Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53919 | Sepultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura | Carreras, J. (1999). Una sepultura medieval al poble de Montclar. L' Erol, revista cultural del Berguedà, núm 61. Pp. 14-17. Castany, J. i altres (1990). El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. | XII | Actualment no existeix aquest element | Es tracta d'un enterrament medieval de fossa excavat a terra, però que estava mancada de qualsevol tipus de protecció de lloses, probablement pel fet que aquest indret anteriorment havia estat un hort treballat durant molts anys i segurament les lloses foren arrencades d'antic. Aquesta és una zona amb poca potència de sediment, uns 30 cm, degut a aquestes afectacions. Molt probablement encara pot haver-hi altres sepultures, tenint en compte que hi ha notícia d'una troballa amb un mort adult que es trobava en posició fetal i cobert per una llosa gran, de 70 cm de longitud, i sense material; així com han aparegut nombrosos fragments de terrissa grisa a tot l'entorn. La sepultura d'aquesta fitxa contenia un esquelet situat en decúbit supí, en direcció est-oest i amb el cap situat a oest i amb la cara mirant a sud-est; disposat a una fondària d'uns 75cm. Entre els braços de l'esquelet i abraçat amb ells, hi havia una olla de ceràmica globular de pasta grisa fosca, de cocció reductora, feta a torn lent (15cm de diàmetre màxim, 13cm de boca, 15,5m d'alçada), fragmentada però consolidada gràcies a la terra interior i que havia sigut reconstruïda per la família. L'esquelet és d'un individu de sexe femení, d'un 148cm d'alçada. La cronologia de la tomba es va establir al segle XII. | 08130-6 | Nucli de Montclar | A finals de març de 1978 la família Quadras va donar notícia de la troballa d'una sepultura quan feien treballs per arranjar el jardí situat entre la casa can Salvat i l'antic porxo habilitat com a habitatge el mateix any. La família ho va comunicar al Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga que van realitzar una excavació. La sepultura estava ubicada a la dreta del camí d'entrada al nucli de Montclar, molt propera a l'església, i es trobava excavada en part, ja que havia quedat afectada en l'actuació al jardí. No s'ha realitzat cap excavació amb posterioritat a aquesta identificació. El nucli del poble de Montclar es troba situat sobre un turó on es troba l'església de Sant Martí i un conjunt de cases que van ser majoritàriament reconstruïdes a partir dels anys 1960. Les sepultures trobades en aquest entorn podrien correspondre a l'antiga necròpolis de l'església. | 42.0179600,1.7655200 | 397791 | 4652507 | 08130 | Montclar | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53919-foto-08130-6-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El material extret es troba dipositat al Museu Comarcal de Berga. La fotografia és de J. Cortina Serra i el dibuix de J. Carreras, a Carreras, J. (1999: 14-15) | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53920 | Bauma de l'home mort de Circuns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-lhome-mort-de-circuns | Castany, J. (1990). 'El megalitisme i les coves sepulcrals i d'hàbitat', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 113-165. Llorens, A.; Guerrero, Ll.; Lorenzo, J.I.; Lázaro, F. (1975). Cueva sepulcral del Home Mort de Circuns, Montclar (Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispano. Prehistoria, núm. 4. Madrid. Pp. 339-356. Llorens Solé, Antoni; Guerrero Sala, Lluís Antoni; Lorenzo Lizalde, José Ignacio (1976). Memoria preliminar de excavación de la cueva sepulcral del Home Mort de Circuns (Montclar, Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispánico. Prehistoria, núm. 5. Madrid. Pp. 247-252. Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225. | Aquesta bauma es troba situada en el límit dels termes municipals de Serrateix i Montclar. És un abric natural excavat en pedra arenisca, situat en la paret d'un braç rocós que demarca dues propietats. Les dimensions de l'abric son reduïdes, amb una amplada màxima de 120cm, 170cm de profunditat i 96cm d'alçada màxima. S'observa la presència de forats per al suport de bigues excavats en la visera de la balma. A l'interior hi ha una cata de 20cm de profunditat. La localització és difícil, ja que es troba en una zona de bosc i accidentada. La zona de l'entorn la podem considerar d'expectativa arqueològica, ja que possiblement hi hagi altres jaciments neo-eneolítics. | 08130-7 | Al sud del terme municipal | Bauma sepulcral col·lectiva que en el moment de la descoberta ja havia estat saquejada totalment. Es va realitzar una excavació d'urgència durant 15 dies del mes de maig de 1973 per membres del Museu de Solsona sota la direcció d'Antoni Llorens Solé. La descoberta va ser feta pel presbíter de Linya, que va recollir els ossos i va donar notícia de la troballa al Museu. Els arqueòlegs del Museu de Solsona van centrar la seva feina en la descripció del jaciment, en l'estudi planimètric i en la recollida d'alguns ossos i materials. Sembla que s'havien destruït uns 23 cranis i diverses parts d'esquelets que es van trobar apilonats en un racó de la balma. Es va recuperar pocs materials arqueològics, entre ells un fragment ceràmic, una punta de sílex, una dena de collar d'esteatita i una petxina univalva amb una incisió anular per a sostenir-la com a penjoll. L'estat de conservació de les restes òssies era molt dolent i fragmentat; a partir de les peces dentals es va constatar la presència de 18 individus, dels que una tercera part eren nens entre 0 i 7 anys; tot i que els arqueòlegs confirmen al menys 24. Els materials es van dipositar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 41.9920500,1.7876200 | 399580 | 4649604 | 08130 | Montclar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53920-foto-08130-7-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Fotografia antiga a: Llorens, A.; Guerrero, Ll.; Lorenzo, J.I.; Lázaro, F. (1975: 356). | 79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53922 | Sepultures de Pla de Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-de-pla-de-caus | Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225. | IX-XII | El jaciment de Pla de Caus es troba proper a la masia de la que pren el nom. S'hi accedeix per una pista que surt del P.K. 31,8 de la carretera de Solsona a Berga. S'ha de seguir aquesta pista uns 900 metres fins trobar un camí que arrenca vers el sud-oest i 200 metres abans d'arribar a la casa de Pla de Caus, a uns 500 metres d'aquest camí s'arriba a l'extrem d'un camp, i entre aquest i el mateix camí, hi ha una lleugera elevació coberta de bosc de pi on es troben un conjunt de tombes orientades en sentit est-oest i amb els peus a llevant. Es tracta de sis tombes fetes en lloses, totes elles saquejades i entre les quals encara poden haver-hi altres inèdites. En quant a la seva cronologia es pot considerar alt-medieval, en tractar-se d'un lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu o necròpolis, tot i que no es pot aproximar més la datació. | 08130-9 | Pla de Caus | A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. La tomba es cobria amb lloses de pedra encaixades, com en el cas d'aquest conjunt que es troba proper a la casa Pla de Caus. | 42.0423700,1.7604900 | 397414 | 4655224 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53922-foto-08130-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53922-foto-08130-9-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53932 | Forn oli ginebre de Les Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-oli-ginebre-de-les-sitges | El forn d'oli de ginebre del mas Les Sitges està situat a una roca al turó que hi ha al nord oest del mas, sobre una gran roca. És el rastre que queda d'un antic forn d'oli de ginebre picat completament a la roca. La part superior, on es col·locava el bidó ple de soques seques de ginebre blanc, és una incisió circular a la roca d'uns 37 centímetres de diàmetre, amb diverses petites regates picades a l'interior que convergeixen a l'extrem inferior de la circumferència, per on sortia l'oli. A partir d'aquesta circumferència comença una regata picada a la roca d'uns 62 centímetres i amb una lleugera pendent que acaba en un petit forat a l'extrem inferior del conjunt, on es recollia l'oli. | 08130-19 | Les Sitges | Els forns d'oli de ginebre servien per obtenir oli de ginebre, que és l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc; aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior o petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 42.0098200,1.7779800 | 398810 | 4651589 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53932-foto-08130-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es troba a l'aire lliure. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53941 | Molí de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sant-ponc | Bolós, J. ; Nuet, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona. Riu, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. Sancristòful Ballaró, Jaume (1996). La guerra civil a Montclar (memòries, 1936-1497). Els llibres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XIV-XX | Es troba en ruïnes. | Queden pocs vestigis de l'antic molí fariner de Sant Ponç ubicat al peu de la riera de Montclar, entre la riba dreta de la riera i el camí que des de Berga baixava fins a Cardona per dins de la vall de la riera de Montclar o de Navel. Era un molí amb bassa i pou, del que es conserven vestigis de la bassa, el rec i l'antiga resclosa medieval al llit de la riera. El que resta de l'edifici està totalment colgat de vegetació i només s'observa algun mur de la bassa, fet amb carreus de pedra escairada de grans dimensions i posada a trenca junt, formant una paret paral·lela a la riera. A l'extrem de la bassa hi ha el cup de planta circular fet amb carreus similars. Possiblement era un edifici d'estructura clàssica, cobert a dues aigües, refet al segle XVII i del que resta algun fragment de paret, un amb una porta d'arc escarser de maó. | 08130-28 | Riera de Montclar, Baga del Molí de Sant Ponç | Per les restes conservades de la resclosa els seus orígens podrien ser medievals, gòtic de finals del segle XIII o inicis del XIV, que al segle XVII es reconstruís amb un casal moliner. Possiblement era el molí del castell de Montclar, que posteriorment fou explotat per la masia de Sant Ponç que li donà nom. Fou abandonat a començaments del segle XX, ja que consta que l'any 1936 estava abandonat el molí. | 42.0259100,1.7626300 | 397565 | 4653394 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53941-foto-08130-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53941-foto-08130-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53941-foto-08130-28-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53942 | Resclosa del Molí de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-sant-ponc | Bolós, J. ; Nuet, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona. Riu, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. Sancristòful Ballaró, Jaume (1996). La guerra civil a Montclar (memòries, 1936-1497). Els llibres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XIV-XV | Sols resten els forats de l'antiga resclosa. | A la llera i laterals de la riera de Montclar, en una zona rocosa, es conserven els forats excavats a la roca que servien per posar els troncs verticals de l'antiga resclosa medieval, així com també els forats d'un petit pont de fusta que serviria per travessar la riera en aquest punt. La resclosa portava l'aigua a la bassa i des d'aquesta es produïa el salt a través d'un pou, provocant l'energia que movia el molí fariner. Els forats de la resclosa són quasi quadrangulars i formen una filera de al menys 12 forats, així com el corresponent al tornapuntes del canal; aquesta tipologia de resclosa correspon a la baixa edat mitjana. | 08130-29 | Riera de Montclar, Baga del Molí de Sant Ponç | Per les restes conservades de la resclosa els seus orígens podrien ser medievals, gòtic de finals del segle XIII o inicis del XIV, que al segle XVII es reconstruís amb un casal moliner. Possiblement era el molí del castell de Montclar, que posteriorment fou explotat per la masia de Sant Ponç que li donà nom. Fou abandonat a començaments del segle XX, ja que consta que l'any 1936 estava abandonat el molí. | 42.0261200,1.7628600 | 397584 | 4653417 | 08130 | Montclar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53942-foto-08130-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53942-foto-08130-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53942-foto-08130-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53959 | El Pla de les Alzines / Firal dels Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-les-alzines-firal-dels-reis | El pla de les Alzines és un lloc planer al costat de la carretera que porta al nucli de Montclar i que conté un bosc d'alzines centenàries. Aquest planell és l'espai on des de fa uns anys s'organitza la Fira dels Reis de Montclar. | 08130-46 | Firal dels Reis. Montclar | 42.0241700,1.7766100 | 398719 | 4653184 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53959-foto-08130-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53959-foto-08130-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||||
| 53964 | Bassa de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-sant-ponc | Bassa natural que es forma en una zona que forma un clot al costat de la carretera que porta al nucli de Montclar, davant de les Forques i al peu dels terrenys de la casa Sant Ponç. La bassa s'omple amb aigua de pluja, de forma que moltes vegades és seca, i serveix d'abeurador per bestiar. | 08130-51 | El Pla de Montclar | 42.0273100,1.7805200 | 399048 | 4653528 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53964-foto-08130-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53964-foto-08130-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 53981 | Festa Major de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-montclar | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XX-XXI | A partir de 1966 es tornà a celebrar la Festa Major. Es celebra darrerament a inicis d'agost, amb diferents actes que inclouen concerts d'havaneres, dinar popular i ball de nit. El diumenge es fa missa solemne, espectacle infantil i concurs de botifarra. | 08130-68 | Montclar | L'agrupació de teatre la Farsa de Berga va organitzar un festival d'estiu de teatre a Montclar, a la plaça, que es va fer dos anys. El 13 d'agost de 1967 es va fer El casament afortunat, obra de Francis Jammes; el 28 de juliol de 1968, El criat de dos amos, de Carlo Goldoni; i el dia 11 d'agost del mateix any Antigona, de Salvador Espriu. Concretament, a aquesta darrera es va convidar a Salvador Espriu, que va excusar la seva assistència amb una nota. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53981-foto-08130-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53982 | Trobada de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-caramelles-0 | XX | Des del 1974 es reprenen les cantades de caramelles, que encara es porten a terme. Es fa una cantada a la plaça en sortir de missa de 12, acompanyades d'algunes ballades i de ball de bastons. La cantada de caramelles es fa el dilluns de Pasqua, coincidint amb el Vot de Sant Sebastià. Es fa una trobada dels grups de caramelles de Casserres, L'Espunyola i Montmajor. | 08130-69 | Montclar | Les cantades de caramelles van iniciar-se a Catalunya al segle XVI. Segons Joan Amades al Berguedà era costum acompanyar les caramelles amb un terrabastall de petards o trets d'escopetes, i tant sols cantaven els homes. Els distintius dels caramellaires són la camisa blanca, faixa i barretina vermelles, espardenyes de vetes i un mocador de colors al coll. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53982-foto-08130-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53986 | El vot del poble a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vot-del-poble-a-sant-sebastia | Amades, J. (1952). Costumari Català. Editorial Salvat. Barcelona. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Montanyà i Buchaca, Daniel; Pujol, Joan (1993) L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà. Promocions i Publicacions Universitàries. Barcelona. AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 89-93. | XVII-XXI | La celebració del vot del poble a Sant Sebastià es celebra el dilluns de Pasqua, actualment també anomenada Festa de Sant Sebastià i que es fa amb motiu de ser un sant guaridor de la pesta amb una tradició que es remunta al segle XVII. La festa s'inicia al matí amb la celebració de Missa solemne; a la tarda es resa el Rosari cantat i antigament es feia processó. En alguna ocasió s'ha aprofitat la festa per fer altres actes paral·lels, com el de l'any 2014 en que es va inaugurar la restauració del retaule del Roser. | 08130-73 | Montclar | L'any 1677 el rector de Montclar, Josep Santacreu, fa ressenya de la processó de Sant Sebastià a una consueta de la parròquia, fet que ens porta a uns inicis d'aquesta devoció al segle XVII, possiblement lligada a altres epidèmies de pesta. L'any 1853 va arribar el còlera a Catalunya a través d'un vaixell provinent de Marsella i l'epidèmia es va escampar arribant al Berguedà a inicis de 1854. A Montclar, el poble i l'Ajuntament es van adreçar al rector de l'església per fer un vot a Sant Sebastià aprofitant la processó que cada 20 de gener es celebrava dedicada al Sant. El 10 de desembre de 1854 es va instituir el vot per aquesta data, amb la promesa de l'obligació d'anar a missa i abstenir-se de treballar el dia del vot. El 1870 es va començar a celebrar el darrer dimecres del mes d'abril, data que es va mantenir fins el 1970. El 28 d'abril de l'any 1954 el Consistori de Montclar va decidir en sessió pública extraordinària renovar el vot a sant Sebastià, i en la data de la festa del mateix any l'alcalde, en representació de tot el poble, en va tornar a prometre el compliment, cosa que, havent acabat la processó, va fer públicament davant de la imatge i la relíquia del Sant I L'Ajuntament assumia fer el dinar col·lectiu. L'any 1970 l'Ajuntament sol·licita al bisbe de Solsona, Bascunyana, el canvi de data al dilluns de Pasqua, data en la que encara avui dia es celebra. | 42.0183700,1.7652800 | 397772 | 4652553 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53986-foto-08130-73-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al Costumari de Joan Amades s'esmenta també aquesta tradició (Vol. I, p. 548, 551-552). | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54001 | Cal Boatà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boata | Es troba en ruïnes | Casa de planta rectangular que es troba al peu d'un antic camí que actualment acaba a cal Peraire. Resten part dels murs perimetrals que ens deixen veure una casa de dimensions considerables, que devia ser de planta, pis i golfes sota teulada que seria a doble vessant. No es conserven elements remarcables, tot i que es distingeix clarament un edifici fet en diferents fases, que la construcció era amb pedra i amb cantoneres ben escairades i dividida en tres crugies perpendiculars al carener de la teulada. | 08130-88 | La Devesa | No es disposa d'informació històrica d'aquesta casa, però si que sabem que el 1994 ja estava en ruïnes. | 42.0196600,1.7553600 | 396953 | 4652708 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54001-foto-08130-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54001-foto-08130-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54004 | El Putxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-putxot-0 | XVII-XIX | En troba en estat de ruïna | Conjunt format per diferents edificacions que envolten la masia principal però que es troba en estat de ruïna i cobert per vegetació. S'aprecien construccions de diferents èpoques ja que hi ha diversos tipus de materials. L'edifici principal està format per dos cossos situats perpendicularment i donant una planta en forma de L, i té dos coberts aïllats al costat. Format per planta baixa, pis i golfes amb façana orientada a migdia. Estaria coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal, però no es conserva a cap de les edificacions. Els murs són de paredat irregular amb diversos afegits de reparacions feta amb maó, i cantoneres de pedra escairada. La porta d'entrada està ubicada a un lateral de la façana, amb llinda d'arc rebaixat de maó a sardinell. Al pis hi ha obertures amb brancals i llindes de maó. Adossat a la façana est hi ha un cos de planta trapezial amb parets de maó. La resta de l'edifici té un altre cos de major dimensió que l'anterior adossat a la banda nordoest, i a continuació un altre cos, que es troben enderrocats i coberts de vegetació. Davant la casa, a la banda de ponent, hi ha una antiga pallissa que havia tingut dues plantes, orientat a migdia, i del que es conserven les parets de pedra amb cantoneres i llinda de maó, així com un pilar de maó al centre de la construcció. El conjunt està situat a un pla proper a la Riera de Clarà. La façana nord i llevant limiten amb un bosquet d'alzines. | 08130-91 | Enclavament de Sant Quintí de Montclar; Clot del Matxo | L'edifici, que ja estava deshabitat, es va cremar durant l'incendi de 1994. És una masia que possiblement es construís a finals del segle XVII, però que va tenir diferents ampliacions i reformes en diferents etapes. Es va trobar fragments de sílex i ceràmica prehistòrica a un camp proper a la casa, fet que indica que la zona va estar habitada en aquesta època tot i que desconeixem el tipus de poblament (font d'informació: Societat d'Arqueologia del Berguedà). | 42.0485500,1.8133000 | 401794 | 4655848 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54004-foto-08130-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54004-foto-08130-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54004-foto-08130-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Amb tot terreny, agafar el trencall que des de la carretera BV-4131 condueix al'enclavament de Sant Quintí, transcorregut un quilòmetre prendre el camí de l'esquerraque porta als Plans de Sant Quintí, continuar 1,2 Km i girar a l'esquerra en direcció laCasa i l'Església de Sant Quintí. Continuar el camí 750 metres més. Hi ha un accésalternatiu des de la C-26. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54008 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-7 | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX | Es troba en ruïnes | Aquesta casa es troba entre els camps de conreu de secà del Pla de Montclar i la Baga de Montclar. Envoltat d'un camp i de boscos d'alzina, propera al Firal dels Reis. És un edifici de planta baixa i dos pisos amb teulada que havia sigut a doble vessants. L'edifici es va cremar durant els incendis de 1994 i només se'n conserven els tancaments perimetrals de paredat comú amb carreus a les cantonades fins al nivell de planta baixa i de maó la resta fins a teulada. El carener de la teulada és perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La porta principal és allindada amb llinda i brancals de maó, igual que les obertures. A la façana destaquen dues finestres d'arc de mig punt a modus d'eixida, que es troben al segon pis i a la crugia de llevant; es conserva la barana de barrots de ferro. Adossat a la paret de llevant de la casa hi ha restes d'un antic cobert o pallissa que era de dos pisos, però que actualment s'ha reconstruït en maó la meitat de la superfície i amb alçada d'una sola planta. Actualment el conjunt s'utilitza per guardar bestiar. | 08130-95 | Zona El Firal dels Reis | L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici que possiblement va ser edificat al segle XIX. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Turre del Parcerissa. Al cadastre surt amb el topònim de Parcerissa. | 42.0238500,1.7711500 | 398267 | 4653155 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54008-foto-08130-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54008-foto-08130-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54014 | Ca n' Iglésias Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-n-iglesias-vell | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX-XX | Es troba en ruïnes | Restes d'una antiga masia que es troba actualment en avançat estat de ruïna. S'identifica un únic volum amb planta rectangular del que resten fragments de poca alçada de paraments de paredat comú amb cantoneres de pedra escairada. | 08130-101 | Ca n' Iglésias Vell, zona El Vilar | Aquest mas el podem relacionar amb el molí de ca n' Iglésias, que es troba proper, al costat de la riera, i del que quasi no queden vestigis. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Iglésias, possiblement fent referència a la casa i al molí. | 41.9941100,1.7652500 | 397731 | 4649860 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54014-foto-08130-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54014-foto-08130-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54016 | Casa Nova de l'Escobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-lescobet | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX | Antiga casa rural enrunada de la qual se'n conserva només el tancament del perímetre fins a nivell de planta baixa, així com les restes del tancament d'un cobert annex. El primer amb paredat comú i carreus de mida gran ben escairats a la cantonada i el segon amb paredat comú i maó massís a les cantonades. Actualment una part de l'antiga casa s'aprofita com a estable i s'ha cobert amb una coberta metàl·lica. | 08130-103 | Serrat de la Casanova | Podria ser la casa que surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Nova, Pedro Costa, tot i que ens inclinem a pensar que no es tracta d'aquesta casa, sinó de a Casanova del Pujol. L'estructura ens mostra un edifici que podria haver estat edificat al segle XIX. | 42.0039500,1.7750000 | 398554 | 4650941 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54016-foto-08130-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54016-foto-08130-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54017 | Cal Salla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salla | Es troba enrunada | Cal Salla era una antiga masia ubicada sobre un turó, de la que únicament queden les ruïnes dels paraments. Els murs són de paredat comú amb carreus ben escairats a les cantonades de la planta baixa, i de maó massís a la planta superior. L'estat de les ruïnes no permeten esbrinar com seria la planta ni la coberta. | 08130-104 | Baga de cal Salla, zona Les Sitges | No s'ha trobat informació històrica d'aquesta casa. | 42.0041900,1.7814800 | 399091 | 4650960 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54017-foto-08130-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54017-foto-08130-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54017-foto-08130-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54022 | Molí de ca n' Iglésias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ca-n-iglesias | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | De l'antic Molí de Ca n' Iglésias únicament resten fragments d'algun mur i restes del pou. Es troba ubicat al marge esquerre de la riera de Navel, uns 180m més avall de la confluència entre les Rieres de Navel i del Cassó i a prop d'una resclosa que hi ha al torrent. La densa vegetació impedeix la visibilitat de l'element. | 08130-109 | Zona El Vilar | Aquest molí el podem relacionar amb el mas de ca n' Iglésias, que es troba proper, al sud, i del que quasi no queden vestigis. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Iglésias, possiblement fent referència a la casa i al molí. | 41.9955100,1.7643800 | 397661 | 4650016 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54022-foto-08130-109-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54023 | Cal Taulé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-taule-0 | XIX-XX | Està en ruïnes. | Les restes d'aquesta antiga casa es troben al costat del camí de Ca l'Isidró a Ca l'Anton, al costat d'una bassa, en un pla envoltat de camps de conreu de secà que limita amb la Rasa del Casó. Resta un volum de planta rectangular d'una sola planta que havia estat cobert amb te7ulada a doble vessant. Només resten algunes alçades dels murs de tancament, que són de paredat comú amb cantoneres de pedra. | 08130-110 | Cal Taulé | No s'ha trobat documentació històrica d'aquet edifici, tot i que el topònim podria indicar que hauria format part d'una possible teuleria. | 42.0247000,1.7519100 | 396675 | 4653272 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54023-foto-08130-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54023-foto-08130-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54024 | El Rentador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rentador-1 | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | La zona coneguda com el Rentador és una zona de pas del torrent de la rasa del Casó que discorre entre el Casó i ca l'Anton. L'aigua queda canalitzada i recull també les aigües de la font del rentador que es troba en aquest indret. | 08130-111 | Rasa del Casó | Possiblement hi hauria alguna casa en aquesta zona, ja que s'esmenta al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Rentador, Fernando Serra. | 42.0247100,1.7531000 | 396774 | 4653272 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54024-foto-08130-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54024-foto-08130-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54026 | Antiga necròpolis de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-necropolis-de-montclar | Carreras, J. (1999). Una sepultura medieval al poble de Montclar. L' Erol, revista cultural del Berguedà, núm 61. Pp. 14-17. Castany, J. i altres (1990). El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. | XII-XIII | No queden restes visibles | Sembla que la zona al voltant de l'església i del castell havia sigut una necròpolis utilitzada des de l'edat mitjana, tal i com queda testimoniat per la troballa d'una sepultura al jardí de can Salvat l'any 1978. El nucli del poble de Montclar es troba situat sobre un turó on es troba l'església de Sant Martí i un conjunt de cases que van ser majoritàriament reconstruïdes a partir dels anys 1960. Les sepultures trobades en aquest entorn podrien correspondre a l'antiga necròpolis de l'església. | 08130-113 | Nucli de Montclar | El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. El 1074 s'esmenta la venda d'un alou a Montclar (ADS, fons Serrateix). La història del poble va lligada a l'església i al castell, aquest no s'esmenta fins a inicis del segle XIV (1309), moment en que passa a domini reial regentat per la família dels Montclar i s'engrandí. El segle XVII, era propietat de la família nobiliària dels Tamarit i l'antic castell es transformà en una masia coneguda com cal Metge Sastret. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Segons Jordi Bolòs (2005, a Miscel·lània sobre Montclar), el nucli de Montclar no és una sagrera, ja que en l'espai de 30 passes al voltant de l'església no hi havia construccions però si una zona d'enterraments d'època medieval, la que correspon a l'antiga necròpolis i de la que es va trobar un enterrament al jardí de can Salvat. Montclar seria un poble obert i emmurallat, creat al cim d'un turó i fortificat, durant l'alta edat mitjana. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. Desconeixem quan es va deixar d'utilitzar la zona com a necròpolis, segurament des de la construcció del nou cementiri al costat de l'església, possiblement a finals del segle XVII. | 42.0179200,1.7653000 | 397773 | 4652503 | 08130 | Montclar | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54026-foto-08130-113-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54028 | Font dels Racons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-racons | La font es troba propera al nucli de Montclar, al peu de la carretera que des del nucli porta cap a l'Espunyola. Cal sortir a la dreta pel primer trencant, abans d'arribar al de la casa dels Racons Actualment la font està canalitzada al nucli, tot i que al lloc encara resta un abeurador. | 08130-115 | Propera al nucli urbà | 42.0193400,1.7680900 | 398006 | 4652658 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54028-foto-08130-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54028-foto-08130-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54033 | Riera de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clara-1 | AA.DD. (1970). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Vol 7, pàg. 336. | Riera de la conca dreta del Llobregat, de cabal molt irregular. La riera de Clarà neix a Capolat, al serrat de Runers, a 1350m d'alçada, davalla per l'oest des de l'altiplà de Capolat després de travessar el terme de L'Espunyola i baixa per la Baga de Sant Salvador entrant al terme d'Avià a prop de la casa El Verdaguer, travessa el terme d'Avià drenant l'antiga quadra de Clarà, a la que dona nom, i finalment entra al terme de Casserres on l'aigua és recollida a l'embassament de Casserres per seguir fins a desguassar al Llobregat al terme de Casserres a la colònia Viladomiu Nou. Fa de terme entre els municipis d'Avià i Montclar, passant per l'extrem de ponent de l'enclavament de Sant Quintí. La riera de Clarà es troba en un relatiu bon estat de conservació i manté una bona mostra dels sistemes naturals fluvials del curs mitjà del riu Llobregat. Mostra fragments interessants de vegetació de ribera, amb boscos i herbassars higròfils. Per la seva qualitat de les aigües, manté comunitats d'algues calcàries incrustants i invertebrats associats, típiques de rieres sobre lloses calcàries. El poblament faunístic és el típic associat a aquests hàbitats, destacant la presència de barbs. Forma diferents salts de poca alçada al llarg del seu recorregut amb clots, alguns bastant fondos. | 08130-120 | Nucli de Montclar | El topònim surt per primera vegada l'any 907: kastro Clariano, a l'acta de consagració de St. Martí d'Avià (BARAUT, 1978). El topònim està estretament relacionat amb la riera de Clarà fent possiblement referència a la qualitat de clar, o amb el mot llatí clerano: lloc on s'han tallat arbres i s'ha creat un clar. Per tant el nom pot procedir de la característica de la riera (aigua clara) o bé de l'obertura d'un lloc al bosc on s'instal·laria el castell de Clarà. No sabem si la riera donaria nom al lloc i al castell o si seria a la inversa ja que hi ha les dues possibilitats. També hem de recordar el topònim de Montclar, que repeteix també el nom. | 42.0456700,1.8156700 | 401986 | 4655525 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54059 | Pica a Parcerissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-a-parcerissa | XVI-XVII | Pica de pedra de forma paral·lelepipèdica que presenta una bora amb un galze per encaixar una tapa, segurament de fusta. La pedra, en ser sorrenca, es troba en mal estat i es trenca a capes. | 08130-146 | Casa Parcerissa | Possiblement es tractés de la pica per guardar l'oli de la casa veïna cal Parcerissa. | 42.0179300,1.7651900 | 397764 | 4652504 | 08130 | Montclar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54059-foto-08130-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54059-foto-08130-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54059-foto-08130-146-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54060 | Portal de cal Ticó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-tico | Cal Ticó era una antiga casa del nucli, que estava al costat de can Bolós. La casa es trobava en ruïnes abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli, i no es va rehabilitar. Desconeixem el moment de construcció inicial d'aquesta casa, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. | XIX-XX | Portal que servia d'entrada als horts de l'antiga casa de Can Ticó. El portal conserva un pilar de pedra i un fragment de mur sobre el que recolza una estreta teulada de teula àrab a doble vessant. A ella conflueixen els murs perimetrals que tancaven l'antic hort, ara convertir en jardins de can Bolós. | 08130-147 | Carrer del Portalet | 42.0179900,1.7645400 | 397710 | 4652512 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54060-foto-08130-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54060-foto-08130-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54063 | Roques de les Serps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-les-serps | Zona de superfície rocosa formada per conglomerats i gresos rogencs. Es tracta d'un conjunt de plaques compactes que configuren una superfície grisa que destaca enmig del paisatge vegetal i que s'estén a cada banda del camí. La denominació li prové de les serps que, en recerca de calor i sol, passen per sobre les roques. | 08130-150 | Cal Capçana | 42.0329300,1.7477500 | 396344 | 4654191 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54063-foto-08130-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54063-foto-08130-150-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 123 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54064 | El Roc de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-de-les-bruixes | El Roc de les Bruixes està format per un conjunt de dos grans blocs de pedra que es troben inclinats i amb la superfície superior plana, un en front de l'altre. Sembla que es va partir en dos fragments fa pocs anys. | 08130-151 | Sota la casa Cabirols | La tradició local explica que la pedra tapa un forat on hi vivien unes bruixes. També la tradició diu que els pagesos de la zona van cremar les bruixes perquè estaven cansats que fessin ploure cada dia. | 42.0181200,1.7437000 | 395985 | 4652551 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54064-foto-08130-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54064-foto-08130-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El conjunt es troba al peu del camí que porta des del nucli de Montmajor a la casa Cabirols, situada al límit entre els termes de Montclar i Montmajor. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54070 | Fita 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-5 | Galera Pedrosa, A. (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A Novell, tardor 1996, Manresa. Pp. 21-28. Riu, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pas. 65- 87. | XVII-XIX | Al terme de Montclar amb límit amb l'Espunyola, hi ha 5 de fites de pedra que marquen el traçat de l'antic camí a Cardona, la strata Kardonense. Aquesta fita és un element de pedra en forma de paral·lelepípede amb l'extrem superior tallat en forma piramidal o apuntada, que es troba situat verticalment clavat al terra, sobresortint uns 40-50 cm. A una de les cares té tallat l'escut del llinatge dels Cardona, un card de tres flors, mostrant així que es tracta del camí Ral de Cardona. La trobem al costat d'un camp de conreu, al lloc per on passava l'antic camí que en aquest punt té el traçat desdibuixat. | 08130-157 | Límit entre Montclar i l'Espunyola, proper a cal Capçana | El llinatge dels Cardona té els seus orígens en els vescomtes d'Osona, quan el comte Ramon Borrell II a la segona meitat del segle X, va posar Cardona i els seus habitants sota el patrocini del vescomte Ermemir, germà del bisbe de Vic Arnulf, conseller alhora del comte Ramon Borrell. Al 1086 amb Ramon Folc I de Cardona va passar a ostentar el títol de vescomtat; a la vegada que es convertien en un llinatge molt influent, especialment en l'entorn dels comtes de Barcelona i posteriorment també dels reis catalans. Aquest llinatge ha estat sempre vinculat a la gran riquesa que els va significar el control que exercien sobre l'explotació de les mines de sal existents a Cardona, pel que se'ls ha anomenat 'senyors de la sal'. Es considera que en el decurs del segle XV la nissaga dels Cardona era la més important de la casa reial, d'aquí que hagin rebut el sobrenom de «reis sense corona». La manca de successió masculina i els aliances matrimonials que es realitzaren al llarg del segle XVI van emparentar el llinatge amb famílies castellanes, tot integrant el ducat de Cardona amb el ducat de Segorbe i posteriorment amb els ducs de Medinacelli. És probable que per aquest motiu es realitzés una posada al dia del termenat o de les possessions del Ducat, que podrien haver comportat un revisió del territori en mans dels Ducs i per tant també de les seves tinences a municipis veïns com l'Espunyola, i potser de nous enfitaments. De fet, es creu que les pedres de terme podrien correspondre al període modern, potser segle XVII, i marcarien el límit de les possessions dels Cardona que possiblement en aquest punt coincidiria en part amb el camí Ral o strata Kardonense, que eren els camins públics que portaven fins al castell dels Cardona i que trobem documentats al menys des del segle X. Una d'aquestes vies era el camí de la sal, la via salinaria. La documentació més antiga on s'esmenta és l'acta de consagració de de l'església de Sant Joan de Montdarn, el 922. El camí que tractem aquí és el que des de Cardona portava cap a Berga a través de la vall de la riera de Navel. Aquest camí es va mantenir intacte essent un dels principals eixos de comunicació fins a la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar el Pla General de carreteres. | 42.0364000,1.7457300 | 396183 | 4654579 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54070-foto-08130-157-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54074 | Font de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-quinti | No es conserva en gaire bon estat la font | Als camps que es troben al sud de l'església de Sant Quintí hi ha una font canalitzada. Té un broc metàl·lic que canalitza l'aigua que prové del torrent i segurament de captacions subterrànies a la zona. És una font que raja quasi tot l'any. L'any 2017 es va restaurar i netejar l'entorn, deixant al descobert el broc i un safareig que hi ha al costat de la font. | 08130-161 | Sant Quintí de Montclar | 42.0438900,1.8072700 | 401288 | 4655337 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54074-foto-08130-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54074-foto-08130-161-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54075 | Font de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rovira | La Font de la Roureda o de la Rovira, es troba a la Baga de Montclar, uns metres per sota el camí, a la capçalera d'un torrent secundari de la riera de Montclar. Està a prop del nucli, prenent el camí sota les bústies. És una font canalitzada que té broc metàl·lic subjecte a una paret d'obra. L'aigua sobrant retorna al torrent. La zona era un bosc de roures, d'aquí la denominació. | 08130-162 | Nucli de Montclar | 42.0217800,1.7673500 | 397949 | 4652929 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54075-foto-08130-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També s'anomena Font de la Roureda. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54080 | Tina de El Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-el-sola | COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. | XIV-XVI | Es va obrir per fer una bassa | Al costat del mur de ponent de la casa de El Solà es conserven les restes d'una bassa que recollia les aigües de la teulada. La bassa es va fer aprofitant una tina excavada a la roca, de planta circular i que es va ampliar per l'extrem nord. Encara es pot apreciar part del tancament de paret de roca en forma semicircular. | 08130-167 | El Solà | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient (BALLBÉ, 1993) que era circular. Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat fins al segle XVIII en aquesta zona del Berguedà. | 42.0113300,1.7660700 | 397826 | 4651771 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54080-foto-08130-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54080-foto-08130-167-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54081 | Tina de cal Salla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-salla | COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. | XIV-XVI | En mal estat de conservació | Restes d'una antiga tina excavada a la roca que es troba davant de la casa de cal Salla. Degut a l'erosió s'ha trencat una part de les parets de contenció i la tina està bolcada. | 08130-168 | Serrat de Cal Salla, zona Les Sitges | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient (BALLBÉ, 1993) que era circular. Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat fins al segle XVIII en aquesta zona del Berguedà. | 42.0042200,1.7816600 | 399106 | 4650963 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54081-foto-08130-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54081-foto-08130-168-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54082 | Tina de cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-pere | Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estudis del Bages i l'Àmbit de Recerques del Berguedà. | XIV-XVI | Tina excavada en pedra que es troba al costat de la casa de cal Pere, a la banda esquerra de la casa tocant l'era. És una tina excavada a la roca, circular, i que té una pica d edecantació a un nivell inferior, on dóna la boixa. | 08130-169 | Cal Pere | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Desconeixem el moment de construcció d'aquestes tines, ja que no es conserva documentació, però segurament poden datar de finals de l'edat mitjana, quedant abandonades en el moment en que perdessin utilitat. | 42.0175300,1.7577500 | 397147 | 4652469 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54082-foto-08130-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54082-foto-08130-169-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La primera informació de l'existència de la tina va ser facilitada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà, a partir del treball dels germans Corominas.Fotografies de Corominas (2017: 199). | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54085 | Estructures al Serrat de Palomera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-al-serrat-de-palomera | XIII-XIV | En ruïnes | Al cim del serrat de Palomera, que es troba entre la casa Gran i cal Capsana, hi ha les restes d'una estructura d'una antiga edificació que no es pot identificar amb claredat. En el camp de sota s'ha trobat ceràmica medieval, fet que pot aproximar la datació d'aquestes estructures. | 08130-172 | La Casa Gran | Informació facilitada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 42.0338200,1.7568700 | 397101 | 4654279 | 08130 | Montclar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54085-foto-08130-172-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54086 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-3 | XIII-XIV | En ruïnes | Sobre el serrat hi ha restes d'una antiga estructura contructiva que podria haver sigut un mas. Propera a ella hi ha les tines excavades a la roca. Als voltants de les restes s'ha trobat ceràmica medieval que ajuda a datar el conjunt. | 08130-173 | Serrat de Berler | Informació facilitada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 41.9883900,1.7922700 | 399960 | 4649193 | 08130 | Montclar | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54088 | Sepultures Santa Creu de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-santa-creu-de-montclar | Bolós, J.; Pagès, M. Les sepultures excavades a la roca a les rodalies de Serrateix. Dins Catalunya romànica XII, El Berguedà,. P. 530. | Prop del mas Santa Creu es troben diverses sepultures excavades a la roca. No s'han pogut localitzar, tot i que diversos autores les esmenten. | 08130-175 | Santa Creu de Montclar | A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. Les tombes es cobrien amb lloses de pedra encaixades. Aquest conjunt de sepultures no ha estat fruit de cap excavació arqueològica però poden haver patit intervencions furtives. Les referències històriques més antigues que s'han trobat del mas Santa Creu són al fogatge de 1497, que surt esmentat en Santacreu, i al de 1553 que esmenta a Joan Santacreu com un dels caps de casa de les vint famílies que aleshores poblaven Montclar de Berguedà. La casa devia tenir relació amb l'església propera, que sembla que no va ser mai parròquia i al segle XVIII quedà com a capella particular de la casa, ja que no s'esmenta ni tan sols com a sufragània de Sant Quintí. Tot i que no es conserven elements que denotin la seva antiguitat, l'estructura ens mostra una possible domus o casa forta que segurament seria coetània als inicis de l'església al segle X-XI. | 42.0284700,1.7440500 | 396031 | 4653700 | 08130 | Montclar | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54089 | Balma Fosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-fosca | Fotografia de Panoramio (petjades). | Balma o bauma situada al peu del torrent anomenat rasa de Cal Fàbregas. Forma una cavitat allargada, d'uns tres metres de profunditat que ha estat formada per l'erosió de l'aigua del torrent en un vessant rocós. Per l'interior de la balma circula l'aigua del torrent que ha produït formacions rocoses al paviment de la balma i que li proporcionen una singularitat paisatgística. No hi ha restes visibles de que hagués estat habitada en algun període històric. | 08130-176 | Clot de les Barraques o Torrent de cal Fàbregas | La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca. Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 42.0021000,1.8047200 | 401012 | 4650700 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54090 | Toll del Xuclador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-del-xuclador-0 | Fotografia de Panoramio (petjades). | Toll que es forma al torrent de Cal Fàbregas, molt proper a la balma Fosca. És un toll natural que es forma per l'acumulació de l'aigua en una fondalada del torrent. | 08130-177 | Clot de les Barraques o Torrent de cal Fàbregas | 42.0056800,1.8047800 | 401023 | 4651098 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54090-foto-08130-177-2.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 123 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54091 | Tina de Circuns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-circuns | XVII-XVIII | Es troben enrunades | Al costat d'unes tines excavades a la roca hi ha les restes d'una estructura en la que hi havia una tina moderna que havia estat folrada amb cairons ceràmics i que estava dins una estructura feta amb paredat i carreus de pedra dels que queda la part inferior dels murs. Actualment el conjunt està en ruïnes. | 08130-178 | Circuns. Coll de Ralic | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. Desconeixem el moment de construcció d'aquestes tines, ja que no es conserva documentació, però segurament poden datar de finals del segle XVII i com a continuació de les antigues tines medievals que hi ha al costat, quedant abandonades en el moment en que perdessin utilitat. La casa de Circuns és una construcció del segle XVII. | 42.0056200,1.7965400 | 400340 | 4651101 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54091-foto-08130-178-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es troben al costat del camí, a ponent de la casa Circuns de Coll de Ralic. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54092 | Sepultura de l'Horta de Circuns o de Coll de Ralic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-lhorta-de-circuns-o-de-coll-de-ralic | Està fragmentada i erosionada | Fragment d'una sepultura ubicada a un marge que ha quedat erosionada . Es troba sota una gran llosa sota la que sobresurten alguns ossos llargs. No ha estat excavada i es desconeix la ubicació de la resta de lloses del conjunt. | 08130-179 | Coll de Ralic | Descoberta pel propietari de Circuns netejant bosc, qui va donar coneixement a la Societat d'Arqueologia del Berguedà. No s'ha fet cap intervenció. | 42.0027800,1.8040600 | 400959 | 4650777 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54092-foto-08130-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54092-foto-08130-179-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La cronologia és aproximada, ja que no s'ha trobat material associat. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54099 | Roca dels Morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-dels-morts | Al peu del camí que surt del nucli pel Portalet i que porta a la casa El Riu i Montmajor, a la banda de sota de la carretera i a prop de la tanca d'aquesta en un indret en que la tanca queda dividida per permetre el pas del camí, hi ha un roc de grans dimensions amb la cara superior horitzontal. | 08130-186 | Montclar | Degut a que el cementiri de Montclar es troba al nucli i situat en un lloc elevat respecte a les cases de l'entorn, la gent que vivia a l'altre banda del riu en direcció a Montmajor, quan duia les despulles d'algú que s'havia mort, descansava a meitat del camí que era tan dret, en aquesta pedra plana abans de fer la darrera pujada fins al nucli. | 42.0185000,1.7634300 | 397619 | 4652570 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54099-foto-08130-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54099-foto-08130-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54101 | Tina de Cal Parcerissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-parcerissa | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. | XVII-XVIII | Es conserva un fragment de la paret | Fragment d'una antiga tina que es trobava adossada a la façana nord de la casa i de la que resta l'arrencada dels murs i la part adossada a la casa on s'intueix la forma circular de l'antiga tina que tenia una alçada total superior als dos metres. La tina estava dins un edifici que actualment no existeix, del que resten les primeres filades dels murs, i la boixa resta oberta a l'interior de la casa, a la planta baixa al lloc on hi havia el celler. Era una tina circular i possiblement folrada interiorment amb cairons ceràmics, tot i que l'obra externa és de paredat. | 08130-188 | Cal Parcerissa | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient (BALLBÉ, 1993) que era circular. El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals, i a Montclar resten molts vestigis d'aquest conreu. | 42.0177700,1.7651700 | 397762 | 4652487 | 08130 | Montclar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54101-foto-08130-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54101-foto-08130-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54101-foto-08130-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54103 | Tina del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-verdaguer | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. | XV-XVII | Abans d'arribar a la casa del Verdaguer, a l'esquerra del camí que accedeix des del Firal dels Ries, trobem una tina excavada a la roca de planta circular, situada sobre una superfície de roca lleugerament elevada del seu entorn. | 08130-190 | El Verdaguer | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. La tipologia d'aquesta tina és més senzilla que d'altres de la zona, fet que ens porta a pensar que pot ser més antiga. | 42.0292000,1.7686200 | 398066 | 4653752 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54103-foto-08130-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54103-foto-08130-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54103-foto-08130-190-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La informació sobre aquesta tina ens la va proporcionar Romà Giró. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54087 | Crist de Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-de-santa-creu | <p>Sancristòful Ballaró, Jaume (1996). La guerra civil a Montclar (memòries, 1936-1497). Els llibres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga.</p> | XIX | <p>Imatge de Crist crucificat, de talla de fusta policromada. Es troba actualment a l'altar de la capella de Santa Creu de Montclar.</p> | 08130-174 | Església de Santa Creu de Montclar | <p>A l'inici de la Guerra Civil uns republicans de la zona volien anar a cremar el Crist de l'església de Santa Creu. Alguns montclaresos dels masos i Mn. Jaume Andreu , assabentant-se de la possibilitat anaren a buscar la imatge i la van amagar durant tota la guerra dins d'un paller que van aixecar a cal Circuns. El Crist va estar allà dos anys i mig. A l'església de Santa Creu van fer una foguera per simular la crema d'imatges i quan van arribar els republicans a l'endemà els van dir que ho havien cremat tot perquè necessitaven més espai pel gra. Acabada la guerra es retornà la imatge que es portà primer a l'església de Montclar i d'allà, el maig de 1942, es tornà al seu lloc originari. En commemoració, cada any es feia un cant, el cantar de la pedra, que entre 1939 i 1941 es va fer a la parròquia, i a partir de 1942 a la Santa Creu.</p> | 42.0286100,1.7441200 | 396037 | 4653716 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54087-foto-08130-174-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Sancristòful (1996). | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53983 | Imatge de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-sebastia | <p>AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 89-93. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Montanyà i Buchaca, Daniel; Pujol, Joan (1993) L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà. Promocions i Publicacions Universitàries. Barcelona. Vilamala, J. (2001) L'obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Ed. Farell. Pp. 73-74. Vilamala, J. (2014) Montclar, dos retaules barrocs dels escultors Pujol. L'Erol núm. 120. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. P. 46-50.</p> | XVIII | <p>Imatge de fusta tallada, enguixada i policromada que representa a Sant Sebastià representat com un jove bell, patint el martiri, dret i lligat a un tronc d'arbre darrera d'ell, nu i únicament tapat amb el drap de puresa o perizoma, i amb marques de fletxes que s'havien clavat al cos. La iconografia segueix les característiques marcades a partir del segle XV per a aquest sant.</p> | 08130-70 | Església de Sant Martí de Montclar. Plaça de l'Església. | <p>Desconeixem si aquesta imatge es faria paral·lela a alguns dels retaules, tot i que la seva factura ens mostra una talla amb característiques de la escultura barroca de la zona. El retaule Major de Montclar, per la cronologia i les característiques artístiques, podria haver sigut obra de Francesc Pujol i Planes (1702-1785) amb la col·laboració del seu pare Segimon, que també farien el retaule de la Marededéu del Roser de la mateixa església (Vilamala, 2001). La nissaga d'escultors Pujol, originaris de Gurb, va realitzar quasi un centenar de retaules a la Catalunya Central entre els segles XVIII i XIX. El retaule Major porta inscrita la data 1743, per tant es va fer abans que el del Roser. Anteriorment hi va haver altres dos retaules a l'església, dels que es conserven fragments al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona ja que algunes taules van ser utilitzades com a matèria primera per construir la calaixera de la sagristia i estan retallades. Un primer retaule d'època gòtica (finals segle XV) del que es conserven dos fragments, i tres taules procedents del retaule d'època renaixentista (mitjans segle XVII). La devoció a Sant Sebastià té origen al segle XIV, quan tot el territori català va patir diverses epidèmies de pesta negra que va provocar gran mortaldat. En no existir cap remei mèdic, Sant Sebastià es convertí en protector i guaridor de la pesta i altres mals infecciosos. L'any 1677 el rector de Montclar, Josep Santacreu, fa ressenya de la processó de Sant Sebastià a una consueta de la parròquia, fet que ens porta a uns inicis d'aquesta devoció al segle XVII, possiblement lligada a altres epidèmies de pesta. L'any 1853 va arribar el còlera a Catalunya a través d'un vaixell provinent de Marsella i l'epidèmia es va escampar arribant al Berguedà a inicis de 1854. A Montclar, el poble i l'Ajuntament es van adreçar al rector de l'església per fer un vot a Sant Sebastià aprofitant la processó que cada 20 de gener es celebrava dedicada al Sant. El 10 de desembre de 1854 es va instituir el vot per aquesta data, amb la promesa de l'obligació d'anar a missa i abstenir-se de treballar el dia del vot. El 1870 es va començar a celebrar el darrer dimecres del mes d'abril, data que es va mantenir fins el 1970, malgrat el 1945 el Consistori va decidir renovar la celebració en la data del Sant. Consta que durant la Guerra Civil aquesta imatge es va guardar i es conserva la original. El 28 d'abril de l'any 1954 el Consistori de Montclar va decidir en sessió pública extraordinària renovar el vot a sant Sebastià, i en la data de la festa del mateix any l'alcalde, en representació de tot el poble, en va tornar a prometre el compliment, cosa que, havent acabat la processó, va fer públicament davant de la imatge i la relíquia del Sant I L'Ajuntament assumia fer el dinar col·lectiu. L'any 1970 l'Ajuntament sol·licita al bisbe Bascunyana el canvi de data al dilluns de Pasqua, data en la que encara avui dia es celebra.</p> | 42.0184700,1.7654500 | 397786 | 4652564 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53983-foto-08130-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53983-foto-08130-70-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53940 | Riera de Navel o de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-navel-o-de-montclar | <p>Memòria descriptiva dels Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. 1992.</p> | <p>La Riera de Navel és un afluent per l'esquerra del Cardener que neix al vessant de llevant del Serrat de Runers, Capolat, al Berguedà i desguassa al Cardener aigües avall de Cardona. L'espai comprèn els relleus calcaris dels dos vessants a l'entorn del curs mitjà de la riera de Navel, que comprès les solanes i obagues de la Riera entre el salt del Colom, a prop del Viló, al nord del terme, i ca n' Iglésias al sud, per tant es troba entre els municipis de l'Espunyola al nord i Viver i Serrateix al sud. Agrupa una bona mostra dels ecosistemes forestals del domini del carrascar i roureda de roure de fulla petita. Són freqüents les brolles calcícoles de bruc d'hivern i sanguinària, les boixedes i les joncedes, pressents a quasi tot arreu. Les aigües de la riera, relativament netes, són poblades per comunitats de muntanya pròpies dels rius calcaris: bagra i barb. A la seva riba es troben les restes del Molí de Sant Ponç, d'origen medieval, del Molí de La Tor i del Molí de ca n' Iglésias. La mateixa riera constitueix el límits entre els dos municipis. La riera presenta zones molt singulars, com les que trobem entre la masia El Riu i el molí de Sant Ponç, on les formacions calcàries han adoptat formes arrodonides degut a l'erosió de l'aigua. A aquesta riera desaigüen altres torrents, com el Torrent de l'Atalaya, on hi ha un saltant, la rasa del Salt i la del Casó al nord, la rasa de Vilariquer i el torrent de les Sitges al sud.</p> | 08130-27 | Montclar | <p>L'espai va ser inclòs l'any 1992 en el Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat de Catalunya en tractar-se d'una mostra significativa d'una àrea de caràcter forestal al marge esquerre del cardener dins un sector on els conreus tenen molta importància.</p> | 42.0216100,1.7628700 | 397578 | 4652916 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53940-foto-08130-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53940-foto-08130-27-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També s'anomena riera de Montclar al seu pas pel terme. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53931 | Tines de Les Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-les-sitges | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | Conjunt format per dues tines excavades en una roca exempta que es troba que es troba ponent de la casa Les Sitges, sobre un gran bloc de roca que es troba a l'extrem sud d'un turó i separat d'aquest un metre i mig aproximadament, de manera que queda un passadís estret entre mig. En aquest bloc hi ha excavades dues tines circulars, que tenen dues boixes obertes a la base de la roca i a la banda del passadís. Els dos recipients es troben un al costat de l'altre; una medeix 260cm de diàmetre i l'altre 180cm, amb una profunditat d'uns 200 cm. Tots dos recipients tenen un encaix que forma un cèrcol rebaixat a tot el perímetre de la boca que servia de graonet pel brescat i altres externs per tal de encaixar una tapa de fusta. Les boixes són un forat a la roca i una d'elles està centrada en un encaix tallat de forma rectangular amb encaixos, ja que segurament estaria tapada amb una portella. L'accés a les tines només era possible a través d'una passera de fusta des del la roca de davant, tot i que possiblement el passadís on s'obren les boixes estaria cobert per un sostre de fusta, ja que resten encaixos i algun graó que ajudaria a salvar el desnivell. | 08130-18 | Les Sitges | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. Desconeixem el moment de construcció d'aquestes tines, ja que no es conserva documentació, però segurament poden datar de finals de l'edat mitjana, quedant abandonades en el moment en que perdessin utilitat. El topònim Les Sitges el trobem a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Pere Serramalera a Les Sitges. Aquest fet ens pot indicar que aquestes sitges ja es trobaven actives al segle XVI. | 42.0097700,1.7778100 | 398796 | 4651583 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53931-foto-08130-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53931-foto-08130-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53931-foto-08130-18-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El topònim del paratge i del mas és modern, i l'ha pres d'aquestes tines pròximes, com passa a altres llocs. Aquestes sitges queden dins un tancat en el que hi ha bestiar i si es vol accedir cal demanar permís. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53958 | Fira dels Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dels-reis | BOLÒS, J. (2004) La contrada: unes vies que ens mostren el passat. A Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 21-23. CARRERAS CANDI, F. (1910) Geografia General de Catalunya. Província de Barcelona. Editorial Albert Martín, Barcelona. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. TORRAS, Cesar August (1922). Pirineu Català. Guia itinerari. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench. Barcelona. www.montclar.cat | XIX-XX | La fira es celebra per la diada de Reis a Montclar, i és una tradició molt arrelada i antiga. Des dels seus orígens es feia a la plaça del poble, al nucli, i era una fira bàsicament de bestiar. La bassa que hi ha al nucli podia servir per a abeurar als animals durant la celebració d ela fira. Actualment es fa a l'antic pla de l'Alzina, avui anomenat Firal dels Reis, i s'ha convertit en una fira que també mostra artesania popular, productes de la zona, maquinària agrícola, a més de bestiar, i és un esdeveniment molt concorregut per gent de quasi tota la comarca ja que a més és un esdeveniment social que provoca la trobada dels habitants del territori en un dia festiu. | 08130-45 | Firal dels Reis. Montclar | Al segle XII, a Montclar hi ha una activació de l'economia al territori, fet que es tradueix en la celebració de fires de comerciants que seran decisives en el desenvolupament de les viles. Montclar seria a l'edat mitjana un poble amb una economia bàsicament ramadera, com testimonia el pas del camí ramader i el fet que sigui un lloc de confluència de camins ja des de l'edat mitjana. Pasqual Madoz, al seu Diccionari de 1845, fa una descripció del poble de Montclar en la que diu que es celebra una fira el dia de Pasqua de Reis, molt concorreguda amb venda d'animals de tot tipus. També Carreras Candi el 1910, parla de la fira de bestiar el dia de Reis, així com César August Torras, el 1905 parla de la fira com un acte social al que hi concorren marxants de diferents llocs. Aquesta era una de les fires més importants de la comarca. On es feien transaccions de bestiar, principalment de llana, porcs, bous,.... Al migdia hi havia menjar amb focs a terra, amb el plat del dia 'fesols amb cansalada' i torrons d'Agramunt. Abans, l'endemà del dia 7, era la Festa Major amb ballades a la plaça i al vespre es feia reunió a l'Hostal per jugar a cartes. Actualment, es manté la celebració el dia 6 de gener, i també s'hi mostra maquinaria agrícola i vehicles, a més d'artesania popular, parades de turró i altres productes de la contrada, i es pot gaudir del típic esmorzar de botifarra i cansalada. | 42.0241700,1.7766100 | 398719 | 4653184 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53958-foto-08130-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53958-foto-08130-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53965 | Castell de Montclar / Cal Parcerissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montclar-cal-parcerissa | <p>Bolós, J. (1983) Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1983. Català, P. (coord.) (1979) Els castells catalans. Vol. V. Dalmau editors. Iglésias, J. (1962). El fogatge de 1365-1370. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Montsalvatje, Francisco (1916) Vallfogona, Noticias históricas, XX, Dalmau ed.Girona. Sánchez Martínez, Manuel (1993) Una aproximación a la estructura del domini real en Cataluña a mediados del siglo xv: el 'capbreu o memorial de les rendes e drets reyals' de 1440-1444. CSIC, Institució Milà i Fontanals. Barcelona. Serra Vilaró, J. (1930) Baronies de Pinós i Mataplana. Vol. I. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Bagà. Serra Vilaró, J. (1947) Les Baronies de Pinós i Mataplana. Volum II. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Bagà.</p> | XIII-XX | <p>Casa senyorial coneguda com el Castell, que és una antiga construcció medieval ampliada en temps moderns. Es troba a la plaça del nucli de Montclar, flanquejant el camí principal d'entrada al conjunt. És un edifici de planta quadrada, cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. Les parets són fetes amb blocs grans de pedra sense treballar barrejades amb blocs ben escairats i unides amb morter, amb cantoneres de pedres ben escairades. La façana principal és de composició simètrica, amb porta adovellada d'arc al centre de la planta baixa, un balcó central i una finestra a cada costat al pis que es van fer ampliant anteriors finestres més petites. En el cas del balcó central, aquest ha escapçat part de les dovelles de l'arc de la porta. A les golfes hi ha dues finestres petites, totes amb llindes i muntants de pedra. Externament es pot veure que l'edifici inicial ocupava la meitat, i que va ser ampliat tardanament cap a ponent. A la façana de ponent hi ha un arc rebaixat al pis que està mig tapiat, on havia hagut una galeria oberta dins la que es troba el brocal del pou interior. Hi ha un volum afegit externament a la façana de ponent, de planta rectangular. Interiorment la casa presenta tres crugies. En planta baixa dues estan cobertes amb volta de canó i es conserva un fragment de paret d'opus spicatum a la paret mitgera central. Al pis es manté aquesta divisió en tres crugies perpendiculars a la façana i una quarta situada perpendicular a aquestes i a la façana nord, que és una ampliació tardana que es va fer aprofitant la galeria. A l'interior destaca una boixa d'una antiga tina que no es conserva, la cisterna amb accés a la planta baixa i des del brocal del pou al pis, el forn de pa. Hi ha alguna llinda amb data, però en la majoria no es distingeix la inscripció, únicament una que posa 1778. No queden restes del castell, malgrat es dona el nom a aquesta casa del nucli ja que devia ser la ubicació del castell. Aquesta casa, cal Sastret o cal Parcerissa possiblement està reedificada al lloc on hi hauria hagut la torre o castell de Montclar.</p> | 08130-52 | Montclar | <p>El castell de Montclar era un castell termenat, documentat el 1309, tot i que la construcció actual és bàsicament del segle XVII. La primera referència documental és de 1309, quan la comtessa Sibil·la de Pallars, néta de Pere de Berga, va cedir, amb el consentiment del seu marit, Hug de Mataplana, diverses possessions al rei Jaume II, entre elles Berga i el castell de Montclar, per contracte signat a Salou l'11 de les calendes de juliol de 1309. Això pot indicar que es tractava d'un castell construït tardanament. El 1328 el castell de Montclar figura entre les propietats del monarca i concedit a Bernat de Mallorca amb determinades condicions com fer millores, donar el delme dels fruits. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, 1962: 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. Era propietat del cavaller Ramon de Bages per concessió reial, però el 25 d'agost de 1385, per eixugar un deute de 2.000 florins contreta amb l'algutzir Ramon de Llupia (o de Bages), l'infant Joan li lliura el castell de Montclar. El 2 de setembre de 1390, el rei Joan I el va vendre a Berenguer de Curtielles, al mercader de Zaragoza, junt al dret de passatge de la vila de Berga, pagant una part a Ramon de Bages com a redempció (Sánchez, 1993). Al segle XIV hi ha documentat Bertran de Montclar, cavaller, el 1316; Pere de Montclar, cavaller, el 1331; Bernat de Montclar, cavaller, el 1344; Francesc de Montclar, donzell, el 1351; Pere de Montclar, donzell, procurador de la vescomtessa de Narbona, el 1391 (Serra Vilaró, 1930: 430). El 1339 Ramon de Ribes era feudatari de Pere de Montclar, en les parròquies de Queralbs i Fustanyà (a la vall de Ribes) (Serra Vilaró, 1930: 452). Més tard, el 20 de desembre de 1424, Alfons el Magnànim vengué a Joan Llobet el 'jus luendi' del mateix castell i les rendes de Berga (Monsalvatje, 1916: 276). Al capbreu de 1440 es cita el castell de Montclar que pertanyia a la Corona. El 1442, el cavaller Joan de Ladernosa, senyor del castell de Montclar, i sots-veguer, feu pagar indegudament lleuda a baganesos que acudien a Berga; en el litigi que se'n derivà, la raó fou assignada als homes de Bagà (Serra Vilaró, 1947: 153). Al fogatge de 1553es cita a Joan Sanctpons del castell (Iglésias, 1979). A inicis del segle XVII, en un memorial elevat al monarca espanyol consta 'castillo de Monclar' en la vegueria de Berga i que era propietat de Francisco de Tamarit (Monsalvatje, 1916: 329). La funció originària del castell de Montclar seria la vigilància i protecció de camins i del nucli de població, així com oferir refugi. Possiblement fou reformat i ampliat com a habitatge després de la guerra de Successió, quan l'amo del castell sembla que es va exiliar i el va vendre als Parcerissa des d'Elna (Rosselló), que van ser obligats a derruir les parts defensives del castell.</p> | 42.0177200,1.7652200 | 397766 | 4652481 | 08130 | Montclar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53965-foto-08130-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53965-foto-08130-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53965-foto-08130-52-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Aquesta casa també és anomenada Cal Sastret. La protecció com a BCIN afectaria al subsòl, ja que és la zona on es trobaria ubicat l'antic castell de Montclar, actualment desaparegut. La protecció com a BCIN inclou també l'església de Sant Martí, antiga església del castell. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 53984 | Pèsol negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pesol-negre | MASSANÉS, Toni (1997).La Cuina del Berguedà. Evolució i receptari. Fundació Alicia. | El pèsol negre és un llegum autòcton del Berguedà i de cultiu exclusiu al territori. La seva producció és reduïda i el fet que encara no hagi estat una varietat millorada genèticament li confereix unes característiques concretes i moltes vegades de difícil estandardització en processos culinaris. En fresc és un llegum amb tonalitats verdoses, marrons i violetes, que es ven sec. Botànicament parlant, el pèsol pertany a la família de les lleguminoses. Des del punt de vista nutricional té una composició semblant a la resta de llegums. L recepta tradicional de cuinar els pèsols negres és bullits, barrejats escorreguts amb la cansalada passada per la paella amb els seu suc. En alguns casos es posa per sobre l'all i julivert picats cru per sobre. | 08130-71 | Montclar | És un dels plats més freqüents i característics de la Fonda de Montclar. La mateixa família que regenta la fonda els va baixar de Montenisell, prop de Coll de Nargó, fa 35 anys i els cultiven a un camp proper al nucli urbà. El pèsol és un producte que es cultiva ja a molts indrets de la comarca, tot i que és molt freqüent a Gósol i La Pobla de Lillet. | 42.0177500,1.7646000 | 397715 | 4652485 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53984-foto-08130-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53984-foto-08130-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml