Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54104 | Fons de fotografies de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-fotografies-de-montclar | XIX-XX | Conjunt de 23 fotografies antigues fetes al municipi de Montclar. Hi ha fotografies diverses, des de paisatge, fotos del nucli urbà i fotografies de grups de persones. | 08130-191 | Casa de la Vila s/n. 08614 Montclar | Aquestes fotografies van ser recopilades per Romà Giró que les ha cedit a l'Ajuntament de Montclar. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54104-foto-08130-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54104-foto-08130-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54103 | Tina del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-verdaguer | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. | XV-XVII | Abans d'arribar a la casa del Verdaguer, a l'esquerra del camí que accedeix des del Firal dels Ries, trobem una tina excavada a la roca de planta circular, situada sobre una superfície de roca lleugerament elevada del seu entorn. | 08130-190 | El Verdaguer | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. La tipologia d'aquesta tina és més senzilla que d'altres de la zona, fet que ens porta a pensar que pot ser més antiga. | 42.0292000,1.7686200 | 398066 | 4653752 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54103-foto-08130-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54103-foto-08130-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54103-foto-08130-190-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La informació sobre aquesta tina ens la va proporcionar Romà Giró. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54101 | Tina de Cal Parcerissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-parcerissa | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. | XVII-XVIII | Es conserva un fragment de la paret | Fragment d'una antiga tina que es trobava adossada a la façana nord de la casa i de la que resta l'arrencada dels murs i la part adossada a la casa on s'intueix la forma circular de l'antiga tina que tenia una alçada total superior als dos metres. La tina estava dins un edifici que actualment no existeix, del que resten les primeres filades dels murs, i la boixa resta oberta a l'interior de la casa, a la planta baixa al lloc on hi havia el celler. Era una tina circular i possiblement folrada interiorment amb cairons ceràmics, tot i que l'obra externa és de paredat. | 08130-188 | Cal Parcerissa | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient (BALLBÉ, 1993) que era circular. El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals, i a Montclar resten molts vestigis d'aquest conreu. | 42.0177700,1.7651700 | 397762 | 4652487 | 08130 | Montclar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54101-foto-08130-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54101-foto-08130-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54101-foto-08130-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54100 | Roure de El Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-el-riu | Entre la casa de El Riu i els coberts que es troben a la banda de ponent, hi ha un roure de grans dimensions, aproximadament el tronc a la part mitja fa uns tres metres de perímetre. A la base del tronc hi ha un forat. | 08130-187 | El Riu | 42.0184900,1.7621700 | 397515 | 4652570 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54100-foto-08130-187-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54099 | Roca dels Morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-dels-morts | Al peu del camí que surt del nucli pel Portalet i que porta a la casa El Riu i Montmajor, a la banda de sota de la carretera i a prop de la tanca d'aquesta en un indret en que la tanca queda dividida per permetre el pas del camí, hi ha un roc de grans dimensions amb la cara superior horitzontal. | 08130-186 | Montclar | Degut a que el cementiri de Montclar es troba al nucli i situat en un lloc elevat respecte a les cases de l'entorn, la gent que vivia a l'altre banda del riu en direcció a Montmajor, quan duia les despulles d'algú que s'havia mort, descansava a meitat del camí que era tan dret, en aquesta pedra plana abans de fer la darrera pujada fins al nucli. | 42.0185000,1.7634300 | 397619 | 4652570 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54099-foto-08130-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54099-foto-08130-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54098 | Tina de la Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-casa-gran | Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estudis del Bages i l'Àmbit de Recerques del Berguedà. | Es troba en ruïnes | Davant el camp que es troba a l'altre banda del camí de la Casa i Gran i la Caseta. És una estructura de planta quadrangular, situada al peu d'un camp i al costat d'un marge, de la que resten les quatre parets que tanquen l'espai amb una alçada de un metre i mig, l'obertura de la porta oberta a migdia. Els murs són de pedra, amb cantoneres ben tallades, i amb algunes filades disposades en opus spicatum. Dins l'estructura hi ha una tina circular excavada a la roca que actualment es troba plena de terra i tapada de vegetació. | 08130-185 | La Casa Gran | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. La Casa Gran és un edifici que ens recorda el mas torre característic dels segles XII-XIII de caràcter defensiu, i que ha sofert poques modificacions. Tot i que la casa no surt directament a cap documentació antiga, en desconèixer el topònim inicial o el propietari, no sabem quina de les esmentades als fogatges és aquesta. | 42.0296700,1.7537400 | 396835 | 4653822 | 08130 | Montclar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54098-foto-08130-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54098-foto-08130-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54098-foto-08130-185-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La cronologia és dubtosa, ja que l'únic element de datació és el mur disposat en opus spicatum i la mateixa tina. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54097 | Contrapès de premsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa | Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Antics testimonis de la vinicultura al Berguedà i comarques veïnes. A L'Erol núm. 131. P. 22-25. Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estudis del Bages i l'Àmbit de Recerques del Berguedà. | XIV-XV | Queda la meitat d'un antic pes d'una antiga premsa de biga pedra. Està fragmentat per la meitat, però es pot observar l'enacaix del cargol en un lateral. | 08130-184 | Les Sitges | La premsa s'utilitzava per premsar el raïm que després es dipositava a la tina, tot i que es podia fer una primera premsada amb els peus sobre el brescat que es situava a la boca de la tina. Possiblement aquest fragment s'utilitzés per premsar el raïm que es mantenia a les tines properes. | 42.0096400,1.7828100 | 399210 | 4651563 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54097-foto-08130-184-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La datació és aproximada.Fotografies de Corominas (2017: 77). | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54096 | Tina de la Casa Gran o de la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-casa-gran-o-de-la-caseta | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estudis del Bages i l'Àmbit de Recerques del Berguedà. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | XIV-XVI | Es troben mig colmatades de terra i cobertes de vegetació. | En un aflorament de roca proper a la Casa Gran i davant de la Caseta hi ha una tines excavades a la roca que actualment es troben envoltades de vegetació. La tina és de planta circular i té al costat un segon recipient ovalat que era el follador i al que s'obre la boixa. Queden tancades per un pany de paret en el que resten els encaixos de les bigues que suportaven una teulada que havia cobert el conjunt. Davant d'aquest grup hi ha una segona tina dins una estructura de murs de pedra que s'explica a altra fitxa. | 08130-183 | Casa Gran | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. La Casa Gran és un edifici que ens recorda el mas torre característic dels segles XII-XIII de caràcter defensiu, i que ha sofert poques modificacions. Tot i que la casa no surt directament a cap documentació antiga, en desconèixer el topònim inicial o el propietari, no sabem quina de les esmentades als fogatges és aquesta. | 42.0297900,1.7538100 | 396841 | 4653835 | 08130 | Montclar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54096-foto-08130-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54096-foto-08130-183-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Fotografies de les tines sense vegetació de Corominas (2017: 203). | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54095 | Premsa de ca n' Iglésias Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-ca-n-iglesias-vell | XVII-XVIII | Es troba fragmentada | Fragment d'una antiga premsa de raïm que es troba al costat d'una tina. El que queda és un bloc de pedra amb un encaix vertical que seria per fixar la base de la premsa. | 08130-182 | Ca n' Iglésias Vell, zona El Vilar | La premsa s'utilitzava per premsar el raïm que després es dipositava a la tina, tot i que es podia fer una primera premsada amb els peus sobre el brescat que es situava a la boca de la tina. Possiblement la premsa es muntava sobre la base de pedra en l'època en que s'havia d'utilitzar. | 41.9941000,1.7660500 | 397797 | 4649858 | 08130 | Montclar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54095-foto-08130-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54095-foto-08130-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54095-foto-08130-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54094 | Tina de ca n' Iglésias Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-ca-n-iglesias-vell | RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | XVII-XVIII | Està quasi en ruïnes tot i que es conserva el cup. | Tina de planta circular situada a un lloc elevat a prop de l'antiga casa de ca n' Iglésias Vell. Els murs són de blocs de pedra i la part interior del cup està arrebossada amb morter de calç, ja que possiblement estaria folrat amb cairons ceràmics. A la boca de la tina hi ha un galze a tot el cèrcol formant un graó que servia per a recolzar el brescat de fusta. La major part del cup està ple de terra i no podem saber l'alçada total. Es troba situada en un desnivell del terreny, de forma que la boixa s'obriria a la part inferior i es podria recollir el vi resultant per baix. Es troba malmesa i falta part dels murs. Suposem que podria estar coberta. | 08130-181 | Ca n' Iglésias Vell, zona El Vilar | L'estructura general de la casa ens mostra una tina de la tipologia que es van construir a partir del segle XVII. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular. Possiblement aquesta tina seria utilitzada pel mas Iglésias i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. | 41.9940600,1.7661100 | 397802 | 4649853 | 08130 | Montclar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54094-foto-08130-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54094-foto-08130-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54094-foto-08130-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54093 | Pi gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-2 | Al costat de la riera hi ha una de les poques agrupacions de pins que queden en aquesta zona, els incendis i la roturació de terrenys han provocat la desaparició de molta vegetació. En aquest lloc es conserva algun pi de considerables dimensions, del tipus Pinus halepensis o pi blanc. Molt freqüent a la zona mediterrània. | 08130-180 | camí del Clot de l'Infern | 41.9980700,1.7638300 | 397619 | 4650301 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54093-foto-08130-180-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54092 | Sepultura de l'Horta de Circuns o de Coll de Ralic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-lhorta-de-circuns-o-de-coll-de-ralic | Està fragmentada i erosionada | Fragment d'una sepultura ubicada a un marge que ha quedat erosionada . Es troba sota una gran llosa sota la que sobresurten alguns ossos llargs. No ha estat excavada i es desconeix la ubicació de la resta de lloses del conjunt. | 08130-179 | Coll de Ralic | Descoberta pel propietari de Circuns netejant bosc, qui va donar coneixement a la Societat d'Arqueologia del Berguedà. No s'ha fet cap intervenció. | 42.0027800,1.8040600 | 400959 | 4650777 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54092-foto-08130-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54092-foto-08130-179-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La cronologia és aproximada, ja que no s'ha trobat material associat. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54091 | Tina de Circuns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-circuns | XVII-XVIII | Es troben enrunades | Al costat d'unes tines excavades a la roca hi ha les restes d'una estructura en la que hi havia una tina moderna que havia estat folrada amb cairons ceràmics i que estava dins una estructura feta amb paredat i carreus de pedra dels que queda la part inferior dels murs. Actualment el conjunt està en ruïnes. | 08130-178 | Circuns. Coll de Ralic | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. Desconeixem el moment de construcció d'aquestes tines, ja que no es conserva documentació, però segurament poden datar de finals del segle XVII i com a continuació de les antigues tines medievals que hi ha al costat, quedant abandonades en el moment en que perdessin utilitat. La casa de Circuns és una construcció del segle XVII. | 42.0056200,1.7965400 | 400340 | 4651101 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54091-foto-08130-178-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es troben al costat del camí, a ponent de la casa Circuns de Coll de Ralic. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54090 | Toll del Xuclador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-del-xuclador-0 | Fotografia de Panoramio (petjades). | Toll que es forma al torrent de Cal Fàbregas, molt proper a la balma Fosca. És un toll natural que es forma per l'acumulació de l'aigua en una fondalada del torrent. | 08130-177 | Clot de les Barraques o Torrent de cal Fàbregas | 42.0056800,1.8047800 | 401023 | 4651098 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54090-foto-08130-177-2.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 123 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54087 | Crist de Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-de-santa-creu | <p>Sancristòful Ballaró, Jaume (1996). La guerra civil a Montclar (memòries, 1936-1497). Els llibres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga.</p> | XIX | <p>Imatge de Crist crucificat, de talla de fusta policromada. Es troba actualment a l'altar de la capella de Santa Creu de Montclar.</p> | 08130-174 | Església de Santa Creu de Montclar | <p>A l'inici de la Guerra Civil uns republicans de la zona volien anar a cremar el Crist de l'església de Santa Creu. Alguns montclaresos dels masos i Mn. Jaume Andreu , assabentant-se de la possibilitat anaren a buscar la imatge i la van amagar durant tota la guerra dins d'un paller que van aixecar a cal Circuns. El Crist va estar allà dos anys i mig. A l'església de Santa Creu van fer una foguera per simular la crema d'imatges i quan van arribar els republicans a l'endemà els van dir que ho havien cremat tot perquè necessitaven més espai pel gra. Acabada la guerra es retornà la imatge que es portà primer a l'església de Montclar i d'allà, el maig de 1942, es tornà al seu lloc originari. En commemoració, cada any es feia un cant, el cantar de la pedra, que entre 1939 i 1941 es va fer a la parròquia, i a partir de 1942 a la Santa Creu.</p> | 42.0286100,1.7441200 | 396037 | 4653716 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54087-foto-08130-174-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Sancristòful (1996). | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54085 | Estructures al Serrat de Palomera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-al-serrat-de-palomera | XIII-XIV | En ruïnes | Al cim del serrat de Palomera, que es troba entre la casa Gran i cal Capsana, hi ha les restes d'una estructura d'una antiga edificació que no es pot identificar amb claredat. En el camp de sota s'ha trobat ceràmica medieval, fet que pot aproximar la datació d'aquestes estructures. | 08130-172 | La Casa Gran | Informació facilitada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 42.0338200,1.7568700 | 397101 | 4654279 | 08130 | Montclar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54085-foto-08130-172-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54083 | Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-2 | XIX-XX | Edifici de planta baixa i planta pis que ha estat transformat recentment per destinar a turisme rural. De planta baixa i pis sota teulada, cobert amb teulada de teula àrab a doble vessant i amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Es va fer un cos afegit a la meitat de la façana de llevant que manté el voladís de la teulada. Les obertures de la façana estan disposades simètricament, amb la porta centrada allindada, balcó central i dues finestres al pis, totes amb brancals i llindes de pedra. Els murs són de paredat que ha estat refet i cantoneres de pedra. A la banda de ponent de la casa hi ha un cobert | 08130-170 | Cal Pere | 42.0172800,1.7573300 | 397112 | 4652442 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54083-foto-08130-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54083-foto-08130-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54083-foto-08130-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54082 | Tina de cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-pere | Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estudis del Bages i l'Àmbit de Recerques del Berguedà. | XIV-XVI | Tina excavada en pedra que es troba al costat de la casa de cal Pere, a la banda esquerra de la casa tocant l'era. És una tina excavada a la roca, circular, i que té una pica d edecantació a un nivell inferior, on dóna la boixa. | 08130-169 | Cal Pere | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Desconeixem el moment de construcció d'aquestes tines, ja que no es conserva documentació, però segurament poden datar de finals de l'edat mitjana, quedant abandonades en el moment en que perdessin utilitat. | 42.0175300,1.7577500 | 397147 | 4652469 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54082-foto-08130-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54082-foto-08130-169-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La primera informació de l'existència de la tina va ser facilitada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà, a partir del treball dels germans Corominas.Fotografies de Corominas (2017: 199). | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54081 | Tina de cal Salla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-salla | COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. | XIV-XVI | En mal estat de conservació | Restes d'una antiga tina excavada a la roca que es troba davant de la casa de cal Salla. Degut a l'erosió s'ha trencat una part de les parets de contenció i la tina està bolcada. | 08130-168 | Serrat de Cal Salla, zona Les Sitges | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient (BALLBÉ, 1993) que era circular. Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat fins al segle XVIII en aquesta zona del Berguedà. | 42.0042200,1.7816600 | 399106 | 4650963 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54081-foto-08130-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54081-foto-08130-168-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54080 | Tina de El Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-el-sola | COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. | XIV-XVI | Es va obrir per fer una bassa | Al costat del mur de ponent de la casa de El Solà es conserven les restes d'una bassa que recollia les aigües de la teulada. La bassa es va fer aprofitant una tina excavada a la roca, de planta circular i que es va ampliar per l'extrem nord. Encara es pot apreciar part del tancament de paret de roca en forma semicircular. | 08130-167 | El Solà | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient (BALLBÉ, 1993) que era circular. Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat fins al segle XVIII en aquesta zona del Berguedà. | 42.0113300,1.7660700 | 397826 | 4651771 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54080-foto-08130-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54080-foto-08130-167-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54078 | Tines de Circuns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-circuns | Informació de la existència de les tines facilitada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà. | XIV-XVI | Part es troben enrunades | El conjunt de tines de Circuns està format per una tina circular d'uns dos metres de diàmetre, tallada a la roca però que està colmatada. Al costat hi ha una altra rectangular també tallada i més petita que podria correspondre a la pica de recepció del most. | 08130-165 | Circuns. Coll de Ralic | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. Desconeixem el moment de construcció d'aquestes tines, ja que no es conserva documentació, però segurament poden datar de finals de l'edat mitjana, quedant abandonades en el moment en que perdessin utilitat. La casa de Circuns és una construcció del segle XVII. | 42.0056200,1.7965400 | 400340 | 4651101 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54078-foto-08130-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54078-foto-08130-165-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es troben al costat del camí, a ponent de la casa Circuns de Coll de Ralic. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54075 | Font de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rovira | La Font de la Roureda o de la Rovira, es troba a la Baga de Montclar, uns metres per sota el camí, a la capçalera d'un torrent secundari de la riera de Montclar. Està a prop del nucli, prenent el camí sota les bústies. És una font canalitzada que té broc metàl·lic subjecte a una paret d'obra. L'aigua sobrant retorna al torrent. La zona era un bosc de roures, d'aquí la denominació. | 08130-162 | Nucli de Montclar | 42.0217800,1.7673500 | 397949 | 4652929 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54075-foto-08130-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També s'anomena Font de la Roureda. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54074 | Font de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-quinti | No es conserva en gaire bon estat la font | Als camps que es troben al sud de l'església de Sant Quintí hi ha una font canalitzada. Té un broc metàl·lic que canalitza l'aigua que prové del torrent i segurament de captacions subterrànies a la zona. És una font que raja quasi tot l'any. L'any 2017 es va restaurar i netejar l'entorn, deixant al descobert el broc i un safareig que hi ha al costat de la font. | 08130-161 | Sant Quintí de Montclar | 42.0438900,1.8072700 | 401288 | 4655337 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54074-foto-08130-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54074-foto-08130-161-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54073 | Camí de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-quinti | Bolòs, J. (2004) La contrada: unes vies que ens mostren el passat. A Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 21-23. | X-XXI | Alguns trams no es conserven | El camí surt de Montclar en direcció nordest travessant la zona dels plans i el Firal dels Reis fins a la carretera de Casserres, la creua i es dirigeix cap a Sant Quintí de Montclar. | 08130-160 | Sant Quintí de Montclar | Segons Jordi Bolós el camí de Montclar cap a Sant Quintí és un dels camins antics del territori i tindria origen en un limes romà, és a dir, un dels límits que marcaven les centúries, antiga organització del territori (Bolòs i altres, 2004). | 42.0200700,1.7692100 | 398100 | 4652737 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54073-foto-08130-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54073-foto-08130-160-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54072 | Les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escoles | XX | El conjunt de les antigues escoles de Montclar està format per dos edificacions: l'edifici de l'antiga escola i la casa del mestre. Són edificis són d'una sola planta, coberts amb teulada a dobles vessant de teula àrab. L'escola presenta amplis finestrals oberts a sudest oberts en murs de maó arrebossats. Les dues cases es troben de costat i amb una esplanada asfaltada davant de les façanes de migdia. Entre els dos edificis, a la cantonada nordest, hi ha una alzina de considerables proporcions. | 08130-159 | El Pla de Montclar | Es tracta d'un conjunt que va ser construït l'any 1960, que van acomplir una important funció al municipi. Actualment s'utilitza com a equipament municipal per a usos culturals i socials dels veïns ja que va deixar de tenir funció com a escola. | 42.0267600,1.7812700 | 399109 | 4653466 | 1960 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54072-foto-08130-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54072-foto-08130-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54071 | Calze i patena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calze-i-patena | <p>AA.DD. . (2004) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg 2, segle XVI-XX. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. P. 89. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga.</p> | XIX | <p>Joc format pel calze, la patena, la cullereta per abocar l'aigua beneita al vi, i la pàl·lia, elements utilitzats per a la consagració. Procedeixen de l'església de Sant Martí de Montclar. És un calze d'argent, amb medallons de porcellana i pedreria al voltant de la copa i del peu, amb formes neogòtiques i realitzat a finals del segle XIX. Al peu hi ha quatre medallons ovalats esmaltats amb les figures de Sant Josep i la Marededéu, la Verge i el sagrat Cor, envoltats de decoració vegetal. La base decorada amb fulles d'acant, igual que al nus d'esfera aplanat on hi ha quatre clipeus amb vidres encastats color blanc, blau, vermell i verd, seguint la tradició lapidària de la llum de Déu, l'esfera celestial, la passió i la resurrecció. A la sotacopa hi ha quatre medallons esmaltats amb les figures d'un àngel, la Verge, Sant Francesc d'Assís i el Sagrat Cor. Porta una inscripció gravada el peu: DOCTOR JOSE SOBREVIAS PARCERISA RECUERDO DE S.A.I.C.R. ROMA 15 NOVIBRE 1898 / + ESTE CALIZ RECUPERADO DEL SAQUEO DE LOS AÑOS DE LA GUERRA (1936-1939) ES CEDIDO POR D. FRANCISCO SOBREVIAS ESCOBET E HIJOS A LA PARROQUIA DE SAN MARTÍN DE MONTCLAR DE BERGA – AÑO 1961. La patena és llisa. La cullereta té al mànec els símbols de la passió.</p> | 08130-158 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>L'any 1898, després de la celebració del 20è aniversari d'ordenació, el bisbe Morgades va regalar el calze al doctor Josep Sobrevias i Parcerissa, teòleg procedent de Montclar. Aquest calze des del 1911 s'utilitzava a la parròquia de Montclar en la cerimònia que acompanyava la celebració del vot del poble a Sant Sebastià, per expressa voluntat de Josep Sobrevias, que ho deixà escrit a les darreres voluntats certificades a Roma el 28 de juny de 1908. El calze es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona en dipòsit (núm. d'inventari MDCS 21, 22, 23, 24). La família Giró-Sobrevias va fer dipòsit de l'objecte l'any 2002 d'acord amb la parròquia.</p> | 42.0182000,1.7650900 | 397756 | 4652535 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54071-foto-08130-158-1.jpg | Legal i física | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 99 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54070 | Fita 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-5 | Galera Pedrosa, A. (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A Novell, tardor 1996, Manresa. Pp. 21-28. Riu, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pas. 65- 87. | XVII-XIX | Al terme de Montclar amb límit amb l'Espunyola, hi ha 5 de fites de pedra que marquen el traçat de l'antic camí a Cardona, la strata Kardonense. Aquesta fita és un element de pedra en forma de paral·lelepípede amb l'extrem superior tallat en forma piramidal o apuntada, que es troba situat verticalment clavat al terra, sobresortint uns 40-50 cm. A una de les cares té tallat l'escut del llinatge dels Cardona, un card de tres flors, mostrant així que es tracta del camí Ral de Cardona. La trobem al costat d'un camp de conreu, al lloc per on passava l'antic camí que en aquest punt té el traçat desdibuixat. | 08130-157 | Límit entre Montclar i l'Espunyola, proper a cal Capçana | El llinatge dels Cardona té els seus orígens en els vescomtes d'Osona, quan el comte Ramon Borrell II a la segona meitat del segle X, va posar Cardona i els seus habitants sota el patrocini del vescomte Ermemir, germà del bisbe de Vic Arnulf, conseller alhora del comte Ramon Borrell. Al 1086 amb Ramon Folc I de Cardona va passar a ostentar el títol de vescomtat; a la vegada que es convertien en un llinatge molt influent, especialment en l'entorn dels comtes de Barcelona i posteriorment també dels reis catalans. Aquest llinatge ha estat sempre vinculat a la gran riquesa que els va significar el control que exercien sobre l'explotació de les mines de sal existents a Cardona, pel que se'ls ha anomenat 'senyors de la sal'. Es considera que en el decurs del segle XV la nissaga dels Cardona era la més important de la casa reial, d'aquí que hagin rebut el sobrenom de «reis sense corona». La manca de successió masculina i els aliances matrimonials que es realitzaren al llarg del segle XVI van emparentar el llinatge amb famílies castellanes, tot integrant el ducat de Cardona amb el ducat de Segorbe i posteriorment amb els ducs de Medinacelli. És probable que per aquest motiu es realitzés una posada al dia del termenat o de les possessions del Ducat, que podrien haver comportat un revisió del territori en mans dels Ducs i per tant també de les seves tinences a municipis veïns com l'Espunyola, i potser de nous enfitaments. De fet, es creu que les pedres de terme podrien correspondre al període modern, potser segle XVII, i marcarien el límit de les possessions dels Cardona que possiblement en aquest punt coincidiria en part amb el camí Ral o strata Kardonense, que eren els camins públics que portaven fins al castell dels Cardona i que trobem documentats al menys des del segle X. Una d'aquestes vies era el camí de la sal, la via salinaria. La documentació més antiga on s'esmenta és l'acta de consagració de de l'església de Sant Joan de Montdarn, el 922. El camí que tractem aquí és el que des de Cardona portava cap a Berga a través de la vall de la riera de Navel. Aquest camí es va mantenir intacte essent un dels principals eixos de comunicació fins a la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar el Pla General de carreteres. | 42.0364000,1.7457300 | 396183 | 4654579 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54070-foto-08130-157-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54069 | Fita 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-4 | Galera Pedrosa, A. (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A Novell, tardor 1996, Manresa. Pp. 21-28. Riu, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pas. 65- 87. | XVII-XIX | Al terme de Montclar amb límit amb l'Espunyola, hi ha 5 de fites de pedra que marquen el traçat de l'antic camí a Cardona, la strata Kardonense. Aquesta fita és un element de pedra en forma de paral·lelepípede amb l'extrem superior tallat en forma piramidal o apuntada, que es troba situat verticalment clavat al terra, sobresortint uns 40-50 cm. A una de les cares té tallat l'escut del llinatge dels Cardona, un card de tres flors, mostrant així que es tracta del camí Ral de Cardona. La trobem al costat d'un camp de conreu, al lloc per on passava l'antic camí que en aquest punt té el traçat desdibuixat. Està pintada la part superior amb pintura blanca i blava. | 08130-156 | Límit entre Montclar i l'Espunyola, proper a cal Capçana | El llinatge dels Cardona té els seus orígens en els vescomtes d'Osona, quan el comte Ramon Borrell II a la segona meitat del segle X, va posar Cardona i els seus habitants sota el patrocini del vescomte Ermemir, germà del bisbe de Vic Arnulf, conseller alhora del comte Ramon Borrell. Al 1086 amb Ramon Folc I de Cardona va passar a ostentar el títol de vescomtat; a la vegada que es convertien en un llinatge molt influent, especialment en l'entorn dels comtes de Barcelona i posteriorment també dels reis catalans. Aquest llinatge ha estat sempre vinculat a la gran riquesa que els va significar el control que exercien sobre l'explotació de les mines de sal existents a Cardona, pel que se'ls ha anomenat 'senyors de la sal'. Es considera que en el decurs del segle XV la nissaga dels Cardona era la més important de la casa reial, d'aquí que hagin rebut el sobrenom de «reis sense corona». La manca de successió masculina i els aliances matrimonials que es realitzaren al llarg del segle XVI van emparentar el llinatge amb famílies castellanes, tot integrant el ducat de Cardona amb el ducat de Segorbe i posteriorment amb els ducs de Medinacelli. És probable que per aquest motiu es realitzés una posada al dia del termenat o de les possessions del Ducat, que podrien haver comportat un revisió del territori en mans dels Ducs i per tant també de les seves tinences a municipis veïns com l'Espunyola, i potser de nous enfitaments. De fet, es creu que les pedres de terme podrien correspondre al període modern, potser segle XVII, i marcarien el límit de les possessions dels Cardona que possiblement en aquest punt coincidiria en part amb el camí Ral o strata Kardonense, que eren els camins públics que portaven fins al castell dels Cardona i que trobem documentats al menys des del segle X. Una d'aquestes vies era el camí de la sal, la via salinaria. La documentació més antiga on s'esmenta és l'acta de consagració de de l'església de Sant Joan de Montdarn, el 922. El camí que tractem aquí és el que des de Cardona portava cap a Berga a través de la vall de la riera de Navel. Aquest camí es va mantenir intacte essent un dels principals eixos de comunicació fins a la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar el Pla General de carreteres. | 42.0371600,1.7462600 | 396228 | 4654662 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54069-foto-08130-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54069-foto-08130-156-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54068 | Fita 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-3 | Galera Pedrosa, A. (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A Novell, tardor 1996, Manresa. Pp. 21-28. Riu, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pas. 65- 87. | XVII-XIX | Al terme de Montclar amb límit amb l'Espunyola, hi ha 5 de fites de pedra que marquen el traçat de l'antic camí a Cardona, la strata Kardonense. Aquesta fita és un element de pedra en forma de paral·lelepípede amb l'extrem superior tallat en forma piramidal o apuntada, que es troba situat verticalment clavat al terra, sobresortint uns 40-50 cm. A una de les cares té tallat l'escut del llinatge dels Cardona, un card de tres flors, mostrant així que es tracta del camí Ral de Cardona. La trobem a un lateral de l'antic camí que encara manté el traçat en aquesta zona. Està pintada la part superior amb pintura blanca i blava per una cara, i taronja per la posterior. | 08130-155 | Límit entre Montclar i l'Espunyola, proper a cal Capçana | El llinatge dels Cardona té els seus orígens en els vescomtes d'Osona, quan el comte Ramon Borrell II a la segona meitat del segle X, va posar Cardona i els seus habitants sota el patrocini del vescomte Ermemir, germà del bisbe de Vic Arnulf, conseller alhora del comte Ramon Borrell. Al 1086 amb Ramon Folc I de Cardona va passar a ostentar el títol de vescomtat; a la vegada que es convertien en un llinatge molt influent, especialment en l'entorn dels comtes de Barcelona i posteriorment també dels reis catalans. Aquest llinatge ha estat sempre vinculat a la gran riquesa que els va significar el control que exercien sobre l'explotació de les mines de sal existents a Cardona, pel que se'ls ha anomenat 'senyors de la sal'. Es considera que en el decurs del segle XV la nissaga dels Cardona era la més important de la casa reial, d'aquí que hagin rebut el sobrenom de «reis sense corona». La manca de successió masculina i els aliances matrimonials que es realitzaren al llarg del segle XVI van emparentar el llinatge amb famílies castellanes, tot integrant el ducat de Cardona amb el ducat de Segorbe i posteriorment amb els ducs de Medinacelli. És probable que per aquest motiu es realitzés una posada al dia del termenat o de les possessions del Ducat, que podrien haver comportat un revisió del territori en mans dels Ducs i per tant també de les seves tinences a municipis veïns com l'Espunyola, i potser de nous enfitaments. De fet, es creu que les pedres de terme podrien correspondre al període modern, potser segle XVII, i marcarien el límit de les possessions dels Cardona que possiblement en aquest punt coincidiria en part amb el camí Ral o strata Kardonense, que eren els camins públics que portaven fins al castell dels Cardona i que trobem documentats al menys des del segle X. Una d'aquestes vies era el camí de la sal, la via salinaria. La documentació més antiga on s'esmenta és l'acta de consagració de de l'església de Sant Joan de Montdarn, el 922. El camí que tractem aquí és el que des de Cardona portava cap a Berga a través de la vall de la riera de Navel. Aquest camí es va mantenir intacte essent un dels principals eixos de comunicació fins a la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar el Pla General de carreteres. | 42.0376900,1.7476400 | 396343 | 4654720 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54068-foto-08130-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54068-foto-08130-155-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54067 | Fita 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-2 | Galera Pedrosa, A. (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A Novell, tardor 1996, Manresa. Pp. 21-28. Riu, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pas. 65- 87. | XVII-XIX | Al terme de Montclar amb límit amb l'Espunyola, hi ha 5 de fites de pedra que marquen el traçat de l'antic camí a Cardona, la strata Kardonense. Aquesta fita és un element de pedra en forma de paral·lelepípede i que es troba disposat horitzontalment sobre el paviment, essent una llosa de 60cm x 40cm aproximadament. A la cara superior té tallat l'escut del llinatge dels Cardona, un card de tres flors, mostrant així que es tracta del camí Ral de Cardona. La trobem a un lateral del camí que porta des de cal Capçana a la carretera de L'Espunyola a Montmajor, direcció nord. | 08130-154 | Límit entre Montclar i l'Espunyola, proper a cal Capçana | El llinatge dels Cardona té els seus orígens en els vescomtes d'Osona, quan el comte Ramon Borrell II a la segona meitat del segle X, va posar Cardona i els seus habitants sota el patrocini del vescomte Ermemir, germà del bisbe de Vic Arnulf, conseller alhora del comte Ramon Borrell. Al 1086 amb Ramon Folc I de Cardona va passar a ostentar el títol de vescomtat; a la vegada que es convertien en un llinatge molt influent, especialment en l'entorn dels comtes de Barcelona i posteriorment també dels reis catalans. Aquest llinatge ha estat sempre vinculat a la gran riquesa que els va significar el control que exercien sobre l'explotació de les mines de sal existents a Cardona, pel que se'ls ha anomenat 'senyors de la sal'. Es considera que en el decurs del segle XV la nissaga dels Cardona era la més important de la casa reial, d'aquí que hagin rebut el sobrenom de «reis sense corona». La manca de successió masculina i els aliances matrimonials que es realitzaren al llarg del segle XVI van emparentar el llinatge amb famílies castellanes, tot integrant el ducat de Cardona amb el ducat de Segorbe i posteriorment amb els ducs de Medinacelli. És probable que per aquest motiu es realitzés una posada al dia del termenat o de les possessions del Ducat, que podrien haver comportat un revisió del territori en mans dels Ducs i per tant també de les seves tinences a municipis veïns com l'Espunyola, i potser de nous enfitaments. De fet, es creu que les pedres de terme podrien correspondre al període modern, potser segle XVII, i marcarien el límit de les possessions dels Cardona que possiblement en aquest punt coincidiria en part amb el camí Ral o strata Kardonense, que eren els camins públics que portaven fins al castell dels Cardona i que trobem documentats al menys des del segle X. Una d'aquestes vies era el camí de la sal, la via salinaria. La documentació més antiga on s'esmenta és l'acta de consagració de de l'església de Sant Joan de Montdarn, el 922. El camí que tractem aquí és el que des de Cardona portava cap a Berga a través de la vall de la riera de Navel. Aquest camí es va mantenir intacte essent un dels principals eixos de comunicació fins a la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar el Pla General de carreteres. | 42.0383300,1.7486200 | 396425 | 4654789 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54067-foto-08130-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54067-foto-08130-154-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54066 | Fita 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-1 | Galera Pedrosa, A. (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A Novell, tardor 1996, Manresa. Pp. 21-28. Riu, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pas. 65- 87. | XVII-XIX | Al terme de Montclar amb límit amb l'Espunyola, hi ha 5 de fites de pedra que marquen el traçat de l'antic camí a Cardona, la strata Kardonense. Aquesta fita és un element de pedra en forma de paral·lelepípede amb l'extrem superior tallat en forma piramidal o apuntada, que es troba situat verticalment clavat al terra, sobresortint uns 40-50 cm. A una de les cares té tallat l'escut del llinatge dels Cardona, un card de tres flors, mostrant així que es tracta del camí Ral de Cardona. La trobem a un lateral de l'antic camí que en aquest punt té el traçat desdibuixat. Està pintada la part superior amb pintura blanca i blava. | 08130-153 | Límit entre Montclar i l'Espunyola, proper a cal Capçana | El llinatge dels Cardona té els seus orígens en els vescomtes d'Osona, quan el comte Ramon Borrell II a la segona meitat del segle X, va posar Cardona i els seus habitants sota el patrocini del vescomte Ermemir, germà del bisbe de Vic Arnulf, conseller alhora del comte Ramon Borrell. Al 1086 amb Ramon Folc I de Cardona va passar a ostentar el títol de vescomtat; a la vegada que es convertien en un llinatge molt influent, especialment en l'entorn dels comtes de Barcelona i posteriorment també dels reis catalans. Aquest llinatge ha estat sempre vinculat a la gran riquesa que els va significar el control que exercien sobre l'explotació de les mines de sal existents a Cardona, pel que se'ls ha anomenat 'senyors de la sal'. Es considera que en el decurs del segle XV la nissaga dels Cardona era la més important de la casa reial, d'aquí que hagin rebut el sobrenom de «reis sense corona». La manca de successió masculina i els aliances matrimonials que es realitzaren al llarg del segle XVI van emparentar el llinatge amb famílies castellanes, tot integrant el ducat de Cardona amb el ducat de Segorbe i posteriorment amb els ducs de Medinacelli. És probable que per aquest motiu es realitzés una posada al dia del termenat o de les possessions del Ducat, que podrien haver comportat un revisió del territori en mans dels Ducs i per tant també de les seves tinences a municipis veïns com l'Espunyola, i potser de nous enfitaments. De fet, es creu que les pedres de terme podrien correspondre al període modern, potser segle XVII, i marcarien el límit de les possessions dels Cardona que possiblement en aquest punt coincidiria en part amb el camí Ral o strata Kardonense, que eren els camins públics que portaven fins al castell dels Cardona i que trobem documentats al menys des del segle X. Una d'aquestes vies era el camí de la sal, la via salinaria. La documentació més antiga on s'esmenta és l'acta de consagració de de l'església de Sant Joan de Montdarn, el 922. El camí que tractem aquí és el que des de Cardona portava cap a Berga a través de la vall de la riera de Navel. Aquest camí es va mantenir intacte essent un dels principals eixos de comunicació fins a la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar el Pla General de carreteres. | 42.0384800,1.7487500 | 396436 | 4654806 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54066-foto-08130-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54066-foto-08130-153-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54065 | El Salt de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-la-talaia | <p>Saltant que es produeix a la riera del Salt, davant la casa anomenada del Salt de la Talaia, al nord del terme municipal i proper a Montmajor. És un saltant natural que cau d'una alçada de 10m aproximadament degut al desnivell que forma la roca en aquest indret. La vegetació cobreix en part el salt que es pot distingir des de la part baixa de la riera. Abans del saltant el torrent es diu Torrent del Salt, i a partir d'aquí també se l'anomena Torrent de l'Atalaia. L'aigua d'aquest torrent desemboca a la riera de Navel o de Montclar que acaba al riu Cardener.</p> | 08130-152 | El Salt de la Talaia | 42.0375400,1.7570900 | 397125 | 4654692 | 08130 | Montclar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54065-foto-08130-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54065-foto-08130-152-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-10-23 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54064 | El Roc de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-de-les-bruixes | El Roc de les Bruixes està format per un conjunt de dos grans blocs de pedra que es troben inclinats i amb la superfície superior plana, un en front de l'altre. Sembla que es va partir en dos fragments fa pocs anys. | 08130-151 | Sota la casa Cabirols | La tradició local explica que la pedra tapa un forat on hi vivien unes bruixes. També la tradició diu que els pagesos de la zona van cremar les bruixes perquè estaven cansats que fessin ploure cada dia. | 42.0181200,1.7437000 | 395985 | 4652551 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54064-foto-08130-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54064-foto-08130-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El conjunt es troba al peu del camí que porta des del nucli de Montmajor a la casa Cabirols, situada al límit entre els termes de Montclar i Montmajor. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54063 | Roques de les Serps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-les-serps | Zona de superfície rocosa formada per conglomerats i gresos rogencs. Es tracta d'un conjunt de plaques compactes que configuren una superfície grisa que destaca enmig del paisatge vegetal i que s'estén a cada banda del camí. La denominació li prové de les serps que, en recerca de calor i sol, passen per sobre les roques. | 08130-150 | Cal Capçana | 42.0329300,1.7477500 | 396344 | 4654191 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54063-foto-08130-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54063-foto-08130-150-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 123 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54062 | Pedró de El Muntanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-el-muntanya | Galera Pedrosa, A. (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A Novell, tardor 1996, Manresa. Pp. 21-28. Riu, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pas. 65- 87. | A peu de l'antic camí Ral de Cardona o Strata Kardonensis, al límit entre Montlcar i L'Espunyola hi ha un bloc de pedra que podria ser la base d'una creu de terme. És un bloc de forma cilíndrica tallat en pedra, d'aproximadament 90cm de diàmetre i 0,60 d'alçada, amb un forat de forma quadrada tallat al centre, on segurament s'emplaçaria una antiga creu. Suposem que és la base d'una creu de terme degut a que s'ha conservat el topònim de pedró a la topografia. | 08130-149 | Nord del terme, límit amb l'Espunyola | Les creus de terme es disposaven a les cruïlles de camins importants o a l'entrada de poblacions. Aquesta creu indica el pas del camí Ral de Cardona o strata kardonensis. La strata Kardonense eren els camins públics que portaven fins al castell dels Cardona i que trobem documentada al menys des del segle X. Una d'aquestes vies era el camí de la sal, la via salinaria. La documentació més antiga on s'esmenta és l'acta de consagració de de l'església de Sant Joan de Montdarn, el 922. El camí que tractem aquí és el que des de Cardona portava cap a Berga a través de la vall de la riera de Navel. Aquest camí es van mantenir intacte essent un dels principals eixos de comunicació fins a la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar el Pla General de carreteres. | 42.0283600,1.7393700 | 395643 | 4653694 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54062-foto-08130-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54062-foto-08130-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54062-foto-08130-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Desconeixem la cronologia d'aquest element. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54061 | Pou de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rectoria-0 | XVII-XIX | El pou de la Rectoria es troba al costat de la casa, a la banda nord. És una estructura exempta de planta circular en la base i octogonal en la boca, que sobresurt del nivell del terreny aproximadament un metre d'alçada construïda amb carreus de pedra ben tallats disposats de forma regular. Té una obertura de forma octogonal amb ampit de blocs de pedra, i no conserva brocal, pel que s'ha tapat amb una reixa horitzontal de ferro. El pou interior és vertical i fet de paret de pedra tallada a la part superior i cavat a la roca a mida que baixa. | 08130-148 | Nucli de Montclar | Es troba al costat de la Rectoria i segurament està vinculat a aquesta des dels orígens de la casa. | 42.0183700,1.7655300 | 397793 | 4652553 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54061-foto-08130-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54061-foto-08130-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54061-foto-08130-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54060 | Portal de cal Ticó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-tico | Cal Ticó era una antiga casa del nucli, que estava al costat de can Bolós. La casa es trobava en ruïnes abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli, i no es va rehabilitar. Desconeixem el moment de construcció inicial d'aquesta casa, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. | XIX-XX | Portal que servia d'entrada als horts de l'antiga casa de Can Ticó. El portal conserva un pilar de pedra i un fragment de mur sobre el que recolza una estreta teulada de teula àrab a doble vessant. A ella conflueixen els murs perimetrals que tancaven l'antic hort, ara convertir en jardins de can Bolós. | 08130-147 | Carrer del Portalet | 42.0179900,1.7645400 | 397710 | 4652512 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54060-foto-08130-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54060-foto-08130-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54059 | Pica a Parcerissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-a-parcerissa | XVI-XVII | Pica de pedra de forma paral·lelepipèdica que presenta una bora amb un galze per encaixar una tapa, segurament de fusta. La pedra, en ser sorrenca, es troba en mal estat i es trenca a capes. | 08130-146 | Casa Parcerissa | Possiblement es tractés de la pica per guardar l'oli de la casa veïna cal Parcerissa. | 42.0179300,1.7651900 | 397764 | 4652504 | 08130 | Montclar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54059-foto-08130-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54059-foto-08130-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54059-foto-08130-146-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54058 | Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa | Al nucli, entre l'església i l'Ajuntament, hi ha una antiga bassa de forma circular que queda tancada per quasi tot el seu perímetre per un mur de pedra d'uns dos metres d'alçada sobre el que s'ha posat una barana. Al voltant han crescut arbres i vegetació que en algunes èpoques de l'any creen un espai tancat i ombrívol. Té un accés obert a l'extrem sudest, obert al mur i amb uns graons que permeten baixar al centre de l'espai que actualment està sec. Al perímetre de la basa una graonada forma un banc seguit. | 08130-145 | Nucli de Montclar | Aquesta bassa es troba al costat del dipòsit i la font del Rector, i possiblement s'ompliria amb aigua de pluja i amb aigua d'aquesta font. La Fira de Reis s'havia fet anteriorment a la plaça del poble, i aquesta bassa s'utilitzaria com a abeurador pel bestiar que es comercialitzava a la fira. | 42.0184300,1.7650700 | 397755 | 4652560 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54058-foto-08130-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54058-foto-08130-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54058-foto-08130-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al costat de la font i dipòsit del Rector | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54057 | Mola al pati de l'antic cal Barber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-al-pati-de-lantic-cal-barber | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII-XIX | Mola de pedra circular, amb el forat de la nadilla a la part central. S'ha ubicat al jardí de cal Barber, on anteriorment hi havia hagut cal Jepillot, com si es tractés d'una taula de jardí. | 08130-144 | Cal Sastre. Nucli de Montclar | Desconeixem la procedència d'aquesta mola, tot i que sabem per fotografies antigues que els anys 1960 ja es trobava en aquesta zona del nucli. | 42.0182200,1.7647000 | 397724 | 4652537 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54057-foto-08130-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54057-foto-08130-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54056 | Llinda de cal Sastre Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-sastre-vell | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII | La data gravada està molt deteriorada | Llinda de pedra que s'ha aprofitat per a la porta principal de la casa. Té gravada la data 1757 i la creu sobre el calvari de forma simplificada al centre. | 08130-143 | Cal Gener. Nucli de Montclar | Aquesta llinda procedeix de l'antiga casa de cal Sastre Vell, o cal Sastret, que es trobava al solar actualment buit a la banda sud de la casa de cal Jené. El que quedava de la casa es va enderrocar els anys 1970, i actualment únicament resten les arrencades d'alguns murs que formen el tancament del jardí. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0184400,1.7649300 | 397743 | 4652561 | 1757 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54056-foto-08130-143-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54055 | Font i dipòsit del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-diposit-del-rector | Al costat de la bassa, darrera del cementiri, hi ha la estructura d'un dipòsit que té adossada una font. El dipòsit es troba dins una edificació de planta quadrada, fet amb paredat i cantoneres de maó, cobert amb cúpula semiesfèrica de base quadrada. Té una única portella oberta a la paret de migdia. A la mateixa façana hi ha una aixeta i un abeurador de pedra que formen una font. | 08130-142 | Nucli de Montclar | Sembla que aquest dipòsit s'ompliria amb aigua provinent de la font dels Racons, propera al nucli. Servia pel regadiu dels horts del rector, al costat de l'església. | 42.0183300,1.7650600 | 397754 | 4652549 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54055-foto-08130-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54055-foto-08130-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54054 | Cal Armenter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-armenter | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XIX-XX | Aquesta casa era de les poques que estaven dempeus els anys 1960, abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. Es troba al costat de cal Nan. Es va fer una rehabilitació a tot el conjunt, enderrocant part de la casa per construir-la de nou. És una casa de planta baixa i dos pisos, coberta amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. És de paredat comú amb cantoneres ben escairades. Les obertures conserven les llindes i muntants de pedra. | 08130-141 | Carrer dels Horts | Aquesta casa era de les poques que es mantenien els anys 1960, abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0185500,1.7647000 | 397724 | 4652574 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54054-foto-08130-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54054-foto-08130-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | A finals del segle XIX s'anomenava Hermenter i a inicis del segle XX Manté. Actualment s'anomena can Monràs. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54053 | Cal Nan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nan | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XIX-XX | Aquesta casa era de les poques que estaven dempeus els anys 1960, abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. Es troba al costat de ca l'Armenter. Es va fer una rehabilitació a tot el conjunt els anys 1970. És una casa de planta baixa i dos pisos, coberta amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. És de paredat comú amb cantoneres ben escairades. Les obertures conserven les llindes i muntants de pedra. | 08130-140 | Carrer dels Horts | Aquesta casa era de les poques que es mantenien els anys 1960, abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0185800,1.7646400 | 397719 | 4652577 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54053-foto-08130-140-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment es diu can Armora. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54052 | Can Jaumet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaumet | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII-XX | Edifici de planta baixa, pis i golfes, cobert amb teulada de teula àrab de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. Era una casa petita que es va ampliar després dels anys 1970 afegint un nous cos a ponent. Els murs són de paredat comú i cantoneres de pedra escairades, amb obertures amb llindes pedra. La porta principal és amb llinda de fusta. Aquesta casa va ser reformada amb la intervenció que es va fer al municipi els anys 1960-70 i es va convertir en habitatge conservant part dels tancament exteriors. Es troba a l'extrem nordoest del conjunt del nucli. | 08130-139 | Carrer de Baix | Aquesta casa era de les poques que estaven habitades els anys 1960, abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0185000,1.7645600 | 397713 | 4652568 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54052-foto-08130-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54052-foto-08130-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També s' anomena Cal Ventiola. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54051 | Cal Peirot Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peirot-gran | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII-XX | Edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada de teula àrab de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. Els murs són de paredat comú i cantoneres de pedra escairades, amb obertures amb llindes pedra. La porta principal és d'arc rebaixat de pedra. Aquesta casa va ser reformada amb la intervenció que es va fer al municipi els anys 1960-70 i es va convertir en habitatge conservant part dels tancament exteriors. Antigament era una única casa, essent aquesta la casa principal, mentre que la cort era a l'actual Perot Xic. Es troba adossada per la façana de ponent amb cal Perot Xic. | 08130-138 | Carrer de Baix | Aquesta casa es trobava en ruïnes abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. Junt a la casa contigua de cal Perot Xic formava una única casa. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0184500,1.7644500 | 397703 | 4652563 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54051-foto-08130-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54051-foto-08130-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També anomenada cal Pairot Gran o cal Perot Gran. Actualment s'anomena can Malvehy. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54050 | Cal Peirot Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peirot-xic | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII-XX | Edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada de teula àrab de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. Els murs són de paredat comú i cantoneres de pedra escairades, amb obertures amb llindes pedra. La porta principal és amb llinda de pedra. Aquesta casa va ser reformada amb la intervenció que es va fer al municipi els anys 1960-70 i es va convertir en habitatge conservant part dels tancament exteriors. Antigament era una única casa, essent aquesta la zona de la cort i la casa principal la que s'anomena Perot Gran. Es troba adossada per la façana de ponent amb cal Quet i per la de llevant amb cal Perot Gran. | 08130-137 | Carrer de Baix | Aquesta casa es trobava en ruïnes abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. Junt a la casa contigua de cal Perot Gran formava una única casa. Aquí hi havia els estables. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0184000,1.7644200 | 397701 | 4652558 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54050-foto-08130-137-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També anomenada cal Pairot Xic o cal Perot Xic. Actualment s'anomena can Bes. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54049 | Cal Quet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quet | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII-XX | Edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada de teula àrab de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. Els murs són de paredat comú i cantoneres de pedra escairades, amb obertures amb llindes pedra. La porta principal és amb llinda de pedra. Aquesta casa va ser reformada amb la intervenció que es va fer al municipi els anys 1960-70 i es va convertir en habitatge conservant part dels tancament exteriors. Es troba adossada per la façana de ponent amb cal Cavallet i per la de llevant amb cal Perot Xic. | 08130-136 | Carrer de Baix | Aquesta casa era de les poques que es mantenien en bon estat abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. | 42.0183600,1.7644000 | 397699 | 4652553 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54049-foto-08130-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54049-foto-08130-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54048 | Cal Cavallet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cavallet | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. Sancristòful Ballaró, Jaume (1996). La guerra civil a Montclar (memòries, 1936-1497). Els llibres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XVIII-XX | Edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada de teula àrab de doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, a l'antic hort. Els murs són de paredat comú i cantoneres de pedra escairades, amb obertures amb llindes pedra. La porta principal es va obrir nova fa uns anys, és d'arc rebaixat. Aquesta casa va ser reformada amb la intervenció que es va fer al municipi els anys 1960-70 i es va convertir en habitatge conservant part dels tancament exteriors. Es troba adossada per la façana de llevant amb cal Quet. | 08130-135 | Carrer de Baix | Sembla que el 1763 aquesta casa es deia cal Riera, posteriorment Caballet i ara es diu Cavallet. D'aquesta casa era fadristern Ramon Riba, que fou president del Comitè de Montclar el 1937. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0183200,1.7643800 | 397697 | 4652549 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54048-foto-08130-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54048-foto-08130-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54047 | El Portalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-portalet | XVII-XX | El Portalet és un pas del camí Ral que transita pel mig del nucli de Montclar en direcció al mas de Riu i cap a Montmajor. És un portal nou, ja que no existia abans de la intervenció que es va fer al nucli els anys 1960-70. Forma un passadís amb dos arcs de mig punt als extrems que actuen com a portes, cobert amb sostre de bigues i rajols que suporten una habitació de la casa cal Marxant. Anteriorment era un simple pas a sota de la casa. | 08130-134 | Carrer del Portalet o del Riu | El Camí del Portalet o camí al mas de Riu és una de les sortides i entrades del camí Ral al nucli de Montclar des de l'oest. A Montclar es creuen dos camins Rals: el de Berga a Solsona, i el de Berga a Cardona; era un punt de confluència on s' unien els camins de les comarques del Berguedà, el Solsonès, el Bages i Osona. Un ramal del camí travessava el nucli d'est a oest, era el camí que des de Berga passant per Casserres portava a Montmajor i Solsona. | 42.0178900,1.7642500 | 397686 | 4652501 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54047-foto-08130-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54047-foto-08130-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54047-foto-08130-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml