Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53129 | Tancat de bestiar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tancat-de-bestiar | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Molt refet | Construcció rectangular feta en pedra de tamany irregular que es troba prop del camí de Dalt les Canals, a Monistrol. Es troba refet i ha estat crescut amb totxo de ciment, en una explotació agrícola. | 08127-105 | La Pleta, entre els nuclis de Monistrol i la Colònia Gomis | 41.6022700,1.8410000 | 403418 | 4606267 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53129-foto-08127-105-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53130 | El Pinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinyo | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | Conjunt d'edificacions amb diversos cossos, destinats a l'activitat agrícola. El cos principal, destinat a residència és de planta baixa i dues plantes, amb coberta a dues aigües i un cert aspecte turriforme. Els eixos de composició vertical són tres, un de central i dos laterals, un a cada costat. | 08127-106 | Afores del nucli urbà. Entre la carena del Pinyó i el Rossinyol | Durant el segle XVIII Monistrol de Montserrat augmenta la seva població considerablement (gairebé el 400%). Una de les causes d'aquest creixement pot ser l'important augment de terres conreables, i va permetre l'aparició de masies com el Pinyó. | 41.6189300,1.8356900 | 403001 | 4608123 | 1800-195 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53130-foto-08127-106-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53131 | El Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-piteu | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV-XVIII | Amb esquerdes. | Antiga masia, avui abandonada, que estava formada per divesos edificis exempts com a construccions auxiliars i un de principal que presenta, com a mínim, dos cossos. La façana principal està orientada al sud i presenta una entrada amb arc de punt rodó, que es troba molt tapat per elements moderns. A l'edifici principal es poden distingir cups, i entre les construccions auxiliars semblen distingir-se restes de forns. També hi ha restes d'una petita bassa, plena de brossa. Les obertures són adintellades, exceptuant la de l'entrada principal, que és adovellada. | 08127-107 | Als afores del nucli urbà, en la obaga del Piteu | Durant el segle XVIII Monistrol de Montserrat augmenta la seva població considerablement (gairebé el 400%). Una de les causes d'aquest creixement pot ser l'important augment de terres conreables, i va permetre l'aparició de masies com el Piteu. | 41.6218500,1.8318200 | 402683 | 4608451 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53131-foto-08127-107-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53132 | Les Escometes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escometes | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV-XVIII | Part de la teulada ha estat substituïda per plàstic de color blau. | Casa de forma rectangular allargada en sentit est-oest. Es troba al fons d'una coma, a l'obaga d'una vall. La propietat agrícola on es troba l'edifici es troba totalment envoltada de filat i la pròpia masia no es troba en gaire bon estat de conservació. Presenta una torre, de la mateixa amplada que el cos de l'edifici, a l'estrem oest. Les obertures són d'arc pla. | 08127-108 | Afores del nucli urbà, entre les carenes del Piteu i del Pinyó | 41.6170900,1.8295900 | 402490 | 4607925 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53132-foto-08127-108-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53133 | Muralla de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XV-XIX | Es tracta d'un fragment | A la plaça de Santa Maria, a la dreta, hi ha un fragment de l'antiga muralla. Al seu bell mig, el portal d'entrada amb l'escut de Montserrat datat de l'any 1565. Per aquest portal renaixentista s'accedeix a la Pujada de Nostra Senyora, que porta a la plaça de Santa Maria. | 08127-109 | Zona urbana al voltant del monestir de Montserrat, a la plaça de l'Abat Oliba | Després de la primera arribada, pacífica, dels francesos, la Junta Superior de Catalunya decretà la fortificació de Montserrat. En signar l'acta, hom signà la destrucció del santuari. Era el mes de maig de l'any 1810. El santuari es convertí en caserna i fortalesa. La inèpcia que tria el santuari per a 'plaza de armas' presidí les obres de fortificació. Un estimoni ocular (el doctor Gibert, de Monistrol), anotà 'Feren venir ingeniers perquè disposassen lo modo de fortificar, però com tots los que vingueren eren una colla d'ignorants, encara que los mudaren vàries vegades mai no adelantaren res, sinó fer gastos crescudíssims a la província; i sempre feren pataqueries i coses inútils, com a ala fi es demostrà'. Els francesos es presentaren a Montserrat per segona vegada el 1811. La tercera vinguda dels francesos va ser el 28 de juliol de 1812. En abandonar el lloc, el dia 31 de juliol, col·locaren grans quantitats de pólvora en llocs estratègics i volaren el monestir. | 41.5922300,1.8354700 | 402942 | 4605158 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53133-foto-08127-109-1.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53134 | Escut de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-montserrat | <p>Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI | <p>Escut de Montserrat que corona el fragment de muralla que dóna accés a les escales que porten a la plaça de Santa Maria. L'escut està acabat amb una corona, i a la seva part inferior hi ha una inscripció que permet datar-lo: 'Anno 1565'</p> | 08127-110 | Muralla d'accés al monestir de Montserrat | 41.5922300,1.8354700 | 402942 | 4605158 | 1565 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53134-foto-08127-110-1.jpg | Legal | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95 | 47 | 1.3 | 1769 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 53135 | Hotel Abat Cisneros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-abat-cisneros | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Rovira Jimeno, J.M. (1977) 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes. | XVI-XVIII | Edifici de parets estucades, amb planta baixa i quatre pisos, i cobertes de teula. | 08127-111 | A la zona urbana de l'entorn del monestir, damunt la plaça de Santa Maria | Aques espai servia per a acollir-hi els pelegrins des del segle XVI. A la façana es pot observar un bloc de pedra amb la inscripció 'Año 1567', amb grafia de l'època. La construcció actual es pot datar a finals del segle XIX. | 41.5931100,1.8360400 | 402991 | 4605255 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53135-foto-08127-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53135-foto-08127-111-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53136 | Portal gòtic al monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-gotic-al-monestir | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV | Portal gòtic a l'accés al vestíbul de la basílica de Montserrat. És una de les portes d'accés a la cambra d'exposició d'exvots, que normalment està tancada. Presenta tres columnes (amb els seus respectius capitells) a banda i banda de la porta, i està coronat per dos tipus d'arcs diferents: un primer arc escarsser i, per damunt, un arc trilobulat amb decoració geomètrica. | 08127-112 | A l'entrada del recinte de la basílica, per la plaça de Santa Maria | 41.5932200,1.8370900 | 403079 | 4605267 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53136-foto-08127-112-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53137 | Façana del monestir de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-del-monestir-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Façana de pedra polida, sense decoració supèrflua i totalment funcional. Destaquen tres grans arcades en un nivell superior, que emmarquen una espaiosa balconada i que estan decorades amb relleus de l'escultor Joan Rebull. El relleu de l'esquerra evoca la figura de Sant Benet, pare dels monjos i patró d'Europa. El Sant, representat frontalment i amb les mans aixecades i obertes, està envoltat del pare abat, amb el bàcul, i els monjos de perfil (amb un d'ells apropant un calze). A la part de sota del relleu hi ha la frase 'Sanctus Benedictus Europae Pater'. El relleu del centre representa la proclamació del dogma de l'Assumpció de Maria per part del Papa Pius XII. La Verge, amb la mateixa postura en què està representat Sant Benet, està envoltada per dos monjos que fan el gest benedictí d'acolliment amb les mans. A sota, el Papa Pius XII acompanyat d'alts membres de l'Església: un porta el bàcul, un altre uns plànols i la resta, ciris a les mans. A la part baixa del relleu hi ha la frase 'O Felix Roma Magistra Veritatis'. A sota, quatre panells amb relleus emmarquen la porta central del balcó: representen els monjos en diverses facetes: un com a sacerdot fent missa amb un escolà, un altre monjo acompanyant a un minyó escorta, un altre com a constructor amb un escolà al costat i la Verge de Montserrat al fons, i l'últim com a acollidor dels joves cristians. El relleu de la dreta és Sant Jordi amb una representació dels monjos que van morir tràgicament durant la guerra civil. El material constructiu principal és la pedra de la mateixa muntanya, i es pot apreciar el conglomerat, malgrat que s'hagi polit. A la part alta es llegeix la frase llatina 'Urb Jerusalem Beata Dicta Pacis Visio', que apareix en la Bíblia força vegades i fa referència a la Jerusatlem celestial. | 08127-113 | A l'entrada del recinte de la basílica, per la plaça de Santa Maria | L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos. A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana. | 41.5931900,1.8369200 | 403065 | 4605263 | 1942-68 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53137-foto-08127-113-1.jpg | Inexistent | Racionalisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Francesc Folguera i Grassi | 120 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53138 | Abastament hidràulic antic del monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abastament-hidraulic-antic-del-monestir | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVII | Només queden algunes restes de l'antiga canalització. | Restes de diverses conduccions excavades a la roca, que van a parar a petits dipòsits o a safareigs. També existeixen altres elements com restes de canalitzacions en totxo o la boca d'un pou o dipòsit amb brancals i llinda de pedra amb la data de 1606. | 08127-114 | Al torrent de Santa Maria, aigües amunt del monestir | Al torrent de Santa Maria, accedint des del monestir es poden veure diversos elements d'abastament hidràulic en divers estat de conservació. L'abastament hídric a una comunitat de monjos que, especialment en època moderna, va ser nombrosa, podia resultar un problema i va fer que es realitzessin diferents intervencions per tal d'assegurar l'arribada d'aigua. | 41.5921400,1.8337200 | 402796 | 4605150 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53139 | Pedrís dels Bisbes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedris-dels-bisbes | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVIII | En un replà del camí dels Degotalls hi ha un indret conegut com Pedrís dels Bisbes, amb una majòlica dedicada a la Mare de Déu del Vinyet de Sitges, i un banc de pedra adossat a la muntanya. La denominació de l'indret té l'origen en una pedra que hi hagué en aquest indret, on es diu que solien seure uns bisbes francesos que es refugiaren al monestir fugint de la revolució francesa. Sembla que la contemplació de la serralada pirinenca, ben visible des d'aquí, era un consol a la seva enyorança. | 08127-115 | Al camí dels Degotalls | La denominació de Pedrís dels Bisbes té l'origen en una pedra que hi hagué en aquest indret, on es diu que solien seure uns bisbes francesos que es refugiaren al Monestir fugint de la Revolució Francesa, l'any 1789. | 41.6002900,1.8335700 | 402796 | 4606055 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53139-foto-08127-115-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 96 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53140 | Els Degotalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-degotalls | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Placeta al final del camí dels Degotalls on es pot veure, a una balma ennegrida per la humitat, unes concrecions produïdes pel traspuament de l'aigua. El nom del camí procedeix d'aquest fenòmen geològic del degoteig de l'aigua en filtrar-se per la roca. | 08127-116 | Parc natural de Montserrat | 41.6010900,1.8316200 | 402635 | 4606146 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53140-foto-08127-116-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53141 | Camí de Dalt de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-dalt-de-les-canals | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Pista de la carretera de Castellbell i el Vilar al Santuari de Montserrat, que acaba en la caseta de l'estació elevadora d'aigua. Està senyalitzat com a sender de gran recorregut, amb un traçat que segueix un tros de l'antic camí. Presenta un desnivell de 125 m i una longitud total de 5.900 km. | 08127-117 | Parc natural de Montserrat | Hi havia un Camí de Baix de les Canals, que ara es desaparegut, per això aquest camí també es coneix senzillament com Camí de les Canals | 41.5978600,1.8454700 | 403784 | 4605772 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53142 | Camí de l'Aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-laigua | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Camí que puja serpentejant per les costes, adaptant-se a la topografia. Surt de la Colònia Gomis i acaba al camí de la Santa Cova. En el trajecte trobem diverses vegades el tub de conducció de l'aigua, i també es passa pel costat de les instal·lacions de bombatge d'aigua del santuari (d'aquí el nom del camí). Presenta un desnivell de 485 metres i una longitud total de 3.700 km. | 08127-118 | Parc natural de Montserrat | 41.5952400,1.8489700 | 404072 | 4605477 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53143 | Drecera de l'Agrella (de la Graella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-de-lagrella-de-la-graella | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Camí impracticable. | Camí que puja a Montserrat adaptant-se a la topografia. Sortia de la carretera que va des de Castellbell i el Vilar a Montserrat, i acabava al terraplè de la via del tren del cremallera. Actualment està fora d'ús, perquè no es pot caminar per la via del cremallera. | 08127-119 | Parc natural de Montserrat | 41.6046900,1.8393800 | 403287 | 4606537 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | S'anomena de l'Agrella o de la Graella. L'agrella és una planta, i potser és l'origen del topònim. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53144 | Camí de l'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-langel | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Camí que va des de Monistrol de Montserrat fins al monestir de Sant Benet. Surt del camí de l'Àngel i passa per la capella de l'Àngel. El camí en un començament conserva part de l'empedrat de l'antic camí ral, i passa per damunt d'un túnel del cremallera. | 08127-120 | Parc natural de Montserrat | 41.6139500,1.8338500 | 402840 | 4607572 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53145 | Drecera de les Guilleumes fins la Canal Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-de-les-guilleumes-fins-la-canal-plana | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Necessita manteniment | Drecera formada per quatre camins diferents, que es connecten a través del terraplè del cremallera i la carretera de Dalt: - camí de la Font de les Guilleumes - drecera de la Font d'en Janon (el camí s'ha perdut) - canal del Pou del Gat - camí de la Canal Plana | 08127-121 | Parc natural de Montserrat | 41.6001700,1.8301000 | 402507 | 4606046 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53146 | El Bisbetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bisbeto | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | L'elecció del bisbetó entre els membres de l'Escolania de Montserrat té lloc el dia de Santa Cecília. L'escollit regeix durant tot el dia, ajudat pel vicari general, el mestre de cerimònies i el secretari, i servit per dos patees, escollits, tots ells, també entre l'Escolania. Cap a les nou del matí té lloc la seva entronització, davant la comunitat, presidida pel Pare Abat. Els patees el vesteixen de pontifical. El petit prelat s'asseu al seu setial episcopal i el secretari llegeix una pastoral dirigida als menuts diocesans, en to mig festiu, mig seriós. L'escolania canta l'himne de Sant Nicolau, mentre el bisbetó prodiga benediccions al seu menut poble. Entre marxes triomfals, cantades a cor per l'escolania, es dirigeix cap al cambril, on canten una Salve en acció de gràcies a la Moreneta. El conjunt de les pastorals del bisbe dels nois constitueix un interessant aplec que reflecteix la vida d'aquesta diminuta diòcesi. | 08127-122 | Monestir de Montserrat | Aquest costum es remunta a l'edat mitjana i sempre s'ha celebrat al monestir sense que es tingui consciència de cap interrupció. | 41.5935200,1.8383600 | 403185 | 4605298 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53146-foto-08127-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53146-foto-08127-122-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|98|85 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53147 | Camí dels pobres i escala dels francesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-pobres-i-escala-dels-francesos | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | El camí forma part del tronc comú de molts altres. És el tram que puja des del monestir de Montserrat fins al replà que es troba al costat de l'ermita de Santa Anna. Salva un gran desnivell, la qual cosa fa que s'emprin escales en bona part dels camins. D'aquests trams d'escales el més destacat és el de l'escala dels francesos, un pas estret entre les roques. | 08127-123 | Parc Natural de Montserrat | 41.5914800,1.8309700 | 402566 | 4605080 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53148 | Camí del monestir a Sant Jeroni pel Pla dels Ocells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-monestir-a-sant-jeroni-pel-pla-dels-ocells | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Antic camí, ombrívol en la part central, que segueix el torrent de Santa Maria o de Vall Mala. És la ruta més ràpida per assolir, a peu, el cim de Sant Jeroni des del Santuari. Remunta el barranc tot zigzaguejant per diversos trams escalonats, i passant el Pas dels Francesos. Al Pla dels Ocells, a la dreta del camí, hi ha un petit monòlit, erigit per l'Institut Agrícola de Sant Isidre, l'any 1922 | 08127-124 | Parc Natural de Montserrat | 41.5928300,1.8282100 | 402338 | 4605233 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53149 | Monument a Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-verdaguer | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Pocs metres abans del camí del Magnificat o dels Degotalls es troba ubicat el monument a Jacint Verdaguer. Es tracta d'una escultura de bronze que representa al poeta Jacint Verdaguer, sobre un pedestal de pedra, amb la dedicatòria en placa de pedra: 'Montserrat a Verdaguer'. | 08127-125 | Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls | L'escultura la va erigir l'any 1931 el Centre Social de Betlem (Barcelona), en memòria a Jacint Verdaguer el qual, entre altres poemes dedicats a Montserrat, escriví la lletra del Virolai. L'emplaçament de l'escultura en aquest indret data de 1953, quan s'inicià el camí dels Artistes a la primera part del Camí dels Degotalls. | 41.5947400,1.8395700 | 403288 | 4605432 | 1931 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53149-foto-08127-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53149-foto-08127-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53149-foto-08127-125-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Carles Flotats | 103|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53150 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-3 | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat | XX | En la primera part del camí dels Degotalls, el camí dels Artistes, es troba situat un monument de pedra dedicat al compositor Josep Anselm Clavé, fundadador dels cors que duen el seu nom. A la part de dalt hi ha un medalló de bronze amb l'efigie del compositor, i sota trobem un baix relleu amb una partitura, una batuta i una branca de llorer; a sota hi ha el nom del compositor i la data MDCCCXXIV-MDCCCLXXIV. Una mica més abaix, un baix-relleu d'una lira i dues plaques commemoratives de bronze: la primera correspon a un aplec dels Cors d'en Clavé, de l'any 1981, i la segona indica 'Al mestre compositor Josep Rodoreda Santiagos (1851-1922), autor del Virolai, successor de Clavé' | 08127-126 | Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls | 41.5955500,1.8389300 | 403236 | 4605523 | 1955 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53150-foto-08127-126-1.jpg | Inexistent | Realisme | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Ferran Serra i Sala | 103 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53151 | Monument a Folch i Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-folch-i-torres | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | En el camí dels Artistes, la primera part del camí dels Degotalls, hi ha un monument dedicat a Josep M. Folch i Torres. Es tracta d'un monòlit quadrangular, amb l'efígie de bronze de l'escriptor Josep M. Folch i Torres. A la part de davant, sota la placa de bronze, hi ha una dedicatòria: 'Josep Mª Folch i Torres, escriptor, 1880-1958, l'amor a Déu i els humils, i la fidelitat a Catalunya van inspirar tota la seva obra'. Al lateral dret es presenta una relació de les seves principals obres. | 08127-127 | Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls | Va ser col·locat durant el VI Romiatge de Puiggraciós, el 13 de juny de 1998. | 41.5954100,1.8388800 | 403231 | 4605508 | 1998 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53151-foto-08127-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53151-foto-08127-127-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 103|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53152 | Monument a Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-maragall | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publiacions de l'Abadia de Montserrat | XX | En el camí dels Artistes, el primer tram del camí dels Degotalls, hi ha el monument dedicat al poeta Joan Maragall. És format per un mur de pedra amb la part central lleugerament més elevada que les dues laterals, amb un medalló, també de pedra, amb l'efígie de l'autor. | 08127-128 | Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls | Va ser erigit per l'agrupació Amics de Joan Maragall | 41.5955700,1.8389500 | 403237 | 4605525 | 1958 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53152-foto-08127-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53153 | Monument a Pep Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pep-ventura | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | En el primer tram dels camí dels Degotalls, el camí dels Artistes, es troba situat un monument de pedra dedicat al compositor de sardanes. El monument és un mur corbat de pedra. A l'esquerra hi ha un medalló de bronze amb el perfil de Pep Ventura, el nom i la data. A la dreta hi ha un baix-relleu de pedra amb una rodona sardanista. Al centre hi ha la zona on algunes ciutats pubilles de la sardana col·loquen plaques commemoratives. A la part superior hi ha la dedicatòria 'A Pep Ventura, impulsor de la sardana'. A la part de davant, al terra, hi ha vuit petits monòlits que figuren el tancament del cercle. | 08127-129 | Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls | 41.5953900,1.8388200 | 403226 | 4605505 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53153-foto-08127-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53153-foto-08127-129-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Josep Mainar i Alexandre Cirici i Pellicer, amb l'intervenció de Rafael Solanic i Carles Collet | 103|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53154 | Ceràmica 'Poema de cara als cims' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramica-poema-de-cara-als-cims | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | En el primer tram dels camí dels Degotalls hi ha una majòlica de ceràmica on hi ha escrit el poema de Maria Cardona que commemora el primer romiatge de Calella a Montserrat, l'any 1928: 'Ja fa tants anys que als vostres cims pugem fa tants anys que us donem una besada, que quan som lluny de Vós ens enyorem i ens cal pujar de nou una altre anyada. Érem infants i tots enjogassats, a Vós veníem de la mà dels pares; de grans ens hi acostem tots angoixats al bes de les gentils pupil·les clares. Si sempre els calellencs heu acollit dalt la muntanya que sospira i canta feu-nos pujar quan ja vingui la nit, aquella triomfal Muntanya Santa vers l'etern Montserrat de l'infinit!' | 08127-130 | Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls | 41.5954100,1.8388200 | 403226 | 4605508 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53154-foto-08127-130-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 106 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53155 | Plegària de Torras i Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plegaria-de-torras-i-bages | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | En el primer tram del camí dels Degotalls hi ha un conjunt de quatre majòliques dedicades per la Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat per a commemorar el primer centenari de la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat del bisbe Torras i Bages. En la primera majòlica hi ha la inscripció 'Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat', en les altres tres, col·locades en un nivell inferior, es pot llegir la pregària del bisbe de l'any 1899. | 08127-131 | Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls | 41.5953900,1.8387000 | 403216 | 4605506 | 1999 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53156 | Anunciació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anunciacio | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | A la sortida de la sala del tron de la Moreneta, ja a l'exterior però encara dins el recinte sagrat, hi ha el Camí de l'Ave Maria. A la part central hi ha una escultura de bronze que representa l'Anunciació a la Verge Maria, de dimensions reduïdes, i situada a la part central del camí. Aquesta obra va ser anomenada pel seu autor 'Beau temps Nº IV', i va fer l'original i cinc còpies. | 08127-132 | Monestir de Montserrat: Camí de l'Ave Maria | 41.5936100,1.8377700 | 403136 | 4605309 | 1978 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53156-foto-08127-132-1.jpg | Inexistent | Realisme | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Apel·les Fenosa | Apel·les Fenosa va néixer a Barcelona l'any 1899 i va morir a París l'any 1988. Va afrontar la realització d'obres de mides monumentals i emotives escultures de dimensions reduïdes, com aquesta. | 103 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53157 | Sant Domènec (monument a Domingo de Guzmán) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-domenec-monument-a-domingo-de-guzman | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Escultura feta amb vuit blocs de marbre travertí. És una escultura esvelta i sòbria, amb un alt domini de la tècnica i una molt gran escrupolositat formal. La figura estilitzada i la puresa de les línies destaquen sobre el paisatge del fons. L'obra presenta la imatge de Sant Domènec (Domingo de Guzmán), fundador de l'ordre dels dominics, que està representat amb el seu hàbit (túnica i capa amb caputxa). A la mà dreta duu els evangelis i a l'esquerra un rosari. A la part baixa, gravat en la roca, hi ha una inscripció que explica que commemora el 800 aniversari del naixement del sant. L'escultor ha treballat el travertí pel seu color, que ens apropa a un sant d'una gran puresa, a la vegada que és un material molt porós, ple de forats que vindrien a relacionar-lo amb la vida d'absoluta pobresa que va tenir el sant. | 08127-133 | Parc Natural de Montserrat: Camí de la Santa Cova | El lloc escollit per col·locar la figura ha estat ben estudiat, tant per remarcar el paper del sant com a fundador del rosari com pel fet de destacar que del seu aspecte físic i del seu caràcter humil i lluitador va sorgir una obra que arribaria arreu del món. | 41.5931100,1.8412700 | 403427 | 4605250 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53157-foto-08127-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53157-foto-08127-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53157-foto-08127-133-3.jpg | Inexistent | Cubisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Josep M. Subirachs | És una obra de maduresa de l'autor que, en una constant recerca, s'encaminà posteriorment a un neofigurativisme absolutament personal. | 108|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53158 | Baixrelleu de Joan XXIII | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baixrelleu-de-joan-xxiii | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Relleu de bronze i pedra, encastat al mur. Es tracta d'una placa rodona de pedra blanca amb el perfil escolpit del papa Joan XXIII. Fora de la pedra esculpida, però formant part del mateix conjunt, hi ha una branca d'olivera en bronze. En la part inferior esquerre hi ha una placa rectangular on hi consta la data i qui la va encarregar: 'La cooperativa de viviendas Juan XXIII de Vic a su titular. Año MIMLXVI' | 08127-134 | Parc Natural de Montserrat: Camí de la Santa Cova | 41.5933400,1.8411900 | 403421 | 4605275 | 1966 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53158-foto-08127-134-1.jpg | Inexistent | Realisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | L. Comas | 103 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53159 | Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jordi | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Escultura feta amb un bloc de marbre travertí. L'obra representa la imatge de Sant Jordi com a cavaller, amb armadura, espasa a la mà esquerra i escut a la dreta. La figura està col·locada en un nínxol (jugant amb la dialèctica concau-convex) rematat en forma d'arc. A un costat, i a mitja alçada, una inscripció recorda la instal·lació de la imatge: 'Montserrat, símbol de la nostra identitat nacional, avui. 1976-1986. Amb la col·laboració del Banc de Sabadell' | 08127-135 | A l'entorn del monestir de Montserrat, a la plaça de Santa Maria | Sant Jordi és el patró de diverses nacions i territoris, entre els quals hi ha Catalunya. Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui patró dels cavallers es deu a l'ajut que va donar el Sant al rei Pere I l'any 1904. Segons s'explica, l'esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués el Sant: Per agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria, sinó també de la noblesa catalana. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge ja és esmentat a principis del segle XIX. | 41.5926400,1.8358500 | 402975 | 4605204 | 1986 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53159-foto-08127-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53159-foto-08127-135-2.jpg | Inexistent | Cubisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Josep M. Subirachs | 108|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53160 | Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Escultura feta amb cinc blocs de pedra de dos colors i tonalitats ben diferenciades. L'element central i més destacat és una creu en pedra gris, amb una forma que recorda una estrella, feta amb tres blocs i de superfície llisa. La creu està encastada en un monòlit de pedra, de tonalitats daurades, de superfície molt porosa i amb una incisió a la part superior per col·locar el braç inferior de la creu. La part superior de l'escultura està rematada per un bloc de la mateixa pedra, amb la mateixa resolució formal. Els diferents blocs estan fixats amb grans cargols metàl·lics, que serveixen per a crear contrastos amb els materials. Es tracta d'una escultura esvelta i sòbria, amb un alt domini de la tècnica i una molt gran escrupulositat formal. L'autor ha combinat elements de tensió i ha buscat els contrastos, tant en les formes com en els materials, fent destacar l'estilitzada figura com la puresa de les línies. L'obra expressa pel seu simbolisme un element de victòria de Crist sobre el Mal. | 08127-136 | A l'entorn del monestir de Montserrat, a la plaça de Sant Miquel | El monument està dedicat a Sant Miquel, patró de la muntanya de Montserrat; el nom de l'arcàngel significa 'Qui com Déu', i per entendre l'obra cal llegir l'Apocalipsi 12 (a partir del versicle 7). | 41.5921200,1.8356700 | 402959 | 4605146 | 1962 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53160-foto-08127-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53160-foto-08127-136-2.jpg | Inexistent | Cubisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Josep M. Subirachs | 108|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53162 | Gos de la casilla del cremallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gos-de-la-casilla-del-cremallera | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Masats i Llover, Joan (1982). 'El cremallera de Montserrat. Centenari de la seva fundació, 1882-1982'. Castellbell i el Vilar. | Es conserva el record del gos de la casilla, però actualment no hi ha el gos. | El gos de la 'casilla' és, tal vegada, l'únic gos guardabarreres que ha existit al món. En total n'hi hagut una trentena. L'últim guardabarreres, Joan Jorba, en va tenir vuit. Al llarg del temps va anar evolucionant la seva indumentària, i es convertí en un reclam: se'l destacava sobre un pedestal que portava publicitat de la casa Calisay, amb un cartell amb el nom de KU-KI (o BO-BI), ulleres, gorra de plat i un vestit de capa. | 08127-138 | Muntanya de Montserrat, en l'antic pas a nivell del cremallera de Montserrat | No se sap quan va començar la tradició, però sí que ja era a la línia almenys des de 1898. Segurament va començar amb el primer empleat que hi fou destinat, que tenia un gos al qual ensenyà a posar-se al mig de la carretera quan passava el tren. Amb el temps es van popularitzar el gos i el lloc, i la gent començà a tirar-li algun cèntim. El 1957 es va clausurar la línia, i fins 1982, quan va desaparèixer l'últim guardabarreres, el gosset va ser motiu d'atracció de turismes i autocars. | 41.6119700,1.8360500 | 403020 | 4607349 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Damunt el pas a nivell on hi havia el gos de la casilla del cremallera actualment hi ha el 'Pont del pas a nivell' | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53163 | Llantions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llantions | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial del Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX-XX | A la sortida de la sala d'accés al tron de la Moreneta, ja a l'exterior, però encara dins l'espai sagrat, hi ha el Camí de l'Ave Maria. En aquest camí hi ha milers de llantions que cada dia són oferts a la Verge. Els que no han pogut cremar del tot es fonen per a fer uns grans ciris, que estan enecesos nit i dia com a símbol. | 08127-139 | Monestir de Montserrat | 41.5934100,1.8376000 | 403122 | 4605287 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53163-foto-08127-139-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53164 | El Virolai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-virolai | www.escolania.cat | XIX | Himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat la primera estrofa del qual comença amb els versos 'Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel', i que fan que sigui conegut també amb el nom del 'Rosa d'abril'. La lletra del Virolai fou composta per Mn. Jacint Verdaguer i fou publicada en el programa del certamen artístic i musical celebrat amb motiu de les festes del Mil·lenari de Montserrat, el 1880. En el mateix programa s'oferia el premi d'un flabiol d'or amb esmalts a la millor melodia popular que s'adaptés al text de Verdaguer. El 25 d'abril del mateix any fou declarada guanyadora -enmig d'una setantena de composicions- la melodia de Josep Rodoreda. El text de la composició és el següent: Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel. Amb serra d'or els angelets serraren eixos turons per fer-vos un palau. Reina del Cel que els Serafins baixaren, deu-nos abric dins vostre mantell blau. Alba naixent d'estrelles coronada, Ciutat de Déu que somnià David, a vostres peus la lluna s'és posada, el sol sos raigs vos dóna per vestit. Dels catalans sempre sereu Princesa, dels espanyols Estrella d'Orient, sigueu pels bons pilar de fortalesa, pels pecadors el port de salvament. Doneu consol a qui la pàtria enyora sens veure mai els cims de Montserrat; en terra i mar oïu a qui us implora, torneu a Déu els cors que l'han deixat. Mística Font de l'aigua de la vida, rageu del Cel al cor de mon país; dons i virtuts deixeu-li per florida; feu-ne, si us plau, el vostre paradís. Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen! ditxós el cor que s'obri a vostra llum! Roser del Cel, que els serafins voltegen, a ma oració doneu vostre perfum. Cedre gentil, del Líbano corona, Arbre d'encens, Palmera de Sion, el fruit sagrat que vostre amor ens dóna és Jesucrist, el Redemptor del món. Amb vostre nom comença nostra història i és Montserrat el nostre Sinaí: sien per tots l'escala de la glòria eixos penyals coberts de romaní. Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel. | 08127-140 | Monestir de Montserrat | 41.5932600,1.8371200 | 403081 | 4605271 | 1880 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | De la lletra: Mn. Jacint Verdaguer. De la música: Josep Rodoreda | 105 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53165 | Escolania de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escolania-de-montserrat | www.escolania.cat | XIII | L'Escolania és un cor de nens, que canta a veus blanques. Quan el repertori ho requereix, es complementa amb la Capella de Música de Montserrat, formada per alguns antics escolans i per la Capella de monjos del Monestir. Canta cada dia a la Basílica, sovint amb una gran afluència de pelegrins i visitants d'arreu. Amb el seu cant, transmet un missatge evangelitzador que traspassa els límits lingüístics, culturals i fins i tot religiosos. La Salve del migdia s'ha convertit en l'acte diari més concorregut del Santuari; des de finals dels anys seixanta dóna concerts per pobles de Catalunya i arreu del món. Actualment està formada per una cinquantena de nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya i la resta dels Països Catalans, que a Montserrat estudien els darrers cursos de primària i els primers de secundària. L'estudi de la música s'endú la major part del seu temps i les seves activitats: cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de Llenguatge Musical, Conjunt Instrumental i el Cant Coral, que constitueix l'especialitat de l'Escolania. La seva finalitat és la participació diària en la pregària del santuari, juntament amb la gran afluència de pelegrins de tot el món. És també funció de l'Escolania la difusió de la música Sacra, així com la música coral, tant d'autors propis (Escola Montserratina), com de compositors internacionals. | 08127-141 | Monestir de Montserrat | Des dels seus començaments, a partir del segle XIII, l'Escolania de Montserrat ha estat al servei del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat amb el seu cant, sota la direcció dels monjos benedictins de l'Abadia. Això la fa una de les escoles de música més antigues d'Europa que encara funcioni. Al s. XIV trobem detalls específics d'allò que canten: la Missa Matinal, la Salve a la Mare de Déu i els 'Goigs a la Mare de Déu'. Entre aquests 'Goigs' hi podem incloure aquells del 'Llibre Vermell de Montserrat' que eren cantats acompanyats per instruments. Al s. XVI els escolans són uns vint i són coneguts com a bons cantors. Van ser convidats a cantar durant la benvinguda del rei Ferran el Catòlic a Barcelona, l'any 1479. Durant el s. XVI la nova escola musical de Montserrat està preparada pel seu desenvolupament tot al llarg dels segles XVII i XVIII. L'Abat i reformador de Montserrat, P. Garcia de Cisneros, a començaments del s. XVI, confirma la missió especial dels Escolans a la seva 'Regula Puerorum', i els redueix a 12, tot encomanant la direcció de l'Escolania a un sacerdot del santuari i no a un monjo. Amb tot, al monestir, a finals de segle hi havien 18 monjos que eren antics escolans, i el grup d'Escolans es veu augmentat amb un nombre d'antics escolans monjos, per tal de poder cantar a veus mixtes (infants i homes) amb acompanyament d'instruments i d'orgue. La construcció i consagració de la nova Església l'any 1592 (la Basílica actual) fou decisiva pel floriment que tingué lloc al llarg dels segles XVII i XVIII. Al llarg d'aquests segles l'Escolania arriba a una certa perfecció i solidesa que no s'havia assolit fins llavors amb la seva producció i interpretació musicals. El treball de l'Escolania queda aturat a començaments del s. XIX quan les tropes de Napoleó cremen el monestir i l'Escolania l'any 1811. Tant l'Escolania com el Monestir foren restaurats definitivament l'any 1851 després de diversos intents de reconstrucció. La reforma pròpiament dita de l'Escolania començà l'any 1889 quan el mestre P. Manuel Guzmán (1846-1909) la començà a dirigir. Entre els seus deixebles destaquen aquells que més endavant el succeirien en la direcció de la mateixa Escolania. Així Àngel Rodamilans (1874-1936), bon pedagog i compositor original i progressista, que col·laborà amb el P. Anselm Ferrer (1882-1969) en la direcció de la coral. El P. Ferrer renovà el repertori i els estudis musicals de l'Escolania. David Pujol (1894-1979) era un bon intèrpret de polifonia amb un estil nou i propi. Va escriure un mètode senzill de cant gregorià i va promoure els estudis musicals dels monjos. El seu successor, el P. Ireneu Segarra (1917), va dirigir l'Escolania del 1953 al 1997, tot donant-li la seva reputació internacional i la seva reconeguda qualitat musical. Els quatre Mestres que acaben d'esmentar prepararen l'Escolania per tal que esdevingués el que és avui dia. El Germà Jordi-Agustí Piqué (1963), va continuar aquesta labor des de l'agost del 1997, i el Sr. Joaquim Piqué des de l'any 2000. L'Escolania ha col·laborat amb diverses orquestres de reconegut prestigi. Com a fets recents més remarcables, destaca la gira de cinc concerts al Japó (maig de 2000) i, el mateix any, la participació en el 'Festival d'Art Sacré de la Ville de París'. Darrerament l'Escolania ha participat en al Gran Teatre del Liceu de Barcelona en l'òpera 'Pikovaia Dama' de Piotr Txaikovski, dirigits per Kiril Petrenko, i ha realitzat una gira a d'Holanda i Bèlgica i una altra a Puerto Rico. Recentment, tant amb altres orquestres, com amb l'acompanyament d'orgue o piano, l'Escolania ha enregistrat diversos CD's entre els quals destaca 'O Vos Omnes'. | 41.5938100,1.8388000 | 403222 | 4605330 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53165-foto-08127-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53165-foto-08127-141-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Costumari | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|98|85 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53166 | Escut de Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-monistrol | <p>MIRALDA I IÑIGO, Alfred; MIRALDA I IÑIGO, Jordi; FULLA I ABEL, Mercè; LOZANO I PALACÍN, Concepció; CALDERÓN I SOLER, Agnès. (1997). 'Els escuts municipals de Catalunya. Volum I, El Bages'. Manresa: L'Heràldica catalana.</p> | XVI | <p>Representació de l'escut a la clau de volta de la parròquia de Sant Pere. El senyal més propi i característic d'aquest escut és el món, que ja apareix el 1570 i el s. XVII, en la clau de volta de la parròquia de Sant Pere. El mateix signe apareix a altres municipis on hi ha la paraula 'món' (Montmajor, Montmaneu, Montbrió del Camp...).</p> | 08127-142 | Nucli urbà | 41.6105600,1.8439600 | 403677 | 4607184 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-18 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53167 | Escut dels Riusec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-riusec | <p>Història de les comarques de Catalunya, 'El Bages'.</p> | XVI | <p>Escut situat damunt la porta principal d'entrada a can Cavaller. Les armes del llinatge eren de plata, amb tres faixes fent ones d'atzur.</p> | 08127-143 | Nucli urbà | <p>En el document fictici de donació que fa Guifred comte al monestir de Ripoll, de l'any 888 s'hi esmenten indrets com ara 'rio Sicco', que és el torrent del Tortuguer o Riusec. Alhora, aquest topònim donà nom a una de les famílies més importants de la municipalitat monistrolenca des dels primers temps fins a meitats del segle XVIII, la qual entroncà posteriorment amb la noblesa barcelonina. La llegenda de la trobada de la imatge de la marededéu de Montserrat diu que van ser els pastors de la família Riusec els que van trobar la imatge a la Santa Cova.</p> | 41.6098300,1.8430100 | 403597 | 4607104 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53167-foto-08127-143-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 53168 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-0 | XIX-XX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Els goigs a Sant Sebastià es canten cada any, el dia de la seva festivitat. El text és el següent: Puix sou heroic capità / De les tropes celestials / R.) Guardeu-nos, Sant Sebastià / De la pesta i crudels mals. En el primer esquadró / Governàveu sens recel / I les banderes del cel / Ja vos robaven l'afició / A dos mans satisfacció / Doneu amb intents cabals: R.) Guard. Etc Fiant de Vós el tirà / Donava qualsevol batalla / No coneixent la medalla / En què deieu: Sóc Cristià: / En tant que s'averiguava / Li dàreu èxits marcials: R.) Guard. Etc D'ardor i constància ple / A tots els cristians buscàveu / I sens revista ensenyàveu / L'exercici de la fe. / El foc aparteu molt bé / De les armes infernals: R.) Guard. Etc Ja que reventà la mina / I els troncs no vol adorar / En un tronc vos fa lligar / La crueltat que s'examina / Amb sagetes determina / Donar-vos turments fatals: R.) Guard. Etc Cada fletxa és una ploma / Que escriu amb carmí gloriós / Com unint-se Crist amb Vós / No discrepeu una coma: / Pensant sou mort ja es doma / El qui ordena turments tals: R.) Guard. Etc Trobat viu, a major pena / S'afilà la trista sort / Però aquell que amb Crist és mort / A nova vida s'estrena / En la del Cel que és amena / Doneu favors especials: R.) Guard. Etc De la pesta contagiosa / Deslliureu a qui suplica / I és qui l'aire purifica / Vostra intercessió gloriosa / De l'arbre la flor vistosa / Alcanceu-nos fruits cabals: R.) Guard. Etc La Vila de Monistrol / Vot vos va fer obsequiosa / I en l'oferta no reposa / Perquè eternament la vol: / De Vós espera conçol / Amb beneficis iguals: R.) Guard. Etc Puix Crist us exaltà /En els eterns sitials / R.) Guardeu-nos Sant Sebastià / De la presta i crudels mals. | 08127-144 | Nucli urbà | 41.6105600,1.8439600 | 403677 | 4607184 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53168-foto-08127-144-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53169 | Goigs de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | XIX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. El text dels goigs a la Mare de Déu de Montserrat diu així: Puix floriu com una Rosa / en el cor del Principat: / Mireu-nos sempre amorosa. / Princesa de Montserrat. Quan Jesús en creu expira / angelets amb serra d'or / serraven vostra cadira, / gentil Reina de l'amor: / us la feren tan hermosa / que hi seguéreu de bon grat. / Mireu-nos... Barcelona us ha tinguda / com sa perla un ric anell, / més del moro combatuda / vol salvar tan ric joiell; / la muntanya s'és desclosa / per tenir-lo ben guardat: / Mireu-nos... Les estrelles us mostraven / molts dissabtes a uns pastors, / mentre els àngels les baixaven / tot cantant himnes a cors. / D'aqueix cel que en terra us posa / vol gosar-ne el bon Prelat. / Mireu-nos... Vostra olor de primavera / va guiant-lo al lloc feliç / on floríeu, Rosa vera / del roser del paradís. / El perfum d'aqueixa Rosa / per lo món serà escampat: / Mireu-nos... En sos braços us ha presa, / plorant llàgrimes d'amor, / per portar-vos a Manresa / on tindreu retaule d'or. / Processó majestuosa / va cantant per el serrat: / Mireu-nos... Arribant a on sou ara, / no volent passar avant, / com que sou la nostra Mare, / voleu veure'ns d'aquí estant, / a sa Mare bondadosa / Déu per fills ens ha donat: / Mireu-nos... En vostra santa capella / us vingué a veure Colon, / i potser fóreu l'estrella / que el guiàreu al Nou món. / Quan els peus d'Espanya posa, / Vós un temple hi heu fundat: / Mireu-nos... A Joan d'Àustria guiàreu / les aigües de Lepant, / amb ses naus allí enfonsàreu / a Mahoma agonitzant. / Amb la creu victoriosa / la mitja lluna ha eclipsat: / Mireu-nos... Sant Ignasi de Loyola / fundà amb Vós la Companyia: / i aprengué en la vostra escola / qui fundà l'Escola Pia: / de Nolasc guia animosa, / molts captius heu lliberat: / Mireu-nos... Des del cim d'eixa muntanya, / beneïu nostre país, / beneïu tota Espanya, / feu-ne vostre paradís. / Dels fidels Pastora hermosa, /beneïu vostre ramat: / Mireu-nos... Puix floriu com una Rosa / en el cor del Principat: / Mireu-nos sempre amorosa, / Princesa de Montserrat. | 08127-145 | Monestir de Montserrat | 41.5932600,1.8371200 | 403081 | 4605271 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53169-foto-08127-145-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | De la lletra, Jacint Verdaguer; de la música, P. Ireneu M. Segarra | 105 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53170 | Noms de les famílies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noms-de-les-families | Redó, Salvador (1983). 'Sobre-noms monistrolencs' a 'Un any de vida monistrolenca. L'anuari'. Monistrol de Montserrat: Associació cultural Art i Esplai. Redó, Salvador (1984). 'Sobre-noms monistrolencs' a 'Un any de vida monistrolenca. L'anuari'. Monistrol de Montserrat: Associació cultural Art i Esplai. | S'utilitzen cada vegada menys. | Un costum antic era el d'anomenar les diferents famílies amb motius o sobrenoms, que sovint passaven de generació en generació. Agrupats per carrers, i per ordre alfabètic, els que s'han pogut recollir de Monistrol són els següents: Carrer de Balmes: Cases del Llàtzer, Coma, Fonda Xica, Teresa Bruta Plaça del Bo-Bo: Figassa, Pepus Carrer del Camp: Barrum, Maure Plaça de Joan Carles Amat: Pla Plaça de la Font Gran: Corral, Culleraire, Esquellot, Pardal Carrer de Julià Fuchs: Assumpta, Arola, Babós, Cadiraire, Carinyo, Carles, Conques, Crispín, Grell, Jorba, Jaume Blanc, Maiola, Malampa, Miserachs, Mus, Nan, Patet, Pècora, Perura, Perureta, Pinyó, Plora, Poleia, Porreta, Rasquera, Roig, Sucre, Tal·lara, Urena, Vaqueres, Voluntària, Xicarró, Ximet Carrer de Manresa: Barruma, Burrella, Boter, Espardenyer coix, Felip llauner, Granera, Mata-russos, Nasi, Pauleta, Pepet de les candeles, Píndoles, Pono, Surroca, Tupinamba, Vela Carrer de Montserrat: Botifarra, Noi de la mare, Pere bonica Carrer del Pla: Canari, Cara tacada, Carlets, Coixet, Em cago en la paret, Escorçaire, Faldons, Fideuer, Figasso, Fustera, General o Tufa, Jaume cuit, Marcó, Maset, Meló, Moll, Pagès puta, Pagès puta ric, Pai, Panxa de curs, Pepet del carril, Rebedor, Seiet llauner Sembrador, Tarrida, Trementinaire, Tufa, Xinxeta Carrer del Pont: Boix, Ferrer, Garriga, Gildo, Graner, Llàgrima, Llorigó, Mandanga, Mònic, Parlet, Pinyol, Pixafaldilles, Poloni, Punxent, Salero, Sastre cotó, Sedó, Sembrador, Sol d'Espanya, Tano, Tinus, Xelín Carrer del Puig: Abadal, Avi del 'parque', Armengol, Armenter, Bardina, Baus, Boira, Cap blanc, Carasses, Carlí, Cascante, Cega, Doctora, Fumat, Gaitero, Guilleumes, Jordi, Llimona, Moll d'ulls, Pau Badet, Pau del Plora, Ponsa, Pota, Ros de l'oli, Ventres, Vilomara, Xaran, Xeringuilla, Xoxi Carrer de Sant Joan: Cavaller, Gibert Carrer de Sant Pere: Clemenda de cal Pardal, Corneta, El brillante, L'Aneu, Nando, Reiet/a, Riera, Seiet, Vacarissà Carrer de la Trinitat: Jepús Carrer de Sant Ramon: Ferrussa, Parreta Pujada de l'Estació: Bovet Carrer de Santa Anna: Batalla, Cigró, Col·lecta, Manel, Salindaga, Valenciana Cases aïllades: Coma (cal Baldiri), Escodines, Guingues, Graella, Hospitaler, Pinyó, Piteu, torre de la Figa | 08127-146 | Tot el municipi | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53170-foto-08127-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53170-foto-08127-146-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|98|85 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53171 | Escut del prior Vilaragut, a Sant Antolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-prior-vilaragut-a-sant-antoli | <p>Ferrer i Vives, Francesc d'A (1998). 'Heràldica catalana'. Barcelona: editorial Millà Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial.</p> | XIV | <p>Escut amb les armes de la família Vilaragut: tres faixes de color vermell sobre camp daurat. Està situat a la clau de l'arc d'entrada a l'ermita de Sant Antolí.</p> | 08127-147 | Als afores del nucli urbà, damunt la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat. | <p>En morir Joan d'Aragó, el papa Joan XXII nomenà prior de Montserrat Ramon de Vilaragut (1334-1348), monjo de Ripoll. El nou prior donà al seu govern uns aires propis de gran senyor: continuà l'obra del pont de Monistrol de Montserrat i es féu construir en aquesta vila un palauet gòtic, féu uns claustres al davant de l'església de Montserrat i organità una capella dedicada a Santa Caterina a la planta baixa del campanar. El prior va morir al Palau Prioral de Monistrol, víctima de la pesta negra, i fou sepultat a Montserrat, a la capella de Santa Caterina.</p> | 41.6186100,1.8576400 | 404829 | 4608063 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53171-foto-08127-147-1.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93 | 47 | 1.3 | 1769 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 53172 | Escut del prior Vilaragut, al Palau Prioral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-prior-vilaragut-al-palau-prioral | <p>Ferrer i Vives, Francesc d'A (1998). 'Heràldica catalana'. Barcelona: editorial Millà Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial.</p> | XIV | <p>Escut amb les armes de la família Vilaragut: tres faixes de color vermell sobre camp daurat.</p> | 08127-148 | Nucli urbà. Carrer del Pont. | <p>En morir Joan d'Aragó, el papa Joan XXII nomenà prior de Montserrat Ramon de Vilaragut (1334-1348), monjo de Ripoll. El nou prior donà al seu govern uns aires propis de gran senyor: continuà l'obra del pont de Monistrol de Montserrat i es féu construir en aquesta vila un palauet gòtic, féu uns claustres al davant de l'església de Montserrat i organità una capella dedicada a Santa Caterina a la planta baixa del campanar. El prior va morir al Palau Prioral de Monistrol, víctima de la pesta negra, i fou sepultat a Montserrat, a la capella de Santa Caterina.</p> | 41.6105500,1.8457100 | 403823 | 4607181 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53172-foto-08127-148-1.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93 | 47 | 1.3 | 1769 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 53173 | Escut del prior Jaume de Vivers, al palau prioral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-prior-jaume-de-vivers-al-palau-prioral | <p>Ferrer i Vives, Francesc d'A (1998). 'Heràldica catalana'. Barcelona: editorial Millà Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial.</p> | XIV | <p>Escut amb les armes de la família del prior: d'atzur un peix d'argent en banda, situat en una dovella reaprofitada al Palau Prioral.</p> | 08127-149 | Nucli urbà. Carrer del Pont. | <p>El papa Gregori XI nomenà prior de Montserrat Jaume de Vivers (1348-1375), antic monjo de Sant Pere de Camprodon, però trasplantat a Ripoll. Entre les obres que va dur a terme, hi va haver la millora del Palau Prioral de Monistrol, amb una capella dedicada a Santa Caterina. Jaume de Vivers va morir en aquesta casa el 19 de maig de 1373, amb fama de grans virtuts.</p> | 41.6105500,1.8457100 | 403823 | 4607181 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53173-foto-08127-149-1.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93 | 47 | 1.3 | 1769 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 53174 | Existència d'una Cova Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/existencia-duna-cova-santa | Ginesta i Batllori, Salvador (1987). La comarca del Bages. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Poc coneguda | S'explica que prop del serrat dels Morts hi ha una cova anomenada Cova Santa. La tradició diu que allí fou trobada la imatge de sant Pere venerada a la capella de Sant Pere de Vilamarics. | 08127-150 | Zona de Vilamarics | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53175 | La Vall Mal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-mal | Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | Poc coneguda | Cap al 1269, un jove guerrer del castell de la Guàrdia de Montserrat, Ramon, embarcà a Barcelona cap a Terra Santa, sota les ordres del rei Jaume I. Les naus catalanes van patí una tempesta i alguns vaixells foren desviats a Sant Joan d'Acre. Localitat on desembarcà Ramon de la Guàrdia. Ramon s'enamorà d'una dama grega, Georgina, que tenia molts pretendents, entre ells un d'una gran família de la noblesa local, Alexis, que no tolerà la presència del cavaller català. Ramon fou enviat a una missió diplomàtica amb destí a la cort del khan, a la llunyana Àsia. Ramon envià un amic a festejar la seva estimada. Alexis s'havia confabulat amb altres per eliminar Ramon. Mentre el seu substitut conversava amb la dama, es presentaren uns homes armats, que l'atacaren. Aquest es protegí amb l'escut i descarregà cops d'espasa contra els atacants, que acabaren fugint. El fet es va comentar, i alguns es van estranyar que Ramon s'amagués de dia i sortís només de nit, i altres feren córrer el rumor que no es tractava de Ramon de la Guàrdia, perquè l'havien vist sortir de la població. Alexis va propagar la notícia falsa d'un imminent atac dels turcs, i les famílies aristocràtiques embarcaren cap a Constantinoble. Quan Ramon de la Guàrdia desembarcà a Acre, fou informat de la marxa de Georgina. La desesperació envaí la seva ànima, ja que els catalans havien finalitzat la missió i el rei els ordenà partir cap a Barcelona. Però, un fet extraordinari agità la ciutat d'Acre: la fada Morgana hi arribà aquella mateixa tarda. Ramon n'havia sentit a parlar com a protectora dels bons guerrers, tant en la batalla com en l'amor. Dominat per aquest pensament, al capvespre s'encaminà a les afores d'Acre, on hi havia l'alberg de la fada. Allí fou rebut pel mag Amrú, astròleg persa de fama universal, el qual, parlant en nom d'aquella, li revelà que la seva senyora es mostraria propícia a parlar amb el cavaller català el proper pleniluni. Al cap de pocs dies arribaren a Acre els vaixells catalans que havien de retornar els expedicionaris a Barcelona. El cavaller de la Guàrdia va tornar trist al seu castell. Només esperava el pleniluni per anar a vistar la fada, aleshores ja retornada també al seu palau de Montserrat. Devorat per la impaciència, en el primer pleniluni que es presentà Ramon prengué son cavall i es dirigí a la Vall Mal, residència de la fada i de la seva cort d'encantades. Val a dir que les encantades eren molt geloses de llur casa i veien amb disgust tothom qui s'hi acostava. Per tal d'avisar els curiosos del perill que corrien si envaien el seu territori, aquelles fades havien envoltat tot el paratge on vivien amb un filet prim i daurat com el sol que gairebé no es veia. A la Vall Mal Ramon trobà aquest filet, senyal que l'Encantada Morgana no estava per visites, però ell, a causa de la presura, no féu cas de la indicació i caigué en un fons gorg amagat per una catifa d'herba. Al castell tot era ànsia i neguit. Guillem consultà astròlegs per esbrinar la situació del seu fill. Finalment, va saber que era hostatge de la fada Morgana a la Vall Mal. Guillem es dirigí vàries vegades al domini d'aquella, però sempre hi trobà el fill daurat. Un dia, quan ja començava a fer-se fosc i se'n tornava, va sentir una veu que li deia: 'si vols el teu fill, me l'has de pagar amb un altre home'. Per a un pare, tractant-se de salvar el seu fill, tot esforç és bo. Sabedor per la mateixa veu d'on era el seu fill, Guillem trencà el fil i s'endinsà a la Vall Mal. Va trobar un forat ample i profund com un pou, i va llançar-s'hi amb el seu cavall. Sentí com perdia el món de vista i arribà al fons esvaït. Quan retornà, es trobà acompanyat de Ramon a l'entrada de la Vall Mal. Pare i fill s'abraçaren. Prop d'ells una ombra els contemplava: era la fada Morgana: 'Ja tens el teu fill, que te l'has ben guanyat!'. El sacrifici del pare havia trencat l'encanteri que envoltava el seu fil. I, d'aleshores ençà, no s'ha sabut res més de l'Encantada Morgana a Montserrat. | 08127-151 | Muntanya de Montserrat | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53176 | Imatge de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-pere | <p>AAVV (1985). 'Diccionario Ràfols de artistas contemporáneos de Cataluña y Baleares'. Barcelona: Diccionario Ràfols REDÓ, Salvador; SOLDEVILA, Llorenç (1986). 'Monistrol de Montserrat. Cent anys d'història gràfica. 1882-1985.' Barcelona: l'Aixernador</p> | XX | <p>Talla de fusta, sense policromia, que respresenta la imatge de Sant Pere i que presideix l'altar de la parròquia. La talla reflexa el coneixement de la història de l'art que tenia el seu autor, en particular del romànic, ja que es tracta d'una imatge en la qual s'assimila el sentit esquemàtic i estereotipat de l'escultura romànica, buscant la intensa vida interior dels tallistes medievals.</p> | 08127-152 | Nucli urbà. Carrer de Sant Pere. | <p>La devoció a Sant Pere està documentada al segle IX, quan una petita església li era dedicada. Al segle XVI es va erigir l'actual església parroquial, sota l'advocació de Sant Pere, a mitjan del segle passat es va encarregar a l'escultor Jaume Clavell que realitzés una imatge per presidir l'altar de la parròquia.</p> | 41.6105600,1.8439600 | 403677 | 4607184 | 1962 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53176-foto-08127-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53176-foto-08127-152-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Jaume Clavell | 116|98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53177 | Fons documental sobre l'empresa Roca Umbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-sobre-lempresa-roca-umbert | Arxiu Municipal de Granollers. 'Fons Roca Umbert. Catàleg per quadre de classificació'. Benavente i Freixas, Ramon (1982). 'Can Gomis. Història d'una colònia industrial a les ribes del Llobregat'. Argentona: L'Aixernador edicions. | XIX-XX | Documentació administrativa generada durant el temps en el qual Roca Umbert va estar instal·lada a Monistrol de Montserrat: fitxes del personal, contractes de treball, llibre de matrícula del personal, informació d'horaris dels treballadors, llibre d'inspeccions del Ministeri de Treball, Padrons, altes i baixes al Retiro Obrero, padrons de la inscripció als règims obligatoris del subsidi de vellesa i assegurança de maternitat, fulls de padró inicial i rectificacions de la 'Caja de jubilaciones y subsidio de los trabajadores de la industria textil. Mutualidad de previsión social', liquidacions C1 i C2, memòria de l'actuació del Comité de Seguretat i Higiene del Treball, índex de freqüència i gravetat d'accidents laborals, àlbum de producció, hores treballades, albarans i despeses, dietes dels treballadors que la fàbrica compensa, plànols de maquinària i de la fàbrica, | 08127-153 | Arxiu Municipal de Granollers | Durant un temps, l'empresa Roca Umbert va gestionar la fàbrica de Cal Batalla, generant documentació administrativa que va passar a formar part del fons d'aquesta empresa. | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53178 | Escut de Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-monistrol-0 | <p>de Fluvià i Escorsa, Armand (1985). 'Informe sobre l'escut heràldic de la vila de Monistrol de Montserrat'.</p> | XVII | <p>Representació del senyal municipal del món, a la façana de la primera casa de la vila, concretament en l'edifici que va ser la primera casa de la vila. Al damunt del frontal superior hi ha la data de 1659 i, integrat en aquesta data, hi ha l'antic escut de la vila.</p> | 08127-154 | Nucli urbà | <p>Es tracta d'una de les representacions de l'escut de Monistrol de Montserrat més antigues, després de la clau de volta de la parròquia de Sant Pere.</p> | 41.6106700,1.8443000 | 403706 | 4607196 | 1659 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53178-foto-08127-154-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 96 | 47 | 1.3 | 1769 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 53179 | Barraca de vinya a les Cadiretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-les-cadiretes | En runes | Restes d'una barraca de pedra seca (encara que a les parets laterals s'observen reste de morter), de planta doble, i amb teulada de teula vermella a doble vessant. La paret frontal té dues funcions: paret de casa i de vinya. Al costat del rebost hi ha una columna d'obra. Una part del recinte, amb una amplada de 4,90 metres, era reservada per al pagès i també hi havia una part reservada a l'animal de càrrega. L'amplada total de la barraca és de 7,70 metres, la llargada és de 3,60 metres i fa 2,55 metres d'alçada. | 08127-155 | Les Cadiretes | La seva funció era la d'aixoplugar el pagès i el seu naimal. Durant la guerra civil va servir de refugi. | 41.6074200,1.8550700 | 404598 | 4606823 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53179-foto-08127-155-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml