Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
53940 Riera de Navel o de Montclar https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-navel-o-de-montclar <p>Memòria descriptiva dels Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. 1992.</p> <p>La Riera de Navel és un afluent per l'esquerra del Cardener que neix al vessant de llevant del Serrat de Runers, Capolat, al Berguedà i desguassa al Cardener aigües avall de Cardona. L'espai comprèn els relleus calcaris dels dos vessants a l'entorn del curs mitjà de la riera de Navel, que comprès les solanes i obagues de la Riera entre el salt del Colom, a prop del Viló, al nord del terme, i ca n' Iglésias al sud, per tant es troba entre els municipis de l'Espunyola al nord i Viver i Serrateix al sud. Agrupa una bona mostra dels ecosistemes forestals del domini del carrascar i roureda de roure de fulla petita. Són freqüents les brolles calcícoles de bruc d'hivern i sanguinària, les boixedes i les joncedes, pressents a quasi tot arreu. Les aigües de la riera, relativament netes, són poblades per comunitats de muntanya pròpies dels rius calcaris: bagra i barb. A la seva riba es troben les restes del Molí de Sant Ponç, d'origen medieval, del Molí de La Tor i del Molí de ca n' Iglésias. La mateixa riera constitueix el límits entre els dos municipis. La riera presenta zones molt singulars, com les que trobem entre la masia El Riu i el molí de Sant Ponç, on les formacions calcàries han adoptat formes arrodonides degut a l'erosió de l'aigua. A aquesta riera desaigüen altres torrents, com el Torrent de l'Atalaya, on hi ha un saltant, la rasa del Salt i la del Casó al nord, la rasa de Vilariquer i el torrent de les Sitges al sud.</p> 08130-27 Montclar <p>L'espai va ser inclòs l'any 1992 en el Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat de Catalunya en tractar-se d'una mostra significativa d'una àrea de caràcter forestal al marge esquerre del cardener dins un sector on els conreus tenen molta importància.</p> 42.0216100,1.7628700 397578 4652916 08130 Montclar Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53940-foto-08130-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53940-foto-08130-27-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-10 00:00:00 María del Agua Cortés Elía També s'anomena riera de Montclar al seu pas pel terme. 2153 5.1 1785 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53959 El Pla de les Alzines / Firal dels Reis https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-les-alzines-firal-dels-reis El pla de les Alzines és un lloc planer al costat de la carretera que porta al nucli de Montclar i que conté un bosc d'alzines centenàries. Aquest planell és l'espai on des de fa uns anys s'organitza la Fira dels Reis de Montclar. 08130-46 Firal dels Reis. Montclar 42.0241700,1.7766100 398719 4653184 08130 Montclar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53959-foto-08130-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53959-foto-08130-46-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública 2019-11-27 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53964 Bassa de Sant Ponç https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-sant-ponc Bassa natural que es forma en una zona que forma un clot al costat de la carretera que porta al nucli de Montclar, davant de les Forques i al peu dels terrenys de la casa Sant Ponç. La bassa s'omple amb aigua de pluja, de forma que moltes vegades és seca, i serveix d'abeurador per bestiar. 08130-51 El Pla de Montclar 42.0273100,1.7805200 399048 4653528 08130 Montclar Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53964-foto-08130-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53964-foto-08130-51-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-27 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53978 Fons de l'Arxiu Municipal de Montclar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-montclar Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d'Arxiu i Associació d'Arxivers de Catalunya, Barcelona; 2006. XIX-XXI L'Arxiu Municipal de Montmajor està format per la documentació generada per l'Ajuntament entre 1862 i 2013. La documentació en paper ocupa 33,69 metres lineals, amb 719 unitats de descripció. La classificació es va fer seguint el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona basat en la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) de la Generalitat de Catalunya, 2006. El fons està classificat en catorze seccions: Administració general (1903-2012), hisenda (1862-2012), proveïments (1943-2012), serveis socials (1944-2012), sanitat (1948-2012), obres i urbanisme (1953-2012), seguretat pública (1939-2008), serveis militars (1915-1999), població (1926-2011), eleccions (1967-2012), ensenyament (1944-2004), cultura (1952-2005), serveis agropecuaris i medi ambient (1939-2012), col·leccions factícies (-). 08130-65 Casa de la Vila s/n. 08614 Montclar La documentació municipal de Montclar ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual cap a l'any 1995. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes d'octubre de 1999 i el mes d'abril de 2000. L'adhesió de l'ajuntament de Montclar al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de juny de 2006. El Reglament del Servei d'Arxiu Municipal va ser aprovat pel Ple de l'Ajuntament el 13 de juliol de 2011. 42.0181900,1.7650800 397755 4652533 08130 Montclar Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53993 Pou de ca l'Asidró https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-lasidro 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. XIX-XX Pou situat el centre d'un camp de conreu que es troba davant la casa de ca l'Asidró. És de planta circular, cobert amb teulada de cúpula rebaixada. L'estructura és de pedra barrejada i té una portella oberta a la banda de ponent, rectangular. 08130-80 Ca l'Asidró La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Asidró, Esteban Fornell. No disposem de més informació que permeti saber si la casa podria ser més antiga, tot i que possiblement es tracti d'una casa de finals del segle XIX. 42.0237900,1.7510300 396601 4653172 08130 Montclar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
54019 Mola de cal Dominguet https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-cal-dominguet XVII-XIX Mola circular de pedra que es troba fraccionada i de la que es conserva bona part. Té el forat per la nadilla al centre i manté part de les acanaladores de la cara inferior. Correspon a la mola volandera d'un molí de farina que s'ha adaptat com a element ornamental del jardí de la casa, posant-la vertical sobre un espai enjardinat i afegint les lletres del nom de la casa amb perfil de filferro. 08130-106 Cal Dominguet Desconeixem el lloc d'on es va treure la mola, per tant no sabem la cronologia. Les característiques responen a una tipologia entre els segles XVII i XIX. 42.0268400,1.7519700 396684 4653510 08130 Montclar Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
54020 Coll de Ralic https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-ralic 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. XX Es troba a mitja construcció Restes d'un edifici amb un únic volum de planta rectangular. Es troba al lloc on havia hagut un edifici més antic que es va iniciar a rehabilitar i dels que únicament es va aixecar l'alçada d'una planta. Els murs són de paredat comú amb cantoneres de maó per la cara exterior i de maó calat la interior; llindes de pedra i muntants de maó. Sembla que es devia realitzar entre 2007 i 2008, segons el Catàleg de Masies de Montclar. Al costat de l'edifici hi ha unes jàsseres de formigó per executar el primer forjat que no s'han col·locat. 08130-107 Coll de Ralic L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici edificat al segle XX. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Coll de Ralich, José Juebas. 41.9936000,1.8040100 400940 4649757 08130 Montclar Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
54024 El Rentador https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rentador-1 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. La zona coneguda com el Rentador és una zona de pas del torrent de la rasa del Casó que discorre entre el Casó i ca l'Anton. L'aigua queda canalitzada i recull també les aigües de la font del rentador que es troba en aquest indret. 08130-111 Rasa del Casó Possiblement hi hauria alguna casa en aquesta zona, ja que s'esmenta al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Rentador, Fernando Serra. 42.0247100,1.7531000 396774 4653272 08130 Montclar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54024-foto-08130-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54024-foto-08130-111-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2019-11-27 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
54028 Font dels Racons https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-racons La font es troba propera al nucli de Montclar, al peu de la carretera que des del nucli porta cap a l'Espunyola. Cal sortir a la dreta pel primer trencant, abans d'arribar al de la casa dels Racons Actualment la font està canalitzada al nucli, tot i que al lloc encara resta un abeurador. 08130-115 Propera al nucli urbà 42.0193400,1.7680900 398006 4652658 08130 Montclar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54028-foto-08130-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54028-foto-08130-115-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Productiu 2019-11-27 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
54031 Alzines del Pla de les Alzines https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-pla-de-les-alzines Alzinar ubicat a migdia de la carretera que des de l'Espunyola porta al nucli de Montclar. Aquest alzinar és l'espai on té lloc la Fira de Reis de gener, amb diverses activitats lúdiques i festives relacionades amb la fira. Es tracta d'un bosc d'alzines (Quercus Ilex) que s'ha mantingut en bon estat en el seu conjunt. El seu interès radica en haver-se convertit en les restes marginals del que devia haver estat la vegetació originària d'aquesta zona abans de la irrupció de l'agricultura, especialment del conreu de cereals, que va desforestar els voltants i els plans veïns. Aquest tipus de transformació del medi ambient, fa que les restes d'un antic bosc d'alzines es converteixin en una zona d'alt interès natural. D'altra banda cal afegir el valor simbòlic d'aquest bosc, constituint un important punt en d'imaginari de la població local. 08130-118 Pla de les Alzines 42.0242300,1.7763300 398696 4653191 08130 Montclar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54031-foto-08130-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54031-foto-08130-118-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 María del Agua Cortés Elía El lloc també s'anomena Firal dels Reis, ja que es realitza la Fira anual de Reis. 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
54032 Alzina de Les Escoles https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-escoles Davant les antigues escoles hi ha una alzina de considerables dimensions. Es tracta d'una alzina amb un perímetre de tronc d'aproximadament 1 metre. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 10 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 10 metres. 08130-119 Les Escoles, Les Forques 42.0268900,1.7811000 399095 4653480 08130 Montclar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54032-foto-08130-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54032-foto-08130-119-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Simbòlic 2021-05-26 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
54033 Riera de Clarà https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clara-1 AA.DD. (1970). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Vol 7, pàg. 336. Riera de la conca dreta del Llobregat, de cabal molt irregular. La riera de Clarà neix a Capolat, al serrat de Runers, a 1350m d'alçada, davalla per l'oest des de l'altiplà de Capolat després de travessar el terme de L'Espunyola i baixa per la Baga de Sant Salvador entrant al terme d'Avià a prop de la casa El Verdaguer, travessa el terme d'Avià drenant l'antiga quadra de Clarà, a la que dona nom, i finalment entra al terme de Casserres on l'aigua és recollida a l'embassament de Casserres per seguir fins a desguassar al Llobregat al terme de Casserres a la colònia Viladomiu Nou. Fa de terme entre els municipis d'Avià i Montclar, passant per l'extrem de ponent de l'enclavament de Sant Quintí. La riera de Clarà es troba en un relatiu bon estat de conservació i manté una bona mostra dels sistemes naturals fluvials del curs mitjà del riu Llobregat. Mostra fragments interessants de vegetació de ribera, amb boscos i herbassars higròfils. Per la seva qualitat de les aigües, manté comunitats d'algues calcàries incrustants i invertebrats associats, típiques de rieres sobre lloses calcàries. El poblament faunístic és el típic associat a aquests hàbitats, destacant la presència de barbs. Forma diferents salts de poca alçada al llarg del seu recorregut amb clots, alguns bastant fondos. 08130-120 Nucli de Montclar El topònim surt per primera vegada l'any 907: kastro Clariano, a l'acta de consagració de St. Martí d'Avià (BARAUT, 1978). El topònim està estretament relacionat amb la riera de Clarà fent possiblement referència a la qualitat de clar, o amb el mot llatí clerano: lloc on s'han tallat arbres i s'ha creat un clar. Per tant el nom pot procedir de la característica de la riera (aigua clara) o bé de l'obertura d'un lloc al bosc on s'instal·laria el castell de Clarà. No sabem si la riera donaria nom al lloc i al castell o si seria a la inversa ja que hi ha les dues possibilitats. També hem de recordar el topònim de Montclar, que repeteix també el nom. 42.0456700,1.8156700 401986 4655525 08130 Montclar Obert Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2019-11-27 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
54064 El Roc de les Bruixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-de-les-bruixes El Roc de les Bruixes està format per un conjunt de dos grans blocs de pedra que es troben inclinats i amb la superfície superior plana, un en front de l'altre. Sembla que es va partir en dos fragments fa pocs anys. 08130-151 Sota la casa Cabirols La tradició local explica que la pedra tapa un forat on hi vivien unes bruixes. També la tradició diu que els pagesos de la zona van cremar les bruixes perquè estaven cansats que fessin ploure cada dia. 42.0181200,1.7437000 395985 4652551 08130 Montclar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54064-foto-08130-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54064-foto-08130-151-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Simbòlic 2019-11-27 00:00:00 María del Agua Cortés Elía El conjunt es troba al peu del camí que porta des del nucli de Montmajor a la casa Cabirols, situada al límit entre els termes de Montclar i Montmajor. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
54065 El Salt de la Talaia https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-la-talaia <p>Saltant que es produeix a la riera del Salt, davant la casa anomenada del Salt de la Talaia, al nord del terme municipal i proper a Montmajor. És un saltant natural que cau d'una alçada de 10m aproximadament degut al desnivell que forma la roca en aquest indret. La vegetació cobreix en part el salt que es pot distingir des de la part baixa de la riera. Abans del saltant el torrent es diu Torrent del Salt, i a partir d'aquí també se l'anomena Torrent de l'Atalaia. L'aigua d'aquest torrent desemboca a la riera de Navel o de Montclar que acaba al riu Cardener.</p> 08130-152 El Salt de la Talaia 42.0375400,1.7570900 397125 4654692 08130 Montclar Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54065-foto-08130-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54065-foto-08130-152-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-10-23 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 2153 5.1 2484 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
54074 Font de Sant Quintí https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-quinti No es conserva en gaire bon estat la font Als camps que es troben al sud de l'església de Sant Quintí hi ha una font canalitzada. Té un broc metàl·lic que canalitza l'aigua que prové del torrent i segurament de captacions subterrànies a la zona. És una font que raja quasi tot l'any. L'any 2017 es va restaurar i netejar l'entorn, deixant al descobert el broc i un safareig que hi ha al costat de la font. 08130-161 Sant Quintí de Montclar 42.0438900,1.8072700 401288 4655337 08130 Montclar Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54074-foto-08130-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54074-foto-08130-161-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
54075 Font de la Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rovira La Font de la Roureda o de la Rovira, es troba a la Baga de Montclar, uns metres per sota el camí, a la capçalera d'un torrent secundari de la riera de Montclar. Està a prop del nucli, prenent el camí sota les bústies. És una font canalitzada que té broc metàl·lic subjecte a una paret d'obra. L'aigua sobrant retorna al torrent. La zona era un bosc de roures, d'aquí la denominació. 08130-162 Nucli de Montclar 42.0217800,1.7673500 397949 4652929 08130 Montclar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54075-foto-08130-162-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2019-11-27 00:00:00 María del Agua Cortés Elía També s'anomena Font de la Roureda. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
54084 Fons de fotografies de Montclar a l'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-fotografies-de-montclar-a-larxiu-fotografic-centre-excursionista-de-catalunya <p>http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/986/rec/54</p> XX <p>A l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, dins del fons de l'Estudi de la Masia Catalana, s'hi conserven diverses fotografies de Montclar de la primera meitat del segle XX. Van ser fetes per Cèsar August Torras (1852-1923). Hi trobem les següents imatges: Dones i nens al firal de Montclar, Gent al firal de Montclar, Gent i carros al firal de Montclar, fotografies fetes entre 1890 i 1923.</p> 08130-171 C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona <p>A principi del segle XX un grup d'estudiosos, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, van recórrer el territori català per fotografiar els masos i així poder-ne fer un estudi aprofundit. El director del treball va ser l'arquitecte Josep Danés i Torras, que pretenia fer una publicació del recull de masos retratats. El projecte es va interrompre per l'esclat de la Guerra Civil i no va ser fins el 1976 que es va dipositar el material al Centre Excursionista de Catalunya.</p> 42.0181900,1.7650800 397755 4652533 08130 Montclar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
54086 El Casalot https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-3 XIII-XIV En ruïnes Sobre el serrat hi ha restes d'una antiga estructura contructiva que podria haver sigut un mas. Propera a ella hi ha les tines excavades a la roca. Als voltants de les restes s'ha trobat ceràmica medieval que ajuda a datar el conjunt. 08130-173 Serrat de Berler Informació facilitada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà. 41.9883900,1.7922700 399960 4649193 08130 Montclar Obert Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
54088 Sepultures Santa Creu de Montclar https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-santa-creu-de-montclar Bolós, J.; Pagès, M. Les sepultures excavades a la roca a les rodalies de Serrateix. Dins Catalunya romànica XII, El Berguedà,. P. 530. Prop del mas Santa Creu es troben diverses sepultures excavades a la roca. No s'han pogut localitzar, tot i que diversos autores les esmenten. 08130-175 Santa Creu de Montclar A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. Les tombes es cobrien amb lloses de pedra encaixades. Aquest conjunt de sepultures no ha estat fruit de cap excavació arqueològica però poden haver patit intervencions furtives. Les referències històriques més antigues que s'han trobat del mas Santa Creu són al fogatge de 1497, que surt esmentat en Santacreu, i al de 1553 que esmenta a Joan Santacreu com un dels caps de casa de les vint famílies que aleshores poblaven Montclar de Berguedà. La casa devia tenir relació amb l'església propera, que sembla que no va ser mai parròquia i al segle XVIII quedà com a capella particular de la casa, ja que no s'esmenta ni tan sols com a sufragània de Sant Quintí. Tot i que no es conserven elements que denotin la seva antiguitat, l'estructura ens mostra una possible domus o casa forta que segurament seria coetània als inicis de l'església al segle X-XI. 42.0284700,1.7440500 396031 4653700 08130 Montclar Restringit Regular Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
54089 Balma Fosca https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-fosca Fotografia de Panoramio (petjades). Balma o bauma situada al peu del torrent anomenat rasa de Cal Fàbregas. Forma una cavitat allargada, d'uns tres metres de profunditat que ha estat formada per l'erosió de l'aigua del torrent en un vessant rocós. Per l'interior de la balma circula l'aigua del torrent que ha produït formacions rocoses al paviment de la balma i que li proporcionen una singularitat paisatgística. No hi ha restes visibles de que hagués estat habitada en algun període històric. 08130-176 Clot de les Barraques o Torrent de cal Fàbregas La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca. Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. 42.0021000,1.8047200 401012 4650700 08130 Montclar Obert Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-27 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
54093 Pi gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-2 Al costat de la riera hi ha una de les poques agrupacions de pins que queden en aquesta zona, els incendis i la roturació de terrenys han provocat la desaparició de molta vegetació. En aquest lloc es conserva algun pi de considerables dimensions, del tipus Pinus halepensis o pi blanc. Molt freqüent a la zona mediterrània. 08130-180 camí del Clot de l'Infern 41.9980700,1.7638300 397619 4650301 08130 Montclar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54093-foto-08130-180-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
54100 Roure de El Riu https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-el-riu Entre la casa de El Riu i els coberts que es troben a la banda de ponent, hi ha un roure de grans dimensions, aproximadament el tronc a la part mitja fa uns tres metres de perímetre. A la base del tronc hi ha un forat. 08130-187 El Riu 42.0184900,1.7621700 397515 4652570 08130 Montclar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54100-foto-08130-187-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2021-05-26 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53983 Imatge de Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-sebastia <p>AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 89-93. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Montanyà i Buchaca, Daniel; Pujol, Joan (1993) L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà. Promocions i Publicacions Universitàries. Barcelona. Vilamala, J. (2001) L'obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Ed. Farell. Pp. 73-74. Vilamala, J. (2014) Montclar, dos retaules barrocs dels escultors Pujol. L'Erol núm. 120. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. P. 46-50.</p> XVIII <p>Imatge de fusta tallada, enguixada i policromada que representa a Sant Sebastià representat com un jove bell, patint el martiri, dret i lligat a un tronc d'arbre darrera d'ell, nu i únicament tapat amb el drap de puresa o perizoma, i amb marques de fletxes que s'havien clavat al cos. La iconografia segueix les característiques marcades a partir del segle XV per a aquest sant.</p> 08130-70 Església de Sant Martí de Montclar. Plaça de l'Església. <p>Desconeixem si aquesta imatge es faria paral·lela a alguns dels retaules, tot i que la seva factura ens mostra una talla amb característiques de la escultura barroca de la zona. El retaule Major de Montclar, per la cronologia i les característiques artístiques, podria haver sigut obra de Francesc Pujol i Planes (1702-1785) amb la col·laboració del seu pare Segimon, que també farien el retaule de la Marededéu del Roser de la mateixa església (Vilamala, 2001). La nissaga d'escultors Pujol, originaris de Gurb, va realitzar quasi un centenar de retaules a la Catalunya Central entre els segles XVIII i XIX. El retaule Major porta inscrita la data 1743, per tant es va fer abans que el del Roser. Anteriorment hi va haver altres dos retaules a l'església, dels que es conserven fragments al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona ja que algunes taules van ser utilitzades com a matèria primera per construir la calaixera de la sagristia i estan retallades. Un primer retaule d'època gòtica (finals segle XV) del que es conserven dos fragments, i tres taules procedents del retaule d'època renaixentista (mitjans segle XVII). La devoció a Sant Sebastià té origen al segle XIV, quan tot el territori català va patir diverses epidèmies de pesta negra que va provocar gran mortaldat. En no existir cap remei mèdic, Sant Sebastià es convertí en protector i guaridor de la pesta i altres mals infecciosos. L'any 1677 el rector de Montclar, Josep Santacreu, fa ressenya de la processó de Sant Sebastià a una consueta de la parròquia, fet que ens porta a uns inicis d'aquesta devoció al segle XVII, possiblement lligada a altres epidèmies de pesta. L'any 1853 va arribar el còlera a Catalunya a través d'un vaixell provinent de Marsella i l'epidèmia es va escampar arribant al Berguedà a inicis de 1854. A Montclar, el poble i l'Ajuntament es van adreçar al rector de l'església per fer un vot a Sant Sebastià aprofitant la processó que cada 20 de gener es celebrava dedicada al Sant. El 10 de desembre de 1854 es va instituir el vot per aquesta data, amb la promesa de l'obligació d'anar a missa i abstenir-se de treballar el dia del vot. El 1870 es va començar a celebrar el darrer dimecres del mes d'abril, data que es va mantenir fins el 1970, malgrat el 1945 el Consistori va decidir renovar la celebració en la data del Sant. Consta que durant la Guerra Civil aquesta imatge es va guardar i es conserva la original. El 28 d'abril de l'any 1954 el Consistori de Montclar va decidir en sessió pública extraordinària renovar el vot a sant Sebastià, i en la data de la festa del mateix any l'alcalde, en representació de tot el poble, en va tornar a prometre el compliment, cosa que, havent acabat la processó, va fer públicament davant de la imatge i la relíquia del Sant I L'Ajuntament assumia fer el dinar col·lectiu. L'any 1970 l'Ajuntament sol·licita al bisbe Bascunyana el canvi de data al dilluns de Pasqua, data en la que encara avui dia es celebra.</p> 42.0184700,1.7654500 397786 4652564 08130 Montclar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53983-foto-08130-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53983-foto-08130-70-2.jpg Física Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-10 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 96|94 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
54063 Roques de les Serps https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-les-serps Zona de superfície rocosa formada per conglomerats i gresos rogencs. Es tracta d'un conjunt de plaques compactes que configuren una superfície grisa que destaca enmig del paisatge vegetal i que s'estén a cada banda del camí. La denominació li prové de les serps que, en recerca de calor i sol, passen per sobre les roques. 08130-150 Cal Capçana 42.0329300,1.7477500 396344 4654191 08130 Montclar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54063-foto-08130-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54063-foto-08130-150-3.jpg Inexistent Cenozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-27 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 123 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
54090 Toll del Xuclador https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-del-xuclador-0 Fotografia de Panoramio (petjades). Toll que es forma al torrent de Cal Fàbregas, molt proper a la balma Fosca. És un toll natural que es forma per l'acumulació de l'aigua en una fondalada del torrent. 08130-177 Clot de les Barraques o Torrent de cal Fàbregas 42.0056800,1.8047800 401023 4651098 08130 Montclar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54090-foto-08130-177-2.jpg Inexistent Cenozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Ornamental 2019-11-27 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 123 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53916 Creu de Santa Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-santa-creu XX Creu metàl·lica ubicada sobre una base de pedra que es troba davant la façana nord de l'església de Santa Creu. La base on es troba la creu encastada és de pedra i està formada per un primer cilindre circular tallat en pedra i de poca alçada, sobre el que trobem altre cilindre de pedra tallada amb decoració de fulles tallades al voltant del fus en el que està encastada la creu de metall de secció quadrada i d'uns 5 metres d'alçada. El conjunt està voltat d'una tanca externa de ferro forjat i vegetació diversa, i es complerta amb una imatge d'una Verge tallada i un marc de ferro que conté la pregària de la Creu Gloriosa 'Ecce crucem domini'. 08130-3 Masia Santa Creu La creu té una relació directa amb la devoció que va generar la petita església dedicada a la Santa Creu. Desconeixem la data en que es va realitzar, tot i que es tracta d'un element contemporani. 42.0286800,1.7440600 396032 4653724 08130 Montclar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53916-foto-08130-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53916-foto-08130-3-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53917 Mola de pedra https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-pedra Al costat de la creu de metall i davant la façana principal de l'església de Santa Creu hi ha una taula formada per una mola de pedra posada horitzontal a sobre d'un cilindre de pedra vertical. Es tracta d'una mola sotana de molí fariner de pedra granítica. 08130-4 Masia Santa Creu Desconeixem l'origen geogràfic e històric d'aquesta mola. 42.0286500,1.7440400 396030 4653720 08130 Montclar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53917-foto-08130-4-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53926 Puigpanal https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigpanal XIX Es troba en ruïnes Restes d'una antiga casa de la que es conserven part dels paraments de tancament exteriors. Era de planta quasi quadrangular, de petites dimensions, amb els murs fets de pedra barrejada i les obertures de maó. Es troba el conjunt molt tapat per la vegetació ja que no conserva la coberta, i això impedeix distingir elements a l'interior. 08130-13 Obaga de La Tor / Rasa del Casó Casa d'època moderna enrunada. Es va trobar fragments de sílex i ceràmica prehistòrica a un camp proper a la casa, fet que indica que la zona va estar habitada en aquesta època (font d'informació: Societat d'Arqueologia del Berguedà). S'ha fet fitxa de les ruïnes de la casa però no del jaciment. No s'ha trobat documentació històrica d'aquesta casa, però per l'estructura podria tractar-se d'una masoveria del segle XIX. 42.0022200,1.7626500 397528 4650763 08130 Montclar Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53926-foto-08130-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53926-foto-08130-13-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Es van trobar fragments de sílex i ceràmica prehistòrica a un camp proper a la casa, fet que indica que la zona va estar habitada en aquesta època (font d'informació: Societat d'Arqueologia del Berguedà). 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53927 La Barraca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-5 XIX-XX Masia de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de planta baixa, planta pis i golfes, sota teulada. Els murs són de paredat comú de pedra, amb carreus escairats a les cantonades de la part de tramuntana de la casa, i de maó a la part sud. Es veu clarament que la casa va ser ampliada tardanament amb un cos afegit a migdia, de la mateixa amplada que la casa antiga; mentre que a la façana nord es va afegir un cos d'una sola planta, la meitat cobert amb teulada d'un vessant i formant un cobert, i l'altre meitat que forma una terrassa. La façana principal és orientada a migdia i de composició simètrica amb portal a la planta baixa central, i balcó al pis, amb totes les llindes i brancals de maó massís. 08130-14 Al sud del terme municipal Segons el cadastre els anys 1920 es devia fer l'ampliació de migdia, la resta de l'edifici pot correspondre a una petita casa per les tasques agrícoles de finals del segle XVIII o inicis del XIX. 41.9964100,1.7601100 397309 4650121 08130 Montclar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53927-foto-08130-14-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53932 Forn oli ginebre de Les Sitges https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-oli-ginebre-de-les-sitges El forn d'oli de ginebre del mas Les Sitges està situat a una roca al turó que hi ha al nord oest del mas, sobre una gran roca. És el rastre que queda d'un antic forn d'oli de ginebre picat completament a la roca. La part superior, on es col·locava el bidó ple de soques seques de ginebre blanc, és una incisió circular a la roca d'uns 37 centímetres de diàmetre, amb diverses petites regates picades a l'interior que convergeixen a l'extrem inferior de la circumferència, per on sortia l'oli. A partir d'aquesta circumferència comença una regata picada a la roca d'uns 62 centímetres i amb una lleugera pendent que acaba en un petit forat a l'extrem inferior del conjunt, on es recollia l'oli. 08130-19 Les Sitges Els forns d'oli de ginebre servien per obtenir oli de ginebre, que és l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc; aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior o petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. 42.0098200,1.7779800 398810 4651589 08130 Montclar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53932-foto-08130-19-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Es troba a l'aire lliure. 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53943 Cisterna de El Pla https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-el-pla Dipòsit d'aigua o cisterna de planta circular de ciment que es troba al camí d'accés a la masia El Pla. Està coberta amb coberta plana i té una caseta a la part posterior on hi ha les sortides. És un dipòsit que dóna servei a les masies que es troben en aquesta zona del Pla de Montclar i que es va construir l'any 1983. Hi ha una placa que recorda l'arribada de l'aigua canalitzada al municipi l'any 1983: L'il·lm. Sr. En-Manuel Nono inaugura la portada d'aigües a Montclar de Berga. 29 de juny de 1983. 08130-30 El Pla de Montclar El dipòsit es va construir l'any 1984 per acumular l'aigua del pou del Vilar i del pantà de Sant Ponç que gestiona la mancomunitat Bersols. Dona servei al nucli de Montclar, i les masies de El pla, Santpons, Nosa, Escoles, Forques, Soleia, Verdaguer, can Codina, Fontirons, Racons, el Riu. 42.0201300,1.7753200 398606 4652737 1983 08130 Montclar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53943-foto-08130-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53943-foto-08130-30-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Productiu 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53944 Pou de El Pla https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-el-pla El pou de la casa El Pla es troba al costat de la casa, en un camp de conreu, a la banda nord. És una estructura exempta de planta circular amb una part exterior de forma cilíndrica de quasi 2m d'alçada construïda amb carreus de pedra en part arrebossat i coberta de lloses de pedra que forma una coberta plana i lleugerament apuntada al mig feta per aproximació de filades. Té una obertura de forma rectangular amb ampit de maó, que permet l'obtenció de l'aigua a través del forat del pou, i que actualment es troba tancada amb portella de fusta. El pou interior és vertical i en part excavat a la roca, amb la part superior de pedra. A banda i banda de l'ampit hi ha dos ampits horitzontals que sobresurten i que serveixen per recolzar les galledes. Encara està actiu. 08130-31 El Pla de Montclar Possiblement aquest pou s'obriria en alguna de les ampliacions de la casa, entre els segles XVII i XIX, tot i que podria ser anterior. 42.0198500,1.7736900 398471 4652708 08130 Montclar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53944-foto-08130-31-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53949 Cal Soleia https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soleia XVIII La casa es troba sense ús i malament conservada. Masia de petites dimensions que es troba al mig d'una zona de camps de conreu. L'edifici és de planta rectangular, amb teulada a doble vessant de teula àrab amb ràfec a tot el volt suportat pel vol de les bigues de la coberta, i carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. L'obra és en pedra de diferents mides i amb les cantoneres ben escairades. La casa està situada en una feixa natural, que salva el desnivell entre el camp de conreu i el camí, i això fa que a la façana nord la planta baixa quedi soterrada. La façana és asimètrica, amb dues portes, un balcó sobre la porta que està més centrada amb el carener i dues finestres de diferent mida amb llindes i brancals de pedra. La llinda del balcó té inscrita la data 1771. L'estructura és de planta baixa i pis sota teulada, dividida en tres crugies. Adossat a la façana de llevant hi ha un cobert amb la base de pedra i el mur del pis en maó; adossades a aquest cos hi ha les gàbies dels conills. A l'extrem nord-oest i a una distància de 15 metres hi ha una bassa. I al costat de ponent hi ha les restes d'un tancament d'obra ceràmica i d'un pilar de formigó. 08130-36 Baga de Montclar La única informació que tenim d'aquesta casa és la data que proporciona la llinda, que és la mateixa que s'esmenta al cadastre, per tant és una casa construïda en l'època d'auge agrícola de finals del segle XVIII. 42.0262000,1.7723200 398367 4653414 1771 08130 Montclar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53949-foto-08130-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53949-foto-08130-36-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53950 Forn d'obra del Firal dels Reis https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-firal-dels-reis Daura, A., Galobart, J., Piñero, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. Es troba quasi desaparegut Forn d'obra o teuleria que es troba construït aprofitant un desnivell del terreny al costat del camí que porta de cal Nosa a Els Clots, a la zona del Firal dels Reis. Degut a que la mateixa obra és feta amb elements de fang, l'estat de conservació és dolent i manquen moltes parts de l'element. Es pot veure la cambra de combustió o fogaina, cambra semi-soterrada que conserva els dos arcs dels murs mitjaners de maó i que separava la volta que la cobria i que ha desaparegut. Al nivell superior hi hauria cambra de cocció, a la que s'accedia frontalment, tot i que no queden vestigis de les entrades ni de la cúpula que cobria el conjunt. L'interior de la cambra de combustió està plena de la runa i terra de la part superior del forn. A l'exterior hi ha restes de maons i teules. 08130-37 Firal dels Reis Aquest forn donaria servei a alguna de les cases del voltant, segurament cal Nosa. Desconeixem els anys de funcionament, tot i que es tractaria d'un element d'entre els segles XIX-XX. 42.0240900,1.7776100 398802 4653174 08130 Montclar Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53950-foto-08130-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53950-foto-08130-37-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53951 Cal Rencoi https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rencoi Torras, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Guia itinerari. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench. Barcelona. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. http://hostals.blogspot.com.es/2010/01/hostal-cal-rancoi-montclar.html XIX Es troba en ruïnes Antiga casa rural que es troba enrunada i de la qual només es conserven alguns tancaments de pedra que recorden la seva configuració original. Era una casa de pedra, de planta rectangular, amb les cantoneres de carreus ben tallats, que estaria coberta amb teulada de doble vessant de la que no queden restes. La casa està distribuïda en planta i pis, amb la façana principal orientada a migdia. En aquesta hi havia dues portes, de les que resta un brancal de cada una; la de ponent d'arc escarser de pedra i la de llevant amb llinda horitzontal de pedra. També hi ha algunes obertures petites a la planta i al pis. L'interior està dividit en dues crugies però no es conserven els murs de divisió. Hi ha restes de la fornícula que contenia la imatge a la sala del pis, així com la clau de l'arc escarser que es troba fóra de lloc al terra, amb una inscripció 1871 CASA NOVA i uns dibuixos que recorden uns arpiots, un plantador, eines d'horta que poden representar l'ofici dels habitants, així com un porró, que podria representar que aquesta casa faria funcions d'hostal en algun moment. 08130-38 Pla de Montclar Desconeixem la data de construcció d'aquesta casa, només coneixem la que ens indica la llinda, 1870, i que la casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Nova, Pedro Costa. També sabem que la casa va ser abandonada farà uns 40 anys després de morir la única dona que hi vivia. Tot i aquesta confirmació cronològica, la casa podria ser de finals del XVIII o inicis del XIX. Sembla que havia fet d'hostal, en trobar-se al peu del camí Ral, i el seu nom originari podria ser 'La Casanova dels Racons', ja que es troba a tocar la casa dels Racons de Monclar. Abans de la guerra civil, el Rancoi era l'hostaler de la Casanova. Amb l'acabament de la carretera de Berga a Solsona, l'any 1919, i la carretera de Casserres a l'Espunyola l'any 1921, Montclar es queda al marge de les principals vies de comunicacions i comença un lent abandonament dels antics camins d'aquesta zona. 42.0198800,1.7695600 398129 4652716 08130 Montclar Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53951-foto-08130-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53951-foto-08130-38-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Es troba al Pla de Montclar, limita pel nord amb un bosquet d'alzines que el separa de la carretera al nucli. El topònim original és Rancoi. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53952 Els Racons https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-racons XIX-XX Aquesta casa forma part d'un conjunt agrícola junt a diversos coberts i estables. La casa és un edifici petit, de planta rectangular cobert amb teulada de teula àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. L'obra és de pedra de diferents mides i amb les cantoneres ben tallades tot i que molt irregulars. Té planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal simètrica, amb una porta central d'arc escarser de maó i una finestra a cada banda, al pis hi ha un balcó central i dues finestres, totes amb muntants i llindes de maó. Té un cos annex a la façana oest, amb la part de la primera planta en pedra i la resta de maó, formant un assecador obert al pis i coberta de teula d'un vessant amb aiguavés a l'exterior. 08130-39 Pla de Montclar Segons el cadastre aquesta casa data del 1900, tot i que podria ser una mica anterior, d'inici o mitjans del segle XIX, per l'estructura general. 42.0187800,1.7705300 398207 4652592 08130 Montclar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53952-foto-08130-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53952-foto-08130-39-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53958 Fira dels Reis https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dels-reis BOLÒS, J. (2004) La contrada: unes vies que ens mostren el passat. A Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 21-23. CARRERAS CANDI, F. (1910) Geografia General de Catalunya. Província de Barcelona. Editorial Albert Martín, Barcelona. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. TORRAS, Cesar August (1922). Pirineu Català. Guia itinerari. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench. Barcelona. www.montclar.cat XIX-XX La fira es celebra per la diada de Reis a Montclar, i és una tradició molt arrelada i antiga. Des dels seus orígens es feia a la plaça del poble, al nucli, i era una fira bàsicament de bestiar. La bassa que hi ha al nucli podia servir per a abeurar als animals durant la celebració d ela fira. Actualment es fa a l'antic pla de l'Alzina, avui anomenat Firal dels Reis, i s'ha convertit en una fira que també mostra artesania popular, productes de la zona, maquinària agrícola, a més de bestiar, i és un esdeveniment molt concorregut per gent de quasi tota la comarca ja que a més és un esdeveniment social que provoca la trobada dels habitants del territori en un dia festiu. 08130-45 Firal dels Reis. Montclar Al segle XII, a Montclar hi ha una activació de l'economia al territori, fet que es tradueix en la celebració de fires de comerciants que seran decisives en el desenvolupament de les viles. Montclar seria a l'edat mitjana un poble amb una economia bàsicament ramadera, com testimonia el pas del camí ramader i el fet que sigui un lloc de confluència de camins ja des de l'edat mitjana. Pasqual Madoz, al seu Diccionari de 1845, fa una descripció del poble de Montclar en la que diu que es celebra una fira el dia de Pasqua de Reis, molt concorreguda amb venda d'animals de tot tipus. També Carreras Candi el 1910, parla de la fira de bestiar el dia de Reis, així com César August Torras, el 1905 parla de la fira com un acte social al que hi concorren marxants de diferents llocs. Aquesta era una de les fires més importants de la comarca. On es feien transaccions de bestiar, principalment de llana, porcs, bous,.... Al migdia hi havia menjar amb focs a terra, amb el plat del dia 'fesols amb cansalada' i torrons d'Agramunt. Abans, l'endemà del dia 7, era la Festa Major amb ballades a la plaça i al vespre es feia reunió a l'Hostal per jugar a cartes. Actualment, es manté la celebració el dia 6 de gener, i també s'hi mostra maquinaria agrícola i vehicles, a més d'artesania popular, parades de turró i altres productes de la contrada, i es pot gaudir del típic esmorzar de botifarra i cansalada. 42.0241700,1.7766100 398719 4653184 08130 Montclar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53958-foto-08130-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53958-foto-08130-45-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Privada 2020-06-30 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53963 Les Forques https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-forques XVIII-XIX Conjunt format per l'habitatge principal que té dos cossos adossats a la façana sudoest, i altres dos coberts i un viver. La casa és un edifici rectangular cobert amb teulada de teula àrab amb ràfec, de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a sudest. Els murs són de paredat arrebossat i amb cantoneres de carreus i de maó. És de planta, pis i golfes sota teulada, amb els cossos annexes de planta baixa. La façana no és simètrica, ja que presenta la porta allindada a un costat. Un dels coberts s'ha rehabilitat completament com a habitatge. Davant la façana principal hi ha una bassa feta amb murs de paredat arrebossat suportats amb dos contraforts. A prop hi ha un pou. 08130-50 El Pla de Montclar L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici possiblement originat al segle XVIII, tot i que podria ser una mica anterior. No es troba a documentació anterior al segle XX. 42.0263300,1.7808800 399076 4653418 08130 Montclar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53963-foto-08130-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53963-foto-08130-50-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53974 Goigs de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-0 AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 41-42. Briones, M.; Santacreu, J. ( ) Goigs i devoció popular. A L'Erol, núm. 23, p. 17-36. Els goigs de Sant Martí, bisbe de Tours que s'utilitzaven a Montclar són els mateixos que s'utilitzaven a altres parròquies del Berguedà. El goig està escrit en un document mida foli i imprès amb tinta negra. Té una garlanda d'ornamentació geomètrica i floral que emmarca el document: a la part superior el títol i advocació (Goigs del gloriós Sant Martí, Bisbe de Tours, que's venera en les parroquials Iglesias de Avià, Brocá, Cambrils, Capolat, Correá, Joval, la Corriu, La Nou, Lladurs, Llanera, Montclar, PuigReig, Pegarolas, Riner, Saldes, Sellés, y en las sufragànies de Coforp de Espinalbet, Boatella de Palmerola, El Puig de Gisclareny y Tantellatge de Lluellas en lo bisbat de Solsona), al centre la imatge del sant, i a la part inferior el text del goig, l'oremus i una advertència del Bisbe. No hi ha marca d'impremta, data, ni autor. 08130-61 Església de Sant Martí de Montclar Sant Martí es celebra l'onze de novembre. Aquest sant va néixer a Pannònia vers l'any 316, de pares gentils. Va deixar la milícia per fer-se deixeble de sant Hilari de Poitiers. Després d'una etapa eremita, va fundar el primer monestir d'Occident, Ligugé, on va fer vida monàstica sota la direcció de sant Hilari. Després va ser ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours. Va adoctrinar el clergat i va evangelitzar els pobres. Va morir l'any 397, essent el primer no màrtir venerat com a sant. La devoció a Sant Martí a la Catalunya vella s'explica pel fet que els carolingis el veneraven i erigien una capella a tots els cims que conquerien. És patró dels soldats, teixidors i fabricants tèxtils. A Catalunya era protector dels que tractaven amb cavalls, mules i altre bestiar de ferradura i de peu rodó, els forjadors i manyans. Diu la tradició que Sant Martí també va ajudar els catalans en la seva lluita contra els sarraïns. Són moltes les esglésies dedicades a aquesta devoció a la Catalunya Vella, i concretament al Berguedà. 42.0184600,1.7653700 397780 4652563 08130 Montclar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53974-foto-08130-61-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53981 Festa Major de Montclar https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-montclar AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. XX-XXI A partir de 1966 es tornà a celebrar la Festa Major. Es celebra darrerament a inicis d'agost, amb diferents actes que inclouen concerts d'havaneres, dinar popular i ball de nit. El diumenge es fa missa solemne, espectacle infantil i concurs de botifarra. 08130-68 Montclar L'agrupació de teatre la Farsa de Berga va organitzar un festival d'estiu de teatre a Montclar, a la plaça, que es va fer dos anys. El 13 d'agost de 1967 es va fer El casament afortunat, obra de Francis Jammes; el 28 de juliol de 1968, El criat de dos amos, de Carlo Goldoni; i el dia 11 d'agost del mateix any Antigona, de Salvador Espriu. Concretament, a aquesta darrera es va convidar a Salvador Espriu, que va excusar la seva assistència amb una nota. 42.0181900,1.7650800 397755 4652533 08130 Montclar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53981-foto-08130-68-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2019-11-27 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53982 Trobada de Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-caramelles-0 XX Des del 1974 es reprenen les cantades de caramelles, que encara es porten a terme. Es fa una cantada a la plaça en sortir de missa de 12, acompanyades d'algunes ballades i de ball de bastons. La cantada de caramelles es fa el dilluns de Pasqua, coincidint amb el Vot de Sant Sebastià. Es fa una trobada dels grups de caramelles de Casserres, L'Espunyola i Montmajor. 08130-69 Montclar Les cantades de caramelles van iniciar-se a Catalunya al segle XVI. Segons Joan Amades al Berguedà era costum acompanyar les caramelles amb un terrabastall de petards o trets d'escopetes, i tant sols cantaven els homes. Els distintius dels caramellaires són la camisa blanca, faixa i barretina vermelles, espardenyes de vetes i un mocador de colors al coll. 42.0181900,1.7650800 397755 4652533 08130 Montclar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53982-foto-08130-69-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2019-11-27 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53984 Pèsol negre https://patrimonicultural.diba.cat/element/pesol-negre MASSANÉS, Toni (1997).La Cuina del Berguedà. Evolució i receptari. Fundació Alicia. El pèsol negre és un llegum autòcton del Berguedà i de cultiu exclusiu al territori. La seva producció és reduïda i el fet que encara no hagi estat una varietat millorada genèticament li confereix unes característiques concretes i moltes vegades de difícil estandardització en processos culinaris. En fresc és un llegum amb tonalitats verdoses, marrons i violetes, que es ven sec. Botànicament parlant, el pèsol pertany a la família de les lleguminoses. Des del punt de vista nutricional té una composició semblant a la resta de llegums. L recepta tradicional de cuinar els pèsols negres és bullits, barrejats escorreguts amb la cansalada passada per la paella amb els seu suc. En alguns casos es posa per sobre l'all i julivert picats cru per sobre. 08130-71 Montclar És un dels plats més freqüents i característics de la Fonda de Montclar. La mateixa família que regenta la fonda els va baixar de Montenisell, prop de Coll de Nargó, fa 35 anys i els cultiven a un camp proper al nucli urbà. El pèsol és un producte que es cultiva ja a molts indrets de la comarca, tot i que és molt freqüent a Gósol i La Pobla de Lillet. 42.0177500,1.7646000 397715 4652485 08130 Montclar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53984-foto-08130-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53984-foto-08130-71-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Productiu 2020-06-30 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 60 4.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53985 Goigs de Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-1 Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Montanyà i Buchaca, Daniel; Pujol, Joan (1993) L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà. Promocions i Publicacions Universitàries. Barcelona. AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 89-93. XX Es manté el goig en paper titulat 'Goigs en lloança de Sant Sebastià soldat màrtir. La imatge del qual, salvada de la crema del 1936, és venerada en l'església de Sant Martí de Montclar, del Bisbat de Solsona, i del qual se celebra la festa votiva el dilluns de Pasqua de resurrecció'. El goig conté 12 versos i la partitura escrita per Mn. Jaume Sancristòfol. 08130-72 Montclar La devoció a Sant Sebastià té origen al segle XIV, quan tot el territori català va patir diverses epidèmies de pesta negra que va provocar gran mortaldat. En no existir cap remei mèdic, Sant Sebastià es convertí en protector i guaridor de la pesta i altres mals infecciosos. L'any 1677 el rector de Montclar, Josep Santacreu, fa ressenya de la processó de Sant Sebastià a una consueta de la parròquia, fet que ens porta a uns inicis d'aquesta devoció al segle XVII, possiblement lligada a altres epidèmies de pesta. L'any 1853 va arribar el còlera a Catalunya a través d'un vaixell provinent de Marsella i l'epidèmia es va escampar arribant al Berguedà a inicis de 1854. A Montclar, el poble i l'Ajuntament es van adreçar al rector de l'església per fer un vot a Sant Sebastià aprofitant la processó que cada 20 de gener es celebrava dedicada al Sant. El 10 de desembre de 1854 es va instituir el vot per aquesta data, amb la promesa de l'obligació d'anar a missa i abstenir-se de treballar el dia del vot. El 1870 es va començar a celebrar el darrer dimecres del mes d'abril, data que es va mantenir fins el 1970, malgrat el 1945 el Consistori va decidir renovar la celebració en la data del Sant. El 28 d'abril de l'any 1954 el Consistori de Montclar va decidir en sessió pública extraordinària renovar el vot a sant Sebastià, i en la data de la festa del mateix any l'alcalde, en representació de tot el poble, en va tornar a prometre el compliment, cosa que, havent acabat la processó, va fer públicament davant de la imatge i la relíquia del Sant I L'Ajuntament assumia fer el dinar col·lectiu. L'any 1970 l'Ajuntament sol·licita al bisbe Bascunyana el canvi de data al dilluns de Pasqua, data en la que encara avui dia es celebra. 42.0183700,1.7652800 397772 4652553 08130 Montclar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53985-foto-08130-72-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53986 El vot del poble a Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vot-del-poble-a-sant-sebastia Amades, J. (1952). Costumari Català. Editorial Salvat. Barcelona. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Montanyà i Buchaca, Daniel; Pujol, Joan (1993) L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà. Promocions i Publicacions Universitàries. Barcelona. AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 89-93. XVII-XXI La celebració del vot del poble a Sant Sebastià es celebra el dilluns de Pasqua, actualment també anomenada Festa de Sant Sebastià i que es fa amb motiu de ser un sant guaridor de la pesta amb una tradició que es remunta al segle XVII. La festa s'inicia al matí amb la celebració de Missa solemne; a la tarda es resa el Rosari cantat i antigament es feia processó. En alguna ocasió s'ha aprofitat la festa per fer altres actes paral·lels, com el de l'any 2014 en que es va inaugurar la restauració del retaule del Roser. 08130-73 Montclar L'any 1677 el rector de Montclar, Josep Santacreu, fa ressenya de la processó de Sant Sebastià a una consueta de la parròquia, fet que ens porta a uns inicis d'aquesta devoció al segle XVII, possiblement lligada a altres epidèmies de pesta. L'any 1853 va arribar el còlera a Catalunya a través d'un vaixell provinent de Marsella i l'epidèmia es va escampar arribant al Berguedà a inicis de 1854. A Montclar, el poble i l'Ajuntament es van adreçar al rector de l'església per fer un vot a Sant Sebastià aprofitant la processó que cada 20 de gener es celebrava dedicada al Sant. El 10 de desembre de 1854 es va instituir el vot per aquesta data, amb la promesa de l'obligació d'anar a missa i abstenir-se de treballar el dia del vot. El 1870 es va començar a celebrar el darrer dimecres del mes d'abril, data que es va mantenir fins el 1970. El 28 d'abril de l'any 1954 el Consistori de Montclar va decidir en sessió pública extraordinària renovar el vot a sant Sebastià, i en la data de la festa del mateix any l'alcalde, en representació de tot el poble, en va tornar a prometre el compliment, cosa que, havent acabat la processó, va fer públicament davant de la imatge i la relíquia del Sant I L'Ajuntament assumia fer el dinar col·lectiu. L'any 1970 l'Ajuntament sol·licita al bisbe de Solsona, Bascunyana, el canvi de data al dilluns de Pasqua, data en la que encara avui dia es celebra. 42.0183700,1.7652800 397772 4652553 08130 Montclar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53986-foto-08130-73-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2019-11-27 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Al Costumari de Joan Amades s'esmenta també aquesta tradició (Vol. I, p. 548, 551-552). 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53989 El Viló https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilo 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. XVIII-XIX Es troba en ruïnes Casa que es troba en ruïnes però de la que es pot veure l'estructura. La casa està formada per dos cossos situats en forma de L i un tercer cos afegit per la banda sud. El cos principal, a tramuntana, és de planta rectangular, estaria cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab que està esfondrada. Els murs són de pedra amb cantoneres ben escairada i les obertures amb llindes de pedra, tot i que les de les portes són de fusta. A l'interior es conserva la boca del forn, l'arrencada de pedra de l'escala.. també es pot distingir que hi havia una part semisoterrada, de manera que la casa tenia planta baixa, pis i golfes sota teulada. 08130-76 El Pla de Caus La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Vilo, José Soler. No disposem de més informació que permeti saber si la casa podria ser més antiga, tot i que possiblement es tracti d'una masoveria de finals del segle XVII. 42.0468900,1.7678300 398029 4655717 08130 Montclar Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53989-foto-08130-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53989-foto-08130-76-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53990 La Tàpia https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tapia 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. XIX Conjunt format per dos habitatges, un d'ells més modern. La casa antiga està situada al nord del conjunt, és de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. El volum té un element afegit a la façana de ponent. L'estructura és de planta, pis i golfes sota teulada, de pedra barrejada amb cantoneres escairades i llindes de pedra. La façana s'obre a migdia i és asimètrica, amb la porta amb llinda al costat esquerre i espitllera a la dreta; al pis balcó sobre la porta i una finestra a cada costat; i una obertura a les golfes. La llinda d'una finestra porta la data 1865 i una creu. A l'interior conserva la boca del forn. 08130-77 Veïnat del Casó La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Tapia, José Cinca. No disposem de més informació que permeti saber si la casa podria ser més antiga, tot i que possiblement es tracti d'una masoveria de finals del segle XVII. 42.0242600,1.7469300 396262 4653229 08130 Montclar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53990-foto-08130-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53990-foto-08130-77-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53992 Ca l'Asidró https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lasidro 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. XIX-XX Conjunt format per diversos coberts que acullen una explotació ramadera, així com la casa principal que es troba al centre. La casa és de planta rectangular coberts amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sudest. L'estructura és de planta, pis i golfes sota teulada. La casa ha estat rehabilitada i les obertures han estat transformades i són de mida més gran que les originals, i les façanes arrebossades, tret de les cantonades que són de carreus ben escairats. Davant la façana principal hi ha una bassa i al centre del camp de conreu que hi ha davant, un pou. 08130-79 Veïnat del Casó La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Asidró, Esteban Fornell. No disposem de més informació que permeti saber si la casa podria ser més antiga, tot i que possiblement es tracti d'una casa de finals del segle XIX. 42.0238700,1.7507000 396574 4653181 08130 Montclar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53992-foto-08130-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53992-foto-08130-79-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53994 Ca l'Anton https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanton XIX-XX No té teulada. La casa forma part d'un conjunt de diferents coberts en diferents estats de conservació. La casa es troba en mal estat, ja que no conserva la teulada i està en procés de restauració. És un edifici de planta rectangular, que havia estat cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de planta baixa i dos pisos, el segon tota teulada, feta en pedra de diferents mides i amb algunes cantoneres escairades. La major part de les obertures estan envoltades de maó, tot i que hi ha alguna amb llinda de pedra. La façana principal presenta la porta descentrada i dues finestres a cada pis. Hi ha un cos afegit per la banda de llevant que amplia part de l'edifici. A l'interior es conserva part dels graons de l'escala. No conserva altres elements d'interès. 08130-81 Veïnat del Casó No disposem d'informació històrica d'aquesta casa, tot i que per l'estructura podria tractar-se d'un edifici de finals del XVIII amb modificacions a finals del XIX. 42.0233500,1.7533600 396793 4653120 08130 Montclar Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53994-foto-08130-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53994-foto-08130-81-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53995 El Casó https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-caso-1 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. XIX-XX Conjunt format per diversos edificis articulats al voltant d'un espai enjardinat, alguns com a residència i altres amb utilitats agrícoles. La casa principal és de planta quadrada, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a tramuntana. L'estructura és de planta, dos pisos i golfes sota teulada. És de pedra barrejada amb cantoneres escairades i totes les obertures voltades de maó, concretament les finestres amb llinda horitzontal però amb arc de descàrrega rebaixat superior. La façana principal s'obre al nord, possiblement per la comunicació amb el camí que porta al poble, de composició simètrica amb balcons als nivells de planta baixa i planta pis; la façana est presenta també una estructura simètrica amb dues portes i una finestra, tres balcons a cada pis, essent el central més ample, i obertures romboïdals a les golfes emmarcades amb maó. 08130-82 Veïnat del Casó La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Asidró, Joan Sucarrats. Es tracta d'un edifici característic de finals del segle XIX. 42.0275600,1.7487300 396417 4653593 08130 Montclar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53995-foto-08130-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53995-foto-08130-82-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
53996 Cal Circuns https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-circuns 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. XVIII-XIX Masia de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Està estructurada en planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada. Els murs són de grans carreus de pedra sense treballar units amb morter, amb cantoneres escairades. Les obertures són allindades i de petites dimensions, distribuïdes de forma aleatòria a excepció de les de la façana de migdia, i totes de maó amb arc de descàrrega. La façana principal és simètrica, amb porta central d'arc escarser de pedra i finestra a cada banda, balcó central i finestra a cada banda al primer pis, tres finestres al segon pis, i obertura central a les golfes de forma romboïdal. La façana de tramuntana presenta també estructura simètrica, però la porta principal és amb llinda de maó amb arc de descàrrega i amb una finestra llarga al centre de cada pis. A prop de la casa hi ha un pou. 08130-83 Veïnat del Casó La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Circuns. 42.0250600,1.7591500 397275 4653303 08130 Montclar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53996-foto-08130-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53996-foto-08130-83-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía També s'anomena El Circuns. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5