Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53828 | Alzina monumental de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-monumental-de-fontanelles | <p>MAH/228/2005, 2 de maig: Declaració d'arbres monumentals i actualització de l'inventari d'arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local.</p> | <p>Alzina de grans dimensions que, durant anys, ha servit de punt de referència a Muntanyola, tant pels viatgers de la zona -ja que es pot observar des de bona part del terme-, com pels propers habitants de les urbanitzacions. El seu perímetre, a un metre d'alçada de la base, és aproximadament de 4,5 - 5 metres; la seva copa mesura, linealment, poc més de 20 metres (aproximadament). Fa uns anys es creu que li va caure un llamp, al costat sud; trencant-se part del ramatge principal.</p> | 08129-94 | Urbanització de Fontanelles | <p>La gran alzina de Fontanelles es troba ubicada davant el mas que porta el mateix nom, i que és de propietat municipal. La zona es caracteritza per estar situada sobre una petita elevació o plana, que li permet a l'alzina de gaudir d'abundant llum natural. Es desconeix l'edat de l'espècimen, que de ben segur és centenari. Destaquen les arrels del mateix arbre, que es troben expandides al voltant de l'entorn més immediat i són de grans dimensions.</p> | 41.8606600,2.1802900 | 431965 | 4634630 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53828-foto-08129-94-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53829 | Pla de l'Alzina Balladora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-lalzina-balladora | <p>Entorn natural on destaca el Pla de l'Alzina Balladora; es tracta d'un espai limítrof amb els municipi de Santa Maria d'Oló i Oristà, al extrem sud-oest de la zona del Pla del Vilar. L'accés es realitza per la pista de Santa Eulàlia de Riuprimer a Bujons, i es caracteritza per l'existència d'un pla i un entorn poc afectat per l'home, que comprèn el Serrat de Sant Martí, fins el Boix i els Camps de Caraüll. Cal assenyalar que el pas de diverses vies, així com la C-25, encara que sobreaixecada, ha afectat la fauna d'aquest entorn.</p> | 08129-95 | Zona del Pla del Vilar | <p>Aquest espai perifèric respondria a una zona planera apta per a les pràctiques agrícoles al municipi de Muntanyola. Es desconeix la incidència de l'activitat de l'home en aquest indret, però després de la crisi ocasionada per la fil·loxera i la consolidació de la industrialització, molts d'aquests espais es van deixar de cultivar i es van abandonar de forma definitiva.</p> | 41.9075200,2.0924200 | 424727 | 4639907 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53831 | Puigsaurina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigsaurina | <p>Entorn natural on destaca la presència del serrat de Puigsaurina, limitant al nord amb el Castell de Muntanyola, al sud, amb l'urbanització de la Sobirana, a l'est amb Vilavendrell i a l'oest amb el mas Tarradellas. Aquest paratge presenta molt poques traces d'activitat antròpica, tan agrícola com ramadera, i la xarxa de camins rurals es troba sovint condicionada per l'orografia pròpia d'aquest terreny, on els torrents i les valls formen la morfologia del territori i per la xarxa de masos dispersos pel territori. Aquest espai d'interès natural es concentra bàsicament, a l'entorn d'aquests torrents, on creix abundant vegetació de ribera i a prop del qual neixen diverses fonts com les de Font Podrit i les Albes.</p> | 08129-97 | El Castell de Muntanyola-Urbanització Sobirana | 41.8713900,2.1634900 | 430583 | 4635835 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||||
| 53832 | La Pedra Dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-dreta-1 | <p>Es coneix com el coll de la Pedra Dreta a l'existència d'unes formacions naturals que recorden un menhir o estructura megalítica i que estarien situades, segons els rumors, en aquest indret. Actualment s'ha conservat el topònim però no resta cap element associat. El camí travessa aquest entorn direcció l'Arissa, Puigmassanell o les Carreres a través d'un entorn format per alzinar muntanyenc en un paratge de gran valor ecològic.</p> | 08129-98 | Zona de Puigcimós | <p>El pas del coll de la Pedra Dreta forma part del corredor natural d'accés de la zona de Fontfreda a Puigcimós, seguint el camí ramader de Fontfreda. Aquest seria un dels camins naturals utilitzat per les primeres comunitats humanes, tant per abastir-se dels diversos recursos naturals (aigua, caça i recol·lecció) com a lloc de pas i de comunicació d'aquestes serralades. Actualment, aquest és ocupat de forma esporàdica per caminants i excursionistes.</p> | 41.8898900,2.1496700 | 429456 | 4637900 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53835 | Font de Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-joana | <p>Oberta a la riera de Múnter i situada a la part baixa del municipi, prop de can Puig i als peus del Serrat de la Font Joana, fent de límit amb el municipi veí de Tona. Petita font situada en una lleugera pendent prop la Riera de Múnter. La seva fàbrica és força senzilla; es tracta d'una estructura de pou-mina adaptada a font. La seva planta és circular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Té una pica per la distribució de l'aigua i dos brancals laterals i una coberta de llosa plana, de la mateixa pedra local. Es troba rodejada de grans alzines i davant mateix hi ha una petita esplanada.</p> | 08129-101 | Múnter- Urbanització de Fontanelles | <p>Espai que, tot i estar poc arranjat, és molt concorregut per excursionistes i caminats i ofereix un bon espai d'interès natural. A l'estar allunyada de la zona urbana, molta gent hi va a passejar o fer estada, i és concorreguda tant per la gent de Múnter i Muntanyola com pels de Tona. La font no conserva cap data gravada, només un rètol indica el seu nom. Es tenen poques notícies del moment d'arranjament d'aquest espai per a l'ús humà, tot i que el topònim de Font Joana el trobem ben present en el serrat que porta aquest nom i es troba ubicat a la partió amb el municipi de Tona. Segurament, els habitants dels masos propers, Can Puig, la Casanova del Puig i els altres veïns de Múnter habilitaren aquest espai, altrament ben situat als peus de la carretera de Manresa a Malla, N-141C.</p> | 41.8691500,2.1924400 | 432983 | 4635563 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53835-foto-08129-101-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53841 | Font de les Albes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-albes | XVI-XIX | Presenta cert mal estat. Necessita neteja | <p>Petita font situada en una lleugera pendent prop d'un afluent de la riera de Muntanyola, a mitja carena i a la zona de la baga de Puigcarbó. La seva factura és pràcticament inexistent; es tracta d'un aflorament natural escassament freqüentat pels pastors i pagesos de la zona, excavada amb una petita obertura a la roca que té les funcions de pica per l'aprofitament de l'aigua, sense presència de cap element vessador. Es troba rodejada d'abundant vegetació, i algunes albes, així com diversa flora pròpia de zona de ribera de muntanya.</p> | 08129-107 | Zona de la Vall | <p>Espai força abandonat, i molt poc concorregut per la dificultat d'arribar-hi i per la distància en la que es troba respecte qualsevol habitatge del municipi. S'accedeix per un corriol que surt de davant del camí del Molí de Tarradellas a Puigcarbó, a mitja carena i abans del de la Font Podrit. El coneixement i ús d'aquest espai deuria ser ben conegut pels habitants de la zona, que li posaren el nom de Font de les Albes per la presència d'aquests espècimens, encara presents al lloc. La seva proximitat a Font Podrit doten aquest entorn d'un espai de gran interès natural i paisatgístic, que actualment es troba molt abandonat i en total desús.</p> | 41.8755300,2.1487900 | 429367 | 4636307 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53848 | Font Podrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-podrit | XVI-XIX | Presenta cert mal estat. Necessita neteja | <p>Petita font situada en una lleugera pendent al marge dret d'un afluent de la riera de Muntanyola, a la zona de la baga de Puigcarbó. La seva fàbrica és força senzilla, pràcticament inexistent; es tracta d'un aflorament natural adaptat a font, excavant una petita obertura a la roca. La seva planta és circular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Té una pica per la distribució de l'aigua de planta quadrangular, semioberta a una plataforma en obra i amb una canya que funciona com a broc vessador. Es troba rodejada d'abundant vegetació i flora pròpia de zona de ribera de muntanya mitja i davant mateix s'hi troba ubicat un petit solar i un corriol que porta a la torrentera.</p> | 08129-114 | Zona de la Vall | <p>Espai força abandonat, i molt poc concorregut per la dificultat d'arribar-hi i per la distància en la que es troba respecte qualsevol habitatge del municipi. S'accedeix per un corriol que surt de davant del camí del Molí de Tarradellas a Puigcarbó. El coneixement i ús d'aquest espai deuria ser ben conegut pels habitants de la zona, que la batejaren amb aquest nom per motius desconeguts. El seu topònim sembla remuntar a l'època moderna. La seva proximitat a la font de les Albes doten aquest entorn d'un espai de gran interès natural i paisatgístic, que actualment es troba molt abandonat.</p> | 41.8779200,2.1483900 | 429337 | 4636573 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53856 | Arxiu de Pau Vilardell de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-pau-vilardell-de-muntanyola | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XV-XIX | <p>Es conserva part de l'arxiu personal de Pau Vilardell de Muntanyola. Es tracta d'un recull d'actes notarials formats per una unitat documental en paper del segon terç del segle XVII i dels diversos actes de patrimoni del 1629 al 1635. Aquests documents estan vinculats a la figura de Pau Vilardell, hereu del mas Vilardell cap el segle XVII, de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Aquest fons es troba recollit a l'Arxiu Episcopal de Vic dins els fons personals o patrimonials de diversos personatges osonencs.</p> | 08129-122 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>El mas Vilardell és un dels masos més antics documentats al municipi de Muntanyola; es troba situat a la baga de Muntanyola, sobre la riera que porta el mateix nom, i conserva abundant documentació moderna i contemporània del mas i els seus habitants a través dels arxius religiosos, com és el fons de l'arxiu episcopal de Vic i l'arxiu parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya i han de ser produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions, per persones jurídiques de caràcter privat que desenvolupen llur activitat a Catalunya. Els documents de més de 100 anys produïts o rebuts per una persona física també formen part del patrimoni documental català. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53857 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-17 | XIX.XX | <p>Fons documental de formació recent on s'hi conserven els documents generats per la mateixa administració municipal i on també es recullen altres testimonis documentals del municipi des de mitjan segle XX. Aquest conjunt presenta dos fons documentals diferenciats dins la documentació pròpiament municipal, principalment formats per la documentació del Jutjat de Pau i la del Registre Civil. El fons municipal es divideix en: l'Administració general de comptes i manaments documentada a partir de 1900 fins a l'actualitat; Obres i Urbanisme des de 1980; el Diari d'Intervenció d'Ingressos des del 1931; els Llibres d'Actes des de 1902; Comptabilitat i Hisenda des de 1853. Un altre conjunt documental tracta el tema de la Sanitat des de 1950. Un apartat de seguretat pública que comprèn des del Servei militar i quintes fins a la instrucció pública, i que es troba documentat a partir del 1903. Un altre volum documental recull el tema de les Eleccions Municipals, sobretot a partir de 1977, en endavant. També es tracten aspectes generals sobre la població: el padró municipal d'habitants des de 1980, els diversos certificats emesos des de 1972. Un altre conjunt important el forma el Jutjat de Pau, documentat des del 1884, junt a la correspondència vària tramesa des de 1948. L'arxiu municipal també consta d'un petit fons fotogràfic variat amb imatges sobre el municipi, els seus indrets i elements arquitectònics; i també alguns aspectes de la vida quotidiana i rural, tot i que hi manca un fons cultural.</p> | 08129-123 | Ajuntament de Muntanyola | <p>L'arxiu municipal de Muntanyola és un fons documental força modern, amb documents que no reculen de mitjans del segle XIX, concretament fins al 1840, moment de la definitiva creació dels municipis moderns. Aquest fet s'ha de relacionar amb les característiques del propi municipi i la seva història i la fragmentació que ha sofert tot aquest territori des dels seus inicis, amb una dualitat parroquial formada per la parròquia de Sant Esteve Múnter i la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, la dualitat castral dels Castells de Muntanyola i de Múnter i la forta presència del Monestir de l'Estany. En temps moderns, el municipi constava com agregat de Santa Eulàlia de Riuprimer, depenent en gran mesura d'altres poblacions veïnes com Tona i Malla. La gran dispersió de la població en diferents masos i parròquies va portar a la disgregació de les fonts documentals a mans eclesiàstiques i a particulars i va dificultar la creació d'un fons unitari.</p> | 41.8794600,2.1786000 | 431845 | 4636719 | 08129 | Muntanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya i han de ser produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions, per persones jurídiques de caràcter privat que desenvolupen llur activitat a Catalunya. Els documents de més de 100 anys produïts o rebuts per una persona física també formen part del patrimoni documental català. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53863 | Cova d'Aglans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-daglans | <p>Informació oral de Imma Brunells, Pere Bresolí i Antoni Bou.</p> | XIV-XIX | Presenta cert mal estat | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format pel marge esquerre de l'antic camí ral, sota la carena de la urbanització de Serra-Rica, en un petit replà i a peu de l'esmentat camí. Només conserva part de la volta de la boca construïda en pedra, ben desbastada i disposada a plec de llibre. A grans trets, podem dir que es tracta d'una estructura de planta rectangular, excavada parcialment a la roca, amb unes mesures aproximades de 5 metres de diàmetre i uns 2 metres de profunditat. Aquest element segueix les mateixes característiques arquitectòniques tradicionals dels pous d'aglans de la zona del Lluçanès, amb una cambra, una coberta en volta i una porta d'accés de petites dimensions. L'espai interior es troba buit, i ha estat parcialment acondicionat per part dels joves del poble com a espai lúdic. El sistema de coberta és de volta de mig punt ben acabada, tot i que no es pot apreciar part del seu cobriment exterior, com tampoc del parament exterior dels murs del pou, a l'estar cobert de terra. Aquest indret es coneix com la Cova d'Aglans, tot i que no es tracta de cap cova natural, ja que es correspon a una construcció semiexcavada, la gent manté aquest topònim.</p> | 08129-129 | Muntanyola | <p>Segons informadors orals, aquest espai es coneix com a Cova d'Aglans, i s'hauria utilitzat per guardar-hi o emmagatzemar-hi aglans com a activitat recol·lectora complementària a l'activitat agrícola dels diversos masos. Es desconeix si mai va estar habitat de forma estable o temporal, de l'entorn més immediat. Cal assenyalar que aquesta estructura es troba a peus de l'antic camí ral i que, per tant, no es pot descartar la presència humana des d'època medieval. Sí que es té constància que després de la Guerra civil espanyola es feia servir per aixoplugar el bestiar, sobretot els pastors de la zona, fins i tot d'amagatall, principalment de queviures i altres productes.</p> | 41.8705400,2.1813500 | 432064 | 4635727 | 08129 | Muntanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53863-foto-08129-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53863-foto-08129-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al mateix pla, i una mica més avall hi ha una altra construcció en runes. Es tracta d'un edifici rectangular de petites dimensions que presenta un basament en pedra i part en tapial. Ambdues estructures es troben a peus de l'antic camí ral i tot fa pensar que estan relacionades. Actualment, a la Cova d'Aglans s'hi ajunta el jovent del poble i esdevé un lloc de trobada puntual, sobretot als estius. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53864 | Mare de Déu del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-pi | XX | <p>Abans d'accedir al mas Dalmau, a peu d'un petit turó que queda a mà dreta de la carretera, hi ha un pi on s'hi ha esculpit una imatge d'una Mare de Déu. Aquesta figura es troba a mig tronc central, en un espai on l'escorça ha estat prèviament extreta. El tronc presenta algunes perforacions de picots i també té processionària. Aquest fet demostra que l'estat de salut de l'arbre no és el més idoni. Es tracta d'un exemplar de tronc molt llarg, i força alt, amidant aproximadament uns 19-20m, amb una volta de copa de 2,65m, un diàmetre de 0,84 m, una volta de soca: 3,30 m i una capçada d'uns 20 m. Aquest exemplar presenta una alçada de la primera ramificació a 10 m i destaca sobre la resta de pins que es troben a l'entorn. La imatge esculpida és el bust d'una verge d'uns 20 cm per 20 cm, d'estil popular i amb un acabat allisat.</p> | 08129-130 | El Castell de Muntanyola | <p>Els propietaris del Dalmau recorden l'existència d'aquest element figuratiu, però no saben en quin moment va ser treballat, ja que fins fa poc el mas no estava habitat i s'emprava només com a segona residència. Per la factura i el tipus d'acabat poc acurat, es tracta d'una obra d'estil popular, possiblement realitzada per algun pastor o algun visitant que freqüentava l'indret. Bona part de la població en desconeix la seva existència.</p> | 41.8986500,2.1755700 | 431614 | 4638852 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53890 | Llegenda de la guerra del Francès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-guerra-del-frances | <p>BRUNELLS, I. (2000). La guerra del Francès. Revista trimestral n.20. març 2000. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 8.</p> | XIX | <p>L'ocupació francesa de la Plana de Vic fou una realitat i una tragèdia, entre 1809 i 1812; cinc vegades les tropes franceses trepitjaren la Plana de Vic i la saquejaren, mentre la gent que podia, fugia cap a les muntanyes deixant la ciutat de Vic i les poblacions a mercè del saqueig i dels incendis de la tropa. Això, conjuntament amb les contribucions de guerra amb homes i diners, la misèria i les epidèmies que patí la comarca entre 1810 i 1820, foren la causa d'una davallada del poblament i d'una paralització de la indústria. Els francesos també varen arribar al poble, segurament perseguint fugitius, ja que Muntanyola sempre ha estat un bon lloc per amagar-se. Quan els francesos van arribar a l'església no s'ho varen pensar gaire per encendre el foc i disposar-se a cremar-la. El primer en entrar va ser el capità però, de sobte, mirant l'altar major es va fixar la imatge dels nostres Patrons, i tot seguit va demanar pel nom d'aquests a algú del poble, i en saber que es tractava de Sant Quirze i Santa Julita el capità va caure de genolls a terra i va dir les paraules: 'ora pro nobis', i amb aquesta posició s'hi va estar una bona estona, mentre la tropa esperava a fora amb les torxes enceses. De cop i volta es va aixecar i va donar l'ordre que apaguessin el foc i que respectessin l'església. Els habitants de Muntanyola es feien creus del que veien i un es va apropar al capità i li va demanar perquè havia canviat la seva intenció, i el capità amb els ulls humits li va explicar que en sentir el nom de Julita s'enrecordà de la seva mare que així es deia, i feia molt de temps que no l'havia vist i la gran devoció que aquesta tenia per la Santa. I heus aquí que degut aquest fet, aquell dia la nostra parròquia es va salvar de l'incendi i la destrucció.</p> | 08129-156 | Muntanyola | <p>La guerra del Francès, que tingué lloc entre Espanya i França a inicis del segle XIX, va tenir importants repercussions en el territori català, i Muntanyola, tot i ser un municipi apartat, va patir les mateixes vicissituds que la resta de municipis veïns de la Plana de Vic. Entre 1809 i 1812, cinc vegades les tropes franceses passaren per la zona afectant a les poblacions principals i a les fortificacions, com el castell de Centelles o el castell d'Orís, però també als grans masos i a la resta de la població de forma sistemàtica. A partir de l'execució de ràtzies adquirien provisions en els diversos masos i prenien les corresponents mesures correctores; principalment es tractava de saquejos i incendis, sobretot d'edificis religiosos i de les grans propietats latifundistes. La història narrada en la llegenda està reflectida en un quadre que està penjat al costat de l'altar de la Puríssima, on es veu el capità francès agenollat; es desconeix l'autoria i en quina data es va realitzar, però es pot atribuir al fenomen cultural del romanticisme del mateix segle XIX.</p> | 41.8784000,2.1774800 | 431751 | 4636602 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53895 | Riera de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-muntanyola | <p>L'antiga demarcació de Muntanyola té com a centre la vall de la riera de Muntanyola que, juntament amb la riera de Santa Eulàlia de Riuprimer, conflueix pels rodals del mas Torroella, per drenar al riu Mèder. La riera de Muntanyola es troba formada pels rierols de Tresserra i el Saborit, que s'uneixen als peus del mas del Castell. La riera de Muntanyola constitueix un referent orogràfic important a partir de la qual s'organitzen els principals eixos de comunicació poblacional de Muntanyola.</p> | 08129-161 | Vall de Muntanyola. | <p>La vall de la riera de Muntanyola és un territori de caràcter mediterrani on la vegetació és bàsicament l'alzinar i la roureda de caràcter litoral. Tot i això, l'accentuat relleu i la diversitat geològica del municipi, junt als diversos cursos d'aigua permanents han fet de Muntanyola un dels municipis de gran riquesa natural.</p> | 41.8871000,2.1755000 | 431596 | 4637570 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53895-foto-08129-161-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53896 | Riera de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-munter | <p>El municipi és tributari hidrogràficament de la riera de Muntanyola i de la riera de Múnter formant dos espais ben diferenciats. Aquest últim forma bona part del límit del municipi i, on hi desemboquen les petites rieres o torrenteres del terme, totes elles de caire estacional, com la mateixa riera de Múnter. Aquesta riera neix sota la urbanització de Fontanelles, i es va enriquint amb corrents secundaris. La major part de l'any presenta un cabal escàs o nul, depenent de les torrenteres. En aquests entorns hi són presents la vegetació riberènca com els pollancres.</p> | 08129-162 | Zona de Múnter. | <p>La riera de Múnter deixa al descobert els antics materials de l'Eocè , molt visibles i característics de la Plana de Vic. En general és un territori de caràcter mediterrani amb una vegetació típica de la muntanya baixa i mitjana conformant un municipi de gran riquesa natural.</p> | 41.8728900,2.1962900 | 433306 | 4635976 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53896-foto-08129-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53897 | Festa Major de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-munter | <p>Aquesta Festa Major és força celebrada pels habitants de la zona de Múnter. Es tracta d'una festa de caire tradicional realitzada a l'entorn de la parròquia de Sant Esteve de Múnter. Els actes, tot i que repartits en més d'un dia, solen ser freqüentats pels mateixos parroquians i habitants de la zona i municipis veïns (sobretot Tona i Malla). En les diverses celebracions, els actes religiosos són els que hi tenen major cabuda, tot i que també hi ha espectacles pels infants i ball.</p> | 08129-163 | Zona de Múnter. | <p>La festa major de Múnter es feia al 26 de desembre, per Sant Esteve però es va canviar al 3 d'agost, dia del Cos de Sant Esteve pel fred i perquè la gent gaudís més de la festivitat. La seva realització està vinculada a la dualitat parroquial del mateix municipi i a l'orografia de la zona, que ha dotat la zona de Múnter d'una especificitat i autonomia pròpia.</p> | 41.8784000,2.1774800 | 431751 | 4636602 | 08129 | Muntanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53898 | Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p>AADD. (1998). Muntanyola. Revista trimestral n. 13. juny 1998. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 7. AADD. (2001). Muntanyola. Revista trimestral n.25. juny 2001. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 8. AMADES, J. (1950). Costumari Català. Vol. I. Barcelona.</p> | <p>La Festa de Sant Quirze és força celebrada pels habitants de la zona de Muntanyola esdevenint la principal festa major del municipi. Es tracta d'una festa de caire tradicional realitzada a l'entorn de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola celebrada els dies 15,16 i 17 de juny. Els actes, repartits en més d'un dia, es centren en actes infantils, jocs japonesos, jocs de cucanya, sardanes i concerts. Documentat des de mitjan segle XX, abans es centrava entorn nombrosos actes religiosos.</p> | 08129-164 | Muntanyola | <p>La Festa Major de Muntanyola té lloc el dia dels patrons de Sant Quirze i Santa Julita. Altres municipis com Calella, Pineda de Mar i Durro també celebren la festa el 16 de juny de Sant Quirze i Santa Julita. El costumari de Joan Amades diu que Sant Quirze és l'advocat de la mandra i el patró dels ganduls. El tenien per protector i per advocat els qui vivien sense treballar, els quals hom diu que cada dia al matí en llevar-se li deien 7 oracions especials per demanar-li que els mantingués la mandra dient: Feina fuig, manda no em deixis, caldera acosta't i que Sant Quirze me la porti. A mitjan segle XX la Festa Major consisita en un repic de campanes, al dia seguent hi havia missa matinal a les 7 h, després ofici i sermó amb l'assistència de les autoritats, i processó. A les 12 hores sardanes i a les 15.30 concert, i 17 hores, sardanes, seguit de l'enlairament del globus i sorteig del cabrit. Actualment els actes són nombrosos i diversos, amb abundants innovacions que canvien cada any. Per la festa major de 1998 es va inaugurar els vestuaris de la zona esportiva i la font. Programa festa major: sardinada, jocs de cucanya, ball de festa major, ofici i arrossada i audició de sardanes.</p> | 41.8784000,2.1774800 | 431751 | 4636602 | 08129 | Muntanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53901 | Presa de la Caseta d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-de-la-caseta-den-serra | XX | <p>Presa edificada sobre el torrent del Castell de Muntanyola, més amunt de la Caseta d'en Serra. Aquesta estructura, de grans dimensions està construïda amb ciment i encofrat i contenia les aigües del riu per tal de facilitar el seu aprofitament. Es tracta d'una obra de fàbrica complexa construïda transversalment al curs d'aigua per tal d'elevar-ne el nivell i fer-ne ús comunitari.</p> | 08129-167 | Torrent del Castell de Muntanyola. | <p>Aquesta estructura doncs, s'ha de relacionar amb la necessitat de captació d'aigua al municipi del Muntanyola a mitjan segle XX, aquesta sempre canalitzada a través de la Riera de Muntanyola.</p> | 41.8805000,2.1692700 | 431072 | 4636842 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53903 | Pou de Perdaltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-perdaltes | Actualment en ús. | <p>Pou de planta circular adossat al mur de tanca del mas de Perdaltes. Aquesta estructura conserva 2 reposadors, un a cada banda de l'obertura, feta de fusta. El material de construcció és pedra del país i trossos de teules, units amb morter de calç. L'entorn es troba força arranjat, ja que es troba dins el mateix recinte clos del mas, a un costat de l'era.</p> | 08129-169 | Mas Perdaltes, Vall de Caraüll. | <p>Estructura de captació hídrica vinculada a la història del mas de Perdaltes, evolució etimològica de pedres altes o parts altes, es troba ben situat sobre els plans coneguts com els Camps de Perdaltes a la zona coneguda com els Plans del Vilar. La seva situació privilegiada i isolada va afavorir la seva explotació i la consolidació d'aquest important establiment, situat a l'extrem oest del municipi, i amb certes dificultats de comunicació però amb un gran territori circumdant.</p> | 41.9184100,2.1107200 | 426258 | 4641100 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53879 | Retaules de l'església de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaules-de-lesglesia-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p>BRUNELLS, I. (1999). Església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Revista trimestral n. 19. desembre 1999. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6. CASTELLANO, A.; VILA, J.M. (1995). Església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Notícia històrica. Memòria 1990-1992. SPAL. Diputació de Barcelona. Barcelona: 144 i ss. GASOL, R.M. (1992). Informe de les pràctiques de restauració realitzades a l'església de Sant Quirze i Santa Julita, Muntanyola (Osona). 1 al 5 de juny de 2002. Inèdit. GASOL, R.M.; MARQUÈS, M.; PAYÀS, C. (1990). Informe dels sondeigs practicats en les pintures murals de les capelles de la Concepció i Sant Sebastià de l'església de Sant Quirze de Muntanyola. Novembre 1990. GONZÁLEZ, A. (1993). Restauración de la iglésia de Sant Quirze y Santa Julita de Muntanyola Objetivos y criterios a III Simposi sobre restauració monumental. Barcelona. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. JUNYENT, E. (1980). La ciutat de Vic i la seva Història. Ed. Curial. Documents de Cultura, 13. LOPEZ, A. (1993). Resultados de la investigación histórico-arqueológica en la iglesia de Sant Quirze y Santa Julita de Muntanyola a III Simposi sobre restauració monumental. Barcelona. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. MARTINELL, C. (1963). Arquitectura i escultura barroques a Catalunya. Barroc acadèmic (1731-1810). Monumenta Cataloniae, vol. XII. Barcelona Alpha. TRIADÓ, J.R. (1984). L'època del barroc s. XVII-XVIII. Història de l'art català. Vol. V. Barcelona. Ed. 62.</p> | XVII-XIX | <p>Els elements decoratius més significatius són els revestiments pictòrics dels murs (marbrejats amb pintures jaspiades) i els retaules, de fusta policromada i daurada, d'estil barroc i neoclàssic. El retaule major (St. Quirze i Sta. Julita), és el més significatiu, i d'estil barroc català de mitjan segle XVIII. Sobre un sòcol d'uns 30 cm., trobem el basament, el cos principal, amb columnes cilíndriques corínties (marbrejat negre i daurat) i una gran fornícula central. L'àtic és de silueta moguda i exuberant ornamentació. Els sants titulars són en fornícules, i la resta sobre mènsules flanquejades per columnes. Santa Julita vesteix capa i mantell, sosté la palma del martiri, un ganivet o espasa, i la serra de fuster. La mà esquerra reposa, protectora, sobre St. Quirze, que amb el braç dret sobre el pit sosté la creu, i amb l'altra mà, la palma. A la part central hi ha l'altar amb la graonada de base per al sagrari, una caixa curvilínia amb rocalles i volutes, i una porteta pintada amb dos àngels custodis. A l'interior, en daurat, trobem un arbre amb fulles estilitzades. El retaule de Sant Isidre, plateresc, té dos cossos sobre un alt basament, que conté l'altar. Dinamisme gràcies als ornaments naturalistes (figures, caps humans i d'àngels, animals i vegetals) i rocalles. En cada registre hi ha una fornícula amb les imatges, destacant St. Isidre que s'eleva al pis superior, per mitjà de la cúpula. A la dreta trobem Sant Francesc d'Assís, i Sant Antoni de Pàdua a l'esquerra, St. Jaume, St. Joan Baptista i St. Miquel arcàngel (recol·locat després de 1.984). Les imatges, típicament barroques i de gran realisme, semblen d'un taller local. En St. Isidre, la postura, posició de les extremitats i els plecs de la túnica inspiren moviment; amb cabell llarg i barbat, sosté a la dreta el bastó. El retaule de la Immaculada Concepció, típic del barroc evolucionat del XVIII, té 3 cossos on destaca la fornícula amb la Mare de Déu. Els cossos, amb plafons rectangulars, són daurats i amb decoracions vegetals estilitzades. El remat és un gran plafó emmarcat per pilastres i estriades i volutes, i un escut superior amb data 1797. La imatge de la Puríssima és l'única imatge original conservada, estilitzada i seguint el classicisme de final de segle. Elevada sobre l'esfera terrestre, amb expressió de recolliment, mirada baixa i mans unides al pit. El retaule de la capella del Santíssim (segle XIX), d'estructura simple, té basament, cos i àtic format per un frontó semicircular; de simplificació arquitectònica i ornamental. El cos superior d'influència neoclàssica de finals segle XVIII i inicis del XIX. El sagrari té el St. Crist a la creu, i els pedestals estan decorats amb iconografia en relleu relativa a la Passió. La talla del Sant Crist sembla l'original encarregada al mestre Pere Quadras el 1800, i la imatge dels Dolors és una escultura de concepció clàssica. El retaule del Roser, obra de Pere Quadras, amb una concepció arquitectònica i artística entre el barroc acadèmic i el triomf del neoclassicisme. Amb tres cossos, i de composició unitària, amb una gran fornícula central, de cànons clàssics. El frontó de l'àtic és triangular. La mesa de l'altar és un paral·lelepípede amb decoracions en relleu, i a cada extrem una pilastra de fust estriat. La Mare de Déu del Roser, va vestida amb túnica rosa, mantell blau amb sanefa perimètrica daurada i mantellina blanca que li cobreix el cap; el nen apareix seminu. Pel retaule de Sant Sebastià, el 1.750 es fa un pagament per a l'altar de Nostra Senyora de Gràcia, dit comunament ' de St. Sebastià'. Té la mateixa estructura que el Santíssim. La mesa fa al·lusió a l'arcàngel Rafael. Sobre dos pedestals i dos graons centrals hi ha St. Sebastià (i els desapareguts St. Antoni de Pàdua i St. Roc). Columnes de fust cilíndric i llis. Amb decoracions daurades amb fulles d'acant i volutes i un fris amb sanefes curvilínies. Hi ha marbrejats de tons marrons. Sant Sebastià està concebut amb un cert realisme.</p> | 08129-145 | Muntanyola | <p>Ens consta que al segle XVI l'església tenia 4 altars, l'altar major dedicat a Sant Quirze i Sta. Julita, amb l'ara, un retaule i el sagrari, a més d'altres ornaments (calzes, missals, creus, corones..). A partir del 1589 es documenta un altar sota l'advocació de la Mare de Déu del Roser (tenim documentada una cofradia el 1.593), el de Maria Magdalena (documentat el segle XIV) i un altre dedicat a Santa Maria, Sant Roc i Sant Sebastià. La configuració de l'església es completava amb el cor, situat en un pis elevat sobre el tram més occidental de la nau i la substitució al 1595 de l'antiga escala d'accés per una nova de cargol. La difusió i popularitat del culte del Roser a finals del segle XVI, va portar a la construcció d'una capella nova per donar rellevància al nou altar. Al contracte, que data cap al 1.575, es determinava que havia de tenir arcs doblers, torners i clau, i una espitllera per donar claror a l'interior. S'havia de deixar llesta per al culte, amb la pavimentació, l'emblanquinament de les parets i la col·locació de l'altar el dia de la Mare de Déu d'agost de 1576. A l'abril de 1578 els obrers fan efectiu el pagament. L'altar de Santa Maria, Sant Roc i Sant Sebastià, en el que es devia integrar l'antic benefici de Santa Maria, va ser instal·lat en la paret sud de l'església, enfront la capella nova. Coincidint amb aquestes reformes, es van fer una sèrie de millores com ara el repintat dels altars o la substitució de l'antiga paret del cementiri per una de nova. D'altra banda, el 1593 es va clausurar l'antiga porta del fossar, que en aquell moment comunicava amb la rectoria, que va ser substituïda, cap al 1593 per una altra de nova situada a nivell del cor. Amb la construcció de successives capelles laterals, al segle XVII, apareixen noves advocacions i nous cultes al llarg d'un període de desenvolupament de la pietat popular. A començament de segle XVIII, Vic i les poblacions properes tenen un important creixement demogràfic i menestral iniciat el segle anterior i interromput per la Guerra de Successió. Això implicà una important activitat constructiva, amb ampliació i reformes a molts edificis religiosos, com és el nostre cas. L'església fou totalment reconstruïda al 1727, sense que s'endevini cap element visible de l'església anterior. Formen part del conjunt la col·lecció de retaules dels tallers Real Gros de Vic, i també el retaule major fet per un mestre italià Lorenzo Mercanti el 1809. Els retaules del temple de Muntanyola avui conservats van ser realitzats entre el 1668 i el 1804. El més antic és el de Sant Isidre, encarregat a l'escultor de Vic Francesc Janer, el 2 de febrer de 1668. El 1762 es paguen 70 lliures per daurar el retaule i el 1798 es fa una taula per a l'altar. L'any 1767 es van pagar la quantitat de 50 lliures, a compte de les 600 que especificava el contracte, per un retaule a l'altar major. El 1776, es van donar 56 lliures, 1 sou i 3 diners per daurar-lo. Es desconeix el nom de l'escultor del retaule, però és ben probable que es tracti del mateix que va fer el retaule de la Concepció uns anys més tard, en Pere Antoni Soler, de Vic, atès que presenten característiques comunes tant formals, estilístiques com tècniques. L'any 1782, els administradors de la capella de la Concepció van encarregar la construcció d'un retaule a l'escultor de Vic, Pere Antoni Soler. El 1787 es parla de daurar i emblanquinar dit retaule. El 1797, Felip Basil, pintor i daurador de Vic, va ser contractat per daurar el retaule i pintar la capella de la Concepció. El 1800 es va construir la capella del Sant Crist, una administració sota l'advocació de la Mare de Déu dels Dolors. El 28 de desembre del mateix any es va encarregar a Pere Quadras, escultor de Vic, el retaule del Sant Crist, i al 1801 es va donar per acabat. Al 1801 els administradors de la confraria del Roser van contractar a Pere Quadras per fer el retaule. El 1804, el mateix escultor, va realitzar la construcció del retaule de Sant Sebastià.</p> | 41.8784200,2.1775200 | 431754 | 4636604 | varis | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53879-foto-08129-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53879-foto-08129-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53879-foto-08129-145-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Pere Quadras, Francesc Janer, Pere Antoni Soler i Felip Basil. | L'església original fou profundament reformada a la 1era. meitat del segle XVIII amb l'assessorament de l'escultor Josep Morató i Soler, membre del taller de la família Morató, un dels més prolífics del país. Inspirat en els models arquitectònics del segle XVII, de nau única amb capelles laterals. La construcció dels diferents retaules de l'església al llarg dels segles XVIII i XIX ha permès establir dues modalitats estilístiques segons l'evolució de la retaulística de l'Osona. Per una banda, la tradicional en retícula, com és el retaule de Sant Isidre, plenament barroc: distribució en retícula, columnes salomòniques, exuberància ornamental amb figures d'àngels i humanes, relleus, garlandes i motius vegetals diversos. Per una altra, els retaules del Santíssim Sagrament, del Roser i Sant Sebastià, construïts a inicis del segle XIX, amb un canvi estilístic amb tendència al classicisme: simplificació estructural, formal i decorativa, la fornícula central envaeix el cos superior i els elements arquitectònics en diferents plans aporten corporeïtat i produeixen un efecte de clar-obscur. Pel què fa a l'autoria dels retaules, les figures originals del retaule Major van ser fetes pels mateixos mestres que pocs anys més tard van fer les del retaule de la Concepció; és a dir, Pere Anton Soler (escultor) i Felip Basil (daurador i pintor). El retaule de la Immaculada Concepció va ser encarregat a Pere Anton Soler el 5 de maig de 1782 i s'acaba el 1797 ja que Felip Basil el va daurar i va pintar la capella on estava destinat. El retaule del Santíssim Sagrament, l'any 1800, les administradores de la capella del Sant Crist i de la Mare de Déu dels Dolors encarreguen a l'escultor de Vic Pere Quadras la realització d'un retaule amb la imatge d'un Sant Crist. El retaule de la Mare de Déu del Roser ( del qual es conserva el contracte) va ser encarregat al mateix autor per 450 lliures barcelonines el desembre de 1801. El 21 d'octubre de 1804 es va fer un contracte al mateix escultor per fer dos bustos amb les verges santa Llúcia i santa Bàrbara. Amb la mateixa data es va fer el contracte a l'escultor per la realització del retaule de Sant Sebastià pel preu de 395 lliures barcelonines. L'últim pagament a l'escultor va ser realitzat el 1813. El conjunt fou restaurat des del 1989 per la Diputació de Barcelona, i a finals del maig de 1998 es van iniciar les obres de restauració del retaule de Sant Sebastià i de l'altar del santíssim o capella fonda de l'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita, subvencionat per la Diputació. La intervenció del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona al 1984 va comprovar que tots els paraments interiors estaven revestits d'una pintura mural llisa, feta al tremp de cola o a l'oli, sense elements figuratius ni cap altre motiu ornamental i els presents són figuratius, geomètrics o florals. Amb aquestes solucions decoratives s'intentava aconseguir sensació de riquesa a través de la imitació d'ordes arquitectònics i de materials nobles com el marbre i els jaspis de diferents colors. A Muntanyola els murs i les voltes de les capelles estaven profusament decorats amb una clara tendència a l'horror vacui, i la iconografia representada està relacionada amb l'advocació de cada capella. Tota la decoració mural de Muntanyola va anar desapareixent al llarg del segle XIX i XX sota diversos emblanquinats. L'església conserva una trona, situada a la part central del temple, adossada al pilar existent entre les capelles de Sant Isidre i la Mare de Déu del Roser. S'hi puja a través d'una escala amb barrots tornejats de fusta que parteix de l'espai de la capella del Roser. En planta té una forma d'octògon que s'encasta al pilar. Per la base forma un vèrtex agut i per sobre es cobreix amb un dosseret de fusta, mentre que les cares estan decorades amb panells en forma de rombe. | 96|98|99|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53761 | Capella de la Mare de Déu de la Bona Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-bona-sort | <p>DDAA.(1996). Muntanyola. Revista trimestral. n.4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. GAVIN, J.M. (1984). 'La Mare de Déu de la Bonasort, os. 210' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 95. TORRENT, C. (1982). Capella del mas Comellas. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVII | L'estat de conservació és bo malgrat que ja no s'hi celebri culte. | <p>Edifici religiós format per una capella de nau única, la qual es troba orientada de nord a sud, i on la façana i portal d'entrada es situen a migdia. Aquesta presenta un portal de forma rectangular amb un òcul al damunt, únic element que l'il·lumina, i el capçer és coronat per un campanaret d'espadanya. La nau és de petites dimensions i forma un petit absis que no és visible des de fora ja que es troba adossat a la casa. Hi ha un balconet a la part dreta de la nau, amb barana de fusta i amb la part inferior decorada amb artesonat, des del qual es pot oir missa sense sortir del mas. És coberta amb volta, la qual és decorada amb estuc així com també ho és la cornisa.</p> | 08129-27 | Mas Comelles de Múnter. | <p>Capella lligada a la història del mas Comelles, que es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter. Aquest mas el trobem ja esmentat en el fogatge de 1533 i la capella consta des del 1640 dedicada, des d'un primer moment, a la Mare de Déu de la Bona Sort. Ni a la capella ni al mas hi ha cap dada constructiva que ens permeti datar l'època de les reformes. Malgrat l'antiguitat de la capella, a l'interior, l'element més rellevant és un quadre el qual és datat el 26 de maig de 1905, pel qual el Dr. Torres i Bages dóna permís de celebrar missa al mas Comelles, propietat de F.J. Castell i Descatllar, que es compromet a mantenir-la i conservar-la.</p> | 41.8720300,2.2224700 | 435478 | 4635860 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53761-foto-08129-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53761-foto-08129-27-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Conserva el fragment d'un retaule datat del segle XVII. Cal assenyalar que no s'ha pogut accedir al seu interior. | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53892 | Escut del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell | XVIII | <p>Element situat a la dovella central de la porta principal del mas el Castell de Muntanyola. En aquesta peça està gravat un edifici format per una gran portalada i organitzat en tres pisos coronat per tres torres amb la data de 1748 a sota seu. Els motius gravats estan en força bon estat de conservació i l'element fa referència a l'antic castell que es trobava ubicat en el mateix indret.</p> | 08129-158 | Mas el Castell de Muntanyola. | <p>El mas el Castell va reemplaçar l'antic Castell de Muntanyola, que fou enderrocat durant el terratrèmol de 1448 i fou segurament ampliat i reformat al segle XVIII, com indica el portal d'entrada i els porxos. El primitiu castell fou seu de la família Montcada fins que al segon quart del segle XII va passar a ser domini del monestir de Santa Maria de l'Estany, el qual ja tenia béns importants dins el terme del castell. L'any 1137 Ramon Renard de la Roca i la seva esposa Solastendis van fer donació de les dues terceres parts del castell amb monestir canonical de l'Estany i al seu prior Guillem. Serà una generació més tard, el 1166, que Guillem Ramon de Montcada senescal, amb els seus fills Guillem i Ramon i el seu germà Ot empenyoren al monestir la part que els correspon del castell. Un fet cabdal que afecta de forma important el castell de Muntanyola és el terratrèmol del 24 de maig del 1448 que destrueix de forma important el castell i la capella de Sant Pere. Al 1458, el procurador de l'Estany arrenda a Bernat Grau el castell de Muntanyola, i en el document de vinculació es detalla que l'arrendatari ha de refer l'edifici. És en aquests moments que el castell passarà a ser un simple mas, com consta en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. I, més tard, en el capbreu del 1645, s'esmenta el mas Castell, però no es fa cap menció a cap dret ni cap tribut de guarda. Això sí, esdevenint un dels masos més importants de la zona fins entrat el segle XX. L'element fitxat correspon a la reforma efectuada al segle XVIII, com ho demostra la data de 1748 gravada a la llinda de la porta principal.</p> | 41.8785900,2.1690800 | 431054 | 4636630 | 1748 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53892-foto-08129-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53892-foto-08129-158-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 96|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 53759 | Capella del Puríssim Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-purissim-cor | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Mare de Déu del Roser de Vilavendrell, os. 208' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 95. TORRENT, C. (1982). Capella de Vilavendrell. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XIX | <p>Edifici religiós format per la capella de la Mare de Deu del Roser o del Puríssim cor al Mas Vilavendrell. Es tracta d'una capella de nau única amb la façana orientada a llevant, i la capçalera sense absis es troba a ponent. La part de migdia es troba adossada al mas Vilavendrell i a tramuntana s'hi adossa la sagristia. El portal d'entrada és de forma rectangular amb la llinda decorada, i la façana presenta restes d'antics esgrafiats, un òcul i un campanar d'espadanya, sense campana. L'interior és cobert amb volta de creueria amb rosetons d'estuc al centre i amb cornises també d'estuc als murs.</p> | 08129-25 | Mas Vilavendrell. Fontanelles-Subirana | <p>Capella lligada a la història de l'antic mas benestant de Vilavendrell. No hem sabut trobar cap nota bibliogràfica sobre la consagració de la capella, però a jutjar per l'arquitectura, és possible que es construís al segle XIX, com indica la llinda del portal d'entrada, que és l'únic element datat del temple. És dedicada al puríssim cor de Jesús i conserva nombroses llindes amb un cor gravat. Aquest tipus d'ornamentació també el trobem a una font propera a la casa, l'element ornamental de la qual es troba al mateix mas Vilavendrell i també correspon a un cor gravat i travessat.</p> | 41.8671500,2.1714100 | 431235 | 4635358 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53759-foto-08129-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53759-foto-08129-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53833 | Refugi de fauna salvatge de Serra Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-fauna-salvatge-de-serra-nova | <p>AADD. (2001). Muntanyola. Revista trimestral n.25. juny 2001. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 8. Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals; DOGC, núm. 967 (18.03.1988); Llei 18/1988, de 28 de desembre, de modificació de la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals (la modificació no afecta l'article 37 referent als refugis de fauna salvatge).</p> | S.XX | <p>Conjunt format per una residència equina i un refugi de fauna salvatge. Es tracta d'un espai tancat, en bona part, per un filat metàl·lic en propietat del mas la Serra Nova, i on es troben en llibertat diverses espècies de cèrvids, carnívors i petits mamífers, depenent de l'estació de l'any, i sota supervisió veterinària pertinent, que conviuen amb la resta d'activitats que es porten a terme al mas, bàsicament relacionats amb el món dels equins.</p> | 08129-99 | El Castell de Muntanyola | <p>Respecte la normativa dels refugis de fauna salvatge cal considerar que: 1. Els refugis de fauna salvatge són àrees limitades per a preservar la fauna. (De les àrees de protecció de fauna salvatge) 2. La declaració ha de ser atorgada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, d'ofici o a instància del propietari o propietaris del terreny, amb informe previ del Consell de Caça de Catalunya i, en cas que es tracti de terrenys inclosos en àrees privades de caça, havent fet prèviament la informació pública adient. 3. En els refugis de fauna salvatge és prohibida la caça' (DOGC, núm. 967, 18.03.1988).</p> | 41.8742800,2.1693600 | 431073 | 4636151 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53833-foto-08129-99-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | RESERVA DE FAUNA SALVATGE: es pensa en la possibilitat de declarar reserva de fauna salvatge una franja de terreny que encercli tot el perímetre del sòl urbà de Muntanyola, així com la zona de Rústiques Muntanyola i el seu perímetre, i el Sot de l'Home Mort. Les cordenades corresponen a un dels accessos a la finca. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53834 | Formatges de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/formatges-de-muntanyola | <p>AADD. (1996). Muntanyola. Revista trimestral n. 7. setembre 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 2.</p> | S.XX | <p>Formatgeria artesanal amb gran tradició al municipi, i principal producte conegut i exportat del poble. Es tracta del procés i l'elaboració de tota una varietat de productes locals des de l'obtenció de la llet, a l'assentós del coall, de la llet de cabra i la fabricació de formatge fresc, mitjançant un ancestral procés del mestre formatger a la Vila Vendrell de Muntanyola. La varietat de productes comprèn els diferents graus de maduració i matissos, així com envasament i presentació d'aquests formatges amb denominació d'origen.</p> | 08129-100 | Fontanelles-Subirana | <p>La base econòmica del municipi de Muntanyola són les activitats dels sector primari, i d'aquestes destaca el tractament dels productes secundaris com és el de l'elaboració de formatges. El gran territori format per nombrosos masos autàrquics i que havia estat el motor econòmic del municipi des de la seva creació, actualment es troba en regressió, ja que a part dels masos no habitats només es conrea una dècima part del total de les terres municipals i tres quartes parts es consideren terreny forestal. Els principals conreus són productes de secà, cereals bàsicament, com la civada, l'ordi i el blat. La superfície mitjana per l'explotació és de 46 ha , si bé el 25% és format per explotacions de més de 100ha. La terra es treballa majoritàriament (86%) sota règim directe de propietat. Els propietaris dels formatges de Muntanyola, Josep Coll i Maria Mariné, resideixen al mateix mas Vilavendrell. Van començar posant cabres i provant de fer formatge de cabra i ovella, de la qual compraven la llet. La cabra havia tingut fama de ser un bestiar delicat i de domesticació difícil, però la seva llet és més assimilable que la de vaca per a les persones. Tenien 25 quarteres de Vilavendrell i 12 quarteres del mas la Roca per a les pastures, tenien 1 o 2 persones per munyir i munyien el ramat dos cops al dia; al 1996 tenien 340 cabres. La cria tenia lloc un cop a l'any, cada cabra sol portar normalment dos cabrits, i aquests se'ls venien guardant les cabrides de reposició. Avui en dia ja no tenen ramat i compren tota la llet. Per a l'elaboració del formatge d'ovella es treballa amb llet crua que s'escalfa a uns 35 graus. S'afegeix el quall, es talla la quallada i es decanta el xerigot. El procés continua amb l'emmotllament, el premsat i el salat. Després el formatge es deixa un temps a l'oreig i es posa a la cambra de conservació un mínim de 2 mesos, però és aconsellable que s'hi mantingui uns 3 o 4 sempre que estigui a la humitat i temperatura adequada. Tot i així, els formatges de cabra de tant en tant s'han de girar de banda. Hi ha tres tipus: el serrat de quilo i mig quilo, el tupí que deixem macerar amb aiguardent i el trossejat que es posa amb pots amb olives i oli d'oliva. Amb el formatge de cabra el procés és amb llet pasteuritzada. És un formatge de gust molt suau; fan formatge fresc, adobat i mató, i també fan pots amb oli d'oliva i herbes. També van treure el formatge serrat d'ovella que abans feien els pastors dels Pirineus i s'havia perdut. És el típic formatge dels Pirineus, part de la Garrotxa, d'Osona i la Cerdanya. La distribució d'aquest formatge de pagès es va iniciar anant a diferents centres i fent propaganda, i després a fires comercials i d'artesans. Actualment, el mercat s'ha ampliat estant present en moltes botigues i supermercats. Reben moltes visites de gent interessada, d'àmbit nacional i internacional, i actualment exporten a nombrosos països, com EUA. D'altra banda, la ramaderia té una major importància dins el marc econòmic de Muntanyola. S'ha experimentat un increment força destacable al llarg del 1980, sens dubte com a conseqüència de la importància de la indústria d'embotits i, sobretot formatges, els últims anys. També cal assenyalar que a Muntanyola no hi ha cap més tipus d'activitat industrial.</p> | 41.8673500,2.1718000 | 431268 | 4635380 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53834-foto-08129-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53840 | Font de l'Ariet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lariet | XVI-XIX | Presenta cert mal estat | <p>Es tracta d'una font amb l'entorn immediat construït, que es caracteritza per l'existència d'un antic ariet ubicat en una petita esplanada. A peu de la pendent s'ha construït amb pedres més o menys desbastades i lligades amb abundant morter de calç, una estructura rectangular on a banda i banda es disposen uns bancs correguts, que presenten la mateixa fàbrica. La font està emmarcada per un arc de mig punt amb pedres disposades a plec de llibre i, al darrera, un mur cec de pedres desbastades formant fileres més o menys regulars en forma de feixa. Al rejuntat hi ha ciment contemporani, però el morter original és de calç. A la part baixa hi ha la deu principal, plena de molsa, i un broc vessador. La font funciona correctament i l'aigua que en surt, en el moment de fer la visita, és abundant.</p> | 08129-106 | Zona del Pla del Vilar | <p>Font situada dins l'òrbita del mas la Casa Nova de Pereriera. Aquest espai es troba molt allunyat dels habituals punts on la gent anava a buscar aigua, i, actualment resta en desús. En general aquesta zona ha quedat reduïda a una zona d'aprofitament hidràulic malgrat la seva distància del mas La Casa Nova, i l'existència d'altres fonts a la zona. El pas de la Riera de Segalers havia abastit d'aigua, de forma tradicional, els masos i cases de la zona, com també a els del municipi veí d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau. El sistema emprat és el de l'aprofitament pel consum humà mentre que l'aigua sobrant era retornada a la riera i utilitzada per a regar els camps de la part més baixa. Actualment, no queda res de l'estructura de l'ariet i l'entorn de la font, en desús, que ha esdevingut una zona d'interès natural del municipi.</p> | 41.9272300,2.1206400 | 427090 | 4642071 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53840-foto-08129-106-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53861 | Festa de l'Arbre i la fira de la Natura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-i-la-fira-de-la-natura | XX | <p>Aquesta fira, juntament amb la Festa en honor a Sant Isidre (15 de maig) i la Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita (16 de juny), conforma la celebració col·lectiva i popular més important del municipi. Aquesta iniciativa, de factura recent, es celebra al març (canviant de cap de setmana depenent de les edicions) i ha incentivat la socialització de bona part dels habitants. No és, per tant, casualitat que aquesta festa principal sigui, precisament, la Festa de l'Arbre; és una forma molt clara de deixar constància de què es vol fer un creixement sostenible d'un entorn bàsicament boscós. Si hi ha alguna cosa que precisament diferencia Muntanyola d'altres pobles petits, és això últim: el seu paisatge, el seu entorn, el contacte amb el medi que l'envolta, el respecte a la natura i la integració amb ella. La festa de l'Arbre i la fira de la Natura és, a dia d'avui, una festa consolidada. Les activitats es centren en l'establiment de paradetes de productes naturals, organització d'excursions per la natura, una fira ramadera, xerrades i taules rodones; així com l'elaboració de diversos menjars populars (xocolatades, esmorzars amb vedella) i concerts. Al 2007, entre les activitats hi va haver una primera trobada de pastors, el segon concurs de tal·la i esbrancada d'arbres i una demostració de tir amb arc.</p> | 08129-127 | Muntanyola | <p>Celebració de recent establiment a partir d'una iniciativa municipal. A causa de l'alt grau de dispersió dels habitatges en urbanitzacions i masos aïllats, i per tal de motivar la cooperació i la socialització dels habitants de Muntanyola, així com atreure públic, des de 1997 es porta a terme la Festa de l'Arbre i la Fira de la Natura. Les primeres dades de població es remunten a finals del segle XV, quan el terme, aleshores format per bona part de les terres dels actuals municipis que l'envolten, tenia unes 32 famílies. Aquest nombre s'incrementà fins a 41 al llarg del segle XVI i a principi del segle XVII, ja hi havia uns 238 h. Al començament del segle XVIII, la població era pràcticament la mateixa que cent anys enrere, però des d'aleshores experimentà un cert increment, tot i que no és fins al començament del segle XIX que es donen els màxims ritmes de creixement. Actualment la població passa per un creixement sostenible, però la cohesió social només serà factible a partir d'iniciatives d'aquest tipus.</p> | 41.8779100,2.1777300 | 431771 | 4636548 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53861-foto-08129-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53861-foto-08129-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53865 | Llegenda del serrat de la Testa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-serrat-de-la-testa | <p>Informació oral: Jacint Roca de Santa Eulàlia de Riuprimer. AADD. (2001). Muntanyola. Revista trimestral n.24. març 2001. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6 'Llegenda del Serrat de la Testa'. ROVIRÓ ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Ed. Farell: 86.</p> | XX | Poc coneguda | <p>Segons recull Ignasi Roviró, i també esmenten alguns habitants de Muntanyola, abans, durant el temps dels gegants, la gent era molt gran i grossa. Aquesta classe de gent van ser els primers habitants que hi va haver a Muntanyola, i es creu que de l'església parroquial havien tret algun esquelet de gegant, que l'haurien enterrat allà dins junt a un tupí amb avellanes al seu costat. Al mateix municipi hi ha el Serrat de la Testa, que era el cementiri d'aquests gegants. El serrat en concret es trobava a la zona de Serra-rica, en un serrat on hi havia una pedra llarga i un escut gravat amb unes inicials. A sota aquesta pedra hi havia encara un gegant enterrat, segurament l'últim gegant que s'havia mort.</p> | 08129-131 | Muntanyola | <p>En el costumari català són molts els sistemes de coerció emprats pels adults per fer por o temor sobre aquells elements desconeguts, ben sovint relacionats amb el món dels morts o de fenòmens geogràfics o meteorològics. En aquest cas s'utilitza un element geogràfic proper i concret, amb un nom específic i impactant: El Serrat de la Testa, que fa clara referència a la presència d'un cap en aquell indret o que la formació geològica recorda aquest element.</p> | 41.8698800,2.1809100 | 432027 | 4635654 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53865-foto-08129-131-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53866 | Carbonera de la Festa de l'Arbre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-de-la-festa-de-larbre | XXI | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per el marge del camí que porta de l'església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola al trencant de Buenos Aires i a les urbanitzacions. Es tracta d'una estructura de caràcter perible, formada per una planta rectangular suportada amb un pal de suport realitzat amb fusta local, i tot de matolls i fusta a mode de coberta a dues vessants. Aquesta segueix les mateixes característiques arquitectòniques tradicionals de planta rectangular i coberta en V invertida, parcialment excavada a terra, i amb una estructura aèria de caràcter efímer. L'accés o la boca es situa a la part inferior de l'estructura, tenint com a funció principal permetre alimentar el foc i recollir les cendres, i a l'interior hi queda una cambra per a disposar-hi els tions de fusta que s'han de convertir en carbó, després d'un llarg procés de cocció en sumort.</p> | 08129-132 | Muntanyola | <p>Un dels recursos més preuats del bosc ha estat el carbó. L'activitat de transformar la fusta en carbó mitjançant una lenta combustió és documenta des de temps remots. La documentació d'aquest ofici de caire temporal la trobem a partir dels segles XVIII i XIX, com a complement de les tasques agrícoles o altres activitats estacionals. A causa de les llargues temporades en que els carboners havien de fer vida al bosc, aquests desenvoluparen tota una cultura carbonera evidenciada per les construccions en pedra seca d'estructures de caire perible conegudes com les barraques de carboners. La funció bàsica de la barraca era d'aixopluc i per a dormir, tot i que també es feia servir de magatzem; es construïa en un lloc a recer i ben a prop de les piles. El sistema constructiu utilitzat per fer una barraca tenia com a eix vertebrador una barra de 5 metres clavada per un extrem a terra (biga serradera) agafada per darrera a un marge fent esquena d'ase, i al davant s'enforcava amb dues forquetes de 2 metres que s'obrien en angle per clavar-se al sòl. A la biga central s'hi recolzaven un seguit de branques, es tapava amb terra i s'impermeabilitzava perquè no hi passés l'aigua. El davant es tapava en pedra, menys pel costat on es feia el portal. Aquest es cobria amb una tanca o feix de ginesta ben atapeït, i també es deixava a la coberta un forat per la xemeneia. A l'interior es situava el jaç per dormir, al centre, un suport que servia de seient i al davant, on hi havia el foc per fer el menjar. El treball del carboner tenia diverses parts. Primer, acordava amb el propietari el preu del tros de bosc a carbonejar, i el propietari havia de negociar aquest preu amb el negociant o intermediari ,que era el que comprava el carbó. Un cop acordat, el carboner hi posava els jornalers, coneguts també com a picadors o migfeiners, que es dedicaven a arreplegar la llenya i fer les piles, com també de coure-la i lligar les sàrries d'espart. Després de tot el procés de cuita que requeria un gran coneixement i control de la combustió, es seleccionava el carbó, segons la seva qualitat, i es procedia a la seva comercialització. Aquest ofici deixà com elements patrimonials, a part de les ja esmentades barraques de carboner, les eines utilitzades, les places carboneres on s'hi havia fet el carbó, i una xarxa de comunicacions d'abast local molt important. En aquest cas es tracta d'una construcció feta durant la Festa de l'Arbre del 2005 i que s'ha deixat de forma permanent als plans del Campaner com element d'interès etnològic.</p> | 41.8778100,2.1782500 | 431814 | 4636536 | 2005 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53866-foto-08129-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53874 | Font de la zona Esportiva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-zona-esportiva | XXI | <p>Estructura de factura contemporània formada per una font de factura metàl·lica, de base circular, i alçat d'aproximadament 1 metre, amb un acabat estàndard. Aquesta es troba en un espai arrecerat, en un pla sobre la zona esportiva, just sobre la pista pavimentada i l'equipament municipal format pels vestidors i el bar- restaurant del municipi. Aquest espai, ha estat arranjat amb arbres i gespa, i tot l'entorn es troba adequat, amb un baixador d'accés des de les cases de la urbanització, papereres i altres elements de mobiliari urbà i nombrosos arbres, sobretot pins, encara en creixement.</p> | 08129-140 | Barri de Mirallà. Muntanyola | <p>La ubicació d'aquesta font i l'adequació d'aquest espai de lleure i esbarjo s'ha de relacionar amb l'habilitació de la zona esportiva i l'accés vers a la part superior de la urbanització de Mirallà. Com es pot apreciar per la factura, el seu arranjament pertany plenament a l'època contemporània, ja al segle XXI. Aquest espai es força concorregut tant pels infants i jubilats del poble, per la seva bona situació, com pels vianants i habitants del municipi, i es troba especialment freqüentat en el decurs de les activitats esportives.</p> | 41.8717100,2.1833900 | 432234 | 4635855 | 2004 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53874-foto-08129-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53874-foto-08129-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53882 | Pou del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-dalmau | XIV-XX | <p>Pou de planta circular, que amida 1'2 m de diàmetre interior, 4 m de perímetre exterior, i les parets exteriors tenen una alçada de 1'7 m. Es troba cobert amb una teulada realitzada a partir de l'aproximació de filades en pedra. El material de construcció és pedra del país i trossos de teules, units amb morter de calç. L'obertura és feta de fusta, té una alçada d'1m i una amplada de 65 cm. Aquest element és actualment emprat pels propietaris del mas Dalmau, per abastir d'aigua a la propietat, junt a la bassa i un pou interior.</p> | 08129-148 | Castell de Muntanyola | <p>Estructura associada a l'abastiment d'aigua de la propietat del mas el Dalmau. Es tracta d'un pou que presenta una factura recent, però que reemplaça un altre que hi havia al mateix indret. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a l'època baixmedieval, ja que el mas Dalmau és un dels antics masos del terme de Muntanyola. La reparació que es pot apreciar actualment ha estat feta a inicis de segle XXI pels mateixos amos del mas.</p> | 41.8995000,2.1750700 | 431574 | 4638947 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53882-foto-08129-148-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El pou es troba darrera la casa, a la zona nord-est, sota un talús i prop d'uns camps de pastures situats al costat dels jardins del mateix mas. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53884 | Refugi de can Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-can-vilardell | XIV-XX | Parcialment enrunat | <p>Aquesta estructura es troba situada en un marge al peu del camí vell que pujava a Muntanyola per Vilardell. Aprofitant el desnivell natural al costat del mas Vilardell, després de la bassa i prop de dos pals d'electricitat, es troba aquest element parcialment enrunat i cobert de vegetació i bardisses. Pel que resta visible, només conserva part de la volta construïda en pedra, ben desbastada i disposada a plecs de llibre mitjançant el sistema de coberta de volta de mig punt ben acabada, tot i que no es pot apreciar part del seu cobriment exterior, com tampoc del parament exterior dels murs del pou, a l'estar cobert de terra. A grans trets, es tracta d'una estructura de planta rectangular, excavada parcialment al terreny natural, ja que no es documenta parament exterior. Aquesta construcció, com la Cova d'Aglans, segueix les mateixes característiques arquitectòniques tradicionals dels pous d'aglans de la zona del Lluçanès, amb una cambra, una coberta en volta i una porta d'accés, en el present cas tampoc conservada.</p> | 08129-150 | El Vilardell | <p>Aquesta estructura és coneguda com el refugi, i es creu que durant la guerra civil espanyola s'hi havia guardat queviures i persones. Tipològicament, sembla correspondre a un pou d'aglans; aquest tipus d'espais, de grans dimensions, són habituals en zones muntanyoses especialitzades en l'explotació dels recursos del bosc, i una de les tasques dels bosquerols, juntament amb les carboneres i diverses explotacions, era la recol·lecció dels aglans, i és considerada com activitat recol·lectora complementària a l'activitat agrícola dels diversos masos propers. En aquest cas el Vilardell, el Sagarell i Can Riera dels Assençaments o cal Ros.</p> | 41.8885300,2.1834700 | 432259 | 4637722 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53884-foto-08129-150-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53889 | Llegenda de Tresserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-tresserres | <p>BRUNELLS, I. (1996). Muntanyola. Revista trimestral n. 7. setembre 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 2</p> | XVIII-XX | No massa coneguda | <p>Anys enrere era costum, pels vols de Tots Sants, quan a les cases ja havien recollit el blat de moro, fer l'espellofada abans que aquest es florís. Això es feia a la nit, un cop arreglat el bestiar i amb l'ajuda del veïnat, cada dia en una casa diferent, fins que s'havia acabat el blat de moro. Llavors es feia la castanyada amb aiguardent i després cadascú a casa seva. L'espellofada solia ser una tertúlia molt agradable on s'explicaven infinitat de contes vora del foc. Un d'aquests contes era una llegenda, la de Tresserra de Muntanyola, i que diu així: Hi havia una vegada un home que va passar la nit a Tresserra i, ja de matinada, va sentir arrossegar cadenes per l'empedrat de l'entrada. Creient que era de dia, es va llevar i, en obrir la finestra, va veure que encara era fosc. Va escoltar per saber si estava somiant o si, de debò, havia sentit cadenes arrossegant. De cop va sentir una veu que deia: -On és en Joan? -A la cort dels bous- deia una altra veu. Ell sabia que no hi havia ningú que es digués Joan a la casa i va restar perplex. Al cap de poc va tornar a sentir les mateixes veus i el mateix ròssec de cadenes. Va sortir de la cambra amb una espelma que tenia i va voler esbrinar què era el que passava quan, de sobte, una bufada misteriosa li va apagar l'espelma. Esfereït va tornar a la cambra, d'on no va sortir fins que va ser de dia. Aquell mateix matí, en trobar els de la casa, va veure que aquests es comportaven d'una manera tan natural que semblava com si ningú més no hagués sentit res. Preocupat i volent aclarir les coses va preguntar: -Que heu sentit algun afany aquesta nit? -No -Es que m'ha semblat sentir un soroll. -No en feu cas, aquesta casa ressona molt! No va preguntar res més. Només tenia ganes d'anar-se'n com més aviat millor i així ho va fer. En comentar amb els veïns l'anècdota va rebre una resposta que el va treure de dubtes. Aquesta fou la següent: A Tresserra hi havia una ànima en pena. A la nit se senten veus i cadenes, sobretot quan hi ha algun foraster. Heu vist aquella mà que hi ha a la paret de l'escala. Doncs no s'esborra amb res, ni amb calç ni rascant-la, i si sembla que s'ha esborrat, al cap de poc torna a aparèixer. Diuen que està marcada amb sang. Anys després, fent obres, varen trobar un home enterrat a la cort dels bous, que varen portar al cementiri. Des de llavors mai més s'han sentit les veus ni les cadenes i aquella mà no l'ha vist mai més ningú.</p> | 08129-155 | Mas Tresserres | <p>Bona part del llegendari popular es centra en històries relacionades amb cases abandonades i aïllades de la resta de la població. Aquest és el cas del gran mas de Tresserres; la casa actualment força inaccessible, abandonada i parcialment aterrada, es coneix també com la casa de les bruixes per part dels habitants del lloc. En aquest cas, la llegenda recula al període en què la casa era habitada, durant els segles XVIII i XIX, i la història narrada fa referència a l'existència de fantasmes i esperits i d'altres fenòmens estranys que es creu que habitaven aquests indrets.</p> | 41.8574800,2.1592700 | 430217 | 4634294 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53889-foto-08129-155-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53899 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre | <p>La festa tenia lloc el 15 de maig o cap de setmana més proper i es celebrava junt la veïna població de Santa Eulàlia de Riuprimer, població on encara es celebra. Els actes tradicionalment s'inicien amb una missa en honor al Sant, l'endemà hi sol haver activitats diverses per a tots els públics i edats. Des de representacions de teatre, interncanvi de plaques de cava, el concurs de dibuix infantil, etc. Els elements més destacats són el passa carrer, el sopar i el ball.</p> | 08129-165 | Muntanyola. | <p>S'hant vinculat a la pagesia catalana junt a Sant Galderic, agricultor de Vievile, el Carcasses (Roselló), que va néixer l'any 830 i va morir l'any 900. Canonitzat a Narbona el 990, la seva tomba era venerada a Miralpeix. L'any 1035 les seves relíquies es van traslladar a Sant Martí de Canigó i en època de sequera se'l baixava fins a la plana de Perpinyà o fins al mar. Desprès de la Guerra dels Segadors i del Tractat dels Pirineus (1659), la monarquia hispànica i la francesa es reparteixen el territori català i Galderic es queda a la Catalunya Nord. Sant Isidre, va ser el segon sant dels pagesos. Nascut a Madrid a finals del segle XI, va morir el 15 de maig de l'any 1130 i la seva llegenda es va estendre per tota Castella on s'afirmava que mentre ell anava a missa, els seus bous llauraven en la terra del seu senyor Don Juan de Vargas guiats per un àngel invisible. Quatre segles després, el Rei Felip III, patia una greu malaltia i per curar-lo, es va organitzar una processó per traslladar les relíquies de Sant Isidre de Madrid fins el dormitori del Rei a Casabirios del Monte. Felip III es va recuperar i la família reial va promoure la seva canonització que va arribar l'any 1622. El seu patronatge es va estendre de Castella a tots els territoris de la monarquia hispànica. No saben com ni quan els pagesos de la zona van triar com a representant al sant i cada 15 de maig paraven la seva activitat per celebrar una bona festa. El dia festiu consistia en una missa, al migdia, un bon dinar a casa com correspon als dies de festa grossa i per la tarda ball amenitzat per una orquestra. Després d'alguns anys d'interval, amb l'arribada de la democràcia, la Festa va ser recuperada, però quan Muntanyola es va separar de Santa Eulàlia de Riuprimer i va constituir-se en un municipi independent va deixar-se de fer una altra vegada.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Sense accés | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53902 | Presa de Tresserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-de-tresserres | XX | <p>Presa edificada sobre la riera de Muntanyola, a sota el mas Tresserres. Aquesta estructura, de grans dimensions està construïda amb ciment i encofratper tal de facilitar el seu aprofitament. Es tracta d'una obra de fàbrica complexa construïda sobre el curs d'aigua per a usos particulars.</p> | 08129-168 | Mas Tresserres. Urbanització de Fontanelles. | <p>Construcció relacionada amb les necessitats de captació d'aigua de la zona, sobretot dels masos Vilafort i Tresserres a inicis mitjan segle XX, en aquest cas canalitzada a través de la Riera de Muntanyola des de la seva conca de recepció.</p> | 41.8570400,2.1570400 | 430032 | 4634247 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53902-foto-08129-168-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53907 | Monòlit plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-placa-de-lesglesia | XXI | <p>Monòlit fet en pedra sorrenca, de base rectangular i d'1 m d'alçària, presenta l'escut del municipi gravat a l'espai central i a sota gravat hi ha la llegenda: AJUNTAMENT DE MUNTANYOLA. L'escut, aprovat per ple municipal com a provisional i proposat pel mateix Ajuntament està representat per una muntanya al centre de l'escut, de doble cim i carena, i una corona a sobre.</p> | 08129-173 | Església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola | <p>Element urbà inaugurat el dia de la Festa de l'Arbre de 2007 per l'alcalde Ramon Llorà, per ornamentar l'accés al municipi venint de Santa Eulàlia de Riuprimer.</p> | 41.8778400,2.1775500 | 431756 | 4636540 | 2007 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53907-foto-08129-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53909 | Fita del Pla del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-pla-del-vilar | XXI | <p>Monòlit fet en pedra calcària, de base quadrangular i d'1'80 m d'alçària, presenta l'escut dels Pere Riera gravat a l'espai central i format per dos martells entrellaçats dins una garlanda i amb una corona a la part superior i a sota seu la inscripció: PLA DEL VILÀ. PERA RIERA. Cal esmentar el fet que està escrit Pla del Vilà i no Pla del Vilar, topònim referenciat a la resta de fonts documentals.</p> | 08129-175 | Pla del Vilar | <p>Element senyalitzador i indicador de propietat situat a la pista que surt de l'encreuament de la BV-4316 al Km.3, que porta al Pla del Vilar, situat en terrenys de la propietat Pera Riera. Element ubicat a mitjan segle XX per part dels propietaris de la finca i gran mas de Pere Riera (Sant Bartomeu del Grau).</p> | 41.9165000,2.1352300 | 428288 | 4640867 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53909-foto-08129-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53909-foto-08129-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53910 | Presa de la font de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-de-la-font-de-la-roca | <p>GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 183.</p> | XX | Està trencada i en desús. | <p>Presa edificada sobre la riera de Muntanyola, a sota la Font de la Roca, i proper al gran mas la Roca de Muntanyola. Aquesta estructura, pràcticament coberta de vegetació i runa és de petites dimensions està construïda amb ciment i encofrat. Es tracta d'una obra de fàbrica senzilla construïda sobre un curs d'aigua inestable i destinada per a usos particulars.</p> | 08129-176 | Mas la Roca. | <p>Presa construïda per Icona als anys 80 segle XX, per a usos particulars del mas La Roca de Muntanyola. Situada sota la Font de la Roca, en un petit saltant de pendent molt pronunciada, actualment es troba coberta per abundant vegetació i d'accés difícil. La seva història s'ha d'associar a les reformes en el sistema de captació d'aigües de l'entorn més immediat conformat per la gran unitat d'explotació del mas la Roca.</p> | 41.8808900,2.1640100 | 430636 | 4636890 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53910-foto-08129-176-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53912 | Monòlit avinguda de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-avinguda-de-muntanyola | XXI | <p>Monòlit fet en pedra sorrenca, de base rectangular i d'1 m d'alçària, presenta l'escut del municipi gravat a l'espai central i a sota AJUNTAMENT DE MUNTANYOLA. L'escut, aprovat per ple municipal com a provisional i proposat pel mateix Ajuntament està representat per una muntanya al centre de l'escut, de doble cim i carena, i una corona a sobre. No té gravat</p> | 08129-178 | Encreuament Av. Muntanyola, C/Fontanelles | <p>Element urbà situat en un dels punts d'accés al municipi, a l'encreuament entre el barri de Fontanelles. Mirallà i la carretera de Múnter i Tona. Fou encarregat per l'anterior consistori, essent alcalde Ramon Llorac, l'any 2004.</p> | 41.8616200,2.1871300 | 432534 | 4634732 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53912-foto-08129-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53745 | Capella de Sant Pere del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-del-castell | <p>AADD. (1986). Muntanyola. Gran Geografia Comarcal (Osona i Ripollès)- Barcelona: 102 GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Pere del Castell, os. 200' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 92. TORRENT, C. (1982). Sant Pere del Castell de Muntanyola. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVII-XIX | Tot i que la capella és d'una sola nau, aquesta es troba dividida en dos pisos, i és en el segon pis on es conserva part de la coberta amb volta de creueria. | <p>Edifici de tradició religiosa formada per una capella de nau única sense absis i amb la capçalera orientada a llevant, amb un òcul a la part de ponent. El portal es troba a migdia i la sagristia sobresurt a la part esquerra de la nau. Tota l'estructura es troba coberta amb volta de creueria. La capella ha perdut la seva funció original i ha estat dividida verticalment en dos pisos. Al mur de migdia, per l'exterior, s'hi ha construït una escala que dóna a nivell del primer pis amb un portal que amb llinda de roure amb una inscripció perduda. A més de l'òcul de ponent, hi ha una altra obertura rectangular al mur de migdia i a llevant.</p> | 08129-11 | El Castell de Muntanyola | <p>Capella situada a pocs metres del mas que va substituir l'antic castell de Muntanyola, enderrocat pel terratrèmol de 1448. Les primeres notícies de la capella, dedicada a Sant Pere, daten del 1023, quan arran d'un plet uns testimonis juraren haver estat presents quan Guillem de Montcada i el seu germà Ramon ardiaca varen donar al seu altre germà Bernat (documentat com 'Bernado Ruvirensi' al 1022) tots els drets que tenien i devien tenir a Súria. Segons els testimonis, la donació havia tingut lloc a l'església de Sant Pere de Muntanyola, esmentada com 'in ecclesia Sancti Petri de Montaniola' que era l'església del Castell. Cap al 1300, consta que Guillem de Castell va fundar un benefici a l'església de Sant Pere. Fou reedificada al s. XVII, quan es va refer també el portal de migdia i al XIX (1824); és fàcil que s'hi perdés el culte, ja que aquesta data correspon al portal de migdia situat al primer pis, per tal d'emprar el recinte com a dependència agrícola.</p> | 41.8787400,2.1691400 | 431059 | 4636647 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53745-foto-08129-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53745-foto-08129-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53745-foto-08129-11-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|102|94 | 45 | 1.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 53757 | Cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campaner-2 | <p>AADD. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal. (Osona i Ripollès). Barcelona: 106. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Rectoria de Sant Quirze de Muntanyola. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XX | Restaurada i necessita manteniment | <p>Edifici civil conegut a la població com a Cal Campaner, i també per ser la rectoria de l'església parroquial. Es tracta d'una construcció formada per una casa de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana, la qual és orientada a ponent. La vessant de llevant és més prolongada que l'altra. Es troba adossada al mur de migdia de l'església parroquial. Presenta un cos de galeries orientat a migdia i adossat al temple. A la part posterior hi ha un hort que es troba al costat del cementiri. Consta de planta baixa i dos pisos; el portal d'entrada és de forma rectangular amb la llinda decorada, amb elements d'iconografia eclesiàstica. S'hi ha construït annexes per tal d'habilitar-los com a casa de colònies, fet que ha destruït un xic l'antiga estructura. És construïda amb pedra amb afegitons de totxo.</p> | 08129-23 | Muntanyola | <p>Pel fet de ser la rectoria i trobar-se adossada al cos de l'església parroquial, la seva història va estretament unida a la de la mateixa església. Les primeres notícies de l'església de Sant Quirze daten del X, però al XII fou reformada i consagrada de nou. L'església es va reconstruir durant la primera meitat del segle XVIII. Testimoniat en diverses inscripcions en llindes de la rectoria, que fou reformada ensems que l'església. Com indica la llinda del portal, al 1784 és quan s'inicià un important període de reformes. Altres dades són del 1789 en el balcó tapiat, i en finestres el 1789, el 1790 i el 1789. Fins als anys 80 del segle XX no estava habitada pel rector sinó pel campaner i d'aquí heretà el nom. Per part del càrrec rectoral, es documenten a l'indret una mongia (1306), una vicaria (1346) i una sagristia (1346). Al 1347, els parroquians de Muntanyola venen a Jaume Guitart, prevere, monjo i vicari, la sagristia de la mateixa parròquia amb tots els seus drets i rèdits per un període de 6 anys. També s'esmenten alguns beneficis, a l'any 1346, en un testament es fa donació d'un octau d'ordi a l'altar de santa Maria, i un altre al de Sant Pere del Castell (església sufragaria de Sant Quirze). Finalment, a partir de 1370, es documenta l'existència d'un segon benefici fundat a la mateixa església, en aquest cas sota l'advocació de Santa Magdalena. Ens trobem, en ple segle XV, davant una comunitat parroquial plenament constituïda i organitzada al voltant d'una església que aparentment no ha sofert gaires modificacions estructurals des de la seva fundació. Aquest fet es demostra clarament en l'acta de la visita pastoral del 1442; en ella s'indica que a part de l'altar major dedicat a Sant Quirze a Santa Julita n'hi ha un altre dedicat a Santa Magdalena. La següent referència que tenim de la rectoria data de 1537. A les darreries del mateix segle, l'any 1592, en una nova visita pastoral, es manà al Rector que tanqués el portal que comunicava l'església amb la rectoria a nivell de planta baixa, on hi havia l'estable que ocasionava males olors a l'interior del temple. A la vegada, es donava permís al Rector per obrir un nou portal a l'alçada del cor, que havia d'anar a càrrec seu. El novembre de l'any següent es manà que en el lloc on hi havia hagut la porta de comunicació de l'església i la Rectoria es col·loqués una reixa tancada amb pany i clau. No hi ha més notícies fins a finals del segle XVII, al 1696, quan el representant Episcopal va manar realitzar-hi algunes obres, que no s'especifiquen. No serà fins a mitjan segle XIX, al 1842, quan es registren una sèrie d'obres a la casa degudes al canvi de rector. Les reparacions van afectar tot l'edifici, i la seva descripció per plantes, permet conèixer la distribució de les diferents estances. Es van repassar i arreglar les teulades. A l'alçada del segon pis es va enrajolar la cambra del Vicari. A la primera planta, es van col·locar lloses per a la llar de foc, i adobar i anivellar el paviment de la galeria. A la planta baixa es va repassar el graner, la pallissa, el rebost, la cort i el celler. També s'esmenten millores en unes estances que hi havia sota la galeria. Entre les obres destaca la construcció d'una cort, l'arranjament de l'estable, on es va col·locar una llinda al portal que donava a l'hort. També es van fer alguns treballs de fusteria, com la renovació de portes i finestres i part de l'embigat, aquestes va ser sufragades pel rector. Es van fer noves reformes al 1863, amb l'entrada d'un nou rector, i van afectar la cambra del vicari i les diverses finestres. També es va preveure elevar els pilars del porxo i l'aixecament de baranes. Una altra reparació fa esment de la lliça, on es va haver de fer nova una paret, juntament amb el graner. I l'any 1865 es va fer el portal principal de la lliça. Durant el segle XX consta la instal·lació de l'enllumenat d'acelitè al 1949 i la renovació de tota la teulada, i unes intervencions a la galeria l'any 1959.</p> | 41.8782500,2.1775900 | 431760 | 4636586 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53757-foto-08129-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53757-foto-08129-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53757-foto-08129-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53760 | Capella de Sant Isidre al mas Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-isidre-al-mas-dalmau | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Joan Baptista del Dalmau, os. 202' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 92. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Capella de Sant Isidre al mas Dalmau. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | <p>Edifici religiós exempt, situat al costat del mas Dalmau. Aquest presenta una obertura al sud, i per tant a l'exterior del mas, i un altre accés interior. Es tracta d'una petita capella a la qual s'accedeix des del primer pis del mas Dalmau, que dóna al cor de la capella. És de nau única i sense absis. El portal d'entrada és orientat a llevant. S'il·lumina mitjançant unes finestres rectangulars que s'obren als murs de la nau. A l'interior hi ha un petit altaret dedicat a Sant Francesc. A sota el cor hi ha un petita sagristia. L'interior és decorat amb estucs i pintat. Es construïda amb pedra i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual té un portal rectangular descentrat.</p> | 08129-26 | El Castell de Muntanyola | <p>Capella situada al costat del Mas Dalmau, al mur de migdia; és dedicada a Sant Isidre, patró de la pagesia. Per les llindes dels portals i finestres suposem que fou construïda al XVII, contemporàniament a les reformes del mas. No tenim notícies de si la capella era anterior. Dades constructives: Joan Dalmau (1675) portal (1675) finestra</p> | 41.8993300,2.1744400 | 431521 | 4638929 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53760-foto-08129-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53760-foto-08129-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53760-foto-08129-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53795 | El Sot de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sot-de-lom | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XVIII-XX | <p>Element format per un mur o bancal construït amb paredat comú de petites pedres de procedència local, escassament treballades, i disposades seguint la tècnica de la pedra seca. L'estructura es troba assentada sobre el terreny natural, quedant recolzada per la part nord-oest a un marge. Aquesta paret de pedra seca presenta una obertura rectangular de petites dimensions de forma senzilla, sense acabats ornamentals i ben acabada amb les mateixes pedres que la feixa. Correspon a un petit espai o barraca on el pagès que conreava aquests bancals deixava guardades les eines o el càntir. La presència d'un om al costat de l'estructura sembla indicar l'existència d'aigua abundant en aquest indret, fet que no descarta la presència d'una antiga font o punt d'acumulació natural d'aigua en aquest indret, totalment estacional i actualment sec, com passa en altres punts del municipi.</p> | 08129-61 | Zona del Vilardell | <p>La construcció d'aquest element s'ha d'associar a l'important explotació agrícola de la zona que es donà en aquest indret des del segle XIV. Aquest fet ve acompanyat per un augment de la població que propicià l'aparició de noves petites explotacions agricola-ramaderes materialitzades en modestos masos, fenomen ben documentat en la colonització d'aquesta serra entre l'Aliberch i el Sagarell. Aquest element, junt amb l'om que hi ha al costat, donen nom a tot l'entorn i documenten la pràctica agrícola intensiva d'aquest espai a través de feixes i bancals on es conreava tradicionalment l'olivera o la vinya.</p> | 41.8916300,2.1851700 | 432403 | 4638065 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53795-foto-08129-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53795-foto-08129-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53826 | Creu de la Miranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-miranda | XVI-XIX | <p>Creu situada prop el Serrat del Vilar, visible des de bona part del municipi per la seva altitud i dimensions. La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada d'uns 50 cm., formada per un mur de pedra de petites dimensions, ben desbastades i disposades en filades regulars. Aquesta base està reforçada amb carreus de pedra local lligats amb morter de calç. L'estructura pròpia de la creu, de pedra plana, és de factura senzilla i presenta una secció rectangular ben estilitzada i de traç minimalista formada per diverses peces falcades. La creu està orientada sudoest-nordest i és ben visible a tota la contrada.</p> | 08129-92 | Múnter | <p>És habitual la col·locació de creus o elements senyalitzants al costat dels camins o en punts rellevants del municipi i de certa altitud. Es desconeix si existia una altra creu anterior. Aquesta creu es troba ubicada en el camí que porta des de la Miranda (Vic) a cal Ros de Múnter o el Vilar, i posteriorment cap a Muntanyola o a Múnter, seguint l'antic camí vell de Muntanyola.</p> | 41.8887700,2.2099900 | 434459 | 4637728 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53826-foto-08129-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53826-foto-08129-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53826-foto-08129-92-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53847 | Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda | <p>AADD. (1996). Muntanyola. Revista trimestral n. 4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 7. BOLÓS, J.; HURTADO, V. (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau ed. Barcelona: 9. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 181.</p> | XVI-XX | <p>La font està al mig d'un bosc de pins i actualment raja poquet, ja que nota molt les temporades seques. Fa poc ha estat arranjada arreglant part del mur de contenció que fa de paret. Es tracta d'una estructura formada per una font a dalt, i una altra pas a baix, ja en municipi de Sant Bartomeu del Grau. L'espai està arranjat amb una plataforma empedrada formada per lloses poc desbastades de pedra local i unides amb ciment. El conjunt de la font el forma una paret de pedra seca amb un panell central on s'ubica la font, aquesta formada per un broc gros de ferro i una gran pica o abeurador de pedra que recull i distribueix les aigües sobrants. Aquestes es tornen a canalitzar i van a parar a la font inferior, de factura molt més senzilla i on hi ha una aixeta.</p> | 08129-113 | Zona del Pla del Vilar | <p>El topònim de Font Freda es documenta des del 938, i apareix com afrontació en la documentació del comtat de Manresa. La font de dalt, recentment arranjada, al 2000, conté una inscripció gravada, i que sembla una pedra aprofitada d'un altre indret, on es pot llegir: Jose Bracons Ylla, 1910. Mentre que la font de baix, més humil, té una pedra amb la data de 1980. Es desconeix el moment d'arranjament d'aquest espai, que podria haver tingut lloc a inicis del segle XX, per la data més antiga conservada. Tot l'entorn es coneix amb el nom d'aquesta font, i gairebé a sobre hi té el túnel de l'Eix Transversal, anomenat amb el mateix topònim, el Túnel de la Font Freda. Sí que podem dir que es tracta d'una font natural, no situada prop de cap casa o habitatge, però sí als peus del camí ramader de Fontfreda, del turó del mateix nom i de 939, 9 metres s.n.m. i de la carretera BV-4316 o camí tradicional de Santa Eulàlia de Riuprimer a l'Estany i Avinyó. Al 1996, el propietari de la finca de Pereriera, diu que la font estava totalment seca i perduda, potser, des de la guerra; i la va recuperar excavant una rasa fonda amb una retroexcavadora fins que va trobar la deu d'aigua per profunda, pel que va fer la font més avall per guanyar desnivell, deixant la font antiga de l'any 1910 com a sobreeixidor del dipòsit construït sota terra, al 1996. A més, va dotar-la d'una aixeta perquè no perdés aigua, es va construir una taula de pedra i es van plantar 2 avets i 1 desmai arranjant l'espai. Al cap de poc temps va aparèixer la llosa de la taula trencada i es van emportar els 2 avets amb arrel i tot, i l'aixeta també. Això explica l'estat d'abandó i el fet que s'hagi tallat el pas de vehicles motoritzats. A més de la font freda, s'havien recuperat 6 fonts més dins la finca: la Font del Cabrit, Font del Senglar, Font de la Teula, Font de la Casanova, Font de l'Ariet, Font de Sant Miquel. Totes elles amb aigua abundant.</p> | 41.9149400,2.1353200 | 428294 | 4640694 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53847-foto-08129-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53847-foto-08129-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53847-foto-08129-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Cal afamar la carretera que va de Santa Eulàlia de Riuprimer a Santa Maria d'Oló i pujar fins al coll de la Font Freda a uns 6 km de la primera població esmentada. Al punt quilomètric 13'1 hi ha un pas a mà dreta que mena a un camí. A uns 50 metres es troba la font. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53883 | Pou del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-vilar | XIV-XX | <p>Pou de planta circular, que amida 1'1 m de diàmetre interior, 5 m de perímetre exterior, i les parets exteriors tenen una alçada de 1'7 m. Cobert a dos vents amb una coberta de tipus àrab. Aquesta estructura conserva 2 reposadors, de 65 cm d'alçada, un a cada banda de l'obertura, feta de fusta. El material de construcció és pedra del país i trossos de teules, units amb morter de calç. L'entorn es troba força arranjat, ja que a prop s'hi troba la font del Vilar i el camí que porta al mateix mas del Vilar.</p> | 08129-149 | Múnter | <p>Estructura construïda per proporcionar aigua als residents a la casa de pagès del Vilar de Múnter. Conserva la presència de reposadors, i l'ús de lloses a la coberta i una estructura sencera de planta circular. Aquest element, situat al costat de la Font del Vilar i del torrent entre el Vilar i la Serra, resta vinculat a l'abastiment d'aigua de la propietat d'aquest mas. Es tracta d'un pou que presenta una factura d'època moderna, però que es conserva en bones condicions, a excepció de la coberta. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a l'època baixmedieval, ja que el Vilar de Múnter és un dels antics masos de la parròquia de Múnter.</p> | 41.8835600,2.2155400 | 434914 | 4637146 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53883-foto-08129-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53883-foto-08129-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El pou es troba al costat dret del camí que porta al Vilar de Múnter, un cop s'ha passat el trencat de la Serra i s'arriba al torrent entre ambdós masos. Aquesta estructura és ben visible des del mateix camí, però per veure la font, cal acostar-se al mateix pou. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53885 | Teuleria del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-bosc | XVI-XIX | Parcialment enrunat | <p>Construcció parcialment enrunada i situada al peu del camí al mas Bosc, al marge dret del turó on s'aixeca la casa i tallada pel mateix camí. D'aquesta estructura de cocció es conserva únicament la cambra baixa, on es localitza la caldera i boca d'entrada del combustible; així com part de les parets laterals. Tot el forn està reblert de runa de la mateixa estructura i de la sedimentació que ha tingut lloc en aquest indret. Resta visible una alçada aproximada de 0'60 m i una amplària de 2 m conservada. A l'entorn més immediat és localitzen abundants fragments de teula fragmentada.</p> | 08129-151 | Múnter | <p>Estructura situada prop el mas el Bosc i que podria haver funcionat de forma temporal com a teuleria del mateix mas. En aquest forn es courien diversos objectes realitzats amb argila i posteriorment cuits en una sola cocció oxidant o reductora. Normalment s'aplica aquesta definició a les peces realitzades sense esmalt o amb vernís de monococció. Les olles o pots, plats, gots i una llista interminable de peces, són les que tradicionalment es denominen terrisseria. Tot i que en aquest cas es pot parlar d'una producció centrada en les teules. Les peces s'elaboraven d'una manera totalment artesanal, a partir de motlles (en el cas del mas Roca, encara es conserva un motlle en fusta per a fer teules). Anaven a buscar l'argila a l'argiler i la preparaven, la deixaven assecar al sol, la molien, la porgaven, ameraven la bassa i el bassó - procés pel qual es depurava l'argila. Mitjançant aquesta operació, s'aconseguia un llac, que un cop es deixava reposar, permetia l'obtenció la matèria primera per fer les diferents peces, pastaven i assaonaven un cop l'argila s'havia pastat i es trobava ja prou bé es pastava la quantitat que es volia, per treballar aquell dia o en aquell moment. Un cop l'argila estava preparada, fabricaven les diferents peces amb un motlle de fusta i posteriorment es posaven a coure. L'activitat d'aquest forn s'ha de relacionar amb el funcionament del mas Bosc i de la resta de masos de la parròquia de Múnter, en època moderna, entre els segles XVII-XIX, i respon a les necessitats de reforma o construcció d'aquestes explotacions. La cuita de rajols era una de les activitats econòmiques relativament freqüents a la zona fins a mitjan del segle passat, i d'aquesta activitat resta algun testimoni de rajoleries i forns en el mateix municipi, però també en municipis veïns com Tona, on hi havia certa tradició.</p> | 41.8793200,2.2057400 | 434097 | 4636682 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53885-foto-08129-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53885-foto-08129-151-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53887 | Pou del Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-camp | XVI-XX | <p>Pou de planta circular que es troba situat en un camp sota el mas El Camp, a peu del camí que porta a la Fàbrega i la Franquesa. Aquesta estructura amida 1'5 m de diàmetre interior, 6 m de perímetre exterior i les parets exteriors tenen una alçada de 1'6 m. Està bastit amb pedres de mida mitjana i variada, poc desbastades i lligades amb argamassa o morter de calç; l'estructura presenta una coberta a una vessant de teula aràbiga. La zona d'accés és poc visible, ja que dóna a l'interior del camp sembrat i està cobert per abundant vegetació i argelagues.</p> | 08129-153 | Múnter | <p>Estructura construïda per esdevenir una font de captació d'aigua secundària del mas el Camp. Aquest gran mas té una important bassa construïda i un sistema de captació d'aigües pluvials. Aquest pou permet captar aigua subterrània vinculada als veïns torrents de la riera de Múnter. Aquest element es troba situat al mig d'un camp sota el mas. Es tracta d'un pou que presenta una factura d'època moderna i que es conserva en bones condicions, a excepció d'algun element puntal. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a l'època moderna ,moment de gran activitat econòmica agrícola-ramadera a la zona de Múnter.</p> | 41.8765900,2.2105800 | 434496 | 4636376 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53887-foto-08129-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53887-foto-08129-153-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53888 | Pou del Fabré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-fabre | XVI-XX | <p>Pou de planta circular que es troba situat davant l'era del mas el Fabré, formant part d'un element adscrit al mas. Aquesta estructura, de fàbrica popular, amida 3 m de perímetre exterior i les parets exteriors tenen una alçada de 1'7 m. Està construït amb pedres de mida variada, de procedència local, i poc desbastada, lligades amb argamassa i abundant morter de calç. L'element presenta una coberta a doble vessant, amb un carener perpendicular a la façana de teula aràbiga. L'accés es fa a través d'una porta rectangular, de petites dimensions, i de fusta emmarcada amb totxana. També conserva un reposador, fet en obra i alguna reparació acabada també amb totxana. Al costat hi ha un safareig utilitzat per diverses tasques domèstiques amb l'aigua provinent del mateix pou.</p> | 08129-154 | Múnter | <p>Estructura construïda per proporcionar recursos hidràulics complementaris als residents de la casa de pagès del Fabré. Conserva la presència d'un reposador; aquest element, situat davant l'era del mas, queda vinculat a l'abastiment d'aigua de la propietat del mateix Fabré, tant per usos agrícoles com particulars. Aquest pou presenta una factura d'època moderna, amb nombroses reparacions en totxana. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a la mateixa època moderna, moment de construcció i funcionament del mas.</p> | 41.8735900,2.2251400 | 435701 | 4636031 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53888-foto-08129-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53888-foto-08129-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53900 | Rellotge de sol de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-munter | <p>http://www.gnomonica.cat/BD.CFM.</p> | XVIII-XIX | Falta la varilla i s'ha perdut part de la decoració ornamental de la peça. | <p>Esgrafiat formant un rellotge de sol situat a la façana principal de l'església de Sant Esteve de Múnter. Aquest element es troba presidint la façana principal i de l'estucat original de la façana només es conserva la part corresponent a aquesta composició. L' escena està format per una esfera de 19 puntes on, al centre del qual, resta el negatiu de la pipa de ferro que actuava de varilla indicadora de l'hora solar. La tècnica utilitzada s'ha basat en la complementació pictòrica de la part esgràfiada amb tres color bàsics: el vermell i el groc que actualment presenten un to apagat a causa de la incidència del raigs del sol i el mal estat de conservació de l'element.</p> | 08129-166 | Església de Sant Esteve de Múnter. | <p>L'aparició del rellotge de sol com element decoratiu de moltes façanes de masies o edificacions religioses esdevé molt popular al llarg del segle XVIII. Les primeres evidències es documenten en zones de la costa però ben aviat seran moltes les masies que adoptaran aquests rellotges solars com un element alhora ornamental i funcional.</p> | 41.8784700,2.2131800 | 434713 | 4636582 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53900-foto-08129-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53900-foto-08129-166-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53913 | Font de Canaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canaleta | XVIII-XX | Actualment no porta aigua. | <p>Font situada al peu del torrent de la Casanova de la Vall just a tocar amb la Riera de Postius, on desguassa. L'estuctura de la font és força senzilla, aquesta es troba construïda al costat del torrent aprofitant un saltant del mateix i a mode de talús. Es tracta d'un mur de contenció a una sola cara vista fet de pedra de petites dimensions, ben desbastada i lligada amb morter de calç. A l'espai central hi ha una llosa, una mica més gran que les altres pedres, aquesta de formació calcària està ben treballada i presenta una inscripció on es pot llegir: Font Canaleta. L'obertura de la font es troba a la part inferior d'aquest mur i està formada per un pas circular, tot recobert de molsa i un canaló. Per aquí s'evacua l'aigua que va a parar en un petit receptacle rectangular, també construït en pedra, que facilita l'evacuació de les aigües cap al torrent de la Casanova de la Vall. L'entorn està parcialment arranjat, resten visibles alineacions de pedres fent de canal vers el torrent, al centre hi ha una taula circular de pedra, segurament afegida més tard.</p> | 08129-179 | Postius | <p>Aquesta font es troba molt apartada del nucli urbà de Muntanyola i és desconeguda per bona part de la població. Sembla formar part d'una estructura associada a la construcció i funcionament de la Casanova de la Vall, una masoveria del mas la Vall situada al peu del camí Ramader de Fontfreda. Tot aquest entorn presenta una ocupació antròpica de caire rural, sobretot agrícola i ramader, i si bé la font no es emprada per abastir d'aigua el mas, ja que aquest gaudeix de diferents sistemes d'abastiment, sí que en devia ser un element important a la zona, en general força mancada d'aigua. La llosa central que fa de cos a la font conté una inscripció on es pot llegir: Font Canaleta, però no hi consta cap data de construcció o reforma. La història i arranjament d'aquesta font s'ha de vincular a les activitats de la Casanova de la Vall però també a un pas transhumant on pararien a abeurar els ramats que es direccionessin vers el municipi veí de l'Estany, per la zona del bosc gran de Postius. Posteriorment, s'hauria arranjat l'entorn, i molt més recentment, en un context de segle XX s'hauria afegit la taula de pedra per convertir l'espai en un lloc de lleure.</p> | 41.8720000,2.1334700 | 428092 | 4635928 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53913-foto-08129-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53913-foto-08129-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53913-foto-08129-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troba situada a 1Km de l'inici de la pista que porta a la Casanova de la Vall. S'accedeix des de Santa Eulàlia de Riuprimer direcció Avinyó per la BV4316, per una pista forestal a mà dreta entre el Km 1.3 i 1.4Km vers Postius i la Casanova de la Vall. Un cop a la casa cal seguir la pista, que seguint una pendent pronunciada i vers l'esquerra mena a un petit replà d'on surt un corriol que porta a la font. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/