Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53768 | Bellavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellavista | XV-XVIII | Presenta mal estat | <p>Petit mas de planta rectangular orientat oest-est i que s'organitza a l'entorn d'un petit pati emmurallat. Són diverses les dependències annexes que es distribueixen al seu voltant, la majoria de les quals són reformes posteriors. Aquesta masia presenta una estructura de planta baixa més pis amb dos accessos a la cara oest. Es tracta d'una estructura de dimensions força modestes on s'utilitza el sistema constructiu de carreus de dimensions mitjanes, regularment treballats i lligats amb argamassa que es disposen en filades regulars combinant amb l'ús de l'obra. Els angles cantoners i les obertures, tant de portes com finestres, es troben emmarcats per carreus de petites dimensions. El mas segueix l'estructura d'entrada i cuina a la part inferior i les dependències d'ús més privat al primer pis. Al voltant del petit barri es disposen els annexes ramaders i a l'exterior es documenta un forn d'ús domèstic i un pou de factura contemporània que imita l'antiga construcció en pedra.</p> | 08129-34 | Muntanyola | <p>Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al fogatge de 1553, moment en què s'esmenta a Joan Bellavista, sense poder determinar si es tracta de Bellavista vella o Bellavista nova. La construcció del mateix segurament es va realitzar durant l'Edat Mitjana, tot i que no hi ha cap evidència arquitectònica que pugui confirmar aquesta hipòtesi. Les restes conservades pertanyen a l'època moderna avançada; segurament cap el segle XVIII fou quan el mas arribà a la seva època de màxima expansió.</p> | 41.8755600,2.1923700 | 432984 | 4636275 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53768-foto-08129-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53768-foto-08129-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53768-foto-08129-34-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Casa i extensió de 55 quarteres, part de cultiu, bosc i horta. La major part erm i una petita formada per la casa, limita al l'est amb el mas Xamps, Bosch i Franquesa, al sud amb els masos Casals, Segalés i les terres anomenades Pedrosa de Segalés; a l'oest amb el mas Puigllat, i al nord amb el torrent de Segalés. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53772 | Cal Ros de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-de-munter | XII-XVIII | <p>Mas conegut com a Can Ros o Can Ros de Múnter. Es tracta d'una explotació agrícola-ramadera situada a la plana de Múnter, al peu del camí antic de Muntanyola. Aquest edifici és de planta quadrada amb coberta a doble vessant orientada nord-sud. És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur. Estructura formada per planta baixa i una planta sota coberta. Aquesta organització és força habitual en petites masoveries, on a la planta baixa hi havia els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxana. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra d'origen local. Les bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada pel pendent del terreny, de la porta i un dels murs de tancament; encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva un paviment de pedres.</p> | 08129-38 | Múnter | <p>Les primeres referències històriques sobre can Ros o cal Ros de Múnter les trobem en els diversos fogatges tant del 1497 com el de 1553, així com en les nombroses visites pastorals del bisbe de Vic a Sant Esteve de Múnter. Aquest mas sembla tenir un origen que es remunta a la Baixa Edat Mitjana, en un moment d'ocupació de nous territoris i d'ampliació de les explotacions. Aquest apareix successivament a la documentació en els diversos llibres de naixements, matrimonis i defuncions, tot i que aquest mas no va assolir la importància política i econòmica d'altres masos de la zona com Matavaques, Dosrius, etc. A nivell estructural presenta nombroses reformes, la gran majoria datables en el transcurs del segle XVIII o ja dins el segle XIX. Actualment és una masoveria; el propietari ha mantingut l'estructura del mas, amb molt poques reformes, i els masovers mantenen part dels terrenys conreables, bàsicament els horts, però no tenen bestiar.</p> | 41.8816200,2.1965200 | 433334 | 4636945 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53772-foto-08129-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53772-foto-08129-38-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53773 | Can Fabré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabre | XII-XVIII | <p>Masia formada per dos cossos adossats i articulats al voltant d'altres dependències agrícola-ramaderes. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes de planta rectangular orientada sud-nord, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta els murs de paredat comú utilitzant pedres de petites i mitjanes dimensions lligades amb morter i pedres cantoneres, que actuen tant d'element arquitectònic com d'element decoratiu. Les obertures conformades per finestres apareixen emmarcades per carreus de pedra ben tallats i de dimensions considerables, seguint una organització en vertical. L'estructura interna del mas segueix la modulació estàndard on tota la planta inferior de la casa; estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes, i la part superior a les dependències d'ús privat. Una segona construcció, annexada a l'estructura anterior per la banda est, segueix la mateixa tècnica constructiva anterior i conforma una petita porxada. Aquest conjunt arquitectònic presenta altres estructures annexes de factura força moderna i dedicades als animals.</p> | 08129-39 | Múnter | <p>La primera referència documental del mas Fabré o Febrer la trobem en el fogatge de 1553, amb la presència del Jaume Febrer com a cap de família; tot i això, la construcció d'aquest mas podria ser anterior al segle XIV. La resta de documentació moderna conservada en el bisbat de Vic fa referència a la família Febrer com una de les més importants de la parròquia de Múnter, juntament amb el mas el Vilar de Múnter, Matavaques, etc. Els habitants del mateix mas, fins fa poc, es cognomitaven encara Febré.</p> | 41.8736000,2.2252000 | 435706 | 4636033 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53773-foto-08129-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53773-foto-08129-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53773-foto-08129-39-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53774 | Can Gaja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gaja | XII-XVIII | <p>Edifici de planta rectangular amb un segon cos adossat a mode de dependència annexa, orientada de sud-oest i adaptada al turó de margues de fons de Plana, on s'aixeca. Els murs són de paredat comú, amb carreus de pedra local treballats bastament i amb pedres de dimensions més grans a les cantoneres. L'estructura s'organitza en base a planta baixa i primer pis amb una entrada i la cuina a planta baixa, i les habitacions al primer pis amb els interiors arrebossats. Les obertures utilitzant un aparell de carreus ben tallats de diferents tamanys i disposades a diferents alçades. Tot i tractar-se d'un mas de petites dimensions, al voltant es poden veure diversos annexes ramaders.</p> | 08129-40 | Múnter | <p>Edifici situat al costat de l'església parroquial de Múnter.Tot i que aquesta casa ha estat molt reformada, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat a tot aquest entorn de sabrera. La casa no presenta cap element que ens aporti una cronologia absoluta de l'estructura ni cap element de relació amb el seu topònim.</p> | 41.8776700,2.2150500 | 434868 | 4636492 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53774-foto-08129-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53774-foto-08129-40-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53779 | Mas el Castell de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-castell-de-munter | XII-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>Edifici exempt amb coberta a dues vessants orientades nord a sud i amb el carener perpendicular a la façana. El conjunt està format per planta baixa i un primer pis. La façana principal és oberta a l'est, mentre que la a façana sud, després de 1940, s'hi va adossar una estructura, de planta i pis i amb un porxo a zona de la primera planta. Totes les obertures es troben emmarcades, així, les portes i finestres conserven els brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. A la porta principal hi ha una llinda amb la inscripció '1789'. A la dreta de la porta, a la planta baixa, es conserva una finestra esqueixada. La tècnica constructiuva emprada i visible en els murs exteriors és la pedra, ben desbastada i disposada a la planta baixa, i de tàpia al pis superior. A la resta de l'estuctura, la pedra és irregular, sense polir, i està lligada amb fang. Els murs interiors tenen un sòcol de pedra fins a 1,30 m. d'alçària i, la resta, està construït amb tàpia. Al nord-est hi ha una sèrie d'annexes ramaders, formats per unes corts en pedra, només de planta baixa i reformades parcialment amb totxo; Tota l'estructura ha estat parcialment arrebossada de nou i no es pot veure el parament exterior.</p> | 08129-45 | Múnter | <p>Només hi ha la referència de la data a la llinda '1789', i les característiques formals dels brancals de la porta i les finestres que situen el cos principal de l'edifici a l'entorn del segle XVIII. Per les característiques de l'edifici, sembla que l'estructura inicial havia de ser més petita que l'actual, en pedra, tot i que la restauració que s'ha fet del conjunt no permet definir-la. Aquest mas es troba situat dins el grup d'explotacions agrícola-ramaderes de la zona de Múnter. La zona de Múnter, pronunciada com a Munta, apareix documentat al 929 com a villa de Montari, i en altres documents com a Motabri. S'estén per la Plana entre Tona i Malla i arriba fins a dant de la serra, a l'indret de Cal Ros de Múnter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigida abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol s'alçà un castell que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Aquests, a mitjan segle XIII, eren de Bernat de Riera, ciutadà de Vic, i després passaren als Montcada i a partir del 1293, a la família Brull. Per successió familiar al segle XV passaren als Alta-riba de Riudeperes i als seus descendents, nomenats comtes de Múnter al 1698. Actualment encara té aquest títol la família marquesal dels Sentmenat. Múnter fou sempre un terme petit que comptava amb dotze famílies l'any 1370, 11 famílies el 1553 i 14 al 1782, cens que manté fins als anys 80 del segle XX. L'església de Sant Esteve de Múnter fou renovada al segle XII i transformada, amb elements barrocs, al segle XVII. Té encara l'absis romànic ben conservat i també una bona part dels murs de la nau i la base del campanar. Del castell situat sobre el mas del Castellar, resten alguns paraments del segle XIII. Entre els masos més antics d'aquesta zona hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles.</p> | 41.8778500,2.2148200 | 434849 | 4636512 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53779-foto-08129-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53779-foto-08129-45-2.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53781 | Barraca de Puigsaurina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-puigsaurina | XVIII | <p>Estructura de planta rectangular formada per dos cossos annexats: un de planta quadrangular conformant l'habitatge d'un antic mas o barraca i un segon cos perpendicular al primer, utilitzat com a annexes ramaders i magatzem. La tècnica constructiva emprada es centra en el mur de paredat comú rejuntat amb morter de calç, deixant algunes pedres vistes i amb cantoneres poc treballades també de pedra local. La coberta de l'edifici principal és a dues aigües, sobre ràfec de rajol i teula girada. La distribució de la façana és força simètrica: la gran portalada al centre, amb llinda i brancals del carreus de pedra sorrenca molt irregular, i cinc finestres, una sobre la porta i les dues respectives als costats. Aquestes es composen de llinda, brancals i ampits d'un sol carreu força irregular.</p> | 08129-47 | Castell de Muntanyola | <p>Edifici de factura recent, conserva alguns brancals de la porta i les finestres que situen el cos principal de l'edifici a l'entorn del segle XVIII. Per les característiques de l'edifici, s'hauria construït en un moment d'auge demogràfic i agrícola de Muntanyola.</p> | 41.8714900,2.1609300 | 430370 | 4635848 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53781-foto-08129-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53781-foto-08129-47-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53783 | Bassa de Postius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-postius | XII-XVIII | <p>Bassa de forma rectangular situada a l'entrada del mas Postius, a la banda septentrional del turó i a un nivell inferior d'on s'assenta el mas. Té dues parets fetes amb pedra del país, unida amb morter de calç, i una és roca natural. El mur té una amplada de 90 cm i una alçada de 6 m. A la capçalera de la bassa, en el punt més estret, hi ha una escala de 5 graons que porten a una portella que hauria servit per controlar el pas de l'aigua. Cal assenyalar que sempre hi ha aigua, amb el qual s'ha creat una espècie d'ecosistema amb fauna i flora típica dels llocs humits. Es tracta d'una gran obra de captació de recursos hidràulics.</p> | 08129-49 | Postius | <p>Bassa vinculada a la presència del mas Postius i a l'abastiment de recursos hidràulics del mas, a partir de la captació de l'aigua pluvial.</p> | 41.8839900,2.1327500 | 428046 | 4637259 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53783-foto-08129-49-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53784 | Clavegueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clavegueres | XII-XVIII | <p>Masia formada per tres cossos adossats i articulats davant un espai obert o era. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta les parets arrebossades, a causa de les recents reformes efectuades. Les obertures es disposen en finestres de factura senzilla i de dimensions mitjanes. La porta d'accés és rectangular. Sobre la portalada principal hi ha un balcó i la resta de finestres. L'interior ha estat força malmès. Les dues altres construccions són més baixes. La seva planta és rectangular i la coberta és a una sola vessant, seguint una estructura de planta baixa i pis. Els murs d'aquesta edificació són de paredat comú i amb pedres cantoneres; amb una disposició regular de les obertures i deixant entreveure alguna ampliació o remodelació. Tota la planta inferior d'aquestes estructures annexes de la casa estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes. Aquest conjunt arquitectònic tripartit presenta altres estructures annexes, que s'han d'associar a activitats de caire bàsicament agrícola.</p> | 08129-50 | Múnter | <p>L'origen del topònim d'aquest mas és desconegut, i sembla tenir certa connotació pejorativa. La seva construcció es pot situar en el decurs de l'Edat Mitjana, segurament cap el segle XIV, moment de gran augment demogràfic de la zona de Múnter. Tot i això, actualment, a causa de les importants reformes efectuades, no resta cap evidència constructiva que permeti deduir la seva antiguitat. La zona de Múnter apareix documentada al 929 com a villa de Montari, tot i que presenta ocupació humana des del neolític final. S'estén per la Plana entre Tona i Malla i arriba fins a dalt de la serra, a l'indret de Cal Ros de Múnter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigida abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol s'alçà un castell que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Múnter fou sempre un terme petit que comptava amb dotze famílies l'any 1370, 11 famílies el 1553 i 14 al 1782, cens que manté fins als anys 80 del segle XX. Entre els masos més antics d'aquesta zona hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles.</p> | 41.8814200,2.2225800 | 435496 | 4636903 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53784-foto-08129-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53784-foto-08129-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53784-foto-08129-50-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53785 | Comanovella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comanovella | XII-XVIII | <p>Masia de planta rectangular formada per dos cossos annexats: un de planta quadrangular conformant l'habitatge del mas i un segon cos perpendicular al primer, utilitzat com a annexes ramaders i magatzem, i també amb les funcions de cobert. La tècnica constructiva emprada es centra en el mur de paredat comú rejuntat amb morter de calç, deixant algunes pedres vistes i amb cantoneres poc treballades també de pedra local, que posteriorment van ser pintades de blanc. La coberta de l'edifici principal és a dues aigües, sobre ràfec de rajol i teula girada. La distribució de la façana és força simètrica; la porta d'accés al centre, amb llinda i brancals del carreus de pedra sorrenca molt irregular, i tres finestres, una sobre la porta i les dues respectives als costats. Aquestes es composen de llinda, brancals i ampits d'un sol carreu força irregular. Té un forn exterior.</p> | 08129-51 | Zona del Pla del Vilar | <p>La història de Comanovella és força recent i s'emmarca amb la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII, depenent del mas Perdaltes o Oliveres. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local centrat en l'autosuficiència. La seva situació privilegiada sota el pla de Perdaltes va afavorir la seva explotació i la consolidació d'aquest petit establiment, situat ben allunyat a la zona del Pla del Vilar.</p> | 41.9209500,2.1046500 | 425757 | 4641387 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53785-foto-08129-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53785-foto-08129-51-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53787 | El Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boix-0 | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>Mas de planta baixa, primer pis i segon pis sota teulada, segons informacions orals. Actualment es troba enrunat i cobert per abundant vegetació. Possiblement l'estructura inicial s'hauria ampliat; la tècnica constructiva emprada és la pedra, poc treballada, de mitjanes dimensions, amb un ús abundant del tapial.</p> | 08129-53 | Zona del Pla del Vilar | <p>El mas Boix, ben ubicat en els Plans del Vilar, s'emmarca amb la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII, depenent del mas Perdaltes o Oliveres. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local centrat en l'autosuficiència. La seva situació privilegiada i isolada va afavorir la seva explotació i la consolidació d'aquest petit establiment, situat a l'extrem oest del municipi, i amb greus dificultats de comunicació terrestre.</p> | 41.9154300,2.0999100 | 425358 | 4640778 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53787-foto-08129-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53787-foto-08129-53-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53788 | El Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-0 | XVI-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>Mas format per un cos rectangular orientat, oest-est situat sobre la roca natural sobre una torrentera. L'estructura presenta diversos cossos constructius, dels que en destaca l'edifici principal i un conjunt d'annexes ramaders adossats a la façana sud, agrupats. El cos central es troba format per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues i les parets exteriors, havent perdut la part de la teulada. El sistema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada, cohesionada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb arrebossat. Algunes obertures presenten signes clars d'expoliació, i han estat posterioment fetes noves; les dues portes conservades, apareixen emmarcades amb filades de totxana. Dues de les façanes presenten un arrebossat blanc exterior i algunes obertures de petites dimensions.</p> | 08129-54 | Múnter | <p>Mas molt reformat al llarg del segle XX, situat dins la parròquia de Sant Esteve de Múnter. La nova construcció en obra ha dificultat l'estudi arquitectònic del conjunt, tot i que per paral·lels amb les altres construccions documentades a la zona es pot recular la seva construcció al segle XVI, entrada l'època moderna. En el mas no es conserva documentació moderna i les evidències arquitectòniques només permeten documentar un afegiment segurament atribuïble al segle XVIII. La zona no és especialment boscosa; per tant, sembla el nom del mas hauria estat donat en un moment on els conreus eren més reduïts, o com a element diferenciador respecte la resta de masos de Múnter.</p> | 41.8793500,2.2047800 | 434017 | 4636686 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53788-foto-08129-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53788-foto-08129-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53788-foto-08129-54-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53789 | El Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer-3 | XII-XVIII | <p>Edifici de planta rectangular format per planta i pis, amb un segon cos adossat a mode de dependència orientada de sud-oest. L'estructura original presenta nombroses remodelacions en obra nova. Els murs són de paredat comú amb carreus de pedra local treballats bastament combinant amb obra. El mas s'estructura en planta baixa i primer pis amb una entrada i la cuina a planta baixa i les habitacions al primer pis seguint un patró constructiu estable. Les obertures es realitzen mitjançant un aparell de carreus ben tallats de diferents tamanys i es troben distribuïdes a diferents alçades. Tot i tractar-se d'un mas de petites dimensions al voltant es poden veure diversos annexes destinats a les diverses tasques agrícoles i ramaderes.</p> | 08129-55 | Múnter | <p>Tot i que no tenim cap més evidència documental ni arquitectònica, es pot afirmar que la construcció d'aquest mas es pot remuntar a l'època moderna. Aquesta construcció de factura senzilla es trobava a l'eix de comunicació de la parròquia de Múnter i al peu del camí de la Plana de Vic al moianès i Manresa. La seva construcció també s'ha d'associar a un moment d'augment demogràfic de tot aquest entorn. El seu creixement es relaciona a la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII. Juntament amb altres masos propers, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a l'autoconsum, sempre vinculats als grans masos del sector de Múnter.</p> | 41.8790500,2.2082000 | 434301 | 4636650 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53789-foto-08129-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53789-foto-08129-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53789-foto-08129-55-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53812 | Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-0 | XII-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>Edifici conegut amb el topònim de les Comes; es tracta d'una construcció de planta quadrada amb coberta a doble vessant orientada de nord a sud. És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur. L'estructura està formada per planta baixa i una planta sota coberta. Aquesta organització és força habitual en petites masoveries, on a la planta baixa hi havia els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxana. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra d'origen local. Les bigues de fusta s'han substituït parcialment per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada per el pendent del terreny, a finals del segle XX, de la porta i un dels murs de tancament. Encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en obra nova i totxana, de factura molt recent.</p> | 08129-78 | Zona de les Comes | <p>El topònim d'aquest mas o petita explotació agrícola no apareix en la documentació baix medieval i moderna conservada en el municipi de Muntanyola, possiblement pel fet de tractar-se d'un agregat fent partió amb Vic i Santa Eulàlia de Riuprimer. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. I no és d'estranyar que aquest edifici sorgís com a masoveria, tant per les seves reduïdes dimensions com pel fet d'estar a recer d'una zona muntanyosa amb pocs recursos tant hidràulics com de terres, mal comunicat amb Muntanyola. Recentment els masovers actuals van patir un incendi de poca entitat i el mas va quedar afectat.</p> | 41.9051000,2.1936300 | 433119 | 4639554 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53812-foto-08129-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53812-foto-08129-78-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53813 | Les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-eres-0 | XII-XVIII | <p>Conegut com el mas Múnter, les Eres o les Eres de Múnter. Conjunt d'edificacions que conformen un gran mas organitzat al voltant de dos grans espais oberts centrals i disposat en tres cossos constructius. El cos principal el forma un edifici aïllat de planta quadrangular d'uns 15 metres quadrats amb baixos, dos pisos i golfes. Aprofita el desnivell del terreny per instal·lar-se dalt d'una petita elevació o turó on al cos esquerre es situen dues terrasses o jardins. La coberta es realitza mitjançant una teulada a doble vessant i es documenta una gran galeria a la façana est i diverses dependències annexes afegides. A la façana principal hi ha una porta d'arc de mig punt, adovellada, i un conjunt d'obertures de factura rectangular que es disposen de forma simètrica al llarg de la façana. Al mur lateral trobem finestretes protegides per reixes. La resta de cossos són posteriors; es tracta de construccions de planta i pis, dedicades a usos comunitaris. La casa va tenir moltes reformes, les més destacades al llarg del segle XX, tot i que conserva l'estructura senyorial original.</p> | 08129-79 | Múnter | <p>Aquest mas, congominat sempre les Eres escrit, però, junt o separat, apareix a la documentació de Sant Esteve de Múnter des dels orígens del seu fons al segle XIII. La zona de Múnter, pronunciada com a Munta, apareix documentat al 929 com a villa de Montari, i en altres documents com a Motabri. S'estén per la Plana entre Tona i Malla i arriba fins a dalt de la serra, a l'indret de Cal Ros de Múnter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigit abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol s'alçà un castell que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Aquests, a mitjan segle XIII eren de Bernat de Riera, ciutadà de Vic, i després passaren als Montcada i a partir del 1293, a la família Brull. Per successió familiar al segle XV passaren als Alta-riba de Riudeperes i als seus descendents, nomenats comtes de Múnter al 1698. Actualment encara té aquest títol la família marquesal dels Sentmenat. Múnter fou sempre un terme petit que comptava amb dotze famílies l'any 1370, 11 famílies el 1553 i 14 al 1782, cens que manté fins als anys 80 del segle XX. L'església de Sant Esteve de Múnter fou renovada al segle XII i transformada, amb elements barrocs, al segle XVII. Té encara l'absis romànic ben conservat i també una bona part dels murs de la nau i la base del campanar. Del castell situat sobre el mas del Castellar, resten alguns paraments del segle XIII. Entre els masos més antics d'aquesta zona hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles.</p> | 41.8801400,2.2134700 | 434739 | 4636767 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53813-foto-08129-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53813-foto-08129-79-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53816 | Miramarges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miramarges | XII-XVIII | <p>Edifici de planta baixa, pis i golfes construït al peu del camí de l'Aliberch al Vilardell. Es tracta d'una construcció amb teulada a doble vessant i orientada d'est a oest, de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. En aquesta planta baixa es conserva la distribució interior original amb la presència de la cuina, el menjador i diverses estances i habitacions. Destaca l'aprofitament de la irregularitatdel terreny i l'absència d'una porta a la façana principal. Les obertures estan obertes a les 4 façanes i estan formades per brancals i ampits de mida diversa. La tècnica constructiva és la pedra, de petites i mitjanes dimensions ben treballada i lligada amb morter, amb les pedres cantoneres diferenciades. A la finca s'han realitzat recentment petites obres de manteniment, com és el cas de la façana posterior i d'adequació.</p> | 08129-82 | Zona del Vilardell | <p>La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que es donà al segle XIV. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agrícola-ramaderes materialitzades en modestos masos. Aquest mas, però, no surt esmentat en la documentació fins entrat el segle XVIII. La tècnica constructiva de l'edifici és força senzilla, indicant que va ser durant l'Edat Moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També s'afegiren diverses estructures annexes a mode d'estables fets amb totxana, ja entrat el segle XX.</p> | 41.8926100,2.1806000 | 432025 | 4638178 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53816-foto-08129-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53816-foto-08129-82-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53817 | Perdaltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perdaltes | XII-XVIII | <p>Masia de grans dimensions formada per un edifici, de caire agrícola i ramader, de planta rectangular amb diversos cossos afegits, un a cada costat, i el de façana al sud lleugerament més avançat, al voltant d'una petita era enllosada i un tancat. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb lloses de fàbrica mitjana i petita de pedra sorrenca local i amb l'ús concret de l'arrebossat. La coberta és a doble vessant utilitzant la teula aràbiga i amb el carener orientat est a oest. L'entrada es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada, amb llinda monolítica gravada; flanquejada per una banqueta exterior de mig metre d'alçada de pedres de grans dimensions, segurament reaprofitades. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures totes emmarcades amb llindes de pedra a les quatre cares actuant com a element decoratiu. La façana nord del mas s'organitza en base un eix de simetria constituït per petites finestres disposades en grups de tres i en vertical, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures tapiades amb totxana en el primer pis. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de mida mitjana, amb el mateix tractament ornamental que les altres. La dependència annex de la façana nord presenta gran singularitat. Es tracta d'una construcció rectangular allargada en l'eix est-oest, de factura senzilla basada en la pedra de carreus de petites dimensions i una coberta a doble vessat i de teula aràbiga. El seu accés per una petita obertura emmarcada per llinda de pedra local ben treballada i amb diverses obertures disposades a la façana nord.</p> | 08129-83 | Zona del Pla del Vilar | <p>El mas de Perdaltes, evolució etimològica de pedres altes o parts altes, es troba ben situat sobre els plans coneguts com els Camps de Perdaltes a la zona coneguda com els Plans del Vilar. La ocupació en aquest indret s'emmarca en el fenomen de la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant l'Edat Moderna i que s'acaba evidenciant a nivell arquitectònic al llarg del segle XVIII. Aquest gran casal tenia com a masoveria o mas dependent Comanovella. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris, vinculats als grans grups familiars que dominen Muntanyola i que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local centrat en l'autosuficiència o una exportació centrada en un mercat d'abast local. La seva situació privilegiada i isolada va afavorir la seva explotació i la consolidació d'aquest important establiment, situat a l'extrem oest del municipi, i amb certes dificultats de comunicació terrestre.</p> | 41.9183600,2.1107300 | 426258 | 4641094 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53817-foto-08129-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53817-foto-08129-83-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53826 | Creu de la Miranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-miranda | XVI-XIX | <p>Creu situada prop el Serrat del Vilar, visible des de bona part del municipi per la seva altitud i dimensions. La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada d'uns 50 cm., formada per un mur de pedra de petites dimensions, ben desbastades i disposades en filades regulars. Aquesta base està reforçada amb carreus de pedra local lligats amb morter de calç. L'estructura pròpia de la creu, de pedra plana, és de factura senzilla i presenta una secció rectangular ben estilitzada i de traç minimalista formada per diverses peces falcades. La creu està orientada sudoest-nordest i és ben visible a tota la contrada.</p> | 08129-92 | Múnter | <p>És habitual la col·locació de creus o elements senyalitzants al costat dels camins o en punts rellevants del municipi i de certa altitud. Es desconeix si existia una altra creu anterior. Aquesta creu es troba ubicada en el camí que porta des de la Miranda (Vic) a cal Ros de Múnter o el Vilar, i posteriorment cap a Muntanyola o a Múnter, seguint l'antic camí vell de Muntanyola.</p> | 41.8887700,2.2099900 | 434459 | 4637728 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53826-foto-08129-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53826-foto-08129-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53826-foto-08129-92-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 53827 | Creu de Bons Aires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-bons-aires | XII-XVIII | <p>Creu situada al costat del camí, sobre una petita elevació del terreny, en un petit pla al camí d'accés a l'ajuntament de Muntanyola. La base de la creu està situada a l'interior d'un encaix al terreny natural i aixecada sobre un suport monolític aixecat en un cos construït. La creu, de metall, està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada de 40 cm., 40 cm d'ample. Està formada per una creu llatina per dos cossos de ferro amb les arestes treballades fent motllura i es troba orientada del sud est al nord oest.</p> | 08129-93 | Muntanyola | <p>Aquest element, per la seva tipologia i morfologia, pot pertànyer a l'època moderna i haver funcionat de forma coetània com a creu de pedró de l'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita en època moderna. A grans trets, cal assenyalar que la funcionalitat i ús d'aquesta creu podia haver estat diversa. La seva factura en ferro, poc treballat, i el seu suport poc ornamental la cataloguen més com a creu de padró.</p> | 41.8786300,2.1786100 | 431845 | 4636627 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53827-foto-08129-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53827-foto-08129-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53827-foto-08129-93-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Antiga creu de padró de l'església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. | 94|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 53829 | Pla de l'Alzina Balladora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-lalzina-balladora | <p>Entorn natural on destaca el Pla de l'Alzina Balladora; es tracta d'un espai limítrof amb els municipi de Santa Maria d'Oló i Oristà, al extrem sud-oest de la zona del Pla del Vilar. L'accés es realitza per la pista de Santa Eulàlia de Riuprimer a Bujons, i es caracteritza per l'existència d'un pla i un entorn poc afectat per l'home, que comprèn el Serrat de Sant Martí, fins el Boix i els Camps de Caraüll. Cal assenyalar que el pas de diverses vies, així com la C-25, encara que sobreaixecada, ha afectat la fauna d'aquest entorn.</p> | 08129-95 | Zona del Pla del Vilar | <p>Aquest espai perifèric respondria a una zona planera apta per a les pràctiques agrícoles al municipi de Muntanyola. Es desconeix la incidència de l'activitat de l'home en aquest indret, però després de la crisi ocasionada per la fil·loxera i la consolidació de la industrialització, molts d'aquests espais es van deixar de cultivar i es van abandonar de forma definitiva.</p> | 41.9075200,2.0924200 | 424727 | 4639907 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 53830 | Feixes de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-de-la-vall | XVI-XVIII | <p>Murs d'una sola cara vista disposats en filades sobre el mas la Vall. Es tracta d'estructures de petites dimensions situades en vessant i aterrassant terrenys poc aptes per la pràctica agrícola. El sistema constructiu respon a la construcció cega amb una sola cara vista i construïda a partir de grans carreus, de pedra local, més o menys treballats i disposats formant filades regulars. Actualment, aquests espais es trobem abandonats i en desús, situats en una pendent força pronunciada i actuant com a mur de contenció d'una peça de terra de conreu en forma de terrassa, construïda amb marges de pedra seca i situada en una vessant muntanyenca.</p> | 08129-96 | Zona de la Vall | <p>Les pràctiques agrícoles al municipi de Muntanyola es concentren a les zones més planeres del municipi, espais de conreu que es dediquen bàsicament als productes de secà, i en aquest cas emprant el sistema de feixes. Aquest tipus d'explotació respon a una manca de terreny fèrtil i a una economia autàrquica i d'abast particular. En el municipi també es documenten illes, o espais de conreu, situats prop dels cursos dels rius o torrents i que es regien per les inundacions periòdiques, sobretot a la zona de la riera de Muntanyola. El conreu més documentat des de l'Edat Mitjana fins a finals del XIX, és el de conreu de la vinya i l'olivera. La fabricació i producció massiva d'oli i vi es pot emmarcar dins del creixement econòmic i augment demogràfic dels segles XVIII i XIX, evidenciat en tot el territori català. Aquest creixement ja arrencava del segle XVI, quan després dels greus danys causats per la pesta i la guerra contra Joan II s'inicià una progressiva recuperació. Una data important fou la de 1599, quan un privilegi reial autoritzà l'exportació de vi de collita pròpia. Aquesta cessió va marcar l'inici d'un important impuls econòmic que va girar entorn del conreu de la vinya i de l'obertura de nous mercats per aquests productes. L'augment de la viticultura farà que es redueixin les terres destinades al conreu de cereals, i que es cultivin espais fins aleshores considerats erms, canviant de forma significativa el model d'explotació tradicional. Així doncs, el segle XVIII és considerat com el segle del gran impuls comercial, i sobretot la primera meitat destacà per l'esplendor agrari, i el ja anomenat increment demogràfic. Però al segle XIX la crisi ocasionada per la fil·loxera i la consolidació de la industrialització farà que molts d'aquests conreus es deixin de cultivar i s'abandonin de forma definitiva. La vinya apareix, doncs, lligada a les terres marginals i menys productives i als petits propietaris, en un marc fonamentalment familiar.</p> | 41.8685100,2.1423000 | 428821 | 4635533 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53830-foto-08129-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53830-foto-08129-96-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53831 | Puigsaurina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigsaurina | <p>Entorn natural on destaca la presència del serrat de Puigsaurina, limitant al nord amb el Castell de Muntanyola, al sud, amb l'urbanització de la Sobirana, a l'est amb Vilavendrell i a l'oest amb el mas Tarradellas. Aquest paratge presenta molt poques traces d'activitat antròpica, tan agrícola com ramadera, i la xarxa de camins rurals es troba sovint condicionada per l'orografia pròpia d'aquest terreny, on els torrents i les valls formen la morfologia del territori i per la xarxa de masos dispersos pel territori. Aquest espai d'interès natural es concentra bàsicament, a l'entorn d'aquests torrents, on creix abundant vegetació de ribera i a prop del qual neixen diverses fonts com les de Font Podrit i les Albes.</p> | 08129-97 | El Castell de Muntanyola-Urbanització Sobirana | 41.8713900,2.1634900 | 430583 | 4635835 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||||
| 53832 | La Pedra Dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-dreta-1 | <p>Es coneix com el coll de la Pedra Dreta a l'existència d'unes formacions naturals que recorden un menhir o estructura megalítica i que estarien situades, segons els rumors, en aquest indret. Actualment s'ha conservat el topònim però no resta cap element associat. El camí travessa aquest entorn direcció l'Arissa, Puigmassanell o les Carreres a través d'un entorn format per alzinar muntanyenc en un paratge de gran valor ecològic.</p> | 08129-98 | Zona de Puigcimós | <p>El pas del coll de la Pedra Dreta forma part del corredor natural d'accés de la zona de Fontfreda a Puigcimós, seguint el camí ramader de Fontfreda. Aquest seria un dels camins naturals utilitzat per les primeres comunitats humanes, tant per abastir-se dels diversos recursos naturals (aigua, caça i recol·lecció) com a lloc de pas i de comunicació d'aquestes serralades. Actualment, aquest és ocupat de forma esporàdica per caminants i excursionistes.</p> | 41.8898900,2.1496700 | 429456 | 4637900 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 53835 | Font de Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-joana | <p>Oberta a la riera de Múnter i situada a la part baixa del municipi, prop de can Puig i als peus del Serrat de la Font Joana, fent de límit amb el municipi veí de Tona. Petita font situada en una lleugera pendent prop la Riera de Múnter. La seva fàbrica és força senzilla; es tracta d'una estructura de pou-mina adaptada a font. La seva planta és circular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Té una pica per la distribució de l'aigua i dos brancals laterals i una coberta de llosa plana, de la mateixa pedra local. Es troba rodejada de grans alzines i davant mateix hi ha una petita esplanada.</p> | 08129-101 | Múnter- Urbanització de Fontanelles | <p>Espai que, tot i estar poc arranjat, és molt concorregut per excursionistes i caminats i ofereix un bon espai d'interès natural. A l'estar allunyada de la zona urbana, molta gent hi va a passejar o fer estada, i és concorreguda tant per la gent de Múnter i Muntanyola com pels de Tona. La font no conserva cap data gravada, només un rètol indica el seu nom. Es tenen poques notícies del moment d'arranjament d'aquest espai per a l'ús humà, tot i que el topònim de Font Joana el trobem ben present en el serrat que porta aquest nom i es troba ubicat a la partió amb el municipi de Tona. Segurament, els habitants dels masos propers, Can Puig, la Casanova del Puig i els altres veïns de Múnter habilitaren aquest espai, altrament ben situat als peus de la carretera de Manresa a Malla, N-141C.</p> | 41.8691500,2.1924400 | 432983 | 4635563 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53835-foto-08129-101-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 53836 | Font de la Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casanova-1 | XVI-XIX | <p>Font oberta a la riera de Segalers i situada a l'origen de la mateixa riera. Està ubicada en una petita placeta oberta a la Casa Nova de Pereriera o Perariera, formada per un cos rebaixat de pedra local de grans dimensions. L'estructura construïda de la font la conforma una construcció rectangular amb funcions de contrafort, de grans dimensions i on s'ubica la petita font al seu interior. Aquesta estructura està formada per un mur construït i un doble banc de pedra a mode de pedrís. Està fet amb carreus de petites dimensions, escassament treballats i disposats a forma de mur de contenció o talús, lligats amb morter. La font es situa en el centre del banc i està formada per una aixeta de metall (actualment tancada), una petita pica amb una reixa i un canal d'evacuació que actua com a distribuïdor d'aigua.</p> | 08129-102 | Zona del Pla del Vilar | <p>Font particular del mas la Casa Nova de Pereriera. Aquest espai es troba molt allunyat dels habituals punts on la gent anava a buscar aigua, i, des de sempre, aquesta zona ha quedat reduïda a una zona d'aprofitament hidràulic del mas La Casa Nova, situada a a uns 200 m de la font. El pas de la Riera de Segalers havia abastit d'aigua, de forma tradicional, els masos i cases de la zona, com també a els del municipi veí d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau. El sistema emprat és el de l'aprofitament pel consum humà, mentre que l'aigua sobrant era retornada a la riera i utilitzada per a regar els camps de la part més baixa. La moderna canalització i gestió de l'aigua en va fer variar la seva funció principal i ara pràcticament no s'utilitza.</p> | 41.9339000,2.1209900 | 427127 | 4642811 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53836-foto-08129-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53836-foto-08129-102-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53838 | Font de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-quirze | XVI-XIX | <p>Estructura oberta al Torrent dels Casals. Es tracta d'una font de factura simple que gairebé no té suport arquitectònic. Aquest, de factura contemporània, està format per pedres de procedència local i de dimensions petites i irregulars lligades amb ciment, presentant una estructura semi-circular assentada a una base quadrangular construïda seguint el mateix sistema. La font té una aixeta d'obertura i una petita pica d'obra coberta amb una reixa de metall; no presenta cap inscripció ni cap element de senyalització. En general és més coneguda com a font del Buenos Aires, i presenta un caràcter totalment estacional, rajant molt poc.</p> | 08129-104 | Muntanyola | <p>La ubicació d'aquesta font i l'adequació d'aquest espai de lleure i esbarjo s'ha de relacionar amb la presència de l'ajuntament en aquest indret i la seva consolidació com a espai urbà. Aquest espai és força concorregut, tant pels infants i jubilats del poble, per la seva bona situació, com pels vianants i habitants del municipi, però sobretot pels nombrosos grups d'esplai que visiten el poble durant els caps de setmana o en el decurs de les estades en el diverses cases de colònies. Es desconeix el moment de construcció d'aquest espai, si bé el seu arranjament sembla força recent, i que pot recular al moment en què l'edifici era emprat com a col·legi públic del municipi a llarg de la postguerra i el franquisme.</p> | 41.8791600,2.1795900 | 431927 | 4636685 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53838-foto-08129-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53838-foto-08129-104-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53839 | Font de l'Aliberch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laliberch | XVI-XIX | <p>Construcció que correspon a un pou mina ubicada prop de la casa i masia del Mas Aliberch, actual casa de colònies. Aquesta font, situada als peus de la Riera de Muntanyola, ha estat arranjada pels diversos propietaris del mas, i més recentment canalitzada. Es tracta d'una estructura semicircular, construïda amb pedra de la zona, de petites dimensions i carreus molt poc treballats lligats amb morter de calç. La coberta presenta una forma de falsa cúpula de morfologia semiesfèrica; la boca de la font és de factura senzilla, formant un element rectangular on s'obre un broc vessador. Es desconeix l'afluència hídrica de la font, que actualment encara es troba en ús i abasteix, tot i que de forma esporàdica, el mateix mas.</p> | 08129-105 | Zona de l'Aliberch | <p>A la riera de Muntanyola es documenten nombroses fonts, sempre vinculades a grans establiments rurals, com és el cas del mas Aliberch. L'aigua d'aquesta font, actualment estacional, proveïa part de l'aigua d'aquest complex agrícola i ramader, tant per al consum humà dels seus habitants com també servia per abeurar els animals i regar una horta petita, situada entre el mas i la mateixa riera. La seva construcció s'ha d'associar a la ocupació humana de la zona i a la necessitat de recursos hidràulics, i pot recular a l'Edat Mitjana, moment en què ja es documenta el mas. L'estructura que veiem actualment segurament forma part d'una reforma d'època moderna, concretament del s. XVIII, moment de gran auge demogràfic i important activitat constructiva a tot el territori.</p> | 41.8992900,2.1830700 | 432237 | 4638917 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53839-foto-08129-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53839-foto-08129-105-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53840 | Font de l'Ariet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lariet | XVI-XIX | Presenta cert mal estat | <p>Es tracta d'una font amb l'entorn immediat construït, que es caracteritza per l'existència d'un antic ariet ubicat en una petita esplanada. A peu de la pendent s'ha construït amb pedres més o menys desbastades i lligades amb abundant morter de calç, una estructura rectangular on a banda i banda es disposen uns bancs correguts, que presenten la mateixa fàbrica. La font està emmarcada per un arc de mig punt amb pedres disposades a plec de llibre i, al darrera, un mur cec de pedres desbastades formant fileres més o menys regulars en forma de feixa. Al rejuntat hi ha ciment contemporani, però el morter original és de calç. A la part baixa hi ha la deu principal, plena de molsa, i un broc vessador. La font funciona correctament i l'aigua que en surt, en el moment de fer la visita, és abundant.</p> | 08129-106 | Zona del Pla del Vilar | <p>Font situada dins l'òrbita del mas la Casa Nova de Pereriera. Aquest espai es troba molt allunyat dels habituals punts on la gent anava a buscar aigua, i, actualment resta en desús. En general aquesta zona ha quedat reduïda a una zona d'aprofitament hidràulic malgrat la seva distància del mas La Casa Nova, i l'existència d'altres fonts a la zona. El pas de la Riera de Segalers havia abastit d'aigua, de forma tradicional, els masos i cases de la zona, com també a els del municipi veí d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau. El sistema emprat és el de l'aprofitament pel consum humà mentre que l'aigua sobrant era retornada a la riera i utilitzada per a regar els camps de la part més baixa. Actualment, no queda res de l'estructura de l'ariet i l'entorn de la font, en desús, que ha esdevingut una zona d'interès natural del municipi.</p> | 41.9272300,2.1206400 | 427090 | 4642071 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53840-foto-08129-106-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53841 | Font de les Albes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-albes | XVI-XIX | Presenta cert mal estat. Necessita neteja | <p>Petita font situada en una lleugera pendent prop d'un afluent de la riera de Muntanyola, a mitja carena i a la zona de la baga de Puigcarbó. La seva factura és pràcticament inexistent; es tracta d'un aflorament natural escassament freqüentat pels pastors i pagesos de la zona, excavada amb una petita obertura a la roca que té les funcions de pica per l'aprofitament de l'aigua, sense presència de cap element vessador. Es troba rodejada d'abundant vegetació, i algunes albes, així com diversa flora pròpia de zona de ribera de muntanya.</p> | 08129-107 | Zona de la Vall | <p>Espai força abandonat, i molt poc concorregut per la dificultat d'arribar-hi i per la distància en la que es troba respecte qualsevol habitatge del municipi. S'accedeix per un corriol que surt de davant del camí del Molí de Tarradellas a Puigcarbó, a mitja carena i abans del de la Font Podrit. El coneixement i ús d'aquest espai deuria ser ben conegut pels habitants de la zona, que li posaren el nom de Font de les Albes per la presència d'aquests espècimens, encara presents al lloc. La seva proximitat a Font Podrit doten aquest entorn d'un espai de gran interès natural i paisatgístic, que actualment es troba molt abandonat i en total desús.</p> | 41.8755300,2.1487900 | 429367 | 4636307 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 53842 | Font de Rústiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rustiques | XX | <p>Font construïda al barri de Rústiques Muntanyola. Té per base una estructura rectangular feta de pedra de petites dimensions ben tallada i lligada amb calç en forma de banqueta d'on en surt l'aigua, i està tota arrebossada. Aquesta estructura fa unes mides aproximades de 1'5m de llarg per 0'5 m d'altura, i l'aigua surt per un petit tub, amb una aixeta temporitzadora que la condueix en una petita pica, i allà és canalitzada.</p> | 08129-108 | Muntanyola | <p>Espai arranjat pels habitants de Rústiques Muntanyola. El conjunt no presenta cap element arquitectònic que permeti datar l'estructura construïda de la font, tot i que per la seva factura és dels anys 80 de segle XX. El manteniment i arranjament d'aquest espai són d'època contemporània, i és un lloc força conegut, al estar situat al peu de carretera.</p> | 41.8589900,2.1693200 | 431053 | 4634454 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53842-foto-08129-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53842-foto-08129-108-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53843 | Font de Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-subirana | XVI-XIX | Actualment l'espai es troba força abandonat i aquest racó és on abeuren els cavalls i les vaques que hi ha solts dins la finca. | <p>Brollador natural que s'obre sota unes feixes prop el mas de Sobirana. S'accedeix un cop entrat en el recinte del mas, agafant un corriol a mà esquerra i que porta a un petit altiplà on raja l'aigua de forma natural. Just al davant trobem una petita bassa, que actua de recol·lector de les aigües a causa del caràcter impermeabilitzador de l'argila i el terreny natural en aquest indret. No presenta cap element de suport antròpic.</p> | 08129-109 | Urbanització de Subirana | <p>Es desconeix el moment inicial d'aquesta explotació aqüífera i si aquesta va estar mai arranjada. La presència del mas Sobirana en aquest indret podria haver vingut condicionat per l'existència d'aquest recurs hidràulic, així com la propera font de Subirana, inventariada com a Font de Subirana 2. Aquest brollador no sembla haver estat canalitzat, i es desconeix si el mas té algun tipus de sistema procedent d'aquest punt, o d'una mica més amunt. La presència d'aquest mas es documenta des d'època medieval i no és d'estranyar que la font o brollador ja fos utilitzada en aquest moment per abastir les diverses necessitats. Actualment, i a través de la bassa natural que es forma al davant, és l'abeurador del bestiar que es troba lliure dins la finca.</p> | 41.8630000,2.1665700 | 430829 | 4634901 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53843-foto-08129-109-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'ha perdut part del camí que hi menava des del mas Subirana, tot i que aquest encara es pot intuir des de la font. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53845 | Font del Cabrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cabrit | XVI-XIX | Presenta cert mal estat. Necessita neteja | <p>Font propera a la Riera de Segalers, però que recull l'aigua de la vessant meridional del mateix recurs hidràulic. Aquesta petita font natural es troba ubicada sobre uns camps que porten el mateix nom, prop la Casa Nova de Pereriera o Perariera. L'estructura construïda de la font la conforma una construcció atalussada, de petites dimensions i on s'ubica l'obertura i pas de la petita font al seu interior. Aquesta estructura està formada per un mur construït amb carreus de petites dimensions, escassament treballats i disposats en forma de mur de contenció, que recorda la pedra seca, tot i que en aquest cas estan lligats amb morter. La font es situa a la part central, i està formada per un broc senzill i un petit canal d'evacuació que actua com a distribuïdor d'aigua que va a parar als camps a través d'un canal excavat al terreny natural.</p> | 08129-111 | Zona del Pla del Vilar | <p>Font secundària del mas la Casa Nova de Pereriera, ubicada als Camps de la Font del Cabrit. Aquest espai es troba a un segon pla de l'explotació d'aquest mas, i segurament era emprada per a regar els diversos camps de cultiu o com a lloc per abeurar el bestiar de forma natural. La zona es situa a l'entorn de la Riera de Segalers, de bastant cabal i que havia abastit d'aigua, de forma tradicional, els masos i cases de la zona i dels veïns municipis d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau.</p> | 41.9323000,2.1228700 | 427281 | 4642632 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53845-foto-08129-111-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es coneix com la Font del Tuixó o del Cabrit | 94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53846 | Font del Vilar de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-de-munter | XVI-XIX | <p>Font situada prop del torrent del Vilar de Múnter. Aquest torrent neix a la zona de la creu de la Miranda i el Serrat del Vilar, i després de passar pel Pla del Vilar surt del municipi direcció Malla. La font es troba prop de la casa del Vilar i té les funcions d'abastiment d'aigua de la casa. Es tracta d'una petita font situada en una lleugera pendent prop la casa i a peu del torrent, amb una estructura força senzilla a mode de pou-mina adaptada a font. La seva planta és rectangular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada, formada per un cos central i una pica per la distribució de l'aigua, així com un petit canal d'evacuació. Al costat hi ha una taula i uns bancs de pedra que permeten gaudir de l'indret.</p> | 08129-112 | Múnter | <p>Espai que, tot i ser reduït, és molt concorregut per excursionistes i caminants, i ofereix un bon espai d'interès natural. A l'estar allunyada de la zona urbana, molta gent hi va a passejar o fer estada, i és concorreguda tant per la gent de Múnter i Muntanyola com pels de Tona. La font no conserva cap data gravada, només un rètol indica el seu nom. Es tenen poques notícies del moment d'arranjament d'aquest espai per a l'ús humà, tot i que el topònim fa clara referència al veí mas del Vilar, i són els seus amos els que la mantenen neta i arranjada.</p> | 41.8838700,2.2150100 | 434871 | 4637180 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53846-foto-08129-112-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53848 | Font Podrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-podrit | XVI-XIX | Presenta cert mal estat. Necessita neteja | <p>Petita font situada en una lleugera pendent al marge dret d'un afluent de la riera de Muntanyola, a la zona de la baga de Puigcarbó. La seva fàbrica és força senzilla, pràcticament inexistent; es tracta d'un aflorament natural adaptat a font, excavant una petita obertura a la roca. La seva planta és circular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Té una pica per la distribució de l'aigua de planta quadrangular, semioberta a una plataforma en obra i amb una canya que funciona com a broc vessador. Es troba rodejada d'abundant vegetació i flora pròpia de zona de ribera de muntanya mitja i davant mateix s'hi troba ubicat un petit solar i un corriol que porta a la torrentera.</p> | 08129-114 | Zona de la Vall | <p>Espai força abandonat, i molt poc concorregut per la dificultat d'arribar-hi i per la distància en la que es troba respecte qualsevol habitatge del municipi. S'accedeix per un corriol que surt de davant del camí del Molí de Tarradellas a Puigcarbó. El coneixement i ús d'aquest espai deuria ser ben conegut pels habitants de la zona, que la batejaren amb aquest nom per motius desconeguts. El seu topònim sembla remuntar a l'època moderna. La seva proximitat a la font de les Albes doten aquest entorn d'un espai de gran interès natural i paisatgístic, que actualment es troba molt abandonat.</p> | 41.8779200,2.1483900 | 429337 | 4636573 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 53849 | Font de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fontanelles | XVI-XIX | Presenta cert mal estat. | <p>Aquesta font, avui gairebé perduda i sense senyalitzar, es troba en unes feixes darrera el mas Fontanelles, a l'extrem nord de la urbanització que porta el mateix nom. Part d'aquests recursos hidràulics formen el torrent de Vilavendrell, arribant a desaiguar a la Riera de Muntanyola. L'espai ha estat arranjat amb una paret de pedra seca.</p> | 08129-115 | Urbanització de Fontanelles | <p>Es desconeix el moment inicial d'aquesta explotació aqüífera i en quin moment es va arranjar, tot i la seva clara vinculació al mas Fontanelles, clarament evidenciat per la proximitat d'ambdós elements. La presència d'ocupació antròpica en aquest indret podria haver vingut condicionat per l'existència de nombrosos recursos hidràulics de caire estacional. Aquesta brollador no sembla haver estat mai canalitzat per a l'ús de la casa. La presència d'aquest mas es documenta des d'època medieval, i no és d'estranyar que la font o brollador ja fos utilitzada en aquest moment per abastir les diverses necessitats. Actualment, l'activitat urbanística de la zona n'ha modificat el cabal. Molta gent del mateix municipi no la recorda, tot i estar ben ubicada i dins una propietat municipal.</p> | 41.8621700,2.1791800 | 431875 | 4634799 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53849-foto-08129-115-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53857 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-17 | XIX.XX | <p>Fons documental de formació recent on s'hi conserven els documents generats per la mateixa administració municipal i on també es recullen altres testimonis documentals del municipi des de mitjan segle XX. Aquest conjunt presenta dos fons documentals diferenciats dins la documentació pròpiament municipal, principalment formats per la documentació del Jutjat de Pau i la del Registre Civil. El fons municipal es divideix en: l'Administració general de comptes i manaments documentada a partir de 1900 fins a l'actualitat; Obres i Urbanisme des de 1980; el Diari d'Intervenció d'Ingressos des del 1931; els Llibres d'Actes des de 1902; Comptabilitat i Hisenda des de 1853. Un altre conjunt documental tracta el tema de la Sanitat des de 1950. Un apartat de seguretat pública que comprèn des del Servei militar i quintes fins a la instrucció pública, i que es troba documentat a partir del 1903. Un altre volum documental recull el tema de les Eleccions Municipals, sobretot a partir de 1977, en endavant. També es tracten aspectes generals sobre la població: el padró municipal d'habitants des de 1980, els diversos certificats emesos des de 1972. Un altre conjunt important el forma el Jutjat de Pau, documentat des del 1884, junt a la correspondència vària tramesa des de 1948. L'arxiu municipal també consta d'un petit fons fotogràfic variat amb imatges sobre el municipi, els seus indrets i elements arquitectònics; i també alguns aspectes de la vida quotidiana i rural, tot i que hi manca un fons cultural.</p> | 08129-123 | Ajuntament de Muntanyola | <p>L'arxiu municipal de Muntanyola és un fons documental força modern, amb documents que no reculen de mitjans del segle XIX, concretament fins al 1840, moment de la definitiva creació dels municipis moderns. Aquest fet s'ha de relacionar amb les característiques del propi municipi i la seva història i la fragmentació que ha sofert tot aquest territori des dels seus inicis, amb una dualitat parroquial formada per la parròquia de Sant Esteve Múnter i la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, la dualitat castral dels Castells de Muntanyola i de Múnter i la forta presència del Monestir de l'Estany. En temps moderns, el municipi constava com agregat de Santa Eulàlia de Riuprimer, depenent en gran mesura d'altres poblacions veïnes com Tona i Malla. La gran dispersió de la població en diferents masos i parròquies va portar a la disgregació de les fonts documentals a mans eclesiàstiques i a particulars i va dificultar la creació d'un fons unitari.</p> | 41.8794600,2.1786000 | 431845 | 4636719 | 08129 | Muntanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya i han de ser produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions, per persones jurídiques de caràcter privat que desenvolupen llur activitat a Catalunya. Els documents de més de 100 anys produïts o rebuts per una persona física també formen part del patrimoni documental català. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 53861 | Festa de l'Arbre i la fira de la Natura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-i-la-fira-de-la-natura | XX | <p>Aquesta fira, juntament amb la Festa en honor a Sant Isidre (15 de maig) i la Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita (16 de juny), conforma la celebració col·lectiva i popular més important del municipi. Aquesta iniciativa, de factura recent, es celebra al març (canviant de cap de setmana depenent de les edicions) i ha incentivat la socialització de bona part dels habitants. No és, per tant, casualitat que aquesta festa principal sigui, precisament, la Festa de l'Arbre; és una forma molt clara de deixar constància de què es vol fer un creixement sostenible d'un entorn bàsicament boscós. Si hi ha alguna cosa que precisament diferencia Muntanyola d'altres pobles petits, és això últim: el seu paisatge, el seu entorn, el contacte amb el medi que l'envolta, el respecte a la natura i la integració amb ella. La festa de l'Arbre i la fira de la Natura és, a dia d'avui, una festa consolidada. Les activitats es centren en l'establiment de paradetes de productes naturals, organització d'excursions per la natura, una fira ramadera, xerrades i taules rodones; així com l'elaboració de diversos menjars populars (xocolatades, esmorzars amb vedella) i concerts. Al 2007, entre les activitats hi va haver una primera trobada de pastors, el segon concurs de tal·la i esbrancada d'arbres i una demostració de tir amb arc.</p> | 08129-127 | Muntanyola | <p>Celebració de recent establiment a partir d'una iniciativa municipal. A causa de l'alt grau de dispersió dels habitatges en urbanitzacions i masos aïllats, i per tal de motivar la cooperació i la socialització dels habitants de Muntanyola, així com atreure públic, des de 1997 es porta a terme la Festa de l'Arbre i la Fira de la Natura. Les primeres dades de població es remunten a finals del segle XV, quan el terme, aleshores format per bona part de les terres dels actuals municipis que l'envolten, tenia unes 32 famílies. Aquest nombre s'incrementà fins a 41 al llarg del segle XVI i a principi del segle XVII, ja hi havia uns 238 h. Al començament del segle XVIII, la població era pràcticament la mateixa que cent anys enrere, però des d'aleshores experimentà un cert increment, tot i que no és fins al començament del segle XIX que es donen els màxims ritmes de creixement. Actualment la població passa per un creixement sostenible, però la cohesió social només serà factible a partir d'iniciatives d'aquest tipus.</p> | 41.8779100,2.1777300 | 431771 | 4636548 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53861-foto-08129-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53861-foto-08129-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53862 | Pica a Santa Maria de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-a-santa-maria-de-lestany | XII | <p>Pica d'estructura ovalada i de base circular que presenta un rebaix intern en forma de semicercle on es disposaria l'aigua beneïda. A l'exterior la decoració està formada per un esculpit de línies paral·leles entre elles i que convergeixen al centre inferior de la peça. Aquestes es troben força erosionades i gastades pel pas del temps. Es tracta d'un gran bloc de pedra calcària, ben treballada i de dimensions mitjanes que oscil·len entre 0'5 m per 40 cm. Aquest pilar, de forma hexagonal, es troba situat dins l'església de Santa Maria de l'Estany i ha perdut part de la base, peu o pedestal on aniria encaixada.</p> | 08129-128 | Monestir de Santa Maria de l'Estany | <p>Històricament i associat a la simbologia cristiana, apareixen una sèrie d'objectes d'un marcat ús litúrgic, com és el cas de les piques o beneiteries. Aquestes peces ornamentals i de caire monumental podien presentar diverses morfologies, abarcant des de peces d'orfebreria a peces esculpides amb un tractament més o menys elaborat. Les piques pròpiament de pedra apareixen en un moment indeterminat de l'Alta Edat Mitjana, relacionades amb el poder eclesiàstic i sobretot la litúrgia de la missa. Serà en els segles XIV i XV que es documentaran de forma regular aquests tipus d'elements arquitectònics; tot i això, molt pocs elements estan datats o es poden datar. La pica, originària de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, es troba actualment al monestir de Santa Maria de l'Estany, tot i que és de cronologia força inexacta, ja que només en queda el basament en pedra. A grans trets, però, es podria atribuir, pel seu treball de la pedra, a l'Edat Mitjana, un romànic tardà.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53862-foto-08129-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53862-foto-08129-128-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 92|85 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53864 | Mare de Déu del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-pi | XX | <p>Abans d'accedir al mas Dalmau, a peu d'un petit turó que queda a mà dreta de la carretera, hi ha un pi on s'hi ha esculpit una imatge d'una Mare de Déu. Aquesta figura es troba a mig tronc central, en un espai on l'escorça ha estat prèviament extreta. El tronc presenta algunes perforacions de picots i també té processionària. Aquest fet demostra que l'estat de salut de l'arbre no és el més idoni. Es tracta d'un exemplar de tronc molt llarg, i força alt, amidant aproximadament uns 19-20m, amb una volta de copa de 2,65m, un diàmetre de 0,84 m, una volta de soca: 3,30 m i una capçada d'uns 20 m. Aquest exemplar presenta una alçada de la primera ramificació a 10 m i destaca sobre la resta de pins que es troben a l'entorn. La imatge esculpida és el bust d'una verge d'uns 20 cm per 20 cm, d'estil popular i amb un acabat allisat.</p> | 08129-130 | El Castell de Muntanyola | <p>Els propietaris del Dalmau recorden l'existència d'aquest element figuratiu, però no saben en quin moment va ser treballat, ja que fins fa poc el mas no estava habitat i s'emprava només com a segona residència. Per la factura i el tipus d'acabat poc acurat, es tracta d'una obra d'estil popular, possiblement realitzada per algun pastor o algun visitant que freqüentava l'indret. Bona part de la població en desconeix la seva existència.</p> | 41.8986500,2.1755700 | 431614 | 4638852 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 53866 | Carbonera de la Festa de l'Arbre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-de-la-festa-de-larbre | XXI | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per el marge del camí que porta de l'església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola al trencant de Buenos Aires i a les urbanitzacions. Es tracta d'una estructura de caràcter perible, formada per una planta rectangular suportada amb un pal de suport realitzat amb fusta local, i tot de matolls i fusta a mode de coberta a dues vessants. Aquesta segueix les mateixes característiques arquitectòniques tradicionals de planta rectangular i coberta en V invertida, parcialment excavada a terra, i amb una estructura aèria de caràcter efímer. L'accés o la boca es situa a la part inferior de l'estructura, tenint com a funció principal permetre alimentar el foc i recollir les cendres, i a l'interior hi queda una cambra per a disposar-hi els tions de fusta que s'han de convertir en carbó, després d'un llarg procés de cocció en sumort.</p> | 08129-132 | Muntanyola | <p>Un dels recursos més preuats del bosc ha estat el carbó. L'activitat de transformar la fusta en carbó mitjançant una lenta combustió és documenta des de temps remots. La documentació d'aquest ofici de caire temporal la trobem a partir dels segles XVIII i XIX, com a complement de les tasques agrícoles o altres activitats estacionals. A causa de les llargues temporades en que els carboners havien de fer vida al bosc, aquests desenvoluparen tota una cultura carbonera evidenciada per les construccions en pedra seca d'estructures de caire perible conegudes com les barraques de carboners. La funció bàsica de la barraca era d'aixopluc i per a dormir, tot i que també es feia servir de magatzem; es construïa en un lloc a recer i ben a prop de les piles. El sistema constructiu utilitzat per fer una barraca tenia com a eix vertebrador una barra de 5 metres clavada per un extrem a terra (biga serradera) agafada per darrera a un marge fent esquena d'ase, i al davant s'enforcava amb dues forquetes de 2 metres que s'obrien en angle per clavar-se al sòl. A la biga central s'hi recolzaven un seguit de branques, es tapava amb terra i s'impermeabilitzava perquè no hi passés l'aigua. El davant es tapava en pedra, menys pel costat on es feia el portal. Aquest es cobria amb una tanca o feix de ginesta ben atapeït, i també es deixava a la coberta un forat per la xemeneia. A l'interior es situava el jaç per dormir, al centre, un suport que servia de seient i al davant, on hi havia el foc per fer el menjar. El treball del carboner tenia diverses parts. Primer, acordava amb el propietari el preu del tros de bosc a carbonejar, i el propietari havia de negociar aquest preu amb el negociant o intermediari ,que era el que comprava el carbó. Un cop acordat, el carboner hi posava els jornalers, coneguts també com a picadors o migfeiners, que es dedicaven a arreplegar la llenya i fer les piles, com també de coure-la i lligar les sàrries d'espart. Després de tot el procés de cuita que requeria un gran coneixement i control de la combustió, es seleccionava el carbó, segons la seva qualitat, i es procedia a la seva comercialització. Aquest ofici deixà com elements patrimonials, a part de les ja esmentades barraques de carboner, les eines utilitzades, les places carboneres on s'hi havia fet el carbó, i una xarxa de comunicacions d'abast local molt important. En aquest cas es tracta d'una construcció feta durant la Festa de l'Arbre del 2005 i que s'ha deixat de forma permanent als plans del Campaner com element d'interès etnològic.</p> | 41.8778100,2.1782500 | 431814 | 4636536 | 2005 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53866-foto-08129-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53868 | Font de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-riera | XVI-XVIII | <p>Font ubicada davant el mas la Riera, a l'altre costat del camí que porta davant la casa, aprofitant una pendent natural. Aquest espai presenta un entorn construït a partir d'una planta rectangular i que parteix d'un pou-mina que té al darrera i que capta l'aigua de la pluja, i que desguassa de la vessant muntanyosa. L'estructura està construïda per un rectangle a mode de caseta de pedra, local i ben desbastada, i parcialment recolzada sobre un talús o feixa per la banda oest, on s'ha construït un petit cobert en pedra protegint la font. Aquesta es troba a un segon nivell, més a l'interior, sota un volta o arc de mig punt de pedres ben treballades i també de procedència local, fent una forma de caseta amb una gran pica de suport o abeurador que en recull les aigües sobrants i que les canalitza de forma subterrània. El conjunt es troba molt ben cuidat i es conserva una llosa on hi ha una inscripció gravada, tot i la presència d'abundant vegetació a la banda sud-oest del conjunt.</p> | 08129-134 | El Castell de Muntanyola | <p>Conserva una inscripció força esborrada que esmenta a algun membre de la família Riera i la data de 188.. La resta de l'estructura es troba força ben conservada. Tot el conjunt, així com les diverses estructures associades al mas Rovira, es documenten des de l'Alta Edat Mitjana; aquest fet permet pensar que bona part dels recursos hidràulics del mas ja es deurien planificar des d'aquest primer moment. L'actual estructura de la font només sembla indicar una reforma del segle XIX, però tota l'estructura sembla de factura més antiga.</p> | 41.8863200,2.1715600 | 431268 | 4637486 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53868-foto-08129-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53868-foto-08129-134-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53869 | Forns del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-dalmau | XIV-XIX | Presenta cert mal estat | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format pel marge del camí sota el mas el Dalmau. Es tracta d'una doble estructura de planta rectangular amb dues boques d'accés obertes a la part inferior del conjunt. Tota la construcció es troba assentada sobre el terreny natural, i presenta unes mesures considerables, fent una llargada d'uns 5 metres per una alçada de 2m conservats i unes obertures de 0'60 cm aproximadament. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de teuleria tradicionals de planta rectangular amb cambra de cocció i graella, amb un suport en volta. La boca del forn es situa a la part inferior de l'estructura tenint com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc, així com estabilitzar i unificar la cocció. En aquest cas, el bon estat de conservació de l'estructura permet documentar tota la graella i estructura interna del forn a excepció de la volta, que es troba enrunada. La part superior, doncs, resta oberta, i coberta per abundant vegetació. Tot el cos està bastit amb pedres de petites dimensions ben desbastades i travades, de procedència local, lligades amb morter de calç, i en algun tram només amb pedra seca.</p> | 08129-135 | El Castell de Muntanyola | <p>El forn de rajols és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció i la fabricació de teules i altre material constructiu. Aquesta s'obté a partir de l'argila tractada, que és un dels materials geològics predominants, a la natura, tot i que la zona de Muntanyola no es caracteritza per la seva presència. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural amb una estructura aèria complementària, aquesta en pocs casos conservada. La construcció està limitada pels costats per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior sol presentar una estructura de coberta de tipologia cariada, formada per un sostre de pedres, o de llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi el material a coure. La cocció la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1000 ºC. Per aconseguir les temperatures necessàries per la transformació de l'argila. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. El producte, un cop acabat, s'emprava per a consum particular o es podia arribar a exportar a un mercat de caire local. En general, aquestes estructures de combustió les trobem isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època medieval fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'element data d'un moment indeterminat d'època baix medieval o moderna, associat a unes obres de reforma de la masia i la necessitat de material, en general.</p> | 41.8997300,2.1743600 | 431515 | 4638973 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53869-foto-08129-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53869-foto-08129-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53869-foto-08129-135-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'hi accedeix per una pista que passa per darrera la casa que s'agafa entre el mas Dalmau i la casa de turisme rural del costat, queda sota uns marges, a uns 30 metres escassos de la casa. | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53871 | Pou d'aglans de Perdaltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-daglans-de-perdaltes | XVI-XX | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per el marge del camí que porta al mas Perdaltes. Es tracta d'una construcció negativa, excavada al terreny natural, de planta rectangular i de dimensions desconegudes. Actualment es troba reblerta de sediment aportat, i els antics propietaris del mas recorden que sempre ha estat així, i que de petits jugaven a desenterrar el pou. Conserva un sistema de coberta format per un teulat de doble vessant i amb algunes teules aràbigues, que sembla un afegitó posterior. Es desconeix el sistema constructiu del conjunt, tot i que sembla tractar-se de paret de pedra seca, a una sola cara vista, o lligada amb morter de calç. Actualment es troba sense ús i es desconeix la seva funcionalitat inicial.</p> | 08129-137 | Zona del Pla del Vilar | <p>Segons informadors orals de Perdaltes, es tracta d'un pou d'aglans, i s'hauria utilitzat per guardar-hi o emmagatzemar-hi aglans com a activitat recol·lectora complementària a l'activitat agrícola del mateix mas, ja fos aquest per consum humà o animal. Sí que es té constància del seu desús, al llarg de tot el segle XX, i sembla respondre a les necessitats d'abastiment d'època moderna, i la construcció de diversos annexes complementaris creant un espai o magatzem o amagatall, fins i tot un possible sil o cisterna.</p> | 41.9187000,2.1108300 | 426267 | 4641132 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53871-foto-08129-137-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53874 | Font de la zona Esportiva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-zona-esportiva | XXI | <p>Estructura de factura contemporània formada per una font de factura metàl·lica, de base circular, i alçat d'aproximadament 1 metre, amb un acabat estàndard. Aquesta es troba en un espai arrecerat, en un pla sobre la zona esportiva, just sobre la pista pavimentada i l'equipament municipal format pels vestidors i el bar- restaurant del municipi. Aquest espai, ha estat arranjat amb arbres i gespa, i tot l'entorn es troba adequat, amb un baixador d'accés des de les cases de la urbanització, papereres i altres elements de mobiliari urbà i nombrosos arbres, sobretot pins, encara en creixement.</p> | 08129-140 | Barri de Mirallà. Muntanyola | <p>La ubicació d'aquesta font i l'adequació d'aquest espai de lleure i esbarjo s'ha de relacionar amb l'habilitació de la zona esportiva i l'accés vers a la part superior de la urbanització de Mirallà. Com es pot apreciar per la factura, el seu arranjament pertany plenament a l'època contemporània, ja al segle XXI. Aquest espai es força concorregut tant pels infants i jubilats del poble, per la seva bona situació, com pels vianants i habitants del municipi, i es troba especialment freqüentat en el decurs de les activitats esportives.</p> | 41.8717100,2.1833900 | 432234 | 4635855 | 2004 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53874-foto-08129-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53874-foto-08129-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53875 | Pont de l'Aliberch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-laliberch | XIV-XVIII | <p>Pont format per un ull d'arc escarser fet amb pedra local, de petites dimensions i ben desbastada. L'arc reposa en uns pilars fets amb la mateixa tècnica constructiva amb el basament en pedra i part del parament, tant d'aigües amunt com d'aigües avall, en pedra lligada amb argamassa. Tota l'estructura es troba coberta per l'abundant vegetació de ribera, tant característica dels torrents afins a la Riera de Muntanyola i de la mateixa riera, que dificulta la visualització total del pont i la seva fàbrica. La solera també es troba coberta de terra i vegetació i no conserva cap barana ni sistema de protecció.</p> | 08129-141 | Muntanyola | <p>Segons la tradició oral, és el pont més antic del municipi i per ell hi passava el camí ral que pujava per la banda de Santa Eulàlia de Riuprimer, tot i que de ben segur hi hauria algun altre pont que també travessés la riera de Muntanyola per després accedir cap a Cal Ros i el Vilardell. D'aquest pont cal destacar l'arc de punt rodó amb volta de pedra que conserva i la seva factura unitària, tot i les nombroses reparacions que solen tenir aquest tipus d'obra civil.</p> | 41.9009300,2.1839100 | 432308 | 4639099 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53875-foto-08129-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53875-foto-08129-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53875-foto-08129-141-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquesta estructura es troba situada paral·lela a l'actual carretera que puja de Santa Eulàlia de Riuprimer, en un replà on hi ha uns contenidors, davant de l'Aliberch, però a l'altre costat de la carretera. | 94|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53876 | Rec de l'Aliberch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-laliberch | XIV-XX | <p>Per sota de Cal Ros de Muntanyola, creuant el mateix camí d'accés, es conserva part del canal pel qual transcorria el rec que abastia d'aigua la bassa del molí de l'Aliberch. El canal, amb una part important visible, amida uns 300 m de llargada i 35 m amplada. Es tracta d'una construcció en alguns trams excavada a la roca natural i que fent una lleu pendent discorre paral·lel a la pendent. Actualment es troba parcialment cobert per la vegetació, tot i que encara és visible i en funcionament, i es pot seguir part del seu recorregut. Al llarg del seu camí compta amb sobreeixidors per si baixa massa quantitat d'aigua i en algun tram circula sobre un mur de pedres reforçat. L'aigua sobrant s'aprofita i rega els diversos camps de l'entorn, o sinó es canalitza en algun punt proper a l'Aliberch.</p> | 08129-142 | Muntanyola | <p>El rec començava en una resclosa un xic més avall del torrent de sota cal Ros de Múnter i a l'altra banda de la carena sobre la riera de Muntanyola. Portava aigua al molí de l'Aliberch, el funcionament del qual trobem ben documentat des d'època moderna. Un cop aquest molí ja havia utilitzat l'aigua, aquesta era conduïda cap als últims camps de sota el mas Aliberch i desguassava a la mateixa riera de Muntanyola. Tot i que el canal ha estat arranjat diverses vegades i encara es troba en funcionament, es desconeix el moment exacte de la seva construcció, aquesta ben associada al molí de l'Aliberch, datat d'època moderna.</p> | 41.9000200,2.1857900 | 432463 | 4638996 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53876-foto-08129-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53876-foto-08129-142-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53877 | Creu de les Escoles Velles de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-les-escoles-velles-de-munter | XIV-XIX | <p>Creu de ferro ubicada a les proximitats de Sant Esteve de Múnter, davant les escoles velles, i emprada com a Padró. La creu, de metall, es troba sobre una base de pedra rectangular, més ampla a la part inferior que a la superior, actuant de suport de l'objecte mitjançant una estructura de base, columna i suport. Aquest cos es troba recolzat sobre una estructura lítica en forma de columna que reposa en una llosa rectangular i de base plana a la part superior; i un peu o basament en morter de calç i ciment a la part inferior. Aquest cos es troba bastament treballat, i la matèria primera és la coneguda com a pedra local. Tota l'estructura de la creu amida 1,30 m, essent l'estructura metàl·lica la més petita, d'uns 20 cm d'amplada per uns 20 cm de llarg. La creu està orientada sudest-nordoest; es tracta d'una creu grega que està formada per dues peces de ferro unides a la meitat de la peça en vertical i disposada sobre una barra de ferro sobreaixecat.</p> | 08129-143 | Múnter | <p>La seva estructura, de factura senzilla, no ens dóna gaires pistes sobre la seva cronologia i construcció. Es documenta com una creu de padró associada a l'antiga església parroquial de Sant Esteve de Múnter juntament amb la creu de Comelles i la creu del Vilar, ja desapareguda. La gent de Múnter encara recorda haver participat en aquest tipus de celebracions (processons i lletanies). Aquest element es troba a peus del turó del Castell de Múnter, i al mateix camí que permet pujar al castell des del mas el Castell de Múnter; així doncs, la creu sembla també estar situada a la vora del camí, amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual, tot format part de l'equipament del recinte cultural del mateix Sant Esteve.</p> | 41.8778800,2.2149300 | 434858 | 4636515 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53877-foto-08129-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53877-foto-08129-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53877-foto-08129-143-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Antiga creu de padró de l'església de Sant Esteve de Múnter. | 94|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 53878 | Creu de l'església de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lesglesia-de-munter | XV-XX | <p>Creu de ferro amb basament de pedra situada dins el recinte de l'església de Sant Esteve de Múnter, al replà de les escales i dins l'antic cementiri. La creu, de metall, es troba sobre una base quadrangular de pedra de color roig d'uns 50 cm d'amplària, a sobre de la qual es disposa una pedra plana a mode de taulell sobresortit i a sobre una columna octogonal, esvelta i afuada, en un estat de conservació regular, sobre de la qual s'hi troba la creu de ferro més llarga a la part inferior formant una creu llatina. Tota l'estructura de la creu amida aproximadament 1'30 m, essent l'estructura metàl·lica la més petita d'uns 35 cm d'amplària per uns 45 cm de llarg i la creu està orientada nordest-sudest.</p> | 08129-144 | Múnter | <p>Per la seva ubicació, dins el cementiri vell de Múnter, aquesta creu es troba clarament relacionada amb les funcions litúrgiques d'aquesta parròquia, tenint una doble funcionalitat com a creu de padró i com element d'identificació espiritual de l'entorn més immediat de l'església. El seu paper com element senyalitzador queda ben palès per la seva factura i fàbrica, tot i que la composició actual ha estat modificada en diverses ocasions. Forma part d'una de les creus de padró situades a l'entorn de Múnter.</p> | 41.8784400,2.2132400 | 434718 | 4636579 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53878-foto-08129-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53878-foto-08129-144-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al costat hi ha una creu de fusta, de dimensions considerables, suportada per un basament en pedres i ciment que correspon a un arranjament de tot aquest espai que tingué lloc als anys 90 del segle XX i any 2000 amb el trasllat del cementiri de l'església parroquial. Possiblement es tractava d'una creu situada dins el temple i que es va decidir monumentalitzar disposant-la a l'exterior. | 94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 53880 | Font de Puigcarbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puigcarbo | XIV-XX | Presenta cert mal estat | <p>Estructura hidràulica formada per una bassa, una mina i una font, aquesta recentment canalitzada per portar aigua al veí mas de Puigcarbó. Aquesta font està situada en una lleugera pendent al marge esquerra del camí que porta al mas. La seva fàbrica és força senzilla; es tracta d'una estructura de pou-mina adaptada a font de planta rectangular i construïda al marge, en una feixa. Es tracta d'un element construït amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Al davant s'obren diversos camps de pastures i a darrera un bosquet de roure i alzinar.</p> | 08129-146 | Castell de Muntanyola | <p>La font de Puigcarbó i sobretot el seu ús i funcionament s'ha de relacionar amb l'antic mas que porta el mateix nom, a causa de la seva proximitat. La primera notícia documental del mas és d'època baixmedieval, associat al molí de Puigcarbó; situat a baix la riera de Muntanyola consta aquesta explotació agrícola-ramadera. Aquesta font, segurament era coneguda i utilitzada pels diversos propietaris del mas, tot i que la factura rural de la font fa que no puguem precisar la seva cronologia ni cap altre element relacionat amb la seva construcció.</p> | 41.8719600,2.1475600 | 429261 | 4635911 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53880-foto-08129-146-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53881 | Font del carrer Vilafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-vilafort | XVI-XVIII | Presenta mal estat | <p>Element format per un mur o bancal construït amb paredat comú de petites pedres de procedència local, escassament treballades, i disposades seguint la tècnica de la pedra seca. L'estructura, de factura rectangular, es troba assentada sobre el terreny natural quedant recolzada per la part nord-oest a un marge. Aquesta paret de pedra seca presenta una obertura rectangular de petites dimensions de forma senzilla acabada amb les mateixes pedres que la feixa. Correspon a un petit brollador o punt de captació d'aigües pluvials o de la vessant del mateix turó on s'ubica, en el barri de Fontanelles, on han quedat evidències del pas de l'aigua a través de l'imprompta de la calcificació de les parets de l'obertura. Els veïns de la zona recorden anys on l'existència d'aigua era freqüent en aquest indret, tot i que recentment no és així. Actualment, aquest indret es troba sec i el pas de l'aigua és totalment estacional.</p> | 08129-147 | Urbanització de Fontanelles | <p>L'arranjament d'aquest indret i condicionament com a font s'ha d'associar a l'important explotació antròpica de la zona, que es donà en aquest indret des del segle XIV i sobretot en època moderna. Aquest fet ve acompanyat per un augment de la població, que propicià l'aparició de noves petites explotacions i el reconeixement del territori i, per tant, la localització dels diversos punts d'obtenció de recursos hídrics.</p> | 41.8581500,2.1796300 | 431908 | 4634352 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53881-foto-08129-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53881-foto-08129-147-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53882 | Pou del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-dalmau | XIV-XX | <p>Pou de planta circular, que amida 1'2 m de diàmetre interior, 4 m de perímetre exterior, i les parets exteriors tenen una alçada de 1'7 m. Es troba cobert amb una teulada realitzada a partir de l'aproximació de filades en pedra. El material de construcció és pedra del país i trossos de teules, units amb morter de calç. L'obertura és feta de fusta, té una alçada d'1m i una amplada de 65 cm. Aquest element és actualment emprat pels propietaris del mas Dalmau, per abastir d'aigua a la propietat, junt a la bassa i un pou interior.</p> | 08129-148 | Castell de Muntanyola | <p>Estructura associada a l'abastiment d'aigua de la propietat del mas el Dalmau. Es tracta d'un pou que presenta una factura recent, però que reemplaça un altre que hi havia al mateix indret. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a l'època baixmedieval, ja que el mas Dalmau és un dels antics masos del terme de Muntanyola. La reparació que es pot apreciar actualment ha estat feta a inicis de segle XXI pels mateixos amos del mas.</p> | 41.8995000,2.1750700 | 431574 | 4638947 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53882-foto-08129-148-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El pou es troba darrera la casa, a la zona nord-est, sota un talús i prop d'uns camps de pastures situats al costat dels jardins del mateix mas. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.