Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53828 | Alzina monumental de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-monumental-de-fontanelles | <p>MAH/228/2005, 2 de maig: Declaració d'arbres monumentals i actualització de l'inventari d'arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local.</p> | <p>Alzina de grans dimensions que, durant anys, ha servit de punt de referència a Muntanyola, tant pels viatgers de la zona -ja que es pot observar des de bona part del terme-, com pels propers habitants de les urbanitzacions. El seu perímetre, a un metre d'alçada de la base, és aproximadament de 4,5 - 5 metres; la seva copa mesura, linealment, poc més de 20 metres (aproximadament). Fa uns anys es creu que li va caure un llamp, al costat sud; trencant-se part del ramatge principal.</p> | 08129-94 | Urbanització de Fontanelles | <p>La gran alzina de Fontanelles es troba ubicada davant el mas que porta el mateix nom, i que és de propietat municipal. La zona es caracteritza per estar situada sobre una petita elevació o plana, que li permet a l'alzina de gaudir d'abundant llum natural. Es desconeix l'edat de l'espècimen, que de ben segur és centenari. Destaquen les arrels del mateix arbre, que es troben expandides al voltant de l'entorn més immediat i són de grans dimensions.</p> | 41.8606600,2.1802900 | 431965 | 4634630 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53828-foto-08129-94-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 53856 | Arxiu de Pau Vilardell de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-pau-vilardell-de-muntanyola | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XV-XIX | <p>Es conserva part de l'arxiu personal de Pau Vilardell de Muntanyola. Es tracta d'un recull d'actes notarials formats per una unitat documental en paper del segon terç del segle XVII i dels diversos actes de patrimoni del 1629 al 1635. Aquests documents estan vinculats a la figura de Pau Vilardell, hereu del mas Vilardell cap el segle XVII, de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Aquest fons es troba recollit a l'Arxiu Episcopal de Vic dins els fons personals o patrimonials de diversos personatges osonencs.</p> | 08129-122 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>El mas Vilardell és un dels masos més antics documentats al municipi de Muntanyola; es troba situat a la baga de Muntanyola, sobre la riera que porta el mateix nom, i conserva abundant documentació moderna i contemporània del mas i els seus habitants a través dels arxius religiosos, com és el fons de l'arxiu episcopal de Vic i l'arxiu parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya i han de ser produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions, per persones jurídiques de caràcter privat que desenvolupen llur activitat a Catalunya. Els documents de més de 100 anys produïts o rebuts per una persona física també formen part del patrimoni documental català. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 53908 | Arxiu del monestir de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-monestir-de-lestany | X-XX | No està catalogat en la seva totalitat. | <p>En aquest arxiu es conserva abundant documentació referent a Muntanyola, sobretot a partir del segle XII, al tractar-se d'una de les propietats del mateix monestir. El Castell de Muntanyola i el seu terme castral entraren a la baixa edat mitjana a formar part de l'òrbita del monestir de l'Estany i aquesta vinculació és encara present avui en dia. Destaca el Capbreu i altres documents referents als límits i afrontaments amb Muntanyola. Conjunt documental que resta pendent de catalogació i estudi.</p> | 08129-174 | Monestir de l'Estany | <p>El monestir de Santa Maria de l'Estany situat al nucli de la població de l'Estany, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser fundat l'any 1080 i el seu claustre és una de les joies del romànic Català. En les antigues dependències abacials hi ha el museu on es mostra un conjunt d'objectes, alguns pertanyents al monestir i d'altres que els veïns del poble hi han aportat. En una de les sales es guarda l'arxiu amb documentació des del segle XI del monestir que sés testimoni de la seva llarga història. Actualment bona part de l'arxiu documental també es guarda a les dependències de l'arxiu del Bisbat de Vic.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53908-foto-08129-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53908-foto-08129-174-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53857 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-17 | XIX.XX | <p>Fons documental de formació recent on s'hi conserven els documents generats per la mateixa administració municipal i on també es recullen altres testimonis documentals del municipi des de mitjan segle XX. Aquest conjunt presenta dos fons documentals diferenciats dins la documentació pròpiament municipal, principalment formats per la documentació del Jutjat de Pau i la del Registre Civil. El fons municipal es divideix en: l'Administració general de comptes i manaments documentada a partir de 1900 fins a l'actualitat; Obres i Urbanisme des de 1980; el Diari d'Intervenció d'Ingressos des del 1931; els Llibres d'Actes des de 1902; Comptabilitat i Hisenda des de 1853. Un altre conjunt documental tracta el tema de la Sanitat des de 1950. Un apartat de seguretat pública que comprèn des del Servei militar i quintes fins a la instrucció pública, i que es troba documentat a partir del 1903. Un altre volum documental recull el tema de les Eleccions Municipals, sobretot a partir de 1977, en endavant. També es tracten aspectes generals sobre la població: el padró municipal d'habitants des de 1980, els diversos certificats emesos des de 1972. Un altre conjunt important el forma el Jutjat de Pau, documentat des del 1884, junt a la correspondència vària tramesa des de 1948. L'arxiu municipal també consta d'un petit fons fotogràfic variat amb imatges sobre el municipi, els seus indrets i elements arquitectònics; i també alguns aspectes de la vida quotidiana i rural, tot i que hi manca un fons cultural.</p> | 08129-123 | Ajuntament de Muntanyola | <p>L'arxiu municipal de Muntanyola és un fons documental força modern, amb documents que no reculen de mitjans del segle XIX, concretament fins al 1840, moment de la definitiva creació dels municipis moderns. Aquest fet s'ha de relacionar amb les característiques del propi municipi i la seva història i la fragmentació que ha sofert tot aquest territori des dels seus inicis, amb una dualitat parroquial formada per la parròquia de Sant Esteve Múnter i la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, la dualitat castral dels Castells de Muntanyola i de Múnter i la forta presència del Monestir de l'Estany. En temps moderns, el municipi constava com agregat de Santa Eulàlia de Riuprimer, depenent en gran mesura d'altres poblacions veïnes com Tona i Malla. La gran dispersió de la població en diferents masos i parròquies va portar a la disgregació de les fonts documentals a mans eclesiàstiques i a particulars i va dificultar la creació d'un fons unitari.</p> | 41.8794600,2.1786000 | 431845 | 4636719 | 08129 | Muntanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya i han de ser produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions, per persones jurídiques de caràcter privat que desenvolupen llur activitat a Catalunya. Els documents de més de 100 anys produïts o rebuts per una persona física també formen part del patrimoni documental català. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 53858 | Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-munter | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic.</p> | XI-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Múnter es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Es conserven 67 unitats documentals en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del 1300 al 1960 del segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna i contemporània. Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Cal assenyalar que és un registre elaborat a partir de la descripció del catàleg antic i que es troba pendent de revisió. La classificació de l'Arxiu és la que segueix: Llibres sacramentals: Baptismes documentats entre 1552-1885. 3 unitats documentals; paper; volum. Confirmacions enregistrades entre 1598-1726. 1 unitat; paper; volum. Matrimonis realitzats a l'església parroquial de Múnter entre el 1565 i el 1906. 5 unitat documental; paper; volum. Defuncions entre 1750 i 1910 en 2 unitats documentals. Les celebracions i aniversaris entre 1753 i 1878 en 2 unitats. L'administració de l'obra entre 1687 i 1845, en 3 unitats; Les nombroses visites pastorals entre 1687 i 1668 en 2 unitats paper. Les diverses Consuetes del segle XVII: 1599 (Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, consueta). 1 unitat documental; paper; volum. La documentació referent a Comptes i factures, entre 1501-1909, i conservades en una 4 unitat documental; paper; volum. Com també un inventari parroquial del 1801. Llevadors de rendes apuntats entre 1601 i 1900. 3 unitats documentals; paper; volum i lligall. Les fundacions i causes pies del 1588 al 1820 organitzat en 2 unitats documentals. La correspondència del 1806 al 1871 en 1 unitat documental. La documentació de diverses confraries: La del Roser, la de Nostra Senyora de la Candela i la de Sant Isidre entre 1592 i 1816 en 4 unitats documentals. La de Nostra Senyora de la Candela en tres unitats documentals més. Documents associats a l'administració vària notarial i datats d'entre el 1601 a 1900 en 2 unitats documentals; paper; volum. Els manuals notarials de 1332 a 1662 en 11 unitats documentals. Els diversos capítols matrimonials de 1337-1807, organitzats en 2 unitats documentals; paper; volum i lligall. Els testaments documentats entre 1337-1943. 7 unitats documentals; paper; volum i lligall. Actes notarials del 1366 al 1736 en una unitat documental; paper; lligall. Un altre bloc de Registre de documents del 1701 al 1800 en una altra unitat documental; així com la Vària Notarial de 1737 a 1824 en dos unitats documentals. I pergamins del 1300 al 1608.</p> | 08129-124 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>L'arxiu paroquial de Sant Esteve de Múnter és fruit de la documentació recollida de l'església parroquial que porta el mateix nom. En origen el conjunt es va formar a la zona de Múnter, pronunciada com a Munta, apareix documentat al 929 com a villa de Montari, i en altres documents com a Motabri. S'estén per la Plana entre Tona i Malla i arriba fins a dalt de la serra, a l'indret de Cal Ros de Múnter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigit abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol s'alçà un castell que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Aquests, a mitjan segle XIII eren de Bernat de Riera, ciutadà de Vic, i després passaren als Montcada i a partir del 1293, a la família Brull. Per successió familiar, al segle XV, passaren als Alta-riba de Riudeperes i als seus descendents, nomenats comtes de Múnter al 1698. Actualment, encara té aquest títol la família marquesal dels Sentmenat. Múnter fou sempre un terme petit que comptava amb dotze famílies l'any 1370, 11 famílies el 1553 i 14 al 1782, cens que manté fins als anys 80 del segle XX. L'església de Sant Esteve de Múnter fou renovada al segle XII i transformada, amb elements barrocs, al segle XVII. Té encara l'absis romànic ben conservat i també una bona part dels murs de la nau i la base del campanar. Del castell situat sobre el mas del Castellar, resten alguns paraments del segle XIII. Entre els masos més antics d'aquesta zona hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53858-foto-08129-124-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya i han de ser produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions, per persones jurídiques de caràcter privat que desenvolupen llur activitat a Catalunya. Els documents de més de 100 anys produïts o rebuts per una persona física també formen part del patrimoni documental català. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53859 | Arxiu Parroquial de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic.</p> | XI-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Es conserven 114 unitats documentals en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del 1101 al 1960 del segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna i contemporània. Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Cal assenyalar que és un registre elaborat a partir de la descripció del catàleg antic i que es troba pendent de revisió. La classificació de l'Arxiu és la que segueix: Llibres sacramentals: Baptismes documentats entre 1496-1890. 9 unitats documentals; paper; volum. Confirmacions enregistrades entre 1764-1960. 5 unitats; paper; volum. Matrimonis realitzats a l'església parroquial de Muntanyola entre el 1568 i el 1941. 8 unitat documental; paper; volum. Vària Sacramental entre 1779 i 1947, en 3 unitats documentals. Les celebracions i aniversaris entre 1643 i 1914 en 7 unitats. L'administració de l'obra entre 1643 i 1914, en 7 unitats; Les nombroses visites pastorals entre 1693 i 1690 en 5 unitats paper. Les diverses Consuetes del segle XVII: 1605-1957 (Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, consueta). 1 unitat documental; paper; volum. La documentació referent a Comptes i factures, entre 1601-2000, i conservades en una 2 unitat documental; paper; volum. Llevadors de rendes apuntats entre 1601 i 1959. 5 unitats documentals; paper; volum i lligall. Les fundacions i causes pies del 1601 al 1890 organitzat en 5 unitats documentals. La correspondència del 1720 al 1972 en 3 unitats. El Cens Parroquial del 1701 al 2000 en 1 unitat documental. La documentació de diverses confraries: la del Bací de les Ànimes (1707-1959), la del Roser (1716-1928) i altres en 12 unitats, i dels anys 1693 a 1960. (12 unitat documental; paper; volum). Documents associats als Manuals notarials i datats d'entre el 1345 a 1724 en 13 unitats documentals; paper; volum. Els diversos capítols matrimonials de 1538-1666, organitzats en 2 unitats documentals; paper; volum i lligall. Els testaments documentats entre 1648 i 1800. 1 unitats documental; paper; volum i lligall. Vària notarial amb una cronologia que comprèn del 1701 al 2000. s. XVIII-XIX. 1 unitat documental; paper; lligall. Així com un registre de documents del 1101 al 170, en una unitat documental, i tres unitats en vària notarial del 1401 al 2000, i una unitat de pergamí del 1255 al 1590.</p> | 08129-125 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>L'arxiu paroquial de Sant Quirze de Muntanyola és fruit de la documentació recollida de l'església parroquial que porta el mateix nom. L'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita es troba a 807 m d'altitud, dalt de la serra, però abocada a la vall interior del terme. Aquesta església ja existia al 938 i fou renovada i consagrada de nou al 1177. L'església actual fou totalment reconstruïda al 1727, sense que s'endevini cap element visible de l'església anterior. Formen part del conjunt la col·lecció de retaules dels tallers Rai Gros de Vic, i també el retaule major fet per un mestre italià Lorenzo Mercanti el 1809. El conjunt fou restaurat des del 1989 per la Diputació de Barcelona. D'aquesta zona destaquen els masos de Tresserra, Fontanelles, Serra-Rica, Vilavendrell, Puigllat, la Vall, la Roca, la Riera, l'Aliberch i el Castell, així com el Dalmau.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53859-foto-08129-125-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53781 | Barraca de Puigsaurina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-puigsaurina | XVIII | <p>Estructura de planta rectangular formada per dos cossos annexats: un de planta quadrangular conformant l'habitatge d'un antic mas o barraca i un segon cos perpendicular al primer, utilitzat com a annexes ramaders i magatzem. La tècnica constructiva emprada es centra en el mur de paredat comú rejuntat amb morter de calç, deixant algunes pedres vistes i amb cantoneres poc treballades també de pedra local. La coberta de l'edifici principal és a dues aigües, sobre ràfec de rajol i teula girada. La distribució de la façana és força simètrica: la gran portalada al centre, amb llinda i brancals del carreus de pedra sorrenca molt irregular, i cinc finestres, una sobre la porta i les dues respectives als costats. Aquestes es composen de llinda, brancals i ampits d'un sol carreu força irregular.</p> | 08129-47 | Castell de Muntanyola | <p>Edifici de factura recent, conserva alguns brancals de la porta i les finestres que situen el cos principal de l'edifici a l'entorn del segle XVIII. Per les característiques de l'edifici, s'hauria construït en un moment d'auge demogràfic i agrícola de Muntanyola.</p> | 41.8714900,2.1609300 | 430370 | 4635848 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53781-foto-08129-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53781-foto-08129-47-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53783 | Bassa de Postius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-postius | XII-XVIII | <p>Bassa de forma rectangular situada a l'entrada del mas Postius, a la banda septentrional del turó i a un nivell inferior d'on s'assenta el mas. Té dues parets fetes amb pedra del país, unida amb morter de calç, i una és roca natural. El mur té una amplada de 90 cm i una alçada de 6 m. A la capçalera de la bassa, en el punt més estret, hi ha una escala de 5 graons que porten a una portella que hauria servit per controlar el pas de l'aigua. Cal assenyalar que sempre hi ha aigua, amb el qual s'ha creat una espècie d'ecosistema amb fauna i flora típica dels llocs humits. Es tracta d'una gran obra de captació de recursos hidràulics.</p> | 08129-49 | Postius | <p>Bassa vinculada a la presència del mas Postius i a l'abastiment de recursos hidràulics del mas, a partir de la captació de l'aigua pluvial.</p> | 41.8839900,2.1327500 | 428046 | 4637259 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53783-foto-08129-49-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53904 | Bassa del Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-camp | XIV-XVIII | <p>Bassa de forma allargada, construïda amb pedra seca. Medeix uns 10 m de llarg per 8 m ample. Aquesta estructura es troba parcialment excavada a la roca natural i parcialment construïda. A la part construïda de la bassa es van utilitzar els carreus de petites dimensions de pedra local, bastament treballada i lligada amb argamassa. Actualment la bassa està plena i abasteix d'aigua al mas el Camp, tot i que de forma provisional per l'escassetat d'aigua de la zona.</p> | 08129-170 | Mas el Camp | <p>Infraestructura lligada a la història del mas el Camp. Aquesta antiga masia es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter. La trobem esmentada en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter. Habitava el mas en aquella època SALVADOR CAMP. Fou ell segurament qui reformà el mas, com indica la dovella central del portal CAMP 1568. Aquest mas també fou reformat al XVIII (1787).</p> | 41.8767600,2.2112300 | 434550 | 4636394 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53904-foto-08129-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53904-foto-08129-170-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 94|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53905 | Bassa del Molí de l'Aliberch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-laliberch | XIV-XVIII | <p>Bassa construïda en una pendent d'una zona terrassada en uns camps darrera el mas Aliberch de Baix. Aquesta estructura es troba parcialment excavada a la roca natural i parcialment construïda. A la part construïda de la bassa es van utilitzar els carreus de petites dimensions de pedra local, bastament treballada i lligada amb ciment, combinada amb maons i maçoneria tot revestit amb un arrebossat. Al tenir una estructura aterrassada el mur nord és molt més alt que la resta, i el desnivell es salva amb un aterrassament escalonat de les parets situades a l'est i a l'oest. Tot i que la bassa presenta una estructura rectangular, a l'extrem nord-oest es troba la infraestructura d'evaquació que fa les tasques de captació i punt de sortida així com de sobreeixidor. Actualment la bassa està plena i abasteix d'aigua a l'Aliberch, tot i que de forma provisional.</p> | 08129-171 | Mas Aliberch de baix. | <p>El mas Aliberch de Baix forma part dels masos històrics de l'antiga parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. L'evolució del mas i els seus habitants es remunta a l'edat mitjana i amb pervivències durant l'època moderna i contemporània, però és sobretot durant els segles XVII i XVIII que trobem una gran activitat constructiva en aquesta zona. La construcció de la bassa i el seu arranjament van lligats a la història del mas, tot i que la seva fàbrica pertanyi plenament a l'època contemporània, al tractar-se d'una estructura encara en ús. La captació d'aigua devia ser una de les activitats bàsiques per assegurar la supervivència d'aquest assentament en cas de sequera i permetia abastir el molí de l'Aliberch, situat sota el mateix mas. Aquesta bassa s'ha de relacionar a la construcció d'un canal que portaria aigua corrent al mateix mas i desguassa a la riera de Muntanyola.</p> | 41.8988900,2.1842000 | 432330 | 4638872 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53905-foto-08129-171-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53768 | Bellavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellavista | XV-XVIII | Presenta mal estat | <p>Petit mas de planta rectangular orientat oest-est i que s'organitza a l'entorn d'un petit pati emmurallat. Són diverses les dependències annexes que es distribueixen al seu voltant, la majoria de les quals són reformes posteriors. Aquesta masia presenta una estructura de planta baixa més pis amb dos accessos a la cara oest. Es tracta d'una estructura de dimensions força modestes on s'utilitza el sistema constructiu de carreus de dimensions mitjanes, regularment treballats i lligats amb argamassa que es disposen en filades regulars combinant amb l'ús de l'obra. Els angles cantoners i les obertures, tant de portes com finestres, es troben emmarcats per carreus de petites dimensions. El mas segueix l'estructura d'entrada i cuina a la part inferior i les dependències d'ús més privat al primer pis. Al voltant del petit barri es disposen els annexes ramaders i a l'exterior es documenta un forn d'ús domèstic i un pou de factura contemporània que imita l'antiga construcció en pedra.</p> | 08129-34 | Muntanyola | <p>Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al fogatge de 1553, moment en què s'esmenta a Joan Bellavista, sense poder determinar si es tracta de Bellavista vella o Bellavista nova. La construcció del mateix segurament es va realitzar durant l'Edat Mitjana, tot i que no hi ha cap evidència arquitectònica que pugui confirmar aquesta hipòtesi. Les restes conservades pertanyen a l'època moderna avançada; segurament cap el segle XVIII fou quan el mas arribà a la seva època de màxima expansió.</p> | 41.8755600,2.1923700 | 432984 | 4636275 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53768-foto-08129-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53768-foto-08129-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53768-foto-08129-34-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Casa i extensió de 55 quarteres, part de cultiu, bosc i horta. La major part erm i una petita formada per la casa, limita al l'est amb el mas Xamps, Bosch i Franquesa, al sud amb els masos Casals, Segalés i les terres anomenades Pedrosa de Segalés; a l'oest amb el mas Puigllat, i al nord amb el torrent de Segalés. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53769 | Buenos Aires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/buenos-aires | <p>AREVALO, F.; BRUNELLS, I. (1997). Muntanyola. Revista trimestral n. 9. juny 1997. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 22. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XIX-XX | <p>Masia de petites dimensions orientada est-oest i assentada sobre una plataforma de marga. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta principal amb dues finestres per banda, de dimensions similars i reixades, i dues obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades. Costa una placa on es pot llegir BUENOS AYRES.</p> | 08129-35 | Muntanyola | <p>La història d'aquesta petita explotació agrícola- ramadera és força recent; el topònim, la fàbrica i dimensions de la casa semblen situar-la en un moment indeterminat d'època contemporània. Tal i com està ara i per la documentació conservada tant dels cadastres com del bisbat de Vic, aquest mas no seria posterior al s. XIX. A la façana principal, les obertures conservades presenten llindes gravades amb antropònims com Buenos Ayres, d'atribució dubtosa dels quals no s'han pogut establir paral·lels, tot i que es creu que va pertànyer a un indià que havia fet fortuna a sudamèrica i s'havia establert a Muntanyola. Aquest edifici, abans de ser l'actual ajuntament, havia estat l'escola pública de Muntanyola, en la postguerra i franquisme, fins que als anys 60 tancaren i els nens anaren a les veïnes poblacions de Santa Eulàlia de Riuprimer o Tona. La primera escola fou al Vilar de Múnter, després va ser a Bons Aires, actual ajuntament. Aleshores el pis de baix estava dividit en dues parts, una era escola i l'altra ajuntament, i al pis de dalt hi vivia la mestra. De Múnter pujaven 17 nens que, juntament amb els de Muntanyola, feien un total de 40 o 50 alumnes. La majoria es portava el dinar i se'l menjaven a Cal Campaner. Això als anys 20 i 30 del segle XX, moment en què les mestres també havien estat allotjades al Sagarell. Després de Muntanyola s'anava a Malla i als 17-18 anys s'anava a Múnter de 8 a 10 del vespre amb Mn. Ramon Comas.</p> | 41.8794600,2.1786000 | 431845 | 4636719 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53769-foto-08129-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53769-foto-08129-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53769-foto-08129-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53757 | Cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campaner-2 | <p>AADD. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal. (Osona i Ripollès). Barcelona: 106. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Rectoria de Sant Quirze de Muntanyola. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XX | Restaurada i necessita manteniment | <p>Edifici civil conegut a la població com a Cal Campaner, i també per ser la rectoria de l'església parroquial. Es tracta d'una construcció formada per una casa de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana, la qual és orientada a ponent. La vessant de llevant és més prolongada que l'altra. Es troba adossada al mur de migdia de l'església parroquial. Presenta un cos de galeries orientat a migdia i adossat al temple. A la part posterior hi ha un hort que es troba al costat del cementiri. Consta de planta baixa i dos pisos; el portal d'entrada és de forma rectangular amb la llinda decorada, amb elements d'iconografia eclesiàstica. S'hi ha construït annexes per tal d'habilitar-los com a casa de colònies, fet que ha destruït un xic l'antiga estructura. És construïda amb pedra amb afegitons de totxo.</p> | 08129-23 | Muntanyola | <p>Pel fet de ser la rectoria i trobar-se adossada al cos de l'església parroquial, la seva història va estretament unida a la de la mateixa església. Les primeres notícies de l'església de Sant Quirze daten del X, però al XII fou reformada i consagrada de nou. L'església es va reconstruir durant la primera meitat del segle XVIII. Testimoniat en diverses inscripcions en llindes de la rectoria, que fou reformada ensems que l'església. Com indica la llinda del portal, al 1784 és quan s'inicià un important període de reformes. Altres dades són del 1789 en el balcó tapiat, i en finestres el 1789, el 1790 i el 1789. Fins als anys 80 del segle XX no estava habitada pel rector sinó pel campaner i d'aquí heretà el nom. Per part del càrrec rectoral, es documenten a l'indret una mongia (1306), una vicaria (1346) i una sagristia (1346). Al 1347, els parroquians de Muntanyola venen a Jaume Guitart, prevere, monjo i vicari, la sagristia de la mateixa parròquia amb tots els seus drets i rèdits per un període de 6 anys. També s'esmenten alguns beneficis, a l'any 1346, en un testament es fa donació d'un octau d'ordi a l'altar de santa Maria, i un altre al de Sant Pere del Castell (església sufragaria de Sant Quirze). Finalment, a partir de 1370, es documenta l'existència d'un segon benefici fundat a la mateixa església, en aquest cas sota l'advocació de Santa Magdalena. Ens trobem, en ple segle XV, davant una comunitat parroquial plenament constituïda i organitzada al voltant d'una església que aparentment no ha sofert gaires modificacions estructurals des de la seva fundació. Aquest fet es demostra clarament en l'acta de la visita pastoral del 1442; en ella s'indica que a part de l'altar major dedicat a Sant Quirze a Santa Julita n'hi ha un altre dedicat a Santa Magdalena. La següent referència que tenim de la rectoria data de 1537. A les darreries del mateix segle, l'any 1592, en una nova visita pastoral, es manà al Rector que tanqués el portal que comunicava l'església amb la rectoria a nivell de planta baixa, on hi havia l'estable que ocasionava males olors a l'interior del temple. A la vegada, es donava permís al Rector per obrir un nou portal a l'alçada del cor, que havia d'anar a càrrec seu. El novembre de l'any següent es manà que en el lloc on hi havia hagut la porta de comunicació de l'església i la Rectoria es col·loqués una reixa tancada amb pany i clau. No hi ha més notícies fins a finals del segle XVII, al 1696, quan el representant Episcopal va manar realitzar-hi algunes obres, que no s'especifiquen. No serà fins a mitjan segle XIX, al 1842, quan es registren una sèrie d'obres a la casa degudes al canvi de rector. Les reparacions van afectar tot l'edifici, i la seva descripció per plantes, permet conèixer la distribució de les diferents estances. Es van repassar i arreglar les teulades. A l'alçada del segon pis es va enrajolar la cambra del Vicari. A la primera planta, es van col·locar lloses per a la llar de foc, i adobar i anivellar el paviment de la galeria. A la planta baixa es va repassar el graner, la pallissa, el rebost, la cort i el celler. També s'esmenten millores en unes estances que hi havia sota la galeria. Entre les obres destaca la construcció d'una cort, l'arranjament de l'estable, on es va col·locar una llinda al portal que donava a l'hort. També es van fer alguns treballs de fusteria, com la renovació de portes i finestres i part de l'embigat, aquestes va ser sufragades pel rector. Es van fer noves reformes al 1863, amb l'entrada d'un nou rector, i van afectar la cambra del vicari i les diverses finestres. També es va preveure elevar els pilars del porxo i l'aixecament de baranes. Una altra reparació fa esment de la lliça, on es va haver de fer nova una paret, juntament amb el graner. I l'any 1865 es va fer el portal principal de la lliça. Durant el segle XX consta la instal·lació de l'enllumenat d'acelitè al 1949 i la renovació de tota la teulada, i unes intervencions a la galeria l'any 1959.</p> | 41.8782500,2.1775900 | 431760 | 4636586 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53757-foto-08129-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53757-foto-08129-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53757-foto-08129-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53771 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-7 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>Aquest mas presenta una estructura de planta baixa, primer pis i unes petites golfes, amb un pati al davant i una petita era. La planta baixa es troba disposada en dues estances: una d'entrada coberta amb volta de cúpula d'obra i amb el terra de rajola, i la sala utilitzada com a cuina-menjador on per la part exterior encara es pot observar el tapiat de la boca d'un forn d'ús domèstic. La resta d'estances es troben ubicades en el pis superior. La tècnica constructiva emprada es basa en el rajol i l'arrebossat, sobre una base de petits carreus de pedra local lligats amb argamassa. La teulada és a dues aigües amb una coberta de bigues de fusta i teula aràbiga. La façana principal s'organitza en base una porta de grans dimensions acabada amb totxana; mentre que al primer pis hi trobem tres obertures, dues de les quals de mida mitjana, mentre que l'obertura central fou convertida en un balcó amb una llinda de pedra per base i una barana de ferro forjat. El segon pis o golfes presenten una sola obertura central de dimensions considerables i treballada amb rajols, recentment tapiada. Just a sobre de la mateixa s'hi troba el suport per una corriola, que ens indica que segurament aquest darrer espai hauria estat utilitzat com a graner o magatzem. Els únics cossos annexos al mas el formen un petit magatzem, adossat al mateix edifici pel cantó sud-oest.</p> | 08129-37 | Zona del Vilardell | <p>Les notícies històriques de cal Ros són força recents, enfront cal Ros de Múnter, situat a l'altra parròquia. Per la seva tipologia, aquest mas es pot ubicar a mitjan del segle XVIII o ja dins el segle XIX. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim de 'cal Ros' es podria pensar que el mas va ser concebut com a masoveria de la zona de Múnter. Aquest terme s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial.</p> | 41.8947600,2.1823300 | 432171 | 4638415 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53771-foto-08129-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53771-foto-08129-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53771-foto-08129-37-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53772 | Cal Ros de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-de-munter | XII-XVIII | <p>Mas conegut com a Can Ros o Can Ros de Múnter. Es tracta d'una explotació agrícola-ramadera situada a la plana de Múnter, al peu del camí antic de Muntanyola. Aquest edifici és de planta quadrada amb coberta a doble vessant orientada nord-sud. És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur. Estructura formada per planta baixa i una planta sota coberta. Aquesta organització és força habitual en petites masoveries, on a la planta baixa hi havia els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxana. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra d'origen local. Les bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada pel pendent del terreny, de la porta i un dels murs de tancament; encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva un paviment de pedres.</p> | 08129-38 | Múnter | <p>Les primeres referències històriques sobre can Ros o cal Ros de Múnter les trobem en els diversos fogatges tant del 1497 com el de 1553, així com en les nombroses visites pastorals del bisbe de Vic a Sant Esteve de Múnter. Aquest mas sembla tenir un origen que es remunta a la Baixa Edat Mitjana, en un moment d'ocupació de nous territoris i d'ampliació de les explotacions. Aquest apareix successivament a la documentació en els diversos llibres de naixements, matrimonis i defuncions, tot i que aquest mas no va assolir la importància política i econòmica d'altres masos de la zona com Matavaques, Dosrius, etc. A nivell estructural presenta nombroses reformes, la gran majoria datables en el transcurs del segle XVIII o ja dins el segle XIX. Actualment és una masoveria; el propietari ha mantingut l'estructura del mas, amb molt poques reformes, i els masovers mantenen part dels terrenys conreables, bàsicament els horts, però no tenen bestiar.</p> | 41.8816200,2.1965200 | 433334 | 4636945 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53772-foto-08129-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53772-foto-08129-38-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53873 | Camí de Sant Salvador de Serrallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-salvador-de-serrallops | <p>CASAS, J. (2005). Memòria de la prospecció arqueològica superficial de la nova carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. (Sant Bartomeu del Grau- Oristà- Muntanyola i Olost a Osona). Inèdit. TORRES, J.; SALVANS, J.; COROMINES, J. (2000). Els camins ramaders del Lluçanès. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Lluçà.</p> | XIV-XIX | <p>Tram viari que correspon a un antic camí d'origen medieval documentat i parcialment recuperat en el decurs de les Obres de Millora General Nova Carretera des de l'Eix Transversal a la C-154. Aquestes traces d'un antic camí amb estructures viàries associades es troba direcció est oest i perpendiculars al camí d'Alboquers. Resta visible part d'un paviment parcialment empedrat a mode de via o camí format per un tram de 15 metres d'un paviment o empedrat de pedres de gran dimensions, ben desbastades i d'origen local, que es troben disposades formant el camí. Resta també un conjunt de blocs de pedra que possiblement formi part d'un dels murs laterals que formen l'estructura d'aquesta possible via o camí empedrat. El punt on s'acumula més quantitat de materials és en l'encreuament entre el camí d'Alboquers i el que pren la direcció als Tossals. És a partir d'aquest punt on s'identifiquen la major part de murs que formen part de la via, tot i que aquests es documenten de forma intermitent, i l'actual estat de la coberta del sòl i les obres que s'hi porten a terme dificulta la seva identificació i sobretot el seguiment del traçat.</p> | 08129-139 | La Muntada | <p>La prospecció superficial realitzada als terrenys afectats pel Projecte Constructiu de Millora General Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154, ha permès recuperar la presència d'estructures viàries d'època indeterminada però amb un possible origen medieval i fins i tot anterior a la zona d'Alboquers i Sant Salvador, on es documenta part del traçat d'un antic camí. El traçat s'ha recuperat en diversos punts. Un primer punt a la Zona d'Alboquers i Sant Salvador de Serrallops. En aquest indret cal assenyalar les restes de l'antic camí empedrat amb els murs laterals que s'assenten directament sobre la roca, i les possibles estructures viàries formades per les restes d'un empedrat. El camí [...ultra strata publicam...] de Sant Salvador de Serrallops es troba documentat en un document del segle X en la qual Guillem de Balsareny dóna un alou a Sant Pere de la Seu de Vic situat davant de l'església d'Alboquers. Un segon punt a l'encreuament de camins entre el camí d'Alboquers i el de Sant Salvador de Serrallops i que es troba citat a la documentació medieval del segle X com a [..Strata publicam..]. És a partir d'aquest punt on s'identifiquen la major part de murs que formen part de la via.</p> | 41.9432000,2.1400700 | 428719 | 4643827 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53873-foto-08129-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53873-foto-08129-139-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53854 | Camí ramader de Vic a Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-vic-a-manresa | <p>AADD. (1997). Muntanyola. Revista trimestral n. 11. desembre 1997. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 10. TORRES, J; SALVANS, J; COROMINAS, J. (2000). Els Camins Ramaders del Lluçanès. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Col·lecció 'La ramada encantada', vol. 0. Lluçà.</p> | XIV-XIX | <p>Podria ésser el principal camí ramader del terme i, de fet, és l'únic que encara enregistra algun moviment transhumant, al menys fins a dates relativament recents. Aquest vial procedent del Vallès, probablement per més d'una via, travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció a Puig Rodó i Fontfreda, per la carena entre les rieres d'Oló i Muntanyola que, en aquesta zona, representen la partió d'aigües entre el Llobregat i el Ter, travessant el municipi de nord-oest a sud-est. Des de Fontfreda, punt d'entrada al Lluçanès, el camí segueix direcció a Alboquers, el Puig Permanyer (d'on surt el camí ramader Cadí-Montseny cap a Olost), Sant Bartomeu del Grau (on s'incorpora el camí ramader Cadí-Montseny procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt, l'Hostal del Vilar, el Collet de Sant Agustí, l'Alou i Torras d'Alpens, on s'incorpora al camí que va en direcció a Castellar de n'Hug. Tot i que en el terme municipal de Muntanyola no conserva cap tram empedrat, es tracta d'una via de gran interès etnològic i patrimonial.</p> | 08129-120 | Varis | <p>Es tracta d'un camí de terra batuda que vorejant la cinglera passa per la Font Freda, i puja cap a la dreta fins a Sant Bartomeu. Tot i que aquests espais han estat molt reparats (tant per les inclemències del temps com per l'acció humana) resten ponts i altres obres civils vinculades al seu pas, així com diversos sistemes de canalització i evacuació d'aigües. Actualment, aquesta zona és objecte d'estudi de l'activitat transhumant i de la recuperació dels vells camins ramaders a través dels treballs del 'Grup de treball de transhumància del Solc', com a una més de les múltiples activitats de dinamització cultural de la comarca del Lluçanès que desenvolupa el col·lectiu 'Solc'. Al 1997, es va fer l'arranjament del camí ral de Sant Cugat de Gavadons a Fontfreda; aquesta feina va consistir en la consolidació del camí, la millora de les cunetes i el ferm i es va realitzar en el marc de millores de la xarxa de camins del Consell Comarcal d'Osona.</p> | 41.9163700,2.1352100 | 428286 | 4640853 | 08129 | Muntanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53854-foto-08129-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53854-foto-08129-120-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53773 | Can Fabré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabre | XII-XVIII | <p>Masia formada per dos cossos adossats i articulats al voltant d'altres dependències agrícola-ramaderes. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes de planta rectangular orientada sud-nord, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta els murs de paredat comú utilitzant pedres de petites i mitjanes dimensions lligades amb morter i pedres cantoneres, que actuen tant d'element arquitectònic com d'element decoratiu. Les obertures conformades per finestres apareixen emmarcades per carreus de pedra ben tallats i de dimensions considerables, seguint una organització en vertical. L'estructura interna del mas segueix la modulació estàndard on tota la planta inferior de la casa; estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes, i la part superior a les dependències d'ús privat. Una segona construcció, annexada a l'estructura anterior per la banda est, segueix la mateixa tècnica constructiva anterior i conforma una petita porxada. Aquest conjunt arquitectònic presenta altres estructures annexes de factura força moderna i dedicades als animals.</p> | 08129-39 | Múnter | <p>La primera referència documental del mas Fabré o Febrer la trobem en el fogatge de 1553, amb la presència del Jaume Febrer com a cap de família; tot i això, la construcció d'aquest mas podria ser anterior al segle XIV. La resta de documentació moderna conservada en el bisbat de Vic fa referència a la família Febrer com una de les més importants de la parròquia de Múnter, juntament amb el mas el Vilar de Múnter, Matavaques, etc. Els habitants del mateix mas, fins fa poc, es cognomitaven encara Febré.</p> | 41.8736000,2.2252000 | 435706 | 4636033 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53773-foto-08129-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53773-foto-08129-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53773-foto-08129-39-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53804 | Can Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farigola-1 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>L'explotació agrícola-ramadera coneguda com a Can Farigola està formada per un conjunt d'edificacions annexes on s'agrupa la zona d'habitatge i els diferents edificis agrícola-ramaders disposats al nord i a l'oest del mas. L'edifici central el forma una construcció de planta quadrangular de la qual es conserven només els basaments. El sistema constructiu utilitzat és de pedra local lligada amb argamassa amb murs de paredat comú i amb grans carreus de pedra calcària local situats en els angles com a pedres cantoneres. A la banda sud-oest de mas, lleugerament separat, es troba els diversos cossos que corresponen als annexes ramaders en runes.</p> | 08129-70 | El Castell de Muntanyola | <p>La història de Can Farigola s'ha de posar en relació amb la ocupació humana i l'explotació agrícola-ramadera de la part interior de les serres de Muntanyola (Puigcimós i Puigsaurina) i els altres masos existents en aquesta zona La seva construcció s'emmarca amb la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué el seu moment àlgid durant el segle XVIII. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local a inicis de l'època moderna. El topònim Farigola es pot situar durant l'època moderna, relacionat amb l'ús de noms procedents de diversos elements naturals. A nivell arquitectònic, no hi ha cap element que permeti fer recular la data de construcció del mas, tot i que per la seva entitat aquest es podria haver bastit ja durant la Baixa Edat Mitjana.</p> | 41.8791900,2.1566800 | 430026 | 4636707 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53804-foto-08129-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53804-foto-08129-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53804-foto-08129-70-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53797 | Can Freixenet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-freixenet | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>L'explotació agrícola-ramadera coneguda com a Can Freixenet està formada per un conjunt d'edificacions annexes on s'agrupa la zona d'habitatge i els diferents edificis agrícola-ramaders disposats al nord i a l'oest del mas. L'edifici central el forma una construcció de planta quadrangular organitzada en planta i dos pisos. El sistema constructiu utilitzat és de pedra local lligada amb argamassa amb murs de paredat comú i amb grans carreus de pedra calcària local situats en els angles com a pedres cantoneres. La coberta està formada per una teulada a doble vessant amb teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada que dóna accés a una petita entrada rectangular en el fons de la qual es disposen les escales d'accés a la resta d'estances particulars que es troben en ambdós pisos seguint l'estructura modular de cuina i annexes al pis inferior i les estances més privades i la sala al primer pis. La façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures, totes emmarcades amb llindes força austeres. Les obertures es disposen de forma irregular al llarg d'aquesta façana: dues al primer pis i una al segon pis. Al costat oest de la façana principal es troben un cos annexat format per un edifici d'una planta i pis i que presenta una factura més moderna. Es tracta d'una construcció en pedra de carreus poc treballats i irregulars on es combina l'ús de rajola per a les obertures de portes i finestres i l'arrebossat. La planta baixa d'aquesta edificació és utilitzada amb fins agrícola- ramaders, mentre que el primer pis perllongaria les estances d'ús domèstic del mas.</p> | 08129-63 | El Castell de Muntanyola | <p>La història de Can Freixenet o Cal Freixanet s'ha de posar en relació amb la ocupació humana de la part alta de la serra de Puigsaurina i els masos existents en aquesta zona com la Farigola o el Peleí. La seva construcció s'emmarca amb la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué el seu moment àlgid durant el segle XVIII. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local a inicis de l'època moderna. El topònim Freixenet sembla d'origen antroponímic i es pot situar durant l'època moderna, relacionat amb l'ús de noms procedents de diversos elements naturals ex. Farigola, la Roca, etc. A nivell arquitectònic no hi ha cap element que permeti fer recular la data de construcció del mas, tot i que per la seva entitat aquest es podria haver bastit ja durant la baixa edat mitjana.</p> | 41.8911500,2.1809200 | 432050 | 4638015 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53797-foto-08129-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53797-foto-08129-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53797-foto-08129-63-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53774 | Can Gaja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gaja | XII-XVIII | <p>Edifici de planta rectangular amb un segon cos adossat a mode de dependència annexa, orientada de sud-oest i adaptada al turó de margues de fons de Plana, on s'aixeca. Els murs són de paredat comú, amb carreus de pedra local treballats bastament i amb pedres de dimensions més grans a les cantoneres. L'estructura s'organitza en base a planta baixa i primer pis amb una entrada i la cuina a planta baixa, i les habitacions al primer pis amb els interiors arrebossats. Les obertures utilitzant un aparell de carreus ben tallats de diferents tamanys i disposades a diferents alçades. Tot i tractar-se d'un mas de petites dimensions, al voltant es poden veure diversos annexes ramaders.</p> | 08129-40 | Múnter | <p>Edifici situat al costat de l'església parroquial de Múnter.Tot i que aquesta casa ha estat molt reformada, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat a tot aquest entorn de sabrera. La casa no presenta cap element que ens aporti una cronologia absoluta de l'estructura ni cap element de relació amb el seu topònim.</p> | 41.8776700,2.2150500 | 434868 | 4636492 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53774-foto-08129-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53774-foto-08129-40-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53775 | Can Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guell | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | <p>Mas conegut com Can Güell, situat sobre una petita esplanada a l'obaga sobre l'Aliberch, s'hi accedeix des d'una pista que porta de l'ajuntament a l'Aliberch i que es bifurca al Sot de l'Om per anar pel Camí dels Sagraments. L'edifici força gran, està format per un cos principal, de planta quadrada, i està format per dos pisos, dels quals un no en conserva la coberta. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. La teulada conservada hauria estat de doble vessant. Els annexos ramaders es disposen al voltant del cos principal, i també es troben parcialment enrunats. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva alguna de les obertures, tot i que no s'observa cap inscripció marcada; algunes presenten l'ampit, la llinda i els brancals de pedra amb arestes bisellades.</p> | 08129-41 | Zona del Vilardell | <p>Al fogatge de 1497 no apareix cap topònim relacionat amb aquest mas, ni tampoc al fogatge de 1553. La construcció del mateix, segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies.</p> | 41.8930300,2.1901700 | 432819 | 4638217 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53775-foto-08129-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53775-foto-08129-41-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53776 | Can Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lleo | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>Edifici de planta gairebé quadrada format per una estructura de planta baixa, primer pis i golfes o sota teulada. La coberta és a doble vessant orientada nord-sud. Als murs presenta una fàbrica formada per carreus de pedra de mesures diverses, desbastades, lligades amb fang; i restes d'arrebossat amb morter de calç. Sembla que inicialment podria haver-hi hagut una casa de dimensions més petites, i amb la porta centrada, formant un primer edifici de planta baixa i planta sota coberta, i que posteriorment s'amplià cap a l'est. La porta i les finestres no són de l'edifici original. La porta principal, amb brancals de pedra, té una llinda monolítica amb la inscripció '17 I [una 'M' i una 'A' superposades, damunt la 'A' hi ha una creu] S 24', data en la que es devien fer les primeres reformes importants; damunt la llinda hi ha un arc de descàrrega amb pedres disposades a plec de llibre; damunt hi ha una finestra amb brancals de pedra i ampit i llinda monolítics. A la dreta de la porta, al cos afegit, hi ha una petita finestra amb elements monolítics i al damunt, a la primera planta, una finestra semblant a la de sobre la porta, però una mica més petita i l'ampit modificat. La planta sota coberta correspon a una represa, aixecant la teulada, mentre que a la façana est s'observa clarament el nivell de la primera teulada. Les finestres són de maó massís i llinda de fusta. A la façana est també hi ha una finestra amb brancals, llinda i ampit de pedra. A l'interior de la planta baixa del mas l'accés a les diferents dependències es fa a través de portes amb brancals de pedra i llinda monolítica. Adossat a la façana oest hi ha dos cossos més, de planta baixa, corresponents a corrals i pallissa força modificats. A migdia hi ha un cos afegit, de planta baixa, que servia de corral, fet en pedra i ara molt modificat. A la façana nord hi ha diverses finestres de maó massís i un cos afegit construït amb totxanes.</p> | 08129-42 | Zona del Vilardell | <p>Aquest topònim no apareix a la documentació de l'església parroquial de Muntanyola fins entrada l'època moderna. L'any 1780 el mas va passar a ser propietat del mas la Riera, esdevenint una masoveria. Aquest mas formaria part de les segones explotacions agrícola-ramaderes documentades a la zona, amb una cronologia del segle XVI o anterior. La documentació sobre aquest mas és força parca, i no serà fins el fogatge de 1553 on s'esmenta segurament el propietari d'aquest mas. En època moderna el mas anirà creixent, tenint com a màxim auge constructiu el segle XVIII. L'evolució arquitectònica del mas es pot observar en l'estudi dels seus paraments. A la façana principal es pot apreciar que el mas el formava un edifici de planta rectangular organitzat en planta i pis amb sota coberta a doble vessant, i que posteriorment s'hi va aixecar un altre pis, es decoraren les obertures i s'afegiren un seguit de cossos addicionals de difícil adscripció, associats al creixement del mas i de la família, en un context d'època moderna.</p> | 41.8961600,2.1912000 | 432908 | 4638563 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53776-foto-08129-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53776-foto-08129-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53776-foto-08129-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53777 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-5 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>Mas aïllat de baixos més dos pisos amb nombrosos annexes ramaders formats per corrals pel bestiar a la part del darrera, i una pallissa situada perpendicular a la façana. La teulada aiguavessa a façana, i són poques les obertures ben marcades en aquest espai. Destaquen les llindes de les finestres de les parets laterals. A la façana hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, i quatre finestres ben marcades. Dues rosetes en relleu a fora i una a l'interior de l'arc, motllures. Al voltant, i a l'ampit i a sota d'aquest tres rossetes en relleu. A l'interior, conserva embigat de fusta i paviment de pedra.</p> | 08129-43 | Múnter | <p>La primera referència d'aquest mas la trobem al 1217, on s'esmenten els masos de Múnter, essent dels més antics juntament amb altres masos de l'entorn. Ja en època moderna les referències són més freqüents, i aquest mas apareix documentat el 1540, on es fa referència al mas Puig, al mas de la Coma (des de 1448) i quatre peces de terra des de 1448-1450. L'edifici apareix datat a la llinda d'una finestra que originalment corresponia a una porta del darrera, en el forn i a un altre punt de fora la casa amb cronologies del segle XVIII. Recentment s'hi ha afegit tota la part dreta de la casa, imitant perfectament la tipologia original i reaprofitant la llinda mencionada.</p> | 41.8725200,2.2111900 | 434542 | 4635923 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53777-foto-08129-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53777-foto-08129-43-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53778 | Can Riera dels Assençaments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-dels-assencaments | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Nomenclàtor de la Província de Barcelona. 1860. Llibrets de l'arxiu parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola (1255-1972). 101 unitats en paper i pergamí. Arxiu Episcopal de Vic. http://www.canriera.com/</p> | XII-XVIII | <p>Mas de planta quadrada amb coberta a doble vessant de teula aràbiga disposada en direcció nord-sud. Es tracta d'un habitatge format per dues construccions de planta rectangular, unides per l'interior, i fetes en dues etapes diferents, com es pot observar segons el diferent nivell constructiu aplicat. L'estructura s'organitza en planta baixa, primera planta i pis sota coberta; seguint la organització dels masos tradicionals. A la planta baixa hi havia hagut els corrals i la façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; i el parament est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxo. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra local ben desbastada, mentre que les nombroses bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida que actualment es troba amortitzada com a espai ramader. El conjunt encara manté bona part de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva el paviment de pedres.</p> | 08129-44 | Zona del Vilardell | <p>Edifici construït sobre un petit turó entre el camí dels sagraments i el camí a l'Aliberch. Tot i que es té molt poca documentació d'aquest mas amb aquest topònim, la factura sembla indicar la seva construcció en un moment incert de l'època moderna. Es desconeixen els diversos propietaris que ha tingut el mas, però sí que sabem que en el segle XIX consta com Riera dels asensaments. Altra informació la proporcionen els diversos llibrets de l'arxiu episcopal de Sant Quirze i Santa Julita, que esmenten habitants congnominats Riera, en aquesta zona. I també apareix en el Nomenclàtor de la província de Barcelona del 1860 com a Masia casa de labranza. Actualment l'espai ha estat arranjat i adequat per a fer-hi activitats de turisme rural com a lloc de residència de pagès.</p> | 41.8931100,2.1843500 | 432337 | 4638230 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53778-foto-08129-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53778-foto-08129-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53778-foto-08129-44-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53761 | Capella de la Mare de Déu de la Bona Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-bona-sort | <p>DDAA.(1996). Muntanyola. Revista trimestral. n.4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. GAVIN, J.M. (1984). 'La Mare de Déu de la Bonasort, os. 210' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 95. TORRENT, C. (1982). Capella del mas Comellas. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVII | L'estat de conservació és bo malgrat que ja no s'hi celebri culte. | <p>Edifici religiós format per una capella de nau única, la qual es troba orientada de nord a sud, i on la façana i portal d'entrada es situen a migdia. Aquesta presenta un portal de forma rectangular amb un òcul al damunt, únic element que l'il·lumina, i el capçer és coronat per un campanaret d'espadanya. La nau és de petites dimensions i forma un petit absis que no és visible des de fora ja que es troba adossat a la casa. Hi ha un balconet a la part dreta de la nau, amb barana de fusta i amb la part inferior decorada amb artesonat, des del qual es pot oir missa sense sortir del mas. És coberta amb volta, la qual és decorada amb estuc així com també ho és la cornisa.</p> | 08129-27 | Mas Comelles de Múnter. | <p>Capella lligada a la història del mas Comelles, que es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter. Aquest mas el trobem ja esmentat en el fogatge de 1533 i la capella consta des del 1640 dedicada, des d'un primer moment, a la Mare de Déu de la Bona Sort. Ni a la capella ni al mas hi ha cap dada constructiva que ens permeti datar l'època de les reformes. Malgrat l'antiguitat de la capella, a l'interior, l'element més rellevant és un quadre el qual és datat el 26 de maig de 1905, pel qual el Dr. Torres i Bages dóna permís de celebrar missa al mas Comelles, propietat de F.J. Castell i Descatllar, que es compromet a mantenir-la i conservar-la.</p> | 41.8720300,2.2224700 | 435478 | 4635860 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53761-foto-08129-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53761-foto-08129-27-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Conserva el fragment d'un retaule datat del segle XVII. Cal assenyalar que no s'ha pogut accedir al seu interior. | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53852 | Capella de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme-2 | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Mare de Déu del Carme, os. 205' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 93.</p> | XIV-XIX | <p>Capella situada en una habitació interior del mas. Aquest espai es troba obert a la sala principal del gran mas la Roca, i l'accés es realitza per una porta rectangular coronada amb brancals i llindes formats per pedres de grans dimensions i ben treballades i que corresponen a la reforma que tingué el mas després de la repressió de la guerra del Francès el 1808. Tota aquesta planta del mas fou reedificada de nou, com consta en nombroses llindes inscrites de la sala. La capella està formada per una petita estança rectangular d'escasses dimensions, on es guarden diversos elements litúrgics i un petit altaret dedicat a la Mare de Déu del Carme. L'habitació només té una petita obertura rectangular a mode de finestra i no contempla cap element ornamental ni en el sostre ni en la resta de l'habitació.</p> | 08129-118 | Mas la Roca. El Castell de Muntanyola | <p>Capella que fou bastida i planificada després de la Guerra del Francès, al 1808, quan s'iniciaren les obres de reforma del mas la Roca, després d'un important incendi que patí aquest conjunt arquitectònic a causa d'un atac francès. Segurament, el mas la Roca hauria tingut abans una capella o oratori en les seves estances o en un edifici annex; si era així, aquest no es conserva a l'actualitat. Sembla lògic pensar també que les dependències cremades albergaven aquest espai que fou reedificat de nou a partir de 1808. Com s'ha assenyalat, la capella no presenta cap element arquitectònic significatiu, i està formada per una petita estança rectangular on es disposa l'altar. El masover ens va ressenyar que la capella havia estat víctima de més d'un espoli, i que part del material litúrgic havia estat robat a finals de segle XX.</p> | 41.8845200,2.1677100 | 430947 | 4637290 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53852-foto-08129-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53852-foto-08129-118-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53853 | Capella de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Puríssima os. 206' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 93.</p> | XIV-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>Capella situada al costat del mas la Rovira. Edifici de tradició romànica, orientada de migdia a nord, a causa de la pendent on es troba construïda. És totalment rectangular, sense indicació d'absis o presbiteri, i està construïda amb grossos carreus combinats amb carreuons. Al mur de migdia hi ha la porta rectangular, coronada amb una llinda semicircular, una finestra d'arc de mig punt, de petites dimensions, i un campanar d'espadanya cobert amb teula aràbiga a doble vessant i coronat per una creu de ferro. Aquest campanar presenta importants reformes a nivell estructural, combinant els carreus, les totxanes i les pedres menys desbastades. La resta de la capella també està coberta amb teula àrabiga, tot i resta visible una primera coberta en lloses de pedra. L'orientació, l'aparell i l'estructura semblen indicar que fou restaurada, ja en època medieval, tot i la factura força homogènia de la seva fàbrica.</p> | 08129-119 | Mas la Rovira. Zona de la Vall | <p>Aquesta capella es trobava dins l'antic terme del castell de Muntanyola, tot i estar en un lloc força apartat i perifèric. Des dels seus inicis, fou una capella estretament vinculada a la família propietària del mas. Tot i que es desconeix el moment de la seva construcció, aquesta sembla situar-se en un moment indeterminat de la Baixa Edat Mitjana i l'època moderna. El lloc de la Rovira apareix documentat com a antropònim a l'acta de consagració de l'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, datada del 1177, i també com una de les propietats de la família Muntanyola-Montcada a mans del germà de Guillem de Montcada al mateix segle XII.</p> | 41.8630300,2.1410000 | 428707 | 4634925 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53853-foto-08129-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53853-foto-08129-119-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53850 | Capella de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-sagrada-familia | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Sagrada Família, os. 201' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 92.</p> | XIV-XVIII | <p>Edifici religiós format per una capella d'una sola nau coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. El portal es troba al centre de l'edificació; aquest permet l'accés a un espai rectangular cobert amb cúpula, tota pintada i ornamentada. Es conserva l'altar dedicat a la sagrada família, així com diversos elements litúrgics, i dos bancs per pregar. Al nord només hi ha una finestreta que permet l'accés a la llum natural. Sota els ràfecs dels murs laterals hi ha carteles, i els angles ostenten una profusa decoració ornamental. El parament està fet amb pedra local i morter arrebossat, i la coberta amb bigues de fusta i teula. Construcció d'una sola nau amb planta rectangular i coberta a dues vessants que es troba situada en un petit desnivell del terreny que afecta l'estructura i distribueix l'espai en dos nivells, en el superior del quals s'hi troba ubicada la capella. De l'estructura original es conserva l'eix constructiu basat en un recinte simple i unitari amb un accés al sud i una obertura decorada amb motllura a la cara est de la construcció. La capçalera de la capella presenta una estructura rectangular i al seu parament interior, parcialment arrebossat, s'hi observa l'existència d'una antiga obertura interior actualment tapiada. Del sistema constructiu destaca la combinació de petits carreus lligats amb morter rematats per blocs de dimensió mitjana disposats als angles.</p> | 08129-116 | Mas Aliberch. Zona de l'Aliberch | <p>La història de la capella es troba lligada a la del mas Aliberch. Aquest espai religiós format per una capella d'una sola nau coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. Era emprada pels habitants del mas, però també pels religiosos de Vic que hi feien estades. Aquest edifici presenta diverses modificacions arquitectòniques en la seva estructura, dificultant la seva adscripció cronològica i els seus diversos usos. La modificació més significativa es troba a la part del sostre i la teulada, afectant de forma significativa la coberta de la capella; si bé es pot datar d'època moderna en el marc de sorgiment de les nombroses capelles particulars adscrites als grans masos del territori català.</p> | 41.8989900,2.1841700 | 432328 | 4638883 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53850-foto-08129-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53850-foto-08129-116-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53760 | Capella de Sant Isidre al mas Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-isidre-al-mas-dalmau | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Joan Baptista del Dalmau, os. 202' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 92. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Capella de Sant Isidre al mas Dalmau. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | <p>Edifici religiós exempt, situat al costat del mas Dalmau. Aquest presenta una obertura al sud, i per tant a l'exterior del mas, i un altre accés interior. Es tracta d'una petita capella a la qual s'accedeix des del primer pis del mas Dalmau, que dóna al cor de la capella. És de nau única i sense absis. El portal d'entrada és orientat a llevant. S'il·lumina mitjançant unes finestres rectangulars que s'obren als murs de la nau. A l'interior hi ha un petit altaret dedicat a Sant Francesc. A sota el cor hi ha un petita sagristia. L'interior és decorat amb estucs i pintat. Es construïda amb pedra i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual té un portal rectangular descentrat.</p> | 08129-26 | El Castell de Muntanyola | <p>Capella situada al costat del Mas Dalmau, al mur de migdia; és dedicada a Sant Isidre, patró de la pagesia. Per les llindes dels portals i finestres suposem que fou construïda al XVII, contemporàniament a les reformes del mas. No tenim notícies de si la capella era anterior. Dades constructives: Joan Dalmau (1675) portal (1675) finestra</p> | 41.8993300,2.1744400 | 431521 | 4638929 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53760-foto-08129-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53760-foto-08129-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53760-foto-08129-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53851 | Capella de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Pere del mas Postius, os. 204' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 93.</p> | XIV-XVIII | <p>Capella situada davant per davant de l'accés principal al mas Postius. Aquesta es troba dedicada a Sant Pere i la capella amida 5 m d'amplada i 7m de llargada. La porta fa 1'90 m d'alçada i 1'10m d'amplada. Sobre la porta hi ha un ull de bou i coronant la façana principal un campanar d'espadanya construït amb pedra local fet per l'amo actual. A la banda de llevant hi ha un ull de bou, i la coberta és a dos vents de teula aràbiga. A part de la porta principal hi ha una altra porta, oberta més tard, que comunica les dependències internes del mas amb l'interior de la capella mitjançant un pas. La capella està tancada, però el propietari ens ha comentat que està en força bon estat i que la missa que s'hi realitzava era cara l'absis. Les parets exteriors han estat picades restant visible el parament de pedres, de petites dimensions ben disposades en filades ben ordenades. Entorn format per l'era del Postius i una sèrie d'annexes ramaders.</p> | 08129-117 | Mas Postius. Zona de Puigcimós | <p>Edifici arquitectònic que forma part de la finca Postius, format per una capella dedicada a Sant Pere que respon a un edifici d'influència romànica, tot i que la seva construcció es deuria realitzar en un moment indeterminat de l'Alta o Baixa Edat Mitjana. Aquest edifici comunica amb la casa mitjançant un pont; és de planta rectangular, amb un òscul a la façana i un campanar d'espadanya a la corona. Cal assenyalar que no s'ha pogut accedir a l'interior perquè tot el conjunt està en obres. La capella hauria realitzat les funcions religioses d'ús particular del mas Postius i els dels masos de l'entorn, aquests però força disseminats.</p> | 41.8835700,2.1323500 | 428012 | 4637213 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53851-foto-08129-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53851-foto-08129-117-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53745 | Capella de Sant Pere del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-del-castell | <p>AADD. (1986). Muntanyola. Gran Geografia Comarcal (Osona i Ripollès)- Barcelona: 102 GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Pere del Castell, os. 200' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 92. TORRENT, C. (1982). Sant Pere del Castell de Muntanyola. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVII-XIX | Tot i que la capella és d'una sola nau, aquesta es troba dividida en dos pisos, i és en el segon pis on es conserva part de la coberta amb volta de creueria. | <p>Edifici de tradició religiosa formada per una capella de nau única sense absis i amb la capçalera orientada a llevant, amb un òcul a la part de ponent. El portal es troba a migdia i la sagristia sobresurt a la part esquerra de la nau. Tota l'estructura es troba coberta amb volta de creueria. La capella ha perdut la seva funció original i ha estat dividida verticalment en dos pisos. Al mur de migdia, per l'exterior, s'hi ha construït una escala que dóna a nivell del primer pis amb un portal que amb llinda de roure amb una inscripció perduda. A més de l'òcul de ponent, hi ha una altra obertura rectangular al mur de migdia i a llevant.</p> | 08129-11 | El Castell de Muntanyola | <p>Capella situada a pocs metres del mas que va substituir l'antic castell de Muntanyola, enderrocat pel terratrèmol de 1448. Les primeres notícies de la capella, dedicada a Sant Pere, daten del 1023, quan arran d'un plet uns testimonis juraren haver estat presents quan Guillem de Montcada i el seu germà Ramon ardiaca varen donar al seu altre germà Bernat (documentat com 'Bernado Ruvirensi' al 1022) tots els drets que tenien i devien tenir a Súria. Segons els testimonis, la donació havia tingut lloc a l'església de Sant Pere de Muntanyola, esmentada com 'in ecclesia Sancti Petri de Montaniola' que era l'església del Castell. Cap al 1300, consta que Guillem de Castell va fundar un benefici a l'església de Sant Pere. Fou reedificada al s. XVII, quan es va refer també el portal de migdia i al XIX (1824); és fàcil que s'hi perdés el culte, ja que aquesta data correspon al portal de migdia situat al primer pis, per tal d'emprar el recinte com a dependència agrícola.</p> | 41.8787400,2.1691400 | 431059 | 4636647 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53745-foto-08129-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53745-foto-08129-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53745-foto-08129-11-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|102|94 | 45 | 1.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 53759 | Capella del Puríssim Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-purissim-cor | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Mare de Déu del Roser de Vilavendrell, os. 208' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 95. TORRENT, C. (1982). Capella de Vilavendrell. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XIX | <p>Edifici religiós format per la capella de la Mare de Deu del Roser o del Puríssim cor al Mas Vilavendrell. Es tracta d'una capella de nau única amb la façana orientada a llevant, i la capçalera sense absis es troba a ponent. La part de migdia es troba adossada al mas Vilavendrell i a tramuntana s'hi adossa la sagristia. El portal d'entrada és de forma rectangular amb la llinda decorada, i la façana presenta restes d'antics esgrafiats, un òcul i un campanar d'espadanya, sense campana. L'interior és cobert amb volta de creueria amb rosetons d'estuc al centre i amb cornises també d'estuc als murs.</p> | 08129-25 | Mas Vilavendrell. Fontanelles-Subirana | <p>Capella lligada a la història de l'antic mas benestant de Vilavendrell. No hem sabut trobar cap nota bibliogràfica sobre la consagració de la capella, però a jutjar per l'arquitectura, és possible que es construís al segle XIX, com indica la llinda del portal d'entrada, que és l'únic element datat del temple. És dedicada al puríssim cor de Jesús i conserva nombroses llindes amb un cor gravat. Aquest tipus d'ornamentació també el trobem a una font propera a la casa, l'element ornamental de la qual es troba al mateix mas Vilavendrell i també correspon a un cor gravat i travessat.</p> | 41.8671500,2.1714100 | 431235 | 4635358 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53759-foto-08129-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53759-foto-08129-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53866 | Carbonera de la Festa de l'Arbre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-de-la-festa-de-larbre | XXI | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per el marge del camí que porta de l'església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola al trencant de Buenos Aires i a les urbanitzacions. Es tracta d'una estructura de caràcter perible, formada per una planta rectangular suportada amb un pal de suport realitzat amb fusta local, i tot de matolls i fusta a mode de coberta a dues vessants. Aquesta segueix les mateixes característiques arquitectòniques tradicionals de planta rectangular i coberta en V invertida, parcialment excavada a terra, i amb una estructura aèria de caràcter efímer. L'accés o la boca es situa a la part inferior de l'estructura, tenint com a funció principal permetre alimentar el foc i recollir les cendres, i a l'interior hi queda una cambra per a disposar-hi els tions de fusta que s'han de convertir en carbó, després d'un llarg procés de cocció en sumort.</p> | 08129-132 | Muntanyola | <p>Un dels recursos més preuats del bosc ha estat el carbó. L'activitat de transformar la fusta en carbó mitjançant una lenta combustió és documenta des de temps remots. La documentació d'aquest ofici de caire temporal la trobem a partir dels segles XVIII i XIX, com a complement de les tasques agrícoles o altres activitats estacionals. A causa de les llargues temporades en que els carboners havien de fer vida al bosc, aquests desenvoluparen tota una cultura carbonera evidenciada per les construccions en pedra seca d'estructures de caire perible conegudes com les barraques de carboners. La funció bàsica de la barraca era d'aixopluc i per a dormir, tot i que també es feia servir de magatzem; es construïa en un lloc a recer i ben a prop de les piles. El sistema constructiu utilitzat per fer una barraca tenia com a eix vertebrador una barra de 5 metres clavada per un extrem a terra (biga serradera) agafada per darrera a un marge fent esquena d'ase, i al davant s'enforcava amb dues forquetes de 2 metres que s'obrien en angle per clavar-se al sòl. A la biga central s'hi recolzaven un seguit de branques, es tapava amb terra i s'impermeabilitzava perquè no hi passés l'aigua. El davant es tapava en pedra, menys pel costat on es feia el portal. Aquest es cobria amb una tanca o feix de ginesta ben atapeït, i també es deixava a la coberta un forat per la xemeneia. A l'interior es situava el jaç per dormir, al centre, un suport que servia de seient i al davant, on hi havia el foc per fer el menjar. El treball del carboner tenia diverses parts. Primer, acordava amb el propietari el preu del tros de bosc a carbonejar, i el propietari havia de negociar aquest preu amb el negociant o intermediari ,que era el que comprava el carbó. Un cop acordat, el carboner hi posava els jornalers, coneguts també com a picadors o migfeiners, que es dedicaven a arreplegar la llenya i fer les piles, com també de coure-la i lligar les sàrries d'espart. Després de tot el procés de cuita que requeria un gran coneixement i control de la combustió, es seleccionava el carbó, segons la seva qualitat, i es procedia a la seva comercialització. Aquest ofici deixà com elements patrimonials, a part de les ja esmentades barraques de carboner, les eines utilitzades, les places carboneres on s'hi havia fet el carbó, i una xarxa de comunicacions d'abast local molt important. En aquest cas es tracta d'una construcció feta durant la Festa de l'Arbre del 2005 i que s'ha deixat de forma permanent als plans del Campaner com element d'interès etnològic.</p> | 41.8778100,2.1782500 | 431814 | 4636536 | 2005 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53866-foto-08129-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53780 | Casanova de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-vall-0 | <p>Llibrets de Compliment Pasqual. Arxiu de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola (1255-1972). Arxiu Episcopal de Vic.</p> | XVIII-XIX | Presenta cert mal estat | <p>Masia aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal, en molt mal estat de conservació, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat com a estable del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta, que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, ja que resten sols els brancals de pedra i alguna llinda de fusta.</p> | 08129-46 | Zona de la Vall | <p>Les primeres evidències d'aquest mas es remeten al segle XIX, cap el 1828, tot i que segurament el seu moment constructiu pot retrocedir al segle XVIII. Cal contextualitzar aquesta construcció en un moment de recuperació demogràfica important i d'ocupació de nous espais; en aquest cas es podria parlar de l'establiment d'una masoveria del mas la Vall. Concretament, el mas es documenta en les llistes de cases dels llibrets de Compliment Pasqual de l'Arxiu de Sant Quirze i Santa Julita, al 1808; s'esmenta la Casa nova de la Vall, juntament amb la Vall, Puigcarbó, etc. Les condicions econòmiques feren minvar la productivitat del mas a la segona meitat del segle XIX, culminant amb el seu abandó ja entrat el segle XX. Aquesta situació desfavorable fou comuna a altres masos, i la causa principal es deu a la llunyania del seu emplaçament respecte les principals zones de població.</p> | 41.8719800,2.1368800 | 428375 | 4635923 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53780-foto-08129-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53780-foto-08129-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53780-foto-08129-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53782 | Casanova de Perariera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-perariera | <p>Arxiu propi del mas Pere Riera [Sant Bartomeu del Grau). MOLERA, J. (1982). 'Sant Bartomeu del Grau. Portals de Pere Riera'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 24. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XIII-XVIII | Restaurada | <p>Mas que forma una petita explotació agrícola ramadera, orientat a llevant. La casa és quadrada amb teulada a dos vessants. Aquesta edificació central, composta d'un gran cos rectangular, amb tres pisos, coberta amb dues vessants i façana encarada a llevant, presenta totes les finestres i portals amb llindes de pedra treballada, algunes de les quals datades amb inscripcions. Aquest edifici, de planta quadrada i organitzat en planta baixa i un primer pis, forma part d'una masoveria del mas Pere Riera. La tècnica constructiva emprada es centra en murs de pedra sense polir, lligats amb morter de calç i arrebossats. Aquesta construcció actual ha evolucionat a partir d'un cos central simple; on a la zona est, ja des d'antic, se li va afegir un altre cos seguint la mateixa alineació de les façanes i el pendent de la coberta; posteriorment, se'n va afegir un altre de les mateixes característiques al costat oest, i entre un i altre, encara es conserva la cantonera original de la façana nord. A la façana nord hi ha una finestra amb brancals de pedra i llinda monolítica i unes obertures petites amb pedra, ja que alguna d'aquestes obertures va ser ampliada posteriorment i també hi ha una porta tapiada amb totxana. A la façana oest hi ha petites obertures amb brancals i llinda de pedra, modificades posteriorment; bona part de la primera planta del mur est està refeta amb totxanes, així com la cantonera amb el mur nord. Al segle XIX es van construir a l'entorn diversos annexes ramaders, dels quals destaca un cos a la façana est. Mentre que al costat est hi ha diversos corrals adossats; el primer es construí amb pedra i, posteriorment, es va ampliar utilitzant altre material.</p> | 08129-48 | Zona del Pla del Vilar | <p>El mas Pere-riera, juntament amb les Ferreres i l'Alovet, és una de les tres cases pairals més notables del terme de Sant Bartomeu del Grau. La construcció de la casa que s'ha preservat fins a l'actualitat és una reedificació de finals del segle XVII, sobre una base medieval del segle XIII. En la dovella central del portal hi ha inscrits l'any de 1677 i el nom Pinosa, denominació del mas abans del 1504, quan una pubilla Pinosa es va unir en matrimoni amb Pere Riera de Vic. El primer document es remunta al 1238, amb motiu del casament entre Pere Pinosa i Raimunda, filla de Pere de la Noguera de Sant Julià Sasorba, i continua el llinatge fins que l'any 1504 Simon Pinosa es casa amb el cavaller noble Pere Riera de Vic. A partir de 1750 es canvia oficialment el nom de la casa, si bé ja feia molt de temps que s'anomenava així, i serà a partir de l'època baixmedieval o moderna que sorgirà la masoveria de la Casanova de Pere Riera. El mas principal de Pere-riera, actualment, forma una gran finca d'unes 500 hectàrees que comprèn les masies de Galliners, el Solerot, la Casanova de Pere-riera i, darrerament, s'ha engrandit amb les de cal Nasi i ca l'Escolà. Tot i que la major part de la finca pertany al municipi de Sant Bartomeu del Grau, la Casanova de Pere-riera forma part del terme de Muntanyola.</p> | 41.9341900,2.1204700 | 427084 | 4642843 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53782-foto-08129-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53782-foto-08129-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53782-foto-08129-48-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53736 | Castell de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-munter | <p>CATALÀ, P. et ali. (1973). 'Castell de Múnter' a Els castells catalans, volum IV. Rafael Dalmau, editor. Barcelona: 862-866. CATALÀ, P. (1982). Castell de Múnter. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. DDAA.(1996). Muntanyola. Revista trimestral. n.4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. ORDEIG, R. (1982). 'Villae, viae i stratae d'Osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. A Ausa X, n.102-104. Vic: 387-400. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. PLADEVALL, A. (1972). El comtat d'Osona a mig segle XIV. Barcelona. PLADEVALL, A. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Osona i Ripollès). Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 1102. RIU, M. (1982). 'El paper dels castra en la redistribució de l'hàbitat al comtat d'Osona'. A Ausa X n.102/104. Vic: 401-409.</p> | X | Només resta un mur visible associat a aquesta construcció. | <p>El castell s'aixeca dalt d'un petit puig situat al costat de l'església de Sant Esteve de Múnter, enfront el Km 43 de la carretera N-141 de Manresa a Vic, a uns 200 m de la carretera. Aquest castell es troba a la part oriental de l'actual terme de Muntanyola. En concret la zona de Múnter s'estén per la Plana entre Tona i Malla i arriba fins a dalt de la serra, a l'indret de Cal Ros de Múnter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigida abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol s'alçà un castell que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Després d'uns inicis foscos i potser lligats al domini dels Muntanyola- Montcada, formà terme propi i de nou s'uní al municipi de Muntanyola a inicis del segle XIX. Són ben pocs els vestigis que ens han pervingut de la construcció medieval del castell, erigit dalt un turó. Al començament del segle XX l'arquitecte Josep Maria Pericas va dibuixar un croquis en el qual féu constar els elements que encara eren visibles. Entre els principals elements que encara resten dempeus figura un pany de mur que corona el cim més alt del turó, i que possiblement forma part d'una estança. El mur és molt gruixut i deixa veure un aparell ben agençat, fet amb carreuons escantonats i ben disposats en filades uniformes. L'estat en què es troben les restes no permet fer altres precisions.</p> | 08129-2 | Múnter | <p>Múnter apareix documentat al 929 com a vil·la de Montari, i en altres documents com a Motabri. En la cita més antiga coneguda, a l'any 929, Gontericus i la seva dona Todega venen al levita Elisagar i a Hodone la terra que tenen per compra, i que es troba 'in comitatum Ausona in terminio de villa de Montari'; els primers esments no al·ludeixen pròpiament el castell. Així, del terme de la 'villa de Montari' hi ha vàries referències. Al 939, els mateixos Elisagar i Odó compren un altre immoble al terme de villa de Montari. Al 943 Ennevigia ven a Odó una altra terra 'in comitatu Eusona in villa Montabri'. Són nombrosos els documents on s'esmenta com Odó i la seva dona Hercolde van adquirint diverses terres en aquest paratge. Encara al 960 Albarus i la seva dona venen a Arieldes les vinyes i terres que tenen 'in apendicio de villa de Montmabri'. Al 1143, en el testament sacramental de Pere Bernat, es fa al·lusió al seu feu de Montar; i no serà fins al 1274 que s'esmenta directament el castell de Múnter, quan Bernat de Santa Oliva, procurador de Berenguera, vídua de Bernat de Riera, ciutadà de Vic, manifesta que Arnau de Mur, sots-veguer d'Osona, ha de donar en nom del rei la potestat del castell de Múnter a l'esmentada Berenguera per raó del seu dot d'esponsalici. L'any següent, el castell consta en possessió de Bernat de Riera, o de Sarriera, en principi ja difunt, i al més de març d'aquest any es fa constar la presència, com a senyor, de Gastó de Montcada. Gastó tenia el castell per donació dels marmessors de Bernat de Riera, a manament d'aquest. El castell va esdevenir una propietat més del vescomte de Bearn, Gastó de Montcada fins el 1290, quan morí i heretà els dominis la seva filla Guillema. El 1293, la documentació ens diu que la propietat requeia en el cavaller Guillem del Brull, o Desbrull, família que continuà en el domini, el seu fill Ramon Brull en fou l'hereu fins que morí al 1347 i Pere del Brull, el seu germà, fou el marmessor i tutor de Bernat, que més tard heretà el Castell. Del 1350 data un inventari del castell ordenat per Beatriu, vídua de Ramon i mare de Guillement. Més endavant, a favor de Bernat III de Cabrera el rei Pere el Cerimoniós creà l'1 de març de 1356 el comtat d'Osona, establint lo castell de Múnter en alou de Macià des Bruy, mentre que la resta i tota la jurisdicció passa a ser del comte i del veguer, si s'escau, amb vassallatge d'host i cavalcada. En el fogatge de 1365-1370 el Castell de Múnter, d'en Bruy o Brull, reuneix 12 focs. Poc després al 1383 consten els capítols matrimonials de Ramon del Brull, com a senyor del castell de Múnter que es casa amb Clara, filla de Guillem de Malla. I dos anys després consta la venda del castell a Berenguer de Vilagaià. El juny de 1428 Bernat de Vilagaià hereta el terme i castell de Múnter del seu pare Bernat de Vilagaià, cavaller i doctor habitant de Barcelona. Després passarà a Elieta de Vilalleons, casada amb Bernat Guillem d'Altarriba, esdevenint propietat dels Altarriba de Sant Martí de Riudeperes. Amb Bernat Guillem d'Altarriba, aquest castell va fer segurament servei durant la guerra contra Joan II. El desembre del 1510 la possessió passà a Beatriu de Miramón, vídua de Llorenç d'Altarriba, fins que morí al 1529 i passà al seu fill Llorenç, casat amb Aldonça Alamany i Descatllar. I al 1549 Àngela d'Altarriba es casà amb Ponç Descatllar. Per parentiu, l'herència la rebé Albina Alamany-Descatllar, qui es casà amb Pere de Clariana-Seva. El 1693, a Miquel de Clariana li fou concedit el títol de comte de Plegamans, denominació canviada el 1698 per la de comte de Múnter. Els seus descendents foren nomenats comtes de Múnter com consta al 1698. El segle XVII Múnter apareix com a lloc de Baró, i al 1782 es detalla que el domini el té la Comtessa de Sentmenat i Descatllar. Actualment, encara té aquest títol la família marquesal dels Sentmenat. El castell quedà en runes, per la manca d'obres de manteniment, fins esdevenir inhabitable ja al segle XVIII.</p> | 41.8779400,2.2161800 | 434962 | 4636521 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53736-foto-08129-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53736-foto-08129-2-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El castell de Múnter no era un castell termenat, ja que en la documentació antiga no apareix mai el terme del castell de Múnter, car ja en el primer document del lloc, de l'any 929, pel qual Gonteric i la seva muller Tadega vengueren al levita Elisagar i a Odó una terra situada al comtat d'Osona, en el terme de la vila de Múnter (Montari); no obstant això el castell ja devia ésser aixecat car l'afrontació septentrional corresponia al Castellet. Durant el mateix segle X se seguiren fent vendes en aquest indret, sempre situant els béns venuts a la vila de Múnter. Per la documentació no sabem res del seu domini eminent, si corresponia als comtes de Barcelona o a un aprisiador important, únicament sabem que al 1001 es vengueren unes terres situades al terme de la vila de Múnter que havien estat comprades anteriorment als comtes Ramon Borrell i Ermessenda. Malgrat tot, creiem que els senyors alodials eren els Muntanyola-Montacada, i els comtes de Barcelona no rebien vassallatge per aquest castell ni pel de Muntanyola. Aquests senyors no els trobem documentats fins al darrer quart del segle XIII, únicament el 1143 es cita l'existència d'un personatge anomenat Pere Bertran de Múnter, però sense referència al castell o al terme de Múnter, que seria un castlà. El 1274-75 hi ha un document relacionat amb un conflicte entre Gastó de Montcada, vescomte de Bearn, i Berenguera, vídua de Bernat de Riera, ciutadà de Vic. Aquest ciutadà de Vic tenia el castell de Múnter, no sabem per quins drets, i vers l'any 1274 els marmessors del seu testament donaren el castell a Gastó de Montcada, però la vídua Berenguera el reclamà per dret d'esponsalici i els tribunals li donaren la raó. El 1274 el procurador de Berenguera demanà al veguer d'Osona que donés la potestat del castell de Múnter a Berenguera, i es feu l'acte de prendre possessió del castell i els homes del castell de Múnter feren acte d'homenatge i fidelitat a la seva senyora. Aquest domini, o per compra dels drets de la vídua o per mort d'aquesta, passà a Gastó de Montcada i després a Guilleuma de Montcada. Tot aquest conflicte serveix per a deduir que el Castell de Múnter devia ser un castell satèl·lit de Muntanyola i el domini era conjunt; per tant, segons les vicissituds del castell de Muntanyola, els senyors alodials eren els Muntanyola que després prengueren el nom de Montcada. Però, cap a finals del segle XII, el castell de Múnter es devia separar del castell principal, que passà al monestir de l'Estany, i per això quedà en mans de la família Montcada que devia tenir-hi un feudatari com a castlà, el qual degué vendre a Bernat Riera els seus drets, i aquest -que no devia tenir descendència- els cedí al senyor del castell Gastó de Montcada. El castell de Múnter sortí aviat del domini Montcada, car el 1293 ja era propietat del cavaller Guillem del Brull. L'any 1358, segons declaració del vescomte de Cabrera, la família Brull tenia la propietat alodial i la jurisdicció civil, mentre que la criminal corresponia al veguer d'Osona però era exercida pel vescomte com a comte d'Osona, càrrec que rebé el 1356 del rei Pere el Cerimoniós, si bé el 1364 li fou confiscat i no fou tornada als seus descendents en les restitucions que el rei els féu posteriorment. Durant el segle XV la família Brull s'entroncà amb l'Alta-Riba, i en el segle següent amb la Descatllar. El 1698 la família rebé el títol de comtes de Múnter i el 1754 per casament passà a la família Sentmenat. Múnter, és pronunciat pels habitants com a Munta. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||
| 53762 | Cista de Serra Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-serra-subirana | <p>CASTANY, J. (1982). 'Del neolític mitjà-antic al bronze final a Osona'. A Ausa X (102-104). Vic: 61-72. CRUELLS, W. (1984). Cista de Serra Subirana. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Revisat el 08/1990. CURA, M.; VILARDELL, R. (1982). 'El fenomen megalític a les comarques centrals de Catalunya'. A Ausa X (102-104). Vic: 153-164. FONT, E. (1982). 'Pobladors d'Osona d'època neolítica'. A Ausa X (102-104). Vic: 113-120. PETIT, M.A. (1975). 'La cista de Serra Subirana Muntanyola (Barcelona)'. A Información arqueológica. Nº 17. Barcelona: 123-125. I.P.A. Diputación de Barcelona. Barcelona</p> | IV mil. | En situació de superficialitat | <p>El jaciment és situat dintre el terme de la urbanització de Fontanelles, que ha canviat radicalment part del seu paisatge original, a partir de la creació d'una nova xarxa viària, que uneix les distintes parts de la mateixa. Segons informacions de Mª A. Petit, es tracta d'una cista rectangular tancada. En la seva visita i reexcavació, ajudada pel Sr. Surroca de Moià, no pogué recuperar cap tipus de material arqueològic. L'autora de l'article dóna el jaciment com a un 'sepulcre de fossa' a partir dels seus elements arquitectònics. Com sigui que malgrat les més de quatre temptatives de localització del sepulcre, aquest no ha pogut ésser localitzat, no podem afirmar ni el tipus de jaciment ni la seva cronologia, pel que utilitzem la descrita per la srta. Mª. A. Petit, última persona que personalment visità el jaciment. El Sr. Surroca, de Moià, qui participà en la reexcavació juntament amb Mª. A. Petit, tampoc ha estat capaç, actualment, de trobar el jaciment, i segons les seves afirmacions aquest possiblement hagi desaparegut com a resultat de les noves xarxes viàries existents de la urbanització.</p> | 08129-28 | Urbanització de Subirana | <p>Zona coneguda des d'antic per la presència de dispersió de material lític i la proximitat de la Fossa d'en Terrades. En aquest sepulcre en forma de cista s'evidencia una variant local en forma poligonal de les Cambres Pirinenques, composta per 4 piles de conglomerat que sostenen una llosa de coberta. L'espai interior fa 0'5 m d'ample i una alçada d'1 m. Es tracta d'una petita cista oberta, de planta irregular amb tendència a la poligonal. Algunes de les lloses típiques han estat substituïdes per visibles blocs petris que li donen certa particularitat en el marc general del megalitisme proper. Actualment, en queda l'esquelet constituït per 4 grans pedres que tanquen una cambra de petites dimensions, conservant in situ la llosa de la coberta. No resten evidències del túmul, ja que possiblement al estar emplaçat en una zona de pendent l'erosió hauria estat molt important. Segueix una orientació est a oest, com la majoria de sepulcres. Són més aviat escasses les troballes realizades a l'entorn d'aquest conjunt, tant per l'important espoli que ha sofert la zona com per l'espès bosc que l'envolta.</p> | 41.8587900,2.1673200 | 430887 | 4634433 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53762-foto-08129-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53762-foto-08129-28-2.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53784 | Clavegueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clavegueres | XII-XVIII | <p>Masia formada per tres cossos adossats i articulats davant un espai obert o era. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta les parets arrebossades, a causa de les recents reformes efectuades. Les obertures es disposen en finestres de factura senzilla i de dimensions mitjanes. La porta d'accés és rectangular. Sobre la portalada principal hi ha un balcó i la resta de finestres. L'interior ha estat força malmès. Les dues altres construccions són més baixes. La seva planta és rectangular i la coberta és a una sola vessant, seguint una estructura de planta baixa i pis. Els murs d'aquesta edificació són de paredat comú i amb pedres cantoneres; amb una disposició regular de les obertures i deixant entreveure alguna ampliació o remodelació. Tota la planta inferior d'aquestes estructures annexes de la casa estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes. Aquest conjunt arquitectònic tripartit presenta altres estructures annexes, que s'han d'associar a activitats de caire bàsicament agrícola.</p> | 08129-50 | Múnter | <p>L'origen del topònim d'aquest mas és desconegut, i sembla tenir certa connotació pejorativa. La seva construcció es pot situar en el decurs de l'Edat Mitjana, segurament cap el segle XIV, moment de gran augment demogràfic de la zona de Múnter. Tot i això, actualment, a causa de les importants reformes efectuades, no resta cap evidència constructiva que permeti deduir la seva antiguitat. La zona de Múnter apareix documentada al 929 com a villa de Montari, tot i que presenta ocupació humana des del neolític final. S'estén per la Plana entre Tona i Malla i arriba fins a dalt de la serra, a l'indret de Cal Ros de Múnter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigida abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol s'alçà un castell que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Múnter fou sempre un terme petit que comptava amb dotze famílies l'any 1370, 11 famílies el 1553 i 14 al 1782, cens que manté fins als anys 80 del segle XX. Entre els masos més antics d'aquesta zona hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles.</p> | 41.8814200,2.2225800 | 435496 | 4636903 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53784-foto-08129-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53784-foto-08129-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53784-foto-08129-50-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53872 | Collet del Cementiri dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-del-cementiri-dels-moros | <p>CASAS, J. (2005). Memòria de la prospecció arqueològica superficial de la nova carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. (Sant Bartomeu del Grau- Oristà- Muntanyola i Olost a Osona). Inèdit. SALA, ROGER. (2004-2005). Projecte Lluçanès. Projecte de recerca arqueològica i explotació del Patrimoni. Inèdit.</p> | IIIaC-IVdC | Presenta cert mal estat per la seva superficialitat | <p>Turó o petita elevació conegut com el Collet del Cementiri dels Moros; aquest topònim normalment està associats a la presència d'una possible ocupació de la zona en època antiga. És una zona de bosc d'alzines i pins, amb dues zones lleugerament elevades al banda i banda del collet. El petit turó situat a ponent rebia el nom de Camp de Casilla on s'han localitzat alguns elements que cal tenir en consideració. A l'oest del Collet del Cementiri dels Moros s'han observar la presència de 5 forats de planta circular d'entre 1 i 1,20 metres de diàmetre. No es descarta la possibilitat que siguin sitges. No s'ha detectat material en superfície. L'espessa vegetació no permet realitzar una prospecció acurada. Tanmateix, estudis anteriors semblen haver observat la presència de petits fragments de ceràmica ibèrica i romana propera a aquesta zona. A l'est del collet s'ha localitat un possible mur enderrocat.</p> | 08129-138 | La Muntada | <p>El topònim collet del cementiri dels moros sembla indicar la possible existència d'estructures pre-romanes en aquest punt. Tradicionalment, aquests topònims fan referència a llocs on és possible l'existència d'elements pre-històrics o pre-romans. La prospecció en superfície no va permetre observar la presència de material ceràmic. Tanmateix, prospeccions anteriors dutes a terme per Roger Sala i Joan Casas van localitzar algun fragment de terrissa possiblement ibèrica i romana en talussos propers. Sí que es van poder observar, al cap de munt del turó situat a ponent del collet, diverses estructures circulars excavades al subsòl. És possible que pugui tractar-se d'un camp de sitges. La cronologia, però, és indeterminada. La naturalesa d'aquest tipus de jaciments fa que habitualment no es detectin restes de la seva existència en superfície, només una remoció del terreny pot permetre que aflorin materials. Si bé a l'entorn es coneixen pocs jaciments d'aquest període, les darreres prospeccions arqueològiques efectuades han permès documentar estructures similars a la zona del Permanyer. Es tracta d'una petita elevació de terreny, amb gran control visual respecte al sector d'orient i de la carretera C-154. S'ha localitzat diverses acumulacions de pedra amb fragments de tegulae que podrien correspondre a diversos enderrocs a la part més elevada del turó. A l'oest, és una zona de camps de cultiu on també s'ha pogut recollir diversos fragments de ceràmica comuna de cocció mixta i tegulae que cal situar en època romana o fins i tot ibèrica.</p> | 41.9740200,2.1261900 | 427603 | 4647261 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53872-foto-08129-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53872-foto-08129-138-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53785 | Comanovella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comanovella | XII-XVIII | <p>Masia de planta rectangular formada per dos cossos annexats: un de planta quadrangular conformant l'habitatge del mas i un segon cos perpendicular al primer, utilitzat com a annexes ramaders i magatzem, i també amb les funcions de cobert. La tècnica constructiva emprada es centra en el mur de paredat comú rejuntat amb morter de calç, deixant algunes pedres vistes i amb cantoneres poc treballades també de pedra local, que posteriorment van ser pintades de blanc. La coberta de l'edifici principal és a dues aigües, sobre ràfec de rajol i teula girada. La distribució de la façana és força simètrica; la porta d'accés al centre, amb llinda i brancals del carreus de pedra sorrenca molt irregular, i tres finestres, una sobre la porta i les dues respectives als costats. Aquestes es composen de llinda, brancals i ampits d'un sol carreu força irregular. Té un forn exterior.</p> | 08129-51 | Zona del Pla del Vilar | <p>La història de Comanovella és força recent i s'emmarca amb la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII, depenent del mas Perdaltes o Oliveres. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local centrat en l'autosuficiència. La seva situació privilegiada sota el pla de Perdaltes va afavorir la seva explotació i la consolidació d'aquest petit establiment, situat ben allunyat a la zona del Pla del Vilar.</p> | 41.9209500,2.1046500 | 425757 | 4641387 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53785-foto-08129-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53785-foto-08129-51-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53754 | Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comelles-1 | <p>AADD.. (1996). Muntanyola. Revista trimestral. n.4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. AADD. (1986). Muntanyola a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: 102. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 433. TORRENT, C. (1982). Comelles. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | L'edifici principal es troba en un estat d'abandó important. Tot i que a la resta del conjunt està en obres. | <p>Masia de planta quadrada coberta a dues vessants amb la part dreta més prolongada que l'altra. La façana es troba orientada a migdia; el carener li és perpendicular i ostenta un portal adovellat, i al damunt una finestra amb un escut, totalment esborrat. A la part esquerra hi ha una torre de planta quadrada coberta a quatre vessants, on s'hi adossa una capella. Al davant de la casa s'hi forma una lliça, la qual és enllosada. A la part dreta de l'edificació s'hi adossa un cos quadrat de planta baixa i dos pisos, el qual sembla ésser un afegitó posterior a la construcció de la casa; en aquest indret hi ha un altre portal d'accés el qual és destinat als propietaris. És construïda amb pedra, arrebossada i pintada al damunt.</p> | 08129-20 | Múnter | <p>Antiga masia que es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter. La trobem esmentada en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter. Habitava el mas per aquella època Benet Comelles, obrer. No hi ha cap dada constructiva que ens permeti identificar les reformes que es degueren produir vers el XVII-XVIII, com en la majoria de masos de la contrada. El terme de Múnter comptava amb 12 famílies al 1370, 11 famílies al 1553 i 14 famílies al 1782, i amb 12 famílies al 1996. Entre els masos més antics hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles. Altres cases de la parròquia són Clavegueres, Dosrius, la Serra, la Rocassa, les Eres, can Gaja, el Solà, la Franquesa, el Bosc, can Febrer, el Colomer, el Puig, la Casanova del Puig, el Castell, la Rectoria i la Caseta del Mestre.</p> | 41.8720600,2.2225500 | 435484 | 4635864 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53754-foto-08129-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53754-foto-08129-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53754-foto-08129-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | En aquest mas, situat prop del límit amb el municipi de Tona, hi ha constància que des del 1640 hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de la Bona Sort. El mas té una antiga torre de defensa, i la capella encara guarda un retaule del segle XVII. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53863 | Cova d'Aglans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-daglans | <p>Informació oral de Imma Brunells, Pere Bresolí i Antoni Bou.</p> | XIV-XIX | Presenta cert mal estat | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format pel marge esquerre de l'antic camí ral, sota la carena de la urbanització de Serra-Rica, en un petit replà i a peu de l'esmentat camí. Només conserva part de la volta de la boca construïda en pedra, ben desbastada i disposada a plec de llibre. A grans trets, podem dir que es tracta d'una estructura de planta rectangular, excavada parcialment a la roca, amb unes mesures aproximades de 5 metres de diàmetre i uns 2 metres de profunditat. Aquest element segueix les mateixes característiques arquitectòniques tradicionals dels pous d'aglans de la zona del Lluçanès, amb una cambra, una coberta en volta i una porta d'accés de petites dimensions. L'espai interior es troba buit, i ha estat parcialment acondicionat per part dels joves del poble com a espai lúdic. El sistema de coberta és de volta de mig punt ben acabada, tot i que no es pot apreciar part del seu cobriment exterior, com tampoc del parament exterior dels murs del pou, a l'estar cobert de terra. Aquest indret es coneix com la Cova d'Aglans, tot i que no es tracta de cap cova natural, ja que es correspon a una construcció semiexcavada, la gent manté aquest topònim.</p> | 08129-129 | Muntanyola | <p>Segons informadors orals, aquest espai es coneix com a Cova d'Aglans, i s'hauria utilitzat per guardar-hi o emmagatzemar-hi aglans com a activitat recol·lectora complementària a l'activitat agrícola dels diversos masos. Es desconeix si mai va estar habitat de forma estable o temporal, de l'entorn més immediat. Cal assenyalar que aquesta estructura es troba a peus de l'antic camí ral i que, per tant, no es pot descartar la presència humana des d'època medieval. Sí que es té constància que després de la Guerra civil espanyola es feia servir per aixoplugar el bestiar, sobretot els pastors de la zona, fins i tot d'amagatall, principalment de queviures i altres productes.</p> | 41.8705400,2.1813500 | 432064 | 4635727 | 08129 | Muntanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53863-foto-08129-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53863-foto-08129-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al mateix pla, i una mica més avall hi ha una altra construcció en runes. Es tracta d'un edifici rectangular de petites dimensions que presenta un basament en pedra i part en tapial. Ambdues estructures es troben a peus de l'antic camí ral i tot fa pensar que estan relacionades. Actualment, a la Cova d'Aglans s'hi ajunta el jovent del poble i esdevé un lloc de trobada puntual, sobretot als estius. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53827 | Creu de Bons Aires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-bons-aires | XII-XVIII | <p>Creu situada al costat del camí, sobre una petita elevació del terreny, en un petit pla al camí d'accés a l'ajuntament de Muntanyola. La base de la creu està situada a l'interior d'un encaix al terreny natural i aixecada sobre un suport monolític aixecat en un cos construït. La creu, de metall, està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada de 40 cm., 40 cm d'ample. Està formada per una creu llatina per dos cossos de ferro amb les arestes treballades fent motllura i es troba orientada del sud est al nord oest.</p> | 08129-93 | Muntanyola | <p>Aquest element, per la seva tipologia i morfologia, pot pertànyer a l'època moderna i haver funcionat de forma coetània com a creu de pedró de l'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita en època moderna. A grans trets, cal assenyalar que la funcionalitat i ús d'aquesta creu podia haver estat diversa. La seva factura en ferro, poc treballat, i el seu suport poc ornamental la cataloguen més com a creu de padró.</p> | 41.8786300,2.1786100 | 431845 | 4636627 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53827-foto-08129-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53827-foto-08129-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53827-foto-08129-93-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Antiga creu de padró de l'església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. | 94|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 53886 | Creu de Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-comelles | XIV-XIX | <p>Creu de ferro situada sobre un suport en pedra i ubicada davant del mas de Comelles, a l'encreuament del camí que porta a l'entrada del mateix mas i al veí mas Fabré de la parròquia de Sant Esteve de Múnter. La creu, de metall, es troba sobre una base construïda amb pedra, actuant de suport de l'objecte mitjançant una estructura de basament, llosa i creu. La base està formada per un cos rectangular de 40 cm d'alçària fet amb carreus bastament tallats de pedra local, i disposats en filades horitzontals, lligats amb argamassa. A sobre es disposa una llosa de pedra calcària ben treballada, però erosionada, que fa la funció de taula, i just al centre s'hi troba fixada la creu de ferro. Es tracta d'una creu grega que està orientada sudest-nordoest, formada per dos peces de ferro unides a la meitat de la peça en vertical.</p> | 08129-152 | Múnter | <p>La seva estructura, de factura senzilla, és molt similar a la resta de creus de padró que es troben al municipi, des de la creu de l'ajuntament de Muntanyola fins les veïnes creus de Sant Esteve de Múnter. Es documenta com una creu de padró, en aquest cas vinculat a les processons realitzades des de Sant Esteve de Múnter La presència d'aquest tipus d'elements cal relacionar-los amb les pràctiques religioses que trobem documentades des d'època moderna, amb la realització de misses en les diverses capelles particulars, com és el cas de la capella de la Mare de Déu de la Bonasort del mateix mas.</p> | 41.8720400,2.2224500 | 435476 | 4635861 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53886-foto-08129-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53886-foto-08129-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53886-foto-08129-152-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Antiga creu de padró de l'església de Sant Esteve de Múnter. | 94|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 53826 | Creu de la Miranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-miranda | XVI-XIX | <p>Creu situada prop el Serrat del Vilar, visible des de bona part del municipi per la seva altitud i dimensions. La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada d'uns 50 cm., formada per un mur de pedra de petites dimensions, ben desbastades i disposades en filades regulars. Aquesta base està reforçada amb carreus de pedra local lligats amb morter de calç. L'estructura pròpia de la creu, de pedra plana, és de factura senzilla i presenta una secció rectangular ben estilitzada i de traç minimalista formada per diverses peces falcades. La creu està orientada sudoest-nordest i és ben visible a tota la contrada.</p> | 08129-92 | Múnter | <p>És habitual la col·locació de creus o elements senyalitzants al costat dels camins o en punts rellevants del municipi i de certa altitud. Es desconeix si existia una altra creu anterior. Aquesta creu es troba ubicada en el camí que porta des de la Miranda (Vic) a cal Ros de Múnter o el Vilar, i posteriorment cap a Muntanyola o a Múnter, seguint l'antic camí vell de Muntanyola.</p> | 41.8887700,2.2099900 | 434459 | 4637728 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53826-foto-08129-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53826-foto-08129-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53826-foto-08129-92-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 53877 | Creu de les Escoles Velles de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-les-escoles-velles-de-munter | XIV-XIX | <p>Creu de ferro ubicada a les proximitats de Sant Esteve de Múnter, davant les escoles velles, i emprada com a Padró. La creu, de metall, es troba sobre una base de pedra rectangular, més ampla a la part inferior que a la superior, actuant de suport de l'objecte mitjançant una estructura de base, columna i suport. Aquest cos es troba recolzat sobre una estructura lítica en forma de columna que reposa en una llosa rectangular i de base plana a la part superior; i un peu o basament en morter de calç i ciment a la part inferior. Aquest cos es troba bastament treballat, i la matèria primera és la coneguda com a pedra local. Tota l'estructura de la creu amida 1,30 m, essent l'estructura metàl·lica la més petita, d'uns 20 cm d'amplada per uns 20 cm de llarg. La creu està orientada sudest-nordoest; es tracta d'una creu grega que està formada per dues peces de ferro unides a la meitat de la peça en vertical i disposada sobre una barra de ferro sobreaixecat.</p> | 08129-143 | Múnter | <p>La seva estructura, de factura senzilla, no ens dóna gaires pistes sobre la seva cronologia i construcció. Es documenta com una creu de padró associada a l'antiga església parroquial de Sant Esteve de Múnter juntament amb la creu de Comelles i la creu del Vilar, ja desapareguda. La gent de Múnter encara recorda haver participat en aquest tipus de celebracions (processons i lletanies). Aquest element es troba a peus del turó del Castell de Múnter, i al mateix camí que permet pujar al castell des del mas el Castell de Múnter; així doncs, la creu sembla també estar situada a la vora del camí, amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual, tot format part de l'equipament del recinte cultural del mateix Sant Esteve.</p> | 41.8778800,2.2149300 | 434858 | 4636515 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53877-foto-08129-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53877-foto-08129-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53877-foto-08129-143-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Antiga creu de padró de l'església de Sant Esteve de Múnter. | 94|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 53878 | Creu de l'església de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lesglesia-de-munter | XV-XX | <p>Creu de ferro amb basament de pedra situada dins el recinte de l'església de Sant Esteve de Múnter, al replà de les escales i dins l'antic cementiri. La creu, de metall, es troba sobre una base quadrangular de pedra de color roig d'uns 50 cm d'amplària, a sobre de la qual es disposa una pedra plana a mode de taulell sobresortit i a sobre una columna octogonal, esvelta i afuada, en un estat de conservació regular, sobre de la qual s'hi troba la creu de ferro més llarga a la part inferior formant una creu llatina. Tota l'estructura de la creu amida aproximadament 1'30 m, essent l'estructura metàl·lica la més petita d'uns 35 cm d'amplària per uns 45 cm de llarg i la creu està orientada nordest-sudest.</p> | 08129-144 | Múnter | <p>Per la seva ubicació, dins el cementiri vell de Múnter, aquesta creu es troba clarament relacionada amb les funcions litúrgiques d'aquesta parròquia, tenint una doble funcionalitat com a creu de padró i com element d'identificació espiritual de l'entorn més immediat de l'església. El seu paper com element senyalitzador queda ben palès per la seva factura i fàbrica, tot i que la composició actual ha estat modificada en diverses ocasions. Forma part d'una de les creus de padró situades a l'entorn de Múnter.</p> | 41.8784400,2.2132400 | 434718 | 4636579 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53878-foto-08129-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53878-foto-08129-144-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al costat hi ha una creu de fusta, de dimensions considerables, suportada per un basament en pedres i ciment que correspon a un arranjament de tot aquest espai que tingué lloc als anys 90 del segle XX i any 2000 amb el trasllat del cementiri de l'església parroquial. Possiblement es tractava d'una creu situada dins el temple i que es va decidir monumentalitzar disposant-la a l'exterior. | 94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 53741 | Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dalmau | <p>AADD. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal. (Osona i Ripollès). Barcelona: 106. AADD. (2000). Muntanyola. Revista trimestral n. 22. setembre 2000. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 8. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). El Dalmau. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. http://www.eldalmau.com/</p> | XII-XVIII | <p>Estil civil format per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, en la qual hi ha un gran portal adovellat de pedra qque es caracteritza pel seu color rogenc. Aquest portal es troba descentrat del centre de la façana. A la part dreta hi ha un cos de construcció recent que fou l'antic porxo de tres pisos. Adossat a aquest hi ha una cabanya. La casa està construïda aprofitant el desnivell del terreny, i està envoltada per un mur de pedra amb dos portals d'accés a la lliça. Algunes de les reformes realitzades no han respectat l'estructura original de part del mas. Construïda bàsicament amb pedra, la façana conserva restes d'arrebossat.</p> | 08129-7 | El Castell de Muntanyola | <p>Segons ens han explicat els propietaris la masia, havia tingut més de 20 masoveries per les rodalies. Avui conserva només l'Arissa, un mas rònec a poca distància del mas. Entre les que va perdre figuren: les Planes (Collsacabra), Ventallola (Santa Eulàlia de Riuprimer), Torrents ( Santa Eulàlia de Riuprimer), etc. La casa conserva documentació que fa referència al segle XIII. Es manté el mateix llinatge dels Dalmau, per bé que es va perdre el cognom a la passada generació. Otorgament a Joan Dalmau del privilegi de ciutadà honrat de Barcelona: El 27 de gener de 1679 es reuneixen Jaume Rovira com a batlle, Jaume Roca com a jurat i Josep Tresserra com a jurat i Pere Castell com a Jurat. D'altra banda, Joan Dalmau veí de Muntanyola i pertanyent a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, ha estat citat per part del notari públic Vicens i del notari Joan Francesc Vila en representació del rei Carles II qui a atorgat a Joan Dalmau, en data de 30 de febrer de 1678 el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona. Amb el privilegi de gaudir de tota la franquesa, llibertats, preheminèncias, igual que totes les persones de estaments militars de ciutadans honrats de Barcelona. Han de gaudir d'això, ell i llurs bens siguin franques o immunes i ha de rebre el tracte de ciutadà honrat de Barcelona ell i llurs descendents de via masculina. Queda lliure de servituds i devents de les cases i bens que posseeix dins el terme de Muntanyola. I si no és així, recau contra el batlle i jurats i els seus descendents en el càrrec, guanys, gastos i despresa i la pena de mil florins d'or d'Aragó. Es dóna permís per habitar en el terme de Muntanyola a Joan Dalmau com a ciutadà honrat de Barcelona el dia 27 de gener de 1679. Fou registrat en el registre verbal comú de la vegueria de Vic i Osona el dia 25 de febrer de 1679 i així Joan Dalmau es convertí en l'únic ciutadà honrat de Barcelona de Muntanyola. La denominació de ciutadà honrat de Barcelona es generalitzà a partir del segle XIV. Aquests posseïen propietats rústiques, figurant en la comissió de propietaris rurals establerta al segle XV per fer cara a l'agitació remença. Posseïdors de fortuna monetària invertien en vaixells i en negocis mercantils però lentament sanaren decantant a aplicar el capital en títols del deute públic municipal. Gestionaven el govern municipal fins l'entrada de mercaders, artistes i menestrals. L'any 1510 la matrícula de ciutadans honrats de Barcelona comptava amb un centenar de membres, els equiparava als cavallers en tots llurs privilegis, fora el de pertànyer al braç militar. Van establir lligams de sang i arribaren a construir una sola classe dirigent urbana, es regien per les normes de cavalleria i portaven armes i ostentaven blasó. El primogènit es mantenia en l'establiment de ciutadà honrat i els fills menors entraven a formar part de l'estament militar. La concessió de privilegis de ciutadà honrat a partir del segle XVI motivà la diferenciació entre el ciutadà insaculat o de matrícula, el de privilegi o rescripte. Al principat els de privilegi foren equiparats als de matrícula a partir del 1620.</p> | 41.8994400,2.1744600 | 431523 | 4638941 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53741-foto-08129-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53741-foto-08129-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53741-foto-08129-7-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El mas conserva el forn d'una bòbila i rajols cuits en el mateix. Té la capella de Sant Isidre, a la qual s'accedeix des del mas. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53786 | Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dosrius | <p>Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | <p>Masia aïllada i protegida per un mur de contenció fet de pedra seca i bastament lligat amb morter. Es tracta d'un mas isolat amb una sèrie d'estructures annexes, unes quadres i una pallissa. L'edifici principal està format per un cos rectangular de planta baixa i primer pis amb obertures rectangulars ordenades simètricament al llarg de la façana en grups de dos. Aquest cos presenta un annex a la banda sud format per un cos elevat amb contraforts que suporta una galeria a sobre, actualment coberta. Al mur lateral hi ha finestra adintellada i dues finestretes, una espitllerada. Tres contraforts reforcen l'altíssim mur de migdia, un d'ells destruït. La teulada aiguavessa a la façana, on hi ha forats que van servir per encastar bigues de fusta. La llinda de la porta principal porta la data de 1793. A la dreta hi ha una altra porta on els muntants formen un arc en funció de mènsula. A l'interior es conserva una porta amb arc conopial amb tres rosetes i motllures. Els propietaris del mas han intentat mantenir l'estructura original; amb tot es veu a través dels paraments les diverses reformes que ha sofert aquest mas. Davant de la casa es troba una petita era de lloses construïda i la pahissa i quadres. Aquests annexes presenten una factura més senzilla; es tracta d'edificis d'una sola planta amb diverses obertures cobertes amb una coberta de teula aràbiga d'una sola vessant. Les pedres són de petites i mitjanes dimensions, poc desbastades i amb clares evidències d'importants reformes i modificacions amb desploms i reparacions.</p> | 08129-52 | Múnter | <p>L'edifici conserva una dovella amb la data de 1793 a la porta de la façana principal, però aquest cos principal sembla més antic, possiblement de la primera meitat del segle XVII, tot i que el mas apareix esmentat en l'abundant documentació parroquial des del segle XIII com a mas de Sant Esteve de Múnter. El mas anirà apareixen en la documentació baix medieval i moderna formant part dels dominis dels Montcada a Múnter, i l'any 1540 amb el mas Dosrius, amb altres masos del la zona. En el fogatge de 1553 apareix com a cap de casa Joan Dosrius, i aquestes referències es faran més o menys contínues al llarg de l'època moderna i contemporània, esdevenint un dels masos més influents de la zona. El desenvolupament dels nucli a l'entorn de l'església de Sant Esteva va donar-se simultàniament al procés de reocupació dels masos rònecs que havien estat desocupats des de la Baixa Edat Mitjana, així com de la recolonització dels espais agraris abandonats, permetent l'expansió i creixement de bona part d'aquestes unitats d'explotació agrícola i ramadera.</p> | 41.8785800,2.2252700 | 435717 | 4636585 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53786-foto-08129-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53786-foto-08129-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53786-foto-08129-52-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc