Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53984 | Pèsol negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pesol-negre | MASSANÉS, Toni (1997).La Cuina del Berguedà. Evolució i receptari. Fundació Alicia. | El pèsol negre és un llegum autòcton del Berguedà i de cultiu exclusiu al territori. La seva producció és reduïda i el fet que encara no hagi estat una varietat millorada genèticament li confereix unes característiques concretes i moltes vegades de difícil estandardització en processos culinaris. En fresc és un llegum amb tonalitats verdoses, marrons i violetes, que es ven sec. Botànicament parlant, el pèsol pertany a la família de les lleguminoses. Des del punt de vista nutricional té una composició semblant a la resta de llegums. L recepta tradicional de cuinar els pèsols negres és bullits, barrejats escorreguts amb la cansalada passada per la paella amb els seu suc. En alguns casos es posa per sobre l'all i julivert picats cru per sobre. | 08130-71 | Montclar | És un dels plats més freqüents i característics de la Fonda de Montclar. La mateixa família que regenta la fonda els va baixar de Montenisell, prop de Coll de Nargó, fa 35 anys i els cultiven a un camp proper al nucli urbà. El pèsol és un producte que es cultiva ja a molts indrets de la comarca, tot i que és molt freqüent a Gósol i La Pobla de Lillet. | 42.0177500,1.7646000 | 397715 | 4652485 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53984-foto-08130-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53984-foto-08130-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53960 | Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-quinti | AA.DD. . (1985) Catalunya Romànica. El Berguedà. Volum XII. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Buron, Vicenç. (1977) Esglésies romàniques catalanes. Artestudi, col. Materials, 1 Ed. Gavín, J.M. (1985) Inventari d'esglésies. Vol. 17, El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. P. 89. Vigué, Jordi; Bastardes, Albert. (1978) Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Artestudi, Barcelona. | XI-XIX | Es troba en semi ruïna | Església romànica d'una sola nau coberta amb volta de canó amb un absis semicircular cobert amb quart d'esfera i orientat a llevant. La coberta era de teula àrab a doble vessant, però està totalment esfondrada i únicament queden les arrencades del perímetre. Els murs interiors descarreguen prop de la capçalera sobre dos arcs de mig punt, i encarar resta molta part de l'antic arrebossat de calç amb lleus traces de policromia mural datada al segle XVI. A la nau, a prop de la capçalera i als murs laterals hi ha dos arcs, el de la dreta es va obrir per comunicar amb un nou cos exterior que configura la sagristia, de planta rectangular sobresortint de la nau de l'església i cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a l'eix de la nau. La porta de l'església és a migjorn, formada amb un arc de mig punt adovellat. A la façana de ponent, a l'extrem de la nau, hi ha un campanar d'espadanya que actualment només té un arc força malmès però que havia sigut de doble obertura, amb la columna central recolzada sobre el carener de la teulada. No es conserven les campanes. La mateixa façana té el mur del tester que sobresurt lleugerament respecte al nivell general de la teulada, en l'amplada del campanar. En la mateixa façana hi ha una finestra amb un únic arc. La segona obertura es troba al centre de l'absis, també una finestra de doble esqueixada d'arc de mig punt; exteriorment l'absis té una cornisa que recorre el perímetre per sota l'arrencada de la teulada. El parament és divers depenent del sector, tot i que majoritàriament és de carreus petits disposats en filades regulars molt visibles a la zona de l'absis i del tester, en altres punts es veuen afegits possiblement degut a alguna campanya de reformes de l'edifici original. Resten també fragments de l'arrebossat extern. Al costat de l'església hi ha un edifici amb estructura de masia que feia funcions de rectoria. | 08130-47 | Enclavament de Sant Quintí | Sufragània de Sant Martí de Montclar i dins el bisbat d'Urgell, documentada des del segle XI. L'any 1020, en una venda feta per Guinedella a un tal Ramon, d'un alou al terme del castell d'Avià, al lloc de Clarà, citant com un dels límits d'aquest alou l'església de Sant Quintí (et de meride ad ipsa eclesia sancti Quintini) (AA.VV., 1985: 320). El segle XVIII mantenia el seu lligam amb la parroquial. Actualment resta sense culte i es troba en semi ruïna. El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona conserva una lipsanoteca (núm. 295) provinent d'aquesta església i de caire força rudimentari. A l'Arxiu Diocesà de Solsona es conserva el Llibre o manual de comptes donats per la priora de Sant Quintí, Mariana Ribera alias Pujol, el 1673. El Llibre o manual de comptes, 1673, per les obres de Sant Quintí, fet per Josep Soler masover de la casa de Sant Quintí. El Llibre de Baptismes i defuncions 1567-1652 de Sant Martí de Montclar i sufragània de Sant Quintí. | 42.0441600,1.8070500 | 401270 | 4655368 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53960-foto-08130-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53960-foto-08130-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53960-foto-08130-47-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54048 | Cal Cavallet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cavallet | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. Sancristòful Ballaró, Jaume (1996). La guerra civil a Montclar (memòries, 1936-1497). Els llibres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XVIII-XX | Edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada de teula àrab de doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, a l'antic hort. Els murs són de paredat comú i cantoneres de pedra escairades, amb obertures amb llindes pedra. La porta principal es va obrir nova fa uns anys, és d'arc rebaixat. Aquesta casa va ser reformada amb la intervenció que es va fer al municipi els anys 1960-70 i es va convertir en habitatge conservant part dels tancament exteriors. Es troba adossada per la façana de llevant amb cal Quet. | 08130-135 | Carrer de Baix | Sembla que el 1763 aquesta casa es deia cal Riera, posteriorment Caballet i ara es diu Cavallet. D'aquesta casa era fadristern Ramon Riba, que fou president del Comitè de Montclar el 1937. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0183200,1.7643800 | 397697 | 4652549 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54048-foto-08130-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54048-foto-08130-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53925 | Molí de La Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-tor | Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVII-XX | Es troba en ruïnes | Actualment queden pocs murs de l'antic edifici que es troba en ruïnes. Era un edifici d'estructura clàssica cobert amb teulada a dues aigües de teula àrab i carener perpendicular a la façana de ponent. Estava distribuït en planta baixa i pis, a la planta superior s'allotjava l'escairador i el casal moliner, prop de la bassa que recollia l'aigua del torrent de la font calenta, i al cos inferior hi havia l'obrador de les moles, l'estable i el magatzem, i a sota, a un nivell inferior, el carcau. Es conserven traces d'arrebossat antic a les façanes, carreus de pedra a les cantoneres i als brancals de les obertures, així com diversos fragments de moles, algunes reaprofitades en el parament dels murs. A l'exterior i adossats a l'obrador hi ha la bassa i el pou amb el que es provocava el salt, que és circular. | 08130-12 | Riera de Montclar o del Casó | Sembla que aquest molí va ser construït al segle XVII, i que era explotat pels propietaris de la veïna masia de la Tor que l'ampliaren al segle XIX, incorporant-hi el molí escairador. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Molino de la Tor, Salvador Vilar. Es mantingué actiu fins després de la guerra civil el 1939 i les teules s'aprofitaren en altres construccions, factor que n'accelerà la degradació. | 42.0022900,1.7594700 | 397265 | 4650775 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53925-foto-08130-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53925-foto-08130-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53925-foto-08130-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Les coordenades són aproximades degut a que la zona es troba molt plena de bardisses i és de difícil accés. La riera de Montclar en aquesta zona també s'anomena del Casó.Les fotografies estan extretes del Pla Especial Catàleg de Masies i Cases Rurals de Montclar, 2015. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53939 | Mola de molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-moli | Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVII-XIX | Està molt rodada | Mola circular tallada en pedra sorrenca que es troba bastant deteriorada, tot i que conserva el forat d'encaix central. Es tracta de la mola sotana d'un molí fariner. La documentem perquè sembla que va ser portada dels entorns del molí de La tor, i per tant, que podria haver format part d'aquest molí. | 08130-26 | La Tor | Sembla que aquest molí va ser construït al segle XVII, i que era explotat pels propietaris de la veïna masia de la Tor que l'ampliaren al segle XIX, incorporant-hi el molí escairador. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Molino de la Tor, Salvador Vilar. Es mantingué actiu fins després de la guerra civil el 1939 i les teules s'aprofitaren en altres construccions, factor que n'accelerà la degradació. | 42.0140900,1.7537100 | 396807 | 4652092 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53939-foto-08130-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53939-foto-08130-26-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54055 | Font i dipòsit del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-diposit-del-rector | Al costat de la bassa, darrera del cementiri, hi ha la estructura d'un dipòsit que té adossada una font. El dipòsit es troba dins una edificació de planta quadrada, fet amb paredat i cantoneres de maó, cobert amb cúpula semiesfèrica de base quadrada. Té una única portella oberta a la paret de migdia. A la mateixa façana hi ha una aixeta i un abeurador de pedra que formen una font. | 08130-142 | Nucli de Montclar | Sembla que aquest dipòsit s'ompliria amb aigua provinent de la font dels Racons, propera al nucli. Servia pel regadiu dels horts del rector, al costat de l'església. | 42.0183300,1.7650600 | 397754 | 4652549 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54055-foto-08130-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54055-foto-08130-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53927 | La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-5 | XIX-XX | Masia de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de planta baixa, planta pis i golfes, sota teulada. Els murs són de paredat comú de pedra, amb carreus escairats a les cantonades de la part de tramuntana de la casa, i de maó a la part sud. Es veu clarament que la casa va ser ampliada tardanament amb un cos afegit a migdia, de la mateixa amplada que la casa antiga; mentre que a la façana nord es va afegir un cos d'una sola planta, la meitat cobert amb teulada d'un vessant i formant un cobert, i l'altre meitat que forma una terrassa. La façana principal és orientada a migdia i de composició simètrica amb portal a la planta baixa central, i balcó al pis, amb totes les llindes i brancals de maó massís. | 08130-14 | Al sud del terme municipal | Segons el cadastre els anys 1920 es devia fer l'ampliació de migdia, la resta de l'edifici pot correspondre a una petita casa per les tasques agrícoles de finals del segle XVIII o inicis del XIX. | 41.9964100,1.7601100 | 397309 | 4650121 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53927-foto-08130-14-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53952 | Els Racons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-racons | XIX-XX | Aquesta casa forma part d'un conjunt agrícola junt a diversos coberts i estables. La casa és un edifici petit, de planta rectangular cobert amb teulada de teula àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. L'obra és de pedra de diferents mides i amb les cantoneres ben tallades tot i que molt irregulars. Té planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal simètrica, amb una porta central d'arc escarser de maó i una finestra a cada banda, al pis hi ha un balcó central i dues finestres, totes amb muntants i llindes de maó. Té un cos annex a la façana oest, amb la part de la primera planta en pedra i la resta de maó, formant un assecador obert al pis i coberta de teula d'un vessant amb aiguavés a l'exterior. | 08130-39 | Pla de Montclar | Segons el cadastre aquesta casa data del 1900, tot i que podria ser una mica anterior, d'inici o mitjans del segle XIX, per l'estructura general. | 42.0187800,1.7705300 | 398207 | 4652592 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53952-foto-08130-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53952-foto-08130-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54073 | Camí de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-quinti | Bolòs, J. (2004) La contrada: unes vies que ens mostren el passat. A Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 21-23. | X-XXI | Alguns trams no es conserven | El camí surt de Montclar en direcció nordest travessant la zona dels plans i el Firal dels Reis fins a la carretera de Casserres, la creua i es dirigeix cap a Sant Quintí de Montclar. | 08130-160 | Sant Quintí de Montclar | Segons Jordi Bolós el camí de Montclar cap a Sant Quintí és un dels camins antics del territori i tindria origen en un limes romà, és a dir, un dels límits que marcaven les centúries, antiga organització del territori (Bolòs i altres, 2004). | 42.0200700,1.7692100 | 398100 | 4652737 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54073-foto-08130-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54073-foto-08130-160-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53914 | Santa Creu de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-de-montclar | Baraut, Cebrià (1978). Les actes de consagració d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII), 'Urgellia', vol. 1, pàg. 103. Bolós, J. (2006) Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV). Fundació Noguera. Bolós, J. (1983) Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1983. Buron, Vicenç (1977) Esglésies romàniques catalanes. Barcelona: Artestudi Ed. Gavín, J.M. (1985) Inventari d'esglésies. Vol. 17, El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. P. 88. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Vigué, Jordi i Bastardes, Albert (1978) Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Artestudi, Barcelona. VVAA. (1985) Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII-XIX | Aquesta església es troba al veïnat del Casó, al que pertanyen les cases Santa Creu, La Vila, el Cassó i casa Gua, que agrupa la part del municipi que és situada al nord del marge oest de la riera de Montclar, no gaire lluny de la carretera que porta a Montmajor. Està situada en un pla envoltat de camps de conreu, al costat de la masia Santa Creu. Limita a llevant per la Rasa del Casó i a ponent pel Pedró de Muntanyà. És una església d'origen romànic, d'una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada feta de rajola i rematada per un absis semicircular ample cobert amb quart d'esfera a llevant i més baix que la nau. El parament és de carreus de pedra de dimensions molt irregulars i unida amb morter. La porta d'entrada s'obre la façana lateral de ponent, és un arc de mig punt adovellat. A l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada de petites dimensions. La coberta exterior és a dues aigües amb teula àrab i ràfec de teules. Conserva un campanar d'espadanya d'un sol ull sobre la façana de tramuntana, amb una campana i una creu de ferro que remata la part superior del campanar, de factura més moderna. En aquesta façana s'obre una rosassa circular. El seu interior és molt senzill, amb les parets enguixades. L'absis és tapat per un envà, darrere el qual hi ha la sagristia. Al lloc on hi havia d'haver l'arc triomfal hi ha un arc matusser, apuntat, i segat pel cantó que hi ha la porta d'entrada a la sagristia. El terra és de rajola vermella. De l'antiga construcció d'època romànica no queda pràcticament res, ja que l'absis es devia fer molt tardanament tot i que és probable que la seva base sigui pre-romànica. | 08130-1 | Rasa del Casó, Santa Creu | Santa Creu de Montclar es troba situada dins l'antic comtat de Berga, molt a prop del seu límit occidental amb el comtat d'Urgell i la Vall de Lord. Possiblement l'església s'integrà al terme del castell de Montclar el segle XIV. La notícia més antiga sobre l'església i el lloc és de l'any 983 i consta com a propietat, juntament amb masos, terres i vinyes i també el seu cementiri i límits, del monestir de Sant Llorenç prop Bagà en l'acta de consagració d'aquesta església (Et in Monte Claro, ecclesiam sancte Crucis, cum ipsos masos, terras et vineas et cum cimiterio, et exiis et regresiis earum...). Situada en una zona on el monestir de Santa Maria de Serrateix tenia molts dominis, és esmentada sovint en la documentació del segle XI com un dels límits de les propietats de la casa de Serrateix; els anys 1025, el 1030 i el 1045 l'església de Santa Creu de Montclar termeneja amb molts béns cedits pietosament a Santa Maria de Serrateix. L'any 1050 Adalais donà a aquest monestir un alou al lloc de Correà, al comtat d'Urgell, alou que tenia com a límits Montmajor i la seva església, el lloc de Tolosa i l'església de Santa Creu. El 1075, Guillem Eremir ven al monestir de a Santa Maria de Serrateix un alou al comtat de Berga en els llocs de Montmajor, Montclar, Santa Creu de Montclar i Correà. (ACS, Pergamins de Santa Maria de Serrateix, núm. 96): Et est ipsum alode in comitatum Bergitano, in locum que vocant Monte Maiore sive in Monte Claro et Sancte Cruce et Churrizano, et abet affrontaciones de una parte in rivo de Anavel et de IIª in Cherol et de IIIª in collo Tolose vel Curriza et de IIIIª in ecclesia Sancte Cruce. L'església no devia ésser mai parròquia, almenys no surt esmentada com a tal en la visita al deganat de Berga de l'any 1312. Possiblement depenia de Sant Martí de Montclar, parroquial del lloc, malgrat ésser propietat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. El segle XVIII ja no s'esmenta, ni tan sols com a sufragània, la qual cosa fa pensar que quedà com a capella particular de la casa veïna del mateix nom. Avui l'església resta sense culte, tot i que s'hi diu missa per Santes Creus. | 42.0286100,1.7441200 | 396037 | 4653716 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53914-foto-08130-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53914-foto-08130-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53914-foto-08130-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Per accedir cal demanar-ho a la casa. | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53974 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-0 | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 41-42. Briones, M.; Santacreu, J. ( ) Goigs i devoció popular. A L'Erol, núm. 23, p. 17-36. | Els goigs de Sant Martí, bisbe de Tours que s'utilitzaven a Montclar són els mateixos que s'utilitzaven a altres parròquies del Berguedà. El goig està escrit en un document mida foli i imprès amb tinta negra. Té una garlanda d'ornamentació geomètrica i floral que emmarca el document: a la part superior el títol i advocació (Goigs del gloriós Sant Martí, Bisbe de Tours, que's venera en les parroquials Iglesias de Avià, Brocá, Cambrils, Capolat, Correá, Joval, la Corriu, La Nou, Lladurs, Llanera, Montclar, PuigReig, Pegarolas, Riner, Saldes, Sellés, y en las sufragànies de Coforp de Espinalbet, Boatella de Palmerola, El Puig de Gisclareny y Tantellatge de Lluellas en lo bisbat de Solsona), al centre la imatge del sant, i a la part inferior el text del goig, l'oremus i una advertència del Bisbe. No hi ha marca d'impremta, data, ni autor. | 08130-61 | Església de Sant Martí de Montclar | Sant Martí es celebra l'onze de novembre. Aquest sant va néixer a Pannònia vers l'any 316, de pares gentils. Va deixar la milícia per fer-se deixeble de sant Hilari de Poitiers. Després d'una etapa eremita, va fundar el primer monestir d'Occident, Ligugé, on va fer vida monàstica sota la direcció de sant Hilari. Després va ser ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours. Va adoctrinar el clergat i va evangelitzar els pobres. Va morir l'any 397, essent el primer no màrtir venerat com a sant. La devoció a Sant Martí a la Catalunya vella s'explica pel fet que els carolingis el veneraven i erigien una capella a tots els cims que conquerien. És patró dels soldats, teixidors i fabricants tèxtils. A Catalunya era protector dels que tractaven amb cavalls, mules i altre bestiar de ferradura i de peu rodó, els forjadors i manyans. Diu la tradició que Sant Martí també va ajudar els catalans en la seva lluita contra els sarraïns. Són moltes les esglésies dedicades a aquesta devoció a la Catalunya Vella, i concretament al Berguedà. | 42.0184600,1.7653700 | 397780 | 4652563 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53974-foto-08130-61-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54024 | El Rentador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rentador-1 | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | La zona coneguda com el Rentador és una zona de pas del torrent de la rasa del Casó que discorre entre el Casó i ca l'Anton. L'aigua queda canalitzada i recull també les aigües de la font del rentador que es troba en aquest indret. | 08130-111 | Rasa del Casó | Possiblement hi hauria alguna casa en aquesta zona, ja que s'esmenta al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Rentador, Fernando Serra. | 42.0247100,1.7531000 | 396774 | 4653272 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54024-foto-08130-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54024-foto-08130-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54059 | Pica a Parcerissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-a-parcerissa | XVI-XVII | Pica de pedra de forma paral·lelepipèdica que presenta una bora amb un galze per encaixar una tapa, segurament de fusta. La pedra, en ser sorrenca, es troba en mal estat i es trenca a capes. | 08130-146 | Casa Parcerissa | Possiblement es tractés de la pica per guardar l'oli de la casa veïna cal Parcerissa. | 42.0179300,1.7651900 | 397764 | 4652504 | 08130 | Montclar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54059-foto-08130-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54059-foto-08130-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54059-foto-08130-146-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53944 | Pou de El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-el-pla | El pou de la casa El Pla es troba al costat de la casa, en un camp de conreu, a la banda nord. És una estructura exempta de planta circular amb una part exterior de forma cilíndrica de quasi 2m d'alçada construïda amb carreus de pedra en part arrebossat i coberta de lloses de pedra que forma una coberta plana i lleugerament apuntada al mig feta per aproximació de filades. Té una obertura de forma rectangular amb ampit de maó, que permet l'obtenció de l'aigua a través del forat del pou, i que actualment es troba tancada amb portella de fusta. El pou interior és vertical i en part excavat a la roca, amb la part superior de pedra. A banda i banda de l'ampit hi ha dos ampits horitzontals que sobresurten i que serveixen per recolzar les galledes. Encara està actiu. | 08130-31 | El Pla de Montclar | Possiblement aquest pou s'obriria en alguna de les ampliacions de la casa, entre els segles XVII i XIX, tot i que podria ser anterior. | 42.0198500,1.7736900 | 398471 | 4652708 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53944-foto-08130-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53956 | Pou de El Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-el-riu | El pou de la casa el Riu es troba davant la façana de llevant de la casa. És una estructura exempta de planta circular amb una part exterior de forma cilíndrica de quasi 2m d'alçada construïda amb carreus de pedra i coberta de lloses de pedra que forma una cúpula feta per aproximació de filades. Té una obertura de forma rectangular amb ampit de pedra amb un galze, que permetia l'obtenció de l'aigua a través del forat del pou, que és vertical i en part excavat a la roca. A banda i banda de l'ampit hi ha dues pedres horitzontals que sobresurten i que servirien per recolzar les galledes, i a la part inferior, dos graons permeten un accés més fàcil. Encara està actiu ja que té aigua, però no en ús. | 08130-43 | El Riu | Possiblement aquest pou s'obriria en alguna de les ampliacions de la casa, entre els segles XVII i XIX, tot i que podria ser anterior. | 42.0183300,1.7623700 | 397531 | 4652552 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53956-foto-08130-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53956-foto-08130-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53956-foto-08130-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54016 | Casa Nova de l'Escobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-lescobet | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX | Antiga casa rural enrunada de la qual se'n conserva només el tancament del perímetre fins a nivell de planta baixa, així com les restes del tancament d'un cobert annex. El primer amb paredat comú i carreus de mida gran ben escairats a la cantonada i el segon amb paredat comú i maó massís a les cantonades. Actualment una part de l'antiga casa s'aprofita com a estable i s'ha cobert amb una coberta metàl·lica. | 08130-103 | Serrat de la Casanova | Podria ser la casa que surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Nova, Pedro Costa, tot i que ens inclinem a pensar que no es tracta d'aquesta casa, sinó de a Casanova del Pujol. L'estructura ens mostra un edifici que podria haver estat edificat al segle XIX. | 42.0039500,1.7750000 | 398554 | 4650941 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54016-foto-08130-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54016-foto-08130-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53941 | Molí de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sant-ponc | Bolós, J. ; Nuet, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona. Riu, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. Sancristòful Ballaró, Jaume (1996). La guerra civil a Montclar (memòries, 1936-1497). Els llibres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XIV-XX | Es troba en ruïnes. | Queden pocs vestigis de l'antic molí fariner de Sant Ponç ubicat al peu de la riera de Montclar, entre la riba dreta de la riera i el camí que des de Berga baixava fins a Cardona per dins de la vall de la riera de Montclar o de Navel. Era un molí amb bassa i pou, del que es conserven vestigis de la bassa, el rec i l'antiga resclosa medieval al llit de la riera. El que resta de l'edifici està totalment colgat de vegetació i només s'observa algun mur de la bassa, fet amb carreus de pedra escairada de grans dimensions i posada a trenca junt, formant una paret paral·lela a la riera. A l'extrem de la bassa hi ha el cup de planta circular fet amb carreus similars. Possiblement era un edifici d'estructura clàssica, cobert a dues aigües, refet al segle XVII i del que resta algun fragment de paret, un amb una porta d'arc escarser de maó. | 08130-28 | Riera de Montclar, Baga del Molí de Sant Ponç | Per les restes conservades de la resclosa els seus orígens podrien ser medievals, gòtic de finals del segle XIII o inicis del XIV, que al segle XVII es reconstruís amb un casal moliner. Possiblement era el molí del castell de Montclar, que posteriorment fou explotat per la masia de Sant Ponç que li donà nom. Fou abandonat a començaments del segle XX, ja que consta que l'any 1936 estava abandonat el molí. | 42.0259100,1.7626300 | 397565 | 4653394 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53941-foto-08130-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53941-foto-08130-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53941-foto-08130-28-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53942 | Resclosa del Molí de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-sant-ponc | Bolós, J. ; Nuet, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona. Riu, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. Sancristòful Ballaró, Jaume (1996). La guerra civil a Montclar (memòries, 1936-1497). Els llibres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XIV-XV | Sols resten els forats de l'antiga resclosa. | A la llera i laterals de la riera de Montclar, en una zona rocosa, es conserven els forats excavats a la roca que servien per posar els troncs verticals de l'antiga resclosa medieval, així com també els forats d'un petit pont de fusta que serviria per travessar la riera en aquest punt. La resclosa portava l'aigua a la bassa i des d'aquesta es produïa el salt a través d'un pou, provocant l'energia que movia el molí fariner. Els forats de la resclosa són quasi quadrangulars i formen una filera de al menys 12 forats, així com el corresponent al tornapuntes del canal; aquesta tipologia de resclosa correspon a la baixa edat mitjana. | 08130-29 | Riera de Montclar, Baga del Molí de Sant Ponç | Per les restes conservades de la resclosa els seus orígens podrien ser medievals, gòtic de finals del segle XIII o inicis del XIV, que al segle XVII es reconstruís amb un casal moliner. Possiblement era el molí del castell de Montclar, que posteriorment fou explotat per la masia de Sant Ponç que li donà nom. Fou abandonat a començaments del segle XX, ja que consta que l'any 1936 estava abandonat el molí. | 42.0261200,1.7628600 | 397584 | 4653417 | 08130 | Montclar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53942-foto-08130-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53942-foto-08130-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53942-foto-08130-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54017 | Cal Salla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salla | Es troba enrunada | Cal Salla era una antiga masia ubicada sobre un turó, de la que únicament queden les ruïnes dels paraments. Els murs són de paredat comú amb carreus ben escairats a les cantonades de la planta baixa, i de maó massís a la planta superior. L'estat de les ruïnes no permeten esbrinar com seria la planta ni la coberta. | 08130-104 | Baga de cal Salla, zona Les Sitges | No s'ha trobat informació històrica d'aquesta casa. | 42.0041900,1.7814800 | 399091 | 4650960 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54017-foto-08130-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54017-foto-08130-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54017-foto-08130-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54023 | Cal Taulé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-taule-0 | XIX-XX | Està en ruïnes. | Les restes d'aquesta antiga casa es troben al costat del camí de Ca l'Isidró a Ca l'Anton, al costat d'una bassa, en un pla envoltat de camps de conreu de secà que limita amb la Rasa del Casó. Resta un volum de planta rectangular d'una sola planta que havia estat cobert amb te7ulada a doble vessant. Només resten algunes alçades dels murs de tancament, que són de paredat comú amb cantoneres de pedra. | 08130-110 | Cal Taulé | No s'ha trobat documentació històrica d'aquet edifici, tot i que el topònim podria indicar que hauria format part d'una possible teuleria. | 42.0247000,1.7519100 | 396675 | 4653272 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54023-foto-08130-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54023-foto-08130-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53967 | Rectoria de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-montclar | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. | XVII-XX | L'edifici de la rectoria es troba a llevant de l'església, obert a la plaça. És un edifici de planta baixa i dos pisos superiors amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal que s'obre a sudoest. El parament és de carreus de pedra de grans dimensions disposats en fileres i units amb morter, amb les cantoneres de blocs ben escairats. Les obertures són més aviat escasses i petites, destacant algunes espitlleres en planta baixa, un balcó al primer pis cobert amb una teuladeta a doble vessant. La porta que s'obre a migdia és d'arc rebaixat i està coberta amb un balcó que sobresurt de la façana i que forma una eixida al pis coberta amb teulada a doble vessant i barana de fusta. A la façana de nordest hi ha afegida una altra eixida que forma un porxo en planta baixa amb quatre obertures en arc de mig punt i una galeria al pis amb barana de fusta i coberta amb teulada a un vessant amb desaiguat exterior. A la porta principal hi ha la data 1767 i a una finestra del pis 1778. Alguns espais interiors de la planta baixa estan coberts amb volta rebaixada de maó. | 08130-54 | Montclar | No hi ha dades històriques conservades específiques de la rectoria, però tenint en compte les dates gravades a les llindes d'algunes obertures, l'edifici seria construït entre finals del segle XVII i XVIII, ja que hi ha dates de 1767 i 1778. L'any 1972 es va fer una restauració de l'edifici, i a finals del segle XX es va arranjar l'interior. La rectoria s'esmenta a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Helisabet Serra i Mn. Gabriel Bosch a la Rectoria, tot i que desconeixem si es tracta d'aquest edifici o d'altre anterior. També es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona una llibreta de les collites de la rectoria de Montclar d'entre 1831 i 1847. | 42.0182700,1.7654600 | 397787 | 4652542 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53967-foto-08130-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53967-foto-08130-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53967-foto-08130-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54001 | Cal Boatà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boata | Es troba en ruïnes | Casa de planta rectangular que es troba al peu d'un antic camí que actualment acaba a cal Peraire. Resten part dels murs perimetrals que ens deixen veure una casa de dimensions considerables, que devia ser de planta, pis i golfes sota teulada que seria a doble vessant. No es conserven elements remarcables, tot i que es distingeix clarament un edifici fet en diferents fases, que la construcció era amb pedra i amb cantoneres ben escairades i dividida en tres crugies perpendiculars al carener de la teulada. | 08130-88 | La Devesa | No es disposa d'informació històrica d'aquesta casa, però si que sabem que el 1994 ja estava en ruïnes. | 42.0196600,1.7553600 | 396953 | 4652708 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54001-foto-08130-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54001-foto-08130-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54000 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-10 | XIX-XX | La Caseta forma part d'un conjunt amb la Casa Gran i altres coberts, es troba sobre una elevació, el serrat de la Casa Gran, que domina part de la vall de la riera de Montclar. És de planta quadrada amb una cantonada en xamfrà ja que segueix la traça del camí, cobert amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Està ubicada en un desnivell del terreny i una part de la casa es troba semisoterrada per la banda nord, metre que pel sud queda a nivell. Façana principal d'estructura simètrica amb porta d'entrada al primer pis, al que s'accedeix per una escala exterior. Les obertures son petites i algunes conserven llindes de pedra. En general ha estat rehabilitada però conservant els murs exteriors de pedra amb cantoneres ben escairades. | 08130-87 | Veïnat del Casó | No disposem de documentació que ens permeti saber la cronologia d'aquesta casa, tot i que està relacionada amb algun moment històric de la Casa Gran, possiblement com a masoveria en l'època d'auge agrícola del segle XVIII. | 42.0301400,1.7535300 | 396818 | 4653874 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54000-foto-08130-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54000-foto-08130-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54000-foto-08130-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53994 | Ca l'Anton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanton | XIX-XX | No té teulada. | La casa forma part d'un conjunt de diferents coberts en diferents estats de conservació. La casa es troba en mal estat, ja que no conserva la teulada i està en procés de restauració. És un edifici de planta rectangular, que havia estat cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de planta baixa i dos pisos, el segon tota teulada, feta en pedra de diferents mides i amb algunes cantoneres escairades. La major part de les obertures estan envoltades de maó, tot i que hi ha alguna amb llinda de pedra. La façana principal presenta la porta descentrada i dues finestres a cada pis. Hi ha un cos afegit per la banda de llevant que amplia part de l'edifici. A l'interior es conserva part dels graons de l'escala. No conserva altres elements d'interès. | 08130-81 | Veïnat del Casó | No disposem d'informació històrica d'aquesta casa, tot i que per l'estructura podria tractar-se d'un edifici de finals del XVIII amb modificacions a finals del XIX. | 42.0233500,1.7533600 | 396793 | 4653120 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53994-foto-08130-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53994-foto-08130-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53915 | Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu | Bolós, J. (2006) Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV). Fundació Noguera. Bolós, J. (1983) Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1983. Iglésias, J. (1991).. El Fogatge de 1497, estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives Casajoana. Barcelona. Iglésias, J. (1979).. El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajoana. Volum I. Barcelona. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. | XV - XVI | La casa de Santa Creu forma part d'un conjunt d'edificacions, amb cossos annexes i l'església. És una casa de planta baixa i dos pisos, el segon sota teulada de teula àrab i a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. És una casa amb planta quasi quadrangular, i d'estructura molt massissa i compacta. La façana principal, molt modificada, queda tancada per un baluard i un cobert, al que s'accedeix a traves d'una portalada moderna. Presenta, a la banda esquerra, una obertura a la planta baixa, una eixida al primer pis i una obertura al segon pis, totes amb llinda de fusta; metre que la banda dreta tots els pisos són massissos i amb una finestra al pis. L'obra és en pedra amb cantoneres i muntants de les finestres ben tallades. La façana nord-est mostra que la casa va ser ampliada amb posterioritat pel costat sud, així com la presència d'un contrafort; mostra una composició simètrica amb quatre finestres per pis, totes amb llindes de fusta. La resta de façanes són massisses i amb alguna obertura. A llevant d ela casa hi ha l'església romànica de Santa Creu. | 08130-2 | Rasa del Casó, Santa Creu | Les referències històriques més antigues que s'han trobat són al fogatge de 1497, que surt esmentat en Santacreu, i al de 1553 que esmenta a Joan Santacreu com un dels caps de casa de les vint famílies que aleshores poblaven Montclar de Berguedà. La casa devia tenir relació amb l'església propera, que sembla que no va ser mai parròquia i al segle XVIII quedà com a capella particular de la casa, ja que no s'esmenta ni tan sols com a sufragània de Sant Quintí. Tot i que no es conserven elements que denotin la seva antiguitat, l'estructura ens mostra una possible domus o casa forta que segurament seria coetània als inicis de l'església al segle X-XI. | 42.0284700,1.7440500 | 396031 | 4653700 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53915-foto-08130-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53915-foto-08130-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53915-foto-08130-2-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Per arribar cal prendre el camí de Montclar al costat del camp de futbol de les Alzines en direcció al nucli de Montclar, i a 370 metres prendre el camí de l'esquerra en direcció a la Santa Creu. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54062 | Pedró de El Muntanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-el-muntanya | Galera Pedrosa, A. (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A Novell, tardor 1996, Manresa. Pp. 21-28. Riu, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pas. 65- 87. | A peu de l'antic camí Ral de Cardona o Strata Kardonensis, al límit entre Montlcar i L'Espunyola hi ha un bloc de pedra que podria ser la base d'una creu de terme. És un bloc de forma cilíndrica tallat en pedra, d'aproximadament 90cm de diàmetre i 0,60 d'alçada, amb un forat de forma quadrada tallat al centre, on segurament s'emplaçaria una antiga creu. Suposem que és la base d'una creu de terme degut a que s'ha conservat el topònim de pedró a la topografia. | 08130-149 | Nord del terme, límit amb l'Espunyola | Les creus de terme es disposaven a les cruïlles de camins importants o a l'entrada de poblacions. Aquesta creu indica el pas del camí Ral de Cardona o strata kardonensis. La strata Kardonense eren els camins públics que portaven fins al castell dels Cardona i que trobem documentada al menys des del segle X. Una d'aquestes vies era el camí de la sal, la via salinaria. La documentació més antiga on s'esmenta és l'acta de consagració de de l'església de Sant Joan de Montdarn, el 922. El camí que tractem aquí és el que des de Cardona portava cap a Berga a través de la vall de la riera de Navel. Aquest camí es van mantenir intacte essent un dels principals eixos de comunicació fins a la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar el Pla General de carreteres. | 42.0283600,1.7393700 | 395643 | 4653694 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54062-foto-08130-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54062-foto-08130-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54062-foto-08130-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Desconeixem la cronologia d'aquest element. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53982 | Trobada de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-caramelles-0 | XX | Des del 1974 es reprenen les cantades de caramelles, que encara es porten a terme. Es fa una cantada a la plaça en sortir de missa de 12, acompanyades d'algunes ballades i de ball de bastons. La cantada de caramelles es fa el dilluns de Pasqua, coincidint amb el Vot de Sant Sebastià. Es fa una trobada dels grups de caramelles de Casserres, L'Espunyola i Montmajor. | 08130-69 | Montclar | Les cantades de caramelles van iniciar-se a Catalunya al segle XVI. Segons Joan Amades al Berguedà era costum acompanyar les caramelles amb un terrabastall de petards o trets d'escopetes, i tant sols cantaven els homes. Els distintius dels caramellaires són la camisa blanca, faixa i barretina vermelles, espardenyes de vetes i un mocador de colors al coll. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53982-foto-08130-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53949 | Cal Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soleia | XVIII | La casa es troba sense ús i malament conservada. | Masia de petites dimensions que es troba al mig d'una zona de camps de conreu. L'edifici és de planta rectangular, amb teulada a doble vessant de teula àrab amb ràfec a tot el volt suportat pel vol de les bigues de la coberta, i carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. L'obra és en pedra de diferents mides i amb les cantoneres ben escairades. La casa està situada en una feixa natural, que salva el desnivell entre el camp de conreu i el camí, i això fa que a la façana nord la planta baixa quedi soterrada. La façana és asimètrica, amb dues portes, un balcó sobre la porta que està més centrada amb el carener i dues finestres de diferent mida amb llindes i brancals de pedra. La llinda del balcó té inscrita la data 1771. L'estructura és de planta baixa i pis sota teulada, dividida en tres crugies. Adossat a la façana de llevant hi ha un cobert amb la base de pedra i el mur del pis en maó; adossades a aquest cos hi ha les gàbies dels conills. A l'extrem nord-oest i a una distància de 15 metres hi ha una bassa. I al costat de ponent hi ha les restes d'un tancament d'obra ceràmica i d'un pilar de formigó. | 08130-36 | Baga de Montclar | La única informació que tenim d'aquesta casa és la data que proporciona la llinda, que és la mateixa que s'esmenta al cadastre, per tant és una casa construïda en l'època d'auge agrícola de finals del segle XVIII. | 42.0262000,1.7723200 | 398367 | 4653414 | 1771 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53949-foto-08130-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53949-foto-08130-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54064 | El Roc de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-de-les-bruixes | El Roc de les Bruixes està format per un conjunt de dos grans blocs de pedra que es troben inclinats i amb la superfície superior plana, un en front de l'altre. Sembla que es va partir en dos fragments fa pocs anys. | 08130-151 | Sota la casa Cabirols | La tradició local explica que la pedra tapa un forat on hi vivien unes bruixes. També la tradició diu que els pagesos de la zona van cremar les bruixes perquè estaven cansats que fessin ploure cada dia. | 42.0181200,1.7437000 | 395985 | 4652551 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54064-foto-08130-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54064-foto-08130-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El conjunt es troba al peu del camí que porta des del nucli de Montmajor a la casa Cabirols, situada al límit entre els termes de Montclar i Montmajor. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54101 | Tina de Cal Parcerissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-parcerissa | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. | XVII-XVIII | Es conserva un fragment de la paret | Fragment d'una antiga tina que es trobava adossada a la façana nord de la casa i de la que resta l'arrencada dels murs i la part adossada a la casa on s'intueix la forma circular de l'antiga tina que tenia una alçada total superior als dos metres. La tina estava dins un edifici que actualment no existeix, del que resten les primeres filades dels murs, i la boixa resta oberta a l'interior de la casa, a la planta baixa al lloc on hi havia el celler. Era una tina circular i possiblement folrada interiorment amb cairons ceràmics, tot i que l'obra externa és de paredat. | 08130-188 | Cal Parcerissa | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient (BALLBÉ, 1993) que era circular. El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals, i a Montclar resten molts vestigis d'aquest conreu. | 42.0177700,1.7651700 | 397762 | 4652487 | 08130 | Montclar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54101-foto-08130-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54101-foto-08130-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54101-foto-08130-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53924 | Tina de la granja de La Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-granja-de-la-tor | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | Es troba molt tapada per bardisses. | Tina excavada en una codina de roca exempta que es troba al sud de la granja de La Tor, a l'extrem del camp de cultiu. És una tina amb una boca d'aproximadament 180cm, circular i que no té encaixos al perímetre de la boca, únicament un seguit de forats circulars a l'exterior on es podria recolzar una tapa. A la part baixa de la codina, a la banda de ponent, hi ha oberta una boixa consistent en un forat circular a la roca, per on s'extreia el líquid, i que resta eixamplat per la part exterior de la roca. La profunditat total del cup pot ser de quasi 2m. A l'interior hi creixen bardisses, fet que dificulta la seva visió. | 08130-11 | Granja de La Tor | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. La tipologia d'aquesta tina és més senzilla que d'altres de la zona, fet que ens porta a pensar que pot ser més antiga. | 42.0146700,1.7494500 | 396455 | 4652161 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53924-foto-08130-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53924-foto-08130-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53924-foto-08130-11-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54103 | Tina del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-verdaguer | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. | XV-XVII | Abans d'arribar a la casa del Verdaguer, a l'esquerra del camí que accedeix des del Firal dels Ries, trobem una tina excavada a la roca de planta circular, situada sobre una superfície de roca lleugerament elevada del seu entorn. | 08130-190 | El Verdaguer | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. La tipologia d'aquesta tina és més senzilla que d'altres de la zona, fet que ens porta a pensar que pot ser més antiga. | 42.0292000,1.7686200 | 398066 | 4653752 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54103-foto-08130-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54103-foto-08130-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54103-foto-08130-190-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La informació sobre aquesta tina ens la va proporcionar Romà Giró. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54096 | Tina de la Casa Gran o de la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-casa-gran-o-de-la-caseta | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estudis del Bages i l'Àmbit de Recerques del Berguedà. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | XIV-XVI | Es troben mig colmatades de terra i cobertes de vegetació. | En un aflorament de roca proper a la Casa Gran i davant de la Caseta hi ha una tines excavades a la roca que actualment es troben envoltades de vegetació. La tina és de planta circular i té al costat un segon recipient ovalat que era el follador i al que s'obre la boixa. Queden tancades per un pany de paret en el que resten els encaixos de les bigues que suportaven una teulada que havia cobert el conjunt. Davant d'aquest grup hi ha una segona tina dins una estructura de murs de pedra que s'explica a altra fitxa. | 08130-183 | Casa Gran | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. La Casa Gran és un edifici que ens recorda el mas torre característic dels segles XII-XIII de caràcter defensiu, i que ha sofert poques modificacions. Tot i que la casa no surt directament a cap documentació antiga, en desconèixer el topònim inicial o el propietari, no sabem quina de les esmentades als fogatges és aquesta. | 42.0297900,1.7538100 | 396841 | 4653835 | 08130 | Montclar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54096-foto-08130-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54096-foto-08130-183-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Fotografies de les tines sense vegetació de Corominas (2017: 203). | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54098 | Tina de la Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-casa-gran | Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estudis del Bages i l'Àmbit de Recerques del Berguedà. | Es troba en ruïnes | Davant el camp que es troba a l'altre banda del camí de la Casa i Gran i la Caseta. És una estructura de planta quadrangular, situada al peu d'un camp i al costat d'un marge, de la que resten les quatre parets que tanquen l'espai amb una alçada de un metre i mig, l'obertura de la porta oberta a migdia. Els murs són de pedra, amb cantoneres ben tallades, i amb algunes filades disposades en opus spicatum. Dins l'estructura hi ha una tina circular excavada a la roca que actualment es troba plena de terra i tapada de vegetació. | 08130-185 | La Casa Gran | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. La Casa Gran és un edifici que ens recorda el mas torre característic dels segles XII-XIII de caràcter defensiu, i que ha sofert poques modificacions. Tot i que la casa no surt directament a cap documentació antiga, en desconèixer el topònim inicial o el propietari, no sabem quina de les esmentades als fogatges és aquesta. | 42.0296700,1.7537400 | 396835 | 4653822 | 08130 | Montclar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54098-foto-08130-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54098-foto-08130-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54098-foto-08130-185-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La cronologia és dubtosa, ja que l'únic element de datació és el mur disposat en opus spicatum i la mateixa tina. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54091 | Tina de Circuns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-circuns | XVII-XVIII | Es troben enrunades | Al costat d'unes tines excavades a la roca hi ha les restes d'una estructura en la que hi havia una tina moderna que havia estat folrada amb cairons ceràmics i que estava dins una estructura feta amb paredat i carreus de pedra dels que queda la part inferior dels murs. Actualment el conjunt està en ruïnes. | 08130-178 | Circuns. Coll de Ralic | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. Desconeixem el moment de construcció d'aquestes tines, ja que no es conserva documentació, però segurament poden datar de finals del segle XVII i com a continuació de les antigues tines medievals que hi ha al costat, quedant abandonades en el moment en que perdessin utilitat. La casa de Circuns és una construcció del segle XVII. | 42.0056200,1.7965400 | 400340 | 4651101 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54091-foto-08130-178-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es troben al costat del camí, a ponent de la casa Circuns de Coll de Ralic. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54078 | Tines de Circuns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-circuns | Informació de la existència de les tines facilitada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà. | XIV-XVI | Part es troben enrunades | El conjunt de tines de Circuns està format per una tina circular d'uns dos metres de diàmetre, tallada a la roca però que està colmatada. Al costat hi ha una altra rectangular també tallada i més petita que podria correspondre a la pica de recepció del most. | 08130-165 | Circuns. Coll de Ralic | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. Desconeixem el moment de construcció d'aquestes tines, ja que no es conserva documentació, però segurament poden datar de finals de l'edat mitjana, quedant abandonades en el moment en que perdessin utilitat. La casa de Circuns és una construcció del segle XVII. | 42.0056200,1.7965400 | 400340 | 4651101 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54078-foto-08130-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54078-foto-08130-165-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es troben al costat del camí, a ponent de la casa Circuns de Coll de Ralic. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53931 | Tines de Les Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-les-sitges | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | Conjunt format per dues tines excavades en una roca exempta que es troba que es troba ponent de la casa Les Sitges, sobre un gran bloc de roca que es troba a l'extrem sud d'un turó i separat d'aquest un metre i mig aproximadament, de manera que queda un passadís estret entre mig. En aquest bloc hi ha excavades dues tines circulars, que tenen dues boixes obertes a la base de la roca i a la banda del passadís. Els dos recipients es troben un al costat de l'altre; una medeix 260cm de diàmetre i l'altre 180cm, amb una profunditat d'uns 200 cm. Tots dos recipients tenen un encaix que forma un cèrcol rebaixat a tot el perímetre de la boca que servia de graonet pel brescat i altres externs per tal de encaixar una tapa de fusta. Les boixes són un forat a la roca i una d'elles està centrada en un encaix tallat de forma rectangular amb encaixos, ja que segurament estaria tapada amb una portella. L'accés a les tines només era possible a través d'una passera de fusta des del la roca de davant, tot i que possiblement el passadís on s'obren les boixes estaria cobert per un sostre de fusta, ja que resten encaixos i algun graó que ajudaria a salvar el desnivell. | 08130-18 | Les Sitges | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. Desconeixem el moment de construcció d'aquestes tines, ja que no es conserva documentació, però segurament poden datar de finals de l'edat mitjana, quedant abandonades en el moment en que perdessin utilitat. El topònim Les Sitges el trobem a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Pere Serramalera a Les Sitges. Aquest fet ens pot indicar que aquestes sitges ja es trobaven actives al segle XVI. | 42.0097700,1.7778100 | 398796 | 4651583 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53931-foto-08130-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53931-foto-08130-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53931-foto-08130-18-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El topònim del paratge i del mas és modern, i l'ha pres d'aquestes tines pròximes, com passa a altres llocs. Aquestes sitges queden dins un tancat en el que hi ha bestiar i si es vol accedir cal demanar permís. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53929 | Tina de Vilariquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vilariquer | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | S'omple d'aigua de la pluja. | A ponent de la casa Vilariquer i després de travessar un camp de cultiu, hi ha una superfície rocosa on es troba una tina excavada a la roca. Al costat hi ha un pal de la llum. És una tina de forma ovoide, de considerables dimensions, ja que deu fer uns 2m de diàmetre màxim i que en el moment de fer la fitxa es trobava plena d'aigua de pluja. Es distingeixen dos espais a l'interior, una part en forma circular que és la més profunda i que acomplia les funcions a la que es destinava, i una altra part que forma una graonada excavada a la roca i que permet l'accés a l'interior i per buidar la rapa que restaria al fons. Suposem que té boixa, però no és visible des de l'exterior a l'extrem de la roca, tot i que podria ser que es fes el buidat directament des de la boca amb portadores. | 08130-16 | Vilariquer | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. | 42.0112300,1.7444400 | 396035 | 4651786 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53929-foto-08130-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53929-foto-08130-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53929-foto-08130-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53934 | Tines del Serrat de cal Gabatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-serrat-de-cal-gabatx | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estudis del Bages i l'Àmbit de Recerques del Berguedà. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | Es troben mig tapades de vegetació | Conjunt format per dues tines excavades en una roca que es troba al sudest del serrat de cal Gavatx, en una zona amb força vegetació. Les tines estan excavades sobre un gran bloc de roca, són dos recipients circulars, un al costat de l'altre i que tenen dimensions similars, uns 180 cm. La profunditat no es pot apreciar ja que es troben parcialment plenes de terra, però és superior als 150 cm. Tots dos recipients tenen un encaix al perímetre de la boca per tal de encaixar una tapa de fusta. A la banda sud dels dos recipients hi ha un desnivell de la roca d'aproximadament 1,5 metres d'alçada, on s'obre la boixa per on es buidaven les tines, i que està formada per un simple forat a la roca. Actualment es troben molt tapades de vegetació i hi creix un arbre dins una d'elles. | 08130-21 | Serrat de Cal Gavatx | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. | 42.0202000,1.7465000 | 396220 | 4652779 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53934-foto-08130-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53934-foto-08130-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53934-foto-08130-21-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Corominas (2017: 206).També se les han anomenat Tines de Sabaters, ja que es troben properes a aquesta casa. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53955 | Tina de El Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-el-riu | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | Tina excavada en una codina de roca que es troba davant la façana principal de la casa El Riu, entre el cobert de la façana i el camí a Montmajor. És una tina amb una boca d'aproximadament 160cm de diàmetre, circular i que no té encaixos al perímetre de la boca. No es distingeix la boixa a la part baixa de la codina, ja que la part exterior ha quedat reomplerta de sediments de terra i vegetació. La profunditat total del cup pot arribar als 2m, tot i que no podem esbrinar el total degut a que es troba tapada amb terra i a l'interior hi creixen bardisses, fet que dificulta la seva visió total. | 08130-42 | El Riu | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. | 42.0184600,1.7621300 | 397511 | 4652567 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53955-foto-08130-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53955-foto-08130-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53955-foto-08130-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53957 | Tina de la riera de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-riera-de-montclar | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | XVII-XIX | Tina excavada en una codina de roca que es troba al costat de la carretera que porta del nucli de Montclar a Montmajor, després de la casa El Riu i en el punt on la riera de Montclar passa per sota la carretera. És una tina amb una boca circular d'aproximadament 180cm de diàmetre, que no té un galze a una part del perímetre de la boca per recolzar una tapa anomenada brescat, on es xafava el raïm i s'escolava el líquid cap a l'interior de la tina. No es distingeix la boixa a la part baixa de la codina, que deu obrir-se a la banda de la riera, a llevant, ja que la part exterior queda tapada amb vegetació. La profunditat total del cup pot arribar als 2m, tot i que no podem esbrinar el total degut a que es troba reomplerta en part amb terra i a l'interior hi creixen bardisses, fet que dificulta la seva visió total. | 08130-44 | Carretera de Montclar a Montmajor | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. | 42.0194300,1.7606800 | 397393 | 4652676 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53957-foto-08130-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53957-foto-08130-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53957-foto-08130-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També s'ha anomenat Tina del Riu, però en haver una altra davant la casa que ja té aquest nom, hem preferit anemonar-la de la riera de Montclar. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54079 | Tina del Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-casalot | Informació de l'existència facilitada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà. | XIV-XVI | Tina solitària en una feixa de conreu. Es troba propera a les restes d'un antic casalot de possible origen medieval, ja que als voltants de les restes s'ha trobat ceràmica medieval que ajuda a datar el conjunt. | 08130-166 | Serrat de cal Virrei | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Desconeixem el moment de construcció d'aquestes tines, ja que no es conserva documentació, però segurament poden datar de finals de l'edat mitjana, quedant abandonades en el moment en que perdessin utilitat. Les dimensions de la tina ens fan pensar que es podria tractar del follador, i que possiblement a prop hi hagi un recipient de majors dimensions que no s'ha localitzat. | 41.9897600,1.7919900 | 399939 | 4649345 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54082 | Tina de cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-pere | Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estudis del Bages i l'Àmbit de Recerques del Berguedà. | XIV-XVI | Tina excavada en pedra que es troba al costat de la casa de cal Pere, a la banda esquerra de la casa tocant l'era. És una tina excavada a la roca, circular, i que té una pica d edecantació a un nivell inferior, on dóna la boixa. | 08130-169 | Cal Pere | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Desconeixem el moment de construcció d'aquestes tines, ja que no es conserva documentació, però segurament poden datar de finals de l'edat mitjana, quedant abandonades en el moment en que perdessin utilitat. | 42.0175300,1.7577500 | 397147 | 4652469 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54082-foto-08130-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54082-foto-08130-169-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La primera informació de l'existència de la tina va ser facilitada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà, a partir del treball dels germans Corominas.Fotografies de Corominas (2017: 199). | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54080 | Tina de El Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-el-sola | COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. | XIV-XVI | Es va obrir per fer una bassa | Al costat del mur de ponent de la casa de El Solà es conserven les restes d'una bassa que recollia les aigües de la teulada. La bassa es va fer aprofitant una tina excavada a la roca, de planta circular i que es va ampliar per l'extrem nord. Encara es pot apreciar part del tancament de paret de roca en forma semicircular. | 08130-167 | El Solà | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient (BALLBÉ, 1993) que era circular. Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat fins al segle XVIII en aquesta zona del Berguedà. | 42.0113300,1.7660700 | 397826 | 4651771 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54080-foto-08130-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54080-foto-08130-167-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54081 | Tina de cal Salla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-salla | COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. | XIV-XVI | En mal estat de conservació | Restes d'una antiga tina excavada a la roca que es troba davant de la casa de cal Salla. Degut a l'erosió s'ha trencat una part de les parets de contenció i la tina està bolcada. | 08130-168 | Serrat de Cal Salla, zona Les Sitges | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient (BALLBÉ, 1993) que era circular. Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat fins al segle XVIII en aquesta zona del Berguedà. | 42.0042200,1.7816600 | 399106 | 4650963 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54081-foto-08130-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54081-foto-08130-168-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53969 | Camí Ral de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-cardona-0 | Galera Pedrosa, A. (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A Novell, tardor 1996, Manresa. Pp. 21-28. Riu, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pas. 65- 87. | X-XIX | Alguns trams del traçat no es conserven. | A Montclar es creuen dos camins Rals: el de Berga a Solsona, i el de Berga a Cardona; era un punt de confluència on s' unien els camins de les comarques del Berguedà, el Solsonès, el Bages i Osona. Actualment resten alguns trams d'aquests camins, ja que una part s'ha utilitzat per fer passar les carreteres actuals, i altra part s'ha perdut en llaurar els camps i modificar les rutes. En els trams que es conserva, el camí fa aproximadament entre 2 i 3 m d'ample, i es manté aquesta amplada en tot el seu recorregut. El que portava a Cardona passava pel nord del terme, més amunt de cal Capçana venint de Pla de Caus i enfilava cap a Montmajor, d'aquí baixava a la riera de Navel i seguia paral·lel a la riera fins a Cardona. Un altre ramal travessava el nucli d'est a oest, era el camí que des de Berga passant per Casserres portava a Montmajor i Solsona. | 08130-56 | Montclar | La strata Kardonense eren els camins públics que portaven fins al castell dels Cardona i que trobem documentada al menys des del segle X. Els camins Rals eren camins públics utilitzats per les comunicacions generals i de més trànsit que posaven en comunicació poblacions importants. Eren patrimoni de la corona i construïts a expenses seves. A més dels camins Rals hi havia d'altres camins secundaris que unien pobles i llocs i que es van convertir en camins més importants a força d'utilitzar-los. Gran part d'aquests camins es van mantenir fins ben entrat el segle XX, essent substituïts per carreteres que conservaren alguns traçats. Un dels camins més transitats ja des de l'Edat Mitjana era el Camí Ral de Cardona, que unia les poblacions de Berga i Cardona (Strata Kardonensis), documentada al menys des del segle X (Riu, 1985). Aquest camí des de Cardona seguia la riera de Navel de Cardona a Sant Joan de Montdarn, passant pel terme de Montclar amb el límit amb l'Espunyola, al nord. Generalment als camins hi havia serveis propers, com els hostals o hospitals que es trobaven a prop de grans nuclis habitats i en els camins més importants. També una important via era el camí de la sal, la via salinaria, que fa el mateix recorregut. La documentació més antiga on s'esmenta és l'acta de consagració de de l'església de Sant Joan de Montdarn, el 922. Aquest camí es van mantenir intacte essent un dels principals eixos de comunicació fins a la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar el Pla General de carreteres. | 42.0377100,1.7476800 | 396346 | 4654722 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53969-foto-08130-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53969-foto-08130-56-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54089 | Balma Fosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-fosca | Fotografia de Panoramio (petjades). | Balma o bauma situada al peu del torrent anomenat rasa de Cal Fàbregas. Forma una cavitat allargada, d'uns tres metres de profunditat que ha estat formada per l'erosió de l'aigua del torrent en un vessant rocós. Per l'interior de la balma circula l'aigua del torrent que ha produït formacions rocoses al paviment de la balma i que li proporcionen una singularitat paisatgística. No hi ha restes visibles de que hagués estat habitada en algun període històric. | 08130-176 | Clot de les Barraques o Torrent de cal Fàbregas | La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca. Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 42.0021000,1.8047200 | 401012 | 4650700 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54095 | Premsa de ca n' Iglésias Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-ca-n-iglesias-vell | XVII-XVIII | Es troba fragmentada | Fragment d'una antiga premsa de raïm que es troba al costat d'una tina. El que queda és un bloc de pedra amb un encaix vertical que seria per fixar la base de la premsa. | 08130-182 | Ca n' Iglésias Vell, zona El Vilar | La premsa s'utilitzava per premsar el raïm que després es dipositava a la tina, tot i que es podia fer una primera premsada amb els peus sobre el brescat que es situava a la boca de la tina. Possiblement la premsa es muntava sobre la base de pedra en l'època en que s'havia d'utilitzar. | 41.9941000,1.7660500 | 397797 | 4649858 | 08130 | Montclar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54095-foto-08130-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54095-foto-08130-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54095-foto-08130-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54097 | Contrapès de premsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa | Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Antics testimonis de la vinicultura al Berguedà i comarques veïnes. A L'Erol núm. 131. P. 22-25. Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estudis del Bages i l'Àmbit de Recerques del Berguedà. | XIV-XV | Queda la meitat d'un antic pes d'una antiga premsa de biga pedra. Està fragmentat per la meitat, però es pot observar l'enacaix del cargol en un lateral. | 08130-184 | Les Sitges | La premsa s'utilitzava per premsar el raïm que després es dipositava a la tina, tot i que es podia fer una primera premsada amb els peus sobre el brescat que es situava a la boca de la tina. Possiblement aquest fragment s'utilitzés per premsar el raïm que es mantenia a les tines properes. | 42.0096400,1.7828100 | 399210 | 4651563 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54097-foto-08130-184-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La datació és aproximada.Fotografies de Corominas (2017: 77). | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53945 | El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-0 | IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIII-XIV | Casa de planta quadrangular que forma part d'un conjunt amb diversos annexes de diferents èpoques. L'edifici principal, format per l'habitatge, és de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab i amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sudest. L'estructura és de planta baixa, pis i golfes sota teulada, feta amb pedra comú i cantoneres ben escairades. La façana és simètrica tot i que té un cos afegit a l'esquerra, té un portal adovellat al centre i un balcó al pis, i finestres amb muntants i llindes de pedra amb inscripcions. Els cossos adossats a la façana sudoest tenen coberta de teula àrab però més baixos que el cos principal. A la banda nord hi ha un altre coberts afegir d'una sola planta. | 08130-32 | El Pla de Montclar | La notícia més antiga de la masia el Pla la trobem esmentada al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, que entre els 20 caps de casa de Montclar, fogatja a Bernardi Serra al Mas Pla. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Gabriel Vila, que era batlle en aquell moment, vivia a Lo Pla. El 1602 Miquel de Tamarit, senyor del Castell de Montclar, fa establiment a Bernat Vila, pagès habitant al Mas del Pla, al terme de Montclar (ACB, fons Família de Gironella). La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: casa Plan, Ramon Serra. Per tant ens trobem amb una casa amb origen medieval amb modificacions en diverses èpoques. | 42.0195600,1.7738300 | 398482 | 4652675 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53945-foto-08130-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53945-foto-08130-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53945-foto-08130-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cultiven pèsol negre. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc