Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54063 | Roques de les Serps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-les-serps | Zona de superfície rocosa formada per conglomerats i gresos rogencs. Es tracta d'un conjunt de plaques compactes que configuren una superfície grisa que destaca enmig del paisatge vegetal i que s'estén a cada banda del camí. La denominació li prové de les serps que, en recerca de calor i sol, passen per sobre les roques. | 08130-150 | Cal Capçana | 42.0329300,1.7477500 | 396344 | 4654191 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54063-foto-08130-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54063-foto-08130-150-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 123 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54090 | Toll del Xuclador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-del-xuclador-0 | Fotografia de Panoramio (petjades). | Toll que es forma al torrent de Cal Fàbregas, molt proper a la balma Fosca. És un toll natural que es forma per l'acumulació de l'aigua en una fondalada del torrent. | 08130-177 | Clot de les Barraques o Torrent de cal Fàbregas | 42.0056800,1.8047800 | 401023 | 4651098 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54090-foto-08130-177-2.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 123 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54079 | Tina del Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-casalot | Informació de l'existència facilitada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà. | XIV-XVI | Tina solitària en una feixa de conreu. Es troba propera a les restes d'un antic casalot de possible origen medieval, ja que als voltants de les restes s'ha trobat ceràmica medieval que ajuda a datar el conjunt. | 08130-166 | Serrat de cal Virrei | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Desconeixem el moment de construcció d'aquestes tines, ja que no es conserva documentació, però segurament poden datar de finals de l'edat mitjana, quedant abandonades en el moment en que perdessin utilitat. Les dimensions de la tina ens fan pensar que es podria tractar del follador, i que possiblement a prop hi hagi un recipient de majors dimensions que no s'ha localitzat. | 41.9897600,1.7919900 | 399939 | 4649345 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53955 | Tina de El Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-el-riu | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | Tina excavada en una codina de roca que es troba davant la façana principal de la casa El Riu, entre el cobert de la façana i el camí a Montmajor. És una tina amb una boca d'aproximadament 160cm de diàmetre, circular i que no té encaixos al perímetre de la boca. No es distingeix la boixa a la part baixa de la codina, ja que la part exterior ha quedat reomplerta de sediments de terra i vegetació. La profunditat total del cup pot arribar als 2m, tot i que no podem esbrinar el total degut a que es troba tapada amb terra i a l'interior hi creixen bardisses, fet que dificulta la seva visió total. | 08130-42 | El Riu | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. | 42.0184600,1.7621300 | 397511 | 4652567 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53955-foto-08130-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53955-foto-08130-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53955-foto-08130-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53957 | Tina de la riera de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-riera-de-montclar | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | XVII-XIX | Tina excavada en una codina de roca que es troba al costat de la carretera que porta del nucli de Montclar a Montmajor, després de la casa El Riu i en el punt on la riera de Montclar passa per sota la carretera. És una tina amb una boca circular d'aproximadament 180cm de diàmetre, que no té un galze a una part del perímetre de la boca per recolzar una tapa anomenada brescat, on es xafava el raïm i s'escolava el líquid cap a l'interior de la tina. No es distingeix la boixa a la part baixa de la codina, que deu obrir-se a la banda de la riera, a llevant, ja que la part exterior queda tapada amb vegetació. La profunditat total del cup pot arribar als 2m, tot i que no podem esbrinar el total degut a que es troba reomplerta en part amb terra i a l'interior hi creixen bardisses, fet que dificulta la seva visió total. | 08130-44 | Carretera de Montclar a Montmajor | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. | 42.0194300,1.7606800 | 397393 | 4652676 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53957-foto-08130-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53957-foto-08130-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53957-foto-08130-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També s'ha anomenat Tina del Riu, però en haver una altra davant la casa que ja té aquest nom, hem preferit anemonar-la de la riera de Montclar. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53924 | Tina de la granja de La Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-granja-de-la-tor | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | Es troba molt tapada per bardisses. | Tina excavada en una codina de roca exempta que es troba al sud de la granja de La Tor, a l'extrem del camp de cultiu. És una tina amb una boca d'aproximadament 180cm, circular i que no té encaixos al perímetre de la boca, únicament un seguit de forats circulars a l'exterior on es podria recolzar una tapa. A la part baixa de la codina, a la banda de ponent, hi ha oberta una boixa consistent en un forat circular a la roca, per on s'extreia el líquid, i que resta eixamplat per la part exterior de la roca. La profunditat total del cup pot ser de quasi 2m. A l'interior hi creixen bardisses, fet que dificulta la seva visió. | 08130-11 | Granja de La Tor | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. La tipologia d'aquesta tina és més senzilla que d'altres de la zona, fet que ens porta a pensar que pot ser més antiga. | 42.0146700,1.7494500 | 396455 | 4652161 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53924-foto-08130-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53924-foto-08130-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53924-foto-08130-11-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54082 | Tina de cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-pere | Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estudis del Bages i l'Àmbit de Recerques del Berguedà. | XIV-XVI | Tina excavada en pedra que es troba al costat de la casa de cal Pere, a la banda esquerra de la casa tocant l'era. És una tina excavada a la roca, circular, i que té una pica d edecantació a un nivell inferior, on dóna la boixa. | 08130-169 | Cal Pere | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Desconeixem el moment de construcció d'aquestes tines, ja que no es conserva documentació, però segurament poden datar de finals de l'edat mitjana, quedant abandonades en el moment en que perdessin utilitat. | 42.0175300,1.7577500 | 397147 | 4652469 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54082-foto-08130-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54082-foto-08130-169-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La primera informació de l'existència de la tina va ser facilitada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà, a partir del treball dels germans Corominas.Fotografies de Corominas (2017: 199). | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54094 | Tina de ca n' Iglésias Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-ca-n-iglesias-vell | RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | XVII-XVIII | Està quasi en ruïnes tot i que es conserva el cup. | Tina de planta circular situada a un lloc elevat a prop de l'antiga casa de ca n' Iglésias Vell. Els murs són de blocs de pedra i la part interior del cup està arrebossada amb morter de calç, ja que possiblement estaria folrat amb cairons ceràmics. A la boca de la tina hi ha un galze a tot el cèrcol formant un graó que servia per a recolzar el brescat de fusta. La major part del cup està ple de terra i no podem saber l'alçada total. Es troba situada en un desnivell del terreny, de forma que la boixa s'obriria a la part inferior i es podria recollir el vi resultant per baix. Es troba malmesa i falta part dels murs. Suposem que podria estar coberta. | 08130-181 | Ca n' Iglésias Vell, zona El Vilar | L'estructura general de la casa ens mostra una tina de la tipologia que es van construir a partir del segle XVII. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular. Possiblement aquesta tina seria utilitzada pel mas Iglésias i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. | 41.9940600,1.7661100 | 397802 | 4649853 | 08130 | Montclar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54094-foto-08130-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54094-foto-08130-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54094-foto-08130-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54086 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-3 | XIII-XIV | En ruïnes | Sobre el serrat hi ha restes d'una antiga estructura contructiva que podria haver sigut un mas. Propera a ella hi ha les tines excavades a la roca. Als voltants de les restes s'ha trobat ceràmica medieval que ajuda a datar el conjunt. | 08130-173 | Serrat de Berler | Informació facilitada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 41.9883900,1.7922700 | 399960 | 4649193 | 08130 | Montclar | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54026 | Antiga necròpolis de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-necropolis-de-montclar | Carreras, J. (1999). Una sepultura medieval al poble de Montclar. L' Erol, revista cultural del Berguedà, núm 61. Pp. 14-17. Castany, J. i altres (1990). El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. | XII-XIII | No queden restes visibles | Sembla que la zona al voltant de l'església i del castell havia sigut una necròpolis utilitzada des de l'edat mitjana, tal i com queda testimoniat per la troballa d'una sepultura al jardí de can Salvat l'any 1978. El nucli del poble de Montclar es troba situat sobre un turó on es troba l'església de Sant Martí i un conjunt de cases que van ser majoritàriament reconstruïdes a partir dels anys 1960. Les sepultures trobades en aquest entorn podrien correspondre a l'antiga necròpolis de l'església. | 08130-113 | Nucli de Montclar | El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. El 1074 s'esmenta la venda d'un alou a Montclar (ADS, fons Serrateix). La història del poble va lligada a l'església i al castell, aquest no s'esmenta fins a inicis del segle XIV (1309), moment en que passa a domini reial regentat per la família dels Montclar i s'engrandí. El segle XVII, era propietat de la família nobiliària dels Tamarit i l'antic castell es transformà en una masia coneguda com cal Metge Sastret. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Segons Jordi Bolòs (2005, a Miscel·lània sobre Montclar), el nucli de Montclar no és una sagrera, ja que en l'espai de 30 passes al voltant de l'església no hi havia construccions però si una zona d'enterraments d'època medieval, la que correspon a l'antiga necròpolis i de la que es va trobar un enterrament al jardí de can Salvat. Montclar seria un poble obert i emmurallat, creat al cim d'un turó i fortificat, durant l'alta edat mitjana. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. Desconeixem quan es va deixar d'utilitzar la zona com a necròpolis, segurament des de la construcció del nou cementiri al costat de l'església, possiblement a finals del segle XVII. | 42.0179200,1.7653000 | 397773 | 4652503 | 08130 | Montclar | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54026-foto-08130-113-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54033 | Riera de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clara-1 | AA.DD. (1970). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Vol 7, pàg. 336. | Riera de la conca dreta del Llobregat, de cabal molt irregular. La riera de Clarà neix a Capolat, al serrat de Runers, a 1350m d'alçada, davalla per l'oest des de l'altiplà de Capolat després de travessar el terme de L'Espunyola i baixa per la Baga de Sant Salvador entrant al terme d'Avià a prop de la casa El Verdaguer, travessa el terme d'Avià drenant l'antiga quadra de Clarà, a la que dona nom, i finalment entra al terme de Casserres on l'aigua és recollida a l'embassament de Casserres per seguir fins a desguassar al Llobregat al terme de Casserres a la colònia Viladomiu Nou. Fa de terme entre els municipis d'Avià i Montclar, passant per l'extrem de ponent de l'enclavament de Sant Quintí. La riera de Clarà es troba en un relatiu bon estat de conservació i manté una bona mostra dels sistemes naturals fluvials del curs mitjà del riu Llobregat. Mostra fragments interessants de vegetació de ribera, amb boscos i herbassars higròfils. Per la seva qualitat de les aigües, manté comunitats d'algues calcàries incrustants i invertebrats associats, típiques de rieres sobre lloses calcàries. El poblament faunístic és el típic associat a aquests hàbitats, destacant la presència de barbs. Forma diferents salts de poca alçada al llarg del seu recorregut amb clots, alguns bastant fondos. | 08130-120 | Nucli de Montclar | El topònim surt per primera vegada l'any 907: kastro Clariano, a l'acta de consagració de St. Martí d'Avià (BARAUT, 1978). El topònim està estretament relacionat amb la riera de Clarà fent possiblement referència a la qualitat de clar, o amb el mot llatí clerano: lloc on s'han tallat arbres i s'ha creat un clar. Per tant el nom pot procedir de la característica de la riera (aigua clara) o bé de l'obertura d'un lloc al bosc on s'instal·laria el castell de Clarà. No sabem si la riera donaria nom al lloc i al castell o si seria a la inversa ja que hi ha les dues possibilitats. També hem de recordar el topònim de Montclar, que repeteix també el nom. | 42.0456700,1.8156700 | 401986 | 4655525 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54081 | Tina de cal Salla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-salla | COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. | XIV-XVI | En mal estat de conservació | Restes d'una antiga tina excavada a la roca que es troba davant de la casa de cal Salla. Degut a l'erosió s'ha trencat una part de les parets de contenció i la tina està bolcada. | 08130-168 | Serrat de Cal Salla, zona Les Sitges | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient (BALLBÉ, 1993) que era circular. Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat fins al segle XVIII en aquesta zona del Berguedà. | 42.0042200,1.7816600 | 399106 | 4650963 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54081-foto-08130-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54081-foto-08130-168-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54014 | Ca n' Iglésias Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-n-iglesias-vell | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX-XX | Es troba en ruïnes | Restes d'una antiga masia que es troba actualment en avançat estat de ruïna. S'identifica un únic volum amb planta rectangular del que resten fragments de poca alçada de paraments de paredat comú amb cantoneres de pedra escairada. | 08130-101 | Ca n' Iglésias Vell, zona El Vilar | Aquest mas el podem relacionar amb el molí de ca n' Iglésias, que es troba proper, al costat de la riera, i del que quasi no queden vestigis. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Iglésias, possiblement fent referència a la casa i al molí. | 41.9941100,1.7652500 | 397731 | 4649860 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54014-foto-08130-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54014-foto-08130-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53926 | Puigpanal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigpanal | XIX | Es troba en ruïnes | Restes d'una antiga casa de la que es conserven part dels paraments de tancament exteriors. Era de planta quasi quadrangular, de petites dimensions, amb els murs fets de pedra barrejada i les obertures de maó. Es troba el conjunt molt tapat per la vegetació ja que no conserva la coberta, i això impedeix distingir elements a l'interior. | 08130-13 | Obaga de La Tor / Rasa del Casó | Casa d'època moderna enrunada. Es va trobar fragments de sílex i ceràmica prehistòrica a un camp proper a la casa, fet que indica que la zona va estar habitada en aquesta època (font d'informació: Societat d'Arqueologia del Berguedà). S'ha fet fitxa de les ruïnes de la casa però no del jaciment. No s'ha trobat documentació històrica d'aquesta casa, però per l'estructura podria tractar-se d'una masoveria del segle XIX. | 42.0022200,1.7626500 | 397528 | 4650763 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53926-foto-08130-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53926-foto-08130-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es van trobar fragments de sílex i ceràmica prehistòrica a un camp proper a la casa, fet que indica que la zona va estar habitada en aquesta època (font d'informació: Societat d'Arqueologia del Berguedà). | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54020 | Coll de Ralic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-ralic | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XX | Es troba a mitja construcció | Restes d'un edifici amb un únic volum de planta rectangular. Es troba al lloc on havia hagut un edifici més antic que es va iniciar a rehabilitar i dels que únicament es va aixecar l'alçada d'una planta. Els murs són de paredat comú amb cantoneres de maó per la cara exterior i de maó calat la interior; llindes de pedra i muntants de maó. Sembla que es devia realitzar entre 2007 i 2008, segons el Catàleg de Masies de Montclar. Al costat de l'edifici hi ha unes jàsseres de formigó per executar el primer forjat que no s'han col·locat. | 08130-107 | Coll de Ralic | L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici edificat al segle XX. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Coll de Ralich, José Juebas. | 41.9936000,1.8040100 | 400940 | 4649757 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53941 | Molí de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sant-ponc | Bolós, J. ; Nuet, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona. Riu, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. Sancristòful Ballaró, Jaume (1996). La guerra civil a Montclar (memòries, 1936-1497). Els llibres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XIV-XX | Es troba en ruïnes. | Queden pocs vestigis de l'antic molí fariner de Sant Ponç ubicat al peu de la riera de Montclar, entre la riba dreta de la riera i el camí que des de Berga baixava fins a Cardona per dins de la vall de la riera de Montclar o de Navel. Era un molí amb bassa i pou, del que es conserven vestigis de la bassa, el rec i l'antiga resclosa medieval al llit de la riera. El que resta de l'edifici està totalment colgat de vegetació i només s'observa algun mur de la bassa, fet amb carreus de pedra escairada de grans dimensions i posada a trenca junt, formant una paret paral·lela a la riera. A l'extrem de la bassa hi ha el cup de planta circular fet amb carreus similars. Possiblement era un edifici d'estructura clàssica, cobert a dues aigües, refet al segle XVII i del que resta algun fragment de paret, un amb una porta d'arc escarser de maó. | 08130-28 | Riera de Montclar, Baga del Molí de Sant Ponç | Per les restes conservades de la resclosa els seus orígens podrien ser medievals, gòtic de finals del segle XIII o inicis del XIV, que al segle XVII es reconstruís amb un casal moliner. Possiblement era el molí del castell de Montclar, que posteriorment fou explotat per la masia de Sant Ponç que li donà nom. Fou abandonat a començaments del segle XX, ja que consta que l'any 1936 estava abandonat el molí. | 42.0259100,1.7626300 | 397565 | 4653394 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53941-foto-08130-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53941-foto-08130-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53941-foto-08130-28-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54097 | Contrapès de premsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa | Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Antics testimonis de la vinicultura al Berguedà i comarques veïnes. A L'Erol núm. 131. P. 22-25. Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estudis del Bages i l'Àmbit de Recerques del Berguedà. | XIV-XV | Queda la meitat d'un antic pes d'una antiga premsa de biga pedra. Està fragmentat per la meitat, però es pot observar l'enacaix del cargol en un lateral. | 08130-184 | Les Sitges | La premsa s'utilitzava per premsar el raïm que després es dipositava a la tina, tot i que es podia fer una primera premsada amb els peus sobre el brescat que es situava a la boca de la tina. Possiblement aquest fragment s'utilitzés per premsar el raïm que es mantenia a les tines properes. | 42.0096400,1.7828100 | 399210 | 4651563 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54097-foto-08130-184-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La datació és aproximada.Fotografies de Corominas (2017: 77). | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54088 | Sepultures Santa Creu de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-santa-creu-de-montclar | Bolós, J.; Pagès, M. Les sepultures excavades a la roca a les rodalies de Serrateix. Dins Catalunya romànica XII, El Berguedà,. P. 530. | Prop del mas Santa Creu es troben diverses sepultures excavades a la roca. No s'han pogut localitzar, tot i que diversos autores les esmenten. | 08130-175 | Santa Creu de Montclar | A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. Les tombes es cobrien amb lloses de pedra encaixades. Aquest conjunt de sepultures no ha estat fruit de cap excavació arqueològica però poden haver patit intervencions furtives. Les referències històriques més antigues que s'han trobat del mas Santa Creu són al fogatge de 1497, que surt esmentat en Santacreu, i al de 1553 que esmenta a Joan Santacreu com un dels caps de casa de les vint famílies que aleshores poblaven Montclar de Berguedà. La casa devia tenir relació amb l'església propera, que sembla que no va ser mai parròquia i al segle XVIII quedà com a capella particular de la casa, ja que no s'esmenta ni tan sols com a sufragània de Sant Quintí. Tot i que no es conserven elements que denotin la seva antiguitat, l'estructura ens mostra una possible domus o casa forta que segurament seria coetània als inicis de l'església al segle X-XI. | 42.0284700,1.7440500 | 396031 | 4653700 | 08130 | Montclar | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53993 | Pou de ca l'Asidró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-lasidro | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX-XX | Pou situat el centre d'un camp de conreu que es troba davant la casa de ca l'Asidró. És de planta circular, cobert amb teulada de cúpula rebaixada. L'estructura és de pedra barrejada i té una portella oberta a la banda de ponent, rectangular. | 08130-80 | Ca l'Asidró | La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Asidró, Esteban Fornell. No disposem de més informació que permeti saber si la casa podria ser més antiga, tot i que possiblement es tracti d'una casa de finals del segle XIX. | 42.0237900,1.7510300 | 396601 | 4653172 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53997 | Pou de El Circuns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-el-circuns | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX-XX | La teulada es troba en mal estat. | Pou de planta quadrada amb estructura superior de pedra amb morter i coberta de llosa plana amb una estructura de ferro formada per dos arcs de perfil de ferro encreuats al centre, on hi havia la politja que ajudava a extreure l'aigua del pou. Té una portella rectangular a la façana sud. Es troba ubicat proper a la casa, enmig d'un grup d'alzines. No es troba en ús i la teulada perilla d'esfondrar-se. | 08130-84 | El Circuns, Veïnat del Casó | La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Circuns. | 42.0250400,1.7587400 | 397241 | 4653302 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53997-foto-08130-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53997-foto-08130-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54044 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-2 | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XIX-XX | Porxo adossat a la casa can Rebolleda, a la banda sud. Està cobert amb una teulada a doble vessant amb carener perpendicular a l'accés principal que s'obre al sud. Aquest accés forma un portal amb teuladeta a doble vessant recolzada sobre dos pilars de maó. La teulada està suportada sobre un pilar central de maó i amb dos cavalls de fusta que hi recolzen. Una quarta part de la teulada està oberta i forma un jardí a l'espai interior. | 08130-131 | Carrer del Portalet o del Riu, 10 | El porxo que actualment forma part de l'antiga casa de can Rebolleda, havia fet funcions com a ferreria on es ferraven les cavalleries i havia hagut un fornal. Els anys 1970-80 s'havia utilitzat per a celebracions dels veïns. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0180700,1.7644300 | 397701 | 4652521 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54044-foto-08130-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54044-foto-08130-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54060 | Portal de cal Ticó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-tico | Cal Ticó era una antiga casa del nucli, que estava al costat de can Bolós. La casa es trobava en ruïnes abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli, i no es va rehabilitar. Desconeixem el moment de construcció inicial d'aquesta casa, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. | XIX-XX | Portal que servia d'entrada als horts de l'antiga casa de Can Ticó. El portal conserva un pilar de pedra i un fragment de mur sobre el que recolza una estreta teulada de teula àrab a doble vessant. A ella conflueixen els murs perimetrals que tancaven l'antic hort, ara convertir en jardins de can Bolós. | 08130-147 | Carrer del Portalet | 42.0179900,1.7645400 | 397710 | 4652512 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54060-foto-08130-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54060-foto-08130-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54059 | Pica a Parcerissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-a-parcerissa | XVI-XVII | Pica de pedra de forma paral·lelepipèdica que presenta una bora amb un galze per encaixar una tapa, segurament de fusta. La pedra, en ser sorrenca, es troba en mal estat i es trenca a capes. | 08130-146 | Casa Parcerissa | Possiblement es tractés de la pica per guardar l'oli de la casa veïna cal Parcerissa. | 42.0179300,1.7651900 | 397764 | 4652504 | 08130 | Montclar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54059-foto-08130-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54059-foto-08130-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54059-foto-08130-146-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54021 | Cal Berler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berler | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX-XX | Petita masia de planta baixa, pis i golfes sota teulada a doble vessant de teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Al cos principal hi ha afegits altres dos volums per la banda nordoest. Els murs són de paredat comú, i els tancaments de pedra i de maó. La façana principal té porta centrada coberta amb arc rebaixat de maó a plec de llibre, petites finestres disposades asimètricament al pis ja que una està tapiada, i una gran obertura al centre de les golfes, coberta amb arc de mig punt i amb una barana de ferro. La casa està situada en un desnivell del terreny, de forma que per la façana de llevant s'accedeix a peu pla al primer pis. Al costat de la casa, a la banda de llevant i a l'altra costat del camí, hi ha una pallissa amb tancaments de paredat comú i teulada a doble vessant. La façana principal és completament oberta i té un pilar central sobre el que recolza el carener. | 08130-108 | Riera del Solarot | L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici edificat possiblement al segle XIX. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Baraler, Salvador Malisa. | 41.9855200,1.7950200 | 400183 | 4648871 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54021-foto-08130-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54021-foto-08130-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54021-foto-08130-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També té el topònim de Cal Barraler. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54030 | Pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra | Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Antics testimonis de la vinicultura al Berguedà i comarques veïnes. A L'Erol núm. 131. P. 22-25. | XVIII-XIX | Esta partit pel mig | Pedra de forma arrodonida que es troba partida en dos fragments quasi iguals. Presenta un encaix a la part superior de forma quadrangular, que queda repartit entre els dos fragments. Podria tractar-se de la base d'un pal de paller, o d'una creu o altre element de senyalització, així com també una base de premsa de biga. | 08130-117 | Nucli de Montclar | 42.0180800,1.7651300 | 397759 | 4652521 | 08130 | Montclar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54030-foto-08130-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54030-foto-08130-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54030-foto-08130-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al centre de la plaça. | 98|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54057 | Mola al pati de l'antic cal Barber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-al-pati-de-lantic-cal-barber | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII-XIX | Mola de pedra circular, amb el forat de la nadilla a la part central. S'ha ubicat al jardí de cal Barber, on anteriorment hi havia hagut cal Jepillot, com si es tractés d'una taula de jardí. | 08130-144 | Cal Sastre. Nucli de Montclar | Desconeixem la procedència d'aquesta mola, tot i que sabem per fotografies antigues que els anys 1960 ja es trobava en aquesta zona del nucli. | 42.0182200,1.7647000 | 397724 | 4652537 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54057-foto-08130-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54057-foto-08130-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53939 | Mola de molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-moli | Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVII-XIX | Està molt rodada | Mola circular tallada en pedra sorrenca que es troba bastant deteriorada, tot i que conserva el forat d'encaix central. Es tracta de la mola sotana d'un molí fariner. La documentem perquè sembla que va ser portada dels entorns del molí de La tor, i per tant, que podria haver format part d'aquest molí. | 08130-26 | La Tor | Sembla que aquest molí va ser construït al segle XVII, i que era explotat pels propietaris de la veïna masia de la Tor que l'ampliaren al segle XIX, incorporant-hi el molí escairador. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Molino de la Tor, Salvador Vilar. Es mantingué actiu fins després de la guerra civil el 1939 i les teules s'aprofitaren en altres construccions, factor que n'accelerà la degradació. | 42.0140900,1.7537100 | 396807 | 4652092 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53939-foto-08130-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53939-foto-08130-26-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54019 | Mola de cal Dominguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-cal-dominguet | XVII-XIX | Mola circular de pedra que es troba fraccionada i de la que es conserva bona part. Té el forat per la nadilla al centre i manté part de les acanaladores de la cara inferior. Correspon a la mola volandera d'un molí de farina que s'ha adaptat com a element ornamental del jardí de la casa, posant-la vertical sobre un espai enjardinat i afegint les lletres del nom de la casa amb perfil de filferro. | 08130-106 | Cal Dominguet | Desconeixem el lloc d'on es va treure la mola, per tant no sabem la cronologia. Les característiques responen a una tipologia entre els segles XVII i XIX. | 42.0268400,1.7519700 | 396684 | 4653510 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53930 | Les Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-sitges | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. Mallol, M.T. (2001) 'Establiments de masos després de la pesta negra'. A El mas català durant l'edat mitjana i la moderna (segles IX-XVIII). Actes del col·loqui celebrat a Barcelona 3-5 de novembre de 1999. Barcelona. CSIC. P. 189-212. | XVI-XX | Masia que forma part d'un conjunt, amb diferents coberts. La casa és de planta rectangular, coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. S'estructura en planta baixa i dos pisos, el segon sota teulada. Els murs són de pedra ben escairada i ben disposada, amb les obertures de maó. La façana principal és simètrica, amb porta central d'arc escarser en que els brancals alternen pedra i maó, un balcó central a cada pis i una finestra a cada banda, també amb arc escarser. La casa es troba en un desnivell del terreny, cosa que fa que la planta baixa quedi parcialment soterrada i des de la façana nord s'accedeix directament a la planta pis mitjançant unes escales. A la planta baixa hi ha diverses finestres amb forma d'espitlleres. La casa ha estat molt reformada i no conserva altres elements d'interès. | 08130-17 | Baga de cal Salla | L'estructura general de la casa ens mostra un edifici de possible origen medieval, malgrat es tracti d'un edifici molt reformat. La notícia documental més antiga és de l'any 1379, quan al terme del castell de Montclar es fa nou establiment al mas les Sitges (Cigiis), que era deshabitat des de les primeres morts per la pesta, els nous beneficiaris eren Bernat de Bovers i la seva filla Bonanada, que havien de tenir el mas hàbitat i conreat, havien de refer l'edifici si calia i havien de pagar els censos i obligacions del mas (ACA, Batllia General de Catalunya, reg. 614. Citat per Mallol, M.T., 2001: 195). També s'esmenta posteriorment a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Pere Serramalera a Les Sitges. El topònim que rep la casa fa referència al conjunt de sitges que es troba proper a una codina. | 42.0093700,1.7790900 | 398901 | 4651538 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53930-foto-08130-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53930-foto-08130-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53930-foto-08130-17-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53938 | Casagua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casagua | HOMS I BRUGAROLAS, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | Masia que forma part d'un conjunt format per la casa i un cobert que es troba en semi-ruïna. L'edifici principal és de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab, amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre migdia. Estructura de planta baixa, pis i golfes sota coberta. S'hi identifiquen tres fases de construcció, la més moderna és un afegit situat al costat oest, construït el 1988, amb acabat arrebossat i coberta d'un vessant, amb obertures grans. La resta de l'edifici és de pedra, amb cantoneres escairades i es diferencia clarament una fase constructiva a la banda de llevant i altra a la de ponent. Tots els brancals i llindes són de pedra. La façana principal que s'obre a migdia té tres portes a la planta baixa, dues d'arc de mig punt i una amb llinda de fusta; així com finestres de diferents mides repartides al dos pisos. La façana de tramuntana té una sola porta al nivell del primer pis, a la que s'accedeix a través d'una escala exterior. A ponent de l'edifici principal hi ha un cobert que es troba en estat de ruïna. | 08130-25 | Santa Creu | La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Arambaldus de Casahuga (Homs, 2005). Al fogatge de 1497 surt en Sanahugo, entre els 15 focs de Montclar. Al de 1553, fet per Pere Serra batlle, esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, a Steve de Casanga. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), casa Casahuga. També surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Huga, José Cortada. Tot i que el topònim ha anat variant al llarg del temps, ens trobem amb una casa que ha sofert moltes modificacions, però amb possible origen a finals de l'edat mitjana, al segle XV, o anterior. | 42.0289800,1.7431700 | 395959 | 4653758 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53938-foto-08130-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53938-foto-08130-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53938-foto-08130-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53962 | Casanova del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-pujol | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVII-XVIII | Masia formada per una edificació i restes d'altres edificacions enderrocades al voltant. La casa principal és de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Té planta baixa, dos pisos, el segons remuntat amb maó que és visible a totes les façanes excepte a la de llevant, la resta de l'edifici és de paredat irregular unit amb morter i amb restes d'arrebossat de calç; els marcs de les finestres de la part nova són de maó, mentre que a la planta baixa i al primer pis són de pedra. La façana principal que s'obre a migdia té una composició simètrica mostrant tres cossos interiors, amb la porta principal al centre i una porta a cada costat, les finestres repartides al primer pis, i un balcó central al segon pis amb dos arcs de mig punt de maó. La porta principal té brancals de pedra i llinda de fusta. Al costat de la façana hi ha adossat un cobert perpendicularment a la façana, de planta baixa amb dues obertures d'arc rebaixat de maó i amb una terrassa al sostre amb barana de maó ceràmic. A l'extrem de la terrassa i adossat a la façana de la casa hi ha el cos de la comuna, i a la planta baixa adossat al cobert hi ha un safareig. Al primer pis, davant la façana hi ha un balcó corregut que comunica amb la terrassa del cos lateral. Degut a que la casa està situada en un desnivell del terreny, a la façana nord s'obre una porta que gràcies a una petita escala exterior permet entrar directament al primer pis. Davant la casa, a la banda sud, es conserven dues parets d'un antic cobert, sense teulada, fet de paredat amb obertures ceràmiques; una de les parets s'ha apuntalat amb dos contraforts de maó calat. A la banda nord del conjunt hi ha restes de diferents volums dels que només es conserva poca alçada dels murs de tancament. | 08130-49 | Enclavament de Sant Quintí | La Casanova del Pujol era un mas relacionat amb el mas del Pujol i més modern que aquest, tal i com indica el seu nom. Tot i que ha estat modificat l'obra inicial podria ser dels volts del segle XVII-XVIII. La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Nova, Pedro Costa. Aquest conjunt es va cremar en l'incendi de 1994, i es va refer la teulada del mas però no la resta de volums que envolten la casa. | 42.0367300,1.8224600 | 402534 | 4654525 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53962-foto-08130-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53962-foto-08130-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53962-foto-08130-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El conjunt es troba a l'enclavament de Sant Quintí, sobre un pla proper a laRiera de Clarà i envoltat de boscs d'alzines i roures i camps de cereal. Des del trencall de la carretera BV-4131 que condueix a l'enclavament de Sant Quintí,transcorregut un quilòmetre i mig prendre el camí de l'esquerra que porta fins el Pujol deSant Quintí. Llavors prendre el camí que continua en direcció sud-est 1,2 quilòmetres. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54012 | Els Clots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-clots | XVIII-XIX | Es troba en ruïnes | Masia en estat de ruïna que conserva part dels tancaments. Es distingeix una casa de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Els murs són de paredat simple amb cantoneres de pedra escairades. Les llindes i muntants de les obertures que resten són de pedra. Es poden diferenciar dues crugies orientades nordest-sudoest. A la façana de llevant hi ha un cobert adossat. | 08130-99 | Costa dels Clots | L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici que possiblement va ser edificat al segle XIX. No s'ha trobat informació històrica. | 42.0182100,1.7812500 | 399094 | 4652516 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54012-foto-08130-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54002 | Cal Capçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-capcana | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular formada per dos cossos adossats amb diferent alçada. Els dos estan coberts amb teulada de teula àrab a doble vessant i amb carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. El cos situat a sud és de planta i pis sota coberta, i l'altre situat a nord de planta, pis i golfes sota coberta; cada cos construït en diferent època. A la banda de llevant hi ha altres cossos afegits, d'una sola planta, amb teulada a un vessant. La façana principal en part va ser reconstruïda amb maó, i la resta en pedra, amb llindes i brancals de pedra; mentre que el cos nord té cantoneres i marcs de finestres en maó. Davant la casa, a migdia, hi ha una segona construcció de tancament ceràmic. | 08130-89 | Serrat de la Casa Gran | L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici de finals del segle XIX, tot i que possiblement la part més antiga podria ser una mica anterior. La única referència documental és que la casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Capsana, Celedonio Parceria (cognom dubtós). | 42.0372700,1.7524500 | 396740 | 4654667 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54002-foto-08130-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54002-foto-08130-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Per arribar cal prendre el camí al costat del camp de futbol de les Alzines de Montmajor, en direcció al nucli de Montclar, en direcció a El Casó, on cal prendre la pista de l'esquerra, fer 1.500 metres i prendre el trencall de l'esquerra, recórrer 570 metres i prendre el trencall de la dreta. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53928 | Vilariquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilariquer | Homs i Brugarolas, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Planes i Albets, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIII-XIX | Masia de planta rectangular configurada per un cos primigeni i dos afegits a la banda de migdia, mostrant al menys tres èpoques constructives diferents. És cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia i que està estructurada en dos nivells diferents, essent un pis més baix el del cos de migdia. La casa està situada en un desnivell del terreny i té dos accessos, així com diferents coberts al voltant. És construïda de paredat comú, amb cantoneres de pedra ben escairades i poques obertures allindades. Davant la façana principal hi ha un cos afegit que forma un porxo que tapa la porta principal que és adovellada i al que s'accedeix des de la façana de ponent a través d'altra porta d'arc i des de migdia també a través d'una porta d'arc. Un cop a dins es pot veure que la façana actual està afegida a un cos primigeni que encara conserva altra porta adovellada més antiga i amb dovelles més curtes. El cos primigeni és de planta, pis i graner sota teulada. A la façana nord hi ha un petit cos adossat que incorpora l'escala i una cisterna. A la façana de llevant hi ha una escala que condueix directament a la planta pis. A l'interior destaca l'escala de pedra que porta de la planta al pis; un espai a la planta baixa a la banda de llevant que era l'antic pastador, conserva la campana pel foc a terra i la campana i boca del forn, així com la boca superior d'una tina circular excavada a la roca i que ocupa l'alçada d'un pis soterrani a aquest espai, on s'obre la boixa i hi havia el celler. Al pis hi ha la capella a la sala amb una imatge Marededéu del Roser; el foc a terra amb campana rectangular i els escons de fusta amb taula abatible al voltant d'aquest. Es conserva una llinda d'una finestra exterior del pis que s'obre a llevant, amb una inscripció i la data 1797. | 08130-15 | Rasa de Vilarriquer | L'estructura d'aquesta masia mostra una casa antiga, possiblement d'orígens medievals. El topònim pot fer referència a un antic topònim d'origen romà o medieval. Sembla que durant la baixa edat mitjana pertanyia a la jurisdicció del baró de Montclar. La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Petrus Vilariquer (Homs, 2005). Al fogatge de 1447 s'esmenta a En Vila, possiblement referents a aquest mas. També al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, que esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, a Joan Vilariquer. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), en Vilariquer. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Vilariquer, José Plunas. | 42.0115700,1.7459600 | 396161 | 4651821 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53928-foto-08130-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53928-foto-08130-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53928-foto-08130-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53935 | Cal Gabatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gabatx | XVI-XX | Masia de planta rectangular coberta amb teulada de teula àrab, a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sud-oest. Té un cos annexat a la façana de llevant cobert amb teulada a un vessant amb aiguavés exterior i que segueix el pendent de la teulada principal; i un altre cos afegit a la façana de ponent que únicament té un pis. Davant la façana principal un seguit de coberts tanquen un petit pati. L'estructura de la casa és de planta, pis i golfes sota teulada, construït en pedra amb cantoneres ben escairades. La façana principal forma part d'un cos afegit a l'antiga façana que resta amagada a l'interior de la casa, presenta una estructura quasi simètrica, amb portal central de pedra amb arc de mig punt que té gravada la data 1854 a la dovella central, i amb la particularitat que les tres dovelles del mig estan una mica despreses i fan baixar l'arc. Al primer pis hi ha tres arcs de mig punt, el de la dreta tapiat, i finestres a cada banda; entre mig dels arcs que resten oberts hi ha un brancal amb la inscripció BARTOMEU CUTART 1776 JHS i una creu; mentre que a les golfes només hi ha un arc escarser de maó i dues finestres. Brancals i llindes són de pedra. La façana posterior i les laterals tenen poques finestres i alguna espitllera. L'interior està distribuït en tres crugies perpendiculars a la façana, que es repeteixen al pis; a la part central de la planta baixa es conserva l'antic portal adovellat, amb llargues dovelles i amb la data 1687 inscrita en la dovella central; queda tallat per la volta rebaixada del primer tram que va ser construïda al segle XVIII; en un espai lateral hi ha l'antic pastador i la boca del forn. L'escala de pedra a la crugia de central ens porta al primer pis, on hi ha dues zones diferenciades ja que una part de la casa es va modernitzar, la que correspon a l'afegit de llevant. La part antiga té la sala al centre i habitacions a cada costat, eixida a la banda de migdia i la cuina i espai del foc a la banda de tramuntana. A la sala hi ha una capella i una teiera amb campana de fums a un angle, així com diverses llindes amb dates del 1600, i la que comunica amb l'eixida amb la data 1687 i el nom CHRISTOFOL. Totes les finestres de les habitacions conserven els festejadors. La cuina està separada de l'espai del foc, i aquest conté la campana de forma semi cònica i els bancs al voltant. | 08130-22 | Pla de Sabaters | La casa és fruit de diferents èpoques, una primera possiblement entre els segles XIV i XV, una segona corresponent a la porta adovellada interior de mitjans del segle XVII, una tercera en la que es va fer l'afegit del cos davanter al 1776, i diferents reformes practicades al segle XIX, com la porta principal datada el 1854. El nom que porta actualment pot fer referència a algun ocupant francès, que ocupés la casa possiblement fruit de la immigració occitana a Catalunya durant la segona meitat del segle XVI i principis del XVII, moment en que està documentat a diferents zones del Berguedà la presència de francesos que van romandre al territori dels quals resta el gentilici a diverses cases. | 42.0202400,1.7488900 | 396418 | 4652781 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53935-foto-08130-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53935-foto-08130-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53935-foto-08130-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53996 | Cal Circuns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-circuns | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Està estructurada en planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada. Els murs són de grans carreus de pedra sense treballar units amb morter, amb cantoneres escairades. Les obertures són allindades i de petites dimensions, distribuïdes de forma aleatòria a excepció de les de la façana de migdia, i totes de maó amb arc de descàrrega. La façana principal és simètrica, amb porta central d'arc escarser de pedra i finestra a cada banda, balcó central i finestra a cada banda al primer pis, tres finestres al segon pis, i obertura central a les golfes de forma romboïdal. La façana de tramuntana presenta també estructura simètrica, però la porta principal és amb llinda de maó amb arc de descàrrega i amb una finestra llarga al centre de cada pis. A prop de la casa hi ha un pou. | 08130-83 | Veïnat del Casó | La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Circuns. | 42.0250600,1.7591500 | 397275 | 4653303 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53996-foto-08130-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53996-foto-08130-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També s'anomena El Circuns. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53927 | La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-5 | XIX-XX | Masia de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de planta baixa, planta pis i golfes, sota teulada. Els murs són de paredat comú de pedra, amb carreus escairats a les cantonades de la part de tramuntana de la casa, i de maó a la part sud. Es veu clarament que la casa va ser ampliada tardanament amb un cos afegit a migdia, de la mateixa amplada que la casa antiga; mentre que a la façana nord es va afegir un cos d'una sola planta, la meitat cobert amb teulada d'un vessant i formant un cobert, i l'altre meitat que forma una terrassa. La façana principal és orientada a migdia i de composició simètrica amb portal a la planta baixa central, i balcó al pis, amb totes les llindes i brancals de maó massís. | 08130-14 | Al sud del terme municipal | Segons el cadastre els anys 1920 es devia fer l'ampliació de migdia, la resta de l'edifici pot correspondre a una petita casa per les tasques agrícoles de finals del segle XVIII o inicis del XIX. | 41.9964100,1.7601100 | 397309 | 4650121 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53927-foto-08130-14-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53987 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-4 | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVII-XIX | Masia de planta rectangular amb coberta a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sud-est, i que té un cos annex a la façana de ponent de forma i estructura igual a la casa. L'edifici és d'obra de pedra amb parts arrebossades i cantoneres de pedra escairades, tot i que el darrer pis les té de maó. L'estructura és de planta baixa, pis i golfes en els dos cossos. La façana del cos principal no és simètrica i té el portal principal amb brancals de pedra i arc lleugerament escarser de maó, un segon portal amb llinda de pedra al costat, i una espitllera a la banda esquerra. Als pisos es repeteix l'estructura, balcó quasi central i una finestra a cada banda de dimensions diferents, només una finestra del pis té brancals de pedra i la resta són de maó. L'altre cos presenta dues arcades a la planta baixa, amb brancals de pedra i arc de maó que formen un espai porxat a l'entrada, a sobre d'un dels arcs queda vista una biga de fusta que descarrega l'arc. A la planta pis hi ha una finestra i un balcó fet de llosa de pedra i barana de barrot vertical. La segona planta segueix la mateixa composició però sense el balcó. La majoria dels brancals i llindes de les diferents obertures estan resoltes amb maó massís. A la façana posterior hi ha una cisterna tancada que recull l'aigua de les cobertes. Davant la casa es configura un espai delimitat per tres coberts i un mur de pedra situat a ponent. | 08130-74 | Bosc de El Verdaguer | L'estructura de la casa ens mostra un edifici possiblement modern, fet recolzat per la manca de documentació que l'esmenti. Al cadastre es diu que la casa data de 1806 i també la hem trobat al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Verdaguer. | 42.0317700,1.7651200 | 397780 | 4654041 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53987-foto-08130-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53987-foto-08130-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53987-foto-08130-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Des de la carretera de Casserres a Montclar cal prendre el trencant a Sant Ponç i abans un camí a l'esquerra. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53949 | Cal Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soleia | XVIII | La casa es troba sense ús i malament conservada. | Masia de petites dimensions que es troba al mig d'una zona de camps de conreu. L'edifici és de planta rectangular, amb teulada a doble vessant de teula àrab amb ràfec a tot el volt suportat pel vol de les bigues de la coberta, i carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. L'obra és en pedra de diferents mides i amb les cantoneres ben escairades. La casa està situada en una feixa natural, que salva el desnivell entre el camp de conreu i el camí, i això fa que a la façana nord la planta baixa quedi soterrada. La façana és asimètrica, amb dues portes, un balcó sobre la porta que està més centrada amb el carener i dues finestres de diferent mida amb llindes i brancals de pedra. La llinda del balcó té inscrita la data 1771. L'estructura és de planta baixa i pis sota teulada, dividida en tres crugies. Adossat a la façana de llevant hi ha un cobert amb la base de pedra i el mur del pis en maó; adossades a aquest cos hi ha les gàbies dels conills. A l'extrem nord-oest i a una distància de 15 metres hi ha una bassa. I al costat de ponent hi ha les restes d'un tancament d'obra ceràmica i d'un pilar de formigó. | 08130-36 | Baga de Montclar | La única informació que tenim d'aquesta casa és la data que proporciona la llinda, que és la mateixa que s'esmenta al cadastre, per tant és una casa construïda en l'època d'auge agrícola de finals del segle XVIII. | 42.0262000,1.7723200 | 398367 | 4653414 | 1771 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53949-foto-08130-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53949-foto-08130-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53923 | La Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tor-0 | Homs i Brugarolas, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Planes i Albets, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIII-XX | Masia d'estructura clàssica, de planta rectangular coberta amb teulada a dues aigües de teula àrab, amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. La casa està organitzada en planta baixa i dos pisos, en pedra de diferents mides amb les cantoneres ben escairades, amb poques obertures més aviat petites i allindades, disposades de forma aleatòria a les façanes. La porta principal es troba quasi al centre de la façana, una mica desplaçada cap a ponent, és dovellada. S'han fet diferents intervencions, ja que es va pujar el nivell de la teulada i darrerament s'ha rehabilitat per fer turisme rural, desvirtuant l'estructura original, tot i que s'han conservat elements antics. Té diversos annexes fruit d'aquesta intervenció recent. A l'interior la casa estava distribuïda en tres crugies. A la planta baixa resta la part més antiga de la casa a la crugia de llevant de la banda de migdia, que conserva tres arcs diafragma medievals dels antics estables ara convertits en piscina interior. També es conserva la boca de l'antic forn. Al pis es manté l'aigüera de l'antiga cuina a la façana de migdia, i l'estructura de l'escudeller de la sala central que s'obre a la façana de tramuntana. La major part de les habitacions conserven els festejadors de pedra. | 08130-10 | La Tor | L'estructura general de la casa ens mostra un edifici d' origen medieval, possiblement si fem cas al topònim, una torre de defensa o una casa forta. Els elements arquitectònics gòtics a la planta baixa ens la ubiquen cronològicament a finals del XIII o inicis del XIV, tot i que es veuen molts elements afegits i modificats a diferents èpoques. La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Johannes Tor (Homs, 2005). La masia La Tor la trobem també al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, que esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, Gabriell Tor. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), La Tor, Gabriel Tor. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Tor, José Serra. En la darrera rehabilitació es van eliminar els forjats de tot l'interior i es va modificar la distribució interna, conservant només alguns elements antics. | 42.0144100,1.7538300 | 396818 | 4652127 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53923-foto-08130-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53923-foto-08130-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53923-foto-08130-10-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | S'utilitza com a casa de turisme rural. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54056 | Llinda de cal Sastre Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-sastre-vell | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII | La data gravada està molt deteriorada | Llinda de pedra que s'ha aprofitat per a la porta principal de la casa. Té gravada la data 1757 i la creu sobre el calvari de forma simplificada al centre. | 08130-143 | Cal Gener. Nucli de Montclar | Aquesta llinda procedeix de l'antiga casa de cal Sastre Vell, o cal Sastret, que es trobava al solar actualment buit a la banda sud de la casa de cal Jené. El que quedava de la casa es va enderrocar els anys 1970, i actualment únicament resten les arrencades d'alguns murs que formen el tancament del jardí. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0184400,1.7649300 | 397743 | 4652561 | 1757 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54056-foto-08130-143-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54023 | Cal Taulé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-taule-0 | XIX-XX | Està en ruïnes. | Les restes d'aquesta antiga casa es troben al costat del camí de Ca l'Isidró a Ca l'Anton, al costat d'una bassa, en un pla envoltat de camps de conreu de secà que limita amb la Rasa del Casó. Resta un volum de planta rectangular d'una sola planta que havia estat cobert amb te7ulada a doble vessant. Només resten algunes alçades dels murs de tancament, que són de paredat comú amb cantoneres de pedra. | 08130-110 | Cal Taulé | No s'ha trobat documentació històrica d'aquet edifici, tot i que el topònim podria indicar que hauria format part d'una possible teuleria. | 42.0247000,1.7519100 | 396675 | 4653272 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54023-foto-08130-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54023-foto-08130-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54024 | El Rentador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rentador-1 | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | La zona coneguda com el Rentador és una zona de pas del torrent de la rasa del Casó que discorre entre el Casó i ca l'Anton. L'aigua queda canalitzada i recull també les aigües de la font del rentador que es troba en aquest indret. | 08130-111 | Rasa del Casó | Possiblement hi hauria alguna casa en aquesta zona, ja que s'esmenta al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Rentador, Fernando Serra. | 42.0247100,1.7531000 | 396774 | 4653272 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54024-foto-08130-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54024-foto-08130-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53961 | El Pujol de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-de-sant-quinti | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. Iglésias, J. (1991). El Fogatge de 1497, estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives Casajoana. Barcelona. | XV-XIX | La masia del Pujol de Sant Quintí és un conjunt format per dos habitatges i diferents coberts i pallisses destinats a la explotació agrícola i ramadera. Es troba a l'enclavament de Sant Quintí en la confluència de dos camins, i està envoltada de camps de conreu de cereals i una zona de bosc d'alzines a la carena de la Rovirassa. La casa principal és un edifici de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'edifici és de planta baixa, pis i golfes, i s'estructura en tres cossos. És construït amb paredat irregular i amb cantoneres ben escairades. Annex davant la façana hi ha un cos afegit que cobreix la meitat de la façana i que forma un cobert a la planta baixa amb quatre arcs de maó rebaixat i una terrassa oberta al pis amb barana de barrotes de ferro entre pilars de maó. La porta principal és adovellada d'arc rebaixat de pedra, configurant una façana no simètrica. Per la façana de ponent hi ha un cos afegit que sobresurt de la façana principal delimitant un espai de pati davant la casa; l'edifici és de maó arrebossat i està cobert amb teulada d'un vessant. A la façana de tramuntana, que presenta només tres obertures al pis, hi ha un contrafort a l'extrem nordoest i és la que conserva més elements originaris, davant d'aquesta façana hi ha una bassa. La segona casa es troba a la banda sudest de la casa principal i ha estat fruit d'una rehabilitació recent d'una antic cobert. És un edifici de planta baixa i pis cobert amb teulada a doble vessant amb ràfec i carener perpendicular a la façana que s'obre a ponent i al pati que queda entre les dues cases. És un edifici de paredat amb cantoneres de maó. A la façana principal hi ha una obertura d'arc rebaixat de maó a un lateral i que conforma un porxo. La façana sudest és simètrica i presenta grans obertures en planta baixa i pis. Els coberts i estables del voltant de la casa són majoritàriament edificacions modernes fetes amb maó o formigó. | 08130-48 | Enclavament de Sant Quintí de Montclar, camps de La Solana | La masia del Pujol es una de les cases més antigues de la zona de Sant Quintí. La casa apareix al fogatge de 1497, en Pujol. El 1588 s'esmenta a Lo Pujol en un llistat de les 'cases y homens que son per combregar y confessar en la parròquia de Sant Martí de Montclar' dins el Llibre de baptismes de Sant Martí de 1567-1652; i també a un manual de comptes de l'església de 1673, on s'especifica que els comptes els va fer la priora de Sant Quintí, llavors sufragània de Sant Martí, Mariana Ribera àlies Pujol, ja que seria d'aquesta casa. Els dos documents es conserven a l'Arxiu Diocesà de Solsona, Al 'Registro de casas de campo y aforados de guerra' de 1856 també apareix el Pujol on hi havia aforat Isidro Sant Martin. Possiblement fou una casa originada a finals de l'edat mitjana i que va ser ampliada i reformada en diferents etapes. | 42.0379100,1.8142200 | 401854 | 4654665 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53961-foto-08130-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53961-foto-08130-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53961-foto-08130-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Des del trencall de la carretera BV-4131 que condueix a l'enclavament de Sant Quintí,transcorregut un quilòmetre i mig prendre el camí de l'esquerra que porta a la masia. | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53946 | Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ponc | HOMS I BRUGAROLAS, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. | XV-XX | La masia Sant Ponç forma part d'un conjunt amb diferents coberts i construccions que formen part de l'explotació agrícola i ramadera encara activa, així com una antiga capella. La masia és de planta rectangular orientada a migdia i coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant parcialment desnivellades, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Està estructurada en planta baixa, pis i golfes sota teulada. El parament és de carreus de pedra units amb morter i actualment a la vista, amb les cantoneres de pedra ben escairada. La façana principal que s'obre a migdia és asimètrica i té un cos afegit perpendicularment davant l'antiga façana, que forma una galeria de 4 arcs de mig punt a la planta baixa, dos arcs escarsers al pis, i una obertura complerta a les golfes, on hi havia l'assecador. Les bigues dels forjats de la galeria són de fusta en el sostre de la planta baixa i pis, i de formigó al sota coberta. Es tracta d'un cos afegit al segle XVIII, en un moment d'ampliació de la casa, configurant aquesta entrada i una eixida al primer pis. Davant la façana principal resta un espai tancat per un barri amb murs de pedra amb una obra escadussera i que possiblement forma part d'una antiga construcció, i que ara forma un pati-jardí. La façana posterior, a tramuntana, té una porta que accedeix directament al pis a través d'un petit terrat que l'anivella amb el terreny degut a que la casa es troba en un desnivell. Destaca un cos afegit a la banda de ponent d'aquesta façana que alberga una cisterna de l'aigua que es recull de les teulades i que està coberta amb una volta de canó. La finestra superior, centrada en la façana i que serviria per extreure i entrar la palla o el gra, conserva dues mènsules dobles que suporten la biga de la llinda de pedra. En aquesta façana també es pot observar que originalment el cos principal fou simètric i que amb posteritat se'n va annexar un de nou al costat oest, possiblement en la mateixa època en que es construí la galeria. A la façana de ponent hi ha alguna espitllera a la planta baixa. Destaca una era enrajolada davant la façana posterior de la casa. | 08130-33 | El Pla de Montclar | L'estructura general de la casa ens mostra un edifici de possible origen medieval, tot i que no es conservi documentació molt antiga que faci referència, essent els seus inicis dels volts del segle XIV-XV que posteriorment es va ampliar entre els segles XVIII i XIX. La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Anthonius de Sent Pons (Homs, 2005). La masia Sant Ponç la trobem esmentada al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, que esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, a Steve Ferena a Sanctpons. Aquest podria ésser un descendent d'aquesta casa, igual que Joan Sanctpons del castell, esmentat també en el mateix fogatge i que viuria al castell ubicat al nucli. Aquesta casa devia ser la que més produïa de la parròquia, ja que va ser casa nomenada casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial, arrendada per Jaume Merlet, argenter, per 220 lliures, i el fiador va ser Joan Santromà, espardenyer de Solsona (Subarrendaments de l'Excusado, 1766-69) (PLANES, 1985). També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Francesc Moixí a Sant Pons. La capella que es troba davant la casa és un edifici de 1754, corresponent amb el moment d'ampliació de la casa i del seu auge econòmic. | 42.0297900,1.7762700 | 398700 | 4653808 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53946-foto-08130-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53946-foto-08130-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53946-foto-08130-33-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Davant la casa hi ha una capella, l'Església de Sant Ponç, que es troba tapiada i en mal estat de conservació. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54028 | Font dels Racons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-racons | La font es troba propera al nucli de Montclar, al peu de la carretera que des del nucli porta cap a l'Espunyola. Cal sortir a la dreta pel primer trencant, abans d'arribar al de la casa dels Racons Actualment la font està canalitzada al nucli, tot i que al lloc encara resta un abeurador. | 08130-115 | Propera al nucli urbà | 42.0193400,1.7680900 | 398006 | 4652658 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54028-foto-08130-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54028-foto-08130-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53958 | Fira dels Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dels-reis | BOLÒS, J. (2004) La contrada: unes vies que ens mostren el passat. A Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 21-23. CARRERAS CANDI, F. (1910) Geografia General de Catalunya. Província de Barcelona. Editorial Albert Martín, Barcelona. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. TORRAS, Cesar August (1922). Pirineu Català. Guia itinerari. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench. Barcelona. www.montclar.cat | XIX-XX | La fira es celebra per la diada de Reis a Montclar, i és una tradició molt arrelada i antiga. Des dels seus orígens es feia a la plaça del poble, al nucli, i era una fira bàsicament de bestiar. La bassa que hi ha al nucli podia servir per a abeurar als animals durant la celebració d ela fira. Actualment es fa a l'antic pla de l'Alzina, avui anomenat Firal dels Reis, i s'ha convertit en una fira que també mostra artesania popular, productes de la zona, maquinària agrícola, a més de bestiar, i és un esdeveniment molt concorregut per gent de quasi tota la comarca ja que a més és un esdeveniment social que provoca la trobada dels habitants del territori en un dia festiu. | 08130-45 | Firal dels Reis. Montclar | Al segle XII, a Montclar hi ha una activació de l'economia al territori, fet que es tradueix en la celebració de fires de comerciants que seran decisives en el desenvolupament de les viles. Montclar seria a l'edat mitjana un poble amb una economia bàsicament ramadera, com testimonia el pas del camí ramader i el fet que sigui un lloc de confluència de camins ja des de l'edat mitjana. Pasqual Madoz, al seu Diccionari de 1845, fa una descripció del poble de Montclar en la que diu que es celebra una fira el dia de Pasqua de Reis, molt concorreguda amb venda d'animals de tot tipus. També Carreras Candi el 1910, parla de la fira de bestiar el dia de Reis, així com César August Torras, el 1905 parla de la fira com un acte social al que hi concorren marxants de diferents llocs. Aquesta era una de les fires més importants de la comarca. On es feien transaccions de bestiar, principalment de llana, porcs, bous,.... Al migdia hi havia menjar amb focs a terra, amb el plat del dia 'fesols amb cansalada' i torrons d'Agramunt. Abans, l'endemà del dia 7, era la Festa Major amb ballades a la plaça i al vespre es feia reunió a l'Hostal per jugar a cartes. Actualment, es manté la celebració el dia 6 de gener, i també s'hi mostra maquinaria agrícola i vehicles, a més d'artesania popular, parades de turró i altres productes de la contrada, i es pot gaudir del típic esmorzar de botifarra i cansalada. | 42.0241700,1.7766100 | 398719 | 4653184 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53958-foto-08130-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53958-foto-08130-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53986 | El vot del poble a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vot-del-poble-a-sant-sebastia | Amades, J. (1952). Costumari Català. Editorial Salvat. Barcelona. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Montanyà i Buchaca, Daniel; Pujol, Joan (1993) L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà. Promocions i Publicacions Universitàries. Barcelona. AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 89-93. | XVII-XXI | La celebració del vot del poble a Sant Sebastià es celebra el dilluns de Pasqua, actualment també anomenada Festa de Sant Sebastià i que es fa amb motiu de ser un sant guaridor de la pesta amb una tradició que es remunta al segle XVII. La festa s'inicia al matí amb la celebració de Missa solemne; a la tarda es resa el Rosari cantat i antigament es feia processó. En alguna ocasió s'ha aprofitat la festa per fer altres actes paral·lels, com el de l'any 2014 en que es va inaugurar la restauració del retaule del Roser. | 08130-73 | Montclar | L'any 1677 el rector de Montclar, Josep Santacreu, fa ressenya de la processó de Sant Sebastià a una consueta de la parròquia, fet que ens porta a uns inicis d'aquesta devoció al segle XVII, possiblement lligada a altres epidèmies de pesta. L'any 1853 va arribar el còlera a Catalunya a través d'un vaixell provinent de Marsella i l'epidèmia es va escampar arribant al Berguedà a inicis de 1854. A Montclar, el poble i l'Ajuntament es van adreçar al rector de l'església per fer un vot a Sant Sebastià aprofitant la processó que cada 20 de gener es celebrava dedicada al Sant. El 10 de desembre de 1854 es va instituir el vot per aquesta data, amb la promesa de l'obligació d'anar a missa i abstenir-se de treballar el dia del vot. El 1870 es va començar a celebrar el darrer dimecres del mes d'abril, data que es va mantenir fins el 1970. El 28 d'abril de l'any 1954 el Consistori de Montclar va decidir en sessió pública extraordinària renovar el vot a sant Sebastià, i en la data de la festa del mateix any l'alcalde, en representació de tot el poble, en va tornar a prometre el compliment, cosa que, havent acabat la processó, va fer públicament davant de la imatge i la relíquia del Sant I L'Ajuntament assumia fer el dinar col·lectiu. L'any 1970 l'Ajuntament sol·licita al bisbe de Solsona, Bascunyana, el canvi de data al dilluns de Pasqua, data en la que encara avui dia es celebra. | 42.0183700,1.7652800 | 397772 | 4652553 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53986-foto-08130-73-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al Costumari de Joan Amades s'esmenta també aquesta tradició (Vol. I, p. 548, 551-552). | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53994 | Ca l'Anton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanton | XIX-XX | No té teulada. | La casa forma part d'un conjunt de diferents coberts en diferents estats de conservació. La casa es troba en mal estat, ja que no conserva la teulada i està en procés de restauració. És un edifici de planta rectangular, que havia estat cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de planta baixa i dos pisos, el segon tota teulada, feta en pedra de diferents mides i amb algunes cantoneres escairades. La major part de les obertures estan envoltades de maó, tot i que hi ha alguna amb llinda de pedra. La façana principal presenta la porta descentrada i dues finestres a cada pis. Hi ha un cos afegit per la banda de llevant que amplia part de l'edifici. A l'interior es conserva part dels graons de l'escala. No conserva altres elements d'interès. | 08130-81 | Veïnat del Casó | No disposem d'informació històrica d'aquesta casa, tot i que per l'estructura podria tractar-se d'un edifici de finals del XVIII amb modificacions a finals del XIX. | 42.0233500,1.7533600 | 396793 | 4653120 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53994-foto-08130-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53994-foto-08130-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53915 | Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu | Bolós, J. (2006) Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV). Fundació Noguera. Bolós, J. (1983) Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1983. Iglésias, J. (1991).. El Fogatge de 1497, estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives Casajoana. Barcelona. Iglésias, J. (1979).. El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajoana. Volum I. Barcelona. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. | XV - XVI | La casa de Santa Creu forma part d'un conjunt d'edificacions, amb cossos annexes i l'església. És una casa de planta baixa i dos pisos, el segon sota teulada de teula àrab i a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. És una casa amb planta quasi quadrangular, i d'estructura molt massissa i compacta. La façana principal, molt modificada, queda tancada per un baluard i un cobert, al que s'accedeix a traves d'una portalada moderna. Presenta, a la banda esquerra, una obertura a la planta baixa, una eixida al primer pis i una obertura al segon pis, totes amb llinda de fusta; metre que la banda dreta tots els pisos són massissos i amb una finestra al pis. L'obra és en pedra amb cantoneres i muntants de les finestres ben tallades. La façana nord-est mostra que la casa va ser ampliada amb posterioritat pel costat sud, així com la presència d'un contrafort; mostra una composició simètrica amb quatre finestres per pis, totes amb llindes de fusta. La resta de façanes són massisses i amb alguna obertura. A llevant d ela casa hi ha l'església romànica de Santa Creu. | 08130-2 | Rasa del Casó, Santa Creu | Les referències històriques més antigues que s'han trobat són al fogatge de 1497, que surt esmentat en Santacreu, i al de 1553 que esmenta a Joan Santacreu com un dels caps de casa de les vint famílies que aleshores poblaven Montclar de Berguedà. La casa devia tenir relació amb l'església propera, que sembla que no va ser mai parròquia i al segle XVIII quedà com a capella particular de la casa, ja que no s'esmenta ni tan sols com a sufragània de Sant Quintí. Tot i que no es conserven elements que denotin la seva antiguitat, l'estructura ens mostra una possible domus o casa forta que segurament seria coetània als inicis de l'església al segle X-XI. | 42.0284700,1.7440500 | 396031 | 4653700 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53915-foto-08130-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53915-foto-08130-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53915-foto-08130-2-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Per arribar cal prendre el camí de Montclar al costat del camp de futbol de les Alzines en direcció al nucli de Montclar, i a 370 metres prendre el camí de l'esquerra en direcció a la Santa Creu. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc