Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53914 | Santa Creu de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-de-montclar | Baraut, Cebrià (1978). Les actes de consagració d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII), 'Urgellia', vol. 1, pàg. 103. Bolós, J. (2006) Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV). Fundació Noguera. Bolós, J. (1983) Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1983. Buron, Vicenç (1977) Esglésies romàniques catalanes. Barcelona: Artestudi Ed. Gavín, J.M. (1985) Inventari d'esglésies. Vol. 17, El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. P. 88. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Vigué, Jordi i Bastardes, Albert (1978) Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Artestudi, Barcelona. VVAA. (1985) Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII-XIX | Aquesta església es troba al veïnat del Casó, al que pertanyen les cases Santa Creu, La Vila, el Cassó i casa Gua, que agrupa la part del municipi que és situada al nord del marge oest de la riera de Montclar, no gaire lluny de la carretera que porta a Montmajor. Està situada en un pla envoltat de camps de conreu, al costat de la masia Santa Creu. Limita a llevant per la Rasa del Casó i a ponent pel Pedró de Muntanyà. És una església d'origen romànic, d'una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada feta de rajola i rematada per un absis semicircular ample cobert amb quart d'esfera a llevant i més baix que la nau. El parament és de carreus de pedra de dimensions molt irregulars i unida amb morter. La porta d'entrada s'obre la façana lateral de ponent, és un arc de mig punt adovellat. A l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada de petites dimensions. La coberta exterior és a dues aigües amb teula àrab i ràfec de teules. Conserva un campanar d'espadanya d'un sol ull sobre la façana de tramuntana, amb una campana i una creu de ferro que remata la part superior del campanar, de factura més moderna. En aquesta façana s'obre una rosassa circular. El seu interior és molt senzill, amb les parets enguixades. L'absis és tapat per un envà, darrere el qual hi ha la sagristia. Al lloc on hi havia d'haver l'arc triomfal hi ha un arc matusser, apuntat, i segat pel cantó que hi ha la porta d'entrada a la sagristia. El terra és de rajola vermella. De l'antiga construcció d'època romànica no queda pràcticament res, ja que l'absis es devia fer molt tardanament tot i que és probable que la seva base sigui pre-romànica. | 08130-1 | Rasa del Casó, Santa Creu | Santa Creu de Montclar es troba situada dins l'antic comtat de Berga, molt a prop del seu límit occidental amb el comtat d'Urgell i la Vall de Lord. Possiblement l'església s'integrà al terme del castell de Montclar el segle XIV. La notícia més antiga sobre l'església i el lloc és de l'any 983 i consta com a propietat, juntament amb masos, terres i vinyes i també el seu cementiri i límits, del monestir de Sant Llorenç prop Bagà en l'acta de consagració d'aquesta església (Et in Monte Claro, ecclesiam sancte Crucis, cum ipsos masos, terras et vineas et cum cimiterio, et exiis et regresiis earum...). Situada en una zona on el monestir de Santa Maria de Serrateix tenia molts dominis, és esmentada sovint en la documentació del segle XI com un dels límits de les propietats de la casa de Serrateix; els anys 1025, el 1030 i el 1045 l'església de Santa Creu de Montclar termeneja amb molts béns cedits pietosament a Santa Maria de Serrateix. L'any 1050 Adalais donà a aquest monestir un alou al lloc de Correà, al comtat d'Urgell, alou que tenia com a límits Montmajor i la seva església, el lloc de Tolosa i l'església de Santa Creu. El 1075, Guillem Eremir ven al monestir de a Santa Maria de Serrateix un alou al comtat de Berga en els llocs de Montmajor, Montclar, Santa Creu de Montclar i Correà. (ACS, Pergamins de Santa Maria de Serrateix, núm. 96): Et est ipsum alode in comitatum Bergitano, in locum que vocant Monte Maiore sive in Monte Claro et Sancte Cruce et Churrizano, et abet affrontaciones de una parte in rivo de Anavel et de IIª in Cherol et de IIIª in collo Tolose vel Curriza et de IIIIª in ecclesia Sancte Cruce. L'església no devia ésser mai parròquia, almenys no surt esmentada com a tal en la visita al deganat de Berga de l'any 1312. Possiblement depenia de Sant Martí de Montclar, parroquial del lloc, malgrat ésser propietat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. El segle XVIII ja no s'esmenta, ni tan sols com a sufragània, la qual cosa fa pensar que quedà com a capella particular de la casa veïna del mateix nom. Avui l'església resta sense culte, tot i que s'hi diu missa per Santes Creus. | 42.0286100,1.7441200 | 396037 | 4653716 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53914-foto-08130-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53914-foto-08130-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53914-foto-08130-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Per accedir cal demanar-ho a la casa. | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53915 | Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu | Bolós, J. (2006) Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV). Fundació Noguera. Bolós, J. (1983) Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1983. Iglésias, J. (1991).. El Fogatge de 1497, estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives Casajoana. Barcelona. Iglésias, J. (1979).. El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajoana. Volum I. Barcelona. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. | XV - XVI | La casa de Santa Creu forma part d'un conjunt d'edificacions, amb cossos annexes i l'església. És una casa de planta baixa i dos pisos, el segon sota teulada de teula àrab i a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. És una casa amb planta quasi quadrangular, i d'estructura molt massissa i compacta. La façana principal, molt modificada, queda tancada per un baluard i un cobert, al que s'accedeix a traves d'una portalada moderna. Presenta, a la banda esquerra, una obertura a la planta baixa, una eixida al primer pis i una obertura al segon pis, totes amb llinda de fusta; metre que la banda dreta tots els pisos són massissos i amb una finestra al pis. L'obra és en pedra amb cantoneres i muntants de les finestres ben tallades. La façana nord-est mostra que la casa va ser ampliada amb posterioritat pel costat sud, així com la presència d'un contrafort; mostra una composició simètrica amb quatre finestres per pis, totes amb llindes de fusta. La resta de façanes són massisses i amb alguna obertura. A llevant d ela casa hi ha l'església romànica de Santa Creu. | 08130-2 | Rasa del Casó, Santa Creu | Les referències històriques més antigues que s'han trobat són al fogatge de 1497, que surt esmentat en Santacreu, i al de 1553 que esmenta a Joan Santacreu com un dels caps de casa de les vint famílies que aleshores poblaven Montclar de Berguedà. La casa devia tenir relació amb l'església propera, que sembla que no va ser mai parròquia i al segle XVIII quedà com a capella particular de la casa, ja que no s'esmenta ni tan sols com a sufragània de Sant Quintí. Tot i que no es conserven elements que denotin la seva antiguitat, l'estructura ens mostra una possible domus o casa forta que segurament seria coetània als inicis de l'església al segle X-XI. | 42.0284700,1.7440500 | 396031 | 4653700 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53915-foto-08130-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53915-foto-08130-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53915-foto-08130-2-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Per arribar cal prendre el camí de Montclar al costat del camp de futbol de les Alzines en direcció al nucli de Montclar, i a 370 metres prendre el camí de l'esquerra en direcció a la Santa Creu. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53916 | Creu de Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-santa-creu | XX | Creu metàl·lica ubicada sobre una base de pedra que es troba davant la façana nord de l'església de Santa Creu. La base on es troba la creu encastada és de pedra i està formada per un primer cilindre circular tallat en pedra i de poca alçada, sobre el que trobem altre cilindre de pedra tallada amb decoració de fulles tallades al voltant del fus en el que està encastada la creu de metall de secció quadrada i d'uns 5 metres d'alçada. El conjunt està voltat d'una tanca externa de ferro forjat i vegetació diversa, i es complerta amb una imatge d'una Verge tallada i un marc de ferro que conté la pregària de la Creu Gloriosa 'Ecce crucem domini'. | 08130-3 | Masia Santa Creu | La creu té una relació directa amb la devoció que va generar la petita església dedicada a la Santa Creu. Desconeixem la data en que es va realitzar, tot i que es tracta d'un element contemporani. | 42.0286800,1.7440600 | 396032 | 4653724 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53916-foto-08130-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53916-foto-08130-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53917 | Mola de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-pedra | Al costat de la creu de metall i davant la façana principal de l'església de Santa Creu hi ha una taula formada per una mola de pedra posada horitzontal a sobre d'un cilindre de pedra vertical. Es tracta d'una mola sotana de molí fariner de pedra granítica. | 08130-4 | Masia Santa Creu | Desconeixem l'origen geogràfic e històric d'aquesta mola. | 42.0286500,1.7440400 | 396030 | 4653720 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53917-foto-08130-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 53918 | Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-0 | <p>AA.DD. (1985) Catalunya Romànica. El Berguedà. Volum XII. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AA. DD. (1976) Els Castells Catalans. Barcelona: Rafael Dalmau Ed. Barcelona. Baraut, C. (1978) Les actes de consagració d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). A Urgellia, vol. I. La Seu d'Urgell. P. 56. Buron, Vicenç. (1977) Esglésies romàniques catalanes. Artestudi, col. Materials, 1 Ed. Dalmau Argemir, D. (2014) Campanars parroquials de torre de Catalunya. http://campaners.com/php/textos.php?text=6673 Gavín, J.M. (1985) Inventari d'esglésies. Vol. 17, El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. P. 87. Vigué, Jordi; Bastardes, Albert. (1978) Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Artestudi, Barcelona.</p> | XII | <p>L'església parroquial de Sant Martí de Montclar es troba al centre del nucli urbà, queda tancada en un clos que inclou el cementiri adossat a l'angle sud-oest i l'antiga rectoria a llevant. És un edifici d'una nau cobert amb teulada a doble vessant, amb absis semicircular a l'extrem de llevant que té decoració formada per una motllura simple sota la cornisa exterior i una finestra d'arc de doble esqueixada al centre. Al mur de migjorn s'obre la porta rectangular amb dos marcs motllurats, un frontó triangular amb una fornícula al timpà que no conserva imatge però que té un altaveu, una teulada a doble vessant protegeix el conjunt. La llinda horitzontal de la porta té la inscripció: ALABAT SIA LO SSM SACRAMENT 1678, junt a un calze amb custòdia i dues espalmatòries. Sobre la porta, en aquesta mateixa façana, hi ha les restes d'un rellotge de sol esgrafiat, del que es veu la part superior del quadre i el símbol marià a sobre; es conserva el gnòmon. Al costat de la porta hi ha afegit un porxo cobert amb teulada a un vessant que aprofita l'espai que proporciona la capella lateral que sobresurt de la nau, i que descansa en un pilar octogonal de pedra blanca i amb capitell toscà. A dins es conserva una estructura de fusta que possiblement subjectava una campana. A la banda de ponent hi ha un campanar de torre que va aprofitar una antiga espadanya adossada a la façana. El campanar torre és de planta quadrada i cobert amb teulada a quatre vessants i una obertura d'arc a cada una de les cares excepte a la de ponent que té dues aprofitades de l'antiga espadanya i a sota dues més tapiades. Es conserva una campana petita a l'interior. El parament és de carreus de pedra de dimensions grans, quadrats i col·locats a trenca junt, amb el morter de calç ben visible entre les juntes. L'interior de l'església és d'una nau, amb dues capelles laterals, cobert amb volta apuntada i cor a l'extrem de ponent. El retaule major barroc de Sant Martí es conserva a la nau; a la capella laterals de l'esquerra es conserva el retaule de la Mare de Déu del Roser, barroc, i a la de la dreta el retaule de Sant Isidre, neoclàssic tardà. Es conserva també una pica baptismal, una pica de pedra rectangular, una pintura sobre llenç d'època barroca que representa la resurrecció de Crist amb la Síndone. Els murs de l'interior de l'església no tenen cap tractament, ja que els carreus són visibles. El clos que tanca l'església disposa d'un portal d'entrada que recolza per un costat en l'edifici de la rectoria i per l'altre en el mur que tanca el cementiri. És una porta coberta amb teuladeta a doble vessant, amb llinda horitzontal amb la inscripció MESTRE 1690 81 RAL HAEC EST DOM DEI ET PORTA COELI. Es conserva una policromia de triangles i semicercles sota el ràfec de la teulada. Forma part del conjunt el cementiri i la rectoria.</p> | 08130-5 | Nucli de Montclar. Plaça de l'Església. | <p>L'església parroquial de Sant Martí de Montclar és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques, com el transsepte que es va afegir al segle XVII formant dues capelles laterals, i la porta segons es veu gravat en la llinda. Els seus orígens els hem de lligar al naixement del castell de Montclar, documentat ja al s. XIII, ja que era segurament l'església del castell, tot i que no apareix esmentada en la documentació. Al segle X el lloc de Montclar apareix esmentat el 983 en l'acta de consagració del Monestir de Sant Llorenç prop Bagà; el 839 segurament ja era parroquial. El 1312 es confirma la seva categoria com a parròquia en la visita al deganat. Al segle XVII fou ampliada, fet que veiem a les llindes gravades de la porta d'accés; l'església fou molt modificada en aquell moment amb l'annexió d'un creuer i una nova porta d'entrada al mur de migjorn amb un entaulament fictici i coberta amb petit ràfec a dues aigües de teula àrab. S'aixecà també l' absis fins al nivell de la teulada i s'afegí un campanar de planta quadrada substituint el romànic d'espadanya. També en aquesta època es van fer les dues capelles laterals. A l'interior es conserven dos retaules barrocs del segle XVIII (Sant Martí i el Roser) i un neoclàssic del segle XIX (Sant Isidre). Al Museu Diocesà de Solsona es conserva un altre d'estil gòtic del segle XV. La rectoria que es troba al costat va ser bastida al segle XVIII. L'església fou restaurada pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona durant la dècada dels anys setanta del segle XX. L'església de Sant Martí depenia del Bisbat d'Urgell fins que es va crear el Bisbat de Solsona el 1593. Sant Quintí era la seva sufragània al segle XVIII.</p> | 42.0184600,1.7653900 | 397781 | 4652563 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53918-sqs.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53918-foto-08130-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53918-foto-08130-5-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-05-25 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53923 | La Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tor-0 | Homs i Brugarolas, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Planes i Albets, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIII-XX | Masia d'estructura clàssica, de planta rectangular coberta amb teulada a dues aigües de teula àrab, amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. La casa està organitzada en planta baixa i dos pisos, en pedra de diferents mides amb les cantoneres ben escairades, amb poques obertures més aviat petites i allindades, disposades de forma aleatòria a les façanes. La porta principal es troba quasi al centre de la façana, una mica desplaçada cap a ponent, és dovellada. S'han fet diferents intervencions, ja que es va pujar el nivell de la teulada i darrerament s'ha rehabilitat per fer turisme rural, desvirtuant l'estructura original, tot i que s'han conservat elements antics. Té diversos annexes fruit d'aquesta intervenció recent. A l'interior la casa estava distribuïda en tres crugies. A la planta baixa resta la part més antiga de la casa a la crugia de llevant de la banda de migdia, que conserva tres arcs diafragma medievals dels antics estables ara convertits en piscina interior. També es conserva la boca de l'antic forn. Al pis es manté l'aigüera de l'antiga cuina a la façana de migdia, i l'estructura de l'escudeller de la sala central que s'obre a la façana de tramuntana. La major part de les habitacions conserven els festejadors de pedra. | 08130-10 | La Tor | L'estructura general de la casa ens mostra un edifici d' origen medieval, possiblement si fem cas al topònim, una torre de defensa o una casa forta. Els elements arquitectònics gòtics a la planta baixa ens la ubiquen cronològicament a finals del XIII o inicis del XIV, tot i que es veuen molts elements afegits i modificats a diferents èpoques. La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Johannes Tor (Homs, 2005). La masia La Tor la trobem també al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, que esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, Gabriell Tor. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), La Tor, Gabriel Tor. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Tor, José Serra. En la darrera rehabilitació es van eliminar els forjats de tot l'interior i es va modificar la distribució interna, conservant només alguns elements antics. | 42.0144100,1.7538300 | 396818 | 4652127 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53923-foto-08130-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53923-foto-08130-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53923-foto-08130-10-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | S'utilitza com a casa de turisme rural. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53927 | La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-5 | XIX-XX | Masia de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de planta baixa, planta pis i golfes, sota teulada. Els murs són de paredat comú de pedra, amb carreus escairats a les cantonades de la part de tramuntana de la casa, i de maó a la part sud. Es veu clarament que la casa va ser ampliada tardanament amb un cos afegit a migdia, de la mateixa amplada que la casa antiga; mentre que a la façana nord es va afegir un cos d'una sola planta, la meitat cobert amb teulada d'un vessant i formant un cobert, i l'altre meitat que forma una terrassa. La façana principal és orientada a migdia i de composició simètrica amb portal a la planta baixa central, i balcó al pis, amb totes les llindes i brancals de maó massís. | 08130-14 | Al sud del terme municipal | Segons el cadastre els anys 1920 es devia fer l'ampliació de migdia, la resta de l'edifici pot correspondre a una petita casa per les tasques agrícoles de finals del segle XVIII o inicis del XIX. | 41.9964100,1.7601100 | 397309 | 4650121 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53927-foto-08130-14-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53928 | Vilariquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilariquer | Homs i Brugarolas, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Planes i Albets, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIII-XIX | Masia de planta rectangular configurada per un cos primigeni i dos afegits a la banda de migdia, mostrant al menys tres èpoques constructives diferents. És cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia i que està estructurada en dos nivells diferents, essent un pis més baix el del cos de migdia. La casa està situada en un desnivell del terreny i té dos accessos, així com diferents coberts al voltant. És construïda de paredat comú, amb cantoneres de pedra ben escairades i poques obertures allindades. Davant la façana principal hi ha un cos afegit que forma un porxo que tapa la porta principal que és adovellada i al que s'accedeix des de la façana de ponent a través d'altra porta d'arc i des de migdia també a través d'una porta d'arc. Un cop a dins es pot veure que la façana actual està afegida a un cos primigeni que encara conserva altra porta adovellada més antiga i amb dovelles més curtes. El cos primigeni és de planta, pis i graner sota teulada. A la façana nord hi ha un petit cos adossat que incorpora l'escala i una cisterna. A la façana de llevant hi ha una escala que condueix directament a la planta pis. A l'interior destaca l'escala de pedra que porta de la planta al pis; un espai a la planta baixa a la banda de llevant que era l'antic pastador, conserva la campana pel foc a terra i la campana i boca del forn, així com la boca superior d'una tina circular excavada a la roca i que ocupa l'alçada d'un pis soterrani a aquest espai, on s'obre la boixa i hi havia el celler. Al pis hi ha la capella a la sala amb una imatge Marededéu del Roser; el foc a terra amb campana rectangular i els escons de fusta amb taula abatible al voltant d'aquest. Es conserva una llinda d'una finestra exterior del pis que s'obre a llevant, amb una inscripció i la data 1797. | 08130-15 | Rasa de Vilarriquer | L'estructura d'aquesta masia mostra una casa antiga, possiblement d'orígens medievals. El topònim pot fer referència a un antic topònim d'origen romà o medieval. Sembla que durant la baixa edat mitjana pertanyia a la jurisdicció del baró de Montclar. La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Petrus Vilariquer (Homs, 2005). Al fogatge de 1447 s'esmenta a En Vila, possiblement referents a aquest mas. També al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, que esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, a Joan Vilariquer. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), en Vilariquer. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Vilariquer, José Plunas. | 42.0115700,1.7459600 | 396161 | 4651821 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53928-foto-08130-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53928-foto-08130-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53928-foto-08130-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53930 | Les Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-sitges | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. Mallol, M.T. (2001) 'Establiments de masos després de la pesta negra'. A El mas català durant l'edat mitjana i la moderna (segles IX-XVIII). Actes del col·loqui celebrat a Barcelona 3-5 de novembre de 1999. Barcelona. CSIC. P. 189-212. | XVI-XX | Masia que forma part d'un conjunt, amb diferents coberts. La casa és de planta rectangular, coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. S'estructura en planta baixa i dos pisos, el segon sota teulada. Els murs són de pedra ben escairada i ben disposada, amb les obertures de maó. La façana principal és simètrica, amb porta central d'arc escarser en que els brancals alternen pedra i maó, un balcó central a cada pis i una finestra a cada banda, també amb arc escarser. La casa es troba en un desnivell del terreny, cosa que fa que la planta baixa quedi parcialment soterrada i des de la façana nord s'accedeix directament a la planta pis mitjançant unes escales. A la planta baixa hi ha diverses finestres amb forma d'espitlleres. La casa ha estat molt reformada i no conserva altres elements d'interès. | 08130-17 | Baga de cal Salla | L'estructura general de la casa ens mostra un edifici de possible origen medieval, malgrat es tracti d'un edifici molt reformat. La notícia documental més antiga és de l'any 1379, quan al terme del castell de Montclar es fa nou establiment al mas les Sitges (Cigiis), que era deshabitat des de les primeres morts per la pesta, els nous beneficiaris eren Bernat de Bovers i la seva filla Bonanada, que havien de tenir el mas hàbitat i conreat, havien de refer l'edifici si calia i havien de pagar els censos i obligacions del mas (ACA, Batllia General de Catalunya, reg. 614. Citat per Mallol, M.T., 2001: 195). També s'esmenta posteriorment a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Pere Serramalera a Les Sitges. El topònim que rep la casa fa referència al conjunt de sitges que es troba proper a una codina. | 42.0093700,1.7790900 | 398901 | 4651538 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53930-foto-08130-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53930-foto-08130-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53930-foto-08130-17-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53931 | Tines de Les Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-les-sitges | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | Conjunt format per dues tines excavades en una roca exempta que es troba que es troba ponent de la casa Les Sitges, sobre un gran bloc de roca que es troba a l'extrem sud d'un turó i separat d'aquest un metre i mig aproximadament, de manera que queda un passadís estret entre mig. En aquest bloc hi ha excavades dues tines circulars, que tenen dues boixes obertes a la base de la roca i a la banda del passadís. Els dos recipients es troben un al costat de l'altre; una medeix 260cm de diàmetre i l'altre 180cm, amb una profunditat d'uns 200 cm. Tots dos recipients tenen un encaix que forma un cèrcol rebaixat a tot el perímetre de la boca que servia de graonet pel brescat i altres externs per tal de encaixar una tapa de fusta. Les boixes són un forat a la roca i una d'elles està centrada en un encaix tallat de forma rectangular amb encaixos, ja que segurament estaria tapada amb una portella. L'accés a les tines només era possible a través d'una passera de fusta des del la roca de davant, tot i que possiblement el passadís on s'obren les boixes estaria cobert per un sostre de fusta, ja que resten encaixos i algun graó que ajudaria a salvar el desnivell. | 08130-18 | Les Sitges | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. Desconeixem el moment de construcció d'aquestes tines, ja que no es conserva documentació, però segurament poden datar de finals de l'edat mitjana, quedant abandonades en el moment en que perdessin utilitat. El topònim Les Sitges el trobem a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Pere Serramalera a Les Sitges. Aquest fet ens pot indicar que aquestes sitges ja es trobaven actives al segle XVI. | 42.0097700,1.7778100 | 398796 | 4651583 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53931-foto-08130-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53931-foto-08130-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53931-foto-08130-18-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El topònim del paratge i del mas és modern, i l'ha pres d'aquestes tines pròximes, com passa a altres llocs. Aquestes sitges queden dins un tancat en el que hi ha bestiar i si es vol accedir cal demanar permís. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53932 | Forn oli ginebre de Les Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-oli-ginebre-de-les-sitges | El forn d'oli de ginebre del mas Les Sitges està situat a una roca al turó que hi ha al nord oest del mas, sobre una gran roca. És el rastre que queda d'un antic forn d'oli de ginebre picat completament a la roca. La part superior, on es col·locava el bidó ple de soques seques de ginebre blanc, és una incisió circular a la roca d'uns 37 centímetres de diàmetre, amb diverses petites regates picades a l'interior que convergeixen a l'extrem inferior de la circumferència, per on sortia l'oli. A partir d'aquesta circumferència comença una regata picada a la roca d'uns 62 centímetres i amb una lleugera pendent que acaba en un petit forat a l'extrem inferior del conjunt, on es recollia l'oli. | 08130-19 | Les Sitges | Els forns d'oli de ginebre servien per obtenir oli de ginebre, que és l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc; aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior o petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 42.0098200,1.7779800 | 398810 | 4651589 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53932-foto-08130-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es troba a l'aire lliure. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53935 | Cal Gabatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gabatx | XVI-XX | Masia de planta rectangular coberta amb teulada de teula àrab, a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sud-oest. Té un cos annexat a la façana de llevant cobert amb teulada a un vessant amb aiguavés exterior i que segueix el pendent de la teulada principal; i un altre cos afegit a la façana de ponent que únicament té un pis. Davant la façana principal un seguit de coberts tanquen un petit pati. L'estructura de la casa és de planta, pis i golfes sota teulada, construït en pedra amb cantoneres ben escairades. La façana principal forma part d'un cos afegit a l'antiga façana que resta amagada a l'interior de la casa, presenta una estructura quasi simètrica, amb portal central de pedra amb arc de mig punt que té gravada la data 1854 a la dovella central, i amb la particularitat que les tres dovelles del mig estan una mica despreses i fan baixar l'arc. Al primer pis hi ha tres arcs de mig punt, el de la dreta tapiat, i finestres a cada banda; entre mig dels arcs que resten oberts hi ha un brancal amb la inscripció BARTOMEU CUTART 1776 JHS i una creu; mentre que a les golfes només hi ha un arc escarser de maó i dues finestres. Brancals i llindes són de pedra. La façana posterior i les laterals tenen poques finestres i alguna espitllera. L'interior està distribuït en tres crugies perpendiculars a la façana, que es repeteixen al pis; a la part central de la planta baixa es conserva l'antic portal adovellat, amb llargues dovelles i amb la data 1687 inscrita en la dovella central; queda tallat per la volta rebaixada del primer tram que va ser construïda al segle XVIII; en un espai lateral hi ha l'antic pastador i la boca del forn. L'escala de pedra a la crugia de central ens porta al primer pis, on hi ha dues zones diferenciades ja que una part de la casa es va modernitzar, la que correspon a l'afegit de llevant. La part antiga té la sala al centre i habitacions a cada costat, eixida a la banda de migdia i la cuina i espai del foc a la banda de tramuntana. A la sala hi ha una capella i una teiera amb campana de fums a un angle, així com diverses llindes amb dates del 1600, i la que comunica amb l'eixida amb la data 1687 i el nom CHRISTOFOL. Totes les finestres de les habitacions conserven els festejadors. La cuina està separada de l'espai del foc, i aquest conté la campana de forma semi cònica i els bancs al voltant. | 08130-22 | Pla de Sabaters | La casa és fruit de diferents èpoques, una primera possiblement entre els segles XIV i XV, una segona corresponent a la porta adovellada interior de mitjans del segle XVII, una tercera en la que es va fer l'afegit del cos davanter al 1776, i diferents reformes practicades al segle XIX, com la porta principal datada el 1854. El nom que porta actualment pot fer referència a algun ocupant francès, que ocupés la casa possiblement fruit de la immigració occitana a Catalunya durant la segona meitat del segle XVI i principis del XVII, moment en que està documentat a diferents zones del Berguedà la presència de francesos que van romandre al territori dels quals resta el gentilici a diverses cases. | 42.0202400,1.7488900 | 396418 | 4652781 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53935-foto-08130-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53935-foto-08130-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53935-foto-08130-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53936 | Pallissa de cal Gabatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-cal-gabatx | Davant la casa cal Gabatx, a l'altre banda del camí, hi ha un cobert de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'obra és de pedra amb cantoneres ben escairades. La façana principal presenta dues obertures d'arc de mig punt que ocupen tota l'alçada de l'edifici, aproximadament dos pisos, una més ample que l'altre i separades per un pilar. La façana de tramuntana té una finestra al centre i ubicada a l'alçada del segon pis. La utilitat d'aquest edifici seria la de pallissa o magatzem per a utillatge agrícola. | 08130-23 | Pla de Sabaters. Cal Gabatx | La casa és fruit de diferents èpoques, una primera possiblement entre els segles XIV i XV, una segona corresponent a la porta adovellada interior de mitjans del segle XVII, una tercera en la que es va fer l'afegit del cos davanter al 1776, i diferents reformes practicades al segle XIX, com la porta principal datada el 1854. El nom que porta actualment pot fer referència a algun ocupant francès, que ocupés la casa possiblement fruit de la immigració occitana a Catalunya durant la segona meitat del segle XVI i principis del XVII, moment en que està documentat a diferents zones del Berguedà la presència de francesos que van romandre al territori dels quals resta el gentilici a diverses cases. | 42.0196900,1.7488400 | 396413 | 4652720 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53936-foto-08130-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53936-foto-08130-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 53937 | Sabaters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sabaters | HOMS I BRUGAROLAS, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XV-XX | La casa Sabaters forma part d'un conjunt d'edificacions entre les que hi ha diversos coberts i altres edificis de recolzament a les tasques agrícoles, així com una part d'habitatge de nova planta afegit a l'edifici antic que és de planta rectangular, cobert amb teulada de teula àrab amb ràfec perimetral, a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de planta, i dos pisos, el segon sota teulada. Els murs són de pedra amb algunes cantoneres ben escairades i tancaments amb cèrcols de maó. La façana principal, que s'obre a migdia, te una porta central adovellada amb llargues dovelles de pedra. Al pis hi ha un balcó central i una finestra a cada banda, tancades amb arc escarser de maó, i al segon pis un balcó amb arc de mig punt i una finestra a cada costat igual a les anteriors. A la façana de ponent hi ha una escala que permet l'accés directe a la primera planta; la resta d'obertures no tenen una ubicació simètrica i es troben tan a la planta com als dos pisos. A ponent hi ha un volum adossat de planta baixa, pis i golfes amb la façana de migdia més avançada i de construcció més moderna. Aquests afegits han modifiquen la volumetria general de la casa. La distribució interna de la casa és en tres crugies i a l'interior es conserva l'antiga porta principal amb llinda de pedra, que va quedar amagada amb l'afegit de la nova façana creant un espai entre les dues façanes. A la planta baixa es conserva la boca del forn i l'antiga cendrera amb arc de mig punt, totes dues tapiades. | 08130-24 | Pla de Sabaters | La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Petrus de Sabates (Homs, 2005). La masia Sabaters la trobem al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, que esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, a Pere Baraldis del mas Sebates. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Joan Barales de Çabaters. També surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Sabates, Antonio Aransa. Ens trobem amb una casa que ha sofert moltes modificacions, tot i que a l'interior amaga alguns elements dels seus inicis al segle XV. | 42.0207900,1.7485500 | 396391 | 4652842 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53937-foto-08130-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53937-foto-08130-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53937-foto-08130-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53938 | Casagua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casagua | HOMS I BRUGAROLAS, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | Masia que forma part d'un conjunt format per la casa i un cobert que es troba en semi-ruïna. L'edifici principal és de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab, amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre migdia. Estructura de planta baixa, pis i golfes sota coberta. S'hi identifiquen tres fases de construcció, la més moderna és un afegit situat al costat oest, construït el 1988, amb acabat arrebossat i coberta d'un vessant, amb obertures grans. La resta de l'edifici és de pedra, amb cantoneres escairades i es diferencia clarament una fase constructiva a la banda de llevant i altra a la de ponent. Tots els brancals i llindes són de pedra. La façana principal que s'obre a migdia té tres portes a la planta baixa, dues d'arc de mig punt i una amb llinda de fusta; així com finestres de diferents mides repartides al dos pisos. La façana de tramuntana té una sola porta al nivell del primer pis, a la que s'accedeix a través d'una escala exterior. A ponent de l'edifici principal hi ha un cobert que es troba en estat de ruïna. | 08130-25 | Santa Creu | La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Arambaldus de Casahuga (Homs, 2005). Al fogatge de 1497 surt en Sanahugo, entre els 15 focs de Montclar. Al de 1553, fet per Pere Serra batlle, esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, a Steve de Casanga. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), casa Casahuga. També surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Huga, José Cortada. Tot i que el topònim ha anat variant al llarg del temps, ens trobem amb una casa que ha sofert moltes modificacions, però amb possible origen a finals de l'edat mitjana, al segle XV, o anterior. | 42.0289800,1.7431700 | 395959 | 4653758 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53938-foto-08130-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53938-foto-08130-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53938-foto-08130-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53943 | Cisterna de El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-el-pla | Dipòsit d'aigua o cisterna de planta circular de ciment que es troba al camí d'accés a la masia El Pla. Està coberta amb coberta plana i té una caseta a la part posterior on hi ha les sortides. És un dipòsit que dóna servei a les masies que es troben en aquesta zona del Pla de Montclar i que es va construir l'any 1983. Hi ha una placa que recorda l'arribada de l'aigua canalitzada al municipi l'any 1983: L'il·lm. Sr. En-Manuel Nono inaugura la portada d'aigües a Montclar de Berga. 29 de juny de 1983. | 08130-30 | El Pla de Montclar | El dipòsit es va construir l'any 1984 per acumular l'aigua del pou del Vilar i del pantà de Sant Ponç que gestiona la mancomunitat Bersols. Dona servei al nucli de Montclar, i les masies de El pla, Santpons, Nosa, Escoles, Forques, Soleia, Verdaguer, can Codina, Fontirons, Racons, el Riu. | 42.0201300,1.7753200 | 398606 | 4652737 | 1983 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53943-foto-08130-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53943-foto-08130-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53944 | Pou de El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-el-pla | El pou de la casa El Pla es troba al costat de la casa, en un camp de conreu, a la banda nord. És una estructura exempta de planta circular amb una part exterior de forma cilíndrica de quasi 2m d'alçada construïda amb carreus de pedra en part arrebossat i coberta de lloses de pedra que forma una coberta plana i lleugerament apuntada al mig feta per aproximació de filades. Té una obertura de forma rectangular amb ampit de maó, que permet l'obtenció de l'aigua a través del forat del pou, i que actualment es troba tancada amb portella de fusta. El pou interior és vertical i en part excavat a la roca, amb la part superior de pedra. A banda i banda de l'ampit hi ha dos ampits horitzontals que sobresurten i que serveixen per recolzar les galledes. Encara està actiu. | 08130-31 | El Pla de Montclar | Possiblement aquest pou s'obriria en alguna de les ampliacions de la casa, entre els segles XVII i XIX, tot i que podria ser anterior. | 42.0198500,1.7736900 | 398471 | 4652708 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53944-foto-08130-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 53945 | El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-0 | IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIII-XIV | Casa de planta quadrangular que forma part d'un conjunt amb diversos annexes de diferents èpoques. L'edifici principal, format per l'habitatge, és de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab i amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sudest. L'estructura és de planta baixa, pis i golfes sota teulada, feta amb pedra comú i cantoneres ben escairades. La façana és simètrica tot i que té un cos afegit a l'esquerra, té un portal adovellat al centre i un balcó al pis, i finestres amb muntants i llindes de pedra amb inscripcions. Els cossos adossats a la façana sudoest tenen coberta de teula àrab però més baixos que el cos principal. A la banda nord hi ha un altre coberts afegir d'una sola planta. | 08130-32 | El Pla de Montclar | La notícia més antiga de la masia el Pla la trobem esmentada al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, que entre els 20 caps de casa de Montclar, fogatja a Bernardi Serra al Mas Pla. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Gabriel Vila, que era batlle en aquell moment, vivia a Lo Pla. El 1602 Miquel de Tamarit, senyor del Castell de Montclar, fa establiment a Bernat Vila, pagès habitant al Mas del Pla, al terme de Montclar (ACB, fons Família de Gironella). La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: casa Plan, Ramon Serra. Per tant ens trobem amb una casa amb origen medieval amb modificacions en diverses èpoques. | 42.0195600,1.7738300 | 398482 | 4652675 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53945-foto-08130-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53945-foto-08130-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53945-foto-08130-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cultiven pèsol negre. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53946 | Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ponc | HOMS I BRUGAROLAS, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. | XV-XX | La masia Sant Ponç forma part d'un conjunt amb diferents coberts i construccions que formen part de l'explotació agrícola i ramadera encara activa, així com una antiga capella. La masia és de planta rectangular orientada a migdia i coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant parcialment desnivellades, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Està estructurada en planta baixa, pis i golfes sota teulada. El parament és de carreus de pedra units amb morter i actualment a la vista, amb les cantoneres de pedra ben escairada. La façana principal que s'obre a migdia és asimètrica i té un cos afegit perpendicularment davant l'antiga façana, que forma una galeria de 4 arcs de mig punt a la planta baixa, dos arcs escarsers al pis, i una obertura complerta a les golfes, on hi havia l'assecador. Les bigues dels forjats de la galeria són de fusta en el sostre de la planta baixa i pis, i de formigó al sota coberta. Es tracta d'un cos afegit al segle XVIII, en un moment d'ampliació de la casa, configurant aquesta entrada i una eixida al primer pis. Davant la façana principal resta un espai tancat per un barri amb murs de pedra amb una obra escadussera i que possiblement forma part d'una antiga construcció, i que ara forma un pati-jardí. La façana posterior, a tramuntana, té una porta que accedeix directament al pis a través d'un petit terrat que l'anivella amb el terreny degut a que la casa es troba en un desnivell. Destaca un cos afegit a la banda de ponent d'aquesta façana que alberga una cisterna de l'aigua que es recull de les teulades i que està coberta amb una volta de canó. La finestra superior, centrada en la façana i que serviria per extreure i entrar la palla o el gra, conserva dues mènsules dobles que suporten la biga de la llinda de pedra. En aquesta façana també es pot observar que originalment el cos principal fou simètric i que amb posteritat se'n va annexar un de nou al costat oest, possiblement en la mateixa època en que es construí la galeria. A la façana de ponent hi ha alguna espitllera a la planta baixa. Destaca una era enrajolada davant la façana posterior de la casa. | 08130-33 | El Pla de Montclar | L'estructura general de la casa ens mostra un edifici de possible origen medieval, tot i que no es conservi documentació molt antiga que faci referència, essent els seus inicis dels volts del segle XIV-XV que posteriorment es va ampliar entre els segles XVIII i XIX. La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Anthonius de Sent Pons (Homs, 2005). La masia Sant Ponç la trobem esmentada al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, que esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, a Steve Ferena a Sanctpons. Aquest podria ésser un descendent d'aquesta casa, igual que Joan Sanctpons del castell, esmentat també en el mateix fogatge i que viuria al castell ubicat al nucli. Aquesta casa devia ser la que més produïa de la parròquia, ja que va ser casa nomenada casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial, arrendada per Jaume Merlet, argenter, per 220 lliures, i el fiador va ser Joan Santromà, espardenyer de Solsona (Subarrendaments de l'Excusado, 1766-69) (PLANES, 1985). També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Francesc Moixí a Sant Pons. La capella que es troba davant la casa és un edifici de 1754, corresponent amb el moment d'ampliació de la casa i del seu auge econòmic. | 42.0297900,1.7762700 | 398700 | 4653808 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53946-foto-08130-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53946-foto-08130-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53946-foto-08130-33-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Davant la casa hi ha una capella, l'Església de Sant Ponç, que es troba tapiada i en mal estat de conservació. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53952 | Els Racons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-racons | XIX-XX | Aquesta casa forma part d'un conjunt agrícola junt a diversos coberts i estables. La casa és un edifici petit, de planta rectangular cobert amb teulada de teula àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. L'obra és de pedra de diferents mides i amb les cantoneres ben tallades tot i que molt irregulars. Té planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal simètrica, amb una porta central d'arc escarser de maó i una finestra a cada banda, al pis hi ha un balcó central i dues finestres, totes amb muntants i llindes de maó. Té un cos annex a la façana oest, amb la part de la primera planta en pedra i la resta de maó, formant un assecador obert al pis i coberta de teula d'un vessant amb aiguavés a l'exterior. | 08130-39 | Pla de Montclar | Segons el cadastre aquesta casa data del 1900, tot i que podria ser una mica anterior, d'inici o mitjans del segle XIX, per l'estructura general. | 42.0187800,1.7705300 | 398207 | 4652592 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53952-foto-08130-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53952-foto-08130-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53953 | Torregassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torregassa-0 | HOMS I BRUGAROLAS, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. | XV-XVIII | Conjunt format per diverses edificacions que acompanyen la casa i que tenen usos agropecuaris. Hi ha dues edificacions destinades a habitatge, un d'ells molt modern. La casa antiga és de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab i amb carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia. Està estructurada en planta baixa i dos pisos superiors, l'últim sota teulada. Fou reformada al segle XX amb la construcció d'un cos rectangular adossat a la façana de llevant i fet amb materials moderns que trenquen l'estructura de la masia, amb totes les obertures amb maó. A ponent i a migdia encara es conserven finestres amb llindes de pedra, essent la majoria de petites dimensions, allindades i disposades de forma aleatòria als murs. La porta principal es troba al lateral esquerre de la façana, i la única simetria la proporcionen les dues obertures d'arc de mig punt de maó que hi ha al pis superior i que formen dos balcons contigus. A les façanes laterals s'han construït cossos annexos de ceràmica acabats amb un arrebossat. | 08130-40 | Pla de Montclar | La notícia documental més antiga que hem trobat és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Anthonius de Torregassa (Homs, 2005). No surt esmentada al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, que esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, possiblement perquè en aquell moment podria estar deshabitada. Però en canvi ai s'esmenta a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), en Torregassa de La Torregassa. Tot i que la casa va ser reformada a finals del XIX amb l'afegit de la façana, l'origen és de finals de l'Edat mitjana i el topònim ens pot remetre a la possible existència d'una torre en aquest indret o bé a que la casa seria una antiga torre o casa forta. | 42.0322900,1.7834600 | 399299 | 4654077 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53953-foto-08130-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53953-foto-08130-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53953-foto-08130-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53955 | Tina de El Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-el-riu | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | Tina excavada en una codina de roca que es troba davant la façana principal de la casa El Riu, entre el cobert de la façana i el camí a Montmajor. És una tina amb una boca d'aproximadament 160cm de diàmetre, circular i que no té encaixos al perímetre de la boca. No es distingeix la boixa a la part baixa de la codina, ja que la part exterior ha quedat reomplerta de sediments de terra i vegetació. La profunditat total del cup pot arribar als 2m, tot i que no podem esbrinar el total degut a que es troba tapada amb terra i a l'interior hi creixen bardisses, fet que dificulta la seva visió total. | 08130-42 | El Riu | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. | 42.0184600,1.7621300 | 397511 | 4652567 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53955-foto-08130-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53955-foto-08130-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53955-foto-08130-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53957 | Tina de la riera de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-riera-de-montclar | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | XVII-XIX | Tina excavada en una codina de roca que es troba al costat de la carretera que porta del nucli de Montclar a Montmajor, després de la casa El Riu i en el punt on la riera de Montclar passa per sota la carretera. És una tina amb una boca circular d'aproximadament 180cm de diàmetre, que no té un galze a una part del perímetre de la boca per recolzar una tapa anomenada brescat, on es xafava el raïm i s'escolava el líquid cap a l'interior de la tina. No es distingeix la boixa a la part baixa de la codina, que deu obrir-se a la banda de la riera, a llevant, ja que la part exterior queda tapada amb vegetació. La profunditat total del cup pot arribar als 2m, tot i que no podem esbrinar el total degut a que es troba reomplerta en part amb terra i a l'interior hi creixen bardisses, fet que dificulta la seva visió total. | 08130-44 | Carretera de Montclar a Montmajor | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. | 42.0194300,1.7606800 | 397393 | 4652676 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53957-foto-08130-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53957-foto-08130-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53957-foto-08130-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També s'ha anomenat Tina del Riu, però en haver una altra davant la casa que ja té aquest nom, hem preferit anemonar-la de la riera de Montclar. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53958 | Fira dels Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dels-reis | BOLÒS, J. (2004) La contrada: unes vies que ens mostren el passat. A Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 21-23. CARRERAS CANDI, F. (1910) Geografia General de Catalunya. Província de Barcelona. Editorial Albert Martín, Barcelona. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. TORRAS, Cesar August (1922). Pirineu Català. Guia itinerari. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench. Barcelona. www.montclar.cat | XIX-XX | La fira es celebra per la diada de Reis a Montclar, i és una tradició molt arrelada i antiga. Des dels seus orígens es feia a la plaça del poble, al nucli, i era una fira bàsicament de bestiar. La bassa que hi ha al nucli podia servir per a abeurar als animals durant la celebració d ela fira. Actualment es fa a l'antic pla de l'Alzina, avui anomenat Firal dels Reis, i s'ha convertit en una fira que també mostra artesania popular, productes de la zona, maquinària agrícola, a més de bestiar, i és un esdeveniment molt concorregut per gent de quasi tota la comarca ja que a més és un esdeveniment social que provoca la trobada dels habitants del territori en un dia festiu. | 08130-45 | Firal dels Reis. Montclar | Al segle XII, a Montclar hi ha una activació de l'economia al territori, fet que es tradueix en la celebració de fires de comerciants que seran decisives en el desenvolupament de les viles. Montclar seria a l'edat mitjana un poble amb una economia bàsicament ramadera, com testimonia el pas del camí ramader i el fet que sigui un lloc de confluència de camins ja des de l'edat mitjana. Pasqual Madoz, al seu Diccionari de 1845, fa una descripció del poble de Montclar en la que diu que es celebra una fira el dia de Pasqua de Reis, molt concorreguda amb venda d'animals de tot tipus. També Carreras Candi el 1910, parla de la fira de bestiar el dia de Reis, així com César August Torras, el 1905 parla de la fira com un acte social al que hi concorren marxants de diferents llocs. Aquesta era una de les fires més importants de la comarca. On es feien transaccions de bestiar, principalment de llana, porcs, bous,.... Al migdia hi havia menjar amb focs a terra, amb el plat del dia 'fesols amb cansalada' i torrons d'Agramunt. Abans, l'endemà del dia 7, era la Festa Major amb ballades a la plaça i al vespre es feia reunió a l'Hostal per jugar a cartes. Actualment, es manté la celebració el dia 6 de gener, i també s'hi mostra maquinaria agrícola i vehicles, a més d'artesania popular, parades de turró i altres productes de la contrada, i es pot gaudir del típic esmorzar de botifarra i cansalada. | 42.0241700,1.7766100 | 398719 | 4653184 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53958-foto-08130-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53958-foto-08130-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53959 | El Pla de les Alzines / Firal dels Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-les-alzines-firal-dels-reis | El pla de les Alzines és un lloc planer al costat de la carretera que porta al nucli de Montclar i que conté un bosc d'alzines centenàries. Aquest planell és l'espai on des de fa uns anys s'organitza la Fira dels Reis de Montclar. | 08130-46 | Firal dels Reis. Montclar | 42.0241700,1.7766100 | 398719 | 4653184 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53959-foto-08130-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53959-foto-08130-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||||
| 53961 | El Pujol de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-de-sant-quinti | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. Iglésias, J. (1991). El Fogatge de 1497, estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives Casajoana. Barcelona. | XV-XIX | La masia del Pujol de Sant Quintí és un conjunt format per dos habitatges i diferents coberts i pallisses destinats a la explotació agrícola i ramadera. Es troba a l'enclavament de Sant Quintí en la confluència de dos camins, i està envoltada de camps de conreu de cereals i una zona de bosc d'alzines a la carena de la Rovirassa. La casa principal és un edifici de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'edifici és de planta baixa, pis i golfes, i s'estructura en tres cossos. És construït amb paredat irregular i amb cantoneres ben escairades. Annex davant la façana hi ha un cos afegit que cobreix la meitat de la façana i que forma un cobert a la planta baixa amb quatre arcs de maó rebaixat i una terrassa oberta al pis amb barana de barrotes de ferro entre pilars de maó. La porta principal és adovellada d'arc rebaixat de pedra, configurant una façana no simètrica. Per la façana de ponent hi ha un cos afegit que sobresurt de la façana principal delimitant un espai de pati davant la casa; l'edifici és de maó arrebossat i està cobert amb teulada d'un vessant. A la façana de tramuntana, que presenta només tres obertures al pis, hi ha un contrafort a l'extrem nordoest i és la que conserva més elements originaris, davant d'aquesta façana hi ha una bassa. La segona casa es troba a la banda sudest de la casa principal i ha estat fruit d'una rehabilitació recent d'una antic cobert. És un edifici de planta baixa i pis cobert amb teulada a doble vessant amb ràfec i carener perpendicular a la façana que s'obre a ponent i al pati que queda entre les dues cases. És un edifici de paredat amb cantoneres de maó. A la façana principal hi ha una obertura d'arc rebaixat de maó a un lateral i que conforma un porxo. La façana sudest és simètrica i presenta grans obertures en planta baixa i pis. Els coberts i estables del voltant de la casa són majoritàriament edificacions modernes fetes amb maó o formigó. | 08130-48 | Enclavament de Sant Quintí de Montclar, camps de La Solana | La masia del Pujol es una de les cases més antigues de la zona de Sant Quintí. La casa apareix al fogatge de 1497, en Pujol. El 1588 s'esmenta a Lo Pujol en un llistat de les 'cases y homens que son per combregar y confessar en la parròquia de Sant Martí de Montclar' dins el Llibre de baptismes de Sant Martí de 1567-1652; i també a un manual de comptes de l'església de 1673, on s'especifica que els comptes els va fer la priora de Sant Quintí, llavors sufragània de Sant Martí, Mariana Ribera àlies Pujol, ja que seria d'aquesta casa. Els dos documents es conserven a l'Arxiu Diocesà de Solsona, Al 'Registro de casas de campo y aforados de guerra' de 1856 també apareix el Pujol on hi havia aforat Isidro Sant Martin. Possiblement fou una casa originada a finals de l'edat mitjana i que va ser ampliada i reformada en diferents etapes. | 42.0379100,1.8142200 | 401854 | 4654665 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53961-foto-08130-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53961-foto-08130-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53961-foto-08130-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Des del trencall de la carretera BV-4131 que condueix a l'enclavament de Sant Quintí,transcorregut un quilòmetre i mig prendre el camí de l'esquerra que porta a la masia. | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53962 | Casanova del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-pujol | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVII-XVIII | Masia formada per una edificació i restes d'altres edificacions enderrocades al voltant. La casa principal és de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Té planta baixa, dos pisos, el segons remuntat amb maó que és visible a totes les façanes excepte a la de llevant, la resta de l'edifici és de paredat irregular unit amb morter i amb restes d'arrebossat de calç; els marcs de les finestres de la part nova són de maó, mentre que a la planta baixa i al primer pis són de pedra. La façana principal que s'obre a migdia té una composició simètrica mostrant tres cossos interiors, amb la porta principal al centre i una porta a cada costat, les finestres repartides al primer pis, i un balcó central al segon pis amb dos arcs de mig punt de maó. La porta principal té brancals de pedra i llinda de fusta. Al costat de la façana hi ha adossat un cobert perpendicularment a la façana, de planta baixa amb dues obertures d'arc rebaixat de maó i amb una terrassa al sostre amb barana de maó ceràmic. A l'extrem de la terrassa i adossat a la façana de la casa hi ha el cos de la comuna, i a la planta baixa adossat al cobert hi ha un safareig. Al primer pis, davant la façana hi ha un balcó corregut que comunica amb la terrassa del cos lateral. Degut a que la casa està situada en un desnivell del terreny, a la façana nord s'obre una porta que gràcies a una petita escala exterior permet entrar directament al primer pis. Davant la casa, a la banda sud, es conserven dues parets d'un antic cobert, sense teulada, fet de paredat amb obertures ceràmiques; una de les parets s'ha apuntalat amb dos contraforts de maó calat. A la banda nord del conjunt hi ha restes de diferents volums dels que només es conserva poca alçada dels murs de tancament. | 08130-49 | Enclavament de Sant Quintí | La Casanova del Pujol era un mas relacionat amb el mas del Pujol i més modern que aquest, tal i com indica el seu nom. Tot i que ha estat modificat l'obra inicial podria ser dels volts del segle XVII-XVIII. La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Nova, Pedro Costa. Aquest conjunt es va cremar en l'incendi de 1994, i es va refer la teulada del mas però no la resta de volums que envolten la casa. | 42.0367300,1.8224600 | 402534 | 4654525 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53962-foto-08130-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53962-foto-08130-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53962-foto-08130-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El conjunt es troba a l'enclavament de Sant Quintí, sobre un pla proper a laRiera de Clarà i envoltat de boscs d'alzines i roures i camps de cereal. Des del trencall de la carretera BV-4131 que condueix a l'enclavament de Sant Quintí,transcorregut un quilòmetre i mig prendre el camí de l'esquerra que porta fins el Pujol deSant Quintí. Llavors prendre el camí que continua en direcció sud-est 1,2 quilòmetres. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53963 | Les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-forques | XVIII-XIX | Conjunt format per l'habitatge principal que té dos cossos adossats a la façana sudoest, i altres dos coberts i un viver. La casa és un edifici rectangular cobert amb teulada de teula àrab amb ràfec, de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a sudest. Els murs són de paredat arrebossat i amb cantoneres de carreus i de maó. És de planta, pis i golfes sota teulada, amb els cossos annexes de planta baixa. La façana no és simètrica, ja que presenta la porta allindada a un costat. Un dels coberts s'ha rehabilitat completament com a habitatge. Davant la façana principal hi ha una bassa feta amb murs de paredat arrebossat suportats amb dos contraforts. A prop hi ha un pou. | 08130-50 | El Pla de Montclar | L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici possiblement originat al segle XVIII, tot i que podria ser una mica anterior. No es troba a documentació anterior al segle XX. | 42.0263300,1.7808800 | 399076 | 4653418 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53963-foto-08130-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53963-foto-08130-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53966 | Circuns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/circuns | Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVIII-XX | S'està rehabilitant per fer turisme rural. | Conjunt format per un habitatge principal, diverses edificacions d'ús agropecuari i un edifici antic. L'edifici principal és d' inicis del XX, possiblement de 1930. És de planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. La façana principal és simètrica, amb portal flanquejat per dues finestres, balcons al primer i al segon pis, i petites obertures a les golfes. Els tancaments són de paredat comú amb carreus ben escairats a les cantonades, però la façana està arrebossada i pintada, amb els brancals de finestres de maó. L'edificació que acollia l'antiga masoveria és de planta baixa, pis i golfes. A la façana sud hi ha adossat un cos amb grans obertures mirant a sud, amb una porta amb pilar al mig que divideix dues obertures cobertes amb mig arc rebaixat, dos finestrals d'arc de mig punt al pis, i dues obertures rectangulars a les golfes. Està fet amb paredat comú. L'interior està dividit en tres crugies, la part que queda més al nord està coberta amb volta de pedra, mentre que la resta és de bigam. Hi ha diverses llindes amb dates gravades: 1786, 1787, 1635. Al costat d'aquest edifici hi ha un pou dins una estructura cilíndrica coberta amb cúpula de pedra. | 08130-53 | Coll de Ralic | Aquesta casa està situada dins del terme parroquial de Sant Pere de l'Esglasiola o Esglaiola. Es tracta d'una construcció del s. XVII, ampliada al s. XVIII (informació de l'IPAC). Al cadastre consta com a data de construcció l'any 1795. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856, tot i que en haver dos Circuns al municipi desconeixem quina de les dues és: Casa Circuns, Ramon Circuns; Casa Circuns, José Circuns. | 42.0052400,1.7976700 | 400433 | 4651057 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53966-foto-08130-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53966-foto-08130-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53966-foto-08130-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53967 | Rectoria de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-montclar | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. | XVII-XX | L'edifici de la rectoria es troba a llevant de l'església, obert a la plaça. És un edifici de planta baixa i dos pisos superiors amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal que s'obre a sudoest. El parament és de carreus de pedra de grans dimensions disposats en fileres i units amb morter, amb les cantoneres de blocs ben escairats. Les obertures són més aviat escasses i petites, destacant algunes espitlleres en planta baixa, un balcó al primer pis cobert amb una teuladeta a doble vessant. La porta que s'obre a migdia és d'arc rebaixat i està coberta amb un balcó que sobresurt de la façana i que forma una eixida al pis coberta amb teulada a doble vessant i barana de fusta. A la façana de nordest hi ha afegida una altra eixida que forma un porxo en planta baixa amb quatre obertures en arc de mig punt i una galeria al pis amb barana de fusta i coberta amb teulada a un vessant amb desaiguat exterior. A la porta principal hi ha la data 1767 i a una finestra del pis 1778. Alguns espais interiors de la planta baixa estan coberts amb volta rebaixada de maó. | 08130-54 | Montclar | No hi ha dades històriques conservades específiques de la rectoria, però tenint en compte les dates gravades a les llindes d'algunes obertures, l'edifici seria construït entre finals del segle XVII i XVIII, ja que hi ha dates de 1767 i 1778. L'any 1972 es va fer una restauració de l'edifici, i a finals del segle XX es va arranjar l'interior. La rectoria s'esmenta a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Helisabet Serra i Mn. Gabriel Bosch a la Rectoria, tot i que desconeixem si es tracta d'aquest edifici o d'altre anterior. També es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona una llibreta de les collites de la rectoria de Montclar d'entre 1831 i 1847. | 42.0182700,1.7654600 | 397787 | 4652542 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53967-foto-08130-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53967-foto-08130-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53967-foto-08130-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53968 | Nucli de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-montclar | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. Català, P. (coord.) (1979) Els castells catalans. Vol. V. Dalmau editors. Iglésias, J. (1962). El fogatge de 1365-1370. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Madoz, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. | El nucli de Montclar es troba situat sobre un turó, estructurat al voltant d'una plaça amb l'església parroquial a l'extrem nord del conjunt, i a l'altre banda una casa senyorial, coneguda com el Castell, que possiblement es construís sobre les restes d'una antiga fortalesa, casa forta o castell, que es troba al costat del camí que permet l'accés al conjunt. Les cases es troben disposades al voltant del perímetre del pla que configura la part superior del turó, així com a la part central, de forma que es poden distingir al menys dos carrers paral·lels i un perpendicular a aquests. La tipologia general de les cases és similar: de planta baixa, pis i goles, cobertes amb teulada a doble vessant amb careners perpendiculars a la façana principal que generalment s'obren a la part central del conjunt, a la zona de la plaça. L'estructura és senzilla, amb portes allindades i obertures petites en general. Els carrers actualment no es troben urbanitzats i les cases no disposen de tancaments exteriors que les delimitin, tot i que algunes disposen d'un petit tancament en forma de mur baix. Destaca actualment l'harmonia del conjunt, ja que es va portar a terme una rehabilitació molt acurada on l'enjardinament es va fer amb espècimens autòctons i disposats de forma que lliguen les construccions amb els espais oberts i creant racons molt agradables. | 08130-55 | Montclar | El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. El 1074 s'esmenta la venda d'un alou a Montclar (ADS, fons Serrateix). La història del poble va lligada a l'església i al castell, aquest no s'esmenta fins a inicis del segle XIV (1309), moment en que passa a domini reial regentat per la família dels Montclar i s'engrandí. El segle XVII, era propietat de la família nobiliària dels Tamarit i l'antic castell es transformà en una masia coneguda com cal Metge Sastret. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Segons Jordi Bolòs (2005, a Miscel·lània sobre Montclar), el nucli de Montclar no és una sagrera, ja que en l'espai de 30 passes al voltant de l'església no hi havia construccions però si una zona d'enterraments d'època medieval. Si que correspondria a la tipologia de poble obert i emmurallat, creat al cim d'un turó i fortificat, durant l'alta edat mitjana. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0181400,1.7651900 | 397764 | 4652528 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53968-foto-08130-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53968-foto-08130-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53968-foto-08130-55-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El mateix topònim ens pot indicar un lloc o codina al cim del turó lliure de vegetació (mont clar), fet que reforça la hipòtesis de Bolòs en dir que l'activitat econòmica de l'origen de l'agrupament seria la ramaderia, amb la possibilitat d'un clos tancat pel bestiar des de l'alta edat mitjana.Tot i que no té un nivell de protecció específic, es troba dins el terme de protecció del castell BCIN 1078-MH. R-I-51-5548. Decret 22/04/1949. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53970 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-6 | CAMPILLO, X. (Coord.) (2004). Inventari de camins de la comarca del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (Coord.) (2007). Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. | XIV-XXI | Alguns trams no es conserven i altres estan asfaltats. | El ramal del camí ramader que passa per Montclar comença a Montmajor, al trencant on està el club i que va cap a Montclar. Segueix l'actual carretera asfaltada fins a cal Seuba, baixa a La Tàpia i a l'Anton, seguint la carretera fins a la casa Riu de Montclar i d'aquí puja fins al nucli de Montclar. De Montclar a cal Soleia i al firal dels Reis seguint la carretera, després fins la Torregassa, corral de Canudas i cap a Sant Quintí de Montclar pel camí de Sant Quintí, passant pel Putxot fins a trobar el ramal que passava al costat de la carretera cap a Avià. El camí va ser asfaltat l'any 2003. | 08130-57 | Montclar | L'any 2007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval, emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. El monestir de Santes Creus tenia grans ramats que a l'estiu conduïa a pasturar a les muntanyes, passant per Torà, Segalers, Cardona, Montmajor i Berga. 12 març 1193, Ramon de Vallmanya autoritza que els ramats del monestir tinguessin lliure trànsit per ses terres de Vallmanya i Montmajor. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0187500,1.7616500 | 397472 | 4652600 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53970-foto-08130-57-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53971 | Retaule Major de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-marti | Vilamala, J. (2001) L'obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Ed. Farell. Pp. 73-74. Vilamala, J. (2014) Montclar, dos retaules barrocs dels escultors Pujol. L'Erol núm. 120. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. P. 46-50. | XVIII | El retaule Major de Sant Martí es troba ubicat a l'absis de l'església parroquial de Montclar. Està compost de predel·la, dos pisos i àtic, distribuïts en tres carrers amb tres fornícules a la part central que estan flanquejades per quatre columnes amb garlandes; la central és més gran i l'ocupa el sant titular, i a les laterals actualment hi ha una imatge de Sant Sebastià i altre de Sant Isidre. Les columnes tenen el fust llis a la part superior i acanalat a la inferior. A l'àtic hi ha un baix relleu amb l'escena de l'adoració dels Reis. | 08130-58 | Església de Sant Martí de Montclar. Plaça de l'Església. | El retaule Major, per la cronologia i les característiques artístiques, podria haver sigut obra de Francesc Pujol i Planes (1702-1785) amb la col·laboració del seu pare Segimon, que també farien el retaule de la Marededéu del Roser de la mateixa església (Vilamala, 2001). La nissaga d'escultors Pujol, originaris de Gurb, va realitzar quasi un centenar de retaules a la Catalunya Central entre els segles XVIII i XIX. Aquest retaule porta inscrita la data 1743, per tant es va fer abans que el del Roser. Anteriorment hi va haver altres dos retaules a l'església, dels que es conserven fragments al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona ja que algunes taules van ser utilitzades com a matèria primera per construir la calaixera de la sagristia i estan retallades. Un primer retaule d'època gòtica (finals segle XV) del que es conserven dos fragments, i tres taules procedents del retaule d'època renaixentista (mitjans segle XVII). | 42.0184700,1.7654500 | 397786 | 4652564 | 1743 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53971-foto-08130-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53971-foto-08130-58-2.jpg | Física | Contemporani|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Possiblement Francesc Pujol i Planes (1702-1785) | 98|96 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53972 | Retaule del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-1 | Vilamala, J. (2001) L'obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Ed. Farell. Pp. 73-74. Vilamala, J. (2014) Montclar, dos retaules barrocs dels escultors Pujol. L'Erol núm. 120. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. P. 46-50. | XVIII | Es troba a la capella lateral esquerra de l'església de Sant Martí de Montclar. El retaule segueix l'estructura reticular tradicional i és de tipus narratiu. Consta de predel·la, dos pisos i àtic, distribuïts en dos carrers flanquejats per quatre columnes de fust llis i decorades amb garlandes, amb capitell compost. Als baixos relleus hi ha vuit escenes: l'Epifania i la resta referents als misteris del Rosari: la coronació de Maria, la resurrecció de Crist, la Pentacosta, el naixement de Jesús, l'adoració dels Reis. La flagel·lació i la coronació d'espines es troben a banda i banda de la predel·la, i l'oració de l'hort a la part central. Li manca la imatge central que estava ubicada a la fornícula. L'any 2014 es va realitzar una restauració pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, durant tres mesos de treball. El retaule tenia un estat de debilitació i conservació de l'estructura dolent ja que patia atac de tèrmits. Es va haver de desmuntar i traslladar al taller del CRBMC i procedir a un tractament per anòxia i posteriorment a una intervenció de consolidació i reintegració pictòrica a algunes parts danyades, així com es va eliminar la repintada que es va fer a principis del segle XX deixant al descobert la policromia original. La reubicació a l'església es va inaugurar el dilluns de Pasqua de 2014. | 08130-59 | Església de Sant Martí de Montclar. Plaça de l'Església. | El retaule del Roser, per la cronologia i les característiques artístiques, podria haver sigut obra de Francesc Pujol i Planes (1702-1785) amb la col·laboració del seu pare Segimon, que també farien el retaule Major de la mateixa església (Vilamala, 2001). La nissaga d'escultors Pujol, originaris de Gurb, va realitzar quasi un centenar de retaules a la Catalunya Central entre els segles XVIII i XIX. Aquest retaule porta esculpida la data 1746 a la grada de l'altar, així com la data del daurat de 1753 al medalló central superior. Al mateix medalló també portava la data de la repintada que es va fer el 1907, i que va ser eliminada amb el recent procés de restauració. | 42.0185000,1.7653700 | 397780 | 4652568 | 1746 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53972-foto-08130-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53972-foto-08130-59-2.jpg | Física | Contemporani|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Possiblement Francesc Pujol i Planes (1702-1785) | 98|96 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53973 | Retaule de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-isidre-0 | XIX | El retaule dedicat a Sant Isidre es troba a la capella lateral dreta de l'església de Sant Martí de Montclar. Està compost de predel·la, un pis i àtic, amb el pis distribuït en tres carrers amb tres fornícules; la central està flanquejada per una pilastra a cada costat i les externes per dues columnes de fust llis, una a cada extrem del conjunt. La fornícula central és més alta i la ocupa el sant titular, i a les laterals es troben dues sacres, tot i que podrien haver albergat imatges més petites. A l'àtic hi ha una fornícula central i a la part superior el símbol de l'ull de la providència. El conjunt és de fusta enguixada i policromada amb imitació de marbres, i alguns elements puntuals estan daurats. Tot i que el retaule està advocat a Sant Isidre, actualment a la fornícula central hi ha una imatge d'una Dolorosa, i la de Sant Isidre es troba a una fornícula lateral de l'altar Major. | 08130-60 | Església de Sant Martí de Montclar. Plaça de l'Església. | Es desconeix l'autor d'aquest retaule que segueix unes característiques ornamentals que l'emmarquen en l'estil neoclàssic i que es pot situar cronològicament al segle XIX. Possiblement es tractaria d'una obra d'un artesà local o de la zona, ja que trobem similituds amb altres retaules de la mateixa època de Montmajor i altres municipis de l'entorn. El culte a Sant Isidre és molt característic a les zones agrícoles, ja que és un sant al que advoquen els pagesos de de 1622 i que va substituir a altres patrons tradicionals com Sant Galderic. La celebració del sant és el 15 de maig, aniversari de la mort. | 42.0184200,1.7654000 | 397782 | 4652559 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53973-foto-08130-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53973-foto-08130-60-2.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 99|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53974 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-0 | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 41-42. Briones, M.; Santacreu, J. ( ) Goigs i devoció popular. A L'Erol, núm. 23, p. 17-36. | Els goigs de Sant Martí, bisbe de Tours que s'utilitzaven a Montclar són els mateixos que s'utilitzaven a altres parròquies del Berguedà. El goig està escrit en un document mida foli i imprès amb tinta negra. Té una garlanda d'ornamentació geomètrica i floral que emmarca el document: a la part superior el títol i advocació (Goigs del gloriós Sant Martí, Bisbe de Tours, que's venera en les parroquials Iglesias de Avià, Brocá, Cambrils, Capolat, Correá, Joval, la Corriu, La Nou, Lladurs, Llanera, Montclar, PuigReig, Pegarolas, Riner, Saldes, Sellés, y en las sufragànies de Coforp de Espinalbet, Boatella de Palmerola, El Puig de Gisclareny y Tantellatge de Lluellas en lo bisbat de Solsona), al centre la imatge del sant, i a la part inferior el text del goig, l'oremus i una advertència del Bisbe. No hi ha marca d'impremta, data, ni autor. | 08130-61 | Església de Sant Martí de Montclar | Sant Martí es celebra l'onze de novembre. Aquest sant va néixer a Pannònia vers l'any 316, de pares gentils. Va deixar la milícia per fer-se deixeble de sant Hilari de Poitiers. Després d'una etapa eremita, va fundar el primer monestir d'Occident, Ligugé, on va fer vida monàstica sota la direcció de sant Hilari. Després va ser ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours. Va adoctrinar el clergat i va evangelitzar els pobres. Va morir l'any 397, essent el primer no màrtir venerat com a sant. La devoció a Sant Martí a la Catalunya vella s'explica pel fet que els carolingis el veneraven i erigien una capella a tots els cims que conquerien. És patró dels soldats, teixidors i fabricants tèxtils. A Catalunya era protector dels que tractaven amb cavalls, mules i altre bestiar de ferradura i de peu rodó, els forjadors i manyans. Diu la tradició que Sant Martí també va ajudar els catalans en la seva lluita contra els sarraïns. Són moltes les esglésies dedicades a aquesta devoció a la Catalunya Vella, i concretament al Berguedà. | 42.0184600,1.7653700 | 397780 | 4652563 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53974-foto-08130-61-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53977 | Lipsanoteca de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-sant-quinti | <p>AA.DD. . (1985) Catalunya Romànica. El Berguedà. Volum XII. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AA.DD. . (1990) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'art romànic i gòtic. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. P. 150. Serra, R. (1990) El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L'Erol núm 31. P. 45.</p> | XII | <p>Caixa de fusta de de forma molt senzilla, segurament feta per un artesà local formada per un rectangle buidat pel mig i tallat toscament, amb les arestes mortes i sense polir. La tapa és una fusta tallada en forma de tap d'ampolla que servia per tapar el forat ajuda d'una tela que ajudaria a que quedés estampit. A l'interior es conservarien les relíquies del sant i fragments de tela. Amida 50mm d'ample, 37 de gruix i 105 mm de llarg.</p> | 08130-64 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>L'objecte es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (núm. inv. MDCS 965), en el que va ingressar abans de l'any 1910 (AAVV, 1985: 321). Va ser trobat a l'antic altar de l'església. Alguns autors l'atribueixen a època romànica, segle XII (Viladés, 1990).</p> | 42.0441500,1.8070200 | 401268 | 4655367 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53977-foto-08130-64-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La datació és aproximada. Fotografia de Ramon Viladès a Catalunya Romànica AA.DD. (1985) p. 321. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53978 | Fons de l'Arxiu Municipal de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-montclar | Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d'Arxiu i Associació d'Arxivers de Catalunya, Barcelona; 2006. | XIX-XXI | L'Arxiu Municipal de Montmajor està format per la documentació generada per l'Ajuntament entre 1862 i 2013. La documentació en paper ocupa 33,69 metres lineals, amb 719 unitats de descripció. La classificació es va fer seguint el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona basat en la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) de la Generalitat de Catalunya, 2006. El fons està classificat en catorze seccions: Administració general (1903-2012), hisenda (1862-2012), proveïments (1943-2012), serveis socials (1944-2012), sanitat (1948-2012), obres i urbanisme (1953-2012), seguretat pública (1939-2008), serveis militars (1915-1999), població (1926-2011), eleccions (1967-2012), ensenyament (1944-2004), cultura (1952-2005), serveis agropecuaris i medi ambient (1939-2012), col·leccions factícies (-). | 08130-65 | Casa de la Vila s/n. 08614 Montclar | La documentació municipal de Montclar ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual cap a l'any 1995. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes d'octubre de 1999 i el mes d'abril de 2000. L'adhesió de l'ajuntament de Montclar al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de juny de 2006. El Reglament del Servei d'Arxiu Municipal va ser aprovat pel Ple de l'Ajuntament el 13 de juliol de 2011. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 53979 | Fons de l'Arxiu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-de-berga | PAGAROLAS I SABATÉ, LAUREÀ (Coordinador). (2005). ELS FONS DE PROTOCOLS DE CATALUNYA. Estat actual i proposta de sistematització. Associació d'Arxivers de Catalunya, Generalitat de Catalunya. PEDRALS, Xavier. (2007) Arxiu Històric Comarcal del Berguedà. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2007, p. 10-37. | X-XX | A l'Arxiu Comarcal de Berga es conserva documentació de la comarca. Es conserven dos pergamins referents a Montclar, un de 1488, establiment fet per Pere Call, propietari del Castell de Querol, a la parròquia de Santa Maria de Querol, a Gabriel Tor, de la parròquia de Sant Martí de Montclar, en el Molí de Querol. Un altre de 1602, establiment fet per Miquel de Tamarit, senyor del Castell de Montclar, a Bernat Vila, pagès habitant al Mas del Pla, al terme de Montclar, procedent del Fons Família de Gironella. Es conserven els Fons notarials de l' Arxiu General de Protocols del Districte de Berga (1904-1978), Cardona (1904-1978) i Prats de Lluçanès (1904-1978), Bagà (1833-1889), Berga (1808-1903), Cardona (1270-1903) i Prats de Lluçanès (1842-1903). En aquesta documentació surten inscripcions de propietats a Montclar. També hi ha dos fons documentals, un de l'entitat Agrupació Teatral 'La Farsa': Representació d' 'El Criat de dos amos' (G. Goldoni), Programa dins 2n Festival de Teatre de Montclar, 1968; Representació d' 'Antígona' (Salvador Espriu), Programa dins 2n Festival de Teatre de Montclar, 1968. Un segon fons procedent del Registre de la Propietat de Berga, Registres d'escriptures que responen al Reial Decret de 23 de maig de 1845 i abasten des de l'any 1846 al 1862; es tracta d'Escriptures de translació de domini de Finques rústiques de Montclar (1853-1862); Escriptures d'arrendament i subarrendament. F.r. Serrateix, S. Martí del Bas, Quar i Portella, Cast.de N'Hug, Llussà, Montdarn, Montclar, S. Martí de Merlès, Brocà, Vilada, Aguilar, Montmajor, Sagàs, Viver i Valldora, Nou i Malanyeu, Alpens (1846). També conserva alguna documentació compartida amb la resta de municipis de la comarca, com la que hi ha al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra, con expresión de sus dueños', de 1856. En ell es fa una relació de les cases amb el nom del propietari, de cada un dels diferents municipis de la comarca. Així a Montclar hi ha censades 64 cases. Es tracta d'una informació molt útil per ubicar les cases. Es conserva també un arxiu de fotografies del terme fetes pel diari Regió 7 des de l'any 1979 i guardades en dipòsit i també es conserven postals en blanc i negre de principis del segle XX. | 08130-66 | Pavelló de Suècia. 08600 BERGA | L'Arxiu Comarcal de Berga va ser format per iniciativa d'historiadors locals l'any 1982. Durant un llarg període de temps únicament actuava com a arxiu municipal històric i administratiu de Berga, tot i conservar fons d'altres municipis de la comarca. L'any 1998 va entrar a formar part de la xarxa d'arxius de la Generalitat i va ser traslladat a la nova ubicació al Pavelló de Suècia. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53980 | Fons de l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-solsona-0 | <p>BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pas. 237-248. Cardona. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. BARTRINA, E. (1998). Arxiu Diocesà de Solsona. Vol.7, Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Generalitat de Catalunya. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. PAGAROLAS I SABATÉ, LAUREÀ (Coordinador). (2005). ELS FONS DE PROTOCOLS DE CATALUNYA. Estat actual i proposta de sistematització. Associació d'Arxivers de Catalunya, Generalitat de Catalunya. PLANES, R. (1985). Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona. Fundació Noguera. Barcelona.</p> | <p>A l'Arxiu hi ha dipositada la següent documentació referent a Montclar: una part del fons del Monestir de Serrateix amb pergamins, lligalls de paper i llibres de capbrevació en els que s'esmenten les propietats que tenia el monestir al terme de Montclar; l'arxiu parroquial del terme; un fons notarial de protocols de Berga (1700-1759), Cardona (1337-1685), Casserres (1771-1772), en el que hi ha alguna documentació sobre Montclar; al fons notarial hi ha el Manual de notari Pere Ventallola (1678-1689) que conté capítols matrimonials i algun fa referència a persones de Montclar; visites pastorals segles XVI a XIX. L'arxiu parroquial de Montclar és de 1587 a 1976 i consta de l'arxiu de l'església de Sant Martí i la sufragània de Sant Quintí. Es conserven 10 llibres de baptismes (1567 a 1939), 3 llibres de matrimonis (1595 a 1929), 2 llibres de defuncions (1595 a 1929). També hi ha el Llibre de l'obra 1646-1686, i el Llibre de caixa 1895. La consueta de 1677, el Llibre o manual de comptes donats per la priora de Sant Quintí, sufragània de Sant Martí, Priora Mariana Ribera alias Pujol, 1673. El Llibre o manual de comptes, per les obres de Sant Quintí, Josep Soler masover de la casa de Sant Quintí, 1673. Una llibreta de les collites de la rectoria de Montclar, 1831 a 1847.</p> | 08130-67 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix i la documentació parroquial que els darrers anys s'ha anat traslladant. L'Arxiu Diocesà de Solsona es troba als baixos de l'edifici del Palau Episcopal.</p> | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 53981 | Festa Major de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-montclar | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XX-XXI | A partir de 1966 es tornà a celebrar la Festa Major. Es celebra darrerament a inicis d'agost, amb diferents actes que inclouen concerts d'havaneres, dinar popular i ball de nit. El diumenge es fa missa solemne, espectacle infantil i concurs de botifarra. | 08130-68 | Montclar | L'agrupació de teatre la Farsa de Berga va organitzar un festival d'estiu de teatre a Montclar, a la plaça, que es va fer dos anys. El 13 d'agost de 1967 es va fer El casament afortunat, obra de Francis Jammes; el 28 de juliol de 1968, El criat de dos amos, de Carlo Goldoni; i el dia 11 d'agost del mateix any Antigona, de Salvador Espriu. Concretament, a aquesta darrera es va convidar a Salvador Espriu, que va excusar la seva assistència amb una nota. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53981-foto-08130-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53982 | Trobada de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-caramelles-0 | XX | Des del 1974 es reprenen les cantades de caramelles, que encara es porten a terme. Es fa una cantada a la plaça en sortir de missa de 12, acompanyades d'algunes ballades i de ball de bastons. La cantada de caramelles es fa el dilluns de Pasqua, coincidint amb el Vot de Sant Sebastià. Es fa una trobada dels grups de caramelles de Casserres, L'Espunyola i Montmajor. | 08130-69 | Montclar | Les cantades de caramelles van iniciar-se a Catalunya al segle XVI. Segons Joan Amades al Berguedà era costum acompanyar les caramelles amb un terrabastall de petards o trets d'escopetes, i tant sols cantaven els homes. Els distintius dels caramellaires són la camisa blanca, faixa i barretina vermelles, espardenyes de vetes i un mocador de colors al coll. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53982-foto-08130-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53983 | Imatge de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-sebastia | <p>AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 89-93. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Montanyà i Buchaca, Daniel; Pujol, Joan (1993) L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà. Promocions i Publicacions Universitàries. Barcelona. Vilamala, J. (2001) L'obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Ed. Farell. Pp. 73-74. Vilamala, J. (2014) Montclar, dos retaules barrocs dels escultors Pujol. L'Erol núm. 120. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. P. 46-50.</p> | XVIII | <p>Imatge de fusta tallada, enguixada i policromada que representa a Sant Sebastià representat com un jove bell, patint el martiri, dret i lligat a un tronc d'arbre darrera d'ell, nu i únicament tapat amb el drap de puresa o perizoma, i amb marques de fletxes que s'havien clavat al cos. La iconografia segueix les característiques marcades a partir del segle XV per a aquest sant.</p> | 08130-70 | Església de Sant Martí de Montclar. Plaça de l'Església. | <p>Desconeixem si aquesta imatge es faria paral·lela a alguns dels retaules, tot i que la seva factura ens mostra una talla amb característiques de la escultura barroca de la zona. El retaule Major de Montclar, per la cronologia i les característiques artístiques, podria haver sigut obra de Francesc Pujol i Planes (1702-1785) amb la col·laboració del seu pare Segimon, que també farien el retaule de la Marededéu del Roser de la mateixa església (Vilamala, 2001). La nissaga d'escultors Pujol, originaris de Gurb, va realitzar quasi un centenar de retaules a la Catalunya Central entre els segles XVIII i XIX. El retaule Major porta inscrita la data 1743, per tant es va fer abans que el del Roser. Anteriorment hi va haver altres dos retaules a l'església, dels que es conserven fragments al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona ja que algunes taules van ser utilitzades com a matèria primera per construir la calaixera de la sagristia i estan retallades. Un primer retaule d'època gòtica (finals segle XV) del que es conserven dos fragments, i tres taules procedents del retaule d'època renaixentista (mitjans segle XVII). La devoció a Sant Sebastià té origen al segle XIV, quan tot el territori català va patir diverses epidèmies de pesta negra que va provocar gran mortaldat. En no existir cap remei mèdic, Sant Sebastià es convertí en protector i guaridor de la pesta i altres mals infecciosos. L'any 1677 el rector de Montclar, Josep Santacreu, fa ressenya de la processó de Sant Sebastià a una consueta de la parròquia, fet que ens porta a uns inicis d'aquesta devoció al segle XVII, possiblement lligada a altres epidèmies de pesta. L'any 1853 va arribar el còlera a Catalunya a través d'un vaixell provinent de Marsella i l'epidèmia es va escampar arribant al Berguedà a inicis de 1854. A Montclar, el poble i l'Ajuntament es van adreçar al rector de l'església per fer un vot a Sant Sebastià aprofitant la processó que cada 20 de gener es celebrava dedicada al Sant. El 10 de desembre de 1854 es va instituir el vot per aquesta data, amb la promesa de l'obligació d'anar a missa i abstenir-se de treballar el dia del vot. El 1870 es va començar a celebrar el darrer dimecres del mes d'abril, data que es va mantenir fins el 1970, malgrat el 1945 el Consistori va decidir renovar la celebració en la data del Sant. Consta que durant la Guerra Civil aquesta imatge es va guardar i es conserva la original. El 28 d'abril de l'any 1954 el Consistori de Montclar va decidir en sessió pública extraordinària renovar el vot a sant Sebastià, i en la data de la festa del mateix any l'alcalde, en representació de tot el poble, en va tornar a prometre el compliment, cosa que, havent acabat la processó, va fer públicament davant de la imatge i la relíquia del Sant I L'Ajuntament assumia fer el dinar col·lectiu. L'any 1970 l'Ajuntament sol·licita al bisbe Bascunyana el canvi de data al dilluns de Pasqua, data en la que encara avui dia es celebra.</p> | 42.0184700,1.7654500 | 397786 | 4652564 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53983-foto-08130-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53983-foto-08130-70-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53984 | Pèsol negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pesol-negre | MASSANÉS, Toni (1997).La Cuina del Berguedà. Evolució i receptari. Fundació Alicia. | El pèsol negre és un llegum autòcton del Berguedà i de cultiu exclusiu al territori. La seva producció és reduïda i el fet que encara no hagi estat una varietat millorada genèticament li confereix unes característiques concretes i moltes vegades de difícil estandardització en processos culinaris. En fresc és un llegum amb tonalitats verdoses, marrons i violetes, que es ven sec. Botànicament parlant, el pèsol pertany a la família de les lleguminoses. Des del punt de vista nutricional té una composició semblant a la resta de llegums. L recepta tradicional de cuinar els pèsols negres és bullits, barrejats escorreguts amb la cansalada passada per la paella amb els seu suc. En alguns casos es posa per sobre l'all i julivert picats cru per sobre. | 08130-71 | Montclar | És un dels plats més freqüents i característics de la Fonda de Montclar. La mateixa família que regenta la fonda els va baixar de Montenisell, prop de Coll de Nargó, fa 35 anys i els cultiven a un camp proper al nucli urbà. El pèsol és un producte que es cultiva ja a molts indrets de la comarca, tot i que és molt freqüent a Gósol i La Pobla de Lillet. | 42.0177500,1.7646000 | 397715 | 4652485 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53984-foto-08130-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53984-foto-08130-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53985 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-1 | Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Montanyà i Buchaca, Daniel; Pujol, Joan (1993) L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà. Promocions i Publicacions Universitàries. Barcelona. AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 89-93. | XX | Es manté el goig en paper titulat 'Goigs en lloança de Sant Sebastià soldat màrtir. La imatge del qual, salvada de la crema del 1936, és venerada en l'església de Sant Martí de Montclar, del Bisbat de Solsona, i del qual se celebra la festa votiva el dilluns de Pasqua de resurrecció'. El goig conté 12 versos i la partitura escrita per Mn. Jaume Sancristòfol. | 08130-72 | Montclar | La devoció a Sant Sebastià té origen al segle XIV, quan tot el territori català va patir diverses epidèmies de pesta negra que va provocar gran mortaldat. En no existir cap remei mèdic, Sant Sebastià es convertí en protector i guaridor de la pesta i altres mals infecciosos. L'any 1677 el rector de Montclar, Josep Santacreu, fa ressenya de la processó de Sant Sebastià a una consueta de la parròquia, fet que ens porta a uns inicis d'aquesta devoció al segle XVII, possiblement lligada a altres epidèmies de pesta. L'any 1853 va arribar el còlera a Catalunya a través d'un vaixell provinent de Marsella i l'epidèmia es va escampar arribant al Berguedà a inicis de 1854. A Montclar, el poble i l'Ajuntament es van adreçar al rector de l'església per fer un vot a Sant Sebastià aprofitant la processó que cada 20 de gener es celebrava dedicada al Sant. El 10 de desembre de 1854 es va instituir el vot per aquesta data, amb la promesa de l'obligació d'anar a missa i abstenir-se de treballar el dia del vot. El 1870 es va començar a celebrar el darrer dimecres del mes d'abril, data que es va mantenir fins el 1970, malgrat el 1945 el Consistori va decidir renovar la celebració en la data del Sant. El 28 d'abril de l'any 1954 el Consistori de Montclar va decidir en sessió pública extraordinària renovar el vot a sant Sebastià, i en la data de la festa del mateix any l'alcalde, en representació de tot el poble, en va tornar a prometre el compliment, cosa que, havent acabat la processó, va fer públicament davant de la imatge i la relíquia del Sant I L'Ajuntament assumia fer el dinar col·lectiu. L'any 1970 l'Ajuntament sol·licita al bisbe Bascunyana el canvi de data al dilluns de Pasqua, data en la que encara avui dia es celebra. | 42.0183700,1.7652800 | 397772 | 4652553 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53985-foto-08130-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53986 | El vot del poble a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vot-del-poble-a-sant-sebastia | Amades, J. (1952). Costumari Català. Editorial Salvat. Barcelona. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Montanyà i Buchaca, Daniel; Pujol, Joan (1993) L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà. Promocions i Publicacions Universitàries. Barcelona. AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 89-93. | XVII-XXI | La celebració del vot del poble a Sant Sebastià es celebra el dilluns de Pasqua, actualment també anomenada Festa de Sant Sebastià i que es fa amb motiu de ser un sant guaridor de la pesta amb una tradició que es remunta al segle XVII. La festa s'inicia al matí amb la celebració de Missa solemne; a la tarda es resa el Rosari cantat i antigament es feia processó. En alguna ocasió s'ha aprofitat la festa per fer altres actes paral·lels, com el de l'any 2014 en que es va inaugurar la restauració del retaule del Roser. | 08130-73 | Montclar | L'any 1677 el rector de Montclar, Josep Santacreu, fa ressenya de la processó de Sant Sebastià a una consueta de la parròquia, fet que ens porta a uns inicis d'aquesta devoció al segle XVII, possiblement lligada a altres epidèmies de pesta. L'any 1853 va arribar el còlera a Catalunya a través d'un vaixell provinent de Marsella i l'epidèmia es va escampar arribant al Berguedà a inicis de 1854. A Montclar, el poble i l'Ajuntament es van adreçar al rector de l'església per fer un vot a Sant Sebastià aprofitant la processó que cada 20 de gener es celebrava dedicada al Sant. El 10 de desembre de 1854 es va instituir el vot per aquesta data, amb la promesa de l'obligació d'anar a missa i abstenir-se de treballar el dia del vot. El 1870 es va començar a celebrar el darrer dimecres del mes d'abril, data que es va mantenir fins el 1970. El 28 d'abril de l'any 1954 el Consistori de Montclar va decidir en sessió pública extraordinària renovar el vot a sant Sebastià, i en la data de la festa del mateix any l'alcalde, en representació de tot el poble, en va tornar a prometre el compliment, cosa que, havent acabat la processó, va fer públicament davant de la imatge i la relíquia del Sant I L'Ajuntament assumia fer el dinar col·lectiu. L'any 1970 l'Ajuntament sol·licita al bisbe de Solsona, Bascunyana, el canvi de data al dilluns de Pasqua, data en la que encara avui dia es celebra. | 42.0183700,1.7652800 | 397772 | 4652553 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53986-foto-08130-73-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al Costumari de Joan Amades s'esmenta també aquesta tradició (Vol. I, p. 548, 551-552). | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53987 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-4 | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVII-XIX | Masia de planta rectangular amb coberta a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sud-est, i que té un cos annex a la façana de ponent de forma i estructura igual a la casa. L'edifici és d'obra de pedra amb parts arrebossades i cantoneres de pedra escairades, tot i que el darrer pis les té de maó. L'estructura és de planta baixa, pis i golfes en els dos cossos. La façana del cos principal no és simètrica i té el portal principal amb brancals de pedra i arc lleugerament escarser de maó, un segon portal amb llinda de pedra al costat, i una espitllera a la banda esquerra. Als pisos es repeteix l'estructura, balcó quasi central i una finestra a cada banda de dimensions diferents, només una finestra del pis té brancals de pedra i la resta són de maó. L'altre cos presenta dues arcades a la planta baixa, amb brancals de pedra i arc de maó que formen un espai porxat a l'entrada, a sobre d'un dels arcs queda vista una biga de fusta que descarrega l'arc. A la planta pis hi ha una finestra i un balcó fet de llosa de pedra i barana de barrot vertical. La segona planta segueix la mateixa composició però sense el balcó. La majoria dels brancals i llindes de les diferents obertures estan resoltes amb maó massís. A la façana posterior hi ha una cisterna tancada que recull l'aigua de les cobertes. Davant la casa es configura un espai delimitat per tres coberts i un mur de pedra situat a ponent. | 08130-74 | Bosc de El Verdaguer | L'estructura de la casa ens mostra un edifici possiblement modern, fet recolzat per la manca de documentació que l'esmenti. Al cadastre es diu que la casa data de 1806 i també la hem trobat al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Verdaguer. | 42.0317700,1.7651200 | 397780 | 4654041 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53987-foto-08130-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53987-foto-08130-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53987-foto-08130-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Des de la carretera de Casserres a Montclar cal prendre el trencant a Sant Ponç i abans un camí a l'esquerra. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53988 | El Pla de Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-caus | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVI | Casa de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La casa ha estat objecte d'una intensa rehabilitació que ha modificat considerablement la seva estructura. L'estructura és de planta baixa, pis i golfes, de pedra i amb obertures de maó. L'estructura de la façana principal és simètrica, amb porta d'arc escarser de maó a plec de llibre al centre, fruit de la rehabilitació actual i obertures dels pisos simètriques. La façana de tramuntana, que actualment és l'accés principal, té afegit un cos en format de L a les façanes nord i est, format per una eixida al pis i un porxo a la planta. | 08130-75 | El Pla de Caus | La notícia documental més antiga trobada és 1588, a la casa a la llista de cases per combregar que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), en Caus a Pla de Caus. També surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Pla de caus, José Caus. Això ens dona una cronologia de la casa del segle XVI, ja que no la trobem als fogatges anteriors. La modificació que ha sofert l'estructura d ela casa no ens permet veure elements més antics. | 42.0438000,1.7645100 | 397749 | 4655378 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53988-foto-08130-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53988-foto-08130-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53988-foto-08130-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53990 | La Tàpia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tapia | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX | Conjunt format per dos habitatges, un d'ells més modern. La casa antiga està situada al nord del conjunt, és de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. El volum té un element afegit a la façana de ponent. L'estructura és de planta, pis i golfes sota teulada, de pedra barrejada amb cantoneres escairades i llindes de pedra. La façana s'obre a migdia i és asimètrica, amb la porta amb llinda al costat esquerre i espitllera a la dreta; al pis balcó sobre la porta i una finestra a cada costat; i una obertura a les golfes. La llinda d'una finestra porta la data 1865 i una creu. A l'interior conserva la boca del forn. | 08130-77 | Veïnat del Casó | La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Tapia, José Cinca. No disposem de més informació que permeti saber si la casa podria ser més antiga, tot i que possiblement es tracti d'una masoveria de finals del segle XVII. | 42.0242600,1.7469300 | 396262 | 4653229 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53990-foto-08130-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53990-foto-08130-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53991 | La Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-1 | Homs i Brugarolas, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVII-XX | Conjunt format per l'habitatge principal i un seguit de coberts i edificacions d'ús agrícola. La casa principal, ubicada al nord del conjunt, és de planta rectangular, amb un cos afegit a llevant, cobert amb teulada de teula àrab de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de pedra tot i que està molt modificada i s'han refet parets que s'han arrebossat amb ciment, es conserven les cantoneres de pedra escairada però cap element com llindes de portes i finestres. La façana s'obre a migdia, i la casa és de planta baixa, pis i golfes sota teulada. No conserva altres elements que demostrin la seva antiguitat degut a la rehabilitació recent que l'ha modificat. | 08130-78 | Veïnat del Casó | La cronologia és dubtosa ja que no es conserva documentació. La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Johannes de La Vila (Homs, 2005), tot i que podria tractar-se d'un habitant de la Vila i no d'aquesta casa. Al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, a Joan Vila, segurament hereu de l'anterior. També surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Vila, Juan Ribera. | 42.0261400,1.7478400 | 396341 | 4653437 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53991-foto-08130-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53991-foto-08130-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53991-foto-08130-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/