Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53900 | Rellotge de sol de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-munter | <p>http://www.gnomonica.cat/BD.CFM.</p> | XVIII-XIX | Falta la varilla i s'ha perdut part de la decoració ornamental de la peça. | <p>Esgrafiat formant un rellotge de sol situat a la façana principal de l'església de Sant Esteve de Múnter. Aquest element es troba presidint la façana principal i de l'estucat original de la façana només es conserva la part corresponent a aquesta composició. L' escena està format per una esfera de 19 puntes on, al centre del qual, resta el negatiu de la pipa de ferro que actuava de varilla indicadora de l'hora solar. La tècnica utilitzada s'ha basat en la complementació pictòrica de la part esgràfiada amb tres color bàsics: el vermell i el groc que actualment presenten un to apagat a causa de la incidència del raigs del sol i el mal estat de conservació de l'element.</p> | 08129-166 | Església de Sant Esteve de Múnter. | <p>L'aparició del rellotge de sol com element decoratiu de moltes façanes de masies o edificacions religioses esdevé molt popular al llarg del segle XVIII. Les primeres evidències es documenten en zones de la costa però ben aviat seran moltes les masies que adoptaran aquests rellotges solars com un element alhora ornamental i funcional.</p> | 41.8784700,2.2131800 | 434713 | 4636582 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53900-foto-08129-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53900-foto-08129-166-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53749 | El Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-1 | <p>TORRENT, C. (1982). Can Soler. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | L'estat de conservació és bo. | <p>Masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, la qual es orientada a ponent; al damunt hi ha una finestra que presenta motllures gotitzants. A la part esquerra s'hi adossa un cos formant angle recte amb l'edificació, i al primer pis s'hi obren unes galeries. A llevant el mur està sostingut per un contrafort. A la part nova es distingeixen clarament dos trams constructius pel tipus d'aparell emprat. És construïda bàsicament amb pedra. Al davant s'hi forma una piscina. Malgrat les darreres reformes que han convertit el mas en xalet, conserva encara la típica estructura de casa pairal.</p> | 08129-15 | Múnter | <p>Masia que es troba situada a redós de l'antiga parròquia de Sant Esteve de Múnter. Malgrat no tenir-se cap dada documental, el portal d'entrada ens indica la data de construcció o de reforma que data del segle XVI (1564).</p> | 41.8784700,2.2124300 | 434651 | 4636583 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53749-foto-08129-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53749-foto-08129-15-2.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|95|98|119|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53771 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-7 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>Aquest mas presenta una estructura de planta baixa, primer pis i unes petites golfes, amb un pati al davant i una petita era. La planta baixa es troba disposada en dues estances: una d'entrada coberta amb volta de cúpula d'obra i amb el terra de rajola, i la sala utilitzada com a cuina-menjador on per la part exterior encara es pot observar el tapiat de la boca d'un forn d'ús domèstic. La resta d'estances es troben ubicades en el pis superior. La tècnica constructiva emprada es basa en el rajol i l'arrebossat, sobre una base de petits carreus de pedra local lligats amb argamassa. La teulada és a dues aigües amb una coberta de bigues de fusta i teula aràbiga. La façana principal s'organitza en base una porta de grans dimensions acabada amb totxana; mentre que al primer pis hi trobem tres obertures, dues de les quals de mida mitjana, mentre que l'obertura central fou convertida en un balcó amb una llinda de pedra per base i una barana de ferro forjat. El segon pis o golfes presenten una sola obertura central de dimensions considerables i treballada amb rajols, recentment tapiada. Just a sobre de la mateixa s'hi troba el suport per una corriola, que ens indica que segurament aquest darrer espai hauria estat utilitzat com a graner o magatzem. Els únics cossos annexos al mas el formen un petit magatzem, adossat al mateix edifici pel cantó sud-oest.</p> | 08129-37 | Zona del Vilardell | <p>Les notícies històriques de cal Ros són força recents, enfront cal Ros de Múnter, situat a l'altra parròquia. Per la seva tipologia, aquest mas es pot ubicar a mitjan del segle XVIII o ja dins el segle XIX. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim de 'cal Ros' es podria pensar que el mas va ser concebut com a masoveria de la zona de Múnter. Aquest terme s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial.</p> | 41.8947600,2.1823300 | 432171 | 4638415 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53771-foto-08129-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53771-foto-08129-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53771-foto-08129-37-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 53776 | Can Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lleo | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>Edifici de planta gairebé quadrada format per una estructura de planta baixa, primer pis i golfes o sota teulada. La coberta és a doble vessant orientada nord-sud. Als murs presenta una fàbrica formada per carreus de pedra de mesures diverses, desbastades, lligades amb fang; i restes d'arrebossat amb morter de calç. Sembla que inicialment podria haver-hi hagut una casa de dimensions més petites, i amb la porta centrada, formant un primer edifici de planta baixa i planta sota coberta, i que posteriorment s'amplià cap a l'est. La porta i les finestres no són de l'edifici original. La porta principal, amb brancals de pedra, té una llinda monolítica amb la inscripció '17 I [una 'M' i una 'A' superposades, damunt la 'A' hi ha una creu] S 24', data en la que es devien fer les primeres reformes importants; damunt la llinda hi ha un arc de descàrrega amb pedres disposades a plec de llibre; damunt hi ha una finestra amb brancals de pedra i ampit i llinda monolítics. A la dreta de la porta, al cos afegit, hi ha una petita finestra amb elements monolítics i al damunt, a la primera planta, una finestra semblant a la de sobre la porta, però una mica més petita i l'ampit modificat. La planta sota coberta correspon a una represa, aixecant la teulada, mentre que a la façana est s'observa clarament el nivell de la primera teulada. Les finestres són de maó massís i llinda de fusta. A la façana est també hi ha una finestra amb brancals, llinda i ampit de pedra. A l'interior de la planta baixa del mas l'accés a les diferents dependències es fa a través de portes amb brancals de pedra i llinda monolítica. Adossat a la façana oest hi ha dos cossos més, de planta baixa, corresponents a corrals i pallissa força modificats. A migdia hi ha un cos afegit, de planta baixa, que servia de corral, fet en pedra i ara molt modificat. A la façana nord hi ha diverses finestres de maó massís i un cos afegit construït amb totxanes.</p> | 08129-42 | Zona del Vilardell | <p>Aquest topònim no apareix a la documentació de l'església parroquial de Muntanyola fins entrada l'època moderna. L'any 1780 el mas va passar a ser propietat del mas la Riera, esdevenint una masoveria. Aquest mas formaria part de les segones explotacions agrícola-ramaderes documentades a la zona, amb una cronologia del segle XVI o anterior. La documentació sobre aquest mas és força parca, i no serà fins el fogatge de 1553 on s'esmenta segurament el propietari d'aquest mas. En època moderna el mas anirà creixent, tenint com a màxim auge constructiu el segle XVIII. L'evolució arquitectònica del mas es pot observar en l'estudi dels seus paraments. A la façana principal es pot apreciar que el mas el formava un edifici de planta rectangular organitzat en planta i pis amb sota coberta a doble vessant, i que posteriorment s'hi va aixecar un altre pis, es decoraren les obertures i s'afegiren un seguit de cossos addicionals de difícil adscripció, associats al creixement del mas i de la família, en un context d'època moderna.</p> | 41.8961600,2.1912000 | 432908 | 4638563 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53776-foto-08129-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53776-foto-08129-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53776-foto-08129-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 53777 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-5 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>Mas aïllat de baixos més dos pisos amb nombrosos annexes ramaders formats per corrals pel bestiar a la part del darrera, i una pallissa situada perpendicular a la façana. La teulada aiguavessa a façana, i són poques les obertures ben marcades en aquest espai. Destaquen les llindes de les finestres de les parets laterals. A la façana hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, i quatre finestres ben marcades. Dues rosetes en relleu a fora i una a l'interior de l'arc, motllures. Al voltant, i a l'ampit i a sota d'aquest tres rossetes en relleu. A l'interior, conserva embigat de fusta i paviment de pedra.</p> | 08129-43 | Múnter | <p>La primera referència d'aquest mas la trobem al 1217, on s'esmenten els masos de Múnter, essent dels més antics juntament amb altres masos de l'entorn. Ja en època moderna les referències són més freqüents, i aquest mas apareix documentat el 1540, on es fa referència al mas Puig, al mas de la Coma (des de 1448) i quatre peces de terra des de 1448-1450. L'edifici apareix datat a la llinda d'una finestra que originalment corresponia a una porta del darrera, en el forn i a un altre punt de fora la casa amb cronologies del segle XVIII. Recentment s'hi ha afegit tota la part dreta de la casa, imitant perfectament la tipologia original i reaprofitant la llinda mencionada.</p> | 41.8725200,2.2111900 | 434542 | 4635923 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53777-foto-08129-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53777-foto-08129-43-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 53790 | El Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-2 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>Masia de planta quadrada, organitzada en planta baixa i primer pis. El conjunt presenta una coberta a doble vessant disposada d'est a oest, que està parcialment sobre elevada respecte el seu inici. La tècnica constructiva emprada es centra en murs de pedra sense polir; a la primera planta els murs interiors són de tàpia i, els exteriors, de pedra placada. La porta original de l'edifici és actualment a l'interior del conjunt, amagada per un cos adossat a la façana sud; aquest tenia un arc de mig punt, destruït al construir el cos adossat, tot i que encara conserva els brancals de pedra. Aquesta construcció actual ha evolucionat a partir d'un cos central simple on, a la zona est, ja des d'antic, se li va afegir un altre cos seguint la mateixa alineació de les façanes i el pendent de la coberta; posteriorment, se'n va afegir un altre de les mateixes característiques al costat oest, i entre un i altre, encara es conserva la cantonera original de la façana nord. A la façana nord hi ha una finestra amb brancals de pedra i llinda monolítica i unes obertures petites, amb pedra, ja que alguna d'aquestes obertures va ser ampliada posteriorment, i també hi ha una porta tapiada amb totxana. A la façana oest hi ha petites obertures amb brancals i llinda de pedra, modificades posteriorment; bona part de la primera planta del mur est està refeta amb totxanes, així com la cantonera amb el mur nord. Al segle XX es van construir a l'entorn diversos annexes ramaders, dels quals destaca un cos a la façana est. Els brancals del porxo i la barana estan fets amb totxos; les llindes són de bigueta. Al costat est hi ha diversos corrals adossats; el primer es construí amb pedra i, posteriorment, es va ampliar utilitzant la totxana com a element de construcció; la porta inicial va ser tapiada amb pedres en el moment de fer aquesta ampliació.</p> | 08129-56 | Castell de Muntanyola | <p>Una primera referència documental la trobem en la documentació del segle XVIII, on s'esmenta a un tal Mas, propietari del mas. La història d'aquesta petita explotació agrícola- ramadera és força antiga i, per tant, pot ser que abans el conjunt tingués un altre nom. Actualment la família que encara ho porta es cognomina Mas. L'edifici no presenta cap llinda marcada ni es conserva documentació antiga a la casa. Tot i això, cal assenyalar la seva ubicació privilegiada, sobre la riera de Muntanyola entre els masos de la Roca, la Riera o el Dalmau.</p> | 41.8916000,2.1691900 | 431077 | 4638074 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53790-foto-08129-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53790-foto-08129-56-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 53791 | El Molí de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-la-roca | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>Edifici format per un molí conegut com el molí de la Rovira. Aquesta estructura presenta una planta rectangular, on s'obren diversos espais, algunes estances dedicades a la vivenda del moliner, i altres espais de funcionament del molí on es situarien les moles. A la zona més propera a la riera, en una planta soterrani, és on hi ha el carcabà. La coberta és a un vessant i el casal presenta una sola obertura d'accés. Fou construït en pedra local, poc treballada, amb carreus reforçant les cantonades, de mida més gran i treballats de forma més regular. Davant mateix de la porta d'accés, al casal, s'observa el rec de sortida d'aigua al carcabà. Aquest edifici es troba en obres d'acondicionament per habitatge, i tota la façana ha estat arrebossada i la teulada posada nova.</p> | 08129-57 | Castell de Muntanyola | <p>Des del segle XII ja es documenten a la riera de Muntanyola la presència de molins encapçalats al capdamunt de la riera i que mitjançant la derivació de l'aigua feien anar el molí, tot i que els topònims són força confusos sobre la seva ubicació exacta. Les restes dels altres molins encara es poden trobar actualment a Muntanyola, entrant per la Vall de la Riera de Muntanyola, i a mà dreta hi ha el molí de la Roca, i carena amunt el de Puigcarbó i la riera. Els molins que, de fet o de dret, constituïen monopolis dels senyors, proporcionaven a aquests beneficis directes derivats dels drets i obligacions de moltura, i al mateix temps eren uns eficaços sistemes per controlar la producció total de cereals lligada amb altres rendes proporcionals. El volum de la renda capturada a través dels molins fariners hidràulics era tan gran, en general, que va permetre sovint l'enriquiment dels quals tenien els corresponents establiments senyorials. La funció dels molins en l'ordre feudal, és a dir, en l'expropiació regular de la producció, explica les destruccions de què eren objecte en cas d'aixecament pagès, i també el paper normalment negatiu reservat als moliners en les tradicions i llegendes populars.</p> | 41.8844800,2.1718200 | 431288 | 4637282 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53791-foto-08129-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53791-foto-08129-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53791-foto-08129-57-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 53792 | El Molí de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-la-rovira | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>El molí conserva les estructures muràries, carcabà inclòs, però n'ha desaparegut la maquinària; pel que es pot observar, sembla que era un molí d'una sola mola i, per les dimensions de l'edifici conservat, havia tingut èpoques d'importància i esplendor. La construcció està formada per planta baixa, primera planta i planta sota teulada. El conjunt està format pel molí, al nord, el mas i un seguit d'edificacions annexes al sud, formant una lliça. La factura dels murs del molí i del mas són molt diferents. Al costat de llevant, per on passa la riera, s'ha acumulat un important sediment que cobreix parcialment la part baixa de l'edifici. El molí està format per planta baixa, pis i golfes, i presenta una coberta en teula aràbiga disposada sud-nord i s'ha emprat la tècnica constructiva de murs de pedra lligada amb morter de calç, cantoneres diferenciades. A la planta baixa es troba la sortida de l'aigua per l'est a través d'una estructura amb volta de mig punt; al fons es conserva el forat de la canal per on entrava l'aigua. A la primera planta hi ha una finestra tapiada a l'est, i una finestra oberta posteriorment al nord. A la planta sota teulada hi ha una finestra a l'est, elements de pedra i finestra bisellada. Al nord s'aprecien algunes estructures de pedra adossades que no es poden identificar. A la façana est s'hi adossa el mur nord del mas. Les estructures interiors de l'edifici del molí van ser modificades al construir-se l'habitatge adossat. L'altre edifici és un mas construït amb pedra local, poc desbastada i lligada amb fang i la coberta orientada sud-nord. La façana est té una porta amb llinda de fusta a la planta baixa, dues finestres a la primera planta i finestreta a la planta sota coberta. La planta superior és tota feta amb tàpia, molt ben conservada. La façana sud està formada per edificis adossats, formant la lliça, de planta baixa i planta a les estructures del costat oest. La porta presenta motllures bisellades amb una inscripció a la llinda '17 [creu] 13'; per aquesta porta s'accedeix, a causa del desnivell del terreny, a la primera planta del mas i del molí. L'abundància d'heura no permet apreciar la resta de la façana. A l'interior s'aprecien importants reformes a partir de l'edifici original del molí. L'abundant brossa d'origen vegetal acumulada a la zona, no permet veure ni el canal ni el dipòsit del molí, bé que encara se'n podrien trobar les traces amb una recerca acurada.</p> | 08129-58 | Zona de la Vall | <p>Molí situat a la capçalera de la riera de Muntanyola, juntament amb el molí de Puigcarbó. Segurament es tracta d'un molí fariner, propietat de la Riera. Aquest gran mas, fou aixecat per un germà de Guillem de Muntanyola i, per tant, amb drets senyorials sobre l'ús del molí i la seva explotació. A Muntanyola es documenta la presència de molins des del segle XII; amb tot no serà fins a l'època moderna que la Riera de Muntanyola presentarà una explotació intensiva dels seus recursos hidràulics. Aquesta activitat es deuria exhaurir a inicis d'època contemporània, quan deixen d'aparèixer a la documentació.</p> | 41.8653200,2.1493900 | 429406 | 4635173 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53792-foto-08129-58-1.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53794 | El Peleí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pelei | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XIV-XVIII | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Edifici civil que forma un mas de planta rectangular allargada a est i oest. La façana principal es troba orientada al sud. Aquest edifici està format per una planta i pis i es troba assentada directament sobre la roca natural. Ha perdut la coberta i bona part de l'estructura interior, així com bona part de les cantoneres i parets exteriors. La tècnica constructiva utilitzada es centra en l'ús de pedra basta calcària de gresos vermells, unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada senzilla, com a únic element ornamental. La coberta de la casa hauria estat a una sola vessant feta amb bigues, llates, rajolet, teula aràbiga i petits ràfecs de fusta. La façana oest és cega, ja que està completament adossada al mur est del mas, mentre que la façana est presenta un petit cos cobert a una sola vessant adossat a la planta, i una finestra de factura senzilla al primer pis.</p> | 08129-60 | El Castell de Muntanyola | <p>La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que va tenir lloc al segle XIV. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agricola-ramaderes materialitzades en modestos masos. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires consideracions, a causa del seu mal estat de conservació. La fàbrica podria remuntar-se a la Baixa Edat Mitjana avançada, però va ser sense cap mena de dubte durant l'Edat Moderna que aquest petit mas va arribar a presentar una ocupació permanent. El fet d'estar habitat fins al segle XIX ha propiciat nombroses reparacions, la més significativa de les quals s'ha realitzat durant la segona meitat del segle XX, amb l'afegiment d'un cos quadrangular adossat a la façana sud i els grans annexes ramaders.</p> | 41.8887000,2.1607600 | 430375 | 4637759 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53794-foto-08129-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53794-foto-08129-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53794-foto-08129-60-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53795 | El Sot de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sot-de-lom | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XVIII-XX | <p>Element format per un mur o bancal construït amb paredat comú de petites pedres de procedència local, escassament treballades, i disposades seguint la tècnica de la pedra seca. L'estructura es troba assentada sobre el terreny natural, quedant recolzada per la part nord-oest a un marge. Aquesta paret de pedra seca presenta una obertura rectangular de petites dimensions de forma senzilla, sense acabats ornamentals i ben acabada amb les mateixes pedres que la feixa. Correspon a un petit espai o barraca on el pagès que conreava aquests bancals deixava guardades les eines o el càntir. La presència d'un om al costat de l'estructura sembla indicar l'existència d'aigua abundant en aquest indret, fet que no descarta la presència d'una antiga font o punt d'acumulació natural d'aigua en aquest indret, totalment estacional i actualment sec, com passa en altres punts del municipi.</p> | 08129-61 | Zona del Vilardell | <p>La construcció d'aquest element s'ha d'associar a l'important explotació agrícola de la zona que es donà en aquest indret des del segle XIV. Aquest fet ve acompanyat per un augment de la població que propicià l'aparició de noves petites explotacions agricola-ramaderes materialitzades en modestos masos, fenomen ben documentat en la colonització d'aquesta serra entre l'Aliberch i el Sagarell. Aquest element, junt amb l'om que hi ha al costat, donen nom a tot l'entorn i documenten la pràctica agrícola intensiva d'aquest espai a través de feixes i bancals on es conreava tradicionalment l'olivera o la vinya.</p> | 41.8916300,2.1851700 | 432403 | 4638065 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53795-foto-08129-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53795-foto-08129-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 53797 | Can Freixenet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-freixenet | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>L'explotació agrícola-ramadera coneguda com a Can Freixenet està formada per un conjunt d'edificacions annexes on s'agrupa la zona d'habitatge i els diferents edificis agrícola-ramaders disposats al nord i a l'oest del mas. L'edifici central el forma una construcció de planta quadrangular organitzada en planta i dos pisos. El sistema constructiu utilitzat és de pedra local lligada amb argamassa amb murs de paredat comú i amb grans carreus de pedra calcària local situats en els angles com a pedres cantoneres. La coberta està formada per una teulada a doble vessant amb teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada que dóna accés a una petita entrada rectangular en el fons de la qual es disposen les escales d'accés a la resta d'estances particulars que es troben en ambdós pisos seguint l'estructura modular de cuina i annexes al pis inferior i les estances més privades i la sala al primer pis. La façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures, totes emmarcades amb llindes força austeres. Les obertures es disposen de forma irregular al llarg d'aquesta façana: dues al primer pis i una al segon pis. Al costat oest de la façana principal es troben un cos annexat format per un edifici d'una planta i pis i que presenta una factura més moderna. Es tracta d'una construcció en pedra de carreus poc treballats i irregulars on es combina l'ús de rajola per a les obertures de portes i finestres i l'arrebossat. La planta baixa d'aquesta edificació és utilitzada amb fins agrícola- ramaders, mentre que el primer pis perllongaria les estances d'ús domèstic del mas.</p> | 08129-63 | El Castell de Muntanyola | <p>La història de Can Freixenet o Cal Freixanet s'ha de posar en relació amb la ocupació humana de la part alta de la serra de Puigsaurina i els masos existents en aquesta zona com la Farigola o el Peleí. La seva construcció s'emmarca amb la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué el seu moment àlgid durant el segle XVIII. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local a inicis de l'època moderna. El topònim Freixenet sembla d'origen antroponímic i es pot situar durant l'època moderna, relacionat amb l'ús de noms procedents de diversos elements naturals ex. Farigola, la Roca, etc. A nivell arquitectònic no hi ha cap element que permeti fer recular la data de construcció del mas, tot i que per la seva entitat aquest es podria haver bastit ja durant la baixa edat mitjana.</p> | 41.8911500,2.1809200 | 432050 | 4638015 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53797-foto-08129-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53797-foto-08129-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53797-foto-08129-63-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 53800 | L'Arissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larissa | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>Mas format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis amb un desenvolupament arquitectònic en horitzontal. L'edifici es troba assentat en un petit altiplà de marga amb les diverses terres de conreu al voltant i prop el mas Dalmau. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant. La distribució interna del mas també segueix el model establert; la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders, i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada al sud. Aquesta façana principal presenta diverses obertures realitzades de forma irregular en tot el seu tram, repartides quatre al primer pis i dues a la planta baixa. Cal destacar que la fàbrica d'aquestes obertures és força senzilla i no presenta cal element ornamental destacat. La porta principal, també presenta una factura força senzilla, és rectangular i es troba pintada de blanc. El mas va patir una ampliació important que segueix el mateix mòdul de planta baixa i primer pis en obra moderna. Els annexes agrícoles i ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple, combinen l'ús de la pedra amb el de la totxana i presenten una coberta a una sola vessant.</p> | 08129-66 | Castell de Muntanyola | <p>Masoveria lligada a la història del mas Dalmau. Aquest mas sembla tenir un origen que es remunta a la Baixa Edat Mitjana, en un moment d'ocupació de nous territoris i d'ampliació de les explotacions. Aquest apareix successivament a la documentació en els diversos llibres de naixements, matrimonis i defuncions, tot i que aquest mas no va assolir la importància política i econòmica d'altres masos de la zona de Muntanyola. A nivell estructural, presenta nombroses reformes, la gran majoria datables en el transcurs del segle XVIII o ja dins el segle XIX. Actualment és una masoveria, el propietari ha mantingut l'estructura del mas, amb molt poques reformes, i els masovers mantenen part dels terrenys conreables, bàsicament els horts i amb petits caps de bestiar.</p> | 41.8966300,2.1776200 | 431782 | 4638626 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53800-foto-08129-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53800-foto-08129-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53800-foto-08129-66-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 53804 | Can Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farigola-1 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>L'explotació agrícola-ramadera coneguda com a Can Farigola està formada per un conjunt d'edificacions annexes on s'agrupa la zona d'habitatge i els diferents edificis agrícola-ramaders disposats al nord i a l'oest del mas. L'edifici central el forma una construcció de planta quadrangular de la qual es conserven només els basaments. El sistema constructiu utilitzat és de pedra local lligada amb argamassa amb murs de paredat comú i amb grans carreus de pedra calcària local situats en els angles com a pedres cantoneres. A la banda sud-oest de mas, lleugerament separat, es troba els diversos cossos que corresponen als annexes ramaders en runes.</p> | 08129-70 | El Castell de Muntanyola | <p>La història de Can Farigola s'ha de posar en relació amb la ocupació humana i l'explotació agrícola-ramadera de la part interior de les serres de Muntanyola (Puigcimós i Puigsaurina) i els altres masos existents en aquesta zona La seva construcció s'emmarca amb la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué el seu moment àlgid durant el segle XVIII. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local a inicis de l'època moderna. El topònim Farigola es pot situar durant l'època moderna, relacionat amb l'ús de noms procedents de diversos elements naturals. A nivell arquitectònic, no hi ha cap element que permeti fer recular la data de construcció del mas, tot i que per la seva entitat aquest es podria haver bastit ja durant la Baixa Edat Mitjana.</p> | 41.8791900,2.1566800 | 430026 | 4636707 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53804-foto-08129-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53804-foto-08129-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53804-foto-08129-70-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53805 | La Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-franquesa | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>La situació topogràfica de l'edifici ha delimitat la seva morfologia i el desenvolupament arquitectònic del mas, format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant, seguint la morfologia estàndard de les masies de la zona. La distribució interna del mas també segueix el model establert; la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders, i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada a l'oest. Presenta una teulada de dos nivells: la del cos central a dos vents i les dues laterals d'un sol vessant i on s'hi obren sis finestres i una porta, mentre que a les laterals n'hi ha dues finestres. Recentment s'hi ha fet obres d'arranjament, en especial a les teulades i al pis superior del cos central. Està construïda amb pedra del país, totxos i paret de tàpia. Hi ha llocs on es manté l'arrebossat. Les llindes de les finestres són de fusta o pedra. La porta, que té una alçada de 1'66m i una amplada de 2'30m, està formada per una llinda que mesura 50 cm d'alçada i una llargada de 2'55 m, i cinc elements que formen el brancal de pedra per banda. La porta de fusta està formada per 6 taulons clavats amb claus de ferrer. Els taulons tenen una amplada de 25 i un gruix de 3 cm. Les pedres inferiors estan força desgastades, així com la pedra que queda a mitja alçada, a la banda dreta, per l'acció del salpàs. Davant la porta hi ha l'era de la casa. L'accés a la casa és força restringit i el mas està envoltat de camps i a prop queda el camí ral.</p> | 08129-71 | Múnter | <p>Antic mas de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita. Són pocs els elements històrics i arqueològics que permeten adscriure l'origen cronològic d'aquest mas. Tot i això, la seva estructura de mas, constituïda en base una planta rectangular i un desenvolupament en vertical de les diverses dependències agrícoles annexes, permetria situar el seu moment constructiu en època medieval, moderna. Malgrat les reformes segurament realitzades en un moment indeterminat del segle XVIII, a partir dels diversos elements de la casa fa que la manca d'elements constructius datables (llindes inscrites, finestres, etc) no ens permeti documentar l'origen i les remodelacions que va tenir aquest mas al llarg dels segles, segurament conegut amb altres noms. Aquestes reformes, però, sí que són evidents a través dels seus paraments.</p> | 41.8780000,2.2059900 | 434116 | 4636536 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53805-foto-08129-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53805-foto-08129-71-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53820 | La Guardieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardieta | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>Mas de planta baixa construït al peu del camí del Puigcimós. Tot i que bona part de la coberta es troba perduda, aquesta era a doble vessant i orientada d'est a oest, de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. En aquesta planta baixa es conserva la distribució interior original tot i cobert per abundant vegetació que fa inviable la descripció. Les obertures de la façana principal han estat espoliades; resten dues portes petites obertes al mur original; al costat, hi havia una porta antiga ara reconvertida en finestra i actualment espoliada. Tota l'estructura està arrebossada i llinda i el brancal del costat nord encara podrien conservar-se sota les runes actuals.</p> | 08129-86 | Zona de Puigcimós | <p>La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que es donà al segle XIV. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agrícola-ramaderes materialitzades en modestos masos. Aquest mas, però, no surt esmentat en la documentació fins entrat el segle XVIII. La tècnica constructiva de l'edifici és força senzilla, indicant que va ser durant l'Edat Moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat; bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També s'afegiren diverses estructures annexes a mode d'estables fets amb totxana, ja entrat el segle XX.</p> | 41.8958300,2.1535300 | 429783 | 4638557 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53820-foto-08129-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53820-foto-08129-86-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53821 | Saborit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saborit | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Els actuals propietaris han cobert el mas i han aterrassat la zona, afectant no solament les restes del mas sinó també l'entorn natural i paisatgístic de la zona. | <p>Conjunt d'estructures que conformen un mas. El seu estat de conservació, fins fa poc regular, ha estat recentment afectat per unes obres fetes pels propietaris de la finca. Tot i que no s'ha conservat cap element arquitectònic degut l'aterrassament i rebliment posterior que ha tingut lloc en aquest indret, cal esmentar la seva presència sota la runa per si mai s'escau realitzar una intervenció arqueològica. A través de la informació oral s'ha recuperat que la tècnica constructiva utilitzada es basa en el carreu de pedra local ben escairat i de dimensions mitjanes lligat amb morter o argamassa, sense que es puguin apreciar ni arrebossats ni cap mena d'enrajolat. També es podien observar diverses reformes i reestructuracions del mas a traves de l'observació dels seus paraments amb el tapiat de portes i finestres i l'afegiment o ampliació de la façana nord del mas.</p> | 08129-87 | Muntanyola | <p>Es coneix molt poc de la construcció del mas Saborit, tot i que aquest ja apareix esmentat en les afrontacions del Castell de Muntanyola del 1198. Les estructures conservades, però, es poden remuntar al segle XVI. Propietat formada per una casa de labranza que porta el mateix nom que la finca, i una extensió de terra de cabuda de 7 quarteres de conreu, secà i 14 quarteres de bosc, 73 quarteres d'erm i 6 quarteres de roca. Afronta a orient amb Serrarica, a migdia amb Vilavendrell i Fontanelles. Cal assenyalar que aquest mas es troba integrat en el conjunt de petits establiments rurals que proliferaren al voltant de la coneguda Vall de la Riera de Muntanyola. Els segles XVI i XVIII foren un moment de creixement i de desdoblament de propietats, i aquest fenomen s'evidencia amb un gran auge constructiu i una ocupació d'espais que fins ara es consideraven erms, ubicats en zones de carenes. La casa és la més allunyada del costat dret de la riera, quasi sobre el sot de Fontanelles. Actualment, les estructures constructives no són visibles, i els actuals propietaris tampoc conserven cap document al respecte.</p> | 41.8688900,2.1791800 | 431882 | 4635545 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53821-foto-08129-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53821-foto-08129-87-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53825 | Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilardell | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>És un edifici, de caire agrícola i ramader, de planta rectangular amb diversos cossos afegits, un a cada costat i el de façana al sud lleugerament més avançat, al voltant d'una petita era enllosada. Els murs de la masia són de paredat comú rejuntat amb morter, amb lloses de fàbrica mitjana i petita de pedra sorrenca local i amb l'ús concret de l'arrebossat. La coberta és a doble vessant, utilitzant la teula aràbiga, i amb el carener orientat est a oest. L'entrada es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada, amb llinda monolítica gravada; flanquejada per una banqueta exterior de mig metre d'alçada de pedres de grans dimensions, segurament reaprofitades. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on es disposen les diverses obertures, totes emmarcades amb llindes de pedra a les quatre cares actuant com a element decoratiu. La portalada d'accés dóna pas a un vestíbul a l'interior, on s'hi conserva una premsa i una gran llinda monolítica gravada amb el nom de la família. Al voltant d'aquest espai es distribueixen les diferents sales, bàsicament les quadres, el celler i una dependència per als jornalers constituïda per una petita cuina de pedra, una llar de foc, formant un espai de menjador i on també s'hi troba ubicat un bugader de cendra. Al fons d'aquest mateix vestíbul es situa una petita escala de factura senzilla (barana de fusta i escales de pedra) que permet l'accés a les dependències privades del mas: una gran sala central i la resta d'habitacions d'ús privat juntament amb altres dependències d'ús bàsic. La façana nord del mas s'organitza en base un eix de simetria constituït per petites finestres disposades en grups de tres i en vertical, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures tapiades amb totxana en el primer pis. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de tamany mig, amb el mateix tractament ornamental que les altres. La dependència annexa de la façana nord presenta gran singularitat. Es tracta d'una construcció rectangular allargada en l'eix est-oest de factura senzilla basada en la pedra de carreus de petites dimensions i una coberta a doble vessat i de teula aràbiga. El seu accés per una petita obertura emmarcada per llindes de pedra local ben treballada i amb diverses obertures disposades a la façana nord, ja que la sud es troba parcialment adossada al mas.</p> | 08129-91 | Zona del Vilardell | <p>Una primera referència documental la trobem a l'acta de Consagració de l'Església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, on ja s'esmenta un personatge congnominat Vilardell al 1177. Una branca de la família Vilardell sempre serà present al municipi de Muntanyola, documentant-se de forma habitual en la nombrosa documentació religiosa. La història d'aquesta petita explotació agrícola- ramadera es remunta a l'Alta Edat Mitjana, tot i que totes les llindes inscrites del mas fan referència a una reforma o remodelació del mateix, que hauria tingut lloc en època moderna. A la façana principal, les obertures conservades presenten llindes, però cap d'elles gravada. i a l'interior totes són del XIX.</p> | 41.8873600,2.1839200 | 432295 | 4637592 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53825-foto-08129-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53825-foto-08129-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53825-foto-08129-91-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53750 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-0 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). La Serra. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XII-XVIII | <p>Masia l'estructura de la qual és un xic complexa, tant de planta com d'alçat. La façana principal es troba orientada a migdia; en aquest indret el cos és cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, amb un cos de porxos adossat a la part esquerra, on la vessant del cos es prolonga. Al davant s'hi formen dependències agrícoles que, junt amb un portal, tanquen la lliça. A ponent s'hi descriuen tres cossos graonats, el de la part nord més elevat. L'estat de conservació és mitjà i es troba força abandonada. A l'era s'hi conserva una interessant construcció circular destinada a guardar el 'boll'. És construïda bàsicament en pedra.</p> | 08129-16 | Múnter | <p>Mas antic que es troba al sector de Múnter i del qual no en tenim cap notícia documental, llevat d'una dada constructiva datada al XVIII, el 1782.</p> | 41.8824800,2.2160900 | 434959 | 4637025 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53750-foto-08129-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53750-foto-08129-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53750-foto-08129-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 53810 | La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-1 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. PLADEVALL, A. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Osona i Ripollès). Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 102.</p> | XII-XVIII | En obres | <p>Edifici de planta rectangular organitzat en planta i dos pisos i amb entrada a la façana est i oest. La tècnica constructiva emprada en aquesta construcció utilitza el mur de paredat comú rejuntat amb argamassa i amb algunes pedres carejades i pedres cantoneres de dimensions mitjanes ben tallades. La coberta és a quatre vents sobre ràfec de llosa de pedra local i de teula aràbiga. La façana principal del conjunt es situa a l'oest; està formada per una gran portalada d'arc de mig punt, adovellada i amb un marxapeu fet d'una sola llosa de pedra, amb una orla inscrita on es pot llegir: IHS, VALL. A banda i banda es distribueixen les diferents obertures: dues finestres de petites dimensions situades a la planta baixa, també trobem tres finestres de mida mitjana emmarcades amb llindes de pedra ben tallada, la central de les quals porta un element ornamental esculpit. A sobre, al segon pis es manté l'estructura de tres finestres de dimensions més petites amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben escairats amb lleixa motllurada. A les façanes nord i sud només es disposa una filada d'obertures en vertical formades per petites finestres també emmarcades amb llindes de carreus ben treballats, substituint el paredat comú del mur. Al davant de la façana est hi ha un conjunt de construccions annexes d'una sola planta i de construcció força recent que són utilitzades per guardar els ramats. I a l'altra banda hi ha l'era amb un paviment de lloses de pedra i limitada per un petit mur de pedra.</p> | 08129-76 | Zona de la Vall | <p>Tot i que són poques les evidències conservades d'aquest mas, Mn. A. Pladevall situa la seva construcció anterior al segle XIV. D'aquest primer moment poc es coneix de l'evolució d'aquest mas, i no hi ha cap element arquitectònic que aporti nova llum. Es tractaria d'una important explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla, que obtindria els recursos hidràulics del mateix torrent del Sot de la Vall, i posterior Riera de Muntanyola. La primera referència documental es situa ja en època moderna, i ja en el 1553 apareix Bartomeu Vall esmentat segurament com a representant de família o cap del mas la Vall. Les restes conservades ens permeten datar més o menys el seu abandonament, que es situaria cap a finals del segle XVIII. El mas resta deshabitat i mig enrunat, igual que els camps de conreu, emprats més com a pastures i on destaca el conjunt de les feixes de la Vall. Informació oral:Lluís de la Vall. Hi vivia amb els padrins, els pares i 7 germans, i vivien de la terra i tenien poc bestiar, diu que a Muntanyola i havia 50 o 60 caps de bestiar gros; al 1999 estava sense llum, aigua corrent ni telèfon i amb 40 caps de bestiar. L'amo de la Vall és Agustí Cirera. Diu que a la cuina hi havia un bon amagatall i que hi ha una cort amb una era enllosada i que es està abaumada, i volien aixecar totes les lloses. Menaven 40 quarteres de terra i anava de jornaler.</p> | 41.8685300,2.1451400 | 429057 | 4635533 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53810-foto-08129-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53810-foto-08129-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53810-foto-08129-76-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53801 | L'Hostalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostalet | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Nomenclàtor de la Província de Barcelona. 1860.</p> | XII-XVIII | <p>Conegut també com l'Hostalet i posteriorment com a mas Montanyà, actualment és una residència. Té una planta rectangular, amb coberta a dues vessants, amb façana mirant a migdia, i al peu del vell camí de Santa Eulàlia de Riuprimer a Muntanyola per la Vall de la Riera de Muntanyola. Presenta una estructura en planta baixa i primer pis i conserva llindes de pedra en les obertures antigues, bé que moltes han estat transformades. A aquesta estructura es va afegir un cos en L que ha cobert part de l'estructura original, que s'entreveu pels gruixos dels murs i el tipus d'acabats. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant, seguint la morfologia estàndard de les masies de la zona. La distribució interna del mas també segueix el model establert; la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders, i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada a l'oest, per un lateral. Aquesta façana principal, utilitzada en l'actualitat, forma part del cos principal i original de la casa i està formada per un cos avançat amb una teulada a una sola vessant format per tres accessos: la porta principal, de factura senzilla, que formaria part d'una prolongació de l'entrada original, i les altres dos que portarien a dependències de dimensions més reduïdes dedicades a usos diversos.</p> | 08129-67 | Castell de Muntanyola | <p>L'actual casa coneguda com a mas Muntanyà, era coneguda tradicionalment per l'Hostalet, pel fet d'haver estat un antic hostal situat als peus del camí ral en el terme de Muntanyola. Aquest hostal es troba edificat al peu del camí ral de Santa Eulàlia de Riuprimer a Muntanyola seguint la petita vall que obre la Riera de Muntanyola. Aquest indret privilegiat li va permetre esdevenir un hostal força concorregut, si bé aquest era de petites dimensions. L'edifici actual no conserva cap element que indiqui el seu antic origen, només els gruixuts murs del cos principal. Més endavant, el trobem ben present en totes les llistes de la parròquia i altra documentació municipal; la casa conserva una llinda amb la data de 1744, amb un IHS entremig. També la trobem registrada en el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860, constant ja com a 'masia casa de labranza'.</p> | 41.8828300,2.1698500 | 431123 | 4637100 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53801-foto-08129-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53801-foto-08129-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53801-foto-08129-67-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 53778 | Can Riera dels Assençaments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-dels-assencaments | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Nomenclàtor de la Província de Barcelona. 1860. Llibrets de l'arxiu parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola (1255-1972). 101 unitats en paper i pergamí. Arxiu Episcopal de Vic. http://www.canriera.com/</p> | XII-XVIII | <p>Mas de planta quadrada amb coberta a doble vessant de teula aràbiga disposada en direcció nord-sud. Es tracta d'un habitatge format per dues construccions de planta rectangular, unides per l'interior, i fetes en dues etapes diferents, com es pot observar segons el diferent nivell constructiu aplicat. L'estructura s'organitza en planta baixa, primera planta i pis sota coberta; seguint la organització dels masos tradicionals. A la planta baixa hi havia hagut els corrals i la façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; i el parament est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxo. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra local ben desbastada, mentre que les nombroses bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida que actualment es troba amortitzada com a espai ramader. El conjunt encara manté bona part de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva el paviment de pedres.</p> | 08129-44 | Zona del Vilardell | <p>Edifici construït sobre un petit turó entre el camí dels sagraments i el camí a l'Aliberch. Tot i que es té molt poca documentació d'aquest mas amb aquest topònim, la factura sembla indicar la seva construcció en un moment incert de l'època moderna. Es desconeixen els diversos propietaris que ha tingut el mas, però sí que sabem que en el segle XIX consta com Riera dels asensaments. Altra informació la proporcionen els diversos llibrets de l'arxiu episcopal de Sant Quirze i Santa Julita, que esmenten habitants congnominats Riera, en aquesta zona. I també apareix en el Nomenclàtor de la província de Barcelona del 1860 com a Masia casa de labranza. Actualment l'espai ha estat arranjat i adequat per a fer-hi activitats de turisme rural com a lloc de residència de pagès.</p> | 41.8931100,2.1843500 | 432337 | 4638230 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53778-foto-08129-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53778-foto-08129-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53778-foto-08129-44-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 53775 | Can Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guell | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | <p>Mas conegut com Can Güell, situat sobre una petita esplanada a l'obaga sobre l'Aliberch, s'hi accedeix des d'una pista que porta de l'ajuntament a l'Aliberch i que es bifurca al Sot de l'Om per anar pel Camí dels Sagraments. L'edifici força gran, està format per un cos principal, de planta quadrada, i està format per dos pisos, dels quals un no en conserva la coberta. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. La teulada conservada hauria estat de doble vessant. Els annexos ramaders es disposen al voltant del cos principal, i també es troben parcialment enrunats. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva alguna de les obertures, tot i que no s'observa cap inscripció marcada; algunes presenten l'ampit, la llinda i els brancals de pedra amb arestes bisellades.</p> | 08129-41 | Zona del Vilardell | <p>Al fogatge de 1497 no apareix cap topònim relacionat amb aquest mas, ni tampoc al fogatge de 1553. La construcció del mateix, segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies.</p> | 41.8930300,2.1901700 | 432819 | 4638217 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53775-foto-08129-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53775-foto-08129-41-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 53808 | La Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-2 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>El gran casal de la Rovira està format per un conjunt d'edificacions annexes on s'agrupa la zona d'habitatge i els diferents edificis agrícola- ramaders disposats al l'est i al sud del mas. L'edifici central el forma una construcció de planta quadrangular organitzada en planta i dos pisos. El sistema constructiu utilitzat és de pedra local lligada amb argamassa amb murs de paredat comú i amb grans carreus de pedra calcària local situats en els angles. La coberta està formada per una teulada a doble vessant amb teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada adovellada que dóna accés a una petita entrada rectangular en el fons de la qual es disposen les escales d'accés a la resta d'estances particulars que es troben en ambdós pisos. Es tracta d'unes escales de factura força senzilla: fàbrica de pedra amb una barana forjada. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures, totes emmarcades amb llindes de pedra de carreus ben tallats que actuen com a principal element decoratiu. De les dues finestres que s'obren a cada pis, les de la banda est van ser modificades passant a ser convertides en balcons. I la finestra inferior de la banda oest va passar a ser un finestral. Al davant de la façana principal es troben dos cossos annexes juxtaposats formats per un edifici d'una planta i terrat a sobre i un altre de planta i pis amb un petit tancat al davant, que presenten una factura més moderna. Es tracta d'una construcció en pedra de carreus poc treballats i irregulars on es combina l'ús de rajola per a les obertures de portes i finestres i l'arrebossat. El cos de més a l'oest té un ús particular, mentre el segon cos té una doble funcionalitat: la part inferior és utilitzada com a galliner, mentre que el terrat té usos més domèstics. La façana est del mas té un segon cos adossat; es tracta d'una ampliació que s'organitza en base una planta rectangular de planta i pis i un eix de simetria horitzontal, organitzat en petites finestres disposades en grups de tres, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Es tracta d'obertures de petites dimensions, a excepció d'una finestra profusament decorada amb motius gòtics que es troba situada a l'angle sud-oest. La planta baixa d'aquesta edificació seria utilitzada amb fins agrícola- ramaders, mentre que al primer pis s'ubiquen les estances d'ús domèstic del mas. A aquesta estructura s'afegeix un tercer cos de planta rectangular orientat de sud a nord organitzat en planta baixa i primer pis i on s'obren tres obertures, una a la planta baixa corresponent a un gran portal rectangular emmarcat amb llindes de pedra ben tallada i dos finestrals superiors (un dels quals actualment està tapiat). La planta baixa és utilitzada com a garatge, mentre que el primer pis actualment té funcions de sala, però hauria tingut usos de caire més agrícola: galeria o pallissa. La tècnica constructiva utilitzada segueix el modulat anterior de pedra de petits carreus bastament tallada i rejuntada amb morter amb grans llindes de pedra que emmarquen les diverses obertures. Aquesta darrera construcció està totalment buida en la seva fonamentació, ja que en aquest punt s'hi troba una gran cisterna excavada a la roca natural que dóna lloc a una petita bassa oberta amb una arcada per la banda est de l'estructura, feta de pedra de petites dimensions i rajola. El mas es troba tancat en aquest punt, fent un petit raval. Al davant hi ha una terrassa de forma rectangular de pedra natural i un mur petit de tanca de paredat carejat, l'accés el qual es realitza per una porta de fusta coberta a una sola vessant amb teula aràbiga seguida d'un mur de pedra seca que s'obre cap a l'est.</p> | 08129-74 | Zona de la Vall | <p>El gran mas de la Rovira forma un conjunt arquitectònic datable al segle XIV, tot i que l'existència del topònim es documenta al 1198, quan s'esmenten les afrontacions del castell de Muntanyola. En la resta de la documentació escrita també apareix en diversos textos de la Baixa Edat Mitjana el topònim de la Rovira, però no s'acaba de concretar l'entitat d'aquest mas ni les seves possessions. En època moderna, concretament en el fogatge de 1553, s'esmenta a Salvador Rovira, segurament el propietari de la Rovira. Aquest mas presenta una clara relació de proximitat amb el molí de la Rovira, i entroncà amb la família Muntanyola i posteriorment Montcada. A nivell constructiu, el mas de la Rovira està format per un gran mas de planta rectangular que tingué dues reformes arquitectòniques durant l'època moderna, cap a la banda est. En el mas no hi ha cap llinda gravada ni cap element que pugui donar una cronologia més exacta d'aquestes reformes.</p> | 41.8630800,2.1410200 | 428709 | 4634931 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53808-foto-08129-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53808-foto-08129-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53808-foto-08129-74-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la banda sud-oest de mas, i lleugerament separat, es troba una gran estructura rectangular, formada per diversos cossos que corresponen als annexes ramaders formats per l'actual pallissa, i les corts pel bestiar menut. Es tracta d'una construcció massissa formada per carreus de petites dimensions falcats amb rajols i pedres més petites i rejuntats amb morter, amb un alçat modern amb totxana. Possiblement aquest cos hagués tingut altres usos menys agrícoles. Més allunyats del mas encara es troben altres annexes ramaders corresponents a les corts de bestiar gran (bòvids i sus). | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||
| 53811 | Les Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-carreres | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>Mas conegut com les Carreres, constituït per dos edificis annexats formant una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de pedres ben desbastades. Tota l'estructura, formada per planta baixa, primer pis i golfes, presenta una coberta a doble vessant, orientada nord- sud amb el carener perpendicular a l'era i a la façana principal. El camí d'accés al mas mena a la part del darrera de la casa, cal donar la volta i accedir per l'era. A la façana principal, disposada al sud-est, s'hi troba una portalada d'arc de mig punt adovellat. Cal destacar les finestres organitzades en grups de tres a la primera planta i una obertura sola per a les golfes. La resta d'obertures corresponen a finestres quadrangulars, la majoria de factura senzilla, tot i que algunes presenten brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. Exempts de l'edifici principal, al nord- est, hi ha diversos annexes de pedra formats per una sola planta, reformats parcialment amb totxana; l'estructura s'ha arrebossat de nou i no es pot veure el parament exterior. A la part davantera s'hi troba un petit tancat de paret comú i també emblanquinat que tanca l'accés principal, deixant una segona entrada rectangular i de factura més senzilla a la cara sud. També es pot apreciar l'existència d'estructures properes al mas i que es troben parcialment derruïdes, que podrien correspondre a annexos de la mateixa casa o estructures més antigues no identificades.</p> | 08129-77 | Zona de Puigcimós | <p>La història del mas les Carreres, tot i trobar-se molt allunyat, va estretament lligada a la de l'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita i a les possessions dels Muntanyola en aquesta zona. El topònim ja apareix a 1177 a l'acta de consagració de la mateixa església parroquial, on firma com a testimoni Ponç de Carreres. La seva presència com a mas la trobem al 1159 quan es defineixen les afrontacions del Castell de Muntanyola i s'esmenta el lloc, i aquesta serà més clara en documentació a partir del segle XIII. La seva presència serà una constant en els diversos fogatges 1497, 1552 i les nombroses visites pastorals. Els habitants d'aquest mas, uns dels més influents de la parròquia, van arribar a desenvolupar un paper important en la història del municipi. El mas seguirà les vicissituds històriques de la zona amb importants daltabaixos en el decurs de les guerres remences, la guerra de la independència i les posteriors guerres carlines. Cal assenyalar que la guerra del Francès fou molt violenta a tota aquesta zona, destruint bona part dels masos de Muntanyola com la Roca.</p> | 41.8865100,2.1474600 | 429269 | 4637527 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53811-foto-08129-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53811-foto-08129-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53811-foto-08129-77-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53823 | Tresserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresserres | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>Masia formada per un edifici civil de planta quadrada de grans dimensions i les diverses dependències agrícoles i ramaderes. Aquest cos central rectangular presenta una coberta a tres vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes. La façana sud del mas, i actualment la principal, presenta un cos adossat continuat amb dos arcs centrals de totxana massís formant un porxo a cada nivell; els de la planta i primer pis són construïts en arcs rebaixats mentre que els de les golfes són de punt rodó. S'accedeix a les dependències interiors del mas passant per un petit cobert i a través d'una segona entrada situada a uns tres metres de la primera arcada. En el peu de la columna central dels arcs del primer pis hi ha una data inscrita d'època moderna, i són diverses les obertures amb llindes inscrites en tota l'estructura. L'antiga façana presenta un portal adovellat amb la dovella central datada i dues finestres a la planta, un balcó i una finestra al primer pis i a les golfes. La façana nord de l'edifici presenta un portal a la planta i quatre finestres, dues de les quals amb reixa forjada al primer pis, i unes altres quatre finestres amb ampit motllurat a les golfes. Les façanes est i oest són simètriques i presenten una espiera a la planta baixa, unes finestres amb ampit motllurat al primer pis i quatre finestres més a les golfes. Donat el desnivell on es troba construït el mas, la façana nord queda més alta que la sud. La masia conserva elements arquitectònics força valuosos, encara que convindria una restauració arquitectònica adequada. Al voltant del mas s'hi troben diversos edificis amb funció agropecuària de construcció força moderna i restes d'estructures més antigues i força malmeses que dificulten la seva valoració.</p> | 08129-89 | Zona de la Vall- Urbanització de Subirana | <p>El nom Tresserra apareix documentat per primer cop a Muntanyola a l'acta de consagració de l'església de Sant Quirze i Santa Julita, on consta com a testimoni un tal Babot de Tresserra. La ubicació del mas té lloc poc després, en un document de 1198 on es detallen les afrontacions del Castell de Muntanyola i s'esmenta Tresserra. Tot i això, bona part de la documentació escrita sobre el mas serà de l'època moderna. La casa forta del Tresserres apareix junt a 9 masos més en el fogatge 6 octubre de 1553, on es documenta com a cap de casa de la parròquia de Sant Quirze un tal Joan Tresserra. Aquesta família seria la propietària del mas, com ho demostren les diverses llindes inscrites amb el seu cognom. Una altra data sobre el mas l'aporta la dovella central del portal a la façana sud, concretament amb la inscripció de 1676 indicant una reforma del mas. Aquesta construcció va patir diverses ampliacions cap al sud, plasmades en els paraments exteriors dels seus murs. A la primera construcció de planta rectangular s'hi afegirà un segon cos, de dimensions més reduïdes, i finalment un tercer cos que seguirà, en la mesura possible, els mateixos patrons arquitectònics que la resta. El paper d'aquesta família fou cabdal en el desenvolupament del límit de Muntanyola i la seva relació amb els masos del terme municipal de Collsuspina, i aquest fet s'evidencia en el paper dinamitzador del mateix mas en la reconstrucció de la veïna església de Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina) en època moderna. Actualment el mas manté les seves funcions principals, que continuen essent agrícola- ramaderes.</p> | 41.8587900,2.1579200 | 430107 | 4634441 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53823-foto-08129-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53823-foto-08129-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53823-foto-08129-89-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A prop es parla de l'existència d'unes mines de carbó, que van ser parcialment explotades al llarg del segle XIX i que foren abandonades amb les restes de vagonetes i eines a dins. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||
| 53798 | L'Aliberch de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laliberch-de-baix | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553. http://www.accac.cat/public/index.php?seccio=cases&id=75</p> | XII-XIX | <p>Masia de grans dimensions que es troba dins d'una propietat que engloba el mas Aliberch de Dalt, a la zona d'accés a la vall de la Riera de Muntanyola. És un edifici, de caire agrícola i ramader, de planta rectangular amb diversos cossos afegits, un a cada costat, i el de façana al sud lleugerament més avançat, al voltant d'una petita era enllosada. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb lloses de fàbrica mitjana i petita de pedra sorrenca local i amb l'ús concret de l'arrebossat. La coberta és a doble vessant utilitzant la teula aràbiga i amb el carener orientat est a oest. L'entrada es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada, amb llinda monolítica gravada; flanquejada per una banqueta exterior de mig metre d'alçada de pedres de grans dimensions, segurament reaprofitades. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures, totes emmarcades amb llindes de pedra a les quatre cares actuant com a element decoratiu. El mas segueix la distribució clàssica d'entrada, i al voltant d'aquest espai es distribueixen les diferents sales, bàsicament les quadres, un espai comunitari amb una llar de foc, formant un espai de menjador. Al fons d'aquest mateix vestíbul es situa una petita escala de factura senzilla i de pedra que permet l'accés a les dependències privades del mas: una gran sala central i la resta d'habitacions d'ús privat juntament amb altres dependències d'ús bàsic. La façana nord del mas s'organitza en base un eix de simetria constituït per petites finestres disposades en grups de tres i en vertical, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures tapiades amb totxana en el primer pis. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de mida mitjana, amb el mateix tractament ornamental que les altres.</p> | 08129-64 | Zona de l'Aliberch | <p>La primera referència documental del mas Aliberch de baix data del 1240, i situa aquesta domus dins l'adscripció de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Les primeres referències les trobem amb Pere Aliberch; ja al segle XIII els propietaris seran la mateixa família, documentats entre 1245 i 1251. A partir d'aquí, els cognomitats seran la família Aliberch, actualment encara propietaris del mas. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos a la zona. Els seus membres es diuen amos de les possessions i persones dels masos Aliberch superior i Aliberch inferior de Muntanyola. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia, d'on es destaquen els noms dels masos més importants de la zona. Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques, el mas va ser refet a inicis del s. XIX, concretament cap el 1808, després de la guerra del Francés. Les últimes reformes documentades són de principis del segle XX. Per la seva particular situació estratègico-geogràfica, controlant l'accés a la vall de la Riera de Muntanyola, aquest mas ha constituït un enclavament important de la zona, també pel fet d'estar situada sobre un antic eix de comunicacions que s'evidencia amb l'existència d'un complex d'hospedatge situat més endavant al lloc conegut com l'hostalet. Aquesta domus pertany actualment a la mateixa família Aliberch que es dedica principalment a la casa de Colònies que porta el mateix nom.</p> | 41.8989900,2.1841700 | 432328 | 4638883 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53798-foto-08129-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53798-foto-08129-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53798-foto-08129-64-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El conjunt del gran mas Aliberch es troba complementat amb una petita capella dedicada a la Sagrada Família i diverses dependències agrícola-ramaderes. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53891 | Tina de can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-can-oliveres | <p>ORDEIG, R. (1974). 'La parròquia de Sant Andreu d'Oristà' a Ausa vol.7, n.79: 296. YLLA-CATALÀ, G. (1982). Tina de Can Oliveres. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVII | Parcialment coberta de vegetació. | <p>Construcció de planta semicircular adossada al mur exterior de la casa i coberta amb un teulat d'una sola vessant en teula aràbiga. Aquest tipus de tina servia per conservar i emmagatzemar l'aigua.</p> | 08129-157 | Mas Oliveres. Vall de Caraüll. | <p>Estructura datada d'època moderna, adscrita al segle XVII, possiblement en el decurs de les obres d'ampliació del mas. La primera referència documental del mas data de l'Alta Edat Mitjana i situa aquest casal dins l'adscripció de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola i també consta com una de les cases més antigues de la Vall de Caraüll. Des dels inicis els cognomitats seran la família Oliveres, un topònim d'origen vegetal però que indica les pràctiques econòmiques del moment, i segurament de l'entorn. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos, sobretot del Pla del Vilar. També en el fogatge fet a Oristà el 1553, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó apareix el nom de Joan Oliveres, sastre. Aquest mas també apareix documentat en els diversos fogatges del segle XVI, moment en què es construeix Sant Genís de Caraüll nou. Aquest mas va funcionar com a unitat autàrquica fins a finals del segle XX, tenint un moment d'auge a inicis del s. XVIII, època en què es van realitzar reformes successives tant al mas com als annexes ramaders. Les últimes modificacions documentades són de la segona meitat del segle XX, moment en què s'adequa el mas a les necessitats del moment.</p> | 41.9202800,2.0986800 | 425261 | 4641318 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53891-foto-08129-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53891-foto-08129-157-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | Adossat al mur sud de la casa. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||
| 53828 | Alzina monumental de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-monumental-de-fontanelles | <p>MAH/228/2005, 2 de maig: Declaració d'arbres monumentals i actualització de l'inventari d'arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local.</p> | <p>Alzina de grans dimensions que, durant anys, ha servit de punt de referència a Muntanyola, tant pels viatgers de la zona -ja que es pot observar des de bona part del terme-, com pels propers habitants de les urbanitzacions. El seu perímetre, a un metre d'alçada de la base, és aproximadament de 4,5 - 5 metres; la seva copa mesura, linealment, poc més de 20 metres (aproximadament). Fa uns anys es creu que li va caure un llamp, al costat sud; trencant-se part del ramatge principal.</p> | 08129-94 | Urbanització de Fontanelles | <p>La gran alzina de Fontanelles es troba ubicada davant el mas que porta el mateix nom, i que és de propietat municipal. La zona es caracteritza per estar situada sobre una petita elevació o plana, que li permet a l'alzina de gaudir d'abundant llum natural. Es desconeix l'edat de l'espècimen, que de ben segur és centenari. Destaquen les arrels del mateix arbre, que es troben expandides al voltant de l'entorn més immediat i són de grans dimensions.</p> | 41.8606600,2.1802900 | 431965 | 4634630 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53828-foto-08129-94-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||||
| 53815 | Mirallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miralla | <p>MADOZ, P. (1985).'Articles sobre el Principat de Catalunya' a Diccionario geografico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Ed. Curial: 153-167.</p> | XVIII | En obres | <p>Masia aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis, i amb un possible segon pis, tot i que dubtós. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat com a estable del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador, i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta, que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga i algun fragment de teula. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, i no presenten cap element rellevant.</p> | 08129-81 | Múnter-Muntanyola | <p>Mas situat entre la parròquia de Sant Esteve Múnter i la de Muntanyola, al peu de la muntanya i en una zona de plana. La casa presenta diferents etapes constructives difícils de precisar. L'edifici actual, però, és una construcció amb grans reformes efectuades al segle XVIII; i tot i que no s'observen restes d'un edifici més antic, aquest segur que es podria documentar a través d'una intervenció arqueològica. Es tractaria d'una petita explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics de la Riera de Múnter. Com assenyalava Madoz: 'entorno situado en el llano, con buena ventilación y clima saludable. Tiene 30 casas, y una iglesia parroquial dedicada a San Esteban, servida por un cura de primer ascenso. El municipio de Múnter confina con Malla, Tona y Montañola. El terreno es de mediana calidad; la parte montuosa está poblada de arbolado; le cruzan varios caminos locales, y la carretera de Vich a Manresa. Producción de trigo, maiz y legumbres, cría de ganado y caza de diferentes especies. Población de 48 vecinos, 434 almas', cap el 1848.</p> | 41.8737300,2.1897000 | 432760 | 4636074 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53815-foto-08129-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53815-foto-08129-81-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53855 | Guixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-0 | <p>MADOZ, P. (1985).'Articles sobre el Principat de Catalunya' a Diccionario geografico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Ed. Curial: 153-167.</p> | XIV-XX | Presenta cert mal estat | <p>Edifici que s'havia emprat com a punt d'extracció de pedra calcària amb l'objectiu de fer-ne guix. Quan l'explotació ja no era viable o els propietaris/ explotadors ja no podien de fer-se'n càrrec, la pedrera s'abandonava. Aquest fet va facilitar l'abandonament precipitat de moltes explotacions des d'època moderna, quan molts explotadors no estaven en condicions tècniques i/o econòmiques- de mantenir-les per diversos motius. A grans trets, es documenta una desaparició o pèrdua important de superfície de sistemes naturals en la zona extractiva, i la seva eliminació directa, així com un impacte visual important i altres impactes associats a les infraestructures pròpies de l'activitat. El segle passat, amb les nombrosos innovacions tècniques adquirides al llarg del temps, va facilitar l'explotació sistemàtica de diversos jaciments. Abans de l'aprovació de la Llei 12/81, l'explotador no estava obligat a restaurar l'àrea afectada i quan l'explotació exhauria el seu valor econòmic, simplement s'abandonava. En el cas de Muntanyola, aquestes explotacions són força excepcionals, i sempre de caire local. Aquestes van deixar de funcionar amb l'aparició d'un mercat de major abast a menor inversió i aquest fet, junt a una reducció de la població, també van propiciar l'oblit d'aquests espais.</p> | 08129-121 | Múnter | <p>Antiga pedrera d'extracció de guix a cel obert que proveïa de material calcari diversos masos, sempre dins un mercat d'abast local, particular. Segons informacions orals, hi havia hagut més punts d'extracció de guix, avui tots abandonats i de difícil ubicació. Aquestes explotacions es troben en un estat de conservació molt precari i, en la majoria dels casos, coberts d'una espessa vegetació. Aquests afloraments geològics de base calcària es troben i trobaven en punts específics del municipi, ja es tractés d'una explotació permanent o a mode de prova; la gent del poble en recorda més d'un, sempre situats prop dels forns, per tal de fer més fàcil el transport de la pedra. En alguns punts del municipi es van donar les condicions òptimes per desenvolupar aquesta indústria centrada en l'explotació de la calç: proximitat al bosc, ja que la llenya era un element molt important, pedra calcària abundant, proximitat a la plana i per tant les bones comunicacions, i per últim, el personal que feia feines de temporada i que, per tant, esporàdicament podia quedar lliure per a treballar de calciner. Aquesta activitat, ben documentada fins a mitjan segle XX, presenta una forquilla cronològica que pot recular fins època moderna. Com ressenyava Madoz, en el seu viatge, Muntanyola gaudeix de 'El terreno es de buena calidad, la parte montuosa contiene canteras de yeso, y está poblada de pinos, encinas fresnos y matorrales, le cruzan varios caminos locales y la carretera que conduce de Vich a Barcelona. Produción de trigo, legumbres y maiz; cria de ganado y caza de divesas erspecies. Polbación de 32 vecinos, 203 almas'.</p> | 41.8793600,2.2192900 | 435221 | 4636676 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53855-foto-08129-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53855-foto-08129-121-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53780 | Casanova de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-vall-0 | <p>Llibrets de Compliment Pasqual. Arxiu de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola (1255-1972). Arxiu Episcopal de Vic.</p> | XVIII-XIX | Presenta cert mal estat | <p>Masia aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal, en molt mal estat de conservació, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat com a estable del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta, que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, ja que resten sols els brancals de pedra i alguna llinda de fusta.</p> | 08129-46 | Zona de la Vall | <p>Les primeres evidències d'aquest mas es remeten al segle XIX, cap el 1828, tot i que segurament el seu moment constructiu pot retrocedir al segle XVIII. Cal contextualitzar aquesta construcció en un moment de recuperació demogràfica important i d'ocupació de nous espais; en aquest cas es podria parlar de l'establiment d'una masoveria del mas la Vall. Concretament, el mas es documenta en les llistes de cases dels llibrets de Compliment Pasqual de l'Arxiu de Sant Quirze i Santa Julita, al 1808; s'esmenta la Casa nova de la Vall, juntament amb la Vall, Puigcarbó, etc. Les condicions econòmiques feren minvar la productivitat del mas a la segona meitat del segle XIX, culminant amb el seu abandó ja entrat el segle XX. Aquesta situació desfavorable fou comuna a altres masos, i la causa principal es deu a la llunyania del seu emplaçament respecte les principals zones de població.</p> | 41.8719800,2.1368800 | 428375 | 4635923 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53780-foto-08129-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53780-foto-08129-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53780-foto-08129-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53822 | Sagarell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagarell | <p>JUNYENT, E. (1980-1996). Diplomatari de la Catedral de Vic. S. IX-X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. N. 218. ORDEIG, R. (1982). 'Villae, viae i stratae d'Osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. A Ausa X, n.102-104. Vic: 387-400. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>També conegut com Sagarell Subirà. Propietat formada per terres de conreu, 5 quarteres ermes, bosc i algun pedregar. Limita a orient amb les terres del mas Salou, part amb el mas Bellavista i part amb les del mas Puigllat. Per migdia limita amb les terres del mas Serrarica, per Ponent amb terres del mas Roca i part de les del mas Vilardell, igual que pel nord. El mas està format per un edifici original i un conjunt d'annexes adossats, on destaca la vivenda actual. El cos original està format per una planta quadrangular amb un cos allargat afegit a la part esquerra, formant una L. Els murs són de paredat comú, arrebossat amb morter de calç i deixant les pedres cantoneres visibles. Aquestes són de pedra calcària local ben treballada i de dimensions mitjanes, mentre que la coberta és a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana principal i perpendicular al cos afegit, cobert amb teula aràbiga. El cos original es troba orientat de sud a nord, mentre que les altres estructures ho estaran d'est a oest. En la façana principal destaca una portalada d'arc de mig punt de grans dovelles i brancals de pedra local. També es distribueixen a la façana tres finestres de mida desigual i disposades simètricament, que presenten una llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben tallats amb les arestes bisellades i part de les llindes pintades. A prop del cos afegit, trobem una balconera, entre dues finestretes i que presenta un tractament similar a l'esmentat. El cos de l'esquerra és de factura contemporània, amb una organització en planta baixa i primer pis. La coberta és més baixa i les finestres es disposen seguint un eix de simetria horitzontal. Darrera del cos principal trobem la pallissa i un corral amb una coberta a una vessant i a la zona nord-est la resta d'estructures ramaderes formades per les corts del bestiar.</p> | 08129-88 | Muntanyola | <p>Es coneix molt poc de l'evolució històrica del mas Sagarell, tot i que aquest ja apareix esmentat en les afrontacions del Castell de Muntanyola del 1198. També consta un document del 13 de setembre de 943 on el prevere Esteve, en bé de la seva ànima, dóna a Sant Pere de Vic, cases, terres i vinyes i també un molí situats al comtat d'Osona a la terra de Sant Quirze, que afronten amb el torrent que baixa de Sagarell i específica els límits 'et de meridie n strada qui vadit per domum Sancti Quirici, et de occiduo in rio qui descendit per domum Sancti Pedri, et de circi in vinea di Ramio Presbitero et de Galindo et de Godlen femina vel in terra de Bera quantum in istas III afrontacones includunt, sic dono ad domun Sancti Petri ipsas casas, curtes et ortos et terras et vineas et mulino et arboribus, pomíferas vel clondiferas quantum ego emi de Gontario et de filios Uvansamiro vel heredes illorum sive de Criago'. Les estructures del mas conservades fins l'actualita,t però, es poden remuntar al segle XVI, ja en època moderna. Cal assenyalar que aquest mas es troba integrat en el conjunt de petits establiments rurals que proliferaren al voltant de la coneguda Baga de Muntanyola, junt als masos Vilardell, Riera dels Assençaments, Cal Farràs, El Sot de l'Om, en aquest cas a mitja carena del torrent del Casals. Els segles XVI i XVIII foren un moment de creixement i de desdoblament de propietats, i aquest fenomen s'evidencia amb un gran auge constructiu i una ocupació d'espais que fins ara es consideraven erms o poc aptes. La casa és la més meridional del conjunt i les estructures constructives no presenten cap element que ens aporti una cronologia per l'edifici. Els actuals propietaris tampoc conserven cap document al respecte.</p> | 41.8832900,2.1880100 | 432630 | 4637137 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53822-foto-08129-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53822-foto-08129-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53822-foto-08129-88-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Prop d'aquest mas es documenta el pas d'una via antiga. Ordeig ressenya que dins el terme de Sant Quirze de Muntanyola apareixen esmentats el Vilar de Ferriol (2 agost de 938), villare que nominat Ferrioli qui est condam, i la vil·la Urcando (29 setembre de 956). Pel primer passava la via que pergit ad domun Sancti Quirici (2 agost de 938). Pel Cros, prop del Sagarell, passava la mateixa via 'strada qui vadit per domum Sancti Quirici' (13 de setembre de 943). | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53911 | Font de Serra-Rica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-serra-rica | <p>Informació oral: Àngel Roig i Carme Juárez.</p> | XVIII | El conjunt es troba molt ben cuidat. | <p>Font ubicada davant l'actual entrada del mas Serra-Rica, adossada a l'angle nord del mas. Aquesta font es troba en un entorn construït i s'abastia d'una bassa que tenia al darrera i de diversos sistemes de captació d'aigua de pluja. L'estructura està construïda a partir d'una planta rectangular, edificat amb pedra, local i ben desbastada, formada per grans carreus rectangulars, que es troba parcialment recolzada sobre un talús o feixa al cantó est. Presenta una coberta formada per una volta o arc de mig punt de pedres ben treballades i també de procedència local, amb una gran pica o abeurador de suport que en recull les aigües sobrants i que les canalitza de forma subterrània. A sobre la volta s'han aixecat un parell de filades més en una recent restauració i també s'ha posat una biga de reforç sota la pica. Al cos central conserva 3 obertures, dos de les quals a mode de sobreeixidor, i una que conforma l'aixeta metàl·lica que dóna, avui dia, pas a l'aigua.</p> | 08129-177 | Mas Serra-Rica | <p>Font vinculada als usos particulars del mas Serra-Rica, casa inclosa dins la demarcació del Castell de Muntanyola, del qual en tenim notícies del segle XI; el mas SERRARICHA el trobem esmentat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola, per bé que els seus orígens deuen datar de més antic. Tot i que l'estructura no conserva cap data gravada es creu que la font fou construïda o arranjada al 1868, moment en què es té constància de la bassa i ampliació de les corts pel bestiar.</p> | 41.8726500,2.1781100 | 431797 | 4635963 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53911-foto-08129-177-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53865 | Llegenda del serrat de la Testa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-serrat-de-la-testa | <p>Informació oral: Jacint Roca de Santa Eulàlia de Riuprimer. AADD. (2001). Muntanyola. Revista trimestral n.24. març 2001. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6 'Llegenda del Serrat de la Testa'. ROVIRÓ ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Ed. Farell: 86.</p> | XX | Poc coneguda | <p>Segons recull Ignasi Roviró, i també esmenten alguns habitants de Muntanyola, abans, durant el temps dels gegants, la gent era molt gran i grossa. Aquesta classe de gent van ser els primers habitants que hi va haver a Muntanyola, i es creu que de l'església parroquial havien tret algun esquelet de gegant, que l'haurien enterrat allà dins junt a un tupí amb avellanes al seu costat. Al mateix municipi hi ha el Serrat de la Testa, que era el cementiri d'aquests gegants. El serrat en concret es trobava a la zona de Serra-rica, en un serrat on hi havia una pedra llarga i un escut gravat amb unes inicials. A sota aquesta pedra hi havia encara un gegant enterrat, segurament l'últim gegant que s'havia mort.</p> | 08129-131 | Muntanyola | <p>En el costumari català són molts els sistemes de coerció emprats pels adults per fer por o temor sobre aquells elements desconeguts, ben sovint relacionats amb el món dels morts o de fenòmens geogràfics o meteorològics. En aquest cas s'utilitza un element geogràfic proper i concret, amb un nom específic i impactant: El Serrat de la Testa, que fa clara referència a la presència d'un cap en aquell indret o que la formació geològica recorda aquest element.</p> | 41.8698800,2.1809100 | 432027 | 4635654 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53865-foto-08129-131-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53863 | Cova d'Aglans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-daglans | <p>Informació oral de Imma Brunells, Pere Bresolí i Antoni Bou.</p> | XIV-XIX | Presenta cert mal estat | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format pel marge esquerre de l'antic camí ral, sota la carena de la urbanització de Serra-Rica, en un petit replà i a peu de l'esmentat camí. Només conserva part de la volta de la boca construïda en pedra, ben desbastada i disposada a plec de llibre. A grans trets, podem dir que es tracta d'una estructura de planta rectangular, excavada parcialment a la roca, amb unes mesures aproximades de 5 metres de diàmetre i uns 2 metres de profunditat. Aquest element segueix les mateixes característiques arquitectòniques tradicionals dels pous d'aglans de la zona del Lluçanès, amb una cambra, una coberta en volta i una porta d'accés de petites dimensions. L'espai interior es troba buit, i ha estat parcialment acondicionat per part dels joves del poble com a espai lúdic. El sistema de coberta és de volta de mig punt ben acabada, tot i que no es pot apreciar part del seu cobriment exterior, com tampoc del parament exterior dels murs del pou, a l'estar cobert de terra. Aquest indret es coneix com la Cova d'Aglans, tot i que no es tracta de cap cova natural, ja que es correspon a una construcció semiexcavada, la gent manté aquest topònim.</p> | 08129-129 | Muntanyola | <p>Segons informadors orals, aquest espai es coneix com a Cova d'Aglans, i s'hauria utilitzat per guardar-hi o emmagatzemar-hi aglans com a activitat recol·lectora complementària a l'activitat agrícola dels diversos masos. Es desconeix si mai va estar habitat de forma estable o temporal, de l'entorn més immediat. Cal assenyalar que aquesta estructura es troba a peus de l'antic camí ral i que, per tant, no es pot descartar la presència humana des d'època medieval. Sí que es té constància que després de la Guerra civil espanyola es feia servir per aixoplugar el bestiar, sobretot els pastors de la zona, fins i tot d'amagatall, principalment de queviures i altres productes.</p> | 41.8705400,2.1813500 | 432064 | 4635727 | 08129 | Muntanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53863-foto-08129-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53863-foto-08129-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al mateix pla, i una mica més avall hi ha una altra construcció en runes. Es tracta d'un edifici rectangular de petites dimensions que presenta un basament en pedra i part en tapial. Ambdues estructures es troben a peus de l'antic camí ral i tot fa pensar que estan relacionades. Actualment, a la Cova d'Aglans s'hi ajunta el jovent del poble i esdevé un lloc de trobada puntual, sobretot als estius. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 53744 | Serra-Rica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-rica | <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Serrarica. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Informació oral: Àngel Roig i Carme Juárez. http://www.turismerural.com/casarural/osona-sud/serrarica</p> | XVII-XIX | Restaurada. | <p>Edifici civil que havia conformat una masia de grans dimensions. El cos principal està format per un edifici de tres plantes i golfes de planta rectangular i coberta a dues vessants, la vessant de migdia és més prolongada i és a la part on es fa visible un nou tram constructiu de la casa. A la part dreta de migdia sobresurt un cos més baix, que és per on té lloc l'entrada a la casa mitjançant un bonic portal adovellat on es conserva gravat IHS 1608 i diversos símbols geomètrics en forma estelar, que ens condueix al barri, espai descobert i enllosat i a l'accés actual al mas. Per la part posterior també es pot accedir a l'edifici entrant per un terrat i accedint directament a la sala principal del mas, i es creu que aquest segon accés hauria estat el principal. El portal actual d'entrada a la casa es troba al mur de ponent, dins aquest espai. Al davant s'hi distribueixen diverses dependències destinades al bestiar, avui inexistent. Davant del portal del barri hi ha un cobert de grans dimensions i poc més avall l'antiga pahissa, actualment aquests espais han estat restaurats i destinats al turisme rural. El material constructiu bàsic és la pedra, aquesta, de petites i mitjanes dimensions i de procedència local . Cal remarcar boniques finestres conopials als pisos superiors i les nombroses llindes i brancals conservats, alguns dels quals gravats amb dates d'època moderna i contemporània, on destaca una finestra situada a la part posterior, a la zona del barri, amb la marca dels Àustria. Als inicis la construcció principal estava formada per una torre de planta rectangular i tres pisos conservats, de la que en resta bona part de l'estructura, situada a l'interior del mas i una finestra romànica al pis superior. Aquesta només és visible des de l'interior i està formada per una doble obertura d'arc de punt rodó. L'estructura actual conserva bona part del mas original. Aquest s'estructura a partir d'un pis inferior amb els annexes ramaders, el primer pis amb la sala, un petit oratori ara sense culte i una galeria o pahissa, ara coberta. A l'interior es conserven nombrosos elements arquitectònics del mateix mas, destaca una llar de foc, diversos festejadors, així com alguns amagatalls emprats en els diversos conflictes bèl·lics que van afectar al país. Actualment el mas té diversos equipaments coneguts com el Freixer, l'Eugueda i Sobrevolta, dedicats al turisme rural.</p> | 08129-10 | Muntanyola | <p>Casa inclosa dins la demarcació del Castell de Muntanyola, del qual en tenim notícies del segle XI; coneguda com el mas Serra. Aquest edifici es troba ubicat en la formació rocosa sobre la llera esquerra de la riera de Muntanyola, al peu del principal camí ral i en un punt geogràfic estratègic a prop de la parròquia de Muntanyola i no massa lluny de la moderna urbanització de Fontanelles. En un inici la construcció principal estava formada per una torre de planta rectangular i tres pisos conservats, de la que en resta bona part de l'estructura, situada a l'interior del mas i una finestra romànica al pis superior. Més tard s'afegí el mas, que preserva bona part dels elements estructurals bàsics. Un pis inferior amb els annexes ramaders, el primer pis amb la sala, un petit oratori ara sense culte i una galeria, ara coberta. En un moment incert, possiblement ja en època moderna, aquest mas adoptà el topònim de Serra-Rica, amb el que es coneix actualment. Així el mas SERRARICHA el trobem esmentat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola, fou reformat i ampliat al s. XVII, com indica la dovella central del portal del barri (1608), amb diverses ampliacions a partir del segle XVII. Així consten obres generals al 1777, a partir de les llindes conservades, i més tard al s. XIX. Es té constància que els francesos cremen el mas al 1808, i són nombroses les reformes posteriors que es realitzaren al mas com ho indiquen les diverses dates gravades en llindes i brancals (1881). Destaquen les obres de 1868 a la bassa i ampliació de corts, i al 1880 amb més annexes ramaders. A finals del segle XIX la casa i propietat fou de la família Gavisans, per després de diverses vicissituds passà a ser de la família Barata i actualment és de Àngel Roig i Carme Juárez, que l'han restaurat i fet habitable.</p> | 41.8725900,2.1783400 | 431816 | 4635957 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53744-foto-08129-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53744-foto-08129-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53744-foto-08129-10-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El mas fou cremat en el decurs de la guerra del francès (1808) moment en què va desaparèixer el seu arxiu documental. | 92|93|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||
| 53742 | Puigcarbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcarbo | <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Puigcarbó. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVIII | És habitada esporàdicament i només una part de la casa. | <p>Masia de planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana, la qual és orientada a migdia i presenta un bonic portal adovellat i que conforma un edifici civil de funcions agropecuàries i amb els seus annexes ramaders. A la part dreta i formant angle recte amb el cos de la casa hi ha un cos de porxos els quals avui es troben malmesos, ja que s'han tancat amb materials moderns i han destruït l'antiga fesomia. Al davant hi ha un portal que tanca la petita lliça. A tramuntana, a nivell del primer pis, hi ha una eixida on es troba la cisterna. En aquesta mateixa part s'hi eleva un cos, més enlairat que l'altre, i cobert a dues vessants; dóna la impressió d'ésser un cos afegit, construït de forma més tarda que la masia. Es troba construïda bàsicament amb pedra.</p> | 08129-8 | Zona de la Vall | <p>Antic mas que trobem esmentat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. Fou reformat per Josep Puigcarbó a principis del XVIII (1706). Avui, degut al despoblament del món rural i a la dificultat de comunicacions, s'ha vist abandonat; només s'habita en períodes de vacances. A l'eixida de tramuntana hi ha la inscripció següent: IOSSEPH PUYCARBO 1706.</p> | 41.8708500,2.1478700 | 429286 | 4635788 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53742-foto-08129-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53742-foto-08129-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53742-foto-08129-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53747 | La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-3 | <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). La Riera. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | <p>Edifici civil format per una masia de planta rectangular construïda damunt el desnivell del terreny. Tota l'estructura conserva nombrosos afegits i reparacions i conserva una coberta a dues vessants amb el carener esquerre més prolongat que l'altre, el qual abriga un afegitó de la casa que es troba a la part de migdia. El portal és adovellat i al davant s'hi forma un petit barri; per sota l'afegitó abans esmentat es surt del recinte del barri cap al mur de llevant de la casa. A tramuntana, corresponent al primer pis, hi ha un portal amb decoracions gotitzants, el qual segons ens han comentat els propietaris procedeix d'un altre indret de la mateixa casa; per aquí s'accedeix a la casa. A ponent hi ha un altre portal que tanca la lliça. La casa es troba envoltada per nombroses dependències agrícoles.</p> | 08129-13 | El Castell de Muntanyola | <p>Antic mas que, segons ens han comentat els propietaris, conserva pergamins que fan referència al mas i que daten del s. XII. Aquests documents fan referència a capítols matrimonials i a l'establiment d'una vinya. Aquest mas el trobem registrat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. Té una masoveria que és el mas 'La Guardieta'. Fou reformat al XIX i la darrera intervenció correspon al 1943, moment en què es varen fer algunes reformes de poc encert, sobretot a l'interior del mas. Els propietaris conserven encara el cognom RIERA. El sector de Muntanyola s'estén per la serra de Muntanyola, que tanca per ponent la Plana de Vic, i la vall compresa entre aquesta serra i la que limita amb l'Estany, entre els masos Vall i Postius. L'antiga demarcació de Muntanyola té com a centre la vall de la riera de Muntanyola que, juntament amb la riera de Santa Eulàlia de Riuprimer, a la qual desguassa sota el mas Torroella, formen el riu Mèder. La riera de Muntanyola es troba formada pels rierals de Tresserra i el Saborit, que s'uneixen als peus del mas del Castell.</p> | 41.8862400,2.1717900 | 431287 | 4637477 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53747-foto-08129-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53747-foto-08129-13-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | És construïda bàsicament en pedra, a l'interior s'han fet moltes reformes. Cal remarca la imatge de Santa Julita que conserva el mas, de talla i policromada. | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53748 | Puigllat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigllat | <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Puigllat. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | <p>Edifici civil format per una masia de grans dimensions que forma un cos unitari. Es de planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana, la qual es troba orientada a llevant. Té un portal rectangular, la data del qual és il·legible. Consta de planta baixa i primer pis, i a la part dreta hi ha un cos afegit de planta rectangular. Al davant de la lliça de la casa hi ha un gros cobert sostingut per contraforts. Malgrat l'unitat de la casa pels carreus i tipus de construcció, observem una ampliació lateral. A la part nord hi ha un balcó. L'estat de conservació és bo. A la part posterior, annexionat per una mena de túnel, hi ha un altre cos.</p> | 08129-14 | Muntanyola | <p>Antic mas que trobem registrat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola, per bé que la transcripció de J. Iglesies, al nostre entendre, sigui inexacta, ja que transcriu PUIGLAR. El sector de Muntanyola s'estén per la serra de Muntanyola, que tanca per ponent la Plana de Vic, i la vall compresa entre aquesta serra i la que limita amb l'Estany, entre els masos Vall i Postius. En la documentació del nomenclàtor consta com: Casa de labranza señalada de numero 95 y que tiene una cabida de 9 cuarteras un cuartán terreno cultivo, cuarenta y cuatro cuarteras, yermo y cuatro cuarteras, tres cuartanes rocas equivalente a 30 ha 79 areas, que linda a oriente con honores del manso Segalés, a poniente con el manso Serrarica, al norte con el manso Segarell.</p> | 41.8772200,2.1873800 | 432571 | 4636463 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53748-foto-08129-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53748-foto-08129-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53748-foto-08129-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 53758 | Rectoria de Sant Esteve de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-esteve-de-munter | <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona 433. TORRENT, C. (1982). Rectoria de Sant Esteve de Múnter. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | Restaurada en part | <p>Edifici civil en forma de masia de planta rectangular coberta a dues vessants i adossada a l'església parroquial per la part de ponent. El portal principal es troba situat a migdia i forma grosses dovelles amb la dovella central decorada. Les finestres del primer pis tenen decoracions conopials. El mur de migdia és emparat per un contrafort. Al sector de tramuntana hi ha un altre portal d'accés amb un petit jardí al davant. L'estat de conservació és bo. És construïda amb pedra i arrebossada al damunt en alguns sectors, sobretot a la part de ponent que ha estat recentment restaurada.</p> | 08129-24 | Múnter | <p>Ha perdut les funcions de rectoria i s'habita només esporàdicament. L'interior ha perdut l'antiga estructura degut a les modernes reformes. Antic mas lligat a la història de l'església parroquial, la qual és documentada des del 929 i fou ampliada als segles XII i XVII. Tenim notícies de la rectoria en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter, en el qual es registra a Mossèn JAUME MATHA VACAS. El mateix rector fou qui féu reformes a la rectoria i el trobem escrit en el portal d'entrada, a la dovella central: MATAVACAS RE. 1568. Com podem observar la grafia canvia però el nom és el mateix. Aquesta edificació, segons consta a la llinda, fou reformada de nou al segles XVIII: RIERA RENOVA 1788.</p> | 41.8783800,2.2129500 | 434694 | 4636572 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53758-foto-08129-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53758-foto-08129-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53758-foto-08129-24-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53814 | Les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-oliveres-1 | <p>IGLESIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 438. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. YLLA-CATALÀ, G. (1982). Can Oliveres. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>Edifici de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos que presenta una coberta a doble vessant orientada est- oest i amb teula àrabiga. La porta original de l'edifici principal es troba parcialment tapada pels diversos annexes ramaders que es disposen davant el mas i que estan mig ensorrats. Aquesta porta principal té un arc de mig punt, ben conservat i totes les finestres conserven la llinda. L'edifici actual ha evolucionat a partir d'un cos central simple; a l'est, ja des d'antic, i en una data indeterminada, se li va afegir diversos cossos, un altre cos seguint la mateixa alineació de les façanes i el pendent de la coberta; posteriorment, se'n va afegir un altre de les mateixes característiques al costat oest i, entre un i altre, encara es conserva la cantonera original de la façana nord. A la façana nord hi ha una finestra amb brancals de pedra i llinda monolítica i unes obertures petites, amb pedra; alguna d'aquestes obertures va ser ampliada posteriorment; també hi ha una porta tapiada amb totxos que correspon als estables de dins el mateix mas. A la façana oest hi ha petites obertures amb brancals i llinda de pedra, modificades posteriorment; bona part de la primera planta del mur est està refeta amb totxanes, així com la cantonera amb el mur nord. Posteriorment es va adossar un cos a la façana sud, amb un porxo al primer pis, que cobreix la façana original; els brancals del porxo i la barana estan fets amb totxos; les llindes són de bigueta. A la façana oest no es pot veure la cantonera que hi havia i és on hi ha un dipòsit adossat, bastit en pedra, i que tindria les funcions de cisterna i element de captació i distribució d'aigües.</p> | 08129-80 | Zona del Pla del Vilar | <p>La primera referència documental del mas data de l'Alta Edat Mitjana i situa aquest casal dins l'adscripció de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola i també consta com una de les cases més antigues de la Vall de Caraüll. Des dels inicis els cognomitats seran la família Oliveres, un topònim d'origen vegetal però que indica les pràctiques econòmiques del moment, i segurament de l'entorn. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos, sobretot del Pla del Vilar. També en el fogatge fet a Oristà el 1553, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó apareix el nom de Joan Oliveres, sastre. Aquest mas també apareix documentat en els diversos fogatges del segle XVI, moment en què es construeix Sant Genís de Caraüll nou. Aquest mas va funcionar com a unitat autàrquica fins a finals del segle XX, tenint un moment d'auge a inicis del s. XVIII, època en què es van realitzar reformes successives tant al mas com als annexes ramaders. Les últimes modificacions documentades són de la segona meitat del segle XX, moment en què s'adequa el mas a les necessitats del moment.</p> | 41.9202800,2.0986800 | 425261 | 4641318 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53814-foto-08129-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53814-foto-08129-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53814-foto-08129-80-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53837 | Font de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roca | <p>GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 183.</p> | XVI-XIX | <p>Font envoltada per un bosc de boixos, pins i roures força espès. També és coneguda com a Font de Canamera o la Font de les Urpieres i s'abasteix de la riera de Muntanyola. Al fons trobem aquesta riera i una petita presa construïda per Icona fa pocs anys inventariada amb el nom de la Presa de la Font de la Roca. L'estuctura de la font és força senzilla. Està arranjat un petit espai, on s'obre la font, format per un mur de contenció a una sola cara vista i obert en una margera, fet per carreus de pedra, de petites dimensions, ben treballats i lligats amb ciment. A l'espai central hi ha una gran llosa de pedra local, ben treballada amb una inscripció i, just a sota, l'obertura de la font indicada per una perforació circular i una pedra sobresortida i amb el canaló marcat. Per aquí surt l'aigua que va a parar en un petit receptacle rectangular, també de pedra, que facilita l'evacuació de les aigües cap a la riera de Muntanyola.</p> | 08129-103 | El Castell de Muntanyola | <p>La llosa central que fa de cos a la font conté una inscripció on es pot llegir: Tomas Roca 1898. La història i arranjament d'aquesta font s'ha de vincular al gran mas la Roca, situat sobre la carena de la mateixa muntanya. Aquest es troba documentat des de l'Alta Edat Mitjana, essent un dels masos més importants del municipi. Tot i que la llinda ens indiqui una cronologia de finals de segle XIX, la font ja deuria ser coneguda i emprada des de molt abans. Tot aquest entorn presenta una forta ocupació antròpica de caire rural, sobretot agrícola i ramader, i si bé la font no es emprada per abastir d'aigua el mas, ja que aquest gaudeix de diferents sistemes d'abastiment, sí que en devia ser un element important. Cal assenyalar que una mica més avall trobem el Molí de la Roca, així com la presència de diverses rescloses obertes a mateixa Riera de Muntanyola.</p> | 41.8807100,2.1635700 | 430599 | 4636870 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53837-foto-08129-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53837-foto-08129-103-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'hi accedeix des del punt quilomètric 3,3 Km de la carretera que va de Santa Eulàlia de Riuprimer a Muntanyola; cal agafar la pista que porta al mas la Roca. Al cap d'uns 600 m de la pujada trobem un pas a la dreta amb un pal indicador de la Roca. Cal continuar recte uns 50 metres més fins trobar un segon pas a la dreta, també amb un pal indicador de 'La Roca, Les Carreres'. Cal deixar el cotxe i una mica més endavant i al cantó esquerra trobarem al mig dels arbres una petita roca que indica l'inici del camí a la font. Aquest camí, ben marcat, primer va planejant pel solell fins tombar de sobre a l'esquerra, just quan arriba al torrent. Trobem la font al cap d'uns 300 metres d'on s'ha deixat el cotxe. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53910 | Presa de la font de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-de-la-font-de-la-roca | <p>GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 183.</p> | XX | Està trencada i en desús. | <p>Presa edificada sobre la riera de Muntanyola, a sota la Font de la Roca, i proper al gran mas la Roca de Muntanyola. Aquesta estructura, pràcticament coberta de vegetació i runa és de petites dimensions està construïda amb ciment i encofrat. Es tracta d'una obra de fàbrica senzilla construïda sobre un curs d'aigua inestable i destinada per a usos particulars.</p> | 08129-176 | Mas la Roca. | <p>Presa construïda per Icona als anys 80 segle XX, per a usos particulars del mas La Roca de Muntanyola. Situada sota la Font de la Roca, en un petit saltant de pendent molt pronunciada, actualment es troba coberta per abundant vegetació i d'accés difícil. La seva història s'ha d'associar a les reformes en el sistema de captació d'aigües de l'entorn més immediat conformat per la gran unitat d'explotació del mas la Roca.</p> | 41.8808900,2.1640100 | 430636 | 4636890 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53910-foto-08129-176-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53844 | Font del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-dalmau | <p>GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 182.</p> | XVI-XIX | <p>Font ben arranjada pels amos del Dalmau que presenta un entorn ajardinat i es troba al davant d'una gran bassa. El tub de la font està fet amb una boixa. Quan hi ha períodes de sequera, l'aigua de la font s'utilitza per altres usos, ja que està canalitzada. Actualment, l'estructura està formada per una paret de pedra a una cara vista i recolzada sobre un talús o feixa on s'ha construït un petit teulat a doble vessant i teula aràbiga protegint la font. Aquesta es troba a l'interior, sota un volta o arc de mig punt de totxana disposada radialment, i un gran receptacle a mode de pica o abeurador que en recull les aigües sobrants i que les porta a la bassa; disposada tot seguit, però a un nivell lleugerament inferior. Just sobre el broc es conserva una rajola decorativa en blau i blanc que ha estat posada per l'actual propietari.</p> | 08129-110 | El Castell de Muntanyola | <p>Conserva una inscripció que amb prou feines es llegeix i que posa 1861. La resta de l'estructura ha estat recentment arranjada. Cal assenyalar, però, que el mas Dalmau es documenta des de l'Alta Edat Mitjana, i que els recursos hidràulics del mas ja es deurien planificar des d'un primer moment. L'actual estructura de la font només sembla indicar una reforma del segle XIX, però la gran bassa, excavada a la roca, i recentment vallada, i l'espai de safareig i recull d'aigües sobrants per a regar els camps del davant, semblen de factura antiga.</p> | 41.8991200,2.1745900 | 431533 | 4638905 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53844-foto-08129-110-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés és molt fàcil, ja que la font és al davant mateix de la casa de Dalmau. Per accedir a la casa cal agafar el pas al punt quilomètric 2'4 m de la carretera de Santa Eulàlia de Riuprimer a Muntanyola, al cantó de ponent. Al cap d'uns 800 metres cal deixar una pista a la dreta que porta al mas l'Arissa i a 300 metres més cal arribar al mas Dalmau; la font es troba sobre la bassa i a peu del camí. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53858 | Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-munter | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic.</p> | XI-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Múnter es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Es conserven 67 unitats documentals en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del 1300 al 1960 del segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna i contemporània. Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Cal assenyalar que és un registre elaborat a partir de la descripció del catàleg antic i que es troba pendent de revisió. La classificació de l'Arxiu és la que segueix: Llibres sacramentals: Baptismes documentats entre 1552-1885. 3 unitats documentals; paper; volum. Confirmacions enregistrades entre 1598-1726. 1 unitat; paper; volum. Matrimonis realitzats a l'església parroquial de Múnter entre el 1565 i el 1906. 5 unitat documental; paper; volum. Defuncions entre 1750 i 1910 en 2 unitats documentals. Les celebracions i aniversaris entre 1753 i 1878 en 2 unitats. L'administració de l'obra entre 1687 i 1845, en 3 unitats; Les nombroses visites pastorals entre 1687 i 1668 en 2 unitats paper. Les diverses Consuetes del segle XVII: 1599 (Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, consueta). 1 unitat documental; paper; volum. La documentació referent a Comptes i factures, entre 1501-1909, i conservades en una 4 unitat documental; paper; volum. Com també un inventari parroquial del 1801. Llevadors de rendes apuntats entre 1601 i 1900. 3 unitats documentals; paper; volum i lligall. Les fundacions i causes pies del 1588 al 1820 organitzat en 2 unitats documentals. La correspondència del 1806 al 1871 en 1 unitat documental. La documentació de diverses confraries: La del Roser, la de Nostra Senyora de la Candela i la de Sant Isidre entre 1592 i 1816 en 4 unitats documentals. La de Nostra Senyora de la Candela en tres unitats documentals més. Documents associats a l'administració vària notarial i datats d'entre el 1601 a 1900 en 2 unitats documentals; paper; volum. Els manuals notarials de 1332 a 1662 en 11 unitats documentals. Els diversos capítols matrimonials de 1337-1807, organitzats en 2 unitats documentals; paper; volum i lligall. Els testaments documentats entre 1337-1943. 7 unitats documentals; paper; volum i lligall. Actes notarials del 1366 al 1736 en una unitat documental; paper; lligall. Un altre bloc de Registre de documents del 1701 al 1800 en una altra unitat documental; així com la Vària Notarial de 1737 a 1824 en dos unitats documentals. I pergamins del 1300 al 1608.</p> | 08129-124 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>L'arxiu paroquial de Sant Esteve de Múnter és fruit de la documentació recollida de l'església parroquial que porta el mateix nom. En origen el conjunt es va formar a la zona de Múnter, pronunciada com a Munta, apareix documentat al 929 com a villa de Montari, i en altres documents com a Motabri. S'estén per la Plana entre Tona i Malla i arriba fins a dalt de la serra, a l'indret de Cal Ros de Múnter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigit abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol s'alçà un castell que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Aquests, a mitjan segle XIII eren de Bernat de Riera, ciutadà de Vic, i després passaren als Montcada i a partir del 1293, a la família Brull. Per successió familiar, al segle XV, passaren als Alta-riba de Riudeperes i als seus descendents, nomenats comtes de Múnter al 1698. Actualment, encara té aquest títol la família marquesal dels Sentmenat. Múnter fou sempre un terme petit que comptava amb dotze famílies l'any 1370, 11 famílies el 1553 i 14 al 1782, cens que manté fins als anys 80 del segle XX. L'església de Sant Esteve de Múnter fou renovada al segle XII i transformada, amb elements barrocs, al segle XVII. Té encara l'absis romànic ben conservat i també una bona part dels murs de la nau i la base del campanar. Del castell situat sobre el mas del Castellar, resten alguns paraments del segle XIII. Entre els masos més antics d'aquesta zona hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53858-foto-08129-124-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya i han de ser produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions, per persones jurídiques de caràcter privat que desenvolupen llur activitat a Catalunya. Els documents de més de 100 anys produïts o rebuts per una persona física també formen part del patrimoni documental català. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53859 | Arxiu Parroquial de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic.</p> | XI-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Es conserven 114 unitats documentals en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del 1101 al 1960 del segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna i contemporània. Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Cal assenyalar que és un registre elaborat a partir de la descripció del catàleg antic i que es troba pendent de revisió. La classificació de l'Arxiu és la que segueix: Llibres sacramentals: Baptismes documentats entre 1496-1890. 9 unitats documentals; paper; volum. Confirmacions enregistrades entre 1764-1960. 5 unitats; paper; volum. Matrimonis realitzats a l'església parroquial de Muntanyola entre el 1568 i el 1941. 8 unitat documental; paper; volum. Vària Sacramental entre 1779 i 1947, en 3 unitats documentals. Les celebracions i aniversaris entre 1643 i 1914 en 7 unitats. L'administració de l'obra entre 1643 i 1914, en 7 unitats; Les nombroses visites pastorals entre 1693 i 1690 en 5 unitats paper. Les diverses Consuetes del segle XVII: 1605-1957 (Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, consueta). 1 unitat documental; paper; volum. La documentació referent a Comptes i factures, entre 1601-2000, i conservades en una 2 unitat documental; paper; volum. Llevadors de rendes apuntats entre 1601 i 1959. 5 unitats documentals; paper; volum i lligall. Les fundacions i causes pies del 1601 al 1890 organitzat en 5 unitats documentals. La correspondència del 1720 al 1972 en 3 unitats. El Cens Parroquial del 1701 al 2000 en 1 unitat documental. La documentació de diverses confraries: la del Bací de les Ànimes (1707-1959), la del Roser (1716-1928) i altres en 12 unitats, i dels anys 1693 a 1960. (12 unitat documental; paper; volum). Documents associats als Manuals notarials i datats d'entre el 1345 a 1724 en 13 unitats documentals; paper; volum. Els diversos capítols matrimonials de 1538-1666, organitzats en 2 unitats documentals; paper; volum i lligall. Els testaments documentats entre 1648 i 1800. 1 unitats documental; paper; volum i lligall. Vària notarial amb una cronologia que comprèn del 1701 al 2000. s. XVIII-XIX. 1 unitat documental; paper; lligall. Així com un registre de documents del 1101 al 170, en una unitat documental, i tres unitats en vària notarial del 1401 al 2000, i una unitat de pergamí del 1255 al 1590.</p> | 08129-125 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>L'arxiu paroquial de Sant Quirze de Muntanyola és fruit de la documentació recollida de l'església parroquial que porta el mateix nom. L'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita es troba a 807 m d'altitud, dalt de la serra, però abocada a la vall interior del terme. Aquesta església ja existia al 938 i fou renovada i consagrada de nou al 1177. L'església actual fou totalment reconstruïda al 1727, sense que s'endevini cap element visible de l'església anterior. Formen part del conjunt la col·lecció de retaules dels tallers Rai Gros de Vic, i també el retaule major fet per un mestre italià Lorenzo Mercanti el 1809. El conjunt fou restaurat des del 1989 per la Diputació de Barcelona. D'aquesta zona destaquen els masos de Tresserra, Fontanelles, Serra-Rica, Vilavendrell, Puigllat, la Vall, la Roca, la Riera, l'Aliberch i el Castell, així com el Dalmau.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53859-foto-08129-125-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 53856 | Arxiu de Pau Vilardell de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-pau-vilardell-de-muntanyola | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XV-XIX | <p>Es conserva part de l'arxiu personal de Pau Vilardell de Muntanyola. Es tracta d'un recull d'actes notarials formats per una unitat documental en paper del segon terç del segle XVII i dels diversos actes de patrimoni del 1629 al 1635. Aquests documents estan vinculats a la figura de Pau Vilardell, hereu del mas Vilardell cap el segle XVII, de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Aquest fons es troba recollit a l'Arxiu Episcopal de Vic dins els fons personals o patrimonials de diversos personatges osonencs.</p> | 08129-122 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>El mas Vilardell és un dels masos més antics documentats al municipi de Muntanyola; es troba situat a la baga de Muntanyola, sobre la riera que porta el mateix nom, i conserva abundant documentació moderna i contemporània del mas i els seus habitants a través dels arxius religiosos, com és el fons de l'arxiu episcopal de Vic i l'arxiu parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya i han de ser produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions, per persones jurídiques de caràcter privat que desenvolupen llur activitat a Catalunya. Els documents de més de 100 anys produïts o rebuts per una persona física també formen part del patrimoni documental català. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||||
| 53755 | La Muntada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-muntada-0 | <p>GINER, J. (2007). Informe sobre el valor històrico-arquitectònic de la casa de la Muntada, al terme municipal de Muntanyola. Ajuntament de Muntanyola. Inèdit. YLLA-CATALÀ, G. (1989). La Muntada. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | Els annexos es troben enrunats. | <p>Masia de tres pisos de planta rectangular i coberta a dues vessants, que està construït amb murs fets de pedres irregulars i morter amb carreus ben tallats a les cantonades. Diverses construccions annexes a la façana principal formen un pati tancat al davant de la casa, que actualment es troba en mal estat amb murs mig enderrocats. Conserva elements arquitectònics de rellevància i els paraments formats per construcció de pedra i teules mostren diverses reparacions. La portalada principal es troba situada a l'est, mentre que a migdia es pot apreciar una petita porta d'accés a l'interior. Presenta diversos elements característics, com un pou o dos contraforts robustos a migdia.</p> | 08129-21 | Quadra de la Muntada | <p>La història d'aquest mas ens és força desconeguda. La història arquitectònica de la masia catalana és la de l'aparició al segle XVI d'un tipus edificatori de molta claredat estructural amb quatre parets de càrrega paral·leles que formen tres crugies perpendiculars a la façana, dues plantes, i també de molta claredat funcional i representativa; l'entrada al mig de la façana en planta baixa, distribució de les dues plantes des de la crugia central, definició de la sala de la planta primera com a peça d'apartat abocada a la façana principal; aquest tipus mostra els grans canvis en la concepció de la vida que es va gestar al llarg de la baixa edat mitjana que van fer inviable la pervivència dels habitatges formats per molt pocs espais d'ús indiferenciat propis del segles anteriors. Els documents històrics esmentats es citen a partir de la relació proporcionada per la propietària del mas. El mas de la Muntada existia ja amb aquest nom a inicis del segle XIII, moment en que a la documentació s'esmenta un mas existent de la parròquia de Sant Genís sa Devesa, sufragània de Santa Maria d'Olost. Els seus ocupants posteriors en van adoptar el nom i al principi del segle XIV els documents parlen de Maria, Berenguer o Ramon Muntada. Sembla que el mas va superar bé la crisi dels segles XIV i XV, ja que la documentació continua parlant-ne amb regularitat, i a més es fa referència a l'engrandiment de la propietat. L'1 de juliol de 1208 Maria de Nonna, Maria filla seva i Bernat de Vilarasa marit d'aquesta, van donar a Ramon de Permaier, a Maria muller seva i als seus successors perpètuament tot aquell seu mas de Muntada, amb totes les pertinences i afrontacions, que és a Santa Maria d'Olost, a la parròquia de Sant Genís, amb pacte que el milloressin a canvi d'un cens. El 13 de maig de 1309 Maria Muntada de la parròquia de Sant Vicenç sa Devesa va fer testament, reconeixia l'aixovar que li constituí a Berenguer marit seu, i feia hereu el seu nebot Ramon i després d'ell Maria sa filla. L'1 de novembre de l'any següent, els mateixos Berenguer Muntada i Ramon Muntada permutaren unes terres amb Pere Ferrer de sa Devesa i Sibila muller seva, de la parròquia de Sant Genis sa devesa; Pere Ferrer donava als Muntada, per lliure i franc alou, perpètuament, una sort de terra tocant al mas de Planes prop de l'oratori de Santa Maria, que afrontava a llevant i a tramuntana amb honor de Sespenests, a migdia amb honor del Puig, i a ponent amb honor de Planes, i els dits Muntada havien donat a Pere Ferrer i sa muller un honor també per lliure i franc alou, contingu a Puiggenebrós. L'acta quedava en poder del rector d'Olost. El 21 de març de 1368 Ramon de Peguera, cavaller senyor del Castell d'Olost i de Tornamina, que havia comprat al rei la jurisdicció criminal i el mixt imperi de la quadra de Sant Genís sa Devesa, on hi havia el mas de Muntada amb ses pertinences, per ell i els seus successors lloava, aprovava, ratificava i confirmava a Mateu Muntada i als seus successors perpètuament, tots i qualsevol privilegis, llibertats, immunitats, i exempcions que solien tenir ell dit Mateu i el seu mas la Muntada. L'acta es redactà a Olost el 9 de maig de 1377, Bernat Olost de la parròquia de Santa Maria d'Olost establia a favor d'Arnau de Tolneu, de la mateixa parròquia i als seus successors, tot el mas de Balenyà situat en dita parròquia d'Olost, de domini i franc alou de l'Hospital de Jerusalem, a canvi d'un cens. Al mas de Balenyà afrontava a llevant amb terra que posseïa el mas de Muntada, a migdia i a tramuntana amb honor del mas Prat, i a tramuntana amb honor del mas de Muntada que havia estat de possessions del mateix mas de Balenyà, però que havia canviat de mans. El 12 octubre 1506 Joan Muntadas, hereu del mas Muntada, feia testament i designava hereu Gregori nét seu, si vivia, i si no vivia i per després de la seva mort, feia hereva Francesca, néta seva, i després Damiana, també néta seva. El testament es va fer a la parròquia de Sant Hipòlit.</p> | 41.9690700,2.1306700 | 427969 | 4646708 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53755-foto-08129-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53755-foto-08129-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53755-foto-08129-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'enclavament de la Muntada també pertany a Muntanyola, es troba ubicat entre els municipis d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau, situada a la carretera de Vic a Olost. La masia de la Muntada està situada en aquest enclavament que porta el seu nom, dit també de Sant Salvador. El mas de la Muntada està situat en un emplaçament molt pròxim a la carena, lleugerament per sota la divisòria d'aigües, el cos principal és un edifici de tres plantes que té per base un quadrat lleugerament irregular, amb uns costats de longituds que oscil·len entre els 12 i 13 m i mig. La façana d'accés s'orienta al sud-est, i la coberta està resolta a dues aigües amb el carener perpendicular en aquesta façana. Hi ha un cos annex a l'edifici principal, de planta rectangular i dues altures, amb una façana amb la d'accés, i n'havia existit un altre, enderrocat de fa poc temps, amb els forats de les biguetes encara visibles sobre el tancament de l'annex conservat, que havia ocupat una sola planta; aquest volum enderrocat resolia el desnivell entre la carena immediata al conjunt pel nord-est i el pla de l'entrada al mas en planta baixa, situat ben bé una planta per sota: el mur posterior d'aquest annex s'ha conservat, i actua en aquest moment com a element de contenció. L'edifici principal s'organitza interiorment d'acord amb la lògica del mas ramader, amb la pràctica totalitat de la planta baixa destinada a acollir el bestiar i els espais destinats a l'ocupació humana concentrats en la primera i segona planta. Tot i això, l'accés principal monumentalitzat amb una porta d'arc de mig punt de dovelles considerables, es troba en la planta baixa; no sempre ha estat així. De la mateixa manera, la façana en què s'inscriu aquesta porta, que es mostra amb molta claredat com a resultat d'una sèrie d'operacions constructives successives. El mas medieval del segle XIII degué ser una construcció de dues plantes i una sola crugia, la més oriental del mas actual, amb la planta baixa encastada en part en el terreny i la planta primera accessible directament des d'aquest terreny en una posició que podria haver coincidit ja amb la que ara és la porta a la galeria de l'annex. El bloc de planta i pis tenia una façana llarga orientada al sud-oest d'una longitud que ja podria haver estat la del mas actual, o potser una mica més curta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||
| 53851 | Capella de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Pere del mas Postius, os. 204' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 93.</p> | XIV-XVIII | <p>Capella situada davant per davant de l'accés principal al mas Postius. Aquesta es troba dedicada a Sant Pere i la capella amida 5 m d'amplada i 7m de llargada. La porta fa 1'90 m d'alçada i 1'10m d'amplada. Sobre la porta hi ha un ull de bou i coronant la façana principal un campanar d'espadanya construït amb pedra local fet per l'amo actual. A la banda de llevant hi ha un ull de bou, i la coberta és a dos vents de teula aràbiga. A part de la porta principal hi ha una altra porta, oberta més tard, que comunica les dependències internes del mas amb l'interior de la capella mitjançant un pas. La capella està tancada, però el propietari ens ha comentat que està en força bon estat i que la missa que s'hi realitzava era cara l'absis. Les parets exteriors han estat picades restant visible el parament de pedres, de petites dimensions ben disposades en filades ben ordenades. Entorn format per l'era del Postius i una sèrie d'annexes ramaders.</p> | 08129-117 | Mas Postius. Zona de Puigcimós | <p>Edifici arquitectònic que forma part de la finca Postius, format per una capella dedicada a Sant Pere que respon a un edifici d'influència romànica, tot i que la seva construcció es deuria realitzar en un moment indeterminat de l'Alta o Baixa Edat Mitjana. Aquest edifici comunica amb la casa mitjançant un pont; és de planta rectangular, amb un òscul a la façana i un campanar d'espadanya a la corona. Cal assenyalar que no s'ha pogut accedir a l'interior perquè tot el conjunt està en obres. La capella hauria realitzat les funcions religioses d'ús particular del mas Postius i els dels masos de l'entorn, aquests però força disseminats.</p> | 41.8835700,2.1323500 | 428012 | 4637213 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53851-foto-08129-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53851-foto-08129-117-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 53760 | Capella de Sant Isidre al mas Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-isidre-al-mas-dalmau | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Joan Baptista del Dalmau, os. 202' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 92. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Capella de Sant Isidre al mas Dalmau. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | <p>Edifici religiós exempt, situat al costat del mas Dalmau. Aquest presenta una obertura al sud, i per tant a l'exterior del mas, i un altre accés interior. Es tracta d'una petita capella a la qual s'accedeix des del primer pis del mas Dalmau, que dóna al cor de la capella. És de nau única i sense absis. El portal d'entrada és orientat a llevant. S'il·lumina mitjançant unes finestres rectangulars que s'obren als murs de la nau. A l'interior hi ha un petit altaret dedicat a Sant Francesc. A sota el cor hi ha un petita sagristia. L'interior és decorat amb estucs i pintat. Es construïda amb pedra i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual té un portal rectangular descentrat.</p> | 08129-26 | El Castell de Muntanyola | <p>Capella situada al costat del Mas Dalmau, al mur de migdia; és dedicada a Sant Isidre, patró de la pagesia. Per les llindes dels portals i finestres suposem que fou construïda al XVII, contemporàniament a les reformes del mas. No tenim notícies de si la capella era anterior. Dades constructives: Joan Dalmau (1675) portal (1675) finestra</p> | 41.8993300,2.1744400 | 431521 | 4638929 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53760-foto-08129-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53760-foto-08129-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53760-foto-08129-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml