Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53959 | El Pla de les Alzines / Firal dels Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-les-alzines-firal-dels-reis | El pla de les Alzines és un lloc planer al costat de la carretera que porta al nucli de Montclar i que conté un bosc d'alzines centenàries. Aquest planell és l'espai on des de fa uns anys s'organitza la Fira dels Reis de Montclar. | 08130-46 | Firal dels Reis. Montclar | 42.0241700,1.7766100 | 398719 | 4653184 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53959-foto-08130-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53959-foto-08130-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||||
| 53964 | Bassa de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-sant-ponc | Bassa natural que es forma en una zona que forma un clot al costat de la carretera que porta al nucli de Montclar, davant de les Forques i al peu dels terrenys de la casa Sant Ponç. La bassa s'omple amb aigua de pluja, de forma que moltes vegades és seca, i serveix d'abeurador per bestiar. | 08130-51 | El Pla de Montclar | 42.0273100,1.7805200 | 399048 | 4653528 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53964-foto-08130-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53964-foto-08130-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54009 | Pou de Les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-forques | XIX-XX | Al nord de la casa Les Forques hi ha un pou tancat en una caseta de planta quadrada i coberta amb teulada de quatre vessants de llosa. L'estructura és de paredat arrebossat i té una portella que tanca per la façana de migdia. Sobre la part central d ela teulada s'aixeca una estructura de ferro formada per dos barres de ferro en forma d'arc apuntat creuades al centre i que podien servir per subjectar la corriola del pou. | 08130-96 | El Pla de les Forques | 42.0265500,1.7806100 | 399054 | 4653443 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54009-foto-08130-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54028 | Font dels Racons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-racons | La font es troba propera al nucli de Montclar, al peu de la carretera que des del nucli porta cap a l'Espunyola. Cal sortir a la dreta pel primer trencant, abans d'arribar al de la casa dels Racons Actualment la font està canalitzada al nucli, tot i que al lloc encara resta un abeurador. | 08130-115 | Propera al nucli urbà | 42.0193400,1.7680900 | 398006 | 4652658 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54028-foto-08130-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54028-foto-08130-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54030 | Pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra | Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Antics testimonis de la vinicultura al Berguedà i comarques veïnes. A L'Erol núm. 131. P. 22-25. | XVIII-XIX | Esta partit pel mig | Pedra de forma arrodonida que es troba partida en dos fragments quasi iguals. Presenta un encaix a la part superior de forma quadrangular, que queda repartit entre els dos fragments. Podria tractar-se de la base d'un pal de paller, o d'una creu o altre element de senyalització, així com també una base de premsa de biga. | 08130-117 | Nucli de Montclar | 42.0180800,1.7651300 | 397759 | 4652521 | 08130 | Montclar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54030-foto-08130-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54030-foto-08130-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54030-foto-08130-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al centre de la plaça. | 98|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54031 | Alzines del Pla de les Alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-pla-de-les-alzines | Alzinar ubicat a migdia de la carretera que des de l'Espunyola porta al nucli de Montclar. Aquest alzinar és l'espai on té lloc la Fira de Reis de gener, amb diverses activitats lúdiques i festives relacionades amb la fira. Es tracta d'un bosc d'alzines (Quercus Ilex) que s'ha mantingut en bon estat en el seu conjunt. El seu interès radica en haver-se convertit en les restes marginals del que devia haver estat la vegetació originària d'aquesta zona abans de la irrupció de l'agricultura, especialment del conreu de cereals, que va desforestar els voltants i els plans veïns. Aquest tipus de transformació del medi ambient, fa que les restes d'un antic bosc d'alzines es converteixin en una zona d'alt interès natural. D'altra banda cal afegir el valor simbòlic d'aquest bosc, constituint un important punt en d'imaginari de la població local. | 08130-118 | Pla de les Alzines | 42.0242300,1.7763300 | 398696 | 4653191 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54031-foto-08130-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54031-foto-08130-118-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El lloc també s'anomena Firal dels Reis, ja que es realitza la Fira anual de Reis. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54032 | Alzina de Les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-escoles | Davant les antigues escoles hi ha una alzina de considerables dimensions. Es tracta d'una alzina amb un perímetre de tronc d'aproximadament 1 metre. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 10 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 10 metres. | 08130-119 | Les Escoles, Les Forques | 42.0268900,1.7811000 | 399095 | 4653480 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54032-foto-08130-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54032-foto-08130-119-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54060 | Portal de cal Ticó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-tico | Cal Ticó era una antiga casa del nucli, que estava al costat de can Bolós. La casa es trobava en ruïnes abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli, i no es va rehabilitar. Desconeixem el moment de construcció inicial d'aquesta casa, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. | XIX-XX | Portal que servia d'entrada als horts de l'antiga casa de Can Ticó. El portal conserva un pilar de pedra i un fragment de mur sobre el que recolza una estreta teulada de teula àrab a doble vessant. A ella conflueixen els murs perimetrals que tancaven l'antic hort, ara convertir en jardins de can Bolós. | 08130-147 | Carrer del Portalet | 42.0179900,1.7645400 | 397710 | 4652512 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54060-foto-08130-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54060-foto-08130-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54063 | Roques de les Serps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-les-serps | Zona de superfície rocosa formada per conglomerats i gresos rogencs. Es tracta d'un conjunt de plaques compactes que configuren una superfície grisa que destaca enmig del paisatge vegetal i que s'estén a cada banda del camí. La denominació li prové de les serps que, en recerca de calor i sol, passen per sobre les roques. | 08130-150 | Cal Capçana | 42.0329300,1.7477500 | 396344 | 4654191 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54063-foto-08130-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54063-foto-08130-150-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 123 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54065 | El Salt de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-la-talaia | <p>Saltant que es produeix a la riera del Salt, davant la casa anomenada del Salt de la Talaia, al nord del terme municipal i proper a Montmajor. És un saltant natural que cau d'una alçada de 10m aproximadament degut al desnivell que forma la roca en aquest indret. La vegetació cobreix en part el salt que es pot distingir des de la part baixa de la riera. Abans del saltant el torrent es diu Torrent del Salt, i a partir d'aquí també se l'anomena Torrent de l'Atalaia. L'aigua d'aquest torrent desemboca a la riera de Navel o de Montclar que acaba al riu Cardener.</p> | 08130-152 | El Salt de la Talaia | 42.0375400,1.7570900 | 397125 | 4654692 | 08130 | Montclar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54065-foto-08130-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54065-foto-08130-152-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-10-23 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54074 | Font de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-quinti | No es conserva en gaire bon estat la font | Als camps que es troben al sud de l'església de Sant Quintí hi ha una font canalitzada. Té un broc metàl·lic que canalitza l'aigua que prové del torrent i segurament de captacions subterrànies a la zona. És una font que raja quasi tot l'any. L'any 2017 es va restaurar i netejar l'entorn, deixant al descobert el broc i un safareig que hi ha al costat de la font. | 08130-161 | Sant Quintí de Montclar | 42.0438900,1.8072700 | 401288 | 4655337 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54074-foto-08130-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54074-foto-08130-161-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54075 | Font de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rovira | La Font de la Roureda o de la Rovira, es troba a la Baga de Montclar, uns metres per sota el camí, a la capçalera d'un torrent secundari de la riera de Montclar. Està a prop del nucli, prenent el camí sota les bústies. És una font canalitzada que té broc metàl·lic subjecte a una paret d'obra. L'aigua sobrant retorna al torrent. La zona era un bosc de roures, d'aquí la denominació. | 08130-162 | Nucli de Montclar | 42.0217800,1.7673500 | 397949 | 4652929 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54075-foto-08130-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També s'anomena Font de la Roureda. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54077 | Fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-de-la-corona-darago-0 | XIII i XX | <p>En el fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'hi custodia documentació relativa al municipi de Montclar. Es tracta de 13 documents en pergamí del segle XIII i XIV. 1-Document de venda de masos al terme del castell de Montclar, any 1239 (ACA, CANCILLERÍA, Pergaminos, Jaime I, Sèrie general, 0743). 2- Pere de Berga, a Pere de Montclar, hijo del difunto Berenguer Dez-Vilar. Entrega la torre y derechos del castillo de Montclar, any 1250 (núm. 1212). 3-Pere de Berga y Berenguer de Montclar. Composición de sus diferencias sobre el feudo del castillo de Montclar, any 1243 (núm. 0920). 4- Arnau de Cascalls y su esposa Ramona, a Pere de Berga. Donación de sus posesiones en el término de Montclar, any 1240 (núm. 0805.5- Berenguer de Montclar a Pere de Berga. Venta de un feudo 'aput Bretons', any 1241 (núm. 1677). 6- Berenguer de Montclar a Pere de Berga. Venta del feudo que tenia en los masos de Bretons y Vilanova, y de censos, usos y derechos que tenia sobre otros masos, any 1241 (núm. 0860). 7- Berenguer des Vilar 'ratione victus et vestitus', a Pere de Berga. Venta de la 'fabricam' de Montclar, y de algunos campos en este término, any 1246 (núm. 1308). 8- De Pedro El Ceremonioso a Pedro de Montclar. Sobre el embargo de los 1.500 sueldos que el mismo debía a Pedro y Romeo de Comas, any 1340 (ACA, CANCILLERÍA, Cartas Reales, Pedro III [IV], núm. 2200). 9- De Pedro El Ceremonioso al Baile de Berga. Sobre la reparación del castillo de Montclar, cuyas rentas percibía la reina Elisenda de Moncada, viuda de Jaime II, any 1340 (ACA, CANCILLERÍA, Cartas Reales,Pedro III [IV], núm. 1151). 10- Guillem de Cervelló, su hermano Huguet, y su madre Gueraula de Querol, a Guillem de Tord, preceptor del Temple en Barberà. Venta del castillo de Vall-llossera en el término de Montclar, any 1246 (ACA, CANCILLERÍA, Pergaminos, Jaime I, Serie general,1032). 11- Guillem de Minoves a Pere de Berga. Cesión del mas de Cama Tosa, en la parroquia de Sant Martí de Montclar, any 1251 (núm. 1259). 12- Pere de Montclar, caballero, y su esposa Blanca, a Ramon de 'Belurzi'. Remisión de dominio sobre su persona y bienes, any 1261 (núm. 1679). Es conserva també el Capbreu de la baronia de Montmajor, 1762. Anton de Tamarit, senyor i baró de les baronies de Montclar, Montmajor i l'Espunyola. Notari Cortada, Joan. Notarials Berga / V. 3er v -155/N. Es conserven també documents al fons del Centro Documental de la Memoria Histórica. Expedientes de constitución de ayuntamientos de la comarca de Berguedà. Fìgols-Montclar, 1936-37; conté la relació de ciutadans que formen part de la Corporació municipal a 22 d'octubre de 1936, i la constitució de l'ajuntament el 23de gener de 1937. Document digitalitzat (http://pares.mcu.es/ParesBusquedas/servlets/Control_servlet?accion=4&txt_accion_origen=2&txt_id_desc_ud=1538392). També hi ha 4 fitxes de recomendado: Montclar (Barcelona), de 1936.</p> | 08130-164 | Arxiu de la Corona d'Aragó. c/Almogàvers, 77. 08018, Barcelona. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 56 | 3.2 | 1760 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54083 | Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-2 | XIX-XX | Edifici de planta baixa i planta pis que ha estat transformat recentment per destinar a turisme rural. De planta baixa i pis sota teulada, cobert amb teulada de teula àrab a doble vessant i amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Es va fer un cos afegit a la meitat de la façana de llevant que manté el voladís de la teulada. Les obertures de la façana estan disposades simètricament, amb la porta centrada allindada, balcó central i dues finestres al pis, totes amb brancals i llindes de pedra. Els murs són de paredat que ha estat refet i cantoneres de pedra. A la banda de ponent de la casa hi ha un cobert | 08130-170 | Cal Pere | 42.0172800,1.7573300 | 397112 | 4652442 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54083-foto-08130-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54083-foto-08130-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54083-foto-08130-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54090 | Toll del Xuclador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-del-xuclador-0 | Fotografia de Panoramio (petjades). | Toll que es forma al torrent de Cal Fàbregas, molt proper a la balma Fosca. És un toll natural que es forma per l'acumulació de l'aigua en una fondalada del torrent. | 08130-177 | Clot de les Barraques o Torrent de cal Fàbregas | 42.0056800,1.8047800 | 401023 | 4651098 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54090-foto-08130-177-2.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 123 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54093 | Pi gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-2 | Al costat de la riera hi ha una de les poques agrupacions de pins que queden en aquesta zona, els incendis i la roturació de terrenys han provocat la desaparició de molta vegetació. En aquest lloc es conserva algun pi de considerables dimensions, del tipus Pinus halepensis o pi blanc. Molt freqüent a la zona mediterrània. | 08130-180 | camí del Clot de l'Infern | 41.9980700,1.7638300 | 397619 | 4650301 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54093-foto-08130-180-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54100 | Roure de El Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-el-riu | Entre la casa de El Riu i els coberts que es troben a la banda de ponent, hi ha un roure de grans dimensions, aproximadament el tronc a la part mitja fa uns tres metres de perímetre. A la base del tronc hi ha un forat. | 08130-187 | El Riu | 42.0184900,1.7621700 | 397515 | 4652570 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54100-foto-08130-187-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54087 | Crist de Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-de-santa-creu | <p>Sancristòful Ballaró, Jaume (1996). La guerra civil a Montclar (memòries, 1936-1497). Els llibres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga.</p> | XIX | <p>Imatge de Crist crucificat, de talla de fusta policromada. Es troba actualment a l'altar de la capella de Santa Creu de Montclar.</p> | 08130-174 | Església de Santa Creu de Montclar | <p>A l'inici de la Guerra Civil uns republicans de la zona volien anar a cremar el Crist de l'església de Santa Creu. Alguns montclaresos dels masos i Mn. Jaume Andreu , assabentant-se de la possibilitat anaren a buscar la imatge i la van amagar durant tota la guerra dins d'un paller que van aixecar a cal Circuns. El Crist va estar allà dos anys i mig. A l'església de Santa Creu van fer una foguera per simular la crema d'imatges i quan van arribar els republicans a l'endemà els van dir que ho havien cremat tot perquè necessitaven més espai pel gra. Acabada la guerra es retornà la imatge que es portà primer a l'església de Montclar i d'allà, el maig de 1942, es tornà al seu lloc originari. En commemoració, cada any es feia un cant, el cantar de la pedra, que entre 1939 i 1941 es va fer a la parròquia, i a partir de 1942 a la Santa Creu.</p> | 42.0286100,1.7441200 | 396037 | 4653716 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54087-foto-08130-174-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Sancristòful (1996). | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54084 | Fons de fotografies de Montclar a l'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-fotografies-de-montclar-a-larxiu-fotografic-centre-excursionista-de-catalunya | <p>http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/986/rec/54</p> | XX | <p>A l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, dins del fons de l'Estudi de la Masia Catalana, s'hi conserven diverses fotografies de Montclar de la primera meitat del segle XX. Van ser fetes per Cèsar August Torras (1852-1923). Hi trobem les següents imatges: Dones i nens al firal de Montclar, Gent al firal de Montclar, Gent i carros al firal de Montclar, fotografies fetes entre 1890 i 1923.</p> | 08130-171 | C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | <p>A principi del segle XX un grup d'estudiosos, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, van recórrer el territori català per fotografiar els masos i així poder-ne fer un estudi aprofundit. El director del treball va ser l'arquitecte Josep Danés i Torras, que pretenia fer una publicació del recull de masos retratats. El projecte es va interrompre per l'esclat de la Guerra Civil i no va ser fins el 1976 que es va dipositar el material al Centre Excursionista de Catalunya.</p> | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 53983 | Imatge de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-sebastia | <p>AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 89-93. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Montanyà i Buchaca, Daniel; Pujol, Joan (1993) L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà. Promocions i Publicacions Universitàries. Barcelona. Vilamala, J. (2001) L'obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Ed. Farell. Pp. 73-74. Vilamala, J. (2014) Montclar, dos retaules barrocs dels escultors Pujol. L'Erol núm. 120. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. P. 46-50.</p> | XVIII | <p>Imatge de fusta tallada, enguixada i policromada que representa a Sant Sebastià representat com un jove bell, patint el martiri, dret i lligat a un tronc d'arbre darrera d'ell, nu i únicament tapat amb el drap de puresa o perizoma, i amb marques de fletxes que s'havien clavat al cos. La iconografia segueix les característiques marcades a partir del segle XV per a aquest sant.</p> | 08130-70 | Església de Sant Martí de Montclar. Plaça de l'Església. | <p>Desconeixem si aquesta imatge es faria paral·lela a alguns dels retaules, tot i que la seva factura ens mostra una talla amb característiques de la escultura barroca de la zona. El retaule Major de Montclar, per la cronologia i les característiques artístiques, podria haver sigut obra de Francesc Pujol i Planes (1702-1785) amb la col·laboració del seu pare Segimon, que també farien el retaule de la Marededéu del Roser de la mateixa església (Vilamala, 2001). La nissaga d'escultors Pujol, originaris de Gurb, va realitzar quasi un centenar de retaules a la Catalunya Central entre els segles XVIII i XIX. El retaule Major porta inscrita la data 1743, per tant es va fer abans que el del Roser. Anteriorment hi va haver altres dos retaules a l'església, dels que es conserven fragments al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona ja que algunes taules van ser utilitzades com a matèria primera per construir la calaixera de la sagristia i estan retallades. Un primer retaule d'època gòtica (finals segle XV) del que es conserven dos fragments, i tres taules procedents del retaule d'època renaixentista (mitjans segle XVII). La devoció a Sant Sebastià té origen al segle XIV, quan tot el territori català va patir diverses epidèmies de pesta negra que va provocar gran mortaldat. En no existir cap remei mèdic, Sant Sebastià es convertí en protector i guaridor de la pesta i altres mals infecciosos. L'any 1677 el rector de Montclar, Josep Santacreu, fa ressenya de la processó de Sant Sebastià a una consueta de la parròquia, fet que ens porta a uns inicis d'aquesta devoció al segle XVII, possiblement lligada a altres epidèmies de pesta. L'any 1853 va arribar el còlera a Catalunya a través d'un vaixell provinent de Marsella i l'epidèmia es va escampar arribant al Berguedà a inicis de 1854. A Montclar, el poble i l'Ajuntament es van adreçar al rector de l'església per fer un vot a Sant Sebastià aprofitant la processó que cada 20 de gener es celebrava dedicada al Sant. El 10 de desembre de 1854 es va instituir el vot per aquesta data, amb la promesa de l'obligació d'anar a missa i abstenir-se de treballar el dia del vot. El 1870 es va començar a celebrar el darrer dimecres del mes d'abril, data que es va mantenir fins el 1970, malgrat el 1945 el Consistori va decidir renovar la celebració en la data del Sant. Consta que durant la Guerra Civil aquesta imatge es va guardar i es conserva la original. El 28 d'abril de l'any 1954 el Consistori de Montclar va decidir en sessió pública extraordinària renovar el vot a sant Sebastià, i en la data de la festa del mateix any l'alcalde, en representació de tot el poble, en va tornar a prometre el compliment, cosa que, havent acabat la processó, va fer públicament davant de la imatge i la relíquia del Sant I L'Ajuntament assumia fer el dinar col·lectiu. L'any 1970 l'Ajuntament sol·licita al bisbe Bascunyana el canvi de data al dilluns de Pasqua, data en la que encara avui dia es celebra.</p> | 42.0184700,1.7654500 | 397786 | 4652564 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53983-foto-08130-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53983-foto-08130-70-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53980 | Fons de l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-solsona-0 | <p>BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pas. 237-248. Cardona. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. BARTRINA, E. (1998). Arxiu Diocesà de Solsona. Vol.7, Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Generalitat de Catalunya. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. PAGAROLAS I SABATÉ, LAUREÀ (Coordinador). (2005). ELS FONS DE PROTOCOLS DE CATALUNYA. Estat actual i proposta de sistematització. Associació d'Arxivers de Catalunya, Generalitat de Catalunya. PLANES, R. (1985). Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona. Fundació Noguera. Barcelona.</p> | <p>A l'Arxiu hi ha dipositada la següent documentació referent a Montclar: una part del fons del Monestir de Serrateix amb pergamins, lligalls de paper i llibres de capbrevació en els que s'esmenten les propietats que tenia el monestir al terme de Montclar; l'arxiu parroquial del terme; un fons notarial de protocols de Berga (1700-1759), Cardona (1337-1685), Casserres (1771-1772), en el que hi ha alguna documentació sobre Montclar; al fons notarial hi ha el Manual de notari Pere Ventallola (1678-1689) que conté capítols matrimonials i algun fa referència a persones de Montclar; visites pastorals segles XVI a XIX. L'arxiu parroquial de Montclar és de 1587 a 1976 i consta de l'arxiu de l'església de Sant Martí i la sufragània de Sant Quintí. Es conserven 10 llibres de baptismes (1567 a 1939), 3 llibres de matrimonis (1595 a 1929), 2 llibres de defuncions (1595 a 1929). També hi ha el Llibre de l'obra 1646-1686, i el Llibre de caixa 1895. La consueta de 1677, el Llibre o manual de comptes donats per la priora de Sant Quintí, sufragània de Sant Martí, Priora Mariana Ribera alias Pujol, 1673. El Llibre o manual de comptes, per les obres de Sant Quintí, Josep Soler masover de la casa de Sant Quintí, 1673. Una llibreta de les collites de la rectoria de Montclar, 1831 a 1847.</p> | 08130-67 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix i la documentació parroquial que els darrers anys s'ha anat traslladant. L'Arxiu Diocesà de Solsona es troba als baixos de l'edifici del Palau Episcopal.</p> | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 53965 | Castell de Montclar / Cal Parcerissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montclar-cal-parcerissa | <p>Bolós, J. (1983) Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1983. Català, P. (coord.) (1979) Els castells catalans. Vol. V. Dalmau editors. Iglésias, J. (1962). El fogatge de 1365-1370. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Montsalvatje, Francisco (1916) Vallfogona, Noticias históricas, XX, Dalmau ed.Girona. Sánchez Martínez, Manuel (1993) Una aproximación a la estructura del domini real en Cataluña a mediados del siglo xv: el 'capbreu o memorial de les rendes e drets reyals' de 1440-1444. CSIC, Institució Milà i Fontanals. Barcelona. Serra Vilaró, J. (1930) Baronies de Pinós i Mataplana. Vol. I. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Bagà. Serra Vilaró, J. (1947) Les Baronies de Pinós i Mataplana. Volum II. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Bagà.</p> | XIII-XX | <p>Casa senyorial coneguda com el Castell, que és una antiga construcció medieval ampliada en temps moderns. Es troba a la plaça del nucli de Montclar, flanquejant el camí principal d'entrada al conjunt. És un edifici de planta quadrada, cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. Les parets són fetes amb blocs grans de pedra sense treballar barrejades amb blocs ben escairats i unides amb morter, amb cantoneres de pedres ben escairades. La façana principal és de composició simètrica, amb porta adovellada d'arc al centre de la planta baixa, un balcó central i una finestra a cada costat al pis que es van fer ampliant anteriors finestres més petites. En el cas del balcó central, aquest ha escapçat part de les dovelles de l'arc de la porta. A les golfes hi ha dues finestres petites, totes amb llindes i muntants de pedra. Externament es pot veure que l'edifici inicial ocupava la meitat, i que va ser ampliat tardanament cap a ponent. A la façana de ponent hi ha un arc rebaixat al pis que està mig tapiat, on havia hagut una galeria oberta dins la que es troba el brocal del pou interior. Hi ha un volum afegit externament a la façana de ponent, de planta rectangular. Interiorment la casa presenta tres crugies. En planta baixa dues estan cobertes amb volta de canó i es conserva un fragment de paret d'opus spicatum a la paret mitgera central. Al pis es manté aquesta divisió en tres crugies perpendiculars a la façana i una quarta situada perpendicular a aquestes i a la façana nord, que és una ampliació tardana que es va fer aprofitant la galeria. A l'interior destaca una boixa d'una antiga tina que no es conserva, la cisterna amb accés a la planta baixa i des del brocal del pou al pis, el forn de pa. Hi ha alguna llinda amb data, però en la majoria no es distingeix la inscripció, únicament una que posa 1778. No queden restes del castell, malgrat es dona el nom a aquesta casa del nucli ja que devia ser la ubicació del castell. Aquesta casa, cal Sastret o cal Parcerissa possiblement està reedificada al lloc on hi hauria hagut la torre o castell de Montclar.</p> | 08130-52 | Montclar | <p>El castell de Montclar era un castell termenat, documentat el 1309, tot i que la construcció actual és bàsicament del segle XVII. La primera referència documental és de 1309, quan la comtessa Sibil·la de Pallars, néta de Pere de Berga, va cedir, amb el consentiment del seu marit, Hug de Mataplana, diverses possessions al rei Jaume II, entre elles Berga i el castell de Montclar, per contracte signat a Salou l'11 de les calendes de juliol de 1309. Això pot indicar que es tractava d'un castell construït tardanament. El 1328 el castell de Montclar figura entre les propietats del monarca i concedit a Bernat de Mallorca amb determinades condicions com fer millores, donar el delme dels fruits. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, 1962: 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. Era propietat del cavaller Ramon de Bages per concessió reial, però el 25 d'agost de 1385, per eixugar un deute de 2.000 florins contreta amb l'algutzir Ramon de Llupia (o de Bages), l'infant Joan li lliura el castell de Montclar. El 2 de setembre de 1390, el rei Joan I el va vendre a Berenguer de Curtielles, al mercader de Zaragoza, junt al dret de passatge de la vila de Berga, pagant una part a Ramon de Bages com a redempció (Sánchez, 1993). Al segle XIV hi ha documentat Bertran de Montclar, cavaller, el 1316; Pere de Montclar, cavaller, el 1331; Bernat de Montclar, cavaller, el 1344; Francesc de Montclar, donzell, el 1351; Pere de Montclar, donzell, procurador de la vescomtessa de Narbona, el 1391 (Serra Vilaró, 1930: 430). El 1339 Ramon de Ribes era feudatari de Pere de Montclar, en les parròquies de Queralbs i Fustanyà (a la vall de Ribes) (Serra Vilaró, 1930: 452). Més tard, el 20 de desembre de 1424, Alfons el Magnànim vengué a Joan Llobet el 'jus luendi' del mateix castell i les rendes de Berga (Monsalvatje, 1916: 276). Al capbreu de 1440 es cita el castell de Montclar que pertanyia a la Corona. El 1442, el cavaller Joan de Ladernosa, senyor del castell de Montclar, i sots-veguer, feu pagar indegudament lleuda a baganesos que acudien a Berga; en el litigi que se'n derivà, la raó fou assignada als homes de Bagà (Serra Vilaró, 1947: 153). Al fogatge de 1553es cita a Joan Sanctpons del castell (Iglésias, 1979). A inicis del segle XVII, en un memorial elevat al monarca espanyol consta 'castillo de Monclar' en la vegueria de Berga i que era propietat de Francisco de Tamarit (Monsalvatje, 1916: 329). La funció originària del castell de Montclar seria la vigilància i protecció de camins i del nucli de població, així com oferir refugi. Possiblement fou reformat i ampliat com a habitatge després de la guerra de Successió, quan l'amo del castell sembla que es va exiliar i el va vendre als Parcerissa des d'Elna (Rosselló), que van ser obligats a derruir les parts defensives del castell.</p> | 42.0177200,1.7652200 | 397766 | 4652481 | 08130 | Montclar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53965-foto-08130-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53965-foto-08130-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53965-foto-08130-52-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Aquesta casa també és anomenada Cal Sastret. La protecció com a BCIN afectaria al subsòl, ja que és la zona on es trobaria ubicat l'antic castell de Montclar, actualment desaparegut. La protecció com a BCIN inclou també l'església de Sant Martí, antiga església del castell. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 54034 | Fragments de l'antic retaule renaixentista de Sant Martí de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragments-de-lantic-retaule-renaixentista-de-sant-marti-de-montclar | <p>AA.DD. . (2004) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg 1, segle XVI-XX. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Serra, R. (1990) El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L'Erol núm. 29. P. 49.</p> | XVI | Es troben fragmentades | <p>Conjunt format per tres fragments de taules que formaven part d'un antic retaule renaixentista de Sant Martí de Montclar, obra de mitjans del segle XVI, avui desaparegut quasi en la seva totalitat. A les taules hi ha representades escenes de la vida del sant patró: la consagració com a bisbe de Sant Martí, el sant ressuscitant un mort, i Sant Martí partint la capa amb un pobre. Són algunes de les imatges típiques que des de l'època medieval formen part de la iconografia més popular d'aquest Sant i Bisbe. Mides: 107,5x80x3cm (Partició de la capa); 107x63,5x2cm (Consagració episcopal); 105x78x2cm (Resurrecció d'un mort).</p> | 08130-121 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>Els tres fragments de taules es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (Núm. de registre MDCS 55.1-3). Quasi la totalitat del retaule va desaparèixer i només es conserven les dues taules que van entrar al Museu possiblement el 1946, al mateix temps que els fragments de taules d'un retaule d'època gòtica. Aquestes taules es van utilitzar per construir la calaixera de la sagristia, fet que va provocar la seva quasi destrucció i desaparició i estan retallades faltant alguns centímetres.</p> | 42.0182100,1.7651000 | 397757 | 4652536 | 08130 | Montclar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54034-foto-08130-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54034-foto-08130-121-2.jpg | Legal i física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 95|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54071 | Calze i patena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calze-i-patena | <p>AA.DD. . (2004) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg 2, segle XVI-XX. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. P. 89. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga.</p> | XIX | <p>Joc format pel calze, la patena, la cullereta per abocar l'aigua beneita al vi, i la pàl·lia, elements utilitzats per a la consagració. Procedeixen de l'església de Sant Martí de Montclar. És un calze d'argent, amb medallons de porcellana i pedreria al voltant de la copa i del peu, amb formes neogòtiques i realitzat a finals del segle XIX. Al peu hi ha quatre medallons ovalats esmaltats amb les figures de Sant Josep i la Marededéu, la Verge i el sagrat Cor, envoltats de decoració vegetal. La base decorada amb fulles d'acant, igual que al nus d'esfera aplanat on hi ha quatre clipeus amb vidres encastats color blanc, blau, vermell i verd, seguint la tradició lapidària de la llum de Déu, l'esfera celestial, la passió i la resurrecció. A la sotacopa hi ha quatre medallons esmaltats amb les figures d'un àngel, la Verge, Sant Francesc d'Assís i el Sagrat Cor. Porta una inscripció gravada el peu: DOCTOR JOSE SOBREVIAS PARCERISA RECUERDO DE S.A.I.C.R. ROMA 15 NOVIBRE 1898 / + ESTE CALIZ RECUPERADO DEL SAQUEO DE LOS AÑOS DE LA GUERRA (1936-1939) ES CEDIDO POR D. FRANCISCO SOBREVIAS ESCOBET E HIJOS A LA PARROQUIA DE SAN MARTÍN DE MONTCLAR DE BERGA – AÑO 1961. La patena és llisa. La cullereta té al mànec els símbols de la passió.</p> | 08130-158 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>L'any 1898, després de la celebració del 20è aniversari d'ordenació, el bisbe Morgades va regalar el calze al doctor Josep Sobrevias i Parcerissa, teòleg procedent de Montclar. Aquest calze des del 1911 s'utilitzava a la parròquia de Montclar en la cerimònia que acompanyava la celebració del vot del poble a Sant Sebastià, per expressa voluntat de Josep Sobrevias, que ho deixà escrit a les darreres voluntats certificades a Roma el 28 de juny de 1908. El calze es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona en dipòsit (núm. d'inventari MDCS 21, 22, 23, 24). La família Giró-Sobrevias va fer dipòsit de l'objecte l'any 2002 d'acord amb la parròquia.</p> | 42.0182000,1.7650900 | 397756 | 4652535 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54071-foto-08130-158-1.jpg | Legal i física | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 99 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53918 | Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-0 | <p>AA.DD. (1985) Catalunya Romànica. El Berguedà. Volum XII. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AA. DD. (1976) Els Castells Catalans. Barcelona: Rafael Dalmau Ed. Barcelona. Baraut, C. (1978) Les actes de consagració d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). A Urgellia, vol. I. La Seu d'Urgell. P. 56. Buron, Vicenç. (1977) Esglésies romàniques catalanes. Artestudi, col. Materials, 1 Ed. Dalmau Argemir, D. (2014) Campanars parroquials de torre de Catalunya. http://campaners.com/php/textos.php?text=6673 Gavín, J.M. (1985) Inventari d'esglésies. Vol. 17, El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. P. 87. Vigué, Jordi; Bastardes, Albert. (1978) Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Artestudi, Barcelona.</p> | XII | <p>L'església parroquial de Sant Martí de Montclar es troba al centre del nucli urbà, queda tancada en un clos que inclou el cementiri adossat a l'angle sud-oest i l'antiga rectoria a llevant. És un edifici d'una nau cobert amb teulada a doble vessant, amb absis semicircular a l'extrem de llevant que té decoració formada per una motllura simple sota la cornisa exterior i una finestra d'arc de doble esqueixada al centre. Al mur de migjorn s'obre la porta rectangular amb dos marcs motllurats, un frontó triangular amb una fornícula al timpà que no conserva imatge però que té un altaveu, una teulada a doble vessant protegeix el conjunt. La llinda horitzontal de la porta té la inscripció: ALABAT SIA LO SSM SACRAMENT 1678, junt a un calze amb custòdia i dues espalmatòries. Sobre la porta, en aquesta mateixa façana, hi ha les restes d'un rellotge de sol esgrafiat, del que es veu la part superior del quadre i el símbol marià a sobre; es conserva el gnòmon. Al costat de la porta hi ha afegit un porxo cobert amb teulada a un vessant que aprofita l'espai que proporciona la capella lateral que sobresurt de la nau, i que descansa en un pilar octogonal de pedra blanca i amb capitell toscà. A dins es conserva una estructura de fusta que possiblement subjectava una campana. A la banda de ponent hi ha un campanar de torre que va aprofitar una antiga espadanya adossada a la façana. El campanar torre és de planta quadrada i cobert amb teulada a quatre vessants i una obertura d'arc a cada una de les cares excepte a la de ponent que té dues aprofitades de l'antiga espadanya i a sota dues més tapiades. Es conserva una campana petita a l'interior. El parament és de carreus de pedra de dimensions grans, quadrats i col·locats a trenca junt, amb el morter de calç ben visible entre les juntes. L'interior de l'església és d'una nau, amb dues capelles laterals, cobert amb volta apuntada i cor a l'extrem de ponent. El retaule major barroc de Sant Martí es conserva a la nau; a la capella laterals de l'esquerra es conserva el retaule de la Mare de Déu del Roser, barroc, i a la de la dreta el retaule de Sant Isidre, neoclàssic tardà. Es conserva també una pica baptismal, una pica de pedra rectangular, una pintura sobre llenç d'època barroca que representa la resurrecció de Crist amb la Síndone. Els murs de l'interior de l'església no tenen cap tractament, ja que els carreus són visibles. El clos que tanca l'església disposa d'un portal d'entrada que recolza per un costat en l'edifici de la rectoria i per l'altre en el mur que tanca el cementiri. És una porta coberta amb teuladeta a doble vessant, amb llinda horitzontal amb la inscripció MESTRE 1690 81 RAL HAEC EST DOM DEI ET PORTA COELI. Es conserva una policromia de triangles i semicercles sota el ràfec de la teulada. Forma part del conjunt el cementiri i la rectoria.</p> | 08130-5 | Nucli de Montclar. Plaça de l'Església. | <p>L'església parroquial de Sant Martí de Montclar és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques, com el transsepte que es va afegir al segle XVII formant dues capelles laterals, i la porta segons es veu gravat en la llinda. Els seus orígens els hem de lligar al naixement del castell de Montclar, documentat ja al s. XIII, ja que era segurament l'església del castell, tot i que no apareix esmentada en la documentació. Al segle X el lloc de Montclar apareix esmentat el 983 en l'acta de consagració del Monestir de Sant Llorenç prop Bagà; el 839 segurament ja era parroquial. El 1312 es confirma la seva categoria com a parròquia en la visita al deganat. Al segle XVII fou ampliada, fet que veiem a les llindes gravades de la porta d'accés; l'església fou molt modificada en aquell moment amb l'annexió d'un creuer i una nova porta d'entrada al mur de migjorn amb un entaulament fictici i coberta amb petit ràfec a dues aigües de teula àrab. S'aixecà també l' absis fins al nivell de la teulada i s'afegí un campanar de planta quadrada substituint el romànic d'espadanya. També en aquesta època es van fer les dues capelles laterals. A l'interior es conserven dos retaules barrocs del segle XVIII (Sant Martí i el Roser) i un neoclàssic del segle XIX (Sant Isidre). Al Museu Diocesà de Solsona es conserva un altre d'estil gòtic del segle XV. La rectoria que es troba al costat va ser bastida al segle XVIII. L'església fou restaurada pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona durant la dècada dels anys setanta del segle XX. L'església de Sant Martí depenia del Bisbat d'Urgell fins que es va crear el Bisbat de Solsona el 1593. Sant Quintí era la seva sufragània al segle XVIII.</p> | 42.0184600,1.7653900 | 397781 | 4652563 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53918-sqs.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53918-foto-08130-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53918-foto-08130-5-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-05-25 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53940 | Riera de Navel o de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-navel-o-de-montclar | <p>Memòria descriptiva dels Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. 1992.</p> | <p>La Riera de Navel és un afluent per l'esquerra del Cardener que neix al vessant de llevant del Serrat de Runers, Capolat, al Berguedà i desguassa al Cardener aigües avall de Cardona. L'espai comprèn els relleus calcaris dels dos vessants a l'entorn del curs mitjà de la riera de Navel, que comprès les solanes i obagues de la Riera entre el salt del Colom, a prop del Viló, al nord del terme, i ca n' Iglésias al sud, per tant es troba entre els municipis de l'Espunyola al nord i Viver i Serrateix al sud. Agrupa una bona mostra dels ecosistemes forestals del domini del carrascar i roureda de roure de fulla petita. Són freqüents les brolles calcícoles de bruc d'hivern i sanguinària, les boixedes i les joncedes, pressents a quasi tot arreu. Les aigües de la riera, relativament netes, són poblades per comunitats de muntanya pròpies dels rius calcaris: bagra i barb. A la seva riba es troben les restes del Molí de Sant Ponç, d'origen medieval, del Molí de La Tor i del Molí de ca n' Iglésias. La mateixa riera constitueix el límits entre els dos municipis. La riera presenta zones molt singulars, com les que trobem entre la masia El Riu i el molí de Sant Ponç, on les formacions calcàries han adoptat formes arrodonides degut a l'erosió de l'aigua. A aquesta riera desaigüen altres torrents, com el Torrent de l'Atalaya, on hi ha un saltant, la rasa del Salt i la del Casó al nord, la rasa de Vilariquer i el torrent de les Sitges al sud.</p> | 08130-27 | Montclar | <p>L'espai va ser inclòs l'any 1992 en el Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat de Catalunya en tractar-se d'una mostra significativa d'una àrea de caràcter forestal al marge esquerre del cardener dins un sector on els conreus tenen molta importància.</p> | 42.0216100,1.7628700 | 397578 | 4652916 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53940-foto-08130-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53940-foto-08130-27-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També s'anomena riera de Montclar al seu pas pel terme. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53977 | Lipsanoteca de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-sant-quinti | <p>AA.DD. . (1985) Catalunya Romànica. El Berguedà. Volum XII. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AA.DD. . (1990) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'art romànic i gòtic. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. P. 150. Serra, R. (1990) El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L'Erol núm 31. P. 45.</p> | XII | <p>Caixa de fusta de de forma molt senzilla, segurament feta per un artesà local formada per un rectangle buidat pel mig i tallat toscament, amb les arestes mortes i sense polir. La tapa és una fusta tallada en forma de tap d'ampolla que servia per tapar el forat ajuda d'una tela que ajudaria a que quedés estampit. A l'interior es conservarien les relíquies del sant i fragments de tela. Amida 50mm d'ample, 37 de gruix i 105 mm de llarg.</p> | 08130-64 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>L'objecte es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (núm. inv. MDCS 965), en el que va ingressar abans de l'any 1910 (AAVV, 1985: 321). Va ser trobat a l'antic altar de l'església. Alguns autors l'atribueixen a època romànica, segle XII (Viladés, 1990).</p> | 42.0441500,1.8070200 | 401268 | 4655367 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53977-foto-08130-64-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La datació és aproximada. Fotografia de Ramon Viladès a Catalunya Romànica AA.DD. (1985) p. 321. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53921 | El Verdaguer, jaciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-jaciment | <p>Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225.</p> <p><span><span><span>Asensio, David i altres (2020) El Solsonès en època d’Anníbal: el poblament ibèric a la zona durant el segle III aC (300-180 aC). Treballs d’Arqueologia, núm. 24. P. 78.</span></span></span></p> | III aC | No es coneix l'estat del jaciment ja que no s'ha fet cap intervenció. | <p>Possible poblat aturonat sobre una plataforma de 150m de llargària per 50m d'ample que es troba proper sobre un serrat de poca alçada a llevant del mas Verdaguer. En una prospecció superficial feta per J. Carreras, es va trobar ceràmica oxidada ibèrica i de vernís negre romana. També s'observen concentracions de pedres circulars que indiquen la presència de sitges, a més de restes d'una possible muralla en el vessant nord-oest.</p> | 08130-8 | Serrat del Verdaguer | <p>La seva morfologia recorda el poblat ibèric de Sant Miquel de Sorba. No s'ha fet cap intervenció arqueològica, només prospecció en superfície amb recollida de materials. Una part del material el conserva el Sr. Carreras i altra part està dipositada al Museu Comarcal de Berga.</p> | 42.0314000,1.7694100 | 398135 | 4653995 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53921-foto-08130-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53921-foto-08130-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53921-foto-08130-8-3.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-08-15 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 83|81 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53919 | Sepultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura | Carreras, J. (1999). Una sepultura medieval al poble de Montclar. L' Erol, revista cultural del Berguedà, núm 61. Pp. 14-17. Castany, J. i altres (1990). El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. | XII | Actualment no existeix aquest element | Es tracta d'un enterrament medieval de fossa excavat a terra, però que estava mancada de qualsevol tipus de protecció de lloses, probablement pel fet que aquest indret anteriorment havia estat un hort treballat durant molts anys i segurament les lloses foren arrencades d'antic. Aquesta és una zona amb poca potència de sediment, uns 30 cm, degut a aquestes afectacions. Molt probablement encara pot haver-hi altres sepultures, tenint en compte que hi ha notícia d'una troballa amb un mort adult que es trobava en posició fetal i cobert per una llosa gran, de 70 cm de longitud, i sense material; així com han aparegut nombrosos fragments de terrissa grisa a tot l'entorn. La sepultura d'aquesta fitxa contenia un esquelet situat en decúbit supí, en direcció est-oest i amb el cap situat a oest i amb la cara mirant a sud-est; disposat a una fondària d'uns 75cm. Entre els braços de l'esquelet i abraçat amb ells, hi havia una olla de ceràmica globular de pasta grisa fosca, de cocció reductora, feta a torn lent (15cm de diàmetre màxim, 13cm de boca, 15,5m d'alçada), fragmentada però consolidada gràcies a la terra interior i que havia sigut reconstruïda per la família. L'esquelet és d'un individu de sexe femení, d'un 148cm d'alçada. La cronologia de la tomba es va establir al segle XII. | 08130-6 | Nucli de Montclar | A finals de març de 1978 la família Quadras va donar notícia de la troballa d'una sepultura quan feien treballs per arranjar el jardí situat entre la casa can Salvat i l'antic porxo habilitat com a habitatge el mateix any. La família ho va comunicar al Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga que van realitzar una excavació. La sepultura estava ubicada a la dreta del camí d'entrada al nucli de Montclar, molt propera a l'església, i es trobava excavada en part, ja que havia quedat afectada en l'actuació al jardí. No s'ha realitzat cap excavació amb posterioritat a aquesta identificació. El nucli del poble de Montclar es troba situat sobre un turó on es troba l'església de Sant Martí i un conjunt de cases que van ser majoritàriament reconstruïdes a partir dels anys 1960. Les sepultures trobades en aquest entorn podrien correspondre a l'antiga necròpolis de l'església. | 42.0179600,1.7655200 | 397791 | 4652507 | 08130 | Montclar | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53919-foto-08130-6-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El material extret es troba dipositat al Museu Comarcal de Berga. La fotografia és de J. Cortina Serra i el dibuix de J. Carreras, a Carreras, J. (1999: 14-15) | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53922 | Sepultures de Pla de Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-de-pla-de-caus | Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225. | IX-XII | El jaciment de Pla de Caus es troba proper a la masia de la que pren el nom. S'hi accedeix per una pista que surt del P.K. 31,8 de la carretera de Solsona a Berga. S'ha de seguir aquesta pista uns 900 metres fins trobar un camí que arrenca vers el sud-oest i 200 metres abans d'arribar a la casa de Pla de Caus, a uns 500 metres d'aquest camí s'arriba a l'extrem d'un camp, i entre aquest i el mateix camí, hi ha una lleugera elevació coberta de bosc de pi on es troben un conjunt de tombes orientades en sentit est-oest i amb els peus a llevant. Es tracta de sis tombes fetes en lloses, totes elles saquejades i entre les quals encara poden haver-hi altres inèdites. En quant a la seva cronologia es pot considerar alt-medieval, en tractar-se d'un lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu o necròpolis, tot i que no es pot aproximar més la datació. | 08130-9 | Pla de Caus | A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. La tomba es cobria amb lloses de pedra encaixades, com en el cas d'aquest conjunt que es troba proper a la casa Pla de Caus. | 42.0423700,1.7604900 | 397414 | 4655224 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53922-foto-08130-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53922-foto-08130-9-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54088 | Sepultures Santa Creu de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-santa-creu-de-montclar | Bolós, J.; Pagès, M. Les sepultures excavades a la roca a les rodalies de Serrateix. Dins Catalunya romànica XII, El Berguedà,. P. 530. | Prop del mas Santa Creu es troben diverses sepultures excavades a la roca. No s'han pogut localitzar, tot i que diversos autores les esmenten. | 08130-175 | Santa Creu de Montclar | A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. Les tombes es cobrien amb lloses de pedra encaixades. Aquest conjunt de sepultures no ha estat fruit de cap excavació arqueològica però poden haver patit intervencions furtives. Les referències històriques més antigues que s'han trobat del mas Santa Creu són al fogatge de 1497, que surt esmentat en Santacreu, i al de 1553 que esmenta a Joan Santacreu com un dels caps de casa de les vint famílies que aleshores poblaven Montclar de Berguedà. La casa devia tenir relació amb l'església propera, que sembla que no va ser mai parròquia i al segle XVIII quedà com a capella particular de la casa, ja que no s'esmenta ni tan sols com a sufragània de Sant Quintí. Tot i que no es conserven elements que denotin la seva antiguitat, l'estructura ens mostra una possible domus o casa forta que segurament seria coetània als inicis de l'església al segle X-XI. | 42.0284700,1.7440500 | 396031 | 4653700 | 08130 | Montclar | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 53933 | Sepultures del Serrat de cal Gabatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-del-serrat-de-cal-gabatx | BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. SERRA, R. (1992). La mort al Berguedà medieval. A L'Erol nº 38. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pas. 23-26. | Es troben en mal estat i molt tapades de vegetació | A la part superior del serrat de Cal Gavatx hi ha 4 sepultures excavades en la roca i molt properes entre elles. Desconeixem si hi ha altres, ja que la zona està molt plena de matolls que dificulten la visibilitat. Dues es troben en una codina que tanca un extrem del serrat, i les altres dues a la part interior. Totes orientades est-oest, de tipus banyera, amb els extrems lleugerament arrodonits i la capçalera més ample que els peus, amb una longitud aproximada de 190cm, tot i que hi ha una que deu ser infantil i que no amida més de 1m de longitud. Les dues excavades a la roca només conserven la meitat del perfil, ja que possiblement l'altra part estaria acabada amb lloses. Molt proper a aquest conjunt hi ha un grup de tines excavades a la roca. | 08130-20 | Serrat de Cal Gavatx | A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. Les tombes es cobrien amb lloses de pedra encaixades. Aquest conjunt de sepultures no ha estat fruit de cap excavació arqueològica, però poden haver patit intervencions furtives, ja que ens expliquen que els anys 1950 un veí havia recollit ossos en aquest indret. Desconeixem si aquest material es va dipositar en algun lloc. | 42.0197800,1.7454000 | 396128 | 4652734 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53933-foto-08130-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53933-foto-08130-20-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53958 | Fira dels Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dels-reis | BOLÒS, J. (2004) La contrada: unes vies que ens mostren el passat. A Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 21-23. CARRERAS CANDI, F. (1910) Geografia General de Catalunya. Província de Barcelona. Editorial Albert Martín, Barcelona. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. TORRAS, Cesar August (1922). Pirineu Català. Guia itinerari. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench. Barcelona. www.montclar.cat | XIX-XX | La fira es celebra per la diada de Reis a Montclar, i és una tradició molt arrelada i antiga. Des dels seus orígens es feia a la plaça del poble, al nucli, i era una fira bàsicament de bestiar. La bassa que hi ha al nucli podia servir per a abeurar als animals durant la celebració d ela fira. Actualment es fa a l'antic pla de l'Alzina, avui anomenat Firal dels Reis, i s'ha convertit en una fira que també mostra artesania popular, productes de la zona, maquinària agrícola, a més de bestiar, i és un esdeveniment molt concorregut per gent de quasi tota la comarca ja que a més és un esdeveniment social que provoca la trobada dels habitants del territori en un dia festiu. | 08130-45 | Firal dels Reis. Montclar | Al segle XII, a Montclar hi ha una activació de l'economia al territori, fet que es tradueix en la celebració de fires de comerciants que seran decisives en el desenvolupament de les viles. Montclar seria a l'edat mitjana un poble amb una economia bàsicament ramadera, com testimonia el pas del camí ramader i el fet que sigui un lloc de confluència de camins ja des de l'edat mitjana. Pasqual Madoz, al seu Diccionari de 1845, fa una descripció del poble de Montclar en la que diu que es celebra una fira el dia de Pasqua de Reis, molt concorreguda amb venda d'animals de tot tipus. També Carreras Candi el 1910, parla de la fira de bestiar el dia de Reis, així com César August Torras, el 1905 parla de la fira com un acte social al que hi concorren marxants de diferents llocs. Aquesta era una de les fires més importants de la comarca. On es feien transaccions de bestiar, principalment de llana, porcs, bous,.... Al migdia hi havia menjar amb focs a terra, amb el plat del dia 'fesols amb cansalada' i torrons d'Agramunt. Abans, l'endemà del dia 7, era la Festa Major amb ballades a la plaça i al vespre es feia reunió a l'Hostal per jugar a cartes. Actualment, es manté la celebració el dia 6 de gener, i també s'hi mostra maquinaria agrícola i vehicles, a més d'artesania popular, parades de turró i altres productes de la contrada, i es pot gaudir del típic esmorzar de botifarra i cansalada. | 42.0241700,1.7766100 | 398719 | 4653184 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53958-foto-08130-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53958-foto-08130-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53950 | Forn d'obra del Firal dels Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-firal-dels-reis | Daura, A., Galobart, J., Piñero, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. | Es troba quasi desaparegut | Forn d'obra o teuleria que es troba construït aprofitant un desnivell del terreny al costat del camí que porta de cal Nosa a Els Clots, a la zona del Firal dels Reis. Degut a que la mateixa obra és feta amb elements de fang, l'estat de conservació és dolent i manquen moltes parts de l'element. Es pot veure la cambra de combustió o fogaina, cambra semi-soterrada que conserva els dos arcs dels murs mitjaners de maó i que separava la volta que la cobria i que ha desaparegut. Al nivell superior hi hauria cambra de cocció, a la que s'accedia frontalment, tot i que no queden vestigis de les entrades ni de la cúpula que cobria el conjunt. L'interior de la cambra de combustió està plena de la runa i terra de la part superior del forn. A l'exterior hi ha restes de maons i teules. | 08130-37 | Firal dels Reis | Aquest forn donaria servei a alguna de les cases del voltant, segurament cal Nosa. Desconeixem els anys de funcionament, tot i que es tractaria d'un element d'entre els segles XIX-XX. | 42.0240900,1.7776100 | 398802 | 4653174 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53950-foto-08130-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53950-foto-08130-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54014 | Ca n' Iglésias Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-n-iglesias-vell | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX-XX | Es troba en ruïnes | Restes d'una antiga masia que es troba actualment en avançat estat de ruïna. S'identifica un únic volum amb planta rectangular del que resten fragments de poca alçada de paraments de paredat comú amb cantoneres de pedra escairada. | 08130-101 | Ca n' Iglésias Vell, zona El Vilar | Aquest mas el podem relacionar amb el molí de ca n' Iglésias, que es troba proper, al costat de la riera, i del que quasi no queden vestigis. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Iglésias, possiblement fent referència a la casa i al molí. | 41.9941100,1.7652500 | 397731 | 4649860 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54014-foto-08130-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54014-foto-08130-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54022 | Molí de ca n' Iglésias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ca-n-iglesias | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | De l'antic Molí de Ca n' Iglésias únicament resten fragments d'algun mur i restes del pou. Es troba ubicat al marge esquerre de la riera de Navel, uns 180m més avall de la confluència entre les Rieres de Navel i del Cassó i a prop d'una resclosa que hi ha al torrent. La densa vegetació impedeix la visibilitat de l'element. | 08130-109 | Zona El Vilar | Aquest molí el podem relacionar amb el mas de ca n' Iglésias, que es troba proper, al sud, i del que quasi no queden vestigis. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Iglésias, possiblement fent referència a la casa i al molí. | 41.9955100,1.7643800 | 397661 | 4650016 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54022-foto-08130-109-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54058 | Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa | Al nucli, entre l'església i l'Ajuntament, hi ha una antiga bassa de forma circular que queda tancada per quasi tot el seu perímetre per un mur de pedra d'uns dos metres d'alçada sobre el que s'ha posat una barana. Al voltant han crescut arbres i vegetació que en algunes èpoques de l'any creen un espai tancat i ombrívol. Té un accés obert a l'extrem sudest, obert al mur i amb uns graons que permeten baixar al centre de l'espai que actualment està sec. Al perímetre de la basa una graonada forma un banc seguit. | 08130-145 | Nucli de Montclar | Aquesta bassa es troba al costat del dipòsit i la font del Rector, i possiblement s'ompliria amb aigua de pluja i amb aigua d'aquesta font. La Fira de Reis s'havia fet anteriorment a la plaça del poble, i aquesta bassa s'utilitzaria com a abeurador pel bestiar que es comercialitzava a la fira. | 42.0184300,1.7650700 | 397755 | 4652560 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54058-foto-08130-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54058-foto-08130-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54058-foto-08130-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al costat de la font i dipòsit del Rector | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54053 | Cal Nan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nan | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XIX-XX | Aquesta casa era de les poques que estaven dempeus els anys 1960, abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. Es troba al costat de ca l'Armenter. Es va fer una rehabilitació a tot el conjunt els anys 1970. És una casa de planta baixa i dos pisos, coberta amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. És de paredat comú amb cantoneres ben escairades. Les obertures conserven les llindes i muntants de pedra. | 08130-140 | Carrer dels Horts | Aquesta casa era de les poques que es mantenien els anys 1960, abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0185800,1.7646400 | 397719 | 4652577 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54053-foto-08130-140-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment es diu can Armora. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54054 | Cal Armenter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-armenter | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XIX-XX | Aquesta casa era de les poques que estaven dempeus els anys 1960, abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. Es troba al costat de cal Nan. Es va fer una rehabilitació a tot el conjunt, enderrocant part de la casa per construir-la de nou. És una casa de planta baixa i dos pisos, coberta amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. És de paredat comú amb cantoneres ben escairades. Les obertures conserven les llindes i muntants de pedra. | 08130-141 | Carrer dels Horts | Aquesta casa era de les poques que es mantenien els anys 1960, abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0185500,1.7647000 | 397724 | 4652574 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54054-foto-08130-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54054-foto-08130-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | A finals del segle XIX s'anomenava Hermenter i a inicis del segle XX Manté. Actualment s'anomena can Monràs. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54049 | Cal Quet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quet | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII-XX | Edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada de teula àrab de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. Els murs són de paredat comú i cantoneres de pedra escairades, amb obertures amb llindes pedra. La porta principal és amb llinda de pedra. Aquesta casa va ser reformada amb la intervenció que es va fer al municipi els anys 1960-70 i es va convertir en habitatge conservant part dels tancament exteriors. Es troba adossada per la façana de ponent amb cal Cavallet i per la de llevant amb cal Perot Xic. | 08130-136 | Carrer de Baix | Aquesta casa era de les poques que es mantenien en bon estat abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. | 42.0183600,1.7644000 | 397699 | 4652553 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54049-foto-08130-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54049-foto-08130-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54052 | Can Jaumet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaumet | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII-XX | Edifici de planta baixa, pis i golfes, cobert amb teulada de teula àrab de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. Era una casa petita que es va ampliar després dels anys 1970 afegint un nous cos a ponent. Els murs són de paredat comú i cantoneres de pedra escairades, amb obertures amb llindes pedra. La porta principal és amb llinda de fusta. Aquesta casa va ser reformada amb la intervenció que es va fer al municipi els anys 1960-70 i es va convertir en habitatge conservant part dels tancament exteriors. Es troba a l'extrem nordoest del conjunt del nucli. | 08130-139 | Carrer de Baix | Aquesta casa era de les poques que estaven habitades els anys 1960, abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0185000,1.7645600 | 397713 | 4652568 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54052-foto-08130-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54052-foto-08130-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També s' anomena Cal Ventiola. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54042 | La Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fonda | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII-XIX | Antiga casa de planta baixa, pis i golfes sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a la plaça, a nord. Els murs són de paredat comú amb blocs de pedra tallada a les cantoneres. És una casa que fa paret amb cal Fité per la paret est. La façana principal presenta un portal de maó amb arc rebaixat i una finestra també amb muntants i llinda de maó. Al pis hi ha dos balcons amb muntants, llinda i ampit de pedra; i tres finestres petites al segon pis amb muntants de maó i llinda de fusta. La casa va ser rehabilitada després de la nova ocupació dels anys 1960. | 08130-129 | Plaça de Montclar | Aquesta casa era una de les que es conservaven al nucli abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70. Desconeixem el moment de construcció inicial d'aquesta casa, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII, i havia actuat com a fonda, ja que en alguna documentació s'anomena antiga Fonda Montclanesa, on també hi havia una sala de ball. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0180400,1.7646800 | 397722 | 4652517 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54042-foto-08130-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54042-foto-08130-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Sembla que al segle XVIII s'havia anomenat cal Camell, i els anys 1960 era l' Antiga Fonda. També es coneix com Can Bolós. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54045 | Les Ànimes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-animes | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVII-XX | Edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada de teula àrab de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre al carrer, a llevant. Els murs són de paredat comú i cantoneres escairades, amb obertures amb llindes de pedra. L'edifici té dues portes amb llinda de pedra, una porta la data 1630 gravada. Va ser reformat amb la intervenció que es va fer al municipi els anys 1960-70 i es va convertir en dos habitatges, conservant part dels tancament exteriors. Per la banda sud la casa es perllonga sobre el pas del Portalet, que deixa pas al camí que surt del nucli cap a El Riu i cap a Montmajor. | 08130-132 | Carrer del Portalet o del Riu, 11 i 12 | Aquesta casa es mantenia en dempeus abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVII, si fem cas a la data gravada a una llinda, tot i que podria provenir d'altra casa del nucli. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0179700,1.7642600 | 397687 | 4652510 | 1630 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54045-foto-08130-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54045-foto-08130-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54045-foto-08130-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54046 | Cal Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxant-1 | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII | Edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada de teula àrab de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre al carrer, a llevant. Els murs són de paredat comú i cantoneres escairades, amb obertures amb llindes de pedra. L'edifici té una porta amb llinda de pedra que té una inscripció gravada en la que s'intueix la data 176- i les sigles JHS. Va ser reformada amb la intervenció que es va fer al municipi els anys 1960-70, conservant part dels tancament exteriors i obrint el portal que permet el pas del camí Ral pel pas anomenat del Portalet, que deixa pas al camí que surt del nucli cap a El Riu i cap a Montmajor. | 08130-133 | Carrer del Portalet o del Riu, 13 | Aquesta casa es trobava en ruïnes abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII, si fem cas a la data gravada a una llinda, tot i que podria provenir d'altra casa del nucli. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0178500,1.7642500 | 397686 | 4652497 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54046-foto-08130-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54046-foto-08130-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54046-foto-08130-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54050 | Cal Peirot Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peirot-xic | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII-XX | Edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada de teula àrab de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. Els murs són de paredat comú i cantoneres de pedra escairades, amb obertures amb llindes pedra. La porta principal és amb llinda de pedra. Aquesta casa va ser reformada amb la intervenció que es va fer al municipi els anys 1960-70 i es va convertir en habitatge conservant part dels tancament exteriors. Antigament era una única casa, essent aquesta la zona de la cort i la casa principal la que s'anomena Perot Gran. Es troba adossada per la façana de ponent amb cal Quet i per la de llevant amb cal Perot Gran. | 08130-137 | Carrer de Baix | Aquesta casa es trobava en ruïnes abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. Junt a la casa contigua de cal Perot Gran formava una única casa. Aquí hi havia els estables. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0184000,1.7644200 | 397701 | 4652558 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54050-foto-08130-137-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També anomenada cal Pairot Xic o cal Perot Xic. Actualment s'anomena can Bes. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54051 | Cal Peirot Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peirot-gran | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII-XX | Edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada de teula àrab de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. Els murs són de paredat comú i cantoneres de pedra escairades, amb obertures amb llindes pedra. La porta principal és d'arc rebaixat de pedra. Aquesta casa va ser reformada amb la intervenció que es va fer al municipi els anys 1960-70 i es va convertir en habitatge conservant part dels tancament exteriors. Antigament era una única casa, essent aquesta la casa principal, mentre que la cort era a l'actual Perot Xic. Es troba adossada per la façana de ponent amb cal Perot Xic. | 08130-138 | Carrer de Baix | Aquesta casa es trobava en ruïnes abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. Junt a la casa contigua de cal Perot Xic formava una única casa. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0184500,1.7644500 | 397703 | 4652563 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54051-foto-08130-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54051-foto-08130-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També anomenada cal Pairot Gran o cal Perot Gran. Actualment s'anomena can Malvehy. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53966 | Circuns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/circuns | Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVIII-XX | S'està rehabilitant per fer turisme rural. | Conjunt format per un habitatge principal, diverses edificacions d'ús agropecuari i un edifici antic. L'edifici principal és d' inicis del XX, possiblement de 1930. És de planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. La façana principal és simètrica, amb portal flanquejat per dues finestres, balcons al primer i al segon pis, i petites obertures a les golfes. Els tancaments són de paredat comú amb carreus ben escairats a les cantonades, però la façana està arrebossada i pintada, amb els brancals de finestres de maó. L'edificació que acollia l'antiga masoveria és de planta baixa, pis i golfes. A la façana sud hi ha adossat un cos amb grans obertures mirant a sud, amb una porta amb pilar al mig que divideix dues obertures cobertes amb mig arc rebaixat, dos finestrals d'arc de mig punt al pis, i dues obertures rectangulars a les golfes. Està fet amb paredat comú. L'interior està dividit en tres crugies, la part que queda més al nord està coberta amb volta de pedra, mentre que la resta és de bigam. Hi ha diverses llindes amb dates gravades: 1786, 1787, 1635. Al costat d'aquest edifici hi ha un pou dins una estructura cilíndrica coberta amb cúpula de pedra. | 08130-53 | Coll de Ralic | Aquesta casa està situada dins del terme parroquial de Sant Pere de l'Esglasiola o Esglaiola. Es tracta d'una construcció del s. XVII, ampliada al s. XVIII (informació de l'IPAC). Al cadastre consta com a data de construcció l'any 1795. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856, tot i que en haver dos Circuns al municipi desconeixem quina de les dues és: Casa Circuns, Ramon Circuns; Casa Circuns, José Circuns. | 42.0052400,1.7976700 | 400433 | 4651057 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53966-foto-08130-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53966-foto-08130-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53966-foto-08130-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54056 | Llinda de cal Sastre Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-sastre-vell | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII | La data gravada està molt deteriorada | Llinda de pedra que s'ha aprofitat per a la porta principal de la casa. Té gravada la data 1757 i la creu sobre el calvari de forma simplificada al centre. | 08130-143 | Cal Gener. Nucli de Montclar | Aquesta llinda procedeix de l'antiga casa de cal Sastre Vell, o cal Sastret, que es trobava al solar actualment buit a la banda sud de la casa de cal Jené. El que quedava de la casa es va enderrocar els anys 1970, i actualment únicament resten les arrencades d'alguns murs que formen el tancament del jardí. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0184400,1.7649300 | 397743 | 4652561 | 1757 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54056-foto-08130-143-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54104 | Fons de fotografies de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-fotografies-de-montclar | XIX-XX | Conjunt de 23 fotografies antigues fetes al municipi de Montclar. Hi ha fotografies diverses, des de paisatge, fotos del nucli urbà i fotografies de grups de persones. | 08130-191 | Casa de la Vila s/n. 08614 Montclar | Aquestes fotografies van ser recopilades per Romà Giró que les ha cedit a l'Ajuntament de Montclar. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54104-foto-08130-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54104-foto-08130-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53920 | Bauma de l'home mort de Circuns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-lhome-mort-de-circuns | Castany, J. (1990). 'El megalitisme i les coves sepulcrals i d'hàbitat', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 113-165. Llorens, A.; Guerrero, Ll.; Lorenzo, J.I.; Lázaro, F. (1975). Cueva sepulcral del Home Mort de Circuns, Montclar (Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispano. Prehistoria, núm. 4. Madrid. Pp. 339-356. Llorens Solé, Antoni; Guerrero Sala, Lluís Antoni; Lorenzo Lizalde, José Ignacio (1976). Memoria preliminar de excavación de la cueva sepulcral del Home Mort de Circuns (Montclar, Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispánico. Prehistoria, núm. 5. Madrid. Pp. 247-252. Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225. | Aquesta bauma es troba situada en el límit dels termes municipals de Serrateix i Montclar. És un abric natural excavat en pedra arenisca, situat en la paret d'un braç rocós que demarca dues propietats. Les dimensions de l'abric son reduïdes, amb una amplada màxima de 120cm, 170cm de profunditat i 96cm d'alçada màxima. S'observa la presència de forats per al suport de bigues excavats en la visera de la balma. A l'interior hi ha una cata de 20cm de profunditat. La localització és difícil, ja que es troba en una zona de bosc i accidentada. La zona de l'entorn la podem considerar d'expectativa arqueològica, ja que possiblement hi hagi altres jaciments neo-eneolítics. | 08130-7 | Al sud del terme municipal | Bauma sepulcral col·lectiva que en el moment de la descoberta ja havia estat saquejada totalment. Es va realitzar una excavació d'urgència durant 15 dies del mes de maig de 1973 per membres del Museu de Solsona sota la direcció d'Antoni Llorens Solé. La descoberta va ser feta pel presbíter de Linya, que va recollir els ossos i va donar notícia de la troballa al Museu. Els arqueòlegs del Museu de Solsona van centrar la seva feina en la descripció del jaciment, en l'estudi planimètric i en la recollida d'alguns ossos i materials. Sembla que s'havien destruït uns 23 cranis i diverses parts d'esquelets que es van trobar apilonats en un racó de la balma. Es va recuperar pocs materials arqueològics, entre ells un fragment ceràmic, una punta de sílex, una dena de collar d'esteatita i una petxina univalva amb una incisió anular per a sostenir-la com a penjoll. L'estat de conservació de les restes òssies era molt dolent i fragmentat; a partir de les peces dentals es va constatar la presència de 18 individus, dels que una tercera part eren nens entre 0 i 7 anys; tot i que els arqueòlegs confirmen al menys 24. Els materials es van dipositar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 41.9920500,1.7876200 | 399580 | 4649604 | 08130 | Montclar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53920-foto-08130-7-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Fotografia antiga a: Llorens, A.; Guerrero, Ll.; Lorenzo, J.I.; Lázaro, F. (1975: 356). | 79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml