Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53917 | Mola de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-pedra | Al costat de la creu de metall i davant la façana principal de l'església de Santa Creu hi ha una taula formada per una mola de pedra posada horitzontal a sobre d'un cilindre de pedra vertical. Es tracta d'una mola sotana de molí fariner de pedra granítica. | 08130-4 | Masia Santa Creu | Desconeixem l'origen geogràfic e històric d'aquesta mola. | 42.0286500,1.7440400 | 396030 | 4653720 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53917-foto-08130-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53920 | Bauma de l'home mort de Circuns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-lhome-mort-de-circuns | Castany, J. (1990). 'El megalitisme i les coves sepulcrals i d'hàbitat', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 113-165. Llorens, A.; Guerrero, Ll.; Lorenzo, J.I.; Lázaro, F. (1975). Cueva sepulcral del Home Mort de Circuns, Montclar (Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispano. Prehistoria, núm. 4. Madrid. Pp. 339-356. Llorens Solé, Antoni; Guerrero Sala, Lluís Antoni; Lorenzo Lizalde, José Ignacio (1976). Memoria preliminar de excavación de la cueva sepulcral del Home Mort de Circuns (Montclar, Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispánico. Prehistoria, núm. 5. Madrid. Pp. 247-252. Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225. | Aquesta bauma es troba situada en el límit dels termes municipals de Serrateix i Montclar. És un abric natural excavat en pedra arenisca, situat en la paret d'un braç rocós que demarca dues propietats. Les dimensions de l'abric son reduïdes, amb una amplada màxima de 120cm, 170cm de profunditat i 96cm d'alçada màxima. S'observa la presència de forats per al suport de bigues excavats en la visera de la balma. A l'interior hi ha una cata de 20cm de profunditat. La localització és difícil, ja que es troba en una zona de bosc i accidentada. La zona de l'entorn la podem considerar d'expectativa arqueològica, ja que possiblement hi hagi altres jaciments neo-eneolítics. | 08130-7 | Al sud del terme municipal | Bauma sepulcral col·lectiva que en el moment de la descoberta ja havia estat saquejada totalment. Es va realitzar una excavació d'urgència durant 15 dies del mes de maig de 1973 per membres del Museu de Solsona sota la direcció d'Antoni Llorens Solé. La descoberta va ser feta pel presbíter de Linya, que va recollir els ossos i va donar notícia de la troballa al Museu. Els arqueòlegs del Museu de Solsona van centrar la seva feina en la descripció del jaciment, en l'estudi planimètric i en la recollida d'alguns ossos i materials. Sembla que s'havien destruït uns 23 cranis i diverses parts d'esquelets que es van trobar apilonats en un racó de la balma. Es va recuperar pocs materials arqueològics, entre ells un fragment ceràmic, una punta de sílex, una dena de collar d'esteatita i una petxina univalva amb una incisió anular per a sostenir-la com a penjoll. L'estat de conservació de les restes òssies era molt dolent i fragmentat; a partir de les peces dentals es va constatar la presència de 18 individus, dels que una tercera part eren nens entre 0 i 7 anys; tot i que els arqueòlegs confirmen al menys 24. Els materials es van dipositar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 41.9920500,1.7876200 | 399580 | 4649604 | 08130 | Montclar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53920-foto-08130-7-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Fotografia antiga a: Llorens, A.; Guerrero, Ll.; Lorenzo, J.I.; Lázaro, F. (1975: 356). | 79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53924 | Tina de la granja de La Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-granja-de-la-tor | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | Es troba molt tapada per bardisses. | Tina excavada en una codina de roca exempta que es troba al sud de la granja de La Tor, a l'extrem del camp de cultiu. És una tina amb una boca d'aproximadament 180cm, circular i que no té encaixos al perímetre de la boca, únicament un seguit de forats circulars a l'exterior on es podria recolzar una tapa. A la part baixa de la codina, a la banda de ponent, hi ha oberta una boixa consistent en un forat circular a la roca, per on s'extreia el líquid, i que resta eixamplat per la part exterior de la roca. La profunditat total del cup pot ser de quasi 2m. A l'interior hi creixen bardisses, fet que dificulta la seva visió. | 08130-11 | Granja de La Tor | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. La tipologia d'aquesta tina és més senzilla que d'altres de la zona, fet que ens porta a pensar que pot ser més antiga. | 42.0146700,1.7494500 | 396455 | 4652161 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53924-foto-08130-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53924-foto-08130-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53924-foto-08130-11-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53929 | Tina de Vilariquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vilariquer | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | S'omple d'aigua de la pluja. | A ponent de la casa Vilariquer i després de travessar un camp de cultiu, hi ha una superfície rocosa on es troba una tina excavada a la roca. Al costat hi ha un pal de la llum. És una tina de forma ovoide, de considerables dimensions, ja que deu fer uns 2m de diàmetre màxim i que en el moment de fer la fitxa es trobava plena d'aigua de pluja. Es distingeixen dos espais a l'interior, una part en forma circular que és la més profunda i que acomplia les funcions a la que es destinava, i una altra part que forma una graonada excavada a la roca i que permet l'accés a l'interior i per buidar la rapa que restaria al fons. Suposem que té boixa, però no és visible des de l'exterior a l'extrem de la roca, tot i que podria ser que es fes el buidat directament des de la boca amb portadores. | 08130-16 | Vilariquer | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. | 42.0112300,1.7444400 | 396035 | 4651786 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53929-foto-08130-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53929-foto-08130-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53929-foto-08130-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53931 | Tines de Les Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-les-sitges | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | Conjunt format per dues tines excavades en una roca exempta que es troba que es troba ponent de la casa Les Sitges, sobre un gran bloc de roca que es troba a l'extrem sud d'un turó i separat d'aquest un metre i mig aproximadament, de manera que queda un passadís estret entre mig. En aquest bloc hi ha excavades dues tines circulars, que tenen dues boixes obertes a la base de la roca i a la banda del passadís. Els dos recipients es troben un al costat de l'altre; una medeix 260cm de diàmetre i l'altre 180cm, amb una profunditat d'uns 200 cm. Tots dos recipients tenen un encaix que forma un cèrcol rebaixat a tot el perímetre de la boca que servia de graonet pel brescat i altres externs per tal de encaixar una tapa de fusta. Les boixes són un forat a la roca i una d'elles està centrada en un encaix tallat de forma rectangular amb encaixos, ja que segurament estaria tapada amb una portella. L'accés a les tines només era possible a través d'una passera de fusta des del la roca de davant, tot i que possiblement el passadís on s'obren les boixes estaria cobert per un sostre de fusta, ja que resten encaixos i algun graó que ajudaria a salvar el desnivell. | 08130-18 | Les Sitges | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. Desconeixem el moment de construcció d'aquestes tines, ja que no es conserva documentació, però segurament poden datar de finals de l'edat mitjana, quedant abandonades en el moment en que perdessin utilitat. El topònim Les Sitges el trobem a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Pere Serramalera a Les Sitges. Aquest fet ens pot indicar que aquestes sitges ja es trobaven actives al segle XVI. | 42.0097700,1.7778100 | 398796 | 4651583 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53931-foto-08130-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53931-foto-08130-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53931-foto-08130-18-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El topònim del paratge i del mas és modern, i l'ha pres d'aquestes tines pròximes, com passa a altres llocs. Aquestes sitges queden dins un tancat en el que hi ha bestiar i si es vol accedir cal demanar permís. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53932 | Forn oli ginebre de Les Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-oli-ginebre-de-les-sitges | El forn d'oli de ginebre del mas Les Sitges està situat a una roca al turó que hi ha al nord oest del mas, sobre una gran roca. És el rastre que queda d'un antic forn d'oli de ginebre picat completament a la roca. La part superior, on es col·locava el bidó ple de soques seques de ginebre blanc, és una incisió circular a la roca d'uns 37 centímetres de diàmetre, amb diverses petites regates picades a l'interior que convergeixen a l'extrem inferior de la circumferència, per on sortia l'oli. A partir d'aquesta circumferència comença una regata picada a la roca d'uns 62 centímetres i amb una lleugera pendent que acaba en un petit forat a l'extrem inferior del conjunt, on es recollia l'oli. | 08130-19 | Les Sitges | Els forns d'oli de ginebre servien per obtenir oli de ginebre, que és l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc; aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior o petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 42.0098200,1.7779800 | 398810 | 4651589 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53932-foto-08130-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es troba a l'aire lliure. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53933 | Sepultures del Serrat de cal Gabatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-del-serrat-de-cal-gabatx | BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. SERRA, R. (1992). La mort al Berguedà medieval. A L'Erol nº 38. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pas. 23-26. | Es troben en mal estat i molt tapades de vegetació | A la part superior del serrat de Cal Gavatx hi ha 4 sepultures excavades en la roca i molt properes entre elles. Desconeixem si hi ha altres, ja que la zona està molt plena de matolls que dificulten la visibilitat. Dues es troben en una codina que tanca un extrem del serrat, i les altres dues a la part interior. Totes orientades est-oest, de tipus banyera, amb els extrems lleugerament arrodonits i la capçalera més ample que els peus, amb una longitud aproximada de 190cm, tot i que hi ha una que deu ser infantil i que no amida més de 1m de longitud. Les dues excavades a la roca només conserven la meitat del perfil, ja que possiblement l'altra part estaria acabada amb lloses. Molt proper a aquest conjunt hi ha un grup de tines excavades a la roca. | 08130-20 | Serrat de Cal Gavatx | A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. Les tombes es cobrien amb lloses de pedra encaixades. Aquest conjunt de sepultures no ha estat fruit de cap excavació arqueològica, però poden haver patit intervencions furtives, ja que ens expliquen que els anys 1950 un veí havia recollit ossos en aquest indret. Desconeixem si aquest material es va dipositar en algun lloc. | 42.0197800,1.7454000 | 396128 | 4652734 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53933-foto-08130-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53933-foto-08130-20-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53934 | Tines del Serrat de cal Gabatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-serrat-de-cal-gabatx | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estudis del Bages i l'Àmbit de Recerques del Berguedà. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | Es troben mig tapades de vegetació | Conjunt format per dues tines excavades en una roca que es troba al sudest del serrat de cal Gavatx, en una zona amb força vegetació. Les tines estan excavades sobre un gran bloc de roca, són dos recipients circulars, un al costat de l'altre i que tenen dimensions similars, uns 180 cm. La profunditat no es pot apreciar ja que es troben parcialment plenes de terra, però és superior als 150 cm. Tots dos recipients tenen un encaix al perímetre de la boca per tal de encaixar una tapa de fusta. A la banda sud dels dos recipients hi ha un desnivell de la roca d'aproximadament 1,5 metres d'alçada, on s'obre la boixa per on es buidaven les tines, i que està formada per un simple forat a la roca. Actualment es troben molt tapades de vegetació i hi creix un arbre dins una d'elles. | 08130-21 | Serrat de Cal Gavatx | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. | 42.0202000,1.7465000 | 396220 | 4652779 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53934-foto-08130-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53934-foto-08130-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53934-foto-08130-21-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Corominas (2017: 206).També se les han anomenat Tines de Sabaters, ja que es troben properes a aquesta casa. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53936 | Pallissa de cal Gabatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-cal-gabatx | Davant la casa cal Gabatx, a l'altre banda del camí, hi ha un cobert de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'obra és de pedra amb cantoneres ben escairades. La façana principal presenta dues obertures d'arc de mig punt que ocupen tota l'alçada de l'edifici, aproximadament dos pisos, una més ample que l'altre i separades per un pilar. La façana de tramuntana té una finestra al centre i ubicada a l'alçada del segon pis. La utilitat d'aquest edifici seria la de pallissa o magatzem per a utillatge agrícola. | 08130-23 | Pla de Sabaters. Cal Gabatx | La casa és fruit de diferents èpoques, una primera possiblement entre els segles XIV i XV, una segona corresponent a la porta adovellada interior de mitjans del segle XVII, una tercera en la que es va fer l'afegit del cos davanter al 1776, i diferents reformes practicades al segle XIX, com la porta principal datada el 1854. El nom que porta actualment pot fer referència a algun ocupant francès, que ocupés la casa possiblement fruit de la immigració occitana a Catalunya durant la segona meitat del segle XVI i principis del XVII, moment en que està documentat a diferents zones del Berguedà la presència de francesos que van romandre al territori dels quals resta el gentilici a diverses cases. | 42.0196900,1.7488400 | 396413 | 4652720 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53936-foto-08130-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53936-foto-08130-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53938 | Casagua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casagua | HOMS I BRUGAROLAS, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | Masia que forma part d'un conjunt format per la casa i un cobert que es troba en semi-ruïna. L'edifici principal és de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab, amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre migdia. Estructura de planta baixa, pis i golfes sota coberta. S'hi identifiquen tres fases de construcció, la més moderna és un afegit situat al costat oest, construït el 1988, amb acabat arrebossat i coberta d'un vessant, amb obertures grans. La resta de l'edifici és de pedra, amb cantoneres escairades i es diferencia clarament una fase constructiva a la banda de llevant i altra a la de ponent. Tots els brancals i llindes són de pedra. La façana principal que s'obre a migdia té tres portes a la planta baixa, dues d'arc de mig punt i una amb llinda de fusta; així com finestres de diferents mides repartides al dos pisos. La façana de tramuntana té una sola porta al nivell del primer pis, a la que s'accedeix a través d'una escala exterior. A ponent de l'edifici principal hi ha un cobert que es troba en estat de ruïna. | 08130-25 | Santa Creu | La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Arambaldus de Casahuga (Homs, 2005). Al fogatge de 1497 surt en Sanahugo, entre els 15 focs de Montclar. Al de 1553, fet per Pere Serra batlle, esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, a Steve de Casanga. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), casa Casahuga. També surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Huga, José Cortada. Tot i que el topònim ha anat variant al llarg del temps, ens trobem amb una casa que ha sofert moltes modificacions, però amb possible origen a finals de l'edat mitjana, al segle XV, o anterior. | 42.0289800,1.7431700 | 395959 | 4653758 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53938-foto-08130-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53938-foto-08130-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53938-foto-08130-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53940 | Riera de Navel o de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-navel-o-de-montclar | <p>Memòria descriptiva dels Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. 1992.</p> | <p>La Riera de Navel és un afluent per l'esquerra del Cardener que neix al vessant de llevant del Serrat de Runers, Capolat, al Berguedà i desguassa al Cardener aigües avall de Cardona. L'espai comprèn els relleus calcaris dels dos vessants a l'entorn del curs mitjà de la riera de Navel, que comprès les solanes i obagues de la Riera entre el salt del Colom, a prop del Viló, al nord del terme, i ca n' Iglésias al sud, per tant es troba entre els municipis de l'Espunyola al nord i Viver i Serrateix al sud. Agrupa una bona mostra dels ecosistemes forestals del domini del carrascar i roureda de roure de fulla petita. Són freqüents les brolles calcícoles de bruc d'hivern i sanguinària, les boixedes i les joncedes, pressents a quasi tot arreu. Les aigües de la riera, relativament netes, són poblades per comunitats de muntanya pròpies dels rius calcaris: bagra i barb. A la seva riba es troben les restes del Molí de Sant Ponç, d'origen medieval, del Molí de La Tor i del Molí de ca n' Iglésias. La mateixa riera constitueix el límits entre els dos municipis. La riera presenta zones molt singulars, com les que trobem entre la masia El Riu i el molí de Sant Ponç, on les formacions calcàries han adoptat formes arrodonides degut a l'erosió de l'aigua. A aquesta riera desaigüen altres torrents, com el Torrent de l'Atalaya, on hi ha un saltant, la rasa del Salt i la del Casó al nord, la rasa de Vilariquer i el torrent de les Sitges al sud.</p> | 08130-27 | Montclar | <p>L'espai va ser inclòs l'any 1992 en el Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat de Catalunya en tractar-se d'una mostra significativa d'una àrea de caràcter forestal al marge esquerre del cardener dins un sector on els conreus tenen molta importància.</p> | 42.0216100,1.7628700 | 397578 | 4652916 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53940-foto-08130-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53940-foto-08130-27-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També s'anomena riera de Montclar al seu pas pel terme. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53943 | Cisterna de El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-el-pla | Dipòsit d'aigua o cisterna de planta circular de ciment que es troba al camí d'accés a la masia El Pla. Està coberta amb coberta plana i té una caseta a la part posterior on hi ha les sortides. És un dipòsit que dóna servei a les masies que es troben en aquesta zona del Pla de Montclar i que es va construir l'any 1983. Hi ha una placa que recorda l'arribada de l'aigua canalitzada al municipi l'any 1983: L'il·lm. Sr. En-Manuel Nono inaugura la portada d'aigües a Montclar de Berga. 29 de juny de 1983. | 08130-30 | El Pla de Montclar | El dipòsit es va construir l'any 1984 per acumular l'aigua del pou del Vilar i del pantà de Sant Ponç que gestiona la mancomunitat Bersols. Dona servei al nucli de Montclar, i les masies de El pla, Santpons, Nosa, Escoles, Forques, Soleia, Verdaguer, can Codina, Fontirons, Racons, el Riu. | 42.0201300,1.7753200 | 398606 | 4652737 | 1983 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53943-foto-08130-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53943-foto-08130-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53944 | Pou de El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-el-pla | El pou de la casa El Pla es troba al costat de la casa, en un camp de conreu, a la banda nord. És una estructura exempta de planta circular amb una part exterior de forma cilíndrica de quasi 2m d'alçada construïda amb carreus de pedra en part arrebossat i coberta de lloses de pedra que forma una coberta plana i lleugerament apuntada al mig feta per aproximació de filades. Té una obertura de forma rectangular amb ampit de maó, que permet l'obtenció de l'aigua a través del forat del pou, i que actualment es troba tancada amb portella de fusta. El pou interior és vertical i en part excavat a la roca, amb la part superior de pedra. A banda i banda de l'ampit hi ha dos ampits horitzontals que sobresurten i que serveixen per recolzar les galledes. Encara està actiu. | 08130-31 | El Pla de Montclar | Possiblement aquest pou s'obriria en alguna de les ampliacions de la casa, entre els segles XVII i XIX, tot i que podria ser anterior. | 42.0198500,1.7736900 | 398471 | 4652708 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53944-foto-08130-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53950 | Forn d'obra del Firal dels Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-firal-dels-reis | Daura, A., Galobart, J., Piñero, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. | Es troba quasi desaparegut | Forn d'obra o teuleria que es troba construït aprofitant un desnivell del terreny al costat del camí que porta de cal Nosa a Els Clots, a la zona del Firal dels Reis. Degut a que la mateixa obra és feta amb elements de fang, l'estat de conservació és dolent i manquen moltes parts de l'element. Es pot veure la cambra de combustió o fogaina, cambra semi-soterrada que conserva els dos arcs dels murs mitjaners de maó i que separava la volta que la cobria i que ha desaparegut. Al nivell superior hi hauria cambra de cocció, a la que s'accedia frontalment, tot i que no queden vestigis de les entrades ni de la cúpula que cobria el conjunt. L'interior de la cambra de combustió està plena de la runa i terra de la part superior del forn. A l'exterior hi ha restes de maons i teules. | 08130-37 | Firal dels Reis | Aquest forn donaria servei a alguna de les cases del voltant, segurament cal Nosa. Desconeixem els anys de funcionament, tot i que es tractaria d'un element d'entre els segles XIX-XX. | 42.0240900,1.7776100 | 398802 | 4653174 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53950-foto-08130-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53950-foto-08130-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53955 | Tina de El Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-el-riu | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | Tina excavada en una codina de roca que es troba davant la façana principal de la casa El Riu, entre el cobert de la façana i el camí a Montmajor. És una tina amb una boca d'aproximadament 160cm de diàmetre, circular i que no té encaixos al perímetre de la boca. No es distingeix la boixa a la part baixa de la codina, ja que la part exterior ha quedat reomplerta de sediments de terra i vegetació. La profunditat total del cup pot arribar als 2m, tot i que no podem esbrinar el total degut a que es troba tapada amb terra i a l'interior hi creixen bardisses, fet que dificulta la seva visió total. | 08130-42 | El Riu | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. | 42.0184600,1.7621300 | 397511 | 4652567 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53955-foto-08130-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53955-foto-08130-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53955-foto-08130-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53956 | Pou de El Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-el-riu | El pou de la casa el Riu es troba davant la façana de llevant de la casa. És una estructura exempta de planta circular amb una part exterior de forma cilíndrica de quasi 2m d'alçada construïda amb carreus de pedra i coberta de lloses de pedra que forma una cúpula feta per aproximació de filades. Té una obertura de forma rectangular amb ampit de pedra amb un galze, que permetia l'obtenció de l'aigua a través del forat del pou, que és vertical i en part excavat a la roca. A banda i banda de l'ampit hi ha dues pedres horitzontals que sobresurten i que servirien per recolzar les galledes, i a la part inferior, dos graons permeten un accés més fàcil. Encara està actiu ja que té aigua, però no en ús. | 08130-43 | El Riu | Possiblement aquest pou s'obriria en alguna de les ampliacions de la casa, entre els segles XVII i XIX, tot i que podria ser anterior. | 42.0183300,1.7623700 | 397531 | 4652552 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53956-foto-08130-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53956-foto-08130-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53956-foto-08130-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53959 | El Pla de les Alzines / Firal dels Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-les-alzines-firal-dels-reis | El pla de les Alzines és un lloc planer al costat de la carretera que porta al nucli de Montclar i que conté un bosc d'alzines centenàries. Aquest planell és l'espai on des de fa uns anys s'organitza la Fira dels Reis de Montclar. | 08130-46 | Firal dels Reis. Montclar | 42.0241700,1.7766100 | 398719 | 4653184 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53959-foto-08130-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53959-foto-08130-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||||
| 53964 | Bassa de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-sant-ponc | Bassa natural que es forma en una zona que forma un clot al costat de la carretera que porta al nucli de Montclar, davant de les Forques i al peu dels terrenys de la casa Sant Ponç. La bassa s'omple amb aigua de pluja, de forma que moltes vegades és seca, i serveix d'abeurador per bestiar. | 08130-51 | El Pla de Montclar | 42.0273100,1.7805200 | 399048 | 4653528 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53964-foto-08130-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53964-foto-08130-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53968 | Nucli de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-montclar | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. Català, P. (coord.) (1979) Els castells catalans. Vol. V. Dalmau editors. Iglésias, J. (1962). El fogatge de 1365-1370. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Madoz, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. | El nucli de Montclar es troba situat sobre un turó, estructurat al voltant d'una plaça amb l'església parroquial a l'extrem nord del conjunt, i a l'altre banda una casa senyorial, coneguda com el Castell, que possiblement es construís sobre les restes d'una antiga fortalesa, casa forta o castell, que es troba al costat del camí que permet l'accés al conjunt. Les cases es troben disposades al voltant del perímetre del pla que configura la part superior del turó, així com a la part central, de forma que es poden distingir al menys dos carrers paral·lels i un perpendicular a aquests. La tipologia general de les cases és similar: de planta baixa, pis i goles, cobertes amb teulada a doble vessant amb careners perpendiculars a la façana principal que generalment s'obren a la part central del conjunt, a la zona de la plaça. L'estructura és senzilla, amb portes allindades i obertures petites en general. Els carrers actualment no es troben urbanitzats i les cases no disposen de tancaments exteriors que les delimitin, tot i que algunes disposen d'un petit tancament en forma de mur baix. Destaca actualment l'harmonia del conjunt, ja que es va portar a terme una rehabilitació molt acurada on l'enjardinament es va fer amb espècimens autòctons i disposats de forma que lliguen les construccions amb els espais oberts i creant racons molt agradables. | 08130-55 | Montclar | El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. El 1074 s'esmenta la venda d'un alou a Montclar (ADS, fons Serrateix). La història del poble va lligada a l'església i al castell, aquest no s'esmenta fins a inicis del segle XIV (1309), moment en que passa a domini reial regentat per la família dels Montclar i s'engrandí. El segle XVII, era propietat de la família nobiliària dels Tamarit i l'antic castell es transformà en una masia coneguda com cal Metge Sastret. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Segons Jordi Bolòs (2005, a Miscel·lània sobre Montclar), el nucli de Montclar no és una sagrera, ja que en l'espai de 30 passes al voltant de l'església no hi havia construccions però si una zona d'enterraments d'època medieval. Si que correspondria a la tipologia de poble obert i emmurallat, creat al cim d'un turó i fortificat, durant l'alta edat mitjana. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0181400,1.7651900 | 397764 | 4652528 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53968-foto-08130-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53968-foto-08130-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53968-foto-08130-55-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El mateix topònim ens pot indicar un lloc o codina al cim del turó lliure de vegetació (mont clar), fet que reforça la hipòtesis de Bolòs en dir que l'activitat econòmica de l'origen de l'agrupament seria la ramaderia, amb la possibilitat d'un clos tancat pel bestiar des de l'alta edat mitjana.Tot i que no té un nivell de protecció específic, es troba dins el terme de protecció del castell BCIN 1078-MH. R-I-51-5548. Decret 22/04/1949. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53974 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-0 | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 41-42. Briones, M.; Santacreu, J. ( ) Goigs i devoció popular. A L'Erol, núm. 23, p. 17-36. | Els goigs de Sant Martí, bisbe de Tours que s'utilitzaven a Montclar són els mateixos que s'utilitzaven a altres parròquies del Berguedà. El goig està escrit en un document mida foli i imprès amb tinta negra. Té una garlanda d'ornamentació geomètrica i floral que emmarca el document: a la part superior el títol i advocació (Goigs del gloriós Sant Martí, Bisbe de Tours, que's venera en les parroquials Iglesias de Avià, Brocá, Cambrils, Capolat, Correá, Joval, la Corriu, La Nou, Lladurs, Llanera, Montclar, PuigReig, Pegarolas, Riner, Saldes, Sellés, y en las sufragànies de Coforp de Espinalbet, Boatella de Palmerola, El Puig de Gisclareny y Tantellatge de Lluellas en lo bisbat de Solsona), al centre la imatge del sant, i a la part inferior el text del goig, l'oremus i una advertència del Bisbe. No hi ha marca d'impremta, data, ni autor. | 08130-61 | Església de Sant Martí de Montclar | Sant Martí es celebra l'onze de novembre. Aquest sant va néixer a Pannònia vers l'any 316, de pares gentils. Va deixar la milícia per fer-se deixeble de sant Hilari de Poitiers. Després d'una etapa eremita, va fundar el primer monestir d'Occident, Ligugé, on va fer vida monàstica sota la direcció de sant Hilari. Després va ser ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours. Va adoctrinar el clergat i va evangelitzar els pobres. Va morir l'any 397, essent el primer no màrtir venerat com a sant. La devoció a Sant Martí a la Catalunya vella s'explica pel fet que els carolingis el veneraven i erigien una capella a tots els cims que conquerien. És patró dels soldats, teixidors i fabricants tèxtils. A Catalunya era protector dels que tractaven amb cavalls, mules i altre bestiar de ferradura i de peu rodó, els forjadors i manyans. Diu la tradició que Sant Martí també va ajudar els catalans en la seva lluita contra els sarraïns. Són moltes les esglésies dedicades a aquesta devoció a la Catalunya Vella, i concretament al Berguedà. | 42.0184600,1.7653700 | 397780 | 4652563 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53974-foto-08130-61-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53975 | Col·lecció de Montclar al Museu de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-montclar-al-museu-de-berga | Carreras, J. (1999). Una sepultura medieval al poble de Montclar. L' Erol, revista cultural del Berguedà, núm 61. Pp. 14-17. Castany, J. i altres (1990). El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Guia de Museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1999. | Molts materials són fragmentats. L'olleta es conserva sencera. | Al Museu Comarcal de Berga es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments de Montclar en els que va intervenir el grup d'arqueologia del Museu els anys 60 i 70. De la sepultura que es va descobrir al nucli es van recollir fragments de terrissa grisa, alguns pertanyents a una olleta que es va reconstruir i que es conserva al Museu, així com els ossos humans que es van trobar dins la sepultura. L'olleta es va trobar damunt el pit de l'esquelet i per les seves característiques (pasta grisa negrosa, de cocció reductora, feta a torn, bicònica amb vora exvasada) es datada vers el final del segle XI o XII. També es conserva material del jaciment del turó de El Verdaguer consistent en fragments ceràmics de ceràmica oxidada ibèrica i de vernís negre; una part del material el conserva el Sr. Carreras i altra part està dipositada al Museu Comarcal de Berga. | 08130-62 | Museu Comarcal de Berga. Espai de Reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga | El Museu de Berga es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu preservar, documentar i donar a conèixer el patrimoni històric i artístic de la ciutat i la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins l'any 1980. Actualment la secció d'arqueologia del Museu es troba a la sala de reserva ja que està pendent una nova ubicació i reorganització. El grup d'arqueologia del museu es va formar l'any 1962 per iniciativa d'aficionats de la zona encapçalades per Josep Carreras, que durant els anys 60 i 70 es van dedicar a realitzar algunes prospeccions i excavacions arqueològiques a la zona. | 42.0182000,1.7650900 | 397756 | 4652535 | 08130 | Montclar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53975-foto-08130-62-1.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53976 | Col·lecció de Montclar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-montclar-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | AA.DD. . (1990) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'art romànic i gòtic. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AA.DD. . (2004) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg 1, segle XVI-XX. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Castany, J. (1990). 'El megalitisme i les coves sepulcrals i d'hàbitat', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 113-165. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Llorens, A.; Guerrero, Ll.; Lorenzo, J.I.; Lázaro, F. (1975). Cueva sepulcral del Home Mort de Circuns, Montclar (Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispano. Prehistoria, núm. 4. Madrid. Pp. 339-356. Llorens Solé, Antoni; Guerrero Sala, Lluís Antoni; Lorenzo Lizalde, José Ignacio (1976). Memoria preliminar de excavación de la cueva sepulcral del Home Mort de Circuns (Montclar, Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispánico. Prehistoria, núm. 5. Madrid. Pp. 247-252. Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225. Serra, R. (1990) El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L'Erol núm. 29. P. 49. | Al Museu es troben diferents objectes, tan arqueològics com artístics procedents de les esglésies. Pel que fa al material arqueològic, es va dipositar el que es va extreure de l'excavació realitzada a la Bauma de l'Home Mort de Circuns; hi ha part d'un esquelet, fragment d'una olla ceràmica, fragment d'un punxó d'os, fragment d'espàtula d'os, fulla de sílex, fragments de dues plaquetes d'os, fragment d'ullal de porc fer; en altres fosses no identificades del mateix jaciment es van extreure un burí de sílex, un gratador de sílex, fragments d'espàtula d'os, fragments de punxó d'os, una dena de collar d'esteatita i una petxina univalva amb una incisió anular per a sostenir-la com a penjoll. Dels objectes procedents de les esglésies, es conserva la lipsanoteca de Sant Quintí de Montclar (MDCS núm. inv. 965), que va entrar al Museu abans de 1910. Es conserven diversos fragments de dos antics retaules desapareguts i procedents de Sant Martí de Montclar que van entrar al Museu el 1946 i que es troben fragmentats ja que les taules es van utilitzar per construir la calaixera de la sagristia. Un és l'antic retaule gòtic datat al segle XV-XVI (núm. de registre MDCS 33); la peça central de 80 x 110 cm, de pintura al tremp sobre taula amb la imatge de Sant Martí, patró de l'església, assegut en una càtedra amb la mitra i el bàcul, beneint amb la dreta, es veu part d'una segona escena amb dues figures i l'escena del sant mort i estirat al llit; així com un altre fragment de 80x30cm. També hi ha tres fragments de d'un retaule renaixentista datades al segle XVII, que amiden respectivament 105x78cm, 105x70cm, 107x63,5cm, (Núm. de registre MDCS 55.1-3). Representen escenes de la vida del sant patró: la consagració com a bisbe de Sant Martí, el sant ressuscitant un mort, i Sant Martí partint la capa amb un pobre, escenes de la iconografia més popular d'aquest sant bisbe. També conserva en dipòsit un calze que el bisbe Morgades va regalar al doctor Josep Sobrevias i Parcerissa, teòleg procedent de Montclar, després de la celebració del 20è aniversari d'ordenació, l'any 1898. Aquest calze des del 1911 s'utilitzava a la parròquia de Montclar en la cerimònia que acompanyava la celebració del vot del poble a Sant Sebastià, per expressa voluntat de Josep Sobrevias, que ho deixà escrit a les darreres voluntats certificades a Roma el 28 de juny de 1908. El calze, acompanyat de la patena, la cullereta i la pàl·lia, va ser dipositat al Museu per la família Giró-Sobrevias l'any 2002. És un calze d'argent, porcellana, vidre, amb formes neogòtiques i realitzat a finals del segle XIX. | 08130-63 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | El Museu de Solsona es va crear l'any 1896 impulsat pel Bisbe Ramon Riu i Cabanes que creà l'Aula d'Arqueologia Cristiana i inaugurà el museu amb una col·lecció d'objectes d'art i ús litúrgic instal·lada a l'edifici del Seminari. Des-de l'any 1981 la Generalitat col·labora amb el Museu a través del Departament de Cultura, fet que va provocar una renovació en les sales d'exposició. L'any 1909, Mn. Joan Serra Vilaró entrà com a director del Museu i impulsà campanyes d'excavació arqueològiques que van proporcionar gran quantitat de materials arqueològics al Museu, ampliant així les col·leccions. El material que predomina al Museu és aquell que procedeix de les excavacions de Mn. Serra Vilaró i el que prové de les esglésies pertanyents al Bisbat. Per aquest motiu conserva material de la zona del Berguedà propera, com Montclar. A la bauma sepulcral col·lectiva, que en el moment de la descoberta ja havia estat saquejada, es va realitzar una excavació d'urgència durant 15 dies del mes de maig de 1973 per membres del Museu de Solsona sota la direcció d'Antoni Llorens Solé. Els arqueòlegs del Museu de Solsona van centrar la seva feina en la descripció del jaciment, en l'estudi planimètric i en la recollida d'alguns ossos i materials. | 42.0182000,1.7650900 | 397756 | 4652535 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53976-foto-08130-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53976-foto-08130-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53976-foto-08130-63-3.jpg | Legal i física | Medieval|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Neoclàssic|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Degut a l'interès d'alguns objectes, s'ha fet una fitxa individualitzada d' alguns. | 85|93|94|95|98|99|79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53980 | Fons de l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-solsona-0 | <p>BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pas. 237-248. Cardona. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. BARTRINA, E. (1998). Arxiu Diocesà de Solsona. Vol.7, Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Generalitat de Catalunya. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. PAGAROLAS I SABATÉ, LAUREÀ (Coordinador). (2005). ELS FONS DE PROTOCOLS DE CATALUNYA. Estat actual i proposta de sistematització. Associació d'Arxivers de Catalunya, Generalitat de Catalunya. PLANES, R. (1985). Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona. Fundació Noguera. Barcelona.</p> | <p>A l'Arxiu hi ha dipositada la següent documentació referent a Montclar: una part del fons del Monestir de Serrateix amb pergamins, lligalls de paper i llibres de capbrevació en els que s'esmenten les propietats que tenia el monestir al terme de Montclar; l'arxiu parroquial del terme; un fons notarial de protocols de Berga (1700-1759), Cardona (1337-1685), Casserres (1771-1772), en el que hi ha alguna documentació sobre Montclar; al fons notarial hi ha el Manual de notari Pere Ventallola (1678-1689) que conté capítols matrimonials i algun fa referència a persones de Montclar; visites pastorals segles XVI a XIX. L'arxiu parroquial de Montclar és de 1587 a 1976 i consta de l'arxiu de l'església de Sant Martí i la sufragània de Sant Quintí. Es conserven 10 llibres de baptismes (1567 a 1939), 3 llibres de matrimonis (1595 a 1929), 2 llibres de defuncions (1595 a 1929). També hi ha el Llibre de l'obra 1646-1686, i el Llibre de caixa 1895. La consueta de 1677, el Llibre o manual de comptes donats per la priora de Sant Quintí, sufragània de Sant Martí, Priora Mariana Ribera alias Pujol, 1673. El Llibre o manual de comptes, per les obres de Sant Quintí, Josep Soler masover de la casa de Sant Quintí, 1673. Una llibreta de les collites de la rectoria de Montclar, 1831 a 1847.</p> | 08130-67 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix i la documentació parroquial que els darrers anys s'ha anat traslladant. L'Arxiu Diocesà de Solsona es troba als baixos de l'edifici del Palau Episcopal.</p> | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53984 | Pèsol negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pesol-negre | MASSANÉS, Toni (1997).La Cuina del Berguedà. Evolució i receptari. Fundació Alicia. | El pèsol negre és un llegum autòcton del Berguedà i de cultiu exclusiu al territori. La seva producció és reduïda i el fet que encara no hagi estat una varietat millorada genèticament li confereix unes característiques concretes i moltes vegades de difícil estandardització en processos culinaris. En fresc és un llegum amb tonalitats verdoses, marrons i violetes, que es ven sec. Botànicament parlant, el pèsol pertany a la família de les lleguminoses. Des del punt de vista nutricional té una composició semblant a la resta de llegums. L recepta tradicional de cuinar els pèsols negres és bullits, barrejats escorreguts amb la cansalada passada per la paella amb els seu suc. En alguns casos es posa per sobre l'all i julivert picats cru per sobre. | 08130-71 | Montclar | És un dels plats més freqüents i característics de la Fonda de Montclar. La mateixa família que regenta la fonda els va baixar de Montenisell, prop de Coll de Nargó, fa 35 anys i els cultiven a un camp proper al nucli urbà. El pèsol és un producte que es cultiva ja a molts indrets de la comarca, tot i que és molt freqüent a Gósol i La Pobla de Lillet. | 42.0177500,1.7646000 | 397715 | 4652485 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53984-foto-08130-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53984-foto-08130-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54001 | Cal Boatà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boata | Es troba en ruïnes | Casa de planta rectangular que es troba al peu d'un antic camí que actualment acaba a cal Peraire. Resten part dels murs perimetrals que ens deixen veure una casa de dimensions considerables, que devia ser de planta, pis i golfes sota teulada que seria a doble vessant. No es conserven elements remarcables, tot i que es distingeix clarament un edifici fet en diferents fases, que la construcció era amb pedra i amb cantoneres ben escairades i dividida en tres crugies perpendiculars al carener de la teulada. | 08130-88 | La Devesa | No es disposa d'informació històrica d'aquesta casa, però si que sabem que el 1994 ja estava en ruïnes. | 42.0196600,1.7553600 | 396953 | 4652708 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54001-foto-08130-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54001-foto-08130-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54017 | Cal Salla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salla | Es troba enrunada | Cal Salla era una antiga masia ubicada sobre un turó, de la que únicament queden les ruïnes dels paraments. Els murs són de paredat comú amb carreus ben escairats a les cantonades de la planta baixa, i de maó massís a la planta superior. L'estat de les ruïnes no permeten esbrinar com seria la planta ni la coberta. | 08130-104 | Baga de cal Salla, zona Les Sitges | No s'ha trobat informació històrica d'aquesta casa. | 42.0041900,1.7814800 | 399091 | 4650960 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54017-foto-08130-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54017-foto-08130-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54017-foto-08130-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54024 | El Rentador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rentador-1 | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | La zona coneguda com el Rentador és una zona de pas del torrent de la rasa del Casó que discorre entre el Casó i ca l'Anton. L'aigua queda canalitzada i recull també les aigües de la font del rentador que es troba en aquest indret. | 08130-111 | Rasa del Casó | Possiblement hi hauria alguna casa en aquesta zona, ja que s'esmenta al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Rentador, Fernando Serra. | 42.0247100,1.7531000 | 396774 | 4653272 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54024-foto-08130-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54024-foto-08130-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54028 | Font dels Racons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-racons | La font es troba propera al nucli de Montclar, al peu de la carretera que des del nucli porta cap a l'Espunyola. Cal sortir a la dreta pel primer trencant, abans d'arribar al de la casa dels Racons Actualment la font està canalitzada al nucli, tot i que al lloc encara resta un abeurador. | 08130-115 | Propera al nucli urbà | 42.0193400,1.7680900 | 398006 | 4652658 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54028-foto-08130-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54028-foto-08130-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 54031 | Alzines del Pla de les Alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-pla-de-les-alzines | Alzinar ubicat a migdia de la carretera que des de l'Espunyola porta al nucli de Montclar. Aquest alzinar és l'espai on té lloc la Fira de Reis de gener, amb diverses activitats lúdiques i festives relacionades amb la fira. Es tracta d'un bosc d'alzines (Quercus Ilex) que s'ha mantingut en bon estat en el seu conjunt. El seu interès radica en haver-se convertit en les restes marginals del que devia haver estat la vegetació originària d'aquesta zona abans de la irrupció de l'agricultura, especialment del conreu de cereals, que va desforestar els voltants i els plans veïns. Aquest tipus de transformació del medi ambient, fa que les restes d'un antic bosc d'alzines es converteixin en una zona d'alt interès natural. D'altra banda cal afegir el valor simbòlic d'aquest bosc, constituint un important punt en d'imaginari de la població local. | 08130-118 | Pla de les Alzines | 42.0242300,1.7763300 | 398696 | 4653191 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54031-foto-08130-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54031-foto-08130-118-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El lloc també s'anomena Firal dels Reis, ja que es realitza la Fira anual de Reis. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54032 | Alzina de Les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-escoles | Davant les antigues escoles hi ha una alzina de considerables dimensions. Es tracta d'una alzina amb un perímetre de tronc d'aproximadament 1 metre. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 10 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 10 metres. | 08130-119 | Les Escoles, Les Forques | 42.0268900,1.7811000 | 399095 | 4653480 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54032-foto-08130-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54032-foto-08130-119-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 54033 | Riera de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clara-1 | AA.DD. (1970). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Vol 7, pàg. 336. | Riera de la conca dreta del Llobregat, de cabal molt irregular. La riera de Clarà neix a Capolat, al serrat de Runers, a 1350m d'alçada, davalla per l'oest des de l'altiplà de Capolat després de travessar el terme de L'Espunyola i baixa per la Baga de Sant Salvador entrant al terme d'Avià a prop de la casa El Verdaguer, travessa el terme d'Avià drenant l'antiga quadra de Clarà, a la que dona nom, i finalment entra al terme de Casserres on l'aigua és recollida a l'embassament de Casserres per seguir fins a desguassar al Llobregat al terme de Casserres a la colònia Viladomiu Nou. Fa de terme entre els municipis d'Avià i Montclar, passant per l'extrem de ponent de l'enclavament de Sant Quintí. La riera de Clarà es troba en un relatiu bon estat de conservació i manté una bona mostra dels sistemes naturals fluvials del curs mitjà del riu Llobregat. Mostra fragments interessants de vegetació de ribera, amb boscos i herbassars higròfils. Per la seva qualitat de les aigües, manté comunitats d'algues calcàries incrustants i invertebrats associats, típiques de rieres sobre lloses calcàries. El poblament faunístic és el típic associat a aquests hàbitats, destacant la presència de barbs. Forma diferents salts de poca alçada al llarg del seu recorregut amb clots, alguns bastant fondos. | 08130-120 | Nucli de Montclar | El topònim surt per primera vegada l'any 907: kastro Clariano, a l'acta de consagració de St. Martí d'Avià (BARAUT, 1978). El topònim està estretament relacionat amb la riera de Clarà fent possiblement referència a la qualitat de clar, o amb el mot llatí clerano: lloc on s'han tallat arbres i s'ha creat un clar. Per tant el nom pot procedir de la característica de la riera (aigua clara) o bé de l'obertura d'un lloc al bosc on s'instal·laria el castell de Clarà. No sabem si la riera donaria nom al lloc i al castell o si seria a la inversa ja que hi ha les dues possibilitats. També hem de recordar el topònim de Montclar, que repeteix també el nom. | 42.0456700,1.8156700 | 401986 | 4655525 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54055 | Font i dipòsit del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-diposit-del-rector | Al costat de la bassa, darrera del cementiri, hi ha la estructura d'un dipòsit que té adossada una font. El dipòsit es troba dins una edificació de planta quadrada, fet amb paredat i cantoneres de maó, cobert amb cúpula semiesfèrica de base quadrada. Té una única portella oberta a la paret de migdia. A la mateixa façana hi ha una aixeta i un abeurador de pedra que formen una font. | 08130-142 | Nucli de Montclar | Sembla que aquest dipòsit s'ompliria amb aigua provinent de la font dels Racons, propera al nucli. Servia pel regadiu dels horts del rector, al costat de l'església. | 42.0183300,1.7650600 | 397754 | 4652549 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54055-foto-08130-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54055-foto-08130-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54058 | Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa | Al nucli, entre l'església i l'Ajuntament, hi ha una antiga bassa de forma circular que queda tancada per quasi tot el seu perímetre per un mur de pedra d'uns dos metres d'alçada sobre el que s'ha posat una barana. Al voltant han crescut arbres i vegetació que en algunes èpoques de l'any creen un espai tancat i ombrívol. Té un accés obert a l'extrem sudest, obert al mur i amb uns graons que permeten baixar al centre de l'espai que actualment està sec. Al perímetre de la basa una graonada forma un banc seguit. | 08130-145 | Nucli de Montclar | Aquesta bassa es troba al costat del dipòsit i la font del Rector, i possiblement s'ompliria amb aigua de pluja i amb aigua d'aquesta font. La Fira de Reis s'havia fet anteriorment a la plaça del poble, i aquesta bassa s'utilitzaria com a abeurador pel bestiar que es comercialitzava a la fira. | 42.0184300,1.7650700 | 397755 | 4652560 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54058-foto-08130-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54058-foto-08130-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54058-foto-08130-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al costat de la font i dipòsit del Rector | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54062 | Pedró de El Muntanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-el-muntanya | Galera Pedrosa, A. (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A Novell, tardor 1996, Manresa. Pp. 21-28. Riu, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pas. 65- 87. | A peu de l'antic camí Ral de Cardona o Strata Kardonensis, al límit entre Montlcar i L'Espunyola hi ha un bloc de pedra que podria ser la base d'una creu de terme. És un bloc de forma cilíndrica tallat en pedra, d'aproximadament 90cm de diàmetre i 0,60 d'alçada, amb un forat de forma quadrada tallat al centre, on segurament s'emplaçaria una antiga creu. Suposem que és la base d'una creu de terme degut a que s'ha conservat el topònim de pedró a la topografia. | 08130-149 | Nord del terme, límit amb l'Espunyola | Les creus de terme es disposaven a les cruïlles de camins importants o a l'entrada de poblacions. Aquesta creu indica el pas del camí Ral de Cardona o strata kardonensis. La strata Kardonense eren els camins públics que portaven fins al castell dels Cardona i que trobem documentada al menys des del segle X. Una d'aquestes vies era el camí de la sal, la via salinaria. La documentació més antiga on s'esmenta és l'acta de consagració de de l'església de Sant Joan de Montdarn, el 922. El camí que tractem aquí és el que des de Cardona portava cap a Berga a través de la vall de la riera de Navel. Aquest camí es van mantenir intacte essent un dels principals eixos de comunicació fins a la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar el Pla General de carreteres. | 42.0283600,1.7393700 | 395643 | 4653694 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54062-foto-08130-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54062-foto-08130-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54062-foto-08130-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Desconeixem la cronologia d'aquest element. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54063 | Roques de les Serps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-les-serps | Zona de superfície rocosa formada per conglomerats i gresos rogencs. Es tracta d'un conjunt de plaques compactes que configuren una superfície grisa que destaca enmig del paisatge vegetal i que s'estén a cada banda del camí. La denominació li prové de les serps que, en recerca de calor i sol, passen per sobre les roques. | 08130-150 | Cal Capçana | 42.0329300,1.7477500 | 396344 | 4654191 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54063-foto-08130-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54063-foto-08130-150-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 123 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54064 | El Roc de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-de-les-bruixes | El Roc de les Bruixes està format per un conjunt de dos grans blocs de pedra que es troben inclinats i amb la superfície superior plana, un en front de l'altre. Sembla que es va partir en dos fragments fa pocs anys. | 08130-151 | Sota la casa Cabirols | La tradició local explica que la pedra tapa un forat on hi vivien unes bruixes. També la tradició diu que els pagesos de la zona van cremar les bruixes perquè estaven cansats que fessin ploure cada dia. | 42.0181200,1.7437000 | 395985 | 4652551 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54064-foto-08130-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54064-foto-08130-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El conjunt es troba al peu del camí que porta des del nucli de Montmajor a la casa Cabirols, situada al límit entre els termes de Montclar i Montmajor. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54065 | El Salt de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-la-talaia | <p>Saltant que es produeix a la riera del Salt, davant la casa anomenada del Salt de la Talaia, al nord del terme municipal i proper a Montmajor. És un saltant natural que cau d'una alçada de 10m aproximadament degut al desnivell que forma la roca en aquest indret. La vegetació cobreix en part el salt que es pot distingir des de la part baixa de la riera. Abans del saltant el torrent es diu Torrent del Salt, i a partir d'aquí també se l'anomena Torrent de l'Atalaia. L'aigua d'aquest torrent desemboca a la riera de Navel o de Montclar que acaba al riu Cardener.</p> | 08130-152 | El Salt de la Talaia | 42.0375400,1.7570900 | 397125 | 4654692 | 08130 | Montclar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54065-foto-08130-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54065-foto-08130-152-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-10-23 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54074 | Font de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-quinti | No es conserva en gaire bon estat la font | Als camps que es troben al sud de l'església de Sant Quintí hi ha una font canalitzada. Té un broc metàl·lic que canalitza l'aigua que prové del torrent i segurament de captacions subterrànies a la zona. És una font que raja quasi tot l'any. L'any 2017 es va restaurar i netejar l'entorn, deixant al descobert el broc i un safareig que hi ha al costat de la font. | 08130-161 | Sant Quintí de Montclar | 42.0438900,1.8072700 | 401288 | 4655337 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54074-foto-08130-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54074-foto-08130-161-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54075 | Font de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rovira | La Font de la Roureda o de la Rovira, es troba a la Baga de Montclar, uns metres per sota el camí, a la capçalera d'un torrent secundari de la riera de Montclar. Està a prop del nucli, prenent el camí sota les bústies. És una font canalitzada que té broc metàl·lic subjecte a una paret d'obra. L'aigua sobrant retorna al torrent. La zona era un bosc de roures, d'aquí la denominació. | 08130-162 | Nucli de Montclar | 42.0217800,1.7673500 | 397949 | 4652929 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54075-foto-08130-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També s'anomena Font de la Roureda. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54088 | Sepultures Santa Creu de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-santa-creu-de-montclar | Bolós, J.; Pagès, M. Les sepultures excavades a la roca a les rodalies de Serrateix. Dins Catalunya romànica XII, El Berguedà,. P. 530. | Prop del mas Santa Creu es troben diverses sepultures excavades a la roca. No s'han pogut localitzar, tot i que diversos autores les esmenten. | 08130-175 | Santa Creu de Montclar | A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. Les tombes es cobrien amb lloses de pedra encaixades. Aquest conjunt de sepultures no ha estat fruit de cap excavació arqueològica però poden haver patit intervencions furtives. Les referències històriques més antigues que s'han trobat del mas Santa Creu són al fogatge de 1497, que surt esmentat en Santacreu, i al de 1553 que esmenta a Joan Santacreu com un dels caps de casa de les vint famílies que aleshores poblaven Montclar de Berguedà. La casa devia tenir relació amb l'església propera, que sembla que no va ser mai parròquia i al segle XVIII quedà com a capella particular de la casa, ja que no s'esmenta ni tan sols com a sufragània de Sant Quintí. Tot i que no es conserven elements que denotin la seva antiguitat, l'estructura ens mostra una possible domus o casa forta que segurament seria coetània als inicis de l'església al segle X-XI. | 42.0284700,1.7440500 | 396031 | 4653700 | 08130 | Montclar | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54089 | Balma Fosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-fosca | Fotografia de Panoramio (petjades). | Balma o bauma situada al peu del torrent anomenat rasa de Cal Fàbregas. Forma una cavitat allargada, d'uns tres metres de profunditat que ha estat formada per l'erosió de l'aigua del torrent en un vessant rocós. Per l'interior de la balma circula l'aigua del torrent que ha produït formacions rocoses al paviment de la balma i que li proporcionen una singularitat paisatgística. No hi ha restes visibles de que hagués estat habitada en algun període històric. | 08130-176 | Clot de les Barraques o Torrent de cal Fàbregas | La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca. Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 42.0021000,1.8047200 | 401012 | 4650700 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54090 | Toll del Xuclador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-del-xuclador-0 | Fotografia de Panoramio (petjades). | Toll que es forma al torrent de Cal Fàbregas, molt proper a la balma Fosca. És un toll natural que es forma per l'acumulació de l'aigua en una fondalada del torrent. | 08130-177 | Clot de les Barraques o Torrent de cal Fàbregas | 42.0056800,1.8047800 | 401023 | 4651098 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54090-foto-08130-177-2.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 123 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54092 | Sepultura de l'Horta de Circuns o de Coll de Ralic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-lhorta-de-circuns-o-de-coll-de-ralic | Està fragmentada i erosionada | Fragment d'una sepultura ubicada a un marge que ha quedat erosionada . Es troba sota una gran llosa sota la que sobresurten alguns ossos llargs. No ha estat excavada i es desconeix la ubicació de la resta de lloses del conjunt. | 08130-179 | Coll de Ralic | Descoberta pel propietari de Circuns netejant bosc, qui va donar coneixement a la Societat d'Arqueologia del Berguedà. No s'ha fet cap intervenció. | 42.0027800,1.8040600 | 400959 | 4650777 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54092-foto-08130-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54092-foto-08130-179-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La cronologia és aproximada, ja que no s'ha trobat material associat. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54093 | Pi gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-2 | Al costat de la riera hi ha una de les poques agrupacions de pins que queden en aquesta zona, els incendis i la roturació de terrenys han provocat la desaparició de molta vegetació. En aquest lloc es conserva algun pi de considerables dimensions, del tipus Pinus halepensis o pi blanc. Molt freqüent a la zona mediterrània. | 08130-180 | camí del Clot de l'Infern | 41.9980700,1.7638300 | 397619 | 4650301 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54093-foto-08130-180-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 54098 | Tina de la Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-casa-gran | Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estudis del Bages i l'Àmbit de Recerques del Berguedà. | Es troba en ruïnes | Davant el camp que es troba a l'altre banda del camí de la Casa i Gran i la Caseta. És una estructura de planta quadrangular, situada al peu d'un camp i al costat d'un marge, de la que resten les quatre parets que tanquen l'espai amb una alçada de un metre i mig, l'obertura de la porta oberta a migdia. Els murs són de pedra, amb cantoneres ben tallades, i amb algunes filades disposades en opus spicatum. Dins l'estructura hi ha una tina circular excavada a la roca que actualment es troba plena de terra i tapada de vegetació. | 08130-185 | La Casa Gran | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. La Casa Gran és un edifici que ens recorda el mas torre característic dels segles XII-XIII de caràcter defensiu, i que ha sofert poques modificacions. Tot i que la casa no surt directament a cap documentació antiga, en desconèixer el topònim inicial o el propietari, no sabem quina de les esmentades als fogatges és aquesta. | 42.0296700,1.7537400 | 396835 | 4653822 | 08130 | Montclar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54098-foto-08130-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54098-foto-08130-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54098-foto-08130-185-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La cronologia és dubtosa, ja que l'únic element de datació és el mur disposat en opus spicatum i la mateixa tina. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54099 | Roca dels Morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-dels-morts | Al peu del camí que surt del nucli pel Portalet i que porta a la casa El Riu i Montmajor, a la banda de sota de la carretera i a prop de la tanca d'aquesta en un indret en que la tanca queda dividida per permetre el pas del camí, hi ha un roc de grans dimensions amb la cara superior horitzontal. | 08130-186 | Montclar | Degut a que el cementiri de Montclar es troba al nucli i situat en un lloc elevat respecte a les cases de l'entorn, la gent que vivia a l'altre banda del riu en direcció a Montmajor, quan duia les despulles d'algú que s'havia mort, descansava a meitat del camí que era tan dret, en aquesta pedra plana abans de fer la darrera pujada fins al nucli. | 42.0185000,1.7634300 | 397619 | 4652570 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54099-foto-08130-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54099-foto-08130-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54100 | Roure de El Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-el-riu | Entre la casa de El Riu i els coberts que es troben a la banda de ponent, hi ha un roure de grans dimensions, aproximadament el tronc a la part mitja fa uns tres metres de perímetre. A la base del tronc hi ha un forat. | 08130-187 | El Riu | 42.0184900,1.7621700 | 397515 | 4652570 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54100-foto-08130-187-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53921 | El Verdaguer, jaciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-jaciment | <p>Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225.</p> <p><span><span><span>Asensio, David i altres (2020) El Solsonès en època d’Anníbal: el poblament ibèric a la zona durant el segle III aC (300-180 aC). Treballs d’Arqueologia, núm. 24. P. 78.</span></span></span></p> | III aC | No es coneix l'estat del jaciment ja que no s'ha fet cap intervenció. | <p>Possible poblat aturonat sobre una plataforma de 150m de llargària per 50m d'ample que es troba proper sobre un serrat de poca alçada a llevant del mas Verdaguer. En una prospecció superficial feta per J. Carreras, es va trobar ceràmica oxidada ibèrica i de vernís negre romana. També s'observen concentracions de pedres circulars que indiquen la presència de sitges, a més de restes d'una possible muralla en el vessant nord-oest.</p> | 08130-8 | Serrat del Verdaguer | <p>La seva morfologia recorda el poblat ibèric de Sant Miquel de Sorba. No s'ha fet cap intervenció arqueològica, només prospecció en superfície amb recollida de materials. Una part del material el conserva el Sr. Carreras i altra part està dipositada al Museu Comarcal de Berga.</p> | 42.0314000,1.7694100 | 398135 | 4653995 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53921-foto-08130-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53921-foto-08130-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53921-foto-08130-8-3.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-08-15 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 83|81 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53922 | Sepultures de Pla de Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-de-pla-de-caus | Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225. | IX-XII | El jaciment de Pla de Caus es troba proper a la masia de la que pren el nom. S'hi accedeix per una pista que surt del P.K. 31,8 de la carretera de Solsona a Berga. S'ha de seguir aquesta pista uns 900 metres fins trobar un camí que arrenca vers el sud-oest i 200 metres abans d'arribar a la casa de Pla de Caus, a uns 500 metres d'aquest camí s'arriba a l'extrem d'un camp, i entre aquest i el mateix camí, hi ha una lleugera elevació coberta de bosc de pi on es troben un conjunt de tombes orientades en sentit est-oest i amb els peus a llevant. Es tracta de sis tombes fetes en lloses, totes elles saquejades i entre les quals encara poden haver-hi altres inèdites. En quant a la seva cronologia es pot considerar alt-medieval, en tractar-se d'un lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu o necròpolis, tot i que no es pot aproximar més la datació. | 08130-9 | Pla de Caus | A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. La tomba es cobria amb lloses de pedra encaixades, com en el cas d'aquest conjunt que es troba proper a la casa Pla de Caus. | 42.0423700,1.7604900 | 397414 | 4655224 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53922-foto-08130-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53922-foto-08130-9-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53969 | Camí Ral de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-cardona-0 | Galera Pedrosa, A. (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A Novell, tardor 1996, Manresa. Pp. 21-28. Riu, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pas. 65- 87. | X-XIX | Alguns trams del traçat no es conserven. | A Montclar es creuen dos camins Rals: el de Berga a Solsona, i el de Berga a Cardona; era un punt de confluència on s' unien els camins de les comarques del Berguedà, el Solsonès, el Bages i Osona. Actualment resten alguns trams d'aquests camins, ja que una part s'ha utilitzat per fer passar les carreteres actuals, i altra part s'ha perdut en llaurar els camps i modificar les rutes. En els trams que es conserva, el camí fa aproximadament entre 2 i 3 m d'ample, i es manté aquesta amplada en tot el seu recorregut. El que portava a Cardona passava pel nord del terme, més amunt de cal Capçana venint de Pla de Caus i enfilava cap a Montmajor, d'aquí baixava a la riera de Navel i seguia paral·lel a la riera fins a Cardona. Un altre ramal travessava el nucli d'est a oest, era el camí que des de Berga passant per Casserres portava a Montmajor i Solsona. | 08130-56 | Montclar | La strata Kardonense eren els camins públics que portaven fins al castell dels Cardona i que trobem documentada al menys des del segle X. Els camins Rals eren camins públics utilitzats per les comunicacions generals i de més trànsit que posaven en comunicació poblacions importants. Eren patrimoni de la corona i construïts a expenses seves. A més dels camins Rals hi havia d'altres camins secundaris que unien pobles i llocs i que es van convertir en camins més importants a força d'utilitzar-los. Gran part d'aquests camins es van mantenir fins ben entrat el segle XX, essent substituïts per carreteres que conservaren alguns traçats. Un dels camins més transitats ja des de l'Edat Mitjana era el Camí Ral de Cardona, que unia les poblacions de Berga i Cardona (Strata Kardonensis), documentada al menys des del segle X (Riu, 1985). Aquest camí des de Cardona seguia la riera de Navel de Cardona a Sant Joan de Montdarn, passant pel terme de Montclar amb el límit amb l'Espunyola, al nord. Generalment als camins hi havia serveis propers, com els hostals o hospitals que es trobaven a prop de grans nuclis habitats i en els camins més importants. També una important via era el camí de la sal, la via salinaria, que fa el mateix recorregut. La documentació més antiga on s'esmenta és l'acta de consagració de de l'església de Sant Joan de Montdarn, el 922. Aquest camí es van mantenir intacte essent un dels principals eixos de comunicació fins a la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar el Pla General de carreteres. | 42.0377100,1.7476800 | 396346 | 4654722 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53969-foto-08130-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53969-foto-08130-56-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml