Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53739 | Vilavendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilavendrell | <p>AADD. (1986). Muntanyola a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: 102. AADD. (1998). Muntanyola. Revista trimestral n. 14. setembre 1998. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6. IGLESIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 438. JUNYENT, E. (1980-1996). Diplomatari de la Catedral de Vic. S. IX-X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. N. 181. PLADESALA, J. (1952). La parròquia de Muntanyola a Revista Ausa vol. I pl. 153-155. TORRENT, C. (1982). Vilavendrell. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XII-XVIII | <p>Edifici civil format per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants. El portal d'entrada, per bé que es troba un xic deteriorat, presenta una llinda de forma conopial i s'hi accedeix mitjançant unes escales. Adossat a aquest cos i formant angle recte amb l'edificació hi ha un cos rectangular cobert a dues vessants, mentre que a ponent hi ha un cos de galeries la teulada de les quals és sostinguda per pilars de pedra, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular al cos de l'edificació. Aquest cos és recolzat per un gros contrafort. A l'altre costat del mas hi ha un portal que tanca la casa i les dependències agrícoles avui en desús, mentre que a la part de migdia hi ha una capella adossada a la qual s'accedeix des del mas, construïda amb pedra i alguns afegitons de maó. A la part de migdia hi ha un cos de dependències agrícoles que formen un call estret davant l'antiga casa i es on es fabriquen els formatges de Muntanyola. A través d'unes voltes es dóna a la lliça al davant de la façana actual, la qual té un portal d'arc rebaixat i es troba paral·lel al carener. Adossat a aquest cos i formant angle recte hi ha un cos de planta rectangular que a nivell del primer pis ubica galeries mentre que la part baixa és destinat al bestiar. Es cobert a dues vessants. L'estat de conservació és mitjà, ja que tant a l'interior com a l'exterior s'hi ha fet algunes reformes que desmereixen l'antiga estructura. Aquest conjunt d'edificacions corresponen a un gran mas i les seves dependències annexes. És un edifici, en origen de caire ramader, de planta rectangular amb dos cossos afegits, un a cada costat i més avançats, creant un barri obert. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb pedres de mitjana i petites dimensions. L'entrada principal es realitza per la part posterior de la casa i es troba emmarcada amb llindes monolítiques i al damunt hi ha una petita teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel al mur. Aquests dos cossos laterals, presenten una façanes de paredat comú i argamassa. La construcció principal és de planta quadrada orientada est-oest i coberta a dues vessants amb teula aràbiga. La façana principal no és visible en la seva totalitat, ja que està parcialment tapiada per les estructures annexades. A l'interior del cos principal trobem el vestíbul o entrada i una escala al fons que dóna accés al primer pis i a la resta de dependències privades distribuïdes al voltant de la sala principal, a partir de la qual es distribueixen les diferents sales i habitacions. El cos de la dreta es cobreix a una sola vessant, i té diverses obertures que es distribueixen de forma desigual al llarg de la façana i que han estat obertes en diferents moments constructius. El sistema constructiu és el mateix que al cos principal: petites pedres lligades amb argamassa. L'altre cos també està cobert a una sola vessant i presenta dues petites finestres al tester. Aquest cos també presenta obertures a l'exterior amb una disposició poc simètrica i aquest espai s'utilitza com a estables i magatzem. Com estructures annexes cal destacar l'existència d'una gran era situada davant la casa, i nombrós material d'interès etnològic i arqueològic al voltant.</p> | 08129-5 | Fontanelles-Subirana | <p>Casal habitat i documentat ja a l'Alta Edat Mitjana; es creu que tindria el seu origen en una antiga vil·la rural d'origen baix imperial, fet documentat per la presència d'una moneda romana. La casa presenta diferents etapes constructives difícils de precisar, però sembla ser que hi ha un cos que és més antic que el cos de davant, i que per tant fa de façana. Es conserva documentació escrita des de la Baixa Edat Mitjana en els diversos fogatges i llibres de l'arxiu parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Del 6 de febrer de 938 data un document on esmenta que els esposos Ennegó i Sennir, en bé de llurs ànimes i amb reserva d'usdefruit, donen a Sant Pere de la Seu de Vic, al bisbe Jordi i als Canonges, la part que els correspon d'una terra i cases situades a Sant Quirze de Muntanyola i que limiten a la serra de Venrello i amb la terra de Andeleco. Ja en el segle XII, Bernat Vilavendrell consta entre els feligresos que es comprometeren a pagar un cens anual a la parròquia, compromís que consta en el document d'acta i consagració de l'església parroquial de Muntanyola el 12 de juliol de 1177. L'edifici actual, però, és una construcció fruit de les diverses reformes sofertes al llarg del temps, amb grans reformes efectuades en època moderna junt a la construcció d'una capella particular. Aquest mas el trobem també registrat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. Més endavant, en el cadastre de 1767 consta Genís Vilavendrell, propietari del mas Vilavendrell, Fontanelles i Subirana, i consta que hi vivia amb el seu fill Segismund Vilavendrell, que feia de jornaler, i també hi consta Rafael Serra, que feia de mosso jornaler. El mas Vilavendrell constava de 216 quarteres i 12/24 d'un altre, i eren repartides en 32 quarteres de sembradura (1era a tercera qualitat), 8/24 quarter d'horta, 1 quarter de fruiters, 1 quarter de boiga (peça de terra plantada de bosc i destinada a conreus), 48 quarters de bosc i 110 quarters de pastures i 24 quarters de rocalls. Aquest mas consta que termeneja a llevant amb el mas Saborit, a migdia amb el mas Subirana (del mateix amo) a ponent amb el mas Tresserra i a tramuntana amb el mas Serra (actualment Serra-Rica). A la casa consten diverses dates constructives, totes elles dels segles XVII i XVIII, com el portal a la sala interior gravat amb la data de 1846. Actualment, el mas es troba habitat pels propietaris dels Formatges de Vilavendrell.</p> | 41.8673200,2.1714200 | 431236 | 4635377 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53739-foto-08129-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53739-foto-08129-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53739-foto-08129-5-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53825 | Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilardell | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>És un edifici, de caire agrícola i ramader, de planta rectangular amb diversos cossos afegits, un a cada costat i el de façana al sud lleugerament més avançat, al voltant d'una petita era enllosada. Els murs de la masia són de paredat comú rejuntat amb morter, amb lloses de fàbrica mitjana i petita de pedra sorrenca local i amb l'ús concret de l'arrebossat. La coberta és a doble vessant, utilitzant la teula aràbiga, i amb el carener orientat est a oest. L'entrada es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada, amb llinda monolítica gravada; flanquejada per una banqueta exterior de mig metre d'alçada de pedres de grans dimensions, segurament reaprofitades. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on es disposen les diverses obertures, totes emmarcades amb llindes de pedra a les quatre cares actuant com a element decoratiu. La portalada d'accés dóna pas a un vestíbul a l'interior, on s'hi conserva una premsa i una gran llinda monolítica gravada amb el nom de la família. Al voltant d'aquest espai es distribueixen les diferents sales, bàsicament les quadres, el celler i una dependència per als jornalers constituïda per una petita cuina de pedra, una llar de foc, formant un espai de menjador i on també s'hi troba ubicat un bugader de cendra. Al fons d'aquest mateix vestíbul es situa una petita escala de factura senzilla (barana de fusta i escales de pedra) que permet l'accés a les dependències privades del mas: una gran sala central i la resta d'habitacions d'ús privat juntament amb altres dependències d'ús bàsic. La façana nord del mas s'organitza en base un eix de simetria constituït per petites finestres disposades en grups de tres i en vertical, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures tapiades amb totxana en el primer pis. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de tamany mig, amb el mateix tractament ornamental que les altres. La dependència annexa de la façana nord presenta gran singularitat. Es tracta d'una construcció rectangular allargada en l'eix est-oest de factura senzilla basada en la pedra de carreus de petites dimensions i una coberta a doble vessat i de teula aràbiga. El seu accés per una petita obertura emmarcada per llindes de pedra local ben treballada i amb diverses obertures disposades a la façana nord, ja que la sud es troba parcialment adossada al mas.</p> | 08129-91 | Zona del Vilardell | <p>Una primera referència documental la trobem a l'acta de Consagració de l'Església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, on ja s'esmenta un personatge congnominat Vilardell al 1177. Una branca de la família Vilardell sempre serà present al municipi de Muntanyola, documentant-se de forma habitual en la nombrosa documentació religiosa. La història d'aquesta petita explotació agrícola- ramadera es remunta a l'Alta Edat Mitjana, tot i que totes les llindes inscrites del mas fan referència a una reforma o remodelació del mateix, que hauria tingut lloc en època moderna. A la façana principal, les obertures conservades presenten llindes, però cap d'elles gravada. i a l'interior totes són del XIX.</p> | 41.8873600,2.1839200 | 432295 | 4637592 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53825-foto-08129-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53825-foto-08129-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53825-foto-08129-91-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53824 | Vilafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilafort | <p>BRUNELLS, I. (1999). Cadastre 1767. Revista trimestral n. 18. setembre 1999. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 7. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>Masia formada per un edifici civil de planta quadrada de grans dimensions i les diverses dependències agrícoles i ramaderes. Aquesta construcció presenta un cos de planta rectangular amb diversos cossos annexes. La coberta del mas és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia, i l'estructura completa consta de planta, primer pis i golfes. El sistema arquitectònic utilitzat es centra en la construcció de murs de pedra basta de calcària unida amb morter de calç i les obertures són llindes de pedra picada i parcialment arrebossada, sense massa elements decoratius. La façana sud d'aquest edifici civil presenta un portal d'arc apuntat i es troba flanquejat per dues finestres amb reixes de forja a la planta baixa, tres balcons (el central amb la llinda datada i dibuixada) al primer pis i tres portals. Aquests portals es troben parcialment tapiats formant finestres, el central amb arc rebaixat i motllurat amb el cap d'un monjo i una monja esculturats, de gran valor arquitectònic. Al primer pis el ràfec és de teules, i sobre el carener hi ha un carreu datat i coronat amb una creu de ferro. La façana nord presenta dues finestres a la planta i cinc al primer pis (la central amb inscripció a la llinda i ampit motllurat) i dos contraforts. La coberta, ja esmentada, presenta una cobertura de bigues, llates, rajoleta i teula aràbiga. Les diverses reformes del mas es donaren per la façana est, on es poden apreciar dues ampliacions, la primera de les quals segueix la simetria de la façana principal, i una segona que forma un cobert acabat amb material constructiu contemporani i de funcions diverses. A l'altra banda l'annex és utilitzat com a cuina. Ambdues façanes est i oest presenten adossats diversos coberts de totxana i uralita de construcció recent amb funcions de magatzem agrícola i estables per al bestiar.</p> | 08129-90 | Zona de la Vall- Urbanització de Subirana | <p>El nom Vilafort apareix documentat per primer cop a Muntanyola en un document de 1198, on es detallen les afrontacions del Castell de Muntanyola i s'esmenta aquest mas amb aquest topònim. Tot i això, bona part de la documentació escrita sobre el mas serà de l'època moderna. Aquesta casa forta, com el seu nom indica, apareix junt a 9 masos més en el fogatge 6 octubre de 1553, on es documenta com a cap de casa de la parròquia de Sant Quirze un tal Pau Vilafort. Aquesta família seria la propietària del mas com ho seran fins mitjan època moderna. Aquesta construcció va patir diverses ampliacions i reformes evidenciades en la varietat dels paraments exteriors dels seus murs. A la primera construcció de planta rectangular s'hi afegiran altres cossos, de dimensions més reduïdes. El paper d'aquesta família junt a la de Tresserres fou cabdal en el desenvolupament del límit de Muntanyola i la seva relació amb els masos del terme municipal de Collsuspina, i aquest fet s'evidencia en el paper dinamitzador del mateix mas en la reconstrucció de la veïna església de Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina) en època moderna. El mas Vilafort constava de 5 quarteres i 6/24 d'un altre repartides en 6 quarteres i 6/24 de sembradura (de diversa qualitat), 4/24 de quartera d'horta, 6/24 de quartera de fruiters, 6/24 de quartera de boïga , 12 i 8/24 quarteres de bosc, 16 quarteres de pastura i 6 quarteres de rocals. Termeneja a llevant i migdia amb el terme de Tona a ponent amb el mas Tresserra i a tramuntana amb el mas Vilavendrell. En el cadastre del 1767 el propietari era Domingo Postius, del mas Postius.</p> | 41.8575000,2.1592100 | 430212 | 4634297 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53824-foto-08129-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53824-foto-08129-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53824-foto-08129-90-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53823 | Tresserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresserres | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>Masia formada per un edifici civil de planta quadrada de grans dimensions i les diverses dependències agrícoles i ramaderes. Aquest cos central rectangular presenta una coberta a tres vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes. La façana sud del mas, i actualment la principal, presenta un cos adossat continuat amb dos arcs centrals de totxana massís formant un porxo a cada nivell; els de la planta i primer pis són construïts en arcs rebaixats mentre que els de les golfes són de punt rodó. S'accedeix a les dependències interiors del mas passant per un petit cobert i a través d'una segona entrada situada a uns tres metres de la primera arcada. En el peu de la columna central dels arcs del primer pis hi ha una data inscrita d'època moderna, i són diverses les obertures amb llindes inscrites en tota l'estructura. L'antiga façana presenta un portal adovellat amb la dovella central datada i dues finestres a la planta, un balcó i una finestra al primer pis i a les golfes. La façana nord de l'edifici presenta un portal a la planta i quatre finestres, dues de les quals amb reixa forjada al primer pis, i unes altres quatre finestres amb ampit motllurat a les golfes. Les façanes est i oest són simètriques i presenten una espiera a la planta baixa, unes finestres amb ampit motllurat al primer pis i quatre finestres més a les golfes. Donat el desnivell on es troba construït el mas, la façana nord queda més alta que la sud. La masia conserva elements arquitectònics força valuosos, encara que convindria una restauració arquitectònica adequada. Al voltant del mas s'hi troben diversos edificis amb funció agropecuària de construcció força moderna i restes d'estructures més antigues i força malmeses que dificulten la seva valoració.</p> | 08129-89 | Zona de la Vall- Urbanització de Subirana | <p>El nom Tresserra apareix documentat per primer cop a Muntanyola a l'acta de consagració de l'església de Sant Quirze i Santa Julita, on consta com a testimoni un tal Babot de Tresserra. La ubicació del mas té lloc poc després, en un document de 1198 on es detallen les afrontacions del Castell de Muntanyola i s'esmenta Tresserra. Tot i això, bona part de la documentació escrita sobre el mas serà de l'època moderna. La casa forta del Tresserres apareix junt a 9 masos més en el fogatge 6 octubre de 1553, on es documenta com a cap de casa de la parròquia de Sant Quirze un tal Joan Tresserra. Aquesta família seria la propietària del mas, com ho demostren les diverses llindes inscrites amb el seu cognom. Una altra data sobre el mas l'aporta la dovella central del portal a la façana sud, concretament amb la inscripció de 1676 indicant una reforma del mas. Aquesta construcció va patir diverses ampliacions cap al sud, plasmades en els paraments exteriors dels seus murs. A la primera construcció de planta rectangular s'hi afegirà un segon cos, de dimensions més reduïdes, i finalment un tercer cos que seguirà, en la mesura possible, els mateixos patrons arquitectònics que la resta. El paper d'aquesta família fou cabdal en el desenvolupament del límit de Muntanyola i la seva relació amb els masos del terme municipal de Collsuspina, i aquest fet s'evidencia en el paper dinamitzador del mateix mas en la reconstrucció de la veïna església de Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina) en època moderna. Actualment el mas manté les seves funcions principals, que continuen essent agrícola- ramaderes.</p> | 41.8587900,2.1579200 | 430107 | 4634441 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53823-foto-08129-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53823-foto-08129-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53823-foto-08129-89-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A prop es parla de l'existència d'unes mines de carbó, que van ser parcialment explotades al llarg del segle XIX i que foren abandonades amb les restes de vagonetes i eines a dins. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53891 | Tina de can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-can-oliveres | <p>ORDEIG, R. (1974). 'La parròquia de Sant Andreu d'Oristà' a Ausa vol.7, n.79: 296. YLLA-CATALÀ, G. (1982). Tina de Can Oliveres. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVII | Parcialment coberta de vegetació. | <p>Construcció de planta semicircular adossada al mur exterior de la casa i coberta amb un teulat d'una sola vessant en teula aràbiga. Aquest tipus de tina servia per conservar i emmagatzemar l'aigua.</p> | 08129-157 | Mas Oliveres. Vall de Caraüll. | <p>Estructura datada d'època moderna, adscrita al segle XVII, possiblement en el decurs de les obres d'ampliació del mas. La primera referència documental del mas data de l'Alta Edat Mitjana i situa aquest casal dins l'adscripció de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola i també consta com una de les cases més antigues de la Vall de Caraüll. Des dels inicis els cognomitats seran la família Oliveres, un topònim d'origen vegetal però que indica les pràctiques econòmiques del moment, i segurament de l'entorn. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos, sobretot del Pla del Vilar. També en el fogatge fet a Oristà el 1553, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó apareix el nom de Joan Oliveres, sastre. Aquest mas també apareix documentat en els diversos fogatges del segle XVI, moment en què es construeix Sant Genís de Caraüll nou. Aquest mas va funcionar com a unitat autàrquica fins a finals del segle XX, tenint un moment d'auge a inicis del s. XVIII, època en què es van realitzar reformes successives tant al mas com als annexes ramaders. Les últimes modificacions documentades són de la segona meitat del segle XX, moment en què s'adequa el mas a les necessitats del moment.</p> | 41.9202800,2.0986800 | 425261 | 4641318 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53891-foto-08129-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53891-foto-08129-157-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | Adossat al mur sud de la casa. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53885 | Teuleria del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-bosc | XVI-XIX | Parcialment enrunat | <p>Construcció parcialment enrunada i situada al peu del camí al mas Bosc, al marge dret del turó on s'aixeca la casa i tallada pel mateix camí. D'aquesta estructura de cocció es conserva únicament la cambra baixa, on es localitza la caldera i boca d'entrada del combustible; així com part de les parets laterals. Tot el forn està reblert de runa de la mateixa estructura i de la sedimentació que ha tingut lloc en aquest indret. Resta visible una alçada aproximada de 0'60 m i una amplària de 2 m conservada. A l'entorn més immediat és localitzen abundants fragments de teula fragmentada.</p> | 08129-151 | Múnter | <p>Estructura situada prop el mas el Bosc i que podria haver funcionat de forma temporal com a teuleria del mateix mas. En aquest forn es courien diversos objectes realitzats amb argila i posteriorment cuits en una sola cocció oxidant o reductora. Normalment s'aplica aquesta definició a les peces realitzades sense esmalt o amb vernís de monococció. Les olles o pots, plats, gots i una llista interminable de peces, són les que tradicionalment es denominen terrisseria. Tot i que en aquest cas es pot parlar d'una producció centrada en les teules. Les peces s'elaboraven d'una manera totalment artesanal, a partir de motlles (en el cas del mas Roca, encara es conserva un motlle en fusta per a fer teules). Anaven a buscar l'argila a l'argiler i la preparaven, la deixaven assecar al sol, la molien, la porgaven, ameraven la bassa i el bassó - procés pel qual es depurava l'argila. Mitjançant aquesta operació, s'aconseguia un llac, que un cop es deixava reposar, permetia l'obtenció la matèria primera per fer les diferents peces, pastaven i assaonaven un cop l'argila s'havia pastat i es trobava ja prou bé es pastava la quantitat que es volia, per treballar aquell dia o en aquell moment. Un cop l'argila estava preparada, fabricaven les diferents peces amb un motlle de fusta i posteriorment es posaven a coure. L'activitat d'aquest forn s'ha de relacionar amb el funcionament del mas Bosc i de la resta de masos de la parròquia de Múnter, en època moderna, entre els segles XVII-XIX, i respon a les necessitats de reforma o construcció d'aquestes explotacions. La cuita de rajols era una de les activitats econòmiques relativament freqüents a la zona fins a mitjan del segle passat, i d'aquesta activitat resta algun testimoni de rajoleries i forns en el mateix municipi, però també en municipis veïns com Tona, on hi havia certa tradició.</p> | 41.8793200,2.2057400 | 434097 | 4636682 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53885-foto-08129-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53885-foto-08129-151-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53743 | Tarradellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tarradellas | <p>AADD. (1999). Noticiari. Revista trimestral n. 18. setembre 1999. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Tarradellas. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVII-XIX | Actualment en obres. | <p>Masia de planta quadrada coberta a dues vessants i amb un cos de galeries adossat a la part de migdia. En aquest sector hi ha un petit portal; la part de baix és destinada a corrals i a nivell del primer pis hi ha l'entrada principal a la casa, la qual és construïda aprofitant el desnivell. El pis superior es troba en desús perquè es troba en un estat de seguretat molt precària. La casa conserva una bonica cabanya a l'era, la qual està semi-derruïda, i el portal que condueix a l'horta és d'arc deprimit. En aquest mateix indret hi ha una masoveria, avui abandonada. És construïda amb pedra i bigues de roure. Els elements de resalt són de pedra picada.</p> | 08129-9 | Zona de la Vall | <p>Antiga masia del terme i parròquia de Muntanyola que trobem esmenada en el fogatge d'aquest nucli de l'any 1553. Fou ampliada i reformada als s XVII i XVIII i avui, degut al despoblament del món rural es troba en un estat força dolent de conservació, malgrat ésser habitada en part. L'edifici conserva altres dates inscrites en diverses llindes de portes i finestres, entre elles:1681, 1704: finestra posterior de la Casa Tarradellas 1700 (portal de l'horta). I l'any 1999 va ser fruit d'un robatori.</p> | 41.8737900,2.1555500 | 429926 | 4636108 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53743-foto-08129-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53743-foto-08129-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La gent del poble recorda que la casa fou refugi del bisbe de Vic durant la guerra civil espanyola. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53746 | Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/subirana | <p>AADD. (1998). Muntanyola. Revista trimestral n. 14. setembre 1998. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6 IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Subirana. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | Recentment deshabitada, víctima d'espolis fortuïts. | <p>Edifici civil format per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants i construïda aprofitant el desnivell del terreny conegut com can Sobirana, Subirana o Subiranes. La façana és orientada a migdia i té un bonic portal adovellat. Al primer pis i al segon, presenten finestres decorades amb motllures gotitzants. La masia es troba en un estat d'abandó; bona part dels annexes presenten la teulada ensorrada. A tramuntana, on coincideix amb el primer pis de l'edificació, hi ha un portal d'arc convex al qual s'accedeix mitjançant una escala exterior. En aquesta part hi ha un cos adossat i cobert a una sola vessant. La masia es troba abandonada i immersa en el complex laberint de la Urbanització de Fontanellles.</p> | 08129-12 | Urbanització de Subirana | <p>Antiga masia que trobem registrada en el fogatge de 1553 del terme i parròquia de Muntanyola; consta com el mas d'en Serra Sobirana. El sector de Muntanyola s'estén per la serra de Muntanyola, que tanca per ponent la Plana de Vic, i la vall compresa entre aquesta serra i la que limita amb L'Estany, entre els masos Vall i Postius. En Genís de Vilavendrell, com consta en el cadastre de 1767, també era propietari del mas Subirana, on vivia Isidre Capdevila com a masover i jornaler; aquest mas constava de 98 quarters i 1/24 d'altre repartits en 8 i 12/24 quarters de sembradura (de primera a tercera qualitat), 2/24 d'horta, 6/24 quarters de boiga, 23 quarters de bosc, 57 quarters de pastura de diversa qualitat i 8 i 17/24 quarters de rocals. Aquest terme confronta a llevant amb el mas Fontanelles, a migdia amb el terme de Tona i a ponent i tramuntana amb el mas Vilavendrell.</p> | 41.8611600,2.1753300 | 431554 | 4634690 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53746-foto-08129-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53746-foto-08129-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53746-foto-08129-12-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquest mas dóna nom al barri de Sobiranes o Sobirana. | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53744 | Serra-Rica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-rica | <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Serrarica. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Informació oral: Àngel Roig i Carme Juárez. http://www.turismerural.com/casarural/osona-sud/serrarica</p> | XVII-XIX | Restaurada. | <p>Edifici civil que havia conformat una masia de grans dimensions. El cos principal està format per un edifici de tres plantes i golfes de planta rectangular i coberta a dues vessants, la vessant de migdia és més prolongada i és a la part on es fa visible un nou tram constructiu de la casa. A la part dreta de migdia sobresurt un cos més baix, que és per on té lloc l'entrada a la casa mitjançant un bonic portal adovellat on es conserva gravat IHS 1608 i diversos símbols geomètrics en forma estelar, que ens condueix al barri, espai descobert i enllosat i a l'accés actual al mas. Per la part posterior també es pot accedir a l'edifici entrant per un terrat i accedint directament a la sala principal del mas, i es creu que aquest segon accés hauria estat el principal. El portal actual d'entrada a la casa es troba al mur de ponent, dins aquest espai. Al davant s'hi distribueixen diverses dependències destinades al bestiar, avui inexistent. Davant del portal del barri hi ha un cobert de grans dimensions i poc més avall l'antiga pahissa, actualment aquests espais han estat restaurats i destinats al turisme rural. El material constructiu bàsic és la pedra, aquesta, de petites i mitjanes dimensions i de procedència local . Cal remarcar boniques finestres conopials als pisos superiors i les nombroses llindes i brancals conservats, alguns dels quals gravats amb dates d'època moderna i contemporània, on destaca una finestra situada a la part posterior, a la zona del barri, amb la marca dels Àustria. Als inicis la construcció principal estava formada per una torre de planta rectangular i tres pisos conservats, de la que en resta bona part de l'estructura, situada a l'interior del mas i una finestra romànica al pis superior. Aquesta només és visible des de l'interior i està formada per una doble obertura d'arc de punt rodó. L'estructura actual conserva bona part del mas original. Aquest s'estructura a partir d'un pis inferior amb els annexes ramaders, el primer pis amb la sala, un petit oratori ara sense culte i una galeria o pahissa, ara coberta. A l'interior es conserven nombrosos elements arquitectònics del mateix mas, destaca una llar de foc, diversos festejadors, així com alguns amagatalls emprats en els diversos conflictes bèl·lics que van afectar al país. Actualment el mas té diversos equipaments coneguts com el Freixer, l'Eugueda i Sobrevolta, dedicats al turisme rural.</p> | 08129-10 | Muntanyola | <p>Casa inclosa dins la demarcació del Castell de Muntanyola, del qual en tenim notícies del segle XI; coneguda com el mas Serra. Aquest edifici es troba ubicat en la formació rocosa sobre la llera esquerra de la riera de Muntanyola, al peu del principal camí ral i en un punt geogràfic estratègic a prop de la parròquia de Muntanyola i no massa lluny de la moderna urbanització de Fontanelles. En un inici la construcció principal estava formada per una torre de planta rectangular i tres pisos conservats, de la que en resta bona part de l'estructura, situada a l'interior del mas i una finestra romànica al pis superior. Més tard s'afegí el mas, que preserva bona part dels elements estructurals bàsics. Un pis inferior amb els annexes ramaders, el primer pis amb la sala, un petit oratori ara sense culte i una galeria, ara coberta. En un moment incert, possiblement ja en època moderna, aquest mas adoptà el topònim de Serra-Rica, amb el que es coneix actualment. Així el mas SERRARICHA el trobem esmentat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola, fou reformat i ampliat al s. XVII, com indica la dovella central del portal del barri (1608), amb diverses ampliacions a partir del segle XVII. Així consten obres generals al 1777, a partir de les llindes conservades, i més tard al s. XIX. Es té constància que els francesos cremen el mas al 1808, i són nombroses les reformes posteriors que es realitzaren al mas com ho indiquen les diverses dates gravades en llindes i brancals (1881). Destaquen les obres de 1868 a la bassa i ampliació de corts, i al 1880 amb més annexes ramaders. A finals del segle XIX la casa i propietat fou de la família Gavisans, per després de diverses vicissituds passà a ser de la família Barata i actualment és de Àngel Roig i Carme Juárez, que l'han restaurat i fet habitable.</p> | 41.8725900,2.1783400 | 431816 | 4635957 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53744-foto-08129-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53744-foto-08129-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53744-foto-08129-10-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El mas fou cremat en el decurs de la guerra del francès (1808) moment en què va desaparèixer el seu arxiu documental. | 92|93|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53737 | Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-quirze-i-santa-julita-de-muntanyola | <p>AADD. (1986). 'Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola' a Catalunya Romànica. Osona II. Vol: III: 424-427. CASTELLANO, A; VILA, J.M. (1996). Església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, notícia històrica'. Quaderns Científics i Tècnics, n.8. Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona: 71-91. GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, os. 199' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 91. GONZÁLEZ, A. (1993). 'Restauración de la iglésia de Sant Quirze y Santa Julita de Muntanyola. Objetivos y criterios'. III Simposi sobre restauració monumental. Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. GONZÁLEZ, A. (1993). 'Restauración de la iglésia de Sant Quirze y Santa Julita de Muntanyola. Objetivos y criterios'. Quaderns Científics i Tècnics n.5. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. GONZÁLEZ, A. (1993). 'La restauración didáctiva de la iglésia de Sant Quirze de Muntanyola' a Informes de la Construcción n. 427. LACUESTA, R.; SUREDA, M.J. (1998). 'La decoració del temple de Sant Quirze i Santa Julita a partir del segle XVIII'. Quaderns Científics i Tècnics, n.8. Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona: 93-118. LOPEZ, A. (1993). 'Resultados de la investigación histórico-arqueológica en la iglesia de Sant Quirze y Santa Julita de Muntanyola'. A Quaderns Científics i Tècnics, n.5. Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona. LOPEZ, A. (1998). 'Muntanyola. Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola' a Catalunya Romànica vol. XXVII. Visió de síntesis, restauracions i noves troballes. Barcelona: 207-208. PLADELASALA, J. (1952-1953). La parròquia de Muntanyola. Ausa, 1. Vic: 153-157. PLADEVALL, A. (1981). Muntanyola a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol.1. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona: 102. TORRENT, C. (1982). Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVIII | L'estat de conservació és bo tant pel que fa a les estructures com l'interior,i conserva una bona col·lecció de retaules. | <p>Edifici religiós de nau única amb la capçalera orientada a llevant, la qual no té absis; el portal d'entrada es troba a ponent, que és rectangular, construït amb dovelles de pedra calcària, i al damunt s'hi forma un frontis triangular amb una fornícula que ubica les imatges de Sant Quirze i Santa Julita; al damunt hi ha un òcul. Al sud-est hi ha el campanar de torre, adossat i cobert a quatre vessants. A la part de migdia l'església s'uneix a la rectoria. A l'interior, la nau, presenta capelles laterals; les de la part esquerre es comuniquen entre si, i són cobertes amb volta quatripartita amb un medalló al centre. La nau està dividida en quatre trams, a cada un dels quals s'hi descriuen formes ovals amb decoracions d'estuc. L'església de Muntanyola, és un edifici de planta rectangular orientat segons l'eix llevant ponent amb capelles laterals a tot el llarg de la nau, sense absis, amb una porta d'entrada neoclàssica oberta al costat de ponent. Tot el seu interior respon a l'estil neoclàssic, així com la majoria de la decoració, rica i amb rellevants altars barrocs. A l'exterior, l'església és de factura simple, observant els diferents aparells dels murs hom pot veure que ha estat feta en diverses èpoques. L'època romànica és molt incerta, per l'aparell ordenat regular i amb pedres ben carejades dels murs del costat est i part del costat oest; es podria assegurar que són d'època romànica i pertanyen a la primitiva església, malgrat que no s'hi pugui veure cap detall ornamental ni forma constructiva característica del romànic.</p> | 08129-3 | Muntanyola | <p>L'església parroquial de St. Quirze i Sta. Julita de Muntanyola es trobava a l'antic terme del castell de Muntanyola. La primera cita la trobem l'any 983, quan Guisard donà a l'església de Sant Pere de Vic una vinya situada en el terme de Sant Quirze, a Muntanyola. Del primer temple pre-romànic es van descobrir, durant els treballs arqueològics, la capçalera trapezoïdal, restes dels murs d'una sola nau i restes d'un paviment de calç sobre l'argila natural. També es localitzaren, a la base del campanar actual, vestigis d'una torre cilíndrica anterior a la construcció del segon temple romànic. Tot i la hipòtesi que es tractés d'un campanar, la porta enlairada denota més una funció defensiva. Es descarta que es tracti d'una part del castell documentat el 1.013 i tradicionalment associat al mas anomenat el Castell, més allunyat del temple. A la segona meitat del segle XII, el temple fou renovat i consagrat l'any 1177. D'aquesta fase se'n coneix l'absis allargassat (cobert amb volta de forn), restes dels gruixuts murs de la nau única (suposadament coberta amb volta de canó), i l'arrencament d'un arc de mig punt (una porta). Durant unes obres de restauració es va trobar un capitell romànic esculpit per dues cares, que podria procedir d'una hipotètica portalada amb arquivoltes sostingudes per columnes, com és típic de la contrada. És probable que en aquest nou temple romànic, més ample, s'incorporés com a campanar la torre cilíndrica descrita, ja unida a la nova fàbrica, ja que el 1.592 tenim notícies d'una porta d'accés des del campanar a l'església. És possible que l'església hagués posseït una espadanya recolzada al capcer occidental, ja que, de fet, el 1733 es va reparar la campana que antigament es trobava sobre la volta de l'església. Aquest element característic es podria associar a una estructura apareguda al subsòl de l'actual capella de Sant Isidre, al nord-oest del temple. Aquesta estructura, semblant a un podi de pedra i adossada a la fàbrica en època medieval, hauria pogut servir com a base d'una hipotètica escala d'accés a la cadireta. Pel què fa a l'interior, el paviment romànic era de terra barrejada amb calç, i al centre del presbiteri hi havia un altar col·locat sobre un pilar. Les parets conservades presentaven un arrebossat de calç poc gruixut, sense conservar restes de policromia visibles, ja que algunes zones estaven molt reformades. L'església actual fou totalment reconstruïda al 1727, sense que s'endevini cap element visible de l'església anterior. Adquirí un aspecte molt diferent a l'anterior, amb la construcció de diverses capelles, al llarg del segle XVII, com la del Roser, la de St. Isidre i la de la Concepció. Cap al 1707, es va bastir la nova capçalera, flanquejada per la sagristia, a migdia, i la capella del Sant Crist, a tramuntana. Finalment, en 1729-32, es va dur a terme una reforma general del temple seguint l'estil barroc, que li va donar l'aparença actual i que va ser complementada amb la col·locació progressiva d'un conjunt de retaules, el més modern dels quals es va instal·lar el 1804 a la capella de Sant Sebastià. L'acta de consagració i l'excavació de l'església donen a entendre que, de bon començament, disposava de l'altar dels sants titulars ( St. Quirze i Sta. Julita) i d'un altre dedicat a la Verge Maria. Aquest darrer, tot i ser esmentat sovint en la documentació posterior, no va deixar vestigis arquitectònics apreciables, cosa que ens fa suposar que podria haver estat dins l'àmplia capçalera o en alguna fornícula oberta en les parets de la nau.</p> | 41.8784000,2.1774800 | 431751 | 4636602 | 1732 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53737-foto-08129-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53737-foto-08129-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53737-foto-08129-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Tenim notícies de la seva existència l'any 938 i fou renovada i consagrada de nou el 1177. En l'acta de consagració (el 30 de juliol de 1177 presidida pel bisbe d'Osona) s'esmenten diferents donacions, delmes i primícies, s'estableixen els termes de la parroquia, s'autoritza la sagrera i es fa relació dels assistents que signen l'acta. Malgrat els seus orígens romànics, no s'observa cap element d'aquest estil, ja que durant el segle XVIII fou transformada i reconstruïda a la manera barroca. Dins aquest estil conserva una unitat, ja que l'interior és decorat amb cinc retaules barrocs del taller dels Real i Gros. L'altar major s'atribueix a Lorenzo Mercanti, mestre italià. Té cura de l'església el rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, el qual hi celebra missa una vegada al mes. Les obres de restauració d'aquesta església van ser portades a terme entre el 1984 i el 1992 pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte A. González Moreno-Navarro. L'excavació de l'església es va realitzar principalment al llarg de l'any 1989, sota la direcció de M. Clua Mercadal i de qui subscriu. El 1991, es van realitzar diverses intervencions en punts concrets, dirigides per J.M. Vila Carabasa i X. Fierro Macía. El resultat de tots aquests treballs ha posat en relleu la presència de nombrosos vestigis medievals, tant a la fàbrica com al subsòl del temple, els quals han permès de traçar les grans línies de la seva evolució en aquella època. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 53870 | Sant Genís Nou de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-nou-de-les-oliveres | <p>BRUNELLS, I. (1996). Vall de Caraüll. Revista trimestral n. 7. desembre 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 3 GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Genís de Caraüll al mas Oliveres os. 203' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 92.</p> | XVII-XVIII | Presenta mal estat | <p>La seva orientació és respecte l'eix est-oest i l'entrada, per la banda sud del recinte, evidencia la seva adscripció al cristianisme ja en un moment avançat d'època moderna. Aquesta porta, emmarcada per llindes de pedra ben treballada i motllures en guix, contrasta amb la resta de la construcció i data de 1792, i actualment està tapiada. De l'estructura original es conserva l'eix constructiu basat en un recinte simple i unitari d'un sol espai amb un accés al sud i una obertura decorada amb motllura a la cara est de la construcció. Tot i així, segurament hauria tingut una petita sagristia, com ho demostra la presència d'una porta lateral tapiada, així com la presència de dos contraforts a les parets laterals exteriors. Al costat nord, aprofitant l'arc del creuer, s'hi va obrir una obertura posterior a mode de mitja arcada amb una persiana i es va habilitar l'espai com a garatge. Aquest fet queda ben testimoniat per la presència de cotxes i maquinària agrícola que encara es troben dins el recinte i que han quedat sepultats per la caiguda de la coberta. Del sistema constructiu destaca la combinació de petits carreus lligats amb morter rematats per blocs de dimensió mitjana disposats als angles, combinat amb el totxo. El terra és de factura senzilla, així com l'altar, on hi consta gravada la data de 1674. El lloc també havia albergat un petit cor sobre l'entrada de l'edifici, fet de fusta, i encara conserva fragments de pintura mural, de colors primaris molt vistosos, de trets populars.</p> | 08129-136 | Zona del Pla del Vilar | <p>Aquest edifici presenta diverses modificacions arquitectòniques en la seva estructura, dificultant la seva adscripció cronològica i els seus diversos usos. Es tracta de la capella de Sant Genís nou de Caraüll, fent referència al culte de Sant Genís al proper paratge de Caraüll, i a l'existència d'una església romànica dedicada al mateix sant. L'església, segurament bastida al segle XVII, com indica la data de 1647 de l'altar, fou emprada per al culte religiós dels masos de la zona. Consta que fou reconstruïda al segle XVIII, dins l'estil barroc, com indica la data de 1792 situada a la llinda de l'entrada a 1'5 Km de les restes de l'antiga església de Sant Genís Vell. Sant Genís de Caraüll va deixar d'exercir com a parròquia i va deixar de tenir culte el 1936, durant la guerra civil, quan va ser saquejada, i cremats part dels seus ornaments. Des d'aleshores es va convertir en un cobert per estris agrícoles, per ser posteriorment espoliada i abandonada, a finals segle XX.</p> | 41.9209100,2.0983400 | 425234 | 4641388 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53870-foto-08129-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53870-foto-08129-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53870-foto-08129-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53809 | Sant Genís de Caraüll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-caraull | <p>BRUNELLS, I. (1996). La Vall de Caraüll. Revista trimestral n. 7. desembre 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 3 JUNYENT, E. (1980-1996). Diplomatari de la Catedral de Vic. S. IX-X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. N. 368. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat ja que manquen la cobertura i part dels alçats | <p>Edifici religiós format per una capella en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Resta visible una estança de planta rectangular amb les marques d'un embigat que podria marcar la presència d'un cor. Ha desaparegut tota la coberta, així com bona part dels alçats. Es tracta d'una obra feta amb murs de pedra regular, ben treballats i units amb morter de calç, o lligats amb fang; i on s'intueixen les cantonades diferenciades. Queden dempeus els murs nord i oest; la resta està molt enderrocada. Tot i la coberta vegetal amb un sotabosc de roure i alzina, es pot observar un important enderroc que segurament evidencia la presència de mes estances que acabarien de configurar la capella original. Al mur nord, s'observa l'existència d'espitlleres i un tram afegit a l'est; també hi ha un cos afegit a l'oest. Una mica més amunt també es documenta un enderroc força nombrós de petites pedres amuntegades unes sobre les altres, que podrien indicar la presència d'alguna altra estructura.</p> | 08129-75 | Vall de Caraüll. EL Pla del Vilar | <p>La vall de Caraüll es troba estretament vinculada amb el passat d'Oristà. Està situada a la capçalera de la riera de Segalers (límit amb Oristà) i forma un ample sector entre els termes de Sant Bartomeu del Grau i Santa Maria d'Oló. L'església de Sant Genís és esmentada des del 943 i 945 dins del terme del Castell d'Oristà i va ésser parròquia independent entre els segles XI i XIII i sufragània d'Oristà des del segle XV. Un document del 18 de juliol de 965 esmenta que Baldemar dóna a Sant Pere de Vic, al bisbe Ató i als canonges un alou situat al comtat de Manresa, al terme d'Oristà, dins la vall de Caraüll amb el topònim 'Karavullo'. Aquesta petita parròquia conserva poca documentació i aquesta es troba entre els bisbats de Vic i Manresa. Actualment, es troba oblidada i l'indret és poc concorregut. L'any 1682 la parròquia i la vall tenien 6 famílies i l'any 1782 hi havien 10 cases amb 62 habitants. Des del segle XIV, la vall va gaudir d'autonomia civil i es convertí en una quadra amb batlle propi, així fins l'any 1840 que fou agregada a Muntanyola. Les masies més antigues són Perdaltes, i Can Oliveres (que segons diuen va ser quarter i hospital durant la guerra del Francès. A la seva parròquia, situada al costat de Can Oliveres també hi pertanyien Caraüll, Bolbous i les Deveses, en terme municipal d'Oristà). Sant Genís de Caraüll fou reconstruïda al segle XVIII, dins l'estil barroc, a 1'5 Km de les restes de l'antiga església de Sant Genís Vell. Sant Genís de Caraüll va deixar d'exercir com a parròquia i va deixar de tenir culte el 1936, durant la guerra civil, quan va ser saquejada i cremats part dels seus ornaments.</p> | 41.9247600,2.1054400 | 425827 | 4641809 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53809-foto-08129-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53809-foto-08129-75-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53738 | Sant Esteve de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-munter | <p>AADD. (1986). 'Sant Esteve de Múnter' a Catalunya Romànica. Osona II. Vol: III: 427-428. DDAA.(1996). Muntanyola. Revista trimestral. n.4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Esteve de Múnter, os. 209' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 94. GUDIOL, J. (1909). 'Excursió a Múnter'. Gaceta Montanyesa n. 416. Vic. JUNYENT, E. (1945). 'Itinerario histórico de las parroquias del Obispado' a Hoja Parroquial. Vic. 7 d'octubre de 1945. ORDEIG, R. (1982). 'Villae, viae i stratae d'Osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. A Ausa X, n.102-104. Vic: 387-400. PLADEVALL, A. (1981). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol.1. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona: 102. TORRENT, C. (1982). Sant Esteve de Múnter. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | X-XVII | <p>L'església de Sant Esteve de Múnter, és un edifici d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, en el qual les finestres han estat cegades. Aquest edifici religiós està format per una nau única amb l'absis orientat a llevant i amb un portal el qual es troba orientat a migdia i al damunt del qual hi ha un òcul tapiat. La nau s'il·lumina mitjançant unes finestres rectangulars situades a la part alta de la nau. A la part sud-est de l'absis hi ha afegida una sagristia. Les parets laterals estan obertes formant quatre fornícules, dues a cada banda, per ubicar quatre altars laterals. A la quarta part de la volta pel cantó de ponent es veu un reforçament de volta de punt d'ametlla i unes parets per aguantar el campanar de base quadrada que, tot i la seva esveltesa i altura, avui té una configuració barroca, tradicional a la Plana de Vic. L'interior és cobert amb volta de canó i el cor amb volta d'ogiva; la part de sota ho és amb arc rebaixat. Les cornises són decorades amb estuc. Les quatre capelles laterals estan decorades amb retaules, així com l'absis. L'estat de conservació és mitjà tant d'estructura com la pintura de les parets. A la paret del fons de l'església hi ha un cos entremig amb la rectoria que serveix per a comunicar-se amb ella i per a pujar sobre la volta al peu del campanar. A la part de migdia hi ha una porta d'entrada rectangular, amb un marc de pedra picada amb despeçat barroc i carreu encoixinat particular. Les parets de l'absis i el mur de tramuntana són els més sencers i responen a l'obra original; el carreu és petit i molt irregular. Als peus de l'església al sector de tramuntana hi ha un campanar de torre adossat, cobert a quatre vessants i coronat amb una creu. El campanar de l'església és contemporani; la part superior està modificada i adherida a una escala que fou construïda al 1728. A causa de l'empenta del campanar sobre la volta i paret de migjorn, es va construir un contrafort escalonat i de mides considerables. En conjunt el temple està molt reformat i exhibeix una part important d'elements barrocs, els quals contrasten amb els elements romànics originals.</p> | 08129-4 | Múnter | <p>Aquesta església es trobava dins l'antic terme de la vila de Múnter i del castell que s'hi va construir a prop. L'església aviat degué assumir les funcions parroquials que encara té actualment, bé que està lligada al veí municipi de Malla per no tenir sacerdot propi. El lloc de Múnter, amb la vila i el castell, apareixen documentats al 929, quan Gonteric i la seva muller Tadega vengueren al levita Elisagar i a Odó una terra situada al comtat d'Osona, al terme de la vila de Múnter (Montari), afrontant pel costat septentrional amb el castellet. L'església apareix per primer cop documentada l'any 965, quan una dona anomenada Fredesinda, i els seus fills, vengueren a Odó i a la seva muller Ercolda diversos béns situats al comtat d'Osona, a vila de Múnter; aquestes possessions afrontaven per llevant amb la casa de Sant Esteve. Les funcions parroquials de la mateixa església no es documenten fins el 1191 quan Guanalgod i la seva muller Adaledis i llurs fills empenyoraren a Amat i a la seva muller Estefania i a llurs fills una peça de terra o de vinya al comtat d'Osona, a la parròquia de Sant Esteve, al lloc anomenat Matavaques, i encara es confirmen en les llistes parroquials anteriors a l'any 1154. Tenim documentades diverses obres dutes a terme en aquest edifici, que fou renovat el segle XII. A més de l'altar del sant patró de l'església, s'hi venerava l'altar de Santa Maria, documentat al 1357. L'any 1564 consta que Ramon Puig va fer el retaule de l'altar major, que amb el temps va ser substituït per un altre de neoclàssic. L'any 1579 Bernat Toll esculpí un altre retaule, el qual era dedicat segurament a la Mare de Déu del Roser, molt semblant al de Malla. La porta d'entrada, tot i que encara resta emplaçada al seu lloc primitiu, fou modificada l'any 1613, moment en què també s'abarrocà la decoració del temple. Actualment, encara té l'absis romànic ben conservat, així com bona part dels murs de la nau. El campanar, que és contemporani de l'església, sobre la bòveda del fons, té la part superior modificada i és adherit a una escala, que fou construïda el 1728. L'any 1918 s'ensorrà la primitiva coberta, que fou substituïda per una altra que no s'avé amb l'estil de l'edifici, que exhibeix en conjunt una part important d'elements abarrocats, entre els elements romànics originals. Com indica el portal, orientat a migdia, el recinte està construït A HONOR A ST ESTEVE 1613. Múnter, després de deslligar-se dels Montcada, formà terme propi fins l'any 1840, en què es va unir de nou a Muntanyola. Aquest terme comptava amb 12 famílies al 1370, 11 famílies al 1553 i 14 famílies al 1782, i amb 12 famílies al 1996. Entre els masos més antics hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles. Altres cases de la parròquia són Clavegueres, Dosrius, la Serra, la Rocassa, les Eres, can Gaja, el Solà, la Franquesa, el Bosc, can Febrer, el Colomer, el Puig, la Casanova del Puig, el Castell, la Rectoria i la Caseta del Mestre.</p> | 41.8784900,2.2131900 | 434714 | 4636585 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53738-foto-08129-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53738-foto-08129-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53738-foto-08129-4-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situada enmig d'una vall i en posició alterosa sobre un rost, encerclada per les muntanyes del Clascar de Malla, serrat del Vilar i el Pla de Tona, centra un escampall de masies de les quals és parròquia. S'accedeix per la carretera N-141 de Manresa a Vic, al Km 45 es troba a mà esquerra, l'edifici es troba a 500 m de la carretera. En aquesta zona es documenta la presència de camins des del segle X, concretament en relació amb el terme del Castell d'Orsal (Malla), es fa referència a les vil·les de Múnter (25 gener de 929), Montells superior, Orsal i Vilarrubia, a més dels vil·lars Mulieremala i Fachlione. Per aquí, per Múnter, travessava l'estrada o camí 'que pergit ad domum Sancti Stefani' (30 de març de 988), és a dir que es dirigia cap a l'església de Sant Esteve de Múnter i la 'strada qui dispergit ad ipsa roca de Ermenardo' (3 juny 965). L'església de Sant Esteve de Múnter fou erigida al 929, al costat d'una vila rural o villa Montari i en un pujolet que hi ha a prop s'hi erigí un castell que esdevingué centre jurisdiccional del terme. Múnter fou sempre un terme petit, que comptava amb dotze famílies l'any 1370, 11 el 1533 i el 14 el 1782. L'església fou renovada al s. XII i transformada i ampliada segons les necessitats de l'època al XVII. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53822 | Sagarell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagarell | <p>JUNYENT, E. (1980-1996). Diplomatari de la Catedral de Vic. S. IX-X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. N. 218. ORDEIG, R. (1982). 'Villae, viae i stratae d'Osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. A Ausa X, n.102-104. Vic: 387-400. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>També conegut com Sagarell Subirà. Propietat formada per terres de conreu, 5 quarteres ermes, bosc i algun pedregar. Limita a orient amb les terres del mas Salou, part amb el mas Bellavista i part amb les del mas Puigllat. Per migdia limita amb les terres del mas Serrarica, per Ponent amb terres del mas Roca i part de les del mas Vilardell, igual que pel nord. El mas està format per un edifici original i un conjunt d'annexes adossats, on destaca la vivenda actual. El cos original està format per una planta quadrangular amb un cos allargat afegit a la part esquerra, formant una L. Els murs són de paredat comú, arrebossat amb morter de calç i deixant les pedres cantoneres visibles. Aquestes són de pedra calcària local ben treballada i de dimensions mitjanes, mentre que la coberta és a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana principal i perpendicular al cos afegit, cobert amb teula aràbiga. El cos original es troba orientat de sud a nord, mentre que les altres estructures ho estaran d'est a oest. En la façana principal destaca una portalada d'arc de mig punt de grans dovelles i brancals de pedra local. També es distribueixen a la façana tres finestres de mida desigual i disposades simètricament, que presenten una llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben tallats amb les arestes bisellades i part de les llindes pintades. A prop del cos afegit, trobem una balconera, entre dues finestretes i que presenta un tractament similar a l'esmentat. El cos de l'esquerra és de factura contemporània, amb una organització en planta baixa i primer pis. La coberta és més baixa i les finestres es disposen seguint un eix de simetria horitzontal. Darrera del cos principal trobem la pallissa i un corral amb una coberta a una vessant i a la zona nord-est la resta d'estructures ramaderes formades per les corts del bestiar.</p> | 08129-88 | Muntanyola | <p>Es coneix molt poc de l'evolució històrica del mas Sagarell, tot i que aquest ja apareix esmentat en les afrontacions del Castell de Muntanyola del 1198. També consta un document del 13 de setembre de 943 on el prevere Esteve, en bé de la seva ànima, dóna a Sant Pere de Vic, cases, terres i vinyes i també un molí situats al comtat d'Osona a la terra de Sant Quirze, que afronten amb el torrent que baixa de Sagarell i específica els límits 'et de meridie n strada qui vadit per domum Sancti Quirici, et de occiduo in rio qui descendit per domum Sancti Pedri, et de circi in vinea di Ramio Presbitero et de Galindo et de Godlen femina vel in terra de Bera quantum in istas III afrontacones includunt, sic dono ad domun Sancti Petri ipsas casas, curtes et ortos et terras et vineas et mulino et arboribus, pomíferas vel clondiferas quantum ego emi de Gontario et de filios Uvansamiro vel heredes illorum sive de Criago'. Les estructures del mas conservades fins l'actualita,t però, es poden remuntar al segle XVI, ja en època moderna. Cal assenyalar que aquest mas es troba integrat en el conjunt de petits establiments rurals que proliferaren al voltant de la coneguda Baga de Muntanyola, junt als masos Vilardell, Riera dels Assençaments, Cal Farràs, El Sot de l'Om, en aquest cas a mitja carena del torrent del Casals. Els segles XVI i XVIII foren un moment de creixement i de desdoblament de propietats, i aquest fenomen s'evidencia amb un gran auge constructiu i una ocupació d'espais que fins ara es consideraven erms o poc aptes. La casa és la més meridional del conjunt i les estructures constructives no presenten cap element que ens aporti una cronologia per l'edifici. Els actuals propietaris tampoc conserven cap document al respecte.</p> | 41.8832900,2.1880100 | 432630 | 4637137 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53822-foto-08129-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53822-foto-08129-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53822-foto-08129-88-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Prop d'aquest mas es documenta el pas d'una via antiga. Ordeig ressenya que dins el terme de Sant Quirze de Muntanyola apareixen esmentats el Vilar de Ferriol (2 agost de 938), villare que nominat Ferrioli qui est condam, i la vil·la Urcando (29 setembre de 956). Pel primer passava la via que pergit ad domun Sancti Quirici (2 agost de 938). Pel Cros, prop del Sagarell, passava la mateixa via 'strada qui vadit per domum Sancti Quirici' (13 de setembre de 943). | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53821 | Saborit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saborit | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Els actuals propietaris han cobert el mas i han aterrassat la zona, afectant no solament les restes del mas sinó també l'entorn natural i paisatgístic de la zona. | <p>Conjunt d'estructures que conformen un mas. El seu estat de conservació, fins fa poc regular, ha estat recentment afectat per unes obres fetes pels propietaris de la finca. Tot i que no s'ha conservat cap element arquitectònic degut l'aterrassament i rebliment posterior que ha tingut lloc en aquest indret, cal esmentar la seva presència sota la runa per si mai s'escau realitzar una intervenció arqueològica. A través de la informació oral s'ha recuperat que la tècnica constructiva utilitzada es basa en el carreu de pedra local ben escairat i de dimensions mitjanes lligat amb morter o argamassa, sense que es puguin apreciar ni arrebossats ni cap mena d'enrajolat. També es podien observar diverses reformes i reestructuracions del mas a traves de l'observació dels seus paraments amb el tapiat de portes i finestres i l'afegiment o ampliació de la façana nord del mas.</p> | 08129-87 | Muntanyola | <p>Es coneix molt poc de la construcció del mas Saborit, tot i que aquest ja apareix esmentat en les afrontacions del Castell de Muntanyola del 1198. Les estructures conservades, però, es poden remuntar al segle XVI. Propietat formada per una casa de labranza que porta el mateix nom que la finca, i una extensió de terra de cabuda de 7 quarteres de conreu, secà i 14 quarteres de bosc, 73 quarteres d'erm i 6 quarteres de roca. Afronta a orient amb Serrarica, a migdia amb Vilavendrell i Fontanelles. Cal assenyalar que aquest mas es troba integrat en el conjunt de petits establiments rurals que proliferaren al voltant de la coneguda Vall de la Riera de Muntanyola. Els segles XVI i XVIII foren un moment de creixement i de desdoblament de propietats, i aquest fenomen s'evidencia amb un gran auge constructiu i una ocupació d'espais que fins ara es consideraven erms, ubicats en zones de carenes. La casa és la més allunyada del costat dret de la riera, quasi sobre el sot de Fontanelles. Actualment, les estructures constructives no són visibles, i els actuals propietaris tampoc conserven cap document al respecte.</p> | 41.8688900,2.1791800 | 431882 | 4635545 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53821-foto-08129-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53821-foto-08129-87-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53896 | Riera de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-munter | <p>El municipi és tributari hidrogràficament de la riera de Muntanyola i de la riera de Múnter formant dos espais ben diferenciats. Aquest últim forma bona part del límit del municipi i, on hi desemboquen les petites rieres o torrenteres del terme, totes elles de caire estacional, com la mateixa riera de Múnter. Aquesta riera neix sota la urbanització de Fontanelles, i es va enriquint amb corrents secundaris. La major part de l'any presenta un cabal escàs o nul, depenent de les torrenteres. En aquests entorns hi són presents la vegetació riberènca com els pollancres.</p> | 08129-162 | Zona de Múnter. | <p>La riera de Múnter deixa al descobert els antics materials de l'Eocè , molt visibles i característics de la Plana de Vic. En general és un territori de caràcter mediterrani amb una vegetació típica de la muntanya baixa i mitjana conformant un municipi de gran riquesa natural.</p> | 41.8728900,2.1962900 | 433306 | 4635976 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53896-foto-08129-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 53895 | Riera de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-muntanyola | <p>L'antiga demarcació de Muntanyola té com a centre la vall de la riera de Muntanyola que, juntament amb la riera de Santa Eulàlia de Riuprimer, conflueix pels rodals del mas Torroella, per drenar al riu Mèder. La riera de Muntanyola es troba formada pels rierols de Tresserra i el Saborit, que s'uneixen als peus del mas del Castell. La riera de Muntanyola constitueix un referent orogràfic important a partir de la qual s'organitzen els principals eixos de comunicació poblacional de Muntanyola.</p> | 08129-161 | Vall de Muntanyola. | <p>La vall de la riera de Muntanyola és un territori de caràcter mediterrani on la vegetació és bàsicament l'alzinar i la roureda de caràcter litoral. Tot i això, l'accentuat relleu i la diversitat geològica del municipi, junt als diversos cursos d'aigua permanents han fet de Muntanyola un dels municipis de gran riquesa natural.</p> | 41.8871000,2.1755000 | 431596 | 4637570 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53895-foto-08129-161-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 53879 | Retaules de l'església de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaules-de-lesglesia-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p>BRUNELLS, I. (1999). Església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Revista trimestral n. 19. desembre 1999. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6. CASTELLANO, A.; VILA, J.M. (1995). Església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Notícia històrica. Memòria 1990-1992. SPAL. Diputació de Barcelona. Barcelona: 144 i ss. GASOL, R.M. (1992). Informe de les pràctiques de restauració realitzades a l'església de Sant Quirze i Santa Julita, Muntanyola (Osona). 1 al 5 de juny de 2002. Inèdit. GASOL, R.M.; MARQUÈS, M.; PAYÀS, C. (1990). Informe dels sondeigs practicats en les pintures murals de les capelles de la Concepció i Sant Sebastià de l'església de Sant Quirze de Muntanyola. Novembre 1990. GONZÁLEZ, A. (1993). Restauración de la iglésia de Sant Quirze y Santa Julita de Muntanyola Objetivos y criterios a III Simposi sobre restauració monumental. Barcelona. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. JUNYENT, E. (1980). La ciutat de Vic i la seva Història. Ed. Curial. Documents de Cultura, 13. LOPEZ, A. (1993). Resultados de la investigación histórico-arqueológica en la iglesia de Sant Quirze y Santa Julita de Muntanyola a III Simposi sobre restauració monumental. Barcelona. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. MARTINELL, C. (1963). Arquitectura i escultura barroques a Catalunya. Barroc acadèmic (1731-1810). Monumenta Cataloniae, vol. XII. Barcelona Alpha. TRIADÓ, J.R. (1984). L'època del barroc s. XVII-XVIII. Història de l'art català. Vol. V. Barcelona. Ed. 62.</p> | XVII-XIX | <p>Els elements decoratius més significatius són els revestiments pictòrics dels murs (marbrejats amb pintures jaspiades) i els retaules, de fusta policromada i daurada, d'estil barroc i neoclàssic. El retaule major (St. Quirze i Sta. Julita), és el més significatiu, i d'estil barroc català de mitjan segle XVIII. Sobre un sòcol d'uns 30 cm., trobem el basament, el cos principal, amb columnes cilíndriques corínties (marbrejat negre i daurat) i una gran fornícula central. L'àtic és de silueta moguda i exuberant ornamentació. Els sants titulars són en fornícules, i la resta sobre mènsules flanquejades per columnes. Santa Julita vesteix capa i mantell, sosté la palma del martiri, un ganivet o espasa, i la serra de fuster. La mà esquerra reposa, protectora, sobre St. Quirze, que amb el braç dret sobre el pit sosté la creu, i amb l'altra mà, la palma. A la part central hi ha l'altar amb la graonada de base per al sagrari, una caixa curvilínia amb rocalles i volutes, i una porteta pintada amb dos àngels custodis. A l'interior, en daurat, trobem un arbre amb fulles estilitzades. El retaule de Sant Isidre, plateresc, té dos cossos sobre un alt basament, que conté l'altar. Dinamisme gràcies als ornaments naturalistes (figures, caps humans i d'àngels, animals i vegetals) i rocalles. En cada registre hi ha una fornícula amb les imatges, destacant St. Isidre que s'eleva al pis superior, per mitjà de la cúpula. A la dreta trobem Sant Francesc d'Assís, i Sant Antoni de Pàdua a l'esquerra, St. Jaume, St. Joan Baptista i St. Miquel arcàngel (recol·locat després de 1.984). Les imatges, típicament barroques i de gran realisme, semblen d'un taller local. En St. Isidre, la postura, posició de les extremitats i els plecs de la túnica inspiren moviment; amb cabell llarg i barbat, sosté a la dreta el bastó. El retaule de la Immaculada Concepció, típic del barroc evolucionat del XVIII, té 3 cossos on destaca la fornícula amb la Mare de Déu. Els cossos, amb plafons rectangulars, són daurats i amb decoracions vegetals estilitzades. El remat és un gran plafó emmarcat per pilastres i estriades i volutes, i un escut superior amb data 1797. La imatge de la Puríssima és l'única imatge original conservada, estilitzada i seguint el classicisme de final de segle. Elevada sobre l'esfera terrestre, amb expressió de recolliment, mirada baixa i mans unides al pit. El retaule de la capella del Santíssim (segle XIX), d'estructura simple, té basament, cos i àtic format per un frontó semicircular; de simplificació arquitectònica i ornamental. El cos superior d'influència neoclàssica de finals segle XVIII i inicis del XIX. El sagrari té el St. Crist a la creu, i els pedestals estan decorats amb iconografia en relleu relativa a la Passió. La talla del Sant Crist sembla l'original encarregada al mestre Pere Quadras el 1800, i la imatge dels Dolors és una escultura de concepció clàssica. El retaule del Roser, obra de Pere Quadras, amb una concepció arquitectònica i artística entre el barroc acadèmic i el triomf del neoclassicisme. Amb tres cossos, i de composició unitària, amb una gran fornícula central, de cànons clàssics. El frontó de l'àtic és triangular. La mesa de l'altar és un paral·lelepípede amb decoracions en relleu, i a cada extrem una pilastra de fust estriat. La Mare de Déu del Roser, va vestida amb túnica rosa, mantell blau amb sanefa perimètrica daurada i mantellina blanca que li cobreix el cap; el nen apareix seminu. Pel retaule de Sant Sebastià, el 1.750 es fa un pagament per a l'altar de Nostra Senyora de Gràcia, dit comunament ' de St. Sebastià'. Té la mateixa estructura que el Santíssim. La mesa fa al·lusió a l'arcàngel Rafael. Sobre dos pedestals i dos graons centrals hi ha St. Sebastià (i els desapareguts St. Antoni de Pàdua i St. Roc). Columnes de fust cilíndric i llis. Amb decoracions daurades amb fulles d'acant i volutes i un fris amb sanefes curvilínies. Hi ha marbrejats de tons marrons. Sant Sebastià està concebut amb un cert realisme.</p> | 08129-145 | Muntanyola | <p>Ens consta que al segle XVI l'església tenia 4 altars, l'altar major dedicat a Sant Quirze i Sta. Julita, amb l'ara, un retaule i el sagrari, a més d'altres ornaments (calzes, missals, creus, corones..). A partir del 1589 es documenta un altar sota l'advocació de la Mare de Déu del Roser (tenim documentada una cofradia el 1.593), el de Maria Magdalena (documentat el segle XIV) i un altre dedicat a Santa Maria, Sant Roc i Sant Sebastià. La configuració de l'església es completava amb el cor, situat en un pis elevat sobre el tram més occidental de la nau i la substitució al 1595 de l'antiga escala d'accés per una nova de cargol. La difusió i popularitat del culte del Roser a finals del segle XVI, va portar a la construcció d'una capella nova per donar rellevància al nou altar. Al contracte, que data cap al 1.575, es determinava que havia de tenir arcs doblers, torners i clau, i una espitllera per donar claror a l'interior. S'havia de deixar llesta per al culte, amb la pavimentació, l'emblanquinament de les parets i la col·locació de l'altar el dia de la Mare de Déu d'agost de 1576. A l'abril de 1578 els obrers fan efectiu el pagament. L'altar de Santa Maria, Sant Roc i Sant Sebastià, en el que es devia integrar l'antic benefici de Santa Maria, va ser instal·lat en la paret sud de l'església, enfront la capella nova. Coincidint amb aquestes reformes, es van fer una sèrie de millores com ara el repintat dels altars o la substitució de l'antiga paret del cementiri per una de nova. D'altra banda, el 1593 es va clausurar l'antiga porta del fossar, que en aquell moment comunicava amb la rectoria, que va ser substituïda, cap al 1593 per una altra de nova situada a nivell del cor. Amb la construcció de successives capelles laterals, al segle XVII, apareixen noves advocacions i nous cultes al llarg d'un període de desenvolupament de la pietat popular. A començament de segle XVIII, Vic i les poblacions properes tenen un important creixement demogràfic i menestral iniciat el segle anterior i interromput per la Guerra de Successió. Això implicà una important activitat constructiva, amb ampliació i reformes a molts edificis religiosos, com és el nostre cas. L'església fou totalment reconstruïda al 1727, sense que s'endevini cap element visible de l'església anterior. Formen part del conjunt la col·lecció de retaules dels tallers Real Gros de Vic, i també el retaule major fet per un mestre italià Lorenzo Mercanti el 1809. Els retaules del temple de Muntanyola avui conservats van ser realitzats entre el 1668 i el 1804. El més antic és el de Sant Isidre, encarregat a l'escultor de Vic Francesc Janer, el 2 de febrer de 1668. El 1762 es paguen 70 lliures per daurar el retaule i el 1798 es fa una taula per a l'altar. L'any 1767 es van pagar la quantitat de 50 lliures, a compte de les 600 que especificava el contracte, per un retaule a l'altar major. El 1776, es van donar 56 lliures, 1 sou i 3 diners per daurar-lo. Es desconeix el nom de l'escultor del retaule, però és ben probable que es tracti del mateix que va fer el retaule de la Concepció uns anys més tard, en Pere Antoni Soler, de Vic, atès que presenten característiques comunes tant formals, estilístiques com tècniques. L'any 1782, els administradors de la capella de la Concepció van encarregar la construcció d'un retaule a l'escultor de Vic, Pere Antoni Soler. El 1787 es parla de daurar i emblanquinar dit retaule. El 1797, Felip Basil, pintor i daurador de Vic, va ser contractat per daurar el retaule i pintar la capella de la Concepció. El 1800 es va construir la capella del Sant Crist, una administració sota l'advocació de la Mare de Déu dels Dolors. El 28 de desembre del mateix any es va encarregar a Pere Quadras, escultor de Vic, el retaule del Sant Crist, i al 1801 es va donar per acabat. Al 1801 els administradors de la confraria del Roser van contractar a Pere Quadras per fer el retaule. El 1804, el mateix escultor, va realitzar la construcció del retaule de Sant Sebastià.</p> | 41.8784200,2.1775200 | 431754 | 4636604 | varis | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53879-foto-08129-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53879-foto-08129-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53879-foto-08129-145-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Pere Quadras, Francesc Janer, Pere Antoni Soler i Felip Basil. | L'església original fou profundament reformada a la 1era. meitat del segle XVIII amb l'assessorament de l'escultor Josep Morató i Soler, membre del taller de la família Morató, un dels més prolífics del país. Inspirat en els models arquitectònics del segle XVII, de nau única amb capelles laterals. La construcció dels diferents retaules de l'església al llarg dels segles XVIII i XIX ha permès establir dues modalitats estilístiques segons l'evolució de la retaulística de l'Osona. Per una banda, la tradicional en retícula, com és el retaule de Sant Isidre, plenament barroc: distribució en retícula, columnes salomòniques, exuberància ornamental amb figures d'àngels i humanes, relleus, garlandes i motius vegetals diversos. Per una altra, els retaules del Santíssim Sagrament, del Roser i Sant Sebastià, construïts a inicis del segle XIX, amb un canvi estilístic amb tendència al classicisme: simplificació estructural, formal i decorativa, la fornícula central envaeix el cos superior i els elements arquitectònics en diferents plans aporten corporeïtat i produeixen un efecte de clar-obscur. Pel què fa a l'autoria dels retaules, les figures originals del retaule Major van ser fetes pels mateixos mestres que pocs anys més tard van fer les del retaule de la Concepció; és a dir, Pere Anton Soler (escultor) i Felip Basil (daurador i pintor). El retaule de la Immaculada Concepció va ser encarregat a Pere Anton Soler el 5 de maig de 1782 i s'acaba el 1797 ja que Felip Basil el va daurar i va pintar la capella on estava destinat. El retaule del Santíssim Sagrament, l'any 1800, les administradores de la capella del Sant Crist i de la Mare de Déu dels Dolors encarreguen a l'escultor de Vic Pere Quadras la realització d'un retaule amb la imatge d'un Sant Crist. El retaule de la Mare de Déu del Roser ( del qual es conserva el contracte) va ser encarregat al mateix autor per 450 lliures barcelonines el desembre de 1801. El 21 d'octubre de 1804 es va fer un contracte al mateix escultor per fer dos bustos amb les verges santa Llúcia i santa Bàrbara. Amb la mateixa data es va fer el contracte a l'escultor per la realització del retaule de Sant Sebastià pel preu de 395 lliures barcelonines. L'últim pagament a l'escultor va ser realitzat el 1813. El conjunt fou restaurat des del 1989 per la Diputació de Barcelona, i a finals del maig de 1998 es van iniciar les obres de restauració del retaule de Sant Sebastià i de l'altar del santíssim o capella fonda de l'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita, subvencionat per la Diputació. La intervenció del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona al 1984 va comprovar que tots els paraments interiors estaven revestits d'una pintura mural llisa, feta al tremp de cola o a l'oli, sense elements figuratius ni cap altre motiu ornamental i els presents són figuratius, geomètrics o florals. Amb aquestes solucions decoratives s'intentava aconseguir sensació de riquesa a través de la imitació d'ordes arquitectònics i de materials nobles com el marbre i els jaspis de diferents colors. A Muntanyola els murs i les voltes de les capelles estaven profusament decorats amb una clara tendència a l'horror vacui, i la iconografia representada està relacionada amb l'advocació de cada capella. Tota la decoració mural de Muntanyola va anar desapareixent al llarg del segle XIX i XX sota diversos emblanquinats. L'església conserva una trona, situada a la part central del temple, adossada al pilar existent entre les capelles de Sant Isidre i la Mare de Déu del Roser. S'hi puja a través d'una escala amb barrots tornejats de fusta que parteix de l'espai de la capella del Roser. En planta té una forma d'octògon que s'encasta al pilar. Per la base forma un vèrtex agut i per sobre es cobreix amb un dosseret de fusta, mentre que les cares estan decorades amb panells en forma de rombe. | 96|98|99|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 53900 | Rellotge de sol de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-munter | <p>http://www.gnomonica.cat/BD.CFM.</p> | XVIII-XIX | Falta la varilla i s'ha perdut part de la decoració ornamental de la peça. | <p>Esgrafiat formant un rellotge de sol situat a la façana principal de l'església de Sant Esteve de Múnter. Aquest element es troba presidint la façana principal i de l'estucat original de la façana només es conserva la part corresponent a aquesta composició. L' escena està format per una esfera de 19 puntes on, al centre del qual, resta el negatiu de la pipa de ferro que actuava de varilla indicadora de l'hora solar. La tècnica utilitzada s'ha basat en la complementació pictòrica de la part esgràfiada amb tres color bàsics: el vermell i el groc que actualment presenten un to apagat a causa de la incidència del raigs del sol i el mal estat de conservació de l'element.</p> | 08129-166 | Església de Sant Esteve de Múnter. | <p>L'aparició del rellotge de sol com element decoratiu de moltes façanes de masies o edificacions religioses esdevé molt popular al llarg del segle XVIII. Les primeres evidències es documenten en zones de la costa però ben aviat seran moltes les masies que adoptaran aquests rellotges solars com un element alhora ornamental i funcional.</p> | 41.8784700,2.2131800 | 434713 | 4636582 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53900-foto-08129-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53900-foto-08129-166-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53833 | Refugi de fauna salvatge de Serra Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-fauna-salvatge-de-serra-nova | <p>AADD. (2001). Muntanyola. Revista trimestral n.25. juny 2001. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 8. Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals; DOGC, núm. 967 (18.03.1988); Llei 18/1988, de 28 de desembre, de modificació de la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals (la modificació no afecta l'article 37 referent als refugis de fauna salvatge).</p> | S.XX | <p>Conjunt format per una residència equina i un refugi de fauna salvatge. Es tracta d'un espai tancat, en bona part, per un filat metàl·lic en propietat del mas la Serra Nova, i on es troben en llibertat diverses espècies de cèrvids, carnívors i petits mamífers, depenent de l'estació de l'any, i sota supervisió veterinària pertinent, que conviuen amb la resta d'activitats que es porten a terme al mas, bàsicament relacionats amb el món dels equins.</p> | 08129-99 | El Castell de Muntanyola | <p>Respecte la normativa dels refugis de fauna salvatge cal considerar que: 1. Els refugis de fauna salvatge són àrees limitades per a preservar la fauna. (De les àrees de protecció de fauna salvatge) 2. La declaració ha de ser atorgada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, d'ofici o a instància del propietari o propietaris del terreny, amb informe previ del Consell de Caça de Catalunya i, en cas que es tracti de terrenys inclosos en àrees privades de caça, havent fet prèviament la informació pública adient. 3. En els refugis de fauna salvatge és prohibida la caça' (DOGC, núm. 967, 18.03.1988).</p> | 41.8742800,2.1693600 | 431073 | 4636151 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53833-foto-08129-99-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | RESERVA DE FAUNA SALVATGE: es pensa en la possibilitat de declarar reserva de fauna salvatge una franja de terreny que encercli tot el perímetre del sòl urbà de Muntanyola, així com la zona de Rústiques Muntanyola i el seu perímetre, i el Sot de l'Home Mort. Les cordenades corresponen a un dels accessos a la finca. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53884 | Refugi de can Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-can-vilardell | XIV-XX | Parcialment enrunat | <p>Aquesta estructura es troba situada en un marge al peu del camí vell que pujava a Muntanyola per Vilardell. Aprofitant el desnivell natural al costat del mas Vilardell, després de la bassa i prop de dos pals d'electricitat, es troba aquest element parcialment enrunat i cobert de vegetació i bardisses. Pel que resta visible, només conserva part de la volta construïda en pedra, ben desbastada i disposada a plecs de llibre mitjançant el sistema de coberta de volta de mig punt ben acabada, tot i que no es pot apreciar part del seu cobriment exterior, com tampoc del parament exterior dels murs del pou, a l'estar cobert de terra. A grans trets, es tracta d'una estructura de planta rectangular, excavada parcialment al terreny natural, ja que no es documenta parament exterior. Aquesta construcció, com la Cova d'Aglans, segueix les mateixes característiques arquitectòniques tradicionals dels pous d'aglans de la zona del Lluçanès, amb una cambra, una coberta en volta i una porta d'accés, en el present cas tampoc conservada.</p> | 08129-150 | El Vilardell | <p>Aquesta estructura és coneguda com el refugi, i es creu que durant la guerra civil espanyola s'hi havia guardat queviures i persones. Tipològicament, sembla correspondre a un pou d'aglans; aquest tipus d'espais, de grans dimensions, són habituals en zones muntanyoses especialitzades en l'explotació dels recursos del bosc, i una de les tasques dels bosquerols, juntament amb les carboneres i diverses explotacions, era la recol·lecció dels aglans, i és considerada com activitat recol·lectora complementària a l'activitat agrícola dels diversos masos propers. En aquest cas el Vilardell, el Sagarell i Can Riera dels Assençaments o cal Ros.</p> | 41.8885300,2.1834700 | 432259 | 4637722 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53884-foto-08129-150-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53758 | Rectoria de Sant Esteve de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-esteve-de-munter | <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona 433. TORRENT, C. (1982). Rectoria de Sant Esteve de Múnter. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | Restaurada en part | <p>Edifici civil en forma de masia de planta rectangular coberta a dues vessants i adossada a l'església parroquial per la part de ponent. El portal principal es troba situat a migdia i forma grosses dovelles amb la dovella central decorada. Les finestres del primer pis tenen decoracions conopials. El mur de migdia és emparat per un contrafort. Al sector de tramuntana hi ha un altre portal d'accés amb un petit jardí al davant. L'estat de conservació és bo. És construïda amb pedra i arrebossada al damunt en alguns sectors, sobretot a la part de ponent que ha estat recentment restaurada.</p> | 08129-24 | Múnter | <p>Ha perdut les funcions de rectoria i s'habita només esporàdicament. L'interior ha perdut l'antiga estructura degut a les modernes reformes. Antic mas lligat a la història de l'església parroquial, la qual és documentada des del 929 i fou ampliada als segles XII i XVII. Tenim notícies de la rectoria en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter, en el qual es registra a Mossèn JAUME MATHA VACAS. El mateix rector fou qui féu reformes a la rectoria i el trobem escrit en el portal d'entrada, a la dovella central: MATAVACAS RE. 1568. Com podem observar la grafia canvia però el nom és el mateix. Aquesta edificació, segons consta a la llinda, fou reformada de nou al segles XVIII: RIERA RENOVA 1788.</p> | 41.8783800,2.2129500 | 434694 | 4636572 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53758-foto-08129-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53758-foto-08129-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53758-foto-08129-24-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53876 | Rec de l'Aliberch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-laliberch | XIV-XX | <p>Per sota de Cal Ros de Muntanyola, creuant el mateix camí d'accés, es conserva part del canal pel qual transcorria el rec que abastia d'aigua la bassa del molí de l'Aliberch. El canal, amb una part important visible, amida uns 300 m de llargada i 35 m amplada. Es tracta d'una construcció en alguns trams excavada a la roca natural i que fent una lleu pendent discorre paral·lel a la pendent. Actualment es troba parcialment cobert per la vegetació, tot i que encara és visible i en funcionament, i es pot seguir part del seu recorregut. Al llarg del seu camí compta amb sobreeixidors per si baixa massa quantitat d'aigua i en algun tram circula sobre un mur de pedres reforçat. L'aigua sobrant s'aprofita i rega els diversos camps de l'entorn, o sinó es canalitza en algun punt proper a l'Aliberch.</p> | 08129-142 | Muntanyola | <p>El rec començava en una resclosa un xic més avall del torrent de sota cal Ros de Múnter i a l'altra banda de la carena sobre la riera de Muntanyola. Portava aigua al molí de l'Aliberch, el funcionament del qual trobem ben documentat des d'època moderna. Un cop aquest molí ja havia utilitzat l'aigua, aquesta era conduïda cap als últims camps de sota el mas Aliberch i desguassava a la mateixa riera de Muntanyola. Tot i que el canal ha estat arranjat diverses vegades i encara es troba en funcionament, es desconeix el moment exacte de la seva construcció, aquesta ben associada al molí de l'Aliberch, datat d'època moderna.</p> | 41.9000200,2.1857900 | 432463 | 4638996 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53876-foto-08129-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53876-foto-08129-142-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53831 | Puigsaurina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigsaurina | <p>Entorn natural on destaca la presència del serrat de Puigsaurina, limitant al nord amb el Castell de Muntanyola, al sud, amb l'urbanització de la Sobirana, a l'est amb Vilavendrell i a l'oest amb el mas Tarradellas. Aquest paratge presenta molt poques traces d'activitat antròpica, tan agrícola com ramadera, i la xarxa de camins rurals es troba sovint condicionada per l'orografia pròpia d'aquest terreny, on els torrents i les valls formen la morfologia del territori i per la xarxa de masos dispersos pel territori. Aquest espai d'interès natural es concentra bàsicament, a l'entorn d'aquests torrents, on creix abundant vegetació de ribera i a prop del qual neixen diverses fonts com les de Font Podrit i les Albes.</p> | 08129-97 | El Castell de Muntanyola-Urbanització Sobirana | 41.8713900,2.1634900 | 430583 | 4635835 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||||
| 53806 | Puigmasanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigmasanell | <p>BRUNELLS, I. (1999). Cadastre 1767. Revista trimestral n. 18. setembre 1999. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 7. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | En obres | <p>Mas format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis. La situació topogràfica de l'edifici n'ha delimitat, en certa manera, la seva morfologia i el seu desenvolupament arquitectònic. Aquest es troba assentat en un petit altiplà, planer per la cara sud de l'edifici però aturonat per la façana nord, fet que ha portat a la construcció de diversos contraforts per aquesta banda. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant, seguint la morfologia estàndard de les masies de la zona. La distribució interna del mas també segueix el model establert; la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders, i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada al sud. Aquesta façana principal, utilitzada en l'actualitat, forma part d'una reforma posterior de la casa i està formada per un cos avançat amb una teulada a una sola vessant format per tres accessos; la porta principal, de factura senzilla, que formaria part d'una prolongació de l'entrada original, i les altres dos que portarien a dependències de dimensions més reduïdes dedicades a usos diversos, a sobre de les quals s'hi troba una petita galeria. Els annexes agrícola-ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple, cal destacar l'ús de la pedra de petites dimensions, poc treballada, lligada amb morter, i rematada per pedres cantoneres que combinen amb la utilització de la totxana, com element decoratiu dels diversos accessos (portes i finestres). Aquest conjunt de dependències encara s'utilitza a l'actualitat com a cort per al bestiar i com a paller.</p> | 08129-72 | Zona de Puigcimós | <p>Antic mas de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita situat als peus de Puigcimós, en un espai considerat perifèric del municipi. La primera referència d'aquest mas la trobem al 1198, amb el mateix topònim, en el document de descripció de terme de la parròquia subministrada pel document de la dotació de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. A nivell arquitectònic, són pocs els elements històrics i arqueològics que permeten adscriure l'origen i la forquilla cronològica d'aquest mas. Tot i això, la seva estructura de mas, constituïda en base una planta rectangular i un desenvolupament en vertical de les diverses dependències agrícoles annexes permetria situar el seu moment constructiu en època medieval, arribant a un moment de màxima activitat en època moderna. En el cadastre del 1767, el Mas Masanell i el mas Postius consten com una sola unitat de territori i es defineixen com 252 i 12/24 quarteres, 23 quarteres de sembradura (de diverses qualitats), 8/24 quarteres d'horta, 1 quartera de boïga, 61 quarteres de bosc, 141 quarteres de pastura (de diverses qualitats) i 26 quarteres de rocals. Termenejava a llevant amb el mas Guardieta, a migdia amb el mas Senties, a ponent amb el terme de l'Estany i a tramuntana amb el terme de Sant Feliu de Terrasola.</p> | 41.8950000,2.1487300 | 429384 | 4638469 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53806-foto-08129-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53806-foto-08129-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53806-foto-08129-72-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53748 | Puigllat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigllat | <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Puigllat. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | <p>Edifici civil format per una masia de grans dimensions que forma un cos unitari. Es de planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana, la qual es troba orientada a llevant. Té un portal rectangular, la data del qual és il·legible. Consta de planta baixa i primer pis, i a la part dreta hi ha un cos afegit de planta rectangular. Al davant de la lliça de la casa hi ha un gros cobert sostingut per contraforts. Malgrat l'unitat de la casa pels carreus i tipus de construcció, observem una ampliació lateral. A la part nord hi ha un balcó. L'estat de conservació és bo. A la part posterior, annexionat per una mena de túnel, hi ha un altre cos.</p> | 08129-14 | Muntanyola | <p>Antic mas que trobem registrat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola, per bé que la transcripció de J. Iglesies, al nostre entendre, sigui inexacta, ja que transcriu PUIGLAR. El sector de Muntanyola s'estén per la serra de Muntanyola, que tanca per ponent la Plana de Vic, i la vall compresa entre aquesta serra i la que limita amb l'Estany, entre els masos Vall i Postius. En la documentació del nomenclàtor consta com: Casa de labranza señalada de numero 95 y que tiene una cabida de 9 cuarteras un cuartán terreno cultivo, cuarenta y cuatro cuarteras, yermo y cuatro cuarteras, tres cuartanes rocas equivalente a 30 ha 79 areas, que linda a oriente con honores del manso Segalés, a poniente con el manso Serrarica, al norte con el manso Segarell.</p> | 41.8772200,2.1873800 | 432571 | 4636463 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53748-foto-08129-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53748-foto-08129-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53748-foto-08129-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53742 | Puigcarbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcarbo | <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Puigcarbó. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVIII | És habitada esporàdicament i només una part de la casa. | <p>Masia de planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana, la qual és orientada a migdia i presenta un bonic portal adovellat i que conforma un edifici civil de funcions agropecuàries i amb els seus annexes ramaders. A la part dreta i formant angle recte amb el cos de la casa hi ha un cos de porxos els quals avui es troben malmesos, ja que s'han tancat amb materials moderns i han destruït l'antiga fesomia. Al davant hi ha un portal que tanca la petita lliça. A tramuntana, a nivell del primer pis, hi ha una eixida on es troba la cisterna. En aquesta mateixa part s'hi eleva un cos, més enlairat que l'altre, i cobert a dues vessants; dóna la impressió d'ésser un cos afegit, construït de forma més tarda que la masia. Es troba construïda bàsicament amb pedra.</p> | 08129-8 | Zona de la Vall | <p>Antic mas que trobem esmentat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. Fou reformat per Josep Puigcarbó a principis del XVIII (1706). Avui, degut al despoblament del món rural i a la dificultat de comunicacions, s'ha vist abandonat; només s'habita en períodes de vacances. A l'eixida de tramuntana hi ha la inscripció següent: IOSSEPH PUYCARBO 1706.</p> | 41.8708500,2.1478700 | 429286 | 4635788 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53742-foto-08129-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53742-foto-08129-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53742-foto-08129-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53902 | Presa de Tresserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-de-tresserres | XX | <p>Presa edificada sobre la riera de Muntanyola, a sota el mas Tresserres. Aquesta estructura, de grans dimensions està construïda amb ciment i encofratper tal de facilitar el seu aprofitament. Es tracta d'una obra de fàbrica complexa construïda sobre el curs d'aigua per a usos particulars.</p> | 08129-168 | Mas Tresserres. Urbanització de Fontanelles. | <p>Construcció relacionada amb les necessitats de captació d'aigua de la zona, sobretot dels masos Vilafort i Tresserres a inicis mitjan segle XX, en aquest cas canalitzada a través de la Riera de Muntanyola des de la seva conca de recepció.</p> | 41.8570400,2.1570400 | 430032 | 4634247 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53902-foto-08129-168-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53910 | Presa de la font de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-de-la-font-de-la-roca | <p>GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 183.</p> | XX | Està trencada i en desús. | <p>Presa edificada sobre la riera de Muntanyola, a sota la Font de la Roca, i proper al gran mas la Roca de Muntanyola. Aquesta estructura, pràcticament coberta de vegetació i runa és de petites dimensions està construïda amb ciment i encofrat. Es tracta d'una obra de fàbrica senzilla construïda sobre un curs d'aigua inestable i destinada per a usos particulars.</p> | 08129-176 | Mas la Roca. | <p>Presa construïda per Icona als anys 80 segle XX, per a usos particulars del mas La Roca de Muntanyola. Situada sota la Font de la Roca, en un petit saltant de pendent molt pronunciada, actualment es troba coberta per abundant vegetació i d'accés difícil. La seva història s'ha d'associar a les reformes en el sistema de captació d'aigües de l'entorn més immediat conformat per la gran unitat d'explotació del mas la Roca.</p> | 41.8808900,2.1640100 | 430636 | 4636890 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53910-foto-08129-176-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53901 | Presa de la Caseta d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-de-la-caseta-den-serra | XX | <p>Presa edificada sobre el torrent del Castell de Muntanyola, més amunt de la Caseta d'en Serra. Aquesta estructura, de grans dimensions està construïda amb ciment i encofrat i contenia les aigües del riu per tal de facilitar el seu aprofitament. Es tracta d'una obra de fàbrica complexa construïda transversalment al curs d'aigua per tal d'elevar-ne el nivell i fer-ne ús comunitari.</p> | 08129-167 | Torrent del Castell de Muntanyola. | <p>Aquesta estructura doncs, s'ha de relacionar amb la necessitat de captació d'aigua al municipi del Muntanyola a mitjan segle XX, aquesta sempre canalitzada a través de la Riera de Muntanyola.</p> | 41.8805000,2.1692700 | 431072 | 4636842 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 53883 | Pou del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-vilar | XIV-XX | <p>Pou de planta circular, que amida 1'1 m de diàmetre interior, 5 m de perímetre exterior, i les parets exteriors tenen una alçada de 1'7 m. Cobert a dos vents amb una coberta de tipus àrab. Aquesta estructura conserva 2 reposadors, de 65 cm d'alçada, un a cada banda de l'obertura, feta de fusta. El material de construcció és pedra del país i trossos de teules, units amb morter de calç. L'entorn es troba força arranjat, ja que a prop s'hi troba la font del Vilar i el camí que porta al mateix mas del Vilar.</p> | 08129-149 | Múnter | <p>Estructura construïda per proporcionar aigua als residents a la casa de pagès del Vilar de Múnter. Conserva la presència de reposadors, i l'ús de lloses a la coberta i una estructura sencera de planta circular. Aquest element, situat al costat de la Font del Vilar i del torrent entre el Vilar i la Serra, resta vinculat a l'abastiment d'aigua de la propietat d'aquest mas. Es tracta d'un pou que presenta una factura d'època moderna, però que es conserva en bones condicions, a excepció de la coberta. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a l'època baixmedieval, ja que el Vilar de Múnter és un dels antics masos de la parròquia de Múnter.</p> | 41.8835600,2.2155400 | 434914 | 4637146 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53883-foto-08129-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53883-foto-08129-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El pou es troba al costat dret del camí que porta al Vilar de Múnter, un cop s'ha passat el trencat de la Serra i s'arriba al torrent entre ambdós masos. Aquesta estructura és ben visible des del mateix camí, però per veure la font, cal acostar-se al mateix pou. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53888 | Pou del Fabré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-fabre | XVI-XX | <p>Pou de planta circular que es troba situat davant l'era del mas el Fabré, formant part d'un element adscrit al mas. Aquesta estructura, de fàbrica popular, amida 3 m de perímetre exterior i les parets exteriors tenen una alçada de 1'7 m. Està construït amb pedres de mida variada, de procedència local, i poc desbastada, lligades amb argamassa i abundant morter de calç. L'element presenta una coberta a doble vessant, amb un carener perpendicular a la façana de teula aràbiga. L'accés es fa a través d'una porta rectangular, de petites dimensions, i de fusta emmarcada amb totxana. També conserva un reposador, fet en obra i alguna reparació acabada també amb totxana. Al costat hi ha un safareig utilitzat per diverses tasques domèstiques amb l'aigua provinent del mateix pou.</p> | 08129-154 | Múnter | <p>Estructura construïda per proporcionar recursos hidràulics complementaris als residents de la casa de pagès del Fabré. Conserva la presència d'un reposador; aquest element, situat davant l'era del mas, queda vinculat a l'abastiment d'aigua de la propietat del mateix Fabré, tant per usos agrícoles com particulars. Aquest pou presenta una factura d'època moderna, amb nombroses reparacions en totxana. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a la mateixa època moderna, moment de construcció i funcionament del mas.</p> | 41.8735900,2.2251400 | 435701 | 4636031 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53888-foto-08129-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53888-foto-08129-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53882 | Pou del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-dalmau | XIV-XX | <p>Pou de planta circular, que amida 1'2 m de diàmetre interior, 4 m de perímetre exterior, i les parets exteriors tenen una alçada de 1'7 m. Es troba cobert amb una teulada realitzada a partir de l'aproximació de filades en pedra. El material de construcció és pedra del país i trossos de teules, units amb morter de calç. L'obertura és feta de fusta, té una alçada d'1m i una amplada de 65 cm. Aquest element és actualment emprat pels propietaris del mas Dalmau, per abastir d'aigua a la propietat, junt a la bassa i un pou interior.</p> | 08129-148 | Castell de Muntanyola | <p>Estructura associada a l'abastiment d'aigua de la propietat del mas el Dalmau. Es tracta d'un pou que presenta una factura recent, però que reemplaça un altre que hi havia al mateix indret. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a l'època baixmedieval, ja que el mas Dalmau és un dels antics masos del terme de Muntanyola. La reparació que es pot apreciar actualment ha estat feta a inicis de segle XXI pels mateixos amos del mas.</p> | 41.8995000,2.1750700 | 431574 | 4638947 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53882-foto-08129-148-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El pou es troba darrera la casa, a la zona nord-est, sota un talús i prop d'uns camps de pastures situats al costat dels jardins del mateix mas. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53887 | Pou del Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-camp | XVI-XX | <p>Pou de planta circular que es troba situat en un camp sota el mas El Camp, a peu del camí que porta a la Fàbrega i la Franquesa. Aquesta estructura amida 1'5 m de diàmetre interior, 6 m de perímetre exterior i les parets exteriors tenen una alçada de 1'6 m. Està bastit amb pedres de mida mitjana i variada, poc desbastades i lligades amb argamassa o morter de calç; l'estructura presenta una coberta a una vessant de teula aràbiga. La zona d'accés és poc visible, ja que dóna a l'interior del camp sembrat i està cobert per abundant vegetació i argelagues.</p> | 08129-153 | Múnter | <p>Estructura construïda per esdevenir una font de captació d'aigua secundària del mas el Camp. Aquest gran mas té una important bassa construïda i un sistema de captació d'aigües pluvials. Aquest pou permet captar aigua subterrània vinculada als veïns torrents de la riera de Múnter. Aquest element es troba situat al mig d'un camp sota el mas. Es tracta d'un pou que presenta una factura d'època moderna i que es conserva en bones condicions, a excepció d'algun element puntal. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a l'època moderna ,moment de gran activitat econòmica agrícola-ramadera a la zona de Múnter.</p> | 41.8765900,2.2105800 | 434496 | 4636376 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53887-foto-08129-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53887-foto-08129-153-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53903 | Pou de Perdaltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-perdaltes | Actualment en ús. | <p>Pou de planta circular adossat al mur de tanca del mas de Perdaltes. Aquesta estructura conserva 2 reposadors, un a cada banda de l'obertura, feta de fusta. El material de construcció és pedra del país i trossos de teules, units amb morter de calç. L'entorn es troba força arranjat, ja que es troba dins el mateix recinte clos del mas, a un costat de l'era.</p> | 08129-169 | Mas Perdaltes, Vall de Caraüll. | <p>Estructura de captació hídrica vinculada a la història del mas de Perdaltes, evolució etimològica de pedres altes o parts altes, es troba ben situat sobre els plans coneguts com els Camps de Perdaltes a la zona coneguda com els Plans del Vilar. La seva situació privilegiada i isolada va afavorir la seva explotació i la consolidació d'aquest important establiment, situat a l'extrem oest del municipi, i amb certes dificultats de comunicació però amb un gran territori circumdant.</p> | 41.9184100,2.1107200 | 426258 | 4641100 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 53871 | Pou d'aglans de Perdaltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-daglans-de-perdaltes | XVI-XX | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per el marge del camí que porta al mas Perdaltes. Es tracta d'una construcció negativa, excavada al terreny natural, de planta rectangular i de dimensions desconegudes. Actualment es troba reblerta de sediment aportat, i els antics propietaris del mas recorden que sempre ha estat així, i que de petits jugaven a desenterrar el pou. Conserva un sistema de coberta format per un teulat de doble vessant i amb algunes teules aràbigues, que sembla un afegitó posterior. Es desconeix el sistema constructiu del conjunt, tot i que sembla tractar-se de paret de pedra seca, a una sola cara vista, o lligada amb morter de calç. Actualment es troba sense ús i es desconeix la seva funcionalitat inicial.</p> | 08129-137 | Zona del Pla del Vilar | <p>Segons informadors orals de Perdaltes, es tracta d'un pou d'aglans, i s'hauria utilitzat per guardar-hi o emmagatzemar-hi aglans com a activitat recol·lectora complementària a l'activitat agrícola del mateix mas, ja fos aquest per consum humà o animal. Sí que es té constància del seu desús, al llarg de tot el segle XX, i sembla respondre a les necessitats d'abastiment d'època moderna, i la construcció de diversos annexes complementaris creant un espai o magatzem o amagatall, fins i tot un possible sil o cisterna.</p> | 41.9187000,2.1108300 | 426267 | 4641132 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53871-foto-08129-137-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53819 | Postius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/postius | <p>BRUNELLS, I. (1999). Cadastre 1767. Revista trimestral n. 18. setembre 1999. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 7. BOLÓS, J.; HURTADO, V. (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau ed. Barcelona: 25. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona.</p> | XII-XVIII | Molt reformada. | <p>Edifici conegut com a mas Postius, de grans dimensions, que s'ha anat ampliant i reformant al llarg dels segles. Actualment, la façana principal és al sud-est. El cos principal està situat a l'esquerra del conjunt; conserva una gran porta adovellada amb arc de mig punt, i té una estructura de planta baixa, un primer pis i una segona planta sota teulada. Totes les cobertes són a doble vessant i orientades nord-est i sud-oest, totalment reformades. A partir d'aquest edifici inicial, amb murs de pedres disposades en filades, no regulars, fins a l'inici de la primera planta, es van anar construint diferents cossos. Enmig del rejuntat de les pedres, realitzat ja en el segle XX, encara es poden observar les cantoneres i els punts de contacte dels diferents cossos annexats. Possiblement, l'edifici original tenia una planta rectangular i una estructura de planta i dos pisos. A la façana posterior de l'edifici original encara es pot veure un tram de l'edifici original, presumiblement d'època baix medieval, en els diferents gruixos que presenta el mur, en la factura del parament i en les irregularitats en els punts de contacte d'unes estructures amb les altres. Aquest primer edifici es va ampliar inicialment cap a l'esquerra i, posteriorment, cap a la dreta. Entre els cossos més antics i els més moderns es va construir una galeria de dues plantes oberta i amb un balcó a la planta superior. És probable que el primer edifici construït davant el mas principal original, exempt, fos una masoveria del mas o un annex ramader; tot i que la documentació esmenta la presència de diversos masos dependents. En tot el conjunt hi ha diferents llindes amb inscripcions, gairebé totes esborrades, però que fan referència a diverses reformes del segle XVI i XIX. És possible que algunes de les llindes no estiguin 'in situ', que s'hagin desplaçat durant les nombroses reformes que ha patit el mas, sobretot la que s'està portant actualment a terme per convertir-lo en una casa de turisme rural. Després de la rehabilitació es van col·locar alguns elements de pedra (brancals, llindes i ampits) que possiblement s'hagin portat d'altres parts de l'edifici. A la part del darrera de la casa hi ha diverses construccions isolades a mode de bancals, fonts i mines, recentment també arranjades. A l'era hi ha diversos elements d'interès etnogràfic (abeurador, alguna pedra dels brancals i les dovelles, així com alguna eina del camp). La casa també compta amb una sèrie d'annexes ramaders, actualment utilitzats com a magatzem d'obra.</p> | 08129-85 | Zona de Puigcimós | <p>Aquesta explotació agrícola- ramadera es troba situada al límit del municipi, en una zona molt muntanyosa entre els municipis de Santa Maria d'Oló i l'Estany, i que tindrà una història paral·lela a dels altres masos de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, si bé destaca per tractar-se d'un dels masos més influents de la zona. El topònim valle Posticios apareix per primer cop al 986 en la documentació del comtat de Manresa. Es desconeix la història del mas durant bona part de l'època medieval, ja que no apareix en els documents parroquials del municipi i no conserva arxiu propi. Aquest fet es deuria donar perquè el mas, per proximitat, degué entrar ràpidament a l'òrbita del monestir de l'Estany. Les referències escrites sobre aquest mas fan referència a la presència, ja específica del topònim mas Postius o Pustius en els diversos documents de l'època moderna. El primer cop que apareix esmentat és en el fogatge de 1497 i amb una llarga presència en els segles següents, tot i que segurament aquest fou construït en un moment indeterminat de la Baixa o Alta Edat Mitjana. A partir d'aquest moment continuarà apareixen als fogatges de 1515 i 1553, i la seva presència serà una constant al llarg dels segles XVII i XVIII. Segurament d'aquest moment daten moltes de les reformes de la casa, i que són visible gràcies a l'observació dels paraments exteriors de la mateixa. En el cadastre del 1767 Domingo Postius consta com a propietari del mas Postius on vivia junt amb Silvestre Postius, jornaler. Aquest senyor també era propietari del Mas Masanell, on consta que hi vivia Pere Capdevila en qualitat de jornaler; i també consta com a propietari del mas Vilafort, que era habitat per Narcís Torras, masover i jornaler. En el cadastre del 1767, el Mas Masanell i el mas Postius consten com una sola unitat de territori i es defineixen amb espais de 252 i 12/24 quarteres, 23 quarteres de sembradura (de diverses qualitats), 8/24 quarteres d'horta, 1 quartera de boïga, 61 quarteres de bosc, 141 quarteres de pastura (de diverses qualitats) i 26 quarteres de rocals. En aquest moment el mas termenejava a llevant amb el mas Guardieta, a migdia amb el mas Senties, a ponent amb el terme de l'Estany i a tramuntana amb el terme de Sant Feliu de Terrasola. Tot i que actualment es troba deshabitada per obres d'arranjament, després de deixar de ser el gran casal, passà a ser masoveria fins a finals de segle XX.</p> | 41.8833400,2.1324100 | 428017 | 4637188 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53819-foto-08129-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53819-foto-08129-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53819-foto-08129-85-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El mas té una capella exempta però situada prop del mas, dedicada a Sant Pere. | 93|94|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53875 | Pont de l'Aliberch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-laliberch | XIV-XVIII | <p>Pont format per un ull d'arc escarser fet amb pedra local, de petites dimensions i ben desbastada. L'arc reposa en uns pilars fets amb la mateixa tècnica constructiva amb el basament en pedra i part del parament, tant d'aigües amunt com d'aigües avall, en pedra lligada amb argamassa. Tota l'estructura es troba coberta per l'abundant vegetació de ribera, tant característica dels torrents afins a la Riera de Muntanyola i de la mateixa riera, que dificulta la visualització total del pont i la seva fàbrica. La solera també es troba coberta de terra i vegetació i no conserva cap barana ni sistema de protecció.</p> | 08129-141 | Muntanyola | <p>Segons la tradició oral, és el pont més antic del municipi i per ell hi passava el camí ral que pujava per la banda de Santa Eulàlia de Riuprimer, tot i que de ben segur hi hauria algun altre pont que també travessés la riera de Muntanyola per després accedir cap a Cal Ros i el Vilardell. D'aquest pont cal destacar l'arc de punt rodó amb volta de pedra que conserva i la seva factura unitària, tot i les nombroses reparacions que solen tenir aquest tipus d'obra civil.</p> | 41.9009300,2.1839100 | 432308 | 4639099 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53875-foto-08129-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53875-foto-08129-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53875-foto-08129-141-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquesta estructura es troba situada paral·lela a l'actual carretera que puja de Santa Eulàlia de Riuprimer, en un replà on hi ha uns contenidors, davant de l'Aliberch, però a l'altre costat de la carretera. | 94|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53818 | Pla del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-vilar | <p>AADD. (2002). Noticiari. Revista trimestral n.29. estiu 2002. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 12.</p> | XII-XVIII | <p>Edifici de planta baixa construït al Pla del Vilar. Tot i que bona part de la coberta es troba perduda, aquesta era a doble vessant i orientada d'est a oest, de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. En aquesta planta baixa es conserva la distribució interior original amb la presència de la cuina, el menjador i diverses estances i habitacions amb restes de la pintura i l'arrebossat. Les obertures estan obertes a la façana principal, ja que han estat espoliades; resten dues portes petites obertes al mur original; on al costat hi havia una porta antiga reconvertida en finestra i actualment espoliada. Tota l'estructura està arrebossada, i la llinda i el brancal del costat nord encara podrien conservar-se sota l'arrebossat del mur actual. Té una altra finestra al tram sud de la façana que podria haver estat una porta petita; conserva els brancals de pedra.</p> | 08129-84 | Zona del Pla del Vilar | <p>La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que es donà al segle XIV. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agrícola-ramaderes materialitzades en modestos masos. Aquest mas, però, no surt esmentat en la documentació fins entrat el segle XVIII. La tècnica constructiva de l'edifici és força senzilla, indicant que va ser durant l'Edat Moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També s'afegiren diverses estructures annexes a mode d'estables fets amb totxana, ja entrat el segle XX.</p> | 41.9262100,2.1122700 | 426395 | 4641964 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53818-foto-08129-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53818-foto-08129-84-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Cessió del Pla del Vilar. Es té previst la cessió a favor del municipi per part del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya de la masia Pla del Vilar per dur-hi a terme les activitats que consideri convenients i amb la participació de les associacions i entitats que es considerin. En principi es preveuen accions educatives i de coneixement del medi natural, i per més endavant un pla d'aprenentatge. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53829 | Pla de l'Alzina Balladora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-lalzina-balladora | <p>Entorn natural on destaca el Pla de l'Alzina Balladora; es tracta d'un espai limítrof amb els municipi de Santa Maria d'Oló i Oristà, al extrem sud-oest de la zona del Pla del Vilar. L'accés es realitza per la pista de Santa Eulàlia de Riuprimer a Bujons, i es caracteritza per l'existència d'un pla i un entorn poc afectat per l'home, que comprèn el Serrat de Sant Martí, fins el Boix i els Camps de Caraüll. Cal assenyalar que el pas de diverses vies, així com la C-25, encara que sobreaixecada, ha afectat la fauna d'aquest entorn.</p> | 08129-95 | Zona del Pla del Vilar | <p>Aquest espai perifèric respondria a una zona planera apta per a les pràctiques agrícoles al municipi de Muntanyola. Es desconeix la incidència de l'activitat de l'home en aquest indret, però després de la crisi ocasionada per la fil·loxera i la consolidació de la industrialització, molts d'aquests espais es van deixar de cultivar i es van abandonar de forma definitiva.</p> | 41.9075200,2.0924200 | 424727 | 4639907 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 53862 | Pica a Santa Maria de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-a-santa-maria-de-lestany | XII | <p>Pica d'estructura ovalada i de base circular que presenta un rebaix intern en forma de semicercle on es disposaria l'aigua beneïda. A l'exterior la decoració està formada per un esculpit de línies paral·leles entre elles i que convergeixen al centre inferior de la peça. Aquestes es troben força erosionades i gastades pel pas del temps. Es tracta d'un gran bloc de pedra calcària, ben treballada i de dimensions mitjanes que oscil·len entre 0'5 m per 40 cm. Aquest pilar, de forma hexagonal, es troba situat dins l'església de Santa Maria de l'Estany i ha perdut part de la base, peu o pedestal on aniria encaixada.</p> | 08129-128 | Monestir de Santa Maria de l'Estany | <p>Històricament i associat a la simbologia cristiana, apareixen una sèrie d'objectes d'un marcat ús litúrgic, com és el cas de les piques o beneiteries. Aquestes peces ornamentals i de caire monumental podien presentar diverses morfologies, abarcant des de peces d'orfebreria a peces esculpides amb un tractament més o menys elaborat. Les piques pròpiament de pedra apareixen en un moment indeterminat de l'Alta Edat Mitjana, relacionades amb el poder eclesiàstic i sobretot la litúrgia de la missa. Serà en els segles XIV i XV que es documentaran de forma regular aquests tipus d'elements arquitectònics; tot i això, molt pocs elements estan datats o es poden datar. La pica, originària de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, es troba actualment al monestir de Santa Maria de l'Estany, tot i que és de cronologia força inexacta, ja que només en queda el basament en pedra. A grans trets, però, es podria atribuir, pel seu treball de la pedra, a l'Edat Mitjana, un romànic tardà.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53862-foto-08129-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53862-foto-08129-128-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 92|85 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53817 | Perdaltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perdaltes | XII-XVIII | <p>Masia de grans dimensions formada per un edifici, de caire agrícola i ramader, de planta rectangular amb diversos cossos afegits, un a cada costat, i el de façana al sud lleugerament més avançat, al voltant d'una petita era enllosada i un tancat. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb lloses de fàbrica mitjana i petita de pedra sorrenca local i amb l'ús concret de l'arrebossat. La coberta és a doble vessant utilitzant la teula aràbiga i amb el carener orientat est a oest. L'entrada es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada, amb llinda monolítica gravada; flanquejada per una banqueta exterior de mig metre d'alçada de pedres de grans dimensions, segurament reaprofitades. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures totes emmarcades amb llindes de pedra a les quatre cares actuant com a element decoratiu. La façana nord del mas s'organitza en base un eix de simetria constituït per petites finestres disposades en grups de tres i en vertical, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures tapiades amb totxana en el primer pis. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de mida mitjana, amb el mateix tractament ornamental que les altres. La dependència annex de la façana nord presenta gran singularitat. Es tracta d'una construcció rectangular allargada en l'eix est-oest, de factura senzilla basada en la pedra de carreus de petites dimensions i una coberta a doble vessat i de teula aràbiga. El seu accés per una petita obertura emmarcada per llinda de pedra local ben treballada i amb diverses obertures disposades a la façana nord.</p> | 08129-83 | Zona del Pla del Vilar | <p>El mas de Perdaltes, evolució etimològica de pedres altes o parts altes, es troba ben situat sobre els plans coneguts com els Camps de Perdaltes a la zona coneguda com els Plans del Vilar. La ocupació en aquest indret s'emmarca en el fenomen de la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant l'Edat Moderna i que s'acaba evidenciant a nivell arquitectònic al llarg del segle XVIII. Aquest gran casal tenia com a masoveria o mas dependent Comanovella. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris, vinculats als grans grups familiars que dominen Muntanyola i que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local centrat en l'autosuficiència o una exportació centrada en un mercat d'abast local. La seva situació privilegiada i isolada va afavorir la seva explotació i la consolidació d'aquest important establiment, situat a l'extrem oest del municipi, i amb certes dificultats de comunicació terrestre.</p> | 41.9183600,2.1107300 | 426258 | 4641094 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53817-foto-08129-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53817-foto-08129-83-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53766 | Necròpolis de Sant Esteve del Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-esteve-del-munter | <p>AADD. (1986). 'Sant Esteve del Múnter'. Dins Catalunya romànica Osona II, vol. III, Barcelona: 429-430. MOLERA, S. (2000). Necròpolis de Sant Esteve de Múnter. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XI-XVIII | Molt deteriorat | <p>Durant les obres d'ampliació del cementiri del Múnter per la zona de llevant, fora de l'àrea delimitada pels murs de la necròpolis, varen aparèixer les restes d'un enterrament en fossa simple que devia formar part de la sagrera de l'església de Sant Esteve. Les restes humanes estaven en posició de decúbit supí i no contenien aixovar significatiu. La tomba ha estat datada en època medieval.</p> | 08129-32 | Múnter | <p>El trasllat del cementiri de Múnter va ser aprovat per l'ajuntament de Muntanyola al 1996 amb una actuació aprovada pel bienni 96/97 per la rehabilitació de l'església i entorn del cementiri. La intervenció arqueològica va ser realitzada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona a mans de l'arqueòleg Àlvar Caixal al 1999, i al 2000 Marta Pujol va realitzar l'estudi antropològic. El primer document que coneixem de l'església de Sant Esteve del Múnter és de l'any 1119. Sabem que durant el segle XII es renova l'edifici, el 1613 es va canviar la porta d'entrada i el 1918 es va ensorrar la coberta original. Les restes procedents de l'excavació arqueològica van ser datades d'època medieval.</p> | 41.8785100,2.2134500 | 434736 | 4636587 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53766-foto-08129-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53766-foto-08129-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53766-foto-08129-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Per arribar a l'església de Sant Esteve del Muntar cal agafar la carretera de Collsuspina i Manresa (N-141) a l'alçada de Malla. Un cop fets un parell de km, trobem un trencant asfaltat a mà dreta que ens porta a la casa del Puig. Cal agafar aquesta pista, seguir-la al llarg d'un km i arribarem a l'església romànica del Múnter. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53764 | Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/munter | <p>CRUELLS, W. (1990). Jaciment de Múnter. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. MOLIST, M. (1984). Jaciment de Múnter. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. MOLIST, M.; BUXÓ, D. (1981). Noves troballes de vas campaniforme a la comarca d'Osona. Ausa, vol. IX. Vic: 241-248.</p> | IV mil. | Materials dipositats al Museu Episcopal de Vic. | <p>Aquest jaciment, descobert i prospeccionat per Mn. Pladelasala, es localitza en un pla format per sediments quaternaris, que cobreixen el sòcol rocós de margues. Aquest pla, de dimensions mitjanes, té el seu accés pel costat sud, a partir de la masia de les Eres. Aquí, l'erosió ha posat al descobert un tall de sediments de forta potència ( 1,5-2m d'alçada), en el qual es recullen fragments de ceràmica, sense observar-se clarament cap estrat arqueològic o restes d'estructures. En el pla pròpiament dit, lloc d'on provenen la major part de les troballes, segons Mn. Pladelasala, no s'observa l'aflorament de cap tipus d'element arquitectònic, a excepció de varies lloses, una d'elles clavada verticalment, però sense constituir cap estructura clara. Aquest pla està limitat al costat est pel llit d'una riera, posant al descobert les margues tan característiques de la Plana de Vic. Pels costats nord i oest, els camps de cultiu i un espès bosc respectivament, limiten la que sembla ésser l'àrea del jaciment. El material arqueològic recollit es pot dividir en dos grups de clara diferència cronològica/cultural: un lot de ceràmiques, totes elles a mà, del que destacarien 4 fragments d'un vas campaniforme, amb carena alta, vora oberta i fons rodó, decorat per bandes de reticulat. Varis fragments més de vasos i bols campaniformes amb decoració incisa. Diversos fragments de vasos decorats amb cordons impresos, sobreposats o llisos. Es recolliren també una rascadora i una lamina de sílex blanc. Un segon conjunt constituït per ceràmiques tornejades de pastes roges o taronges i grises. S'hi distingeix un fragment de vora sigil·lata i una nansa d'àmfora iberorromana. L'estudi més detallat precisa que els materials provenen de la parròquia de Múnter, no gaire lluny de la masia de les Eres i estudiats i publicats per Miquel Molist i Dolors Buxó, que actualment es troben al Museu Episcopal de Vic. Els fragments foren recollits en superfície, en un petit pla envoltat dels clàssics turons de margues que trobem en el paisatge de la Plana. En aquest pla no s'observa cap indici d'estructura; desconeixem, doncs, si es tracta d'una zona d'hàbitat o bé pot correspondre a possibles enterraments. Es parla d'estació de Múnter, com a nom genèric per denominar aquest jaciment, que esperem que futures investigacions precisaran amb major claredat.</p> | 08129-30 | Múnter | <p>El terme municipal de Muntanyola presenta ocupació humana des de temps prehistòrics. En el decurs del segle XIX i inici del XX, molts erudits i estudiosos centraren el seu camp d'estudi a la història local. Aquest és el cas de les prospeccions i excavacions fetes principalment per Jaume Pladelasala i Eduard Junyent, tots dos mossens del Bisbat de Vic. Aquests portaren a terme una excavació i prospecció realitzada al 1960, per Mn. J. Pladelasala. I al 1964, una nova prospecció de Mn. J. Pladelasala i Mn. E. Junyent. A grans trets, el terme de Muntanyola, de 40,42 Km2, es troba estès al sector de ponent de la Plana de Vic, al límit entre el Moianès i les primeres serralades del Lluçanès. És un municipi de muntanya. Limita al nord amb el terme de Santa Eulàlia de Riuprimer i amb Vic. A l'est termeneja amb Malla, al sud-est amb Tona, al sud amb Collsuspina i Moià i a l'oest amb els termes de l'Estany i Santa Maria d'Oló. El municipi de Muntanyola havia comprès els antics termes de Múnter, Malla, Sentfores, Santa Eulàlia de Riuprimer i Gurb; conserva com a reminiscència d'aquestes antigues municipalitats un enclavament a les terres de la Plana, el mas de les Comes, situat dins el terme de Santa Eulàlia de Riuprimer, i dos enclavaments en terres del Lluçanès entre els termes d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau, anomenat de Caraüll i un altre anomenat de la Muntada, entre Santa Maria d'Oló, Santa Eulàlia de Riuprimer, Oristà i Sant Bartomeu del Grau. Aquest ampli territori ha gaudit de la ocupació humana en diverses èpoques i moments històrics concrets.</p> | 41.8804400,2.2134200 | 434735 | 4636801 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53764-foto-08129-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53764-foto-08129-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53764-foto-08129-30-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Context: en la part baixa de la vessant sud-est del Serrat del Vilà, gairebé en el seu contacte amb la Plana. Es situa a proximitat de la masia de les Eres, essent actualment terreny erm envoltat de bosc i camp de cultiu. Les dades sobre el material recollit és la següent: - 4 fragments d'una bol de ceràmica campaniforme, amb carena alta, vora lleugerament inclinada a l'exterior. El fons seria rodó. Decoració incisa. A la part alta del vas (per sobre la carena), dues bandes paral·leles horitzontals, decorades amb motiu reticulat. A la part inferior, dues bandes obliqües paral·leles amb el mateix motiu reticulat. Superfície: d'un color negrós, acabat polit a les dues cares. Pasta de color marró fosc, desgreixant abundant de tamany mig i format bàsicament per quars i feldspats. Gruix (paret): 7mm- diàmetre: 135 mm. Núm. D'inventari: Mu. 1. Conservat al M.E.V. Figura 1. - 1 fragment de vora de bol campaniforme. Decoració incisa, formada per bandes horitzontals reomplertes de petites incisions en sentit vertical que s'intercalen amb línies horitzontals incises simples. Superfície: color rogenc, acabat allisat fi a l'interior i a l'exterior més groller. Pasta compacta, amb poc desgreixant de petit tamany formada bàsicament per mica, quars i calcites. Gruix (paret): 5 mm Núm. D'inventari: Mu. 2. Conservat al M.E.V. Figura 2. - 1 fragment de vas campaniforme de forma indeterminable. Decoració incisa, formada per una banda reomplerta de petites incisions envoltada per línies simples, acabant amb una sèrie de triangles reomplerts de línies obliqües incises. Superfície: color marró clar, l'acabat no es pot apreciar pel seu mal estat de conservació. Pasta compacta, amb poc desgreixant i de tamany petit, color gris. Núm d'inventari: Mu. 3. Conservat al M.E.V. Figura 3. -1 fragment de vas campaniforme de forma indeterminable. Decoració incisa, formada per tres línies horitzontals incises, amb petites incisions verticals en les línies alternes. Superfície: color gris fosc amb acabat polit. Pasta de color marró fosc, amb desgreixant de gran tamany i format majorment per calcites. Gruix (paret): 8 mm. Núm. D'inventari: Mu. 7. Conservat al M.E.V.- figura 4. -1 fragment de vas campaniforme de forma indeterminable. Decoració incisa, formada per línies obliqües paral·leles, coronades per una línia de simples punts. Superfície: color gris fosc, amb acabat polit. Pasta, de la mateixa tonalitat, compacta, amb poc desgreixant i de petit tamany. Núm. D'inventari: Mu. 8 Conservat al M.E.V. Figura 5. En la mateixa estació foren recollits diferents fragments de ceràmica, normalment de reduïdes dimensions i en molt mal estat de conservació, degut a l'erosió. Els podem dividir en dos grans grups: ceràmica a mà i la fabricada amb ajut del torn. En el primer grup, el més nombrós, cal destacar fragments d'un gran vas, amb la superfície exterior ornada per cordons per pessic- amb impressions de motiu digital-unglar. Un fragment de vas, amb vora inclinada a l'exterior i llavi arrodonit, en el qual presenta impressions digitals-unglars de petites dimensions. Un altre fragment de la part superior d'un vas amb lleugera carena i vora lleugerament inclinada a l'exterior. Una rascadora de sílex gris i una fulla de sílex blanc amb retoc abrupte invers s'hi poden incloure pel seu caràcter arcaic. En el grup de ceràmica a torn, en nombre molt més reduït, destacaríem la presència d'un fragment de nansa d'àmfora ibèrico-romana, així com un fragment de vora de plat de terra sigil·lata. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53907 | Monòlit plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-placa-de-lesglesia | XXI | <p>Monòlit fet en pedra sorrenca, de base rectangular i d'1 m d'alçària, presenta l'escut del municipi gravat a l'espai central i a sota gravat hi ha la llegenda: AJUNTAMENT DE MUNTANYOLA. L'escut, aprovat per ple municipal com a provisional i proposat pel mateix Ajuntament està representat per una muntanya al centre de l'escut, de doble cim i carena, i una corona a sobre.</p> | 08129-173 | Església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola | <p>Element urbà inaugurat el dia de la Festa de l'Arbre de 2007 per l'alcalde Ramon Llorà, per ornamentar l'accés al municipi venint de Santa Eulàlia de Riuprimer.</p> | 41.8778400,2.1775500 | 431756 | 4636540 | 2007 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53907-foto-08129-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53912 | Monòlit avinguda de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-avinguda-de-muntanyola | XXI | <p>Monòlit fet en pedra sorrenca, de base rectangular i d'1 m d'alçària, presenta l'escut del municipi gravat a l'espai central i a sota AJUNTAMENT DE MUNTANYOLA. L'escut, aprovat per ple municipal com a provisional i proposat pel mateix Ajuntament està representat per una muntanya al centre de l'escut, de doble cim i carena, i una corona a sobre. No té gravat</p> | 08129-178 | Encreuament Av. Muntanyola, C/Fontanelles | <p>Element urbà situat en un dels punts d'accés al municipi, a l'encreuament entre el barri de Fontanelles. Mirallà i la carretera de Múnter i Tona. Fou encarregat per l'anterior consistori, essent alcalde Ramon Llorac, l'any 2004.</p> | 41.8616200,2.1871300 | 432534 | 4634732 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53912-foto-08129-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53893 | Molí de l'Aliberch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-laliberch | <p>Edifici format per una construcció quadrangular que presenta una planta de petites dimensions organitzada en tres nivells diferenciats. Un primer nivell inferior format per una petita obertura semicircular i adovellada; un segon nivell format per una planta baixa amb accés a la façana oest i dues petites obertures laterals; i un tercer nivell conformat per una primera planta organitzada en una petita terrassa, assentada per dos pilars a la base, i quatre obertures disposades en les tres façanes. El desnivell natural del terreny estructura en dues terrasses els diferents accessos deixant un espai lliure entre l'accés al mas Aliberch de Baix i l'espai que era utilitzat com a hort i regadiu. Aquesta construcció es basa en la pedra de petites dimensions lligades amb argamassa i amb pedres de grans dimensions formades per carreus quadrats ben escairats situats al angles de l'estructura com element de reforç. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal i la façana sud presenten un enguixat senzill, mentre que a les altres dues façanes la pedra apareix repicada. El propietari conserva diversos elements que havien format part del funcionament del molí.</p> | 08129-159 | Mas Aliberch de Baix. | <p>Per la seva proximitat a la Riera de Muntanyola, aquest molí juntament amb el Molí de la Roca i el Molí de Puigcarbó formen un complex moliner que estava sota el control del senyor de Muntanyola fins època moderna. La primera referència documental del mas Aliberch de baix data del 1240, i situa aquesta domus dins l'adscripció de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Les primeres referències les trobem amb Pere Aliberch; ja al segle XIII els propietaris seran la mateixa família, documentats entre 1245 i 1251. A partir d'aquí, els cognominats seran la família Aliberch, actualment encara propietaris del mas. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos a la zona. Els seus membres es diuen amos de les possessions i persones dels masos Aliberch superior i Aliberch inferior de Muntanyola. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia, on destaquen els noms dels masos més importants de la zona. Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques, el mas, i bona part de les dependències, va ser refet a inicis del s. XIX, concretament cap el 1808, després de la guerra del Francès. Les últimes reformes documentades són de principis del segle XX.</p> | 41.8991100,2.1841700 | 432328 | 4638896 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53893-foto-08129-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53893-foto-08129-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53893-foto-08129-159-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 53816 | Miramarges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miramarges | XII-XVIII | <p>Edifici de planta baixa, pis i golfes construït al peu del camí de l'Aliberch al Vilardell. Es tracta d'una construcció amb teulada a doble vessant i orientada d'est a oest, de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. En aquesta planta baixa es conserva la distribució interior original amb la presència de la cuina, el menjador i diverses estances i habitacions. Destaca l'aprofitament de la irregularitatdel terreny i l'absència d'una porta a la façana principal. Les obertures estan obertes a les 4 façanes i estan formades per brancals i ampits de mida diversa. La tècnica constructiva és la pedra, de petites i mitjanes dimensions ben treballada i lligada amb morter, amb les pedres cantoneres diferenciades. A la finca s'han realitzat recentment petites obres de manteniment, com és el cas de la façana posterior i d'adequació.</p> | 08129-82 | Zona del Vilardell | <p>La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que es donà al segle XIV. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agrícola-ramaderes materialitzades en modestos masos. Aquest mas, però, no surt esmentat en la documentació fins entrat el segle XVIII. La tècnica constructiva de l'edifici és força senzilla, indicant que va ser durant l'Edat Moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També s'afegiren diverses estructures annexes a mode d'estables fets amb totxana, ja entrat el segle XX.</p> | 41.8926100,2.1806000 | 432025 | 4638178 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53816-foto-08129-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53816-foto-08129-82-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53815 | Mirallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miralla | <p>MADOZ, P. (1985).'Articles sobre el Principat de Catalunya' a Diccionario geografico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Ed. Curial: 153-167.</p> | XVIII | En obres | <p>Masia aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis, i amb un possible segon pis, tot i que dubtós. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat com a estable del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador, i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta, que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga i algun fragment de teula. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, i no presenten cap element rellevant.</p> | 08129-81 | Múnter-Muntanyola | <p>Mas situat entre la parròquia de Sant Esteve Múnter i la de Muntanyola, al peu de la muntanya i en una zona de plana. La casa presenta diferents etapes constructives difícils de precisar. L'edifici actual, però, és una construcció amb grans reformes efectuades al segle XVIII; i tot i que no s'observen restes d'un edifici més antic, aquest segur que es podria documentar a través d'una intervenció arqueològica. Es tractaria d'una petita explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics de la Riera de Múnter. Com assenyalava Madoz: 'entorno situado en el llano, con buena ventilación y clima saludable. Tiene 30 casas, y una iglesia parroquial dedicada a San Esteban, servida por un cura de primer ascenso. El municipio de Múnter confina con Malla, Tona y Montañola. El terreno es de mediana calidad; la parte montuosa está poblada de arbolado; le cruzan varios caminos locales, y la carretera de Vich a Manresa. Producción de trigo, maiz y legumbres, cría de ganado y caza de diferentes especies. Población de 48 vecinos, 434 almas', cap el 1848.</p> | 41.8737300,2.1897000 | 432760 | 4636074 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53815-foto-08129-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53815-foto-08129-81-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53751 | Matavaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matavaques | <p>AADD. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal. (Osona i Ripollès). Barcelona: 106 IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 433. TORRENT, C. (1982). Matavaques. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XII-XVIII | <p>Edifici civil format per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, en la qual hi ha un portal adovellat orientat a migdia; a la part superior hi ha una finestra de tipus conopial i de pedra calcària tova. La casa és de grans dimensions i està construïda íntegrament en pedra i ha estat reformada recentment. A la part esquerra hi ha un cos afegit i cobert a dues vessants. A llevant hi ha un altre cos annex. Malgrat haver estat reformada i pintada manté la típica estructura de casa pairal.</p> | 08129-17 | Múnter | <p>Antiga masia que es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter. La trobem esmentada en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter. Habitava el mas per aquella època NOFRE MATHA VACAS; malgrat que canviï la grafia del nom és el mateix. Segurament, el rector de l'església de Sant Esteve, a la segona meitat del XVI, procedia d'aquest mas, ja que trobem registrat en el mateix fogatge a mossèn Jaume Matha Vacas. El mas, com indica el portal d'entrada fou reformat al XVI (1565).</p> | 41.8791800,2.2256600 | 435750 | 4636652 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53751-foto-08129-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53751-foto-08129-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53751-foto-08129-17-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc