Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53751 | Matavaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matavaques | <p>AADD. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal. (Osona i Ripollès). Barcelona: 106 IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 433. TORRENT, C. (1982). Matavaques. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XII-XVIII | <p>Edifici civil format per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, en la qual hi ha un portal adovellat orientat a migdia; a la part superior hi ha una finestra de tipus conopial i de pedra calcària tova. La casa és de grans dimensions i està construïda íntegrament en pedra i ha estat reformada recentment. A la part esquerra hi ha un cos afegit i cobert a dues vessants. A llevant hi ha un altre cos annex. Malgrat haver estat reformada i pintada manté la típica estructura de casa pairal.</p> | 08129-17 | Múnter | <p>Antiga masia que es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter. La trobem esmentada en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter. Habitava el mas per aquella època NOFRE MATHA VACAS; malgrat que canviï la grafia del nom és el mateix. Segurament, el rector de l'església de Sant Esteve, a la segona meitat del XVI, procedia d'aquest mas, ja que trobem registrat en el mateix fogatge a mossèn Jaume Matha Vacas. El mas, com indica el portal d'entrada fou reformat al XVI (1565).</p> | 41.8791800,2.2256600 | 435750 | 4636652 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53751-foto-08129-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53751-foto-08129-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53751-foto-08129-17-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 53786 | Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dosrius | <p>Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | <p>Masia aïllada i protegida per un mur de contenció fet de pedra seca i bastament lligat amb morter. Es tracta d'un mas isolat amb una sèrie d'estructures annexes, unes quadres i una pallissa. L'edifici principal està format per un cos rectangular de planta baixa i primer pis amb obertures rectangulars ordenades simètricament al llarg de la façana en grups de dos. Aquest cos presenta un annex a la banda sud format per un cos elevat amb contraforts que suporta una galeria a sobre, actualment coberta. Al mur lateral hi ha finestra adintellada i dues finestretes, una espitllerada. Tres contraforts reforcen l'altíssim mur de migdia, un d'ells destruït. La teulada aiguavessa a la façana, on hi ha forats que van servir per encastar bigues de fusta. La llinda de la porta principal porta la data de 1793. A la dreta hi ha una altra porta on els muntants formen un arc en funció de mènsula. A l'interior es conserva una porta amb arc conopial amb tres rosetes i motllures. Els propietaris del mas han intentat mantenir l'estructura original; amb tot es veu a través dels paraments les diverses reformes que ha sofert aquest mas. Davant de la casa es troba una petita era de lloses construïda i la pahissa i quadres. Aquests annexes presenten una factura més senzilla; es tracta d'edificis d'una sola planta amb diverses obertures cobertes amb una coberta de teula aràbiga d'una sola vessant. Les pedres són de petites i mitjanes dimensions, poc desbastades i amb clares evidències d'importants reformes i modificacions amb desploms i reparacions.</p> | 08129-52 | Múnter | <p>L'edifici conserva una dovella amb la data de 1793 a la porta de la façana principal, però aquest cos principal sembla més antic, possiblement de la primera meitat del segle XVII, tot i que el mas apareix esmentat en l'abundant documentació parroquial des del segle XIII com a mas de Sant Esteve de Múnter. El mas anirà apareixen en la documentació baix medieval i moderna formant part dels dominis dels Montcada a Múnter, i l'any 1540 amb el mas Dosrius, amb altres masos del la zona. En el fogatge de 1553 apareix com a cap de casa Joan Dosrius, i aquestes referències es faran més o menys contínues al llarg de l'època moderna i contemporània, esdevenint un dels masos més influents de la zona. El desenvolupament dels nucli a l'entorn de l'església de Sant Esteva va donar-se simultàniament al procés de reocupació dels masos rònecs que havien estat desocupats des de la Baixa Edat Mitjana, així com de la recolonització dels espais agraris abandonats, permetent l'expansió i creixement de bona part d'aquestes unitats d'explotació agrícola i ramadera.</p> | 41.8785800,2.2252700 | 435717 | 4636585 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53786-foto-08129-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53786-foto-08129-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53786-foto-08129-52-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 53773 | Can Fabré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabre | XII-XVIII | <p>Masia formada per dos cossos adossats i articulats al voltant d'altres dependències agrícola-ramaderes. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes de planta rectangular orientada sud-nord, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta els murs de paredat comú utilitzant pedres de petites i mitjanes dimensions lligades amb morter i pedres cantoneres, que actuen tant d'element arquitectònic com d'element decoratiu. Les obertures conformades per finestres apareixen emmarcades per carreus de pedra ben tallats i de dimensions considerables, seguint una organització en vertical. L'estructura interna del mas segueix la modulació estàndard on tota la planta inferior de la casa; estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes, i la part superior a les dependències d'ús privat. Una segona construcció, annexada a l'estructura anterior per la banda est, segueix la mateixa tècnica constructiva anterior i conforma una petita porxada. Aquest conjunt arquitectònic presenta altres estructures annexes de factura força moderna i dedicades als animals.</p> | 08129-39 | Múnter | <p>La primera referència documental del mas Fabré o Febrer la trobem en el fogatge de 1553, amb la presència del Jaume Febrer com a cap de família; tot i això, la construcció d'aquest mas podria ser anterior al segle XIV. La resta de documentació moderna conservada en el bisbat de Vic fa referència a la família Febrer com una de les més importants de la parròquia de Múnter, juntament amb el mas el Vilar de Múnter, Matavaques, etc. Els habitants del mateix mas, fins fa poc, es cognomitaven encara Febré.</p> | 41.8736000,2.2252000 | 435706 | 4636033 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53773-foto-08129-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53773-foto-08129-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53773-foto-08129-39-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 53888 | Pou del Fabré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-fabre | XVI-XX | <p>Pou de planta circular que es troba situat davant l'era del mas el Fabré, formant part d'un element adscrit al mas. Aquesta estructura, de fàbrica popular, amida 3 m de perímetre exterior i les parets exteriors tenen una alçada de 1'7 m. Està construït amb pedres de mida variada, de procedència local, i poc desbastada, lligades amb argamassa i abundant morter de calç. L'element presenta una coberta a doble vessant, amb un carener perpendicular a la façana de teula aràbiga. L'accés es fa a través d'una porta rectangular, de petites dimensions, i de fusta emmarcada amb totxana. També conserva un reposador, fet en obra i alguna reparació acabada també amb totxana. Al costat hi ha un safareig utilitzat per diverses tasques domèstiques amb l'aigua provinent del mateix pou.</p> | 08129-154 | Múnter | <p>Estructura construïda per proporcionar recursos hidràulics complementaris als residents de la casa de pagès del Fabré. Conserva la presència d'un reposador; aquest element, situat davant l'era del mas, queda vinculat a l'abastiment d'aigua de la propietat del mateix Fabré, tant per usos agrícoles com particulars. Aquest pou presenta una factura d'època moderna, amb nombroses reparacions en totxana. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a la mateixa època moderna, moment de construcció i funcionament del mas.</p> | 41.8735900,2.2251400 | 435701 | 4636031 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53888-foto-08129-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53888-foto-08129-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 53784 | Clavegueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clavegueres | XII-XVIII | <p>Masia formada per tres cossos adossats i articulats davant un espai obert o era. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta les parets arrebossades, a causa de les recents reformes efectuades. Les obertures es disposen en finestres de factura senzilla i de dimensions mitjanes. La porta d'accés és rectangular. Sobre la portalada principal hi ha un balcó i la resta de finestres. L'interior ha estat força malmès. Les dues altres construccions són més baixes. La seva planta és rectangular i la coberta és a una sola vessant, seguint una estructura de planta baixa i pis. Els murs d'aquesta edificació són de paredat comú i amb pedres cantoneres; amb una disposició regular de les obertures i deixant entreveure alguna ampliació o remodelació. Tota la planta inferior d'aquestes estructures annexes de la casa estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes. Aquest conjunt arquitectònic tripartit presenta altres estructures annexes, que s'han d'associar a activitats de caire bàsicament agrícola.</p> | 08129-50 | Múnter | <p>L'origen del topònim d'aquest mas és desconegut, i sembla tenir certa connotació pejorativa. La seva construcció es pot situar en el decurs de l'Edat Mitjana, segurament cap el segle XIV, moment de gran augment demogràfic de la zona de Múnter. Tot i això, actualment, a causa de les importants reformes efectuades, no resta cap evidència constructiva que permeti deduir la seva antiguitat. La zona de Múnter apareix documentada al 929 com a villa de Montari, tot i que presenta ocupació humana des del neolític final. S'estén per la Plana entre Tona i Malla i arriba fins a dalt de la serra, a l'indret de Cal Ros de Múnter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigida abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol s'alçà un castell que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Múnter fou sempre un terme petit que comptava amb dotze famílies l'any 1370, 11 famílies el 1553 i 14 al 1782, cens que manté fins als anys 80 del segle XX. Entre els masos més antics d'aquesta zona hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles.</p> | 41.8814200,2.2225800 | 435496 | 4636903 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53784-foto-08129-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53784-foto-08129-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53784-foto-08129-50-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 53754 | Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comelles-1 | <p>AADD.. (1996). Muntanyola. Revista trimestral. n.4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. AADD. (1986). Muntanyola a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: 102. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 433. TORRENT, C. (1982). Comelles. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | L'edifici principal es troba en un estat d'abandó important. Tot i que a la resta del conjunt està en obres. | <p>Masia de planta quadrada coberta a dues vessants amb la part dreta més prolongada que l'altra. La façana es troba orientada a migdia; el carener li és perpendicular i ostenta un portal adovellat, i al damunt una finestra amb un escut, totalment esborrat. A la part esquerra hi ha una torre de planta quadrada coberta a quatre vessants, on s'hi adossa una capella. Al davant de la casa s'hi forma una lliça, la qual és enllosada. A la part dreta de l'edificació s'hi adossa un cos quadrat de planta baixa i dos pisos, el qual sembla ésser un afegitó posterior a la construcció de la casa; en aquest indret hi ha un altre portal d'accés el qual és destinat als propietaris. És construïda amb pedra, arrebossada i pintada al damunt.</p> | 08129-20 | Múnter | <p>Antiga masia que es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter. La trobem esmentada en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter. Habitava el mas per aquella època Benet Comelles, obrer. No hi ha cap dada constructiva que ens permeti identificar les reformes que es degueren produir vers el XVII-XVIII, com en la majoria de masos de la contrada. El terme de Múnter comptava amb 12 famílies al 1370, 11 famílies al 1553 i 14 famílies al 1782, i amb 12 famílies al 1996. Entre els masos més antics hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles. Altres cases de la parròquia són Clavegueres, Dosrius, la Serra, la Rocassa, les Eres, can Gaja, el Solà, la Franquesa, el Bosc, can Febrer, el Colomer, el Puig, la Casanova del Puig, el Castell, la Rectoria i la Caseta del Mestre.</p> | 41.8720600,2.2225500 | 435484 | 4635864 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53754-foto-08129-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53754-foto-08129-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53754-foto-08129-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | En aquest mas, situat prop del límit amb el municipi de Tona, hi ha constància que des del 1640 hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de la Bona Sort. El mas té una antiga torre de defensa, i la capella encara guarda un retaule del segle XVII. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||
| 53761 | Capella de la Mare de Déu de la Bona Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-bona-sort | <p>DDAA.(1996). Muntanyola. Revista trimestral. n.4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. GAVIN, J.M. (1984). 'La Mare de Déu de la Bonasort, os. 210' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 95. TORRENT, C. (1982). Capella del mas Comellas. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVII | L'estat de conservació és bo malgrat que ja no s'hi celebri culte. | <p>Edifici religiós format per una capella de nau única, la qual es troba orientada de nord a sud, i on la façana i portal d'entrada es situen a migdia. Aquesta presenta un portal de forma rectangular amb un òcul al damunt, únic element que l'il·lumina, i el capçer és coronat per un campanaret d'espadanya. La nau és de petites dimensions i forma un petit absis que no és visible des de fora ja que es troba adossat a la casa. Hi ha un balconet a la part dreta de la nau, amb barana de fusta i amb la part inferior decorada amb artesonat, des del qual es pot oir missa sense sortir del mas. És coberta amb volta, la qual és decorada amb estuc així com també ho és la cornisa.</p> | 08129-27 | Mas Comelles de Múnter. | <p>Capella lligada a la història del mas Comelles, que es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter. Aquest mas el trobem ja esmentat en el fogatge de 1533 i la capella consta des del 1640 dedicada, des d'un primer moment, a la Mare de Déu de la Bona Sort. Ni a la capella ni al mas hi ha cap dada constructiva que ens permeti datar l'època de les reformes. Malgrat l'antiguitat de la capella, a l'interior, l'element més rellevant és un quadre el qual és datat el 26 de maig de 1905, pel qual el Dr. Torres i Bages dóna permís de celebrar missa al mas Comelles, propietat de F.J. Castell i Descatllar, que es compromet a mantenir-la i conservar-la.</p> | 41.8720300,2.2224700 | 435478 | 4635860 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53761-foto-08129-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53761-foto-08129-27-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Conserva el fragment d'un retaule datat del segle XVII. Cal assenyalar que no s'ha pogut accedir al seu interior. | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||
| 53886 | Creu de Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-comelles | XIV-XIX | <p>Creu de ferro situada sobre un suport en pedra i ubicada davant del mas de Comelles, a l'encreuament del camí que porta a l'entrada del mateix mas i al veí mas Fabré de la parròquia de Sant Esteve de Múnter. La creu, de metall, es troba sobre una base construïda amb pedra, actuant de suport de l'objecte mitjançant una estructura de basament, llosa i creu. La base està formada per un cos rectangular de 40 cm d'alçària fet amb carreus bastament tallats de pedra local, i disposats en filades horitzontals, lligats amb argamassa. A sobre es disposa una llosa de pedra calcària ben treballada, però erosionada, que fa la funció de taula, i just al centre s'hi troba fixada la creu de ferro. Es tracta d'una creu grega que està orientada sudest-nordoest, formada per dos peces de ferro unides a la meitat de la peça en vertical.</p> | 08129-152 | Múnter | <p>La seva estructura, de factura senzilla, és molt similar a la resta de creus de padró que es troben al municipi, des de la creu de l'ajuntament de Muntanyola fins les veïnes creus de Sant Esteve de Múnter. Es documenta com una creu de padró, en aquest cas vinculat a les processons realitzades des de Sant Esteve de Múnter La presència d'aquest tipus d'elements cal relacionar-los amb les pràctiques religioses que trobem documentades des d'època moderna, amb la realització de misses en les diverses capelles particulars, com és el cas de la capella de la Mare de Déu de la Bonasort del mateix mas.</p> | 41.8720400,2.2224500 | 435476 | 4635861 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53886-foto-08129-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53886-foto-08129-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53886-foto-08129-152-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Antiga creu de padró de l'església de Sant Esteve de Múnter. | 94|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||
| 53807 | La Rocassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rocassa | <p>Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | <p>Conjunt d'edificacions organitzades al voltant del mas central de la Rocassa. L'accés al mas es fa per dues portes rectangulars, situades al nord i al nord oest, de dimensions considerables i que permeten accedir a un petit pati on es distribueixen les edificacions esmentades. L'habitatge està format per un edifici rectangular amb entrada per les façanes nord oest i que s'organitza en planta baixa i dos pisos. El fet d'estar construït sobre una lleugera pendent ha portat a la construcció d'una sobre estructura o contrafort al voltant de la planta baixa de l'edifici. La teulada és a doble vessant coberta amb teula aràbiga amb una doble cornisa, i la tècnica constructiva utilitzada es centra en la pedra poc treballada i lligada amb argamassa, tenint com a principal element decoratiu les llindes de portes i finestres. Les obertures de la masia es disposen en ordre simètric en tota l'estructura. A la façana principal, a la planta baixa, es disposa una porta quadrangular emmarcada per llindes de pedra ben treballada i tres obertures. Al primer pis es disposen tres balcons, les obertures dels quals són de forma rectangular i allargat, i que es troben emmarcats a la part superior per una llinda de pedra ben treballada, pedres cantoneres al voltant i una llinda inferior motllurada on es subjecta la barana. A la llinda de l'obertura central s'hi troba esculpit en pedra un motiu ornamental circular i un rellotge de sol a l'extrem sud. El segon pis s'organitza en tres obertures de dimensions mitjanes emmarcades, com a motiu decoratiu, amb pedra i amb un suport, que a la central de les quals s'hi subjecta una barana. Les obertures de la façana nord són de forma quadrangular, emmarcades amb llindes de pedra amb un tractament senzill i dimensions més petites que a la façana principal, seguint també cert ordre simètric. Les construccions annexes dedicades a les tasques agrícoles i ramaderes es disposen en dues ales construïdes a la cara est i nord del mas, i en una terrassa superior situada al nord-oest de la casa. Es tracta d'estructures rectangulars de pedra lligada amb morter i coberta de fusta i teula utilitzades principalment com estables per al bestiar.</p> | 08129-73 | Múnter | <p>Tot i que la primera referència històrica sobre el mas es sot situar en un moment indeterminat d'època medieval, la majoria de documents daten d'època moderna, com a mas de la parròquia de Sant Esteve de Múnter. Al fogatge de 1553 on trobem esmentat per primera vegada un personatge congnomitat amb el nom del mas: Joan Rocasa. La tipologia de l'edifici permetria recular la data constructiva de part del conjunt a l'època baix medieval. Les evidències arquitectòniques i constructives més immediates mostren que el mas va tenir la seva època d'esplendor durant l'època moderna. La seva situació, lleugerament elevada i amb bones terres, el convertiren en un punt privilegiat en el control del camí ral de la Plana de Vic a Manresa. Sense cap mena de dubte, aquest mas fou una de les cases fortes més destacades de la parròquia de Sant Esteve, juntament amb la resta de masos de Múnter. La història d'aquest mas es deslliga aviat del de la família; aquesta va emparentar amb diversos masos de la zona. Actualment, el mas continua essent una important explotació agrícola ramadera i s'ha remodelat gran part de l'edifici original.</p> | 41.8758600,2.2213900 | 435392 | 4636286 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53807-foto-08129-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53807-foto-08129-73-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 53855 | Guixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-0 | <p>MADOZ, P. (1985).'Articles sobre el Principat de Catalunya' a Diccionario geografico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Ed. Curial: 153-167.</p> | XIV-XX | Presenta cert mal estat | <p>Edifici que s'havia emprat com a punt d'extracció de pedra calcària amb l'objectiu de fer-ne guix. Quan l'explotació ja no era viable o els propietaris/ explotadors ja no podien de fer-se'n càrrec, la pedrera s'abandonava. Aquest fet va facilitar l'abandonament precipitat de moltes explotacions des d'època moderna, quan molts explotadors no estaven en condicions tècniques i/o econòmiques- de mantenir-les per diversos motius. A grans trets, es documenta una desaparició o pèrdua important de superfície de sistemes naturals en la zona extractiva, i la seva eliminació directa, així com un impacte visual important i altres impactes associats a les infraestructures pròpies de l'activitat. El segle passat, amb les nombrosos innovacions tècniques adquirides al llarg del temps, va facilitar l'explotació sistemàtica de diversos jaciments. Abans de l'aprovació de la Llei 12/81, l'explotador no estava obligat a restaurar l'àrea afectada i quan l'explotació exhauria el seu valor econòmic, simplement s'abandonava. En el cas de Muntanyola, aquestes explotacions són força excepcionals, i sempre de caire local. Aquestes van deixar de funcionar amb l'aparició d'un mercat de major abast a menor inversió i aquest fet, junt a una reducció de la població, també van propiciar l'oblit d'aquests espais.</p> | 08129-121 | Múnter | <p>Antiga pedrera d'extracció de guix a cel obert que proveïa de material calcari diversos masos, sempre dins un mercat d'abast local, particular. Segons informacions orals, hi havia hagut més punts d'extracció de guix, avui tots abandonats i de difícil ubicació. Aquestes explotacions es troben en un estat de conservació molt precari i, en la majoria dels casos, coberts d'una espessa vegetació. Aquests afloraments geològics de base calcària es troben i trobaven en punts específics del municipi, ja es tractés d'una explotació permanent o a mode de prova; la gent del poble en recorda més d'un, sempre situats prop dels forns, per tal de fer més fàcil el transport de la pedra. En alguns punts del municipi es van donar les condicions òptimes per desenvolupar aquesta indústria centrada en l'explotació de la calç: proximitat al bosc, ja que la llenya era un element molt important, pedra calcària abundant, proximitat a la plana i per tant les bones comunicacions, i per últim, el personal que feia feines de temporada i que, per tant, esporàdicament podia quedar lliure per a treballar de calciner. Aquesta activitat, ben documentada fins a mitjan segle XX, presenta una forquilla cronològica que pot recular fins època moderna. Com ressenyava Madoz, en el seu viatge, Muntanyola gaudeix de 'El terreno es de buena calidad, la parte montuosa contiene canteras de yeso, y está poblada de pinos, encinas fresnos y matorrales, le cruzan varios caminos locales y la carretera que conduce de Vich a Barcelona. Produción de trigo, legumbres y maiz; cria de ganado y caza de divesas erspecies. Polbación de 32 vecinos, 203 almas'.</p> | 41.8793600,2.2192900 | 435221 | 4636676 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53855-foto-08129-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53855-foto-08129-121-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 53736 | Castell de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-munter | <p>CATALÀ, P. et ali. (1973). 'Castell de Múnter' a Els castells catalans, volum IV. Rafael Dalmau, editor. Barcelona: 862-866. CATALÀ, P. (1982). Castell de Múnter. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. DDAA.(1996). Muntanyola. Revista trimestral. n.4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. ORDEIG, R. (1982). 'Villae, viae i stratae d'Osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. A Ausa X, n.102-104. Vic: 387-400. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. PLADEVALL, A. (1972). El comtat d'Osona a mig segle XIV. Barcelona. PLADEVALL, A. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Osona i Ripollès). Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 1102. RIU, M. (1982). 'El paper dels castra en la redistribució de l'hàbitat al comtat d'Osona'. A Ausa X n.102/104. Vic: 401-409.</p> | X | Només resta un mur visible associat a aquesta construcció. | <p>El castell s'aixeca dalt d'un petit puig situat al costat de l'església de Sant Esteve de Múnter, enfront el Km 43 de la carretera N-141 de Manresa a Vic, a uns 200 m de la carretera. Aquest castell es troba a la part oriental de l'actual terme de Muntanyola. En concret la zona de Múnter s'estén per la Plana entre Tona i Malla i arriba fins a dalt de la serra, a l'indret de Cal Ros de Múnter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigida abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol s'alçà un castell que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Després d'uns inicis foscos i potser lligats al domini dels Muntanyola- Montcada, formà terme propi i de nou s'uní al municipi de Muntanyola a inicis del segle XIX. Són ben pocs els vestigis que ens han pervingut de la construcció medieval del castell, erigit dalt un turó. Al començament del segle XX l'arquitecte Josep Maria Pericas va dibuixar un croquis en el qual féu constar els elements que encara eren visibles. Entre els principals elements que encara resten dempeus figura un pany de mur que corona el cim més alt del turó, i que possiblement forma part d'una estança. El mur és molt gruixut i deixa veure un aparell ben agençat, fet amb carreuons escantonats i ben disposats en filades uniformes. L'estat en què es troben les restes no permet fer altres precisions.</p> | 08129-2 | Múnter | <p>Múnter apareix documentat al 929 com a vil·la de Montari, i en altres documents com a Motabri. En la cita més antiga coneguda, a l'any 929, Gontericus i la seva dona Todega venen al levita Elisagar i a Hodone la terra que tenen per compra, i que es troba 'in comitatum Ausona in terminio de villa de Montari'; els primers esments no al·ludeixen pròpiament el castell. Així, del terme de la 'villa de Montari' hi ha vàries referències. Al 939, els mateixos Elisagar i Odó compren un altre immoble al terme de villa de Montari. Al 943 Ennevigia ven a Odó una altra terra 'in comitatu Eusona in villa Montabri'. Són nombrosos els documents on s'esmenta com Odó i la seva dona Hercolde van adquirint diverses terres en aquest paratge. Encara al 960 Albarus i la seva dona venen a Arieldes les vinyes i terres que tenen 'in apendicio de villa de Montmabri'. Al 1143, en el testament sacramental de Pere Bernat, es fa al·lusió al seu feu de Montar; i no serà fins al 1274 que s'esmenta directament el castell de Múnter, quan Bernat de Santa Oliva, procurador de Berenguera, vídua de Bernat de Riera, ciutadà de Vic, manifesta que Arnau de Mur, sots-veguer d'Osona, ha de donar en nom del rei la potestat del castell de Múnter a l'esmentada Berenguera per raó del seu dot d'esponsalici. L'any següent, el castell consta en possessió de Bernat de Riera, o de Sarriera, en principi ja difunt, i al més de març d'aquest any es fa constar la presència, com a senyor, de Gastó de Montcada. Gastó tenia el castell per donació dels marmessors de Bernat de Riera, a manament d'aquest. El castell va esdevenir una propietat més del vescomte de Bearn, Gastó de Montcada fins el 1290, quan morí i heretà els dominis la seva filla Guillema. El 1293, la documentació ens diu que la propietat requeia en el cavaller Guillem del Brull, o Desbrull, família que continuà en el domini, el seu fill Ramon Brull en fou l'hereu fins que morí al 1347 i Pere del Brull, el seu germà, fou el marmessor i tutor de Bernat, que més tard heretà el Castell. Del 1350 data un inventari del castell ordenat per Beatriu, vídua de Ramon i mare de Guillement. Més endavant, a favor de Bernat III de Cabrera el rei Pere el Cerimoniós creà l'1 de març de 1356 el comtat d'Osona, establint lo castell de Múnter en alou de Macià des Bruy, mentre que la resta i tota la jurisdicció passa a ser del comte i del veguer, si s'escau, amb vassallatge d'host i cavalcada. En el fogatge de 1365-1370 el Castell de Múnter, d'en Bruy o Brull, reuneix 12 focs. Poc després al 1383 consten els capítols matrimonials de Ramon del Brull, com a senyor del castell de Múnter que es casa amb Clara, filla de Guillem de Malla. I dos anys després consta la venda del castell a Berenguer de Vilagaià. El juny de 1428 Bernat de Vilagaià hereta el terme i castell de Múnter del seu pare Bernat de Vilagaià, cavaller i doctor habitant de Barcelona. Després passarà a Elieta de Vilalleons, casada amb Bernat Guillem d'Altarriba, esdevenint propietat dels Altarriba de Sant Martí de Riudeperes. Amb Bernat Guillem d'Altarriba, aquest castell va fer segurament servei durant la guerra contra Joan II. El desembre del 1510 la possessió passà a Beatriu de Miramón, vídua de Llorenç d'Altarriba, fins que morí al 1529 i passà al seu fill Llorenç, casat amb Aldonça Alamany i Descatllar. I al 1549 Àngela d'Altarriba es casà amb Ponç Descatllar. Per parentiu, l'herència la rebé Albina Alamany-Descatllar, qui es casà amb Pere de Clariana-Seva. El 1693, a Miquel de Clariana li fou concedit el títol de comte de Plegamans, denominació canviada el 1698 per la de comte de Múnter. Els seus descendents foren nomenats comtes de Múnter com consta al 1698. El segle XVII Múnter apareix com a lloc de Baró, i al 1782 es detalla que el domini el té la Comtessa de Sentmenat i Descatllar. Actualment, encara té aquest títol la família marquesal dels Sentmenat. El castell quedà en runes, per la manca d'obres de manteniment, fins esdevenir inhabitable ja al segle XVIII.</p> | 41.8779400,2.2161800 | 434962 | 4636521 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53736-foto-08129-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53736-foto-08129-2-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El castell de Múnter no era un castell termenat, ja que en la documentació antiga no apareix mai el terme del castell de Múnter, car ja en el primer document del lloc, de l'any 929, pel qual Gonteric i la seva muller Tadega vengueren al levita Elisagar i a Odó una terra situada al comtat d'Osona, en el terme de la vila de Múnter (Montari); no obstant això el castell ja devia ésser aixecat car l'afrontació septentrional corresponia al Castellet. Durant el mateix segle X se seguiren fent vendes en aquest indret, sempre situant els béns venuts a la vila de Múnter. Per la documentació no sabem res del seu domini eminent, si corresponia als comtes de Barcelona o a un aprisiador important, únicament sabem que al 1001 es vengueren unes terres situades al terme de la vila de Múnter que havien estat comprades anteriorment als comtes Ramon Borrell i Ermessenda. Malgrat tot, creiem que els senyors alodials eren els Muntanyola-Montacada, i els comtes de Barcelona no rebien vassallatge per aquest castell ni pel de Muntanyola. Aquests senyors no els trobem documentats fins al darrer quart del segle XIII, únicament el 1143 es cita l'existència d'un personatge anomenat Pere Bertran de Múnter, però sense referència al castell o al terme de Múnter, que seria un castlà. El 1274-75 hi ha un document relacionat amb un conflicte entre Gastó de Montcada, vescomte de Bearn, i Berenguera, vídua de Bernat de Riera, ciutadà de Vic. Aquest ciutadà de Vic tenia el castell de Múnter, no sabem per quins drets, i vers l'any 1274 els marmessors del seu testament donaren el castell a Gastó de Montcada, però la vídua Berenguera el reclamà per dret d'esponsalici i els tribunals li donaren la raó. El 1274 el procurador de Berenguera demanà al veguer d'Osona que donés la potestat del castell de Múnter a Berenguera, i es feu l'acte de prendre possessió del castell i els homes del castell de Múnter feren acte d'homenatge i fidelitat a la seva senyora. Aquest domini, o per compra dels drets de la vídua o per mort d'aquesta, passà a Gastó de Montcada i després a Guilleuma de Montcada. Tot aquest conflicte serveix per a deduir que el Castell de Múnter devia ser un castell satèl·lit de Muntanyola i el domini era conjunt; per tant, segons les vicissituds del castell de Muntanyola, els senyors alodials eren els Muntanyola que després prengueren el nom de Montcada. Però, cap a finals del segle XII, el castell de Múnter es devia separar del castell principal, que passà al monestir de l'Estany, i per això quedà en mans de la família Montcada que devia tenir-hi un feudatari com a castlà, el qual degué vendre a Bernat Riera els seus drets, i aquest -que no devia tenir descendència- els cedí al senyor del castell Gastó de Montcada. El castell de Múnter sortí aviat del domini Montcada, car el 1293 ja era propietat del cavaller Guillem del Brull. L'any 1358, segons declaració del vescomte de Cabrera, la família Brull tenia la propietat alodial i la jurisdicció civil, mentre que la criminal corresponia al veguer d'Osona però era exercida pel vescomte com a comte d'Osona, càrrec que rebé el 1356 del rei Pere el Cerimoniós, si bé el 1364 li fou confiscat i no fou tornada als seus descendents en les restitucions que el rei els féu posteriorment. Durant el segle XV la família Brull s'entroncà amb l'Alta-Riba, i en el segle següent amb la Descatllar. El 1698 la família rebé el títol de comtes de Múnter i el 1754 per casament passà a la família Sentmenat. Múnter, és pronunciat pels habitants com a Munta. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||
| 53750 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-0 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). La Serra. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XII-XVIII | <p>Masia l'estructura de la qual és un xic complexa, tant de planta com d'alçat. La façana principal es troba orientada a migdia; en aquest indret el cos és cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, amb un cos de porxos adossat a la part esquerra, on la vessant del cos es prolonga. Al davant s'hi formen dependències agrícoles que, junt amb un portal, tanquen la lliça. A ponent s'hi descriuen tres cossos graonats, el de la part nord més elevat. L'estat de conservació és mitjà i es troba força abandonada. A l'era s'hi conserva una interessant construcció circular destinada a guardar el 'boll'. És construïda bàsicament en pedra.</p> | 08129-16 | Múnter | <p>Mas antic que es troba al sector de Múnter i del qual no en tenim cap notícia documental, llevat d'una dada constructiva datada al XVIII, el 1782.</p> | 41.8824800,2.2160900 | 434959 | 4637025 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53750-foto-08129-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53750-foto-08129-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53750-foto-08129-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 53906 | El Boll de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boll-de-la-serra | XVI-XVIII | <p>Aquesta estructura està construïda amb pedra local, aprofitada de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. Conserva la coberta a una sola vessant amb lloses planes o troncs. En conjunt, constitueix una estructura circular amb una alçada conservada d'1'5 m i de mides força comunes, fent 1'5 m d'ample per 2 m de llarg, amb una sola obertura orientada a la cara sud i constituïda per una petita porta quadrangular 1'5 m d'alçada.</p> | 08129-172 | Mas la Serra de Múnter. | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural i la pràctica agrícola de la zona. Construcció que s'ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l'obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l'ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjan segle XX. El nom prové de la seva funcionalitat com espai per a guardar el boll o bales de civada i altres cereals.</p> | 41.8827100,2.2157500 | 434931 | 4637051 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53906-foto-08129-172-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 53752 | El Vilar de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-de-munter | <p>AADD. (1986). Muntanyola a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: 102. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 433. TORRENT, C. (1982). El Vilar de Múnter. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | <p>Masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, la qual es troba orientada a llevant, on hi ha un portal adovellat. Al primer pis hi ha una finestra amb decoracions gotitzants. Al damunt del portal adovellat, mutilant-lo en part, hi ha un balcó que fou construït vers els anys quaranta i que ha malmès el portal i segurament la finestra de tipus gotitzant que feia parella amb l'altra. El material constructiu bàsic és la pedra; la casa està envoltada de dependències agrícoles, les quals són de pedra i no malmeten l'aspecte de l'antiga pairalia. L'estat de conservació és bo. A ponent hi ha un cos de construcció més baixa que ubica uns porxos orientats a migdia sostinguts per pilars de pedra.</p> | 08129-18 | Múnter | <p>Antiga masia que es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter. La trobem esmentada en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter. Habitava el mas en aquella època en BERNAT VILAR. La cognominació encara es manté, i el mas és habitat pels mateixos propietaris, els Vilar. Altres masoveries de mateix mas : el Bosch, la Gaja, Dosrius.</p> | 41.8838600,2.2155400 | 434915 | 4637179 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53752-foto-08129-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53752-foto-08129-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53752-foto-08129-18-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El mas conserva nombrosa documentació formada per dietaris de pagès i informació del mas. | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 53883 | Pou del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-vilar | XIV-XX | <p>Pou de planta circular, que amida 1'1 m de diàmetre interior, 5 m de perímetre exterior, i les parets exteriors tenen una alçada de 1'7 m. Cobert a dos vents amb una coberta de tipus àrab. Aquesta estructura conserva 2 reposadors, de 65 cm d'alçada, un a cada banda de l'obertura, feta de fusta. El material de construcció és pedra del país i trossos de teules, units amb morter de calç. L'entorn es troba força arranjat, ja que a prop s'hi troba la font del Vilar i el camí que porta al mateix mas del Vilar.</p> | 08129-149 | Múnter | <p>Estructura construïda per proporcionar aigua als residents a la casa de pagès del Vilar de Múnter. Conserva la presència de reposadors, i l'ús de lloses a la coberta i una estructura sencera de planta circular. Aquest element, situat al costat de la Font del Vilar i del torrent entre el Vilar i la Serra, resta vinculat a l'abastiment d'aigua de la propietat d'aquest mas. Es tracta d'un pou que presenta una factura d'època moderna, però que es conserva en bones condicions, a excepció de la coberta. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a l'època baixmedieval, ja que el Vilar de Múnter és un dels antics masos de la parròquia de Múnter.</p> | 41.8835600,2.2155400 | 434914 | 4637146 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53883-foto-08129-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53883-foto-08129-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El pou es troba al costat dret del camí que porta al Vilar de Múnter, un cop s'ha passat el trencat de la Serra i s'arriba al torrent entre ambdós masos. Aquesta estructura és ben visible des del mateix camí, però per veure la font, cal acostar-se al mateix pou. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 53846 | Font del Vilar de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-de-munter | XVI-XIX | <p>Font situada prop del torrent del Vilar de Múnter. Aquest torrent neix a la zona de la creu de la Miranda i el Serrat del Vilar, i després de passar pel Pla del Vilar surt del municipi direcció Malla. La font es troba prop de la casa del Vilar i té les funcions d'abastiment d'aigua de la casa. Es tracta d'una petita font situada en una lleugera pendent prop la casa i a peu del torrent, amb una estructura força senzilla a mode de pou-mina adaptada a font. La seva planta és rectangular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada, formada per un cos central i una pica per la distribució de l'aigua, així com un petit canal d'evacuació. Al costat hi ha una taula i uns bancs de pedra que permeten gaudir de l'indret.</p> | 08129-112 | Múnter | <p>Espai que, tot i ser reduït, és molt concorregut per excursionistes i caminants, i ofereix un bon espai d'interès natural. A l'estar allunyada de la zona urbana, molta gent hi va a passejar o fer estada, i és concorreguda tant per la gent de Múnter i Muntanyola com pels de Tona. La font no conserva cap data gravada, només un rètol indica el seu nom. Es tenen poques notícies del moment d'arranjament d'aquest espai per a l'ús humà, tot i que el topònim fa clara referència al veí mas del Vilar, i són els seus amos els que la mantenen neta i arranjada.</p> | 41.8838700,2.2150100 | 434871 | 4637180 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53846-foto-08129-112-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 53774 | Can Gaja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gaja | XII-XVIII | <p>Edifici de planta rectangular amb un segon cos adossat a mode de dependència annexa, orientada de sud-oest i adaptada al turó de margues de fons de Plana, on s'aixeca. Els murs són de paredat comú, amb carreus de pedra local treballats bastament i amb pedres de dimensions més grans a les cantoneres. L'estructura s'organitza en base a planta baixa i primer pis amb una entrada i la cuina a planta baixa, i les habitacions al primer pis amb els interiors arrebossats. Les obertures utilitzant un aparell de carreus ben tallats de diferents tamanys i disposades a diferents alçades. Tot i tractar-se d'un mas de petites dimensions, al voltant es poden veure diversos annexes ramaders.</p> | 08129-40 | Múnter | <p>Edifici situat al costat de l'església parroquial de Múnter.Tot i que aquesta casa ha estat molt reformada, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat a tot aquest entorn de sabrera. La casa no presenta cap element que ens aporti una cronologia absoluta de l'estructura ni cap element de relació amb el seu topònim.</p> | 41.8776700,2.2150500 | 434868 | 4636492 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53774-foto-08129-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53774-foto-08129-40-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 53877 | Creu de les Escoles Velles de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-les-escoles-velles-de-munter | XIV-XIX | <p>Creu de ferro ubicada a les proximitats de Sant Esteve de Múnter, davant les escoles velles, i emprada com a Padró. La creu, de metall, es troba sobre una base de pedra rectangular, més ampla a la part inferior que a la superior, actuant de suport de l'objecte mitjançant una estructura de base, columna i suport. Aquest cos es troba recolzat sobre una estructura lítica en forma de columna que reposa en una llosa rectangular i de base plana a la part superior; i un peu o basament en morter de calç i ciment a la part inferior. Aquest cos es troba bastament treballat, i la matèria primera és la coneguda com a pedra local. Tota l'estructura de la creu amida 1,30 m, essent l'estructura metàl·lica la més petita, d'uns 20 cm d'amplada per uns 20 cm de llarg. La creu està orientada sudest-nordoest; es tracta d'una creu grega que està formada per dues peces de ferro unides a la meitat de la peça en vertical i disposada sobre una barra de ferro sobreaixecat.</p> | 08129-143 | Múnter | <p>La seva estructura, de factura senzilla, no ens dóna gaires pistes sobre la seva cronologia i construcció. Es documenta com una creu de padró associada a l'antiga església parroquial de Sant Esteve de Múnter juntament amb la creu de Comelles i la creu del Vilar, ja desapareguda. La gent de Múnter encara recorda haver participat en aquest tipus de celebracions (processons i lletanies). Aquest element es troba a peus del turó del Castell de Múnter, i al mateix camí que permet pujar al castell des del mas el Castell de Múnter; així doncs, la creu sembla també estar situada a la vora del camí, amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual, tot format part de l'equipament del recinte cultural del mateix Sant Esteve.</p> | 41.8778800,2.2149300 | 434858 | 4636515 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53877-foto-08129-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53877-foto-08129-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53877-foto-08129-143-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Antiga creu de padró de l'església de Sant Esteve de Múnter. | 94|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||
| 53779 | Mas el Castell de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-castell-de-munter | XII-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>Edifici exempt amb coberta a dues vessants orientades nord a sud i amb el carener perpendicular a la façana. El conjunt està format per planta baixa i un primer pis. La façana principal és oberta a l'est, mentre que la a façana sud, després de 1940, s'hi va adossar una estructura, de planta i pis i amb un porxo a zona de la primera planta. Totes les obertures es troben emmarcades, així, les portes i finestres conserven els brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. A la porta principal hi ha una llinda amb la inscripció '1789'. A la dreta de la porta, a la planta baixa, es conserva una finestra esqueixada. La tècnica constructiuva emprada i visible en els murs exteriors és la pedra, ben desbastada i disposada a la planta baixa, i de tàpia al pis superior. A la resta de l'estuctura, la pedra és irregular, sense polir, i està lligada amb fang. Els murs interiors tenen un sòcol de pedra fins a 1,30 m. d'alçària i, la resta, està construït amb tàpia. Al nord-est hi ha una sèrie d'annexes ramaders, formats per unes corts en pedra, només de planta baixa i reformades parcialment amb totxo; Tota l'estructura ha estat parcialment arrebossada de nou i no es pot veure el parament exterior.</p> | 08129-45 | Múnter | <p>Només hi ha la referència de la data a la llinda '1789', i les característiques formals dels brancals de la porta i les finestres que situen el cos principal de l'edifici a l'entorn del segle XVIII. Per les característiques de l'edifici, sembla que l'estructura inicial havia de ser més petita que l'actual, en pedra, tot i que la restauració que s'ha fet del conjunt no permet definir-la. Aquest mas es troba situat dins el grup d'explotacions agrícola-ramaderes de la zona de Múnter. La zona de Múnter, pronunciada com a Munta, apareix documentat al 929 com a villa de Montari, i en altres documents com a Motabri. S'estén per la Plana entre Tona i Malla i arriba fins a dant de la serra, a l'indret de Cal Ros de Múnter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigida abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol s'alçà un castell que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Aquests, a mitjan segle XIII, eren de Bernat de Riera, ciutadà de Vic, i després passaren als Montcada i a partir del 1293, a la família Brull. Per successió familiar al segle XV passaren als Alta-riba de Riudeperes i als seus descendents, nomenats comtes de Múnter al 1698. Actualment encara té aquest títol la família marquesal dels Sentmenat. Múnter fou sempre un terme petit que comptava amb dotze famílies l'any 1370, 11 famílies el 1553 i 14 al 1782, cens que manté fins als anys 80 del segle XX. L'església de Sant Esteve de Múnter fou renovada al segle XII i transformada, amb elements barrocs, al segle XVII. Té encara l'absis romànic ben conservat i també una bona part dels murs de la nau i la base del campanar. Del castell situat sobre el mas del Castellar, resten alguns paraments del segle XIII. Entre els masos més antics d'aquesta zona hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles.</p> | 41.8778500,2.2148200 | 434849 | 4636512 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53779-foto-08129-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53779-foto-08129-45-2.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 53813 | Les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-eres-0 | XII-XVIII | <p>Conegut com el mas Múnter, les Eres o les Eres de Múnter. Conjunt d'edificacions que conformen un gran mas organitzat al voltant de dos grans espais oberts centrals i disposat en tres cossos constructius. El cos principal el forma un edifici aïllat de planta quadrangular d'uns 15 metres quadrats amb baixos, dos pisos i golfes. Aprofita el desnivell del terreny per instal·lar-se dalt d'una petita elevació o turó on al cos esquerre es situen dues terrasses o jardins. La coberta es realitza mitjançant una teulada a doble vessant i es documenta una gran galeria a la façana est i diverses dependències annexes afegides. A la façana principal hi ha una porta d'arc de mig punt, adovellada, i un conjunt d'obertures de factura rectangular que es disposen de forma simètrica al llarg de la façana. Al mur lateral trobem finestretes protegides per reixes. La resta de cossos són posteriors; es tracta de construccions de planta i pis, dedicades a usos comunitaris. La casa va tenir moltes reformes, les més destacades al llarg del segle XX, tot i que conserva l'estructura senyorial original.</p> | 08129-79 | Múnter | <p>Aquest mas, congominat sempre les Eres escrit, però, junt o separat, apareix a la documentació de Sant Esteve de Múnter des dels orígens del seu fons al segle XIII. La zona de Múnter, pronunciada com a Munta, apareix documentat al 929 com a villa de Montari, i en altres documents com a Motabri. S'estén per la Plana entre Tona i Malla i arriba fins a dalt de la serra, a l'indret de Cal Ros de Múnter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigit abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol s'alçà un castell que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Aquests, a mitjan segle XIII eren de Bernat de Riera, ciutadà de Vic, i després passaren als Montcada i a partir del 1293, a la família Brull. Per successió familiar al segle XV passaren als Alta-riba de Riudeperes i als seus descendents, nomenats comtes de Múnter al 1698. Actualment encara té aquest títol la família marquesal dels Sentmenat. Múnter fou sempre un terme petit que comptava amb dotze famílies l'any 1370, 11 famílies el 1553 i 14 al 1782, cens que manté fins als anys 80 del segle XX. L'església de Sant Esteve de Múnter fou renovada al segle XII i transformada, amb elements barrocs, al segle XVII. Té encara l'absis romànic ben conservat i també una bona part dels murs de la nau i la base del campanar. Del castell situat sobre el mas del Castellar, resten alguns paraments del segle XIII. Entre els masos més antics d'aquesta zona hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles.</p> | 41.8801400,2.2134700 | 434739 | 4636767 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53813-foto-08129-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53813-foto-08129-79-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 53766 | Necròpolis de Sant Esteve del Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-esteve-del-munter | <p>AADD. (1986). 'Sant Esteve del Múnter'. Dins Catalunya romànica Osona II, vol. III, Barcelona: 429-430. MOLERA, S. (2000). Necròpolis de Sant Esteve de Múnter. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XI-XVIII | Molt deteriorat | <p>Durant les obres d'ampliació del cementiri del Múnter per la zona de llevant, fora de l'àrea delimitada pels murs de la necròpolis, varen aparèixer les restes d'un enterrament en fossa simple que devia formar part de la sagrera de l'església de Sant Esteve. Les restes humanes estaven en posició de decúbit supí i no contenien aixovar significatiu. La tomba ha estat datada en època medieval.</p> | 08129-32 | Múnter | <p>El trasllat del cementiri de Múnter va ser aprovat per l'ajuntament de Muntanyola al 1996 amb una actuació aprovada pel bienni 96/97 per la rehabilitació de l'església i entorn del cementiri. La intervenció arqueològica va ser realitzada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona a mans de l'arqueòleg Àlvar Caixal al 1999, i al 2000 Marta Pujol va realitzar l'estudi antropològic. El primer document que coneixem de l'església de Sant Esteve del Múnter és de l'any 1119. Sabem que durant el segle XII es renova l'edifici, el 1613 es va canviar la porta d'entrada i el 1918 es va ensorrar la coberta original. Les restes procedents de l'excavació arqueològica van ser datades d'època medieval.</p> | 41.8785100,2.2134500 | 434736 | 4636587 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53766-foto-08129-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53766-foto-08129-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53766-foto-08129-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Per arribar a l'església de Sant Esteve del Muntar cal agafar la carretera de Collsuspina i Manresa (N-141) a l'alçada de Malla. Un cop fets un parell de km, trobem un trencant asfaltat a mà dreta que ens porta a la casa del Puig. Cal agafar aquesta pista, seguir-la al llarg d'un km i arribarem a l'església romànica del Múnter. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||
| 53764 | Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/munter | <p>CRUELLS, W. (1990). Jaciment de Múnter. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. MOLIST, M. (1984). Jaciment de Múnter. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. MOLIST, M.; BUXÓ, D. (1981). Noves troballes de vas campaniforme a la comarca d'Osona. Ausa, vol. IX. Vic: 241-248.</p> | IV mil. | Materials dipositats al Museu Episcopal de Vic. | <p>Aquest jaciment, descobert i prospeccionat per Mn. Pladelasala, es localitza en un pla format per sediments quaternaris, que cobreixen el sòcol rocós de margues. Aquest pla, de dimensions mitjanes, té el seu accés pel costat sud, a partir de la masia de les Eres. Aquí, l'erosió ha posat al descobert un tall de sediments de forta potència ( 1,5-2m d'alçada), en el qual es recullen fragments de ceràmica, sense observar-se clarament cap estrat arqueològic o restes d'estructures. En el pla pròpiament dit, lloc d'on provenen la major part de les troballes, segons Mn. Pladelasala, no s'observa l'aflorament de cap tipus d'element arquitectònic, a excepció de varies lloses, una d'elles clavada verticalment, però sense constituir cap estructura clara. Aquest pla està limitat al costat est pel llit d'una riera, posant al descobert les margues tan característiques de la Plana de Vic. Pels costats nord i oest, els camps de cultiu i un espès bosc respectivament, limiten la que sembla ésser l'àrea del jaciment. El material arqueològic recollit es pot dividir en dos grups de clara diferència cronològica/cultural: un lot de ceràmiques, totes elles a mà, del que destacarien 4 fragments d'un vas campaniforme, amb carena alta, vora oberta i fons rodó, decorat per bandes de reticulat. Varis fragments més de vasos i bols campaniformes amb decoració incisa. Diversos fragments de vasos decorats amb cordons impresos, sobreposats o llisos. Es recolliren també una rascadora i una lamina de sílex blanc. Un segon conjunt constituït per ceràmiques tornejades de pastes roges o taronges i grises. S'hi distingeix un fragment de vora sigil·lata i una nansa d'àmfora iberorromana. L'estudi més detallat precisa que els materials provenen de la parròquia de Múnter, no gaire lluny de la masia de les Eres i estudiats i publicats per Miquel Molist i Dolors Buxó, que actualment es troben al Museu Episcopal de Vic. Els fragments foren recollits en superfície, en un petit pla envoltat dels clàssics turons de margues que trobem en el paisatge de la Plana. En aquest pla no s'observa cap indici d'estructura; desconeixem, doncs, si es tracta d'una zona d'hàbitat o bé pot correspondre a possibles enterraments. Es parla d'estació de Múnter, com a nom genèric per denominar aquest jaciment, que esperem que futures investigacions precisaran amb major claredat.</p> | 08129-30 | Múnter | <p>El terme municipal de Muntanyola presenta ocupació humana des de temps prehistòrics. En el decurs del segle XIX i inici del XX, molts erudits i estudiosos centraren el seu camp d'estudi a la història local. Aquest és el cas de les prospeccions i excavacions fetes principalment per Jaume Pladelasala i Eduard Junyent, tots dos mossens del Bisbat de Vic. Aquests portaren a terme una excavació i prospecció realitzada al 1960, per Mn. J. Pladelasala. I al 1964, una nova prospecció de Mn. J. Pladelasala i Mn. E. Junyent. A grans trets, el terme de Muntanyola, de 40,42 Km2, es troba estès al sector de ponent de la Plana de Vic, al límit entre el Moianès i les primeres serralades del Lluçanès. És un municipi de muntanya. Limita al nord amb el terme de Santa Eulàlia de Riuprimer i amb Vic. A l'est termeneja amb Malla, al sud-est amb Tona, al sud amb Collsuspina i Moià i a l'oest amb els termes de l'Estany i Santa Maria d'Oló. El municipi de Muntanyola havia comprès els antics termes de Múnter, Malla, Sentfores, Santa Eulàlia de Riuprimer i Gurb; conserva com a reminiscència d'aquestes antigues municipalitats un enclavament a les terres de la Plana, el mas de les Comes, situat dins el terme de Santa Eulàlia de Riuprimer, i dos enclavaments en terres del Lluçanès entre els termes d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau, anomenat de Caraüll i un altre anomenat de la Muntada, entre Santa Maria d'Oló, Santa Eulàlia de Riuprimer, Oristà i Sant Bartomeu del Grau. Aquest ampli territori ha gaudit de la ocupació humana en diverses èpoques i moments històrics concrets.</p> | 41.8804400,2.2134200 | 434735 | 4636801 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53764-foto-08129-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53764-foto-08129-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53764-foto-08129-30-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Context: en la part baixa de la vessant sud-est del Serrat del Vilà, gairebé en el seu contacte amb la Plana. Es situa a proximitat de la masia de les Eres, essent actualment terreny erm envoltat de bosc i camp de cultiu. Les dades sobre el material recollit és la següent: - 4 fragments d'una bol de ceràmica campaniforme, amb carena alta, vora lleugerament inclinada a l'exterior. El fons seria rodó. Decoració incisa. A la part alta del vas (per sobre la carena), dues bandes paral·leles horitzontals, decorades amb motiu reticulat. A la part inferior, dues bandes obliqües paral·leles amb el mateix motiu reticulat. Superfície: d'un color negrós, acabat polit a les dues cares. Pasta de color marró fosc, desgreixant abundant de tamany mig i format bàsicament per quars i feldspats. Gruix (paret): 7mm- diàmetre: 135 mm. Núm. D'inventari: Mu. 1. Conservat al M.E.V. Figura 1. - 1 fragment de vora de bol campaniforme. Decoració incisa, formada per bandes horitzontals reomplertes de petites incisions en sentit vertical que s'intercalen amb línies horitzontals incises simples. Superfície: color rogenc, acabat allisat fi a l'interior i a l'exterior més groller. Pasta compacta, amb poc desgreixant de petit tamany formada bàsicament per mica, quars i calcites. Gruix (paret): 5 mm Núm. D'inventari: Mu. 2. Conservat al M.E.V. Figura 2. - 1 fragment de vas campaniforme de forma indeterminable. Decoració incisa, formada per una banda reomplerta de petites incisions envoltada per línies simples, acabant amb una sèrie de triangles reomplerts de línies obliqües incises. Superfície: color marró clar, l'acabat no es pot apreciar pel seu mal estat de conservació. Pasta compacta, amb poc desgreixant i de tamany petit, color gris. Núm d'inventari: Mu. 3. Conservat al M.E.V. Figura 3. -1 fragment de vas campaniforme de forma indeterminable. Decoració incisa, formada per tres línies horitzontals incises, amb petites incisions verticals en les línies alternes. Superfície: color gris fosc amb acabat polit. Pasta de color marró fosc, amb desgreixant de gran tamany i format majorment per calcites. Gruix (paret): 8 mm. Núm. D'inventari: Mu. 7. Conservat al M.E.V.- figura 4. -1 fragment de vas campaniforme de forma indeterminable. Decoració incisa, formada per línies obliqües paral·leles, coronades per una línia de simples punts. Superfície: color gris fosc, amb acabat polit. Pasta, de la mateixa tonalitat, compacta, amb poc desgreixant i de petit tamany. Núm. D'inventari: Mu. 8 Conservat al M.E.V. Figura 5. En la mateixa estació foren recollits diferents fragments de ceràmica, normalment de reduïdes dimensions i en molt mal estat de conservació, degut a l'erosió. Els podem dividir en dos grans grups: ceràmica a mà i la fabricada amb ajut del torn. En el primer grup, el més nombrós, cal destacar fragments d'un gran vas, amb la superfície exterior ornada per cordons per pessic- amb impressions de motiu digital-unglar. Un fragment de vas, amb vora inclinada a l'exterior i llavi arrodonit, en el qual presenta impressions digitals-unglars de petites dimensions. Un altre fragment de la part superior d'un vas amb lleugera carena i vora lleugerament inclinada a l'exterior. Una rascadora de sílex gris i una fulla de sílex blanc amb retoc abrupte invers s'hi poden incloure pel seu caràcter arcaic. En el grup de ceràmica a torn, en nombre molt més reduït, destacaríem la presència d'un fragment de nansa d'àmfora ibèrico-romana, així com un fragment de vora de plat de terra sigil·lata. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||
| 53878 | Creu de l'església de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lesglesia-de-munter | XV-XX | <p>Creu de ferro amb basament de pedra situada dins el recinte de l'església de Sant Esteve de Múnter, al replà de les escales i dins l'antic cementiri. La creu, de metall, es troba sobre una base quadrangular de pedra de color roig d'uns 50 cm d'amplària, a sobre de la qual es disposa una pedra plana a mode de taulell sobresortit i a sobre una columna octogonal, esvelta i afuada, en un estat de conservació regular, sobre de la qual s'hi troba la creu de ferro més llarga a la part inferior formant una creu llatina. Tota l'estructura de la creu amida aproximadament 1'30 m, essent l'estructura metàl·lica la més petita d'uns 35 cm d'amplària per uns 45 cm de llarg i la creu està orientada nordest-sudest.</p> | 08129-144 | Múnter | <p>Per la seva ubicació, dins el cementiri vell de Múnter, aquesta creu es troba clarament relacionada amb les funcions litúrgiques d'aquesta parròquia, tenint una doble funcionalitat com a creu de padró i com element d'identificació espiritual de l'entorn més immediat de l'església. El seu paper com element senyalitzador queda ben palès per la seva factura i fàbrica, tot i que la composició actual ha estat modificada en diverses ocasions. Forma part d'una de les creus de padró situades a l'entorn de Múnter.</p> | 41.8784400,2.2132400 | 434718 | 4636579 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53878-foto-08129-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53878-foto-08129-144-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al costat hi ha una creu de fusta, de dimensions considerables, suportada per un basament en pedres i ciment que correspon a un arranjament de tot aquest espai que tingué lloc als anys 90 del segle XX i any 2000 amb el trasllat del cementiri de l'església parroquial. Possiblement es tractava d'una creu situada dins el temple i que es va decidir monumentalitzar disposant-la a l'exterior. | 94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||
| 53738 | Sant Esteve de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-munter | <p>AADD. (1986). 'Sant Esteve de Múnter' a Catalunya Romànica. Osona II. Vol: III: 427-428. DDAA.(1996). Muntanyola. Revista trimestral. n.4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Esteve de Múnter, os. 209' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 94. GUDIOL, J. (1909). 'Excursió a Múnter'. Gaceta Montanyesa n. 416. Vic. JUNYENT, E. (1945). 'Itinerario histórico de las parroquias del Obispado' a Hoja Parroquial. Vic. 7 d'octubre de 1945. ORDEIG, R. (1982). 'Villae, viae i stratae d'Osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. A Ausa X, n.102-104. Vic: 387-400. PLADEVALL, A. (1981). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol.1. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona: 102. TORRENT, C. (1982). Sant Esteve de Múnter. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | X-XVII | <p>L'església de Sant Esteve de Múnter, és un edifici d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, en el qual les finestres han estat cegades. Aquest edifici religiós està format per una nau única amb l'absis orientat a llevant i amb un portal el qual es troba orientat a migdia i al damunt del qual hi ha un òcul tapiat. La nau s'il·lumina mitjançant unes finestres rectangulars situades a la part alta de la nau. A la part sud-est de l'absis hi ha afegida una sagristia. Les parets laterals estan obertes formant quatre fornícules, dues a cada banda, per ubicar quatre altars laterals. A la quarta part de la volta pel cantó de ponent es veu un reforçament de volta de punt d'ametlla i unes parets per aguantar el campanar de base quadrada que, tot i la seva esveltesa i altura, avui té una configuració barroca, tradicional a la Plana de Vic. L'interior és cobert amb volta de canó i el cor amb volta d'ogiva; la part de sota ho és amb arc rebaixat. Les cornises són decorades amb estuc. Les quatre capelles laterals estan decorades amb retaules, així com l'absis. L'estat de conservació és mitjà tant d'estructura com la pintura de les parets. A la paret del fons de l'església hi ha un cos entremig amb la rectoria que serveix per a comunicar-se amb ella i per a pujar sobre la volta al peu del campanar. A la part de migdia hi ha una porta d'entrada rectangular, amb un marc de pedra picada amb despeçat barroc i carreu encoixinat particular. Les parets de l'absis i el mur de tramuntana són els més sencers i responen a l'obra original; el carreu és petit i molt irregular. Als peus de l'església al sector de tramuntana hi ha un campanar de torre adossat, cobert a quatre vessants i coronat amb una creu. El campanar de l'església és contemporani; la part superior està modificada i adherida a una escala que fou construïda al 1728. A causa de l'empenta del campanar sobre la volta i paret de migjorn, es va construir un contrafort escalonat i de mides considerables. En conjunt el temple està molt reformat i exhibeix una part important d'elements barrocs, els quals contrasten amb els elements romànics originals.</p> | 08129-4 | Múnter | <p>Aquesta església es trobava dins l'antic terme de la vila de Múnter i del castell que s'hi va construir a prop. L'església aviat degué assumir les funcions parroquials que encara té actualment, bé que està lligada al veí municipi de Malla per no tenir sacerdot propi. El lloc de Múnter, amb la vila i el castell, apareixen documentats al 929, quan Gonteric i la seva muller Tadega vengueren al levita Elisagar i a Odó una terra situada al comtat d'Osona, al terme de la vila de Múnter (Montari), afrontant pel costat septentrional amb el castellet. L'església apareix per primer cop documentada l'any 965, quan una dona anomenada Fredesinda, i els seus fills, vengueren a Odó i a la seva muller Ercolda diversos béns situats al comtat d'Osona, a vila de Múnter; aquestes possessions afrontaven per llevant amb la casa de Sant Esteve. Les funcions parroquials de la mateixa església no es documenten fins el 1191 quan Guanalgod i la seva muller Adaledis i llurs fills empenyoraren a Amat i a la seva muller Estefania i a llurs fills una peça de terra o de vinya al comtat d'Osona, a la parròquia de Sant Esteve, al lloc anomenat Matavaques, i encara es confirmen en les llistes parroquials anteriors a l'any 1154. Tenim documentades diverses obres dutes a terme en aquest edifici, que fou renovat el segle XII. A més de l'altar del sant patró de l'església, s'hi venerava l'altar de Santa Maria, documentat al 1357. L'any 1564 consta que Ramon Puig va fer el retaule de l'altar major, que amb el temps va ser substituït per un altre de neoclàssic. L'any 1579 Bernat Toll esculpí un altre retaule, el qual era dedicat segurament a la Mare de Déu del Roser, molt semblant al de Malla. La porta d'entrada, tot i que encara resta emplaçada al seu lloc primitiu, fou modificada l'any 1613, moment en què també s'abarrocà la decoració del temple. Actualment, encara té l'absis romànic ben conservat, així com bona part dels murs de la nau. El campanar, que és contemporani de l'església, sobre la bòveda del fons, té la part superior modificada i és adherit a una escala, que fou construïda el 1728. L'any 1918 s'ensorrà la primitiva coberta, que fou substituïda per una altra que no s'avé amb l'estil de l'edifici, que exhibeix en conjunt una part important d'elements abarrocats, entre els elements romànics originals. Com indica el portal, orientat a migdia, el recinte està construït A HONOR A ST ESTEVE 1613. Múnter, després de deslligar-se dels Montcada, formà terme propi fins l'any 1840, en què es va unir de nou a Muntanyola. Aquest terme comptava amb 12 famílies al 1370, 11 famílies al 1553 i 14 famílies al 1782, i amb 12 famílies al 1996. Entre els masos més antics hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles. Altres cases de la parròquia són Clavegueres, Dosrius, la Serra, la Rocassa, les Eres, can Gaja, el Solà, la Franquesa, el Bosc, can Febrer, el Colomer, el Puig, la Casanova del Puig, el Castell, la Rectoria i la Caseta del Mestre.</p> | 41.8784900,2.2131900 | 434714 | 4636585 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53738-foto-08129-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53738-foto-08129-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53738-foto-08129-4-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situada enmig d'una vall i en posició alterosa sobre un rost, encerclada per les muntanyes del Clascar de Malla, serrat del Vilar i el Pla de Tona, centra un escampall de masies de les quals és parròquia. S'accedeix per la carretera N-141 de Manresa a Vic, al Km 45 es troba a mà esquerra, l'edifici es troba a 500 m de la carretera. En aquesta zona es documenta la presència de camins des del segle X, concretament en relació amb el terme del Castell d'Orsal (Malla), es fa referència a les vil·les de Múnter (25 gener de 929), Montells superior, Orsal i Vilarrubia, a més dels vil·lars Mulieremala i Fachlione. Per aquí, per Múnter, travessava l'estrada o camí 'que pergit ad domum Sancti Stefani' (30 de març de 988), és a dir que es dirigia cap a l'església de Sant Esteve de Múnter i la 'strada qui dispergit ad ipsa roca de Ermenardo' (3 juny 965). L'església de Sant Esteve de Múnter fou erigida al 929, al costat d'una vila rural o villa Montari i en un pujolet que hi ha a prop s'hi erigí un castell que esdevingué centre jurisdiccional del terme. Múnter fou sempre un terme petit, que comptava amb dotze famílies l'any 1370, 11 el 1533 i el 14 el 1782. L'església fou renovada al s. XII i transformada i ampliada segons les necessitats de l'època al XVII. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 53900 | Rellotge de sol de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-munter | <p>http://www.gnomonica.cat/BD.CFM.</p> | XVIII-XIX | Falta la varilla i s'ha perdut part de la decoració ornamental de la peça. | <p>Esgrafiat formant un rellotge de sol situat a la façana principal de l'església de Sant Esteve de Múnter. Aquest element es troba presidint la façana principal i de l'estucat original de la façana només es conserva la part corresponent a aquesta composició. L' escena està format per una esfera de 19 puntes on, al centre del qual, resta el negatiu de la pipa de ferro que actuava de varilla indicadora de l'hora solar. La tècnica utilitzada s'ha basat en la complementació pictòrica de la part esgràfiada amb tres color bàsics: el vermell i el groc que actualment presenten un to apagat a causa de la incidència del raigs del sol i el mal estat de conservació de l'element.</p> | 08129-166 | Església de Sant Esteve de Múnter. | <p>L'aparició del rellotge de sol com element decoratiu de moltes façanes de masies o edificacions religioses esdevé molt popular al llarg del segle XVIII. Les primeres evidències es documenten en zones de la costa però ben aviat seran moltes les masies que adoptaran aquests rellotges solars com un element alhora ornamental i funcional.</p> | 41.8784700,2.2131800 | 434713 | 4636582 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53900-foto-08129-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53900-foto-08129-166-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 53758 | Rectoria de Sant Esteve de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-esteve-de-munter | <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona 433. TORRENT, C. (1982). Rectoria de Sant Esteve de Múnter. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | Restaurada en part | <p>Edifici civil en forma de masia de planta rectangular coberta a dues vessants i adossada a l'església parroquial per la part de ponent. El portal principal es troba situat a migdia i forma grosses dovelles amb la dovella central decorada. Les finestres del primer pis tenen decoracions conopials. El mur de migdia és emparat per un contrafort. Al sector de tramuntana hi ha un altre portal d'accés amb un petit jardí al davant. L'estat de conservació és bo. És construïda amb pedra i arrebossada al damunt en alguns sectors, sobretot a la part de ponent que ha estat recentment restaurada.</p> | 08129-24 | Múnter | <p>Ha perdut les funcions de rectoria i s'habita només esporàdicament. L'interior ha perdut l'antiga estructura degut a les modernes reformes. Antic mas lligat a la història de l'església parroquial, la qual és documentada des del 929 i fou ampliada als segles XII i XVII. Tenim notícies de la rectoria en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter, en el qual es registra a Mossèn JAUME MATHA VACAS. El mateix rector fou qui féu reformes a la rectoria i el trobem escrit en el portal d'entrada, a la dovella central: MATAVACAS RE. 1568. Com podem observar la grafia canvia però el nom és el mateix. Aquesta edificació, segons consta a la llinda, fou reformada de nou al segles XVIII: RIERA RENOVA 1788.</p> | 41.8783800,2.2129500 | 434694 | 4636572 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53758-foto-08129-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53758-foto-08129-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53758-foto-08129-24-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 53749 | El Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-1 | <p>TORRENT, C. (1982). Can Soler. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | L'estat de conservació és bo. | <p>Masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, la qual es orientada a ponent; al damunt hi ha una finestra que presenta motllures gotitzants. A la part esquerra s'hi adossa un cos formant angle recte amb l'edificació, i al primer pis s'hi obren unes galeries. A llevant el mur està sostingut per un contrafort. A la part nova es distingeixen clarament dos trams constructius pel tipus d'aparell emprat. És construïda bàsicament amb pedra. Al davant s'hi forma una piscina. Malgrat les darreres reformes que han convertit el mas en xalet, conserva encara la típica estructura de casa pairal.</p> | 08129-15 | Múnter | <p>Masia que es troba situada a redós de l'antiga parròquia de Sant Esteve de Múnter. Malgrat no tenir-se cap dada documental, el portal d'entrada ens indica la data de construcció o de reforma que data del segle XVI (1564).</p> | 41.8784700,2.2124300 | 434651 | 4636583 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53749-foto-08129-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53749-foto-08129-15-2.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|95|98|119|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 53904 | Bassa del Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-camp | XIV-XVIII | <p>Bassa de forma allargada, construïda amb pedra seca. Medeix uns 10 m de llarg per 8 m ample. Aquesta estructura es troba parcialment excavada a la roca natural i parcialment construïda. A la part construïda de la bassa es van utilitzar els carreus de petites dimensions de pedra local, bastament treballada i lligada amb argamassa. Actualment la bassa està plena i abasteix d'aigua al mas el Camp, tot i que de forma provisional per l'escassetat d'aigua de la zona.</p> | 08129-170 | Mas el Camp | <p>Infraestructura lligada a la història del mas el Camp. Aquesta antiga masia es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter. La trobem esmentada en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter. Habitava el mas en aquella època SALVADOR CAMP. Fou ell segurament qui reformà el mas, com indica la dovella central del portal CAMP 1568. Aquest mas també fou reformat al XVIII (1787).</p> | 41.8767600,2.2112300 | 434550 | 4636394 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53904-foto-08129-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53904-foto-08129-170-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 94|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 53777 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-5 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>Mas aïllat de baixos més dos pisos amb nombrosos annexes ramaders formats per corrals pel bestiar a la part del darrera, i una pallissa situada perpendicular a la façana. La teulada aiguavessa a façana, i són poques les obertures ben marcades en aquest espai. Destaquen les llindes de les finestres de les parets laterals. A la façana hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, i quatre finestres ben marcades. Dues rosetes en relleu a fora i una a l'interior de l'arc, motllures. Al voltant, i a l'ampit i a sota d'aquest tres rossetes en relleu. A l'interior, conserva embigat de fusta i paviment de pedra.</p> | 08129-43 | Múnter | <p>La primera referència d'aquest mas la trobem al 1217, on s'esmenten els masos de Múnter, essent dels més antics juntament amb altres masos de l'entorn. Ja en època moderna les referències són més freqüents, i aquest mas apareix documentat el 1540, on es fa referència al mas Puig, al mas de la Coma (des de 1448) i quatre peces de terra des de 1448-1450. L'edifici apareix datat a la llinda d'una finestra que originalment corresponia a una porta del darrera, en el forn i a un altre punt de fora la casa amb cronologies del segle XVIII. Recentment s'hi ha afegit tota la part dreta de la casa, imitant perfectament la tipologia original i reaprofitant la llinda mencionada.</p> | 41.8725200,2.2111900 | 434542 | 4635923 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53777-foto-08129-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53777-foto-08129-43-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 53753 | El Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-camp-0 | <p>AADD. (1986). Muntanyola a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: 102. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 433. TORRENT, C. (1982). El Camp. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | Algunes de les dependències del mas evidencien certa inestabilitat en la construcció. | <p>Edifici civil format per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, la qual té un portal adovellat i al damunt una finestra decorada. A la part esquerre hi ha un cos annexionat. A la part dreta i formant angle recte s'hi adossa un cos de porxos coberts a dues vessants i amb el carener perpendicular a l'edificació, el qual és sostingut per uns pilars de maó. Hi ha un portal que tanca la lliça i les dependències agrícoles. És construïda amb pedra fins a nivell del primer pis i el segon és de tàpia, que es troba en un estat precari de conservació. Malgrat tot, l'estat de la masia és força bo.</p> | 08129-19 | Múnter | <p>Antiga masia que es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter. La trobem esmentada en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter. Habitava el mas en aquella època SALVADOR CAMP. Fou ell segurament qui reformà el mas, com indica la dovella central del portal CAMP 1568. Aquest mas també fou reformat al XVIII (1787).</p> | 41.8766800,2.2106100 | 434498 | 4636386 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53753-foto-08129-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53753-foto-08129-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 53887 | Pou del Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-camp | XVI-XX | <p>Pou de planta circular que es troba situat en un camp sota el mas El Camp, a peu del camí que porta a la Fàbrega i la Franquesa. Aquesta estructura amida 1'5 m de diàmetre interior, 6 m de perímetre exterior i les parets exteriors tenen una alçada de 1'6 m. Està bastit amb pedres de mida mitjana i variada, poc desbastades i lligades amb argamassa o morter de calç; l'estructura presenta una coberta a una vessant de teula aràbiga. La zona d'accés és poc visible, ja que dóna a l'interior del camp sembrat i està cobert per abundant vegetació i argelagues.</p> | 08129-153 | Múnter | <p>Estructura construïda per esdevenir una font de captació d'aigua secundària del mas el Camp. Aquest gran mas té una important bassa construïda i un sistema de captació d'aigües pluvials. Aquest pou permet captar aigua subterrània vinculada als veïns torrents de la riera de Múnter. Aquest element es troba situat al mig d'un camp sota el mas. Es tracta d'un pou que presenta una factura d'època moderna i que es conserva en bones condicions, a excepció d'algun element puntal. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a l'època moderna ,moment de gran activitat econòmica agrícola-ramadera a la zona de Múnter.</p> | 41.8765900,2.2105800 | 434496 | 4636376 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53887-foto-08129-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53887-foto-08129-153-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 53826 | Creu de la Miranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-miranda | XVI-XIX | <p>Creu situada prop el Serrat del Vilar, visible des de bona part del municipi per la seva altitud i dimensions. La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada d'uns 50 cm., formada per un mur de pedra de petites dimensions, ben desbastades i disposades en filades regulars. Aquesta base està reforçada amb carreus de pedra local lligats amb morter de calç. L'estructura pròpia de la creu, de pedra plana, és de factura senzilla i presenta una secció rectangular ben estilitzada i de traç minimalista formada per diverses peces falcades. La creu està orientada sudoest-nordest i és ben visible a tota la contrada.</p> | 08129-92 | Múnter | <p>És habitual la col·locació de creus o elements senyalitzants al costat dels camins o en punts rellevants del municipi i de certa altitud. Es desconeix si existia una altra creu anterior. Aquesta creu es troba ubicada en el camí que porta des de la Miranda (Vic) a cal Ros de Múnter o el Vilar, i posteriorment cap a Muntanyola o a Múnter, seguint l'antic camí vell de Muntanyola.</p> | 41.8887700,2.2099900 | 434459 | 4637728 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53826-foto-08129-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53826-foto-08129-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53826-foto-08129-92-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||
| 53789 | El Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer-3 | XII-XVIII | <p>Edifici de planta rectangular format per planta i pis, amb un segon cos adossat a mode de dependència orientada de sud-oest. L'estructura original presenta nombroses remodelacions en obra nova. Els murs són de paredat comú amb carreus de pedra local treballats bastament combinant amb obra. El mas s'estructura en planta baixa i primer pis amb una entrada i la cuina a planta baixa i les habitacions al primer pis seguint un patró constructiu estable. Les obertures es realitzen mitjançant un aparell de carreus ben tallats de diferents tamanys i es troben distribuïdes a diferents alçades. Tot i tractar-se d'un mas de petites dimensions al voltant es poden veure diversos annexes destinats a les diverses tasques agrícoles i ramaderes.</p> | 08129-55 | Múnter | <p>Tot i que no tenim cap més evidència documental ni arquitectònica, es pot afirmar que la construcció d'aquest mas es pot remuntar a l'època moderna. Aquesta construcció de factura senzilla es trobava a l'eix de comunicació de la parròquia de Múnter i al peu del camí de la Plana de Vic al moianès i Manresa. La seva construcció també s'ha d'associar a un moment d'augment demogràfic de tot aquest entorn. El seu creixement es relaciona a la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII. Juntament amb altres masos propers, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a l'autoconsum, sempre vinculats als grans masos del sector de Múnter.</p> | 41.8790500,2.2082000 | 434301 | 4636650 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53789-foto-08129-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53789-foto-08129-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53789-foto-08129-55-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 53756 | La Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrega-0 | <p>AADD. (1986). Muntanyola a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: 102. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 433. TORRENT, C. (1982). La Fàbrega. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | En obres | <p>Masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual es troba orientada a migdia i ostenta un bonic portal adovellat, al damunt del qual hi ha finestres de tipus conopial. Ambdós elements són de pedra, mentre que l'aparell constructiu del mas és de pedra més fosca. Adossat a la part esquerra hi ha un cos de galeries sostingut per grosses parets de pedra a la part baixa i pilars de totxo al pis superior, el qual és cobert a una sola vessant. L'accés a la lliça es produeix mitjançant un portal d'arc de mig punt que passa per sota el porxo i ens condueix al davant de la casa.</p> | 08129-22 | Múnter | <p>Antiga masia que es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter. La trobem esmentada en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter. Habitava el mas per aquella època MIQUEL FABREGA. Fou per aquesta època que es degué reformar el mas, com indica la dovella central de portal FABREGA 1586. Al s. XVIII (1777) es reformà de nou.</p> | 41.8772700,2.2070700 | 434205 | 4636454 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53756-foto-08129-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53756-foto-08129-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53756-foto-08129-22-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 53805 | La Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-franquesa | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>La situació topogràfica de l'edifici ha delimitat la seva morfologia i el desenvolupament arquitectònic del mas, format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant, seguint la morfologia estàndard de les masies de la zona. La distribució interna del mas també segueix el model establert; la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders, i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada a l'oest. Presenta una teulada de dos nivells: la del cos central a dos vents i les dues laterals d'un sol vessant i on s'hi obren sis finestres i una porta, mentre que a les laterals n'hi ha dues finestres. Recentment s'hi ha fet obres d'arranjament, en especial a les teulades i al pis superior del cos central. Està construïda amb pedra del país, totxos i paret de tàpia. Hi ha llocs on es manté l'arrebossat. Les llindes de les finestres són de fusta o pedra. La porta, que té una alçada de 1'66m i una amplada de 2'30m, està formada per una llinda que mesura 50 cm d'alçada i una llargada de 2'55 m, i cinc elements que formen el brancal de pedra per banda. La porta de fusta està formada per 6 taulons clavats amb claus de ferrer. Els taulons tenen una amplada de 25 i un gruix de 3 cm. Les pedres inferiors estan força desgastades, així com la pedra que queda a mitja alçada, a la banda dreta, per l'acció del salpàs. Davant la porta hi ha l'era de la casa. L'accés a la casa és força restringit i el mas està envoltat de camps i a prop queda el camí ral.</p> | 08129-71 | Múnter | <p>Antic mas de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita. Són pocs els elements històrics i arqueològics que permeten adscriure l'origen cronològic d'aquest mas. Tot i això, la seva estructura de mas, constituïda en base una planta rectangular i un desenvolupament en vertical de les diverses dependències agrícoles annexes, permetria situar el seu moment constructiu en època medieval, moderna. Malgrat les reformes segurament realitzades en un moment indeterminat del segle XVIII, a partir dels diversos elements de la casa fa que la manca d'elements constructius datables (llindes inscrites, finestres, etc) no ens permeti documentar l'origen i les remodelacions que va tenir aquest mas al llarg dels segles, segurament conegut amb altres noms. Aquestes reformes, però, sí que són evidents a través dels seus paraments.</p> | 41.8780000,2.2059900 | 434116 | 4636536 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53805-foto-08129-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53805-foto-08129-71-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 53885 | Teuleria del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-bosc | XVI-XIX | Parcialment enrunat | <p>Construcció parcialment enrunada i situada al peu del camí al mas Bosc, al marge dret del turó on s'aixeca la casa i tallada pel mateix camí. D'aquesta estructura de cocció es conserva únicament la cambra baixa, on es localitza la caldera i boca d'entrada del combustible; així com part de les parets laterals. Tot el forn està reblert de runa de la mateixa estructura i de la sedimentació que ha tingut lloc en aquest indret. Resta visible una alçada aproximada de 0'60 m i una amplària de 2 m conservada. A l'entorn més immediat és localitzen abundants fragments de teula fragmentada.</p> | 08129-151 | Múnter | <p>Estructura situada prop el mas el Bosc i que podria haver funcionat de forma temporal com a teuleria del mateix mas. En aquest forn es courien diversos objectes realitzats amb argila i posteriorment cuits en una sola cocció oxidant o reductora. Normalment s'aplica aquesta definició a les peces realitzades sense esmalt o amb vernís de monococció. Les olles o pots, plats, gots i una llista interminable de peces, són les que tradicionalment es denominen terrisseria. Tot i que en aquest cas es pot parlar d'una producció centrada en les teules. Les peces s'elaboraven d'una manera totalment artesanal, a partir de motlles (en el cas del mas Roca, encara es conserva un motlle en fusta per a fer teules). Anaven a buscar l'argila a l'argiler i la preparaven, la deixaven assecar al sol, la molien, la porgaven, ameraven la bassa i el bassó - procés pel qual es depurava l'argila. Mitjançant aquesta operació, s'aconseguia un llac, que un cop es deixava reposar, permetia l'obtenció la matèria primera per fer les diferents peces, pastaven i assaonaven un cop l'argila s'havia pastat i es trobava ja prou bé es pastava la quantitat que es volia, per treballar aquell dia o en aquell moment. Un cop l'argila estava preparada, fabricaven les diferents peces amb un motlle de fusta i posteriorment es posaven a coure. L'activitat d'aquest forn s'ha de relacionar amb el funcionament del mas Bosc i de la resta de masos de la parròquia de Múnter, en època moderna, entre els segles XVII-XIX, i respon a les necessitats de reforma o construcció d'aquestes explotacions. La cuita de rajols era una de les activitats econòmiques relativament freqüents a la zona fins a mitjan del segle passat, i d'aquesta activitat resta algun testimoni de rajoleries i forns en el mateix municipi, però també en municipis veïns com Tona, on hi havia certa tradició.</p> | 41.8793200,2.2057400 | 434097 | 4636682 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53885-foto-08129-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53885-foto-08129-151-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 53788 | El Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-0 | XVI-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>Mas format per un cos rectangular orientat, oest-est situat sobre la roca natural sobre una torrentera. L'estructura presenta diversos cossos constructius, dels que en destaca l'edifici principal i un conjunt d'annexes ramaders adossats a la façana sud, agrupats. El cos central es troba format per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues i les parets exteriors, havent perdut la part de la teulada. El sistema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada, cohesionada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb arrebossat. Algunes obertures presenten signes clars d'expoliació, i han estat posterioment fetes noves; les dues portes conservades, apareixen emmarcades amb filades de totxana. Dues de les façanes presenten un arrebossat blanc exterior i algunes obertures de petites dimensions.</p> | 08129-54 | Múnter | <p>Mas molt reformat al llarg del segle XX, situat dins la parròquia de Sant Esteve de Múnter. La nova construcció en obra ha dificultat l'estudi arquitectònic del conjunt, tot i que per paral·lels amb les altres construccions documentades a la zona es pot recular la seva construcció al segle XVI, entrada l'època moderna. En el mas no es conserva documentació moderna i les evidències arquitectòniques només permeten documentar un afegiment segurament atribuïble al segle XVIII. La zona no és especialment boscosa; per tant, sembla el nom del mas hauria estat donat en un moment on els conreus eren més reduïts, o com a element diferenciador respecte la resta de masos de Múnter.</p> | 41.8793500,2.2047800 | 434017 | 4636686 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53788-foto-08129-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53788-foto-08129-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53788-foto-08129-54-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 53772 | Cal Ros de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-de-munter | XII-XVIII | <p>Mas conegut com a Can Ros o Can Ros de Múnter. Es tracta d'una explotació agrícola-ramadera situada a la plana de Múnter, al peu del camí antic de Muntanyola. Aquest edifici és de planta quadrada amb coberta a doble vessant orientada nord-sud. És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur. Estructura formada per planta baixa i una planta sota coberta. Aquesta organització és força habitual en petites masoveries, on a la planta baixa hi havia els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxana. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra d'origen local. Les bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada pel pendent del terreny, de la porta i un dels murs de tancament; encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva un paviment de pedres.</p> | 08129-38 | Múnter | <p>Les primeres referències històriques sobre can Ros o cal Ros de Múnter les trobem en els diversos fogatges tant del 1497 com el de 1553, així com en les nombroses visites pastorals del bisbe de Vic a Sant Esteve de Múnter. Aquest mas sembla tenir un origen que es remunta a la Baixa Edat Mitjana, en un moment d'ocupació de nous territoris i d'ampliació de les explotacions. Aquest apareix successivament a la documentació en els diversos llibres de naixements, matrimonis i defuncions, tot i que aquest mas no va assolir la importància política i econòmica d'altres masos de la zona com Matavaques, Dosrius, etc. A nivell estructural presenta nombroses reformes, la gran majoria datables en el transcurs del segle XVIII o ja dins el segle XIX. Actualment és una masoveria; el propietari ha mantingut l'estructura del mas, amb molt poques reformes, i els masovers mantenen part dels terrenys conreables, bàsicament els horts, però no tenen bestiar.</p> | 41.8816200,2.1965200 | 433334 | 4636945 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53772-foto-08129-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53772-foto-08129-38-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 53896 | Riera de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-munter | <p>El municipi és tributari hidrogràficament de la riera de Muntanyola i de la riera de Múnter formant dos espais ben diferenciats. Aquest últim forma bona part del límit del municipi i, on hi desemboquen les petites rieres o torrenteres del terme, totes elles de caire estacional, com la mateixa riera de Múnter. Aquesta riera neix sota la urbanització de Fontanelles, i es va enriquint amb corrents secundaris. La major part de l'any presenta un cabal escàs o nul, depenent de les torrenteres. En aquests entorns hi són presents la vegetació riberènca com els pollancres.</p> | 08129-162 | Zona de Múnter. | <p>La riera de Múnter deixa al descobert els antics materials de l'Eocè , molt visibles i característics de la Plana de Vic. En general és un territori de caràcter mediterrani amb una vegetació típica de la muntanya baixa i mitjana conformant un municipi de gran riquesa natural.</p> | 41.8728900,2.1962900 | 433306 | 4635976 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53896-foto-08129-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||||||
| 53812 | Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-0 | XII-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>Edifici conegut amb el topònim de les Comes; es tracta d'una construcció de planta quadrada amb coberta a doble vessant orientada de nord a sud. És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur. L'estructura està formada per planta baixa i una planta sota coberta. Aquesta organització és força habitual en petites masoveries, on a la planta baixa hi havia els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxana. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra d'origen local. Les bigues de fusta s'han substituït parcialment per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada per el pendent del terreny, a finals del segle XX, de la porta i un dels murs de tancament. Encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en obra nova i totxana, de factura molt recent.</p> | 08129-78 | Zona de les Comes | <p>El topònim d'aquest mas o petita explotació agrícola no apareix en la documentació baix medieval i moderna conservada en el municipi de Muntanyola, possiblement pel fet de tractar-se d'un agregat fent partió amb Vic i Santa Eulàlia de Riuprimer. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. I no és d'estranyar que aquest edifici sorgís com a masoveria, tant per les seves reduïdes dimensions com pel fet d'estar a recer d'una zona muntanyosa amb pocs recursos tant hidràulics com de terres, mal comunicat amb Muntanyola. Recentment els masovers actuals van patir un incendi de poca entitat i el mas va quedar afectat.</p> | 41.9051000,2.1936300 | 433119 | 4639554 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53812-foto-08129-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53812-foto-08129-78-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 53768 | Bellavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellavista | XV-XVIII | Presenta mal estat | <p>Petit mas de planta rectangular orientat oest-est i que s'organitza a l'entorn d'un petit pati emmurallat. Són diverses les dependències annexes que es distribueixen al seu voltant, la majoria de les quals són reformes posteriors. Aquesta masia presenta una estructura de planta baixa més pis amb dos accessos a la cara oest. Es tracta d'una estructura de dimensions força modestes on s'utilitza el sistema constructiu de carreus de dimensions mitjanes, regularment treballats i lligats amb argamassa que es disposen en filades regulars combinant amb l'ús de l'obra. Els angles cantoners i les obertures, tant de portes com finestres, es troben emmarcats per carreus de petites dimensions. El mas segueix l'estructura d'entrada i cuina a la part inferior i les dependències d'ús més privat al primer pis. Al voltant del petit barri es disposen els annexes ramaders i a l'exterior es documenta un forn d'ús domèstic i un pou de factura contemporània que imita l'antiga construcció en pedra.</p> | 08129-34 | Muntanyola | <p>Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al fogatge de 1553, moment en què s'esmenta a Joan Bellavista, sense poder determinar si es tracta de Bellavista vella o Bellavista nova. La construcció del mateix segurament es va realitzar durant l'Edat Mitjana, tot i que no hi ha cap evidència arquitectònica que pugui confirmar aquesta hipòtesi. Les restes conservades pertanyen a l'època moderna avançada; segurament cap el segle XVIII fou quan el mas arribà a la seva època de màxima expansió.</p> | 41.8755600,2.1923700 | 432984 | 4636275 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53768-foto-08129-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53768-foto-08129-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53768-foto-08129-34-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Casa i extensió de 55 quarteres, part de cultiu, bosc i horta. La major part erm i una petita formada per la casa, limita al l'est amb el mas Xamps, Bosch i Franquesa, al sud amb els masos Casals, Segalés i les terres anomenades Pedrosa de Segalés; a l'oest amb el mas Puigllat, i al nord amb el torrent de Segalés. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 53835 | Font de Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-joana | <p>Oberta a la riera de Múnter i situada a la part baixa del municipi, prop de can Puig i als peus del Serrat de la Font Joana, fent de límit amb el municipi veí de Tona. Petita font situada en una lleugera pendent prop la Riera de Múnter. La seva fàbrica és força senzilla; es tracta d'una estructura de pou-mina adaptada a font. La seva planta és circular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Té una pica per la distribució de l'aigua i dos brancals laterals i una coberta de llosa plana, de la mateixa pedra local. Es troba rodejada de grans alzines i davant mateix hi ha una petita esplanada.</p> | 08129-101 | Múnter- Urbanització de Fontanelles | <p>Espai que, tot i estar poc arranjat, és molt concorregut per excursionistes i caminats i ofereix un bon espai d'interès natural. A l'estar allunyada de la zona urbana, molta gent hi va a passejar o fer estada, i és concorreguda tant per la gent de Múnter i Muntanyola com pels de Tona. La font no conserva cap data gravada, només un rètol indica el seu nom. Es tenen poques notícies del moment d'arranjament d'aquest espai per a l'ús humà, tot i que el topònim de Font Joana el trobem ben present en el serrat que porta aquest nom i es troba ubicat a la partió amb el municipi de Tona. Segurament, els habitants dels masos propers, Can Puig, la Casanova del Puig i els altres veïns de Múnter habilitaren aquest espai, altrament ben situat als peus de la carretera de Manresa a Malla, N-141C.</p> | 41.8691500,2.1924400 | 432983 | 4635563 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53835-foto-08129-101-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||||||
| 53776 | Can Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lleo | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>Edifici de planta gairebé quadrada format per una estructura de planta baixa, primer pis i golfes o sota teulada. La coberta és a doble vessant orientada nord-sud. Als murs presenta una fàbrica formada per carreus de pedra de mesures diverses, desbastades, lligades amb fang; i restes d'arrebossat amb morter de calç. Sembla que inicialment podria haver-hi hagut una casa de dimensions més petites, i amb la porta centrada, formant un primer edifici de planta baixa i planta sota coberta, i que posteriorment s'amplià cap a l'est. La porta i les finestres no són de l'edifici original. La porta principal, amb brancals de pedra, té una llinda monolítica amb la inscripció '17 I [una 'M' i una 'A' superposades, damunt la 'A' hi ha una creu] S 24', data en la que es devien fer les primeres reformes importants; damunt la llinda hi ha un arc de descàrrega amb pedres disposades a plec de llibre; damunt hi ha una finestra amb brancals de pedra i ampit i llinda monolítics. A la dreta de la porta, al cos afegit, hi ha una petita finestra amb elements monolítics i al damunt, a la primera planta, una finestra semblant a la de sobre la porta, però una mica més petita i l'ampit modificat. La planta sota coberta correspon a una represa, aixecant la teulada, mentre que a la façana est s'observa clarament el nivell de la primera teulada. Les finestres són de maó massís i llinda de fusta. A la façana est també hi ha una finestra amb brancals, llinda i ampit de pedra. A l'interior de la planta baixa del mas l'accés a les diferents dependències es fa a través de portes amb brancals de pedra i llinda monolítica. Adossat a la façana oest hi ha dos cossos més, de planta baixa, corresponents a corrals i pallissa força modificats. A migdia hi ha un cos afegit, de planta baixa, que servia de corral, fet en pedra i ara molt modificat. A la façana nord hi ha diverses finestres de maó massís i un cos afegit construït amb totxanes.</p> | 08129-42 | Zona del Vilardell | <p>Aquest topònim no apareix a la documentació de l'església parroquial de Muntanyola fins entrada l'època moderna. L'any 1780 el mas va passar a ser propietat del mas la Riera, esdevenint una masoveria. Aquest mas formaria part de les segones explotacions agrícola-ramaderes documentades a la zona, amb una cronologia del segle XVI o anterior. La documentació sobre aquest mas és força parca, i no serà fins el fogatge de 1553 on s'esmenta segurament el propietari d'aquest mas. En època moderna el mas anirà creixent, tenint com a màxim auge constructiu el segle XVIII. L'evolució arquitectònica del mas es pot observar en l'estudi dels seus paraments. A la façana principal es pot apreciar que el mas el formava un edifici de planta rectangular organitzat en planta i pis amb sota coberta a doble vessant, i que posteriorment s'hi va aixecar un altre pis, es decoraren les obertures i s'afegiren un seguit de cossos addicionals de difícil adscripció, associats al creixement del mas i de la família, en un context d'època moderna.</p> | 41.8961600,2.1912000 | 432908 | 4638563 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53776-foto-08129-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53776-foto-08129-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53776-foto-08129-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 53775 | Can Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guell | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | <p>Mas conegut com Can Güell, situat sobre una petita esplanada a l'obaga sobre l'Aliberch, s'hi accedeix des d'una pista que porta de l'ajuntament a l'Aliberch i que es bifurca al Sot de l'Om per anar pel Camí dels Sagraments. L'edifici força gran, està format per un cos principal, de planta quadrada, i està format per dos pisos, dels quals un no en conserva la coberta. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. La teulada conservada hauria estat de doble vessant. Els annexos ramaders es disposen al voltant del cos principal, i també es troben parcialment enrunats. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva alguna de les obertures, tot i que no s'observa cap inscripció marcada; algunes presenten l'ampit, la llinda i els brancals de pedra amb arestes bisellades.</p> | 08129-41 | Zona del Vilardell | <p>Al fogatge de 1497 no apareix cap topònim relacionat amb aquest mas, ni tampoc al fogatge de 1553. La construcció del mateix, segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies.</p> | 41.8930300,2.1901700 | 432819 | 4638217 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53775-foto-08129-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53775-foto-08129-41-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 53815 | Mirallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miralla | <p>MADOZ, P. (1985).'Articles sobre el Principat de Catalunya' a Diccionario geografico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Ed. Curial: 153-167.</p> | XVIII | En obres | <p>Masia aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis, i amb un possible segon pis, tot i que dubtós. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat com a estable del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador, i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta, que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga i algun fragment de teula. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, i no presenten cap element rellevant.</p> | 08129-81 | Múnter-Muntanyola | <p>Mas situat entre la parròquia de Sant Esteve Múnter i la de Muntanyola, al peu de la muntanya i en una zona de plana. La casa presenta diferents etapes constructives difícils de precisar. L'edifici actual, però, és una construcció amb grans reformes efectuades al segle XVIII; i tot i que no s'observen restes d'un edifici més antic, aquest segur que es podria documentar a través d'una intervenció arqueològica. Es tractaria d'una petita explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics de la Riera de Múnter. Com assenyalava Madoz: 'entorno situado en el llano, con buena ventilación y clima saludable. Tiene 30 casas, y una iglesia parroquial dedicada a San Esteban, servida por un cura de primer ascenso. El municipio de Múnter confina con Malla, Tona y Montañola. El terreno es de mediana calidad; la parte montuosa está poblada de arbolado; le cruzan varios caminos locales, y la carretera de Vich a Manresa. Producción de trigo, maiz y legumbres, cría de ganado y caza de diferentes especies. Población de 48 vecinos, 434 almas', cap el 1848.</p> | 41.8737300,2.1897000 | 432760 | 4636074 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53815-foto-08129-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53815-foto-08129-81-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 53822 | Sagarell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagarell | <p>JUNYENT, E. (1980-1996). Diplomatari de la Catedral de Vic. S. IX-X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. N. 218. ORDEIG, R. (1982). 'Villae, viae i stratae d'Osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. A Ausa X, n.102-104. Vic: 387-400. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>També conegut com Sagarell Subirà. Propietat formada per terres de conreu, 5 quarteres ermes, bosc i algun pedregar. Limita a orient amb les terres del mas Salou, part amb el mas Bellavista i part amb les del mas Puigllat. Per migdia limita amb les terres del mas Serrarica, per Ponent amb terres del mas Roca i part de les del mas Vilardell, igual que pel nord. El mas està format per un edifici original i un conjunt d'annexes adossats, on destaca la vivenda actual. El cos original està format per una planta quadrangular amb un cos allargat afegit a la part esquerra, formant una L. Els murs són de paredat comú, arrebossat amb morter de calç i deixant les pedres cantoneres visibles. Aquestes són de pedra calcària local ben treballada i de dimensions mitjanes, mentre que la coberta és a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana principal i perpendicular al cos afegit, cobert amb teula aràbiga. El cos original es troba orientat de sud a nord, mentre que les altres estructures ho estaran d'est a oest. En la façana principal destaca una portalada d'arc de mig punt de grans dovelles i brancals de pedra local. També es distribueixen a la façana tres finestres de mida desigual i disposades simètricament, que presenten una llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben tallats amb les arestes bisellades i part de les llindes pintades. A prop del cos afegit, trobem una balconera, entre dues finestretes i que presenta un tractament similar a l'esmentat. El cos de l'esquerra és de factura contemporània, amb una organització en planta baixa i primer pis. La coberta és més baixa i les finestres es disposen seguint un eix de simetria horitzontal. Darrera del cos principal trobem la pallissa i un corral amb una coberta a una vessant i a la zona nord-est la resta d'estructures ramaderes formades per les corts del bestiar.</p> | 08129-88 | Muntanyola | <p>Es coneix molt poc de l'evolució històrica del mas Sagarell, tot i que aquest ja apareix esmentat en les afrontacions del Castell de Muntanyola del 1198. També consta un document del 13 de setembre de 943 on el prevere Esteve, en bé de la seva ànima, dóna a Sant Pere de Vic, cases, terres i vinyes i també un molí situats al comtat d'Osona a la terra de Sant Quirze, que afronten amb el torrent que baixa de Sagarell i específica els límits 'et de meridie n strada qui vadit per domum Sancti Quirici, et de occiduo in rio qui descendit per domum Sancti Pedri, et de circi in vinea di Ramio Presbitero et de Galindo et de Godlen femina vel in terra de Bera quantum in istas III afrontacones includunt, sic dono ad domun Sancti Petri ipsas casas, curtes et ortos et terras et vineas et mulino et arboribus, pomíferas vel clondiferas quantum ego emi de Gontario et de filios Uvansamiro vel heredes illorum sive de Criago'. Les estructures del mas conservades fins l'actualita,t però, es poden remuntar al segle XVI, ja en època moderna. Cal assenyalar que aquest mas es troba integrat en el conjunt de petits establiments rurals que proliferaren al voltant de la coneguda Baga de Muntanyola, junt als masos Vilardell, Riera dels Assençaments, Cal Farràs, El Sot de l'Om, en aquest cas a mitja carena del torrent del Casals. Els segles XVI i XVIII foren un moment de creixement i de desdoblament de propietats, i aquest fenomen s'evidencia amb un gran auge constructiu i una ocupació d'espais que fins ara es consideraven erms o poc aptes. La casa és la més meridional del conjunt i les estructures constructives no presenten cap element que ens aporti una cronologia per l'edifici. Els actuals propietaris tampoc conserven cap document al respecte.</p> | 41.8832900,2.1880100 | 432630 | 4637137 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53822-foto-08129-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53822-foto-08129-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53822-foto-08129-88-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Prop d'aquest mas es documenta el pas d'una via antiga. Ordeig ressenya que dins el terme de Sant Quirze de Muntanyola apareixen esmentats el Vilar de Ferriol (2 agost de 938), villare que nominat Ferrioli qui est condam, i la vil·la Urcando (29 setembre de 956). Pel primer passava la via que pergit ad domun Sancti Quirici (2 agost de 938). Pel Cros, prop del Sagarell, passava la mateixa via 'strada qui vadit per domum Sancti Quirici' (13 de setembre de 943). | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 53748 | Puigllat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigllat | <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Puigllat. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | <p>Edifici civil format per una masia de grans dimensions que forma un cos unitari. Es de planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana, la qual es troba orientada a llevant. Té un portal rectangular, la data del qual és il·legible. Consta de planta baixa i primer pis, i a la part dreta hi ha un cos afegit de planta rectangular. Al davant de la lliça de la casa hi ha un gros cobert sostingut per contraforts. Malgrat l'unitat de la casa pels carreus i tipus de construcció, observem una ampliació lateral. A la part nord hi ha un balcó. L'estat de conservació és bo. A la part posterior, annexionat per una mena de túnel, hi ha un altre cos.</p> | 08129-14 | Muntanyola | <p>Antic mas que trobem registrat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola, per bé que la transcripció de J. Iglesies, al nostre entendre, sigui inexacta, ja que transcriu PUIGLAR. El sector de Muntanyola s'estén per la serra de Muntanyola, que tanca per ponent la Plana de Vic, i la vall compresa entre aquesta serra i la que limita amb l'Estany, entre els masos Vall i Postius. En la documentació del nomenclàtor consta com: Casa de labranza señalada de numero 95 y que tiene una cabida de 9 cuarteras un cuartán terreno cultivo, cuarenta y cuatro cuarteras, yermo y cuatro cuarteras, tres cuartanes rocas equivalente a 30 ha 79 areas, que linda a oriente con honores del manso Segalés, a poniente con el manso Serrarica, al norte con el manso Segarell.</p> | 41.8772200,2.1873800 | 432571 | 4636463 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53748-foto-08129-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53748-foto-08129-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53748-foto-08129-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 53912 | Monòlit avinguda de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-avinguda-de-muntanyola | XXI | <p>Monòlit fet en pedra sorrenca, de base rectangular i d'1 m d'alçària, presenta l'escut del municipi gravat a l'espai central i a sota AJUNTAMENT DE MUNTANYOLA. L'escut, aprovat per ple municipal com a provisional i proposat pel mateix Ajuntament està representat per una muntanya al centre de l'escut, de doble cim i carena, i una corona a sobre. No té gravat</p> | 08129-178 | Encreuament Av. Muntanyola, C/Fontanelles | <p>Element urbà situat en un dels punts d'accés al municipi, a l'encreuament entre el barri de Fontanelles. Mirallà i la carretera de Múnter i Tona. Fou encarregat per l'anterior consistori, essent alcalde Ramon Llorac, l'any 2004.</p> | 41.8616200,2.1871300 | 432534 | 4634732 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53912-foto-08129-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 53763 | Fossa d'en Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-den-terrades | <p>BATISTA, R. (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Corpus de Monumentos Megalíticos de España. Fasciculo I. Instituto de Prehistoria y Arqueologia de la Diputación Provincial de Barcelona. N. 21 (4). Barcelona. CASTANY, J. (1982). 'Del neolític mitjà-antic al bronze final a Osona'. A Ausa X (102-104). Vic: 61-72. CRUELLS, W. (1984). Fossa d'en Terrades. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Revisat el 08/1990. CURA, M.; VILARDELL, R. (1982). 'El fenomen megalític a les comarques centrals de Catalunya'. A Ausa X (102-104). Vic: 153-164. FONT, E. (1982). 'Pobladors d'Osona d'època neolítica'. A Ausa X (102-104). Vic: 113-120. PLADELASALA, J. (1952-19544). 'Necròpolis de la Fossa d'en Terrades a Muntanyola'. a Ausa n. I. Vic: 55-56. ROVIRA, J.; CASANOVAS, A. (1999). Catàleg dels objectes prehistòrics i protohistòrics d'or, coure i bronze del Museu Episcopal de Vic. Patronat d'Estudis Osonencs i Publicacions del Museu i Biblioteca Episcopal de Vic. Vic: 57 i 108.</p> | 3000 a.C. | Desaparegut | <p>El jaciment era situat dalt d'un turó, avui desaparegut, amb base de margues eocéniques. Es traca d'una petita galeria catalana, subdividida en tres cambres, una estava totalment enllosada; estaven separades per petites lloses. La llosa de coberta reposava sobre el túmul i les seves mides eren de 5 m de llargada per 3 m d'amplada. La seva orientació era nord-oest. Segons Batista, el túmul s'aixecava sobre un petit turó natural. Dintre el material arqueològic, cal destacar la presència de fragments de campaniforme, dues tasses carenades amb apèndix de botó, així com d'altres fragments, com una peça amb nansa de mugró, vores lleugerament tancades i formes carenades. En sílex cal destacar un ganivet/falç, de secció prismàtica i retocat en ambdues bandes; una petita ascla amb retoc. En os cal destacar quatre separadors, prismàtics, amb doble perforació en V i diversos botons, en diferent estat de conservació. Completava l'aixovar personal diverses contes de collaret en pectem i en os, així com un penjant en calaita, semicircular amb incisions. En metall es cita la presència d'un anell de plom amb incisions en 'X', peça que podria procedir dels enterraments romans a la mateixa zona. En restes arqueològiques es recolliren diversos ossos llargs, una peça dental d'adult i 2 incisius d'infant, pel que sembla que l'enterrament era múltiple, almenys doble. Reforça el fet d'una possible reutilització, la presència de ceràmiques amb carenes marcades i apèndix de botó cronològicament molt posteriors a les petites mostres de ceràmica campaniforme. Pladelasala indica la presència de 7 inhumacions al megalit. Dintre de la mateixa àrea es cita la presència de dos enterraments, en llosa, medievals, així com altres dues cambres sepulcrals sense determinar-ne característiques; i junt a la llosa de l'oest del megalit uns enterraments per incineració de tipus romà. D'aquests darrers procedeix un fragment de sigil·lata aretina, una punta de sageta en bronze amb aletes i peduncle, així com 5 monedes del Baix Imperi. Segons relata Mn. Pladelasala que ho va excavar: La Fossa d'en Terrades també es coneix amb el topònim de Puig dels Moros o l'arqueta. A nivell documental a l'arxiu de la parròquia, des del segle XII, i en diverses ocasions, es refereixen al lloc, tot i que només dues vegades se'l cita expressament: al 1200, amb el nom genèric de 'archeta' i el 1687 amb el de Fossa d'en Terradas. La part principal està constituïda per una cista dolmènica, però el conjunt està format per altres tombes i d'aquí el nom de necròpolis. Es troba situada a 835 m d'alçada, en el punt més alt de les serres que pel sud-est emmarquen la plana de Vic i a molt poca distància, al nord-est, del punt on topen els termes municipals de Tona, Muntanyola i Collsuspina, al costat del camí que els uneix. La planta del monticle que, en forma de gepa, conté la necròpolis, de planta oval de 13x9 m i té una alçada de 2,20 m ocupant el centre de la placeta que l'envolta. Abans de l'excavació estava completament ple d'esbarzers, aflorant només la part superior de les lloses paral·leles situades a la capçalera de la cista nº 2. És molt probable que en aquesta placeta estigués situat el poblat prehistòric, que, al haver-se convertit més tard i fins fa poc, en terreny de conreu, ha desaparegut gairebé per complet. Per la forma estructural de les sepultures i en part també pel material contingut en elles, poden distingir-se quatre zones força ben delimitades que descrivim a continuació: La cista dolmènica assenyalada en el plànol adjunt amb el número 1, està formada per una gran pedra i sis lloses de diferents mides, força erosionades, clavades en el sòl margós, que s'aixeca un metre sobre la superfície del terreny que l'envolta. Faltava la llosa de coberta. L'entrada es troba a l'angle S. Presenta el fons enllosat , a una alçada de 1,20 m de la part superior de la gran pedra i a 0,10 m del sòl natural de margues, ocupant aquest espai terra remoguda, arqueològicament estèril.</p> | 08129-29 | Urbanització de Muntanyola | <p>El jaciment, conegut com la Fossa d'en Terrades o el Puig dels Moros, fou destruït en un 50% en el decurs d'unes obres de la urbanització en la primavera del 1981, a fi de poder anivellar uns terrenys. En el 1982 el parcel·lista del costat realitzà la mateixa operació, pel que el megàlit i túmul desaparegueren totalment. Aquest fet fou denunciat pel Servei d'Arqueologia a través del tècnic el Sr. Josep Castells, en juny del 1981. Del material recuperat en el decurs de la intervenció de Jaume Pladelasala al 1948 i dipositat al museu Episcopal de Vic destaca una punta de sageta amb aletes obliqües i peduncle central (MEV23504) de bronze, amb una longitud màxima de 37 mm, una amplada de 19 mm i una longitud d'aletes de 8 i 6 mm; mentre que la longitud del peduncle és de 21 mm i el gruix màxim és de 1'6mm. Aquesta peça pesa uns 2 grams, i fou fabricada seguint la tècnica del martelleig i poliment. Presenta un estat de conservació bo, i el metall està estable a desgrat que l'extrem d'una de les aletes apareix lleugerament fragmentat. Aquesta punta de sageta de cos triangular isoscelat amb aletes obliqües, triangulars i ben desenvolupades, juntament amb un peduncle diferenciat i d'extrem proximal arrodonit, presenta la zona medial i proximal de les aletes un acabat en bisell. L'altra peça, és una sivella de cinturó amb escotadures tancades (MEV11189) feta en bronze. Té una longitud màxima conservada de 75 mm, una amplària de 44'6 mm, i un gruix mitjà de 2mm a la plaqueta i 3mm als ganxos i un pes de 21 grams. Aquesta peça s'ha realitzat amb la tècnica de l'encunyació, l'estampació i el martelleig. Presenta una bona conservació, tot i que manquen els extres distals dels tres ganxos i la zona del pont d'una de les escotadures. Aquesta placa de sivella correspon al subtipus DIII-3 de la classificació de Cerdeño, i presenta dues perforacions per la seva fixació que foren obertes des de l'anvers al revers. Porta una decoració de petits punts estampats, tres línies horitzontals sota l'inici dels ganxos i una orla de punts tot al llarg del perímetre de la peça. També cal afegir la presència d'altres depressions circulars estampades, tres de les quals es troben sota la triple línia de petites impressions de la zona distal, i les altres quatre es mostren repartides de dues en dues a ambdós extrems dels respectius ponts de les escotadures laterals. El afaiçonament inclou un continuat, fi i ample martellejat longitudinal al llarg de tota la placa i datat a grans trets de les darreries del segle VI- segle V a.n.e. El conjunt prové del conjunt sepulcral, format per una petita galeria catalana datada del Bronze inicial.</p> | 41.8659000,2.1865800 | 432493 | 4635207 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53763-foto-08129-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53763-foto-08129-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53763-foto-08129-29-3.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació descripció) El recinte està dividit en dues cameres, A i B, per un parell de lloses fines i més baixes. La càmera A oferia un aspecte d'osari, ja que dins es van trobar fins a 6 cadàvers que van poder ser identificats per la mandíbula inferior que en tots ells descansava plana sobre l'enllosat del fons. També sobre aquest enllosat van aparèixer bastants fragments de ceràmica llisa, de panxa carenada, un vaset sencer de nansa amb apèndix de botó i denes de collaret de diferents tipus. A la càmara B es van trobar les restes d'un cadàver, sembla que ajupit, cobert per una llosa, amb petits fragments de vasos campaniformes al seu costat i també amb un ganivet o serra de sílex, amb retocs fins a les vores i alguns típics botons d'ós amb doble perforació en V. El cribat de les terres procedents de la cista va donar també un fragment de braçalet, de plom, amb incisions en X. El que anomenem segona zona està formada per les sepultures 2 i 3. La primera d'aquestes no va donar res en absolut. L'altre dibuixava un rectangle d'1,60 per 0,50 m, conservava, tot i que en part enfonsada, tota la coberta. En aquesta vam poder veure un cadàver d'esquenes, amb les mans creuades i amb el cap mirant cap a l'est. No va aparèixer el més mínim indici d'ofrenes. Entre aquestes i la cista megalítica hi havia altres enterraments menys treballats, amb cadàvers trobats in situ , alguns coberts per lloses. També aquí van aparèixer fragments de ceràmica llisa, barrejada amb campaniforme i fragments molt deteriorats de botons amb perforació de V. Fora de la necròpolis, però no molt lluny, s'han trobat sepultures similars però sense cap mena d'ofrena. Finalment, a la part més alta del conjunt, al costat de la gran pedra de la cista major i a poca profunditat, hi havia restes de sepultures d'incineració, romanes, en les que es van trobar sis monedes del baix imperi, una peça de cinturó i una punta de fletxa triangular, sense nervi central i amb espiga i fragments de sigil·lata i de tègula romana. Molts indicis donen la idea que la necròpolis no havia estat profanada. Els únics responsables, almenys en aquest cas, han estat els elements atmosfèrics i naturals. Pel que fa a la cronologia, sembla que s'ha de col·locar l'inici de la necròpolis al bronze final, entre el neolític i l'edat de ferro. El jaciment estava situat en zona rural i dins de la urbanització Fontanelles, a les parcel·les 9 i 10, numerades encara així i envoltat de zona de bosc de pins, roures i alzines. Excavacions: J. Pladesala i el 1958 aixecament de la planta per R. Batista. El material està dipositat al museu Episcopal de Vic. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||
| 53876 | Rec de l'Aliberch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-laliberch | XIV-XX | <p>Per sota de Cal Ros de Muntanyola, creuant el mateix camí d'accés, es conserva part del canal pel qual transcorria el rec que abastia d'aigua la bassa del molí de l'Aliberch. El canal, amb una part important visible, amida uns 300 m de llargada i 35 m amplada. Es tracta d'una construcció en alguns trams excavada a la roca natural i que fent una lleu pendent discorre paral·lel a la pendent. Actualment es troba parcialment cobert per la vegetació, tot i que encara és visible i en funcionament, i es pot seguir part del seu recorregut. Al llarg del seu camí compta amb sobreeixidors per si baixa massa quantitat d'aigua i en algun tram circula sobre un mur de pedres reforçat. L'aigua sobrant s'aprofita i rega els diversos camps de l'entorn, o sinó es canalitza en algun punt proper a l'Aliberch.</p> | 08129-142 | Muntanyola | <p>El rec començava en una resclosa un xic més avall del torrent de sota cal Ros de Múnter i a l'altra banda de la carena sobre la riera de Muntanyola. Portava aigua al molí de l'Aliberch, el funcionament del qual trobem ben documentat des d'època moderna. Un cop aquest molí ja havia utilitzat l'aigua, aquesta era conduïda cap als últims camps de sota el mas Aliberch i desguassava a la mateixa riera de Muntanyola. Tot i que el canal ha estat arranjat diverses vegades i encara es troba en funcionament, es desconeix el moment exacte de la seva construcció, aquesta ben associada al molí de l'Aliberch, datat d'època moderna.</p> | 41.9000200,2.1857900 | 432463 | 4638996 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53876-foto-08129-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53876-foto-08129-142-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 352,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/