foto-08127-68-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 92|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53030 | Sant Pere de Vilamarics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vilamarics | 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | X | En runes, i amb la coberta esfondrada. | Església romànica bastida en un indret on anteriorment hi hauria un petit temple pre-romànic. L'edifici consta d'una sola nau capçada per un absis semicircular, dirigit a llevant, al centre del qual s'obre una finestra de doble esqueixada, rematada amb un arc de mig punt monolític. La nau havia estat coberta amb una volta de pedra (que ara està esfondrada), que arrencaria d'una cornisa que segueix tot l'edifici, estenent-se també a l'absis, que encara conserva la coberta, resolta amb un quart d'esfera. Inicialment s'entrava al temple per una porta situada al capdavall del mur de migdia, rematada amb un arc de mig punt fet amb dovelles de grans dimensions, emmarcades per una motllura. El mur de ponent és coronat per un petit campanar d'espadanya. L'edifici va ser refet l'any 1834, i durant aquestes obres els paraments interiors van ser enguixats i s'obrí una altra porta, de la qual només resta l'obertura. Possiblement també sigui d'aquesta època el contrafort que apuntala un dels murs laterals de la nau. Els murs exteriors pràcticament no estan decorats, només hi ha una cornisa al voltant de l'absis, sota el ràfec de la teulada. L'aparell és fet de blocs de pedra disposats en filades paral·leles. Segons Xavier Sitjes, encara conserva elements pre-romànics, tot i que a Catalunya Romànica els consideren dubtosos. Aquests vestigis consistirien en un tros de paret del costat sud i un fragment de l'arc triomfal, que era de ferradura. | 08127-6 | Vilamarics. Entre els municipis de Castellbell i el Vilar i Sant Vicenç de Castellet. | Petita església que va dependre del monestir de Santa Maria de Montserrat per donació comtal de Manresa. El 925, el bisbe Jordi de Vic va fer donació al monestir de Ripoll, entre altres coses, dels delmes de l'alou de 'Vila Milech', que ja havia donat el comte Sunyer al monestir. Aquest 'Vila Milech' correspondria a l'enclavament de Monistrol de Montserrat, situat entre els municipis de Sant Vicenç de Castellet, Marganell i Castellbell i el Vilar, anomenat Vilamarics. Encara que en aquests documents l'església de Sant Pere no és esmentada de forma explícita, podria estar construïda en aquells moments. Quan s'organitzà un priorat a l'església de Santa Maria de Montserrat, aquesta església i el seu alou passaren a formar part del seu patrimoni. L'edifici no degué sofrir grans reformes fins al 1834, quan es van dur a terme diverses obres, durant les quals es van trobar unes tombes antigues als voltants. | 41.6535700,1.8180800 | 401586 | 4611988 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 91|92|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53029 | Sant Pere de Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-monistrol | Ballús, Glòria (2000). 'Els municipis del Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages Dalmau i Argemir, Delfí (2004). 'Campanars del Bages. Campanars parroquials de torre: característiques i mesures'. Manresa: Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la comarca del Bages. Gavín, Josep M (1979). 'Inventari d'esglésies. Bages, vol. 5'. Barcelona: Artestudi. Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de protecció del patrimini cultural europeu'. Col·legi d'arquitectes de Barcelona. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XVI, XX | En obres en el moment de redacció de l'inventari | Església de tres naus, amb coberta a doble vessant, i la façana orientada a ponent. La façana és coronada per un frontó triangular, decorat de forma auster amb una cornisa. Al centre hi ha un òcul que il·lumina l'interior. Destaca la manca d'ornamentació: pràcticament l'únic element decoratiu és el mateix frontó, que es repeteix com a emmarcament de la porta, decorada amb pilars dòrics. El campanar és de planta quadrada, amb motllures a diverses alçades, un rellotge d'esfera i finestres d'arc de mig punt a les quatre cares. A l'interior del temple destaquen diferents claus de volta, amb representacions de Sant Pere i l'escut de la vila. Presenta un absis octogonal i uns contraforts importants. L'absis, però, queda dissimulat perquè es va aprofitar l'espai entre els contraforts per a bastir-hi construccions. En una de les claus de volta hi ha la representació més antiga de l'escut de Monistrol de Montserrat. | 08127-5 | Nucli urbà. Carrer de Sant Pere. | L'església de Sant Pere és l'hereva d'una antiga esglesiola esmentada en el segle IX. L'església actual neix de la necessitat de disposar d'un temple de majors dimensions, perquè en aquells moments la vila havia experimentat un augment de població considerable. Fou construïda durant el renaixement (contemporàniament amb la basílica de Montserrat),: l'acte de col·locació de la primera pedra es va celebrar el 24 de juny de 1569. Va ser destruïda parcialment durant la guerra civil, fet que va fer necessària la seva reconstrucció als anys quaranta. | 41.6105600,1.8439600 | 403677 | 4607184 | 1570 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53029-foto-08127-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53029-foto-08127-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53029-foto-08127-5-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53160 | Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Escultura feta amb cinc blocs de pedra de dos colors i tonalitats ben diferenciades. L'element central i més destacat és una creu en pedra gris, amb una forma que recorda una estrella, feta amb tres blocs i de superfície llisa. La creu està encastada en un monòlit de pedra, de tonalitats daurades, de superfície molt porosa i amb una incisió a la part superior per col·locar el braç inferior de la creu. La part superior de l'escultura està rematada per un bloc de la mateixa pedra, amb la mateixa resolució formal. Els diferents blocs estan fixats amb grans cargols metàl·lics, que serveixen per a crear contrastos amb els materials. Es tracta d'una escultura esvelta i sòbria, amb un alt domini de la tècnica i una molt gran escrupulositat formal. L'autor ha combinat elements de tensió i ha buscat els contrastos, tant en les formes com en els materials, fent destacar l'estilitzada figura com la puresa de les línies. L'obra expressa pel seu simbolisme un element de victòria de Crist sobre el Mal. | 08127-136 | A l'entorn del monestir de Montserrat, a la plaça de Sant Miquel | El monument està dedicat a Sant Miquel, patró de la muntanya de Montserrat; el nom de l'arcàngel significa 'Qui com Déu', i per entendre l'obra cal llegir l'Apocalipsi 12 (a partir del versicle 7). | 41.5921200,1.8356700 | 402959 | 4605146 | 1962 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53160-foto-08127-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53160-foto-08127-136-2.jpg | Inexistent | Cubisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Josep M. Subirachs | 108|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53159 | Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jordi | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Escultura feta amb un bloc de marbre travertí. L'obra representa la imatge de Sant Jordi com a cavaller, amb armadura, espasa a la mà esquerra i escut a la dreta. La figura està col·locada en un nínxol (jugant amb la dialèctica concau-convex) rematat en forma d'arc. A un costat, i a mitja alçada, una inscripció recorda la instal·lació de la imatge: 'Montserrat, símbol de la nostra identitat nacional, avui. 1976-1986. Amb la col·laboració del Banc de Sabadell' | 08127-135 | A l'entorn del monestir de Montserrat, a la plaça de Santa Maria | Sant Jordi és el patró de diverses nacions i territoris, entre els quals hi ha Catalunya. Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui patró dels cavallers es deu a l'ajut que va donar el Sant al rei Pere I l'any 1904. Segons s'explica, l'esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués el Sant: Per agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria, sinó també de la noblesa catalana. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge ja és esmentat a principis del segle XIX. | 41.5926400,1.8358500 | 402975 | 4605204 | 1986 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53159-foto-08127-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53159-foto-08127-135-2.jpg | Inexistent | Cubisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Josep M. Subirachs | 108|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53128 | Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jeroni-0 | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Ben a prop del cim més alt de Montserrat, Sant Jeroni, hi ha una petita ermita amb el mateix nom. Es tracta d'una capella d'una única nau, amb porxo lateral i coberta de teula a dues aigües, amb un petit atri a l'entrada. | 08127-104 | Prop del cim de Sant Jeroni | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta capella va ser construïda en substitució de l'ermita de la mateixa advocació que estava situada una mica més amunt i que va ser aterrada durant la guerra del Francès. Solia residir-hi l'ermità més jove dels que s'aplegaven al massís | 41.6043300,1.8134400 | 401125 | 4606527 | 1890 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Cal no confondre aquesta ermita amb la capella de Santa Maria, que és la més alta d'aquesta zona. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53103 | Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jeroni | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | És l'indret més alt de la muntanya de Montserrat i un dels seus indrets més emblemàtics. La seva alçada i ubicació (ben bé al centre de Catalunya) li permeten gaudir de vistes extraordinàries. El cim té dues puntes separades per un coll d'uns deu metres, on hi ha una alzina i un grèvol. A l'esquerre hi ha un vèrtex geodèsic i un pluviòmetre, i al de la dreta una taula d'orientació instal·lada pel Centre Excursionista de la Comarca del Bages i el Patronat de la Muntanya de Montserrat, i un mirador. Per assolir el cim cal pujar uns 1.350 graons. | 08127-79 | Al parc natural de Montserrat | 41.6053500,1.8113500 | 400952 | 4606642 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53103-foto-08127-79-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | El cim està situat entre els termes municipals de Monistrol de Montserrat, el Bruc i Marganell. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53078 | Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-iscle-i-santa-victoria-0 | Barral i Altet, Xavier (1984). 'Catalunya Romànica. 11'. Barcelona: Digec Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pladevall, Antoni (dir.) (2002). 'El Bages. Catalunya romànica. Guies comarcals'. Barcelona: Pòrtic | X | Edifici d'una nau amb coberta de volta de mig punt; ampliada a la banda de llevant amb un absis semicircular llis, on s'obre una finestra de doble esqueixada. L'absis va cobert amb volta de quart d'esfera i s'uneix a la nau mitjançant un ressalt que fa la degradació entre els dos elements arquitectònics. A banda de migjorn hi ha un petit cos d'edifici adossat, que hauria fet les funcions de sagristia i que fou afegit a la capella posteriorment. La façana de ponent també està molt modificada; és el lloc on s'obre la porta i sobre la qual hi ha tres obertures esglaonades (la única que dóna llum al temple és la central; les laterals es disposen a manera de capelletes). Tant la porta com les obertures són rematades amb arcs de mig punt. Hi ha un petit campanar d'espadanya coronant la façana. El parament exterior és recobert amb argamassa, però hi ha llocs on és visible i es poden observar blocs de pedra de mides voluminoses, disposats en fileres. A l'interior el parament ha estat enguixat. | 08127-54 | Al jardí del monestir de Montserrat | L'església es troba documentada el 933, quan el comte Sunyer de Barcelona va donar-la al monestir de Santa Maria de Ripoll, junt amb altres esglésies montserratines (Santa Maria, Sant Martí i Sant Pere). Les dades posteriors són molt reduïdes, es constata la seva existència durant el segle XIII (llegat testamentari que el 1294 es feia a Sant Iscle de Montserrat) i les notícies continuen donant-la com a existent el segle XIV. Durant els segles XV i XVI s'utilitzà com a hospital pels pelegrins que pujaven a la muntanya de Montserrat, i posteriorment s'utilitzà com a capella del cementiri que hi havia al costat. Durant la Guerra del Francès el monestir fou utilitzat com a polvorí i la capella quedà afectada. El 1858 fou restaurada. L'extensió del culte a sant Iscle en època visigòtica ens fa pensar que possiblement el teme actual pugui tenir antecedents d'aquesta època. | 41.5959500,1.8386100 | 403210 | 4605568 | 933 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53078-foto-08127-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53078-foto-08127-54-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53157 | Sant Domènec (monument a Domingo de Guzmán) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-domenec-monument-a-domingo-de-guzman | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Escultura feta amb vuit blocs de marbre travertí. És una escultura esvelta i sòbria, amb un alt domini de la tècnica i una molt gran escrupolositat formal. La figura estilitzada i la puresa de les línies destaquen sobre el paisatge del fons. L'obra presenta la imatge de Sant Domènec (Domingo de Guzmán), fundador de l'ordre dels dominics, que està representat amb el seu hàbit (túnica i capa amb caputxa). A la mà dreta duu els evangelis i a l'esquerra un rosari. A la part baixa, gravat en la roca, hi ha una inscripció que explica que commemora el 800 aniversari del naixement del sant. L'escultor ha treballat el travertí pel seu color, que ens apropa a un sant d'una gran puresa, a la vegada que és un material molt porós, ple de forats que vindrien a relacionar-lo amb la vida d'absoluta pobresa que va tenir el sant. | 08127-133 | Parc Natural de Montserrat: Camí de la Santa Cova | El lloc escollit per col·locar la figura ha estat ben estudiat, tant per remarcar el paper del sant com a fundador del rosari com pel fet de destacar que del seu aspecte físic i del seu caràcter humil i lluitador va sorgir una obra que arribaria arreu del món. | 41.5931100,1.8412700 | 403427 | 4605250 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53157-foto-08127-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53157-foto-08127-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53157-foto-08127-133-3.jpg | Inexistent | Cubisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Josep M. Subirachs | És una obra de maduresa de l'autor que, en una constant recerca, s'encaminà posteriorment a un neofigurativisme absolutament personal. | 108|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53091 | Sant Dimes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-dimes | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Gavín, Josep M (1979). 'Inventari d'esglésies. Bages, vol. 5'. Barcelona: Artestudi. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV-XVIII | Només hi ha les restes. | En una balma, dalt d'uns penya-segats, hi ha les restes d'una ermita edificada sobre les runes d'un antic castell que també va ser refugi de bandolers. És de reduïdes dimensions, amb una única nau i una capçalera amb absis. La coberta és de teula, a dues aigües i les pedres que formen les parets són de mides irregulars. La façana presenta dues obertures: la porta i una finestra de forma circular. A banda i banda de la porta, dues columnes fan funcions decoratives. Coronant la façana hi ha una decoració amb arcuacions cegues. | 08127-67 | Regió de Sant Salvador o de la Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta va ser construïda en l'època de l'abat Pere de Burgos, va ser anomenada 'Ermita del Castell' en recordatori del que havia existit en aquest indret, que Joan II va fer enderrocar el 1474. S'explica que en aquesta ermita va confessar-s'hi Ignasi de Loiola. Durant la guerra del Francès, els francesos s'hi van refugiar i posteriorment la van destruir. | 41.5950300,1.8375500 | 403120 | 4605467 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53091-foto-08127-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53091-foto-08127-67-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53093 | Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-benet | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Dalt dels penya-segats i prop d'una balma, es localitza l'ermita de reduïdes dimensions, amb coberta a dues aigües de teula, acabada amb un absis, i amb un campanar d'espadanya (sense campana) coronant la façana. La façana presenta una senzilla ornamentació, amb arquacions cegues i lesenes, i una finestra en l'eix central. A les parets laterals presenta petites obertures. | 08127-69 | Al Parc Natural de Montserrat, a la zona de la Tebaida. | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta és la més moderna de la zona, i va ser restaurada pels monjos benedictins per tal d'homenatjar el seu patró. Actualment fa de refugi. La seva proximitat al monestir i la seva posició topogràfica la feien especialment indicada per a habitació dels ermitans més vells o malalts. Per bé que el titular era Sant Benet, la festa d'aquesta ermita era celebrada el dia de Santa Escolàstica, ja que monjos i ermitans solemnitzaven plegats en el monestir la festivitat de llur fundador. L'original fou destruïda durant la Guerra del Francès i abandonada el 1822. | 41.5933700,1.8310300 | 402574 | 4605290 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53093-foto-08127-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53123 | Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XII-XVIII | En runes. | En una balma, dalt d'uns penya-segats, hi ha les restes d'una ermita, que és la més alta de la zona de la Tebaida. La balma ha estat acondicionada i és utilitzada eventualment com a habitacle. | 08127-99 | Zona de Sant Salvador o Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. L'ermita original de Sant Antoni estava situada en un altre indret, en un paratge proper però agrest i fins i tot perillós. Això va obligar a traslladar-la. Durant la guerra del Francès va ser utilitzada com a dipòsit de municions i destruïda. | 41.6009800,1.8200700 | 401672 | 4606147 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53123-foto-08127-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53123-foto-08127-99-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53027 | Sant Antolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoli | Gavín, Josep M (1979). 'Inventari d'esglésies. Bages, vol. 5'. Barcelona: Artestudi. Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Fitxa IPAC, 2005-07 | XIV, XV | Ermita en ruïnes, amb el sostre ensorrat i les restes en mal estat. | Ermita d'una sola nau, rectangular, que originalment estava coberta amb volta de canó apuntada (avui totalment ensorrada), i sembla que la teulada seria de teula. Les parets són de tàpia, mentre que la façana, les cantonades i els contraforts són de pedra. A la façana hi ha una porta adovellada; a la clau de l'arc de la porta hi ha l'escut del prior Vilaregut, i està rematada per una cornisa; damunt hi ha una finestra de mig punt monolítica. La façana està coronada per un petit campanar d'espadanya. | 08127-3 | Als afores del nucli urbà. | Aquesta era una de les moltes ermites que van sorgir prop del monestir de Montserrat. És esmentada el 1282, però sembla que s'hauria modificat posteriorment, possiblement en època del prior Vilaregut (el seu escut corona la porta), que va tenir aquest títol entre 1334 i 1350, conservant el primitiu esquema. | 41.6186100,1.8576400 | 404829 | 4608063 | 1490-98 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53027-foto-08127-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53027-foto-08127-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53027-foto-08127-3-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 92|93|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53109 | Safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-1 | Galobart i Soler, Josep (1994). 'La Font Gran de Monistrol de Montserrat'. Argentona: l'Aixernador edicions. | XX | En molt mal estat de conservació | Restes d'un safareig situat sota un parc infantil. Està situat en un nivell inferior a la font Gran, i s'abastia de l'aigua d'aquesta font. Està contruït amb maó arrebossat i ciment. L'espai està cobert, tancat amb una reixa i es poden veure les bigues que aguanten el parc que hi ha damunt la coberta. | 08127-85 | Nucli urbà. Plaça de la Font Gran. | Aprofitant l'aigua de la Font Gran, l'any 1753 es va construir un safareig públic, que va ser desfet i va ser substituït per l'actual. | 41.6096000,1.8429700 | 403593 | 4607078 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53109-foto-08127-85-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53085 | Restes del claustre gòtic del monestir de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-claustre-gotic-del-monestir-de-montserrat | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV | Només es conserven les restes del que hauria estat un claustre gòtic. | Obra del final del gòtic català, que manté la delicadesa i sobrietat del període anterior. Les columnes són fines, i els capitells porten decoració floral i també éssers fantàstics (caps d'homes i dones amb cossos d'animals fantàstics), caps de frares amb caputxa amb cos de bèstia i ales de ratpenat. Destaca un capitell que representa una mena de ball format per homes i dones despullats, mentre un músic toca el sac de gemecs. Unes mènsules ostenten els emblemes de Montserrat i el del mecenes sostinguts per àngels. En un segon nivell del mateix claustre els capitells són més senzills, amb arcades rebaixades formant arcs carpanells. | 08127-61 | Al conjunt del monestir | El claustre és la construcció més luxosa que es va fer a Montserrat durant aquesta època i que ha perdurat, en part, fins els nostres dies. La seva obra respon a la necessitat de dotar als monjos d'un marc arquitectònic adequat per a resguardar la seva intimitat. Durant la guerra del francès va quedar malmès, i al segle XIX el seu estat podia considerar-se ruinós. No obstant això, van guardar-se moltes peces, fet que va permetre la seva reconstrucció l'any 1955, amb l'assessorament de Camil Pallàs. | 41.5933100,1.8367200 | 403048 | 4605277 | 1476 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53085-foto-08127-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53085-foto-08127-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53085-foto-08127-61-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Jaume Alfonso | L'autor era un mestre de cases que l'any 1480 va treballar a Santa Maria del Pi, a Barcelona, i que també va treballar al convent dels Jerònims de la Vall d'Hebron, entre d'altres obres destacades. També va participar de forma activa en el bàndol del condestable Pere de Portugal en la guerra civil catalana. | 93|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 53104 | Regió de la Tebaida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regio-de-la-tebaida | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. | Conjunt de roques que destaquen, en la vall interior de la muntanya de Montserrat. Entre aquestes roques es distingeixen l'Elefant, la Trompa de l'Elefant, la Mòmia i la Momieta, la Prenyada o la Panxa del Bisbe, la majoria de les quals rep el nom perquè fa referència a la forma que tenen. La majoria d'aquestes roques tenen alçades superiors als 1.100 metres. | 08127-80 | Parc Natural de Montserrat | 41.5951400,1.8280700 | 402330 | 4605490 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53065 | Processó de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-corpus | BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. | El diumenge posterior a la diada de Corpus se celebra aquesta festivitat pels carrers del poble. En diferents carrers es fan catifes de flors, al terra, i es situen diversos altars. | 08127-41 | Nucli urbà | Les festes de Corpus se celebren des de temps immemorials. Antigament durant l'octava de Corpus tots els carrers de la Vila celebraven la seva festa un dia diferent de la setmana després del dijous de Corpus. Els veïns del carrer Viserta feien uns gegants per aquesta celebració, i realitzaven diferents ballades. | 41.6105600,1.8439600 | 403677 | 4607184 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53065-foto-08127-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53065-foto-08127-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53065-foto-08127-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98|94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53081 | Portal romànic de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-romanic-de-montserrat | Barral i Altet, Xavier (1984). 'Catalunya Romànica. 11'. Barcelona: Digec Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XII | El seu material constructiu i els anys en què ha estat a la intempèrie han afavorit el seu deteriorament. | La forma d'aquest portal recorda el de Ripoll, però simplificat. Consta de cinc arquivoltes de mig punt en degradació, dues d'elles recolzades sobre columnes amb capitells i les altres sobre una imposta amb un fris molt treballat. La segona i quarta arquivolta estan decorades amb una simple motllura, mentre la primera, tercera i cinquena tenen una ornamentació més rica. El primer capitell de la dreta (que ha estat més resguardat de les inclemències meteorològiques) conté representacions de la creació de l'home i el pecat original. Els altres capitells presenten motius decoratius vegetals amb bèsties fantàstiques, fruit de la fantasia de l'artista. | 08127-57 | A l'entrada del recinte de la basílica, per la plaça de Santa Maria | El portal és un afegit a l'antiga església preromànica de Montserrat, afegit després de la seva construcció. Aquest portal, que va ser traslladat del seu lloc original, és la única part de l'església original que es conserva. L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos. A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana. | 41.5930800,1.8372700 | 403094 | 4605251 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53081-foto-08127-57-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 92 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53136 | Portal gòtic al monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-gotic-al-monestir | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV | Portal gòtic a l'accés al vestíbul de la basílica de Montserrat. És una de les portes d'accés a la cambra d'exposició d'exvots, que normalment està tancada. Presenta tres columnes (amb els seus respectius capitells) a banda i banda de la porta, i està coronat per dos tipus d'arcs diferents: un primer arc escarsser i, per damunt, un arc trilobulat amb decoració geomètrica. | 08127-112 | A l'entrada del recinte de la basílica, per la plaça de Santa Maria | 41.5932200,1.8370900 | 403079 | 4605267 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53136-foto-08127-112-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53057 | Pont sobre el Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-el-llobregat | <p>Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Maristany, Manuel (1998). 'Els ponts de pedra de Catalunya'. Barcelona Generalitat de Catalunya, editorial 92. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Tous i Casals, J (1976). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Núm. 14220.</p> | XIV - XX | <p>Pont de pedra, amb quatre arcades desiguals (una d'elles tapada) que descansen sobre grans pilars. Després de la guerra civil els arcs centrals van ser refets amb arcs de mig punt, amb les pedres ben treballades. La llum del seu arc central fa 37 metres (rècord de Catalunya) i 25 metres de fletxa. Va ser eixamplat per a permetre el tràfic rodat.</p> | 08127-33 | Nucli urbà, amunt el riu Llobregat | <p>El pont va començar a construir-se el 5 de setembre de 1317, per ordre del prior Bernat Escarrer, amb la finalitat de facilitar el pas del Llobregat als pelegrins que venien pel camí romeu en direcció a Montserrat. En el contracte inicial per a la seva construcció es fa referència a l'edificació, al centre mateix del pont, d'una capella dedicada a Sant Lluís d'Anjou, que finalment no es va construir. L'escriptura per finalitzar l'obra va signar-se el 9 de setembre de 1336. És possible que es transformés durant el segle XVIII, per les dificultats per suportar el pas de carruatges. El pont va ser derruït durant el mes de gener de 1939, i fou reconstruït poc després; l'arcada de la dreta i els basaments de les altres són originals.</p> | 41.6105900,1.8466500 | 403901 | 4607184 | 1317 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53057-foto-08127-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53057-foto-08127-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53057-foto-08127-33-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-06-21 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93|98|85 | 49 | 1.5 | 1779 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 53155 | Plegària de Torras i Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plegaria-de-torras-i-bages | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | En el primer tram del camí dels Degotalls hi ha un conjunt de quatre majòliques dedicades per la Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat per a commemorar el primer centenari de la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat del bisbe Torras i Bages. En la primera majòlica hi ha la inscripció 'Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat', en les altres tres, col·locades en un nivell inferior, es pot llegir la pregària del bisbe de l'any 1899. | 08127-131 | Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls | 41.5953900,1.8387000 | 403216 | 4605506 | 1999 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53100 | Plàtan d'en Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-den-gibert | XIX | Exemplar de l'espècie Platanus hispanica, declarat arbre monumental de Catalunya per les seves característiques. La seva alçada és de 33 metres, la volta de copa és de 4,45 metres i una volta de soca de 5,5 metres. | 08127-76 | Nucli urbà | El plataner de can Gibert o d'en Gibert és l'únic que resta d'una filera de plataners que voltava el camí que vorejava la Canaleta per la seva part superior, i que van desaparéixer en el moment de la construcció de la carretera a Montserrat. | 41.6100500,1.8450500 | 403767 | 4607126 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53099 | Plàtan de la plaça Carles Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-placa-carles-amat | Ginesta i Batllori, Salvador (1987). 'La comarca del Bages'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX | Plataner (platanus hispanica) centenari de grans dimensions. Segurament va ser plantat durant el segle XIX, i formaria part d'una filera de plataners plantats per a guarnir el camí que vorejava Monistrol per la riba dreta del riu Llobregat. | 08127-75 | Nucli urbà. Plaça de Carles Amat. | 41.6104200,1.8458900 | 403838 | 4607166 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | L'arbre està situat en la plaça de Joan Carles i Amat, que va ser metge de Monistrol el segle XVII (morí el 1642). Va escriure 'Guitarra Española' i '400 aforismes catalans', que fou llibre de text a les escoles fins ben entrat el segle XIX | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53089 | Places del monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/places-del-monestir | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XX | A la part exterior del monestir es distribueixen diverses places que serveixen per a ordenar el conjunt d'edificis en l'orografia escarpada de la muntanya. La plaça de Santa Maria n'és la principal i la que dóna accés al monestir. Les places presenten diferents nivells d'alçades, que se salven amb rampes i graons. Al voltant d'aquestes places hi ha l'edifici de l'Escolania, l'hotel Abat Cisneros, el claustre gòtic, el monestir, el Museu de Montserrat i edificis de serveis. El tancament de la plaça de Santa Maria és obra de l'arquitecte Francesc Folguera, i es fa a través d'unes arcades que van alternant una sèrie de nínxols amb escultures col·locades a dins, dedicades als sants fundadors dels instituts religiosos que s'han relacionat amb Montserrat: Sant Joan Baptista de la Salle, Santa Teresa, Josep de Calassanç, Sant Enric d'Ossó i Sant Vicenç de Paul. | 08127-65 | A l'entorn del monestir de Santa Maria de Montserrat | L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos. A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana. | 41.5930900,1.8367200 | 403048 | 4605252 | 1929 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53089-foto-08127-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53089-foto-08127-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53089-foto-08127-65-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Puig i Cadafalch | 106|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53050 | Plaça del Bo-Bo. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-bo-bo | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Els edificis són de diferents èpoques, i destaca la part central de la plaça, amb una coberta suportada per diferents arcs de pedra. Els porxos sostenen edificis de dos pisos d'alçada, amb arcs de mig punt adovellats de gran amplària, sostinguts per columnes amb capitells monolítics de forma trapezoidal. Hi arriben diferents carrers, a diferents nivells; aquesta diferència de nivell es lliga a través d'escales. La plaça porxada forma un esquema irregular, amb dos àmbits més petits. La plaça conserva l'empedrat original i les bigues de fusta que sostenen els pisos superiors. | 08127-26 | Nucli urbà. Plaça del Bo-Bo. | La plaça esdeveé el centre històric de la vila, i és la única obertura més o menys espaiosa que hi ha al peu de l'antic camí que pujava cap a Montserrat. Va crear-se als anys de creixement de la vila moderna. | 41.6105300,1.8443200 | 403707 | 4607180 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53050-foto-08127-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53050-foto-08127-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53050-foto-08127-26-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 96|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53051 | Plaça de la Font Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-font-gran | Galobart i Soler, Josep (1994). 'La Font Gran de Monistrol de Montserrat'. Argentona: l'Aixernador edicions. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XV-XX | Conjunt d'edificis al voltant d'una plaça de grans dimensions, a la part est del poble.Entre aquests edificis hi ha l'Ajuntament de la població, i també s'hi troba la Font Gran, que li dóna nom. Una part de la plaça està enjardinada i s'utilitza com a parc. | 08127-27 | Nucli urbà. Plaça de la Font Gran. | Els orígens de la plaça cal cercar-los en la configuració primigència del nucli urbà. Una placa a la plaça indica que 'va aixoplugar els establiments de l'antic i poderós gremi dels paraires que utilitzaven l'aigua de la font per al rentat, perxat i tintat de la llana'. | 41.6096000,1.8424600 | 403551 | 4607079 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53051-foto-08127-27-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53139 | Pedrís dels Bisbes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedris-dels-bisbes | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVIII | En un replà del camí dels Degotalls hi ha un indret conegut com Pedrís dels Bisbes, amb una majòlica dedicada a la Mare de Déu del Vinyet de Sitges, i un banc de pedra adossat a la muntanya. La denominació de l'indret té l'origen en una pedra que hi hagué en aquest indret, on es diu que solien seure uns bisbes francesos que es refugiaren al monestir fugint de la revolució francesa. Sembla que la contemplació de la serralada pirinenca, ben visible des d'aquí, era un consol a la seva enyorança. | 08127-115 | Al camí dels Degotalls | La denominació de Pedrís dels Bisbes té l'origen en una pedra que hi hagué en aquest indret, on es diu que solien seure uns bisbes francesos que es refugiaren al Monestir fugint de la Revolució Francesa, l'any 1789. | 41.6002900,1.8335700 | 402796 | 4606055 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53139-foto-08127-115-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 96 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53074 | Parc natural de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-montserrat | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Vilarmau i Masferrer, Marc, i altres (coord.) (1997). 'Guia d'espais d'interès natural del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages i Institució Catalana d'Història Natural. | La Muntanya de Montserrat va ser declarada Parc Natural l'any 1987, pels seus valors naturals, el seu relleu característic i pel fet d'haver-s'hi documentat més de 1.000 espècies botàniques. La configuració del lloc prové de l'emergència de les pudingues (conglomerat de roques arrodonides), en la seva peculiar estructura de turons verticals, al peu del riu Llobregat. La composició dels conglomerats és molt heterogènia i estan constituïts per còdols de mides molt diverses, amb una matriu arenosa i tot plegat unit per un ciment calcari que dóna una gran duresa a la roca. El massís s'alça damunt dels relleus suaus que l'envolten, i a causa dels fenòmens d'erosió diferencial, ha anat modelant la massa de conglomerats de gran duresa. A l'interior del Parc es defineix una reserva natural parcial i, fora d'ell, un entorn de protecció. | 08127-50 | Muntanya de Montserrat | El 27 de gener de 1987 es va declarar la figura del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, amb l'objectiu de la conservació, gestió i difusió dels valors d'aquest patrimoni natural, cultural i històric, preservant-ne l'ús tradicional i el gaudi ordenat. | 41.5927900,1.8323800 | 402686 | 4605224 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53074-foto-08127-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53074-foto-08127-50-3.jpg | Legal | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 124 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53025 | Palau Prioral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-prioral | AAVV (2003). 'Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural.' Manresa: Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció Guies, núm. 4 Ballús, Glòria (2000). 'Els municipis del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages Ginesta i Batllori, Salvador (1987). 'La comarca del Bages'. Monistrol de Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes. Redó, Salvador (1994). 'El Bages'. Barcelona: Dissenys culturals. Col·lecció 'Les comarques de Catalunya', núm. 24 Gran Geografia comarcal de Catalunya. Redó, Salvador (1988). 'Història de les comarques de Catalunya. El Bages'. Manresa: ed. Parcir. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XIV | La part gòtica ha estat desfigurada per modificacions posteriors. | El Palau Prioral és un dels edificis del gòtic civil català més remarcables. De planta irregular, hi destaca el seu claustre, al qual s'accedeix per un portal adovellat situat al carrer del Pont, amb un pati, una escala -que dóna accés a l'habitatge- i una galeria d'arcs apuntats, que recorden els de la Generalitat de Catalunya. A cada capitell de la galeria del primer pis hi ha l'escut d'un prior diferent. L'altra part remarcable del Palau Prioral de Monistrol és el que ara correspon a la finca de cal Pla. En les façanes que es conserven de l'antic edifici hi ha vestigis de l'època en què fou edificat. | 08127-1 | Nucli urbà. Carrer del Pont. | El palau prioral va ser edificat al voltant de 1340, per Ramon de Vilaregut, prior del monestir de Santa Maria de Montserrat, com a residència del prior a la vila que començava a aparèixer al peu del monestir. Durant un temps l'edifici es va conèixer com la Sala, i va ser el lloc on va morir el seu principal promotor, Ramon de Vilaregut L'edifici va quedar desfigurat en el decurs del temps, i ha anat variant els seus usos, fins a convertir-se en hostal i oficina bancària. | 41.6105500,1.8457100 | 403823 | 4607181 | 1340 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53025-foto-08127-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53025-foto-08127-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53025-foto-08127-1-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Actualment la finca es divideix en diverses propietats (Cal Pla i la Fonda Llobregat formen part del mateix edifici), i ha estat desfigurat per les diferents modificacions, tot i que conserva parts d'arquitectura gòtica. | 85|93|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53170 | Noms de les famílies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noms-de-les-families | Redó, Salvador (1983). 'Sobre-noms monistrolencs' a 'Un any de vida monistrolenca. L'anuari'. Monistrol de Montserrat: Associació cultural Art i Esplai. Redó, Salvador (1984). 'Sobre-noms monistrolencs' a 'Un any de vida monistrolenca. L'anuari'. Monistrol de Montserrat: Associació cultural Art i Esplai. | S'utilitzen cada vegada menys. | Un costum antic era el d'anomenar les diferents famílies amb motius o sobrenoms, que sovint passaven de generació en generació. Agrupats per carrers, i per ordre alfabètic, els que s'han pogut recollir de Monistrol són els següents: Carrer de Balmes: Cases del Llàtzer, Coma, Fonda Xica, Teresa Bruta Plaça del Bo-Bo: Figassa, Pepus Carrer del Camp: Barrum, Maure Plaça de Joan Carles Amat: Pla Plaça de la Font Gran: Corral, Culleraire, Esquellot, Pardal Carrer de Julià Fuchs: Assumpta, Arola, Babós, Cadiraire, Carinyo, Carles, Conques, Crispín, Grell, Jorba, Jaume Blanc, Maiola, Malampa, Miserachs, Mus, Nan, Patet, Pècora, Perura, Perureta, Pinyó, Plora, Poleia, Porreta, Rasquera, Roig, Sucre, Tal·lara, Urena, Vaqueres, Voluntària, Xicarró, Ximet Carrer de Manresa: Barruma, Burrella, Boter, Espardenyer coix, Felip llauner, Granera, Mata-russos, Nasi, Pauleta, Pepet de les candeles, Píndoles, Pono, Surroca, Tupinamba, Vela Carrer de Montserrat: Botifarra, Noi de la mare, Pere bonica Carrer del Pla: Canari, Cara tacada, Carlets, Coixet, Em cago en la paret, Escorçaire, Faldons, Fideuer, Figasso, Fustera, General o Tufa, Jaume cuit, Marcó, Maset, Meló, Moll, Pagès puta, Pagès puta ric, Pai, Panxa de curs, Pepet del carril, Rebedor, Seiet llauner Sembrador, Tarrida, Trementinaire, Tufa, Xinxeta Carrer del Pont: Boix, Ferrer, Garriga, Gildo, Graner, Llàgrima, Llorigó, Mandanga, Mònic, Parlet, Pinyol, Pixafaldilles, Poloni, Punxent, Salero, Sastre cotó, Sedó, Sembrador, Sol d'Espanya, Tano, Tinus, Xelín Carrer del Puig: Abadal, Avi del 'parque', Armengol, Armenter, Bardina, Baus, Boira, Cap blanc, Carasses, Carlí, Cascante, Cega, Doctora, Fumat, Gaitero, Guilleumes, Jordi, Llimona, Moll d'ulls, Pau Badet, Pau del Plora, Ponsa, Pota, Ros de l'oli, Ventres, Vilomara, Xaran, Xeringuilla, Xoxi Carrer de Sant Joan: Cavaller, Gibert Carrer de Sant Pere: Clemenda de cal Pardal, Corneta, El brillante, L'Aneu, Nando, Reiet/a, Riera, Seiet, Vacarissà Carrer de la Trinitat: Jepús Carrer de Sant Ramon: Ferrussa, Parreta Pujada de l'Estació: Bovet Carrer de Santa Anna: Batalla, Cigró, Col·lecta, Manel, Salindaga, Valenciana Cases aïllades: Coma (cal Baldiri), Escodines, Guingues, Graella, Hospitaler, Pinyó, Piteu, torre de la Figa | 08127-146 | Tot el municipi | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53170-foto-08127-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53170-foto-08127-146-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|98|85 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53133 | Muralla de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XV-XIX | Es tracta d'un fragment | A la plaça de Santa Maria, a la dreta, hi ha un fragment de l'antiga muralla. Al seu bell mig, el portal d'entrada amb l'escut de Montserrat datat de l'any 1565. Per aquest portal renaixentista s'accedeix a la Pujada de Nostra Senyora, que porta a la plaça de Santa Maria. | 08127-109 | Zona urbana al voltant del monestir de Montserrat, a la plaça de l'Abat Oliba | Després de la primera arribada, pacífica, dels francesos, la Junta Superior de Catalunya decretà la fortificació de Montserrat. En signar l'acta, hom signà la destrucció del santuari. Era el mes de maig de l'any 1810. El santuari es convertí en caserna i fortalesa. La inèpcia que tria el santuari per a 'plaza de armas' presidí les obres de fortificació. Un estimoni ocular (el doctor Gibert, de Monistrol), anotà 'Feren venir ingeniers perquè disposassen lo modo de fortificar, però com tots los que vingueren eren una colla d'ignorants, encara que los mudaren vàries vegades mai no adelantaren res, sinó fer gastos crescudíssims a la província; i sempre feren pataqueries i coses inútils, com a ala fi es demostrà'. Els francesos es presentaren a Montserrat per segona vegada el 1811. La tercera vinguda dels francesos va ser el 28 de juliol de 1812. En abandonar el lloc, el dia 31 de juliol, col·locaren grans quantitats de pólvora en llocs estratègics i volaren el monestir. | 41.5922300,1.8354700 | 402942 | 4605158 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53133-foto-08127-109-1.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 97104 | Mural amb la representació de l'aparició de la Mare de Déu de Montserrat als pastors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-amb-la-representacio-de-laparicio-de-la-mare-de-deu-de-montserrat-als-pastors | <p>Molas i Rifà, Jordi (2001). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> <p>Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors.</p> | XX | S'observa pèrdua de la superfície pictòrica. | <p>Pintura mural que es conserva l'interior de l'edifici de l'Ajuntament, al vestíbul de la planta baixa. S'hi representa l'aparició de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat als pastors, segons relata la llegenda. </p> <p>Al centre de la composició hi ha la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que irradia llum. A banda i banda de la imatge, hi ha representades les figures dels pastors. Tres a la dreta i dos a l'esquerra, que van abillats de manera tradicional (barretines, sarrons, bastons, esclops...). Hi observem també diverses ovelles i un gos al centre. Al fons s'hi representa la muntanya de Montserrat i un cel estrellat. Cinc orenetes es dirigeixen tot volant cap a la imatge de la Mare de Déu. Les arquitectures representades al fons podrien fer referència a elements de la vila de Monistrol de Montserrat (es podria tractar de l'església parroquial de Sant Pere i del pont sobre el riu Llobregat).</p> | 08127-164 | Plaça de la Font Gran. | <p>En conjunt, aquesta representació faria referència a la troballa de la Mare de Déu de Montserrat. Segons narra la llegenda, un vespre de cap a l'any 880 uns pastors van veure com una gran llum baixava del cel fins a mitja muntanya. Visió que se'ls va repetir altres dies fins que finalment el bisbe de Manresa va trobar la Mare de Déu en una cova. Tot i voler-la traslladar a Manresa, no la van poder moure de tan feixuga que era. Aquest seria l'origen que la imatge de la Mare de Déu es veneri a la muntanya de Montserrat.</p> | 41.6098500,1.8427100 | 403572 | 4607107 | 1968 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-05-23 00:00:00 | Oficina de Patrimoni Cultural | Cervelló (atribuïda, font: Ajuntament de Monistrol de Montserrat) | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53125 | Mur antic sobre el monestir de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-antic-sobre-el-monestir-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV - XVIII | Només queden algunes restes | En un gran espadat, damunt el monestir, es pot observar al cim d'una de les grans roques que s'hi troben, un petit muret de pedra. Quan hom el mira des de dalt pot observar que ens trobem davant d'un terrassament del terreny que està format per tres murs que aconseguiren crear un espai de circulació relativament gran. Es tracta d'un tipus d'estructura que es repeteix en diverses ermites. Es troba relativament a prop de Sant Dimes i el seu domini sobre el monestir de Santa Maria és total. | 08127-101 | Sobre el monestir de Montserrat | 41.5943900,1.8369900 | 403072 | 4605397 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53149 | Monument a Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-verdaguer | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Pocs metres abans del camí del Magnificat o dels Degotalls es troba ubicat el monument a Jacint Verdaguer. Es tracta d'una escultura de bronze que representa al poeta Jacint Verdaguer, sobre un pedestal de pedra, amb la dedicatòria en placa de pedra: 'Montserrat a Verdaguer'. | 08127-125 | Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls | L'escultura la va erigir l'any 1931 el Centre Social de Betlem (Barcelona), en memòria a Jacint Verdaguer el qual, entre altres poemes dedicats a Montserrat, escriví la lletra del Virolai. L'emplaçament de l'escultura en aquest indret data de 1953, quan s'inicià el camí dels Artistes a la primera part del Camí dels Degotalls. | 41.5947400,1.8395700 | 403288 | 4605432 | 1931 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53149-foto-08127-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53149-foto-08127-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53149-foto-08127-125-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Carles Flotats | 103|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53153 | Monument a Pep Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pep-ventura | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | En el primer tram dels camí dels Degotalls, el camí dels Artistes, es troba situat un monument de pedra dedicat al compositor de sardanes. El monument és un mur corbat de pedra. A l'esquerra hi ha un medalló de bronze amb el perfil de Pep Ventura, el nom i la data. A la dreta hi ha un baix-relleu de pedra amb una rodona sardanista. Al centre hi ha la zona on algunes ciutats pubilles de la sardana col·loquen plaques commemoratives. A la part superior hi ha la dedicatòria 'A Pep Ventura, impulsor de la sardana'. A la part de davant, al terra, hi ha vuit petits monòlits que figuren el tancament del cercle. | 08127-129 | Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls | 41.5953900,1.8388200 | 403226 | 4605505 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53153-foto-08127-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53153-foto-08127-129-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Josep Mainar i Alexandre Cirici i Pellicer, amb l'intervenció de Rafael Solanic i Carles Collet | 103|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53152 | Monument a Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-maragall | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publiacions de l'Abadia de Montserrat | XX | En el camí dels Artistes, el primer tram del camí dels Degotalls, hi ha el monument dedicat al poeta Joan Maragall. És format per un mur de pedra amb la part central lleugerament més elevada que les dues laterals, amb un medalló, també de pedra, amb l'efígie de l'autor. | 08127-128 | Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls | Va ser erigit per l'agrupació Amics de Joan Maragall | 41.5955700,1.8389500 | 403237 | 4605525 | 1958 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53152-foto-08127-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53060 | Monument a Julià Fuchs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-julia-fuchs | Gurgui, Miquel (1982). 'El cremallera de Montserrat. 1892-1957'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política General i Obres públiques. Direcció general de transports. | XX | Bust de bronze amb la representació de la imatge figurativa de l'enginyer Julià Fuchs. Està situat damunt una columna de base quadrada, i una inscripció sobre marbre recorda el motiu del monument 'La vila de Monistrol a l'iniciador de la porta d'aigües. 1925-1928'. El monument està situat en una petita plaça amb un jardí. | 08127-36 | Al nucli urbà. Cantonada entre els carrers del Puig i de Manresa. | Julian Fuchs i Leigme va ser cap d'explotació de la línia de Montserrat entre 1897 i 1925. El 20 de novembre signava contracte a Lausana amb la Societat de Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents amb el títol de director d'explotació del Ferrocarril de Monistrol de Montserrat. L'elecció de M. Fuchs es produí a causa de la seva relació amb el president de la societat, M. Masson, de Lausane, banquer de la 'Union des Banques Suisses' i també per influència de l'enginyer J. Champuis de Nidau, el qual havia intervingut en altres línies ferroviàries de muntanya. Ocupà oficialment el seu càrrec el dia primer de gener de 1898, un cop que hagué fet un període de pràctiques al seu país. Tingué la seva habitança a l'estació de Montserrat-Vila i el seu que li fou assignat era de 400 pessetes el primer any, 450 pessetes el segon any del tercer en endavant, 500 pessetes el mes. Durant els anys que romangué en el càrrec, el Cremallera va ser un model en tots es aspectes. Al llarg dels anys que estigué en el seu càrrec se succeïren les èpoques de prosperitat i en Fuchs disposà de l'absoluta confiança del Consell, de manera que podia dur sempre a la pràctica, sense entrebancs de l'altri, les seves idees i projectes. D'aquests projectes, els més importants van ser la prolongació de la línia fins a l'estació dels F.C. del Nord, la instal·lació elèctrica als tallers, la col·laboració en els plantejaments de l'estació d'enllaç amb els FFCC, l'adquisició de tres locomotores i diversos cotes i, encara, la idea que compartí amb en Macaya referent al projecte de prolongació de Montserrat, si bé aquests dos darrers no arribaren a dur-se a terme. Va guanyar-se l'admiració i respecte de tots els qui treballaven al Cremellera i dels veïns de la vila de Monistrol, on també va promoure el desvetllament material i cívic. L'any 1909 contribuí a la fundació del Col·legi de Santa Anna, de Monistrol. Potser l'obra més rellevant de les que va fer per a la vila de Monistrol fou la xarxa de distribució domiciliària d'aigua. L'execució es dugué a terme segons el seu projecte i amb el préstec de 100.000 pessetes, que concertaren l'Ajuntament i la Caixa de Pensions, a amortitzar en un termini de cinc anys. La terminació d'aquesta obra s'esdevingué el 1927, dos anys després de la seva mort. També va fer alguns projectes d'ornamentació de diversos carrers. El poble, conscient i agraït, el nomenà fill adoptiu. | 41.6119000,1.8434100 | 403633 | 4607333 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53060-foto-08127-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53060-foto-08127-36-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 103|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53151 | Monument a Folch i Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-folch-i-torres | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | En el camí dels Artistes, la primera part del camí dels Degotalls, hi ha un monument dedicat a Josep M. Folch i Torres. Es tracta d'un monòlit quadrangular, amb l'efígie de bronze de l'escriptor Josep M. Folch i Torres. A la part de davant, sota la placa de bronze, hi ha una dedicatòria: 'Josep Mª Folch i Torres, escriptor, 1880-1958, l'amor a Déu i els humils, i la fidelitat a Catalunya van inspirar tota la seva obra'. Al lateral dret es presenta una relació de les seves principals obres. | 08127-127 | Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls | Va ser col·locat durant el VI Romiatge de Puiggraciós, el 13 de juny de 1998. | 41.5954100,1.8388800 | 403231 | 4605508 | 1998 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53151-foto-08127-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53151-foto-08127-127-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 103|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53150 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-3 | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat | XX | En la primera part del camí dels Degotalls, el camí dels Artistes, es troba situat un monument de pedra dedicat al compositor Josep Anselm Clavé, fundadador dels cors que duen el seu nom. A la part de dalt hi ha un medalló de bronze amb l'efigie del compositor, i sota trobem un baix relleu amb una partitura, una batuta i una branca de llorer; a sota hi ha el nom del compositor i la data MDCCCXXIV-MDCCCLXXIV. Una mica més abaix, un baix-relleu d'una lira i dues plaques commemoratives de bronze: la primera correspon a un aplec dels Cors d'en Clavé, de l'any 1981, i la segona indica 'Al mestre compositor Josep Rodoreda Santiagos (1851-1922), autor del Virolai, successor de Clavé' | 08127-126 | Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls | 41.5955500,1.8389300 | 403236 | 4605523 | 1955 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53150-foto-08127-126-1.jpg | Inexistent | Realisme | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Ferran Serra i Sala | 103 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc